L’ILLA

Des de lluny baix començar a veure una illa diminuta però poc a poc s’anavafent més gran.

S'observaven uns arbres alts i grossos com cases. El cel era blau i clar. Ambunes muntanyes altes i arrodonides.

Els arbres tenien uns fruits dolços com una piruleta. Hi havien cases fetes depalla i fusta espectacular ben fetes, Aquell poblet era molt agradable i tranquil .La muntanya resultava que era un volcà que va erosiona al 1963.

A dins van construir una església força gran que van construir un hospital. Elmar estava molt tranquil , hi havien onades Super tranquil·les.

Les fruites dels arbres estaven amargues i et podien cremar la llengua percomplet.

I havia unes flors diminutes i suaus d’un color groc molt intens. Però el què emva cridar l’atenció eren els rius d’aquella ciutat tan transparents. Erenllarguíssims i amb una aigua força fresca com si hagués vingut de les altesmuntanyes.

L’experiència va ser molt bona.

DANI

UN LLOC PER VIURE

A través de la boira es contemplava un bosc frondós ple de sequoies gegants,de les més grans del món.

Les sequoies, de tronc corpulent i fulles verdes i humides deguda a la tempestad’aquella nit, arribaven fins a l’infinit cel blau enrogint-se pel pas del temps.

Al frondós bosc una tribu celebrava l’arribada de l’estiu.

Més al fons s’il·luminava una lluentor reflectida en el llac ple de peixos decolorins. L’aigua era transparent el que significa que el riu estava net. Més alfons hi havia una gran cavitat que entrava en una gran i puntiaguda jovemuntanya verda . Allà hi havia un bonic però vell poble on s’observava un rematd’ovelles amb el seu cuidador acompanyat del seu atent gos pastor australià.

També es veia un riu que acabava al llac de peixos. Allà era on els pescadorsagafaven els peixos per menjar-se’ls i també les dones per agafar aigua.

S’observava un pi alt i bonic dalt de tot sembla que toqués el cel.

Vaig seguir mirant i veient ocells emigrant bonics com una flor i elegants comuna papallona.

Al fons de tot una gran serralada seguia sense parar fins al punt on es veia uncamp de poncelles vermelles.

L’ambient era molt agradable i càlid. Un lloc perfecte per viure.

CARLA

EXCURSIÓ EN FAMÍLIA

Al llevar-me vaig veure per la finestra un cel blau i lluminós. Era un diad’excursió en família.

Dins el cotxe es veia un petit poble silenciós i tranquil amb antigues i petitescases fetes de pedra. Al costat s’apreciava un llarg i transparent riu. Es podienobservar les roques petites i algunes més grans. Al final es podia veure coms’acabava el riu i s’ajuntava amb la serena i ondulada mar. L’aigua colpejavacontra les roques mentre sortia escuma blanca.

Al costat de les muntanyes hi havia un grandiós camp groc, viu i florit ambvistoses i boniques flors. Era un camp de fruites dolces, meloses, rodones... ide molts colors: blaves, liles...

Entre la boira es veia un petit turó, a dalt hi havia un castell murallat. Les sevestorres eren grans, altes i arrodonides. Les finestres tenien forma d’estrella. Espodia veure un camí majestuós de rajoles groguenques resseguit de pedresblanques i brillants, semblaven diamants.

Al final del camí hi havia una porta que conduïa al castell de color negra amb elpom d’or. A les puntes de les torres hi havia figuretes en forma de lleó i coshumà. Les estàtues eren de color gris i platejat però els ulls eren diferents; decolor vermell brillant i lluent com un vidre transparent.

Era un paisatge primaveral i matinal amb els raigs de sol reflectits al mar.

NAI

LA MANSIÓ

A la matinada, a través d’uns arbres,vaig observar alguna cosa grandiosa. Vaiganar cap allà travessant un bosc secs amb arbres alts i gruixuts. Vaig trobar uncamp florit. Vaig anar cap una mansió il·luminada molt moderna. Vaig trucar a laporta i no hi havia ningú. Vaig tenir molta sort perquè la porta estava oberta.

El menjador era molt gros i brillant. Finalment vaig marxar però no trobava lasortida. Poc després vaig descobrir un arbre que semblava un gratacels ambescales. Se’m va ocórrer una idea: pujar per les escales i poder veure la mevacasa. Malauradament hi havia un cartell on deia que pujar-hi costava 1.000.000€.

No tenia diners i li vaig dir al guàrdia que li donava la meva mansió si ambdeixava pujar. Em va dir “val”. Vaig pujar i vaig veure la meva casa.

Finalment, vaig arribar a casa amb la meva família.

ALEJANDRO

ALASKA

Esperit Salvatge

Un dia que anava passejant amb la meva gossa vaig veure un cel blau clar moltserè. Et feia estar enamorat. L’oxigen era fresc i descontaminat. Els arbresenvaïen les muntanyes altes, verdes i espesses.

Els arbres joves i frondosos tenien el tronc corpulent. Alguns arbres estavenplens de fruites rodones i dolces. Hi havia molts camps verds i florits. Al final delcamp es veia una ciutat agradable, tranquil·la i silenciosa.

La ciutat era històrica, les cases eren antigues, petites i semblants a les de laprehistòria.

Per la muntanya baixava un riu llarg i transparent molt net on es veien elspeixos. Al costat del riu estava tot florit. Les flors eren suaus i boniques. El riudesembocava en un mar, seré i tranquil. Tenia un blau transparent.

El més bonic va ser veure tants animals. El paisatge em va enamorar percomplet.

Aquest paisatge es diu: Alaska!!

BASY

Cavall Bernat de Montserrat

Des de d’alt del Cavall Bernat de Montserrat es veu un paisatge esplèndid ambarbres alts i bonics. Al fos, una casa gran i maca i al seu costat uns campscuidats.

Vaig per agafar les galetes i, a una mica més amunt del municipi, observo unsnúvols grisos. Si em giro una mica més veig tot Terrassa. Allà me n’oblido.

A dalt d’una de les muntanyes veig un senyor que sembla que ens observaDesprés veig una noia que ens saluda.

Els colors de les muntanyes són d’un color gris i m’encanta perquè tan solsestà a deu minuts amb cotxe de Terrassa.

Després de tant suar dinem a l’ombra, i desprès d’una excursió fins a baixsuant i fastigosos, desitjava la dutxa que m’esperava a casa. Oh, que bé unadutxeta frasqueta! per després anar a berenar al parc Vall paradís a jugar unaestoneta Terrassa.

BETH

AL BEN MIG DE LA PRIMAVERA

Fa un dia calorós i estic de vacances a Màlaga amb la meva família en unacaseta de fusta. Davant tinc un paisatge maquíssim.

Estic amb la meva família al mig de la natura. Hi ha muntanyes arrodonides iverdes. Em situo en una fila de casetes de fusta. Són baixetes, modernes ipetitones i estan situades al costat del llac tocant l’aigua.

El llac és ampli, transparent, blau, cabalós, net, fred i no gaire fondós. Al mig,cap al fons, hi ha un creuer molt gran. Té moltes finestres i està ple de turistes.A dalt de tot del creuer hi ha una piscina esplèndida i arrodonida. A prop d’allàhi ha para-sols i hamaques.

El cel és blau, clar i lluminós i no hi ha cap núvol. Com més lluny mires més clares veu el cel. És un paisatge esplèndid, molt lluminós i verdós.

A les muntanyes hi ha arbres frondosos i baixos coberta de flors de moltcolors: blaves, liles, vermelles, grogues... són oloroses i sembla que estiguinperfumades.

Estic al ben mig de la primavera. Fa molt calor i s’olora a natura.

Aquesta tarda aniré amb el creuer. Són unes vacances súper boniques.

DANIELA

Gàmbia

En terres africanes, viatjant per Gàmbia, he vist el meu poble, Numuyel.

Fa molta calor. El paisatge és molt agradable. S'observava molta multitud degent. Al terra hi ha molta brossa, contaminació.

Els carrers són bastants estrets. Les persones són una mica brutes i es podenobservar camps grans i alguns de secs. La majoria són fèrtils on planten blat,cacauets i moltes coses.

Les botigues són molt petites però on vivim nosaltres està tocant el bosc. Hi hamolta brutícia i plantes mortes. Però a la ciutat, com us he explicat, hi ha moltamultitud i moltíssima més contaminació.

Un dia vam anar a Bacao amb un amic que està allà a Gàmbia. Amb el germàd’en Mahamadou, En Biagy. Vam anar a un poble anomenat Bacao. Vam entraramb un cotxe molt antic i vell, no m’agradava gens.

Quan vam arribar vam anar el camp més gran de Gàmbia. Era força gran isemblava com si no estigués regat. Quan vam sortir vam anar a un lloc que hihavia cocodrils però no es veien molt bé perquè estaven dormint. Els hi vamtirar una pedra i es va espantar. Era grandiós i vam estar molta estona.

Després vam marxar a casa. Per cert, no he parlat de les cases. Les casesestan brutes quasi durant molt de temps. Moltes tenen mango per plantar,també el cacuet o el blat de moro. Gàmbia és un lloc molt bonic.

BUBA

UN VIATGE AMB HELICÒPTER

Des d’aquell paradís ennuvolat es veia un estadi ple de caps amb un zig-zagd’espurnes lluminoses i jugadors corrent pel camp. Però això només va ser uninstant. Poc a poc s’anava cobrint el cel i la boira s’anava escampant. De sobte,vaig veure un cim bastant alt. Semblava un edifici però era la torre de Glòries.Ens vàrem anar desplaçant fins a sortir de Barcelona. Vam veure cel amb unblau fosc i intens inacabable durant dos minuts.

Ja a Calella,es veia una mar tranquil·la i neta. Quadrats i rectangles es veiendes d’aquell paradís, com a molt, algun camp de conreu. També algun estany oriu amb força pedres gegants... De cop i volta, va passar un conjunt d’orenetesper sota nostre. Era al·lucinant. Et senties com si poguessis volar i et creuessisamb els teus amics. Per acabar, vam anar a Sant Iscle de Vallalta, un pobletranquil, petit i molt acollidor. Vam passar per sobre d’una muntanya moltarrodonida i molt verda amb moltíssims arbres. S’escoltava el cant dels ocells i,de sobte, es va escoltar un tret, cosa que em va fer reflexionar. És cert que eraun paisatge ric en flors i animals, un paisatge molt calorós i humit.

Un poble i una ciutat són paisatges molt diferents. Vet aquí la prova..

VÍCTOR S

DESCRIPCIÓ DE SANT ISCLE

M’agrada estar a Sant Iscle de Vallalta. Està amb els meus amics i amigues.

M’agrada estar a l’escola Dones d’aigua i anar a la piscina i a la platja a jugar

amb els meus amics i amigues.

M’agrada mirar el televisor i m’agrada anar a la classe.

M’agrada estar a la biblioteca.

M’agradaria anar a l’institut.

M’agrada molt la fruita.

MAHAMADOU

EL NETER

El Neter és un paisatge de color vermell, cases taronges i tocs blancs ambmuntanyes negres al fons. S’observen moltes cases, mansions i la casa delpresident que és la casa més gran del poble.

No hi ha aigua només menjar que l’has de dur tu. És com una ciutat barrejadaentre ho antic i ho modern a l’hora. A les afores del poble hi ha un mar molt petitfet de lava amb molts minerals foscos. Sembla contaminat però en realitat noho està.

No hi ha escoles ni cotxes però si petites barques que et permeten anar per lalava.

El més interessant és que diuen que hi ha un camp conreat per un pagès quees diu José Luís i que era l’avi de l’expresident . Alguns diuen que va morir peròningú ho sap segur i tampoc s’atreveixen a anar a investigar-ho.

Recordo perfectament que aquesta vista la vaig descobrir fa 3 anys caminantpel bosc.

FI

BORJA

EL NOI PERDUT

Quan tornava de pescar vaig veure una illa antiga i molt petita amb muntanyesal darrere.

No hi havia res que tingués vida. Cases amples, altes i abandonades. Un celcobert de núvols vermells a conjunt amb el mar. Darrere les cases unesmuntanyes com gratacels de 144 pisos.

Ens vam dirigir cap a ells i pel camí ens vam trobar a un noi que ens va dir quea la muntanya hi havia una bruixa. De sobte ens vam girar i vam veure unapreciosa posta de sol amb els núvols de color taronja pel sol.

Ens vam quedar fins que es va fes fosc acompanyats de la lluna plena. Elsestels passaven ràpidament com estrelles ben grogues, com el sol que jas'havia marxat d’aquell cel tan bonic.

L’andemà vaig veure una preciosa matinada amb el sol reflexat a mar.Seguidament, vaig anar a pescar peixos però amb el reflex del sol no veia res.Anava a caçar amb les mans i sense barca . Vaig anar a la muntanya a buscarel noi a veure si tenia una barca. Em va dir que ell no en tenia però al nord dela illa en trobaria. Vaig anar i vaig tardar 3 hores en arribar. Ja tenia gana. Vaigveure una casa i em vaig dirigir corrents. Vaig trucar a la porta i no m’obrianingú. Vaig entrar per mi mateix i vaig observar la barca. La vaig agafar i me lavaig emportar cap a la platja. Allà vaig fabricar una llança amb un pal, unapedra i una liana.

RUBÉN

LA BRUTÍCIA

Era una ciutat molt gran, el cel era blau i molt lluminós. Tenia unes cases moltpetites i algunes eren una mica altes, però no gaire. Hi havia un riu quepassava entre mig de les cases. Era una mica fons però no gaire alt.

L’aigua que baixava era de la muntanya. Una muntanya molt gran i estavanevada. Des d’allà es veia a la gent com baixava esquiant. Les carreteresestaven fetes mal bé i alguns cotxes punxaven les rodes perquè els nenstiraven molta brutícia , com per exemple xinxetes, llaunes, ampolles, etc...

La gent vella anava pel carrer i tenia molt de fred perquè feia rasca. Els nensanaven al parc a jugar a pilota. Alguns es queien i es feien mal i marxavenplorant .

VÍCTOR GALLEGO