esforç 19

esfo

rçN

úmer

o 19

esfo

rç p

ublic

acio

nsW

WW

.ESF

ORC.

CAT

eç

Editorial19 4/3/09 00:42 Página 24

EDITORIAL

Quan vam tenir l’oportunitat d’entrevistar i fotografiar, en exclusiva per a l’Esforç, el que està considerat com un dels millors jugadors de rugbidel món, Dan Carter, no ho vam dubtar ni un sol instant. Després va venir una greu lesió, que va fer que el seu pas pel club nord-català hagiestat un vist i no vist. Però de la mateixa manera que vam apostar fermament per un dels grans de l’esport mundial, no ens vam arronsar tam-poc per un fet circumstancial del joc. En Daniel es recuperarà i tornarà a delectar-nos amb el seu joc, ja sigui des de la USAP o des dels AllBlacks, perquè, als que ens agrada l’esport d’arreu del món, el que volem és gaudir dels millors, si pot ser en directe i, si no, per televisió. De lamateixa manera, l’organització d’un gran esdeveniment a prop de casa, com van ser els Jocs Olímpics de Barcelona, és una oportunitat únicade gaudir dels millors de cada especialitat. Per això, la possibilitat de veure de nou, amb motiu de l’Europeu d’atletisme de l’any vinent, els millorsatletes del continent és una oportunitat que no se’ns pot escapar. I ja es treballa també perquè hi hagi més cites esportives de gran magnitud.Així, Tarragona té la intenció d’organitzar els Jocs Mediterranis del 2017, i en aquest número els hem volgut ajudar a difondre la seva precandi-datura. I quina millor manera de fer-ho hi pot haver que aplegar esportistes, els que han de ser els veritables protagonistes? Localitzar-ne tants,i de tan diferents modalitats, i citar-los en emplaçaments diferents i en dies diferents ha significat un gran esforç, però ha valgut la pena, tal comveureu. No en va ja fa més de cinquanta anys que Barcelona va organitzar uns jocs mediterranis on va destacar un altre dels grans de l’esportcatalà, Joaquim Blume. Justament, ara es compliran cinquanta anys de la seva malaurada mort en accident aeri quan estava en el millor momentde la seva carrera esportiva. Tant de bo que en aquests grans esdeveniments esportius es donin cita esportistes de la talla de Joaquim Blumeo de Dan Carter! Podeu estar segurs que intentarem fer-nos ressò també del seu esforç.

Josep M. Monteagudo

L’esforç dels millors

Editor-Director Josep M. Monteagudo Cap de redacció i dissen y gràfic Àlex Rubies Dissenygràfic Noelia Guerrero Edició de moda Esther Ferré Correcció Joan Rebagliato i NadalSubscripcions [email protected] Publicitat [email protected] Oriol Roca, Nacho Juárez, Carlos Hernández, Luis Sánchez, Miro Pesonen, RyuVoelken Kris Arboleda Il·lustracions Àlex Rubies, Berto Martínez, Narcís Gironell Consell deredacció Xavi Peña (Voleibol), Marc Morató (Hoquei herba), Jordi Solà (Rugbi), Cadenas(Handbol), Rafa Aguilar (Waterpolo) Esforç publicacions, SL Apt. Correus 1023, 08629Torrelles de Llob.Telèfon: 936891435 · www.esforc.cat - [email protected] Distribució Comercial Atheneum, SAImpressió Calle Gràfica Dipòsit legal B-39877-2006 Preu d’exemplar 3’5 euros

Portada Dan CarterFotógraf: Nacho Juárez · Estilisme: Antía Pagant www.stylish.es · Maquillatje: Marta Ibars

esforçCol·labora:

Editorial19 4/3/09 00:42 Página 25

sumari PORTADA32 DAN CARTEREl millor jugador de rugbi del mónporta el deu, el número de la per-fecció. I molts el consideren eljugador perfecte.

HANDBOL

52 DOS EXNBA A GIRONAEl Sant Josep de Girona ha fitxatels nord-americans AnthonyGoldwire i Darryl Middleton, totsdos amb experiència NBA i ACB.

FUTBOL

76 JUAN ANDREUEl pivot andalús del BM Granollerstindrà en la Copa del Rei l’oportunitatde continuar creixent en la que demoment és la seva millor temporada.

EDITORIAL4 E-MAIL6 PANORÀMIQUES12 ACTUALITAT ESPORTS

pàg. 40

62 EL DOBLE DE CESCVíctor Argudo és el doble oficial deCesc Fàbregas en publicitat i jugacom a lateral esquerre a la UEEuropa.

BÀSQUET

pàg. 32

pàg. 62

WATERPOLO74 TERESA GORRIALa jove jugadora catalana s’estàfent un nom en el món del waterpo-lo. Al club i a les seleccions infe-riors, ja és tota una referència.

pàg. 58

pàg. 62

JOCS MEDITERRANIS40 TARRAGONA 2017Tarragona s'ha embarcat en unprojecte magnífic. La ciutat buscaconvertir-se en la seu dels jocsmediterranis de l'any 2017.

58 ILURO HCUn projecte molt interessant que vanéixer a Mataró l'any 1991. Arasegueixen treballant per convertir-se en un petit entre els grans.

HOQUEI HERBA

HOQUEI PATINS62 AITOR EGURROLAEl porter català, conegut amb elsobrenom de Pop, és tota unagarantia a la porteria del FCBarcelona d'hoquei sobre patins.

Sumari 19 4/3/09 02:23 Página 2

MOTOR

VELA92 LAIA TUTZÓLa regatista olímpica és una de lesresponsables del nou BarcelonaInternational Sailing Center, alFòrum de Barcelona.

90 JAIME ALGUERSUARIAquest pilot català de l’equip RedBull no es cansa de batre rècords ide trencar registres. Està a punt perfer el salt a la F-1.

ÀREA ESPORTIVABulevard GadgetsAudiovisuals

pàg. 92

pàg. 74

pàg. 70

pàg. 104

pàg. 83

pàg. 76

pàg. 98

LLUITA96 STEVEN DASZUna disciplina de les arts marcialsdiferent. Un mestre de la coreogra-fia de la lluita que posa els seusconeixements al servei del cinema.

OUTDOOR

CICLISME102 ÓSCAR SÀIZEl ciclista de descens ha penjat labicicleta i ha deixat en el seuesport un buit que serà molt difícild’omplir.

98 KILIAN JORNETEl millor del món en curses d’alti-tud, que ha fet del seu esport unafilosofia de vida. Un gran que no téel ressò merescut.

FREERIDE83 EL DORADO 09El principal campionat de freeridedels Pirineus, i el més important del’Europa del sud, es disputa a terrescatalanes.

Sumari 19 4/3/09 02:23 Página 3

Fotografia esportiva

Segurament l’Esforç és la revista amb la millor fotografia espor-tiva del mercat, i amb diferència. El tractament dels reportatgesés de molta qualitat. Us felicito. I us vull proposar que encapça-leu uns premis de fotografia esportiva en què els lectors podríemvotar, per Internet per exemple, la millor foto de l’any.

Andrea MiróGirona

E-MAILLes vostres opinions a esforç. Apt. Correus 1023, 08629 Torrelles de Llob. o a [email protected]

Vela

En el darrer número vaig veure un parell de fotos de vela. La velaés un dels esports que més èxits olímpics ens ha donat, peròmalauradament poques vegades surt en els mitjans. Bé, la CopaAmèrica és com la F1, que la segueixen molts però són ben pocsels que la practiquen. El món de la mar està molt arrelat aCatalunya, i per això crec que en aquesta revista tan maca hi hau-ria de sortir més sovint. A més, visualment us pot aportar bonesimatges, com les que publiqueu normalment d’altres esports.

Lluís TintoréBarcelona

Conselleria de l’Esport

Emilio Sánchez Vicario no es va estar de demanar a Zapaterola conveniència de tenir un ministeri d’Esports, aprofitant elsdarrers èxits esportius espanyols. Tots sabem, però, que granpart d’aquests èxits tenen l’origen a Catalunya, i per això noentenc que encara no s’hagi formulat la mateixa petició als diri-gents catalans. En qüestions esportives sempre hem anat unpas més endavant que la resta de l’Estat i fins i tot d’Europa:un 43% de la població catalana diu que practica esport un copa la setmana, per un 36,6 % a Espanya i un 38% a Europa.Crec, doncs, que fóra bo per al nostre esport demostrar quevolem continuar sent capdavanters, i una conselleria d’Esportsdonaria un impuls important a aquest sector. L’esport està con-siderat com el “tercer sector”, que fa de mediador entre l’Estati el mercat i comparteix les virtuts de cada un. I, a Catalunya,el 4’1% del PIB procedeix de l’esport.

Andreu RoblesBarcelona

Calendari

Entre les diferents seccions que hi ha a l’Esforç, potser el quetrobo més a faltar és un calendari amb els esdeveniments espor-tius més importants del mes. Per a molts de nosaltres serviriad’agenda per apuntar-nos a les curses a temps o per reservarentrades en els grans espectacles. I ja seria la pera si amb el car-net de l’Esforç tinguéssim un descompte. ;-)

Antoni AlemanySant Cugat

Xavi Hernández

Espectaculars el reportatge i la portada dedicats a en Xavi. Unexcel·lent jugador sortit del planter del Barça que per fi té el reco-neixement que es mereix. Ha picat pedra durant molt de temps iara en recull els fruits. Tots els premis que darrerament està guan-yant l’han dut a ser l’únic esportista candidat al premi de català del’any. Tan de bo que se’l pugui endur.

Manel VázquezCerdanyola

Correu19 4/3/09 01:04 Página 4

Correu19 4/3/09 01:04 Página 5

ELS COMPONENTS DEL PROYECTO ALAS, ALVARO BULTÓ, SANTI CORELLA I TONI LÓPEZ, S’ENTRENEN PER A PARTIR ENBREU A UNA NOVA AVENTURA; SOBREVOLAR L’AMAZONES

Panoramica1 2/3/09 19:20 Página 6

EL

DO

RA

DO

FRE

ER

IDE

09 HA

DE

IXAT

MO

ME

NTS

IMPA

GA

BLE

SC

OM

AQ

UE

STA

PU

JAD

AA

PE

UA

MB

PAIS

SATG

EE

SP

EC

TAC

U-

LAR

IUN

SO

LIM

PO

NE

NT. FO

TO:

MA

RC

SIXTO


PSICOBLOC, VARIANT DE L’ESCALADA , EN PENYASSEGATS SOBRE EL MAR I SENSEPROTECCIÓ, A CALES COVES DE MENORCA. FOTO: CARLOS HERNÁNDEZ


Un dels canvis més importants que ha experimentatl’esport amb la professionalització és l’adequació i lamillora dels mitjans d’entrenament.Els jugadors i jugadores arriben a edats avançades,abans impensables, en plenitud de facultats i ambuna experiència que fa que el seu rendiment siguimés que òptim sense cap mena de problema.Molta responsabilitat d’això la té l’avenç de lesciències de l’esport, que en els últims deu anys haestat espectacular.La professionalització ha comportat que hi hagi mésgent al voltant de l’esportista. De totes aquestespersones, n’hi ha que generen una influència positivai d’altres que no tant (però ja ens ocuparem d’això enaltres columnes). Qualsevol equip de cert nivell té enel cos tècnic un preparador físic i un fisioterapeuta;molts fins i tot incorporen un metge. Tota aquestagent no té més responsabilitat que vetllar pelbenestar físic i psicològic dels jugadors, i això quedapalès en el seu rendiment.Però el canvi de cultura no ha estat només en la gentque envolta el jugador o la jugadora, sinó que ellsmateixos cada vegada es cuiden més. És cert queaixò no passa en tots els esports i que la culturaesportiva no sempre és proporcional als ingressos del’esportista, però en el cas que ens ocupa, el voleibol,hi ha hagut moltes millores.El jugador es cuida vigilant la dieta, demanant elstractaments adients, tant preventius comrecuperatius, i aplicant una cultura de gimnàsimportant.El negoci fa que el jugador tingui una visió mésacurada de les seves prioritats i que s’adoni que laseva feina no es limita als entrenaments i als partits.Més anys a bon nivell signifiquen més ingressos, iaixò, en una activitat de durada tan curta com ésl’esport, no és un element menor.Ara el pas que ens queda és intentar portar totesaquestes millores al treball de base. Que no nomésels primers equips de la casa puguin gaudir d’untreball de qualitat, sinó que també la formació tinguiel tractament que es mereix. Que l’entrenamentinvisible tingui, també en els joves, resultats visibles.

Javier PeñaProfessor de Voleibol de la Universitat de Vic

12 esforç

OPINIÓ

Producte

ACTUALITAT VOLEIBOL

Entrenamentinvisible, resultatsvisibles

Ni el FC Barcelona ni el CV SPiSP de Tarragona van poder fer saltar la sorpresa en latrenta-quatrena edició de la Copa del Rei disputada a Almeria el 28 de febrer. Els dos

equips catalans van quedar eliminatsen el primer partit de la competició.El primer equip català derrotat va serel FC Barcelona, que, per un rotund3 a 0, va cedir la plaça de semifinalsa l’equip que més endavantresultaria campió: l’Unicaja Almeria.L’equip del Sant Pere i Sant Pau deTarragona va ser el segon: tot icomençar guanyant el primer set, vaacabar derrotat davant d’un potentCiudad Medio Ambiente Soria, queva perdre la semifinal contra elcampió, l’Unicaja Almeria.

L’equip júnior del FC Barcelona vaaconseguir la tercera posició de laSuperlliga Júnior disputada a Almeria elmateix cap de setmana que els grans esjugaven la Copa del Rei. L’equip blaugranava guanyar el Postres Reina Caravaca 2010en el partit per al tercer i quart lloc per unajustat 2 a 3. Abans, havia perdut contra elque seria el campió, l’Unicaja Almeria (3-2),i havia guanyat el Tenerife Sur per 3 a 1.

Mala sort per als catalans a la Copa del Rei

Tercera posició de la Superlliga Júniormasculina per al Barça

El CECELL lleidatà va guanyar a la final de laSuperll iga Júnior femenina l’Ibsa CajaCanarias per 1 set a 3. El club català esconvertia així en el campió d’aquestacategoria davant del guanyador de latemporada passada. El CECELL es confirmacom un dels equips que treballa més bé labase de l’Estat espanyol.

Les Adidas Dynamic són unessabatilles que han estat concebudesper a jugadors de voleibol, tant per al’entrenament com per a la més altacompetició. Tot i la subjecció de canyabaixa, ofereixen una estabilitat al turmelldigna d’unes sabatilles de canya alta. Amés, la plantilla feta en EVA garanteix elconfort i la comoditat. Per a una bonaventilació, l’exterior està fet depoliamida-mesh. www.adidas.es

El CECELL, campió de la Superlliga Júnior femenina

actualitat volei19 4/3/09 01:09 Página 12

actualitat volei19 4/3/09 01:09 Página 13

L’equip de Can Salas vaguanyar el Ciudad LasPalmas amb comoditat,per un contundentresultat de 4 a 1 que nodeixava dubtes sobre laseva supremacia. Elsgols de la victòria vanarribar dels estics deMatthias Witthaus (2),Inyaki Freixa i IgnasiGuerrero.

L’Atlètic Terrassa HC es vaproclamar fa uns dies campiód’Espanya de juvenil masculí salaguanyant a la final el CHComplutense SS de los Reyes per unajustat 5 a 4. L’equip de Can Salas vahaver de remuntar dos gols, desprésd’anar perdent per 1 a 3 durant unabona estona. Al final, però, vamostrar el seu esperit de lluita i es vaendur el partit amb una merescudavictòria per 5 a 4.

Per a un esportista, una bona dieta alimentària ésimprescindible per obtenir bons resultats. Lesnecessitats nutricionals depenen de l’edat, l’estil devida, l’estat de salut i, especialment, el tipusd’activitat física. La ingesta energètica ha de cobrirla despesa calòrica i permetre a l’esportistamantenir el pes corporal ideal. En general, qualsevolesportista ha d’ingerir grans quantitats d’hidrats decarboni, que més tard el cos transforma en glucosa,el combustible que necessiten els músculs. És moltrecomanable menjar arròs, cereals, pasta o fruitaabans de la pràctica esportiva. I, en la mesura quesigui possible, s’han d’intentar evitar els greixos.L’hoquei sobre herba és un esport que cada vegadas’apropa més al professionalisme. No perquè hihagi sous més elevats, sinó perquè els petits detallssón cada vegada més estudiats i acurats. Il’alimentació és un d’aquests detalls. Els clubscatalans intenten millorar el rendiment dels seusjugadors mitjançant estudis individualitzats quetenen en compte la dieta, el pes, la massa musculari el percentatge de greix. A més, en època decompetició, es proporcionen vitamines i begudesisotòniques als jugadors, que els ajuden aaconseguir una recuperació més ràpida. Un altreapartat molt important és la hidratació, que s’ha defer abans, durant i després del desgast físic. En elcas de la selecció espanyola masculina,subcampiona olímpica a Pequín, els detalls estenen encara més en compte. Cada jugador espesa abans i després de cada partit o entrenament.D’aquesta manera, es pot calcular de maneradetallada quina ha de ser la dieta. El metge ésl’encarregat d’escollir el menú per a cada jugador.En plena competició, el jugador pren entre dos i treslitres d’aigua al dia. És força habitual que durant ladisputa dels partits els jugadors perdin entre dos itres quilos. La missió del cos mèdic és recuperaraquesta pèrdua d’una manera àgil. Sovint espreparen batuts energètics que faciliten aquestaingesta. També és habitual proporcionar glucosaenmig del partit. Una altra ajuda que rep l’atleta ésla cafeïna que actua com un estimulant lleuger delsistema nerviós. Augmenta l’atenció, l’alerta il’habilitat mental. Però també té efectes negatius,per això no tots els jugadors en prenen. A laselecció espanyola tot està controlat i cada detall ésimportant. Els resultats els avalen. Els petits canvissón poderosos.

Els petits canvissón poderosos

OPINIÓ

Les noies del CD Terrassa van perdre l’oportunitatde convertir-se en campiones d’Espanya deprimera femení sala en perdre la final contra elClub de Campo per 2 a 1. D’aquesta manera, elclub madrileny va revalidar el títol de campió.L’Atlètic de Terrassa es va classificar en terceraposició, i el Júnior, en quarta, com aconseqüència de la victòria de l’equip de CanSalas per 6 a 5 contra l’equip de Sant Cugat.

Producte

El Adidas HS 2.1, és un estic elegant ambcolors sobris i les ratlles característiquesa ambdós costats de l'eix. L'interior decarboni ajuda a la durabilitat així com aequilibrar l'estic per a colpejar millor labola. Un bon pal per al control i eldribbling. idoni per a davanters.www.adidas.es

ACTUALITAT HOQUEI HERBA

David EnrichEntrenador de l’ONO Atlètic Terrassa

Adidas HS 2.1

14 esforç

El CD Terrassa, subcampió d’Espanya de primera femení sala

L’Atlètic Terrassa guanya el campionat d’Espanya deprimera marculí sala

L’ Atlètic de Terrassa, campió d’Espanya juvenil de sala

actualitat hoquei herba18 4/3/09 01:56 Página 14

actualitat hoquei herba18 4/3/09 01:56 Página 15

El Club Esportiu Mediterrani esva acomiadar de la LEN Trophyfemenina amb una victòriatreballadíssima, cosa que vadeixar un regust agredolç a lesbarcelonines. Les de PepeAlcázar van guanyar el conjuntgrec de l’Olympiakós per 12gols a 11. Les gregues, però,van fer valer la renda de quatregols aconseguida a Atenes perendur-se el bitllet per a lessemifinals.

Ser esportista és una feina que no es deixa mai.L’esportista no deixa de ser-ho quan deixad’entrenar-se o de competir. Aquesta feina requereixmantenir un determinat estil de vida durant les vint-i-quatre hores del dia.

A la selecció estatal, la fisiòloga i el fisioterapeutaelaboren una dieta i una aportació de suplements denutrició per a cada esportista. Malgrat això,l’esportista en general és conscient que ha de cuidarel seu cos. Com en tot, però, hi ha persones que sónmés conscients que d’altres. Tot i això, en general lagent cada cop és més conscient que s’ha de cuidar ité més coneixements de com ho ha de fer.

El fet de no cuidar-se, de no mantenir una dieta, deno seguir les directrius necessàries per portar unavida sana, pot afectar de manera diferent unsesportistes i uns altres. Hi ha jugadors a qui guanyaruns quilos no els afectarà en la pràctica delwaterpolo, mentre que n’hi ha d’altres que nomésamb uns grams ja ho notaran. El que sí que és cert ésque, en major o menor mesura, a tots els influeixd’alguna manera.

El treball que es fa per estar en forma, al marge de lapràctica esportiva, té dues finalitats: d’una banda,ens permet rendir en el present, en la competició; del’altra, tot plegat no deixa de ser un currículum quel’esportista es trobarà amb els anys. De jove potsortir, pot fer el boig una nit, no passa res. Però quanes fa més gran el temps de recuperació i els efectesde no cuidar-se són molt pitjors, i encara més si s’hamantingut un mal hàbit durant tota la vida.L’esportista ho és quan s’entrena, quan competeix,però també ho és en tots els altres àmbits de la vidaque afecten el seu cos.

L’esportista nodeixa de ser-hoquan no competeix

Marc MinguellJugador de l’Atlètic Barceloneta

16 esforç

El CN Atlètic Barceloneta vaperdre totes les opcions deseguir endavant a l’Eurolliga encaure derrotat per 10 a 9 a lapiscina de l’equip croat del HAVKMladost. Aquest resultat el vadeixar sense opcions d’accedirals quarts de final de la màximacompetició continental, ja queera quasi imprescindibleaconseguir els tres punts. En casd’empatar, encara hauria tingut

opcions de classificar-se per als quarts, però tampoc no va ser possible. La piscina croata,doncs, va ser el lloc on el CN Atlètic Barceloneta va perdre totes les il·lusions.

OPINIÓ

Producte

Aquest nou banyador de SPEEDO estàfet amb teixit Endurance +. Es tractad’un nou teixit exclusiu de SPEEDO queno es degrada amb l’aigua clorada. Ésper això que la durada del color és vintcops superior a la dels banyadorsconvencionals.www.speedo.com

ACTUALITAT WATERPOLO

El CE Mediterrani, eliminat de la LEN Trophy

El CN Atlètic Barceloneta es queda fora de l’Eurolliga

La selecció estatal suma dos punts més a la Lliga Mundial

Banyadors Speedo amb Endurande +

La selecció estatal va obtenir el seu segon triomf al Grup C de la Lliga Mundial 2009,malgrat que aquesta vegada va ser a la tanda de penals. Els de Rafa Aguilar s’enfrontavena la selecció de Rússia i el partit es va acabar amb un empat a vuit en el tempsreglamentari. En totes dues tandes, tots cinc llançaments van anar a dins. La victòria esva decidir amb una parada de Dani López davant el rus Vixniakov i amb l’encert final deGuillermo Molina, que van servir per certificar dos punts més per a la selecció espanyola.

actualitat waterpolo19 4/3/09 02:19 Página 16

actualitat waterpolo19 4/3/09 21:05 Página 1

Cada cop ens cuidem mésJordi GarciaCapità del Reus Deportiu

18 esforç

El FC Barcelona va fer callar les veus quedeien que havia abaixat el nivelladjudicant-se la Supercopa. Encara quetots els pronòstics apuntaven elsblaugrana com a campions (a l’anada jahavien guanyat per 5 a 1), els de QuimPaüls tampoc no van donar cap opció alNoia Freixenet a la tornada. A la primerapart, el Noia va sortir molt fort i es vaposar 2 a 0, amb gols de Feixas i JepiSelva, però a la represa la cosa va

canviar. El FC Barcelona va empatar a dos, amb gols d’Ordeig i Panadero, pocs minutsdesprés. I, al cap de poc, de nou Ordeig, avançava el Barça. Al final, López feia el quartper al conjunt barceloní, i a les acaballes Feixas, de penal, posava el 3 a 4 definitiu.

OPINIÓ

Segons va informar fa uns dies elportal web Reus24, el jugador delReus Xavi Caldú, que, tot i tenir dosanys de contracte amb l’equip roig-i-negre, no compta ni per l’entrenadorni pel club per a la temporada vinent,voldria rescindir el seu contracte. ACaldú no li agrada gens la situacióque està vivint aquesta temporada, itot indica que la sortida no seràamistosa. En unes declaracions alportal, el jugador afirmà que no vol“anar a qualsevol lloc” i que tampocmarxarà “gratis”. Sembla que la sortida es produirà tard o d’hora, però Caldú adverteixque, “si el club no arriba al que li demano, em quedaré”.

Producte

Els Roller hockey 3k de Reebook són unspatins concebuts per a jugadors d’hoqueisobre patins que busquen prestacions iexplosivitat. Són uns patins molt tècnicsen tota mena de superfícies. Aquestspatins et permetran ser més eficaç sobrela pista.www.reebook.com

ACTUALITAT HOQUEI PATINS

Enrico Mariotti fitxa per al Voltregà

El Voltregà està en zona de perill des de fa setmanes. Perarreglar la situació, el president del Voltregà, Ramon Vilaró,ha apostat per un jugador mediàtic, l’italià Enrico Mariotti.El jugador, de 40 anys, arriba, segons s’apunta en el portalokcat.cat, a cost zero, gràcies a l’amistat de Vilaró amb elpresident del Bassano, club d’on ve Mariotti. Amb l’italià,els de Ricard Muñoz pensen que l’objectiu de la salvaciópot estar al seu abast.

El FC Barcelona guan ya la Supercopa

Que l’esportista tingui cura del seu cos ésprimordial. A mesura que han anat passant elsanys, encara més. Les generacions que pugen aratenen molt de guanyat en aquest sentit. Jo, perexemple, no vaig començar a fer estiraments finsque no vaig tenir vint o vint-i-un anys. El tema de lapreparació física als equips ha aportat moltíssim enaquest sentit, ja que està molt instaurada i resultafonamental perquè els jugadors puguin prolongarles seves carreres més anys a un bon nivell.

D’altra banda, seguir una bona dieta, no beurealcohol, dormir les hores necessàries, etc. sóncoses molt importants, tant per prevenir lesionscom per poder viure intensament la vida esportiva.Els esportistes són cada cop més conscients de totplegat. Esportistes amateurs inclosos, ja que espodria dir que, d’alguna manera, la pràctica del’esport s’ha professionalitzat. Tothom té cura defer estiraments, de controlar el pes, de no beure ide dormir quan es competeix. Cada cop hi ha mésconsciència en el món de l’esport que el cos calcuidar-lo perquè després respongui com Déumana durant molts anys. Avui dia, amb lacompetència que hi ha al món de l’esport, i teninten compte que tothom treballa per estar al màxim,si no et cuides, quan et comences a fer gran etpassen la mà per la cara.

D’aquells esportistes que no es cuidaven i desprésrendien al camp com unes superestrelles, ja no enqueden. No perquè no hi hagi gent que potsertingui el mateix talent, sinó perquè l’esport és moltmés físic i cal estar al cent per cent per podercompetir d’igual a igual.

Xavi Caldú no marxarà del Reus a qualsevol preu

actualitat hoquei patins19 4/3/09 01:47 Página 18

actualitat hoquei patins19 4/3/09 01:47 Página 19

El nou mig obertura de la USAP dePerpinyà, Ignacio Mieres, va serpresentat oficialment fa uns dies ambla presència del president, Paul Goze.El dia mateix de la presentació va ferel primer entrenament amb els seuscompanys d’equip al Grand Stade LesCapellans. Més aviat tímid i reservat,Ignacio Mieres va dir que estava“encantat d’haver fitxat per a la USAPi de tenir aquesta oportunitat dejugar”. El mig obertura argentí va tenir igualment el suport de Dan Carter, que vavenir a saludar els seus companys i a passar simbòlicament la torxa al jove argentí.Després, Dan Carter es va quedar a dinar amb tots els jugadors i els va deixar enel moment de reiniciar l’entrenament.

20 esforç

Buscant lafórmula

OPINIÓ

Les pilotes Puma V5.08 han estat creadesper a l’entrenament de rugbi d’alt nivell.Ofereixen prestacions idònies per al’entrenament diari, amb una granresistència a l’ús habitual i una bonaconservació de la forma i l’estabilitat en lestrajectòries. Una pilota per al dia a dia.www.puma.com

ACTUALITAT RUGBI

Javier CorbachoJugador de l’UE Santboiana

Ignacio Mieres, presentat a la USAP

El Barça jugarà l’ascens a Divisió d’Honor B

Les seleccions catalanes sub-15 i sub-17,convidades al Torneig de Vienne

Com s’informa al portal web de la Federació Catalana de Rugbi, les seleccions catalanessub-15 i sub-17 masculines han estat convidades a participar en el Torneig Internacionalde Vienne, a França. Aquesta competició també es coneix com el Mundial de Rugbi delsJoves. És, doncs, una de les competicions més importants de rugbi base del món. Eltorneig tindrà lloc del 10 al 12 d’abril. La ciutat de Vienne, a 30 km de Lió , està classificadacom a Ciutat d’Art i d’Història, de manera que, a part del rugbi, els esportistes tambépodran gaudir d’un lloc cultural i històric.

Puma V5.08

Un cop acabada la Lliga Nacional deRugbi, s’ha de jugar la fase d’ascens aDivisió d’Honor B. Malgrat que en elgrup català, el C, el campió ha estat elsegon equip de la Santboiana, els quejugaran l’ascens seran el FCBarcelona i l’UCAM Múrcia. Els partitses jugaran per sorteig. L’anada de laprimera ronda serà el 22 de març, i latornada, el 29; l’anada de la segonaronda, al seu torn, es disputarà el 5d’abril, i la tornada, el 19.

Producte

Qui dels que juguen a rugbi no s’ha trobat mai aquestapregunta d’un aficionat després de jugar un partit? Elnivell de contacte i exigència física, els cops, les ferides,això no pot ser sa. Ara, el problema no és tant si jugar arugbi és sa o no; el problema és si juguem a rugbicorrectament. Per explicar-ho d’una manera fàcild’entendre, l’actitud d’un jugador de rugbi davant elcontacte és completament inversa a la d’un jugador debàsquet o futbol, on el contacte està penalitzat. Mentreque un jugador de bàsquet provoca una personalexagerant el contacte, un jugador de rugbi, si ho fes,demostraria falta d’actitud. Mentre que un jugador defutbol exagera un dolor per provocar targetes, un jugadorde rugbi ha de ser impassible i oferir el cos a l’equip, perno motivar l’equip contrari. Això fa que ens trobemsituacions límit, inimaginables en altres esports, ambjugadors que se sacrifiquen més enllà del que seriasaludable. L’esport en si no és culpable de les actituds enjugar-lo, i el rugbi, practicat d’una manera correcta, éssaludable. Ara ens hem de preguntar com podempracticar rugbi de manera saludable. Primer de tot, ambla preparació necessària. Hi ha uns coneixements bàsicsnecessaris per poder jugar a rugbi amb seguretat, i senseaquests coneixements no s’hauria de sortir a un camp.No podem jugar a rugbi sense saber placar, caure, entraren una melé espontània, ficar-se en una melé, defensarun mol o conèixer les regles. Un cop sabem jugar a rugbicorrectament, ho hem de fer en condicions físiquesadequades. Això vol dir amb una forma física acceptable,havent descansat i havent dormit i no havent jugat capaltre partit en les últimes 48 hores. També ésrecomanable fer-se una revisió mèdica per temporada. I,encara que soni exagerat, s’ha de jugar havent-serecuperat completament de les lesions. Forçar no potportar més que complicacions, i en competició és unafeblesa que el contrari pot aprofitar, per més que siguiveritat que, en un esport minoritari com és el rugbi en elnostre país, el desig de no deixar l’equip tirat ens potportar a situacions incorrectes, a vegades inacceptables.Això no ha de passar. A partir d’aquí, si tenim cura delnostre cos i volem tenir un bon rendiment, la competicióens marca que hem de disposar del nostre cos en lesmillors condicions possibles per poder estar en mésbones condicions que el contrari. Si no ho fem bé i elcontrari sí, ens podrà guanyar fàcilment, perquè correràmés o serà més ràpid o més fort. Això ens obliga a tenirhàbits de vida saludables, a menjar bé, a hidratar-noscorrectament, a descansar i a estar en una forma físicaexcel·lent. Per tant, cuideu-vos si voleu ser unsguanyadors.

actualitat rugbi19 4/3/09 01:45 Página 20

actualitat rugbi19 4/3/09 01:45 Página 21

La Universitat de Barcelona (UB) es vaproclamar el dia 25 de febrer, al Pavellód’Esports de Lloret de Mar, campiona deCatalunya universitària, després de desfer-sea la gran final de la Universitat Politècnica deCatalunya (UPC) per un ajustat i emocionant29 a 27. El partit va ser un constant estira-i-arronsa entre les dues universitats, que maivan obtenir unes rendes de diferència quepoguessin deixar sentenciat el campionat. A lamitja part, per exemple, el marcador reflectiaun 14 a 13 favorable a la UB.

Se sol dir que cada treballador ha de cuidar lesseves eines de treball, tenir-les en bon estat,revisar-les, fer-los els ajustaments pertinents, lesrevisions... És ben clar que l’eina d’un esportistaés el seu propi cos, el qual ha de cuidar nosolament les hores que duri l’entrenament diari,sinó també durant totes les altres hores del dia.Un esportista ha de seguir una dieta, cuidar eldesgast físic fora de la competició i respectar leshores de son. La importància d’alimentar-se bé és coneguda nosolament pels mateixos esportistes, sinó tambépels entrenadors. Tots els que es dediquen a lacompetició tenen un objectiu molt clar: millorarles seves marques quan es tracta d’un esportindividual o posar el cos en les millors condicionspossibles per a la competició quan es tracta d’unesport en equip. Per tant, és bàsic que elsesportistes d’elit s’alimentin en conseqüència. Les necessitats nutricionals depenen de l’edat del’esportista, l’estat de salut, l’estil de vida i l’esportque practica. La dieta ha de ser equilibrada peraconseguir un rendiment esportiu òptim. Moltsentrenadors marquen un codi intern de conductaal vestidor. I saltar-se qualsevol de les pautesmarcades per l’entrenador pot ser motiu desanció econòmica o fins i tot d’informe a ladirectiva del club, que serà l’encarregada d’obrirun expedient a l’esportista. Des de la meva experiència personal, puc afirmarque, per estar cada cap de setmana al 100%, ésbàsic fer una dieta rica en hidrats de carboni iproteïnes, beure molt aigua durant l’entrenament itambé després amb la finalitat d’evitar lesions, ferun bon escalfament abans de cada entrenamento partit i igualment fer estiraments després decada activitat física, però, per sobre de tot, ésbàsic respectar les hores de son. Tot això fa quecada cap de setmana un esportista sigui capaçde rendir al màxim nivell.

L’ASOBAL i el BM Granollers han fet tot el que hanpogut per promocionar la Copa del Rei d’handbold’aquest any. El club vallesà, durant tot el mes passat,va organitzar diversos actes, com ara visites dels seusjugadors a les escoles granollerines o promocions a laciutat. L’ASOBAL, de la seva banda, va produir unrodatge d’alçada al Circuit de Catalunya. S’hi van ajuntarun jugador de cada un dels equips que hi prendran part,amb l’excepció del Granollers, que n’hi tenia dos: LazloNagy (FC Barcelona Borges), Didier Dinart (BM CiudadReal), Ricardo Martins (Reale Ademar), Kristian Kjelling(Portland San Antonio), Edu Fernandez (PevafersaValladolid), Hussein Zaky (CAI BM Aragón), Álvaro Ferrer i Manel Pérez (Fraikin BMGranollers), i J. Ángel Fernández Cerillo (Octavio Pilotes Posada). L’anunci que van rodares pot veure a les televisions d’aquí i d’altres països des del 4 de març.

OPINIÓ

Set jugadors catalans es van proclamar el 22 de febrer campions del VI Campionat delMediterrani. El torneig es va celebrar a Tunísia, amb la participació de la seleccióespanyola de promeses masculines (la categoria promeses inclou cadets de segon anyi juvenils de primer).Adrià Garcia, Míkel Muguerza, Òscar Escurriola, Ferran Solé i Josep Reixach, del BMGranollers, i Aitor Ariño i Sergi Ferrer, del FC Barcelona, van ser peces fonamentalsd’aquest èxit de la selecció espanyola en un torneig de gran prestigi i rellevància dins elpanorama internacional de l’handbol base.

Producte

Versió júnior de la sabatilla d’handbolfavorita al món sencer. De gransuport, està dissenyada per trepitjaramb força, amb una malla de niló quecombina lleugeresa i transpirabilitat.Com la germana gran, ofereix unaplantilla d’EVA per a més confort i latecnologia adiPRENE®. www.adidas.es

ACTUALITAT HANDBOL

El cos: einad’acció

Marc GarcíaJugador del J.D. Arrate

22 esforç

La UB, campiona de Catalunya universitària

Adidas Stabil Court Jr.

Set catalans, campions del Campionat del Mediterrani

Promoció per a la Copa del Rei

actualitat handbol19 4/3/09 01:17 Página 22

actualitat handbol19 4/3/09 01:17 Página 23

El jugador català de Los AngelesLakers, Pau Gasol, va ser designatmillor jugador del mes de febrer. El deSant Boi aconseguia aquesta distincióper primer cop en la seva carrera,després d’unes actuacionsespectaculars. Durant el mes de febrer,en Gasol va ser escollit jugador de lasetmana dues vegades, va aconseguironze victòries en tretze partits amb elseu equip i va oferir unes mitjanesexcel·lents de 20’9 punts i 10’9 rebots.L’aler pivot català continua així afegintguardons a la millor lliga del món.

El cos té memòria

OPINIÓ

César Bravo, exjugador d’equips ACB com ara elRicoh Manresa, el Leche Río Breogán i el FCBarcelona, amb qui va ser campió de l’Eurolliga, es vaincorporar fa unes setmanes a la plantilla del WTCAlmeda Park Cornellà. L’aler català arriba al conjuntblau, segons les seves paraules, per “aportarexperiència i coses positives al joc de l’equip”. Bravointentarà sumar per jugar el play-off de la LEB Plata.

Producte

ACTUALITAT BÀSQUET

Àlex Llorca torna al Ricoh Manresa

Manel ComasEntrenador

24 esforç

Pau Gasol, millor jugador del mes a la NBA

Àlex Llorca, aquell jove escorta que va serla sensació del campionat d’Espanya júnioramb el CB l’Hospitalet, va tornar fa unessetmanes al club que el va fitxar aquestestiu, el Ricoh Manresa. El jugador estavacedit al CB Vic de la LEB Or però no teniaels minuts necessaris per continuar la sevaprogressió. Ara ha tornat a l’equip queentrena Jaume Ponsarnau per guanyarminuts i convertir-se en el jugador queapuntava que seria ara fa un any.

César Bravo reforça el WTC Almeda Park Cornellà

Jo dono molta importància al fet que els esportistes escuidin a fora de la pista, en la seva vida quotidiana,perquè s’ha demostrat que en té. En els clubsprofessionals, cada setmana els jugadors passen uncontrol de greixos, un control de pes... El que passa ésque, com a preparador, et trobes un problema: quanestàs de viatge o de concentració, el menú i els hàbitsdels teus jugadors els pots controlar; en canvi, la restade dies, quan el jugador dina i sopa a casa, és molt mésdifícil portar un control. Moltes vegades t’esforcesperquè el metge et faci una dieta per als teus jugadors,els faci un control i els elabori una planificacióalimentària, i resulta que molts nois, sobretot els nord-americans, tenen una absoluta tendència de deixar-sede dietes i anar-se’n a menjar hamburgueses.Al jugador se li explica la importància que té tot plegat,però fer-li-ho entendre és molt complicat. Al final, acabadepenent de la consciència que ell tingui que ho dugui ono a la pràctica. Per molt que els ho expliquis, costa moltque ho tinguin en compte. De vegades sembla que nosiguin conscients que el seu cos és la seva eina detreball. Des de la perspectiva dels entrenadors o delpúblic més proper, tothom sap que els excessos espaguen. El problema és que els jugadors són joves,tenen vint-i-cinc o vint-i-sis anys, estan a la flor de lavida, i controlar el que mengen o, fins i tot, si surten o node nit i què fan quan surten, és molt difícil. En el món del bàsquet hi ha exemples de gent que escuida mil·limètricament, com Nacho Solozabal o ChichiCreus, i me’n deixo moltíssims. Però la llista que podriafer dels que no tenen consciència que el cos és la sevaeina seria molt més llarga. Tot això es tradueix en el fetque el jugador que s’ha cuidat arriba als trenta-cinc anysi fins i tot als quaranta jugant sense problemes. N’hi hamolts casos, com els dos que he anomenat abans omolts d’altres que avui dia estan en actiu. En canvi, hi hajugadors que, amb vint-i-set o vint-i-vuit anys,comencen a patir lesions musculars i a perdre velocitat iexplosivitat, i entren en un declivi molt prematur.Aleshores es pregunten: “Per què jo no puc jugar més iells amb quaranta segueixen tan frescos?”. Doncs totplegat té una explicació molt senzilla: el cos té memòria.Com he dit abans, els excessos es paguen. Si juguesentre quaranta i seixanta partits per temporada, a bandade respectar els temps de repòs físic i psicològic, caltenir molt clar que, si no et cuides el cos, no podràsrendir al cent per cent durant tota la carrera.

Ultralleugeres i ultrasensibles,les Zoom BB II de Nike per ahome presumeixen d’undisseny discret que et mantéamb els peus a terra alhora quet’augmenta l’estabilitat i eltacte amb la pista, perquèpuguis fer talls d’infart icontraatacs letals. Té, a més,la part superior de cuirperforada perquè siguintranspirables i t’aportin confort. www.nike.com

actualitat basquet19 4/3/09 01:14 Página 24

actualitat basquet19 4/3/09 13:57 Página 1

26 esforç

Imagineu-vos una bota prima com el paper, el suport de la qual provéd’uns fils. Així és la Mercurial Vapor Superfly: una bota que marcaràuna època a la indústria, gràcies a la incorporació de la tecnologia NikeFlywire i a un nou concepte en la fabricació del calçat. Les MercurialVapor Superfly són les botes més ràpides i lleugeres de la història deNike. En un esport que es juga amb més rapidesa cada temporada, lavelocitat és fonamental. Els jugadors necessiten ser ràpids amb lapilota. Necessiten accelerar de pressa, reaccionar amb velocitat icanviar el joc abans que el rival. www.nikefootball.com

ACTUALITAT FUTBOL

El Girona FC va arribar el dia 17 de febrer a un

acord amb Gerard López perquè s’incorporés a

la disciplina del club de Montilivi fins a finals

d’aquesta temporada. La signatura del

contracte es va formalitzar l’endemà mateix. I

aquest dia 18 ja es va presentar el jugador en

una roda de premsa que va generar força

expectació. Gerard va debutar aquella mateixa

setmana contra el Salamanca i va oferir minuts

de qualitat. Fins ara el jugador sabadellenc,

amb una llarga experiència a primera divisió a

les files de l’Alabès, el València, el FC

Barcelona i el Recreativo de Huelva, està

oferint un rendiment molt bo al mig del camp

d’un Girona que cada cop veu més clar que la

permanència queda ben a prop.

Gai Assulin es nacionalitzarà d’aquí a unes setmanes

Producte

Reforç de luxe per a l’Espan yol juvenil

Nascudes per a la velocitat

El Juvenil A del RCD Espanyol, que entrenaRamón Guerrero, va aconseguir un reforç deluxe fa unes setmanes. Es tracta de l’extremesquerre José Carlos Moraga, el fitxatge delqual es va concretar el dilluns 25 de febrer.Moraga, que ha estat internacional fix amb laselecció espanyola en les categories inferiors,és una aposta clara de futur de la direcciótècnica blanc-i-blava. Va néixer a Ciudad Reall’any 1990 i arriba procedent del València.

Gerard López fitxa per al Girona FC

Segons informa el portal web airfutbol.com, el jugador israelià del FCBarcelona Atlètic Gai Assulin obtindrà, d’aquí a unes setmanes, lanacionalitat espanyola, cosa que podria obrir-li les portes del primerequip. Ja fa molts anys que el rapidíssim extrem esperava aquestanacionalització, i sembla que per fi podrà ser. El jugador internacional perIsrael va decidir debutar amb aquesta selecció en comptes d’esperar lanacionalització i poder fer-ho amb l’absoluta espanyola. De fet, elseleccionador sub-21, Iñaki Sáez, li va oferir de participar amb aquestaselecció, però l’israelià va rebutjar l’oferiment.

actualitat futbol19 4/3/09 01:14 Página 26

actualitat futbol19 4/3/09 01:14 Página 27

28 esforç

El PGA Golf de Catalunya, situat a la localitatgironina de Caldes de Malavella, oficiarà deseu de l’Open d’Espanya 2009, que tindràlloc entre el 30 d’abril i el 3 de maig de 2009.Aquest torneig, enquadrat en el CircuitEuropeu Professional, té, entre altressuports, la col·laboració de l’empresa RealeSeguros, que, després de dos anys depatrocini, aportarà 1.750.000 euros. Serà lasegona vegada que l’Open d’Espanya passapel PGA Golf de Catalunya, un camp deprimera categoria que figura en el top 10 delrànquing de millors camps de golf d’Europaelaborat per la revista Golf World. D’enormebellesa, el PGA Golf de Catalunya escaracteritza per la seva dificultat, amb moltsarbres i amb aigua al llarg de tot elrecorregut, de par 72 i 6.563 metres.

ACTUALITAT VARIADA

El Catalunya Team tanca la Copa del Món

El PGA Golf de Catalun ya de Girona acollirà l’Open d’Espan ya 2009

GO

LFM

OTO

R

La Copa del Món de ciclisme en pista 2008-09 va concloure fa unsdies a la ciutat danesa de Copenhaguen, seu de la cinquenamànega del torneig, amb un bon balanç per als ciclistes delCatalunya Team.Amb la moral alta després dels bons resultats aconseguits lasetmana anterior en els Campionats d’Espanya de l’especialitat, elCatalunya Track Cycling Team es va desplaçar fins al velòdromBallerup Super Arena amb els velocistes Helena Casas, ItmarEsteban, Oriol Martínez i Alfred Moreno, i els fondistes AiránFernández i Carles Herrero, amb l’objectiu de rubricar la millortemporada de l’equip.

Toni Bou es proclama campió del món indoor per tercer any consecutiu

Toni Bou (Repsol Montesa) es va proclamar campió del món detrial indoor per tercer any consecutiu. El triomf a la quarta provadel mundial a Bolzano (Itàlia) va ser suficient per coronar-secampió. El català, que ja havia guanyat les proves de Sheffield iBarcelona, va guanyar el títol a falta de disputar-se la prova finala Madrid. Amb la seva victòria aclaparadora a Bolzano, vademostrar que és el millor del campionat amb diferència. Ambaquest, ja són tres els mundials indoor seguits que ha guanyat,a més de dos a l’aire lliure. A banda del títol mundial de Toni Bou,del mundial en pista coberta d’aquest any cal destacar ques’han aixecat moltes veus crítiques amb l’organització, pel fet deque només hi hagi cinc proves i pel sistema de puntuació. Undels que s’ha queixat amb més força ha estat el també catalàAdam Raga, que no s’ha estat d’afirmar que “no és significatiuproclamar un campió amb només cinc proves”.

CICL

ISM

E

actualitat varis18 4/3/09 01:19 Página 28

La 89a Volta Ciclista a Catalunya finalment es podràcelebrar entre els dies 18 i 24 de maig. Això ha estatpossible gràcies al suport institucional. L’organització de laVolta a Catalunya corria perill, per culpa d’aquesta èpocade franca recessió de patrocinis esportius, que feia que noes trobessin inversors per a la prova. Els organitzadors nohavien pogut cobrir ni la meitat del pressupost, però AnnaPruna, secretària general de l’Esport, va assegurar fa unsdies la continuïtat de l’única prova professional per etapesque li queda a l’esport català, almenys fins a l’any 2011,quan complirà cent anys. Ara, Anna Pruna i l’organitzacióestan negociant amb l’objectiu de trobar una fórmula quepermeti a la Volta sobreviure més enllà del 2011.

ACTUALITAT VARIADA

ESQ

UÍ D

EFO

NS

Hi haurà Volta Ciclista a Catalunya, almenys fins al 2011

Laura Orgué guanya el minitour de la Copa d’Europa a Schiltario

CICL

ISM

E

L’esquiadora catalana Laura Orgué vaguanyar fa uns dies el minitour de la Copad’Europa d’esquí de fons a Schiltario,Itàlia. La fondista catalana suma un nouèxit amb aquest primer lloc a la prova de5 km d’estil clàssic del minitour deSchiltario. Orgué es col·loca d’aquestamanera en la primera posició de la generalde la Copa d’Europa, amb 746 punts.Amb aquest podi, fins ara ja n’haaconseguit sis. La jove esquiadoracatalana, de només 22 anys, està deixantempremta en l’equip català d’esquí defons, gràcies als èxits que acumula.

actualitat varis18 4/3/09 01:19 Página 29

Ilustracio1 2/3/09 19:16 Página 30

Dan Carter 4/3/09 01:28 Página 32

TEXT: ORIOL RODRÍGUEZ · FOTOS: NACHO JUÁREZ www.pinkorange.es · ESTILISME: ANTÍA PAGANT www.stylish.es · MAQUI-LLATGE: MARTA IBARS


La numerologia afirma que el 10 és elnúmero perfecte per excel·lència,perquè representa tots els principis de

la divinitat evolucionats i reunits en una novadivinitat. Si ens guiem pel dorsal que llueix ala seva samarreta, doncs, no ens queda mésopció que reverenciar Dan Carter , perquè ellés la nova divinitat.

Les estrelles acostumen a fer tard, i l’All BlackDan Carter és una estrella. M’imagino que ésper això que, quan arriba a la nostra cita, japassen prop de quaranta minuts de l’horaacordada. Tant me fa. Poques vegades unservidor té el plaer de poder conversar amb elque està considerat com un dels millorsjugadors de rugbi del món, si no el millor. Amés, el somriure que dibuixa en aparèixer ésd’un encís tan irresistible que resultaimpossible emprenyar-te amb aquest home. Ésun somriure que transmet certa timidesaintrínseca a la seva personalitat, però al mateixtemps també un punt de sorpresa davant del’expectació que la seva arribada a la USAP hacreat en un país com el nostre, on, quan esparla de formes ovalades, a la gran majoria laprimera imatge que els ve al cap són, més quepilotes de rugbi, melons. “Sí que m’ha sorprèsuna mica tot plegat”, em confessarà Carterminuts més tard, quan li pregunti sobre aquestafebre (lleu, però febre) rugbística que hadespertat a casa nostra el seu fitxatge per alquinze arlequinat. “De totes maneres, a NovaZelanda, on el rugbi és l’esport més popular, jahavia de conviure amb aquesta atenció. Però,si et sóc sincer, he de confessar que nom’esperava una rebuda tan càlida,especialment perquè vinc d’un país molt llunyài no creia que aquí fos un personatge conegut.Una altra de les coses que m’han sorprès és lapassió de la gent de Perpinyà per la USAP. Allà,a Nova Zelanda, la gent s’entrega molt al seuequip, però aquí la cosa va molt més enllà. APerpinyà la gent es torna boja cada dia departit, i això està molt bé. M’imagino quealguna cosa hi deu tenir a veure el caràcterllatí.”

“Vaig començar a jugar a rugbi amb sis anys. Elmeu pare havia estat jugador i, quan ho vadeixar, em portava a veure tots els partits. Vaser ell qui em va introduir en aquest esport, isempre ha estat el meu màxim heroi. Després,evidentment, com tot nen que s’inicia en unesport, també vaig tenir els meus jugadors

preferits, molt especialment Andrew Merthens,que és un jugador que sempre he intentatemular.” Un nom, Andrew Merthens, quesempre ha anat entrelligat d’una manera o altraa la carrera del nostre protagonista. Ocupen lamateixa posició al camp, de mig d’obertura,van sortir del mateix equip, el High School OldBoys, per passar a jugar als CanterburyCrusaders, i van arribar a compartir vestidorentre els anys 2002 i 2004, temporada en quèMerthens, una de les màximes iconescontemporànies del rugbi neozelandès, vaabandonar l’equip per fitxar per als LondonHarlequins. Sense el seu mestre al costat,Carter va guanyar els anys 2005 i 2006 la Súper14, la màxima competició de rugbi a NovaZelanda. No només això, sinó que durant l’any2005 també és nomenat el millor migd’obertura del món, i el 2006 aconsegueixanotar ni més ni menys que 221 punts,l’anotació més alta d’un sol jugador en unaúnica temporada a la lliga del seu país. El seucurrículum amb els All Blacks és iguald’espectacular. El 2003 debuta amb la sevaselecció amb només 21 anys i aconsegueixanotar en el seu primer partit un total de vintpunts. Aquest mateix any participa amb elskiwis a la Copa del Món disputada a Austràlia,encara que ho fa com a reserva en gran partdels partits. És a partir de l’any següent queCarter comença a guanyar-se la plaça titular demig d’obertura neozelandès, fins a convertir-seen una de les seves màximes figures el 2005.Especialment després de jugar contra elsBritish & Irish Lions, en un dels partits méscomplets de la seva carrera, que Carter acabaamb un total de 33 punts. En total, Dezzie (coml’anomenen els seus amics) ha disputat 59partits amb els All Blacks, durant els quals haanotat 879 punts, amb una mitjana de 14,9punts per partit. I el que és més important, desdel seu debut, el juny de 2003, els All Blacks

34 esforç

POR

TAD

A

No m’esperava una rebuda tan càlida. M’ha sorprès

la passió de la gent de Perpinyà per la USAP

Vaig començar a jugar a rugbi amb sis anys. El meu

pare em va introduir en aquest esport

Andrew Merthens és un jugador que sempre he

intentat emular


esforç 35


POR

TAD

A

36 esforç


aquestes paraules. Així doncs, mentre lamaquilladora amaga amb unes potinguesmàgiques les poques imperfeccions del rostrede Carter (recordem que la cadena de televisiónord-americana E! Entertainment l’ha designatel tercer esportista més atractiu del món,només superat per personatges com l’spiceboy David Beckham, en segon lloc), qui aixòescriu, gravadora en mà, intentarà trobarresposta a les moltes preguntes que té per fera aquest geni de la pilota ovalada.

Què et va impulsar a deixar Nova Zelanda ivenir a jugar a Europa i per què vas decidir-teper la USAP entre les moltes ofertes quetenies?“Sentia que havia arribat el moment de fer uncanvi a la meva vida. Encara que sóc jove,sentia que era ara o mai. D’altra banda,m’encanta França, i molt especialment la zonasud de França, on tens molt a prop tant la marcom la muntanya i una ciutat tan bonica comBarcelona a només dues hores en cotxe. Iencara que és cert que vaig tenir diferentsofertes d’equips francesos, quan va sortir lapossibilitat de jugar a la USAP no m’ho vaighaver de pensar gaire. D’altra banda, fitxar perla USAP em donava la possibilitat de jugar laHeineken Cup i d’estar amb un equip ambforça probabilitats de guanyar el Top 14.”

Imagino que deu haver estat una grandecepció no haver -vos pogut c lassificar perals quarts de final de la Heineken Cup.“Sí, és una llàstima. Quan em vaig incorporar al’equip, la situació per classificar-nos ja eramolt difícil. M’hauria agradat haver arribatabans per ajudar l’equip, però va serimpossible.”

T’ha resultat complicat adaptar-te a l’equip?“Ha estat tot un repte per a mi arribar a mitjatemporada i haver-me d’adaptar a l’equip iaprendre el sistema de joc. Una altra de lesdificultats ha estat l’idioma, ja que fins aranomés tenia nocions bàsiques de francès.Però també anem millorant en aquestaspecte.”

En un esport com el rugbi, en què el termejugador professional no es va començar autilitzar fins fa ben poc, un dels aspectes quemés s’ha comentat sobre el seu pas per l’equipde la Catalunya del Nord és l’import que el migd’obertura s’endurà un cop finalitzi latemporada. No hi ha dades oficials, però els

esforç 37

només han perdut vuit partits.

I així, sumant un rècord darrere d’un altre,arribem a l’estiu de l’any 2008, quan, desprésde rebre diverses ofertes, el nostraprotagonista decideix fer les maletes iincorporar-se durant sis mesos, el tempsconcedit per la Federació Neozelandesa deRugbi que és qui té els drets del jugador, a lesfiles de la USAP. La incorporació no es vamaterialitzar fins a finals del mes de desembre,un cop els All Blacks van acabar la gira de testmatches pel vell continent. Tot i que,esportivament, ja aleshores la situació de laUSAP a la competició era complicada, Carter,com a divinitat del rugbi que ja hem dit que és,era l’escollit per portar els de la Catalunya delNord a disputar la final Heineken Cup i aaconseguir, cosa molt més factible, el Top 14,la lliga francesa de rugbi. El primer somni ja ésdel tot impossible, perquè la USAP va caureeliminada de la competició. I el segon somniencara és factible, però malauradament senseCarter a l’equip. Perquè avui, quan tingueuaquesta revista a les mans, Carter s’estaràrecuperant d’una inoportuna lesió que elmantindrà apartat dels terrenys de joc durantels propers sis mesos, és a dir el temps queCarter havia de jugar sota la disciplina de laUSAP. Haurà estat un pas tristament efímer peraquest equip del millor jugador del món derugbi, però això no hauria de restarimportància a les declaracions que ens vaoferir poques setmanes abans que el seucastigat tendó d’Aquil·les digués prou.

El temps és or, deia el programa de televisiópresentat per aquell mestre del periodisme degrans bigotis, i nosaltres tenim escassamentvint minuts per dur a terme aquesta entrevistai la sensacional sessió fotogràfica que il·lustra

Vaig deixar Nova Zelanda perquè sentia que havia

arribat el moment de fer un canvi a la meva vida

He guanyat i espero guanyar molts més títols ens

aquests propers anys, tant a nivell de clubs com amb els

All Blacks

Si algú pensa que vaig venir aquí simplement per

diners, està molt equivocat


rumors apunten a 100.00 euros per a aquestssis mesos; d’altres diuen que 30.000 lliuresesterlines per partit jugat... En definitiva, unesxifres més pròpies del futbol que del rugbi. Iencara que a la meva curiositat periodística liagradaria saber què és el que marca la sevanòmina, acabo preguntant-li si el fet d’haverfirmat un dels contractes més lucratius a lahistòria d’aquest esport li fa sentir alguna menade pressió extra. Per l’expressió de la sevacara (per uns instants desapareix aquellsomriure encisador). es pot percebre quel’incomoda parlar d’aquest tema. “Si algúpensa que vaig venir aquí simplement perdiners, està molt equivocat. Sóc aquí peraprendre’n i per viure una experiència única. Enaquest sentit, sóc molt afortunat, perquè moltpocs jugadors dels All Blacks podran viure elque jo estic vivint ara mateix. L’única maneraque tinc per correspondre a tot el que m’estàoferint la USAP és fer-ho tan bé com pugui idonar-ho tot de mi, i això és el que intento fercada vegada que surto al camp.” Millor quecanviem de tema.

Trobes a faltar alguna cosa de Nova Zelanda?“El meu llit, això és el que més trobo a faltar deNova Zelanda. [Riu.] No, ara parlantseriosament: trobo molt a faltar la meva famíliai els meus amics, especialment en datesassenyalades com aquest Nadal, que va ser elprimer que vaig passar lluny de casa.”

Què faràs un cop s’acabi la temporada? No hiha cap mena de possibilitat de continuar méstemps a la USAP?“Malauradament, per qüestions de contracte,un cop s’acabi la temporada he de tornar aNova Zelanda. És una llàstima, perquèm’encantaria poder continuar jugant a la USAPdurant molt més temps, però, com tothom sap,no és possible perquè com a jugador pertanyoals All Blacks fins a l’any 2011.”

Ja que parles dels All Blacks, la pregunta quetothom es fa és com pot ser que una seleccióque sempre arriba a la Copa del Món gairebéinvicta faci més de vint anys, en canvi, que noguanya el torneig.“És la pregunta del milió. [Riu.] És una llàstima,perquè realment som un dels millors equips delmón i sempre ho demostrem sobre el terrenyde joc. Però, quan arriba la copa del món,passa alguna cosa que ens impedeix guanyar-la. És un malefici que ja fa més de vint anys quedura, però que esperem poder trencar a lapropera edició. Serà una oportunitat única per

POR

TAD

A

38 esforç

a nosaltres, ja que es jugarà a Nova Zelanda.”M’imagino que guan yar la Copa del Món del2011, que a més es disputarà al teu país, és elteu màxim objectiu com a jugador de rugbi.“Totalment. He guanyat molts títols i esperoguanyar-ne molts més en aquests propersanys, tant en l’àmbit dels clubs com amb els AllBlacks, però ser campions del món l’any 2011i, a més, a casa nostra seria el més meravellósque podria aconseguir en la meva carrera coma jugador de rugbi.”

Què t’agrada fer quan no jugues o not’entrenes?“M’encanta la música. Ara mateix esticaprenent a fer de DJ. Bé, n’estava aprenent,perquè me n’ensenyava un amic DJ que tinc aNova Zelanda. M’imagino que quan hi torni emposaré una altra vegada mans a la feina. Quèpunxo? M’encanta el hip-hop. Hi ha moltsgrups de hip-hop a Nova Zelanda que fancoses molt interessants. No són la classe degrups que pots sentir a la ràdio. Són bandesunderground, amb un discurs i un estil diferentsdels que fan els supervendes, però que a mim’agraden moltíssim. Això sí, m’encanta el hip-hop i, fins i tot, amb unes quantes classes més,puc arribar a defensar-me com a DJ. Però queningú esperi veure’m rapejar, perquè com arapper sóc un autèntic desastre. Coms’acostuma a dir dintre d’aquest món, jo no ticflow.”

Has pensat què t’agradaria fer un cop etretiris dels terrenys de joc?“Doncs la veritat és que encara no he donatgaires voltes a aquesta qüestió. El que sí que etpuc garantir és que no acabaré fent nid’entrenador ni de mànager, perquè no va ambla meva personalitat. Suposo que m’agradariacontinuar relacionat d’una manera o altra ambel món del rugbi, però encara no sé com. Araem toca pensar en la USAP, després a guanyarla Copa del Món del 2011 i, quan arribi elmoment de retirar-me, ja veurem què faré.”

Malauradament he de tornar a Nova Zelanda.

M’encantaria haver pogut continuar jugant a la USAP

durant molt més temps

Ser campions del mon (amb els All Blacks) l’any 2011

a casa nostra seria el més meravellos que podria

aconseguir en la meva carrera com a jugador de rugbi

çe


esforç 39


ue Catalun ya és una potència mundialen el món de l’esport ho demostren cadadia P au Gasol, Xavi Hernández, Víctor

Tomàs o Ger vasio Deferr . Que Barcelona es vaconvertir en una capital mundial i en un referent,ho sabem des d’aquell 1992 màgic. Ara haarribat el moment que una altra ciutat catalanaprengui el relleu. Cal demostrar que aquí lescoses es fan com enlloc. A Catalun ya hi hapassió per l’esport. Per tot això, a Tarragona vanvoler fer un pas endavant. A la ciutat de lesmuralles, de l’art romà i de l’aire mediterrani perexcel·lència, va néixer la idea que calia muntar -ne una de grossa. Ni més ni men ys que uns jocsmediterranis.

Els jocs mediterranis són una competiciópoliesportiva organitzada dins del marc delmoviment olímpic. Així doncs, es tracta d’unesdeveniment reconegut pel Comitè OlímpicInternacional. Van néixer l’any 1951, a Alexandria. Desd’aleshores se n’han dut a terme quinzeedicions: deu fins a l’any abans dels JocsOlímpics de Barcelona i, des de l’any 1993, cincmés. L’elecció de Tarragona com a seu delsJocs Mediterranis del 2017 faria que aquestacompetició es disputés per tercera vegada al’Estat espanyol. La primera va ser a terrescatalanes, concretament a Barcelona, en lasegona edició, l’any 1955, i la segona va ser aAlmeria fa relativament poc, l’any 2005. Aquest estiu es disputaran els XVI JocsMediterranis a la ciutat italiana de Pescara.També se sap on es diputaran els de l’any 2013,que tindran lloc a Volos-Larisa, Grècia. Per al2017 Per al 2017 la candidatura que rivalitzarà,amb quasi tota seguretat amb Tarragona, serà lade la ciutat de Mersin (Turquia).

Davant d’un esdeveniment d’aquesta magnitud,calia fer alguna cosa de la mateixa envergadura.Calia preparar un reportatge a l’altura. És peraixò que vam decidir ajuntar el bo i millor del’esport tarragoní en cinc fotografies localitzadesals llocs més emblemàtics de Tarragona i Reus.L’amfiteatre i el circ romans, la catedral deTarragona i la plaça Mercadal de Reus vanquedar immortalitzats amb alguns dels queseran protagonistes dels jocs mediterranis delfutur.

Algú es deu preguntar “I per què també hi haReus?” Doncs és ben fàcil: els JocsMediterranis Tarragona 2017 seran unesdeveniment que afectarà i beneficiarà totCatalunya. A la competició hi ha un gran nombred’esports, i no tots tindran cabuda a la ciutat deTarragona. És per això que un gran nombre demunicipis es van oferir per ser subseus dels

Q

FOTOS: ORIOL ROCA

Tarragona 2017 4/3/09 10:18 Página 40

DAVID LLAURADÓCiclista del CC Campo Claro

ROGERT BALARTCiclista del CC Campo Claro

HECTOR GABRIEL MORALESCiclista del CC Campo Claro

JOSE MIGUEL BANDEIRA I WALTERSCHÖNZERTiradors de l’ AssociacióToxophílica de Catalunya


42 esforç

ARNAU BELTRA I MARC FRAQUET Remers del Club Nàutic deTarragona

RAFA MUÑOZKarateka del Karate Club Shuto


esforç 43

GUSTAVO SAUCEDOJugador del CV Sant Pere i Sant Pau

CARLES MORAJugador del CV Sant Pere i Sant Pau

MARC JOSÉAtleta del CA Tarragona


POR

TAD

A

44 esforç

FRAN HERNÁNDEZ I JORGE ANTONBoxejadors del Choi’s Sport

MARC ALTÉSAtleta del CN Reus Ploms

LESLIE VIOLITriatleta del CN Reus Ploms


esforç 45

YARA MUÑOZ I VICTOR MADUREIRAJugadors del Reus Deportiu

SERGI DURANFutbolista del Reus Deportiu

Jocs. Després de deliberar, l’organització va escollir els emplaçaments.Alguns són municipis molt propers a la capital, com és el cas de Salou,Vila-seca, Calafell o Reus. No tan a prop quedarien les proves d’hípica(a Barcelona) o les de piragüisme (al canal olímpic de Castelldefels).

No va ser fàcil ajuntar tants esportistes i de disciplines tan diverses.Però de ben segur que tampoc ho serà organitzar un dels

esdeveniments més importants del món de l’esport. Hi vanajudar, però, la il·lusió i les ganes de nois i noies joves, que

veuen en els Jocs Mediterranis de Tarragona una oportunitatúnica. És el cas de Carles Mora, jugador de voleibol del

primer equip del Sant Pere i Sant Pau, que veu en aquestsjocs “una oportunitat idònia per començar a familiaritzar-

se amb la selecció i amb competicionsinternacionals”. En Carles ha destacat al

voleibol de pista, però també ho ha fet en elvoleibol de platja, una altra de les disciplinesdestacades d’aquesta competició. Ell,

però, preferiria participar-hi en pista, perquès’hi dedica “professionalment”.

Per als tarragonins, serà una festa. Durant uns diesTarragona serà l’epicentre continental de l’esport almés alt nivell. La ciutat costanera es convertiràd’aquesta manera en el focus d’atenció de tot elmón de l’esport. És per això que els esportistesd’aquí valoren l’oportunitat que els representaparticipar-hi. Per Rafa Muñoz, karateka del KarateClub Shuto i subcampió d’Espanya en la sevacategoria, participar en els Jocs del MediterraniTarragona 2017 seria “el millor que em podriapassar”. Muñoz pensa que “per a un esportista,una competició d’aquesta mena és el màxim aquè pot aspirar”. Ell, a més de com a esportista,ho veu i ho viu com un tarragoní més. Pelkarateka, “aquest esdeveniment suposaria unsalt endavant per a la ciutat de Tarragona”, i hiafegeix que, “amb un esdeveniment d’aquestamena, s’invertiria en infraestructures esportives,cosa necessària perquè hi ha esportistes moltbons a Tarragona que han buscar-se la vidafora”.

Rafa Muñoz, després dels Jocs Mediterranis,podrà dormir tranquil. No caldrà que elsesportistes surtin de Tarragona. Tarragona 2017tindrà instal·lacions noves amb aforaments, enalguns casos, que superaran els vint milespectadors. A la capital, les competicionsd’atletisme es durien a terme a l’Estadi Olímpic,amb un aforament de fins a deu mil espectadors.El bàsquet, també a Tarragona, es jugaria en unpavelló amb capacitat per a quatre mil persones.La natació i el waterpolo es disputarien al CentreAquàtic, un espai amb una piscina olímpica icapacitat per a tres mil espectadors. El voleibol,un dels esports rei a Tarragona, es jugaria alPalau d’Esports, on caben entre tres i vuit mil


POR

TAD

A

46 esforç

GREGORIO LOSADA I ERNESTO FRANQUETTiradors del Club Tir Flix

MIGUEL GARCIAJugador del Vilaseca Club Petanca


esforç 47

DAVID JORDÀTennista del CT Tarragona

ANA SANCHOGimnasta del Gimàstic de Tarragona


48 esforç

VÍCTOR GARCIA I ANNA RIVADULLAJudoques del Club Judo Vital

espectadors, segons el format. A totes aquestes instal·lacions, calsumar-hi altres infraestructures que es construiran o es remodelarana les subseus dels Jocs.

Certament, els Jocs Mediterranis de Tarragona 2017 poden seruna promoció inigualable per a la ciutat catalana. Un episodid’aquesta magnitud provocaria un gran impacte econòmiclocal, a més d’una repercussió social espectacular. Enaquesta línia de coses, l’atleta del Gimnàstic de TarragonaNatàlia Rodríguez pensa que “poden aportar moltíssim aTarragona”. L’atleta olímpica és mare d’una nena queviurà els Jocs plenament. La corredora pensa queaquests jocs poden ser “una oportunitat per enganxarals nens i nenes d’aquí”. I segueix: “Es tracta d’unaocasió única per viure de prop el que són uns jocs”.

Els Jocs Mediterranis són una competició especial,única. Hi participen un gran nombre de països:Albània, Andorra, Algèria, Bòsnia i Hercegovina,Xipre, Croàcia, Egipte, Eslovènia, Espanya, França,Grècia, Itàlia, el Líban, Líbia, Malta, el Marroc,Mònaco, Montenegro, San Marino, Sèrbia, Síria,Tunísia i Turquia. Vint-i-quatre potències europeesque lluiten per les medalles en disciplinesesportives molt diverses. Hi ha esports com elsdels jocs olímpics (futbol, bàsquet, atletisme...),però els Jocs Mediterranis, com hem dit, sónespecials: dintre del moviment olímpic, nomésen aquesta competició podem veure lluitar peruna medalla golfistes o jugadors de petanca.Per Alejandro Orpianesi, jugador de golf delClub de Golf Costa Daurada, participar en elsJocs Mediterranis de Tarragona seria “únic,especial, perquè normalment els golfistesestem una mica de banda dels altres esports.Aquesta competició és una oportunitatd’interactuar amb altres esportistes. Participar-hi seria molt maco”. D’altra banda, l’Alejandrocreu que el fet que el golf prengui part en elsjocs mediterranis “és un pas més cap a ser unesport olímpic a tots els efectes”.

Encara falta un temps per saber si Tarragonaacollirà o no els jocs mediterranis. La il·lusió iles ganes que passi les exemplifiquen a laperfecció tots els esportistes tarragonins quevam reunir en aquestes localitzacionsimpagables. Guardarem aquestes fotos, perquèserviran com a testimoni de les ganes amb quèes va preparar un esdeveniment únic. El JocsMediterranis Tarragona 2017 de moment són undesig, però esperem que d’aquí a un tempssiguin una realitat. çe


esforç 49

NATALIA RODRíGUEZAtleta del Gimnàstic de Tarragona

ALEJANDRO ORPIANESIGolfista del Club de Golf Costa Daurada


52 esforç

[Per ordre d’aparició en escena: AnthonyGoldwire i Darryl Middleton.]

Girona és l’escenari d’aquesta comèdiade cinc seqüències i un escenari. Dosprotagonistes, una història. Tots els quèsi els perquès de com algú que ha tastatla NBA i l’ACB es deixa captivar per unaciutat i un projecte. Els protagonistes nosaben que formen part d’un obra, nobuscaven pas autor. L’espai és variable,l’ordre és aleatori, les paraules són lesque són.

SEC. 1. EXT. PÀRQUING AL COSTAT DEFONTAJAU. DE DIA

[Un home negre reflexiona. Es diu AnthonyGoldwire, és un jugador de bàsquet que, perl’alçada, no diries que ho és. Es pentinamirant-se al retrovisor del seu 4x4.]

A. G. De fet, és a en Darryl a quihaurien d’agrair o maleir els aficionatsdel Sant Josep que jo sigui aquí. Peròhi ha altres raons. És una molt bonaoportunitat per a mi [pensa] i per a ell!

Per a mi és una oportunitat per tornara Europa i, en concret, a l’Estatespanyol. Fins ara era a Texas, on visc.M’entrenava, treballava, al cap i a la fim’estava preparant de valent esperantuna oportunitat com aquesta. Noméssortir la possibilitat de venir a jugar aGirona, no m’ho vaig pensar gaire. Ah!M’he descuidat de mencionar per quèl’oportunitat era bona per a tots dos!Doncs mira, en Darryl i jo mai no hemtrobat la situació idònia per jugar junts.Aquesta era l’ocasió perfecta! A més,

BÀSQUET

FOTOS: ORIOL ROCA · TEXT: ÀLEX RUBIES

Proyecto1:Maquetación 1 04/03/2009 10:45 Página 52

esforç 53

es va posar a plorar per telèfon… Emva suplicar que necessitaven la mevaajuda… [Riu tímidament, no és homed’expressions exacerbades.] No m’ho vaigpensar. No feia res i podia tornar ajugar competitivament. Tu t’hopensaries?

[Es gira cercant una resposta. Entra aFontajau, mirant abans com li han quedat elscabells en el reflex de la porta.]

SEC. 2. INT. PAVELLÓ DE FONTAJAU, ALCOSTAT DE LA PISTA . DE DIA

[Denzel Washington a Girona? O és queDarryl Middleton va protagonitzar TrainingDay? Un homenot de més de dos metresvestit amb jaqueta de cuir parla pel mòbil.Entre pausa i pausa, monologa.]

D. M. Estava segur que l’Anthony seriaun bon jugador per al Sant Josep. Jaes veurà a la segona volta, estic

convençut que serem un equip millor.Potser algú es demana com el vaigpoder convèncer. No va ser difícil. Hoha dit ell? És que, tot i que no ésl’ACB, aquí hi ha bons jugadors, ensentrenem cada dia… Un segon. [Atén eltelèfon.]

A mi em van convèncer aquest estiu.Aquí necessitaven ajuda, amb latragèdia de l’Akasvayu, les pèrdues dediners, els problemes amb


54 esforç

l’expresident, etcètera. Necessitavenrefer l’equip. En el projecte hi haviamolt bona gent que conec des de faanys, i vaig decidir posar-hi el meugranet de sorra. Sincerament… perdó.[Torna al telèfon.]

Per on anava? Ah, sí! Sincerament, noconeixia el Sant Josep ni en sabia res.Van ser en Francesc [Ferroni] i en JoanRoca els que em van explicar queexistia el club i que es volien implicaren el projecte. Ja hi tornem…

[Es posa al telèfon. Aquesta conversa semblaque serà més llarga.]

SEC. 3. EXT. JARDINS DEL DAVANT DEFONTAJAU. DE DIA

[Tornem al cinema. No és una gran pel·lícula,però la imatge de Will Smith i MartinLawrence a Bad Boys es repeteix. Goldwire iMiddleton, com si de models es tractés,posen davant la càmera i continuen eldiscurs.]

A. G. Fa poques setmanes que sócaquí, però puc dir que el nivell del’equip és bo. Hi ha molts nois jovesque n’aprenen cada dia de nosaltres,que tenim més experiència. Ensentrenem cada dia, juguem contraequips competitius. La lliga és bona i elnostre equip és jove i té gent ambqualitat. Tenim un bon equilibri itreballem molt bé junts. Ara estemintentant millorar coses concretes deljoc a cada entrenament i cada partit i,si les millorem, estic segur que faremuna gran segona volta.

D. M. I tant! És que l’adaptació hacostat. Ens hem trobat nous clubs inous àrbitres, i una metodologia i unfuncionament de la LEB Bronze que noconeixíem. Però ara jo, personalment,em sento més còmode amb la lliga, elsjugadors, els àrbitres. Penso que esticen una bona línia. La gent parla delsMVP que he guanyat, però jo l’únic quevull és ajudar l’equip. Guanyar cadapartit i pujar l’any que ve. Perquèl’objectiu a la llarga és l’ACB! Jo crecque d’aquí a tres o quatre anys hi pothaver un equip gironí a l’ACB. I jo trobo

força a faltar jugar-hi, ja que és la millorlliga d’Europa.

A. G. Espera, Darryl! Torna al tema ambquè has començat. Nous equips, novacompetició, però sobretot nousàrbitres! Els àrbitres en aquesta lligasón força dolents. Són amateurs i ésdifícil jugar. Només és la meva opinió.És el que més em costa en l’adaptació.Permeten molt més contacte físic, i johe d’adaptar el meu joc a aquestacircumstància.

D. M. És ell el que diu que els àrbitressón dolents! Jo no ho he dit!.

[Rialles generals.]

SEC. 4 INT. SALA DE PREMSA DEFONTAJAU. DE DIA

[Asseguts, recolzats còmodament i desprésque l’Anthony s’hagi mirat totes les fotos dela sala, riuen en preguntar-se si la gent quevagi a Fontajau veurà el Middleton i elGoldwire del Pamesa, el Barça o l’Akasvayu.]

A. G. Jo crec que no hem canviat gaire.Ara som més intel·ligents en el joc.Veiem el joc com a càmera lenta i tenimmés paciència. Som més grans, notenim la mateixa velocitat, peròcometem menys errors. No correm tande pressa, no penetrem amb tantavelocitat , però llegim més bé el joc.

D. M. És evident que som més grans,però també tenim més experiència, queés una cosa molt important. Com hasdit, som més intel·ligents a la pista. Joara jugo diferent de com jugava abans.No sóc tan ràpid, ni salto tant, i noesmaixo la cistella. He de fer cosesdiferents a la pista per ajudar l’equipperquè no puc fer el que feia quan erajove. Però no és res dolent, ens hemadaptat. El meu paper ara a l’equip, perexemple, és ajudar els nois joves aentendre el joc, perquè puguin liderarl’equip i entrenar-se i jugar al màxim.Jo he de ser un exemple en aquestsentit, perquè els joves puguin seguir-me.

A. G. El meu paper és semblant, eh!Crec que jo hi sóc per ajudar elsjugadors exteriors, sobretot els bases.També hi ha en Jaume Comes, que témolta experiència, però no té la meva.Jo els puc ensenyar altres coses. Hed’ajudar els joves a sentir-se còmodesjugant a l’exterior. Sobretot, a saber ons’han de situar i a llegir el joc del’equip.

D. M. És que de veterans ara som en

Jaume [Comas], tu i jo. A sobre, haarribat també l’Anthony [Walton]. Ambaquesta plantilla, l’objectiu ara ha deser acabar entre els vuit primers. Vamcomençar molt malament, perdentpartits, perquè el club es va haverd’adaptar a la lliga. Però ara la segonavolta serà diferent, ho farem millor, desegur. Estem entrenant-nos millor,jugant millor, i estem guanyantconfiança.

SEC. 5 EXT. PÀRQUING AL COSTAT DEFONTAJAU. DE DIA

[És l’hora dels adéus, ens hem de dir Goodbye, see you. És el moment de pensar en elfutur a les portes del pavelló gironí. En Darryli l’Anthony divaguen sobre el seu futur.]

A. G. No sé què faré l’any que ve.Primer, he de veure com m’adapto a totplegat. Per mi, les portes estanobertes. Fa relativament poc tempsque sóc aquí i he de veure encara quinés el meu camí i quin és el meu lloc al’equip. Entén-me, ara mateix no et pucdir el que faré l’any vinent, perquè noho sé. Estem intentant ser un bonequip i el projecte és interessant. Ensestan posant totes les facilitats i hi hala intenció de tornar el bàsquet d’aquíal lloc on era l’any passat. Però javeurem què passa. Al final detemporada ja veurem.

D. M. Jo no vull continuar!

[Rialles.]

D.M. Ja ho veurem… A mi m’haencantat venir aquí. En el futur,dependrà de la situació, de l’equip, desi porten jugadors més bons… Això ésmolt important. Cal que inverteixindiners per portar bons jugadors,perquè, sense això, és difícilaconseguir res.

A. G. El que tinc claríssim és que vullcontinuar uns quants anys jugant abàsquet. A mi m’encanta el bàsquet i,si tinc l’oportunitat de continuar jugant,no dubtis que ho faré.

D. M. Jo no ho tinc tan clar, depèn delmeu cos. Continuaré jugant mentre elcos aguanti. De moment, vull jugar doso tres anys més, i després ja hoveurem.

[En Darryl entra primer al pavelló traient-se elmòbil de la jaqueta i marcant un número. Laporta es tanca darrere seu i deixa foral’Anthony. El base es veu al reflex i no potevitar retocar-se els cabells. Entra al Palau deFontajau i no queda ningú a l’escena.] eç

BÀSQUET


HO

QU

EIH

ERB

A

iluro:Maquetación 1 04/03/2009 10:41 Página 58

esforç 59

Els romans en sabien molt de posarnoms a les ciutats: Bàrcino, Tàrraco,Egara, Iluro... Són noms amb

personalitat, amb presència. Tots van tenirun lloc i un moment a la història. I molts(tots els esmentats i també d’altres) s’hananat recuperant amb el pas del temps perdenominar empreses, restaurants i clubsesportius. Ho repeteixo, en sabien molt elsromans de posar noms. I recuperarsímbols del passat és un recurs romànticque atorga un punt de noblesa a qualsevolempresa.Per això, i no ho amaguem, també per certmimetisme amb un històric com l’Egara, aMataró van decidir que el seu clubd’hoquei sobre herba es diria Iluro CH.Cal baixar uns quants metres sota terraper trobar la Iluro romana. Però, des del1991, només cal anar fins al CampMunicipal de Mataró per trobar un delsclubs d’hoquei sobre herba més de moda aCatalunya.

HOQUEI MÉS ENLLÀ DE TERRASSA

Arreu del món Terrassa és conegudacom una de les capitals de l’hoqueiherba. A Catalunya, però, hi ha altresregions amb entitats que tambétreballen molt bé en aquest esport. Apart de Barcelona, on l’hoquei tambéés d’elit, Sant Cugat, Sant Andreu de laBarca, Castelldefels i Mataró, que és elcas que ens ocupa, també tenen equipsde nivell. En aquest cas, Matarócomença a créixer i, a poc a poc, vadeixant de ser l’equip gran entre elspetits per ser l’equip petit entre elsgrans.

NAIXEMENT

L’Iluro va néixer l’any 1991. L’ideòleg va serun argentí, Mario Keudell. Desprésd’estudiar INEF i col·laborar amb la seleccióargentina femenina, va venir a viure a

Catalunya. Primer va entrenar l’equip júniorde Sant Cugat. Després, cap a finals delsvuitanta, va anar a viure a Mataró i vacomençar a donar classe d’Educació Físicaals Escolapis. És d’allà d’on van sortir elsprimers nois de Mataró interessats perl’hoquei sobre herba. Aquells joves es vanhaver de buscar la vida, perquè encara noexistia l’Iluro. L’any 91 ja eren un bon grupde nois que estaven disposats a engegar unprojecte d’hoquei herba a Mataró. Així éscom van fundar l’Iluro HC.

EVOLUCIÓ

Actualment, el projecte ha evolucionatconsiderablement. Fa dos anys van fer unprojecte de desenvolupament integral ambl’objectiu final d’acabar en el Top 5 deCatalunya. Això implicava moltes coses. Lamés destacada, que per fi serà una realitat,era tenir unes instal·lacions com Déu mana.I, després de molts anys de treballar-hi, per

FOTOS: ORIOL ROCA


60 esforç

fi els ha arribat l’opció de tenir un camp encondicions. Aprofitant el Fons d’inversióLocal, l’Ajuntament de Mataró tiraràendavant un projecte de remodelació iampliació de les instal·lacions d’hoqueiherba. El camp nou de l’Iluro veurà la llum latemporada vinent. És la confirmació d’uncanvi i un salt de qualitat que fa anys quees van portant a terme.

OBJECTIU: DIVISIÓ D'HONOR

Aquesta victòria, però, només és elcomençament. Hi ha altres objectius i hi haaltres passos per ser un dels grans clubsd’hoquei herba del país. De fet, un delsaltres desitjos de l’Iluro és tenir els primers

equips a la Divisió d’Honor. Es tracta d’unobjectiu a mitjà-llarg termini, però tenen benclar que no és impossible. S’està treballantperquè tant nois com noies tinguin equips atotes les categories per crear una basesòlida. Els responsables del club mataronísón gent molt jove que coneixen la realitat

de l’hoquei sobre herba. És per això quetreballen per tenir un planter amb garantiesque pugui nodrir el primer equip dejugadors de nivell. No apostaran per unapolítica de fitxatges agressiva, doncs, jaque, tot i que a curt termini podria oferirresultats, a la llarga no portaria enlloc.

un exemple de clubseriós, que treballaamb gent jove i queté un fons social


esforç 61

TREBALLANT EL PLANTEREls taronges són un club atípic, molt diferentdels grans clubs de Terrassa o Barcelona. Al’Iluro els nois no coneixen l’hoquei herba perles seves famílies o perquè es juga al clubdel qual són socis. En aquest sentit, sabenque, com va fer el fundador, Mario Feudell,els jugadors s’han d’anar a buscar a lesescoles. Per això, des de fa un parell d’anys,l’Iluro organitza una lliga interescolar entreels principals centres de Mataró. D’aquestamanera, els nens benjamins i alevins tenenl’oportunitat de conèixer l’hoquei herba isaber que a l’Iluro tenen un lloc per jugar.

ILURO HC, UN EXEMPLES’estan convertint en un exemple de clubseriós, que treballa amb gent jove i que té unfons social. Mentre que els clubs importantsd’hoquei herba catalans funcionen com aentitats privades, els de Mataró treballenamb instal·lacions i inversió públiques. Lacosa de moment funciona, i és per això quese’n parla com d’un referent que pot ferescola.Són un club modern, jove, fresc. Una bonanotícia dintre el món de l’esport que esmereix tota la sort del món. Els romans vanencertar el nom. Els de l’Iluro HC li han donatcos, imatge i futur.eç


62 esforç

Futbol 4/3/09 11:09 Página 62

Diuen que tots tenim un doble al món.En algun lloc del planeta hi ha algúque és idèntic a vosaltres i a mi.

Potser no el trobarem mai, perquè nosortim als mitjans, perquè no ens fan fotosi, permeteu-me l’atreviment, perquè no ensconeix ningú. Els futbolistes, els esportistesestrella, els actors de Hollywood del’esport, ho tenen molt més fàcil. Si alguncop us han dit que us assembleu a unfutbolista, feu com Víctor Argudo(Barcelona, 1988) i proveu sort. Aquest jovebarceloní va provar un dia d’anar en uncàsting d’una coneguda marca derefrescos i en va sortir amb una feina com adoble de Cesc Fàbregas. Potser us sona el cognom del nostreprotagonista. En Víctor és el fill de l’Argudosènior, aquell gran jugador d’handbol queva compartir vestidor al Palau Blaugranaamb en Sagalés, en Papitu, Milan Kalina oel mateix Valero Rivera. Ell de petit, però, vatastar la febre del futbol i s’hi va enganxar. Avui juga al primer equip de la UE Europa.Es podria dir que és semiprofessional.Estudia Empresarials, va fent feines enpublicitat i s’entrena tres o quatre cops a la

setmana. Un noi normal, deveu pensar.És que ho és, però s’assembla a en

Cesc.

De fet, ets el seu “doble oficial”.T’han confós mai amb ell?

Sincerament, confondre’m depensar-se que sóc ell, no m’ha passat

mai. Sí que m’han dit que m’hi assembloforça. Tot i que t’he de dir que jo sóc delsque pensen que no ens assemblem.

Com vas acabar sent el seu doble?

Hi havia un entrenador de l’Europa ficat a latelevisió que em va dir que hi havia uncàsting d’una marca de refrescos.Aleshores em vaig dir per què no? I hi vaiganar a provar sort. Allà em van agafar i emvan dir “Seràs el doble de Cesc Fàbregas”.Em va arribar així, d’un dia per l’altre.

El vas conèixer personalment durant elrodatge. Com va ser amb tu?

Doncs molt normal. Sorprèn molt perquè ésuna persona normal i corrent. Pots parlar-hi,així com estem fent tu i jo ara mateix. Vamriure, vam parlar de moltes coses. És un noimolt humil.

Tu també jugues a futbol, però en el terrenyde joc sí que sou completament diferents,oi?

Sí. D’entrada, jo sóc defensa i ell ésmigcampista. Jo sóc més destraler, ell ésun jugador més creatiu.

A ell ja el coneixem. Explica’ns com juguestu.

Sóc un jugador força contundent, que potjugar de lateral esquerre o de central tambéa la banda esquerra. Com t’he dit, sóc unjugador que sempre juga fort, molt ficat enel partit.

Com veus el teu equip aquest an y que hihavia força expectatives a principis detemporada?

La veritat és que estem en un tram de lalliga en què estem una mica estancats.Com tu dius, es van crear expectatives

No m han confos mai amb el

Cesc. Si que m han dit que

m hi assemblo forca. Pero

jo soc dels que Pensen que

no ens assemblem

FUTB

OL

64 esforç

,,,

, ,,

,,

, ,

,


esforç 65


perquè es van invertir força diners a principide temporada. Aleshores l’objectiu eraentrar al play-off d’ascens a Segona B. I araestem una mica lluny d’això. Ens mantenima la zona mitjana, però serà molt difícilacostar-nos al play-off.

Dius que es van invertir diners a principi detemporada, però la realitat del futbol, isobretot del futbol modest, està canviant.No hi ha tants diners, oi?

Sí, es nota molt, sobretot en categoriescom la nostra. Els clubs cada cop tenenmenys patrocinadors, cada cop estraspassen menys jugadors, les fitxes cadacop són més baixes... Realment la cosacada cop està pitjor.

Quines són les teves aspiracions com ajugador?

Home, veient com està el futbol avui dia,amb nens de disset anys que debuten aprimera divisió, podria dir que jo estic en el

66 esforç

meu sostre. Evidentment, em faria il·lusiójugar més amunt, però sé que és molt difícil.

I quines aspiracions tens en el món de latelevisió i la publicitat?

Jo tinc vint anys i estic estudiantEmpresarials. De moment, em moc enaquest món per treure’m uns diners i fer-me un lloc. Més endavant, qui sap, sisurten coses importants, és clar quem’agradaria.

Però quina és la teva prioritat, futbol,publicitat o estudis?

Evidentment, primer de tot acabar elsestudis. Si les altres coses surten, perfecte.Si no, ja tindré una carrera.

De moment, es pot dir que de la tevacategoria ets el futbolista més mediàtic,no?

Doncs sí! Per què ho hauria de negar!çe

Primer vull acabar elsestudis. Despres, sisurten coses enpublicitat o televisio, esclar que m agradaria

FUTB

OL

,

, ,,,


esforç 67


És un projecte per donar a conèixer cada setmana del 2009 l'o-bra d'un fotògraf diferent. Per participar-hi envieu 7 imatgesesportives a [email protected]

52 FOTOGRAFS

,Ryu Voelkel

Miro Pesonen

Luis Sánchez

52fot 2/3/09 18:54 Página 68

Carlos Hernández

52fot 2/3/09 18:54 Página 69

70 esforç

HO

QU

EIPA

TIN

S

aitor:Maquetación 1 04/03/2009 10:26 Página 70

FOTOS: KRIS ARBOLEDA · TEXT: ÀLEX RUBIES


72 esforç

UN GOL FA MOLT MÉS MALQUE UNA PILOTADA

HO

QU

EIPA

TIN

S


Vishnú, el deu hindú preservador, éspresentat com un home immens ambquatre braços. El seu nom, en

sànscrit antic, significa omnipresent, ubicu.Segons el Padma Purana, Vishnú té sisglòries divines: el coneixement, el control,la potència, la força, la virilitat i laresplendor. Aitor Egurrola (Barcelona, 24 dejuny de 1980) mostra, jugant a hoquei sobrepatins, les virtuts de Vishnú. És el guardiàde la porteria blaugrana, probablement lamés difícil de defensar del planeta. Com eldéu Jagannatha (un altre dels noms de ladeïtat hindú), l’Aitor controla des del darrereel joc blaugrana, atura els xuts delscontraris sigui quina sigui la potència i laforça del llançament i, vestit amb lesdefenses, els guants i la mascara, esconverteix en la imatge més viril i amb mésresplendor de la pista. És un gegant amb elsobrenom d’el Pop, que ha après a dominarl’art de la ubiqüitat i l’omnipresència.

L’hoquei sobre patins és un esport en quèsempre es busquen fórmules per fer-lomés espectacular. Mirant-ho així, semblaque el dolent sigui el que priva la gent del’espectacle dels gols, oi?

És cert que en els últims temps hi ha menysgols a l’hoquei. Però nosaltres, els porters,ens limitem a fer la nostra feina. Crec, però,que no som nosaltres els que limiteml’espectacle. Penso que s’ha de treballarper potenciar el joc d’atac.

El porter, només per la presència que téamb les proteccions i la màscara, ja dónacert espectacle…

Sí, és ben clar que tota la roba, lesdefenses i els guants donen una imatgemés agressiva que la de la resta dejugadors. Però és que ens hem de protegirde les pilotades!

Una pregunta beneita però que potser mésd’un s’ha fet: un porter d’hoquei patins hade saber patinar?

[Riu.] Sí, és clar! De fet, de petits és elprimer que s’aprèn. Fins i tot a la porteriaes patina. És una manera de patinarcompletament diferent dels jugadors decamp. No tenim la seva habilitat i el seudomini dels patins, però sí que hem desaber-ne.

De tu s’ha dit que ets un dels millors delmón. Què et fa ser un porter especial?

Jo crec que és indispensable haver estat enun gran equip. Moltes vegades el que

marca les diferències és l’equip on ettrobes. Jo sóc en un gran equip, que té unagran plantilla i que ha guanyat molts títols.Potser això és el que m’ha fet tenir mésressò.

Allò que es diu que a un porter, davant lapressió, la porteria se li fa enorme, al’hoquei, on les porteries són tan petites,també passa?

Jo crec que s’aprèn a conviure amb lapressió. T’acostumes a jugar aquestspartits, tot i que també et diré que el quedigui que no té nervis menteix. Aquestsnervis, però, s’ha d’aprendre a portar-los.

Al Barça, a més, que esteu acostumats ajugar finals i guanyar títols, suposo quet’hi acostumes abans, oi?

Sí, però jugar al Barça també t’exigeixguanyar títols. Al Barça la gent no esconforma arribant a les finals, com potpassar en altres clubs. Has de guanyarcada any, els títols guanyats els anysanteriors no serveixen de res.

Què fa més mal, una pilotada o que etfacin un gol?

És ben clar que un gol fa molt més mal queuna pilotada. Sobretot, si és un gol en unpartit important.

L’any passat, quan et van escollir millorjugador de la Final Four de la Copad’Europa, vas dir que t’havien donataquell premi perquè jugaves en el millorequip del món. Continueu sent elsmillors?

Jo crec que tenim els millors jugadors, i sisom o no som el millor equip s’ha dedemostrar partit a partit. No es pot viure delpassat, hem de demostrar cada any i encada partit si som els millors.

Hi ha qui diu que heu perdut certa frescor.

Tot i que vam començar una mica pitjor, arajo crec que ja estem en un bon moment ique hem recuperat el bon joc. També éscert que el joc s’ha endurit força, i això ensestà perjudicant bastant.

Però creus que continueu sent elsfavorites a endur-vos tots els títols?

Evidentment que sí. Si hagués d’apostarper algun equip, seria sens dubte pel Barça.

Quins són els equips que podrien fer

perillar les teves juguesques?

Al final de temporada ens estarem jugantels títols amb els de sempre. A l’Ok Lliga,amb el Reus, el Liceo i el Vic, que aquestany està molt fort, i a la Lliga Europea, elsmateixos i jo crec que també el Bassano iprobablement el Porto.Has dit que el joc s’ha endurit. Què ha decanviar a l’hoquei?

Ara mateix cal fer una revisió del reglamento potser intentar que els àrbitres siguin mésrigorosos, perquè s’està premiant el jocdefensiu i això no és bo per a l’espectacle.Jo crec, tot i ser porter, que de cara al’espectacle és millor guanyar per 7 a 6 queper 2 a 0.

També es diu que costa trobar un relleugeneracional a l’Ok Lliga.

Sí, però això va a ratxes. Potser d’aquí a unparell d’anys arribarà una fornada de jovesque ens jubilarà a tots. Tot i això, jo entencque aquí tenim la millor base del món.

Encara falta perquè arribi la fornada queet jubili a tu, oi?

Sí, de moment tinc contracte fins al 2013, iespero acabar la meva carrera al Barça,perquè és al lloc on he estat sempre i elmillor lloc on puc ser. Però ja saps que en elmón de l’esport mai no se sap què ettrobaràs en el futur.

Per acabar, què en penses dels rumorsque parlen d’un relleu a la banqueta delBarça?

És veritat que es parla d’això, perònosaltres ens en mantenim al marge. Aramateix, en Quim Paüls és el nostreentrenador i no ens hem de capficar en capaltra cosa que no sigui guanyar títols per alFC Barcelona.eç


WAT

ERPO

LO

74 esforç

Teresa_gorria 4/3/09 02:07 Página 74

FOTO: ORIOL ROCA

esforç 75

çe

El talent és un bé molt preat. És envejat,desitjat, escàs i, sobretot, propi només d’unspocs. De tant en tant, surt algú amb un con-junt d’aptituds i destreses per sobre de laresta. Aquesta persona ha de trobar el seulloc, la seva especialitat, l’art on podràdesenvolupar tot el seu talent. Teresa Gorriava tastar més d’un esport i va destacar entots. Al final, però, va trobar l’esport per alqual havia nascut. Atletisme, curses, salt dellargada, fins i tot es va atrevir amb el judo.Per trobar el seu esport, va haver d’entrar enuna piscina. Allà va començar la seva relacióamb la pilota groga. El waterpolo va entrar ala seva vida i jugant-hi es va sentir com peixa l’aigua. Forma part d’una generació ambfigures com Alba Sánchez, Ciara Gibson oHelena Lloret. Ha aconseguit campionatsd’Espanya, i ella i l’Ona González van ser lesúniques noies del CN Barcelona que vanparticipar en la Waterpolo Int. Youth Cup del2006. Aquest estiu va ser una de les pecesfonamentals de la selecció estatal que vaaconseguir la cinquena posició de l’EuropeuJuvenil de Györ. Ha començat la temporadaamb el seu CN Sant Andreu de maneraespectacular i ara, amb gols (és la segona

màxima golejadora de l’equip) i bon joc,el manté amb opcions de continuar a

la Divisió d’Honor . Va provar dife-rents esports, va tastar altres

arts i finalment va trobar enel waterpolo el millor lloc

per desenvolupar elseu talent.

Teresa Gorria

Teresa_gorria 4/3/09 02:07 Página 75

Juan Andreu Candau (Sevilla, 20 de generde 1980), un granollerí d’adopció i un sevillàen el sentit més ampli de la paraula. És ungegant que no calla ni a sota l’aigua. És ungran jugador que s’ha guanyat l’estima del’afició de Granollers amb entrega a la pistai amb bones formes i maneres dins i foradel parquet. De moment aquesta és la seva millortemporada. Ha debutat amb la selecció, al’Asobal l’equip va la mar de bé... A sobre,ell hi té un paper més que destacat.

Es podria dir que és una bona temporada?La veritat és que sí. Les coses van molt bé,i en l’aspecte personal fins i tot millor queen l’aspecte col·lectiu. Estic molt content.

Suposo que encara esperes que l’an y portimés alegries…És clar, encara som al febrer. Però ha estatun començament d’any perfecte. Sobretot,destacaria el fet d’haver anat al Mundial, jaque, tot i que el resultat no ha estat gairebo, en l’aspecte personal ha estat una

Arribes al’Olímpic deGranollers.

Les graderies buides,silenci, fred. Et sents en

els budells del castell mésinhòspit. Llavors, se’tpresenta un home de mésde dos metres i més decent quilos. T’impressiona.A sobre, el veus cridar

traient aire de la profunditat d’unspulmons que imagines inacabables. Durantun segon deixes de respirar. Hi parles,sembla bona persona. En un momentdeterminat, quan havies abaixat la guàrdia,et diu: “Jo em sento més còmode com mésem peguen”. I hi afegeix: “Si em posen sispaios a pegar-me, millor per a mi”.Aleshores calles, abaixes el cap it’agenolles davant del rei de la Copa. Uncop agenollat, no pots evitar recordar lagràcia amb què t’ho ha dit. A més, encarade genolls, el continues sentint parlar. Nopots evitar d’aixecar el cap. Tens davant

76 esforç

TEXT: ÀLEX RUBIESFOTOS: ORIOL ROCA

Juan Andreu 2/3/09 19:14 Página 76

HA

ND

BO

L

78 esforç


experiència inoblidable.

Et va sorprendre la convocatòria?Moltíssim. Jo pensava que era en un grupde cinc o sis pivots per al futur de laselecció. Però no em pensava que hi aniriaja en aquest Mundial, ni molt menys.

Ara sou a la zona alta. Us heu marcat algunobjectiu?La lliga estarà molt ajustada. Traient elBarça i el Ciudad Real, el Portland, el Lleó iel Valladolid estan tots si fa no fa. Aranosaltres som molt a prop seu, i sabem queagafar el Valladolid és difícil però intentaremsumar tots els punts possibles per passarde trenta, que fa anys que no hoaconseguim. A més, ens volem classificardirectament per a Europa i fer un bon papera la Copa del Rei.

Sou l’equip revelació o ja us ho esperàveu?El cert és que els fitxatges no eren capincògnita. Ohlander havia estat al Barça,Salva Puig és un jugador que ha estat alBarça, al Valladolid... La incògnita eraApelgren.

I el rendiment que donaria Joan Cañellas,oi?Sí, és clar! És que en Cañe no el comptavani com a fitxatge! El comptava com decasa! Però sí, d’en Cañe tampoc cal dir-negaire res, perquè tothom veu com juga. Il’Apelgren va començar una mica fluix, peròdes de fa uns quants partits de la segonavolta que és el millor de l’equip.

Has parlat de la Copa del Rei com aobjectiu, i és que la teniu a casa. Suposoque és una opció perfecta per guan yar untítol, i a sobre a l’Olímpic.La veritat és que sí. Des que ens van dirl’any passat que seria aquí, que tenimmoltíssimes ganes de jugar-la. L’únic peròés que ens ha tocat el Barça a la primeraronda. Nosaltres intentarem guanyar-la. I, elBarça, ens l’havíem de trobar en algunmoment.

Què representa per a vosaltres teniraquesta competició tan important aGranollers?Representa una oportunitat idònia perrevitalitzar l’handbol aquí. Perquè, a bandad’aquest any que la gent s’ha animat unamica, feia quatre o cinc anys que Granollershavia deixat una mica de banda l’handbol.És molt important que fem un bon paperper enganxar el públic.

esforç 79

çe

Hem estat parlant de casa vostra, de casateva, etcètera. Tu, tot i ser sevillà, aquí etsents com a casa, oi?Sí, ja fa sis anys que sóc aquí. Emconsidero un jugador del planter delGranollers. Per a mi, Granollers és la mevasegona casa.

Com va ser la teva arribada?Vaig arribar aquí per en Pep Blanchart, elgerent, que va ser molt “pesat” per fitxar-me. Si et dic la veritat, quan vaig signar elcontracte em va agafar molta por. Vaigpensar “Tens divuit anys, has de marxar aCatalunya, sol, queda molt lluny...” Però,després de dues setmanes aquí, em vaigadonar que havia estat la millor decisió dela meva vida.

El Barça també et va buscar.Sí, just abans de fitxar, en Valero Rivera emva temptejar. Després de signar per alGranollers, em van trucar i els vaig dir queja no podia ser. Estic encantat a Granollers.Crec que m’han donat moltíssimesoportunitats, i els dono les gràcies per tot.

Fa un an y, però, vas dir que només deixariesGranollers per un dels quatre grans de l’Estat(Ciudad Real, Portland San Antonio, Barça oAdemar Lleó). Continues pensant igual?Com t’he dit, jo a Granollers em sento acasa, hi estic molt bé. Així i tot, sóc unjugador ambiciós. A dia d’avui hi ha cosesque el Granollers no em pot oferir, com potser lluitar per la Lliga o la Champions. Peraixò dic que, si vingués un dels grans, coma mínim m’ho pensaria. De fet, crec que amolta gent de Granollers els faria il·lusióque un jugador per qui van apostar quan noel coneixia ningú arribés a un equip gran.Però també et dic que sóc a casa, quepodria continuar aquí tota la vida i no seriacap problema.

I si tornessin els títols a Granollers?Si et dic la veritat, tal com està la lliga i talcom afecta la crisi alguns equips, si elGranollers renova els jugadors importants imanté la línia de treball, no descarto qued’aquí a dos o tres anys estiguem lluitantpels llocs de Champions.

La Copa podria ser el primer d’aqueststítols. Com l’afrontes?Doncs amb moltes ganes. Serà la mevasegona participació. La primera també vaser contra el Barça i vam perdre de dos.Aquest any, però, pensem que tenimpossibilitats. Sabem que el Barça s’agafaràamb força a la Copa del Rei, perquè a laCopa d’Europa i a l’Asobal ho tenen difícil,però estem tots conjurats perquè sabemque, si omplim el Palau i estemconcentrats, el Barça haurà de suar moltper endur-se el partit.

El públic serà un factor determinant?Ha de ser un factor determinant. Omplir elPalau és molt difícil, però, si aconseguimarribar a prop de quatre mil persones i quetotes quatre mil animin el Granollers, esticsegur que això afectarà el Barça. No estanacostumats a veure que els pavellons elsestan a sobre. Si ho aconseguim, esticconvençut que els costarà moltíssimguanyar-nos.

Què podem esperar aleshores del Granollersen la seva Copa?A veure, jo no et puc dir que guanyarem laCopa perquè no seria lògic. Malgrat això, siguanyem el Barça, que la gent ens tingui ales travesses per guanyar la Copa, perquètindrem la moral pels núvols. És més, siguanyem el Barça, que se’ns posin elValladolid, el Portland o el Ciudad Real aldavant, que aquesta Copa no ens la trauràningú.

Si guanyem el Barça, que se'nsposin el Valladolid, el Portlando el Ciudad Real al davant queaquesta Copa no ens la treuràningú


FREE

RID

E

82 esforç

El Dorado 4/3/09 11:02 Página 82

La llibertat és molt difícil de definir . Ésabstracta, és tot i res. La llibertat ésun estat, una sensació, és un instant.

La llibertat és un moment. Poden ser unsminuts, poden ser uns segons. La llibertatés la sensació que tens quan et mantensdurant uns segons a l’aire, amb el ventgelat fregant-te la cara i la seguretat quel’esponjor d’allà on aterraràs et permetràcontinuar baixant i sentint-te lliure. Elfreeride, o descens forapista, és llibertat.

El descens forapista és aventura, ésllançar-s’hi. De fet, es tracta d’unamodalitat de descens amb surf de neu,esquís o telemarc, per pendents amb unainclinació de fins a 55º. Els riders, com sónconeguts els participants, han d’estudiarels espais destinats a la competició perescollir el millor descens. Es tracta d’unamodalitat extrema en què, gràcies a ladestresa dels participants, els tallants, lesroques i els corredors es converteixen eneines en mans de la imaginació.

Els Pirineus són una de les serralades mésconegudes i visitades i amb millors pistesd’esquí del planeta. Malgrat això, fins fadeu anys no tenien una competició de

descens forapista amb cara i ulls. Cap al’any 1997, aplicant-hi la teoria de l’esquíde muntanya però enfilats en una planxade neu, un grup de visionaris que baixavenpels pendents més inclinats dels Pirineuses van decidir a fer una competició defreeride. Un any després, el 1998, naixia laprimera edició d’El Dorado Freeride. Es vacelebrar a la vall de Núria, els dies 14 i 15de febrer. Aquella edició, com les duessegüents, va ser per parelles. Els equipshavien de localitzar unes coordenadesmarcades per l’organització sobre unmapa en un temps màxim de cinc hores ihavien de superar una tirolina i un ràpel decordes fixes amb tot el material. Tota unaaventura que, amb els anys, ha anatquedant de banda. El que ha perdurat ésel que aleshores es va reservar per alsegon dia. Aquell primer any va rebre elnom d’El Dorado Fr ee Ride (aleshoresseparat) Event. Com en la competicióactual de descens forapista, cadaparticipant havia de decidir quina seria laseva línia de descens, i els jutges lavaloraven. Aquest sistema de competicióes va mantenir fins a l’any 2001. Aquell vaser el primer El Dorado reservat de maneraíntegra al freeride. Des d’aleshores, els

84 esforç

FREE

RID

E


esforç 85


FREE

RID

E

86 esforç

esportistes hi participen individualment,cada cop amb més bon nivell. Des d’aquell1997 fins ara, els visionaris que van decidirtirar-se muntanya avall han fet d’aquestacompetició extrema la més important delsud d’Europa.

Aquest any es duia a terme l’onzena ediciód’El Dorado Freeride. Començava de lamillor manera possible, amb la notícia queseria l’últim any abans de convertir-se enuna prova oficial de la Copa del Món dedescens forapista. El tret de sortida el vandonar els riders que es van reunir a laprèvia de Boí-Taüll. Fins a quarantaparticipants van citar-se a les pistes peraconseguir una de les sis places per a lafinal. S’havia arribat a més de cinquantainscripcions, una xifra mai aconseguida en


Joaquín Vena i Edu Carreras; en surf deneu, Ramon Barbé, Miquel Alberdi i DavidVicente, i en telemarc, Rafael Lerma,Gonzalo Vázquez i Adrià Millán. Lacompetició havia estat emocionant iespectacular, tal com es demana en eldescens forapista. Però encara quedava elmillor.

El dissabte 14 de febrer començava unade les millors finals de tota la història d’ElDorado Freeride. El sol, els 200 cm de neupols i l’altíssim nivell dels participants vanposar aquesta prova a l’altura de lesmillors competicions alpines oamericanes. La primera selecció es va ferdissabte mateix. A Vallnord, trenta riderslluitaven per les disset places de la granfinal de diumenge. L’estació verge esdespertava amb sol, fred i un vent gèlidque enduria i compactava la neu. Al cimdel pic de Cataperdís (2.804 m), lasensació de fred encara s’intensificavamés. Raúl Díez va obrir la competició amb

esforç 87

les onze edicions anteriors. A les nou delmatí del dia 25 de gener els participants jaescollien els traçats al cim de la muntanyatriada per l’organització. Com en tota lacompetició, cada participant haviad’escollir una línia de descens. Tres jutgesvalorarien després el seu descens basant-se en la forma, la tècnica, l’agressivitat, lafluïdesa, la línia de baixada, el control i laimpressió general. Els canvis detemperatura i el vent van fer que l’estat dela neu del pas de Llevata (2.600 m) no fosel millor. És per això que els riders vanhaver de donar-ho tot i oferir la seva millorversió. Tot un primer acte que presagiavauna gran final. De Boí-Taüll en van sortirvencedors, en esquí, Joan Sabater,


FREE

RID

E

88 esforç

una baixada destacable. Començava aixíla final d’El Dorado 09. En aquesta primerafase, com ja s’esperava, van destacar enesquí Martí Imbert, Tato Vasiuk i JeanMichel Goudain, tots tres participants VipCard, és a dir, convidats com a estrellesinternacionals. Entre els participants WildCards (finalistes de l’edició 08), tot i nopassar a la gran final, va destacarl’esquiador Jordi Tenas, que es va atrevir afer un espectacular frontflip que vaprovocar la bogeria dels aficionats. Tambécal mencionar l’actuació de JulianaGonzález, única noia classificada per a lafinal. En surf de neu, l’argentí, i parella dela Juliana, Sergio Arjona es mostrava moltsuperior a la resta. L’únic que va poderseguir-lo del principi al final va ser RamonBarbé.

El diumenge, ja a la final, la Bassera Negra(2.810 m) presentava una estampaimpagable. El cel era ben blau, el venthavia amainat i la neu estava en perfectescondicions. Era la final somiada!

Jorge Luis Mena obria la competició ambun descens quasi perfecte. Els jutgesseguien la traçada amb deteniment. SusoFolgar s’atrevia a fer un traçatarriscadíssim. Tot i l’estil i la fluïdesa del’esquiador català, un error en unarecepció el va relegar a la quarta posició.El podi d’esquí l’ocuparien els favorits.Eren els que tothom volia veure i es van feresperar. Martí Imbert va encarar la baixadai, des que es va donar la primeraembranzida fins que va frenat, tot va serespectacle. Va deixar anar roques, vaesquiar de manera invertida i va coronar eldescens planxant un 360 (una voltacompleta a l’aire). El públic, encara amb laboca oberta per l’exhibició del francès(valorada pels jutges amb un 5,92), nohavia tingut temps d’assimilar-ho que jaestava aplaudint de nou. L’altre favoritnascut a França, Jean Michel Goudain,havia fet un descens rapidíssim i molt fluidque, amb una puntuació de 6,02, posavales coses molt difícils a l’argentí TatoVasiuk. Però Vasiuk va fer una baixada


molt completa, amb parts ràpides i partslentes, tot i que alguns errors semblavaque farien perillar el seu triomf. No va seraixí i, amb una puntuació de 6,73, vaguanyar el títol d’esquí i l’absolut.En surf de neu la competició va ser tan omés emocionant que en esquí. Vadestacar l’actuació del participant WildCard Bruno de La Barrera. L’incombustiblesurfista va acabar en tercera posició,baixant un esglaó amb relació a El Dorado08. El campió de l’any passat, David Pujol,estava fent una baixada de les seves,evidentment espectacular, quan vaprotagonitzar l’ensurt de la jornada: vaperdre el control de la planxa i durant unesdècimes de segon el públic el va seguiramb l’ai al cor. Va solucionar la situaciósense problemes, però aquell error el vapagar amb punts, fins a acabar a la cua dela classificació. Sergio Arjona tenia força

esforç 89

çe

números de podi després d’haver quedatl’any passat en tercer lloc. L’argentí va feruna baixada neta, ràpida i amb corbesmolt fluides, tot plegat coronat amb un volespectacular que el va fer pujar fins a laprimera posició de la categoria de surf deneu. Arjona es va endur un 6,63, demanera que va quedar just darrere deVasiuk a la general. Cal destacar també elpaper de l’únic esquiador de telemarc,Sergio Garcia Willy, que va posar el puntd’originalitat a la competició.

Després d’una primera fase espectacularpel que fa a la participació, el nivell i lalocalització (Boí-Taüll va ser una festa), a lafinal hi va haver bon temps, espectacle isorpreses. No es pot demanar més. Unaltre any, i ja en són onze, El Dorado vaoferir a espectadors i participants el millordel freeride: adrenalina i llibertat.


FOTO: ORIOL ROCA

MO

TOR

jaime_alguesuari 2/3/09 18:57 Página 90

esforç 91

çe

Nervis, tensió, suor a les mans i pressió al cap, al coll i a les cames. Quin és el diagnòstic, doctor? –Febre, jove, febre pel motor. –Potser la imaginacióem juga una mala passada, però no puc evitar imaginar-me així la manera com Jaime Alguersuari (Barcelona, 23 de març de 1990) va descobrirla seva passió pel motor. Conduir, córrer, avançar i creuar metes davant d’altres com ell, malalts del motor. Aquest jove pilot de divuit anys va fer

història l’any passat en convertir-se en el corredor més jove que guanyava el British F3 International. Només amb divuit anys, s’imposava a altres pilotsamb més experiència (era la seva primera participació). Això el va fer guanyar el títol de rookie de l’any i li va obrir les portes de la Cursa de Campions,on, una vegada més, va ser el més jove. - Doctor, se m’acabaran les ganes de guanyar? –Ho dubto, jove, ho dubto. –Jo tampoc ho crec. En Jaime ha

estat un guanyador incansable des que va pujar a un kart per primer cop, ambvuit anys. Amb tretze anys, ja participava en proves

internacionals. El primer rècord de precocitat li va arribaramb quinze anys, quan, al volant d’un Renault, es va

convertir en el pilot més jove guanyaruna cursa de la Fórmula

Júnior 1.6.Aquests èxitsvan cridarl’atenció deRed Bull, equipon ha crescut,que ara li had o n a tl’oportunitat detastar la F-1.–Doctor, quin ésel tractament?

–Continuï comfins ara, jove.

No pari deguanyar.

jaime_alguesuari 2/3/09 18:57 Página 91

VEL

A

laia_ok:Maquetación 1 04/03/2009 11:40 Página 92

esforç 93


Esperem que el BarcelonaInternational Sailing Centers'inauguri d'aquí un any, al2010....Farà pujar el nivell engeneral, podrem prendre modelsi dissenyar noves estratègies

VEL

A


esforç 95

Les pel·lícules ens han fet apreciarcorsaris i bandits, que eren tan cruelscom temuts en èpoques passades.

Però la maquinària de Hollywood ha sabutenvoltar de romanticisme la figura delpirata. És per aquest tel de romanticisme id’estima per la mar que no puc evitard’imaginar-me la Laia com una pirata queté en el seu vaixell un tresor, i en el mar, laseva pàtria i el seu reducte de llibertat. Depetita, el seu pare, com si del Dr. Livesey deL’illa del Tresor es tractés, va guiar la LaiaJim Hawkins Tutzó a la recerca de la sevapàtria, el mar, amb l’ajut de la força i el venti amb el somni d’un vaixell. Ara que l’hatrobat, s’ha deixat enamorar, s’hi troba(segons les seves pròpies paraules)“imbuïda” i no es pot estar d’acabar lacançó amb aquell “Y del trueno | al sonviolento, | y del viento | al rebramar | yo meduermo | sosegado, | arrullado por el mar.”

El somni del teu pare, un home de lesIlles, de navegar i de tenir un vaixell, etva marcar la vida.Sí. El meu pare ha estat sempre un referent.Ara ja no el tinc, però em va donarl’oportunitat de conèixer el món del mar. Ellli tenia un amor especial, i jo sempre m’hihe sentit molt arrelada. És per això que desde molt petita vaig començar a navegar.

Amb cinc o sis anys a Platja d’Aro, oi?Sí, teníem un petit apartament a la CostaBrava. Una cosa va portar a l’altra, i ara jaés la meva vida. N’estic totalment imbuïda.

Suposo que una de les coses que més bonrecord et deixarà del món de la vela és lateva participació en els Jocs. Com va serl’experiència?He tingut la sort de fer unes quantespreparacions olímpiques en diferents llocsde l’equip: els Jocs de Sidney els vaigpreparar com a membre del segon equip;els d’Atenes els vaig preparar en Inglyng,però, per diferents motius, no vaig poderanar-hi, i aquests de Pequín suposavenaconseguir la fita de participar-hi. Va serdur. Vam començar amb bon peu i vam sersegones o terceres durant el setanta percent de la competició, però en els momentsdecisius ens va faltar un punt de sort, queens hauria permès ser allà a dalt lluitant perles medalles.

Aquestes preparacions dels Jocs i la

participació d’aquest estiu han estattotes treballant amb Natàlia Via Dufresne.Són moltes hores juntes en un vaixell.Suposo que heu acabat tenint una relacióquasi de família.Sí, de fet ara fa temps que no ens veiem i licomentava que fins i tot la trobo a faltar.[Riu.] Jo crec que és una cosa que dóna unplus a qualsevol equip esportiu, aixòd’aconseguir vertebrar una relació sana imaca amb les persones amb qui treballes.

Ara ja han passat uns mesos i t’has pogutcentrar en nous projectes. Un d’aquestsprojectes és el Barcelona InternationalSailing Center. En què consisteix?És un projecte pioner que va néixer fa anysa la Federació Catalana de Vela. Des del’any 92, Barcelona ha estat un centreimportant de preparació de regatistesolímpics. El que passa és que potser ens hafaltat una instal·lació adequada per portara terme la preparació idònia. Amb aquestprojecte es pretén dotar Barcelona d’això,d’unes instal·lacions on els regatistes d’altnivell i de tecnificació puguin entrenar-se imillorar.

Com funcionarà?Doncs les instal·lacions seran al ParcFòrum, en un edifici integrat a sotal’estructura de la placa fotovoltaica. Laintenció és portar aquí regatistes d’alt nivellque pretenguin millorar en qualsevol de lesdisciplines. Aquests regatistes es trobaranun lloc adequat per tenir-hi l’embarcació, unlloc per entrenar-se a l’aigua, un gimnàs, unlloc per menjar, un lloc per dormir…

Un Centre d’Alt Rendiment, al cap i a la fi.Sí, exacte. Però amb el tret diferencial quela vela té unes necessitats que altresesports no tenen. És per això que hem devertebrar un projecte una mica méscomplet.

Què pot aportar això a la vela catalana?La intenció és que aquests regatistes d’altnivell ajudin a fer pujar el nivell delsregatistes joves catalans. És com si la millorselecció del món de waterpolo o de voleiboles vingués a entrenar amb la selecciócatalana. Farà pujar el nivell en general,podrem prendre models i dissenyar novesestratègies, millorar mètodes

d’entrenament...Ja teniu alguna petició de regatistes defora que vulguin venir?I tant. Has de pensar que Barcelona és unlloc on el clima no és gaire extrem. A més,el mar ofereix un munt de possibilitats, lescondicions són molt polivalents.

Pot ser una bona eina per prepararLondres 2012?Sí, però el handicap que tenim és que lescondicions del Mediterrani no són gairesemblants a les de l’Atlàntic. El que sí queés cert és que, com et deia, Barcelona ésmolt polivalent, i és per això que es tractad’un camp de regates i un bon centred’entrenament sigui quin sigui l’objectiu.Per a Londres, però, arribem una mica just.

Quan penseu posar-lo en funcionament?Esperem que s’inauguri d’aquí a un any.Serà el 2010, i esperem que vingui la gentdes del minut u.

Quin és el teu paper en aquest projecte?Sóc la directora de Planificació Estratègica.Amb el meu equip de treball estem fent eldibuix del que creiem que ha de ser aquestcentre. Donem la perspectiva del’esportista que ha viatjat i que ha vist comes treballa arreu del món i que sap lesnecessitats que es tenen a l’horad’entrenar-se en el món de la vela. A més,m’encarrego de fer la promoció per portarels esportistes aquí a entrenar-se.

El fet de tenir aquest paper et descartaper a un altre intent de participació en elsJocs?No, home, no! Això no ho diguis! [Riu.] Laveritat és que després dels Jocs em vaigquedar preguntant-me “Què faig amb lameva vida?”. Aquest projecte em vapermetre omplir el buit que queda desprésd’uns jocs olímpics, que molts altres notenen l’oportunitat d’omplir. Tot plegat és unrepte. I que confiessin en mi va ser unasorpresa i un honor. Tot i això, no oblidoque jo sóc una persona de mar. El que síque et diré és que els meus projectes estanmés encaminats cap a la vela d’altura, lavela oceànica, no tant cap a l’olímpica. Lameva fita última, com penso que li passa aqualsevol regatista, és fer la volta al món.Aquest pot ser el meu futur.eç

EL VAIXELL, UN TRESOR;LA SEVA PÀTRIA, LA MAR


96 esforç

LLU

ITA

Steven_Dasz 4/3/09 01:59 Página 96

Tota una generació va créixer amb elscops, els salts i les aventures d’en Son

Goku. Molts mitòmans tenen en BruceLee la icona de la p erfecció. Fins i tot

molts amants de les arts mar cials ambsentit de l’humor tenen en Jackie Chan o

Martial Law uns r eferents inamovibles. Iqui sap si algun dia hi haurà qui parli de

Steven Dasz com el seu r eferent, comaquell de qui va apr endre a lluitar . Aquest

jove ar gentí és un cor eògraf de lluita i unexpert en el que es coneix com la lluita

escènica. T al és el seu nivell, que viu a cavallentre Barcelona i Los Angeles i tr eballa en publicitat,

cinema i televisió. Ell i el seu germà bessó (Andrew) s’hanconvertit en dues estr elles a l’ombra, dos experts en el seu

art que difícilment guanyaran un Oscar. Malgrat això, gràcies a lainspiració de mestr es com Jackie Chan o Y en Woo Ping ( Matrix) i

seguint la premissa que “la càmera mostra la veritat”, han desenvolupatuna tècnica excepcional i s’han convertit en referents en el seu món. L’Steven

es defineix com un “cor eògraf d’acció, com un artista mar cial” i pensa que, “siets un artista mar cial, has d’apr endre a desenvolupar els teus moviments amb

creativitat i fluïdesa davant de les càmeres”. Aquest és el secret del seu èxit.

FOTO: ORIOL ROCA

çe

Steven Dasz

esforç 97

Steven_Dasz 4/3/09 01:59 Página 97

98 esforç

Ens podríem preguntar “I per quèalgú ha de voler pujar unamuntanya corrent al més ràpid

possible?”. Kilian Jornet Burgada(27 d’octubre de 1987) els respondriaamb un antic clixé de muntanyista:“Perquè les muntanyes hi són per aalguna cosa”. Des de ben petit queaquest campió del món d’esquí i decurses de muntanya les ha tingut davant.No vull dir que hagi tingut les muntanyesen el seu pensament, ni estic fent un úsmetafòric de l’adverbi davant. És queliteralment les ha tingut davant de casaseva.Kilian Jornet va créixer en un refugi demuntanya de Cap del Rec, a l’estaciód’esquí de fons de Lles de Cerdanya. Erainevitable la crida de la muntanya i de laneu. La portava a les venes i la tocava, lamirava, la trepitjava cada dia. És aixícom sense adonar-se’n, i quasi abans decaminar, un Kilian que no aixecava ni

dos pams de terra ja feia les primeresbaixades amb esquís.

Ja a l’escola, en Kilian comptava elsminuts per poder sortir de classe i córrerper les muntanyes. La seva germana i ellvan trobar en els camins de muntanya ellloc idoni per desenvolupar els seus jocs.El divertiment juvenil es va tornar costum.Els seus pares, portadors de la febre perla muntanya, no van perdre ocasió detransmetre’ls la malaltia. En època devacances, la família al complet aprofitavael temps de lleure per fer travesses oascendir a una o altra pica. Ja de benpetit va començar a marcar-se fites. Ambcinc anys, uns quants tresmils; als deu,la travessa dels Pirineus integral i algunsquatremils... No parava de créixer i depujar muntanyes.Encara no tenia clar quin camí seguiria,però el que sí que sabia és que l’esportseria el seu futur. A més de la muntanya il’esquí, es va atrevir amb la bicicleta.

Durant dos anys es va entrenar i vacompetir en bicicleta tot terreny. És enaquesta època que va conèixer unafigura que el marcaria per a tota la vida:Joan Coma, que va ser el seu entrenador,li va inculcar la passió per l’entrenamentdiari i la superació constant. Va ensenyaral jove Jornet que, si el que t’agrada éslluitar, sofrir i aixecar-te un cop hascaigut, tens moltes opcions de triomfar.Aquesta és la filosofia de vida d’en Kilian,lluitar o morir. Sona molt dràstic, sonamolt fort. Tot i això, aquest és el manifestde capçalera d’aquest jove català que hacoronat els cims més alts i que s’acostacada cop més a la glòria. Comença elmanifest del corredor d’altitud dient:“Besa o mata. Besa la glòria o mor enl’intent”. Cal entendre que no vol jugar-sela vida, però que, si cal, ho donarà tot perla victòria. Així és en Kilian i així és com,amb tretze anys, va descobrir quel’esport havia de ser la seva vida.


Besa o mata.

Besa la gloria o

mor en l’intent

MUNTA

NYISME


esforç 101

És en aquestaedat que la seva

família es va topar percasualitat amb el Centre de

Tecnificació d’Esquí de Muntanya(CTEMC). A les proves de selecció, es

va demostrar la seva vàlua i va ser admèsimmediatament. Allà va conèixer l’esquí demuntanya de competició. Si Joan Coma lihavia ensenyat a treballar cada dia i aexigir-se al màxim, els entrenadors delCTEMC també hi van posar el seu granetde sorra. Maite Hernández va forjar l’esperitde lluita d’en Kilian i Jordi Canals, de laseva banda, li va inculcar l’amor per l’esquíde muntanya i li va transmetre la passió perl’alta competició.La maduresa va arribar alhora que lesvictòries. Els fruits del treball al Centre vancaure en forma de campionats d’Espanya id’Europa, unes victòries amb tot el gust dela glòria. En Kilian va anar forjant el seuesperit de superació gràcies als títols, peròtambé a les derrotes, les remuntades ialguna decepció.En Kilian encara no coneixia el món de lescurses de muntanya, però en el fons ja eratot un corredor d’altitud. Ja vivia en la lluitaper a la victòria. El manifest del corredord’altitud ja citat el presenta com unkamikaze, com un boig que farà el que siguiper aconseguir les seves fites. Segonsaquest manual, cal ser gran i pur: “Gran perarribar més enllà d’on ningú ha gosat nidirigir la mirada”. I continua: “Per poderaccedir a ser gran, cal ser pur i saber i volervolar més alt que tots els altres”. En Kilianencara no era gran, però de més purs queell n’hi havia pocs.Gràcies a la gent de l’esquí de muntanya,va conèixer les curses. Els mateixos ambqui competia a l’hivern es retrobaven al’estiu en una disciplina pensada permantenir la forma i matar el cuquet de lacompetició. S’hi va anar engrescant fins al

punt de combinar totes duestemporades.

El descobriment va ser de traca imocador. En Kilian va trobar enl’skyrunning, o cursa d’altitud, una filosofiade vida. L’esquí de muntanya continuavasent la seva passió i durant tot l’hiverngaudia de la neu. A l’estiu, però, no deixavala muntanya. Calçat amb unes sabatilles,pujava muntanyes tan de pressa compodia. Per què? Perquè les muntanyes hisón per a alguna cosa.Va anar creixent, fins que el nen que corriaamunt i avall per les muntanyes del voltantdel refugi de Cap del Rec va donar pas a unhome que volia córrer amunt i avall per lesmuntanyes d’arreu del món. Va acabarl’institut, i la seva passió per l’esport el vaportar a estudiar STAPS (l’equivalentd’INEF) a la universitat francesa de Font-romeu. Va escollir la Cerdanya francesa perestudiar perquè li permetia combinar lesclasses amb els entrenaments. Es vaacostumar a entrenar-se cada dia des deben petit i ara no podia deixar-ho. A més,va ser durant l’any d’entrada a la universitatquan va decidir centrar-se en la competicióal cent per cent.La malastrugança va arribar. Era l’any 2006i, per primer cop, una lesió seriosa vaenfosquir la carrera d’en Kilian. Una fracturatransversal de ròtula el va deixar sense totala temporada d’hivern i part de la d’estiu.Dues operacions i molt mesos parat. El joveesquiador-corredor va patir moltíssim, vatenir por i tot. No sabia si podria tornar alnivell d’abans de la lesió. Però va tornar afer ús de la filosofia. Es va entrenar, vatreballar i, quan no s’entrenava ni treballava,s’imaginava corrent, esquiant, pensava enles muntanyes. Així és com va acabar larecuperació en un estat físic quasi perfecte,tant o més fort que en el moment de lalesió.La força de voluntat i les ganes de tornar ala muntanya el van fer superar-se. Quan vatornar a competir, ho va fer amb forcesrenovades, amb la il·lusió d’un nen. És així(lluitant o morint) com va guanyar les Gore-Tex series i com va aconseguir el rècord delmón del quilòmetre vertical a Fully (Suïssa),amb un temps de 31.55. Aquest rècord elva superar ell mateix un any després també

en aquesta localitat suïssa, amb un tempsde 31.52. La mateixa temporada d’estiu del2007 va aconseguir el campionat del mónde cursa d’altitud amb diversos títols aMalàisia, les Dolomites, Zegama, Andorra...Tots aquests èxits els repetiria un anydesprés i encara hi sumaria el primer lloc ala cursa d’alta muntanya i la combinadadels Skygames i també el campionatd’Europa de cursa d’altitud 2008 (que se lihavia resistit l’any anterior).Pel que fa a la temporada d’hivern, tambéla va disputar amb moltíssima força. L’any2007, l’any següent de la lesió, va guanyarla Copa d’Europa Gridelwald i el campionatd’Europa júnior individual, el quilòmetrevertical i els relleus. La temporada 2008d’hivern la va encarar en plenes condicions.A més de premis com ara el Pierra Menta,va aconseguir el primer lloc a la prova deValerette de la Copa del Món i va quedar entercera posició final. A més, també vaquedar tercer en el campionat del món derelleus, va quedar campió del món a Espoiren quilòmetre vertical i llarga distància i vaser el campió d’Espanya individual i enquilòmetre vertical.Aquell 2008 va ser la confirmació que enKilian era el més gran i el més pur. Haviacoronat la muntanya més difícil, la de l’èxit.Kilian Jornet s’havia convertit en una figura,en un referent.Aquí, al nostre país, de ben segur que eldeu conèixer molt poca gent, però la forçade voluntat i l’afany de superació, units a untalent innat i a un amor per la muntanyainigualable, poden fer d’ell un mestre decursa d’altitud.Aquesta temporada l’ha començat ambmolt bones actuacions (com ara el primerlloc a la prova de Civetta de la copa delmón de ski raid). Si continua la líniamarcada l’any passat, podríem estarparlant d’un dels millors esportistes delpaís.A casa seva ja ho saben i, tot i que nomésté 21 anys, ja li han dedicat el que hanbatejat com l’Espai Kilian. L’Espai Kilian ésuna cursa que transcorre pels llocs on enKilian va aprendre a córrer i competir. Sónracons fantàstics, on un nen que noaixecava ni un pam de terra va començarun dia a córrer, fins que ha acabat coronantel cim de l’èxit. L’Espai Kilian és el darrerpremi per a un noi que estima la muntanya,que sent passió per la competició i que viui corre seguint aquesta filosofia: “Deixa quel’instint et guiï els passos. Ell et durà on mésvols”. Kilian Jornet dixit.eç


FOTO: ORIOL ROCA

102 esforç

çe

CICL

ISM

E

Moltes estrelles que veiem cada nit al cel hi són però no hi són. La llum encaradura, les veiem, les recordem, encara ens enlluernen i ens captiven. Moltes, però,

van deixar-ho fa temps, van decidir un dia que havia arribat el moment. Alguna, mésespecial que les altres, va marcar un lloc a l’espai, va esdevenir una estrella entre les

estrelles. Aquesta estrella única, l’especial, ho va deixar però continua enlluernant,d’una altra manera però amb la mateixa força. Òscar Saiz (28 d’agost de 1973) va decidir

penjar la bici fa uns mesos. El que ha estat una de les millors i més premiades figures deldescens del nostre país posava el punt final a la seva carrera. Disset anys il·luminant amb

llum pròpia una disciplina llunyana dels focus de la fama que, malgrat això, li ha fet viuremoments inoblidables. Durant tota la seva carrera de professional, l’Òscar ha destacat com un

expert en la comunicació, tant amb els enginyers del seu equip com amb els mitjans. Sabedor delseu paper en l’evolució d’aquest esport, va acomiadar-se com un senyor. En un comunicat enviat als

mitjans, Saiz assegurava “haver meditat molt” per prendre aquesta decisió. El català afirmà veure’ssense la “il·lusió necessària per afrontar un altre any de curses”. Amb vint anys va pujar a una bicicleta

tot terreny per fer les amèriques, i va fer d’aquest esport la seva passió i el seu mitjà de vida. Ara, mirantenrere, reconeix “no tenir les ganes d’aquell noi”. Malgrat això, l’Òscar és d’aquelles estrelles que, com hem

dit, no hi són però hi són. Ha deixat la competició, ja no disputarà curses professionals, però no potdeixar d’enlluernar. El ciclista segueix en actiu dirigint i gestionant el BikePark i l’equip de MTB

de Grandvalira. Allà, l’Òscar i el seu equip assessoren els visitants a l’hora de triar lamodalitat i la dificultat dels itineraris. L’experiència adquirida en competició li ha

permès trobar el seu lloc un cop ha deixat els campionats. A més, l’Òscar ésl’eix sobre el qual gira l’empresa off-session, que, a més de gestionar el

Bikepark Grandvalira Campbase MTB, també organitza cursets,itineraris i trobades de tota mena relacionades amb el món de

la bicicleta tot terreny. Saiz ha estat una estrellaespecial, que va lluir amb llum pròpia, que va

il·luminar el seu esport i que, ara que hoha deixat, ha trobat un racó a

l’espai per continuarbrillant d’una altra

manera.

Òscar Sa

iz

Oscar_Saiz 2/3/09 19:06 Página 102

esforç 103

Oscar_Saiz 2/3/09 19:06 Página 103

104 esforç

Moda 2/3/09 18:59 Página 104

esforç 105

Moda 2/3/09 18:59 Página 105

106 esforç

Moda 2/3/09 18:59 Página 106

Moda 2/3/09 18:59 Página 107

108 esforç

GADGETS

�CANELLERA MOD.855 by TURBOIndicat per a traumatismes del canell i la mà. Tendinitis, dolors aguts i crònics delcanell. La canellera és talla única i elàstica. La seva principal característica és elsistema de calor i el suport de polze.www.turbo.es

� GORE-TEX® Pro ShellLa estructura Satellite s'ha confeccionat per asuperar les proves més rigoroses, simulantcondicions de pluja intensa amb vent horitzontal ivertical. Aquesta peça oferix una protecciósuperior contra condicions climàtiques d'humitatintensa i perllongada amb l'ús de tècniquesavançades de disseny tèxtil. GORE-TEX® ProShell para uneixi protecció màxima en condicionsextremes.www.gore-tex.es

� ADIDAS 1.1 INTELLIGENCE Benvinguts al futur! No és solament una sabatilla ordinària, la 1.1 té un microxipencastat que calcula el seu pes, pas i terra i s'ajusta en conseqüència. www.adidas.com

� WATER & SNOW by BIKEBOARDBikeboard Freeride ofereix els avanços més recentsen l'evolució d'esports recreacionals. L'últim dissenyafegeix direccionalitat i una plataforma d'equilibrielevada per a augmentar la maniobrabilitat.www.bikeboard.es

�SARGON by SALEWA El nou casc Sargon de SALEWA éssinònim de màxima seguretat sobreparet. La seva carcassa de plàstic éspràcticament indestructible i les sevesdeu àmplies aireacions mantenen el capsempre fresc, protegint-lo al mateixtemps de possibles desprenimentsgràcies a les reixetes de protecciórealitzades en inox. La pràctica roda deregulació garanteix un ajustamentperfecte i permet adaptar el casc alsdiferents tipus de caps.www.salewa.es

gadgets1:Maquetación 1 04/03/2009 13:45 Página 108

esforç 109

�STRECHCORDZ© KICK TRAINER byTURBOAfegix la resistència a cames durantjocs de puntada. Ajuda a larecuperació de turmell de la puntadade braça així com l'addició de laresistència a músculs abdominalsdurant la puntada de dofí.www.turbo.es

�A partir d’ara el podràs animar, ja siguides del camp o des de casa, totportant el teu producte Buff® del FCBarcelona. Original Buff, S.A. ha creatles línies Original Buff® i Polar Buff®del FC Barcelona, tant en talla d’adultcom de junior. En ambduescol·leccions trobaràs dissenys tant dela primera com de segona equipació, idels teus jugadors preferits: Bojan,Puyol i Messi.www.buff.es

�AFRODITA by J’HAYBERLa marca esportiva amb un passatmític, regressa al futur disposada aequipar-te per a les teves travessiesper la jungla del segle XXI. www.jhayber.com

� SAFETOX BEAUTYSafetox Beauty és l'única tècnica que permet actuar de forma causal sobre els músculsresponsables de les arrugues sense utilitzar agulles o productes agressius. Safetox®Beauty és un aparell electrònic que actua sobre l'origen de les arrugues, és a dir, en elplànol muscular. La pell és el reflex superficial de la veritable mecànica que esdesenvolupa a major profunditat, sota el teixit muscular.www.safetoxbeauty.com

BIKE by TECHNOGYM �El nou model BIKE reprodueïx la sensació de muntar en una bicicleta de debò. El dissenybiomecánic i ergonòmic ofereix diverses posicions per a millorar la comoditat iaccessibilitat, a més d'augmentar el rendiment.www.technogym.com

gadgets1:Maquetación 1 04/03/2009 13:45 Página 109

AUDIOVISUALS

110 esforç

Aquest llibre recull els cinquanta

anys d’història d’un dels clubs

amb més història de l’hoquei

sobre gel del nostre país, el Club

Gel Puigcerdà. Els autors del

llibre són el traspassat Sebastià

Bosom i Tomàs Viladomat.

Aquests dos autors ja havien

escrit el llibre commemoratiu

anomenat Puigcerdà: 40 anys

d’història d’hoquei sobre gel,

publicat l’any 1995.

Aquest portal web és el bloc de l’únic

esportista del nostre país que es

dedica a la disciplina del tobogan o

skeleton. Es tracta d’Ander

Mirambell, un jove català que va

conèixer aquest esport quasi per

casualitat i que ara ja és un més

dintre de la Copa del Món. És un noi

especial, que, després d’haver

començat en el món del tobogan

com un aficionat, ha acabat sent-ne

un professional.

Nelson Mandela és un gran seductor.

Va aconseguir que el seu país

superés l’odi racial i adquirís un orgull

compartit. ¿Com? A Sud-àfrica, el

rugbi era l’esport dels blancs, els

promotors de l’apartheid. Però aquell

home que havia passat vint-i-tres

anys a la presó va saber veure

l’oportunitat: la Copa del Món de

Rugbi que s’havia de celebrar al seu

país. Gràcies al carisma irresistible

de Mandela, per primer cop un negre

va aconseguir formar part de l’equip

de l’enemic, els blancs.Seb

astià

Bos

om T

omás

Vila

dom

at·

Edit

oria

l:A

ngle

Ed

itoria

l

El f

acto

r hu

mà

50 a

nys

del

CGPu

igce

rdà

John

Car

lin· E

dito

rial

:E

dic

ions

La

Cam

pan

a

La fotografia en blanc i negre de

Bruce Lee dient “Be water, my friend”

va fer descobrir el vessant filosòfic i el

magnetisme personal del mític actor

de pel·lícules d’arts marcials de

Hollywood. Bruce Lee va brillar amb el

carisma d’una estrella, però també

amb la determinació de qui sap de

què parla. A les pàgines d’aquest llibre

descobriràs que Bruce Lee no ha

trobat totes les respostes, però sí que

ha dibuixat un petit mapa perquè hi

pugueu dibuixar les vostres. B

e w

ater

,my

frie

ndTo

ni d

e la

Tor

re ·

Edit

oria

l:C

olum

na E

dic

ions

ww

w.i

cetu

bo.c

om

Carlos Hernández és un

fotògraf català que ha treballat

en el món de l’esport, però que

ho ha fet també com a

retratista, com a fotògraf de

publicitat... En el seu bloc, a

més, explica les seves

experiències com a fotògraf, les

seves tècniques i la preparació

dels seus projectes i, entre

sessió i sessió, revela alguns

dels seus secrets.

ww

w.c

arlo

sbcn

.com

Tarragona està recorrent a tot el que

té a l’abast per endur-se els jocs

mediterranis del 2017. Tot projecte

d’aquesta mena necessita un portal

web a l’altura. L’organització de la

candidatura tarragonina ho tenia

clar, i per això han creat aquest web

de gran qualitat. Dóna informació

actualitzada regularment de la ciutat

i de l’estat de les candidatures, a

més de tota mena de material

audiovisual.

ww

w.t

arra

gona

2017

.org

Audiovisuals 19 2/3/09 18:58 Página 110

Dir

ecto

r:To

ny S

cott

· P

aís:

EEUU

· A

ny:1

990

Hoo

sier

s

Día

s de

tru

eno

Dir

ecto

r:D

avid

Ans

paug

h · P

aís:

EEUU

· A

ny:1

986

Apoo

stan

do a

l lím

ite

Dir

ecto

r:D

.J.C

arus

o ·

País

:EEU

U ·

Any

:200

5

esforç 111

A l’astre argentí Diego Armando

Maradona li han compost un gran

nombre de cançons al llarg de la

seva vida. Algunes de recordades

per tothom, com la de Los Piojos

(“Maradó”) o la d’Andrés Calamaro

(“Maradona”). I un dels temes més

escoltats, també un dels preferits

pels seus fans i pel mateix

Maradona, és la composició del

cantant francès Manu Chao

anomenada “La vida tómbola”,

dintre La radiolina.

Man

u Ch

ao ·

Any

:200

7La

rad

ioli

na

És el primer disc que el quartet

argentí va editar fora del seu

país. Amb aquest treball, el grup

La Banda del Tigre Ariel

començava a expandir-se pel

món amb el ritme del tunga-

tunga. La banda es va fer famosa

a l’Argentina i al nostre país per

haver compost un tema per al

davanter del FC Barcelona Lionel

Messi, anomenat “El Pie de Oro

llegó”.La B

anda

del

Tig

re A

riel

· A

ny:2

008

La B

anda

del

Tig

re A

riel

Los Planetas són un grup que ha

dedicat cançons més d’una vegada a

l’esport rei. L’exjugador basc del FC

Barcelona Gaizka Mendieta va tenir

l’honor de marcar un gol realment

increïble contra el Barça, que ells van

batejar com “Un buen día”. Però no va

ser l’únic cop que els granadins es van

inspirar en la pilota per compondre: J i

companyia també hi fan referència a

“La Copa de Europa” o “El artista

madridista”.Los

Pla

neta

s· A

ny:2

000

Un

buen

día

A Días de trueno, el protagonista

de la pel·lícula, Cole Trickle (Tom

Cruise), és un jove temerari que

busca en l’emoció de pilotar un

bòlid l’audàcia que li faci perdre

totes les pors.

En Trickle entra amb bon peu en el

complicat món de les curses. Se

sap envoltar d’un bon equip i té, a

més, l’ajut inestimable d’en Harry,

un veritable amic que sap

estimular la jove promesa fins a

fer-lo arribar a la glòria.

Hoosiers és una pel·lícula de David

Anspaugh interpretada, en el paper

de protagonista, per Gene

Hackman. Aquesta pel·lícula va

obtenir dues nominacions als

Oscar l’any 1987, al millor actor de

repartiment (Dennis Hopper) i a la

millor banda sonora (Jerry

Goldsmith).

Està basada en la història real de

l’Institut Milà d’Indiana, que va

guanyar el campionat estatal de

bàsquet la temporada de 1951 tot i

ser un equip d’un poble petit.

Drama sobre les apostes esportives.

Brandon Lang (Matthew

McConaughey) té un somni que l’ha

portat des de les lligues infantils fins

a la universitat. La seva visió és prou

forta per fer-li aguantar la feina en un

despatx d’una empresa d’apostes

de Las Vegas mentre espera la carta

que canviarà la seva vida. L’únic

problema és que en Brandon ja no

serveix com a jugador de futbol. Les

lesions que té als genolls han

arruïnat el seu somni de jugar a la

lliga professional.

Audiovisuals 19 2/3/09 18:58 Página 111

Narcís Gironell

Caricatura 19 4/3/09 00:44 Página 128

SUBSCRIU-T hi

NO ET QUEDIS SENSE EL TEU esforç 93 689 14 35 · [email protected] .

Rugbi, handbol, hoquei patins, hoquei herba, waterpolo, bàsquet, voleibol... fins i tot futbol. Sigui quin sigui el teu esport, aquí tensl’espai que estaves buscant. esforç és la revista poliesportiva on caben tots els esports d’equip de casa nostra.Una altra manera de veure l’esport més propera, més rigorosa, més professional.

SI T’AGRADA L’ESPORT, TENS MOLT A VEURE AMB esforç.

esforç. Apt. Correus 1023 08629 Torrelles de Llob. TEL.: 936891435 · subscripcions@esfor c.cat - www.esforc.cat

,

Caricatura 19 4/3/09 00:45 Página 129

esfo

rçN

úmer

o 19

esfo

rç p

ublic

acio

nsW

WW

.ESF

ORC.

CAT

eç

esforç 19

Documents