000-Portades 13/10/06 00:50 Página 1

www.torres.esclubtorres@torres.es

València San Vicent Màrtir, 14646007 ValènciaT 963 412 297F 963 808 962ccvvalencia@torres.es

BarcelonaAribau, 17308036 BarcelonaT 932 008 763F 932 009 364ccvbcn@torres.es

Girona Manel Bonmatí i Romaguera, 15 acc17003 GironaT 972 223 757F 972 410 871ccvgir@torres.es

Madrid MártiresConcepcionistas, 1928006 MadridT 914 017 762F 914 010 208ccvmdd@torres.es

Sta Cruz de TenerifeEdif. Parquemar.Avda. Manuel Hermoso Rojas, 238003 Sta Cruz de TenerifeT/F 922 595 200ccvtfe@torres.es

Palma de Mallorca Miguel Marqués, 2207005 Palma deMallorcaT 971 777 254F 971 777 250ccvpalma@torres.es

Per a més informació i inscripcions, contacti amb nosaltres a:

Coneixi el món del vi en els cursos que el Club Torres li ofereix en els seus Centres Culturals del Vi.

Introdueixi’s de forma clara i senzilla en els secrets del vii la viticultura: història, criança, com escollir-los, vi i gastronomia, el tast, etc.; de la mà d’experts i enòlegs.

Les sessions són de 2 hores durant 2 dies, en horari de tarda, i finalitzaran amb un tast comentat de vins.

Tots els participants rebran material didàctic, un obsequi i un diploma acreditatiu del curs. Les places són limitades.

Tot sobre el vi

Programa• Introducció al vi,

l’enologia i la viticultura• El tast de Vins• Vi i gastronomia• Els destil·lats• Vins de finca Torres• Grans vins del Món• Curs de tast avançat

CENTRECULTURAL DEL VI

c u r s o s 2 0 0 6

000-Portades 13/10/06 00:50 Página 2

editorialL’esforç de l’esforç

No ha estat gens fàcil però per fi la tenim aquí. Després de molt de temps dedonar-hi voltes de com fer arribar a la societat catalana la quantitat de gransesports i esportistes catalans que tenim i que no tenen el reconeixement quees mereixen, ens vàrem veure abocats a engegar una publicació com la queteniu ara al davant. Aquesta nova revista mensual pretén destacar els princi-pals esports d’equip que es practiquen a casa nostra: Volei, Hoquei herba,Waterpolo, Hoquei Patins, Rugby, Handbol, Bàsquet i Futbol. No només perdemostrar que comptem amb uns grans esportistes en totes les modalitatssinó també per ajudar a divulgar tots aquests esports. Sobretot en uns tempsen els que sembla que s’ha perdut el nord i ja ningú se’n recorda dels noblesvalors que transmet la pràctica de l’esport en equip. Si la pura competiciópremia al més ràpid, més alt i més fort, la pràctica de l’esport d’equip va mésenllà i requereix d’un gran treball en equip que només s’aconsegueix ambmolt esforç, sacrifici personal i col·lectiu. En definitiva, és una gran eina d’in-tegració social capdal per qualsevol societat moderna. Esperem doncs con-vertir-nos en la publicació de referència de la majoria d’aquests esports,doncs si sou seguidors o practicants d’algun d’ells, excepte el futbol, estareud’acord amb mi que els mitjans de comunicació no els presten gaire atenció,per no dir cap ni una. Nosaltres ho volem fer amb una revista de qualitat onmirarem d’aconseguir portar-vos els millors reportatges sobre aquests esportsi amb un acurat tractament de la fotografia, una de les assignatures pendentsde la premsa esportiva catalana malgrat comptar amb uns excel·lents profes-sionals. Fidels al mateix esperit de treball en equip, volem que tothom en for-mi part d’aquest projecte que ara surt a la llum i per això os encoratgem a queformeu part d’ell. Tot plegat per tal de que l’esforç dels nostres esportistessigui valorat d’una vegada per totes.

He d’agrair al meu pare la cultura per l’esport que em va inculcar des de benpetit i sense la qual segurament avui no estaria escrivint aquesta editorial.També als molts companys que he tingut en els diferents equips pels que hepassat i que m’han ajudat a créixer i gaudir de l’esport. A la meva dona, sensela qual potser no m’hagués encoratjat a tirar endavant aquesta capçalera. Emresta només destacar a l’equip de professionals que han treballat per a la sor-tida d’aquest primer número i que esperem que, mica en mica, sigui més gran.

Editor / DirectorJosep M. Monteagudo

Cap de redaccióDavid Pozo

Han col·laborat en aquest númeroCeles Piedrabuena, Álex López PuigOriol Alós, Oriol Durán, Oriol Olivé,Xavier Ensenyat, Gonçal PérezRaúl Rodríguez i Joan Lluís Ibern

FotografiesAlfredo Ferrer, Gabriel Massana, Ricard Rovira, Jordi Elías, Gerardo Tejerina i Ricardo Caballero

Esforç publicacions, slRafael Casanova, 19 1r. 2a.08750 - Molins de ReiTelèfon 936 805 355Fax 936 805 620info@esforc.catwww.esforc.cat

DistrubucióCoedis, sl Avinguda Barcelona, 22508750 - Molins de Rei.

Disseny gràfic, maquetació i preimpressióEmirimalé, grafistes

ImpressióPrinter, Industria Gráfica, SA

Dipòsit legal: B-39877-2006Preu de l'exemplar: 3,5 euros

El paper que utilitza Esforç publicaconsno perjudica el medi ambient.

Esforç publicacions no es fa responsable de les opinionscontingudes en les feines signades, essent les opinions ex-presades d’única responsabilitat de l’autor o autora. Esforçpublicacions es reserva el dret a publicar qualsevol informa-ció rebuda. No s’autoriza la reproducció del publicat si noés amb l’autorizació expressa i escrita d’Esforç publica-cions, amb l’excepció de cites breus, fent esment , en totcas, de la seva procedència.

Esforç publicacions tampoc no es fa responsable dels con-tinguts o textos de les insercions publicitàries. El client esresponsabilitza, en front d’Esforç publicacions i de tercers,de que totes les dades que apareixen en la publicitat siguincorrectes i no atemptin contra drets de qualsevol mena (usde marques, patents, publicitat enganyosa, venda en ex-clusiva, etc.).

Portada: Rudy FernándezFotografia: Nacho Juárez

Josep M. Monteagudo

la força de l’equip

001-009-Primeres 13/10/06 03:37 Página 1

correules vostres opinions a l’esforç. Rafael Casanoves 19, 1 - 2. Molins de Rei (Barcelona).

EnhorabonaPer al món de l’esport català en general, i

del bàsquet català en particular, sempre és

una molt bona notícia l’aparició d’un nou

mitjà de comunicació que parli dels esde-

veniments que es produeixen en aquests

àmbits, com ho és, en aquest cas, la nova

revista Esforç.

Ara, al món del bàsquet, no solament vivim

un bon moment en l’elit de l’esport, sinó

també en la base, com ho demostra el fet

que cada any més equips participin a les

Pel bé de la cultura esportivaAmb aquestes ratlles vull felicitar la re-

vista Esforç per aquesta iniciativa tan

valenta, interessant i necessària per l’es-

port català. Desitjo que aquest projecte

sigui tot un èxit i contribueixi a la difusió

i promoció de l’esport català i de totes

aquelles disciplines que a vegades no

gaudeixen de l’espai necessari als mit-

jans de comunicació. Perquè els nos-

tres esports creixin i Catalunya evolu-

cioni encara més dins l’àmbit de la

cultura esportiva, és necessari disposar

de mitjans com la revista Esforç que re-

flecteixen la realitat dels equips cata-

lans. Els seus èxits, la seves derrotes,

les curiositats de cada disciplina. En

definitiva un llarg etcètera de fets que

són dignes de ser explicats i coneguts

per a tothom..

D’altra banda, també vull donar la

benvinguda a la revista Esforç als nos-

tres esports: waterpolo, natació, nata-

ció sincronitzada i salts de trampolí.

Des de la Federació Catalana de Nata-

ció rebreu tot el suport necessari

perquè aquest nou projecte tiri enda-

vant, i tingui una bona acollida amb tots

els nostres clubs i els federats i socis de

cada entitat esportiva.

Un cop més reitero les meves més sin-

ceres felicitacions per aquesta nova re-

vista dedicada als equips i clubs cata-

lans i encoratjo els responsables de la

publicació a continuar treballant per l’es-

port català, val la pena.

Sr. Lluís Bestit i Carcasona President de la Federació Catalanade Natació.

Esforç— 2

competicions organitzades per la Fede-

ració Catalana de Basquetbol. Aquest

creixement constant fa que actualment es

juguin prop de 3.000 encontres cada cap

de setmana, a més de moltes altres activi-

tats que es generen, com ara serà el I Con-

grés Internacional de Minibàsquet, que tin-

drà lloc a Manresa de l’11 al 13 d’octubre

de 2006.

És per això, que creiem que revistes com la

que teniu a les mans són una bona eina per

fer arribar a molts lectors aquesta realitat, i

apropar el bàsquet menys mediàtic, però

no per això menys important, a tot

Catalunya.

Per tant, aprofito l’avinentesa per felicitar els

creadors d’aquesta nova publicació per la

seva iniciativa i desitjar a tots els que en

formeu part el millor èxit en aquest projecte.

La futura bona salut de

la revista Esforç serà

també i, sense cap

mena de dubte,

una molt bona

notícia per al món

del bàsquet català.

Sr. Enric Piquet i MiquelPresident de la Federació Catalana de Basquetbol.

Amb esforç tots hi guanyemAra tot just fa tres anys que des de la Secretaria General de l’Esport es va publicar

el llibre blanc de l’esport a Catalunya en què es feia una diagnosi de la situació de

l’esport a casa nostra.

Recordo que en el capítol dedicat a la relació entre l’esport i els mitjans de comu-

nicació es feia incidència en dos aspectes que voldria ressaltar. El primer és que

un 11% de la població de Catalunya llegeix habitualment premsa esportiva, i el

segon és que en la majoria dels mitjans no es té en compte altres esports en els

quals Catalunya és capdavantera mundialment.

Com a president de Federació d’un esport minoritzat –que no pas minoritari si

tenim present els més de 14.000 practicants federats de patinatge i hoquei

patins– m’omple de satisfacció veure el naixement d’una revista esportiva que

doni una cobertura precisament a esports en què el nostre país és un referent in-

ternacional.

Així, doncs, el format de revista que se’ns presenta omple un buit en la premsa

escrita en català, que si volem que tingui continuïtat cal que entre tots hi

dediquem l’atenció que es mereix. Per això, des de l’Administració pública i el

sector privat no es pot escatimar cap esforç, perquè amb ESFORÇ TOTS HI

GUANYEM.

Sr. Ramon Basiana i VersPresident de la Federació Catalana de Patinatge

de benvinguda

001-009-Primeres 13/10/06 04:10 Página 2

001-009-Primeres 13/10/06 04:10 Página 3

correules vostres opinions a l’esforç. Rafael Casanoves 19, 1 - 2. Molins de Rei (Barcelona).

Seleccions catalanesDubto que trobem

gaires països en el

món en què l’apari-

ció d’una revista va-

gi més enllà d’una

notícia. Ningú no es

plantejaria cap altra

possibilitat d’estar

escrita en la llengua

del país. Doncs en el

nostre, que neixi una revista i, a més, es-

tigui escrita en català, és més que una notí-

cia. El normal és ex-

traordinari. Com a

persona que estima

l’esport i que vol es-

tar informat, només

puc desitjar als seus

promotors que ve-

gin complerts els seus objectius. Si se’m

permet, un desig, o un somni, que aviat

publiqueu que les nostres seleccions, i en

particular la de rugbi, participaran oficial-

ment en competicions internacionals.

Sr. Xavier-Albert Canal i Gomara President de la Federació Catalana de Rugbi.

Un regal d’aniversariBenvolguts amics,

L’aparició d’un nou mitjà de comunicació

és sempre una bona notícia. Així, com no

podia ser d’altra manera, la Federació

Catalana de Voleibol celebra la sortida al

quiosc d’aquesta nova publicació i li desit-

ja un llarg i profitós recorregut editorial.

Tanmateix desitgem que els bons propòsits

que acostumen a embolcallar el naixement

de tot projecte es materialitzin en un pro-

ducte plausible, en una iniciativa editorial

agosarada on tots aquells lectors a qui inte-

ressi el voleibol, siguin esportistes o afi-

cionats, puguin trobar totes les informacions

relacionades amb el seu esport servides

amb generositat, atenent tant a la profundi-

tat com al detall, en definitiva, satisfent les

expectatives del lector.

No cal dir que la Federació Catalana de

Voleibol es posa a la vostra disposició des

d’aquest primer número i que us oferirà la

seva col·laboració sempre que en tingueu

necessitat, ja que una publicació com Es-

forç mereix l’”esforç” comú de tots aquells

que estimem l’esport i que som partidaris

convençuts de la seva promoció.

Permeteu-nos, per acabar, la llibertat de

prendre’ns l’aparició de la vostra revista

com un regal, inesperat i magnífic alhora,

que rebem la gent del voleibol català en

aquestes dates en què celebrem el cinquan-

tè aniversari de la nostra Federació.

Per molts anys i bon servei a l’esport!

Sr. Francesc Ferrer i Vila President Federació Catalana de Voleibol.

Salutació revista EsforçEm resulta gratificant fer-vos arribar unes

línies des de la revista Esforç. D’entrada,

el nom d’aquesta publicació guarda

molts paral·lelismes amb el Club que

presideixo.

És precisament amb la suma d’un esforç

col·lectiu que el Nàstic va fonamentar el

seu éxit la passada temporada, assolint

l’ascens a la 1ª Divisió.

Considero, a més, del tot necessari que

els mitjans de comunicació es facin ressó

dels clubs modestos, que els donin

cabuda en els seus continguts i que ho

facin en igualtat de condicions respecte a

les entitats més poderoses.

A Tarragona s’han donat els condicio-

nants necessaris: Un equip que a base

de talent i sacrifici va situar-se a l’élit del

futbol estatal; Una Ciutat i els seus ciu-

tadans que sempre han cregut en el

projecte esportiu del Nàstic, implicant-

se amb el seu suport fins a límits inimagi-

nables; I uns mitjans de comunicació

que van fer costat al Club al llarg de to-

ta la campanya. La suma de tot plegat

és Esforç.

Amb l’esforç apareix la superació. Amb

l’esforç et sobreposes als entrebancs.

Amb l’esforç arriben els éxits.

Aprofito aquestes ratlles, doncs, per ani-

mar a totes les persones que estimen l’e-

sport, amateurs o professionals, con-

vençut que assoliran els seus objectius

s’hi ho fan des de l’esforç, des del treball

i des de la constància.

Sr. Josep Maria Andreu i Prats President del Gimnàstic de Tarragona

Esforç— 4

Tots fem l’EsforçGràcies. Amb aquesta paraula de gratitud

m’agradaria començar aquesta carta amb

motiu del naixement de la revista Esforç. I

vull donar-vos les gràcies perquè amb la

vostra aparició l’esport català, i en aquest

cas l’handbol, tindrà una nova veu per ar-

ribar al gran públic.

Tots som conscients que malgrat gaudir

d’una premsa esportiva de qualitat a Ca-

talunya, és molt difícil aparèixer en les se-

ves pàgines. Per aquest motiu us volem

agrair, felicitar i enco-

ratjar en aquesta no-

va aventura editorial.

Tots fem l’Esforç. I

quan dic tots em ref-

ereixo a totes aque-

lles persones, institu-

cions i empreses que

treballen dia rere dia perquè tots aquests

esportistes, equips i clubs que no aparei-

xen als grans mitjans de comunicació,

segueixin vius.

Pares, entrenadors, practicants (des dels

més petits fins als més grans), presi-

dents, directius, persones anònimes que

dediquen hores als seus clubs, empreses

que resulten vitals per a aquests es-

portistes i clubs amb les seves aporta-

cions econòmiques, institucions que pro-

mocionen la pràctica esportiva... tots ells

fan un esforç... tots nosaltres fem l’Es-

forç... Felicitats!

Sr. Tomàs Moral i García President Federació Catalana Handbol.

de benvinguda

001-009-Primeres 13/10/06 04:10 Página 4

001-009-Primeres 13/10/06 04:11 Página 5

001-009-Primeres 13/10/06 04:13 Página 6

001-009-Primeres 13/10/06 04:14 Página 7

1 editorial

actualitat2 Cartes al director10 Panoràmica18 Actualitat esports

especial34 Copa del Món de Bàsquet Japó 2006

voleibol40 Trampolí internacional. Pérez, Antequera

i Sans busquen rellançar-se en la seleccióestatal.

45 Sensacions de campió. Xavi Bosma repas-sa la seva carrera esportiva des de lamaduresa d’un guanyador.

48 Ambició blaugrana. El Barça no vol per-dre de vista la Superlliga

hoquei herba52 Maurits Hendriks. L’entrenador

que sempre vol guanyar56 Sempre els mateixos. Atlètic, Egara i Polo;

la Lliga és cosa de tres.58 S’han fet grans. El Júnior Sant Cugat es

consolida definitivament entre els gransequips femenins.

waterpolo62 L’hora de la veritat. Mar Sanromà viu un

moment dolç al front de la selecció espanyola65 Domini esquinçat. L’hegemonia del

Sabadell de Xavi Balaguer tanca un cicle.68 Jugador de moda. Ricardo Perrone marca

les diferències en la lliga

hoquei patins70 Àrea privada. El Barcelona fa de l’OK lliga

una zona de caça exclusiva.73 Feina ben feta. El Mataró fa ben palès que

l’espera per l’ascens ha merescut la pena.76 Lleial i estimat. El veterà jugador

del Reus Joan Sabater penja els patins amb tots els honors.

sumari

52

40

6270

001-009-Primeres 13/10/06 03:59 Página 8

rugbi78 Versions guanyadores. Comparativa

de la Santboiana actual amb el distingitequip de Malo.

82 Caçador de somnis. Trajectòria d’OriolRipol fins a la consecució de la Lliga anglesa.

handbol82 La il·lusió d’un modest. L’OAR Gràcia de

Sabadell lluita per un somni91 Aferrant-se a la severitat. El Plusfresc

Lleida resisteix les adversitats i es manté en l’elit.

94 Un àrbitre de primera. Raül Cuevasdebuta a l’ASOBAL

bàsquet96 Pair-ho de la millor manera.

L’Akasvayu confia rendibilitzar el seu es-forç en el segon any de revolució del bàs-quet a Girona.

100 Lideratge i compromís. Rudy Fernándezassumeix el seu paper de líder al DKVJoventut

futbol106 L’any perico. Les noies de l’Espanyol arro-

doneixen l’èxit blanc-i-blau en la Copa delRei amb la consecució d’un preuat doblet.

109 Tarragona és de primera. El Nàsticpretén consolidar un projecte seriós en la màxima categoria.

112 Alleugerir el dolor. El CE Sabadell va voler commemorar els 20 anys de l’últimascens a primera malgrat coincidir amb elseu descens a tercera.

atletisme114 Estrelles eclipsades. La grandesa del

FC Barcelona deixa en un segon pla el reguitzell de grans noms que hi ha entre els seus atletes.

àrea esportiva120 Preparació física121 Medicina esportiva122 Nutrició123 Audiovisuals124 Bulevard126 Món esforç128 L’altra cara

106

9688

82

001-009-Primeres 13/10/06 03:59 Página 9

SupercampionsL’Atlètic Barceloneta va completar la seva excel·lent temporada celebrant el seu segon títol de lliga consecutiu davant el Barcelona. Foto: Oriol Duran

010-017-DPs 13/10/06 01:24 Página 10

010-017-DPs 13/10/06 01:25 Página 11

Sense rivalsLa UE Santboiana, just després de guanyar el seu segon títol consecutiu, en el darrer partit davant l’Ordizia. Foto: Jordi Elias

010-017-DPs 13/10/06 01:25 Página 12

010-017-DPs 13/10/06 01:25 Página 13

Un gol d’orEls seguidors blaugranes mai oblidaran el passat 18 de maig, quan el FC Barcelona guanyava la seva segonaCopa d’Europa . Foto: Cordon Press

010-017-DPs 13/10/06 01:25 Página 14

010-017-DPs 13/10/06 01:25 Página 15

010-017-DPs 13/10/06 01:25 Página 16

Una fita històricaDomini aclaparador de l’Atlètic Terrassaque va aconseguir el quinzè títol de lligade la seva història. Foto: Alfredo Ferrer

010-017-DPs 13/10/06 01:25 Página 17

Esforç— 18

Temporada molt complicada amb la permanència com a objectiuLes desgràcies mai no vénen soles i l’equip de la

terra ferma ho ha viscut durant aquest estiu en

carn pròpia. Després de caure en quarts de finals

del play-off el mes de maig passat, l’estiu ha es-

tat molt mogut. Primer va ser el president del

club, Albert Piñol, qui va abandonar el club, i des-

prés el tècnic.

D’aquesta complicada situació se n’ha fet càrrec

Toti Esteve, que encapçalarà la junta fins que la

situació del club permeti convocar una assem-

blea per elegir nova junta directiva.

No va ser fins al 21 de setembre passat, quan fal-

tava una setmana i mitja per començar la lliga,

que el Volley Lleida tenia entrenador. Es tracta de

l’argentí Ricardo Bollognine, un tècnic molt con-

siderat al seu país on ha dirigit alguns dels clubs

més destacats a la màxima categoria del voleibol

argentí. Amb ell s’ha emportat un central del

mateix país i un central i dos receptors vene-

çolans. Aquestes incorporacions d’última hora

eren l'única manera de refer un equip que estava

a punt de començar la lliga sense fer pràctica-

ment partits de pretemporada i que s’havia hagut

que desprendre de jugadors com el nord-americà

Josh Day, fitxat pel CV Saragossa. El tècnic Bollo-

gnine es troba també al vestuari un vell conegut,

José Luis “Loco” Correa, que ja havia entrenat en

categories inferiors.

La divisió de plata com a trampolíBarça, Sant Pere i Sant Pau i Sant Boi en un nou repte

voleiactualitat50è aniversari de FCVb La Federació Catalana deVoleibol celebra aquest2006 el 50è. Aniversari.Amb motiu d’aquesta datatan assenyalada la institucióorganitza al llarg de l’anydiferents actes i ha publicatun llibre amb la sevahistòria. Més informació a lapròpia Federació alC/Jonqueras 15 deBarcelona i a la webwww.voleicat.com.

Presentació del CV Sant BoiEl passat 12 d’octubre es vacelebrar al poliesportiuMunicipal de La Perelladade Sant Boi de Llobregatl’acte de presentació de totsels seus equips. Son tretzeel total de conjunts que fandel club una de les pedreresmés importants del nostrevolei. L’acte es va tancaramb un partit amistós queenfrontà al equip sènior, quemilitarà a la lliga FEVBaquesta temporada, i elVolley Lleida.

El Lleida superauna situació crítica

Els tres equips que militen a la Lliga FEV del

voleibol nacional tenen com a objectiu quedar

entre els sis primers, ja que això els permetria

formar part de la nova Superlliga B que es crearà

a partir de la temporada 2007-08. Els que tenen

més clar quina és la màxima al final de la tempo-

rada són els blaugranes, que han reforçat l’equip

en posicions clau. Procedents del Sant Boi han

arribat Manel Debes i el punta brasiler Otello

Correa Dos Santos, que ja havia jugat a

l'ACEVOL amb equips com l’Andorra. El recep-

tor Àngel Galindo, el veneçolà Frander Añés, de

21 anys i procedent del Macelles, i els joves Víc-

tor Tey i Sergi Arranz, que arriben de la pedrera,

completen les incorporacions de l’equip.

Els santboians, de la mà del nou entrenador

Daniel Livov, han fet una renovació total

després d’aconseguir l’ascens a la Lliga

FEV aquest any passat. El seu delegat,

Cándido Santos, reconeix que la resta

d’equips s’han reforçat molt bé, cosa que

crearà una forta competitivitat durant tota la

campanya.

El Sant Pere i Sant Pau ha començat a confir-

mar en aquest principi de campanya la bona

pretemporada realitzada. El conjunt dirigit per

Blas Ortega, amb homes com el capità Gusta-

vo Saucedo o el rematador rus Milkov, vol

oferir a l’afició tarragonina no tan sols resultats,

sinó també espectacle.

018-019-NwVol 13/10/06 01:28 Página 18

Esforç— 19

El vòlei femení amb objectius consolidatsCamp Escolar, Sant Cugat i Viladecans Solfix intenten millorar resultats

La segona divisió nacional de

voleibol acull aquest any tres

equips catalans que miren de

mantenir la categoria. Entre ells

hi ha el Lubasa Sant Cugat, tal

com reconeix el seu director

tècnic, Miquel Martínez. L’equip

que fa unes temporades per-

tanyia a la Superlliga intenta ara

refer-se i crear un nou bloc de

jugadores amb la pedrera com a

base. Del conjunt de l’any

passat només queden Nerea

Sánchez i Maria Tortosa, i s’hi

han incorporat tres jugadores de

l’Hospitalet: la col·locadora Cris-

tina Albarral, la libero Mar

Minyana i la receptora Anna

Canet. El toc estranger el dóna

la receptora sueca Arnil, que

visita aquest any Catalunya amb

motiu d’una beca Erasmus.

El Finques Borrell Camp Esco-

lar, fent una aposta decidida

per acabar a la part alta de la

classificació, ha aconseguit

dues jugadores de renom. Per

un costat ha incorporat Núria

Peruga, que havia sortit de la

pedrera lleidatana i que havia

passat per clubs com el Sant

Cugat i el Winthertur Bar-

celona. Per l’altre l’americana

Cristina Biddulph, de 23 anys,

una jugadora clau per al joc de

bloqueig i d’atac de l’equip. La

sorpresa ha estat la marxa de

la col·locadora Eli García, que

ha deixat l’equip per motius

d’estudis.

Quan s’inicia una nova temporada al món del voleibol, i

com en altres esports, tot són bones intencions amb

grans expectatives i projectes per assolir. El temps i la

competició posaran després cadascun al seu lloc. Ja se

sap, en esport, no n'hi ha prou a fer les coses ben fetes,

cal fer-les millor que els altres per tal de guanyar.

Si parlem de l’elit competitiva al vòlei masculí, hem de

fer-ho de l’únic representant de la Superlliga a Cata-

lunya, el Volley Lleida, que ho tindrà prou complicat al

llarg de la temporada per mantenir la categoria. L’equip

compta amb jugadors de casa com Edmon Solanas o

Jordi Martínez, que miraran d’aportar lluita setmana

rere setmana a l’espera de l’arribada de reforços es-

trangers.

Els favorits d’enguany a la Superliga masculina són els

de sempre, és a dir, Numancia Voleibol, Unicaja

Arukaser i sobretot, el principal candidat per renovar

el títol, Drac Palma Portal.

Quant al vòlei femení, trobem les nostres millors repre-

sentants a la segona divisió nacional, la Lliga FEVB. Fin-

ques Borrell Camp Escolar, Lubasa Sant Cugat i el

debutant a la categoria Viladecans Solfix JT tractaran de

millorar els resultats de la temporada passada

Estratosfèriques són les xifres econòmiques que es ma-

negen a la Superliga femenina, on el boom immobiliari

ha deixat el Grupo 2002 de Múrcia en una posició

d’equip favorit, pel planter de jugadores fitxades a cop

de taló. Malgorzata Glinka o Lioubov Kilic cobraran,

cadascuna d’elles, la mateixa xifra que el pressupost

sencer d’altres equips. Aquesta condició de favorit, és

clar, amb el permís dels equips de sempre, Hotel Can-

tur i Tenerife Marichal, que segur que defensaran amb

nivell i qualitat les condicions de subcampió i campió de

lliga, respectivament.

Hi haurà moltes jugadores catalanes presents als

equips d’arreu de l’Estat. Mar Arranz, Elisenda Herms,

Susana Rodríguez o Amaranta Fernández, són exem-

ples de professionals del vòlei formades a Catalunya ju-

gant fora de casa, en una mena de diàspora que deixa

ben clara la impossibilitat de mantenir una estructura

prou sòlida per part de cap club català. Si volem veure

la millor lliga d’Europa després de l’A-1 italiana, o bé

fem un esforç de memòria de temps passats o bé ens

comprem una plataforma TDT per veure Teledeporte.

Sort a tothom a l’hora d’assolir els objectius marcats.

opinió

Temps difícils Enric Domingo

FC B

arce

lona

CV

San

t C

ugat

Tècn

ic c

atal

à

018-019-NwVol 13/10/06 01:28 Página 19

Esforç— 20

El pas del temps continua sense admetre

cap tipus de discussió a la tirania exerci-

da pels grans dominadors en la seva

participació en la Lliga. Una vegada més,

els vencedors de les tres últimes tempo-

rades, l’Atlètic Terrassa, el Club Egara i el

RC Polo, es disposen a engrandir la lle-

genda de l’hoquei sobre herba català da-

vant l’oposició del Club de Campo ma-

drileny.

Aquesta situació de competència es viu

també en la divisió d’honor femenina, en la

qual el club madrileny és el gran rival a ba-

tre pel trident català: el campió actual, el

RC Polo, el CD Terrassa i el Júnior de Sant

Cugat. Però, tot i que la consagració de

les santcugatenses entre l’elit estatal en el

seu tercer any a la màxima categoria ha

propiciat la semblança esmentada, la

història no deixa lloc a possibles compara-

cions.

Tan sols cal remuntar-se a la temporada

2003-04 per veure les noies del Club de

Campo campiones, mentre que és ne-

cessari traslladar-se pràcticament 40 anys

enrere per veure un equip no català

campió. El Gaviria –Atlético de Sant Se-

bastià– ho va ser en la campanya 1959-60

i, anteriorment, el mateix Club de Campo,

en el primer any d’existència de la competi-

ció (1957-58), en el que constitueix les

dues úniques irrupcions a les contínues

coronacions dels equips catalans.

L’Atlètic Terrassa masculí sembla ser el

més ben posicionat per perllongar un any

més l’exitosa ratxa i veure créixer a la ve-

gada la seva hegemonia en la competició.

“Som un equip que volem més i la nostra

virtut és saber anar pas a pas i no perdre

la concentració fàcilment”, va assenyalar

l’entrenador del conjunt groc-i-negre, Da-

ni Martín.

hoquei herbaactualitat

L’At. Terrasa perd a Santi Freixa El jugador català, un delspuntals de l’equip vallesà, nopodrà estar disponible durantla primera volta. Per motius professionalsFreixa viatjarà a l’Argentina iespera incorporar-se al’equip al més de febrer, justabans de l’inici de la segonavolta. Per substituir la marxade Freixa, del seu germàOriol i de l’italià LucasCammareri, l’Atletic hafitxat els alemanys FlorianMichel i Oliver Hentschel.

El Barça guanya la Copa CatalunyaL’equip blaugrana va donar la sorpresa imposant-se perstrokes a la final de la copacatalana al R.C.Polo, granfavorit per la lliga. El conjuntdirigit per David Enrich haconfeccionat una plantillaforça equilibrada per aspirar aestar entre els quatre primersdel campionat. El fitxatgemés sonat ha estat el del’australià Mike McCan,campió olímpic a Atenes ambla seva selecció.

L’Atlètic, el Club Egara, el RC Polo i el Club de Campotornen a ser els grans favoritsUn club exclusiu per a quatre

Alfr

edo

Ferr

er

020-021-NwHherb 13/10/06 01:30 Página 20

mal menor el tercer lloc i així

va ser. Després d’un altre em-

pat durant el temps regla-

mentari, l’incombustible Pol

Amat va anotar el gol d’or i

decisiu.

El capità ha assegurat que el

bronze ha estat decebedor i

que ara l’objectiu és guanyar

l’Europeu de Manchester de

l'any que ve i consolidar l’equip

de cara a les olimpíades. “Ara

tenim nivell per lluitar sempre

per les medalles”, reconeix

Amat.

Esforç— 21

Una medalla de bronze que decepLa selecció dirigida per Hendriks es queda a les portes de la final

L'ambició i l’esperit guanyador

dels millors jugadors dels nos-

tres clubs no va fer acabar amb

la medalla d’or tan desitjada al

Campionat del món de

Mönchengladbach. La incom-

parable actuació del porter ale-

many Ullrich Bubolz i la sort li

van fallar al combinat de Hen-

driks. Després d’un partit molt

disputat que finalitzà amb em-

pat a 2, els cops de càstig van

decantar la balança.

L'endemà l’equip es van con-

jurar per aconseguir com un

Jamie Dwyer reforç estrella del Polo

El campió olímpic australià

Jamie Dwyer, de 27 anys i

considerat per molts com el

millor jugador del món en els

últims dos anys, és el gran

fitxatge del Reial Club de Po-

lo. El conjunt barceloní ha

hagut de desemborsar al

voltant de 100.000 euros, tot

un luxe a l’hoquei herba.

També torna un vell conegut

al camp de l’Avinguda Dia-

gonal. Es tracta de Pol

Amat, una de les estrelles de

la selecció espanyola al pas-

sat mundial. Amb aquestes

incorporacions el R.C. Polo

es converteix en el gran fa-

vorit per desbancar al At.

Terrassa.

Un cop finalitzat el Mun-

dial masculí d'hoquei de

Mönchedgladbach, podem seguir dient que el nostre

hoquei és entre els millors del món. En aquests últims

dos anys s'ha aconseguit un Champions Trophy 2004

i la Copa d'Europa a Leipzig, l'any 2005. Grans èxits,

només a l'abast fins ara de les totpoderoses Alemanya

i Holanda. En aquest Mundial, on els nostres van

acabar en tercera posició, no es va perdre ni un partit,

i van ser eliminats en semifinals per l'amfitriona ale-

manya, i després d'una tanda de cops de càstig en

què els nostres jugadors van acusar la pressió de ju-

gar davant 15.000 persones.

Estem, doncs, en un nivell prou alt com perquè en

qualsevol partit, de qualsevol competició oficial, els

nostres surtin com a preferits, ja que el nivell és molt

similar al d’Austràlia, Holanda i Alemanya, amb els

quals formem l’elit. Holanda, actual sotscampiona

olímpica i campiona del Champions Trophy ha quedat

setena en aquest mundial i ha estat una de les grans

decepcions, per un estat de forma "passat de voltes",

ja que la preparació per aquest mundial l'han fet ex-

cessivament llarga. Cal recordar que el Champions

Trophy de Terrassa del final de juliol el van guanyar

amb una gran autoritat i llavors ja es va comentar que

físicament estaven “massa fets” com per aguantar tot

un mes a aquell nivell.

Ara mateix, recordo els partits dels anys 80 i 90, en

què abans del partit el dubte era si el Pakistan o Ale-

manya farien 6 o 7 gols a Espanya. Era una altra

època, un altre hoquei, però les grans seleccions, ex-

cepte l’espanyola, segueixen sent les mateixes. Els

nostres han estat els únics capaços d'arribar al primer

nivell mundial i establir-s’hi

Aquesta millora ha estat deguda en gran part a la

“semiprofessionalització” dels diferents estaments. El

combinat espanyol estarà durant anys a l’elit mundi-

al... si bé la base de l'equip ja té una certa edat (Pol

Amat, Kiko Fabregas, Xavi Ribas) els joves estan apre-

tant molt fort i estan suplint perfectament les absèn-

cies dels internacionals més veterans, com Juan Es-

carré, que ja ha dit adéu a la selecció

Els pròxims grans objectius són l'agost de 2007 la Co-

pa d’Europa de Manchester i el 2008 els Jocs Olímpics

de Pequín, que sens dubte hauria de ser el lloc ideal per

posar la cirereta al pastís d’aquesta gran generació de

jugadors i poder aconseguir per fi l’anhelat or olímpic.

Entre

nado

r FC

Bar

celo

na

opinió

En l’elitmundial

David Enrich “Mowly”

Alfr

edo

Ferr

er

020-021-NwHherb 13/10/06 01:30 Página 21

El campió de Lliga no dóna opcions La victòria del Barceloneta a la primera competició oficial abans

que s’iniciés la temporada va deixar ben clar qui és el gran domi-

nador del waterpolo nacional. El conjunt de Santi Fernández va

arrossegar els seus rivals en les tres rondes de les quals constà

la primera Copa Catalunya disputada a Molins de Rei en el nou

format d'eliminacions. La gran quantitat de competicions na-

cionals i europees i de compromisos de la selecció espanyola

han fet que s’abandonés finalment la Lliga catalana que es dis-

putava al llarg de l’any.

El nou pavelló de Molins va ser el protagonista de la primera gran

exhibició de l’Atlètic. El conjunt de la ciutat de Barcelona va

doblar en el marcador al Mediterrani en els quarts amb un clar 19

a 8. Va ser a la segona jornada quan el Barceloneta ho va tenir

més complicat, i és que el Club Natació Terrassa va plantar cara

al campió. Els egarencs aconseguiren mantenir el marcador em-

patat fins al descans, però després els de Santi Fernández van

prémer l’accelerador fins a doblegar-los per 10 gols a 7. L’altra

semifinal entre el CN Barcelona i el Sabadell va ser força més

igualada. Els sabadellencs guanyaven al descans per un, però en

un tercer quart amb sis gols l’equip de Toni Esteller va donar la

victòria final als barcelonins per 12 a 10.

Tothom esperava una final dominada pel Barceloneta, però no

tant. Cinc gols al primer deixaven clar qui seria el campió. No

va ser fins al segon temps que els jugadors d'Esteller in-

tentaren escurçar diferències, encara que ja era massa tard per

recuperar el desavantatge final, i el partit va acabar amb un

contundent 12 a 8.

Els sis gols de Xavi Vallés a la final li van donar el premi al millor

jugador d'una Copa Catalunya que ha estat molt valorada pels

participants, ja que permet fer proves i escalfar motors de cara a

la nova temporada.

watepoloactualitatEl Barcelonetaes passeja a laprimera CopaCatalunya

Fede

raci

ó C

atal

ana

Nat

ació

Fede

raci

ó C

atal

ana

Nat

ació

022-023-NwWat 13/10/06 01:32 Página 22

opinió

Esforç— 23

El final de lliga passat ens va deixar a tots els afi-

cionats del waterpolo amb la sensació que l’Atlètic

Barceloneta l’havia guanyat sense baixar de l’auto-

bús. Durant tota la fase regular va demostrar ser el

millor equip amb diferència, i només la derrota a casa

davant del Barcelona va trencar una ratxa impressio-

nant dels de Santi Fernández. Un èxit merescut i ben

treballat que no fa més que evidenciar la diferència

entre els equips. Una diferència que al final de lliga va

estar marcada per les baixes per lesió del Club

Natació Sabadell, potser l’únic rival capaç de donar

una mica de guerra als mariners.

De totes maneres, això ens hauria de fer reflexionar a

tots, ja que un play-off final amb la diferència que hi

va haver la temporada passada no fa gaire bé a

aquest esport. Si no que els ho preguntin a les altres

lligues com la italiana, l’hongaresa, la sèrbia o la

croata, en què la majoria de finals arriben als cinc

partits amb resultats molt ajustats i amb victòries

agòniques als últims segons. Això els aficionats en

general ho agraeixen, i és l'única manera de vendre

un producte que a mesura que passen els anys cos-

ta cada vegada més.

Cares novesals equipscatalansLa temporada 2006-07 comen-

ça amb algunes novetats pel

que fa als equips catalans. El

Club Natació Sabadell s’ha re-

forçat amb el porter serbi Slo-

bodan Soro i amb l’esquerrà

hongarès Kirsztian Letay, des-

prés de donar la baixa a Gus-

tavo Marcos, Sergi Pedrerol i al

porter australià James Stanton.

Per un altre costat, el campió

vigent, l’Atlètic Barceloneta,

ha incorporat l’australià Sam

Mc Gregor, exjugador del CN

Terrassa ara fa dues tempo-

rades i el també australià Jaime

Beadsworth, a banda de l’in-

ternacional Xavi Garcia.

Les baixes de l’equip mariner

han estat Gabi Hernández,

que ha marxat al Plaza de Sa-

ragossa, i Borja Hernández.

D’altra banda, el Club Natació

Barcelona ha incorporat el

sud-africà Ryan Bell i el vene-

çolà Isaias Fernández, i ha do-

nat la baixa a Felipe Santos i a

Mitchal Ainsworth.

Catalanes i madrilenyes estornen a disputar el títolLa sorprenent victòria del'Ondarreta d’Alcorcón a lafinal de la lliga passada de ladivisió d’honor fa queaquest any el CN Sabadellbusqui la revenja. La lligaque ara comença téambdós conjunts com agrans preferits, sempre ambel permís del Mediterrani i elMoscardó madrileny,semifinalistes a l'ediciópassada.

Esperen a Primera DivisióEls sis equips catalans queparticipen a la primera divisiódel waterpolo nacionalaspiren a engrandir aquestesport a casa nostra. Olot,Molins de Rei, UD Horta, CNMontjuïc, Bellaterra iManresa es disputaranl’ascens amb vuit clubs mésde la resta de l’Estat.

Gabi Hernández noabandonaL’atacant barcelonès, de 31anys, fitxa pel Plaza Zara-goza després de plantejar-se durant l’estiu abandonarla pràctica professional delwaterpolo. Procedent delSpandau 04 alemany,Hernández havia escoltattambé ofertes del Sabadell ide l'Olimpiakos grec.

Oriol Olivé

Domini implacable P

erio

dist

a

022-023-NwWat 13/10/06 01:33 Página 23

Esforç— 24

El repte, guanyar al BarçaReus, Igualada i Noia aspiren a trencar la ratxa del Barça a la lligaFa set temporades que el FC Barcelona

guanya l’OK Lliga en un domini aclapa-

rador dels blaugranes. El Reus sembla a pri-

ori l’equip que pot donar més batalla, i en les

primeres jornades ho ha demostrat man-

tenint-se a la part alta de la classificació.

Com sempre els duels directes del play-off

seran els que decideixin la competició, però

aquests anys equips com l’Igualada, el Noia

i el Vic poden ser els invitats a aconseguir

quelcom més que classificar-se per als play-

offs al final de la campanya.

Hi ha hagut pocs moviments als equips

durant l’estiu. El fitxatge de Mia Ordeig

pel conjunt blaugrana, procedent del Vic,

és un dels pocs canvis als equips desta-

cats, que s’han decidit per mantenir les

seves plantilles.

A l’Eurolliga, que comença el proper 11

de novembre, competiran els tres primers

de la temporada passada. El Barça debu-

tarà en primera ronda a casa davant

l’Iserlohn alemany, mentre el Reus i el Vic

ho faran fora. Els reusencs a la pista del

Thunerstern suís i els vigatans a la ciutat

alemanya de Cronenberg.

A la Copa Cers, tant Igualada com Vila-

nova esperen rival en una competició que

començarà al mes de desembre. Els vi-

lanovins esperen rival de l’eliminatòria en-

tre el Cemex Tenerife i l’Edmunds anglès,

mentre que els igualadins s’enfrontaran a

un dels primers eliminats de l’Eurolliga.

La resta d’equips catalans tenen com

a objectiu mantenir la categoria. És el cas

del CP Voltregà, Blanes, Maçanet, Lloret i

dels ascendits recentment GC Mataró i

Lleida.

hoquei patinsactualitat

Orio

l Dur

anO

riol D

uran

024-025-NwHPat 13/10/06 01:34 Página 24

La lliga d’hoquei patins cada cop està més ajustada

i guanyar partits és cada vegada més complicat, so-

bretot fora de casa. Aquest any les coses aniran

d’una manera bastant semblant als últims anys. Dos

favorits clars, com són el Barça i el Reus, que crec

que serà la final d’aquest any. Aquesta edició altres

equips que ja fa alguns anys que disposen de bones

plantilles poden donar força guerra, com és el cas

d’Igualada, Vic, Vilanova, Blanes i Liceo. Entre els

restants hi ha equips com el Voltregà, que capitane-

jo, que esperen convertir-se en un dels dos equips

revelació de la temporada (cada any acustuma

haver-n’hi dos). Generalment l’emoció de la lliga és

per la part baixa de la classificació, on dos equips

podrien quedar despenjats bastant al principi de la

lliga, i una tercera plaça de descens disputada per

tres o quatre equips més. Vigo, Mataró, Lleida, Alcoi

i Maçanet són els conjunts que més possibilitats

tenen d’arribar a final de temporada en aquesta

situació. Aquest és només un pronòstic i les jor-

nades ens marcaran el camí de la realitat. Aquest es

el meu pronòstic del que podria ser la temporada

que comença.

Finalment, aprofito també per felicitar-vos per aquesta

nova publicació i desitjar-vos molta sort.

opinió

L’Alnimar Reus ha tornat a per-

dre un títol de manera molt

semblant a com li va succeir a

Torres Novas (Portugal), a la

Lliga europea de la temporada

passada.

Esforç— 25

El Reus perd el mundial de clubs

El cor retira JosepManel EdoEl jugador vilanoví Josep Manel

Edo, que aquesta temporada

va fitxar pel Cemex Tenerife, ha

vist com la seva carrera es-

portiva ha arribat al final. En el

reconeixement mèdic que li

van fer al club canari se li va

detectar un problema al cor.

Edo, que va començar jugant a

l’Escola La Pau, després al CP

Cubelles, al FC Barcelona i al

Patí Vilanova, veu com la seva

trajectòria com a jugador que-

da tallada per una malaltia de

naixement que fins ara no s’ha-

via detectat.

El jugador pensa que ha estat

una sort, dins de la desgràcia,

haver fitxat pel Tenerife ja que,

a través d’un examen mèdic

exhaustiu, s’ha pogut desco-

brir aquesta malaltia.

Edo ha rebut un fort recolza-

ment per part de la Federació

Catalana i de molts clubs de

tot Catalunya que veu al ju-

gador de Vilanova com tot un

exemple a seguir al món dels

esports.

L’Alnimar Reus va deixar es-

capar el títol de campió del

món a Luanda (Angola) en per-

dre davant el Bassano italià

per 2 a 3. Els reusencs sempre

van anar a remolc al marcador.

Els gols de Gual abans del

descans i de Teixidó quan fal-

taven 5 minuts no van ser sufi-

cients per guanyar un partit en

què els italians es van avançar

dues vegades en el marcador.

Quim Casalí

50 anys del CP VoltregàEl conjunt de Sant Hipòlit deVoltregà (Osona) i campió dela copa CERS l’any 2002 haestat condecorat amb laCreu de Sant Jordi. Elsblanc-i-blaus tenen al seupalmarès tres copesd’Europa, tres lligues i cinccopes del Rei. Es tracta del’únic equip, juntament ambel Barça, que mai no habaixat de categoria, i ques’ha mantingut durant 31temporades a l’elit del’hoquei patins nacional.

Mor Francesc FontanellesEl president de l’Igualada,Francesc Fontanelles, vamorir el mes d’agost passatdesprés de patir unvessament cerebral.Fontanelles estava a punt decomençar la seva quinzenatemporada com a president.Amb ell al capdavant el clubha viscut l’època mésgloriosa de la seva història, iha aconseguit un total de 20títols. Fontanelles va accedira la presidència el 7 degener del 1992 agafant elrelleu d’una junta gestorapresidida per Pere Bartrolí ien un moment moltcomplicat perquè el clubtravessava una crisieconòmica molt important.Només cinc mesos desprésl’Igualada guanyà la sevaprimera Copa d’Europa.

Els partits de la 1a. NacionalCatalana per la TDCat Un acord entre la TelevisióDigital de Catalunya i laFederació Catalana dePatinatge, presentat elpassat 5 d’octubre al Museude l’Esport Melcior Colett,possibilitarà la retransmissiódels partits de la 1a. DivisióNacional Catalana d’hoqueipatins d’aquesta temporada. Els aficionats de l’hoqueipatins podran gaudird’equips que són el bressoldel nostre patinatge.

Orio

l Dur

an

A donarguerra C

apità

C.P

.Vol

treg

à

024-025-NwHPat 13/10/06 01:34 Página 25

Esforç— 26

Les FalgueresNegres colpegenper tercera vegadaTres mundials s’han disputat i tots tres se’ls han

endut les jugadores neozelandeses. Tal com va

succeir en la Copa del Món de Barcelona 2002,

les Falgueres Negres (Black Ferns) es van im-

posar amb claredat a totes les seves rivals en el

mundial disputat el mes de setembre passat a

Edmonton (Canadà). En una repetició de la final

disputada en el Lluís Companys de Montjuïc, en

la qual les kiwis van guanyar per 19 a 9 a

Anglaterra, aquest cop les van tornar a batre per

25 a 17. La superioritat neozelandesa ha estat

total amb 202 punts a favor i tan sols 34 en con-

tra, la meitat d’aquests punts en la final. Amb

aquest resultat, les de Nova Zelanda, invictes des

del 2001, confirmen el seu domini absolut

d’aquesta modalitat i aconsegueixen sumar la

seva tercera Copa del Món; després de les acon-

seguides a Amsterdam 98 i a Barcelona 02.

Anteriorment s’havien disputat dos mundials no

oficials a Cardiff l'any 1991 i a Edimburg el 1994.

Es va poder veure un gran nivell de rugbi femení,

però no hi ha va haver cap sorpresa remarcable.

De fet, els quatre primers llocs van ser els

mateixos que a Barcelona, ja que en la disputa pel

tercer i quart lloc França va imposar-se a les am-

fitriones de Canadà per 17 a 8. El que sí que cal

destacar és l’interès que de mica en mica va des-

pertant la Copa del Món femenina. Aquest cop es

van poder veure tots els partits per Internet i els

més interessants de la fase final a través de les

principals televisions d’arreu del món.

Malauradament, però, per a la premsa esportiva

del nostre país gairebé va passar desapercebut.

El seleccionador espanyol, Kepa Ancín, es va en-

dur a Canadà 26 jugadores, entre les quals hi

havia 11 catalanes. L’INEFC, actual campió es-

tatal, va ser l’equip que més jugadores va apor-

tar-hi: Marta Carreres (pilar), Teresa Delgado (2a

línia), Bàrbara Pla (3a línia), Inés Etxegibel (ober-

tura), Gina de Swert (ala) i Contxa Ramos (ala).

La resta de catalanes que van anar-hi són: Mª

Carmen Sequedo i Montserrat Poza (Sant-

boiana), Aroa González (L’Hospitalet), i també

Angelina Masdeu, que juga al Gaztedi, i Rosanna

Estanyol del Getxo.

Malgrat el novè lloc aconseguit a Edmonton

(vuitè a Barcelona), el seleccionador espanyol es

va mostrar satisfet pel resultat aconseguit; dues

derrotes, davant Escòcia i Canadà, i tres victòries

davant Kazakhstan i dues sobre Samoa.

rugbiactualitatBarça contra Madrid El derbi que molts voldrienveure també en el rugbihaurà d’esperar. Mentre elFC Barcelona ha fet elsdeures i s’ha compromèsamb el rugbi adquirint elsdrets de l'USAP Barcelonaper jugar en la màximadivisió, el seu rival madrilenynomés ha especulat ambaquesta possibilitat. Mentreels merengues van tenirsecció de rugbi cap als anysvint, poc després de fundar-se la Santboiana, els culerssón un dels clubs amb millorpalmarès rugbístic amb 15campionats d’Espanya,l’últim l'any 1985.

Els Enginyers juguen a Anglaterra L’equip barceloní del PobleNou-Enginyers s’ha convertiten el primer equip estrangerque juga una lliga anglesa.Aquest club català, que finsara militava en la primeranacional, va engegar lesgestions la temporadapassada ja que cada cop elsatreia menys lescompeticions espanyoles.I dit i fet. El 23 de setembrepassat van començar la lligarebent l’equip Datchworth idesprés van fer el primerdesplaçament a Anglaterraper jugar davant l'OldAlbanians. Tots dos partits ambvictòries per als catalans. Els jugadors d’aquest clubtan rodamons, que aquestestiu va anar de gira perSud-àfrica, fan cua per estarentre els convocats i fins i totja s’han apuntat a lacompetició de Copa anglesaque començarà al març, justdesprés d'acabar la lliga, ique finalitzarà amb una festaper a tots els equips. A més,gràcies als vols de baix cost,els surt més econòmic quejugar en les malauradescompeticions espanyoles.

Copa del Mónfemenina

La santcugatenca Gina de Swert a punt de fer l’assaig davant Kazakhstan.

Dal

e M

cMilla

n

Dale M

cMillan

026-027-NwRug 13/10/06 01:37 Página 26

La temporada passada va fi-

nalitzar en tercera posició de

la lliga, va ser finalista de

l'European Challenge Cup i va

classificar-se per a l'edició ac-

tual de la Heineken Cup.

Actualment, l’equip té 11 in-

ternacionals, entre ells l’an-

glès Mike Catt (millor jugador

de l’any a la lliga), el francès

Olivier Magne i l’irlandès Bob

Casey. El seu estadi Madejski

té una capacitat per a 24.200

espectadors i l’ambient d’un

dia de partit és una experièn-

cia inoblidable.

Els camps d’entrenament i

la Unitat d’Alt Rendiment es-

tan situats en la seu original

del club: The Avenue, a Sun-

bury-on-Thames, adquirida

l'any 1931.

Els amateurs i l’Acadèmia (la

Lliga A Guiness) continuen

jugant allà actualment. El

grup Llanera també és pa-

trocinador de l’equip de fut-

bol de la primera divisió an-

glesa Charlton Athletic i del

València FC.

Esforç— 27

Existeixen raons objectives per no estar satisfet amb

el joc i els resultats de la selecció espanyola femeni-

na en aquest darrer Mundial. Aquestes raons tenen

a veure amb els criteris de selecció i amb l’estil de

joc que han ofert. Podria semblar que el selec-

cionador actual i les jugadores són els responsables

d’aquesta pèrdua de nivell de joc i, per tant, de

poder competitiu.

Quedar-nos amb aquesta anàlisi seria injust i erroni.

Una vegada més estaríem confonent el conjuntural

amb l’estructural. És veritat que s’hauria pogut fer

millor, però hem d'aprofundir i saber que no hi ha una

política decidida de la Federació Espanyola de Rugbi

en la promoció, el desenvolupament i el creixement

del rugbi femení. I em confonc, no és que la política

no sigui decidida, és que no n’hi ha.

L'exclusió del Sis Nacions de Rugbi pot ser l’epíleg

d’una mort anunciada des de 1998. La federació es-

panyola ha viscut de les rendes d’una generació

espontània que va créixer en un rugbi femení encara

incipient en l’alt rendiment. Aquesta magnífica gene-

ració podia ser la locomotora d’un tren de progrés,

però en lloc de mirar al futur i establir les bases d’un

creixement sostenible apostant per l’augment del

nombre de fitxes, de competicions i de tècnics es va

apostar pel contrari: fer un vedat tancat i elitista.

El panorama no és gaire esperançador i l'actitud dels

directius, lluny de ser de preocupació, és la de sem-

pre, a la defensiva i amb anàlisis simplistes i pas-

sades. Encara que sembli mentida, a la FER no hi ha

ningú que s’encarregui de la promoció i tampoc que

dirigeixi la realitat tècnica. Existeix un seleccionador

masculí de prestigi internacional reconegut (que està

fent una feina brillant) i un grup d’entusiastes que fan

el possible per portar les activitats a bon terme.

Tampoc no hi ha plataformes alternatives. Moltes ve-

gades les crítiques són interessades i mal plante-

jades, el que permet fer perenne l'estratègia defensiva

dels directius actuals. No hi ha projectes emprene-

dors, ni gent amb il·lusió estudiant alternatives per a

un col·lectiu desinformat i resignat.

No m’agradaria que amb aquest article es caigués en

un desànim generalitzat. El primer és reforçar-nos en

el convenciment que tenim persones molt prepa-

rades i capaces de canviar aquesta dinàmica tan

devastadora.

opinióEl London Irish respira valencià

El grup immobiliari valencià

Llanera va signar aquest estiu

un conveni que el convertirà

en el principal patrocinador de

l’equip professional anglès

London Irish, al qual aportarà

2,9 milions d’euros per a tres

temporades. Coneguts també

com Els Exiliats (The Exiles), el

London Irish el van fundar

l'any 1898 un grup d’irlande-

sos de Londres, seguint la

mateixa idea dels ja existents

London Welsh (1885) i els

London Scottish (1878).

Al llarg de tota la seva història

s’ha envoltat de la comunitat

irlandesa que viu a Londres, i

en la seva època amateur

sempre va comptar amb ju-

gadors irlandesos, molts d’ells

internacionals amb el XV del

Trèvol. Amb el naixement de

l’era professional es va fusio-

nar l'any 1999 amb el London

Scottish i l’equip de Richmond,

i conquerí el 2002 la Copa an-

glesa Powergen Cup, en la fi-

nal disputada a Twickenham

davant Northampton Saints.

Raons per a un canvi Tommy Garcia E

ntre

nado

r S

antb

oian

a

026-027-NwRug 13/10/06 01:37 Página 27

Esforç— 28

El gran dominador de l’handbol espanyol i

mundial durant més d’una dècada, i campió

de la lliga passada, no travessa ara el seu

millor moment i això es nota en el seu joc.

L’equip dirigit per Xesco Aspar, que inicia el

tercer projecte com entrenador blaugrana, de-

nota faltes de concentració en fases decisives

dels partits, i això en una lliga tan competitiva

com l’espanyola s’acaba pagant. La reno-

vació del planter ha passat en aquesta ocasió

per noms coneguts i amb molta experiència a

l’ASOBAL. El lateral montenegrí Nenad Pe-

runicic és un d’ells, dotat d’un potent llança-

ment és una garantia tant defensiva com ofen-

siva, i pot formar una parella perfecta amb Iker

Romero. La sortida inesperada del porter Pe-

ric al final de campanya va fer necessari el fi-

txatge de l’internacional croat Venio Losert,

que es perfila com el porter titular de l’equip.

A aquests noms de jugadors consagrats i

amb un bon palmarès s’ha sumat joventut

amb la incorporació del central i lateral dret

suec Jonas Larholm i de Cristian Ugalde, pro-

cedent del filial.

En una ASOBAL en què ja van desaparèixer els

play-offs i on el primer és campió, la lliga es ju-

ga en els enfrontaments directes. És en aquests

partits davant rivals amb tanta entitat com

Portland o Ciudad Real l’equip blaugrana no

pot fallar si vol tornar a proclamar-se campió el

proper mes de juny i aspirar a la Copa d’Eu-

ropa amb garanties.

handbolactualitat

Nit de l’hanbol catalàEl proper día 11 denovembre es celebrarà aCerdanyola la 20ª edició del’Handbol català en el quecom cada any s’entregaranels premis dereconeixement a persones iclubs que han fet granaquest esport.Gonzalo Usero, componentdel Comité de Competició,rebrà la insígina d’or ibrillants per la sevadedicació a l’handbolcatalà. També rebrànhomenatge amb la insigniad’or els tècnics VicençIborra i Sergi Petit per laseva trajectoria esportiva i al’exdirectiu TomàsFernàndez per la sevadedicació. Igualment el CHPalautordea tindrà unreconeixent explícit per elseu 50è. Aniversari.

Inici incert del Barça de Xesco AsparFalta de concentració en moments decisius

Oriol Duran

028-029-NwHand 13/10/06 01:39 Página 28

El Fraikin Granollers comença

la temporada amb el repte de

tornar als torneigs europeus.

La temporada passada va

canviar d’ocupar places eu-

ropees a la primera volta a

patir per evitar el descens al fi-

nal d’una segona volta desas-

trosa. Aquesta experiència no

ha fet canviar els plans de la

directiva i del seu tècnic Ma-

nel Montoya; la pedrera ha

de continuar sent el motor de

l’equip. De fet tan sols hi ha

hagut una incorporació exter-

na, la del lateral dret Michal

Nowak, de 24 anys, polonès

procedent del Pfadi Win-

terthur suís. Alejandro Pérez

Ortiz, David Ginesta i Carles

Quindós han sigut les apostes

que Montoya s'ha endut del

filial.

El principi de temporada ha

estat prometedor i ha consoli-

dat el Granollers a la part alta

de la taula, fet que de moment

dóna la raó a Manel Montoya,

que veu l’equip amb molt

bones perspectives i amb

grans aspiracions per a aque-

sta temporada.

Esforç— 29

La novena temporada de

l'Associació Lleidatana a la

màxima categoria de l’hand-

bol femení no ha pogut

començar pitjor. L’equip diri-

git per Miroslav Vujasinovic

compta els seus partits per

derrotes, tot i els fitxatges

d'un parell de jugadores amb

garanties com la lateral Dina

Havic i la portera Mari Carme

González. També és ben cert

que la malmesa economia del

club no ha permès fer els re-

forços òptims per afrontar la

temporada amb tranquil·litat,

i ha calgut pujar jugadores de

la pedrera com Cris Morell,

Montse Escala o Dolors Es-

terri. El cop més dur de la

pretemporada ha estat la

baixa per lesió de la seva

capitana, Jasmina Berenguer.

En una acció en un partit

amistós disputat a Amposta,

la jugadora es va trencar els

lligaments i el menisc de la

cama dreta, cosa que la pot

deixar de baixa entre 6 i 8

mesos.

La principal notícia de

la Lliga ASOBAL per

aquesta temporada 06/07 es va produir abans de que

aquest s’iniciés. En l’assemblea que es va dur a

terme abans del sorteig es va acordar acabar amb

una pràctica que es venia repetint des de que el mític

equip del “Dream Team” guanyava Lligues i Copes

d’Europa a cabassos. No hi havia sorteig dirigit! I és

que el culpable d’aquest fet, que corrompia el sorteig

fins ara, va ser aquell equip de finals dels 90 que

guanyava les lligues mesos abans de que s’acabessin

i que treia qualsevol bri d’emoció al les acaballes de

la competició. I el destí ha volgut que el que abans ho

dirigia l’home ara ho faci l’atzar i que ens trobem a la

darrera jornada de la competició un FC Barcelona -

CIFEC vs. BM Ciudad Real. Si cap dels dos falla du-

rant la temporada aquest partit serà la clau del cam-

pionat i remarcarà encara més aquest fet vital que

significa no perdre amb els rivals més febles si vols

tenir aspiracions al títol. Pels bons equips no són re-

comanables els enfrontaments massa matiners, la

maquinària encara no està engrassada i les possibili-

tats d’errors augmenten dràsticament. Un altre fet

destacable ha estat l’ordre en que es disputen els

partits. Ciudad Real jugarà contra els grans lluny del

“Quijote” Arena durant la primera volta, el FC

Barcelona – CIFEC igualment a excepció del partit

contra els castellans i en canvi el Portland els té tots

a casa. Sempre s’ha especulat sobre que és millor, i

més tenint en compte que la segona volta ve marca-

da per la interrupció de la Lliga degut al mundial.

D’entrada sembla més favorable tenir la segona volta

a casa, ja que quan vas més just de forces és més fà-

cil guanyar, però si mirem l’estadística passada

veurem que molts cops això no ha estat així i que qui

ha tingut el sorteig d’aquest manera no ha acabat es-

sent el campió. Així doncs, tenim per davant una lliga

molt igualada, tant, que pot acabar resolent-se en la

darrera jornada i que fins i tot ha acabat amb un

sorteig dirigit.

opinió

Xavi O’Callaghan

La pedreramarca lapauta delGranollersEl conjunt del Vallèsbusca una plaçaeuropea

Inici nefast del Lleida a la lliga femeninaLa capitana, Jasmina Berenguer, lesionada per mitja temporada

Partits clau

Res

p.H

andb

ol F

C B

arce

lona

028-029-NwHand 13/10/06 01:39 Página 29

75 anys del CB ParetsEl CB Parets commemoraraquesta temporada 2006-2007 el seu 75 aniversari.Fa tres quarts de seglemoss n Jaume Escudero vaimpulsar el primer equip de b squet inscrit a laFederaci de JovesCristians de Catalunya.Actualment, el club t 24equips inscrits a laFederaci Catalana deBasquetbol, a m s d’unaEscola de B squet que creixany rere any. El 20 de gener del proper any s’inaugurarl’exposici fotogr fica del75 aniversari i al febrer estprevist fer cl nics dirigits alsentrenadors.

Marc Sobrepera al Plus Pujol LleidaL aler de 19 anys i 1,99metres d al ada s haincorporat una vegadainiciada la temporadaprocedent del ImajeSabadell. Sobrepera s unade les sis incorporacions delclub lleidat amb l objectiude tornar a l ACB.

El Ricoh Manresa a la LEBEl conjunt manres no volrestar m s d una temporadaa la lliga LEB. La parellad atacants formada pelsnord-americans Scott iAsselin s n la base d unprojecte capitanejat perscar Quintana.

Barça, Akasvayu i DKV aspiren al títol ACBLes competicions europees en condicionaran la trajectòriaDespr s d un mundial glori s ha comen at una

nova temporada de la Lliga ACB amb tres

equips catalans que volen tornar a classificar-se

per als play-offs al final de la temporada.

L Akasvayu ha renovat completament l equip

amb la incorporaci de nou jugadors, quatres

d ells exbarcelonistes com Marc Gasol, i amb

Pesic a la banqueta. El conjunt giron vol tornar

a aspirar aquest any al t tol. D’altra banda, el

Bar a d’Ivanovic ha comen at la temporada

amb un joc imprec s, el que fa que aquest inici

de temporada, tant a l ACB com a l’Eurolliga,

sigui incert. Els fitxatges dels bases Lakovic i

Ukic i dels pivots Kasun i Fran V zquez taparan

alguns forats que l equip mostrava durant la

campanya passada. Finalment el DKV, que ha

vist com Mumbr marxava al Reial Madrid, s

considerat per molts com l aspirant catal m s

ferm. Els fitxatges de Lavi a i Sullivan han

arrodonit un planter consolidat que A to Garc a

Reneses vol espr mer a l’ACB i a l’Eurolliga,

amb l objectiu de donar guerra a les dues com-

peticions.

Entre els gran competidors dels equips catalans

hi ha el TAU Vitoria de Scola i l Unicaja de M la-

ga de Sergio Scariolo. Tots dos volen reeditar la

final de la temporada passada, en qu es van

imposar els malaguenys.

bàsquetactualitat

Ric

ard

Rov

ira

030-031-NwBasq 13/10/06 01:41 Página 30

Esforç— 31

L’UB Barça amb ànims de revenja

Homenatge a Nacho SolozábalEl FC Barcelona va decidir, 14 anys després de la seva retira-

da, homenatjar el seu mític base, que va militar a les files blau-

granes durant vint temporades. El 8 d’octubre passat, abans

del primer partit de lliga al Palau Blaugrana, Solozábal va veure

com es retirava la seva samarreta amb el número 7, com ja

havia succeït amb altres jugadors mítics com ara Epi, Sibilio,

Jiménez i Norris.

El base, de 48 anys, va disputar 600 partits oficials, i va gua-

nyar sis Lligues, nou Copes, dues Recopes, una copa Korac i

un Mundial de Clubs. Amb la selecció espanyola aconseguí la

medalla de plata de l'Olimpíada de Los Ángeles 84 i la de l’Eu-

robasket de Nantes l'any 93.

La Universitat de Barcelona inicia la

temporada amb l’únic objectiu de

no deixar escapar-se el títol, tal com

va passar la campanya passada

amb el Perfumes Avenida. Per a

aquest propòsit el conjunt universi-

tari s’ha reforçat amb quatre ju-

gadores d’elit: la base sèrbia Miljana

Musovic, fitxada per liderar l’equip;

la nord-americana Katrine Weckerm,

procedent de la NBA femenina; la

catalana Rosa Pérez, procedent de

l’Estudiantes, i la pivot nord-ameri-

cana Anderson. L'entrenadora de

l’equip, Sílvia Font, s’ha mostrat

molt satisfeta de l’equip que s’ha

aconseguit fitxar per afrontar amb

garanties la Lliga femenina i la Copa

d’Europa FIBA.

Els pressupostos marcaran una temporada més

d’una forma important l’esdevenir d’una lliga que

comença amb quatre teòrics favorits. El DKV

Joventut, igual que d’altres menys forts econòmica-

ment com el Gran Canaria, ha de tenir com a objec-

tiu el títol encara que s’hagi de treballar al límit de

les possibilitats. Aquesta temporada han d’explotar

nous talents com Ricky, un noi que em meravella

des de la primera vegada que el vaig veure jugar.

Tot i que l'atenció mediàtica sigui molt gran, se’l no-

ta molt segur i amb ganes de menjar-se el món.

Mentrestant la NBA torna a robar grans talents del

nostre bàsquet fent mal moltes vegades als

mateixos jugadors, que se’n van il·lusionats i tornen

decebuts. Els conjunts europeus s’han de fer més

forts i crear una lliga econòmicament estable per fer

front a una NBA a la qual ja ens hem equiparat es-

portivament.

Ara tan sols ens queda aprofitar l’embranzida del

Mundial i gaudir del millor bàsquet que ja ha co-

mençat.

opinió

Aíto García Reneses

Plantar caraa la NBA

F.C. Barcelona

Orio

l Dur

an

Ent

rena

dor

DK

V J

oven

tut

030-031-NwBasq 13/10/06 01:42 Página 31

Esforç— 32

El calvari de Segona BMal començament dels equips catalansA la segona divisió B les coses no han començat bé

per un dels grans de la categoria, la Gramenet, que

sol quedar-se sempre als play-off d’ascens. Aquest

any el conjunt de Santa Coloma ocupa les darreres

posicions de la taula i alguns comencen a veure ja

vells fantasmes de fa dues temporades quan els

blanc-i-blaus es van salvar de baixar a Tercera en

l’últim minut. La pèrdua de jugadors claus com el

porter Castilla, i els fitxatges realitzats amb presses

fan preveure una temporada complicada.

La situació per al Lleida i el Barça B tampoc es

còmoda. El conjunt de la terra ferma va sumar tan

sols tres punts en les cinc primeres jornades i això

va estar a punt de costar-li el lloc al seu tècnic Fe-

lipe Miñambres. Els blau-granes tampoc comen-

cen ben encaminats per jugar-se l’ascens a final

de temporada. Les lesions de jugadors claus com

Giovanni, Dimas o Jordi Gómez han fet que l’equip

de Quique Costas no hagi trobat encara el pols a

la competició.

A l’apartat positiu trobem al Sant Andreu i al Ter-

rassa. Els quatribarrats han començat la campa-

nya de forma incommensurable. Els fitxatges de

Santi Asensio i Hugo Arroyo han donat consistèn-

cia al equip i això es nota al camp. Per la seva

part els egarencs, que celebren el seu centenari,

busquen oblidar-se de la espantosa temporada

anterior i el tècnic Miguel Álvarez ha posat com a

objectiu jugar el play-off. Altres equips com Fi-

gueres, Hospitalet i Badalona tampoc han ajudat

a millorar la imatge dels nou equips catalans que

militen a la categoria.

futbolactualitat

El Terrassa fa cent anysL’equip egarenc celebradurant aquest 2006 el seucentenari. Per commemorar-ho ha promogut unacampanya molt important enquè s’han posat a la vendatotes les cadires de l’estadiamb l’objectiu de mantenirl’equip econòmicament. Elmes de juliol passatl’Ajuntament de Terrassa vadecidir vendre l’Olímpic.

Suport als entrenadors catalansEl seleccionador català PereGratacòs, després dedissenyar unareestructuració a fons delComitè Tècnicd’Entrenadors, ha començata recórrer Catalunya perexplicar un projecte quebàsicament té com aobjectiu la regulació jurídica icontractual dels entrenadorscatalans.

Una altra seccióprofessional blaugranaL’equip de futbol sala delBarça ja es una seccióprofessional. Amb fitxatgescom Javi Rodríguez,procedent del Playas deCastelló, el president JoanLaporta s’ha compromès adonar una importantempenta a una secció queha tornat a la divisió d’honordel futbol sala nacional.

Orio

l Dur

an

032-033-NwFutb 13/10/06 01:43 Página 32

Un total de 36 equips compo-

nen els dos grups de la regio-

nal preferent, en la qual només

els campions pugen directa-

ment. Per aquest motiu és una

de les categories més dis-

putades del nostre futbol. Un

any més hi trobem el Sants,

que és l’equip que més ha par-

ticipat en aquesta categoria,

un total de 23 anys. El Cano-

velles, en canvi, té el rècord

de participacions consecutives

amb un total de 16 (entre els

anys 1983 i 1999), mentre que

el San Cristóbal és l'equip dels

que són ara a preferent que fa

més temporades seguides (11)

que hi és.

No ens hem d’oblidar de l'es-

cola bressol de molt jugadors

que després nodriran divisions

superiors. Són els equips de

primera i segona regional, cen-

tenars de conjunts que es-

peren la seva oportunitat de

convertir-se encara que sigui

un sol dia en protagonistes del

nostre esport.

Esforç— 33

Una temporada amb il·lusions renovadesHistòrics com Sabadell, Girona i Figueres busquen l’ascens

Les noies de l’Espanyol grans favoritesDesprés de l’eliminació a la UEFA l’objectiu és la Superlliga

L’equip femení de l’Espanyol, dirigit per Santiago Fernández, es

centra a guanyar el segon títol consecutiu a la màxima catego-

ria nacional després de caure eliminades a les primeres de can-

vi a la competició europea. Les derrotes a la lligueta davant

l'Umea suec i el Kolbon noruec van fer que s’esvaïssin les op-

cions d’arrodonir els resultats de la temporada passada. El

Puebla, el Barça i el Sevilla seran de nou les grans rivals de les

blanc-i-blaves.

Totes les categories del futbol

amateur català ja s’han posat

en marxa. Són centenars de

clubs arreu de la geografia

catalana que aspiren a acon-

seguir un lloc en les seves re-

spectives lligues. A tercera di-

visió s’han invertit diners perquè

equips com el Sabadell o el

Reus puguin pujar de nou de

categoria, però d’altres com el

Girona, el Manresa, el Santboià

i el Gavà cerquen reeditar els

bons resultats de l'any passat

en què es van quedar a les

portes de pujar.

El Cornellà, que va perdre la

categoria en la darrera jornada,

és un dels grans favorits a la

primera catalana per tornar a

tercera. L’equip de Jordi Canals

tindrà davant seu tres històrics

vinguts a menys: Figueres, Ru-

bí i Granollers. Després de les

primeres jornades tres equips

barcelonins, Poble Sec, Gra-

menet B i Montanyesa són

també en els llocs preferents de

la classificació.

La pedrera és un dels àmbits que més han de cuidar

els clubs i en els últims anys s’està fent un gir positiu

en aquest sentit, amb unes inversions més fortes i

fitxant tècnics més qualificats. És una aposta que està

ajudant cada dia més perquè jugadors catalans

puguin trobar una oportunitat als nostres clubs i que

nosaltres no haguem d'anar fora de Catalunya a

buscar el que tenim a casa.

Moltes vegades la política de les escoles de futbol

depèn tan sols dels que les dirigeixen. Hi ha clubs que

tenen un futbol base amb una tasca formativa

excel·lent i d’altres només veuen en els talents que

puguin sorgir una manera de recaptar diners.

És aquesta darrera una política que cal defenestrar

per intentar conjugar els interessos dels jugadors i

dels clubs catalans.

opinió

L’aposta pel productecatalà Josep Maria Casanovas

Orio

l Dur

an

Dir.

Fut

bol B

ase

RC

D E

span

yol

032-033-NwFutb 13/10/06 01:43 Página 33

Esforç— 34

bàsq

uet

Moments inoblidables del Mundial de Bàsquet del Japó

La festa del bàsquet mundial s’ha donat cita aquest estiu al Japó. El país del Sol naixent ha vist als seus pavellons alegries i llàgrimes, però també jugadesespectaculars que deixen palesa la qualitat del basquetbol actual.Un Mundial que ha consagrat a l’elit algunes seleccions i a jugadors com Pau Gasol, però també on d’altres desconeguts han tingut el seu minut de glòria. Aquestes pàgines són una mostra d’aquests instants i jugades inoblidables de les que hem gaudit.

Gasol amb la copa de campions del món.

034-039-Bask2006 13/10/06 01:52 Página 34

Esforç— 35Esforç— 35

bàsq

uet

Carmelo Anthony assaja llançaments a la prèvia del partit entre els Estats Units i la Xina.

034-039-Bask2006 13/10/06 01:52 Página 35

bàsq

uet

Esforç— 36

El francès Floren Pietrus llança a cistella entre els pivots angolesos Josquím Gomes i Abdel Aziz.

034-039-Bask2006 13/10/06 01:52 Página 36

bàsq

uet

Esforç— 37

Esmaixada espectacular d’Elton Brand al partit per al tercer lloc davant Argentina.

Salt impressionant de Michael Gebala (França) entre la defensa grega formada per Papadopoulus i Diamantidis (a dalt).

034-039-Bask2006 13/10/06 01:52 Página 37

bàsq

uet

Esforç— 38

Carmelo Anthony intercepta una pilota perduda pel base grec Fontsis a les semifinals del campionat..

Llançament de Garbajosa intimidat per l'acció defensiva del grec Papadopoulus a la final del Mundial (a dalt).

034-039-Bask2006 13/10/06 01:52 Página 38

bàsq

uet

Esforç— 39

Jeff Varem (Nigèria) salta per anotar davant la presència del base veneçolà Óscar Torres.

034-039-Bask2006 13/10/06 01:52 Página 39

vole

ibol

un nomvolen fer-seText d’Àlex López Puig Imatges d’Oriol Duran

040-044-Vol01 13/10/06 01:55 Página 40

vole

ibol

Esforç— 41

Són joves, tenen talent i creuen que els ha arribat el

moment de destapar-se. El barceloní Ibán Pérez, el llei-

datà Rubén Antequera i Pau Sans, de Viella, que es van

preparar amb la selecció espanyola absoluta de voleibol al

Centre d’Alt Rendiment de Catalunya (CAR), a Sant Cugat

del Vallès per jugar la Lliga europea els mesos de juliol i

agost, volen aprofitar la convocatòria amb la selecció

estatal per obrir una nova etapa en la seva carrera esporti-

va. Rubén Antequera, per exemple, va jugar l’última cam-

panya al Royal Voley Guadalajara, tot i que “he sentit la

crida d’Itàlia, on hi ha la millor lliga del món”, detalla.

Pau Sans, per la seva banda, ha tingut l’equip tarragoní

Sant Pere i Sant Pau com a mostrador del seu talent, i

ara té molt clar que vol aprofitar la seva primera convo-

catòria amb el combinat estatal per fer un salt quali-

tatiu que li obri “una nova etapa”. Sans argumenta que

el fet que el nou seleccionador espanyol, l’italià Andrea

Anastasi, l’hagi cridat a la selecció “suposa un llança-

ment en la meva carrera esportiva, un pas endavant

S’obre un nou horitzó internacional per als catalans Ibán Pérez, Rubén Antequera i Pau Sans

Una quarta plaça al Campionatd’Europa de Voleibol l’any passat, ha estat la millor classificació d’Espanya en pista.També l'any 2005, la selecció espanyola va assolir un segon lloc als Jocs Mediterranis. El combinatestatal va perdre la final d’aquestacompetició amb Egipte, per un ajustat 3 sets a 2.

040-044-Vol01 13/10/06 01:55 Página 41

molt important”. Sans té molt clar que “ara començo

una nova etapa en la qual se m'obre tot un horitzó de

possibilitats que són infinites. Sóc molt jove i encara

puc millorar”.

Ibán Pérez ja ha segellat la seva continuïtat a l’equip ita-

lià del Mail Service Corigliano per a dues temporades

més, a la sèrie A2 italiana. En la seva primera campanya,

Pérez no es penedeix de la seva decisió, que considera

encertada: “M’ha anat molt bé. Per a un jugador jove,

jugar a la Lliga espanyola és molt difícil, però fer-ho a fora

encara ho és més. I jo estic jugant…”. El de Barcelona no

dubta de les seves qualitats i assegura que el seu repte

personal “és jugar a la Lliga italiana A1 i fer-ho com a titu-

lar”. Pérez travessa un bon moment en la seva carrera

esportiva i no vol deixar escapar aquesta oportunitat:

“Aquesta és la meva segona temporada a la selecció

espanyola i això ja indica que he fet un salt qualitatiu.”

Rubén Antequera, Pau Sans i Ibán Pérez són tres dels

divuit jugadors que el seleccionador espanyol, Andrea

vole

ibol

Esforç— 42

Anastasi, un tècnic que els fa suarIbán Pérez, Rubén Antequera i Pau Sans coincidei-

xen en la duresa en els entrenaments del nou selec-

cionador estatal, l’italià Andrea Anastasi, considerat

un dels millors entrenadors del món. El mes de

novembre passat, la Federació Espanyola de

Voleibol va confiar la selecció a Andrea Anastasi.

Rubén Antequera detalla, en referència al tècnic ita-

lià, que “el ritme és molt fort, però estic aprenent

moltes coses noves i hem millorat tant pel que fa a

la tècnica, la tàctica i físicament”. Fins i tot,

Antequera reconeix que el combinat espanyol “no

estava acostumat” a treballar amb tanta intensitat i

que li ha calgut un període d’“adaptació”. Ibán

Pérez, per la seva banda, constata que el nou

preparador físic de la selecció, Juan Carlos de Lellis,

els fa exercitar-se “al màxim” i que ja “s’està

notant”. Pérez afirma que “Anastasi pot fer-ho

millor que el tècnic anterior. Té més experiència i

això es nota”. Pau Sans apunta que el sistema de

treball és “totalment diferent” al que estava acostu-

mada la selecció fins ara. L’anterior entrenador de la

selecció espanyola, Francisco Hervás, va dimitir

després de no classificar l’any passat Espanya per al

Campionat del Món del 2006. Hervás havia dirigit

la selecció els últims quatre anys.

040-044-Vol01 13/10/06 01:55 Página 42

vole

ibol

Esforç— 43

040-044-Vol01 13/10/06 01:56 Página 43

vole

ibol

Esforç— 44

Anastasi, va convocar per disputar l’última edició de la

Lliga europea de voleibol. El passat mes de juny, la selec-

ció estatal es va concentrar al CAR de Sant Cugat en el

segon període del combinat nacional al centre d’elit.

Els tres coincideixen a assenyalar que l’objectiu de la

selecció espanyola a la Lliga europea de voleibol no

podia ser un altre que endur-se el títol. Ibán Pérez apun-

ta en aquesta línia que la fita en aquesta competició “era

quedar primers per tal de millorar el tercer lloc del 2005”.

Finalment el combinat espanyol va quedar fora de la final

a quatre. Ibán Pérez detalla que en la seva segona cam-

panya al combinat estatal ha fet “un salt qualitatiu”,

mentre que Rubén Antequera espera “consolidar-me en

l’equip titular”. Pau Sans estrena una convocatòria que li

ha arribat “per sorpresa”. El jugador reconeix que “no

m’esperava que em cridessin després dels mals resultats

amb el Sant Pere i Sant Pau a la Superlliga masculina, en

la qual vàrem acabar perdent la categoria”.

Nom: Rubén

Cognoms: Antequera Feixa

Data de naixement: 9/3/1981

Lloc de naixement: Lleida

Lloc de residència actual: Lleida

Posició: Oposat

Alçada: 2,05 metres

Club: Royal Voley Guadalajara (1 temporada)

Classificació a la Lliga:7è a la Superlliga masculina

Clubs anteriors: Vòlei Lleida (1 temporada); CAI Universidad de Zaragoza (1 temporada);Parky Menen, de la primera divisió belga (1 temporada), i Sant Pere i Sant Pau (2 temporades).

Nombre de vegades internacional amb la selecció espanyola absoluta: 20

Partits disputats amb la selecció catalana absoluta: 2

Nom: Ibán

Cognoms: Pérez Manzanares

Data de naixement: 13/11/1983

Lloc de naixement: Barcelona

Lloc de residència actual: Barcelona

Posició: Oposat

Alçada: 1,98 metres

Club: Mail Service Corigliano (1 temporada)

Classificació a la Lliga:10è de 16 equips de la Lliga A2 italiana.

Clubs anteriors: Compaktuna UD Vecindario (1 temporada) i Unicaja Almería (2 temporades).

Currículum esportiu de club:2 Lligues espanyoles (Superlliga masculina) i 2Supercopes d’Espanya amb l’Unicaja Almería.

Currículum esportiu amb la selecció espanyola: 4t de 12 equips al Campionatd’Europa 2005 i 3r a la Lliga Europea 2005.

Nombre de vegades internacional amb la selecció espanyola absoluta: 34

Partits disputats amb la selecció catalanaabsoluta: 1

Nom: Pau

Cognoms: Sans Mas

Data de naixement: 20/6/1984

Lloc de naixement: Viella

Lloc de residència actual: Betren (Viella)

Posició: Central

Alçada: 2,00 metres

Club: Sant Pere i Sant Pau (4 temporades)

Classificació a la Lliga: penúltim. Descens de la Superlliga masculina a la Lliga FEV.

Clubs anteriors: CV Andorra (1 temporada);Lleida Episcopal (2 temporades) i Blume (2 temporades).

Currículum esportiu de club:Campió d’Espanya juvenil amb el LleidaEpiscopal i ascens a la Superlliga masculinaamb el Sant Pere i Sant Pau.

Selecció espanyola absoluta:primera concentració (preselecció)

Nombre de vegades internacional amb la selecció espanyola absoluta: 6

Partits disputats amb la selecció catalana absoluta: 4

040-044-Vol01 13/10/06 01:56 Página 44

Esforç— 45

La passió que sent Xavi Bosma pel voleibol és única. El

jugador de Roses ha viscut sempre lligat a aquest esport,

encara que els seus inicis són lluny de la platja, en el

voleibol indoor. Només la fatídica lesió de genoll que

encara l’acompanya va aconseguir parar-li els peus, però

lluny de caure en el primer obstacle, el medallista olímpic

va buscar la manera de no separar-se de la seva gran afi-

ció. El 1991 va conèixer el voleibol platja en el primer

Campionat d’Espanya i, des d’allà, la seva progressió l’ha

portat a primera línia mundial. Ara, amb la maduresa i la

perspectiva d’un autèntic número 1, en Xavi pot fer un

repàs de la seva carrera i les sensacions que ha viscut, tot

i que encara li quedin alguns cartutxos per cremar.

Esforç — Com et sents en aquests moments de la teva car-

rera esportiva?

Xavi Bosma — Estic molt satisfet del que he fet i tinc la

sensació que ja he fet tot el que havia de fer com a

jugador. Ara tinc projectes en ment i hi tinc molta il·lusió

dipositada. Un d’ells, per exemple, és la propera cons-

trucció de dues pistes de voleibol platja cobertes a la

zona esportiva de Roses.

Esforç — Quina valoració en fas, de la teva trajectòria?

Xavi Bosma — He tingut una carrera esportiva bastant

completa, que va arribar al seu punt més alt el 2004

quan vaig guanyar una prova del circuit mundial a la

Xina, que era una fita que tenia pendent. A més, aquell

any també vaig ser campió d’una prova del circuit

europeu a Itàlia i, finalment, em vaig endur la medalla

d’argent dels Jocs Olímpics d’Atenes.

Entrevista a Xavi Bosma, medallista en els Jocsd’Atenes 2004

Text d’Oriol Alós Imatges de Gerardo Tejerina i Oriol Alós

“Tinc la sensació d’haver-ho fet tot com a jugador”

Xavi

045-047-Vol02 13/10/06 01:57 Página 45

vole

ibol

Esforç — De la gran vitrina que tens, quin és el títol que

més valores?

Xavi Bosma — El títol que ha tingut més repercussió ha

estat la medalla olímpica, però, en l'àmbit personal, el

que més valoro és el de la Xina perquè, amb el Pablo

Herrera, vam ser capaços de guanyar el torneig. En

aquella prova hi havia els millors jugadors del món, com

a Atenes, però amb la diferència que ens vam poder

endur la victòria.

Esforç — I ara que ja ha passat cert temps, com veus el

que vas aconseguir a Atenes?

Xavi Bosma — Va ser una cosa grandiosa, perquè els de

l’equip no ens ho esperàvem, tot i que sabíem des d’un

principi que hi hauria alguna possibilitat, però que era

petita. Vam arribar amb el punt exacte per afrontar la

competició, tant en el punt físic com mental, i això va ser

gràcies a l’esforç de l’equip tècnic i de nosaltres

mateixos. Al final les coses van sortir bé i ens vam poder

endur la medalla d’argent.

Esforç — Quines sensacions vas tenir?

Xavi Bosma — Com a experiència, els Jocs Olímpics ja els

havia viscut, però el fet de poder arribar a unes semifi-

nals i a una final va ser el màxim. Tens pràcticament tot

l’estadi ple, la gent cridant, i aquest recolzament no es

podrà oblidar mai.

Esforç — Com t’ha canviat la vida el metall olímpic?

Xavi Bosma — No, no m’ha canviat la vida, encara que

he de reconèixer que m’ha obert portes.

Esforç — Per què es va trencar la fórmula de l’èxit

Bosma–Herrera?

Xavi Bosma — Va ser una qüestió de diferents punts de

vista i maneres de plantejar-se el futur. Després dels Jocs

Olímpics, jo no podia fer plans a llarg termini perquè no

sabia com em respondria el genoll. En Pablo, en canvi, ja

pensava en els quatre anys i, fins i tot, en els vuit anys

següents.

Esforç — La temporada passada estaves amb Àlex Ortiz i

aquest any amb Inocencio Lario. A què es deu aquest

canvi?

Xavi Bosma — Això va ser cosa de l’Àlex Ortiz, que va

decidir portar un altre tipus de planificació esportiva. Ell

volia estar entrenant tot l’any a Tenerife i no considerava

la possibilitat que ens separéssim durant un temps per

tornar en èpoques de competició. L’Àlex volia un com-

pany per a tot l’any, així que podríem dir que va ser

decisió seva.

Esforç — I amb Lario, en quina fase d’aclimatació com a

parella us trobeu?

Xavi Bosma — Amb Lario ens trobem en una fase inicial,

perquè tot just fa uns mesos. És molt difícil la compen-

etració amb la parella i això es guanya amb anys de

competició. A més, s’ha de tenir en compte que el meu

company és molt jove i aquest és el seu primer any en

el circuit mundial. Aquestes coses dificulten la progres-

sió, però tot és qüestió de temps i treball.

Esforç — Quina relació teniu amb el company? Quantes

hores compartiu?

Xavi Bosma — Amb el company es comparteixen moltes

hores. Tant el viatge com els entrenaments ens fan estar

quasi tot el dia junts i, moltes vegades, en estar tanta

estona amb el company, acabes tenint-hi una relació

d’amistat, cosa que crec que és molt positiva.

En èpoques de competició, per exemple, entrenem

menys que quan estem preparant-la. Es tracta d’una

posada a punt per al torneig que tenim cada setmana. I

després d’una competició tenim dos o tres dies per llimar

els petits detalls que ens han fallat en el torneig anterior.

Això fa que estem en contacte constant.

045-047-Vol02 13/10/06 01:57 Página 46

Esforç— 47

Esforç — Mirant més al futur, t’has marcat algun objectiu

de cara a la temporada vinent?

Xavi Bosma — Encara no. He d’esperar que acabi la com-

petició i fer una valoració de com ha anat la temporada.

Crec que he d’anar pas a pas i anar veient com van les

coses. Si van bé, seguirem, però si les coses no surten bé,

potser serà moment de deixar-ho.

Esforç — Així que has pensat en algun moment en la re-

tirada?

Xavi Bosma — Sí, sí que ho he pensat. De fet, fa molts

anys que m’ho penso perquè ja porto sis operacions al

genoll i corro un risc molt gran de caure lesionat en un

torneig i haver-me de retirar a la força. L’any 1993, un

traumatòleg em va dir que deixés de fer esport perquè el

meu genoll no m’ho permetia, i fixa’t quant de temps ha

passat. Ell en certa manera tenia raó, però hi ha coses

que són inexplicables. Hi ha molts metges que no ente-

nen com puc seguir jugant.

Esforç — I, quan ho deixis, què en serà, de Bosma sense

la platja?

Xavi Bosma — Tinc altres coses a la vida, com una família

meravellosa. La meva dona, els meus fills, amics...

A banda d’això tinc il·lusions i projectes, així que no s’aca-

baria tot, sinó al contrari, començaria una nova etapa de

la meva vida.

Xavi Bosma, durant la celebració de la Copa d’Espanya del mes de juliol passat a Roses.

045-047-Vol02 13/10/06 01:57 Página 47

vole

ibol

la màxila màxiEl projecte de futur del Barça l’obliga a donar el màxim per mantenir-se a tir de la Superlliga

L’ull fix en

Text d’Oriol Alós Imatges, gentilesa del FC Barcelona

Esforç— 48

048-051-Vol03 13/10/06 03:39 Página 48

Esforç— 49

imama

048-051-Vol03 13/10/06 03:39 Página 49

Aquest nou ordre en el campionat espanyol portarà el

conjunt d’Alemany a esforçar-se al màxim per no perdre

pistonada respecte de la Superlliga. El tècnic blaugrana

ha començat per marcar l’objectiu de “consolidar-se en la

segona categoria estatal, i per això s’ha d’entrar en el grup

de sis millors equips de la FEV”. Caldrà, doncs,

demostrar que la categoria no li està gran, cosa que

Alemany pensa solucionar amb “més volum d’entrena-

ments per estar a l’alçada dels rivals”. És clar que l’entre-

nador blaugrana és conscient que la forma física no ho és

tot, i per formar un conjunt contundent és necessària una

base sòlida.

En la vessant esportiva, l’aposta que està fent el Barça pel

planter, juntament amb l’arribada de jugadors experimen-

vole

ibol

Esforç— 50

Alçat el teló de la nova temporada, el primer equip del

Barça s’enfronta a un repte de primera categoria. I és que,

fet el primer pas amb l’ascens a la lliga FEV, l’equip de

Toni Alemany pot començar a pensar a complir el màxim

objectiu blaugrana, doncs, en el que és el projecte per a

aquesta i les properes temporades, té l’ull posat, sobretot,

en la Superlliga. “La secció de voleibol del Barça ha d’es-

tar en el lloc que li correspon i les seves fites han de ser

sempre els màxims objectius”, així ho explica Joan

Cubells, directiu de l’àrea esportiva del Futbol Club

Barcelona.

És veritat que per conquerir una plaça a la màxima catego-

ria encara queda força camí per al conjunt blaugrana. Però

hi ha un factor determinant que fa veure el seu futur amb

clarividència, i és que el voleibol culé pot presumir d’una

planificació encarada a l’èxit, una fórmula que té el seu

inici amb l’entrada de la junta directiva actual. Amb l’arri-

bada de la junta de Joan Laporta, les seccions amateurs del

Barcelona han agafat més protagonisme i els seus reptes de

futur són més ambiciosos. El punt de partida per assolir

l’objectiu d’estar a primer nivell ha estat la dotació d’una

estructura professional, de caire executiu, per donar un salt

de qualitat en la gestió de les seccions no professionals del

club. I per arribar a bon port s’ha confiat en la figura d’un

esportista molt vinculat a l’entitat culé com és l’exjugador

d’hoquei patins Gaby Cairo, que dirigeix el voleibol com a

responsable de les seccions amateurs.

Amb aquesta estructura en els despatxos, el segon punt

d’acció per a l’engranatge de la màquina és la pedrera. El

club ha començat per reforçar les escoles i els equips infe-

riors de voleibol ja que, segons Cubells, “es tracta de for-

mar esportistes des de la base, perquè amb això els èxits

acaben arribant”. Amb tot, el Barça ja té pendent un

seguiment d’aquesta base i és que la voluntat d’assolir

l’objectiu d’estar a dalt obliga a “una bona planificació de

renovació i reforçament de la base del primer equip de

voleibol”, assegura el directiu. Amb això, l’entitat blau-

grana es garanteix l’emergència de joves valors i, d’altra

banda, afavoreix la difusió d’aquest esport.

El cas és que, paradoxalment, tota aquesta planificació i

el gran ascens del Barça de l’exercici passat pot quedar

en no-res si l’equip de Toni Alemany no manté la línia

ascendent durant aquesta temporada. Aquesta exigència

és fruit del canvi que patiran les categories del voleibol

espanyol al final d’aquest exercici. Amb el tancament del

campionat actual, es crearà una Superlliga B amb els sis

millors classificats de cada grup de la lliga FEV. Així

doncs, aquesta nova Superlliga B passaria a ser la nova

categoria de plata del voleibol.

048-051-Vol03 13/10/06 03:39 Página 50

vole

ibol

tats com Cosme Prenafeta, ha permès la creació d’un

equilibri en la plantilla. I, deixant de banda els aspectes

més esportius, tant el cos tècnic com el planter del primer

equip valoren molt positivament la unió que existeix

entre tots els membres de l’equip, ja que “hi ha molta avi-

nença entre jugadors i entrenadors, s’ha sabut formar un

grup humà que ens ha portat a l’èxit”, admet el jugador

Gerard Cabanes.

Aquest èxit temporal és el que assaboreix el conjunt blau-

grana amb l’ascens a la lliga FEV un any després de

baixar de categoria. Certament, l’equip culé entra a la

lliga de plata per la porta gran. Un ple de victòries en les

dues primeres fases de l’exercici passat va permetre que

el Barça arribés a la fase final de La Corunya com un dels

equips favorits, complint aquesta expectativa amb la pos-

terior consecució del títol. La clau d’aquesta fita assolida

serà la mateixa que se seguirà en la temporada actual. “El

bloc ha de ser molt competitiu i, com ja vam aconseguir

la temporada passada, hem de poder fer més d’un sis ti-

tular sense que es noti una baixada de rendiment”, sub-

ratlla Alemany.

Ara bé, si hi ha una figura que ha de destacar en aquest

planter és Cosme Prenafeta. El col·locador català (amb

vuit Superlligues en el currículum) “és un jugador que

marca les diferències en qualsevol equip i més en la

primera divisió o aquesta temporada a la FEV”, confirma

el tècnic que ha sabut unir l’experiència de Prenafeta

amb l’embranzida dels nous talents blaugrana.

048-051-Vol03 13/10/06 03:39 Página 51

hoqu

ei h

erba

Maurits Hendriks, un holandès de 45 anys, s’ha convertit

des de fa quatre anys en el motor de l’hoquei herba

nacional. Així ho demostren les sis medalles de la selecció

masculina en els últims tres anys, la darrera de bronze als

campionats del món d’Alemanya. Assentat a la Costa

Brava, on es sent com a casa, veu un futur esperançador a

l’hoquei herba, això si, sempre que segueixi tenint els

suports necessaris.

Esforç — Et sents orgullós d’haver guanyat com entre-

nador sis de les vuit medalles que la selecció ha aconseguit

en la seva història?

Maurits Hendriks — Jo he vingut a guanyar títols. La meva

fita es l’or a cada competició, i a més, fer-ho amb un hoquei

positiu i atractiu de cara l’afició. La medalla de bronze del

mundial ha sigut una petita decepció, sobretot, per que et

quedes amb el regust amarg de no haver arribat a més.

Esforç — Com afronteu tu i l’equip les properes olimpíades

de Pequín?

Maurits Hendriks — Els rivals seran cada dia més durs.

Abans només n’hi havia tres, ara ja són cinc o sis.

L’objectiu ara és l’Europeu de l’any que ve.

Esforç — En què s’ha de millorar?

Maurits Hendriks — Han arribat gols en moments en que

ens ha faltat concentració, encara que estiguéssim domi-

nant els partits. Un altre aspecte és l’efectivitat en els

penals-còrner, un recurs en el que altres equips ens porten

avantatge.

Esforç — S’està treballant amb els qui seran el futur de la

selecció?

HendriksMaurits

Esforç— 52

Text de David Pozo Imatges d’Alfredo Ferrer

Esperit guanyador

052-055-Herb01 13/10/06 02:16 Página 52

Esforç— 53

Maurits Hendriks — S’està realitzant molta feina amb l’ob-

jectiu d’obrir la selecció a talents de qualsevol edat. A

Moenchengladbach vàrem ser l’equip més jove i això s’ha

de mantenir. El gran problema del nostre hoquei és que no

es pot viure d’ell. Arriba un moment en que els jugadors

busquen altres sortides professionals.

Esforç — Els teus jugadors t’han qualificat d’exigent i

haver-los inculcat un esperit guanyador…

Maurits Hendriks — Jo actuo segons el camí que m’he mar-

cat. Reconec que sóc exigent i de vegades dur, però igualment

intento ser honest i just. El que hem après tots és a treure-li

el màxim partit als esforços que realitzem. Ara mateix el ni-

vell d’exigència dins el grup és el mateix que el meu.

Esforç — Quins altres valors es poden treballar en un

esport com l’hoquei herba?

Maurits Hendriks — La base del treball en equip és tenir

molt clars els valors i les normes que s’han de mantenir.

Destaquen coses bàsiques com cuidar-se a si mateix i

respectar als altres. No val només conèixer el nom del com-

pany que tens al costat, sinó també s’ha de conèixer la

forma de vida i de pensar que té.

Esforç — Com valores el premi al millor entrenador

nacional que vas rebre l’any passat?

Maurits Hendriks — No el considero com un premi perso-

nal, sinó com un premi per al nostre esport i per una feina

ben feta.

Esforç — Què representa l’hoquei català?

Maurits Hendriks — La resta d’Espanya s’ha de sentir afor-

tunada per tenir una base tan sòlida com l’hoquei de Ca-

“Sóc exigent, però a la vegadaintento ser honest i just”

052-055-Herb01 13/10/06 02:16 Página 53

Esforç— 54

talunya. Una base històrica que es transmet de generació

en generació en uns clubs en que la gent viu l’hoquei. Els

clubs de fora de Catalunya li donen més competitivitat al

nostre esport.

Encantat a casa nostra

Esforç — Vas aconseguir amb Holanda dues medalles d’or

a les olimpíades. Quina trajectòria ha sigut més complexa,

la d’allà o la que has portat a terme aquí amb la selecció?

Maurits Hendriks — Cada fase de la vida d’un entrenador

ha de tenir alguna cosa amb el que et quedes. Amb

Holanda va ser una època molt dolça, però a la vegada difí-

cil per les tensions dins l’equip. Aquí, ja amb experiència

acumulada, vas canviant els objectius i la manera de tre-

ballar. Vull estar més a prop de la persona que sóc, amb les

meves forces i debilitats, això sí, sempre essent autèntic. La

tranquil·litat que tinc m’ofereix la possibilitat de gaudir més

amb el que faig.

Esforç — Penses en nous reptes després de la selecció ?

T’agradaria tornar a entrenar un equip?

Nom: Maurits Gijsbreght

Cognom: Hendriks

Data de naixement: 01/01/1961

Lloc de naixement: Amsterdam

Clubs entrenats:

Club Amsterdam (1992-1995)

Club HGC (1995-1999)

Seleccions entrenades:

Holanda Sub-21 (1999)

Holanda (2000-2001)

Espanya (des de 2002)

Títols aconseguits: Campió del Món (1998)

2 Ors olímpics (1996-2000)

2 Campionats d’Europa (1997-2005)

4 Champions Trophy

Tres lligues holandeses

052-055-Herb01 13/10/06 02:16 Página 54

hoqu

ei h

erba

Maurits Hendriks — Jo mai dormo. Em passen pel cap tants

projectes en els que m’agradaria involucrar-me, que gaire-

bé no tinc temps. De moment, el meu objectiu segueix sent

la selecció en els dos anys que em queden, però si apareix

quelcom que em motivi…

Esforç — Què trobes a faltar de la teva vida a Holanda?

Maurits Hendriks — De la vida al meu país trobo a faltar

l’anar prendre unes cerveses amb els meus amics sense

que m’he n’hagi d’anar a dormir a les tres de la matinada.

Allà pots quedar a les sis de la tarda i així no has de sacri-

ficar el dia següent.

Esforç — T’agrada la vida a Catalunya?

Maurits Hendriks — Em sento molt a gust amb la vida cata-

lana. Tinc la sort de viure a la Costa Brava i això és tot un

luxe, com viure a prop d’una ciutat com Barcelona. És una

metròpoli on pots tenir contacte amb gent de tot el món i

això és molt satisfactori.

052-055-Herb01 13/10/06 02:16 Página 55

hoqu

ei h

erba

El pas del temps continua sense admetre cap tipus de dis-

cussió a la tirania exercida pels grans dominadors en la

seva participació en el que va ser la part més brillant i

inquietant de la competició; la cursa final pel títol. Una

vegada més, la tercera consecutiva, l’Atlètic Terrassa es va

proclamar flamant campió de la divisió d’honor, tot i que el

Club Egara i el RC Polo també van contribuir a engrandir

la llegenda de l’hoquei sobre herba català, en uns play-offs

que van comptar novament amb el madrileny Club de

Campo com a única oposició al seu domini.

Aquesta situació de competència es viu també en la

divisió d’honor femenina, en la qual el club madrileny va

estar immers en la lluita pel campionat amb tres equips

del Principat: el RC Polo, el CD Terrassa i el Junior de

Sant Cugat. Però, tot i que la consagració de les santcu-

gatenques entre l’elit estatal en el seu segon any en la

màxima categoria ha propiciat aquesta similitud, la

història no deixa lloc a possibles comparacions. Tan sols

cal remuntar-se a la temporada 2003-2004 per veure les

noies del Club de Campo campiones, mentre que és ne-

cosa

L’Atlètic, el Club Egara i el RC Polovan posar un cop més de manifestel domini català a la lliga

Els ratllats del Club Egara i els groc-i-negres de l’AtlèticTerrassa, dos conjunts en contínua rivalitat pels títols.

cosade

Esforç— 56

Text de Redacció Imatges d’Alfredo Ferrer

056-057-Herb02 13/10/06 02:18 Página 56

Esforç— 57

cessari traslladar-se més de 45 anys enrere per veure un

equip no català campió. El Gaviria –Atlético de Sant

Sebastià- ho va ser en la campanya 1959-1960 i, anterior-

ment, el mateix Club de Campo, en el primer any

d’existència de la competició (1957-1958), en el que

constitueix les dues úniques irrupcions a les contínues

coronacions dels equips catalans. L’Atlètic Terrassa va

aconseguir perllongar un any més l’exitosa ratxa i veure

créixer a la vegada la seva hegemonia en la competició.

“Sóm un equip que volem més, tot i poder tenir garantits

els nostres principals objectius, com va ser tenir un lloc

en la Copa d’Europa després de proclamar-nos campions

de la Copa. La nostra virtut, però, és saber anar pas a pas

i no perdre la concentració fàcilment”, va assenyalar l’en-

trenador del conjunt groc-i-negre, Dani Martín. El primer

obstacle al qual es va haver de sobreposar l’Atlètic en els

play-offs va ser el Polo, en el que va ser una reedició de

la final de l’any anterior. Les baixes de Pol Amat i Jordi

Quintana es van fer notar en l’actuació dels polistes al

llarg de la campanya, amb una reducció de la seva deter-

minació en moments clau del partit, sobretot en el llança-

ment de penals córner. L’ampliació de banqueta dels de

la Diagonal, però, els va suposar un increment de les

seves garanties en el play-off respecte de l’any passat,

malgrat que no va ser suficient per superar els atlètics.

L’Egara va superar el Club de Campo en l’altra semifinal.

Els ratllats, però, es van quedar altre cop a les portes del

triomf, com en els darrers anys. Haver aconseguit conjun-

tar els seus joves talents i consolidar-se com a grup els va

convertir en un ferm candidat, sobretot després de desfer-

se d’uns madrilenys que havien aconseguit els mateixos

punts en la fase inicial (27), i que van acabar tercers. Els

egarencs van demostrar haver assolit l’esglaó qualitatiu

que els faltava per optar al títol, tot i que el fet que

l’Atlètic ara per ara sigui un grup més consolidat convertí

en vencedor el conjunt groc-i-negre. L’Atlètic va demostrar

ser un digne campió en imposar-se per la via ràpida, 2-0

en la sèrie final, al conjunt ratllat i, com difícilment podia

ser d’una altra manera, el centre de l’hoquei herba estatal

va quedar-se al seu bressol, Catalunya.

Els barcelonins del RC Polo són l’altre gran equip dominador de l’hoquei sobre herba estatal.

trestres

056-057-Herb02 13/10/06 02:18 Página 57

hoqu

ei h

erba

Joan Vidal –de la reconeguda nissaga Vidal- va deixar la

direcció tècnica de l’equip femení d’hoquei herba del

Junior FC la temporada 2003-2004 a mans d’un llavors

desconegut Lluís Casas. L’entrenador santcugatenc torna-

va així a l’hoquei herba després de dues temporades

sense entrenar. Joan Vidal va donar el relleu a Lluís Casas

per centrar-se a preparar el Junior FC en les competicions

d’hoquei sala. I l’encert de la junta directiva en aquest

canvi no va poder ser millor. El balanç, tres campanyes

després, és simplement extraordinari. En aquest període,

Vidal s’ha adjudicat el 51è Campionat d’Espanya (tempo-

rada 2004-2005); ha estat segon també en l’estatal (tem-

porada 2003-2004), i ha assolit un històric quart lloc al

Campionat d’Europa A de Clubs (aquesta campanya

2005-2006).

Lluís Casas, per la seva banda, ha sabut situar l’equip de

Sant Cugat del Vallès entre els millors conjunts de l’Estat

espanyol. Les santcugatenques van proclamar-se la cam-

panya anterior, la 2004-2005, subcampiones de la divisió

d’honor femenina. En la final del play-off pel títol, el CD

Terrassa va imposar-se per dos partits a un (4 gols a 3, a

l’estadi del Junior FC, i 2 a 0 i 3 a 0, a les Pedritxes).

Aquesta temporada 2005-2006, el Junior FC també ha

jugat el play-off, però aquesta vegada el RC Polo sí que

ha derrotat les blau-i-negres en semifinals d’aquesta com-

petició. Finalment, aquesta temporada passada, el Junior

FC va tornar a obtenir un altre resultat destacat: segon a

la Copa de la Reina.

Lluís Casas va acceptar el repte d’entrenar el Junior FC,

aleshores un conjunt de segona línia, perquè era un equip

“amb jugadores joves de molta projecció”. El seu era un

Les noies del conjunt de Sant Cugattanquen un cicle de tres anys amb la consolidació a l’elit estatal

petits’ha El

Esforç— 58

Text d’Àlex López Imatges d’Alfredo Ferrer

058-061-Herb03 13/10/06 02:20 Página 58

hoqu

ei h

erba

juniorfet

058-061-Herb03 13/10/06 02:20 Página 59

hoqu

ei h

erba

Esforç— 60

projecte il·lusionant, amb un prinicipi i final: entrenaria

tres temporades al Junior FC i deixaria pas a un nou tècnic,

amb un nou pla i amb nous reptes de futur. Casas assegu-

ra que quan va plantejar-se el treball a fer durant el seu

cicle de tres campanyes al Junior FC va fixar-se l’objectiu

d’“ascendir l’equip de primera a divisió d’honor i consoli-

dar-nos com un equip de la màxima categoria de l’hoquei

herba femení estatal”. I és ben clar que ho ha aconseguit.

Aquest llarg projecte va iniciar-se la primera temporada,

“la més difícil de totes tres, per establir una cultura de tre-

ball nova i uns nous hàbits”. Amb l’arribada de Lluís

Casas al Junior FC va establir-se un protocol de funciona-

ment que reconeix que va provocar “molta tibantor amb

les jugadores”. Casas detalla que “vam confeccionar una

pauta de treball com si estiguéssim competint a la divisió

d’honor, però jugant a primera divisió”.

I en el primer any de Lluís Casas com a màxim respon-

sable de l’equip femení d’hoquei herba, el Junior FC va

poder celebrar l’ascens a divisió d’honor femenina en

acabar segon al campionat de primera divisió, darrere del

Jolaseta RC.

L’italoargentina Lucía Manes i l'alemanya Jennifer Plass

van incorporar-se en el segon any del projecte a l’equip

més jove de la categoria. El tècnic santcugatenc considera

que la incorporació d’ambdues jugadores va ser “decisi-

va, juntament amb la consagració de dos cracks com són

Júlia Menéndez i Maria Romagosa”. Segons Casas, va

assentar-se “una manera de jugar” i les seves jugadores

van fer de l’esport “un espectacle”. Fins i tot, el tècnic

assegura que “vam arribar a una saturació d’emocions”.

La temporada 2004-2005 les jugadores santcugatenques

van ser batejades amb el nom de les 'Supernenes' i van

demostrar que “hi ha corda per anys”. “Vam arribar al

zenit com a equip”, diu.

Els mals de l’entorn

Lluís Casas va encetar la darrera campanya al club de

Sant Cugat sense imaginar-se mai que tindria tants pro-

Les santcugatenques són actualment un dels conjunts més ben engalzats de la divisió d’honor.

058-061-Herb03 13/10/06 02:20 Página 60

hoqu

ei h

erba

Esforç— 61

blemes, i no esportius, precisament. Els constants

enfrontaments entre la junta directiva del Junior FC i

Fitnessalut, l’empresa que gestiona el Junior FC-1917

Sport&Spa, van enterbolir primer, i perjudicar, després, la

trajectòria de l’equip en les diferents competicions en què

va participar. “Durant la Copa d’Europa A de clubs d’ho-

quei sala, a Sant Cugat, en les grades es parlava més

d’aquestes diferències que de la mateixa Copa d’Europa.”

“L’entorn ens va tirar per terra tota la feina feta. I en els

esports petits, la pressió de l’entorn és quatre vegades més

gran.” La situació va degradar-se tant que Lluís Casas va

comunicar a la directiva i a Fitnessalut que si no establien

un principi d’acord ell renunciava immediatament al seu

càrrec. Casas, però, va seguir en el càrrec, però pensant

només en les jugadores. “La recta final de la temporada va

estar plena d’entrebancs”, argumenta. Amb tot, el Junior

FC va classificar-se novament per jugar el play-off d’as-

cens pel títol, malgrat que el RC Polo no va donar cap

tipus d’opció a les santcugatenques en les semifinals.

Lluís Casas deixa el club “desencisat. Tota aquesta feina

feta al llarg d’aquests tres anys s’ha desintegrat”. Casas

és encara més clar quan assegura que “veig difícil que

l’equip estigui al mateix nivell, no per la qualitat de les

jugadores sinó pel divorci existent entre la junta directi-

va i Fitnessalut”. Malgrat la situació malauradament vis-

cuda aquesta darrera campanya, Lluís Casas concreta

que en el Junior FC “m’hi he trobat molt a gust. Aquest

club és el mirall del que per a mi és un club”. “No em

tanco les portes a tornar a entrenar algun dia el Junior

FC. Si torno a entrenar, el primer club que escoltaré serà

el Junior FC”, concreta. De fet, Casas ha rebut diferents

ofertes per entrenar, però ha decidit bolcar totes les seves

energies en la seva feina professional. Casas ja tenia

pensat, des del principi del seu projecte, que marxaria

quan arribés al final. “Tanco un cicle de treball on s’ha

exigit molt.” Com indica el lema de l’equip femení del

Junior FC: O tot o res.

Les noies del Junior, durant la disputa d’un partit contra el campió de la temporada passada, el RC Polo.

058-061-Herb03 13/10/06 02:20 Página 61

Mar Sanromà tot just ha acabat la seva temporada parti-

cular. La selecció espanyola de waterpolo femení va

començar a finals de juny la World League, un competi-

ció internacional amb la que van enllaçar el passat 1 de

setembre, dia en què va començar l’Europeu de Belgrad i

on l’equip femení va repetir la millor posició mai acon-

seguida en uns europeus, el quart lloc.

Esforç — Com valores el treball fet aquest estiu amb la culmi-

nació d’aquest excel·lent quart lloc a l’europeu de Belgrad?

Mar Sanromà — Ha estat un estiu en el que hem après

moltes coses. Coses bones que han servit per guanyar

confiança i coses dolentes que ens han avisat de quin és

el camí correcte per arribar a poder lluitar cara a cara con-

tra qualsevol selecció capdavantera.

S062-064-Wat01 13/10/06 02:22 Página 62

Mar

Esforç — Tenir contra les cordes a l’actual campiona del

món a la lluita per les medalles que ha suposat?

Mar Sanromà — Una de les coses que ens ha ajudat aquest

estiu és posar-nos objectius partit a partit, no pensàvem

en el que suposava el fet de guanyar aquell partit en con-

cret sinó en fer el què tocava en cada moment sense tenir

en compte el rival. Jo crec que això ens ha tret pressió

respecte als rivals de renom als que ens hem enfrontat.

Esforç — Haver jugat la Wolrd League a un gran nivell us

ha ajudat a fer aquest bon paper a l’Europeu?

Mar Sanromà — Sí, hem anat guanyant confiança en cada

partit. La derrota amb Holanda per passar a la final no va

suposar una gran decepció ja que vam considerar que era

l’únic mal partit que havíem fet fins aleshores i que era un

bon avís per corregir alguns aspectes de cara a l’Europeu.

Esforç — Com valores la lliga espanyola de la temporada

passada?

Mar Sanromà — La temporada passada la lliga va ser molt

igualada. Vàrem veure com el Moscardó de Madrid va

desbancar a tot un clàssic els últims anys com el CN Sant

Text d’Oriol Olivé Imatges d’Oriol Duran

Andreu i el C.N Sant Feliu va tenir opcions d’entrar en els

play-off pel títol fins a l’última jornada.

Per augmentar el nivell de les categories ha estat molt

positiva ja que la majoria de jugadores de tots els equips

són molt joves, però no per assolir un grau de maduresa

en el equip absolut i ens els equips que participen en

competició europea ja que manca força experiència.

Esforç — I com veus aquesta temporada que tot just

comença?

Mar Sanromà — Amb molta expectativa: molts canvis de

jugadores, canvis d’entrenadors, jugadores estrangeres i

sobretot jugadores molt motivades.

Esforç — Com afectarà el Mundial que es disputarà en

plena competició durant el mes de març?

Mar Sanromà — Jo crec que afectarà menys del que la gent

creu. A Catalunya, per exemple, jugaran el seu Campi-

onat autonòmic i això farà que la gent no perdi el ritme i

tingui altres objectius.

Esforç — I l’objectiu de la selecció quin serà?

Esforç— 63

anromàEntrevista a Mar Sanromà, directora tècnica de waterpolo femení de la Federació Espanyola de natació.

“Hem demostrat que podem estar a dalt”

062-064-Wat01 13/10/06 02:22 Página 63

Esforç— 64

Mar Sanromà — Com he dit

abans, pas a pas, partit a par-

tit. Primer esperar un sorteig

que ens pugui deixar respirar

una mica en la primera fase

(aquest any a l’europeu ens

hem guanyat anar a la sego-

na fila del sorteig) i després

afrontar cada encreuament

amb la confiança de que

podem guanyar.

Esforç — La mentalitat de les jugadores ha canviat

respecte al passat mundial de Montreal ‘05?

Mar Sanromà — Bastant. Ara gairebé totes han après

que la responsabilitat és de tots els que estem allà. I és

que és molt important tenir mentalitat guanyadora,

saber lluitar quan les coses van malament i ser

capaços de remuntar el partit. En l’últim torneig inter-

nacional amb la selecció júnior ja vam veure que les

jugadores més joves poden tenir aquesta mentalitat, i

al pre-europeu de fa dos mesos, l’equip absolut va

tenir la mateixa actitud. Això és bo i és una de les

bases per fer les coses bé.

Esforç — El fet que el waterpolo femení sigui un esport

amateur, creus que fa que la intensitat dels entrena-

ments i la competició sigui més baix?

Mar Sanromà — Potser sí. L’exigència per part de tots

baixa i això es nota no només a la Selecció sinó també

en les competicions europees de Clubs.

Esforç — Trobes a faltar algun mitjà per a poder fer una

preparació més òptima? Més dies d’entrenament? Més

concentracions?

Mar Sanromà — Aquest any ha anat bé parar per veure

les coses des de la distància. Es bo anar canviant les

formes de treballar i de seleccionar a la gent.

Esforç — Què falta per arribar a estar al nivell d’equips

campions del món?

Mar Sanromà — Anys de treball i arribar a una madure-

sa com a jugador i equip sense baixes constants any

rera any.

Esforç — En el waterpolo femení has aconseguit

medalles amb la selecció júnior, en europeus i als

mundials, però cap amb la selecció absoluta, quina

lectura fas d’aquesta situació?

Mar Sanromà — Primer de tot, moltes de les jugadores

que formaven part de les seleccions que van guanyar

les medalles del 2002 i 2003, han hagut de deixar l’es-

port per seguir amb les seves vides professionals o uni-

versitàries. Per altra banda, el nostre equip absolut té

una mitjana de 21 anys i s’ha enfrontat a seleccions

amb una mitja de 27-28 anys, per tant amb molta més

maduresa i experiència. I a més crec que no hem tingut

la paciència suficient per assimilar les derrotes, ni per

entendre que l’experiència i la maduresa d’un equip

s’aconsegueix amb el temps i el treball diari i rigorós.

Ara estem en un moment molt bo, hem guanyat el

torneig júnior de Felgueiras amb autoritat i al pre-

europeu vàrem perdre davant de Grècia per detalls, no

pels errors que fèiem abans.

Esforç — Quines novetats hi ha hagut a la selecció

d’aquest any?

Mar Sanromà — Pel què fa al sistema de joc ja hem

provat els canvis i sabem que funcionaran. Hem

definit molt millor les accions ofensives, i en totes les

categories estem treballant amb el mateix sistema. A

més, tant amb la selecció júnior com en l’absoluta hi

ha una jugadora que llegeix de forma excel·lent el joc i

que assumeix a la perfecció la responsabilitat de diri-

gir-lo dins de l’aigua.

Mar Sanromà Torres (Barcelona 20/06/1969) és la

directora tècnica de waterpolo femení a la Federació

Espanyola de natació. Llicenciada en educació física

va jugar a waterpolo a l’AE Santa Eulàlia, C.N. Ca-

talunya i CE Mediterrani i del 93 al 98 el va entrenar.

Les seves fites més importants com a jugadora va

ser la Lliga Nacional la temporada 1989/90 amb el

C.E. Mediterrani, i com a entrenadora va guanyar

les Lligues: 93-94, 94-95, 95-96, 96-97 i 97-98, 2

Copes de la Reina, 2 Campionats de Espanya

Junior, i un quart lloc a la Final Four de la Copa

d’Europa, tot també amb el C.E Mediterrani, l’úni-

ca aconseguida per un equip de la divisió d’honor

de waterpolo femení.

Com a seleccionadora espanyola ha aconseguit els

èxits més importants d’aquest esport, el quart lloc

als campionats d’Europa absoluts de Sevilla’97, i les

dues úniques medalles que s’han aconseguit a nivell

internacional en categoria júnior. El tercer lloc a

l’europeu júnior de Loule’02 (Portugal), i el tercer

lloc al mundial júnior de Calgary’03 (Canadà).

062-064-Wat01 13/10/06 02:22 Página 64

wat

erpo

lo

Esforç— 65

La derrota de l’equip femení del Sabadell en la darrera final de lliga va trencar la dinàmica guanyadora assolida des de l’arribada de l’entrenador Xavi Balaguer ara fa tres anysLa passejada del Sabadell femení de waterpolo durant les

seves tres últimes temporades va tenir una ensopegada

que no es pensava. La darrera final de lliga contra

l’Ondarreta Alcorcón va trencar el domini absolut que

havia exercit un equip que fins el moment només havia

sofert dues derrotes i un empat en els seus 70 partits dis-

putats en competicions estatals. Un èxit únic en la cate-

Text de redacció Imatges de Jordi Elias

goria i amb molt pocs predecessors en altres lligues, en

què el fet de saber mantenir la motivació d’un grup que

no feia més que guanyar no va ser suficient per evitar la

davallada en els seus dos últims partits a Can Llong.

L’adaptació als continus canvis estructurals que ha sofert

la plantilla des de la primera final contra el Mediterrani en

la temporada 2003-04 ha estat la gran tasca de l’entre-

Esforç— 65

Monarquiaesquinçada

065-067-Wat02 13/10/06 02:24 Página 65

wat

erpo

lo

Esforç— 66

nador del Sabadell, Xavi Balaguer. El seu primer any en el

club vallesà, però, va ser excepcional des d’un punt de

vista esportiu: “Aquell era un equip de primera línia euro-

pea i, jugant en la divisió d’honor espanyola, estaves obli-

gat a guanyar”, va indicar el tècnic. El cert és que els par-

tits contra el club del barceloní barri de Sants, que com-

ptava també amb un bon grapat d’internacionals, eren

d’una gran rivalitat. El conjunt vallesà, malgrat la ferma

oposició, va cloure aquella campanya comptant els seus

partits per victòries, i el futur semblava encara millor,

sobretot amb vista a la Copa d’Europa. La pèrdua de tres

puntals bàsics de l’equip va deixar, però, en una situació

delicada el Sabadell a l’altre costat de la frontera. La retira-

da de Mercè Vallès, la marxa de Blanca Gil al Mediterrani

Catània (Itàlia) i els persistents mals a l’esquena de Sara

Domínguez van desfermar el somni europeu, tot i que res

no va pertorbar el feliç domini del Sabadell en aquest

costat dels Pirineus, on va cloure el 2004 com a campió

honorífic d’hivern i amb un total de 30 victòries enllaçades;

un any i mig sense decepcions esportives.

Els números parlaven per si mateixos, amb un registre

que no s’observava des de la temporada 1997-98 (14 tri-

omfs en la lliga, quatre en els play-offs i tres en la Copa

de la Reina). Aquesta ratxa semblava que es prolongaria

enmig del cicle regeneratiu pel qual travessava el

Mediterrani i la lleugera progressió que experimentaven

els altres rivals. Però l’Ondarreta va fer evident l’amenaça

que s’estava engendrant a Madrid amb una ajustada vic-

tòria contra el Sabadell (8-7) a Alcorcón. Les noies de

Xavi Balaguer van donar aleshores un cop d’autoritat en

la lliga i es van imposar en la resta de partits incloent un

triomf per 2-0 en la sèrie final de l'eliminatòria pel títol. El

Sabadell, malgrat reeditar el títol, ja estava advertit que

hauria d’esprémer les seves qualitats si volia seguir ma-

nant a les piscines. “Va haver-hi un moment que se’ns

feia molt fàcil guanyar, però la contínua marxa de bones

jugadores ens va acabar complicant molt la tasca davant

l’empenta que oferien els nostres rivals per vèncer el

campió. Ens han fet treballar de debò”, va explicar

Balaguer. Les dificultats, però, se li accentuarien al tècnic

en l’última campanya, que iniciava sota els efectes de la

Esforç— 66

Un viatge d’anada i tornadaEls vincles de Xavi Balaguer al Sabadell es remu-

nten al 1990. S’iniciava així una etapa de cinc anys

en la qual va ser el porter del primer equip. Tot i que

mai no ha deixat de ser soci del club vallesà, el CN

Sant Feliu es va creuar al seu camí i, paral·lelament,

va afrontar el repte de dirigir la seva plantilla

femenina. Aquesta nova experiència va resultar ser

prou satisfactòria per afegir-hi una tercera, 1993-94,

en la qual va dirigir les noies de la Universitat

Autònoma. A Bellaterra, Balaguer va demostrar la

seva polivalència com a jugador del primer equip,

entrenador dels nois i, fins i tot, president. Balaguer,

però, no va tornar a treballar amb cap equip femení

fins al seu retorn al Sabadell. El tècnic es va mostrar

des d’un primer moment engrescat per tornar a casa

per dirigir un equip que “tàcticament” oferia les

mateixes possibilitats que un de masculí i l'opció de

dur a terme un treball tècnic específic en les cate-

gories inferiors. Després d’haver-ho guanyat pràcti-

cament tot en els tres últims anys, l’entrenador

anhela tornar a gaudir d’un equip competitiu amb

vista a Europa: “Em trobo molt bé al Sabadell, tot i

que no puc amagar que m’agradaria disposar d’un

equip competitiu com el del primer any per provar

de fer alguna cosa important a Europa. Potser, en un

curt o mitjà termini, això serà possible”, va etzibar.

065-067-Wat02 13/10/06 02:25 Página 66

Esforç— 67

wat

erpo

lo

Xavi Balaguer dóna instruccions a les seves jugadores durant la disputa d’un partit.

marxa a l’estranger de la gran portera de la selecció

estatal i un dels grans caràcters del seu equip, Patricia del

Soto, i una allau de lesions que afectava Samantha

Miquel, Laura Vizcaíno, Olga Domènech i la darrera a

arribar al club, l’exportera del Sant Andreu Núria Casas.

Balaguer, doncs, va haver de recórrer a una defensa com-

pacta i un joc ràpid al contraatac per alleugerir les defi-

ciències del moment. El remei va funcionar, amb l’excep-

ció de la derrota en les semifinals de la Copa de la Reina

contra el mateix Alcorcón a la piscina de Can Llong, i les

joves jugadores que començaven a foguejar-se amb el

primer equip van saber desenvolupar el seu paper: “Ens

és difícil portar bones jugadores pel fet que la lliga

espanyola no sigui un bon reclam esportiu, així que tots

els nostres esforços van dirigits a promoure les joves

jugadores de les categories inferiors i la veritat és que ho

estan fent molt bé”, va assenyalar el tècnic. El Sabadell,

Esforç— 67

però, va pagar amb un empat contra el Moscardó (8-8) la

seva relaxació en l’últim partit de la fase regular de la lliga

per tornar a erigir-se en un equip dominador durant els

play-offs. L’ajustada victòria per 6-7 a Alcorcón en el primer

partit de la sèrie final, feia impensable estavellar-se nova-

ment contra el conjunt madrileny com ja va passar en la

Copa. Però els nervis es van anar apoderant de les

jugadores del Sabadell i, després de la derrota per 11-14 en

el segon partit, la baixa moral del conjunt dirigit per Xavi

Balaguer va servir amb safata el títol de lliga a l’afamat

Ondarreta, que va imposar-se per un clar 7-12 en el tercer

i definitiu enfrontament. No se sap, doncs, quin és el veri-

table potencial d’aquest equip que en el seu moment va ser

imbatible amb vista al futur, tot i que si com diu el seu

entrenador “cada temporada s’ha d’entendre com un nou

repte per les peculiaritats que hi pots trobar”, probable-

ment tindrà encara molts èxits per oferir.

065-067-Wat02 13/10/06 02:25 Página 67

Esforç— 68

Felipe Perrone

Objecte de desig

068-069-Wat03 13/10/06 02:27 Página 68

wat

erpo

lo

Esforç— 69

Jugador del CN Atlètic BarcelonetaAmb vint anys acabats de fer, el jugador de l’Atlètic

Barceloneta Felipe Perrone (27/02/86 Rio de Janeiro) té

totes les condicions per acabar sent un dels millors

jugadors d’Europa de waterpolo. Qui li havia de dir a

aquest hispano-brasiler d’àvia catalana, de Gironella i

exiliada durant la Guerra Civil, que amb aquesta edat ja

seria designat com a jugador més valuós de la lliga

espanyola de waterpolo i que se’l disputarien la majoria

dels equips capdavanters.

La història de Felipe Perrone en el món de l’esport

comença com per a la majoria dels adolescents a les

piscines, en aquest cas de la ciutat brasilera de Rio de

Janeiro, on amb només set anys comença les primeres

classes de natació. Però un cop més la història es repeteix

amb el petit dels Perrone, al qual avorreix la natació i que

decideix provar sort al waterpolo. Als quinze anys fa el salt

al primer equip del Vasco de Gama, on coincideix amb el

seu germà Kiko, actualment a les files del CN Barcelona, i

sorprenentment amb el seu pare com a jugador, amb

gairebé 50 anys; tota una fita de la qual poques nissagues

familiars poden presumir, a l’abast dels Meneghin al bàs-

quet i pocs més. A la lliga brasilera ja ho va guanyar tot,

malgrat la poca professionalitat d'aquella lliga i el poc

atractiu dels equips, però Felipe Perrone seguia jugant

perquè li encanta l’esport, fer surf a les platges de Rio i l’art

marcial japonès jujutsu. Aquest aprenentatge li ha servit

per desenvolupar una gran tècnica en el seu marcatge a la

boia, i d’aquí la gran fama que té com a marcador.

El pelegrinatge cap a Barcelona

El primer a arribar a la lliga espanyola va ser el seu germà

Kiko, que durant un partit internacional va comentar al

jugador del Barcelona Ivan Pérez la seva il·lusió de jugar

a la lliga espanyola, sense posar condicions. Això va des-

pertar l’interès de Toni Esteller, que el va incorporar a la

seva plantilla la temporada 2001-02. Durant aquells anys,

Felipe Perrone només venia a Barcelona de vacances per

veure el seu germà, i tot i tenir ja alguna oferta es queda al

Brasil per acabar els seus estudis. Però l’estiu de 2003, just

acabats els mundials que es van fer a Barcelona, Felipe

decideix que ha arribat el moment de començar una nova

etapa esportiva en un altre país, i decideix fitxar pel CN

Barcelona. A la seva primera temporada a l’equip

cenebista, contribueix de forma significativa al títol de la

Copa Len, la immediatament inferior a la Copa d’Europa,

i al títol de lliga del seu equip, així com, en la segona tem-

porada, repeteix amb una altra lliga. Tota una demostració

que el petit de la nissaga venia a la lliga espanyola amb

una fam de títols significativa.

Text d’Oriol Olivé Imatges d’Oriol Duran

Canvi d’equip però no de barri

El fitxatge de Felipe Perrone per l’Atlètic Barceloneta va

ser un cop d’efecte per al conjunt mariner i, tot i tractar-

se d’un projecte de futur, la temporada passada ja va

donar els seus fruits amb un doblet històric –lliga i copa.

Marxar del Barcelona no va ser per motius econòmics ni

molt menys, sinó que, un cop més, el fet de començar un

projecte esportiu molt engrescador va fer que es decantés

per jugar en un equip que, al seu parer, és el més profes-

sional de la lliga espanyola. Al Barceloneta està envoltat

també de jugadors excel·lents, com Gabi Hernández,

Trbojevic o Vallès, que han fet que aquest any es con-

vertís en el màxim golejador de la passada lliga amb 97

gols, 19 més que el seu germà Kiko, que ha quedat en

Esforç— 69

El brasiler més hongarèsCom a bon brasiler, Perrone és un enamorat del joc

que practica el Barça. Ja de petit seguia Romario,

Ronaldo o Rivaldo quan estaven a Barcelona, tot i

que, com reconeix, és un pèssim jugador de futbol.

Algun cop que ha disputat un partidet amb els seus

companys d’equip l’han titllat d’hongarès, per la

seva poca eficàcia amb la pilota als peus com a

jugador de waterpolo. De totes maneres no li cal ser

cap virtuós del futbol per demostrar que li queden

molts anys de bon waterpolo, ja sigui al nostre país

o en alguna altra destinació.

segon lloc. El seu futur més immediat passa per jugar a la

lliga espanyola, encara que reconeix que la seva gran

il·lusió seria anar a jugar a Itàlia o a Hongria per provar

una nova experiència, sempre que se li acabi la motivació

en el seu club actual. Tot i que si és per la ciutat, de

Barcelona li agrada absolutament tot; la seva gent, el

clima i la platja. Per tant, adaptar-se a una ciutat que és

el més semblant a la seva ciutat natal, Rio de Janeiro, no

té gaire dificultats per a un esportista d’elit.

Però a part de jugar a waterpolo, a Felipe Perrone li agra-

da molt estudiar, conèixer coses noves i tenir alguna dis-

tracció a més del waterpolo. Va començar administració

i direcció d’empreses a la Universitat Pompeu Fabra,

malgrat que els horaris no li eren del tot compatibles

amb els entrenaments, i aviat seguirà la seva formació

acadèmica per no deixar de banda una peça important

del seu futur. Sap perfectament que després de l’esport li

queda una llarga vida professional, i vol estar preparat

pel que pugui venir.

068-069-Wat03 13/10/06 02:27 Página 69

hoqu

ei p

atin

s

Ja fa gairebé una dècada que ningú no aconsegueix plan-

tar cara al FC Barcelona a l’OK Lliga. L’hegemonia blau-

grana des de la temporada 1997-98 és aclaparadora al

campionat nacional, i aquest domini l’ha portat a establir

la millor ratxa de triomfs consecutius en aquesta competi-

ció que va arrencar la campanya 1969-70, encadenant

nou victòries consecutives que estableixen una marca

que sembla gairebé impossible de batre si no és perquè el

mateix equip barcelonista la perllongui alguna tempora-

da més.

Aquest dolç moment que viu el FC Barcelona, natural-

ment, no sempre ha estat igual de fructífer. De fet, va ser

El Barça s’ha imposat en les darreres nou temporades al campionatestatal, i ha marcat la millor ratxa de tota la història

070-072-Pat01 13/10/06 02:31 Página 70

tira-nia

hoqu

ei p

atin

s

Esforç— 71

Text de Raúl RodríguezImatges de Reus24.com i Gabriel Massana

arran d’una època ben fosca de l’hoquei blaugrana al

final dels vuitanta i principi dels noranta quan es van

marcar les pautes per recuperar els llocs privilegiats. La

feina feta, recolzada per darrere per la capacitat econòmi-

ca d’un club poderós que li ha permès estar un esglaó per

sobre de la resta d'equips, va donar els seus fruits i l’ho-

quei blaugrana va emergir de les penombres per arribar a

ser el referent mundial d’aquest esport des que ha

començat el segle XXI.

Durant aquesta època en què ha creat escola, del 1998 al

2006, cinc equips han tractat de baixar-lo del tron, però

no han pogut i han hagut de conformar-se amb el

sotscampionat. Ho va intentar el Vic dues vegades (1997-

98 i 2000-01), i també el Liceo s'hi va quedar a les portes

L’Ok Lliga,sota la

blaugrana

070-072-Pat01 13/10/06 02:31 Página 71

hoqu

ei p

atin

s

Esforç— 72

dues temporades consecutives (1998-99 i 1999-00).

L’Igualada, el darrer campió (1996-97) abans que

comencés aquesta dinastia, va estar a punt les campa-

nyes 2001-02 i 2003-04, mentre que el Noia va arribar a

una final la temporada 2002-03. En les dues últimes edi-

cions de l’OK Lliga, el Reus Deportiu ha passat a ser l’al-

ternativa més clara al Barça i, tot i plantar-li cara de forma

admirable, ha hagut de resignar-se a ser el segon.

L’actual imperi blaugrana va començar a forjar-se el 1993

amb l’arribada de jugadors que han acabat essent peces

clau en el funcionament de la maquinària barcelonista.

L’argentí Gabi Cairo, Ferran Pujalte i Joan Carles Colas

van aterrar llavors, i s'hi afegí un any després un home

que ha estat l’ànima de l’equip fins a aquests moments,

José Luis ‘Negro’ Páez. La temporada 1995-96, en plena

època de construcció del ‘dream team’ d’hoquei, van fer-

hi cap Carles Folguera, David Gabaldón, Alberto Borregán

i l’entrenador Carlos Figueroa, en substitució de Kiko

Aymar. Igualada era, llavors, un bon lloc per anar a pescar.

El bloc, de totes maneres, encara no estava consolidat i el

conjunt igualadí, per la seva banda, es va resistir a rendir-

se tot i les baixes sofertes, i aconseguí el darrer triomf no

barcelonista en la Lliga espanyola. Aquell any, però, ja va

arribar la primera Copa d’Europa blaugrana després de

deu anys de sequera, al mateix temps que l’equip seguia

estirant de talonari i fitxava l’italià Enrico Mariotti. Va ser

llavors quan Figueroa va començar a bellugar les seves

peces i els resultats van arribar d'una manera excepcional.

Des de la temporada 1997-98 ininterrompudament fins

als nostres dies, el Barça ha deixat la seva empremta, i ha

anat polint cada any l’equip amb retocs. David Páez, per

exemple, va arribar l’any 1998, mentre que dos homes

cabdals també en l’hoquei més recent, Aitor Egurrola i

Ramon Benito, van incorporar-se a aquest grup campió.

La perfecció que va assolir el conjunt de Carlos Figueroa

no va poder ser trencada per ningú. Reus, Igualada,

Liceo, Vic o Noia van intentar-ho de totes maneres, però

en comptades ocasions van poder superar l’anomenat

‘joc de memòria’ que practicava el Barça. En tres anys (de

2000-01 a 2002-03), només es va produir l’arribada d’un

jugador, David Busquets, el que demostrava el gran nivell

de qualitat d’un equip que guanyava a Espanya, a Euro-

pa i on convingués.

Ja més recentment, el Barça va iniciar el camí de renovar

la plantilla, tot mirant d’injectar saba nova sense que es

ressentís el rendiment col·lectiu. Els fitxatges de Sergi

Panadero o Miquel Masoliver van suplir les baixes de

Gabaldón, Busquets i Folguera. Els resultats van ser sem-

blants als anys anteriors, i van guanyar l’OK Lliga i més

coses. A més, el club va iniciar una política d’assegurar-

se els drets preferencials dels jugadors amb més projecció

de l’hoquei nacional, una eina que no va agradar gaire a

la resta de clubs però de la qual està traient suc.

I els dos darrers anys, l’últim de Figueroa a la banqueta

barcelonista i el primer de Joaquim Paüls dirigint l’equip, el

corró que ha aplicat el Barça no ha trobat gaire pedres pel

camí –per primera vegada en els darrers set anys la final de

l’OK Lliga s’ha allargat fins als quatre partits davant la

resistència del Reus Deportiu-, i ha tancat cadascun

d’aquests dos anys amb cinc títols. La temporada 2004-05,

coincidint amb l’entrada de Carlos López (que era un dels

últims puntals del Liceo) i la sortida per retirada de Cairo,

van acabar caient al sarró l’OK Lliga, la Copa del Rei, la

Supercopa d’Espanya, la Lliga europea i la Copa

Continental. En aquesta darrera, hi ha hagut un petit canvi

de cromos, però l’OK Lliga, la Supercopa d’Espanya i la

Copa Continental han estat comunes, mentre que s’han

afegit a la llista la Copa de la CERS –la primera en la

història del club– i la Copa Intercontinental. En canvi, se li

han escapat dos títols, la Copa del Rei –davant el Reus– i

la Lliga europea eliminat pel Follonica italià.

La transició de segles ha tingut un gran dominador en

l’hoquei i aquest ha estat el FC Barcelona. I tot i que cap

regnat no és etern, el club blaugrana segueix sent, en

aquesta temporada que ara comença, el gran favorit a

guanyar-ho tot o quasi tot. Ha marxat un fora de sèrie

com Ramon Benito, però arriba un altre fenomen com

Josep Maria ‘Mia’ Ordeig. Enguany, i una vegada més, el

Barça és l’enemic a batre. Hi haurà una dècada sencera

de triomfs blaugranes a l’OK Lliga?

070-072-Pat01 13/10/06 02:31 Página 72

hoqu

ei p

atin

s

Esforç— 73

El Mataróassoleix l’anhelat ascens després de quatre anys quedant-s'hi a les portes

El Mataróassoleix l’anhelat ascens després de quatre anys quedant-s'hi a les portes

L’espera és

gratificada

073-075-Pat02 13/10/06 02:33 Página 73

hoqu

ei p

atin

s

Esforç— 74

L’espera de quatre temporades per tornar a veure el

Grupclima Mataró en la màxima categoria de l’hoquei

sobre patins estatal ha pogut significar una eternitat per

als seus aficionats, però queda clar que, en el que va ser

el mèrit d’aconseguir-ho, difícilment s’hauria pogut fer

d’una manera més brillant; el conjunt maresmenc va

aconseguir l’anhelat ascens quan faltaven dues jornades

per al final i, per si no hagués estat prou, va garantir-se

també el campionat de la primera divisió.

L’emergència del Grupclima Mataró a la competitiva OK

Lliga ve precedida d’un amarg peregrinatge per una catego-

ria que el va arribar a retenir tot i el seu gran esforç per

fugir-ne. Bona mostra d’aquesta voluntat ferma va ser la

seva capacitat per refer-se després de l’enorme desgast físic

i moral que li va suposar quedar-se a tocar de les portes de

l’ascens durant les quatre temporades d’estada en l’esmen-

tada categoria. La victòria per 5-4 contra l’Agro Corunya va

ser, en aquest sentit, un bany de glòria per a un conjunt

que ja es considerava campió abans de disputar el partit de

la 28a jornada del Poliesportiu de Cirera, per la derrota del

Cerdanyola amb el Sant Feliu (3-4) i l’empat del Lleida

amb el Raspeig (3-3). Era també una cura miraculosa per

a la gran quantitat de mals que arrossegava un conjunt que

va aconseguir ser quart tres vegades consecutives i que va

arribar amb la suma de 10 jornades seguides liderant la

classificació i un total de 65 punts fins el moment que

garantien ja el seu propòsit. Rocasalbas va ser l’encarregat

de lligar el triomf que ratificava els mèrits dels maresmencs

i que, pel seu significat, trigarà temps a esborrar-se de la

memòria del club. L’entrenador del Mataró, Ivan Sanz, va

assenyalar la regularitat i la predisposició dels seus

jugadors com l’element principal en la consecució de l’ob-

073-075-Pat02 13/10/06 02:33 Página 74

hoqu

ei p

atin

s

Esforç— 75

jectiu: “Estic molt satisfet i orgullós del meu equip. S'ha

mostrat sòlid al llarg de tota la temporada, sobretot en la

segona volta; ha estat sensacional.”

El Mataró va acabar amb un total de 68 punts la tempo-

rada, quatre per sobre del Vigo Stick CH 2001 i amb set

més que el Grup Castillo Lleida, tot deixant ben palès

que els criteris col·lectius han estat la clau de l’èxit. “Els

anys anteriors hem tingut grans equips com el d’aquesta

temporada passada, però les experiències anteriors van

fallar per falta de connexió”, va assenyalar el president

del Grupclima Mataró, Josep Maria Spà. Segons el diri-

gent, “la unió de tot el vestidor i el cos tècnic”, així com

l’accentuació de valors com ara el “companyerisme” i “el

saber fer d’Ivan Sanz” han permès tornar a situar la ciu-

tat de Mataró en la millor lliga del món d’hoquei sobre

patins. “La campanya passada es podia percebre l’as-

cens perquè, a diferència de projectes anteriors, aquest

mostrava una il·lusió especial”, va afegir Spà. És per això

que el president va decidir continuar apostant pel mateix

bloc en l’OK Lliga, en el que és el projecte de futur que

va engegar el club mataroní a mitjan temporada passa-

da. El jove porter David Calonge, provinent del Vic, i el

veterà Joan Miquel Calero, de 34 anys i que ha jugat les

quatre darreres temporades a Lloret, són els nous fitxat-

ges per a una nova campanya en la qual el conjunt

maresmenc ha expressat la seva voluntat d’aconseguir la

permanència per, posteriorment, consolidar-se en la

màxima competició.

073-075-Pat02 13/10/06 02:34 Página 75

hoqu

ei p

atin

s

Després de 18 temporades al primer equip del Reus

Deportiu, el fins ara capità i jugador roig-i-negre Joan

Sabater ha decidit posar punt i final a la seva condició de

membre de l’equip d’hoquei penjant els patins. Una de les

carreres esportives més dilatades al club reusenc l’empara,

tancant-la amb tres títols, dues Copes de la CERS i una

Copa del Rei. Amb ell, de moment, deixarà de sentir-se un

cognom lligat invariablement a la

història d’aquest esport.

“Els dies en què vam guanyar

aquests tres títols, per descomptat,

han estat grans moments en la

meva trajectòria. M’he emportat

moltes alegries sent jugador,

encara que també m’agrada recor-

dar-me de les sensacions viscudes,

sobretot quan han estat favor-

ables. També, per descomptat, hi

ha hagut 1.000 vegades que he

estat a punt de marxar d’aquest

club però com a qualsevol persona

li passa a la feina. Sempre hi ha

moments més durs però no em

penedeixo d’haver-me quedat. La meva carrera esportiva la

considero satisfactòria”.

Sabater pràcticament sempre ha estat lligat als colors del

Reus Deportiu, seguint l’estela que en el seu dia va marcar

el seu pare, Joan Sabater, qui fou el millor jugador del món.

Només va faltar un any, ja com a sènior, quan va marxar al

Cambrils per a disposar de minuts i seguir progressant.

Després, va tornar i ja no s’ha mogut del vestidor ni de la

casa roig-i-negres fins a aquesta darrera temporada.

Text de Raúl Rodríguez Imatges d’Reus24.com, Reus Deportiu

El reusenc s’ha definit humilment com un jugador amb

moltes mancances, “les mateixes que m’han impulsat sem-

pre a estar més motivat i a lluitar per superar-me. Quan era

petit volia arribar dalt, i quan vaig arribar volia més minuts

i fer més gols i jugar millor. Sempre has de buscar motiva-

cions per a progressar”, ha comentat el defensa, qui no vol

recordar cap etapa dolenta de la seva trajectòria: “No tinc

cap espina clavada perquè me les he anat traient totes”. En

aquest sentit, Sabater ha reconegut esportivament que,

quan es va acabar la final de la darrera OK Lliga, tots els

jugadors del FC Barcelona es van dirigir a felicitar-lo i

donar-li la enhorabona per la seva gran carrera esportiva.

“És cert que amb Panadero vaig tenir en el seu moment les

meves diferències perquè en una acció amb ell em vaig

lesionar quan acabava de sortir d’una altra lesió. Però ell

va tenir un detall que l’honora i va ser un dels primers en

dirigir-se a mi i em va jurar i perjurar que no va ser amb

mala intenció aquella jugada. I la resta de jugadors del

Barça, tot i estar celebrant el títol, també es van apropar a

mi i em van felicitar”.

Sabater, que va arribar a vestir una vegada la samarreta de

la selecció espanyola i més recentment també ha lluït la de

la catalana, deixa en el món de l’hoquei “companys i amics

excel·lents amb els que he conviscut durant tots aquests

anys”. El seu futur, en canvi, no estarà lligat a curt termini

a aquest esport. “El vincle amb el Reus evidentment

seguirà existint, sobretot sentimentalment. Per descomptat

que seguiré venint a veure els partits dels meus amics i del

meu club, i també intentaré anar als desplaçaments. Però

la meva idea és desvincular-me de qualsevol càrrec o fun-

ció amb l’equip, encara que el club ja sap que la meva pre-

disposició és total pel que necessitin”.

fidelitatUna

admirable

076-077-Pat03 13/10/06 02:36 Página 76

hoqu

ei p

atin

s

Esforç— 77

t

Joan Sabater s’acomiada del seu públic un cop finalitzat l’últim partit de la darrera sèrie final de l’OK Lliga contra el Barça.

‘Joanet’, que no deixarà de jugar a hoquei ja que passarà a

formar part de l’equip dels veterans roig-i-negres, va pren-

dre la decisió d’acabar la seva etapa esportiva comptant

amb el recolzament total de la seva família a l’hora de

prendre-la. “He tingut sort que la meva dona i la resta de

la família m’han respectat tot el que he dit i fet”.

Recentment, durant la Tarradellas Cup a Blanes, Joan

Sabater va rebre de la Federació Catalana de Patinatge un

petit homenatge fent-li lliurament d’una samarreta de la

selecció catalana amb el seu nom i número. A més, també

l’Ajuntament de la seva ciutat l’ha distingit amb la Menció

Honorífica. Finalment, està en marxa una campanya po-

pular per a retirar la seva samarreta i penjar-la al sostre del

Palau d’Esports reusenc, en una tradició inèdita fins ara a

la capital del Baix Camp que està trobant força ressò.

076-077-Pat03 13/10/06 02:36 Página 77

guDues cares

guDues cares

078-081-Rug01 13/10/06 02:38 Página 78

rugb

i

Esforç— 79

uanyadorLa Santboiana va tornar a enllaçar dos títols de lliga amb unes virtuts plenament contraposades a les del distingit equip de Malo

Reunir les velles glòries de qualsevol esport amb una gen-

eració actual de campions nats és una experiència molt

satisfactòria. Però en el cas de tractar-se dels protago-

nistes de dues èpoques plenament contraposades pel que

fa a la manera d’aconseguir les metes, és realment sensa-

cional. En el cas del rugbi i, més concretament de les

dues últimes versions més demolidores de la UE

Santboiana, va més enllà d’una trobada entre vells

coneguts; és l’encontre de les dues concepcions més

antagòniques d’una versió guanyadora; la qualitat indi-

vidual davant la voluntat d’un grup.

El cicle guanyador que van encapçalar il·lustríssims

jugadors com ara Víctor Torres, Jordi Camps o Albert

Malo va comportar l’obtenció de dues lligues consecu-

tives (1995-96 i 1996-97) que van posar de manifest el

domini del club degà del rugbi a l’Estat. Aquell equip més

tard seria el que nodriria principalment les files de l’únic

equip espanyol que fins el moment ha aconseguit classi-

ficar-se per a una fase final de la Copa del Món, i amb uns

resultats que van cobrir les expectatives més optimistes.

En aquella Santboiana de contrastada qualitat, hi havia

també un grup de joves que començaven a demostrar la

seva vàlua. Ferran Velazco va arribar a ser part important

en la Copa del Món de Gal·les de 1999 i, des del seu

retorn de les files del Cetransa El Salvador de Valladolid,

un dels grans estendards santboians en l’obtenció de l’úl-

uanyadord’un club

Text de David C. Imatges de Jordi Elias

tima de les dues lligues consecutives (2004-05 i 2005-06)

en les quals s’ha imposat l’equip dirigit per Tomás García

Tommy. També Vicenç Tito Lázaro, un dels jugadors que

més simpatia desperta entre l’afició, va formar part de les

dues Santboianes més llorejades amb la seva arribada al

primer equip la temporada 1996-97, tot i que són pocs els

que poden dir que hi han format part alçant els quatre

títols de lliga. Iñaki del Portillo, Andrés Martínez i el

capità, Marc Ventura, són els tres únics jugadors sobre els

quals reposa aquest honor. Aquest últim atorga a l’entre-

nador Tommy bona part dels mèrits en aquest nou cicle

que travessa el seu equip: “Abans eren tot objectius indi-

viduals amb vista a la selecció espanyola, i l’avantatge

respecte al passat és que Tommy ha sabut inculcar la

necessitat d’una major entrega reduint-ho tot a l’àmbit

del club”. Els valors col·lectius, l’entrega, la millora en

aspectes tècnics i una filosofia de treball cada vegada més

allunyada de l'amateurisme, han fet possible tornar a

aconseguir una fita tan complicada com és guanyar dos

anys consecutius la lliga.

Qualitat contra col·lectivitat

“El doblet anterior era fruit d’una generació de bons ta-

lents amb una gran personalitat dins del camp, i aquest

últim, en canvi, ha estat gràcies a la capacitat de

superació del mateix jugador, d’un esforç col·lectiu”,

segons Tommy . El tècnic, però, no mostra cap preferèn-

Esforç— 79

078-081-Rug01 13/10/06 02:38 Página 79

rugb

i

Esforç— 80

cia a l'hora de declinar-se per les virtuts d’un

equip o l'altre: “El col·lectiu no ha de ser

forçosament millor que l’individual, ni vice-

versa. Simplement has de jugar amb el que

tens, mirant sempre que el treball de grup

millori les individualitats”. Tommy recorda el

conjunt de Malo com un equip “temible” en la

seva època com a jugador i posteriorment com

a entrenador en l’equip madrileny Liceo

Francés. Ell va ser una de les víctimes d’aquell

equip que ja encapçalava Malo i quan tan

sols es trobava en un estat embrionari:

“Contra la Santboiana eren partits molt durs.

La meva mare solia resar únicament quan

sabia que em tocava jugar contra els de Sant

Boi, era un equip ferotge dins del camp. El

partit que més em va marcar va ser la final de

Copa de l’any 1989 disputada a Pamplona, en la qual es

van imposar per 25-9 ”. El tècnic, però, atorga també un

gran mèrit al seu equip actual en una lliga cada vegada

més ràpida, física i competitiva, “no millor”, i que ha patit

les primeres escomeses del professionalisme amb inver-

sions importants en equips de Madrid i més recentment

de Valladolid. El rugbi tendeix irremeiablement cap al

professionalisme fins al punt de treure el cap per Sant

Boi, on hi ha hagut una cura més accentuada envers les

categories inferiors, no en el que són recursos econòmics

però sí en el mètode de treball: “D’ara n’admiro la disci-

plina. Mai no havia observat tanta predisposició al treball

en el club, no en un grau tan alt de perfecció. Ara s’és,

doncs, més professional, en el sentit de la concepció del

rugbi i de com treballar-lo”, va explicar Malo. Per a

Velazco, una altra de les més grans figures de les quals ha

gaudit Catalunya i, per extensió, Espanya, la principal

diferència respecte a l’equip del passat resideix, en canvi,

en el fet que “abans hi havia gent més veterana i experta,

la fi d’una gran generació, i ara és l’inici d’una altra gene-

ració”. N'hi ha d’altres, com l’exinternacional Jordi

Camps que pensen que “allò era més pit i collons”, pel

que fa a les innovacions tècniques del conjunt de Tommy.

La diferència més palpable és, però, tal com va

assenyalar l’exjugador santboià Rafel Ventura, que abans

hi havia set internacionals en la Santboiana i que el

seleccionador espanyol, l’anglès Ged Glynn, hi ha reduït

la presència a tres jugadors.

L’expresident de la Santboiana, Josep Lluís Sirvent, afirma

que els catalans que han anat a la selecció “han hagut de

batre coure”, tot i que, tant per la dedicació del club a les

La fidelitat a un model propiL’inici dels anys 90 va significar un canvi d’ori-

entació pel que fa al rugbi en els hàbits que fins el

moment regnaven en el territori estatal. La

Santboiana, però, va poder sobreposar-se al declivi

que van patir molts clubs per culpa de la moda dels

grans fitxatges gràcies al seu treball d’escola. El

model que va esperonar el rugbi italià a l’elit inter-

nacional no va triomfar a Catalunya ni a la resta de

l’Estat, i va debilitar encara més la pobra situació

econòmica dels clubs. “L’esport t’obliga també a

modernitzar-te. En aquell moment, per les similituds

de nivell respecte a Itàlia, la iniciativa de portar

grans fitxatges per provar d’incentivar el nostre joc

semblava la millor alternativa, però no hi havia prou

diners per portar grans estrelles com l’australià

David Campese o d’altres sud-africans que busca-

ven foguejar-se en l’època dels últims anys de

l’apartheid”, va explicar Víctor Marlet, actual presi-

dent de la Santboiana que també figurava al capda-

vant del club en l’època que es va aconseguir reedi-

tar per primer cop el títol. Tot i que al costat de Malo

van formar jugadors de l’elevadíssim nivell de Glen

Stanton, que va arribar a jugar en la poderosa lliga

dels 12 superequips de l’hemisferi sud, l’aposta per

l’escola va resultar ser la millor fórmula per a les cir-

cumstàncies d’aquell moment i un exemple a seguir

per als seus rivals. Les mesures del president durant

els últims èxits santboians, Ricard Ros, s’han dirigit,

doncs, a millorar el “nivell estructural del club amb

la contractació de professionals –com en el cas de

l’entrenador Tommy– i una major organització

esportiva”.

Esforç— 80

078-081-Rug01 13/10/06 02:38 Página 80

Esforç— 81

rugb

i

Part fonamental de les dues etapes en què la UE Santboiana va aconseguir retenir el títol, -d’esquerra a dreta i de dalt a baix-Marlet, Malo, Camps, Torres, Lázaro, Martínez, Ros, Rafel Ventura, Velazco, García i Marc Ventura, posen sota pals en elrecentment renovat estadi Baldiri Aleu de Sant Boi.

dels que mereixen més consideració dins i fora del vesti-

dor, no solament pel fet de ser el capità sinó també per la

seva dilatada experiència en els terrenys de joc. És de

l’opinió que l’èxit de l’equip actual ha arribat tard dins del

que fins ara han estat els períodes guanyadors del club:

“Cada dècada hi ha una bona generació d’acord amb el

treball d’escola; hi va haver la dels vuitanta, la dels noran-

ta i ara la del 2000, que s’ha fet esperar”, diu. El capità

creu que el treball de base ha d’anar encaminat al fet que

cada tres o quatre anys les categories inferiors aportin uns

deu jugadors i “que l’entrenador els treballi” per tal de

donar més continuïtat als períodes de transició entre

aquesta mena de cicles de plenitud.

La prematura arribada del professionalisme ha fracassat

a Espanya, així com va arrelar amb força a Itàlia, i fins

ara la pauta a seguir ha estat la de Sant Boi. Malo s’es-

tranya que ho hi hagi més jugadors del seu club a la

selecció espanyola després de dues lligues consecutives,

però la seguretat d’haver realitzat una bona tasca normal-

ment acaba comportant grans resultats i, així com en la

lliga finalment s’han deixat veure, també cal esperar-los

en el pla internacional.

PALMARÈS UE SANTBOIANA

Títols de lliga:1983-84, 1986-87, 1988-89, 1995-96, 1996-972004-05, 2005-06

... i setè cop que un equip retè el títol:FC Barcelona (1952-53 i 1953-54)Canoe NC (1970-71, 1971-72 i 1972-73)CD Arquitectura (1973-74 i 1974-75)CD Arquitectura (1980-81 i 1981-82)UE Santboiana (1995-96 i 1996-97)Cetransa UEMC El Salvador (2002-03 i 2003-04)UE Santboiana (2004-05 i 2005-06)

Títols de copa:1930-31, 1932-33, 1942-43, 1947-48, 1957-58,1958-59, 1959-60, 1960-61, 1961-62, 1988-89,1999-00

Títols de copa ibèrica:1987, 1989, 2005

categories inferiors com pels cicles que tradicionalment

han marcat l’entitat, la representació santboiana en la

selecció podria canviar en un termini de temps curt. La

resposta podria trobar-se en el criteri de Marc Ventura, un

Esforç— 81

078-081-Rug01 13/10/06 02:38 Página 81

082-087-Rug02 13/10/06 02:41 Página 82

rugb

i

Esforç— 83

La història situa Juli César com un dels seus més grans

conqueridors. El polític i general romà té entre les seves

grans gestes militars la conquesta de la Gàl·lia, que es va

prolongar durant nou anys (58 aC-49 aC), i una lleu

incursió a les illes britàniques. La glòria no ha estat capaç

de resistir-se tant de temps a les embestides del voraç

tauró català de Sale, Oriol Ripol, que amb només quatre

anys militant en la prestigiosa Premiership ha aconseguit

regnar a Anglaterra amb els Sale Sharks.

Oriol Ripol es va situar en el més alt del rugbi professionalconquerint el títol de campió anglèsamb els Taurons de Sale en la prestigiosa GuinnessPremiership. El barceloní es va convertir en el primer jugador estatal a aconseguir una fita tan elevada en un esport que mou milers de masses a tot el món.

RRipolOriol

Un de blanci ben gros

Text de David C. Imatges d’Action Images

082-087-Rug02 13/10/06 02:41 Página 83

rugb

i

Ripol, el primer jugador de tot l’Estat a jugar en la màxi-

ma categoria anglesa, sorprenia tots els aficionats

d’aquest costat dels Pirineus amb la seva participació

amb els llegendaris Barbarians, l’equip de les estrelles

per excel·lència, el març del 2003. Aleshores jugava als

Northampton Saints, un emblemàtic club anglès en el

qual “es viu el rugbi amb gran intensitat”. L’entrenador,

l’exseleccionador dels temibles All Blacks, Wayne Smith,

tenia dipositades grans esperances en ell, però la seva

marxa del Northampton va deixar Ripol sense el seu

gran valedor i el català es va veure obligat a recalar en la

lliga italiana, concretament en l’Overmach Parma,

durant un breu període de temps abans d’arribar a Sale.

Era l’última estació d’un rodamons del rugbi empès pel

que en un inici podia qualificar-se d’una follia desespe-

rada per ser professional des de la seva estada a Nova

Zelanda quan només tenia 19 anys –ara en té 30.

“Aquesta ha estat la meva obsessió, i he treballat molt

dur i he fet grans sacrificis per aconseguir-ho”, va afirmar

el barceloní. La consecució del títol de la totpoderosa

lliga anglesa, la més prestigiosa de l’hemisferi nord, li ha

comportat un llarg i feixuc camí ple de suplències i

lesions. Les contínues decepcions no han fet més que

posar a prova la seva ferma voluntat i probablement ha

estat el que l’ha situat al cim d’un dels esports amb més

rellevància arreu del món, juntament amb la dura com-

petència amb Daniel Larrechea i Steve Hanley en la

demarcació d’ala en un club ple d’estrelles. És per això

que la part més transcendental del recorregut que també

l’ha portat pel BUC, la Santboiana, el Bridgend gal·lès,

l’Alcobendas de Madrid, el Mont de Marsan francès o el

Rotherham, de la segona divisió anglesa, tingués l’estadi

d’Anoeta com a plataforma de llançament: “Vaig estar

entrenant tota la setmana com a titular i esperava amb

il·lusió poder disputar els quarts de final de la Copa

Heineken (Copa d’Europa) contra el Biarritz pel fet

també de celebrar-se a Sant Sebastià. Em va costar molt

refer-me d’un cop moral com aquest”, recorda Ripol. Va

Ripol, en una imatge del partit de la seva estrena amb els llegendaris Barbarians el març de 2003

082-087-Rug02 13/10/06 02:41 Página 84

rugb

i

Esforç— 85

ser un dels revesos més durs que ha sofert en la seva car-

rera esportiva, però el barceloní no és dels que llencen la

tovallola amb facilitat: “Des de la meva arribada a Sale

he sigut molt conscient del paper que venia a fer en un

club farcit de grans jugadors. Sabia que em tocaria fer

durs entrenaments, arrebossar-me de fang i patir les

inclemències climàtiques característiques del país, amb

el coneixement que res, exceptuant les lesions i els par-

tits internacionals, em lliurarien de la suplència. S’ha

d’estar mentalment molt preparat perquè, a més, la

082-087-Rug02 13/10/06 02:41 Página 85

Esforç— 86

família és lluny i trobes a faltar el seu recolzament”, va

explicar.

El desengany de Sant Sebastià va fer de Ripol un jugador

més fort amb vista al tram decisiu de temporada, ja que

no va abaixar el cap i, com fins aleshores va saber treure

profit de les poques oportunitats que se li presentaven

(l’assaig en la seva estrena amb els Barbarians o la seva

meritosa actuació en la copa anglo-gal·lesa Powergen).

La més destacada es va produir en la victòria del seu

equip a Franklin Gardens, el camp del seu exequip

Northampton, on va tenir una actuació més que destaca-

da com a titular i va fer un dels assajos de l’ajustada vic-

tòria del Sale (34-36). Això va refermar la confiança en

ell mateix i li va obrir “inesperadament” les portes al

quinze inicial en el partit clau de semifinals contra el

London Wasps. El vigent campió va sucumbir a l’empen-

La revitalització dels tauronsL’enlairament dels Sharks coincideix amb l’arriba-

da del milionari Brian Kennedy com a propietari

del club l’any 1999. Les seves inversions van pro-

piciar també la conquesta de la Copa Challenge,

segona competició europea en ordre d’importàn-

cia, l’any 2002 i el 2005, amb Ripol, en aquest

últim, ja en l’equip però sense fitxa per jugar a

Europa. El principal mèrit dels de Sale la tempora-

da passada, però, va ser proclamar-se campions

després de ser el millor equip de la fase regular.

Aquest fet no s’havia produït mai des de la instau-

ració d’un play-off final fa quatre anys. En els tres

anteriors, el London Wasps sempre n’havia estat el

vencedor, precisament amb l’equip del barceloní

com a rival de semifinals; dues contra el

Northampton i la de l’any anterior a la consecució

del títol, amb Ripol en el Sale. La revitalització de

l’equip dels taurons, un dels més antics del país

que va inventar el rugbi, doncs, li ha permès entrar

finalment en un club distingit de cinc equips, en el

qual hi havia Leicester, Bath, Wasps i Newcastle,

en una Premiership que va néixer l’any 1987.

082-087-Rug02 13/10/06 02:41 Página 86

rugb

i

Esforç— 87

ta dels taurons de Sale per 22-12, i Ripol va fer mèrits per

disputar la finalíssima contra el Leicester Tigers a la ca-

tedral del rugbi anglès, Twickenham. Les 60.000 ànimes

que es van congregar al colossal estadi londinenc van

presenciar com Ripol, després d’una gran jugada indivi-

dual de Charlie Hodgson, es va dirigir amb destresa a la

zona de marca fins a plantar-hi l’oval. Va ser l’assaig del

partit (el setè en els 19 partits que va disputar la passa-

da campanya), tant per la seva espectacularitat com pel

mal psicològic que va provocar entre els jugadors del

Leicester en establir-se el 23-10 quan faltaven cinc mi-

nuts per al descans. Ripol va tocar el seu cim professio-

nal i el Sale Sharks aconseguia, amb el 45-20 definitiu,

conquerir el guardó més cobejat, més fins i tot que la

Copa d’Europa, per primer cop en els seus llargs 145

anys d’existència.

El barceloní continuarà vinculat a la localitat de Sale

després d’ampliar recentment el seu contracte per a dues

temporades més. Allí, acompanyat per la seva xicota

sueca Karin i per un bon grup d’homenots com els inter-

nacionals Andy Titterrell, el seu millor amic a Sale, i el

seu admirat capità Jason Robinson, protagonitzarà nous i

acarnissats partits amb els quals augmentarà les gestes

del seu particular conte de fades. Això sí, ja no ho farà

com un desconegut cercant el seu moment de glòria sinó

com un dels temibles taurons que van proclamar campió

Sale; com un de blanc i ben gros.

Ripol, amb una senyera lligada a la cintura, celebra l’obtenció del títol de campió de la lliga anglesa amb els seus companys del Sale.

082-087-Rug02 13/10/06 02:41 Página 87

Esforç— 88

Amb l'objectiu de la permanència, l'OAR Gràcia Sabadell debuta aquestatemporada a la divisió d'honor B, la categoria de plata de l'handbolestatal. Una estrena que ha estat possible gràcies a la cessió dels drets pelFC Barcelona aconseguits a la fase d'ascens, i que no fa sinó alimentarl'esperança que algun dia no gaire llunyà la ciutat de Sabadell tingui unequip a l’ASOBAL, tal com passa, per exemple, amb l'Handbol Granollers.

Text de Celes Piedrabuena Imatges de Èric Altimis i Josep Altimis

Poc podien imaginar-se el grup d’amics que van fundar

l’OAR Gràcia Sabadell l’any 1953 que el seu equip arri-

baria a jugar algun dia a la segona divisió de l’handbol

espanyol, i que l’ascens a l’ASOBAL figurés en una carpe-

ta de projectes del club. En els seus inicis, l’OAR, com la

majoria d’equips de Sabadell de l’època, va néixer d’una

colla d’amics que tenien la parròquia del barri de Gràcia

com a punt de reunió. I, com acostuma a passar, l’afició

cada cop va anar augmentant, va anar engrescant aquells

joves esportistes, fins que aquesta empenta els va portar

a fundar l’entitat que motiva aquest article. De l’esport

com a distracció a l’esport entès com a competició es va

passar amb la mateixa facilitat que l’aigua surt de l’aixe-

ta. El gener de 1953 es va constituir l’entitat i el 15 de

febrer es disputà el primer partit. Era de caire amistós i va

ser davant el Bohemios, al qual es va guanyar per set gols

a dos, en la que era la primera d’una llarga sèrie de vic-

tòries. La temporada 1954-55 l’OAR es va federar i ja va

prendre part en el Campionat de Catalunya de segona

categoria. Per sorpresa d’uns i per reafirmació d’uns altres

l’OAR va quedar subcampió, i va ascendir a la primera

categoria. S’estaven escrivint les primeres pàgines d’or en

la pausada, ferma i emocionant trajectòria d’aquest club

sabadellenc. A partir d'aleshores el club va anar creixent

i els èxits es van seguir produint –subcampió de

Catalunya de primera categoria, tercer classificat al

Campionat d’Espanya de primera categoria, ascens a la

divisió d’honor…–, en una cursa que semblava no tenir

fronteres.

Aposta per l’handbol femení

L’OAR sempre ha estat un club plural i molt identificat

amb la ciutat que l’acull. Ha estat i és una entitat capda-

vantera, i el seu comportament està en boca de tots.

Compromès amb la ciutadania, l’any 1972 decideix fer un

pas endavant i obrir les seves portes a l’handbol femení.

Les jugadores verds-i-blanques van seguir l’exemple dels

homes, i ràpidament van assimilar la línia de treball, la

filosofia del club, tant, que nou anys després de la seva

fundació, ja es van proclamar campiones provincials.

Aquest pas endavant no va fer trontollar l’edifici de

l’OAR, que sempre ha tingut els fonaments força sòlids, i

que mai no ha fet volar coloms. Saben que econòmica-

ment no poden competir amb altres clubs, i per això

mimen com pocs la pedrera. En aquest sentit, Vicenç

Recaj, delegat del club, explica que l’equip actual que

pedreraOAR Gràcia Sabadell

hand

bol

treball de

088-090-Hand01 13/10/06 02:52 Página 88

hand

bol

Esforç— 89

juga a la divisió d’honor B “està format en un 90% per

jugadors de la pròpia pedrera del club, que formaven part

de l’equip la temporada passada a primera divisió

nacional”, per afegir que “el 10% restant han estat incor-

poracions de jugadors d’altres equips de primera

nacional, i només tenim un jugador que té experiència a

la competició de la divisió d’honor”, per acabar aquesta

qüestió afirmant que “som l’únic equip d’aquesta com-

petició que no té cap estranger i que és completament

amateur”.

No hi ha dubte que amb aquesta política de formació

s’aconsegueixen dues coses. Una, treballar bé la pedrera

i estimular els jugadors de casa. Els equips inferiors

veuen com poden progressar dins de l’estructura del club,

i això els motiva. Dues, mirar d’establir una major identi-

ficació entre l’afició i el seu equip. Una afició que cal

esperar que respongui al repte que té enguany l’equip de

la seva ciutat, amb la bona assistència a un pavelló que

té una capacitat per a 600 persones.

Qualitat tècnica i il·lusió

Els fidels seguidors de l’OAR gaudeixen i força amb el joc

espectacular del seu equip, ja que, si per alguna cosa es

caracteritza l’OAR, és “per una bona qualitat tècnica, una

dedicació impecable i una il·lusió sense fi, així com per la

gran harmonia que hi ha al vestidor, i això per al club és

un valor afegit molt important”.

Però, tot i aquestes qualitats, cal tocar de peus a terra i

reconèixer que l’OAR no ho tindrà fàcil. Com deia el seu

delegat, és l’únic equip de la categoria amateur i els rivals

també s’han reforçat molt bé. Però, de moment, l’OAR és

on és per mèrits propis i costarà veure’l més avall. De fet,

els directius i l’afició somien veure'l molt més amunt,

jugant amb els millors a la Lliga ASOBAL. Aquest salt no

Àxel Picon al partit de tornada de la Copa Pirineus contra l'HCC Carcassonnais.

088-090-Hand01 13/10/06 02:52 Página 89

hand

bol

Esforç— 90

és una fita impossible, encara que sí molt difícil, tot i que

figura en l’ordre del club en un futur a mitjà termini.

Davant aquests somnis de grandesa, s’ha de ser pacient,

com diu Vicenç Recaj, i no voler córrer massa. L'any 1970

l’OAR ja va ascendir a

la divisió d’honor, i

l’entitat no ho va dige-

rir gaire bé. En un any

es va perdre la catego-

ria i es va obrir un trist

període de crisi a l’enti-

tat, que tirà per terra

tota la feina feta fins

aleshores. Vicenç Recaj

sap que costa molt

arribar on és ara l’OAR

i, tot i que mira de reüll

la lliga de les estrelles,

reconeix que “s’ha de

tocar de peus a terra i l’objectiu per a aquesta temporada

és la permanència”. Seny davant rauja.

L'any 1961 l’OAR ja va guanyar el dret de participar a la divisió d’honor,anomenada aleshores Liga nacional, però va renunciar-hi

Títols i fites aconseguides

1959. Subcampió de Catalunya i subcampió d'Espanya.

1961. Campió de Catalunya.

1970. Ascens a divisió d'honor masculina.

1982. Ascens a 1a divisió masculina. Campió de la Copa Catalana masculina. Millor entitat esportiva de Sabadell.

1983. Ascens a 1a nacional femenina.

1988. Ascens a divisió d'honor femenina. Campió de la Copa Catalana masculina.

1990. Campió d'Espanya de 1a nacional B masculina.Ascens a 1a nacional A masculina.Millor club català de la temporada 1989-90.

1991. Campió de la Copa Catalana masculina.

1992. Campió de Catalunya de 1a datalana femenina.

1994. Ascens a Divisió d'honor B masculina

1995. Campió de la Copa Catalana masculina

1997. Fase final del Campionat d'Espanya de 1anacional (5è classificat). Trofeu FederacióCatalana a la promoció de l'handbol.

2001. Ascens del sènior B a 2a catalana.

2002. Medalla d’honor de la ciutat de Sabadell. 2a catalana: segon classificat a la Lligai participació a la fase d'ascens a 1a catalana.

2005. 2a catalana: Ascens a 1a catalana.

2006. 1a nacional: Campió de la Copa Catalunya.Màster femení: campió Lliga catalana.

Ramon Cabañas dóna instruccions als jugadors

Joan Gavilan.

088-090-Hand01 13/10/06 02:52 Página 90

hand

bol

Esforç— 91

No corren bons temps per la lírica.L’Associació Lleidetana, el millor i únic equip català d’handbol femení en la màxima categoria estatal, s’aferra a l’elit envoltat de les desgraciades dificultats pròpies dels esports femenins i minoritaris

Text de Gonçal Pérez Imatges de l’Associació Lleidetana

La falta de recolzament social, institucional i empresarial

han portat a l’Associació Lleidatana d’Handbol va plante-

jar-se més que seriosament la possibilitat de vendre’s una

de les dues places que les jugadores s’han guanyat al

camp, mantenint-se a Divisió d’Honor i a 1ª Nacional. La

conseqüència de que l’handbol femení a Lleida, que és

l’elit de Catalunya, deambuli entre l’ostracisme i el

ninguneig, ha obligat als dirigents de l’Associació a

replantejar-se el futur del club per fer front al deute que

gairebé arriba als 200.000 euros. Fins avui, el Lleida és

l’únic club amb equip a les dues categories de més nivell.

Amb menys de dos cents socis i el segon pressupost més

baix de la categoria és un èxit haver-se salvat del descens

per vuitè anys consecutiu.

incògnitd’per l’elit

091-093-Hand02 13/10/06 02:51 Página 91

Esforç— 92

“Necessitem que s’inverteixi en el handbol, i no només

econòmicament: a nivell d’instal·lacions, d’equipaments,

de promoció... L’equip sènior entrena a Alcarràs dos dies

per setmana perquè no tenim hores. Tampoc cap pare vol

portar la seva filla a entrenar a les nou de la nit, enmig de

la boira de l’hivern a Lleida, pel que costa més que pugin

jugadores del planter... Els equips del club estan

entrenant en sis pavellons diferents!”, explica en Gerard

Lasierra, responsable de l’àrea tècnica i fundador del

club, ara fa setze anys.

“La pilota s’ha anat fent gran”

El que va començar com un centre de tecnificació per

nenes es va convertir en un equip que primer va ser

cadet, després juvenil i que tot en bloc, ja en edat sènior,

va començar per baix de tot, per l’última categoria. En

vuit anys van arribar a Divisió d’Honor, i ara també en fa

vuit que s’hi aguanten. Estel Gatell és l’única jugadora

que sobrevivia en el club de l’època en que era un centre

de tecnificació, i la darrera ha sigu la seva última tempo-

rada a l’equip: “ja no en tinc ganes. Encara podria jugar

algun any més però tinc poca recompensa per massa sa-

crifici: entrenar, caps de setmana, temps que no estic amb

la família... Segurament si veiés més empenta darrere

nostre, més recolzament per part de la ciutat i un projecte

sòlid del club hauria continuat”.

Lluitar de tu a tu amb clubs que ofereixen el doble i el

triple a les jugadores seria una utopia si no dos pel ganxo

de l’universitat. Lleida té un dels centres on es pot estu-

diar INEFC amb més tradició de Catalunya i de tot l’es-

tat. El club es nodreix de jugadores i tècnics que,

almenys durant uns anys, estan lligats a la ciutat per

motius acadèmics. En l’actual plantilla, és el cas de

Dolores Martin. “He acabat INEFC i ara començaré

Magisteri d’Educació Física. Tinc bones ofertes però de

moment em vull quedar, més endavant ja veurem”,

reconeix Dolo.

Amb tots els factors que bufen a favor (dos equips a l’elit

i el reclam de tècnics i jugadores d’INEFC), l’Associació

no ha aconseguit atreure el suport de la ciutat ni els mit-

jans de comunicació i es veu obligat a apostar per

jugadores joves que, en el millor dels casos, van guanyant

091-093-Hand02 13/10/06 02:51 Página 92

Esforç— 93

protagonisme dins l’equip fins que acaben acceptant una

oferta esportiva i econòmica més atractiva. “Futbol,

hoquei, bàsquet... a tots se’ls ha ajudat molt. Quan hi

hem anat nosaltres ens han dit que la caixa ara s’ha tan-

cat. La veritat és que no costem tants diners”, afegeix

Lasierra.

Des de les institucions tampoc s’acaba d’apostar per

l’handbol a Lleida. L’ajuntament, per exemple, ha aportat

72.000 euros al pressupost anual del club, que rondarà

els 300.000, però tenint en compte les oportunitats que

ofereix Lleida, es renten les mans a l’hora de recolzar-lo.

“No podem discriminar cap esport per molt que l’handbol

estigui a l’elit: les instal·lacions municipals són per tots i

s’han de compartir. De la mateixa manera que des de

l’ajuntament no podem trobar un sponsor ni promocionar

l’handbol. És feina del mateix club. A altres esports se’ls

ha ajudat en altres ocasions però és complicat que rasqui

alguna cosa més del pressupost municipal quan hi ha

carrers per fer, escoles en construcció... Jo ja m’he gastat

tots els diners”, afirma Montse Parra, regidora d’esports

de l’Ajuntament de Lleida.

L’apunt exòticMariko Komatsu (Ishikawa, Japó, 30-11-1974) ju-

ga a Lleida des de fa tres temporades. Una japone-

sa que jugui a handbol a Lleida és, com a mínim,

insòlit. Es defensa amb el castellà i entén el català,

però de poc li servirà la temporada que ve, quan

formi part de la plantilla d’algun equip de la lliga

alemanya, danesa o noruega, on li ofereixen fins a

quatre vegades el que està guanyant a Lleida.

“Vaig venir per conèixer altres països. L’ambient

és molt familiar aquí, però jo sóc professional i

pateixo molt pels resultats. Estic acostumada a

jugar en equips de més nivell però l’experiència ha

sigut fantàstica aquests tres anys aquí”.

Mariko és un dels pilars de la selecció japonesa i

pretén continuar la seva singladura per equips

europeus per assolir tots els coneixements possi-

bles i usar-los “per quan sigui entrenadora”.

091-093-Hand02 13/10/06 02:51 Página 93

hand

bol

Esforç— 94

La Lliga ASOBAL d’handbol compta aquest any amb una nova i jove parella d’àrbitres:Raül Cuevas i Ágatha Gràcia. Ambdós fa quatre anys que arbitren junts, i aquestatemporada han fet realitat el seu somni. L’Ágatha perquè es converteix en la segonaàrbitre a arribar a la màxima competició estatal, després que Cristina Fernández s’hi estrenés fa més de divuit anys, i el Raül perquè veu recompensat l’esforç realitzatfins ara, després que amb tan sols quinze anys comencés a interessar-se per ser eljutge dels partits.

Text de Celes Piedrabuena Imatges de la Federació Catalana d’Handbol

Ho porta a la sang. Per a Raül Cuevas és tan natural xiu-

lar els partits com per als extrems ho és sobrevolar fàcil-

ment la línia que delimita l’àrea rival. Nascut a la locali-

tat barcelonina de l’Hospitalet de Llobregat el sis de maig

de 1978, aquest jove català va començar jugant a hand-

bol defensant la samarreta del Bellsport quan tenia

només tretze anys. Dos anys després, i seguint la tradició

familiar, ja que el seu pare i el seu germà gran ja havien

estats àrbitres, decideix apuntar-se a un curset d’arbi-

tratge. Raül recorda que va començar “fent un curs de

tres mesos. Ho vaig fer perquè m’agradava, per tradició

familiar, i perquè així em podria treure uns diners, ja que

aleshores només estudiava”. El que va començar com

una curiositat, com un tast, es va convertir en un tres i no

res en tota una degustació. Com aquell que no vol la

cosa, qui avui és càmera i realitzador de documentals es

va anar interessant cada cop més per l’arbitratge. Va estar

tres anys compaginant la seva faceta de jugador amb el

Bellsport i la seva vocació com a àrbitre, fins que als 17

anys va prendre probablement la decisió més important i

transcendental de la seva vida: “quan estava a segon any

de juvenil havia de triar entre jugar o arbitrar. Sabia que

la meva trajectòria a l’handbol seria més bona i prolífica

si em dedicava a arbitrar que a jugar”.

arbitrarRaül Cuevas

Nascut per

094-095-Hand03 13/10/06 02:53 Página 94

hand

bol

Esforç— 95

Beneït dilluns al sol

La bona notícia de la seva inclusió entre els millors àrbi-

tres de l’handbol estatal li va arribar un dilluns a la tarda,

mentre deixava passar les hores assegut còmodament

davant el televisor. Va ser un company qui li va transme-

tre la notícia, i el Raül no va fer un bot fins el sostre de

miracle. De caràcter tranquil i assenyat, aquest noi de

l’Hospitalet va rebre la notícia amb la mateixa serenor

que els bons boxejadors demostren en encaixar un cop

sec al mentó. La veritat és que no s’ho esperava. No

perquè no creiés que reunís unes bones condicions com

a àrbitre, sinó perquè “no m’esperava que em cridessin

tan aviat. Pensava que abans anirien uns altres”.

Gairebé sense donar-li temps a assimilar la seva nova

condició, Raül Cuevas i Ágatha Gràcia van fer la seva

estrena el dia 16 de setembre, al partit Altea-Antequera.

Tot i estar davant de la primera escena de la seva nova

pel·lícula, aquest admirador de les parelles d’àrbitres

Vicente Breto-Juan Antonio Huelín i José García-Javier

Pastor, va passar més nervis davant les estrelles que hi

havia sobre el parquet i les banquetes, que per les deci-

sions que havia de prendre. Reconeix que una cosa és

veure un partit des de la grada i una altra molt diferent ser

el jutge del quadrilàter de l’handbol, i afirma que el més

difícil és aconseguir el respecte dels entrenadors i dels

jugadors, a la vegada que vol deixar ben clar que pel fet

de xiular amb una dona no ha patit mai cap desconsi-

deració. “Normalment, tant els jugadors com l’afició

respecten la feina que fa l’Ágatha i la tracten bé, tot i que

sempre hi ha el típic que crida l'atenció.”

Un estudiós de l’handbol

Potser un altre àrbitre, davant l’actitud no gaire pacient

dels jugadors es tornaria autoritari, pensant que amb mà

ferma es podria aconseguir el que no s’assoleix amb les

bones maneres, però el Raül no és d’aquests. “Jo intento

que em respectin. Vull que tot el que passa en un partit

estigui controlat, però no gràcies a l’autoritat.” Per acon-

seguir que aquesta tendència es mantingui en tots els par-

tits, la parella d’àrbitres Ágatha i Raül té el costum de veure

els partits després en vídeo, i estudiar els seus encerts, les

seves errades i els seus dubtes. Per la seva joventut o per

la seva poca experiència a l’ASOBAL, el que més li costa al

Raül és encertar en les decisions que tenen com a protago-

nistes els pivots. “És complicat. Hi ha moltes baralles entre

atacants i defensors, i costa veure les accions d’uns i altres

amb netedat.” D'altra banda, la vessant tècnica no serviria

de res sense una bona forma física, i per això acostuma a

córrer i nedar uns quatre dies a la setmana.

Com aquell que diu, en Raül està protagonitzant el millor

argument que podria esperar de la pel·lícula de la seva

vida. El que tots somien i pocs aconsegueixen, amb inde-

pendència de la seva professió o passió. Sap que tan sols

està protagonitzant els primers metratges del film, que

encara li resten moltes escenes i ben difícils, per poder

primer algun dia consolidar-se a l’ASOBAL, passar

després a arbitrar en el nivell internacional i en un futur,

qui sap, xiular en uns Jocs Olímpics. El somni de qual-

sevol esportista i de qualsevol àrbitre. Somiar és lliure i de

tant en tant els somnis es fan realitat, i a veure si el de

Raül Cuevas és un d’ells.

094-095-Hand03 13/10/06 02:54 Página 95

elText de Joan Lluís Ibern Imatges de Ricard Rovira/FCBQ

fenomenAkasvayu 2.0Akasvayu 2.0

bàsq

uet

096-099-Bask01 13/10/06 02:55 Página 96

Esforç— 97

La conquesta de la Lliga nacional catalana el mes de setembre passatsuposa el tercer títol de la història de l’entitat gironina i atorga credibilitatal segon projecte Akasvayu, conduït enguany per l’exitós binomi AntonioMaceiras-Svetislav Pesic, responsables directes de l’Eurolliga aconseguidapel Barça l’any 2003, i liderat per jugadors del palmarès de Gregor Fucka,el talent de Marko Marinovic o la projecció de Marc Gasol.

La versió 2.0 del projecte Akasvayu Girona ha començat

aquesta temporada de la millor manera possible, amb un

triomf rotund sobre el Barça d’Ivanovic a la final de la

Lliga catalana (73-51) que va tenir lloc el mes de setem-

bre passat al pavelló de Fontajau. A més a més, en el

debut aquesta temporada a l’ACB el 30 de setembre pas-

sat, el conjunt de Pesic es va acabar imposant a la pista

del Grupo Capitol Valladolid (74-75) després d’anar-hi al

darrere durant gran part del partit.

La Lliga catalana, una competició que gràcies a la bona

tasca de la Federació Catalana de Basquetbol puja cada

edició en importància, representa el tercer títol de la

història de l’entitat, el segon de la màxima categoria

(dues Lligues catalanes ACB i una de primera divisió

nacional). Precisament la darrera es remunta a ara fa 10

anys, quan el Valvi de Girona va vèncer el TDK Manresa

(62-61). Les còmodes victòries enguany davant la Penya

a les semifinals i el Barça a la final han confirmat les

bones expectatives que havia originat el gran joc dels

gironins a la pretemporada. El mateix Dusko Ivanovic,

bon coneixedor del club gironí per la seva experiència

com a jugador als inicis de la dècada dels 90, i com a

entrenador ajudant la temporada 1994-95, va afirmar

després de veure’s superat clarament a la final que con-

sidera l’Akasvayu com a un ferm candidat al títol de Lliga

al mateix nivell que el TAU, l’Unicaja o el Reial Madrid, i

per sobre d’altres equips com el Joventut o el Pamesa.

La pretemporada de l’Akasvayu no ha pogut ser més

esperançadora, i això que els jugadors encara han de con-

juntar-se. A part de les dues victòries en partit oficial a la

Lliga catalana, els de Pesic van disputar vuit partits amis-

tosos. Tan sols van cedir contra el CB L’Hospitalet de lliga

LEB (85-86) el 29 d’agost passat, en el primer partit de la

pretemporada i sense jugadors importants, així com

davant el Partizan de Belgrad en el darrer partit de

preparació a Sarajevo. Els altres sis es van saldar amb vic-

tòries contra dos equips LEB (CAI Saragossa i Plus Pujol

Lleida), contra l’Alba Berlin en doble enfrontament, i al

Esforç— 97

096-099-Bask01 13/10/06 02:56 Página 97

bàsq

uet

Esforç— 98

Torneig Homenatge a Mirza Delibasic davant el Bosna

Sarajevo (104-102) i el Tofas Bursa (87-71) amb un alt ni-

vell de joc. Aquesta pretemporada el conjunt de Pesic ha

ofert bones vibracions, destacant la figura del base serbi

de 23 anys Marko Marinovic.

El director general de l’Akasvayu Girona, Antonio

Maceiras, va atendre a ESFORÇ per analitzar el passat,

present i futur del club gironí. El dirigent és conscient de

la dificultat del nou projecte i es mostra prudent davant la

nova temporada, tot i que el bon començament de l’equip

fa preveure un ràpid acoblament de les noves incorpora-

cions: “En principi sabíem que caldria temps per acon-

seguir que els vuit nous jugadors s’acoblessin i perquè

Pesic implantés el seu mètode, però vist el nivell tan ele-

vat de joc de la Lliga catalana, sembla que el procés anirà

més de pressa del previst, cosa que ningú no creia en un

inici. Ara falta que aquest bon nivell de joc es confirmi en

les primeres jornades de l’ACB.”

El passat: Nova febre per l’Akasvayu

Gràcies al bon inici de temporada, els aficionats gironins

han rememorat la febre del projecte Akasvayu que es va

viure l’any passat amb els fitxatges de Raül López i Fran

Vázquez, com es va fer palès a les celebracions pel títol.

La temporada passada va ser molt estranya. Tot i acon-

seguir la millor classificació de la història del club a la

Lliga ACB (setè lloc, millorant el vuitè de la temporada

98/99), incloent-hi la disputa dels play-offs pel títol de

lliga (l’Akasvayu va caure davant el TAU per 3-1 a la sèrie

dels quarts de final) i l’accés a la FIBA Eurocup, va

quedar un regust amarg a causa de les expectatives

creades al voltant d’un equip creat a cop de talonari. Raül

López, que tornava a Catalunya després de la seva expe-

riència als Utah Jazz, o Fran Vázquez, que declinava

jugar amb els Orlando Magic, Reial Madrid i Barça per

acceptar l’oferta gironina, van ser els abanderats del

primer projecte Akasvayu. La irregular temporada duta a

terme pels homes d’Edu Torres va provocar que la cúpu-

la directiva gironina confiés en Antonio Maceiras per

planificar la nova temporada. “L’any passat la irrupció del

projecte de l’Akasvayu a la ciutat de Girona va represen-

tar un fenomen molt important, sobretot per la injecció

econòmica que suposava per a l’entitat i la gran ambició

que comportava. Això va crear molta il·lusió entre la gent

de la ciutat i de la província, ja que des del primer

moment es va veure que no seria un projecte passatger,

sinó que la intenció era que fos de llarga durada. Per això

potser els resultats aconseguits no van acabar de con-

vèncer”, apunta el director general de l’Akasvayu.

El present: Al voltant de Pesic

Antonio Maceiras, l’exgerent de la secció de bàsquet del

FC Barcelona, que havia dimitit del seu càrrec a l’estiu del

2004 a causa principalment del nomenament de Valero

Rivera com a director de les seccions del club, va deixar el

seu càrrec a l’empresa de màrqueting esportiu U1st Sports

per incorporar-se a la disciplina de l’Akasvayu. El club

gironí li va donar llibertat total en el pla esportiu i social per

tirar endavant un segon projecte il·lusionant però, sobretot,

coherent i ferm. Tal com es podia preveure, Maceiras va

confiar en el tècnic serbi Svetislav Pesic com a pedra angu-

lar del seu projecte, encara que com ell mateix afirma la

seva contractació no va ser fàcil: “Vaig pensar que la millor

alternativa davant un possible canvi d’estratègia al club, si

finalment es feia factible, era construir un projecte liderat

per Pesic. Els rumors que donaven com a feta la incorpo-

ració del tècnic van ser agosarats; la negociació va ser molt

difícil perquè la Lottomatica no volia desprendre’s del

serbi”, explica el dirigent.

Des d’un inici Maceiras va tenir clar com havia de reestruc-

turar-se la plantilla, repartint l’esforç econòmic entre més

jugadors, i compensant les mancances del grup. Abans

d’incorporar nous jugadors, el club va afrontar una mesura

potser impopular, però que a la llarga donaria els seus

fruits: prescindir dels seus dos estendards de l’òrbita NBA,

Raül López i Fran Vázquez, que van ser traspassats al

Reial Madrid i al Barça, respectivament. A partir d’aquí es

van començar a gestar els fitxatges amb el vistiplau de

Pesic. El nou projecte Akasvayu s’ha nodrit de quatre exju-

gadors del Barça: Gregor Fucka, Marvis Thornton, Víctor

Sada i el campió del món Marc Gasol (que ha arribat en

qualitat de cedit en l’operació de traspàs de Fran Vázquez).

096-099-Bask01 13/10/06 02:56 Página 98

bàsq

uet

Esforç— 99

Pesic hi ha incorporat el base serbi Marinovic procedent

del Zeleznik, i el croata Bagaric, expivot del Climamio de

Bolònia i que va jugar tres temporades als Chicago Bulls.

L’escorta del Valladolid Fernando San Emeterio i el retorn

del mític Darryl Middleton (40 anys) tanquen la plantilla

2006-07 de l’Akasvayu, que només manté de l’any passat

el base Darriel McDonald, l’aler lituà Salenga i els pivots

Germán Gabriel i Roberto Dueñas.

Fent un cop d’ull a aquesta nova plantilla i comparant-

la amb la passada, es pot veure la identitat que pretén

donar el binomi Pesic-Maceiras: “Considero que la gran

diferència gira entorn del concepte equilibri. L’any passat

a la plantilla hi ha havia molts noms insignes, però

potser l’equip no estava equilibrat en totes les seves

posicions”, recorda Maceiras, i a la vegada destaca que

“enguany per confeccionar la plantilla no hem mirat tant

els noms sinó les necessitats del grup, compensant totes

les posicions i els rols de l’equip. Està clar que també

hem fet algun fitxatge de renom, com, per exemple, el de

Gregor Fucka. Crec que en el mercat hi ha pocs jugadors

amb un palmarès tan important com el seu”.

El futur: Símbol de la ciutat

En l’àmbit esportiu, sobre l’objectiu aquesta temporada a

l’ACB, Maceiras té clar que “el repte és fer la millor tem-

porada regular possible per avançar als play-offs en una

bona posició que ens permeti un bon encreuament. Així

tindrem opcions a avançar una ronda més que l’any pas-

sat, a les semifinals i, per què no, poder somniar accedir a

l’Eurolliga. Qüestionat per l’integrant de la plantilla que va

guanyar el Mundial del Japó passat amb la selecció

espanyola, Marc Gasol, el dirigent és optimista sobre la

seva evolució: “Dependrà de les ganes d’aprendre i la

capacitat de treball que tingui; d’acord amb aquests dos

factors, podrà aspirar a grans fites en els propers anys.

Succeeix el mateix que en el cas del club: no ens plan-

tegem cap sostre, tot dependrà del nostre treball i la nos-

tra capacitat. Volem ser un club consolidat, que represen-

ti arreu d’Europa la imatge de la ciutat i la província.”

En el terreny social, Maceiras assegura que “el club està

duent a terme una redefinició de la política d’abonaments,

fet que ha comportat un descens de públic, però que a la

llarga durà més massa social. En nombres relatius ja estem

aconseguint més benefici gràcies a aquesta nova política”.

La filosofia de la versió 2.0 del projecte Akasvayu Girona

es diferencia clarament de la seva primera versió en un

concepte clar: molta dosi d’equilibri amb l’objectiu de fer

un conjunt compensat. És a dir, a la recerca de la força

de l’equip.

Retorn a EuropaDe moment l’entitat gironina tindrà una bona prova

de foc en les seves aspiracions europees a l’Eurocup

de la FIBA, la competició que la temporada passada

es va endur brillantment la Penya en derrotar a la

final el BC Khimki rus, en el que va esdevenir el seu

retrobament amb un títol europeu després de

l’Eurolliga del 1994. L’Akasvayu afronta la tercera

competició continental (darrere de l’Eurolliga i la

ULEB Cup) amb les màximes aspiracions i l’objectiu

de donar a conèixer l’entitat gironina dins el panora-

ma internacional. De fet els tres antecedents del

Club Bàsquet Girona a Europa daten de les tempo-

rades 1989/90, 1999/00 i 2000/01, quan l’equip

aleshores patrocinat per Valvi primer, i Casademont

després, va participar a la Copa Korac, va arribar a

les semifinals l’any 2000. El Limoges francès entre-

nat per Ivanovic, a les postres campió a la final juga-

da a doble partit enfront l’Unicaja, va despertar els

gironins del somni europeu.

L’Akasvayu debutarà enguany a Europa enfront

del BC Siauliai lituà el mes que ve a Fontajau. El

grup D de la FIBA Eurocup el completen el conjunt

hebreu del Maccabi Rishon Le Zion i el francès del

BCM Gravelines. L’altre participant de l’ACB és

l’Estudiantes, vuitè a la darrera lliga. Els equips

que es presenten com a favorits són la Virtus de

Bolònia, en el seu retorn a Europa després del seu

via crucis particular dels darrers anys, els equips

atenencs del Panionios i el Maroussi, i els potents

clubs de les exrepúbliques soviètiques, domi-

nadors les últimes temporades de la competició,

com l’UNICS Kazan (campió l’any 2004), BC Kyiv

(sotscampió el 2005 i tercer classificat a la final

four disputada a casa seva l’any passat), el

Dynamo de Moscou o l’Ural Great Perm.

096-099-Bask01 13/10/06 02:56 Página 99

100-105-Bask02 13/10/06 02:59 Página 100

Esforç— 101

Alguns diuen que el que és gran, fa del seu esport la seva forma de vida, i Rudy Fernández porta el bàsquet a la sang. L’escorta del DKV i recentment campió del món no pot parar amb una pilota a les mans i amb cada paraula denota la passió que sent pel bàsquet.

Text de David Pozo Imatges de Nacho Juárez

Amb tan sols tretze anys va deixar enrere la seva família

i Mallorca, i va venir per fer realitat el seu somni. És veri-

tat, tal com ell reconeix, que aquests anys han estat durs

i que l’han fet madurar com a jugador i com a persona,

però és que no tothom pot arribar on Rudy ho ha fet amb

només 21 anys. Es pot pensar que l’or i l’objectiu NBA li

han fet perdre el cap, però ara Rudy té clara la seva mis-

sió: demostrar-li a Europa que tot això no és un miratge i

que ja està preparat per jugar a la millor lliga del món. Per

això té nou mesos per endavant, en els quals a més Aíto

li exigirà encara més per capitanejar un projecte que porti

el DKV Joventut de nou al cim d’Europa.

Amb uns cabells més llargs recollits amb una cinta i una

barba de dos mesos, Rudy apareix a la pista…

Esforç — Per cert Rudy, aguantaràs amb la barba fins que

es recuperi Pau, tal com vas prometre?

Rudy Fernández — No crec, la lesió de Pau va per llarg i

no crec que aguanti tants dies amb la barba. Quan em

cansi parlaré amb ell i me la trauré.

Esforç — Segueixen frescos els records del Mundial?

Rudy Fernández — El que vam aconseguir no s’oblida

d’un dia per l’altre. Encara s’ha de viure una mica

d’això perquè no es queda campió del món cada dia, ni

té la sort de lligar-lo molta gent, però ara m’he de cen-

trar en el que s’ha de fer durant la temporada, que és

jugar bé amb el meu equip. El repte d’aquest any és

molt diferent.

Esforç — Un repte molt exigent que us farà lluitar amb els

millors equips d’Europa...

Rudy Fernández — Sí, és un altre nivell, molt més compli-

cat que l’any passat, amb conjunts com Maccabi i

Panathinaikos, i amb uns equips a l’ACB que s’han

reforçat moltíssim. Però Aíto en aquest aspecte ho sap

portar molt bé i espero que això es noti a la pista.

Esforç — Què us dóna Aíto que no pugui donar un altre

entrenador?

Rudy Fernández — Aíto és un gran entrenador i un bon psicò-

leg que t’ajuda en qualsevol moment que ho necessites. Ell

ha sigut qui m’ho ha ensenyat tot, i amb Pepu Hernández a

la selecció espanyola he trobat l’equilibri en dos tècnics molt

semblats i amb els quals he après moltíssim.

Esforç— 101

cistellaHoli-hoopi

Rudy Fernández

bàsq

uet

“Aíto i Pepu m’han ajudat molt a convertir-me en el jugador que sóc avui dia”

100-105-Bask02 13/10/06 02:59 Página 101

bàsq

uet

Esforç— 102

Esforç — Pepu, que molts consideren el gran artífex

d’aquest èxit…

Rudy Fernández — Ha fet una feina excel·lent i ens ha

donat a cadascú de nosaltres una importància com si

fóssim un jugador de referència dins del paper que

teníem. Els dotze jugadors érem importants en aquest

equip i això s’ha notat, perquè més que companys érem

com una família, i gràcies a això es va guanyar el

Campionat del món.

També hi ha moments difícils

Esforç — Vas arribar de Mallorca als tretze anys. Te n’has

penedit en algun moment?

Rudy Fernández — Els primers anys van ser molt durs. En

una ciutat desconeguda per a mi i sense la meva família.

Però ara és quan estic rebent la recompensa per tots

aquells moments… Amb 21 anys haver estat a un

Europeu, un Mundial o unes Olimpíades, i ser campió

amb el teu equip a Europa, és tota una fita. Tot això es va

acumulant i no em penedeixo d’haver vingut i haver-me

decidit pel bàsquet.

Esforç — I els teus pares com ho viuen?

Rudy Fernández — Ja t’ho pots imaginar. Tant per mi com

per la meva germana, que també es dedica a això, estan

supercontents. Cada títol que aconseguim és com si l’ha-

guessin aconseguit ells…

Esforç — Què et passa pel cap quan et dic NBA?

Rudy Fernández — Un jugador com jo sempre pensa a

jugar als Estats Units i a mi m’encantaria fer-ho, peò

encara no sé quan. Amb el temps i quan ja em senti com-

pletament preparat s’haurà de veure.

Esforç — Ja tens companys allà i això ajuda. Amb quin

d’ells t’agradaria jugar?

Rudy Fernández — Home, Pau és el meu gran referent i

m’agradaria jugar amb ell, però també amb Sergio

Rodríguez, que conec una mica més. I somniant veig

Steve Nash (Phoenix Suns) fent-me una bona passada i

rematar a cistella.

Esforç — Una cistella que s’ha convertit en la teva gran

amiga i amb la qual tant et vas lluir durant el Mundial…

Rudy Fernández — Home... aquell salt amb Sergio pen-

jant-me de la cistella va ser gairebé la jugada del

Mundial. L’important és oferir espectacle, que la gent

gaudeixi i que vegin que nosaltres també ens divertim

amb el que fem.

Esforç — Per darrere ve apretant gent molt jove com

Ricky Rubio. Com ho veus?

“Somnio una assistència de Steve Nash jugant a la NBA”

100-105-Bask02 13/10/06 02:59 Página 102

100-105-Bask02 13/10/06 02:59 Página 103

100-105-Bask02 13/10/06 03:00 Página 104

bàsq

uet

Rudy Fernández — És un jugador excel·lent i està

demostrant que amb la joventut que té és un noi amb

molt de “morro” que no es deixa influir per ningú. S’ha de

cuidar perquè és massa jove i per això té la sort de tenir

el millor entrenador possible, com és Aíto. El que ha de

saber és que entre tots l’ajudarem perquè arribi el més

lluny possible.

Esforç — I per acabar, el desig per a la temporada…

Rudy Fernández — El meu desig és sempre demanar que

em respectin les lesions i evidentment aconseguir el

màxim amb el DKV Joventut, en una campanya tan com-

plicada com la que estem començant.

Nom: Rodolfo “Rudy” Fernández FarrésAlçada: 1,96 mPes: 84 kgData de naixement: 04/04/1985Lloc de naixement: Palma de Mallorca

Títols guanyats:

Campionat del Món Japó 2006Eurocopa 2005-06 (DKV Joventut)

Trajectòria:Sant Josep Obrer de Palma de MallorcaDKV Joventut (6 temporades)

Nominacions:MVP Copa del Rei 2004MVP final Eurocopa 2006

Debut ACB: 07/04/02 Reial Madrid 74–DKV Joventut 71

Rècords ACB:Punts: 32 (jornada 7/temp.: 2005/06)Rebots: 9 (jornada 18/temp.: 2004/05)Assistències: 9 (jornada 22/temp.: 2003/04)

100-105-Bask02 13/10/06 03:00 Página 105

futb

ol

La incertesa que planava sobre les noies de l’Espanyol en

l’última jornada va donar pas finalment a un èxit rotund.

Les blanc-i-blaves van alçar-se amb el seu primer títol de

la Superlliga des del seu inici, l’any 1982, gràcies a una

agradable convergència d’interessos que requeria tot el

que no fos una victòria del Sevilla a Bilbao, i un triomf

espanyolista en el difícil camp del Puebla. El conjunt

dirigit per Santi Fernández va obtenir, doncs, gràcies a la

millor diferència de gols, la recompensa al treball realitzat

a través del llarg i costós camí que implica la temporada,

que l’any vinent s’eixamplarà amb la disputa de la com-

petició europea.

No és inusual veure la consecució d’aquest tipus de

propòsits en un últim partit d’infart, tot i partir amb un

lleuger desavantatge en la classificació. L’Hispalis,

després d’una primera campanya de prova i una segona

d’insomni, va acabar sucumbint davant la major pressió

sobre el favorit. Va ser a l’estil de les lligues perdudes a

mans del Real Madrid i el Deportivo al principi dels anys

noranta. L’Espanyol femení va exercir de Barcelona en

aquesta ocasió; guanyar amb autoritat i esperar un resul-

tat advers del màxim aspirant. Els gols de Sara Serna i

Adriana Martín contra el Puebla segellaven el gran premi

per a l’entrega col·lectiva d’un equip que es troba a anys

llum del professionalisme dels clubs de la primera divisió

masculina i que, a base de petits sacrificis, la suma dels

quals ha esdevingut el principal fet que ha declinat la ba-

lança al seu favor, ha sabut trobar un lloc privilegiat entre

els cada cop més competitius equips de la Superlliga.

Molt probablement jugadores com la golejadora Adriana

Martín hauran de continuar demanant les botes als

jugadors de la selecció espanyola cada vegada que coin-

cideixi amb ells en les concentracions internacionals, per

així poder-se estalviar els 120 o 125 euros que la fede-

ració espanyola no li dóna per cobrir les necessitats més

L’Espanyol va proclamar-se campió de la Superlliga femenina per primera vegada per una sèrie de circumstànciesfavorables

guacom

Text de David C. Imatges d’Oriol Duran

106-108-Fut01 13/10/06 03:02 Página 106

futb

ol

nyadorabinació

Les noies de l’Espanyol celebren l’obtenció també del títol de Copa en el que ha estat un any superb per als blanc-i-blaus.

106-108-Fut01 13/10/06 03:02 Página 107

Esforç— 108

mínimes i elementals. Però bona part de la grandesa de

l’esport resideix en la quantitat d’esforç que has d’inver-

tir per assaborir la victòria, i així va ser precisament com

el títol de la Superlliga va abandonar les vitrines de

Bilbao, la seva llar durant les tres últimes temporades, per

traslladar-se a Barcelona. “Estem molt satisfets pel que

hem aconseguit. Ha estat una gran alegria per a tots

després d’una temporada tan dura. El vestidor ha estat

una pinya tot l’any i aquesta ha estat una de les claus del

nostre èxit”, va assenyalar Santi Fernández. L’entrenador

va ser el responsable d’aconseguir, un cop es va poder

confirmar la permanència a primera divisió de l’equip

masculí, la cirereta d'una meritosa temporada del club

blanc-i-blau.

... i després va arribar el dobletUn cop ben païda la celebració, que va congregar

6.500 espanyolistes a la plaça Sant Jaume i a les

fonts de Montjuïc amb motiu de l’obtenció de la

Copa del Rei per l’equip masculí, i, de retruc, per

la consecució de la Superlliga per les noies, elles

van poder satisfer novament la seva set de títols

dos mesos després. El triomf final del mes de juny

en la Copa de la Reina contra el conjunt navarrès

Lagunak va permetre a les blanc-i-blaves fer

encara més extraordinària la temporada amb la

conquesta del doblet estatal, en guanyar les dues

grans competicions. La tanda de penals (4-3),

després d’empatar a 1 en els 90 minuts reglamen-

taris i a dos després de la pròrroga, va ser favo-

rable a l’equip més ambiciós, l’espanyolista.

L’empenta i l’ambició han fet que les espanyolistes siguin un conjunt guanyador.

futb

ol

106-108-Fut01 13/10/06 03:02 Página 108

futb

ol

Esforç— 109

Rubén, Ruz, David García, Serrano, Lupidio, Abel Bua-

des, Merino, Cuéllar, Diego Torres, Pinilla i Bolo. Aquesta

alineació, que va aconseguir l’ascens al camp del Xerez

(03-06-2006), passarà a la història per fer realitat el som-

ni de tota una ciutat.

El club vol consolidar un projecte seriós a la màxima

categoria del futbol espanyol. Josep Maria Andreu, presi-

dent del Nàstic, vol evitar que el club es converteixi en un

equip ascensor: “Hem trigat 60 anys a tornar. Ha costat

molt arribar fins aquí; per tant pugem per no baixar.

primeraprimeraA Tarragona es viu

de

Text de Xavier Ensenyat Imatges gentilesa del Diari de Tarragona

El Nàstic comença la seva segona etapa a la màxima categoria amb la convicció de romandre-hi molts anys.

109-111-Fut02 13/10/06 03:04 Página 109

Anirem a mort per mantenir la categoria”. Andreu, que,

entre d’altres, va rebre les felicitacions de Joan Laporta i

Daniel Sánchez Llibre (els seus homòlegs catalans a pri-

mera divisió), creu tenir la clau de l’èxit: “Hem de treba-

llar en la mateixa línia, aplicant el sentit comú; hem de

mantenir el mateix bloc”.

Els fitxatges de jugadors com l’argentí Julio César, el

migcampista David Generelo, procedent del Saragossa, i

els davanters Makukula i Portillo, han apuntalat un pro-

jecte sòlid en el que s’ha implicat tota la ciutat. L’Ajun-

tament de Tarragona, conscient del que s’hi juga, hi apor-

ta tres milions d’euros (1,8 més que l’any passat). Així

doncs, el nom de la ciutat torna a aparèixer com a princi-

pal espònsor a la samarreta grana.

Sense el suport dels seguidors tarragonins, no estaríem

parlant de tres equips catalans a primera divisió. L’afició

és bàsica en el creixement del Nàstic i el seu paper és fo-

namental per consolidar el projecte grana a l’elit. Durant

el darrer exercici, abans d’aconseguir l’ascens, el club va

El pes de la històriaEl Nàstic, que ha estat tres temporades a primera

(4 si comptem l'actual), 10 a segona, 28 a segona

B i 26 a tercera, fou fundat el 2 de març de 1886.

El responsable d’aquesta iniciativa brillant fou el

tastador de vins Joan Estil·les i nou joves més, que

van decidir fundar un club per a la pràctica de la

gimnàstica. El Club Gimnàstic tingué aviat un

esperit poliesportiu i començà a fer créixer sec-

cions. És per aquest motiu que parlem del club

poliesportiu més antic d’Espanya. L’esgrima, el

ciclisme, la boxa, la lluita, el frontó, l’excursio-

nisme i l’atletisme van ser les primeres. Després

s’afegirien el tennis, el bàsquet, l’hoquei sobre

terra (avui herba), tennis de taula, hoquei sobre

patins, gimnàstica rítimica i futbol sala. El futbol

encara trigaria una mica més. El 2 de febrer de

1901 es jugà el primer partit a la ciutat a la plaça

del Progrés, avui Corsini. Durant diversos anys

una vintena d’equips, alguns de vida efímera, van

practicar ‘l’esport rei’. Però no fou fins 1914 que el

Gimnàstic posà en funcionament la secció de fut-

bol, gràcies a l’entusiasme d’un esportista d’origen

suís anomenat William Tarín. Per tant, estem par-

lant del club degà a l’Estat espanyol. El Recreativo,

que també juga enguany a primera divisió, ‘només’

és l’equip de futbol més antic.

futb

ol

109-111-Fut02 13/10/06 03:04 Página 110

Esforç— 111

passar de 6.000 a 8.000 socis; mentre que les penyes van

augmentar de 14 a 20. A més, els tarragonins tampoc no

han abandonat els seus jugadors als desplaçaments, com

demostren els 6.500 seguidors que van viatjar fins al

Camp Municipal d’Esports de Lleida.

La massa social segueix creixent amb força empenta, com

demostra el fet que unes hores després d’aconseguir l’as-

cens, 2.000 aficionats es van apuntar ràpidament a la

llista d’espera. Així mateix, de seguida es van esgotar

samarretes, banderes i pilotes.

Encara que ja són història, és impossible oblidar les cele-

bracions: 35.000 persones van seguir la rua dels jugadors

per Tarragona, amb inici a la plaça Imperial Tarraco i final

al consistori tarragoní. Una xifra espectacular. Perquè ens

fem una idea: més que la processó del Sant Enterrament,

el Divendres Sant, tradicionalment l’acte amb més

afluència de públic a la ciutat.

També formen part de l’ideari grana els parlaments dels

jugadors a la plaça de la Font, lloc que els va rebre per

tercer cop en cinc anys (dos ascensos a segona i un a

primera). Serrano i Codina, els únics futbolistes que han

viscut en primera persona aquesta tripleta d’èxits,

escoltaven divertits els seus companys, que advertien els

futurs rivals a la Lliga: “Barça i Madrid, el Nàstic ja és

aquí”, cridava Miguel Pérez, que es va embutxacar

30.000 euros per l’ascens, com la resta de la plantilla.

És, possiblement, el jugador més estimat per l’afició. Ha

de ser el far que guiï els seus companys a la màxima ca-

tegoria. I és que, amb 35 anys, Antoni Pinilla viu una sego-

na joventut. El davanter va signar una temporada espec-

tacular: “Vam tenir un començament molt dolent, no ho

negaré; fins i tot es parlà que el tècnic podia marxar, però

finalment es va decidir mantenir la confiança en el grup i

no ha anat gens malament”. Format als equips inferiors

del Barcelona, compta amb una àmplia experiència a la

màxima categoria (91-99), defensant les samarretes del

Barça, Mallorca, Albacete i Tenerife; tot això al marge de

la medalla d’or aconseguida als Jocs Olímpics de

Barcelona (1992). “El més important és mantenir la base

i fitxar jugadors puntuals. Per què canviar una cosa que

funciona amb èxit?”, adverteix el de de Santa Coloma de

Gramenet. Casat amb Conchi, pare de tres fills i vocal de

la junta directiva de l'AFE (Asociación de Futbolistas

Españoles), reconeix que “l’objectiu inicial era millorar el

setè lloc de l’any anterior, però al final ens vam anar con-

vencent que podíem fer alguna cosa gran”.

Un dels protagonistes de l’ascens, Ángel Morales, prova d'aconseguir el control de la pilota

109-111-Fut02 13/10/06 03:04 Página 111

El 18 de maig passat es van complir vint anys de l’últim

ascens a primera divisió del CE Sabadell. Un ascens que

es va consumar l’última jornada de lliga en vèncer

l’Atlético Madrileño per 2 a 0. Una fita que ha quedat

gravada a la retina de tots els arlequinats i de la qual es va

voler commemorar l'aniversari malgrat coincidir amb el

descens de l’equip a tercera divisió la darrera temporada.

L’històric triomf sobre l’Atlético Madrileño va desfermar

una histèria col·lectiva a la ciutat de Sabadell, amb una

afició que va deixar petita la Nova Creu Alta. La gent ho

El CE Sabadell cau al pou de tercera divisió quan es commemoren els 20 anys del seu últim ascens a primera

l’inferndel cel a

va envair absolutament tot. Un cop l’àrbitre va xiular el

final del partit, la gent va començar a saltar al terreny de

joc per celebrar un ascens amb el qual s’havia somiat

molt i molt de temps. Catorze anys després es tornava a

la màxima divisió del futbol espanyol.

Davant del conjunt arlequinat, el filial de l’Atlètic de

Madrid, amb els dos peus a segona divisió B, no va poder

oferir gaire resistència, ja que al descans ja perdia per dos

gols a zero. Els dos gols els van fer els asturians Nacho i

Villa, el primer amb passi de Lino, que com ell mateix

Esforç— 112

112-113-Fut03 13/10/06 03:07 Página 112

futb

ol

Esforç— 113

Text d’Oriol Olivé Imatges Oriol Duran i arxiu

reconeixia “era impossible fallar en un partit d’aquelles

característiques, amb un camp amb tanta gent i tothom

bolcat en nosaltres”. Després, només es va haver d’espe-

rar que l’àrbitre xiulés el final del partit per poder celebrar

que el Centre d’Esports Sabadell ja estava entre els mi-

llors. Milers i milers de sabadellencs van envair la ciutat

amb banderes arlequinades, i la plaça de l’ajuntament va

quedar petita per rebre els herois d’aquella fita històrica.

Un bloc molt ben conjuntat

Les claus d’aquell ascens a primera divisió la podríem

trobar en la plantilla del Sabadell. De la mà de l’entre-

nador, Pedro Mari Uribarri, es va aconseguir un grup

de jugadors molt avinguts i que treballaven moltíssim.

El jugador amb més carisma era l’exblaugrana Periko

Alonso, al qual acompanyaven Capo, Saura, Zunzu-

negui, Lino, Sala, Nacho o el mateix Villa. El capità

Lino Gutiérrez definia d’aquesta manera la plantilla de

llavors “érem un grup humà molt avingut, amb gent

molt treballadora i que ens portàvem molt bé entre

nosaltres”. Aquella temporada es va començar amb

una primera volta una mica irregular, però es va poder

redreçar l’equip a la recta final del campionat. De les

últimes onze jornades no es va perdre cap partit i

d’aquesta manera es va arribar a l’últim partit de lliga

depenent del mateix equip per assolir l’ascens. També

en aquella època els maletins estaven a l’ordre del dia,

i de fet durant tota la setmana se’n va parlar, sobretot

per part de l’Atlético Madrileño, que no s’hi jugava res

i que podia venir primat per algun equip de la zona

alta amb aspiracions. Però les ganes d’aquell equip

arlequinat i, sobretot, de l’afició del Sabadell el van

portar en safata rumb a primera.

Descens a tercera

Si fa vint anys se celebrava l’ascens a primera divisió per

tota la ciutat de Sabadell, la passada temporada ha sigut

una autèntica agonia per a l’equip arlequinat. Amb un

començament de temporada desastrós, l’equip no ha sor-

tit pràcticament de la zona baixa de la classificació. Tot i

començar l’any amb unes perspectives molt bones, tant

pel que fa als jugadors com pel que fa al pressupost de

l’equip, passar per la banqueta quatre entrenadors (Pere

Valentí Mora, José Luis Montes, Jaume Bonet i el tècnic

del planter Manolo Fernández), i la mala confecció de

l’equip, van abocar aquest equip a una situació que l’afi-

ció de Sabadell no s’esperava. El president del CE

Sabadell, Antonio Larrosa, reconeixia la mala planificació

esportiva de la temporada “no vàrem encertar en els fit-

xatges i, tot i tenir una plantilla amb molts noms, estava

una mica descompensada”, a la vegada que afegia que

“van passar quatre entrenadors en una temporada i

aquestes coses s’acaben pagant”. Malgrat la desastrosa

temporada de l’equip arlequinat, fins a l’última jornada

va tenir opcions d’aconseguir la permanència a la catego-

ria, tot i que ja no depenia d’ell. Però tot i així, l'última

ensopegada a casa davant del Llevant B va condemnar

els sabadellencs a l’infern de tercera divisió.

La renovació total de l’equip amb tretze noves incorpora-

cions ha marcat l’inici d’un nou projecte de futur amb

possibilitats d’ascens a finals de temporada.

Un passat a Europa

Ara fa 36 anys, la temporada 68/69, el Centre d’Esports

Sabadell va fer història aconseguint la millor classifi-

cació en acabar quart a la lliga nacional de primera

divisió. Com a conseqüència d’aquesta brillant classifi-

cació, la temporada següent va disputar la Copa de Fires

(actual Copa de la UEFA), una eliminatòria que el va

enfrontar a la primera eliminatòria al FC Bruges de

Bèlgica. Al partit d’anada disputat a Sabadell, l’estadi de

la Nova Creu Alta estava ple a vessar, i el suport de tots

els aficionats arlequinats va portar l’equip a guanyar per

un contundent 2 a 0 el conjunt belga i va obrir així una

escletxa al miracle. La gent de Sabadell va viure

engrescada durant quinze dies amb la idea de superar

l’eliminatòria i passar la primera volta. Malauradament,

el partit de tornada disputat a l’Olimpic Stadium de

Bruges va acabar amb un 5 a 1 desfavorable als arle-

quinats. Imatge de la històrica plantilla del Sabadell de la temporada 1985/86

112-113-Fut03 13/10/06 03:07 Página 113

atle

tism

e

Text de Xavier Ensenyat Imatges de FC Barcelona

Molt mé

114-119-Atlet 13/10/06 03:09 Página 114

atle

tism

e

Esforç— 115

L’atletisme del FC Barcelona té esportistes de primer nivell, fins i tot una espècie de‘Ronaldinho’, però l’Escola és potser el seu gran patrimoni.

Tots saben que el FC Barcelona és més que un club, però

també és molt més que futbol. Una de les seves seccions

històriques és la d’atletisme, fundada oficialment el setem-

bre de 1915, tot i que les pràctiques d'aquest esport al club

es van iniciar el 1900. És curiós, però hi ha gent que es fa

sòcia del Barça sense que li agradi el futbol perquè vol

fomar part de la citada secció.

91 anys després de la seva fundació, el FC Barcelona és un

dels grans clubs atlètics de tot l'Estat. Actualment, els mi-

llors atletes de l’entitat són Rosa Morató (recent plusmar-

quista espanyola dels 3.000 obstacles amb 9:42:51),

Moisès Campeny (rècord d’Espanya de llançament de

martell), al marge de les fondistes Anna Bové i Montse

Mas, Cora Oliva (400 tanques), Irache Quintanal (pes i

disc), Miquel Vélez (perxa) i Jesús España (3.000 i 5.000).

Però per sobre de tots destaca Jackson Quiñónez.

El Ronaldinho de la secció

Aquest velocista de 26 anys mereix un capítol especial.

Nascut a Esmeraldas (Equador), té la nacionalitat espa-

nyola però no podrà competir a l’estranger fins el proper

mes d’octubre. Viu a Lleida i s’exercita a les ordres

d'Ascen, una entrenadora que l’està acabant de ‘polir’ de

cara, sobretot, als Jocs de Pekín (2008), on espera acon-

seguir grans resultats.

De fet, ja té experiència olímpica: va anar als Jocs d'Atenes

amb el seu país d'origen.

El velocista d’origen equatorià Jackson Quiñónez és l’estrella actual.

és que una secció

114-119-Atlet 13/10/06 03:09 Página 115

atle

tism

e

Esforç— 116

Té el rècord d'Espanya de 60 tanques en pista coberta i el

de 110 a l'aire lliure. Aquest darrer fou batut, amb 13”40,

al míting de Rivas (Alcalá de Henares) el mes de juny pas-

sat. D’aquesta manera va rebaixar de dues centèsssimes el

rècord més antic de l’atletisme espanyol, que tenia Javier

Moracho des de 1987. Podria ser considerat el Ronaldinho

de la secció, i no solament per la seva pell bruna. “A més

d’un gran atleta és una bona persona i molt amic de tots.

Estem molt contents amb ell”, diu Vicente Egido, director

tècnic de la secció.

Per altra banda, el ‘Messi’, la jove promesa de qui s’espera

moltes coses, seria Pere Josep, un barceloní de només 21

anys que ja ha estat campió d’Espanya absolut i quart clas-

sificat als Campionats Iberoamericans de Puerto Rico en

l’especialitat de triple salt.

Una bona organització

Jordi Llopart és el ‘cervell’ de la secció d’atletisme del FC

Barcelona. Nascut al Prat de Llobregat, ha estat vinculat a

l’esport tota la vida. Va guanyar l’argent als Jocs Olímpics

de Moscou 1980, a la prova de 50 quilòmetres marxa, i

d’aquesta manera es va convertir en el primer medallista

olímpic espanyol en una prova d’atletisme. Posteriorment

va destacar a la vessant formativa, amb una prestigosa

escola de marxa atlètica.

Als matins, ajuda Gabi Cairo com a adjunt a la gerència de

la secció d’atletisme i a les tardes hi exerceix com a secre-

tari tècnic; o el que és el mateix: ho coordina tot. El van

fitxar l’estiu de 2005 i, de fet, la seva tasca pot considerar-

se novedosa al club blaugrana, ja que el Barça mai no havia

tingut ningú que es dediqués plenament a l’atletisme.

També hi té un paper fonamental l'esmentat Vicente Egido,

que treballa amb set entrenadors de diferents especialitats,

els quals coordinen el treball dels diversos entrenadors que

tenen els atletes. El veterà director tècnic agraeix el paper

de la nova junta liderada per Joan Laporta i assegura que

“la nova directiva ens ha potenciant bastant la secció; i el

que intentem, sobretot, és treballar per millorar la base”.

Martín Fiz, assessor tècnic de la secció, és un dels noms

propis que treballa per al Barça d’atletisme. Aconsella, té

cura dels atletes, descobreix nous talents, té els contactes

amb la Federació Espanyola d’Atletisme... Fiz, que fou

campió d’Europa i del Món de marató i que va acabar la

seva carrera esportiva portant els colors del Barça, és molt

valorat pels seus coneixements. A més, el consideren un

mirall per als més joves.

Uns amateurs molt professionals

Sempre s’ha parlat de seccions amateurs o no professionals

dins l’entitat blaugrana. Això s’hauria d’aclarir. Òbviament,

no es mou la quantitat de diners d’altres seccions, però sí

que és cert que els atletes reben uns incentius per marques

o resultats. Això vol dir que no tenen un sou assignat; són

incentius establerts d'acord amb uns barems que té el

Barça. Per tant, en el tema econòmic no es pot considerar

professional però sí en la dedicació exclusiva, les 24 hores.

En tot cas, el que guanyen serveix per al dia a dia, no per

viure de rendes en un futur. Aquesta secció del FC

Barcelona, que en aquest moment compta amb 226 fitxes

federatives, és un dels equips referents a l’Estat. Enguany

s’ha classificat tercer a la Lliga de Divisió d’Honor, un lloc

per sota respecte a 2005 (fou segon). En canvi, els èxits indi-

viduals han estat més freqüents aquesta temporada. “Les

victòries de les quals em sento més orgullós són el

Campionat d’Espanya de Cross Femení (2005) i el

Campionat d’Espanya de Cross Cadet (2005), el primer que

es disputa en aquesta categoria, a Valladolid”, afirma Egido.

L’Escola d’Atletisme del Barça és oberta als socis que tin-

guin de 8 a 18 anys, encara que es poden trobar alguns

casos de xicots de 7 anys que demostren una afició i una

serietat comparable a la de qualsevol atleta més gran. Per

40 euros de matrícula i 65 trimestrals (preus de 2005), la

noia o el noi reben la fitxa federativa, la vestimenta blau-

Les referències blaugrana

Amb el risc d’algun oblit, el FC Barcelona ha vist

desfilar grans atletes durant la seva història.

Aquests són els més destacats: Pere Prat (Fons, anys

10), Rossend Calvet (Fons, anys 10 i 20), Lluís

Meléndez (Marxa, anys 10, 20 i 30), Pere Arbulí

(Cros, anys 20), Miquel Palau (Cros i Mig Fons,

anys 20), Guerau García-Obiols (Marxa, anys 20,

30 i 40), Àngel Mur (Fons i Mig Fons, 1934-45),

Gregorio Rojo (Mig Fons i Fons, anys 40 i 50),

Antonio Amorós (Cros, anys 50), Pasqual Aparici

(Marxa, anys 50 i 60), Víctor Campos (Marxa, anys

70), Teresa Palacios (Marxa, anys 80 i 90), José

Manuel Abascal (Mig Fons i Fons, anys 80), Javier

Moracho (Velocista, anys 80), Antonio Corgos (Salt

de llargada, anys 80), Colomán Trabado (Mig Fons,

anys 80), Jordi ‘Cholo’ García (Cros, anys 80), Javier

García-Chico (Salt de perxa, anys 80), Martín Fiz

(Marató, anys 90), a més dels atletes en actiu que

avui defensen altres clubs com Juan Carlos Higuero

(Fons) i Maria Vasco (Marxa).

Rosa Morató.

114-119-Atlet 13/10/06 03:09 Página 116

114-119-Atlet 13/10/06 03:09 Página 117

atle

tism

e

Esforç— 118

Miquel Vélez és, en perxa, un altre dels grans referents de la secció d’atletisme blaugrana.

114-119-Atlet 13/10/06 03:09 Página 118

atle

tism

e

Esforç— 119

grana i gaudeixen d’una educació física i tècnica de totes les

especialitats. “No és una guarderia, sinó un aprenentatge

d’un esport que és la base de tots els esports”, aclareix

Llopart, que afegeix que “cada atleta és com un equip, amb

diferents accions, amb entrenaments diversos...”.

És interessant destacar que nois d’altres seccions i esports

fan atletisme a Can Barça amb l’objectiu de progressar en

les seves especialitats. L’Escola també col·labora amb el

Consell Català de l’Esport i la Federació Catalana

d’Atletisme per promoure aquest bonic esport a les escoles:

‘Atletisme al pati de l’escola’ és el nom de la iniciativa.

L’espai físic de l’Escola és a les Pistes Universitàries de

Barcelona, tot i que també compta amb escoles a Sabadell,

Montornès i la Garriga. Això explica que es puguin veure

samarretes del Barça fora de les pistes universitàries.: tot

depèn de la procedència geogràfica de l’atleta. “Gràcies a

l’atletisme podem fer un educació integral; en aquest sen-

tit, mens sana in corpore sano és una frase que m’agrada.

Quan l’atleta salta no s’embruta; està netejant el seu cos i

el seu esperit. Oxigena la ment”, és una reflexió del secre-

tari tècnic de la secció.

Un esport que enganxa

Que l’atletisme popular guanya adeptes cada dia és una

evidència. Gabi Cairo, gerent de les seccions amateurs, es

dedica a córrer curses de 5 quilòmetres per pur plaer i afi-

ció. Un cas molt similar és el de la directiva Clàudia Vives

Fierro, a qui també li agraden les curses de fons. Són dos

bons exemples d’amor cap al nostre esport. “L’atletisme és

molt senzill de practicar: només cal un parell de sabatilles,

uns pantalons i una samarreta”, apunta Llopart.

La secció també compta amb la seva ‘quota’ popular. Tot

aquell que vulgui, i que sigui soci del club, pot treure’s la

fitxa federativa. “No ho hem mogut gaire perquè primer

volem fer base”. De moment, els populars són, sobretot,

veterans, que corren maratons i mitges maratons, i que fins

i tot són de fora de Catalunya. No obstant, la base és prio-

ritària. Es comença a fomentar el tema popular, però a poc

a poc. Així ho reconeix Llopart: “El que més ens interessa

és la base; els populars ja saben què és l’atletisme”.

114-119-Atlet 13/10/06 03:09 Página 119

Entrenament funcionalPreparació per a esports

Amb la col·laboració especial dels centres

Esforç— 120

entrenament personal

ConcepteNo es tracta d’entrenar músculs de mane-

ra aïllada sinó de realitzar moviments de

caràcter global on es veuen implicades to-

ta una sèrie de cadenes musculars, amb

una atenció especial al DIAFRAGMA,

que és el centre de totes aquestes ca-

denes i decisiu en la respiració. L’objectiu

consisteix a realitzar exercicis que perme-

tin incrementar la transferència tant a les

accions de la vida quotidiana com a les

que es produeixen en les diferents pràcti-

ques esportives, tot reduint el risc de lesió i

millorant la qualitat de vida.

Contràriament al que succeeix en l’entre-

nament tradicional de força–resistència,

fugim de l’aïllament muscular per centrar-

nos en la globalitat del moviment, per tro-

bar en les situacions de desequilibri i ree-

quilibri dinàmic l’element clau d’aquest

entrenament.

Com dur-lo

a termeCal implicar-hi cade-

nes musculars, el co-

neixement d’aques-

tes cadenes serà molt

important per fer correctament el disseny

dels exercicis. Els exercicis proposats hau-

ran d'implicar diversos grups musculars

diferents, molt especialment la musculatu-

ra estabilitzadora.

Buscarem superfícies o ele-

ments (Fit-Ball, Bosu, matalas-

sets, gomes...) que provoquin

inestabilitat i desequilibris, da-

vant els quals el cos hagi de

respondre estabilitzant-se i tor-

nant-se a equilibrar.

Tot aquest procés de reequilibri im-

plica un gran treball de la musculatu-

ra estabilitzadora (abdominal, lumbar,

erectors de la columna, paraverte-

bral, glutis...), que és l’encarregada

d’adaptar correctament la posició

corporal a les diferents situacions, re-

duint el risc de lesió i augmentant les pos-

sibilitats de moviment de la persona. Els

processos de reequilibri dinàmic impliquen

reaccions en tots els eixos i plans de les

articulacions, provoquen canvis en els pa-

trons habituals del moviment i milloren les

connexions neuromusculars. Per aquest

motiu es tracta d’un tipus d’entrenament

motriu molt ric.

Avantatges de l’entrenament funcional:• Millora de la postura

per l'increment del

to de la musculatura

estabilitzadora.

• Increment de l’eficà-

cia de les respostes

motrius: gràcies al

treball simultani dels músculs agonistes,

antagonistes estabilitzadors i neutralitza-

dors es milloren les connexions neuro-

musculars, s'afavoreix la transmissió dels

impulsos elèctrics que originen les con-

traccions, i s'aconsegueixen millores de

la coordinació intra i intermuscular.

• Millora de l’equilibri (estàtic i dinàmic): fo-

nament sobre el qual es basen tots els

moviments, és l’habilitat de mantenir la

posició desitjada. Necessita una correcta

coordinació entre tots els músculs que

intervenen en el moviment, tant si actuen

com a agonistes, antagonistes, sinergis-

tes, fixadors o estabilitzadors.

• Increment de la propiocepció: augmenta

la consciència del propi cos (de la si-

metria i l'equilibri corporal) i

facilita la percepció dels

canvis de posició, encara que siguin

molt petits.

• Reducció de les lesions: una mus-

culatura estabilitzadora en forma i la

millora en la transmissió dels impul-

sos nerviosos reduiran molt el risc de

patir lesions musculars i/o tendino-

ses davant de situacions que afectin

la vida quotidiana (exemple: pinçament

lumbar en recollir quelcom de terra o en

desplaçar un objecte pesant) o la pràctica

esportiva (reducció d’estrebades o ruptu-

res de fibres, musculars per manca de co-

ordinació en la resposta motora). A més a

més aquest tipus d’entrenament permet un

gran enfortiment dels lligaments i tendons.

• Augment de l’agilitat: millora de la capa-

citat de compensar els canvis del centre

de gravetat del cos de manera eficient

durant els moviments. La seva millora

permet incrementar la velocitat, la

precisió i per tant l’eficiència

dels moviments

• Entrenament simultani de la capacitat

aeròbica (cardiovascular) i de la força i

resistència muscular.

• Transferència als esports: equilibri, agili-

tat, estabilització i propiocepció estan in-

tegrats en tots els moviments esportius,

per tant si millorem aquestes capacitats

incrementarem el nostre rendiment (exe-

cucions tècniques més precises i efi-

cients i respostes més efectives davant

d’estímuls previstos i no previstos).

• Forma d’enriquir l’entrenament clàssic

de força–resistència, hipertròfia...

• Increment de la motivació, realitzar exerci-

cis en situacions d’inestabilitat represen-

ta un nou estímul i pot convertir-se

en un nou repte per als qui que

fa molt de temps que en-

trenen.

Aspectes que s’han de considerar:• Cal tenir en compte que tots els ele-

ments que són complexos pel que fa a la

coordinació impliquen fatiga del sistema

nerviós (central i perifèric), i per aquest

motiu la durada d’aquest tipus d’entre-

nament ha de ser limitada.

• Si realitzem entrenaments mixtos, és mi-

llor començar amb els exercicis d'entre-

nament funcional quan estem amb plenes

facultats i sense fatiga acumulada, ja que

si no ho fem així s’incrementaran els

errors i augmentarà el risc de lesió.

120-121-PrpFisicaMed 13/10/06 03:12 Página 120

Esforç— 121

medicina esportivaInestabilitat de l’espatllaLa lesió de l’espatlla més popular és l’ano-

menada “tendinitis”. La “tendinitis” és ca-

racterística dels esportistes veterans. Els

esportistes joves poques vegades tenen

tendinitis; el que sufreixen més habitual-

ment és l’anomenada “inestabilitat”.

L’articulació de l’espatlla consta d’una su-

perfície plana (glenoides) sobre una rodona

(cap de l’húmer). Aquesta articulació (ano-

menada “enartrosi”) és congruent en part

gràcies a una espècie de peralt que exis-

teix a la glenoides anomenat labrum o ro-

det glenoïdal.

Els esportistes, especialment aquells que

realitzen llançaments, tenen certa tendèn-

cia a que el cap de l’húmer surti del seu

lloc, la majoria del cops sense aconseguir-

ho. Aquest fet s’anomena “inestabilitat” i

és en molts casos la causa principal del

dolor de l’espatlla de l’esportista jove. Si

aquesta tendència es repeteix de forma

constant degut a la repetició d’algun gest

específic la inestabilitat pot instaurar-se de

forma crònica.

En d’altres ocasions, la lesió de l’espatlla

esdevé per un accident. És freqüent que

l’esportista afectat d‘una inestabilitat de

l’espatlla ens expliqui que durant un llan-

çament, un contrari li ha bloquejat el braç i

en aquest moment ha notat un dolor agut

a la part anterior de l’espatlla: ha tingut la

sensació que “l’espatlla se li sortia de lloc i

li tornava a entrar”.

Bé sigui per la repetició d’un gest o per un

accident com l’explicat abans, el fet és

que apareix una lesió en el rodet glenoïdal

que segons la seva localització té diferents

noms. Així, si la zona de la lesió és en la

part més baixa i interna del rodet glenoïdal

la s’anomena “lesió de Bankart”, si la lesió

es situa on es fixa el tendó del bíceps, s’a-

nomena lesió de SLAP.

Una exploració clínica exhaustiva ens

apunta el diagnòstic, que ha d’ésser con-

firmat mitjançant una RM. El repòs s’impo-

sa durant al menys tres setmanes i la reha-

bilitació funconal és fonamental per a

“re-estabilitzar” l’espatlla.

Si amb això no és suficient o la lesió és

molt severa, sempre ens queda la opció

quirúrgica.

Dr. Ramon Balius

Consell Català de l’Esport i clínica FIATC

Revista Apunts.org

Esports com el voleï, rugby, handbol, waterpolo, bàsquet i

l'hoquei, son els que més acusen aquest tipus de lesions.

Lesió de Bankar

Lesió de SLAP

120-121-PrpFisicaMed 13/10/06 03:12 Página 121

Per dinar i sopar primer és recomanable

menjar un plat que contingui pasta, arròs,

llegums, patata, quinoa, etc., o si no com

a acompanyament del segon. Però mai no

podem obviar-los.

A continuació us mostrem un exemple de

com aconseguir-ho; hem destacat en ne-

greta els aliments rics en hidrats de car-

boni complexos:

Exemple de pauta alimentària

per al dia anterior a la competició.

(Esportista d’equip de tipus amateur)

ESMORZAR:• Una tassa de llet descremada (200 ml)

• Cereals tipus flakes (55 g)

• Un got de suc de taronja

• Entrepà de pernil dolç (60 g de pa

integral amb tomàquet, oli d’oliva

i un tall de pernil dolç)

MIG MATÍ:• Una peça de fruita o bé dues figues

seques

DINAR:• Un plat de pasta amb tomàquet

sofregit i formatge ratllat

• 125 g de filet de porc a la planxa

amb amanida variada

• Pa, oli

• Un flam

BERENAR:• Una peça de fruita

• Un iogurt descremat natural

amb 2 cullerades de melmelada

• 4 galetes tipus Maria

SOPAR:• Un plat de mongeta tendra

i patata vapor

• 175 g de sèpia a la planxa

amb arròs blanc

• Pa, oli

• Macedònia de fruites

del temps

• Abans de gitar-se:

Un got de llet descremada

• Cal beure un mínim

de 8 a 10 gots d’aigua al dia.

Esforç— 122

Alimentació i esportActualment podem dir que l’alimentació i

la hidratació que segueix qualsevol perso-

na que practica un determinat esport, te-

nen una relació molt directa amb el seu

rendiment esportiu.

Per exemple, una hidratació correcta

pot influir en el retard de la fatiga de

l’esportista.

És per això que cal saber què hem de

menjar i beure quan practiquem un esport

com a amateurs.

Quins aliments ha d’incloure l’esportista

diàriament en la seva alimentació?

Al llarg dels diferents articles que anirem

publicant en aquesta secció, explicarem

quins són els grups d’aliments que neces-

sita un esportista amateur, com preparar-

los, amb quins aliments combinen millor,

etc. I també com i quan s’ha d’hidratar.

Cereals i fèculesEl primer grup d’aliments, en què centra-

rem la nostra atenció i que no pot faltar en

l’alimentació de qualsevol esportista, són

els cereals i les fècules.

• Cereals

• Farines Hidrats de carboni

• Pasta complexos

• Arròs

• Pa Vitamines del grup B

• Llegums Proteïnes

• Patates Minerals

• Quinoa...

Es tracta d’aliments rics en hidrats de

carboni complexos, a través dels quals

assegurarem un correcte subministrament

de glucosa (principal font d’energia que

utilitza el nostre cos) durant la pràctica es-

portiva.

És tan important la quantitat com la quali-

tat, per això cal que seleccionem aliments

com el pa, cereals d’esmorzar, musli,

arròs, pasta italiana, patates, quinoa,

llegums, rics també en vitamines del grup

B, fibra i potassi. La quinoa i els llegums a

més a més contenen quantitats importants

de proteïnes vegetals sense greixos.

Aquests aliments afavoriran el treball mus-

cular i la digestió, encara que aquesta da-

rrera dependrà de com els preparem i amb

quins aliments els combinem.

La quantitat d’hidrats de carboni que un

esportista amateur necessita dependrà de

diversos aspectes com són el tipus d’es-

port, la durada de l’activitat física, la inten-

sitat, el pes de l’esportista, etc. Però cal

tenir en compte que aquest nutrient influirà

força en el seu rendiment esportiu.

Una de les recomanacions que donem als

esportistes és que els hidrats de carboni

garanteixin com a mínim entre un 50% i un

60% de les calories totals diàries.

Per aconseguir-ho, cal que aquests tipus

d’aliments estiguin presents en tots els

àpats diaris. Per exemple, a l’esmorzar i al

berenar podríem escollir pa, cereals , mus-

li… o alternar-ne diferents tipus en un ma-

teix àpat.

nutrició

122-123-Nutricio 13/10/06 03:26 Página 122

la r

ecep

ta

Esforç— 123

Què és la quinoa i com es prepara?El seu origen és molt antic i apreciat, es

tracta d’un cereal originari dels Andes que

es consumeix fa més de tres mil anys.

La quinoa és un cereal molt nutritiu i salu-

dable per a qualsevol persona i etapa de la

vida (nens, adolescents, adults, esportis-

tes, embaràs, lactància, geriatria, meno-

pausa, etc.).

El seu interès nutricional, sobretot en espor-

tistes, es deu a la seva riquesa en hidrats

de carboni complexos, proteïnes de molt

bona qualitat (similars a la dels aliments pro-

teics d’origen animal, carns, peixos, ous,

lactis), però sense greix, no conté gluten i té

molts minerals i vitamines, principalment del

complex B, C i E. A més a més, la seva di-

gestibilitat és força bona. Per tant cal po-

tenciar-ne el consum en esportistes.

La quinoa es prepara com l’arròs, és a dir,

necessita dues mesures d’aigua per una

de quinoa, amb l'aigua bullent, i es deixa

coure uns 15 minuts. Es pot preparar com

amanida amb els ingredients que més ens

agradin, amb verdures, amb un bon so-

fregit, etc. En definitiva, la podem prepa-

rar com faríem amb una recepta d’arròs.

Actualment es pot comprar en botigues

que tinguin aliments ecològics, botigues

de productes dietètics o fins i tot en alguns

supermercats a la secció de productes

dietètics.

Núria Llata Vidal

Dietista-Nutricionista. Passeig Bonanova 9, 2n. 1a. Barcelona. Tel.: 932 113 234 - Sant Jordi, 37. Sant Cugat del Vallès. Tel.: 935 894 344

Ingredients:• Una tassa de quinoa• Dues tasses de brou de verdures o aigua• Un gra d’all • Un tomàquet• Un porro• Una ceba petita• Mig carbassó• Mitja albergínia• Oli d’oliva• Pebre• Sal

Preparació• Preparem les verdures de la manera se-

güent: pelem i piquem el gra d’all, la ceba iel porro. Pelem i trossegem la resta de ver-dures i les reservem.

• Posem oli en una paella, quan estigui ca-lent hi afegim l’all, la ceba i el porro, ho dei-xem sofregir i afegim el carbassó, l’albergí-

nia i, finalment, el tomàquet. Salpebrem. Hodeixem que cogui uns minuts

• Hi incorporem la quinoa, remenem i hi afe-gim el brou. Quan comenci a bullir abaixemel foc i ho deixem coure uns 15 minuts.

NOTA: Si es vol es pot preparar primer la qui-noa seguint les indicacions del paquet, és adir, bullint-la primer i després afegint-la a lesverdures sofregides.

Comentari nutricional de la recepta:Per cada ració d’aquesta recepta obtindràsuna excel·lent dosi d’hidrats de carboni com-plexos, fibra, vitamines, minerals i proteïnesvegetals. És molt fàcil de digerir gràcies alspocs greixos que t’aporta. Un primer plat que qualsevol esportista hau-ria d’incloure en la seva dieta. Aquesta recepta és apta per a totes les edats

Quinoa amb verdures

122-123-Nutricio 13/10/06 03:26 Página 123

Esforç— 124

Renova’t les sabatilles de córrerAl principi de temporada el normal és que

et facis un fart de córrer per agafar de

seguida una bona forma física. És molt

important, doncs, realitzar aquesta activi-

tat amb les millors condicions possibles.

Per això el preferible és que portis a la

bossa unes sabatilles de running; t’estal-

viaràs maldecaps i lesions. En el mercat

hi ha una gran varietat d’aquest tipus de

vambes i, a part dels gustos de color o

marca, s'han de triar segons les carac-

terístiques de cada esportista. Però a

l’hora d’adquirir aquest calçat és fàcil per-

dre’s amb la quantitat de noms comer-

cials que els fabricants adopten per als

seus productes. Fonamentalment totes

les sabatilles de running proporcionen

amortiment i estabilitat. D’altres també

destaquen per la seva lleugeresa, que

serà un factor molt valuós per a aquells

que fan molts quilòmetres. Si ets d’aque-

stes persones el millor és que vagis a un

podòleg, que et farà un estudi de la teva

cursa i et dirà si ets pronador o supina-

dor. Algunes botigues d’atletisme espe-

cialitzades també fan aquest estudi de la

biomecànica i et recomanen quina sabata

és la millor que s’adapta al teu peu.

Un cop ja tinguis les teves sabatilles de

running i les facis servir, tracta també de

conservar-les en bon estat. En general

les vambes per córrer permeten entre

600 i 1.000 km d’amortiment efectiu, ja

que les soles es desgasten progressiva-

ment del mig. Si et passa això deixa

aquestes sabatilles per passejar el gos.

Per netejar-les no les submergeixis en

l’aigua, utilitza tovalloletes de nadó. I

tampoc no les deixis mai assecar-se al

sol o a prop d’una font de calor, perquè

s’endureix la pega i s’assequen els mate-

rials d’amortiment.

Web recomanada:

http://is1.cyberfenix.net/zapas/

Amortiment i estabilitatAvui dia tots els models de sabatilles de

running incorporen aquestes dues carac-

terístiques:

Amortiment

En córrer multipliquem la força de l’impacte

contra el terra per la velocitat que duem.

L’amortiment que porten les sabatilles dismi-

nueix aquest impacte i la falta d’aquest

amortiment fa que el nostre sistema muscu-

lar i esquelètic hagi d'absorbir tota la força

de l’impacte que no reté la sola del mig. En

condicions ideals el nostre cos està preparat

per absorbir aquesta força, però en llargues

distàncies i sobre un terra molt dur (com

l’asfalt) es poden arribar a produir lesions.

Normalment els peus amb molt arc neces-

siten més amortiment. Però un excés

d’amortiment pot produir inestabilitat, com

si trepitgéssim un matalàs, i a més inhibeix

els mecanismes naturals del cos per

amortir aquestes forces. Per això la majo-

ria de fabricants tenen diferents models

d'acord amb el pes de cada persona.

Estabilitat

Si la sabatilla és molt tova i es deforma amb

les petjades estarem forçant els peus i ge-

nolls a trepitjar malament durant la cursa,

cosa que ens pot provocar lesions de tota

mena. L’estabilitat de la sabatilla ve donada

per la seva estructura. La forma, alçada i

densitat de la sola seran determinants per

aconseguir l’estabilitat desitjada. La forma

de la sola pot tenir diferents talls que doten

de més superfície per un costat que per l’al-

tre. L’alçada de la sola també pot variar, ge-

neralment amb més gruix per la part inter-

na. La sola està composta de diferents

densitats segons si es necessita més reforç

en la part interna o externa. La densitat de

la sola del mig també influeix en l’estabilitat,

i com més duresa més estable serà la sa-

batilla. També s’aconsegueix més estabilitat

fent que el taló estigui el més perpendicular

al terra possible i per això cal fixar-se en la

part de darrere que el cobreix; el contrafort.

bulevard

NikeAir Pegasus

AdidasSupernova Cushion

ReebokPremier Trinity KFS

ReebokPump Romulus

AdidasAdistar Cushion

NikeAir Max

124-125-Bulevard 13/10/06 03:27 Página 124

Les sabatilles més professionals tenen

models específics per als corredors que

trepitgen cap a dins (pronadors) o els que

ho fan per la part exterior (supinadors). A

un pronador quan corre se li giren els tur-

mells cap a dins i als supinadors cap enfo-

ra. Si els teus turmells no giren cap a dins

ni cap a fora vol dir que ets neutre. Des de

és visitar un podòleg amb una certa espe-

cialització, que et pot donar una llarga i

plàcida vida atlètica si et fa un estudi bio-

mecànic en cursa. Aquests estudis ser-

veixen per analitzar com la teva forma de

córrer afecta la manera de trepitjar i de

com aquesta trepitjada afecta la muscula-

tura, els tendons i les articulacions de les

teves cames. Després proposen les mesu-

res correctores corresponents i, amb el

grau de pronació/supinació concret, po-

dràs triar les sabatilles que s’adaptaran mi-

llor a la teva cursa. Generalment les sabati-

lles per a pronadors tenen més estabilitat, i

per a supinadors més amortiment.

Biomecànica: pronadors o supinadors

Esforç— 125

Recuperació d'energia:

SpiraTot just arriba al nostre país aquesta

marca de running que destaca per la se-

va tecnologia, anomenada WaveSpring,

que dota les seves sabatilles d’una

capacitat de recuperació d’energia

del 96%.

Aquesta tecnologia, basada en un sis-

tema d’amortiment helicoïdal, redueix

la fatiga i proporciona un gran confort.

Adaptable a tota mena de trepitjades,

pronadors/supinadors, també dóna

una bona estabilitat. Es fabriquen amb

diferents graus d’amortiment depe-

nent de si és per a home o dona i

també segons la talla del peu.

Els atletes que ja les fan servir desta-

quen que els efectes d’aquesta tec-

nologia són immediats.

casa teva pots esbrinar quina mena de cor-

redor ets. Et situes descalç davant un mi-

rall i sense aixecar el taló doblegues diver-

ses vegades els genolls; si notes que els

turmells giren cap a dins ets pronador i si

ho fan cap a fora ets supinador. També

pots observar el desgast de les soles de

les teves sabatilles actuals. Però el millor

PumaPrevail IV

PumaTenos III Puma

Phasis III

New Balance1060

New Balance825

AsicsGel Kinsel

SauconyGrid Triumph 3

KelmeBlade Runner

MizunoWave Elixir

MizunoWave Precision 7

AsicsGel Nimbus VIII

SpiraVolare III

124-125-Bulevard 13/10/06 03:28 Página 125

Esforç— 126

L’ESPORT CATALÀ EN IMATGESCarles Santacana Secretaria de l’Esport ISBN: 84-393-7049-0

Aquest llibre explora els camins dels inicisde l’esport català modern, tot utilitzant lafotografia com a una font d’informació pri-vilegiada per captar les circumstàncies enque es va produir l’arribada de les pràcti-ques esportives al nostre país. Utilitza laimatge per donar comptes d’alguns aspec-tes definitoris de l’esport català d’abans dela Guerra Civil del 1936. L’autor ha procuratque la tria de les fotografies fós indicativad’alguns aspectes en que la influència del’esport sobre el conjunt de la societat esva fer més evident. En el primer dels sisapartats s’assenyala el caràcter pioner delprimers esportistes. El segon ressalta la ne-cessitat d’agrupar-se per a la pràctica del’esport i el associacionisme que va com-portar. Després s’analitzen els espais es-portius que van sorgir i que van transformarel paisatge urbà. Els dos següents capítolssón dedicats a la dona i als primers heroisesportius. Finalment, un capítol on s’analit-za la interacció entre esport i institucionspúbliques. Un bon llibre per a observaramb detall els inicis de l’esport català.

LA PENYA EN 75 PARAULESToni SolerViena EdicionsISBN: 84-8330-379-5

El club badaloní per excel·lència va cloureel festeig dels tres quarts de segle amb lapublicació d’aquest llibre, escrit pel cone-gut periodista Toni Soler, badaloní d’adop-ció i soci del Club, que és un repàs a latrajectòria de l’entitat. Com si es tractésd’un diccionari enciclopèdic, el text s’es-tructura en 75 entrades, una per any, enquè, d’una manera breu i amena, es trac-ten els fets i les persones més rellevantsde la història del club verd-i-negre. Ciste-lles inversemblants, arbitratges escandalo-sos, èxits, decepcions, duels amb l’eternrival, anècdotes, etc. configuren un recullen què no falta el toc d’humor tant carac-terístic de l’autor. La Penya en 75 paraulesinclou també nombroses fotografies, algu-nes d’un gran valor testimonial i moltesd’inèdites, que il·lustren gràficament ca-dascuna de les entrades del text i desvet-llaran records i emocions en molts delslectors. Un fenomenal llibre documentald’aquell club que va néixer com a PenyaSpirit of Badalona i que al 1994 es va con-vertir en el campió d’Europa.

MITES DEL BARÇAJordi FinestresAngle EditorialISBN: 84-96521-03-6

Aquesta obra fa un repàs del “sentimentblaugrana" a través de les imatges. És unasíntesi d’una passió: les emocions, la histò-ria, els millors jugadors i moments que hanajudat a construir l’entitat esportiva en totun fenomen esportiu i social mundialmentfamós. Des d’Eto’o i Puyol, fins a Kubala iHelenio Herrera, passant per Urruti i Rama-llets, Koeman i Rifé. "Mites del Barça"acompanya al lector en un viatge pel tempsi les imatges més espectaculars del mónculé. És un homenatge als entrenadors quehan deixat empremta, als porters més re-cordats, als defenses, migcampistes i da-vanters que han fet història. L’època de Sa-mitier, l’equip de les Cinc Copes, el dreamteam de Cruyff i la màgia de Ronaldinho icompanyia. També hi ha lloc pels herois delPalau Blaugrana. Des de Epi a Pau Gasol(bàsquet), Enric Masip i Iker Romero (hand-bol) o Josep Enric Torner i José Luis Páez(hoquei patins). Passat i present s’uneixenen aquest magnífic llibre per deixar gravaten la memòria la història i els èxits espor-tius que han convertit al FC Barcelona enun referent mundial.

audiovisuals

RugbyCatalà.org Els amants del rugby poden estar d’enho-rabona perquè des d’aquesta web es pot

seguir el diaa dia del quesucceeix alvoltant de lapilota ovala-da. Nascut al2001 de lama d’un grupd’entusiastesdel rugbi, es

va concebre per a difondre tot allò rela-cionat amb el rugbi en general i amb eldels Països Catalans en particular. El prin-cipal atractiu és el seguiment de l’actuali-tat del rugbi català, amb fotografies degran qualitat, però també tenen altresseccions com la botiga o l’àrea de descàr-regues de videos que el converteixen enun portal ben complert. Han organitzattambé concursos de tota mena amb unamolt bona acceptació; pel mundial, pilo-tes de rugbi, la foto de la setmana va re-partir lots de complements dietètics, en-trades per anar a veure la Santboiana encompetició europea o el llibre del mític ju-gador Albert Malo, per la diada de Sant

Jordi. Fins i tot des d’aquest portal s’hanorganitzat viatges per seguir a l’USAP dePerpinyà.

Reus24.comSi voleu estar assabentats de l’actualitatesportiva de Reus podeu guardar aques-ta adreça en les vostres favorits perquèen el poc temps de vida que porta, ja s’haconvertit en un referent a la capital delBaix Camp. El futbol, el bàsquet i sobre-tot l’hoquei patins són els esports quemés presència tenen, també hi ha però,notícies de la resta d’esports i esportistesreusencs. Tot i que les notícies i els resul-tats són les principals seccions del portal,les editorials no es poden deixar de llegir.També son interessants els documentsde video i àudio. En l’àrea de fotografieses pot observar que s’han esmerçat enpublicar un gran arxiu d’imatges i noméscal seleccionar l’esport desitjat per obte-

nir un bon assortiment d’instantànies. Ini-ciatives com aquesta donen qualitat alscontinguts de la xarxa del nostre país.

RegionalPreferent.com"El lloc on batega la preferent" resa a l’es-lògan d’entrada. I és que aquesta webproporciona molta informació detalladasobre aquesta categoria. Cada jornada espoden seguirels resultats iclassificacions,que donen peua unes esta-dístiques moltben ordena-des. Però elque més des-taca és el "re-portatge" que realitzen sobre un partit de-terminat d’on després seleccionen un"protagonista" i fan el seu perfil, també re-cullen les declaracions dels entrenadorsen "roda de premsa". Abans de l’estiu esvan atrevir a organitzar un partit entre unaselecció del grup A contra els del B, unamena d’All Star de Regional Preferent,que es va disputar a l’estadi Nou Sarde-nya, de l’Europa.

124-Audiovisuals 13/10/06 03:32 Página 126

UN CALENDARIAMB MOLT D’ESFORÇ

L’equip femení del Club Vòlei Esplais deCastelló d’Empúries es va fer unes fotosmolt especials per editar un calendari del2006, amb el qual poder generar uns petitsingressos. Però la sorpresa va venir quanvàrem poder veure la gran qualitat de lesimatges... i de les protagonistes. El fotògrafJordi Cassú va saber treure molt profit delque a priori havien de ser unes senzillesinstantànies d’estudi. Felicitats a tothom.

L’ESFORÇ DE BUENAFUENTE

El carismàtic humorista i presentador, An-dreu Buenafuente, va aprofitar la gala Ma-de in DiR, feta al principi de l'estiu, per pre-sentar per primera vegada una de lesseves obres, anomenada “Esforç”, que s’haconvertit en la seva targeta de presentacióen el món de la pintura. Els guanyadors dela gala, els qui millor saben posar la seva vi-da en forma en la cadena catalana de gim-nasos, van rebre una litografia numerada isignada per Buenafuente.

món esforç

124-Audiovisuals 13/10/06 03:32 Página 127

Esforç— 128

l’altra cara per Gustavo Bejer

Rudy Fernández,jugador del DKV Joventut de Badalona.

126-LaltraCara 13/10/06 03:35 Página 128

www.torres.esclubtorres@torres.es

València San Vicent Màrtir, 14646007 ValènciaT 963 412 297F 963 808 962ccvvalencia@torres.es

BarcelonaAribau, 17308036 BarcelonaT 932 008 763F 932 009 364ccvbcn@torres.es

Girona Manel Bonmatí i Romaguera, 15 acc17003 GironaT 972 223 757F 972 410 871ccvgir@torres.es

Madrid MártiresConcepcionistas, 1928006 MadridT 914 017 762F 914 010 208ccvmdd@torres.es

Sta Cruz de TenerifeEdif. Parquemar.Avda. Manuel Hermoso Rojas, 238003 Sta Cruz de TenerifeT/F 922 595 200ccvtfe@torres.es

Palma de Mallorca Miguel Marqués, 2207005 Palma deMallorcaT 971 777 254F 971 777 250ccvpalma@torres.es

Per a més informació i inscripcions, contacti amb nosaltres a:

Coneixi el món del vi en els cursos que el Club Torres li ofereix en els seus Centres Culturals del Vi.

Introdueixi’s de forma clara i senzilla en els secrets del vii la viticultura: història, criança, com escollir-los, vi i gastronomia, el tast, etc.; de la mà d’experts i enòlegs.

Les sessions són de 2 hores durant 2 dies, en horari de tarda, i finalitzaran amb un tast comentat de vins.

Tots els participants rebran material didàctic, un obsequi i un diploma acreditatiu del curs. Les places són limitades.

Tot sobre el vi

Programa• Introducció al vi,

l’enologia i la viticultura• El tast de Vins• Vi i gastronomia• Els destil·lats• Vins de finca Torres• Grans vins del Món• Curs de tast avançat

CENTRECULTURAL DEL VI

c u r s o s 2 0 0 6

000-Portades 13/10/06 00:50 Página 2

000-Portades 13/10/06 00:50 Página 1