L’AMOR

Eros i

Pisque

L'ase d'or de l’escriptor llatí Apuleu (segle II dC)

És la única novel·la llatina que s'ha conservat sencera.

És la història d'un home interessat per la màgia i la bruixeria, que tot d'una es troba accidentalment convertit en ase.

Sota aquesta aspecte, cau en mans d'una colla de lladres amb els quals viu tota mena de penalitats i aventures, fins que recupera el seu aspecte humà per obra i gràcia de la deessa Isis.

L'ase d'or conté alguns dels millors relats de por, còmics o eròtics de tota la literatura antiga, a més del celebèrrim conte meravellós d’Eros i Psique.

Un rei tenia tres filles, la més jove de les quals, Psique, era tan bella que era adorada com si fos la mateixa Afrodita.

La deessa Afrodita, gelosa, li envià Eros perquè la fés enamorar-se d'algun home lleig. Però Eros s’hi enamorà. I va aconseguir que el pare de la noia, que desesperava ja de poder casar-la, perquè els homes s'espantaven davant la seva bellesa, l'abandonés al cim d’un turó.

D'aquell cim el vent Cèfir, per manament d'Eros, la portà a un palau on la servien nombroses criades.

Ja de nit va arribar el seu marit, que la va fer feliç amb el seu amor, imposant-li, però, la condició que mai intentara veure el seu rostre, ja que si ho feia, el perdria. Tots els matins ell desapareixia amb l'alba.

Van Dick, Eros y Psique

François Gerard, Psiqué rep el primer bes d’Eros

W. Bouguereau, El rapte de Psique 

Girode, Cupido y Psyché

Un dia, Psique sentí enyor del seu pare i les seves germanes, ja casades, i va tornar a casa seva, tot i els consells contraris del seu marit.

 

En tornar a palau, Psique, a la nit, mentre el seu marit dormia, va il·luminar-ne el rostre amb una llàntia. Hi contempla la imatge d’un bellíssim jove.

Aleshores, les germanes, geloses de la seva felicitat, li van insinuar que potser el seu marit no es deixava veure perquè era monstruós. 

Psique, sorpresa, va deixar caure una gota d'oli sobre Eros, que es va despertar i va desaparèixer en l'acte, per no haver obeït ella els seus consells.

Etty William. Cupido i Psyche

A. Appiani El somni d’Amor

N. Courteille Psique contempla Eros dormit

Picot, Amor i Psique,

Psique vaga, desesperada, per tota la terra, perseguida, a més, per Afrodita, que la va sotmetre a dures feines:

• omplir un atuell amb l'aigua d'una font de l’Estígia, que estava defensada per dos dracs,

• ajuntar piles de llavors diferents per després classificar-les,

• fer-li comptar els grans de sorra que hi havia en una petita platja.

• Finalment, havia de portar des de l’Hades un flascó de Persèfone que contenia l’elexir de la bellesa eterna. A pesar de ser advertida que no ho féra, no va poder resistir la temptació i el va obrir, quedant sotmesa a un somni etern.

Psique aceptà els reptes d’Afrodita en el seu desig de recuperar Eros.

Les quatre proves

Giulio Romano, La prova de les llavors, h. 1526-1528,

Les fonts de l’Estígia vigilades per dragons

L’àguila de Zeus ajuda a Psique en altra prova: omplir un petit bagul amb aigua de l’Estígia, el ríu infernal.

P. Rubens,Paisatge amb Júpiter i Psique,

Padovanino (?), Psique rep de Venus el vas per a omplir-lo amb l’essència de Proserpina

...i  Pan la trobà, trista i desolada , ja

que Eros havia desaparegut.

 I amb tendresa, un savi consell li donà:

"Si a Amor vols recuperar,

l’amor hauràs  d’emprar"

Eros, encara enamorat d'ella, després de buscar-la llargament, la va trobar i la va despertar amb una fletxa ….

…. i, volant a l'Olimp va demanar permís a Zeus per casar-se amb una mortal. El permís li va estar concedit.

Zeus va obligar a Afrodita a reconciliar-se amb Psique que va aconseguir la immortalitat.

Andrea Schiavone . Bodes d’Amor i Psique

Boucher. El matrimoni de Psique i Eros

Canova,Eros i Psique

Què ens diu el mite sobre l’amor?

Atracció involuntària (però acceptada) envers l’altra persona

Sorgeix de manera repentina: amor a primera vista (#amistat)

Exclusivitat i interpersonalitat (# sexe)

Transgressió i obstacles a superar: Eros s’enamora de qui no deu (una mortal) i s’enfronta a Afrodita pel seu amor.

Altres elements a destacar:1.PSIQUIS = ànima humana (el ser humà és essencialmen AMOR)2.La CURIOSITAT; atribut de l’ànima humana (avanços científics i tècnics) o del caràcter femeni (Pandora)?

EROS

Georges Batailles:  Les llàgrimes d'Eros

Eros sorgí de Caos juntament a Gea, la Terra, i Tàrtar, l’Inframón.

(Hesíode, Teogonia)

… brotà d’un ou que va pondre Nit (Nix), que el va concebre amb Oscuritat (Éreb).

(Aristòfanes, Les aus)

En els misteris eleusins era adorat com a Protógonos , el “primer a nàixer”

Fill d'Afrodita i Ares

 Concebut per Póros (l'abundància) i Penía (la pobresa) en l'aniversari d'Afrodita. ("El banquet«, Plató)

ORIGEN

Eros Farnese Museo Nacional de Nàpols

Caravaggio, Eros

Zeus veu el nen-Eros como un perill potencial i ordena a sa mare que l’abandone, però Afrodita l’oculta en un bosc i allí el crien les feres,

Essent encara un nen construí un arc i fletxes (de ciprer) i es convirtí en un certer tirador.

La nereida Tetis aconsiguí de Zeus, el día que es casava amb Peleu, que el rebera en l’Olimp i canvià el rústic arc per altre d’or.

Parmigianino.

Eros fabricant-se l’arc

Cupido Museu Capitolí

Déu de l'amor: responsable de la luxúria, l'amor i el desig, i també venerat com un déu de la fertilitat.

Eros era principalment el patró de l'amor entre els homes. 

Nen alat, que porta un arc i fletxes. Algunes d'aquestes fletxes són daurades i quan es claven al cor de déus i de mortals, se'ls inflama d'amor, Però altres fletxes són de plom, i qui hi és ferit cau en la indiferència.

Els romans l'anomenaven Cupido o Amor

domini

atributs

Eros, Ceràmica grega

Boiguereau Cupido

Greuze.Oferta votiva a Cupido, 1767.

Munier. El sueño de Cupido

Caravaggio, Cupido dormido, 1608.

PSIQUE

Sava Henţia, Psyche paralitzada d’amor

F. Leighton, El baño de Psyche.

ψύχω, psycho, significa «bufar». ψυχή, bufit, hàlit, alè que exhala en morir l’esser humà > ànima, vida.

Quan la psique deixa el cadàver, porta una existencia autònoma: una figura antropomorfa i alada, un doble del difunt, que va a l’Hades.

Psique ix de la boca del mort com si fóra una papallona (en grec també psiqué),

Sava Henţia, Psyche paralitzada d’amor

Psyche. W. v. Hoyer, 1806-1873

Guillaume Seignac Psyche, 1924

Augustin Pajou. Psique abandonada, 1790.

Bouguereau. Psyche 1892

Margret Hofheinz-Döring. El misteri de Psique, 1970

AFRODITA

NAIXEMENT

Emergí de l’espuma del mar fecundada pels òrgans genitals d’Úranos després d’haver-los amputat el seu fill Cronos

Altra versió: filla de Zeus i Dione.

Trono Ludosvisi, 460-450 a. C. Naixement d’Afrodita

Botticelli. El naixement de Venus, 1485.

Alexandre Cabanel (1823-1889). El naixement de Venus

W. Bouguereau

El naixement de Venus (1879)

Deessa de la sexualitat, de l'amor i de la bellesa. Simbolitza els principis universals de la fertilitat i de la vida

Apareix generalment com una bella jove nua

la petxina, sobre la qual va navegar després de néixer

DOMINI

iconografia

el colom i un carro tirat per cignes

les roses i la poma, símbol eròtic a l'antiguitat

ATRIBUTS

El seu fill Eros-Cupido

Velázquez, Venus de l’espill, (1644 a 1648).

Giorgione, Afrodita - Venus dormida (1501). (1477 – 1510)

Praxíteles. Afrodita de Cnido, (c. 350 a. C. )

Es justifica la nuesa de la dea pel bany ritual de les Eleusiades

Rennie. Eros i Himeneu

Molt sovint, Eros. A vegades, Himeneu (desig), i les Hores.

Acompanyants

Afrodita i les Hores

Pontormo. Venus i Cupido

Afrodita i Eros (Venus y Cupido)

Paolo di Stefano Badaloni.Eros i Afrodita

Venus i Cupido. Anibal Carracci 1592

Lorenzo Lotto, Venus i Cupido.

Per a evitar problemes en l‘Olimp por la posesió d’Afrodita, jove i inexperta, Zeus decidí el seu matrimoni amb Hefest (Vulcà), déu del foc, però poc agraciat físicament (la bella i la bèstia?).

Per això les infidelitats d’Afrodita (i el patiment del marit) foren nombroses, tant amb déus (Ares, Posidó, Hermes, Dionís, Apol·lo) com mortals (Adonis, Anquises).

MATRIMONI

AMORS

A. Carracci. Venus amb Adonis i Cupido. 1590-600.

A. Carracci, Venus i Anquises.

Tintoretto, Venus, Vulcà i Mart (ca. 1555

Guercino. Mart, Venus i Cupido

Tiziano, Mart, Venus i Cupido

Canova, Afrodita i Ares

L’AMOR PLATONIC (1)L'amor neix de la mancança i de la nostàlgia, ens veiem incomplets i necessitem l'altre:som un fragment que aspira a la seva totalitat.

Al principi existien tres tipus d'humans de constitució doble:• homes: dos homes actuals, • dones: dues dones• andrògins: un home i una dona actuals.

Per això, des d'aleshores, cada meitat cerca la seva altra meitat. L'amor es el desig de tornar a la pròpia situació originària;

La seva potència i atreviment eren tals que el potent Zeus s'enfurismà i, com a càstig, els debilità tot partint-los en dos.

L'amor és un desig del que no es té i és anhelat com el més sublim i bell; és un impuls cap a la plena realització humana.

L’AMOR PLATONIC (2)

L'amor que neix com a desig que desvetllen els cossos bells que ens envolten és tan sols una primera i primitiva forma d'amor.

Després, s'ennobleix i es transforma en anhel envers les ànimes justes i belles.

Però, l'autèntic i perfecte amor és el que se sent envers les idees (Bé i Bellesa).

Aquesta forma superior i sublim d'amor (amor platònic) pot fer renéixer les ales perdudes de l'ànima perquè s'enlaire fins al món de les idees.

GALERIA D’IMATGES

PSIQUE AMB EROS

EROS AMB PSIQUE

Munier.L’amor desarmat

C. Albacini. Eros iPsique. s. XVIII,

Clodion. Amor i Psyque. 1798

Eros i Psiqué. Villa Del Casale. Piazza Armerina. Sicilia.

Paul Baudry.Cupido i Psyche 1892

Anthony Van Dyck, Cupido I Psyche. 1639-40

Gustave Deloy, Eros i Psyche. 1890-95.

-W.A. Bouguereau, Psyche et L`Amour. 1889

Nicolas de Courteille. 1768-1830. Eros i Psyche.

François Gérard,Eros i Psique,  1798

Psyche. Reinhold Begas, 1831-1911.

Sebastiano Ricci. El càstig de Cupido, 1706-07.

Edward Burne-Jones Pan i Psyche

1872-74

Jacques-Louis David. Cupido i Psyque, 1817.

Cupido i Psique.

Auguste Rodin. Cupido i Psique.

Burne-Jones. Cupido i Psique.

William Adolphe Bouguereau, El rapte de Psique

John William Waterhouse.Psyche. (1903))

Eros i Psyche. C. G. Kratzenstein-Stub, 1793-1860.

Pompeo Girolamo Batoni, Matrimoni d’Eros i Psique. 1708-87.