esforç 20

esfo

rçN

úmer

o 20

esfo

rç p

ublic

acio

nsW

WW

.ESF

ORC.

CAT

eç

Proyecto3 6/4/09 09:16 Página 1

Editorial20 6/4/09 03:32 Página 24

EDITORIAL

En aquestes alçades de la pel·lícula tothom ja deu estar assabentat que Manel Estiarte ha publicat un llibr e autogràfic. Enhorabona. Però el quepoca gent deu conèixer és que n'hi ha un jove waterpolista al CN Sabadell que es diu Òscar Carrillo i que abans de la majoria d 'edat ja ha estatconvocat amb la selecció espanyola, igual que l'Estiarte fa més de 30 anys. Diuen que és el futur d'aquest esport i veur eu en aquest númer oquines son les seves armes. Un altr e valor de futur és Pablo Larrazabal, en portada, ara per ara el golfista català amb més pr ojecció. De Pabloem quedo amb la seva ambició i mentalitat per arribar a estar entre els grans del golf mundial. N'és conscient que no li regalaran res i ens expli-ca amb detall quina està sent la seva estratègia; treballar dur. "M'estic preparant físicament com els millors", comenta. Aquest treball de gimnàs,que duu a terme al CAR de Sant Cugat, junt a l'entr enament tècnic són les seves claus per arribar a l'elit del golf. T ambé m'agrada molt el seuoferiment per a ensenyar tot el que sap a tot aquell que vulgui fer aquest salt de qualitat. Aquesta és la gent d'Esforç. D'aquí a 30 anys, quanpubliquin les seves biografies, m'agradarà pensar que un dia els vam entrevistar quan gairebé ningú els coneixia i ja aleshores vam descobrir elseu gran talent.

Josep M. Monteagudo

L’esforç del futur

Editor-Director Josep M. Monteagudo Cap de redacció i Director d’art Àlex Rubies Dissenygràfic Noelia Guerrero Edició de moda Esther Ferré Correcció Joan Rebagliato i NadalSubscripcions [email protected] Publicitat [email protected] Oriol Roca, Nacho Juár ez, Carlos Her nández, Ricard Rovira, Javier Abad, Mar cSixto, Alfr edo Ferr er, Víctor Salgado, Pilar Silvestr e, Jor di Saragossa Il·lustracions ÀlexRubies, Paco Cavero Consell de redacció Xavi Peña (Voleibol), Marc Morató (Hoquei herba),Jordi Solà (Rugbi), Cadenas (Handbol), Rafa Aguilar (Waterpolo) Esforç publicacions, SL Apt.Correus 1023, 08629 Torrelles de Llob.Telèfon: 936891435 · www.esforc.cat - [email protected] Distribució Comercial Atheneum, SAImpressió Calle Gràfica Dipòsit legal B-39877-2006 Preu d’exemplar 3’5 euros

Portada Pablo LarrazábalFotógraf: Oriol Roca

esforçCol·labora:

Editorial20 6/4/09 03:32 Página 25

sumari GOLF30 PABLO LARRAZÁBALEl jove golfista català guanyadordel pr emi al debutant de l’any latemporada passada afronta la novaamb l’objectiu de seguir creixent.

WATERPOLO

46 SERGI PUJOLEl jugador del CD Terrassa és un noinormal que, juga a la màxima cate-goria nacional, però és conscient deque hi ha vida fora de l’hoq uei.

VOLEIBOL

74 OSCAR CARRILLOEl jove jugador del CN Sabadell vatocar la glòria r ecentment quan elRafa Aguilar el va fer debutar ambdisset anys amb la selecció.

EDITORIAL4 E-MAIL6 PANORÀMIQUES12 ACTUALITAT ESPORTS

pàg. 40

54 SANT PERE I SANT PAUEl millor equip català del momentha estat la r evelació de la lliga.Gustavo Saucedo i Carles Mora ensón el present i el futur.

HOQUEI HERBA

pàg. 54

pàg. 30

pàg. 46

HANDBOL66 52ª COPA DEL REIGranollers va ser una festa i va aco-llir una de les millors Copes del Reique es recorden. Els seus protago-nistes hi tenen quelcom a dir.

pàg. 48

BÀSQUET40 RICKY RUBIOEl jove base del DKV Joventutafronta el final de la ACB haventd’exercir de líder de l’equip i ambels rumors que el situen a la NBA.

48 GORKA DE CARLOSHi ha tot un món darr era al futbol ino tot està a la primera línia medià-tica. El Gorka coneix el futbol deprimera però també d’altres.

FUTBOL

HOQUEI PATINS62 Mº ROSA TAMBURINIHa jugat tota la vida a Sant Cugat,tot i no estar a un equip punter s’haguanyat un lloc fixe a les seleccionscatalana i espanyola.

pàg. 62

Sumari 20 6/4/09 02:07 Página 2

HIVERN

MOTOR94 ESTEVE RABATEl pilot català de 125cc començaràla que serà la seva quarta tempora-da al mundial (tercera sencera) méspreparat que mai.

86 ANDER MIRAMBELLMirambell és un jove que ha lluitattota la vida perseguint un somni:Participar a uns Jocs. Amb el ske-lleton pot aconseguir-ho.

ÀREA ESPORTIVABulevard GadgetsAudiovisuals

pàg. 74

pàg. 80pàg. 83

pàg. 66

LLUITA100 CÉSAR CORDOBACampió del món de Muay Thai igran lluitador de moltes altr esmodalitats, Cordoba és una llegen-da viva de la lluita.

X-TREME102 MARCOS ESPINOLAUn estel i un buggy , el Mar cos nonecessita r es més per a sentir -selliure. El kittebuggy és un esportque val la pena conèixer.

RUGBI80 VILANOVAA Vilanova s’està fent un gran pr o-jecte de promoció a totes les esca-les del rugbi des de les categoriesinferiors.

pàg. 86

pàg. 100

Sumari 20 6/4/09 02:08 Página 3

El Dorado freeride

No sabia que a casa nostra es disputés un esport extr em de lescaracterístiques d’El Dorado fr eeride. M’agrada molt l’esquí demuntanya i el practico amb uns amics sempr e que podem.Pensàvem que aquestes proves només es podien seguir per TV,ja que aquí semblava que hi havia poca tradició de fer -ne. Jan’hem pres nota per poder -nos-hi apuntar a la pr opera edició.Per cert, les imatges que acompanyen l’article són brutals.

Joan IsardSabadell

E-MAILLes vostres opinions a esforç. Apt. Correus 1023, 08629 Torrelles de Llob. o a [email protected]

Granollers, ciutat d’handbol

Amb la disputa de la Copa del Rei ha quedat palès de nou queGranollers és una ciutat que viu l’handbol. L’organització ha estatexcel·lent, amb tota una sèrie d’activitats paral·leles que handonat molt de caliu: seminari d’entr enadors, clínic per a àrbitr es,partit d’handbol a onze, minicopa, tor neig sorra, torneig de vete-rans, partit de disminuïts psíquics... A més, cada dia el PavellóOlímpic va estar ple de gom a gom, fet que demostra una vega -da més la gran afició de Granollers per l’handbol. També volia feli-citar el Barça pel títol aconseguit. I també l’Esforç pel r eportatgede Juan Andreu que vau publicar.

Andreu CastellóGranollers

Rugbi a l’Estadi Olímpic

Quin tros de jugador que és Dan Carter. Crec que mai hem tin-gut tan a la vora un dels grans del rugbi mundial. I quina llàsti -ma que la seva lesió ens hagi privat de veur e’l més. Jugadorscom ell, tan mediàtics, podrien aixecar una mica el rugbi aCatalunya, que d’aficionats n’hi ha i molts. Ho vaig poder com-provar en la darrera Copa del Món, durant la qual em vaig tr o-bar per Montpeller o Edimbur g moltíssims catalans. Ens faltatenir a casa nostra rugbi de nivell. He sentit a dir que enguanys’engega una lliga professional anomenada Superibèrica i queSant Boi serà una dels clubs participants. Aplaudeixo la inicia-tiva. Però la meva opinió és que s’ha de portar el rugbi a la ciu-tat de Bar celona. Tenim un Estadi Olímpic que, quan marxil’Espanyol, es quedarà en desús, i el rugbi podria ser una bonasolució. Sobretot si mai es pot aconseguir portar algun equip,selecció o competició potent. De fet, l’estadi ja es va inauguraramb un partit de rugbi, o sigui que sembla predestinat a tornara acollir aquest esport. Cr ec que seria una bona solució per al’Estadi i també per aconseguir portar gent cap a aquest esporttan mediàtic.

Sergi FlorensaBarcelona

Entrenadors de la casa

El Barça està fomentant com mai els tècnics de la casa. És unagran política que s’hauria de destacar amb majúscules. En moltsdels esports arrelats aquí, tenim un estil de joc característic. Pernosaltres el més important no és guanyar, sinó fer-ho jugant bé.I aquesta manera d’entendr e l’esport és la que ens fa difer entsde la resta. Gràcies a aquesta filosofia sempr e hem estat super-competitius en qualsevol disciplina i hem demostrat que tr eba-llant dur els èxits vénen tard o d’hora. Per això és important dei-xar que al capdavant de les banquetes i dir eccions tècniques hihagi persones que entenguin i posin en pràctica el nostr etarannà.

Ernest GonzálezBarcelona

Tarragona 2017

Us vull felicitar pel gran r eportatge que heu publicat sobr e la can-didatura de T arragona als Jocs Mediterranis del 2017. Una granidea aplegar esportistes de diferents modalitats i en diferents loca-litzacions emblemàtiques tarragonines. La composició de les foto-grafies és també excel·lent. Cr ec que mai ningú havia fet r es d’a-questes dimensions per a l’esport tarragoní. Com també serà unagran embranzida econòmica i social, per a T arragona i Catalunya,si els jocs del Mediterrani s’acaben celebrant aquí. Enhorabona perl’empenta.

Núria PujolTarragona

Correu19 6/4/09 01:35 Página 4

Correu19 6/4/09 01:35 Página 5

PATINADOR FENT UN TRUC INVERTIT AL SPORTS XTREM FESTIVAL BCN. FOTO: MARC SIXTO

Panoramica2 6/4/09 01:58 Página 8

FOTO GUANYADORA CONCURS FOTOGRÀFIC MALAMUTE CHALLENGE DE SALOMON SNOWBOARD. FOTO: JAVIER ABAD


IKER ROMERO FENT UN LLANÇAMENT CONTRA LA POR TERIA DE L’ADEMAR DE LLEÓ, ALA SEMIFINAL DE LA COPA DEL REI DE GRANOLLERS. FOTO: RICARD ROVIRA


Com que un servidor ja ha escrit unes quantescolumnes en aquesta r evista, molts ja sabeu que lameva opinió sobre el voleibol, en general, és bastantcrítica. No obstant això, si se’m permet, aquestavegada vull donar una opinió força optimista enaquestes línies. I és que, no sé ben bé per quin motiu,però els últims temps em fa la sensació que bufenvents a favor del nostre esport. És cert que estem enèpoca de crisi, és veritat que l’esport minoritari es veumolt afectat per aquestes qüestions, però també éscert que a vegades fer un pas enr ere també serveixper agafar impuls. Les selecci ons espanyolesabsolutes estan ben consolidades dintr e delpanorama internacional i, si bé l’èxit de l’Eur opeu ésdifícil de repetir, segurament no caurem dels primersllocs internacionals tan fàcilment com algunsvaticinaven. En el cas de les noies, l’equip està enclara progressió i, per tant, alguna sorpr esa positivapot venir en un futur no gair e llunyà. Les seleccionsde menors també estan fent papers dignes en lesseves competicions, i sembla que el r elleu no estàexempt de qualitat. Pel que fa a l’àmbit català, hempassat la pitjor època del nostr e voleibol i aracomencem a veur e la llum, amb dos equipsmasculins a la Divisió d’Honor , un de femení a laSuperlliga B que lluita per l’ascens i dos més quedisputen la promoció per accedir a aquesta categoriaen categoria masculina i en categoria femenina. I aixòsense deixar de destacar també la gran quantitatd’equips catalans que disputen les competicionsestatals (en algunes fins i tot tenim grups catalans,cosa que no succeeix en cap altra r egió d’Espanya).Si, a més, tenim en compte el volum de la pràctica aCatalunya r especte a la r esta de comunitatsautònomes, veurem clarament que el voleibol catalàha de mar car la pauta en el futur immediat delvoleibol espanyol. T enim bons jugadors a nivellestatal i a nivell inter nacional, tenim els entr enadorsmés pr eparats i tenim els clubs amb més tradició.Què ens falta doncs? Creure en el nostre producte, nimés ni menys, i marcar-nos objectius ambiciosos. Així, les quatr e mil llicències no ens han de semblartan lluny; quatre equips a les superlligues masculinesi femenines han de ser un objectiu, i hem de cr eureque mar car la pauta de nou en els Campionatsd’Espanya de seleccions autonòmiques està al’abast de la nostra mà. Senyors de les institucionspúbliques i privades del nostr e país, el voleibol tor naamb aires renovats. Us hem avisat...

Javier PeñaProfessor de Voleibol de la Universitat de Vic

12 esforç

OPINIÓ

Producte

ACTUALITAT VOLEIBOL

Optimisme

El CV Sant Per e i Sant Pau va diradéu als play-of fs després de per dreper segona vegada contra l’UnicajaAlmeria. Els tarragonins no es vanrefer de la derrota a la pista andalusai van perdre per un contundent 0 a 3a Tarragona. El SPiSP perd d’aquestamanera la possibilitat d’accedirdirectament a Eur opa i, tot i lamagnifica temporada feta, es quedaamb un mal r egust de boca. La lesiód’homes importants a les acaballesdel campionat ha deixat els catalans,que justament havien guanyat elprimer partit de lliga contra l’Almeria,sota mínims.

El FC Bar celona va aconseguir en l’últimajornada de la lliga r egular l’objectiu queperseguia des de principis de temporada: lapermanència a la màxima competició. Lafita la va aconseguir gràcies a la victòriacontra el Jusan Canàries. Els catalans vanguanyar per un contundent 0 a 3, tot i quel’equip canari va lluitar de manera dignaamb els joves del planter , que no havienjugat gaires minuts anteriorment.

El SpiSP, eliminat dels play-offs a quarts

El FC Barcelona seguirà a la Superlliga

La Federació Espanyola de Voleibol va iniciar,a principis de febr er, un pr océs de valoracióde les categories Lliga FEV , Primera DivisióNacional i Segona Divisió Nacional, ambl’objectiu d’estudiar possibles r eformes. Lessuperll igues es volen mantenir , però lescategories inferiors poden viur e canvis, cosaque afectaria diversos equips catalans.

Les Wave Blocket són unes sabatillesque han estat cr eades per a jugadorsde voleibol, tant per a l’entr enamentcom per a l’alta competició. Amb undisseny en blau i vermell, aquestesMizuno ofereixen la tecnologiaConcepte Wave d’amortiment a la partanterior i a la part posterior. Pel que fa ala ventilació, gràcies als contrafortslaterals, el peu transpira a la perfecció.www.mizuno.com

La RFEV estudia fer una reforma de les competicions

actualitat volei20 6/4/09 01:18 Página 12

actualitat volei20 6/4/09 01:18 Página 13

El passat 30 de març, l’Ajuntament deTerrassa va lliurar la Medalla de la Ciutata Martí Colomer . Colomer ha estat unapersonalitat en el món de l’hoquei sobreherba. Com a jugador va estar 17 anysal primer equip del CD Terrassa Hockey(de 1946 a 1963), ha estat dir ectiu de laFederació Catalana d'Hockey (des de1964 a 1980), i també va ocupar lapresidència ( des de 1976 a 1980) . Desde 1980 ha estat vinculat a la RealFederación Española de Hockey i vapresidir l’organisme de 1996 a 2009.

El Club Egara DHA tindrà fins al final detemporada un nou jugador fix a la plantilla.Es tracta d’Ar ol Artigas, un jugador formatal planter que s’havia convertit en un delsjugadors més destacats de la bonatemporada que l’equip filial Egara 1935 duua terme en la Divisió d’Honor B. De 19 anysi inter nacional espanyol en les categoriessub-16 i sub-18, Arol Artigas va debutar enel partit contra el RC Jolaseta, amb tanbona fortuna que va anotar el gol quetancava la golejada de 8 a 1.

Probablement l’hoquei sobre herba és l’esport quemés ha evolucionat en els últims anys, amb canvisimportants en el r eglament que l’han adaptat alsnous temps, al nou perfil de jugadors i a les novestàctiques i tècniques que els tècnics de l’hoqueiherba es van inventant any rere any.A més, des del gener a la lliga espanyola s’apliquenles noves normes que la FIH farà oficials iobligatòries a la r esta del món a partir del juny .Aquestes normes volen potenciar el joc ràpid, evitarles pèrdues de temps i evitar el joc perillós.

Amb r eferència al sistema de competicions,aquesta temporada és la segona del’EuroHockeyLeague, que, sens dubte, ha portat undels canvis més importants pel que fa al nostr eesport. Amb aquesta competició s’ha creat una lligaeuropea de molt bon nivell i amb un format atractiui vistós, inclosa una final four que aconsegueixaudiències molt altes pel que és habitual enl’hoquei.Quant a la lliga espanyola, s’està en pr océsd’aprovar una reforma per a la temporada 2010-11que la convertirà en una lliga de dotze equipsdividits en dos grups de sis, de manera que els tresprimers de cada grup lluitaran per al títolarrossegant els r esultats de la primera fase, ambuns play-of fs al millor de tr es partits i una final almillor de cinc partits.La crisi, és clar , també afectarà els clubs latemporada vinent, principalment les plantilles delsprimers equips de cada club. Les r etallades podenser serioses, fins al punt que es preveu que afecti lacontractació de cracks estrangers i la r etenció delscracks catalans, que potser r ebran ofertes del’estranger molt mes atractives que les que se’lspoden fer aquí. Els únics equips que no notaran lacrisis seran els tres equips madrilenys, ja que, ambles subvencions de Madrid 2016, tindran pr ourecursos per r eforçar-se millor que els equipscatalans i optar seriosament al títol de lligaEl futur dels clubs catalans, doncs, farà necessarimantenir els planters extraordinaris que tenim ara, jaque s i h i h a u na c osa b en c lara é s q ue l aprofessionalització de l’hoquei herba encara tardaràmolt a aconseguir -se, si és que s’arriba aaconseguir.

L’hoquei sobreherba d’aquí a uns anys

OPINIÓ

Les seleccions catalanes sub-16 van tor nar del Campionat d’Espanya celebrat a V alènciaamb el títol de campiones. Els resultats obtinguts feien palesa l’hegemonia de l’hoquei sobreherba català. Les dues seleccions van r evalidar el títol que ja havien obtingut la temporadapassada. Les noies de Jordi Barrio van empatar a 1 contra Andalusia en el primer partit, vanguanyar per un espectacular 0 a 14 Galícia i es van imposar a la final a Euskadi per 3 a 1.Els nois d’Alejandro Donadeu van guanyar tots els partits: primer es van imposar a Andalusiaper 0 a 2; en el segon partit Euskadi va caur e per 3 a 0; la golejada va arribar en el ter cer, 9a 0 contra les Canàries; a semifinals es van imposar a la selecció càntabra per 4 a 1, i la finalva ser un Catalunya-Madrid que van guanyar els nostr es per 6 a 1.

Producte

Les Dita Turf Ultimate són les sabatilles demés alta qualitat de la mar ca anglesa.Les T urf Ultimate, que són unisex,resulten extremament lleugeres i, alhora,molt robustes. Són les sabatilles unisexde nivell olímpic que el mer cat del’hoquei sobr e herba estava esperant.www.dita.co.uk

ACTUALITAT HOQUEI HERBA

David EnrichEntrenador de l’ONO Atlètic Terrassa

Dita Turf Ultimate

14 esforç

Les seleccions catalanes sub-16, campiones d’Espanya

Martí Colomer rep la Medalla d'Honor de Terrassa

Arol Artigas, nou jugador del primer equip del Club Egara

actualitat hoquei herba20 6/4/09 01:07 Página 14

actualitat hoquei herba20 6/4/09 01:08 Página 15

La Lliga Catalana de Màsters 2008-09 va arribar al final amb la disputade la divuitena jornada. El CN Mataró,que ja se sabia campió, es vaimposar al CN Sant Andr eu, que haacabat sisè. El segon classificat haestat el CE Mediterrani, que enl’última jornada va guanyar el cinquèclassificat final, el CN l’Hospitalet.Tancant el podi va acabar el CNTerrassa, que també va sumar unaúltima victòria contra el CN Sabadell,tercer per la cua.

Ser esportista és una feina que no es deixa mai.L’esportista no deixa de ser -ho quan deixad’entrenar-se o de competir . Aquesta feina r equereixmantenir un determinat estil de vida durant les vint-i-quatre hores del dia.

A la selecció estatal, la fisiòloga i el fisioterapeutaelaboren una dieta i una aportació de suplements denutrició per a cada esportista. Malgrat això,l’esportista en general és conscient que ha de cuidarel seu cos. Com en tot, però, hi ha persones que sónmés conscients que d’altr es. Tot i això, en general lagent cada cop és més conscient que s’ha de cuidar ité més coneixements de com ho ha de fer .

El fet de no cuidar -se, de no mantenir una dieta, deno seguir les dir ectrius necessàries per portar unavida sana, pot afectar de manera difer ent unsesportistes i uns altres. Hi ha jugadors a qui guanyaruns quilos no els afectarà en la pràcti ca delwaterpolo, mentr e que n’hi ha d’altr es que nomésamb uns grams ja ho notaran. El que sí que és cert ésque, en major o menor mesura, a tots els influeixd’alguna manera.

El treball que es fa per estar en forma, al mar ge de lapràctica esportiva, té dues finalitats: d’una banda,ens permet rendir en el present, en la competició; del’altra, tot plegat no deixa de ser un currículum quel’esportista es tr obarà amb els anys. De jove potsortir, pot fer el boig una nit, no passa r es. Però quanes fa més gran el temps de r ecuperació i els efectesde no cuidar-se són molt pitjors, i encara més si s’hamantingut un mal hàbit durant tota la vida.L’esportista ho és quan s’entr ena, quan competeix,però també ho és en tots els altr es àmbits de la vidaque afecten el seu cos.

L’esportista nodeixa de ser-hoquan no competeix

Rafa AguilarSeleccionador estatal

16 esforç

El CN Atlètic Bar celoneta es vaproclamar campió de la fase r egulara falta de jugar-se dues jornades peral final de la lliga. El conjunt marineres v a e ndur aq uest t ítol v irtual e nimposar-se a c asa a l C N S abadellper 13 gols a 10. Felipe Perr one,amb 6 gols, va ser l’home mésdestacat d e l ’equip, ig ual c om e nmolts p artits de l a t emporada. E lsbarcelonins afronten el play-off coma m àxims f avorits, i m és t enint e ncompte que fa més de dos anys queestan imbatuts.

OPINIÓ

Producte

El vestit de bany Adidas Boxer INF3SAProb! ha estat cr eat per a nedadors iper a practicants d’activitatsaquàtiques en piscina de tota mena.És un vestit r esistent al clor en un úsd’ocasional a r egular, gràcies al 80%de poliamida i el 20% d’elastà.www.adidas.es

ACTUALITAT WATERPOLO

El CN Mataró, campió de la Lliga Catalana Màsters

El CN Atlètic Barceloneta, campió de la fase regular

La selecció estatal guanya Alemanya a la Lliga Mundial

Adidas Boxer INF3SA Prob!

La selecció estatal va sumar dos punts més a la Lliga Mundial amb una importantvictòria davant la selecció alemanya a Duisburg. Els de Rafa Aguilar es van imposar per6 a 8 a la quarta jor nada del Grup C de la Lliga Mundial 2009. Aquest r esultat manté laselecció espanyola amb aspiracions en aquesta competició, ja que ara és segona delGrup C amb 8 punts, darr ere de la imbatuda Cr oàcia, amb 9, però davant d’Alemanya,que en té 3, i de Rússia, que és a l’última posició amb un sol punt.

actualitat waterpolo20 3/4/09 12:55 Página 16

actualitat waterpolo20 6/4/09 04:19 Página 1

Pot ser un futurencoratjador,però...Jordi GarciaCapità del Reus Deportiu

18 esforç

El miracle no es va poderrepetir i el Voltregà, finalment,va deixar de ser equip del’OK Lliga. D’aquestamanera, es consumava elseu primer descens. El FCBarcelona Sorli-Discauqueda com a únic equip quemai ha perdut la categoria. Elcop va ser fortíssim, tot i queja feia unes quantestemporades que jugaven

amb el descens. Ara ja treballen en un nou projecte amb un objectio claríssim: tornaral Voltregà al lloc que li pertoca, la màxima categoria de l’hoquei patins estatal.

OPINIÓ

El Reus encara té molts r eptes peraconseguir i encara té en el punt demira títols importants. Malgrat això,l’equip tècnic liderat per CarlosFigueroa ja tr eballa per a la pr operatemporada. La crisi econòmica tambéha afectat el club r oig-i-negre, cosaque ha pr ovocat una r estriccióeconòmica important. El primerd’arribar serà Francesc Gil, el jugadordel Grup Castillo Lleida, que és un delsmillors d’aquesta OK Lliga i que,segons el Diari de Tarragona, ja s’hacompromès amb el CP Reus per a l’any que ve. Gil tor naria així al Reus, equip on vacomençar a jugar. A més, tot indica que debutarà amb la selecció estatal a Montr eux.

Producte

Les botes Reno Asburi són la gamma mésalta de la mar ca d’hoquei sobr e patinscatalana. Amb un disseny senzill, sónl’elecció ideal tant per a jugadorsprofessionals com per a jugadors que fanun ús continuat dels patins. Les podemtrobar en blanc i negre i també en daurat inegre. www.hockeyreno.com

ACTUALITAT HOQUEI PATINS

Jordi del Amor, primer fitxatge del Noia

Segons ha anunciar el Noia Fr eixenet en el seu web,Jordi del Amor , fins ara jugador del Cer danyola dePrimera Divisió, tor narà al Noia la temporada vinent.El jugador, que ja havia jugat al Noia, es converteix enla primera cara nova del club de Sant Sadurní per a latemporada que ve. Després d’haver deixat el club peranar a jugar al Vilanova l’Ull Blau, del Amor també vamarxar del Vilanova aquest any a mitja temporada.

El Voltregà ja treballa per a tornar a l’OK Lliga

Actualment s’estan adoptant mesur es per quèl’hoquei sobre patins sigui molt més vistós. Cal ferdel nostre esport un espectacle més atractiu, tantper a l’espectador que va a la pista com per al queho veu des del seu televisor. Al cap i a la fi, aquestesport necessita pr omoció i per això, de cara alfutur, cal atr eure l’atenció mediàtica. És moltimportant.Ara mateix l’hoquei sobr e patins es tr oba en unmoment delicat per la crisi que estem patint tots.Per al futur això és un handicap molt important,perquè els patr ocinadors ja tenen pr ou feina asalvar-se ells mateixos. I apostar per un esport ambpoca difusió als mitjans és massa arriscat. Ara bé,aquesta crisi pot ser un punt d’inflexió, ja que, siaconseguim prendre les mesures adients, potservir per avançar molt. L ’hoquei sobre patins ésuna disciplina molt arrelada a Catalunya i en altr espaïsos, que té una tradició de fa molts anys.Evidentment, primer hem de superar aquestasituació difícil, però, si ho aconseguim, si fem delnostre esport un espectacle atractiu per a tothom,si atraiem la televisió, el futur pot ser encoratjador . D’altra banda, de cara al futur caldria definir moltmillor les competicions. No és bo per a l’esport quecada any es canviïn les r egles, la manera declassificar-se per a les difer ents competicions...Arriba un punt que la gent no sap on jugues, ni comet classifiques, ni el format de la final de la Copad’Europa. En els darr ers anys hem passat d’unafinal a quatre a una final a vuit, passant per una finalper sorteig... I l’any que ve serà a sis. Això s’ha demodificar. S’ha de cr ear un model de competició ino variar-lo, perquè tothom el pugui conèixer. S’had’intentar tenir el públic tan informat com siguipossible. Potser la solució seria una federació d’hoqueisobre patins independent, amb dirigentsperfectament pr eparats. Ha d’haver -hi gentprofessional, amb idees moder nes, amb elconeixement i la pr eparació idonis per a aquestaempresa. El futur de l’hoquei sobr e patins p ot serencoratjador, perquè en el nostre país és un esportmolt arrelat. Però cal buscar fórmules per r enovar-lo i fer-lo atractiu a tothom. Els mitjans són una einaque hem d’aprendre a utilitzar en el futur.

Francesc Gil, primer reforç del Reus

actualitat hoquei patins20 6/4/09 01:11 Página 18

actualitat hoquei patins20 6/4/09 01:12 Página 19

20 esforç

Evolució

OPINIÓ

La mar ca de r oba de rugbi Canterbury of NewZealand vestirà tots els equips de la Superlligaibèrica. La mar ca dels tr es kiwis ha dissenyat enexclusiva tots els equips de la principal lliga de lapenínsula. Canterbury s’ha caracteritzat sempr eper la qualitat dels teixits, la capacitat detranspiració de les samarretes i la comoditat de laroba en general. www.canterburyes.com

ACTUALITAT RUGBI

Javier CorbachoJugador de l’UE Santboiana

Canterbury vestirà els equips de la Superlliga ibèrica

Quan falten pocs dies per alcomençament de la primera lligaprofessional de rugbi, al nostr epaís se succeeixen les notícies iels rumors entorn de les diferentsfranquícies. Primer de tot, però,destaca que la lliga s’inauguraràa Sant Boi, que és el lloc on es vajugar el primer partit de rugbi del’Estat. Serà el divendr es 24d’abril. Els Almogàvers catalans s’enfrontaran a l’equip basc de Korsarioak, en un partit queserà retransmès en directe per Canal+, que ja anuncia la lliga a la seva revista d’aquest mes.Els dirigents de Sant Boi estan pr eparant una gran festa amb diables, castellers i moltesmés activitats. La franquícia catalana espera r eforçar-se amb uns quants jugadors,segurament de l’equip sud-africà dels Bulls de Pr etòria i del Munster irlandès. Les normesde la lliga, amb un reglament de rugbi professional similar al de la Celtic League que regulades de la publicitat fins als equipaments i les r etransmissions esportives per TV , incloutambé que la formació de les plantilles sigui de 35 jugadors, 15 de seleccionables i 4 desub-23. Els Almogàvers també esper en aconseguir els serveis d’un tècnic sud-africà o del’Úlster, encara que el francès Bernard Charreyre sona més fort, ja que va entrenar el Barçaal 2007 i és el que coneix més el nostr e rugbi.

Potser el rugbi és un dels esports que més ha evolucionat.Des que es va començar a jugar , quan era poc més que unabaralla organitzada, fins avui en dia, constantment apareixen idesapareixen regles. 1845 Partim d’una idea inicial d’una baralla entre dos grups de vint

jugadors que es disputen una pilota. Es permet tot tipus d’accions

i hi ha un conjunt de regles bàsic.

1863 Per reduir la violència, es prohibeixen els cops intencionats i

les travetes. No es pot placar per sobre de les espatlles, després

de passar la pilota, a un jugador sense pilota, ni tampoc un

jugador que estigui saltant.

1871 Es continuen eliminant elements violents i surt la r egla de

Mark!: quan un jugador crida Mark! dintr e dels 22 metr es de la

seva zona, no pot ser placat.

1877 Es redueix el nombre de jugadors per equip a quinze.

1882 Comencen a aparèixer els àrbitres.

1893 Hi ha una jugada, anomenada falca voladora, que consisteix

en la correguda simultània d’un grup de jugadors abans de servir

una falta fins a entrellaçar-se i xocar, just abans de rebre la pilota,

contra els jugadors rivals. És una tècnica efectiva, però fatal per

a les lesions i la integritat física. Finalment es pr ohibeix, amb la

norma que no es pot contactar amb un company abans que ell

hagi contactat amb un adversari.

1895 Es permet que el joc continuï després d’un placatge, però

s’estableix que el jugador que fa el placatge ha de deixar el rival i

que el jugador que el r ep ha de deixar la pilota a terra i ha de

posar-se dret o bé quedar-se quiet.

1928 Els metges tenen llibertat per entrar al camp sense permís.

1969 Es regularitzen les jugades agrupades. No es pot derivar un

grup de jugadors atacants, només se’ls pot empènyer en sentit

contrari.

1976 Apareixen les targetes de color, al 1981 es treuen, però el joc

es torna molt brut i el 1992 tor nen a aparèixer.

1995 Es permet el professionalisme en el rugbi, això provoca que

hi hagi menys lesions però més greus.

1999 Es permet als àrbitr es r ebre assessorament d’un quart

àrbitre de vídeo.

2002 Es pr ohibeix que jugadors que no siguin primer es línies

juguin de primera línia.

2007 S’introdueixen temps a la melé per evitar lesions de coll i la

reintroducció de la possibilitat de tirar a terra un agrupament de

jugadors empenyent-lo.

Malgrat totes aquestes regles, practicar rugbi seria impossiblesense tenir en compte una filosofia bàsica de protecció contrala violència. Aquesta filosofia r ecull principis com el r especteal perdedor, la concepció del rival no com un enemic sinócom un amic amb qui compartim la passió per un esport, o lanecessitat que tots els conflictes que passen en un partit esquedin al partit i s’oblidin -per això hi ha el tercer temps. Comveieu, l’evolució és una part importantíssima del rugbi.Sempre hi ha estat pr esent i estic segur que sempr e hicontinuarà sent, per al bé d’aquest esport.

Els Almogàvers, a punt per a la Superlliga ibèrica

actualitat rugbi20 6/4/09 01:13 Página 20

actualitat rugbi20 6/4/09 01:13 Página 21

Una s etmana a bans q ue s ’acabés l aLliga de Primera Nacional masculina jase sabia que cap equip català perdrà lacategoria de cara a la temporadavinent. Pel què fa a l’ascens decategoria, el FC Bar celona es vaassegurar aquella penúltima jor nada lapresència a la fase d’ascens a la Divisiód’Honor B , gr àcies a l ’empat q ue vaaconseguir davant l’OAR Gràcia.Aquest punt també va servir perquè elsvallesans salvessin la categoria.

En números anteriors ja he explicat com afecta lacrisi l’esport en general i l’handbol en particular. Elpitjor de tot és que no s’hi veu una solució a curto mitjà termini. Si a això hi sumem les acusacionsde compra de partits, veurem que s’està fent moltde mal a l’handbol. Per això l’EHF es va r eunir aViena, amb l’objectiu de buscar canvis perprevenir futurs fraus. Aquestes mesur es serand’aplicació immediata a partir dels quarts de finalde la Lliga de Campions, tant de la masculinacom de la femenina, excepte la pujada de lapercepció econòmica, que es farà efectiva lapropera temporada.D’altra banda, fa ben poc la Lliga de FutbolProfessional (LFP), l’Associació de Clubs deBàsquet (ACB), l’Associació de Clubs d’Handbol(ASOBAL) i la Lliga Nacional de Futbol Sala(LNFS) van acordar la constitució de l’Associacióde Lligues Pr ofessionals d’Espanya. Desd’aquesta associació, s’impulsarà la col·laboraciópermanent de les institucions públiqu esesportives, com són el Consell Superior del’Esport, les federacions esportives espanyoles iel Comitè Olímpic Espanyol, a més de qualsevolaltra entitat pública o privada r elacionada ambl’esport. A més, l ’Associació de LliguesProfessionals d’Espanya defensarà la coordinaciói la salvaguar da dels inter essos comuns de totsels membr es i fomentarà iniciatives de suport,estudi, assessorament i assistència mutus.Ara l’EHF comenta la possibilitat d’eliminar elsistema actual de classificació per a l’Europeu deseleccions estatals. Es tracta d’una demanda delsclubs, que es decidirà en la pr opera r euniód’aquesta comissió a la ciutat d’Istanbul, els dies12 i 13 de juny . És pr ou clar que un dels canvisnecessaris és la supr essió de partits ocompeticions durant la temporada, ja que uncalendari ple de partits l’únic que fa és augmentarel risc de lesions i la fatiga i, per tant, disminuirl’espectacle. S’ha de donar prioritat a la qualitat ino a la quantitat.

L’entrenador del FC Bar celonaBorges, Xavi Pascual, Pasqui, varenovar el dia 30 de març per a lespròximes d ues t emporades, d emanera que seguirà al capdavantde la banqueta blaugrana fins al2011. Els bons resultats, l’evolucióde l’equip i el triomf a la Copa delRei han donat el crèdit necessari aun tècnic jove i de la casa. V a serel 9 de febr er que Pascual vapassar de ser el segon entr enador del primer equip d’handbol a ser -ne el màximresponsable en substitució de Manolo Cadenas, que va ser destituït. Des de la sevaarribada, el 9 de febr er, ja ha aconseguit una Copa del Rei, superant els sempr ecomplicats Portland (35-26) i Ciudad Real (29-26).

OPINIÓ

El Club Joventut Handbol Mataró es va pr oclamar eldiumenge 29 de març campió de la Lliga Catalana SèniorMasculina. Els de Josep Maria Guiteras es van imposar alSant Cugat per 30 a 35 i van sumar els dos punts que elsfeien falta. Els groc-i-negres van aconseguir el títol de LligaCatalana a falta d’una jornada i, gràcies a aquesta posició,també es van classificar per a la fase d’ascens a la lliga dePrimera Nacional.

Producte

La pilota de la lliga Asobal és unaSelect, pensada per a la pràcticadiària de l’handbol. És amb aquestapilota que s’han estat disputant elspartits d’aquesta temporada i que esjugaran els de la vinent. La millortecnologia en pilotes posada alservei de la millor lliga d’handbol delmón. www.select-sport.com

ACTUALITAT HANDBOL

Hem de viure elpresent i pensaren el passat permillorar el futurMarc GarcíaJugador del J.D. Arrate

22 esforç

Cap equip català perdrà la categoria a Primera Nacional

La pilota de la millor lliga del món

El Mataró, campió de Lliga Catalana

Xavi Pascual, al Barça fins al 2011

actualitat handbol20 6/4/09 01:06 Página 22

actualitat handbol20 6/4/09 01:06 Página 23

Les noves Nike ZoomKobe IV són unessabatilles dissenyadesper al joc de la granestrella Kobe Bryant.Gràcies al tall baix,aquestes són lessabatilles més lleugeresde la història de Nike,per permetr e a Kobemoure’s amb totallibertat. L’entresola de Lunar Foam amb tecnologia Zoom Air manté eljugador enganxat a terra i esmorteeix els impactes. www.nike.com

En unes declaracions al websolobasket.com, la mallor quina MartaFernàndez va analitzar fa uns dies laseva tor nada a la WNBA. Segons vaafirmar, està “encantada amb el r etorn”.Ella mateixa r ecorda que fa dos anys jahi va ser i assegura que s’ho va passar“molt i molt bé”. A més, aquest anyl’equip on jugarà, Los Angeles Sparks,està preparant un equip molt competitiu,fins al punt que, segons la gran delsFernàndez, “estan fent un equip perguanyar l’anell”. La podr em veur e a lamillor lliga del món aquest estiu.

Crisi i pocs canvis

OPINIÓ

La catalana Laia Palau va signar fa unes setmanes la r enovació amb el Ciudad RosCasares de València. La base internacional ha prolongat la seva vinculació amb el clubvalencià per una temporada més. Palau, de 29 anys, ja fa quatre temporades que jugaal Ros Casares. Formada al CE Universitari i membre del flamant UB Barça campió delliga, va arribar al Ciudad Ros Casar es procedent del CJM Bour ges francès. SegonsCarme Lluveras, mànager general del club valencià, “la r enovació de la Laia Palau ésel primer pas d’un projecte que vol garantir l’estabilitat i la continuïtat a l’elit europea”.

Producte

ACTUALITAT BÀSQUET

Rakocevic al Barça?

Manel ComasEntrenador

24 esforç

Marta Fernàndez tornarà a la WNBA

Tots els rumors apunten que l’escorta del T auVitòria Igor Rakocevic abandonarà el seu equipal final de temporada. El serbi ha estatrelacionat darrerament amb molts equips, desd’equips de la NBA, els potents conjuntsrussos i gr ecs o els sempr e atractius equipsitalians fins als rumors que el situen al FCBarcelona. El Barça busca jugadors exteriorsque puguin compartir r esponsabilitatanotadora amb Navarro, i Rako té exactamentaquest perfil.

Laia Palau renova per al Ros Casares

Hi ha qui pensa que el nostre bàsquet hauria de tendira assemblar-se a l'americà. Allà entenen l'esport comun espectacle. Jo personalment gaudeixo molt mésamb el bàsquet eur opeu. L'evolució que ha patit elnostre bàsquet l'ha fet molt més atractiu.

Aquesta evolució a partir d'ara es veurà moltmarcada per la crisi. Hi ha clubs que estan passantproblemes importants, com per exemple el Manresa.Tots els equips que depenen de l'administraciópoden tenir retalls en el seus pressupostos, cosa queimplicarà haver de tirar de planter i no poder ferfitxatges que en teoria haurien de ser els jugadorsque mar quen les difer encies. Per tot això, ambaquesta crisi, els equips grans continuaran sent-ho iencara hi haurà més diferència amb els altr es. Elsequips que no tenen capacitat d'autogestionar-sesón els que patiran més. En aquest sentit, el que estàfent el Manresa és quelcom digne de lloança, és unmiracle. Està intentant subsistir amb una població desetanta-mil habitants. Amb una població així costamolt tirar endavant un club.

Arribarà un moment però que la crisi aixecarà unamica el cap. Aleshor es pr obablement tor narem atindre un bàsquet competitiu. Ara però, jo cr ec quedurant els pr opers dos o tr es anys, les difer enciesentre els grans i els petits encara s'incr ementaranmés, tot i que pr obablement la r ecessió afectarà atots.

En quant a l'evolució en el joc, des de fa ja uns anysque la tendència és utilitzar homes grans cada copmés versàtils. Cada cop hi ha jugadors de més dedos metres que poden jugar per l'exterior i de cara ala cistella. Aquesta tendència fa que, com cada cophi ha més jugadors grans amb moltíssimaenvergadura, el camp es faci petit. És per això que,com les dimensions del camp no les canviarem, s'hade treballar l'estratègia ofensiva per a obrir la defensacontrària. Una de les solucions més clar es és ferservir la figura del quatr e que permet jugar ambquatre jugadors perimetrals. Això permet obrir ladefensa, que penetrin els homes petits i que puguindoblar la pilota a un únic home al pal baix. El joc ambdos interiors grans està obsolet i cada cop és mésdifícil de veure. La tendència serà a donar cada copmés influència a aquests jugadors versàtils.

actualitat basquet20 6/4/09 04:16 Página 24

actualitat basquet20 6/4/09 04:16 Página 25

26 esforç

La pilota oficial de la final de la UEFA Champions League de 2009 de Roma,la p ilota Adidas F inale Rome , té una superfície sense costur es peraconseguir una trajectòria més pr evisible. La tecnologia Power Balanceproporciona unes característiques de vol òptimes i un tacte incr eïble. A lafinal es lliurarà la darr era batalla i només una pilota coneixerà totes lespassades, els driblatges, els girs, els tocs i els xuts que faran d’un equip elcampió. Només una pilota, cr eada per oferir una excel·lència permanent,que apareixerà juntament amb els vencedors en els annals dels grans delfutbol. www.adidas.es

ACTUALITAT FUTBOL

El FC Barcelona va inaugurar el juliol del 2007una escola de futbol a l’Argentina sota el nomde FC Bar celona Júniors Luján. Aquestainiciativa no ha trigat a don ar els primersfruits. Així, fa unes setmanes el director tècnicblaugrana, Txiki Beguiristain, va anar al’Argentina amb el r esponsable del futbolbase i exj ugador blaugrana Jos é Alexanco iamb Albert Benaiges i Albert Perrín enrepresentació de la dir ectiva, per tancar lacessió d’un dels joves jugadors de l’escoladel Barça al River Plate. El jugador es diuSebastián Her nández, té catorze anys i jugade central. A partir d’ara, el 60% d els dretsdel jugador s eran del River Plate i el 40restant continuarà sent del FC Barcelona.

L’Arsenal s’interessa per un juvenil de l’Espan yol

Producte

El Valladolid s’interessa per Alberto Botía

La pilota de la final, Adidas Finale Rome

Que el FC Bar celona està inter essat en el porter delValladolid Sergio Asenjo no és cap novetat. El que sí queés nou és l’interès del V alladolid per un jugador de ladisciplina blaugrana. Es tracta del defensa central del FCBarcelona Atlètic Alberto Botía. El mur cià, de 20 anys i1,87 metres d’alçada, un dels jugadors més prometedorsdel filial blaugrana, va debutar fa poc com a internacionalsub-21. Sembla que la fórmula que es podria acor dar ésuna cessió per a la temporada vinent.

El planter argentí del Barça comença a donar fruits

Els clubs anglesos semblen haver trobat en els planters catalans una fontinesgotable per reforçar-se. Arsène Wenger, a més, s’està convertint enun sospitós habitual en aquest aspecte. El darr er jugador que hadespertat l’interès del tècnic francès i de l’equip que dirigeix, l’Arsenal, ésPablo Saranova, jugador del Juvenil B del RCD Espanyol. Saranova, quejuga com a migcampista per l’esquerra, va impr essionar elscercapromeses de l’Arsenal en el darr er torneig internacional disputat aDubai. Fa quatr e temporades que és al club bar celoní i és una de lespeces fonamentals de l’equip que dirigeix Lluís Planagumà.

actualitat futbol20 6/4/09 01:05 Página 26

actualitat futbol20 6/4/09 01:05 Página 27

28 esforç

La catalana Paula Martí i T ania Elóseguiformaran l’equip espanyol que r epresentaràEspanya al Eur opean Nations Cup, un tor neigprofessional femení patr ocinat per VCI(Valencian Community Investments). Aquestacompetició se celebrarà per segon anyconsecutiu al camp de la Sella, a Dénia, entre el23 i el 26 d’abril. Paula Martí i T ania Elóseguirepeteixen experiència, perquè ja van defensarels colors de l’Estat a la primera edició d’aquestinnovador torneig, en què participen els països.Llavors, ara fa poc menys d’un any , Martí iElóstegui van acabar en una meritòria setenaposició, després d’ocupar les primer esposicions des del començament de lacompetició. Aquestes dues golfistes també hanrepresentat Espanya altr es vegades, perexemple a la Copa del Món de 2008.

ACTUALITAT VARIADA

Sergi Escobar, el millor català al mundial de pista

Paula Martí i Tania Elóstegui repetiran al European Nations Cup

GO

LFM

OTO

R

Sergi Escobar va ser la millor notícia per al ciclisme català en unscampionats del món de pista que no han deixat cap medalla a ladelegació espanyola. El corredor lleidatà va acabar en cinquena posicióa la persecució per equips i en sisena a la persecució individual. Elcapítol de la velocitat ha resultat decebedor. José Antonio Escuredo nova poder superar la repesca de la cursa keirin, la seva cursa talismà. Envelocitat individual, Alfr ed Mor eno es va quedar a menys de tr escentèsimes del tall, en el lloc tr enta-tres, i Itmar Esteban es vaclassificar en el lloc quaranta-quatr e. De la seva banda, Helena Casasva ser vintena en els 500 metres i catorzena a la persecució per equips,on va competir per absència de Débora Gálvez.

Alguersuari i Molina posen a punt els seus monoplaces de les FR 3.5 Series

Jaume Alguersuari (Carlin/Red Bull Junior T eam) i MiquelMolina (Ultimate Signatur e Racing), components delPrograma de Joves Pilots del Cir cuit de Catalunya, vanacabar el dia 31 de març la segona i última jornadad’entrenaments de les FR 3.5 Series amb els millorsregistres en pista mullada. Alguersuari va superar Molinaper una mil·lèsima. Molina i Alguersuari van estar posant apunt els seus monoplaces de cara al començament delCampionat de F R 3 .5, q ue c omençarà a l a p ista d eMontmeló els dies 18 i 19 d’abril. Les FR 3.5 Series,englobades en les World Series de Renault, tindran, doncs,la participació de dos dels integrants del Pr ograma deJoves Pilots d’Automobilisme del Cir cuit de Catalunya:Miquel Molina, en la seva ter cera participació en elcampionat, i Jaume Alguersuari, que debuta aquest any .

CICL

ISM

E

actualitat varis20 6/4/09 01:16 Página 28

El Club Gel Puigcerdà va guanyar la seva onzena Copa delRei d’hoquei sobre gel. Els de la Cer danya es van endur eltítol imposant-se a l’Aramón CH Jaca a la pròrr oga per 4 a5. Els groc-i-negres van haver de r emuntar un 0 a 3 encontra i ho van fer en els darrers quinze minuts. El Puigcerdàva empatar el partit a 4 i va forçar la pr orroga. El Jaca jahavia viscut la mateixa situació a les semifinals contra el FCBarcelona. Aquesta vegada, però, la sort va estar del costatdels catalans, que van aprofitar que la mort sobtada es jugaamb un jugador menys per a cada equip. Això els vaafavorir, per què, amb més espais, es van sentir méscòmodes. Els catalans sumen la seva ter cera Copa del Reiconsecutiva i la sisena en set anys.

ACTUALITAT VARIADA

ESQ

UÍ D

EM

UNTA

NYA

El CG Puigcerdà es proc lama campió de la Copa del Rei

Kilian Jornet torna a guan yar la Copa del Món

HO

QUE

ISO

BR

EG

EL

L’esquiador de Puigcerdà Kilian Jornetva r evalidar el títol de campió de laCopa del Món d’esquí de muntanya iva afegir així un nou títol mundial alseu palmarès impr essionant. A enKilian ja li va valer acabar en quartaposició a la Dachstein Xtr emcelebrada entre el 27 i el 29 de març aSchladming (Àustria). Era la penúltimaprova, ja que encara faltava la pr ovad’Arvier (Itàlia), cosa que ator gaencara més mèrit a la gesta del cer dà.

actualitat varis20 6/4/09 01:16 Página 29

TEXT: ÀLEX RUBIES · FOTOS: ORIOL ROCA

Pablo Larrazabal 6/4/09 01:38 Página 30

32 esforç

GO

LF


El blau perfecte del cel queda trencat peruna espur na. Un raig del sol ha tr obaten el seu camí un cometa sorgit del no-

res. Un centelleig, un zumzeig i el silenci.Una esfera blanca travessa el cel, una catifaverda l’espera. L ’objectiu? Un forat. Laguia? U na b andera. H a d escrit un a c orbaperfecta i, t ot r esseguint-la, en tr obem elresponsable. Al final del camí una estàtuaimmòbil sosté un bastó enlair e. La bolaagafa efecte i roda pel tapís verd aturant-sea pocs metr es del forat. La figura per fi esmou. Aixeca el cap. La llum solar supera lavisera de la gorra que li feia ombra als ulls ili descobr eix la cara. És Pablo Larrazábal(15 de maig de 1983). Aquest jove bar celoní va començar de benjove en això de donar cops amb el driver .Només amb sis anys, ja acompanyava elsseus pares i el seu germà Àlex (Larry, com elconeixen e ls a mics) p er c amps d e g olfd’arreu del país. V a creuar l’Atlàntic perestudiar als Estats Units i va tor nar el 2002amb la ferma intenció de convertir -se en unprofessional del golf. V a t rigar do s a nys aaconseguir-ho, de manera que el 2006 japarticipava en el Challenge T our. L ’anypassat va debutar en el Tour europeu i vasorprendre a tothom en imposar-se a l’Opende F rança i gu anyar-se un bitllet per alBritànic. A quests r esultats i altr es b onesactuacions a Madrid, Hong-Kong o de nouAnglaterra e l v an p ortar, primer, a disputarun campionat del món i una Royal T rophy i,després, a endur-se el títol de millor jugadordebutant, o rookie, de l’any. Caminant per la gespa encara amb el bastóa l a m à, e ns e xplica c om l i h a c anviat l avida.

Àlex Larrazábal i tu sou els únics germansque heu jugat un Open Britànic...Sí que som e ls únics, però h i vam accedirper vies diferents. El meu germà va guanyarel 2 002 l ’Open B ritànic a mateur i a ixí v aaccedir aquell mateix any a jugar l’obert. Johi v aig a ccedir g ràcies a l me u t riomf al’Open de França, i aquest any el tornaré ajugar.

Com porta que ara sigui el petit el ques’endú la glòria?Ho porta molt bé. Per ell és un honor veur eel seu germà triomfar en un esport en què ellja ha triomfat.

Al juny farà un any d’aquest Open de Françaque et va donar a conèixer al món. Com hanestat aquests dotze mesos?La v eritat é s q ue h a e stat u n a ny m oltespecial. A ra j ugaré e l m eu t ercer M ajor al’Open B ritànic. H e j ugat d os op ens d elcircuit mundial, he jugat un campionat delmón, un Royal Trophy... Aquell torneig em vacanviar la vida.

També et va valer un premi com a debutantde l’any. Què va suposar per a tu?Home, per començar es tracta d’un pr emique n omés po ts g uanyar u n a ny a l a t evavida. É s u n t ítol m olt e special, q ue a m ésvaig guanyar davant d’una estr ella com ésRory Mcllroy. És un títol molt pr estigiós quehan guanyat grandíssims jugadors, com araJosé María Olazábal, Ser gio García, fa dosanys Martin Kaymer , Gonzalo Fer nández-Castaño... Només veus el palmarès it’adones de l a importància que té. Per m i,evidentment, és un honor estar entre ells.

Fa poc vas dir que, per estar entre aquestscracks, has de fer com ells. A què etreferies?Volia dir que t’has d’entr enar tant com ells omés i tot. Sabent que has d’atrapar -los i queells estan millor en el rànquing mundial itenen més experiència. Si t’entrenes més queells físicament i tècnicament, a poc a pocaniràs acostant-te al seu nivell. Aquesta és lameva idea, tr eballar molt fort, posar -me béfísicament i intentar caçar-los a poc a poc.

esforç 33

En aquest objectiu, Roman Taya hi té unpaper important, oi?Sí, tècnicament estem canviant coses perarribar a fer un swing adequat. Estemdesenvolupant un swing pensant en el futur,per evitar lesions. Un swing menys mogut,més estable.

També treballes molt al gimnàs.Exacte. Ara estic tr eballant molt al CAR deSant Cugat amb un pr eparador físic que esdiu Joan Soler. Hi treballo dues hores diàriesquan sóc aquí i tinc una rutina diària per alstornejos. La veritat és que m’estic preparantfísicament com els millors.

A què et refereixes?Doncs a fer aquest tr eball que dèiem delgimnàs, però també a cuidar -me, a menjarbé, com fan els grans d’aquest esport.

Com ha evolucionat el teu joc?Estic en una època, en aquest sentit, un pèlcomplicada, perquè estic en ple canvi. Heperdut cinc quilos i mig de pes. Com t’hedit, e stic t reballant m olt a l g imnàs i e stictreballant e l canvi de swing, però també e lcanvi de grip, que és molt difícil de canviaren el golf... Estic en una època detransformació i d ’adaptació. N o m irem e lpresent, estem tr eballant per què demàpuguin caure tornejos.

En aquest sentit, quins objectius t’hasmarcat per a aquest an y?

Ha estat un any molt especial. Ara jugaré el meu tercer Major a

l’Open Britànic. He jugat dos opens del circuit mundial, he jugat

un campionat del món, un Royal Trophy...

El títol de debutant de l’any és un premi que només pots guanyar

un any a la teva vida. És un títol molt especial, que a més vaig

guanyar davant d’una estrella com és Rory Mcllroy

Estic en una època de transformació i d’adaptació. No mirem el

present, estem treballant perquè demà puguin caure tornejos


GO

LF

34 esforç


esforç 35


36 esforç

çe

Doncs mira, tinc tr es objectius moltimportants: defensar el meu títol a l’Open deFrança amb moltes ganes, fer un bon papera l’Open Britànic a T amberry i després, alsetembre, a S uïssa, c omencen a c omptarels tor nejos per a la Rider Cup 2010.Aleshores començarà una altra meta, que éspoder-me ficar a la Rider Cup. Aquestes sónles dates que tinc mar cades com a mésimportants al calendari.

Canviem de tema. Tenint en compte que jatens un bagatge important en el golf, quinsconsells donaries als que comencen a fercarrera en aquest esport?Doncs el primer consell és que cal tr eballarmolt. Treballar dur i no conformar-se. L’únicque pot conformar -se una mica és elnúmero u. Per als amateurs i la gent quejuga al golf, el consell és que es diverteixin,que gaudeixin d’un esport apassionant.

Amb tu, per fi sobresurt un superc lassecatalà. Tenim Ivo Giner i Domingo Hospitalal Challenge Tour i al Circuit EuropeuSènior, però feia an ys que del teu nivell, apart de la gran Paula Martí, no sortia ningú.Què creus que li passa al golf català?Jo crec que en altres comunitats autònomesel t reball é s mé s p rofessional. Aquí ensconformem s ent h andicap z ero, u o d os.Quan ho aconseguim, ens cr eiem que sommolt bons i no treballem. Cal ficar al cap alsgolfistes que no és e l mateix ser handicapzero al club que sortir a l’estranger i fervoltes de setanta. Aquest salt és molt dur ,però cal fer -lo. A Madrid i a Andalusia, amés, les ajudes són més grans. Jo ofer eixoel poc que sé a la Federació Catalana i a quivulgui pe r f er a quest sa lt d e q ualitat. C altransmetre a casa nostra el que apr enem afora de les grans estrelles.

De moment, el Campionat d’Espan ya, on tuhi seràs, es jugarà a terres catalanes.Home! És una gran iniciativa! Cal començarper aquí, fe r que l a gent s ’il·lusioni amb e lgolf. S’ha d’intentar veure l a c ara p ositivad’aquest e sport i a conseguir q ue h i h agicada cop més gent que el practiqui.

Com afrontes aquest torneig a casa?Sempre és un plaer jugar a casa. L ’afronto

Cal treballar dur i no conformar-se, l’únic que potconformar-se una mica és el número u

Jo ofereixo el poc que sé a la Federació Catalana i a quivulgui per fer un salt de qualitat que és necessari

Afronto el Campionat d’Espanya de Girona ambmoltíssimes ganes, sempre que jugo aquí tinc unamotivació extra

amb moltíssimes ganes. Sempr e que jugoaquí tinc una motivació extra, per quèsempre agrada guanyar a casa.

Per acabar, com et veus d’aquí a uns an ysen això del golf?Doncs l a v eritat é s q ue e m v eig a l m ateixlloc. No em veig jugant a Amèrica. Em veigaquí, a Eur opa, si pot ser consolidat alTour....

I com a membre de l’equip europeu de laRider?Això és un somni, una meta, un objectiumés que res. Ho donaré tot per aconseguir-ho. Però no m’obsessiona. El que he de ferés donar -ho tot per guanyar tor nejos i,sobretot, fer gaudir la gent, que és el mésimportant.

Han estat molts metres. Ja hem travessat lacatifa i arribem al green. La bola no és a mésde quatr e metr es del forat. En Pablo s’homira, e studia l a i nclinació, l a d istància, l adirecció. Ho controla t ot i agafa e l putt. E lprem a mb p rou fermesa per què no se liescapi, però amb la suavitat necessària persentir el cop. Colpeja i acompanya elmoviment. Tot plegat pot quedar en no-r es.Sembla q ue l a b ola s ’allunyi d el f orat. L agravetat, però, també hi té alguna cosa a dir,i en Pablo ho sap. La bola descriu,novament, una corba perfecta. Un cloc i esfa altra vegada el silenci. És a dins.


esforç 37


Ilu1 6/4/09 01:48 Página 38

Ilu1 6/4/09 01:48 Página 39

Tocar el cel sempre ha estat un somnitan humà com impossible. Els gr ecspujaven al mont Olimp per acostar -

se a l’habitatge dels déus, la casa deZeus, el món superior. A la Bíblia es parlade la Torre de Babel, aquella torre tan altaque pr etenia arribar al cel. Leonar do daVinci es va inventar mil-i-un apar ells pervolar per la immensitat blava. Fins i totWalter Richar d va donar vida a un noi,anomenat Jack, que va canviar tot el quetenia per un sac de mongetes que l’haviende fer arribar a un país desconegut persobre els núvols. Arribar a dalt de tot, tocar el cel i fer-se unlloc a l’Olimp és un somni per a molts,però només alguns s’hi acosten. Hi hapersones que, a la seva manera, neixenamb la possibilitat d’accedir -hi. El talent,l’habilitat, el fet de ser especial, tot plegatpoden ser camins que portin cap a laglòria. Ricard Rubio Vives (21 d’octubre de 1990)és un dels escollits. Ja d’entrada quedauna mica més a pr op dels núvols que laresta (mesura 190 cm i encara estàcreixent). A més, tothom dóna per fet queté davant un futur fulgurant, que el potportar a l’Olimp del bàsquet: la NBA. Finsfa molt poc jugava al pati de la sevaescola imitant déus terr enals, com araMichael Jordan o Magic Johnson. Ara surta totes les travesses per figurar en el Top5del draft de la NBA. Els cercapromeses de

la millor lliga del món l’observen partit rerepartit. T ot i cridar l’atenció de tothom ihaver aconseguit una medalla de platanomés amb disset anys, continua vivinttranquil a Badalona. S’ha tret el carnet, volacabar l’escola i decidir -se per estudiarmedicina o educació física. I desitja de totcor donar algun títol al seu equip de totala vida, el DKV Joventut.

A casa seva cada dia tenen més clar queen un moment o altre en Ricky canviarà deriba de l’oceà. T ona V ives, la mar e d’enRicky, r econeix que “encara no s’hoplantegen”, però que saben que “anar a laNBA és un somni que té tot jugador debàsquet”. Ell encara no vol pensar -hi il’atabala una mica que li pr eguntin ambtanta insistència per la seva marxa. Araestà centrat en la temporada amb el DKVJoventut. Treballa per recuperar-se del totde la lesió al canell que es va fer als jocs,que l’ha tingut fora de les pistes duranttres mesos.

- Déu n’hi do el preu que has hagut depagar per la medalla...

R.R. - Sí, Déu n’hi do. Una lesió no és maipositiva, però em penso que qualsevolesportista, si pogués canviar una lesió peruna medalla de plata, ho faria amb els ullstancats. Va ser una llàstima la lesió, peròla medalla és una gran recompensa.

- Ara ja vas agafant el ritme, però hi hacoses que es van jugar sense tu o quan tutot just tornaves. Tu mateix vas definirl’eliminació del Top16 com un fracàs, isuposo que el paper a la Copa del Reitampoc ha estat el que volíeu. Aral’objectiu quin ha de ser?

R.R. - Ara l’objectiu només és un, i ésmolt clar: estar al màxim a l’ACB,intentar arribar a la final i guanyar -la.Sabem que és molt difícil, però és l’únictítol que ens queda. No cr ec quehaguem aconseguit grans resultats, peròsí que és veritat que de moment hemaconseguit l’objectiu d’estar molt benclassificats a l’ACB. Ara, en momentspuntuals, com en el T op16 o a la Copadel Rei, no hem estat al nivell que volíemestar. És per això que penso que hem deser crítics amb nosaltr es mateixos enaquest aspecte. Però també hem de serpositius i tenir esperances, per què a lalliga estem molt forts.

- Veient l’equip que teniu i el nivell delsaltres equips, sou on hauríeu de ser?

R.R. - Jo crec que aquest any hi ha un lídermolt clar, que és el T au, i que els altr esestem en un nivell molt similar . Entr e elsegon i el sisè, hi ha difer encies d’unpartit. És per això que penso que, simantenim la r egularitat, sobr etot contra

TEXT: ÀLEX RUBIESFOTOS: NACHO JUÁREZ www.pinkorange.es

Ricky 6/4/09 01:26 Página 40

esforç 41

Ricky 6/4/09 01:26 Página 41

BÀ

SQU

ET

42 esforç

els equips teòricament inferiors, podr emaconseguir una bona classificació.

És l’any de la confirmació d’en Ricky . Elreferent de l’equip, Rudy Fer nández, hamarxat. L ’equip va fer l’any passat unacampanya boníssim i ell arriba desprésd’haver sorprès a tothom als JocsOlímpics. És moltíssima pr essió per a unnoi només de divuit anys, que, tot i això,assumeix les crítiques i accepta quin hade ser el seu rol dintre de l’equip.

- L’any passat tot el que feies estava bé.La cosa ha canviat una mica, oi?

R.R. - Sí. La temporada passada es veienels punts positius d’en Ricky , i aquestatemporada es veuen més els defectes. Nocrec que sigui per l’edat, cr ec que ésperquè aquest any he d’assolir un rol mésimportant dintr e de l’equip i tinc mésresponsabilitats.

- És difícil, només amb divuit an ys, haverde ser un líder?

R.R. - No em r esulta difícil. No tinc capmena de pr essió, per què és la mevamanera de ser. També m’ajuda el fet queen aquest equip no hi ha un líder definit.L’any passat potser sí que es veia que eraen Rudy el que portava tot el pes del joc.Aquest any tot està molt més r epartit.

- Hem parlat de les primeres crítiques.Una de les que més s’ha anat repetint ésla del llançament, que és una cosa quet’acompanya des que vas debutar alprimer equip. Al final de la temporadapassada vas demostrar una milloraconsiderable. La lesió pot haver frenat lateva progressió?

R.R. - Al principi sí que em va fr enar unamica. La lesió al canell és important, peròjo continuo evolucionant. D’altra banda,em va servir molt perquè, en ser a la dreta

[la seva mà bona], m’ha permès tr eballaramb l’esquerra.

“A mesura que passen els mesos ensadonem que la seva marxa pot ser unarealitat”, afirma la Tona. Ja hem dit que ellno hi vol pensar . Fins i tot està una micatip de sentir -s’ho preguntar. Malgrat això,entén que hi hagi expectació. La Tona ensrevela que s’ho pensa seriosament:“N’hem parlat aquests dies i, si a ell li fesil·lusió i ens hi poguéssim adaptar , en unmoment o altre ho intentaríem”. I, pensanten la possibilitat d’acompanyar-lo, la mareho té molt clar: “En Ricky és molt jove. Simarxés l’any vinent o l’altr e, sí que ensplantejaríem el seu par e i jo marxar ambell.”

- Et molesta una mica que la gent parli delteu futur quan ni tu saps què faràs l’an yque ve, oi?

R.R. - La veritat és que sembla que la gent

Ricky 6/4/09 01:26 Página 42

esforç 43

Ricky 6/4/09 01:27 Página 43

44 esforç

BÀ

SQU

ET

Ricky 6/4/09 01:27 Página 44

em vulgui fer fora de l’ACB. Deixeu-mejugar aquí una mica més, no? [Riu.]

- P erò això és perquè la gent té posadesen tu moltes esperances…

R.R. - Sí que em penso que s’estan creantmoltes expectatives, més de les que jomateix em plantejo. Però tot això s’ha defer quan hagi demostrat alguna cosa,quan tot plegat sigui una realitat.

- Aleshores no val la pena que et preguntisi serà aquest an y o l’an y que ve quecreuaràs l’Atlàntic…

R.R. - Doncs no. Bàsicament, per què aramateix no ho sé ni jo. [Rialles.]

- Què et ve al cap quan penses en aquellnen que veia per la tele Michael Jordan,Magic Johnson?…

R.R. - És un somni. Recordo de petit, quanjugava amb els companys a l’escola, ambles samarr etes d’aquests jugadors, quedèiem “Aquest tir, com el Jordan” i tiràvemen suspensió cap enr ere. Jugar a la lligaon han jugat ells és un somni.

Tant ell com la seva família semblen veureen el salt a la NBA de Rudy Fer nández unexemple molt bo. La seva mare pensa que

“Si es pogués quedar un par ell d’anysmés aquí seria perfecte, per fer -se com apersona i com a jugador”. En Rudy vatenir opcions de fer el salt molt jove; tot iaixò, es va esperar a tenir un nom aEuropa, a guanyar títols amb la Penya i aser un jugador contrastat. Per la T ona,això “és una de les il·lusions del Ricky”.“Li agradaria molt poder aconseguir títolsi, un cop complert aquest objectiu, marxarcap allà.”

- La teva família i tu sembla que teniu clarque l’exemple a seguir és el de Rud yFernández, oi?

R.R. - Cada persona té els seus objectiusi la seva manera de ser . Malgrat això, síque és veritat que l’elecció d’en Rudy dedemostrar-ho tot aquí a Eur opa i desprésmarxar és un bon exemple a seguir. Però,com t’he dit, cadascú té el seu camí, cadajugador és un món.

- Deus estar cansat que et preguntin pelfutur…

R.R. - Doncs una mica. Jo, el que faig ésplantejar-m’ho any r ere any . Aquest anyem vaig posar unes metes, tantindividualment com col·lectivament, i esticintentant aconseguir-les.

çe

- La renovació que vas signar amb el DKVJoventut pot donar-nos alguna idea de lesteves intencions?

R.R. - Això va ser un gest del club, i cr ecque s’ha d’agrair . Penso que és unarecompensa a tot el que estava fent. Emva agradar, és clar, però no cr ec que s’hihagin de donar gaires voltes.

- Diuen que tens el cor verd-i-negre.

R.R. - Des de petit que sóc del Joventut ique estimo aquest club. Però jo sóc unprofessional. Això sí, com tu dius, sigui onsigui, portaré aquests colors al cor.

Deixem de fer travesses, deixem depressionar en Ricky i dediquem-nos agaudir-ne tant com puguem. De moment,el tenim a pr op, a Badalona. El DKVJoventut ha estat el seu equip i ell voltornar-li tot el que li ha donat en forma detítols. Després, ja veurem què fa. Ningú nodubta que arribarà el dia que empr endràel vol cap a cotes més elevades. V acomençar a volar de ben jove, ha anatenlairant-se i aconseguint lloances,medalles i títols, i cada cop té més a mà lapossibilitat de tocar el cel. La NBA és elseu somni, un somni que pot convertir -seen r ealitat. Però deixem que passi quanhagi de passar.

esforç 45

Ricky 6/4/09 01:27 Página 45

FOTO: ORIOL ROCA

HO

QU

EIH

ERB

A

46 esforç

Sergi_Pujol 6/4/09 08:44 Página 46

esforç 47

çe

L ’hoquei sobre herba al nostre país, per molt que la selec-ció estatal tingui una medalla de plata i per molt que tin -guem el millor jugador del planeta durant el darr er any

(Pol Amat), és un esport amateur . N’hi ha molts que ho tenenclar i que s’organitzen la vida a partir d’aquesta idea. Treballen,estudien i tenen en l’hoquei sobre herba un lloc per desconnec-tar. Sergi Pujol González (Barcelona, 17 de novembre de 1982)és d’aquests i, tot i que reconeix que “m’he guanyat més d’unaesbroncada de l’entrenador”, també té clar que, “a més de l’ho-quei, hi ha altres coses a la vida”. És enginyer industrial i treba-lla en una empresa d’enginyeria. Surt de la feina a les set i s’en-trena a les vuit, tot un repte. Tot plegat ha provocat “més d’unaqueixa de la xicota”. I és que, com ell mateix diu, “la vida socialse’n ressenteix bastant”. Al lateral dret del CD Terrassa l’hoquei sobre herba li ha apor-tat “primer de tot, l’oportunitat de fer esport, que m’encanta, i,després, l’oportunitat de fer molts amics”. Pertany a un clubespecial, del qual tothom diu que és com una gran família. Peren Sergi, l’entitat “és tan important com les altr es de Terrassa,l’Atlètic o l’Egara”. A més, pel quinze de l’equip r oig, el CDTerrassa té una cosa que el fa únic: “La situació, allà a lesPedritxes, és immillorable. És un lloc molt maco per anar a pas-sar el cap de setmana amb la família”. Afirma que no té gair esaspiracions esportives. De fet, r econeix que juga per passar -s’ho bé. El que sí que agraeix al seu equip és que li ofer eixi lapossibilitat de “jugar al màxim nivell”. L’exemple de Ser gi Pujol serveix per fer -se una idea dels cen-tenars de jugadors d’hoquei sobr e herba que juguen a la divi -sió d’honor, donant-ho tot, entrenant-se gairebé cada dia i tre-ballant tan bé o millor que les grans estr elles, i que ho fan per-què els agrada i per “passar-s’ho bé”.

Sergi_Pujol 6/4/09 08:44 Página 47

50 esforç

LA HISTÒRIA D’EN GORKA

Gorka de Carlos García (1 d’agost de 1977)és una d’aquestes persones. És unfutbolista de cap a peus, que estima el seuesport i que ho ha donat tot per la sevacarrera. Ha conegut el cel i l’infern delfutbol. Va tocar la glòria debutant amb elclub de la seva vida, l’Ossassuna, en unacatedral del futbol com és el Camp Nou. Vaconèixer què és el futbol a segona divisió,va conèixer el futbol català amb elFigueres, va estar a punt de tornar aprimera amb el Llorca i va tenir una novaoportunitat a la màxima categoria amb elNàstic. Aquest estiu el club de Tarragonava prescindir dels seus serveis. Ell, tot unrodamón, va pensar què podia fer i onpodia anar. Li va sortir l’opció del SantAndreu, un club de segona B ambaspiracions. Era baixar una categoria, peròera la “B catalana”. És a dir, segons lesseves paraules, “el grup de segona B ambmés nivell de l’Estat i en què hi ha mésdiners”.

L’OBJECTIU DEL SANT ANDREU

El club barceloní va començar latemporada amb un objectiu clar, l’ascens aSegona. Fa uns quants anys que té lacategoria de plata entre cella i cella. És unclub sanejat i amb un potencial econòmicconsiderable tenint en compte la categoriaon és i el moment que viuen els clubsmodestos. Va fer una inversió important perportar jugadors de renom i ambexperiència. En Gorka era un d’aquestsjugadors. Però. per al davanter, no és unatemporada gens fàcil. Malgrat això, l’equipfunciona la mar de bé i, segons ell, “aixòajuda a portar les coses”. S’ha hagutd’adaptar a una nova categoria, a un nouequip, a un nou paper i, sobretot, a uncamp de gespa artificial. Per a ell és unproblema: “Jugar sobre gespa artificial ésdifícil, sobretot per la manera com bota lapilota. Perjudica el joc fluid i els que tenimmés tècnica”.

El Sant Andreu ocupa actualment unaplaça còmoda a la lliga. Les posicions pera l’ascens queden a prop, però li costaacostar-se als llocs que li servirien percomplir l’objectiu del principi detemporada. Per de Carlos, a l’equip “licosta fer gols”. En Gorka té una tesi sobreel perquè d’aquesta sequera golejadora:“Jo crec que el camp ens està perjudicantuna mica. És un camp molt petit, el bot ésmolt estrany per culpa del cautxú... Totplegat juga una mica en contra nostra”.Malgrat això, el davanter navarrès tambéveu coses positives en l’equip. Perexemple, que “als altres equips també elscosta molt fer-nos gols a nosaltres, sommolt sòlids i molt regulars”. Aquestaregularitat a Segona B serveix per guanyar-se la possibilitat d’accedir a la categoria deplata, però després serveix de ben poc: “Alplay-off la cosa és diferent, t’ho jugues tota un o dos partits i aleshores és unaloteria”, afirma en Gorka.

En el món del futbol hi ha històries de tota mena. Hi ha grans estrelles que acaben els seus dies en l’oblit i hi ha noissortits del carrer que d’un dia per l’altre es converteixen en herois de la massa. Hi ha de tot. Moltes d’aquesteshistòries apareixen en els mitjans per l’èpica, per l’espectacularitat, per la curiositat o perquè els protagonistes

desperten tant d’interès que, sigui quina sigui la seva història, també hi té un lloc. En aquest gegant que és el futbol, hi ha submons i petites històries quotidianes que també es mereixen un espai. Hi hapersones que hi fan vida, que passen pel futbol sense fer soroll. Hi ha jugadors apassionats per l’esport rei que, per unmotiu o altre, no han tingut la sort de situar-se al bell mig dels focus d’atenció.

FUTB

OL

GORKA.qxp:Maquetación 1 06/04/09 1:42 Página 50

vaig pagar no serprou constant


48 esforç



esforç 49


52 esforç

FUTB

OL


esforç 53

L’EXPERIÈNCIA A PRIMERA

El dotze de l’equip de la senyera ha jugat aPrimera Divisió amb l’Ossassuna i elGimnàstic de Tarragona. Es podria pensarque això li dóna un valor afegit o que té uncert avantatge davant la resta de jugadorsde la lliga; en Gorka, però, pensa d’unaaltra manera: “L’experiència potser comptaper a algunes coses, però en el joc no hiinflueix. Si estem tots a la mateixacategoria és per alguna cosa”. Aquestmenut segon punta va complir un somnique molts futbolistes ja voldrien per a ells,com és debutar al Camp Nou. Ho va feramb 25 anys, el 6 d’octubre del 1997, ambAguirre com a entrenador. Ara, onze anysdesprés, ho recorda com una cosa“increïble”. És conscient que “es tractad’un altre món” i es lamenta de no haver“pogut consolidar-me a Primera Divisió”.Fent autocrítica, reconeix que el que li hafaltat per triomfar a la màxima categoria “ésla regularitat”. Al futbol d’alt nivell els alts ibaixos no es perdonen i, segons ell mateix,“vaig pagar no ser prou constant”.

EN GORKA A CATALUNYA

Amb el Sant Andreu, de Carlos ja ha passatper tres equips catalans. Sembla que tinguipredilecció per Catalunya. Reconeix que sesent “molt bé aquí, l’any passat vaig passaruna molt bona temporada a Tarragona itambé tenia un bon record del Figueres”. ATarragona el van fer servir d’extrem id’interior. Ell es considera “un segon punta,és on estic més còmode”, però afirma quepot jugar “d’interior esquerre, de mitjapunta o de punta en un 4-4-2, com esticjugant aquest any”.

UN MOMENT?

Ja fa uns anys que és professional. Sónmoltes temporades, molt de futbol a lesbotes i molts quilòmetres recorreguts asobre el camp. Per en Gorka, els millorsmoments van ser “a primera i segonadivisió”. Si s’hagués de quedar amb unmoment, escolliria “el debut” i, si el quehagués d’escollir fos una temporada, esquedaria “amb la temporada amb el Llorca

a Segona Divisió, quan vam estar a puntd’ascendir a Primera Divisió; va ser la mésbonica de la meva vida”. El somni que teniaaquest futbolista de XX anys ja el veu“difícil de complir”. Li hauria agradat poder“consolidar-me a primera divisió”, però ésresigna: “No ha pogut ser. Aquesta ha estatla meva carrera. Podria haver estat millor,però les coses passen com passen peralguna raó”.

EL FUTUR DEL FUTBOLISTA

Hi ha molts jugadors que es mouen en elcircuit futbolístic per on ha dut a terme laseva carrera Gorka de Carlos. És un camíper on passen milers de jugadors, quequeda un parell d’esglaons per sota delsronaldinhos i els messis, però que tambété “el seu mercat”. En Gorka sap que, ambel que ha guanyat com a jugador, no podràviure per sempre, però valora moltpositivament “la gent que he anatconeixent dintre el món del futbol, que etdeixa la possibilitat de continuar en aquestmón”. Reconeix que ja comença a ser elmoment de “pensar què vull ser quan siguigran, però encara no ho sé”.

En Gorka és un noi normal, un futbolistaque ha compartit terreny de joc amb elsmillors i amb d’altres de no tan bons. DeCarlos ha fet carrera en camps de gespade milions d’euros, en camps de sorra ifang i en camps com el del Sant Andreu,de gespa artificial. En tots, el pamplonèss’hi ha deixat la pell dels genolls, el cor il’ànima. eç

als altres equips també els costamolt fer-nos gols a nosaltres,som molt sòlids i molt regulars


54 esforç

st_pere:Maquetación 1 06/04/2009 1:43 Página 54

esforç 55

Per demostrar que el Club Voleibol Sant Pere i Sant Pauha fet una gran temporada regular, només cal referir-seals números. No cal ser abstracte, no cal donar-hi

voltes. Cinquens a la taula de classificació, empatats a puntsamb els quarts, l’Unicaja Almeria. Classificats, doncs, per alsplay-offs. Han estat un dels equips més equilibrats i que hasabut aconseguir un millor balanç entre punts a favor i puntsen contra. Les catorze victòries que han tret en aquests vint-i-dos partits no són cap casualitat. Van començar latemporada amb unes expectatives molt diferents, ambl’objectiu de salvar, un any més, la categoria. Van optar permantenir el bloc i afegir-hi gent jove i apostes estrangeresdesconegudes. Va ser tot un encert. El grup ha funcionat a laperfecció tant a dins com a fora de la pista. Han fet un bonbloc, que pot donar sorpreses als play-offs. La notanegativa? La derrota en el darrer partit contra l’Unicaja, queels ha relegat a la cinquena posició (si haguessin quedatquarts tindrien el factor pista a favor) i la lesió d’homesimportantíssims, com ara Gustavo Saucedo.

FOTOS: ORIOL ROCA


56 esforç

El que l’any passat va ser l’equip revelacióara s’està convertint en tota una realitat.Perquè ens expliquessin la trajectòria, elsobjectius i el futur d’aquest equip, vamajuntar l’anima mater, Gustavo Saucedo,i un dels joves amb més futur del clubtarragoní, Carles Mora. Saucedo és unjugador amb experiència, internacionalabsolut, que ha estat escollit MVP de mésd’una jornada a la Superlliga. Juga com aoposat amb el número dos a l’esquena iés el capità de l’equip. Pel que fa alsnúmeros, en Gustavo el podem trobar a laquarta posició dels millors anotadors dela lliga, amb 334 punts en atac, i a latercera posició en la classificació demillors atacants. En Carles, de la sevabanda, ocupa la posició de col·locador,llueix el número setze a la samarreta inomés té dinou anys. Aquesta ha estat laseva primera temporada amb el primerequip a tots els efectes. Les seves bonesactuacions sortint des de la banqueta lihan valgut la primera convocatòria amb laselecció promeses d’aquí a unessetmanes.

Tots dos estan d’acord que no es potnegar que la temporada ha estat bona.Per Saucedo, acabar en cinquena posicióes pot considerar “tot un triomf”. CarlesMora va més enllà i afirma que “tothomhauria signat haver acabat en cinquenaposició a principi de temporada”. Malgrataixò, no poden amagar que la derrota enel darrer partit ha estat una decepció: “Elpartit contra l’Unicaja l’hauríem d’haverguanyat, perquè el factor camp en el play-off és molt important”, afirma Mora.

El paper del Sant Pere i Sant Pau els dosdarrera anys a la Superlliga (recordem quevan tornar a la màxima categoria l’anypassat) ha sorprès a tothom. Els mateixosjugadors reconeixen que ells són elsprimeres sorpresos amb el rendiment del’equip. En Gustavo no pot evitar recordarque la temporada passada van estarlluitant per evitar el descens gairebé fins al’última jornada: “A la pretemporadateníem al cap que l’any passat vam estarlluitant per salvar la categoria quasi fins al

final. Ens pensàvem que aquest any seriasemblant”. El capità assegura que “ni moltmenys ens esperàvem quedar quarts ocinquens, ha estat tot un èxit”. En Carlestambé és rotund davant la pregunta de sisabien quin era el potencial de l’equip: “Laveritat és que a principi de temporada non’érem conscients”. I ho argumenta així:“Durant la pretemporada tots els equipsfan experiments, i si guanyes partits nosaps ben bé si és perquè tens nivell operquè l’altre equip està fent proves”. Peraquest jove jugador català, el moment enquè es van adonar del seu nivell real vaser “després del primer partit contral’Unicaja Almeria, que vam guanyar i vamsorprendre a tothom”.

Que a Tarragona les coses han canviat ésun fet. Han passat de lluitar per salvar lacategoria a lluitar per al títol. Han deixatde ser l’equip ascendit per convertir-se enl’equip revelació. Saucedo pensa “que laplanificació ha estat molt millor que latemporada anterior”. El capità diu queaquesta temporada han tingut més tempsi que durant la pretemporada “es vatreballar molt millor”. A més, recorda que“aquest any no hem tingut gaires baixes iel nucli de l’equip ha pogut continuarcreixent com a grup”. El jove Carles Moral’any passat encara no formava part de laplantilla del primer equip del Sant Pere iSant Pau. Malgrat això, opina que el canvies deu al fet que, “a part de la qualitat del’equip, hi ha molt bon ambient al vestidor,i això és molt important. Som un grupmolt cohesionat”.

Arriben a la part de la temporada en quèpoden veure recompensat tot l’esforç fetfins ara. Arriben els play-offs i, tot i tenir elfactor camp en contra, els afronten ambganes i amb la intenció de donar lacampanada. El capità de l’equip reconeixque el grup “té alguns dubtes”. EnGustavo té problemes al colze, fet queminvarà molt el potencial de l’equiptarragoní. El seu substitut, GregoryBordas, ha demostrat molta qualitat, peròés un noi molt jove que no se sap quinrendiment pot donar en uns play-offs.

Saucedo, però, té moltes esperances,sobretot perquè recorda que “contral’Almeria, el nostre rival a quarts, hemguanyat els dos partits de lliga”. Ara bé,en Carles reconeix que l’objectiu a la lligaregular “era quedar quarts”. No ha pogutser, però tot i això afirma que “l’objectiusegueix sent passar els quarts de final”. Ien Gustavo ens explica per què volensuperar els quarts: “L’objectiu claramentés arribar a les semifinals, per assegurar-nos la plaça europea”.

Que el Sant Pere i Sant Pau tornés aEuropa seria un somni per a tot Tarragona.El 2000 ja van ser-hi, i tornar-hi suposariala confirmació que les coses es fan bé ique la línia marcada és la correcta. Pelnúmero dos del conjunt roig, tornar aparticipar en una competició continentalseria “el màxim”. I és que, segons diu,“tenint una plantilla tan curta com la quetenim i un pressupost tan baix, entrar aEuropa seria espectacular”. I per enCarles Mora seria “tot un somni”. Malgrataixò, recorda la situació del club: “Primers’ha d’intentar aconseguir, i després ja esveurà què passa, perquè, tenint encompte la situació econòmica del club, nosé si ens ho podrem permetre”.

S’està acabant la temporada i, al margeque pugui caure una classificacióeuropea, cal pensar en l’any vinent. EnGustavo, content amb el paper que ha fetl’equip aquest any, no pot evitar dedemanar “que es mantingui el blocactual”, ja que, “quan les coses van bé,has de canviar el menys possible”. Ara bé,reconeix que “això ho ha de decidirl’equip tècnic del club”. Ell mateixadverteix, però, que “hi ha jugadors ques’han revalorat i serà difícil que no vinguiun equip amb nom i amb talonari que se’lsendugui”. Mora pensa que, “si es mantéel grup, podria ser un altre any d’èxits”. Eljove col·locador també pensa com enGustavo: “Pot ser que vinguin a fitxaralguns dels nostres jugadors”. I afirmaque, “en el món del voleibol, un any ets adalt i el següent se’n va tothom i estàslluitant per a la permanència”.

a part de la qualitat de l’equip, hi ha moltbon ambient al vestidor, i això és moltimportant. Som un grup molt cohesionat

VOLE

IBOL


esforç 57


58 esforç

Una possible solució i una bona fórmula per al futur del clubtarragoní, segons Mora, és “apostar pel planter català”. Peljugador tarragoní, “aquí hi ha jugadors que prometen, i veniral Sant Pere i Sant Pau és tota una oportunitat, i mésdesprés d’aquesta temporada”. I és que, segons diu, “elnostre club ara és un referent, és un equip que està demoda”. Pel que fa al futur del club, Saucedo creu que“comença en el projecte del camp nou”. Pel capità,entrenar-se en un camp i jugar en un altre és un problema.Per aquest motiu, valora de manera positiva “l’esforç que fael club per construir un nou pavelló, però això no es fa d’undia per l’altre”.

El projecte del CV Sant Pere i Sant Pau cada cop és méssòlid. Els resultats arriben i les alegries es multipliquen.Saucedo ho expressa dient que cal aconseguir que “no siguiuna casualitat que el nostre equip sigui quart o cinquè a laclassificació, cal que amb els anys puguem estar semprelluitant per les posicions capdavanteres”. Aquest és el desigdel club i dels aficionats i el desig de tot Tarragona. Volenlluitar per ser un equip de Superlliga consolidat i, peraconseguir-ho, volen començar classificant-se per jugar aEuropa la temporada vinent. Són un equip jove, modern iamb futur. Són l’equip de moda del voleibol estatal.

VOLE

IBOL

eç


esforç 59


És un projecte per donar a conèixer cada setmana del 2009 l'o-bra d'un fotògraf diferent. Per participar-hi envieu 7 imatgesesportives a [email protected]

52 FOTOGRAFS

,Alfredo Ferrer

Víctor Salgado

Pilar Silvestre

110 esforç

52fot 6/4/09 01:03 Página 60

Jordi Saragossaesforç 61

52fot 6/4/09 01:03 Página 61

FOTOS: ORIOL ROCA

HO

QU

EIPA

TIN

S

tamborini:Maquetación 1 06/04/2009 1:39 Página 62

esforç 63


64 esforç

Ja hem parlat més d’una vegada delsesportistes que han d’agrair ser on sónals seus germans grans. Ricky Rubio,

Rubén de Lera o Víctor Valdés en sónalguns. Les noies no queden de banda.També elles veuen en els seus germansgrans un exemple a seguir. Maria RosaTamburini (21 d’agost de 1985) va començarla seva experiència sobre patins fentpatinatge artístic. Després del seu grup depatinatge del PHC Sant Cugat, s’entrenaval’equip d’hoquei sobre patins del seu germà.Ella, al principi, es quedava a les grades,mirant, gaudint. Un dia, com qui no vol lacosa, la van convidar a participar enl’entrenament i no hi va desentonar. Amb elpas del temps, es va convertir en una mésals entrenaments, fins que va acabar perdecidir-se: l’hoquei patins era el seu esport.Va començar jugant amb nois. Després,combinava l’equip masculí i el femení. Alfinal es van engrescar unes quantes noies iva poder començar a jugar a l’equip onencara juga. Tota la vida ha jugat a SantCugat i, des dels quinze anys, amb noies.

Potser si no hagués canviat no hauria viscutla convulsa situació que han protagonitzat laFederació Espanyola i els clubs catalans.D’una banda, vuit equips de tot l’Estat hanjugat una lliga estatal d’un nivell moderat.Els equips de més qualitat són a Catalunya.Tots aquests equips es van negar a formaruna lliga estatal al·legant queeconòmicament no els interessava. Però araque s’acaben les lligues i els equips catalansveuen que tenen molt difícil accedir a lescompeticions europees, és el moment denegociar quin ha de ser el futur de l’hoqueipatins femení a l’Estat espanyol.

Per Tamburini, malgrat la controvèrsia, eldesenvolupament de la lliga “ha estatnormal, no hi ha hagut cap problema”.Malgrat això, la jugadora del Sant Cugatopina que és ara quan “s’ha de plantejarcom s’han de fer les coses”. Sobretot,pensa que els afectats són “els equipscapdavanters, que ara no poden anar alCampionat d’Espanya i es queden senseopcions d’anar a Europa”. La veritat, però,és que sí que hi ha alguna opció, i la MariaRosa ho recorda: “Només hi ha lapossibilitat que l’Igualada o el Voltregà siguincampiones d’Europa”. Si no és així, “no hihaurà representació catalana en lescompeticions continentals”.

En aquest context, el Vilanova va ser campióde la Copa de la Reina. L’explicació és mésaviat curiosa: “Ells necessitaven equips, i alsequips catalans també els interessaparticipar en competicions”, explica Maria

Rosa Tamburini. Segons ella, necessitavenequips perquè a la lliga estatal només hi havuit equips i la Copa de la Reina la juguen,precisament, vuit equips. No tenia gairesentit que es veiessin les cares els mateixos,no hauria tingut interès. Malauradament,com ens explica la nostra protagonista, “elVoltregà i el Vilanova [que són els equipscatalans que hi van participar] es vanenfrontar a quarts, de manera que no es vapoder demostrar la superioritat catalana”.

Potser la superioritat no s’ha demostrat demanera exagerada, però el cas és que elVilanova es va proclamar campió. A més,l’Igualada està mostrant un nivell altíssim ala Copa d’Europa, i el Voltregà, com cadaany, manté un rendiment envejable en totesles competicions. Per la Maria Rosa, totesaquestes dades no fan més que demostrarque “l’hoquei femení català continua sent elmillor del país”. Segons diu, això passaperquè “aquí es treballa molt bé la base isurten moltes nenes; a més, com que enhoquei masculí som una potència mundial,les noies aprofitem la feina feta pels nois”.

Ella ha estat tota la vida al seu club, unconjunt que no es troba a l’ull de l’huracà,que no entra en polèmiques. Més que res,perquè “sempre hem estat un equip quelluita per estar a mitja taula”. Tot i això,aquest any les coses no han anat del tot bé.És per això que, quan s’acaba la temporada,“et planteges coses”, tal com reconeixTamburini. Per la jugadora catalana, “el fetque et truquin altres equips i et parlind’objectius més grans et fa pensar”. Però,en el seu cas, el més important “és sobretotpoder compaginar els estudis, la feina il’hoquei patins”. La Maria Rosa es lamentaque “malauradament l’hoquei patins femeníés un esport absolutament amateur, i és peraixò que has de pensar si vols resultats ovols assegurar-te el futur”.

A l’hora de parlar de resultats, Tamburinidóna gràcies “a la selecció estatal i a lacatalana” perquè compten amb ella, ja que“el nivell competitiu el cobreixo ambaquestes convocatòries i amb lescompeticions internacionals que puc jugaramb les seleccions”. Per la resta, com hemdit, ella valora altres coses. És per això que,si s’hagués de quedar amb algun momentde la seva carrera esportiva, es quedariaamb la temporada que el seu club vaascendir a primera. Va ser l’únic cop que elSant Cugat femení ha guanyat una lliga. Erala de segona, però van ser campiones. Amés, ella va marcar “cent deu gols, una xifraimportant, i més tenint en compte que teniaquinze anys”. Amb la selecció ho té mésdifícil, ja que tant amb Espanya com ambCatalunya ha guanyat uns quants tornejos.“Amb totes dues seleccions he viscutcompeticions importants. Em quedaria ambel subcampionat del món amb Espanya oamb la Copa Amèrica que vam guanyar ambCatalunya.”

Per acabar, no ens podíem estar de tornaral tema morbós. Calia preguntar-li a la MariaRosa pel futur, pel que passarà a partir d’araamb l’hoquei femení. Personalment, opinaque “l’hoquei femení és un esport jove, queté molt de camí per recórrer”. A més delsproblemes ja exposats, la Maria Rosan’aporta de nous: “A nosaltres, evidentment,també ens afecta la crisi, i s’haurà de veurecom s’enfoca tot plegat”. Pel que fa a la lligaestatal, no hi veu una solució clara. El que sique té claríssim és que “és molt cara”. Amés, “la lliga catalana és molt competitiva iles despeses són molt inferiors”. Com apunt final, ens deixa una idea, una possiblesolució per a qui la vulgui escoltar: “Potser lasolució seria fer un grup est i un grup oest.Així els desplaçaments serien més curts i,per tant, tot plegat seria molt méseconòmic”.

HO

QU

EIPA

TIN

S

eç


esforç 65


Arribava a Catalunya la cinquanta-dosenaedició de la Copa del Rei d’handbol. Pervuitena vegada, la segona competició més

important de l’Estat tr epitjava terr es catalanes.Granollers era una festa i els actes previs al torneigno feien més que presagiar un gran esdeveniment.Els millors equips de la lliga (la Copa la juguen elsvuit primers classificats de la lliga SabadellAtlanticoASOBAL) arribaven a la capital vallesana per oferirel bo i millor de l’handbol. Tots, amb catalans a lesfiles. Al Barça i el Granollers, ja se suposa sent comsón equips d’aquí, però és que també n’hi havia ales files dels vinguts de fora: V iran Morros i DavidDavis al Ciudad Real, Cristian Malmagr o i JosepMasachs al Portland San Antonio, Antonio Ortegaal CAI Aragó, Rubén Montávez al Pilotes Posada iVicente Alamo al Reale Ademar. Molts havien sortitdel planter del Granollers. I tots tor naven a casaamb un sol objectiu: endur-se la Copa. Tot feia pensar que podia ser una Copa del Reiinigualable, en la qual els nostres tindrien molt a dir.Per començar, un derbi. El FC Barcelona Borges i elFraikin BM Granollers s’havien de veur e les car esen la primera eliminatòria. El Barça va fer valer la importància de la sevabanqueta i va tenir en Barrufet, Hansen (6 gols) iOneto (5 gols) els tres pilars en què recolzar-se perguanyar el derbi català per 25 a 30. Per partvallesana, Andreu (7 gols) i Cañellas (6 gols) van fertot el possible per mantenir al seu equip dintr e elpartit. I tothom va destacar el paper d’un públic queva omplir el Palau Olímpic i no va deixar d’animarels locals. Aquesta va ser la tònica durant tota la competició.En els quarts de final, el Bar celona Borges es vatrobar amb el Portland San Antonio de CristianMalmagro. Al cap de pocs minuts, els navarr esosvan perdre Ruesga i no li van tr obar cap substitut.Els catalans van endur-se el partit (35-26) jugant ungran handbol i amb els extr ems (Tomàs, Ugalde iRocas) i Iker Romer o com a golejadors. El Barçaarribava a la final i s’havia de jugar el títol amb elCiudad Real. Era l’oportunitat de venjar -se per lesúltimes finals perdudes contra els manxecs. Va serun partit intens, molt físic. Els blaugrana van estaren un nivell altíssim, com poques vegades aquestatemporada. Els de Xavi Pascual van tenir en IkerRomero l’her oi que, amb deu gols, els va ferguanyar la setzena Copa del Rei. Havia estat un veritable espectacle. Per molts, lamillor Copa del Rei dels últims anys i una de lesmillors de la història. La ciutat i el públic deGranollers van demostrar que estimen l’handbolcom pocs i que és la ciutat idònia per acollircompeticions tan importants com aquesta 52aCopa del Rei d’handbol. Aquí us reproduïm les imatges de com va ser i lesopinions d’alguns dels pr otagonistes dels nostr esequips...

FOTOS: RICARD ROVIRA

çe66 esforç

Copa 6/4/09 01:43 Página 66

Com a ciu-tadà de Granollers, ha estat

impressionant. El Palau ha estat commai, s’ha omplert fins i tot per als partits

menys atractius. El millor de la Copa, sens dubte,ha estat l’afició. Jo no havia viscut mai un partitcom el nostre contra el Barcelonaa. Prop decinc mil persones, he sentit que hi havia. Crec

que el fet que s’hagi celebrat a Granollers,una ciutat amb tanta història i tradició en

l’handbol, ha fet que hagi estat lamillor Copa del Rei dels

últims sis anys

Copa 6/4/09 01:44 Página 67

HA

ND

BO

L

Copa 6/4/09 01:44 Página 68

A part deltítol, em quedo amb l’expe-

riència, que ha estat inoblidable. Vaighaver de jugar els tres partits sencers

contra equips de molt nivell. Ha estat un pasimportant a la meva carrera. El fet que la Copa

hagi estat a Granollers ha estat molt positiu, jaque és un club amb un gran planter i una gran

tradició. Han organitzat la Copa amb moltíssimail·lusió. El públic ha respost, a més, venint de

manera massiva als partits, i això és elque necessitem per fer créixer

l’handbol.

Copa 6/4/09 01:44 Página 69

HA

ND

BO

L

el resultat no va ser el quenosaltres desitjàvem. Malgrat això, ens

quedem amb tota l’organització, amb els actesprevis a la Copa i amb l’ambient que va haver-hi alllarg de tota la competició. He tingut la sort de

ser a tres copes del Rei i crec que aquesta haestat la millor amb diferència. No només per

l’afluència de públic, sinó també perquèl’organització ha estat perfecta. Totplegat ha ajudat a fer que l’handbolse segueixi coneixent aquí a

Granollers.

Copa 6/4/09 01:44 Página 70

Copa 6/4/09 01:44 Página 71

HA

ND

BO

L

Copa 6/4/09 01:44 Página 72

Per a nosal-tres era molt important

guanyar aquest títol, i més contra elCiudad Real. Les últimes finals les havíem perdut

contra ells a l’últim minut. A més, la Copa del Rei ésuna gran competició i hem jugat un gran handbol. I

l’hem guanyat a prop de casa. Que s’hagi fet aGranollers sembla que ens hagi portat sort: duescopes que s’han fet aquí, dues copes que hem

guanyat. És maco guanyar una Copa del Reia Catalunya, en una ciutat que estima

molt l’handbol i que té tanta histò-ria en aquest esport.

Copa 6/4/09 01:44 Página 73

74 esforç

WAT

ERPO

LO

OscarC 6/4/09 02:10 Página 74

esforç 75


WAT

ERPO

LO


Va debutar jove, molt jove. Al club,amb catorze anys; a la selecció,aquesta mateixa temporada,

només amb disset. Sembla mentida, peròno ho és. Òscar Carrillo (18 d’octubr e de1991) és tota una realitat, el veritable futurdel waterpolo estatal. Es va donar aconèixer amb un golàs a l’Eur olliga, lamàxima categoria continental. Era l’any2005, el CN Sabadell s’havia d’enfrontar al’Eger. Els de la capital vallesana tenienmoltes baixes i van haver de recórrer a unnoi que destacava a les categoriesinferiors del club i de la selecció. Aquelldia, el jove Carrillo va entrar a la piscinalentament, com dissimulant. T enia alcostat Dani Ballart, el seu ídol. I, davant,un equip d’homes que podrien haverestat els seus par es. Ell, però, va tenir elseu moment de glòria. En un momentdeterminat, va r ebre una pilota alcontraatac, va encarar V ioletti, el porter, iva aixecar-se enlaire. Va treure mig cos dela piscina. Com a càmera lenta, l’Òscarsemblava haver decidit que aquell fos elmoment de donar -se a conèixer . V aamenaçar un cop i un altre. Després, ambel porter caient, va deixar anar suaumentuna vaselina quasi perfecta. Era ÒscarCarrillo, i ara tothom el coneixeria. Han passat tr es anys d’això. L ’Òscar haanat cr eixent i ja és un jugador de“veritat”. És membre a tots els efectes delprimer equip del seu club, el CN Sabadell.De fet, s’ha convertit en un pilarfonamental del conjunt vallesà. És elmàxim golejador i un jugadorimportantíssim, cosa que ha tingutrecompensa. El 24 de gener el destí vadecidir que el seu nom es tor nés a aliaramb la història i que el somni es convertísen una r ealitat. Que es fes veritable.Encara sense haver complert la majoriad’edat, era convocat per Rafa Aguilar perdebutar amb la selecció espanyola.

Com recordes el moment que et van dir quedebutaries com a internacional absolut?

O.C.: Amb moltíssima il·lusió. Ensacabàvem d’entrenar i em van agafar perbanda els entrenadors, Quim Colet i ÀlexFerran. Aleshores em van felicitar , senseque jo sabés per què. Després, em vandonar la noticia i, evidentment, em vaigposar molt content.

Què et va dir Rafa Aguilar abans queentressis a la piscina?

O.C.: Em va dir que estigués tranquil, quesi havia anat allà era per què confiava enmi i que jugués com sempre.

Tot i no haver entrat en aquesta darreraconvocatòria, ja hi has anat unes quantesvegades. Esperes que continuïn confiant entu?

O.C.: Això no se sap mai, però jo esper oque sí, que continuïn cridant-me.

Diuen de tu que ets el futur del waterpoloespanyol...

O.C.: Que diguin això m’omple d’or gull,però cal continuar tr eballant i millorarcada dia una mica. He de demostrar queno és cosa només d’un dia.

Fa unes temporades, quan tu tenies noméscatorze an ys, el primer equip del Sabadellva requerir els teus ser veis per a un partitd’Eurolliga. Com ho recordes?

O.C.: Era el primer cop que anavaconvocat amb l’absolut, tot i que ja feiauns quants mesos que m’hi entr enava.Va ser molt especial i va significar moltper a mi, per què em va demostrar queconfiaven en mi per a la primeraplantilla.

Com és això de jugar amb homes quepodrien ser els teus pares?

O.C.: La veritat és que t’hi acostumes,Jugo tan bé com puc i no em pr eocupo.Al principi, sí que r ecordo que els teniamolt de respecte i molta por.

En aquell partit vas tenir la sort ol’habilitat de marcar una vaselina a Violettique ha quedat en la retina de moltsaficionats.

O.C.: La veritat és que vaig sentir unaalegria immensa quan vaig aconseguiraquest gol. Tothom em va felicitar i fins itot Dani Ballart, que sempr e ha estat unreferent per a mi, em va dir que li haviasemblat un gol molt bonic. Va ser el debutsomiat.

Com vas decidir dedicar-te al waterpolo?

O.C.: Jo feia cursets de natació i alhorajugava a futbol. Llavors em van fer unesproves de waterpolo i em van dir si hi voliajugar. Sona una mica ridícul, però jo vaigpensar: futbol i natació? Doncs,waterpolo! I així em vaig decidir.

On et sents més còmode, a dins de l’aiguao tocant de peus a terra?

O.C.: Ara ja fa tants anys que em dedico alwaterpolo que gair ebé em sento millor adintre l’aigua.

Ets la mateixa persona dins i fora de lapiscina?

O.C.: Jo cr ec que no. A dintr e emtransformo, en certa manera. Cr ec quedesconnecto de tota la r esta i noméspenso a jugar i fer-ho el millor possible.

De qui és el mèrit que siguis el màximgolejador d’un dels millors equips de la lliga?

O.C.: De tot l’equip, que confia en mi i emdóna r esponsabilitats. Després, és clar ,cal marcar els gols, però els que creen elsespais són els altr es jugadors i lestàctiques dels entrenadors.

Quines aspiracions tens en el món delwaterpolo?

O.C.: Doncs mantenir -me a la seleccióabsoluta i, si pot ser, participar en els jocsolímpics de Londr es el 2012. Pel que faals clubs, m’agradaria quedar -mesempre, si no passa r es d’estrany, al CNSabadell.

La renovació d’Aguilar fins al 2012 és unabona notícia per a tu de cara a Londres?

O.C.: No em preocupa gaire. Sigui ell o unaltre, si jugo bé hi aniré i si no estic a unbon nivell em quedaré fora. És matemàtic.

- Tot plegat no ha estat un somni, ha estatverídic. Es tracta d’una magnífica històriaque va començar ja fa uns quants anys,quan l’Òscar només en tenia catorze,però que encara té moltes pàgines perescriure. çe

esforç 77


Ilu2 6/4/09 01:50 Página 78

Ilu2 6/4/09 01:50 Página 79

80 esforç

SSEELL VVIILLAANNOOVVAA II LLAA GGEELLTTRRÚÚ TTOOTTSS UUNNIITTSS FFEEMM FFOORRÇÇAA

Al’escut del SEL Vilanova i la Geltrú espot llegir la llegenda “Ubi concordia, ibivictoria”, paraules en llatí que, traduïdes

al català, diuen que allà on hi ha unitat tambéhi ha la victòria. Aquest lema defineixperfectament l’esperit d’aquest club. El SEL ésuna pinya i, per això, malgrat la seva curtatrajectòria, no han trigat gaire a arribar elsprimers triomfs. I no ens referim exclusivamentals aconseguit sobre el terreny de joc.

TEXT: ORIOL RODRÍGUEZ · FOTOS: ORIOL ROCA

vilanova:Maquetación 1 06/04/2009 2:10 Página 80

esforç 81


82 esforç

La història del SEL Vilanova i la

Geltrú, si més no, és curiosa. I és

que, si ens remuntem als seus

orígens, cap a l’any 2002, ens

trobarem que el SEL no neix com un

equip de rugbi sinó com una

associació de seguidors de la USAP

de Perpinyà. De fet, SEL és la sigla

de Secció Esportiva Lleganya, més

coneguda com la Penya La Lleganya,

un grup de seguidors de l’equip de la

Catalunya Nord. Aquesta associació

esportiva, però, més enllà de la seva

estima i passió per l’equip arlequinat,

es va marcar com a missió la difusió

del rugbi arreu dels Països Catalans.

Un objectiu, en una terra d’infidels

respecte a la religió de la pilota

ovalada, tan ambiciós com noble,

que va situar l’epicentre d’aquesta

conquesta a la costanera i bella

població de Vilanova i la Geltrú. No

va ser fins quatre anys més tard,

l’any 2006, que, en una assemblea

de La Lleganya, els seus membres

van decidir retornar al rugbi tot el que

el rugbi els havia donat i van crear el

SEL Vilanova i la Geltrú. D’aquests

tres anys en actiu Albert Puig, un dels

màxims responsables del club i

impulsor del projecte, en destaca

això: “La primera trobada, a la qual

vam assistir només amb onze

jugadors de quatre categories

diferents; l’organització de la jornada

inaugural del campionat d’alevins de

Catalunya a Vilanova aquesta

temporada, i també la participació en

la fase final dels benjamins de la

Copa Catalana, que es va disputar al

març a Tarragona. En l’aspecte festiu,

també va ser molt especial la pintada

de pals que van fer tots els jugadors

i les seves famílies, o el final de la

temporada passada, quan l’escola i

els jugadors de l’equip sènior van

passar un cap de setmana a can

Font, una masia de Girona propietat

d’uns socis de l’associació, que es

va acabar amb un àpat final amb

totes les famílies dels jugadors.”

Si hi ha un aspecte que fa del SEL

Vilanova i la Geltrú un equip especial,

sens dubte és la seva escola. I és

que parlem d’un club que va

començar la casa pels fonaments, ja

que, abans de tenir un equip sènior,

el primer que va fer va ser crear un

centre on tots els infant de Vilanova

poguessin jugar a rugbi. L’escola va

començar a caminar l’any 2007. “El

club neix per l’escola”, assenyala

Albert Puig, “una cosa poc habitual a

Catalunya. Des d’un bon principi

teníem clar que havíem de començar

per la base, i això vol dir crear una

escola de rugbi. Entenem que, en

una ciutat com la nostra, sense

tradició de rugbi i amb una ciutat

com Sitges al costat que té un club

consolidat, el més natural era crear

una escola, acostar el rugbi als més

petits i, a partir d’aquí, anar creixent.

La sorpresa ha estat que, només

amb un any de vida, tenim equips

sencers en quatre categories

diferents.” Com es podia esperar,

aquest projecte, en una població on,

com ens ha explicat l’Albert, no hi

havia tradició rugbística, va despertar

curiositat i expectació. “Al principi,

evidentment, hi va haver molta

sorpresa, però en veure que era un

projecte seriós ràpidament la

Regidoria d’Esports de l’Ajuntament

ens va ajudar i vam signar un conveni

de col·laboració. No obstant això,

encara tenim molta feina de difusió a

fer, precisament per aquesta manca

de tradició.” Actualment l’Escola del

SEL, màxim exponent de l’excel·lent

feina que duen a terme els membres

del club, està en ple creixement. A

dia d’avui una trentena llarga de nens

han començat a practicar el rugbi

gràcies a la seva tasca, i esperen

començar la propera temporada

havent arribat ja a la quarantena.

Entre les activitats que es duen a

terme a l’escola, cal destacar

especialment el projecte Aramunt,

que utilitza el rugbi com a eina

d’integració per a infants amb risc

d’exclusió social. “Dins del conveni

de col·laboració que tenim signat

amb l’Ajuntament de Vilanova i la

Geltrú, volem participar en aquest

projecte destinat a joves entre 10 i 16

anys amb dificultats. Aquest any hem

començat organitzant una matinal de

rugbi el dia 26 d’abril. Llavors veurem

si aquests joves s’animen i els

agrada el rugbi i la temporada que ve

ja tenim algun equip més. Des del

club voldríem que aquest projecte

anés creixent per poder fer-lo més

llarg en el temps. Som un club, una

entitat, de Vilanova, i ens devem a la

nostra ciutat.” És un projecte lloable,

que demostra la càrrega de valors

que sempre ha envoltat un esport

com el rugbi i al qual, des d’aquestes

pàgines, desitgem tot l’èxit possible.

Aquest breu repàs a la història també

breu del SEL ens mostra que és un

dels clubs de rugbi més actius del

nostre país. Però, lluny de donar-se

per satisfets amb totes les fites

assolides, el seu objectiu és, com es

van proposar en aquella primera

assemblea, continuar creixent fins a

estendre el virus del rugbi al llarg de

tot el territori. “Som un club que

encara estem en creixement”, apunta

l’Albert. “Tenim l’escola de rugbi i un

equip sènior. A l’escola tenim

jugadors babies, i també equips de

prebenjamins, benjamins i alevins.

També tenim jugadors infantils i

cadets cedits al RC Tarragona.

L’objectiu de cara a la propera

temporada és consolidar aquestes

tres categories i, si podem, tenir

també equips de babies i infantils. En

l’aspecte competitiu, hem de

destacar la sisena posició dels

benjamins al campionat de

Catalunya. I, pel que fa a l’equip

sènior, cal destacar el gran

campionat que ha fet a la 4a

catalana, ni que sigui oficiosament.

De fet, si no m’erro, hem quedat

primers. Un dels objectius de la

temporada vinent serà inscriure

l’escola en el campionat d’Espanya i

l’equip sènior a la lliga catalana. I un

altre dels reptes que tenim és fer que

s’apuntin nenes a l’escola. Només

tenim una nena, a la categoria de

prebenjamins. I, és clar, també

consolidar l’equip sènior.”

SSEELL VVIILLAANNOOVVAA II LLAA GGEELLTTRRÚÚ

TTOOTTSS UUNNIITTSS FFEEMM FFOORRÇÇAA

RUGBI

eç


esforç 83

DDEESS DD’’UUNN BBOONN PPRRIINNCCIIPPIITTEENNÍÍEEMM CCLLAARR QQUUEEHHAAVVÍÍEEMM DDEE CCOOMMEENNÇÇAARRPPEERR LLAA BBAASSEE,, II AAIIXXÒÒVVOOLL DDIIRR CCRREEAARR UUNNAAEESSCCOOLLAA DDEE RRUUGGBBII


84 esforç

RUGBI


esforç 85


86 esforç

ESP

OR

TS H

IVER

N

ander2.qxp:Maquetación 1 06/04/09 1:46 Página 86

esforç 87

Ander Mirambell (Calella, 17 de febrer de1983) és un home especial. És llest, téfacilitat de paraula, és un lluitador i un

engrescador nat. Acaba d’arribar aCatalunya, després d’haver-se passat migany voltant per Europa. Ara intentarà acabarla carrera d’INEF i haurà de buscar-se la vidaper aconseguir ingressos, ja que sobreviuamb una beca ADO 2. L’Ander és un aventurer. Amb poc més dedivuit anys, ja enganxat per l’esport quel’apassiona, va recórrer Europa a cavall d’unFord Fiesta, pagant-se el seu somni ambsuor i molts diners. Es va deixar els estalvisde càmping en càmping. L’Ander és unlluitador. Havia provat sort amb el futbol, unesport en què va arribar al juvenil del’Espanyol. Després de complir el somni deportar la samarreta amb els colors del seucor, va canviar d’esport. L’atletisme va ser ladisciplina on va recollir els primers títols:campió de Catalunya, sisè d’Espanyad’heptatló, segon en el 4x400 en un Europeu

de clubs júnior... Tot plegat li assegurava uncert futur com a atleta. No n’hi havia prou. Ellvolia ser olímpic i li semblava que,malauradament, no tenia prou nivell per anara uns jocs. Aleshores, quasi per casualitat, li van parlardel bob o bobsleigh, aquell esport famós perla mítica pel·lícula basada en la història realde la selecció de Jamaica (Elegidos para eltriunfo). El bob era car, calia alguna cosa méseconòmica i més senzilla. I així se li va acudirun esport d’hivern similar però individual. Vaescollir el que per estadística era més segur,el tobogan o skeleton. Una cosa va portar al’altra i va acabar convertint-se en el primercatalà a participar en una copa del món ipujar en un podí d’aquesta disciplina. Ara haacabat la temporada. Ha quedat en el lloc 23de 41 participants, tota una gesta tractant-sed’un novell, i més tenint en compte elsrecursos amb què s’entrena. Ara noméspensa en l’any que ve i en la possibilitat deser als Jocs d’Hivern de Vancouver 2010.



88 esforç

VEUREBAIXAR

ALGÚ NOMÉSAMB UN CASC I UN

TRINEU, SENSEPROTECCIONS, A CENT

TRENTA O CENT QUARANTAQUILÒMETRES PER HORA,

IMPRESSIONA MOLT


esforç 89

Però deixem que sigui ell mateix qui ensho expliqui.

Què és exactament el tobogan o skeleton?És una disciplina olímpica d’hivern queconsisteix a baixar amb trineu per un tub degel. Es baixa de cara, sobre una planxa ambdues fulles que tallen el gel. Es pot agafaruna velocitat fins de cent quarantaquilòmetres per hora per circuits entre mildos-cents i mil tres-cents metres. Hi hacircuits que destaquen per la velocitat quees pot arribar a agafar i n’hi ha d’altres, encanvi, on la dificultat es deu al fet que a lescorbes estàs sotmès a forces fins de 5 G.

Com un avió de combat. Sí, és un esport que requereix un to físicmolt bo, és molt complet. D’una banda, s’hade ser una persona molt explosiva, unvelocista o un llançador, per al moment del’arrencada. Però, de l’altra, un cop a sobreel trineu, cal relaxar-se i començar a pilotar.

Sembla perillós...Sembla més perillós del que és. Des de fora,veure baixar algú només amb un casc i untrineu, sense proteccions, a cent trenta ocent quaranta quilòmetres per hora,impressiona molt. És segur, però realmentun petit error pot ser perillós.

Tu com el vas descobrir?Venia de l’atletisme, on havia estatinternacional i havia guanyat alguns títols.Tot i això, vaig veure que no tenia opcionsd’anar a uns jocs amb l’atletisme i vaigconèixer una persona que em va parlar dela possibilitat de fer bobsleigh. Aleshoresvaig anar a la Federació Catalanad’Esports d’Hivern amb la idea de feraquest esport, però em van dir que no hihavia diners. Això sí, en vaig sortir ambun vestit d’esquí de fons i una jaqueta.Amb aquest equip, ja pots suposar queno podia arribar gaire lluny. Vaig estarmirant esports individuals d’aquest estil iel que em va fer decidir-me per l’skeletonés que, mirant les estadístiques, era elmés segur.

Però tu ja has tingut alguns accidents, oi?Sí, jo estic trencant les estadístiques. En trestemporades he passat dos cops pelquiròfan.

T’hi vas enganxar en part perquè et vasadonar a l’escola de pilots que valies peraquest esport, oi?Sí, allà és on em vaig treure el títol. Allà, delstrenta que érem, n’hi havia vuit o nou queera el segon cop que hi anaven, i per a miera el primer cop. De tots els quecomençàvem, jo vaig ser el millor. Potser síque quan veus que una cosa se’t dóna bét’hi enganxes.

Es pot dir que ets el pioner d’aquest esportal nostre país?Al segle passat ho va provar algú. Fins hi tothi ha constància que una noia va participaren alguna competició, però era perquè elseu marit feia skeleton. De maneracompetitiva i pel que fa als resultats, sí quesóc el primer a aconseguir un podi a la copadel món. I, si vaig als jocs olímpics,evidentment seré el primer que hoaconsegueix.

Ets conscient que algú pot pensar que etsun pèl estrany?[Riu.] Sí, sóc una mica atípic. Alguns emdiuen que sóc un boig. Tot això, però, ho diuqui no coneix l’skeleton. Perquè, si liexpliques a algú que em passo la vidabaixant amb un trineu per un tub a 140km/h, es pensa que sóc com un home balai diu “Aquest està sonat”. En canvi, quanconeixes l’esport i veus el nivell deprofessionalització que hi ha, la cultura quetenen molts pilots i la mena de gent que elpractica, t’adones que de bojos en tenenmolt poc i que són gent molt intel·ligent.

És important ser intel·ligent?És bàsic. Per als primers metres sí que s’hade ser una bèstia, però, un cop a sobre eltrineu, cal relaxar-se. Hi ha molts corredorsque tanquen els ulls per tenir méssensibilitat. És realment complicat. A més,cal tenir el seguiment de l’entrenador. Tu etcreus que has fet unes coses a la baixada ides de fora l’entrenador veu els teus errors.Per això cal que el pilot sigui llest, prou perentendre que dos centímetres en una corbao una situació més a la dreta o a l’esquerrapoden suposar més força de sortida a lacorba o menys fricció i, per tant, mésvelocitat.

Parlem del teu any. Ha estat una bonatemporada, sens dubte.I tant. He estat a la copa del món, que és totun luxe, i, a sobre, ho he completat amb unvint-i-tresè lloc de quaranta-un. Jo crec queés espectacular, i més tenint en compte lafalta d’experiència.

I d’entrenaments. Perquè t’has entrenatd’una manera una mica curiosa, oi?Sí, és molt complicat. Com que no tenim lapossibilitat d’anar al gel ni la possibilitatd’entrenar-nos en una pista amb guies pertreballar la sortida, hem d’improvisar molt.El pare de la Maria Montejano, que és unanoia que està començant en el món del’skeleton, ens va construir un trineu ambuna planxa de fusta i uns patins en línia.Amb això entrenem les sortides, i despréshi ha la part de propicepció i d’entrenamentde la baixada. Per a això fem servir unapilota de feetball i un ordinador. Ens posemen la posició de l’skeleton, de bocaterrosa,

amb la pilota a la panxa, posem unordinador davant i, amb els entrenadors[Bernat Buscà i Sebastian Conesa],treballem amb unes gomes lligades al coll iuns pesos posats en un casc que hemconstruït. D’aquesta manera simulem lesbaixades.

Sou més inventors que esportistes,gairebé...[Riu.] Sí, hem hagut de ser creatius i anarinventant coses, perquè no tenim elsrecursos que tenen a Alemanya o els EstatsUnits, que tenen gimnasos adaptats pertreballar coses especifiques de l’skeleton.

Tot i això, has protagonitzat un debutespectacular a la copa del món. Quina haestat la clau?Jo diria que el secret és la il·lusió i les ganesd’aconseguir el somni d’anar a uns jocsolímpics. A més, també m’empeny a intentarfer-ho millor pensar que vaig començargastant-me tot el que tenia en tres mesosviatjant pel món. Això, d’una banda, et famés fort, però, de l’altra, també et decep,perquè veus en quines condicionscompeteixen els altres països i penses “Si jotingués això...”.

Això et demostra que deus tenir talent, no?Sí, en certa manera sí. Perquè en tres anysl’evolució que he fet és més que destacable.Hi ha tres categories: la copa del món, lacopa intercontinental i la copa d’Europa. Jovaig passar de la copa d’Europa a la copadel món, sense passar per la copaintercontinental, i he acabat a la meitat en elmeu primer any. Estic molt content, perquèhi ha gent que té sis i set anys d’experiènciaa la copa del món.

Hi ha algun però?Pròpiament dit, no. Ara, a mi el quem’agradaria és que se’m donés suport ambles eines necessàries per poder demostrarrealment si sóc vàlid per a aquest esport.Així i tot, repetint el resultat d’aquest any jaentraria als jocs. No hi podria haver millorcarta de presentació que aquesta, doncs.

Sens dubte, sembla que el somni departicipar en uns jocs queda força a propper a l’Ander. Ja s’ha acabat la temporada.Ara, com cada any, haurà de guanyar-se lavida encadenant feia rere feina i trobanttemps per treure’s els estudis. Ell, però,continua pensant en el futur i de moment jaha treballat com a entrenador a l’escola depilots i com a comentarista de la copa delmón per a Euroesport. Sembla clar quedonar-ho tot per a l’esport del tobogan li hamarcat la vida. Va ser un pioner, ha estat unlluitador i ara pot passar a la història com elprimer català sobre un trineu en uns jocsolímpics d’hivern. eç


90 esforç

marcos_espinola2.qxp:marcos_espinosa 06/04/09 1:51 Página 90

92 esforç

Al darrer número de l’Esforç vamparlar de la llibertat. Vam arribar a laconclusió que en l’esquí de

muntanya s’experimentava una sensacióde llibertat difícilment comparable. Aracontinuem amb la pretensió de sentir-noslliures, de sentir-nos senzillament millor. Calanar més enllà, cal buscar noves fórmules.Hem provat de volar, de serpentejar sobreneu verge, de sentir el vent gelat a la cara.Però el clima canvia, la primavera s’acostai els anticiclons fan que canviem la neu i lamuntanya per la platja i el sol. I ens trobem el vent a la cara, la velocitat, elbrunzit de les rodes que giren a milers derevolucions per minut. I tot plegat gràcies ala força del déu Èol, el sobirà del vent. Unbuggy, un estel i quilòmetres de terra llisaper voltar, això és tot el que cal per gaudirdel kitebuggy. Marcos Espinola, campiól’any passat de la Mediterranian Cup, és elnostre mentor, el que ens ha de descobrirels secrets d’aquest esport nascut a l’altrapunta del món. Primer de tot, hem de saber de què va aixòdel kitebuggy. Aquest esport, que vacomençar a Austràlia, consisteix adesplaçar-se amb un cotxe de tres rodes

que es dirigeix amb els peus i fent servir laforça del vent com a motor. Un arnès alvoltant del cos del pilot permet dirigir unestel de tracció, tipus foil o tipus parapent,que és el que empeny el buggy. Va arribara Europa per Suïssa i Alemanya, mésendavant va arribar a França i poc desprésva creuar la frontera i va arrelar al nostrepaís.

Marcos, com vas conèixer el kitebuggy?Jo tenia molta afició als estels i, a travésd’Internet, vaig conèixer gent amb lamateixa afició però que estavencomençant a ficar-se en un tema de traccióterrestre molt innovador al nostre país. Apartir d’aquí en vam parlar amb l’estranger,ens van explicar com s’havia de fer, a poca poc es van anar establint comerços quevenien material apte per a aquestapràctica...

És car tot plegat?No, no. És un esport força econòmic. Percomençar, pots tenir un equip bastant boper uns mil - mil dos-cents euros. Parlaríemd’un buggy i tres estels (en calen dediferents, segons les condicions del vent).

Com us organitzeu per poder practicaraquest esport?Nosaltres, aquí a Catalunya, tenim la sortde disposar de l’espai més important de lapenínsula de kitebuggy, que és el Delta del’Ebre, concretament les platgesd’Eucaliptus i Trabucador. En línia recta peraquestes platges podem fer ben bé quinzequilòmetres.

I pel que fa a les competicions?A l’Estat espanyol només hi ha unacompetició. És una lliga que es diuMediterranian Cup. Són tres curses que espuntuen de manera similar al motociclisme,i el guanyador és aquell que obté méspunts.

És bastant recent, oi?Sí, l’any passat es va disputar la primeralliga i aquest mes d’abril comença lasegona edició. L’any passat vaig tenir lasort de guanyar. Va ser força espectacular.Van venir vint-i-cinc pilots de tot Espanya ihi va haver molt de nivell. Esperem queaquest any es repeteixi tot plegat.

Qui organitza aquesta lliga?

XTR

EME


eç

esforç 93

Doncs es fa des de diverses bandes. D’unabanda, ho munta un club d’aquí que es diuDKT, que té la base social a l’Hospitalet del’Infant; d’altra banda, la FederacióCatalana, que és un element fonamental jaque s’encarrega de les assegurances i ensajuda econòmicament, i, finalment,l’Ajuntament d’Amposta, que és qui portatot l’aparell logístic.

Durant la lliga suposo que no us deuenposar problemes, però els altres dies nous diuen res quan aneu amb els buggiesper la platja?No, normalment quedem un o dos cops almes i intentem que sigui en temporadabaixa. Durant la temporada d’estiu, és a dirjuliol i agost, intentem no anar-hi. Lacompetició és a l’abril, a finals de setembrei a finals d’octubre, de manera que no hi haproblema. Tots els pilots anemdocumentats i tenim una assegurança, osigui que no ens posen problemes.

A més, tinc entès que teniu molta curadel medi ambient, oi?Sí. És un esport que, al cap i a la fi, es

beneficia del paisatge. Els pilots gaudim deles platges i les volem en el millor estatpossible. Moltes vegades es tracta d’unesport més contemplatiu que no pas develocitat.

Perquè, quina velocitat es pot agafar ambun buggy un bon dia de vent?Podem arribar a agafar uns setantaquilòmetres per hora.

Sembla perillós...Sí. Pensa que el pilot va agafat a l’estel ique l’ha de tenir sota control; si no, potsortir volant. Has de controlar la direcció ila força del vent. Tot depèn del pilot, dellloc on vulgui arribar i de si vol anar molt depressa o no.

I no et podem posar una multa?[Riu.] No, no! De fet, la majoria de nosaltresintentem no córrer gaire. Només els dies decarrera ens esforcem a anar més depressa.

Què és el millor d’aquest esport?Doncs que et dóna una sensació de

llibertat i de desconnexió molt grans.Només vas amb el vent i amb el soroll deles rodes en girar. És un esport moltrelaxant i alhora addictiu. Qui ho prova, s’hienganxa de seguida.

Fins ara s’hi han enganxat prop de centcinquanta persones aquí, a Catalunya. Sialgú vol provar-ho, què ha de fer?Com que som tan poquets, som gairebéuna família. O sigui que només caldria quees posés en contacte amb nosaltres através del web www.kitebuggy.es o amb laFederació Catalana. Nosaltres li diríem eldia que tenim pensat baixar, li deixaríem elbuggy i tot el material per provar-ho i, si liagradés, fins i tot li podríem recomanarquin material li aniria bé, on se’l potcomprar, etc.

Ja ho heu sentit: si voleu sentir-voslliures, si voleu notar l’aire a la cara,gaudir de paisatges espectaculars icórrer a més de seixanta quilòmetres perhora a un pam de terra, només heu de fercas a Manuel Espinola i deixar-vos endurpel vent.

ÉS UN ESPORT MOLTRELAXANT I ALHORA

ADDICTIU


MO

TOR

Titorabat 6/4/09 01:53 Página 94

esforç 95

Esteve Rabat es mostra optimista.Després d’una temporada de nom-brosos problemes per adaptar-se a la

KTM de 125cc, el pilot Repsol tor na a l’e-quip que el va veur e debutar al Mundial,per fer un pas més en la seva trajectòriamundialista. Després d’una pr etemporadamolt satisfactòria coneixent la nova moto,Rabat es mostra plenament confiat en lesseves possibilitats per al 2009, temporadaen la qual aspira aferrar-se entre els millorsdel Campionat del món de 125cc.

Heu fet força quilòmetres aquesta pretem-porada, com ha anat?

Hem tingut dos entr enaments, més laprova oficial de Jer ez, i les sensacions nohan estat dolentes. A Jer ez, en les duessessions de la tar da vam tenir algun petitproblema que ens va impedir acabar demarcar un bon registre, però en general ensha anat força bé. Jo sóc el que s’enfila a lamoto i sé que tots els temps els he mar catsol, sense seguir cap r oda de ningú. Aixòés positiu i em dóna confiança. He pogutanar marcant un ritme de carrera i conèixercada cop més la moto.

Què t’ha semblat la moto? Quins sónels punts forts?

El millor que té és la velocitat. És una motoque corre molt i això es nota. A més, tambéés d’una mida superior que les motos quehe portat anteriorment, i la piloto molt méscòmode.

Ha costat adaptar-se a una nova marca?

No, la veritat és que no. Quan vaig pujarper primer cop a l’Aprilia, de seguida m’hivaig trobar còmode. M’he adaptat molt bé,perquè és una moto molt evolucionada ique es comporta molt bé.

On ha de millorar l’A prilia?

En la fiabilitat. Vam tenir alguns problemesa Jerez, perquè és una moto molt potentperò també força delicada. Si no està totmolt ben ajustat, poden sor gir problemes iens obliga a vigilar bastant.

I tu?

Haig d’aprendre a centrar-me més, a estarconcentrat en el que toca en cada moment,i tranquil quan ho haig d’estar . M’esforçosempre tant com puc, i si tingués la r ecep-ta màgica la utilitzaria, però de moment emcentro en exigir-me sempre el màxim.

Quan vaig pujar per primer cop a l’A prilia, de

seguida m’hi vaig trobar còmode. M’he adaptat

molt bé

És una moto molt potent però també força

delicada

Haig d’aprendre a centrar -me més, a estar

concentrat en el que toca en cada moment, i

tranquil quan ho haig d’estar


96 esforç

MO

TOR


98 esforç

MO

TOR

Estar lluitant al davant en totes les carr eres.Intentarem ser al grup del davant, per poderacabar com a mínim entre els cinc primers.

Fa dos an ys vas aconseguir el primer podi,fet que no vas poder repetir l'an y passat.Què és necessari per tenir opcions de lluitarpels llocs d’honor?

Es necessita tenir una bona moto i un bonequip. A més, personalment has d’estartranquil, amb moltes ganes, i tenir con -fiança en les teves possibilitats.

Com has vist els teus rivals aquesta pre-temporada? Qui creus que seran els mésforts?

Crec que els més forts seran Iannone iSimón. Ells han estat els més ràpids finsara, així que m’imagino que seran els quehi haurà al davant en cada carr era.

Com valoraries cadascuna de les teves tem-porades (2006, 2007 i 2008), pel que fa anivell de pilotatge, evolució, resultats...?

Crec que el meu primer mundial complet(2007) va estar molt bé. V a ser una tempo-rada en la qual ho vaig fer força bé, teninten compte que era la primera completa.Però l'any passat, amb la KTM, vam tenirmés problemes dels esperats. Em va costarmolt adaptar-me a la moto, la qual tambéva tenir problemes de fiabilitat, i no va sor -tir com ens hauria agradat, fins i tot pitjorque l’anterior. Ara tocarà lluitar per r econ-duir la situació i tornar a fer-ho bé. çe

Aquest any tornes a BQR. Quines sensacionstens amb un equip que ja coneixes?

M’hi trobo molt bé. Rebo molt suport d’ungrup excel·lent de gent que a més ja conei-xia. Tots els mecànics, tècnics, i la gent del'equip, són com una família per a mi, i aixòs’agraeix molt. Em permet sentir -me ambmolt de suport, així que quan va bé, tot vamolt bé, però quan les coses no van tan bé,saps que són allà per ajudar -te quan facifalta.

A punt de començar el que és ja el teu quartMundial (tercer complet), ara amb una deles potents Aprilia RSA, quines sensacionstens?

Aquests anys he pogut anar acumulantexperiència i això es nota, per què arribomolt més tranquil que en les temporadesanteriors. A més, em noto força confiat.Tenim una moto que pel que he vist demoment, és molt competitiva. Em sentoamb molt de suport per part de l'equip, iem veig molt millor que els altr es anys.

On et veus en la primera carrera, a Qatar, denit?

Crec que hem fet una bona feina, i arribempreparats a Qatar. Tant pel que fa a la moto,com jo mateix, de cap; així que vaig tran-quil i confiant que podem fer les coses bé.Estic molt motivat.

Quins objectius et marques per a aquestatemporada?


100 esforç

CesarC 6/4/09 01:51 Página 100

esforç 101


102 esforç


Fa r elativament poc es va celebraruna diada poc coneguda a terr esoccidentals. El 17 de març va ser el

Dia del Muay Thai (boxa tailandesa). Famés de dos-cents anys, concr etament el1774, un presoner es va guanyar la llibertati la glòria gràcies a aquest esport. Com sid’una pel·lícula de Hollywood es tractés, icom si fos Jean Claude Van Damme o TonyJaa, un pr esoner anomenat NhaiKhanomtom es va enfr ontar a totes lesadversitats per ser lliur e. El r ei brumèsAngwa havia or ganitzat una celebracióespectacular per a la pagoda de Ragoon.Hi van participar els millors boxejadors i elsmillors lluitadors. Per primer cop a lahistòria, es podien veure lluitadors thai forade Siam (una r egió del que ara coneixemcom a T ailàndia). Khanomtom havia estatempresonat per Angwa i havia de lluitar. Unrere l’altre li van anar pr esentant guerrers,cada cop més forts i cada cop amb mésganes de derr otar-lo. Fins a deuboxejadors van caur e davant seu. NhaiKhanomtom acabava de protagonitzar unagesta que li va valdr e la llibertat i que vainscriure el seu nom en la història. El 17 demarç es considera des d’aleshor es el Diadel Muay Thai. I, des d’aquell dia,Khanomtom és el pare d’aquest esport.Cèsar Cór doba A vilés (Bar celona, 23d’octubre de 1980) és un dels que sí queconeixia la data, i de ben segur que la vacelebrar a la seva manera. Aquestbarceloní de 29 anys forma part de lafamília del thai, però també de les famíliesdel kick-boxing, de la boxa i de moltesaltres arts marcials. És un lluitador de capa peus. Va començar amb quinze anys, percuriositat, per un amic, pel que fos. Lalluita el cridava. Abans havia provat el judo,el karate, res de seriós. El muay thai, o K1com és conegut actualment, era el seu

destí. Hi va arribar , va veur e quines er en lesbases i els secr ets d’aquest esport, i vatriomfar. Si volem destacar alguns títols delseu palmarès, hem de començar pels doscampionats del món de thai-boxing,continuar pels tr es eur opeus (un de thai-boxing i un de kick-boxing) i acabar dientque és campió d’Espanya en totes lesmodalitats (thai-boxing, full-contact, kick-boxing i boxa). És un lluitador complet.S’adapta a la perfecció a qualsevol menade modalitat i és un mestr e de la tècnica.Té una base boníssima de peus i mans, iaixò li confer eix una facilitat superior a lamitjana per lluitar contra qui sigui en lamodalitat que faci falta. Malgrat aquesta gran versatilitat, en Cèsarconsidera que la seva modalitat és la boxatailandesa o muay thai. És un lluitadorcompletíssim i en aquesta disciplina treu elmillor de si mateix. La boxa tailandesa és lamodalitat en què es poden fer méscombinacions i més tipus de cops. Com elfundador Khanomtom, domina a laperfecció la posició, el moviment i latècnica. I, com va passar amb el par e delthai, a Córdoba la lluita li ha canviat la vida.L’ha fet com a persona, li ha donatl’oportunitat d’inscriur e el seu nom en lahistòria. “Ho ha estat tot”, diu ell mateix.L’ha fet sentir -se segur d’ell mateix, li haservit per aplicar a la vida la sang freda quemostra al ring. Al cap i a la fi, l’ha convertiten un lluitador de dia i de nit, les vint-i-quatre hores del dia. Es podria pensar queés nerviós, que és violent. Ben al contrari:a la vida r eal, és un noi tranquil i alegr e,precisament gràcies a la lluita. Fa un any que no competeix. Tot i això, noha deixat d’entr enar-se cada dia i depreparar-se per estar a punt quan calgui.Porta la lluita a la sang i, quan no

s’entrena, se’l mengen els neguits. A més,recorre el país ensenyant les seves arts itransmetent els seus secr ets en classes aquè acudeixen desenes d’amants de lalluita. Actualment s’està pr eparant per a uncombat. No ha pogut evitar la crida delthai-boxing. Ha pujat de pes i ha deixatvacant el títol mundial. Fins fa pocostentava el títol de la categoria desetanta-nou sis-cents. Ara en pesanoranta. L’edat no perdona i els músculs iels ossos cada any que passa pesen unamica més. Cór doba no pot quedar -se debraços plegats. El barceloní comença ambaquesta cita, però el seu objectiu és lluitarper al campionat del món del pes que téactualment. Seria el ter cer en el seupalmarès i li serviria per ampliar una micamés la seva llegenda dintre del K1 o muaythai.A banda dels rings, hi ha més coses a lavida de Cèsar Cór doba. Fa poc s’haapuntat a les pr oves d’accés a launiversitat per a persones de més de vint-i-cinc anys, ja que té la intenció d’estudiarperiodisme. El pr océs de Bolonya, però, liha trastocat els plans. Té un negoci, té unafamília, una par ella i vida social, a més hiha la lluita. Ell se sent capaç de sortir-se’n.És un lluitador i no sembla que s’hagi derendir. No ho ha fet mai. Cèsar Córdoba potser no serà tan recordaten la història del thai com Khanomtom. Toti això, al nostr e país de ben segur quemolts tindran en ell un ídol, un referent. Pera molts, serà tan conegut, o més, com elmateix pare del muay thai.

Actualment s'està pr eparantper a un combat, peròl’objectiu és lluitar per alcampionat del món del seupes actual

çe


104 esforç

Bulevard 6/4/09 01:32 Página 104

esforç 105


108 esforç

GADGETS

�CATALUNYA BY TURBOLa marca Turbo dissenya el model Catalunya, gorro de silicon. Un dels moltsmodels del seu catàleg de gorros amb banderes de natació.www.turboshop.es

�NEW ATENAS BY J’HAYBERLes J'hayber de tota la vida. La marca esportiva amb un passat mític,regressa al futur amb tot un clàssic mes de moda que mai.www.jhayber.com.com

� LUNOCET by CIAMILLOMono-aleta que et permet arribar a gairebé 13 quilòmetres per horasense entrenament previ. A diferència de l'arrossegament depropulsió emprats per gairebé tots les monoo i bi-aletesconvencionals, Lunocet crea una base de propulsió similar a lesemprades en les ales per a aixecar una aeronau.www.lunocet.com

VIBRANT BY SAILFISHEl model Sailfish Vibrant demostra de manera clara que flotabilitat i flexibilitat poden anar juntesen un mateix neoprè. El Sailfish Vibrant li duu a una nova dimensió, amb un rendiment maiabans vist en una gamma econòmica de neoprens. L'interior Softskin és molt agradable a lapell, li manté equilibrat en l'aigua i compleix totes les expectatives sobre mobilitat i respiraciótambé en els moments més estresants just després de la sortida. www.speedinc.es

�

gadgets:Maquetación 1 03/04/2009 10:42 Página 108

esforç 109

�ANTIX BY OAKLEYOakley presenta per aquest estiu,el model ANTIX. Unes ulleresd'última generació quant a qualitati tecnologia perquè aquest estiucuidis els teus ulls amb totalseguretat de tot tipus de radiacionsi que podràs gaudir 24 hores al diagràcies a la seva incomparablecomoditat.www.oakley.com

�NIKE PLUS BY NIKE & APPLENike+iPod (Nike Plus) es un excelente inventopara correr ideado por Nike y Apple. Te calzasunas zapatillas de running con el sensorNike+, enciendes tu iPod nano y mientrasdisfrutas de tu entrenamiento con tu musicapreferida el iPod te informará en tiempo realdel tiempo, distancia, ritmo, caloríasconsumidas, además registra todo el entreno.www.nike.com

�

�VARI BY TECHNOGYMDeixant enrere les extenuants sessions sense fi en labicicleta, VARI es presenta com el primer equipamentcardiovascular que segueix el teu ritme i queautomàticament s'adapta al moviment desitjat: des delclàssic pas vertical al simple passeig, passant per lagambada llarga. Major comoditat per a major rendiment.L'equip que s'adapta al teu ritme, a partir de juny, alsmillors gimnasos d'Europawww.technogym.com

gadgets:Maquetación 1 03/04/2009 10:42 Página 109

AUDIOVISUALS

110 esforç

Jeff Barr ha fet realitat el somni

de qualsevol golfista amb el que

ha escrit a les pàgines d’aquest

llibre: els millors forats de golf del

món reunits en un sol volum

magníficament il·lustrat. Des dels

més difícils fins als més famosos,

passant pels que estan situats en

els millors paisatges, cada forat

deixarà un record inesborrable

als apassionats d’un esport que al

nostre país cada cop és més

popular.

Aquest bloc és d’una noia que es diu

Yasmina. És una jugadora de

bàsquet de només onze anys que

s’estima aquest esport com poca

gent. La Yasmina somia arribar a

triomfar en el futur com a jugadora

de bàsquet professional. Va

començar a jugar a bàsquet als set

anys, a l’equip d’iniciació del CB

Castellbisbal, després va jugar al CB

Olesa i ara juga al Joventut

Esportiva Terrassa.

Què ha portat el futbol a convertir-se

en un espectacle transcendent? És

el futbol la nova religió del segle

XXI? Com explica amb ironia

Manuel Vázquez Montalbán en

aquest llibre, els estadis semblen

catedrals, els aficionats “adoren” els

colors del seu equip i els

protagonistes de l’espectacle,

condicionats pel mercat, s’han

convertit en portadors de missatges

publicitaris, en autèntiques icones

mediàtiques.

Jeff

Bar

r· E

dito

rial:

Ran

dom

Hou

se M

ond

ador

i

Fútb

ol.

Una

rel

igió

n en

bus

ca d

e un

dio

s

1001

hoy

os d

e go

lf q

ue h

ay q

ue j

ugar

ant

es d

e m

orir

Man

uel V

ázq

uez

Mon

talb

ánEd

itor

ial:

Ran

dom

Hou

se M

ond

ador

i

La història dels darrers trenta anys del

Barça no s’entén sense evocar la

figura de Josep Lluís Núñez i

Clemente. Encimbellat i, alhora,

maltractat, insultat i també lloat, la

seva obra es visualitza amb més

nitidesa amb el pas dels anys, igual

com s’observen amb més respecte

els mandats d’Agustí Montal i d’Enric

Llaudet i com s’interpretarà el de Joan

Laporta passats uns anys. I qui sap si

ja no farà tanta basarda tampoc,

d’aquí a uns anys, recordar el mandat

de Joan Gaspart.L’

ento

rn. R

ere

els

pass

os d

el n

uñis

me

Àle

x S

anto

s Fe

rnán

dez

·

Edit

oria

l:C

osse

ntàn

ia

24se

gund

osde

pose

sion

.blo

gspo

t.co

m

Aquest web està dedicat a totes

les persones que senten passió

pel golf. És el lloc ideal per estar al

dia sobre tot el que té a veure amb

aquest esport: noticies, vídeos,

classes particulars, consells,

programes d’aprenentatge,

psicogolf, exercicis per estar en

forma, regles, camps, jugadors,

un fòrum, passatemps... Tot el

que necessiten els aficionats del

golf.

ww

w.b

ueng

olf.

com

Vet aquí un nou portal web dedicat

al tennista gironí Tommy Robredo.

Després d’un temps d’espera, ja

esta disponible el nou web. Només

entrar-hi, trobarem una salutació del

protagonista, que demana disculpes

per la demora, i després començarà

a sonar “Tommy can you hear me”,

del grup The Who. Es tracta d’una

pàgina ideal per als fans del tennista

i per als amants de l’esport de la

raqueta en general.

ww

w.t

omm

y-ro

bred

o.co

m

Audiovisuals 20 6/4/09 01:24 Página 110

Dir

ecto

r:A

sh B

rann

on i

Chri

s B

uck

· Paí

s:EU

A ·

Any

:200

7

Dra

gonb

all

Evol

utio

n

Boj

os p

el s

urf

Dir

ecto

r:Ja

mes

Won

g · P

aís:

EUA

· A

ny:2

009

Bea

utif

ul B

oxer

Dire

ctor

:Eka

chai

Uek

rong

tham

·Pa

ís:T

ailà

ndia

· A

ny:2

004

esforç 111

Serrat sempre s’ha declarat

barcelonista de soca-rel. I, en

algunes de les seves cançons, no

es pot estar de fer-hi aparèixer la

seva passió blaugrana. Al disc

Material sensible trobem la cançó

“Kubala”, en què venera el mite per

la seva tècnica a l’hora d’internar-

se a l’àrea i posar la pilota camí de

la glòria del gol. Per ell, i per molts

barcelonistes, en Kubala ha estat el

jugador més important de la història

del Barça, i del futbol.

Joan

Man

el S

erra

t ·

Any

:198

9M

ater

ial

sens

ible

El que Joan Manel Serrat és per

al Barça, Joaquín Sabina ho és

per a l’Atlètic de Madrid. El

cantautor madrileny ha dedicat

moltes cançons al club dels seus

amors. Una de les més

destacades la podem trobar en el

disc Inventario, i es diu “Tango del

quinielista”. En aquest tema, el

madrileny relata que el futbol i la

travessa són elements que, entre

signes, traeixen els somnis i les

il·lusions de millorar.

Joaq

uín

Sabi

na ·

Any

:197

8In

vent

ario

Dos anuncis (un d’una mútua

asseguradora i un d’una marca de

cotxes) han tornat a posar de moda

la cançó que va popularitzar la

pel·lícula de boxa Rocky III, “Eye of

the tiger”. És una cançó del grup de

rock nord-americà Survivor, que

pertany a l’àlbum del mateix nom. Va

sortir al mercat l’1 de gener de 1982,

escrita per Frankie Sullivan i Jim

Peterik, a petició de Sylvester

Stallone, per a la pel·lícula Rocky III.Sur

vivo

r· A

ny:1

982

Eye

of t

he t

iger

El pingüí Cody Maverick és un

surfista il·lusionat que s’introdueix en

la seva primera competició

professional. En Cody deixa la seva

família i la seva casa de Shiverpool,

a l’Antàrtida, per anar a l’illa de Pen

Gu, on se celebra el campionat de

surf en memòria de Big Z. De camí

coneix Chicken Joe, el promotor de

surf Reggie Belafonte, el

cercapromeses Mikey Abromowitz i

la vigilant Lani Aliikai, que

reconeixen la passió d’en Cody pel

surf, encara que de vegades estigui

una mica mal canalitzada.

En Goku és un poderós guerrer que

protegeix la Terra d’un incansable

grup de criminals, obstinats a

dominar l’univers i controlar els

llegendaris objectes que donen nom

a la pel·lícula. També hi surten la

Bulma, una dona atractiva decidida a

recuperar les mítiques Boles de Drac

per motius personals; la Chi Chi, una

jove experta en arts marcials que

capta l’atenció de Goku, i el mestre

Mutenroshi, que s’encarregarà de

guiar en Goku en la gran aventura

que emprendrà per salvar la Terra de

les forces de la foscor.

Basada en la història real del famós

boxejador tailandès de kick-boxing

transvestit, Beautiful Boxer és un

commovedor drama d’acció que

s’endinsa en el cor i la ment d’un

noi que lluita com un home per

convertir-se en una dona.

Convençut que és una noia

atrapada en un cos de noi des de

nena, Parinya Charoenphol es

proposa dominar l’esport més

masculí i letal de tots, el muay-thai

o boxa tailandesa, per guanyar-se

la vida i per aconseguir el seu

objectiu final de feminitat total.

Audiovisuals 20 6/4/09 01:24 Página 111

L’ALTRA CARA

Caricatura 20 6/4/09 03:34 Página 128

SUBSCRIU-T hi

NO ET QUEDIS SENSE EL TEU esforç 93 689 14 35 · [email protected] .

Rugbi, handbol, hoquei patins, hoquei herba, waterpolo, bàsquet, voleibol... fins i tot futbol. Sigui quin sigui el teu esport, aquí tensl’espai que estaves buscant. esforç és la revista poliesportiva on caben tots els esports d’equip de casa nostra.Una altra manera de veure l’esport més propera, més rigorosa, més professional.

SI T’AGRADA L’ESPORT, TENS MOLT A VEURE AMB esforç.

esforç. Apt. Correus 1023 08629 Torrelles de Llob. TEL.: 936891435 · subscripcions@esfor c.cat - www.esforc.cat

,

Caricatura 20 6/4/09 03:35 Página 129

esfo

rçN

úmer

o 20

esfo

rç p

ublic

acio

nsW

WW

.ESF

ORC.

CAT

eç

Proyecto3 6/4/09 09:16 Página 1

esforç 20

Documents