esforç 22

esfo

rçN

úmer

o 22

esfo

rç p

ublic

acio

nsW

WW

.ESF

ORC.

CAT

eç

PortadaDEF 21/10/09 01:41 Página 1

Editorial21 11/7/09 12:06 Página 2

EDITORIAL

Quan vam apostar perquè aquest número tingués com a protagonistes dues nedadores com l'Erika Villaécija i la Mireia Belmonte, sabí-em que ajuntar-les en una mateixa sessió seria complicat; quan no estan competint estan entrenant i els seus horaris, que no coincidei-xen, són molt estrictes. A les vuit del matí ja són a l'aigua!!! Per això teníem clar que, en cas de poder -ho fer, només tindríem una opor-tunitat, ja que amb el Campionat del Món de Roma a la cantonada, els seus entr enaments i concentració s'intensificaven. Calia, doncs,fer quelcom d’especial i aleshor es vam pensar en una pr oducció una mica més agosarada i que alhora ens podria permetr e fer un pasmés enllà com a revista. No se'ns va ocórrer una altra cosa que r eproduir un fons marí a mida r eal. Tot un repte: plantes i més plantes,peixos (de cartró) i la r esta de l’atrezzo, més el maquillatge especial, el vestuari, la localització, etc. Després, la gair ebé obligada ediciódigital. I el resultat el podeu valorar vosaltr es mateixos. Nosaltres estem satisfets del tr eball i, a més, estem segurs que ha mer escut lapena donar-ho tot per unes esportistes com elles. Potser l'assignatura pendent és fer un vídeo del making-of de tot plegat, per què espodria gaudir de tota la dimensió que va pr endre el muntatge.Però bé, tampoc no vull desmerèixer la r esta de reportatges que, com sempre, trobareu en aquest número; la sortida amb l'escaladoraEster Sabadell, l'Escola Catalana de Surf, l'Ironman de Tenerife que cobrim per segon any consecutiu o el Festival d'Esports Extrems deBarcelona amb unes imatges impactants són alguns dels més destacats.La veritat és que la cura i el “carinyo” que intentem posar en els continguts de la revista és, després, un dels trets que més ens desta-queu els qui la seguiu, i això ens encoratja a continuar endavant i apostar per nous r eptes com el que us comentava. Per cert, ens traslladem a unes noves oficines de Barcelona. Si tot va bé, el proper número ja es farà íntegrament des de Sants. Que tin-gueu un bon estiu.

Josep M. Monteagudo

Un petit pas per l'Esporti un gran pas per Esforç

Editor-Director Josep M. Monteagudo Cap de redacció i Director d’art Àlex Rubies Edició demoda Esther Ferré Correcció Sílvia Llorente Subscripcions [email protected] David Nebot, [email protected] Fotografies Oriol Roca, Nacho Juárez,Ricard Rovira, Jordi Ramos, Diego Lázaro, Lídia Larrosa, Miquel Romero, Ferran de la RozaIl·lustracions Àlex Rubies, Radoslaw Walachnia Redacció Oriol Rodríguez, AndreuRodríguez, Rafael de Pablo. Esforç publicacions, SL c/ Papin 24-26. Local 3. Barcelona08028. Telèfon 933 397 528. Fax. 933 397 531 · www .esforc.cat - [email protected]ó Calle Gràfica Dipòsit legal B-39877-2006 Preu d’exemplar 3’5 euros

Portada Erika Villaécija i Mireia BelmonteFotógraf: Oriol RocaAtrezzo: Agrícola del Hidalgo SA (Plantes fons marí) Maquillatje i perruqueria: Vanesa Payán

esforçCol·labora:

Editorial21 11/7/09 12:06 Página 3

sumariÀREA ESPORTIVA104 Bulevard 110 Gadgets112 L’altre cara

EDITORIAL4 E-MAIL6 PANORÀMIQUES12 A FONS14 IFORÇ16 ESFORÇATS18 CRACKS20 AUDIOVISUALS22 PERFIL24 ESPAIS26 QÙE VAS PENSAR QUAN. . .28 ESFORTTER

pàg. 30

30 NATACIÓMIREIA BELMONTE I ERIKAVILLAÉCIJA40 ATLETISMEÁNGEL DAVID RODRÍGUEZ44 FUTBOLEL BARÇA QUE VE II50 ESCALADAESTHER SABADELL56 MOTORLAIA SANZ60 HOQUEI HERBAGUILLEM RUIZ

66 R UGBIRUGBI SALES VILADECANS72 MOTORRAMON PRADERAS74 SURFESCOLA CATALANA DE SURF82 BÀSQUETVÍCTOR SADA88 TRIATLÓIRONMAN LANZAROTE96 X-TREMMOVISTAR BARCELONAEXTREM

Sumari 22 13/7/09 11:45 Página 2

pàg. 60

pàg. 44

pàg. 40

pàg. 56

pàg. 50

pàg. 66

pàg. 82

pàg. 72

pàg. 74

pàg. 88

pàg. 96

Sumari 22 13/7/09 11:46 Página 3

Feia falta

Ha caigut en les meves mans la revista Esforç, en català. És unarevista magnífica, d’un disseny i maquetació moder ns i agosa-rats. Una publicació que feia molta falta i que havia d’estar al’alçada del país, en contingut i disseny; i així ha sigut. Moltesfelicitats a tot l’equip i us desitjo molts èxits.

Joan Granados i DuranBarcelona

E-MAILLes vostres opinions a esforç. Apt. Correus 1023, 08629 Torrelles de Llob. o a [email protected]

Esgrima

Tenim un crac a casa nostra com és el Pau Rosselló i m’ha encan-tat poder veure’l en aquesta revista tan maca. Fins i tot heu publi-cat una altra notícia sobr e aquest esport en què feu r eferència ala patent que uns estudiants han fet del sistema transmissor .Reportatges i notícies d’aquesta mena us honor en i són els queus fan diferents de la resta de mitjans. Seguiu així.

Marta MoreraBarcelona

El Tour a Catalunya

Tots els esdeveniments esportius de màxim nivell són molt posi-tius. Pr ova d’això és l’alt interès que tenen arr eu del món peraconseguir organitzar-los. Com a seguidor del ciclisme i amantde l’esport en general, desitjaria que no passessin uns altr es 44anys per tornar a veure aquest gran espectacle a la meva ciutat.També, però, voldria una major implicació de les institucions enla nostra Volta. A veure si feu un reportatge a la revista d’algunade les clàssiques.

David BallaràGirona

Marc Gasol

Primer de tot, enhorabona pel reportatge del Marc. Com la majoriade jugadors de bàsquet, el Marc confessa a l’entrevista que el seuobjectiu era jugar a l’NBA. Ara espero i desitjo que algun dia puguijugar en un dels grans equips i com a mínim destacar encara més,tot i que el seu germà li ha posat el llistó ben alt. De tota manera,la família Gasol està fent història i es mer eix moltes portades comla vostra. Enhorabona.

M. Àngels PérezSant Cugat

Més esportistes

Feu una revista d’una gran qualitat i us volia felicitar. Però també usvoldria fer un suggeriment. Crec que guanyaria molt més si tambéus féssiu ressò dels grans esportistes estrangers i dels grans esde-veniments esportius d’arreu del món: marató de Nova Y ork, finalsde l’NBA, Copa Amèrica de Vela, París – Dakar, jocs olímpics, etc.Per mi, seria una publicació més completa. Però en qualsevol cas,felicitar-vos de nou per “l’Esforç”.

Rafa BeltranSant Feliu de Guíxols

Correu22 11/7/09 11:04 Página 4

Correu22 11/7/09 11:04 Página 5

Panoramica1 11/7/09 11:29 Página 6

L'últim cap de setmana de juny, es va disputar a Vall Nord (Andorra) el Mountain Festival. Dissabte amb la primera provadel circuit Salomon XM Duathlon Series by BUFF i diumenge, amb l'Andorra Skyrace, de 35 km i amb un desnivell acu-mulat de 5.400 m, que forma part del calendari 2009 Skyrunner Workd Series , la Copa del Món de Curses deMuntanyes. FOTO: OCISPORT OUTDOOR EXPERIENCES


A la

Bar

celo

na M

ovis

tar E

xtre

me

, els

mill

ors

rider

sd

e to

t el

món

van

fer

les

del

ície

sd

els

esp

ecta

dor

s, d

es q

ue v

a so

rtir

el s

ol fi

ns q

ue e

s va

pon

dre

. FO

TO:O

RIO

LR

OC

A


Durant uns dies, Banyoles es va convertir en l’epicentre del món del rem, gràcies a ladisputa de la Copa del Món. FOTO: MIQUEL ROMERO


HANDBOL A ONZE. En els seus inicis l'hand-bol es jugava en un camp de futbol de gespao de sorra, on s'enfrontaven dos equips ambonze jugadors cadascun.

CISTELLA DE TRES PUNTS. La cistella detres punts en el bàsquet es va implantar enl’ABA, una competició alter nativa a l’NBAque va tenir el seu moment àlgid els anyssetanta.

L’ORIGEN DEL HAT-TRICK. Es diu “hat-trick”quan un jugador de futbol mar ca tres gols.Aquesta expr essió pr ové del criquet, a on,quan un jugador aconseguia tres punts con-secutius, se li r egalava un barr et (“hat” enanglès). Així doncs, “hat-trick” vol dir “bromadel barret”.

1. Els velòdroms acostumen a fer 250 metres.2. Hi ha velòdroms coberts i velòdroms desco-berts.3. N’hi ha de fusta i de ciment.4. Les bicicletes no porten fr ens. Per fr enar,s'ha de fer contra pedalada, cap enr ere, i anarparant a poc a poc.5. Les bicicletes porten pinyó fix; per tant, no espot deixar de pedalar.6. La keirin és una prova de velocitat en la qualsurt una derni al cap de la cursa. Durant els pri-mers 1.400 m, la der ni augmenta la velocitatfins als 50 km/h. Quan falten 600 - 700 m, dónapas a l'esprint entre els ciclistes.7. Els 200 m llançats es fan des de dalt del

peralt. Se surt des de contrameta i es fan duesvoltes per dalt abans de llançar-se. En total, esfan tres voltes i mitja.8. Les mànegues de velocitat són enfr onta-ments entre dos o tres ciclistes i es fan segonsla classificació dels 200 m. Es fan encr eua-ments: el primer s'enfronta a l'últim, el segon, alpenúltim, i així successivament.9. Hi ha un total de dotze pr oves: set de fons -persecució individual i per equips, puntuació,madison, escratx, burdin i eliminació- i cinc develocitat -velocitat individual i per equips, kei -rin, 500 m i 1.000 m.10. A la pista s'agafen velocitats màximes de80 km/h.

12 esforç

10coses 10/7/09 19:16 Página 12

10coses 10/7/09 19:16 Página 13

14 esforç

iForç 10/7/09 19:46 Página 14

iForç 10/7/09 19:46 Página 15

Qui no recorda aquest simpàtic futbolista nigerià, denom Emmanuel Amuneke, no pas Amunike, i anome-nat Manolo pels companys de vestuari, celebrant undels triomfs que va viure com a jugador blaugrana ala plaça de Sant Jaume, al crit de “campeolones,campeolones”. N ascut a E ze O bodo, e l 2 5 d edesembre de 1970, aquest enviat de déu a la terra esva formar com a jugador als clubs Concor d FC i alJulius Berger, fitxant l’any 1991 pel Zamalek, un delsmillors equips de la lliga nigeriana, on va jugar fins al1994. Aquesta etapa va coincidir amb l’època daura-da de la seva selecció nacional, de la qual formavapart i amb què guanyaria la Copa de NacionsAfricanes el mateix any 1994. Un periple d’èxits queva culminar a les Olimpíades d’Atlanta de 1976, onAmuneke i el seus companys es van penjar la meda-lla d’or. Però tor nant a la seva carr era professional,l’estiu del 1994, Manolo va fer el salt al vell continent en fitxar per l’Sporting de Lisboa, entr enat perl’anglès Bobby Robson. Hi va jugar tr es temporades i es va guanyar el cor dels aficionats ver d-i-blancs, en aconseguir marcar tot un golàs contra els eterns rivals del Benfica. Robson va ser el màximvaledor del nigerià i, quan el míster britànic va aterrar a Bar celona, l’estiu del 1996, ho va fer acom -panyat del carismàtic Amuneke. Un traspàs que al FC Bar celona li va costar gairebé 3.000.000 d’eu-ros. Tot i que les temporades que Emmanuel va ser a can Barça es van alçar dues lligues (1998 i 1999),dues Copes del Rei (1997 i 1998), una Recopa d’Europa (1997), una Supercopa d’Europa (1997) i unaCopa Catalunya (2000), el paper d’Amuneke no va passar de testimonial ja que, per culpa de les cons-tants lesions al genoll, l’astre nigerià només va poder jugar una temporada completa, la primera, coma culé. Vint-i-cinc partits oficials com a barcelonista, en què Amuneke només va marcar un gol, al míticcamp de Las Gaunas. En finalitzar la seva trajectòria com a blaugrana, Manolo va fitxar per l’Albacete,on va jugar dues temporades. I va penjar les botes a l’Al-Wihdat de Jordània, el 2004. Actualment, viua Santander, on entrena l’equip S.D. Reocín. No fa gaire, el vam poder veure protagonitzant una cam-panya publicitària on no es destacaven, precisament, les seves virtuts com a futbolista.

Esforçats 10/7/09 19:23 Página 16

Esforçats 10/7/09 19:23 Página 17

El pr esident dels Estats Units,Barack Obama, ha escollit el con-cepte wellness M ade in I taly deTechnogym. Durant la seva estadaa Itàlia, amb motiu de la cimera delG8, que es va celebrar a L ’Aquila,Obama va poder gaudir entrenantentre r eunions i conferències grà-cies als equips de Technogym. Unageneració de cintes de córr er d’úl-tim model, creades amb la mateixatecnologia que T echnogym va uti-litzar per als Jocs de Pequín 200 8,i Kinesis Personal, el primer equipde fitness que s’ha convertit enuna reconeguda icona del dissenymodern, van estar a disposició delpresident dels Estats Units.

OBAMA ESCULLTECHNOGYM:¿WELLNESS?“YES, WE CAN!”

18 esforç

OSCAR PISTORIUS, ESTRELLA A L’HOSPITALETVa ser l ’atleta més aclamat del meeting

L’atleta paralímpic, triple campió als JocsParalímpics de Pequín 2008, Oscar Pistorius,va ser , a principis de juliol, l’estr ella delMeeting Internacional ISS Gran Pr emi Skodaper a atletes discapacitats, de l'Hospitalet. Latrobada es va fer al Complex Esportiu del’Hospitalet Nord i va comptar amb la pr esèn-cia d’altres figures paralímpiques, com ara ladeficient visual francesa Assia El Hannouni o elseu compatriota Arnaud Assoumani, plusmar-quista en salt de longitud en la categoria d’am-putats T47. Entr e els espanyols que hi vanprendre part, es tr obaven Xavier Porras,Rosalía Lázar o, Eva Nguy , David Casino,Miguel Ándel Arroyo i Iván Hompanera.Pistorius va ser l’estr ella absoluta. Nascut arafa vint-i-tr es anys a Sud-àfrica, és l’actualplusmarquista mundial de 100, 200 i 400metres, per a atletes amb dues amputacions.Les dues proves en què va participar el corre-dor, els 100 metres i els 400 metres, van ser lesque més gent van congr egar. Es va donar aconèixer quan, l’any passat, va guanyar als tri-bunals el dret a competir juntament amb atle-tes no-discapacitats, als Jocs Olímpics i enesdeveniments organitzats per la IAAF.

Després de batre el récord del mític GR20 deCórcega, l’atleta de la Cerdanya ha debutat ala Copa d el Món 2009 amb una victòria al’Andorra Skyrace que ja es va adj udicartambé la temporada passada.A més del triomf del vigent campió de la Copadel Món, el Salomon Santiveri ha sumat dossubcampionats més: Agustí Roc i Stephan ieJiménez, que es manté líder de la generalfemenina.

KILIAN JORNET TORNA AGUANYAR A VALLNORD

Cracks 10/7/09 19:40 Página 18

Cracks 10/7/09 19:40 Página 19

WWW.UFEC.TVPer primer cop, l'esport federat català comptarà amb una plataforma perpoder transmetre competicions, en directe o en diferit, i fer difusió dels esde-veniments que desenvolupen les seixanta-quatr e federacions que formenpart de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya. T ambé es podranvisualitzar els reportatges promocionals de les federacions, amb la finalitat defer arribar tots els esports al major nombre de practicants i fer-los més com-prensibles i atractius al públic en general. A més, el nou web audiovisual dela UFEC permetrà descarregar els vídeos d'una manera àgil i ràpida. El web també disposarà d'un extens apartat d'imatges dedicades als espor-tistes en actiu i exesportistes catalans més destacats, personatges esportius,directius i personalitats del món de l'esport que han estat cabdals en el nos-tre país. Alhora, es podrà trobar un apartat exclusiu per a les seleccions cata-lanes reconegudes oficialment i que competeixen en l’àmbit inter nacional.

El doble desafío deLance ArmstrongLuca Caioli(Viceversa)

La vida d'un personatge excepcional, mar-cat per l'èxit, el drama i l'afany de superació,més enllà de la gesta esportiva. Lance Armstrong, l'home que va superar untumor de testicle, el set cops guanyador delTour de France , el 9 de setembr e de 2008,explica el seu r etorn a la competició. És unrepte esportiu, humà i social. V ol guanyar elseu vuitè mallot gr oc demostrant que labarrera de l’edat és una llegenda. Vol portar,d’Austràlia a Europa, el missatge de la sevafundació: no rendir-se mai davant la malaltia.Una juguesca valenta d'un texà que ha aixe-cat crítiques fer otges i elogis desmesurats.El doble desafío de Lance Armstrong ensconvida a recórrer amb rigor i amb amenitatles etapes d'aquest comeback, el present i elpassat d'un campió que ha sabut vèncer lamort i tornar a la vida.

EL LLIBRE

LA PEL·LÍCULA

STREET FIGHTER:LA LEYENDAAndrzej Bartkowiak

Un cop més, la factoria deHollywood dóna mostresque se li acaben les idees.De nou, com en el cas deTransformers, de DragonBall o de les múltiples X-man, tiren de franquícia. Enaquest cas, és una nova i millor versió de l'adaptaciódel videojoc, Street Fighter. Només sentir aquest títol,els més romàntics no podem evitar recordar els cops,els colors i els crits d'aquell joc que va popularitzar laprogramadora Capcom en Super-Nes de Nintendo. Itot pensant, recordem el passat, r ecordem la prime-ra relació cinema - Street Fighter. Eren els noranta i elcinema es prestava per fer productes kitsch, ambmés efectes i purpurina que ar guments i diàlegsbons. Ajuntaves efectes i actors d'acció, i tenies unèxit de taquilla. Res més lluny de la r ealitat, la prime-ra Street Fighter, amb Van Damme com a estrella, varesultar un desastr e. De públic, de crítica i de tot elque podia fracassar. De fet, va ser el principi de la fide l'actor d'acció americà per antonomàsia. Aquestcop, sembla que a Hollywood han volgut fer lescoses una mica millor. Per començar , Capcom n’ésuna de les productores. En la producció, a més delsamericans, hi han pr es part inversors japonesos.Mirant el càsting, no hi tr obem grans estr elles nireclams publicitaris, a banda de Kristin Kr euk(Smallville) en el paper de Chun-Li. En principi, lahistòria està basada en l'argument del joc. Tot i això,ja al començament trobem un canvi incomprensible.Chun-Li, protagonista del film, en aquest cas no veucom assassinen el seu pare, sinó que el segresten.Tot plegat serà la lluita per alliberar el par e de lesmans del malèvol M. Bison. Potser és millor que laprimera adaptació. Tot i això, de ben segur que noserà recordada, si més no de forma positiva.

20 esforç

Audiovisuals 10/7/09 19:20 Página 20

Audiovisuals 10/7/09 19:20 Página 21

22 esforç

La secretària general de l’Esport, Anna Pruna, va anunciar fa uns dies la creació de l’EsportParcInternacional de Catalunya, un projecte pioner al món que facilitarà les sinèrgies entre empresa,coneixement, tecnologia i esport amb l’objectiu que “Catalunya sigui més competitiva a nivellempresarial i esportiu”. El nou espai estarà situat al costat del CAR de Sant Cugat, que amb lapresència d’aquest nou parc tecnològic s’ha de convertir en una r eferència mundial del sectoresportiu. L’EsportParc es cr earà amb el desig de dissenyar , construir i estructurar l’esport delsegle XXI. Serà el primer parc tecnològic especialitzat en esport on conflueixin l’experiència, lesforces i el talent d’esportistes, entr enadors i pr ofessionals; la r ecerca, el desenvolupament, lainnovació, la tecnologia i la indústria del món de l’esport.Les actuals instal·lacions del CAR de Sant Cugat del V allès i la seva r emodelació –iniciada eldesembre del 2008- per convertir-lo en un equipament modern i tecnològicament avançat seranl’epicentre d’excel·lència al voltant del qual naixerà l’EsportPar c Internacional de Catalunya.El projecte, ubicat al costat del CAR de Sant Cugat, comptarà amb els següents espais: un cen-tre de negocis (business center) específic per a empr eses del sector amb la col·laboració delDepartament d’Innovació, Universitats i Empresa del govern català (28.000 m2); un centre d’in-novació i tecnologia adreçat a generar i transferir coneixement aplicat a l’esport (d’alt rendiment,salut i lleure), i projectes d’interès de les empreses del sector (6.750 m2); un village per a espor-tistes amb un nucli de r esidència i habitatges (14.000 m2); una clínica especialitzada en esporti salut (7.950 m2); 5 pistes indoor convertibles en r ecinte firal (6.000 m2); un institut i una esco-la de negocis aplicada al món de l’esport (2.700 m2); una seu d’or ganismes inter nacionals(2.700 m2), i diverses seus de la Secr etaria General de l’Esport (3.000 m2).

Espais 10/7/09 19:34 Página 22

Espais 10/7/09 19:34 Página 23

24 esforç

Pensar 11/7/09 18:30 Página 24

Pensar 11/7/09 18:30 Página 25

La Laia Forcadell (6 de juny de 1982, Tortosa) s'ha convertit enuna experta en superar tots els obstacles que se li presenten.Ho fa de pressa, sense dubtar, com una atleta. Aquesta psicò-loga tortosina de vint-i-set anys és considerada una de lesmillors velocistes espanyoles del moment. Actualment a lesfiles del Club ISS L'Hospitalet, la catalana va complir el seusomni el 17 d'agost de 2008. Aquell dia, trepitjava la pista del"Niu d'ocell", nom amb el qual es va conèixer a l'EstadiOlímpic les passades Olimpíades de Pequín. V a ser el seudebut en unes olimpíades. T ot i caure eliminada a la primeraronda, va viure una experiència única a la vida d'un esportis -ta. El passaport per als Jocs l'havia guanyat a la r eunió inter-nacional d'atletisme Ciutat de Jerez - Gran Premi d'Andalusia.Allà, a més, va parar el cr onòmetre als 56,24 segons, en laprova de 400 metres tanques. Amb aquest temps, aconseguiala seva millor marca personal fins aleshores.Les alegries, aquell any, no van acabar aquí. Uns mesos méstard, aconseguia, per ter cer cop consecutiu, el Campionatd'Espanya de l'especialitat. La Laia no és una atleta qualsevol,és psicòloga i llicenciada en relacions laborals. Entre els seusrècords e sportius, té u na m edalla d 'or a conseguida a lsCampionats Iberoamericans de l'any 2006, a Ponce, Puerto

Rico. A més, va ser escollida millor esportista de l'any 2004 pelConsell Comarcal i el Consell Esportiu del Baix Ebr e. L'èxit dela Laia no s'entén sense parlar del seu entr enador, l'ArmandoÁlvarez. Ell és, a més, el director tècnic del Club ISS l'Hospitaleti té a les seves mans algunes de les millors promeses de l'atle-tisme català. Entre les seves alumnes avantatjades, hi tr obemun cas especial que es va fer famós en part pel seu potencial,en part pel r ebombori que va suposar la seva nacionalitat. Estracta de l’Oyidiya Oji, actualment ja considerada atleta catala-na que, amb vint-i-un anys, ja ha destacat en els campionatsestatals. Una de les noies de l'Armando que puja amb mésforça, és la Mar Vico. Amb només tretze anys i en categoriainfantil, està cridada a ser una de les protagonistes de l'atletis-me espanyol del futur.

26 esforç

Perfil 11/7/09 12:22 Página 26

Perfil 12/7/09 18:30 Página 27

AIDA MACIÀ, CAMPIONA D'ESPANYA DE FUNBOARDLa catalana Aida Macià va guanyar , el passat 28 dejuny, el Campionat d'Espanya de Funboard. La rega-tista del CN Bétulo va quedar primera per davant deJúlia Sánchez del mateix club. www.buff.es

ALGUERSUARI, TERCER PILOT DE RED BULLRed Bull va anunciar , fa uns dies, queJaume Alguersuari, seria el ter cer pilot delsseus equips de F1. Alguersuari assegura alseu bloc de Repsol.com que es veu “més aprop de ser titular a Red Bull Racing o a ToroRosso”, i assenyala que no descarta “en

absolut” tenir “opcions de competir en la F1 ja l’any 2009”.

PÀDEL DINTRE D’UN CAMIÓ, GRÀCIES A TECHNOGYMTechnogym va patr ocinar, el passat 11 de juny , aBarcelona, la pr omoció dels XI Inter nacionals dePàdel de Catalunya. L'esdeveniment va consistir enuns partits d'exhibició dins d'un camió. Els millorsjugadors de pàdel, hi van exhibir la seva gran clas-se alhora que recorrien els llocs clau de Barcelona.

KILIAN JORNET POLVORITZA EL RÈCORD DEL GR20En el mar c del r epte Kilian's Quest, l'atleta de laCerdanya, Kilian Jor net, va polvoritzar la plusmar cadel mític GR20, el r ecorregut que creua l’illa francesade Còrsega de nord-oest a sud-est. El català va com-pletar els 200 km i 12.800 m de desnivell en 32 h 54min. Quatre hores menys que l'anterior rècord.

AURELIO OLIVAR GUANYA A MADRIDEl passat 21 de juny, es va celebrar el clàssic i tra-dicional Maratón Alpino Madrileño, “posiblementeel maratón más dur o del mundo”. La victòria vaanar a parar al corr edor de Buf f®, Aurelio Olivar,que va fer un temps de 4 h 34 min 10 s.

Visiteu:twitter.com/esforc

28 esforç

MiquelSambola 11/7/09 12:24 Página 28

La història del bàsquet català no es podriaexplicar sense anomenar el CE Laietà, elclub de bàsquet degà a l’estat espanyol.Aquest club bar celoní va néixer el 1922, unany després que el pare Eusebio Millán intro-duís el bàsquet a la península ibèrica. Nascutde la mà de la Federació Catalana, el Laietàva arribar a jugar amb els grans del bàsqueta la divisió d’honor . Amb els anys, però, elprofessionalisme va fer que el club de lesCorts quedés enrere. La solució la van trobaren el tennis. Ja són molts anys depenent del’esport de la raqueta i el Laietà ha esdevin-gut un club poliesportiu que té una particularfórmula de treure rendiment de les seves ins-tal·lacions.Miquel Sambola, pr esident del CE Laietà imembre de la Fundació Catalana per al’Esport, ens explica com es fa per tirarendavant un club i com funciona laFederació, en un moment difícil com el queens toca viure.

Què li semblen les iniciatives solidàries i de pro -moció q ue e stà d uent a t erme l a F undacióCatalana per a l'Esport? La Fundació Catalana per a l'Esport va néi -xer per ser un estament independent de laGeneralitat, del Consell Català de l'Esport,dirigit per empresaris. La idea és que el mónempresarial tingui una vinculació amb el mónde l'esport a través d'uns llaços que són lescol·laboracions, les cooperacions, etc. LaFundació no només treballa basant-se en elspropis patr ons; també ho fa a través dels

empresarials. Cal que hi hagi uns pr ojectesinteressants i que l'empr esariat hi participi.Després, hi ha pr ojectes pr oposats per laGeneralitat o que arriben a través d’algunesdeveniment especial del qual la Fundaciópatrocina una part; mai no en serà l'únicpatrocinador.

Quins esdeveniments es patrocinen? Aquells que es veu que tenen més viabilitat ique gener en un major interès corporatiu iesportiu.

Quant temps fa que la Fundació hi treballa? I comvalora aquest temps? Fa uns set anys. Aquest temps ha estat unamica complicat perquè els projectes no hantingut l'acceptació total de l'empresariat. Elsque sí que l'han tingut han continuat enda-vant i s'han repetit. Però n'hi ha hagut algunsque no han funcionat. S'ha de tr eballar més.

Sí? Com veu el futur? Jo crec que aquest 2010 ha de ser l'any delllançament. A vui estem pagant les conse -qüències de la situació actual. Però jo cr ecque de cara al 2010, la cosa arribarà a port.

Com ajuda l'administració els clubs? Els clubs tenen vida pròpia i quan hi ha pr o-jectes internacionals, clubs que surten a l'ex-terior, tenen una subvenció anual important.Després, el Consell Català de l'Esport ajudaanualment les federacions. Malgrat això, elsclubs no tenen cap mena d'ajut en si matei-

xos.

Parlem del Laietà, el club degà del bàsquet.Sí. Va estar a la divisió d'honor molts anysfent molt bon paper . Però l'economia es vacremant.

Va quedar enrere quan es va començar amb elprofessionalisme a l'esport. Va perdre pistonada,per això? Com a club no, per què era una entitat quedepenia de la Federació Catalana deBàsquet. Quan va passar tot això, l'equip debàsquet sí que va quedar enrere, però el clubes va anar fent fort en el món del tennis. Vampassar a dependr e jurídicament de laFederació Catalana de Tennis.

I en l'actualitat? Avui, el Laietà és un club poliesportiu.Seguim dins la Federació Catalana deTennis, però oferim un ventall de seccions.Tenim equips d'hoquei, de patinatge, depàdel... i tots estan federats.

És econòmicament viable, aquesta estructura? Avui dia, el món de l'esport té moltes dificul-tats i un club com el Laietà n’hauria de tenirencara més, perquè tant bon punt divideixesel pastís, tot és més complicat. Però nosal-tres hem administrat molt bé aquesta opera-tiva. Nosaltr es exigim als jugadors de lesnostres seccions que siguin socis i, gràcies aaixò, s'autofinancen. Això limita que tinguemaspiracions esportives elevades. çe

MIQUELSAMBOLAPresident del CE Laietà

esforç 29

MiquelSambola 11/7/09 12:24 Página 29

Sirenes 10/7/09 16:55 Página 30

TEXT: ÀLEX RUBIES · FOTOS: ORIOL ROCA


32 esforç

NAT

ACI

Ó


La mitologia ens parla d'éssers marinshíbrids entr e humà i bèstia. Cos dedona i cua de peix. Les sirenes. D'una

bellesa sobrehumana. De cabells llar gs, bri-llants, llisos, d'or i plata. Diu la llegenda que,amb la seva bellesa i la seva melodiosa veu,atreien mariners als mars d'arreu del món perendur-se'ls a les profunditats de l'oceà. Allà,al fons del mar, és on hem portat les nostressirenes particulars. Les sir enes moder nes.D’igual bellesa i similar destresa sota l'aigua,les sirenes d'aigua dolça han après a cami-nar, a parlar, a viure entre nosaltres. La pas-sió i la necessitat de viure a l'aigua, però, nol'han perduda. La Mireia i l’Erika són sirenes,d'aigua dolça, modernes, belles. Són el futurde la natació i és que és a la piscina on, lite-ralment, se senten com peixos a l'aigua.La Mir eia va néixer a Bar celona, un 10 denovembre de 1990. Aquesta jove nedadoracatalana es va donar a conèixer al món enaconseguir el rècor d del món dels 400metres estils en piscina curta. Va començar anedar amb només quatr e anys per corr egiruna escoliosi, necessitava l'aigua per viur e.Ha fet de la piscina el seu medi i no ha dei -xat de penjar-se medalles. És el pr esent i elfutur de la natació estatal i té entr e cella icella les Olimpíades de Londres, el 2012. Demoment, però, l’esper en uns Mundials aRoma, aquest mes d'agost.

Què cal per ser una figura de la natació?Primer de tot, marcar-te un objectiu i pensarque el pots aconseguir. A partir d’aquí, treba-llar molt, ser constant i tenir confiança en tumateix. Evidentment, cal que hi hagi unabase, un talent, però sense treball no s’acon-segueix res.

I en aquest sentit, tu quines virtuts tens?Sóc molt exigent amb mi mateixa iÉ pocacosa més (Riu)

Sí, home!(Riu) No, és que no he de ser jo qui digui lesvirtuts. Prefereixo que siguin els altres!

Doncs parlem de les coses a millorar . Vas dirque et calia millorar la sortida d’esquena.Sí, estic millorant la sortida, però l’esquenaen general és el meu punt dèbil.

Al voltant teu s’han creat moltes expectati -ves. Com ho portes?Sí que tinc una mica de pressió, així que s’a-costen campionats importants. En els entre-naments i en la r esta, intento no tenir encompte aquesta pr essió, però abans decompetir és inevitable. Els mitjans esteu moltmés a sobr e i, vulguis o no, no t’hi acostu-mes. Si fos futbolista, potser hi estaria acos-

tumada. (Riu)

I com ho portes, tenir poc temps per a tumateixa?Sí que tinc temps per a mi. Sobretot ara quehe acabat els estudis!

Felicitats!Gràcies! Per fi, ja era hora per què no podiamés! (Riu)

Què suposa per a tu cada rècord o cadamedalla?És una gran satisfacció perquè m’acosta unamica a aquell objectiu de què parlàvem.També ho és per la gent que ve darrera meu.Jo he tingut r eferents i m’agradaria poderser-ho dels que pugen.

Però ja ho ets. De fet, gràcies a tu, a l’Erika, al’Aschvin, al Rafa Mu–ozÉ heu fet que esparli de natació, als mitjans.Sí, últimament s’està parlant més de natació.No ens podem queixar.

Quant costa una medalla o un rècord?Costa molt. Costa pel tema físic i mental,però també costa perquè has de deixar mol-tes coses, com ara la família i els amics, unamica de banda.

Tu nedes des dels quatre anys. Però, quan vassaber que t’hi volies dedicar?Doncs, als dotze anys, després delCampionat d’Espanya, em van dir d’entraraquí al CAR Sant Cugat. I vaig descobrircoses noves. Em va agradar molt, em vananar sortint bé, les cosesÉ

I vas decidir que no volies deixar de guan yar.Ja de ben petita, quan quedava segona,agafava un cabrejos! (Riu). Jo cr ec que aixòtambé es porta a dins.

Es pot viure de la natació?No. Tens moltíssimes recompenses emocio-nals. Però les econòmiques són força bai-xes. Poc a poc, hi ha més seguidors i mésinterès. Els patrocinadors ho saben i això hiajuda.

Aleshores, tu què vols ser de gran?No ho sé. De moment vull estudiar empresa-rials.

Vaig llegir, però, que no tancaves la porta afer alguna cosa relacionada amb la moda.És clar! Si m’ho ofereixen, jo encantada per-què m’agrada molt el món de la moda.

Abans m’has dit que volies ser un referent. Elteu va ser la Nina Zivaneskaia, algœ molt

important en la teva carrera, oi?Sí, perquè de petita la idolatrava i passar detenir-la “allà a dalt” a ser la meva companyad’habitació em va impactar i em va mar car.Em va donar molts consells en un momentmolt important de la meva carrera i es podriadir que és la meva mare esportiva.

També es podria dir que el millor moment dela teva carrera està per arribar, no?Jo crec que sí. He fet coses importants peròencara me’n queden per aconseguir.

Amb quina de les que ja has fet et quedes?N’hi ha hagut tantes! Jo crec que em queda-ria amb el rècord del món. També em quedoamb el moment que vaig quedar primera al’Europeu de piscina curta (Rijeka, Cr oàcia)va ser molt especial. No m’ho creia.

Com afrontes ara els Mundials de Roma?Serà molt difícil. A mi m’agradaria pujar alpòdium, però amb la sentència dels banya-dors la cosa està difícil, jo cr ec que arribar ala final ja m’estaria bé.

I Londres? ƒs possible no tenir -ho al cap?No, és impossible no pensar -hi. Quan vaigacabar a Pequín vaig pensar: “Ara Londres”.Ara tinc tr es, quatr e anys per posar -me alcent per cent. Tindré vint-i-un anys i tindrémolta més experiència per poder afrontar lesolimpíades al màxim.

Ara que ha passat un temps, què va passar aPequín?Doncs que hi havia expectatives per quèhavia aconseguit uns resultats molt bons perl’edat que tenia. Però, potser , la gent es vaoblidar que a unes olimpíades hi van lesmillors i jo només tenia disset anys. Jo, per-sonalment, vaig quedar contenta i l’experièn-cia em va servir de molt per al futur .

L’Erika va ser amb tu, en aquells Jocs. Creusque se l’ha valorada com mereixia?L’Erika ha estat una nedadora molt importantper a Espanya. En els campionats impor-tants, sempr e ha aconseguit medalles.Sempre ha estat donant la cara. Ella i la Nina(Zivaneskaia) van ser les que van assentarles bases per què nosaltr es ara siguem onsom. Van fer una feina molt bona.

Quina relació hi tens?Som companyes de selecció. T enim unarelació cordial, ens portem bé.

Per acabar, quin és el teu futur, en la natació?Buff! No ho sé! (Riu). Si fos per mi, el meufutur seria aconseguir una medalla d’or alsJocs Olímpics.

esforç 33


34 esforç

NAT

ACI

Ó


esforç 35


36 esforç

çe

Si de la Mireia, hem dit que és el pr esent iel futur, l'Erika és passat, pr esent i encaraté moltes coses a dir en el futur . Aquestabarcelonina de vint-i-cinc anys va serdurant molts anys la punta de llança de lanatació al nostre país. La van trobar a l'UEHorta i se la van endur al CAR Sant Cugat.Allà, de la mà del Joan Fortuny, s'ha con-vertit en un r eferent de la natació estatal.Abans de Pequín, va dir que no sabria finsquan seguiria vivint de piscina en piscina.Una m alaltia l a v a al lunyar d e l luitar p eruna m edalla o límpica, e l s eu s omni. A ra,amb el Mundial de Roma, i d'aquí un parelld'anys als Jocs de Londres, tindrà la opor-tunitat de tr eure's l'espina. De ben segurque lluitarà per aconseguir-ho.

Què en penses de la sentència que aprova lautilització del banyador Jacket?És una mica estrany tot plegat. Primer esva dir que sí, després que no... Ens mar e-gen una mica. Però també s'entén per quèla mar ca Jacket és patr ocinadora delMundial, a més de ser -ho de la selecciódel país que l'organitza.

De debò que hi ha tanta diferència?Home, jo penso que depèn del nedador .N’hi h a a lguns qu e e ls p refereixen, p eròsuposo que tots acabar em nedant ambells al Mundial.

Durant uns quants an ys tu has estat una deles que ha “tirat del carro” de la natació esta-tal. Et consideres un referent o una figura?Potser u na m ica. P erò s obretot c rec q uevam obrir una porta que després hapermès passar els que pugen ara. Potsersóc la primera que ha obert la porta. Peròencara t inc m olts a nys p er e ndavant p erseguir guanyant coses.

Què cal per triomfar en la natació?Primer de tot cal constància i sacrifici, s ino, no arribes enlloc. Cal motivació i ganesd'entrenar i d'anar millorant. D'altrabanda, t'ha d'agradar molt per què elsresultats no sempre arriben.

Posa’m un exemple d'aquest sacrifici.Doncs, e l m és e vident é s q ue j o s óc a lCAR des dels quinze anys. Des d'alesho-res, tinc una rutina d’uns quants entr ena-ments d iaris i de t reball constant. A més,no pots deixar de banda els estudis, per-què no guanyes pr ou diners com per r eti-rar-te.

Es pot viure de la natació?No. Mentr e estàs competint, no et faltares, pots pensar en un pis, en un cotxe...

Però, cada any, et jugues la beca de l'anysegüent. Un cop acabes, pots tenir estal-vis o p ots h aver c omprat a lguna c osa,però has de treballar, això segur.

Has pensat algun cop que no valia la penatant d'esforç?Quan no arriben els resultats, potser sí queho penses. Però la natació és un esport enquè allò que guanyes a l'entr enament noho per ds, és acumulatiu. Per tant, sapsque algun dia els r esultats arribaran. Peròsí que ho pots pensar quan ho racionalit-zes; aleshores t'adones que al cap de poctemps tindràs una nova oportunitat.

Quan puges al podi, suposo que penses que síque ha valgut la pena, oi?Sí, q uan pu ges a l p odi, q uan f as l a t evamillor marca, tot plegat pr odueix una ale-gria immensa.

Li dones molta importància al fet d’anar bai-xant les marques?Moltíssima, per què significa que encarano has arribat al teu límit. Si vas rebaixantels t eus t emps v ol d ir q ue e ncara p otsmillorar; i això et motiva a seguir entrenanti treballant.

Recentment vas participar als JocsMediterranis. Com valores la teva actua-ció?Jo estic contenta perquè hi ha hagut unaprova que l'he feta més o menys normal iuna altra que l'he feta bé. És època d'en-trenaments per al Mundial de Roma i que-dar-me, per exemple, a tres dècimes de lameva mar ca a quatr e-cents, consider oque és una actuació molt bona. Això signi-fica que, després, descansada, es r ebai-xarà molt més.

Com afrontes el Mundial?Doncs amb moltes ganes. Tinc dues pro-ves molt importants, els 1.500 i els 800. Itambé t inc e ls 4 00 q ue n o s ón l a m evaespecialitat. Els afr onto amb l'objectiu demillorar mar ques i mirant d'estar a lesfinals i guanyar el que pugui. Com mésbon paper hi faci, millor. Si puc millorar lesmeves marques estaré contenta.

Abans de les Olimpíades vas dir que des -prés de P equín podries dir fins quan etpodrem veure en una piscina. Toca pregun-tar-t'ho...La veritat és que, a Pequín, la medalla esva quedar a mig segon de la meva mar ca,però vaig tenir la mala sort de posar -memalalta i no vaig tenir opció. Aleshores, emvaig quedar a un pas del meu objectiu: la

medalla olímpica. És per això que Londreses va convertir en un objectiu. Jo sempr ehe pensat que no em volia r etirar senseuna medalla olímpica. Ara tinc vint-i-cincanys i a Londr es puc arribar -hi en moltbona forma.

La medalla és l'objectiu, doncs?Sí, ara l'important és el camí cap aLondres. Hi ha cites importants peròLondres és el final.

Una de les coses que se t'ha tirat en cara,sobretot als 800 metres, és que no ets unanedadora especialment ràpida. Ho has millo-rat?Sí, una mica. Ja fa set anys que entr enoamb e l J oel F ortuny. I f a t ant d e t empsperquè ens entenem molt bé, però tambéperquè ell coneix perfectament les mevesvirtuts i els meus defectes i sap què hemde treballar. És per això que no deixo demillorar, perquè ell sap el que hem treballati tot el que em falta per millorar .

Abans dèiem que havies estat un referent,però creus que els mitjans t'han tractat commereixies?Jo penso que no només a mi. La natacióen general no és un esport que tinguimassa r eflex als mitjans. Personalment,però, penso que els èxits sempre queden iel que he aconseguit i el que em queda peraconseguir sempre és present. El que a mim'importa és estar satisfeta amb el que hefet.

Quan la Mireia va aconseguir el rècord delmón, vas dir que t'havia sorprès. Hi vahaver qui va treure les teves paraules decontext i va voler crear mala maror . Què hitens a dir?Jo crec que això forma part del que la gentdiu. Si hi ha dos pilots de motos espan-yols, dos tennistes o dos esportistes pun -ters, sembla que s'hagin de portar mala-ment. Aquesta última competició que hemfet ( els J ocs M editerranis) h em s igut u nequip, una pinya. En algun moment sí quehi ha hagut molts mer ders, però última-ment no. Ja que el nostr e esport és petit,hem d 'intentar t irar tots cap a l a mateixabanda.

Quina relació teniu?Som companyes i tenim bona relació.

Quin futur li pronostiques? Doncs molt bo. És una de les nedador esjoves amb millor futur. Sempre hi ha d'ha-ver algú “tirant del carro” i crec que ella hofarà uns quants anys.


esforç 37


És un projecte per donar a conèixer cada setmana del 2009 l'o-bra d'un fotògraf diferent. Per participar-hi envieu 7 imatgesesportives a [email protected]

52 FOTOGRAFS

,Diego Lázaro

Lídia Larrosa

Miquel Romero

38 esforç

52fot 14/7/09 12:49 Página 38

Ferran de la Rozaesforç 39

52fot 14/7/09 12:49 Página 39

Atletisme 10/7/09 19:15 Página 40

TEXT

:AN

DR

EU

RO

DR

ÍGU

EZ

LÓ

PE

Z

FOTO

S:O

RIO

LR

OC

A

FUTB

OL

Futbol 10/7/09 17:14 Página 44

Hi h

a ju

gad

ors

que

els

veu

s ju

gar

per

pri

mer

co

p i

et m

arq

uen

per

sem

-p

re.

Aq

uest

és

el c

as d

e G

erar

d D

eulo

feu.

Mitj

a p

unta

dre

tà q

ue v

a ar

ri-

bar

al p

lant

er b

lau-

gra

na,

el 2

004,

pro

ced

ent

de

l’Ale

ví B

de

l’Esp

anyo

l,G

erar

d é

s un

jug

ado

r d

ifere

nt d

e la

res

ta,

amb

une

s co

ndic

ione

s tè

cni-

que

s m

olt

sup

erio

rs a

les

del

s al

tres

no

is d

e la

sev

a ed

at.

Tot

i ser

dre

tà,

Ger

ard

jug

a p

er la

ban

da

esq

uerr

a, i

tam

bé

do

min

a fo

rça

bé

aque

sta

cam

a; d

e m

aner

a q

ue n

o m

’est

rany

aria

que

, am

b e

ls a

nys,

acab

éssi

m p

arla

nt d

’un

jug

ado

r am

bid

extr

e.D

es q

ue v

a ar

rib

ar a

l pla

nter

bla

u-g

rana

, G

erar

d h

a an

at d

eixa

nt e

xhib

ició

rer

e ex

hib

ició

, se

tman

a re

re s

etm

ana.

Pri

mer

, am

b l’

Ale

ví B

, d

esp

rés

amb

l’A

leví

A,

equi

pam

b e

l qua

l, el

200

6, v

a at

erra

r al

To

rnei

g N

acio

nal A

leví

de

Fut

bo

l 7 d

e D

igita

l Plu

s i C

uatr

o,

que

en

aque

lla e

dic

ió n

o e

s va

cel

ebra

r a

Bru

nete

, si

nó a

Est

epo

na.

I va

mer

avel

lar

toth

om

. E

ls a

bo

nats

a la

pla

tafo

rma

de

pag

amen

t i a

l can

al q

ue s

’aca

bav

a d

e cr

ear,

feia

mo

lts a

nys

que

no

vei

en u

na c

osa

igua

l. G

erar

d,

to i

no s

er s

upe-

rio

r fís

icam

ent

als

seus

riv

als,

els

sup

erav

a en

l‘u

cont

ra u

, co

m q

ui s

uper

a ca

dire

s al

men

jad

or

de

casa

. C

anvi

s d

e ri

tme

cons

tant

s, g

ran

velo

cita

t, b

on

xut,

mo

lta f

aci-

litat

per

veu

re p

ort

eria

i un

a fo

rma

de

trep

itjar

la p

ilota

dig

na d

el m

illo

rs t

alen

ts d

els

“po

trer

os”

arg

entin

s. E

n d

efin

itiva

, re

gat

eig

pur

, fu

tbo

l fet

art

. T

ot

i ser

esc

olli

tm

illo

r ju

gad

or

del

to

rnei

g,

Ger

ard

no

en

va s

ort

ir c

amp

ió,

ja q

ue e

l Bar

ça v

a se

r el

imin

at p

el S

evill

a a

les

sem

ifina

ls.

Aix

ò n

o o

bst

ant,

sis

mes

os

des

pré

s, D

eulo

feu

tind

ria

la s

eva

reve

nja

par

ticul

ar d

avan

t le

s cà

mer

es d

e te

levi

sió

. Va

ser

al T

orn

eig

Inte

rnac

iona

l Ale

ví d

e F

utb

ol 7

, ce

le-

bra

t a

Aro

na.

Ger

ard

va

fer

cinc

go

ls d

uran

t el

to

rne

ig,

do

s d

els

qua

ls v

an s

ervi

r p

er d

erro

tar

el B

enfic

a a

la g

ran

final

. V

a to

rnar

a d

eixa

r un

a co

l·lec

ció

de

reg

atei

gs

i, so

bre

tot,

de

canv

is d

e ri

tme

i tre

pitj

ades

de

pilo

ta d

igne

s d

e te

nir

gua

rdat

s en

DV

D.

Sig

ui p

er l’

emo

ció

de

l’èp

oca

de

l’any

(el t

or

neig

se

cele

bra

va e

n d

ates

nad

a-

lenq

ues)

, si

gui

per

la v

ibra

ció

de

tant

s p

artit

s se

gui

ts,

rec

ord

o q

ue a

cas

a, e

l seu

est

il se

mp

re

des

afia

nt,

amb

co

nsta

nts

canv

is d

e ri

tme

i am

b e

l cap

aix

ecat

, es

va

arri

bar

a c

om

par

ar a

mb

el d

e Jo

han

Cru

yff.

Ger

ard

, am

b e

l seu

fut

bo

l, m

’hav

ia a

vanç

at u

na s

etm

ana

el m

illo

r re

gal

de

reis

.D

es d

e lla

vors

, G

erar

d n

o h

a p

arat

de

créi

xer

i mill

ora

r en

les

dife

rent

s ca

teg

ori

es p

er le

s q

uals

ha

anat

pas

sant

. La

sev

a p

rog

ress

ió h

a es

tat

esp

ecta

cula

r, f

et q

ue h

ap

rop

icia

t q

ue a

que

sta

tem

po

rad

a q

ue h

a ac

abat

, D

eulo

feu,

to

t i s

er ju

gad

or

de

pri

mer

any

, l’h

agi j

ugad

a g

aire

bé

tota

am

b e

l cad

et A

, eq

uip

am

b q

uè h

a es

tat

cam

-p

ió d

e Ll

iga

i del

Cam

pio

nat

de

Cat

alun

ya.

Am

b la

Sel

ecci

ó C

atal

ana,

els

seu

s èx

its n

o h

an e

stat

men

ors

, ja

que

Ger

ard

s’h

a p

rocl

amat

cam

pió

del

Cam

pio

nat

d’E

span

ya,

tant

en

cate

go

ria

sub

14 c

om

sub

16.

Deu

lofe

u és

un

jug

ado

r d

esca

rat,

am

b u

na f

acili

tat

inna

ta p

er s

uper

ar e

ls r

ival

s en

l’u

cont

ra u

i p

er v

eur

e p

ort

eria

. A

aq

uest

es c

arac

terí

stiq

ues,

s’h

i sum

a un

a co

n-

fianç

a en

si m

atei

x i u

n ca

ràct

er g

uany

ado

r es

pec

tacu

lars

. T

ant

és a

ixí q

ue a

la s

èrie

La

Cla

sse

del

Bar

ça q

ue v

a r

od

ar T

V3

amb

div

erso

s ju

gad

ors

del

pri

mer

eq

uip

id

el p

lant

er b

lau-

gra

na,

Ger

ard

hi p

artic

ipav

a en

el c

apíto

l del

s la

tera

ls,

amb

Gio

i B

elle

tti,

i un

par

ell d

e ve

gad

es e

ls e

ncar

ava

en l’

u co

ntra

u i

s’en

fad

ava

per

què

no

els

po

dia

sup

erar

. A

mb

to

tes

aque

stes

car

acte

ríst

ique

s, s

i Ger

ard

aca

ba

de

po

lir e

l seu

joc

i tr

ebal

la a

mb

hum

ilita

t -

és e

ncar

a ex

cess

ivam

ent

ind

ivid

ualis

ta-

es p

ot

conv

ertir

en

un g

ran

jug

ado

r d

e fu

tbo

l. G

erar

d é

s la

per

la d

el p

lant

er b

lau-

gra

na,

la jo

ia d

e la

co

rona

. P

ort

a l’e

ssèn

cia

del

bo

n fu

tbo

l a le

s se

ves

bo

tes.

Si e

l fut

bo

l no

es

torn

a b

oig

, q

ue s

emb

la q

ue v

agi p

eraq

uest

cam

í, ju

gad

ors

co

m G

erar

d h

auri

en d

e m

arca

r el

fut

ur d

el F

C B

arce

lona

.


Arm

and

E

lla

és

un

juga

dor

ca

mer

unès

, es

que

rrà,

d

ese

tze

anys

, que

rec

orre

la b

and

a d

els

cam

ps

de

la c

iuta

tes

por

tiva

Joan

Gam

per

com

poc

s ju

gad

ors

ho fa

n al

pla

nter

bla

u-gr

ana.

Am

b e

ll, e

l Cad

et A

, el J

uven

il B

o e

lJu

veni

l A (e

qui

ps

amb

què

ha

juga

t aq

uest

a te

mp

orad

a)d

isp

osen

d’u

n d

els

extr

ems

més

ràp

ids

que

s’h

agin

vis

tm

ai a

la M

asia

. A

rman

d é

s un

del

s m

olts

cam

erun

esos

que

, per

mitj

à d

e la

Fun

dac

ió S

amue

l Eto

’o, h

an a

rrib

atal

pla

nter

bla

u-gr

ana

en e

ls d

arr

ers

anys

, i c

om m

olts

d’e

lls, e

ls s

eus

inic

is e

n el

futb

ol n

o va

n se

r fà

cils

.A

rman

d v

a co

men

çar

a ju

gar

a fu

tbol

als

cin

c an

ys, a

lC

amer

un. E

n ca

mp

s d

e te

rra

mol

t d

ifer

ents

d’o

n ju

gaac

tual

men

t, a

mb

pilo

tes

imp

rovi

sad

es i

sens

e l’a

pro

vaci

ód

els

seus

par

es, a

qui

no

feia

mas

sa g

ràci

a q

ue e

l seu

fill

es p

assé

s el

dia

xut

ant

una

pilo

ta e

n co

mp

tes

d’a

nar

aes

cola

. Ella

es

va fo

rjar

un fí

sic

i una

cap

acita

t d

e llu

itaad

mira

ble

s i v

a an

ar c

reix

ent

fins

arrib

ar a

ls d

otze

any

s,ed

at e

n q

uè li

va

canv

iar

la v

ida.

El d

esem

br

e d

el 2

005,

Arm

and

va

par

ticip

ar a

l Tor

neig

Inte

rnac

iona

l Ale

ví d

eFu

tbol

7 d

e D

igita

l Plu

s, a

mb

la s

elec

ció

del

seu

paí

s. E

rala

prim

era

edic

ió q

ue a

que

sta

sele

cció

par

ticip

ava

enaq

uest

tor

neig

, i h

o va

fer

amb

un

pas

fulg

uran

t. A

mb

el

gaire

bé

hom

ònim

d’E

to’o

, Eto

ck, a

l cap

dav

ant,

Cam

erun

va d

eixa

r un

a gr

an im

pre

ssió

. Tot

i q

ue e

ra fà

cil d

eixa

r-se

enllu

erna

r pel

s m

és d

e d

eu g

ols

que

Gae

l Jun

ior E

tock

va

fer

dur

ant

el t

orne

ig, a

ls o

bse

rvad

ors

del

Bar

ça e

ls v

a cr

i-d

ar l’

aten

ció

un a

ltre

det

all d

el jo

c d

els

afric

ans:

les

due

sb

and

es. C

ond

uïd

es p

er O

livie

r M

ouss

ima

i sob

ret

ot p

erA

rman

d, v

an s

er e

l mal

son

del

s eq

uip

s riv

als,

am

b c

an-

FUTB

OL


vis

de

joc

mol

t p

reci

sos,

exh

ibic

ions

físi

que

s co

nsta

nts

ino

mb

rose

s p

assa

des

de

gol a

rrib

ant

a la

líni

a d

e fo

ns. L

ate

mp

orad

a se

güen

t, A

rman

d E

lla a

rrib

ava

al B

arça

, eq

uip

al q

ual n

o va

tar

dar

a a

dap

tar-

se. S

i el f

utb

ol é

s en

gra

np

art

velo

cita

t, A

rman

d p

ot a

rrib

ar m

olt

lluny

. Pot

juga

rta

nt p

er la

ban

da

dre

ta c

om p

er l’

esq

uerr

a. E

l cam

p s

e li

que

da

pet

it. V

eloc

itat,

pot

ènci

a, i

més

vel

ocita

t. F

utb

old

e Fó

rmul

a 1.

Ella

gar

ante

ix n

oran

ta m

inut

s d

e llu

ita p

erp

artit

, des

equi

libra

nt c

onst

antm

ent

per

ban

da

i fen

t av

o-

rrir

el s

eu m

arca

dor

. A

més

, el c

amer

unès

ha

dem

ostr

atun

a gr

an p

rogr

essi

ó d

es q

ue v

a ar

ribar

a l

a M

asia

iaq

uest

any

s’h

a p

roc

lam

at c

amp

ió d

e Ll

iga

i d

elC

amp

iona

t d

e C

atal

unya

am

b e

l Cad

et A

. Tot

i ai

xò,

Arm

and

enc

ara

té a

spec

tes

del

joc

per

mill

orar

, sob

reto

tle

s ce

ntra

des

i l’a

rrib

ada

a go

l. S

i aco

nseg

ueix

mill

orar

-ho

, es

par

larà

forç

a te

mp

s d

’aq

uest

cam

erun

ès.


Raf

a A

lcàn

tara

és

un in

terio

r hi

span

ob

rasi

ler

de

setz

e an

ys,

que

jug

a a

les

cate

go

ries

infe

riors

del

Bar

ça d

es d

e fa

qua

tre

anys

i és

un

del

s ju

gad

ors

més

pro

met

edo

rsd

el p

lant

er.

Raf

a és

el g

erm

à p

etit

de

Thi

ago

Alc

ànta

ra,

jug

ado

r d

el B

arça

Atlè

tic i,

co

m e

ll, h

a p

refer

it ju

gar

am

b la

sel

ecci

ó e

span

yola

, se

lecc

ió a

mb

la q

ual j

a ha

deb

u-ta

t en

la

cate

go

ria s

ub-1

6. T

ot

i ai

xò,

Raf

a p

rese

nta

en e

l jo

c, u

nes

cara

cter

ístiq

ues

dife

rent

s d

e le

s d

el s

eu g

erm

à, c

om

ença

nt p

er u

na d

e b

àsic

a: p

refe

reix

la c

ama

esq

uerr

a.

Que

Raf

a és

bra

sile

r, t

e n’

ado

nes

així

que

li v

eus

toca

r la

prim

era

pilo

ta.

Aix

ò n

o o

bst

ant,

co

m q

ue h

a ar

ribat

de

ben

jove

al p

lant

er,

sap

què

és

el B

arça

i ta

mb

é sa

pq

uè é

s se

r se

nsib

le a

un

det

erm

inat

est

il d

e jo

c. É

s co

nsci

ent

que

la p

ilota

és

un a

liat

que

s’h

a d

e cu

idar

, i n

o u

na a

rma

llanc

ívo

la.

A m

és,

a d

iferè

ncia

del

seu

ger

mà

(Raf

a no

és

ni d

e b

on

tro

s ta

n in

div

idua

lista

co

m T

hiag

o),

amb

els

any

s, h

a ap

rès

que

a la

sal

a d

e m

àqui

nes

de

l’eq

uip

, un

to

c va

l més

que

un

reg

atei

g i

el c

erve

ll va

lm

és q

ue e

l mús

cul.

Am

b t

ot,

Raf

a és

un

jug

ado

r m

olt

ben

do

tat

tècn

icam

ent.

Té

una

gra

n es

que

rra,

am

b la

qua

l ha

sorp

rès

mo

lts p

ort

ers

al ll

arg

de

la t

emp

ora

da,

tan

td

e fa

lta (

és u

n b

rilla

nt ll

ança

do

r d

e tir

s lli

ures

),co

m d

e ju

gad

a. E

s co

l·lo

ca f

orç

a b

é al

cam

p,

arri

ba

mo

lt b

é d

e se

go

na lí

nia

per

mar

car

go

ls i

tro

ba

amb

mo

lta f

acili

tat

línie

s d

e p

assa

da

que

do

nen

pro

fund

itat

a l’e

qui

p i

que

mo

lts c

op

sd

eixe

n el

dav

ante

r en

la in

elud

ible

ob

ligac

ió d

em

arca

r. P

el q

ue f

a al

co

mp

one

nt f

ísic

, no

més

cal

ob

serv

ar l

a fa

cilit

at a

mb

què

es

des

pla

çap

el c

amp

per

co

mp

rova

r q

ue,

en a

que

st a

spec

-te

, ta

mb

é és

sup

erio

r al

s ju

gad

ors

de

la s

eva

cate

go

ria.

Am

b u

n p

are

cam

pió

del

mó

n d

e fu

t-b

ol (

el s

eu p

are

és M

azin

ho,

exju

gad

or

del

Cel

ta i

del

Val

ènci

a) i

una

mar

e ca

mp

iona

de

futb

ol,

aque

st f

et n

o s

orp

rèn

ning

ú.

A

lcàn

tara

po

sa la

cla

sse

en u

na g

ener

ació

mo

ltfís

ica

del

pla

nter

bla

ugra

na.

És

la c

lara

co

rro

-b

ora

ció

que

els

esq

uerr

ans

tene

n al

gun

a co

saes

pec

ial.

I és

que

Raf

a p

ort

a el

do

rsal

10.

I ja

se

sap

que

el d

ors

al 2

, el

3,

el 6

, o

el 2

2, e

ls e

le-

gei

xes

tu,

per

ò e

l 10.

.. t

e’l d

one

n.

FUTB

OL


TEXT: ÀLEX RUBIES · FOTOS: ORIOL ROCA

“No pots caure”, diu el principi dels alpinistes. Lagràcia del joc, però, és que la possibilitat hi és. Elcervell reacciona al joc amb la mort, a la por alno-res, a la por de caur e, al mal, al patiment.L'adrenalina és una de les raons de l'atracció pelperill d'aquells que viuen “al fil de l'impossible”.L'amor a la natura, la passió per la llibertat i elsimple repte personal de saber que s'és capaç,són altres “excuses”. “No pots caure”, tornem alprincipi. La r ealitat, de nou, és que sí que potscaure. L'Ester Sabadell ho sap. L'any 2003, enuna expedició a l’Illa de Guadalupe amb l'equipdel programa Al filo de lo imposible, va viur e lapitjor experiència a la muntanya, de la seva vida.En un descens a ràpel, ella i el seu companyXabier Iturriaga, van caure després que els arbresi les pedres on s’agafaven cedissin. En la caigu-da, el seu company va per dre la vida i ella varesultar ferida de gravetat. V a trigar un any arecuperar-se. Malgrat això, dotze mesos méstard, i després d'haver suportat la incertesa de nosaber si tor naria a caminar, ja ascendia un vuitmil. Així és ella, una muntanyenca, una amant dela natura i dels reptes. És una lluitadora que vigi-la cada pas que fa, perquè “no pots caure”.

Explica’m una mica com vas començar amb l’es -calada?

Quan tenia setze anys, em vaig apuntar a unscampus als Pirineus, amb el Centre Excursionista

de Catalunya. Van ser tretze dies que em van can-viar la vida. Vaig tornar d’aquella experiència dientque ja sabia què volia fer la resta de la meva vida.Volia fer muntanya. Als setze anys, vaig descobrirels Pirineus.

Per tu, el muntanyisme és una filosofia de vida,oi?

A veure, dintre del muntanyisme, l’alpinisme, hi hadiferents disciplines. Una és amb esquís, l’altra ésl'escalada, l’altra és l’ascensió a altes muntanyes,les expedicions… hi ha moltes activitats. Jo cr ecque l’alpinisme, com bé dius, és molt més que unesport, és un estil de vida. És apostar per una filo-sofia que t’omple molt i que vius amb molta pas-sió.

He llegit que no t’agrada definir -te, precisament,com a escaladora ni com a alpinista. A tu t’agradaque et diguin que ets muntan yenca. Per què?

Perquè és l’origen de tot. V aig començar en aixòperquè a mi m’encanta la muntanya. A mi m’agra-da l’alpinisme i l’escalada per què adoro la mun-tanya. Per això, jo em consider o per sobre de totmuntanyenca o muntanyesa. La muntanya va lli-gada a mi en tots els sentits.

Als setze anys, vas veure un programa que et vaenganxar, oi?

Doncs sí. Tornant dels campaments de què parlà-vem, ens van passar un vídeo de Al filo de lo

50 esforç

ESCA

LAD

A

Escalada 10/7/09 20:07 Página 50

imposible. Jo vaig començar a fantasiejar ambla idea de treballar amb aquella gent i de fer elque ells feien. V aig tenir la sort de conèixer lagent d’aquest pr ograma casualment.Necessitaven dues noies per fer una expedicióa l’Himàlaia, i una de les noies que tenien es vaquedar embarassada. Jo, aleshores, tenia vint-i-cinc anys. T enia experiència d’altitud, i enaquest món no hi ha moltes noies. Per això emconeixien, m’ho van oferir i vaig dir: “on haig designar?”.

Com és viure “al fil de l’impossible”?

La veritat és que és una vida atípica. Entenentcom a normal la vida de la gent que està acos-tumada a aixecar-se cada dia a les set, anar al’oficina, tornar a casa… La meva rutina és moltdiferent. És entr enar, pr eparar expedicions,viatjar… Pot semblar que els alpinistes somgent que no toquem de peus a terra per quèestem per sobre dels núvols, però no és així. Larealitat és que, com que sabem que el que femté molt de risc, som molt conscients de laimportància de tots els nostr es moviments.Som gent que abans de fer un pr ojecte l’estu-diem detingudament per saber -ne els riscos iels perills i poder-los evitar.

Va haver -hi un accident que et va marcar lavida.

Sí, professionalment, vaig estar un any sensefer activitat de muntanya. V aig passar tr esmesos a l’hospital; després, un any de rehabili-tació, primer en cadira de rodes, i després, vaigcomençar a caminar . Psicològicament, va sermolt dur perquè els metges no m’asseguravendel tot si tor naria a caminar i si podria tor nar aescalar. Malgrat això, mai no em vaig desespe-rar. M’ho vaig prendre com si pugés una mun-tanya: el repte era curar-me, per tant havia d’in-tentar anar fent els passos per r ecuperar-me.

ESCA

LAD

A


Aleshores, vaig anar mar cant-me aquestsobjectius a curt termini, sense desesperar -me. I gràcies a això, vaig poder anar a poc apoc i em vaig curar sense problemes.

Podríem dir, doncs, que una persona muntan-yenca afronta la vida d’una altra manera?

Sí. Jo, personalment, aquesta experiènciame la vaig pr endre com una ascensió. Peròés que ara, les ascensions, me les plantejocom una superació, com la que vaig haver defer per recuperar-me. La muntanya em vaajudar a superar l’accident, i l’accident m’a -juda ara a superar reptes que em pugui plan-tejar.

Per sobre de tot, se’t veu molt optimista.

És que els alpinistes, per sobr e de tot, somgent optimista, i jo en sóc molt. Si des delprincipi m’hagués quedat amb les paraulesnegatives del doctor que deia que segura-ment no tor naria a escalar , m’hauria deses-perat. Ell, però, tampoc no em va tancar lesportes i em deia: “ja ho veurem”. I jo em vaigagafar a aquesta idea i em vaig proposar llui-tar almenys per intentar-ho.

El principi de l’alpinista és que “no potscaure”, però la gràcia de l’alpinisme és que elrisc i la possibilitat de caure, hi són. Comafrontes aquest risc?

Hi ha dos riscos. Un que es pot intentar con-trolar, i un que no pots controlar directament.El controlable, el minimitzem a zer o, prenemtotes les mesur es perquè sigui zer o. El queno podem controlar, per exemple, que caiguiuna allau, l’intentem assumir . Cal jugar ambaixò. Hem d’intentar anar pel lloc més seguri, dintr e d’això, encara que hi hagi riscos,assumir-los, conèixer-los i mirar d’evitar -los.Jo, personalment, els afronto pensant queval la pena córr er aquests riscos, per quèrealment és el que m’agrada fer.

A la muntan ya, tens temps per pensar i perestar sola. La música hi ajuda?

Com dius, a la muntanya hi ha moltes hor esde soledat i passes moltes estones amb tumateix, amb el teu món interior . En aquestsentit, la música m’ajuda i m’acompanya. Ami, la música, em transporta, i ara r elacionomúsiques amb viatges. Tornar a escoltar unacançó em fa viatjar desperta al moment que

la vaig sentir i va suposar quelcom d’especial.

En una ocasió, el Sabina va ser més que unacompanyant, oi?

Sí, tornem a l’accident. En aquella ocasió, aGuadalupe, després de l’accident, vam haverd’esperar setze hores que arribés l'helicòpterde rescat. Durant aquesta espera, va seramb mi el Sebastián Álvaro i em va estar can-tant tota la nit, per què no m’adormís, lacançó Peces de ciudad, del Joaquín Sabina.Va ser molt especial, i ara, cada cop que l’es-colto, per a mi té un valor molt especial. Apart, el Sebas coneix el Pancho V arona, elguitarrista del Sabina. Aleshores, el Panchitoli va explicar la història al Sabina, que es vaemocionar i va dir que em volia conèixer . Undia, vam quedar i el vaig conèixer. Aquell diava ser únic per què em va dir: “Por una vezpuedo decir que una de mis canciones haservido realmente para algo”.

Abans, hem parlat de la rutina de vida de lagent “normal”. Suposo que tu deus teniramics que porten aquest estil de vida.Com hoentenen, ells, que tu visquis d'aquesta mane-ra?

Doncs, suposo que ells ja ho tenen assumit ipotser sóc una mica el bitxo “rar o”. Però jocrec que assumeixen que sóc alpinista, aixícom un altre pot ser arquitecte, metge o eco-nomista. Per ells, dintr e de la no-normalitat,la vida que porto és la que em pertoca, per-què sempre he viscut així i m'han conegutvivint d'aquesta manera. El dia que treballi devuit a vuit és quan pensaran que em passaalguna cosa.

Has parlat de bones i males estones, devivències. Però, què diries que t'ha aportat,aquest esport, per sobre de tot?

M'ha aportat vida. La muntanya m'ha fet talcom sóc ara. La muntanya, la natura i l'alpi-nisme m'han transmès molts valors. Heaprès que cal superar -se, que de vegadescal sacrificar-se per aconseguir un objectiu,que les coses materials, a la fi, no són impor-tants... Això és molt important, per què, allàdalt, l’única cosa que compta és tenir gas perpoder desfer una mica d'aigua i de menjar .Allà, tenir l'últim mòbil que ha sortit no té capmena d'importància. Tot això és el que sóc joara, per tant la muntanya ho ha significat totper a mi.

A més, t'ha permès conèixer llocs espectacu-lars. En una de les darreres entrades del teubloc (red.barrabes.com/EsterSabadell) parla -ves del P akistan. Què té d'especial, aquestaterra?

He estat set vegades al Pakistan i conecsobretot la part del país de les muntanyes. Hiarribem per la capital, Islamabad, però deseguida agafem el cotxe o l'avió per anar aprop de les muntanyes. Que què té d'espe-cial? Doncs la gent. La gent dels pobles delcostat de les muntanyes són quasi com lameva segona família. Són gent que apr eciomolt, que estimo molt i amb qui m'entencmolt bé per què tenen uns valors molt sem-blants als meus. V iuen en situacions moltextremes, a tres mil metres d'alçada, i tenenun caràcter com el del paisatge, extr em, iaixò a mi em va molt.

I et fa ràbia, la imatge que es dóna sempredel Pakistan?

Doncs sí, és clar . Es generalitza molt. Per ami són la meva segona família, i amb aques-tes generalitzacions és com si insultessin unapart de mi. Hi ha gent molt bona, al Pakistan,i no es mer eixen que només surtin notíciesdolentes d'aquell país.

El P akistan és només un dels teus destins.Has viatjat per tot el món.Com s'ho pot fer, unalpinista, per poder viatjar i viure de la sevapassió per la muntanya?

És difícil, perquè es tracta d'un esport mino-ritari. Jo cr ec que molt poca gent devemviure de l'alpinisme. Jo intento fer conferèn-cies, tr eballo amb la gent de Al filo de loimposible, que ens paguen per documental.Però, sobr etot, m'he buscat patr ocinadors,com ara la marca The North Face. Gràcies aaquesta mar ca he pogut aconseguir , nonomés el r ecolzament per al material, sinótambé formar part del grup The North Face iconèixer gent i atletes molt importants quem'han obert moltes portes.

Ester Sabadell, una vida al límit, un amor perla muntanya sense fi. V ivia sota el lema “nopots caure”. Però un dia, va patir un accidentque la va marcar per a tota la vida. Tot i això,es va aixecar i va continuar amb l'ascens capals seus somnis. L'Ester , una muntanyencade cap a peus que ha tr obat en la vida “al filde l'impossible” el seu leitmotiv particular. çe

esforç 53


ESCA

LAD

A


esforç 55


çe

MO

TOR

La gasolina i la febr e pel motor esduu a la sang. Són molts els cam-pions que formen part de sagues

d’amants de la velocitat. La Laia Sanz(11 de desembr e de 1985, Corbera deLlobregat) n’és una. Actualment, és totauna campiona, amb vuit títols mundials al’esquena. Fan de Puyol i del FCBarcelona i membr e de l'equip Repsol-Montesa HRC, va començar quan noaixecava ni un pam de terra.Amb només dos anys, quan només feiauns mesos que caminava, ja feia lesseves primeres passejades en bicicleta.El seu pare, amant de les motos, l’asseiaal dipòsit de la moto, des d’on gaudia delvent a la cara i del "rum, rum" del motor

a les cames, als músculs, als ossos, alcor. Amb només quatr e anys, d'amagatdel seu germà Joan, va agafar la sevamoto, un Cota 25. Era la seva passió iningú l'aturaria. Deu anys després, guan-yaria el seu primer Campionat d'EspanyaCadet, sent l’única noia en participar -hi.Però anem a poc a poc. L’any 1992, ambset anys, va acabar vuitena en la sevaprimera pr ova del Campionat deCatalunya. Des d'aquell dia, ja no va dei-xar de participar-hi. El 1997, va guanyarla primera carrera i va participar en el pri-mer trial. Començava la carr era d'unaestrella.Era l'any 2000, aquell en què havia d'a-rribar la fi del món. I així va ser, al menysla fi del món del motor d'abans de la LaiaSanz. Amb només catorze primaver es,va guanyar , contra tot pr onòstic, elCampionat d'Espanya Cadet. Set anys després, i havent aconseguitset títols mundials de trial consecutius,va ser guar donada amb el Pr emiNacional de l'Esport Reina Sofía. V a serun 18 de juliol i es va sentir , segons lesseves paraules, "molt or gullosa d'acon-seguir el pr emi més important que potrebre una esportista espanyola". Aquell

any, però, se li va escapar el títol mundialen benefici de l'Iris Krämer . V a quedarsegona empatada a punts amb l'aleman-ya. Un any després, però, la jove i extr ema-dament talentosa Laia Sanz va fer histò -ria. La casualitat va voler que fos al cos-tat de casa seva. Concr etament, alParcmotor Castellolí de Bar celona. Allà,el 19 d'agost de 2008, es convertia en laprimera en aconseguir vuit títols mun-dials. D'aquesta manera desfeia l'empatamb mites del trial com ara el DougieLampkin o el Jordi Tarrés, amb set mun-dials cadascun.Fa unes setmanes, va començar elMundial 2009. La Laia va guanyar la pri-mera pr ova. Demostrant que encara téambició i que és la més exigent amb simateixa, va afirmar sentir -se "satisfeta",però no es podia estar de reconèixer quehavia "comès alguns errors en la primeravolta". Una vida dedicada a les motos, unacarrera plena d'èxits i campionats mun-dials. A vui, amb només vint-i-quatr eanys i, tot i ser la millor en el seu camp,continua cer cant la perfecció, continuagaudint del "rum, rum" a les cames, alsmúsculs, als ossos, al cor.

56 esforç

LaiaSanz 11/7/09 12:07 Página 56

esforç 57

LaiaSanz 11/7/09 12:08 Página 57

Ilu1 11/7/09 12:03 Página 58

Ilu1 11/7/09 12:03 Página 59

60 esforç

HO

QU

EI H

ERB

A

Muralla 10/7/09 17:38 Página 60

62 esforç

HO

QU

EI H

ERB

A


esforç 63

Copa d'Eur opa, i va ser un dels millorsanys de la història del club. Aquesta tem-porada, suposo que inconscientment hemafluixat l'accelerador pensant que teníemel coixí dels títols de la temporada passa-da.

Però hi heu estat.

Sí. Hem jugat dues finals, hem perdut unasemifinal... però hem de mirar més enllà.Jo crec que és una llàstima, que la tem-porada té moments bons i momentsdolents, i aquesta n'ha tingut més delssegons.

Com la valores?

Doncs, no només pels títols, sinó per tot,bastant pitjor que l'anterior . Ha estat unatemporada més justeta. Hi ha hagut caresnoves, ha marxat gent important...

Com ara el Pol Amat.

Sí, és clar que és el jugador que ha estatescollit millor jugador del món i es nota.És un noi que, evidentment, mar cava lesdiferències. Li va costar , al principi, peròal final va demostrar que és un jugador declasse mundial. Potser és el que ens hafaltat aquest any, al davant.

Tu mateix has dit que l'an y passat us va faltarla Copa d'Europa. Si aquest an y entenem que,tot i no guanyar, heu fet un bon paper a la Lligai a la Copa, Europa encara seria una assignatu-ra pendent, no?

Sí, potser no estem acostumats, encara,al nou format de l’EHL. És una llàstimaperquè jo crec que aquest any teníem ungrup assequible. V am jugar -nos el passiamb un equip anglès, que era inferiorperò que va jugar millor. Però, en aquestsnivells, si et distreus deu minuts, ja etsfora.

Cap equip espanyol, però, sembla haver agafatla fórmula per a l’EHL.

La veritat és que ho sembla. La realitat ésque a Holanda i a Alemanya hi ha més fit-xes federatives i així s'entén la seva supe-rioritat. Però a Espanya hi ha moltíssimnivell, i és una llàstima perquè l'Egara s'ha

l'equip, de la selecció i del convuls mercatestival.La derrota a la final de la lliga, a més contra elrival que l'any passat havíeu guan yat (l'AtlèticTerrassa), va fer mal, oi?

Doncs sí. L'Atlètic és un equip que haguanyat cinc de les darreres sis finals queha jugat. L ’única que no ha guanyat vaser, com dius, l'any passat contra nosal-tres. És un equip molt complet i juguenmolt bé a hoquei, però sempre et queda lasensació que hi podíem haver fet unamica més. Era un play-off al millor de trespartits, i en vam per dre dos i en vamguanyar un. En aquests partits, tots elsgols que hem encaixat han vingut per pèr-dues nostres de pilota al mig del camp iper contraatac d’ells. De fet, el darr er golde la final que va decidir -ho tot va ser unregal nostre. Una llàstima.

Ho vau tenir a l’abast de la mà, per això.

Sí. En el primer partit al seu camp, siguanyàvem ja érem campions. Va ser unallàstima per què vam jugar una primerapart dolentíssima i, tot i això, vam acabarperdent en el gol d'or. És a dir, només quehaguéssim estat tr enta-cinc minuts unamica més concentrats, estic convençutque seríem campions de lliga per segonany consecutiu.

Què ha fallat, aquesta temporada, que no s'haaconseguit cap títol?

Suposo que un equip, quan guanya, cauen una certa r elaxació. L'any passat hovam guanyar absolutament tot, excepte la

TEXT: ÀLEX RUBIESFOTOS: ORIOL ROCA

El sol al cel, cap núvol entr e elsrajos abrasadors i la nostra pell.Són dos quarts d'una. “Potser no

hem escollit la millor hora per quedar”,penso. El Willy arriba en moto. “Passeu!Què hi feu aquí fora?”, ens convida ama-blement. Entr em al Polo, un club que jahem visitat en altres ocasions amb Esforç.“Bona gent, aquests del Polo”, comentemamb l'Oriol. Arribem al camp d'hoquei. Elsol crema cada cop més. El Willy es va acanviar, mentre posem la porteria a lloc,muntem els focus i lluitem per esquivarels rajos ultraviolats. Cinc minuts després,puja el nostre protagonista. Casc, guants,proteccions al tr onc i les cames. “Pobr enoi... Potser no hem escollit la millor horaper quedar”, no em puc estar ara de dir -ho en veu alta. “No passa r es, hi esticacostumat”, r espon. Les gotes de suorfan evident que no hi està del tot acostu-mat. “Bona gent aquests del Polo”, ara hopenso en referència al Willy. L'Oriol, suanttant o més que el Willy , ja té la càmera.“Comencem?”.

Aquesta no ha estat una bona temporadaper al Polo. Després d'un any històric peral club de Pedralbes, amb tots els títolsestatals a les vitrines, aquesta temporadaes pr esentava com un r epte difícil desuperar. El r esultat final ha estat bastantdescoratjador. Tot i haver arribat a duesfinals i a una semifinal, han acabat sensecap títol. El Guillem Ruiz ha format, ambl'Oriol Fàbregas, una de les porteries mésprometedores de la Primera Divisió esta-tal. Parlem amb ell d'aquesta temporadarecentment acabada, del seu futur i del de


sembla com estan quedant les coses?

A mi em sembla que tots els jugadors, sino assoleixen els objectius en el club ones tr oben, busquen un pr ojecte que elspugui oferir més garanties d'èxit. Enaquest sentit, és clar que, amb la candi-datura per als Jocs Olímpics de Madrid, alClub de Campo hi han arribat molts dinersi es pot fer un equip molt fort. I és difícilcompetir amb això.

Tant com per fer un equip que posi en perill lasupremacia catalana a la Lliga?

Sí, no en tinc cap mena de dubte. Fa cinco sis anys que van començar amb aques-ta política de contractar jugadors de moltbon nivell, però mai no han guanyat laLliga. Estic convençut que, per aquestmotiu, tenen una espina que la temporadavinent miraran de treure's.

Què et sembla aquesta política de fitxatges?

És correcta. Però, com en totes les cosesde la vida, hi ha un límit. No cr ec ques'hagi de jugar amb un equip de “galàc -tics”. S'ha de tenir algun jugador delsmillors, tr es o quatr e que mar quin lesdiferències, però sense oblidar el planter .La resta han de ser de la casa.

Parlem de vosaltres. Us heu reforçat amb duespeces importants com en Witthaus i el P auQuemada. Vénen a cobrir el que tu mateix reco-neixies que ha estat el vostre punt feble, ladavantera. Amb ells dos i l'equip d’aquestatemporada, torneu a ser favorits?

Sí, per què al mig hi tenim dos jugadorsdels millors, com són els germansFàbregas, olímpics tots dos. Al darr ere hitenim el Matias Rey; per mi, el millordefensa del món. I al davant, sí que ésveritat que depenem molt del penal, queés molt bo. Però així que els equips ensestudien, no tenim r ecursos. Ara tindr emalgunes cartes per sorpr endre els rivals.En Witty segur que serà una peça impor-tant, perquè coneix bé la lliga i és molt bo,i el Quemada serà important per què, amés de ser un davanter molt bo, és unexpert en el llançament dels penals.

ens agradi o no, no hi ha molta gent. Si etsen el cercle en què es confia en tu interna-cionalment, t'arribarà el moment. El que éscert és que l'hoquei herba és un esportcada cop més competitiu i que exigeix mésprofessionalitat. Si estàs disposat a sacrifi-car-te, pot ser que t'arribi el moment.Cadascú s’ha de plantejar si hi està dispo-sat. Jo penso que, si em mantinc dintre delcercle de què et parlo, potser m'arribarà elmoment. Però també tinc clar que, a lavida, aquestes coses també depenen unamica de la sort.

L'exemple a seguir seria el del teu compan y,l’Oriol Fàbregas, per exemple?

Sí, més o menys. Ell ha tingut la sort detrobar una porteria d'un equip molt com-petitiu. Ha pogut jugar bastant i, tot i queha tingut moments millors i moments pit-jors, ha treballat força i han comptat ambell.

Hi ha qui diu que ell i tu formeu un dels millorstàndems joves de la Lliga. Tu què en penses?

Sí, ens ho han dit alguna vegada. Per miés una alegria i ho valor o molt positiva-ment. Sobretot tractant-se d'un companyamb qui ara ja compten per a la seleccióabsoluta. És un orgull.

Aquest estiu, com cada an y, s'estan vivintmolts moviments entre els favorits a la Lliga. Al'Egara, canvis a la banqueta i a la davantera; al’Atlètic i al mateix P olo, baixes i fitxatges; imolts moviments, al Club de Campo. Què et

quedat a quarts dos cops i l'Atlètic, l'anypassat... I cada any es cola algun equip aquarts que penses “jo podria ser -hi”. I sino és el teu equip, algun altr e d’espanyolque té el nivell per lluitar i per donar lasorpresa.

Parlem de l'an y vinent. Després d'un an y enblanc, quin és l'objectiu?

Home, després d'un any en blanc, seriaimportant aconseguir algun títol. Jo esticconvençut, tinc la certesa, que el clubestà fent un projecte guanyador i crec queestem buscant un títol. A més, crec que elclub té la intenció d'organitzar l’EHL, cosaque faria que entréssim a la Final Four ,que sempre és a Holanda.

Tu, personalment, et marques alguna meta?

Sí que tinc metes. He jugat a tots elsnivells de la selecció, fins i tot a l’absolu-ta de sala, i tinc la meta de consagrar -meen el Polo i arribar a la selecció, que seriaun somni. A més, me'n vaig un semestr ea Bèlgica i també coneixeré l'hoquei d'unaltre país. I alguna cosa hi ha per aquí.

Què vols dir?

Alguna pr oposició informal, però ja veu -rem... Hi estic bé, al Polo.

Parlaves de la selecció. T’hi veus, acomplintaquest somni en un futur no gaire llun yà?

La vida fa moltes voltes i en aquest esport,

64 esforç

çe


esforç 65


66 esforç

RU

GB

I

Sales 10/7/09 17:43 Página 66

esforç 67

Quinze anys enr ere naixia un delsclubs de rugbi més, diguem-ho així,singulars del nostr e país. Parlem,

evidentment, del Rugby Sales V iladecans,els tasmanians, com se’ls coneix en el mónde la pilota ovalada, un equip impulsat perun aleshores jove estudiant d’INEF anome-nat Laur eà Fanega. T res lustr es amb lesanades i vingudes pròpies d’un club joveque practica un esport minoritari, peròsempre amb la il·lusió d’impulsar i donar aconèixer a la seva ciutat els valors sobr eels quals se sustenta aquest meravellósjoc que és el rugbi. Felicitats, nois!

“Encara que jo era nedador des de benpetit”, ens explica el mateix Laur eàFanega, “sempr e m’havia agradat moltveure el rugbi quan feien el 5 Nacions a la2, tot i que no entenia res. Va ser quan vaigentrar a l’INEFC de Bar celona que imme-diatament vaig posar -me a jugar a l’equipde la Facultat, Els Óssos. Va ser en aquestequip i de la mà del Dr . José AntonioSancha, dir ector de l’INEFC en aquellmoment, que em vaig enamorar definitiva-ment del rugbi.” Des d’aleshores en Laureàha jugat en difer ents clubs de Barcelona, iactualment, a més de ser el cap visible delSales, és pr ofessor de l’assignatura de

Rugbi a la llicenciatura de Ciències del’Activitat Física i l’Esport de Blanquer na(Universitat Ramon Llull) i fa d’entr enadordel Castelldefels Rugby Union Club. Peròtornem a la història que avui ens ocupa. Iés que en Laureà, veient que molts munici-pis del seu voltant tenien un club de rugbi,va pensar a tirar -ne endavant un aViladecans. “La veritat és que no va seruna decisió gair e meditada, tot i que elresultat obtingut ha estat magnífic. V amintentar tirar endavant la iniciativa al’Institut Sales de V iladecans, i des de lla-vors fins ara.” El nostr e interlocutor famemòria i r ecorda que la primera jor nadaactiva del club va ser un divendr es a latarda, en acabar les classes de l’Institut.“Amb la col·laboració de Ramon Banús,professor d’Educació Física del centr e,vam organitzar un taller de rugbi perensenyar l’esport als alumnes. El primerdia van ser cinquanta-cinc nois i noies, imolts encara són membr es del club.”D’aquell primer dia van sor gir els tasma-nians, amb un apel·latiu nascut del fet que“ens identificàvem molt amb el dimoni deTasmània, el dibuix animat, per què ér emuna mica com ell: simpàtics, dinàmics iesbojarrats. Per compensar tanta ener gia,vam tancar aquest dimoni en un triangle

blanc, símbol de l’ordre, i vam crear el nos-tre escut. En el seu honor , abans decomençar els partits ens abracem al migdel camp i cridem tres vegades el nom delnostre dimoni: tasmanians, tasmanians,tasmanians”. Com ja hem comentat en laintroducció, el Rugby Sales V iladecans ésun equip singular i difer ent de la r esta.Només així s’entén que la primera juntadirectiva tingués una mitjana d’edat desetze anys, amb en Laur eà, de vint-i-un,com el més veterà de tots. Aquells inicis iels anys posteriors, el seu fundador elsqualifica d’espectaculars. “V am arribar atenir un equip juvenil, un de femení, un decadet i una escola. V am tenir col·labora -dors d’un altíssim valor personal i pr ofes-sional, com Paz Estevan i Susan Monclús,totes dues jugador es inter nacionals.També Antoni Caparrós i José AguileraGoku, companys de l’INEF , i RamonBanús, pr ofessor de l’Institut Sales. Hemorganitzat gires per la Br etanya i tor nejosde rugbi platja, hem participat en mil i untornejos, fins i tot a unes vint-i-quatr ehores de bàsquet i unes dotze hor es denatació. Hem or ganitzats sopars i exposi-cions, hem estat a punt d’estr enar unaobra de teatre feta per jugadors, hem sor-tit a la tele, etc. D’aquests quinze anys,

TEXT: ORIOL RODRÍGUEZ · FOTOS: ORIOL ROCA

Sales 10/7/09 17:44 Página 67

68 esforç

RU

GB

I

Sales 10/7/09 17:44 Página 68

esforç 69

destacaria que no ha canviat res de l’espe-rit inicial del club: entendr e el rugbi comuna manera de viure i com una manera defer amics. Actualment, molts dels que vamfundar el club continuem junts i som partd’una gran família tasmaniana. Qualsevoljove de Viladecans coneix els tasmanians.”Ara, però, com es pot intuir en les declara-cions d’en Laur eà, pel que fa a un plamerament esportiu, el Rugby SalesViladecans està en una situació d’hiber na-ció, perquè no té cap equip oficial en com-petició. “Molts jugadors estan repartits perdiferents equips de l’Estat i l’estranger , iens ajuntem per or ganitzar el nostr e tor-neig de rugbi màster anual, per Nadal, i perparticipar en tots els tornejos de rugbi plat-ja que podem. A més, acostumem a serconvidats a molts tornejos diferents, preci-sament, pel nostr e caràcter i el nostr etarannà. Fins a l’any passat vam tenir acti-va la nostra escola de rugbi, gràcies a lacol·laboració de l’Ajuntament i de diferentsescoles del municipi, però aquest any nol’hem pogut mantenir.” Tot i això, es preveuque la propera temporada tornin a la com-petició en algunes categories. “Com deiaabans, molts estem r epartits per difer entsindrets. Molts jugadors són a clubs com elCastelldefels RUC, l’INEF de Bar celona, elRugby Club Cornellà, el FC Barcelona, etc.També tenim tr es jugador es del màxim

nivell, que són l’Olga Asensio i la MaiteDelgado, subcampiones d’Eur opa ambl’INEF de Bar celona i membr es de lesseleccions catalana i espanyola, i laMontse Poza, que actualment juga a l’e-quip francès de la USA T i és inter nacionalamb la selecció espanyola. Cap any hemdeixat de pagar la nostra afiliació a laFederació Catalana de Rugbi, tot i no par-ticipar en cap competició oficial. Estemtreballant per aconseguir un equip masculíi un de femení en un termini no gair e llargde temps. A més, amb l’Ajuntament deViladecans també tr eballem en l’opció detenir línies de rugbi dibuixades en un campde gespa artificial de nova construcció,que ja està en obr es. Això ens permetriaobrir un nou horitzó i seria un gran r egald’aniversari.”

Havent sortit el nom de Montse Poza a laconversa, he de fer obligatòriament unpunt i a part en la conversa, ja que estemparlant d’una de les millors jugador esd’Europa. Els tasmanians poden tr eure pitamb orgull per aquest fet, ja que va ser alseu club on la Montse va descobrir elrugbi. “És més que un or gull”, reconeix enLaureà. “No només és una excel·lent juga -dora, sinó que a més és una personaincreïble. És capaç de baixar una tar da deFrança per assistir a una r eunió de JuntaDirectiva del Rugby Sales Viladecans i des-prés tor nar a marxar cap al país veí, perjugar un partit l’endemà. Ha estat des delsinicis una de les persones que més hanaportat al nostre club i a les nostres ganesde continuar el pr ojecte. Quan la veiem

Sales 10/7/09 17:44 Página 69

70 esforç

çe

jugar al nivell que està, doncs a tots i cada unde nosaltres se’ns omple el pit d’orgull.”

També n’hi ha per sentir -se orgullós i satisfetamb la tasca que el Rugby Sales V iladecansha anat fent durant aquests anys amb la sevaescola de rugbi, que actualment han hagut dedesfer però que esper en tor nar a obrir benaviat. “Més de mil cinc-cents joves deViladecans han passat pels nostres equips i lanostra escola, i això fa que siguem un clubmolt estimat a la nostra ciutat. La intenció éspoder tor nar a engegar -la sense per dre devista el nostr e sentit com a club: el rugbi ensha d’ajudar a ser més bones persones i, pertant, l’escola ha d’inculcar sobr etot valors irugbi, dos conceptes molts lligats.” Com indi-ca el nostr e entr evistat, a la seva escola nonomés formen futurs jugadors de rugbi, sinóque també intenten inculcar als més petits totsaquells valors que van intrínsecament lligats alrugbi. “Tots els membr es del club tenim unpacte entre nosaltres, que és que el dia queveiem que els valors i la manera de veur e lavida que tenim canvia, desfar em el club. Elrugbi està molt present en la nostra personali-tat, per què ens ha donat moltíssim. Ens haajudat a formar-nos com a persones i a enten-dre la vida des del punt de vista del r especte,la companyonia, l’esforç i l’alegria. És el quesempre hem inculcat i el que sempr e intenta-rem continuar aplicant. Hem tingut experièn-cies de tr eballar amb grups de nens difícils, iels r esultats han estat magnífics: personesque podrien haver estat abocades a una vidaconflictiva actualment agraeixen al rugbi i alclub l’oportunitat que van tenir de sortir d’unatrajectòria que semblava predeterminada.”

RU

GB

I

Sales 10/7/09 17:44 Página 70

esforç 71

Sales 10/7/09 17:44 Página 71

MO

TOR

Praderas 10/7/09 17:53 Página 72

çe

El Circuit de Catalunya és el santuari delmotor a Catalunya i una de les catedrals enl’àmbit mundial. A mesura que han anatpassant els anys, l’or ganització del Cir cuits'ha anat r einventant per oferir solucionsesportives i econòmiques per seguir sentun referent. Al capdavant d'aquestes inicia-tives i tr eballant per "seguir millorant sem-pre", s’hi tr oba Ramón Praderas, dir ectorgeneral del Cir cuit de Catalunya. En plenafase d'expansió, amb la crisi de r erafons iamb la Fórmula 1 assegurada fins al 2016,ens explica els plans de futur del circuit.

Què és el Programa de Joves Pilots?El Programa de Joves Pilots és un invent delCircuit de Catalunya. Es tracta d'un pr ojec-te en què es fa una aportació econòmicaper ajudar els joves pilots. Hi ha una comis-sió, formada per la Federació Catalanad'Automobilisme, representants del RACC,la Secretaria General de l'Esport i del Circuitde Catalunya que, juntament amb el coor -dinador, Vicenç Aguilera, valora quins hande ser els objectius i quins són els r esultatsfinals. És un pr ograma de beques, que noes dóna a fons perdut. Se segueix el pilot i,si signa un contracte pr ofessional, retornales ajudes per ajudar altr es joves pilots. V acomençar fa cinc anys i, en aquest temps,la piràmide de pilots en el pr ograma s'haanat modificant. Actualment, al capdamuntde tot, hi tenim dos pilots a les World Series.Són Miquel Molina i Jaume Alguersuari. Apartir d'aquí, anem baixant per edats, percampanyes i per r esultats. Tenim un equipque els assessora i els anem seguint ambl'objectiu d'arribar al màxim nivell, la F1.

Què hauria de fer un noi que hi volguésentrar?Primer de tot, tenir un currículum en el móndel kàrting. Després, la comissió faria unestudi de la seva trajectòria i, finalment, se lifaria una prova en què entren els que tenenmillors resultats.

Un cop al capdamunt, quin benefici en treuel Circuit de Catalunya, d'aquests pilots?Hi ha dos beneficis. El primer és que la imat-ge del pr ograma també es lliga amb lesmarques del cotxe de cada equip. Estemcompetint en tots els campionats, venent laimatge del programa. Després, al final, quan

algun pilot hi arriba, el més immediat és elretorn de les quantitats aportades pel pr o-grama. Així, quan un dels nostres pilots arri-bi a ser pilot oficial d'un equip de F1, lespeticions per participar en el pr ograma deben segur que es dispararan.

El programa de motocic lisme funcionaigual?En dues rodes, vam començar fa uns anysen col·laboració amb el RACC. En aquestcas, l'estructura és difer ent: nosaltr esnomés fem una aportació al RACC, quedecideix qui són els pilots.

A banda del motor, quina altra oferta espor-tiva té pensat oferir el Circuit, en el futur?Volem tenir una instal·lació multifuncional.Durant uns dies de l'any , tenim curses deprimer nivell, com ara la F1 o la Moto GP;d’un nivell mitjà, com ara les W orld Series,les DTM o les Le Mans Series; i d'un nivellestatal, com ara el Campionat deCatalunya, el CEP ... Però després, lainstal·lació segueix tenint vida. És per aixòque busquem fórmules com la de la V oltaCiclista a Catalunya, que enguany va aca -bar aquí al circuit. L'any passat, vam partici-par en La Marató de TV3 i participem,també, en la Cursa de l'Escler osi Múltiple.Hem creat un departament de nous pr o-ductes perquè volem que la gent vingui alCircuit, hi hagi curses o no.

Quin impacte econòmic té el Circuit deCatalunya en el nostre país?El Circuit de Catalunya participa en el móndel motor en general. Per tant, quan femcurses, tenim moltes despeses. T ot i així,tenim un fort impacte en l'entorn. En primerlloc, cal dir que la majoria de cir cuits delmón són deficitaris. El nostr e és beneficiarides de l'any 2003. Des d'aleshores fins ara,s'han reinvertit els diners en millores del cir-cuit. El veritable impacte que té, i que elCircuit no pot presentar en els resultats, ésel que deixa a tota la comar ca. Ve moltíssi-ma gent d'arr eu del món. T ot això sóndiners que queden al país i això és el ques'ha de tenir en compte de cara al futur.

No és, només, una potenciació econòmica,oi?Exacte. Hi ha un aspecte que no es pot

reflectir en un paper. És la internacionalitza-ció del Cir cuit i l’exportació de la mar caarreu del món. La imatge de tecnificació, depreparació, de capacitat de gestió i d'or ga-nització que donem no es pot mesurar ambdiners. Tot plegat fa que el mateix Ber nieEcclestone digués, fa uns dies, que, quanalgú li pregunta quin és el millor lloc per anara veure F1, ell r ecomani Barcelona. És persentir-nos-en tots orgullosos.

Quines mesures prendrà el Circuit deCatalunya en relació a la crisi?Més que parlar de la crisi, jo parlo d’unareconversió econòmica mundial que faràque determinades coses es r eplantegin.Nosaltres què hem fet? Seguirem plantejantdescomptes per a l'any vinent, com hemestat fent fins ara, i potenciarem que espec-tadors amb menys capacitat puguin venir aveure curses. Hi ha el pr eu de pelouse queserà baix i hem aglutinat les localitats en tri -bunes de baix, mitjà i alt cost.

Com hauria afectat el Circuit, un possiblecanvi en el Campionat Mundial de F1?Doncs, és evident que hauria estat molt difí-cil, però ben poca cosa hi hauríem pogut fer.

Com veus el futur?Jo crec que no hi haurà una reducció, peròsí una estabilització. S'ha de tenir clar queels ingr essos de l’or ganització són elscànons i els drets de televisió. Com en qual-sevol negoci, caldrà equilibrar els ingressosi les despeses. Caldrà tenir molta cura de lagestió, haurem de treballar en una reduccióde la despesa i caldrà veure si hi ha un ajustdel cànon. Hem de fer una aguditzaciómental per tenir altr es ingressos per podercompensar el gran dèficit que suposa.

Com ha afectat l'aparició de nous circuits,com ara el de València?Hi ha una frase que diu: “Com més ser emmés riurem”. En qualsevol cas, si entenemque el nostre és un espectacle fet en un cir-cuit permanent, amb unes determinadescaracterístiques, el primer gran pr emi quearriba a Eur opa, amb una trajectòria dequasi vint anys, veiem que un gran pr emid’Europa itinerant, que té com a objectiusituar una ciutat en el món, no té per què sercompetència.

Praderas 10/7/09 17:53 Página 73

SUR

F

ECS 10/7/09 18:17 Página 74

ECS 10/7/09 18:17 Página 75

Els inicis del surf es r emunten amés de cinc-cents anysd’història. La Polinèsia va veur e

néixer aquest esport que no va r ecuperarl'esplendor fins arribat el segle XX. Com unamalaltia, es va anar estenent, aleshores, perles costes de Califòrnia i Austràlia. Formavapart d'un estil de vida, d'una subcultura quecreixia a les platges. La gent veia en el surfuna forma de sentir -se lliur e. Ràpidament,es va convertir en una icona de l'estil devida de la costa americana.L'american way of life va ajudar a estendre'l.Han estat molts anys de donar a conèixer elsurf. Des dels grans The Beach Boys i elsseus èxits “Surfin’ USA”, “I Get Ar ound”,“Good V ibrations”, “Califor nia Girls”,“Barbara Ann” i tantes i tantes altr es,passant per grups com ara The Sunrays,The Rivieras o The Mamas and the Papas iel seu mític “California Dreamin”. El cinemano ha fet menys, amb pel·lícules com araaquella espectacular Point Break ,protagonitzada per Keanu Reeves i PatrickSwayze, o la més clàssica Big Wednesday ,o la darr era d’animació Surf’s up , traduïdaaquí com a Escola de Surf. No hemd’oblidar, tampoc, el boom televisiu delsnoranta amb sèries com ara Magnum PI,California Dreams o Baywatch. Tot plegat vaservir perquè arreu del món la gent volguéstenir un tros de fusta i llançar-se al mar.El surf també va arribar a Catalunya.Certament, el Mediterrani no és el millor llocon “surfejar”, però tenim algunes de lesmillors platges i unes condicionsclimàtiques envejables. En els darr ers deuanys, són molts els que s'han deixatenganxar per la taula i el mar . Alguns, através dels amics, d'altres per curiositat, perun viatge fet... El cas és que la quantitat degent amb una taula sobr e l'aigua no ha fetmés que créixer. Això ha portat molta gent ales platges amb ganes d'”agafar onades”,però sense tenir cap noció de surf, denavegació ni del comportament del mar. Unproblema, vaja. Això és el que devia pensarl'Abel Marsal quan es va decidir a fundarl'Escola Catalana de Surf. Era l'any 2003. A l'Associació Catalana deSurf s'havien adonat d'aquest pr oblema: hihavia molta gent i molt poca formació.Necessitaven algú experimentat, ambconeixement. L'Abel va començar el

76 esforç

SUR

F

ECS 10/7/09 18:18 Página 76

· L’Escola Catalana de Surf esva fundar l’any 2003 · A l’Associació Catalana deSurf es van adonar de que cadacop hi havia més gent que es com-prava una taula i es llençavaal mar sense tenir cap noció desurf

ECS 10/7/09 18:18 Página 77

çe

ens han ajudat. Però quan vols acostar-te ala Diputació o a estaments superiors, lacosa ja és més difícil". I és que el surf aCatalunya encara està a les beceroles. L'Escola Catalana de Surf és una iniciativamolt bona que no fa altra cosa que acostaruna mica més el surf a la gent. Calia regularel boom del surf a les platges, no privant lagent d'agafar una taula, sinó educant-la,explicant-li com i on havia de fer -ho. Enaquest sentit, l'Abel r econeix que "la gentvol fer surf, vol saber on pot fer -ne. ACatalunya, no tenim les millors condicions,a l'estiu. Per això jo, des de l'Escola,proposo als alumnes una sèrie de SurfCamps a Galícia, al País Basc i a Navarra".Allà al nord, és on hi ha les millors platges.Llocs mítics com Biarritz, Sopelana, Somo,Bakio, Zarautz, o Mundaka, són de visitaindispensable per als amants de les onades. Durant l'hiver n, però, l'Escola Catalana deSurf també ofer eix activitats per a aquellsque tenen més nivell. L'Abel Marsal i el seuequip han or ganitzar el Cir cuit Català deSurf, amb proves arreu de la costa catalana.Es tracta d’una competició de nivell, al'alçada de les d'esports amb història alnostre país.El surf, aquell esport que va arribar deHawaii i que ha enganxat tantes i tantespersones. Joves que, tot escoltant música iveient pel·lícules i sèries americanes, vanveure en l'esport de la taula una cosa queels feia acostar-se a allò que volien ser . Unboom, per moments descontr olat, peròque, amb iniciatives com les de l'EscolaCatalana de Surf, pot convertir -se en totauna tradició. Pot arribar a ser un esport mésamb el qual destacar, al nostre país.

projecte, tota una novetat. Una escola perensenyar la gent com practicar el surf, on iquè cal per fer -ho. Va haver-hi problemes il'Escola es va haver de desvincular del'Associació Catalana. El pr ojecte, però, jahavia començat i tenia prou força per seguirtot sol. L'Abel va conèixer el surf per casualitat, peruna juguesca. Es va jugar amb els seusamics que el primer que s'aguantés dret a lataula tallaria els cabells als altr es. Potser elfet d’haver de tallar un bon gr apat decabelleres, va impulsar-lo, un cop damunt lataula, a no baixar -ne mai més. Com tantsd’altres, r econeix que el surf és un esportque enganxa per què és divertit i difícil. Noes domina el primer dia, ni el segon. Calesforç i dedicació, "però la sensació d’anara sobre d'una onada no es pot comparar ares", afirma. Per tot això, es veu enl'obligació d’obrir les portes de l'EscolaCatalana a tothom. No es pot deixar ningúsense sentir aquesta sensació única.Reconeix que, actualment, tenen "des denens de dotze anys, fins a gent de més decinquanta". Hi ha dues escoles: una aMontgat i una a Bar celona, a la Nova MarBella. Entre totes dues arriben a tenir pr opde seixanta alumnes, en temporada alta. Totun èxit i tota una bona notícia per a la salutdel surf català. El funcionament d'una escola d'aquestamena no és fàcil, i menys al Mediterrani.Primer de tot, mir en les pr evisionsmeteorològiques entre dotze i quaranta-vuithores abans. Després, a través del campusinteractiu pr opi de l'escola, envien unasol·licitud als alumnes, pr eguntant-los siassistiran al curs el dia de millorscondicions. Un cop saben quantes taules ivestits de neoprè necessiten i els monitorsque hi aniran, imparteixen classespràctiques i teòriques dintre del mar. Com passa amb molts esports que encaraestan evolucionant, el surf, de moment, noés un bon negoci a Catalunya, pel que fa ainfrastructures. L'Abel, tot i que estàencantat del funcionament de l'escola,reconeix que el seu somni és "tenir unsvestidors, unes dutxes, un gimnàs...", algundia. En aquest sentit, cal tenir en compteque el surf és un esport que no té federació,per la qual cosa és difícil negociar amb lesadministracions. Marsal r econeix que "elsajuntaments de Montgat i de Bar celona noens han posat mai cap pr oblema. Fins i tot

· Actualment l’EscolaCatalana de Surf té enfuncionament dos cen-tres: Un a Montgat i unaltre a la Nova MarBella· Entre els dos arribena tenir prop de seixantaalumnes

78 esforç

SUR

F

ECS 10/7/09 18:18 Página 78

ECS 10/7/09 18:18 Página 79

Ilu2 11/7/09 12:00 Página 80

Ilu2 11/7/09 12:00 Página 81

82 esforç

VictorSada 10/7/09 19:01 Página 82

84 esforç

Hi ha jugadors oue nosenten aouesta rivalitati prefereixen guanyar elMadrid, pero per A mi, quesoc de Badalona, guanyarla Penya es una cosa moltespecial.

,,

,

,,

,

BÀ

SQU

ET


La 2008-2009 ha estat, per a la secció debàsquet del FC Bar celona, una temporadadura però finalment victoriosa. Com deia elporto-riqueny Dan “Sar gento” Santiago enla celebració de la consecució del primertítol ACB del Barça en cinc anys, finsaleshores havia estat la temporada del“gairebé”: el Barça gairebé e s p lanta a l afinal de la Copa del Rei, el Barça gair ebéjuga la final de la Final Four , i no oblidemque el Barça gairebé es queda a les portesde jugar la final de la competiciódomèstica. Per sort, el jugador de l’Unicaja,Omar Cook va errar el llançament de tr esen el darr er segon del ter cer partit del’eliminatòria i els blaugrana, ja a lapròrroga, van assolir una plaça per a la granfinal. Allà els esperava el TAU de Vitòria, unconjunt que havia estat la bèstia negra delsculés en els darrers anys, però que arran del’eliminatòria de quarts de final del’Eurolliga, ja no espantava els Navarr o icompanyia. A més, per molt que elsjugadors del Barça fessin gala d’un discurspolíticament correcte, es respirava cert airede revenja contra Dusko Ivanovic, el tècnicmontenegrí que va ser destitu•t pel Barça amitja temporada passada, desprésd’afirmar que amb aquella plantilla nopodia guanyar r es. El mateix Ivanovic queno va saber entr eveure el potencial dejugadors de la casa com ara Mar c Gasol oel nostre protagonista, Víctor Sada, i els vacondemnar al desterrament. El mateixIvanovic que ara s’asseia a una banquetarival, la del T AU, que ja havia dirigit ambanterioritat i a la qual havia tor nat com unfill pròdig. El montenegrí, fent gala del malcaràcter que el caracteritza a la pista Ð esdiu que a fora és una bellíssima persona -,va argumentar que el Regal FC Bar celonahavia tingut sort, però la veritat és que lasuperioritat del Barça va ser aclaparadoradurant tota la sèrie i en el quart partit d’unaeliminatòria pactada al millor de cinc, elsamos del Palau van conquerir la sevadotzena lliga ACB. Un premi del tot just, nonomés pel que van fer a la final, sinó peltreball fet durant tota una temporada on,tret d’alguna ensopegada, el Barça hapracticat el millor basquetbol del vellcontinent. Una magnífica campanya en quèfigures com ara Navarr o, Andersen,Ilyasova, Basile o Vázquez handesenvolupat el r ol de líders ques’esperava d’ells. No menys important,però, ha estat la figura de Víctor Sada, elbase sorgit del planter que després de fer -se un nom a les files de l’Akasvayu Gir ona

se’n tor nava a casa per mostrar la sevaimmensa vàlua. T ot i els pr oblemes físicspatits en algun moment de la temporada id’haver de jugar , en teoria, un papersecundari, Sada, per la inconsistència delplaymaker del Br onx, Andr e Barret, i lairregularitat d’un Jaka Lakovic lluny del seumillor estat de forma, ha acabat convertint-se en un peça clau en l’engranatgemecanitzat per Xavi Pascual, i quan l’equipmés l’ha necessitat, com a les finals, elbadaloní mai no s’ha amagat.

Endinsar-se en els passadissos del PalauBlaugrana provoca una sensació semblanta la que devien experimentar elsentranyables habitants de Lil·liput en r ebrela inesperada visita del doctor LemuelGulliver. I més encara quan la primerapersona que topes és una torre gironina de2,06 metres, anomenada Jor di Trias. Tot ique Víctor Sada no és el més alt de l’equip,per a algœ com jo que tot just arriba almetre setanta (amb sabates, és clar) elsseus cent noranta-dos centímetres resultenintimidadors. Aquesta cohibició, però, esdilueix al cap de pocs segons. Sada, no ésnomés un dels esportistes més agradablesi propers amb qui un servidor ha tingut elplaer de compartir conversa, sinó quetambé té la gran virtut de ser seguidor de lasèrie de televisió Perdidos.

Ja has vist la cinquena temporada?I tant. I tu?

Jo encara no l’he vista sencera. Hi ha mésseguidors de Perdidos a la plantilla?Sí, aquí en som uns quants, que estemenganxats a la sèrie. Sobr etot en RogerGrimau i en Juan Carlos Navarro.

Potser que ens centrem en el bàsquet.Finalitzada la temporada, com valores elteu retorn al Barça?Molt bé, evidentment. Ja he comentat mésd’un cop que gairebé és com si no haguésmarxat, per què conec molta gent d’aquíque m’han facilitat moltíssim les coses.

La teva marxa a Girona, per la manera comes va produir , va estar envoltada de certapolèmica. Passats ja més de dos an ys,Àcreus que va ser una experiència positiva,que et va permetre créixer i donar -te aconèixer com a jugador?Sí. Sempre he dit que aquí, a can Barça,quan ets jove i de la casa, has de ser unjugador molt complet i demostrar que

serveixes, des de l’inici. Si no, no et tenengaire en compte. És per això que marxar aGirona va ser una experiència molt positiva.Els anys a Gir ona, esportivament i mésenllà del que va acabar passant ambl’equip, van ser molt bons i em van ajudar acréixer com a jugador.

Quan vas marxar , era Dusko Ivanovic quiocupava la banqueta del Barça. Creus queamb un altre entrenador la teva situació ila d’altres jugadors, com ara Marc Gasol,hauria estat diferent?Hi ha entr enadors que valor en més elplanter i donen més possibilitats alsjugadors joves, per què són jugadors quepoden aportar moltes ganes i que van atotes. En canvi, hi ha entr enadors que hoveuen d’una altra manera. Jo vaig coincidirprimer amb un entrenador [Svetislav Pesic]que sí que valorava el fet de tenir efectiusformats a la casa i, després, amb un altr eentrenador que no. Però bé, cadaentrenador és com és i el jugador el que volés jugar , encara que no sempr e hoaconsegueixi.

Vas tenir molts dubtes a l’hora de tornar?Des de mitjan temporada, diversos equipsvan començar a inter essar-se per la mevasituació. Però jo consider o que primer hasd’acabar la temporada i després parlard’aquests temes. El Barça va ser und’aquests equips, i era una de les mevesprioritats. V am arribar a un acor d tanteconòmic com esportiu, que és el que mésvaloro. Vaig mirar quina era la situació delclub i, com que m’agradava el que s’estavafent, vaig decidir tornar.

Dius que tenies més ofertes?Gràcies a la bona temporada que vaig fer aGirona, sí.

Es pot saber quins equips eren?De la part alta, gair ebé tots. Només et diréaixò.

ƒs a dir, dels que juguen la Copa del Rei?Exacte. [Riu.] Però bé, des que vaig saberque el Barça tornava a interessar-se per mi,com aquell qui diu vaig desestimar la r estad’ofertes.

Crec que una xerrada amb Juan CarlosNavarro abans del teu retorn va ser moltimportant perquè et decidissis…Va ser clau. Sempr e que he tingutl’oportunitat de fitxar per un equip, abans

esforç 85


he v olgut p arlar a mb l ’entrenador, s aberquins jugadors hi havia o podien arribar. Enaquell m oment e n J uan C arlos e ncara n ohavia f itxat p el B arça, p erò v olia s aber l aseva opinió perquè era molt important per ami. També vaig parlar amb en Mar c Gasolper veur e què faria, i aleshor es em vaigdecidir.

Què et va dir en Marc? Ja havia pres ladecisió de marxar a Memphis?Sí, tot apuntava que marxaria a Memphis ique en Juan Carlos tor naria al Barça. Si etsóc sincer , jo, en un primer moment,pensava que seria a l’inr evés, que enNavarro es quedaria a la NBA i que en Marcvindria al Barça, però la vida et dónasorpreses.

A tu que ets un gran amic d’en Marc, et vasorprendre la seva decisió?No. El que em va sorprendre és que feia ungrapat d’anys que jugàvem junts, tant aquíal Barça com a Girona, i que de sobte ja nocompartiríem vestidor. Però bé, ell és moltjove i e stà d emostrant q ue é s un ju gadorcapaç de jugar a la NBA. Com el seugermà, estic segur que tindrà u na carreraplena d’èxits, allà.

Us manteniu en contacte?Sí. Algun equip favorit? Per culpa dejugadors c om e n M agic, s empre h e es tatdels Lakers. Però evidentment ara segueixoels G rizzlies, u n e quip j ove i e ncara e nformació.

Fent un símil, podríem dir que el que ha feten Marc és semblant al que vau fervosaltres dos quan vau marxar a Girona:anar a un equip més petit per poder tenirmés minuts de joc i així anar agafantexperiència.És b en c lar qu e a l a N BA é s i mportantarribar a un equip guanyador . Però sentjove com és en Mar c també és moltimportant anar a parar a un equip on tinguisminuts i puguis demostrar el que vals. I així,qui sap s i en e l f utur pots f er e l salt a unequip més important, com va fer en Pau.

T’hi veus algun dia jugant al seu costat,allà?Fèiem conya l’estiu passat dient que, comque sempre havíem jugat junts, hi hauríemd’anar junts. Però no, jo sempr e he pensatque com a casa enlloc. Aquí s’hi està moltbé i allò és un altre món. A més, jo sóc unapersona que toca de peus a terra.

çe

M’imagino que el que va passar ambl’Akasvayu va ser una gran decepció…Sí, perquè vam cr ear un equip molt maco,vam guanyar un títol europeu un any i l’anysegüent va m q uedar s ubcampions. P eròeconòmicament, i més amb e l tema de lacrisi, les coses no es van acabar de fer deltot b é. V a ser una llàstima, per què s’hiestava molt bé, tant per jugar -hi com perviure-hi. Com a ciutat, em quedo abansamb Girona que amb Barcelona.

Tornant a l’actualitat, fa un momentcomentaves que abans de fitxar per unequip, t’agrada saber quins són els plansde l’entrenador . I suposo que amb XaviPascual la sintonia és total, perquè aplicaun sistema de joc que s’adapta molt bé ales teves qualitats com a jugador…És un entrenador que aplica un sistema dejoc b astant a ctual, a mb m olts c anvis pe rintentar mantenir la intensitat a la pista i aqui agrada molt sortir corrent al contraatac.Ja vaig dir de bon començament que cr eiaque e ra u n s istema q ue m ’aniria b é, i d emoment és així. D’altra banda, és unentrenador que m’ajuda molt, especialmenten m oments c om e ls d e l a l esió. L lavorsvaig t enir a lguns d ubtes, p erquè e m va igestar u n m es a partat d e l es p istes i v aigpensar que potser ja no entraria tant en elsseus plans, però va ser ben al contrari. EnXavi Pascual m’està ajudant molt.

Una de les coses que sempre se t’harecriminat és la falta de tir , especialmentde tir exterior. I això ho has millorat força,aquesta temporada.És cert que quan vaig tornar al Barça teniamolt menys tir exterior , i al mateix tempsestava una mica cohibit pels jugadors quetenia al meu voltant, amb excel·lentsllançadors com ara Navarr o, Lakovic oBasile. A Gir ona ja vaig estar tr eballant-himolt i continuo fent-ho aquí. Però,principalment, cr ec que és un tema deconfiança perquè, si en tens, els tirs entr ensols. Confiança i treball, és clar.

En canvi, una de les teves grans qualitatscom a j ugador é s e l t eu f ísic. N omés u nbase com tu és capaç de fe r un tap a unpivot com Hernández Sonseca, que et treuvint centímetr es, c om e l qu e l i v as f er a lpartit de la segona volta contra la Penya.“Com dius, sóc un jugador molt físic i moltintens en la defensa. Si veig que éspossible aturar un jugador rival, no m’hopenso dues vegades, com va ser el cas. Siem va comentar alguna cosa en acabar elpartit? No.”

Hi ha hagut molts moments especialsaquesta temporada, però, personalment,crec que vas estar especialment brillant enel partit contra el Madrid corresponent a laprimera volta de la Lliga, on vas ser un delsjugadors més destacats…Sí que és cert que en aquell partit em vaigsentir molt còmode sobr e la pista. El partitcontra la Penya al seu camp també va sermolt especial, per què no havia guanyatmai, allà. Però ja vindran més partitsimportants.

Per tu, què és més especial, guanyar elMadrid o la Penya?Hi ha jugadors que no senten aquestarivalitat i pr efereixen guanyar el Madrid.Però, p er a m i, q ue s óc de B adalona,guanyar la Penya és una cosa moltespecial.

La temporada ha acabat de maneraexcel·lent amb la consecució de l’ACB,però imagino que teniu l’espineta del’Eurolliga, on vau caure a les semifinalsdavant del CSKA, en un partit que vaudominar fins als darrers cinc minuts.L’Eurolliga era el títol més especial, peròl’ACB està gair ebé al mateix nivellcompetitiu, n omés c al m irar e l q ue e stanfent equips com ara el T au, l’Unicaja o elMadrid. Cada any , un d’aquests equipsarriba a la Final Four . O sigui que, guanyarl’ACB, pel nivell de la competició, ésgairebé com guanyar una Eurolliga.

Guanyar l’ACB, pel nivellde la competicio, esgairebe com guanyar unaEurolliga

,,,

86 esforç


esforç 87


88 esforç

TEXT: RAFAEL DE PABLOFOTOS: RICARD ROVIRA

TRIA

TLÓ

Ironman 11/7/09 22:01 Página 88

esforç 89


Hores prèvies

Un grup de triatletes aterra a Lanzarote. Tan bonpunt posen el peu a terra, descobr eixen un pai-satge no comparable a cap altr e, paratgesvolcànics, aspres, petris, desbordants de belle-sa, com a pr esagi d’un destí que ja tenen atocar, la duresa de l’Ironman Lanzarote.No és un triatló qualsevol, no en va es passaran3.8 km nedant, 180 km a cop de pedal, 42.2 kmcorrent … al llarg d’hores ... sense interrupció.Moments més tar d, desembarquem la r esta depassatgers, alguns futurs testimonis de l’esde -veniment.Establim la base a Matagor da, en un bungaloutocant a la platja, al davant de la qual s’esde-vindrà un tram de la marató. Un cop desemba-lats els equips fotogràfics i de r edacció, ensatansem al centre neuràlgic del triatló: el Club LaSanta, eix sobre el qual gira any rere any l’orga-nització Per qui no el conegui, el Club La Santa no és uncentre de vacances a l’ús; és un centr e proveïtd’un equip humà i d’unes instal·lacions úniquesa l’illa i que tenen com a fita primera provocar enels seus hostes un desig, el desig de fusionarlleure, wellness i activitat esportiva.En aquest punt, s’esdevé la desfilada de païsosparticipants. En l’ambient, s’hi respira l’olor bri-llant del salnitre agitat amb l’aroma que sugge-reix l’esperit de la competició. Comptem fins aun total de 1.350 triatletes inscrits, de quarantanacionalitats diferents, xifra mirall de la magni -tud de l’esdeveniment .Entre els participants, n’hi ha cent un de cata-lans: tres de Tarragona, vuit de Gir ona, deu deLleida i vuitanta de Bar celona. I entr e aquestsdarrers, un nodrit grup de triatletes de l'equip"Probike Intemperie", amb seu a la CiutatComtal. Conjunt novell en l'esdeveniment peròque duu tot un any pr eparant aquest Ir onman ique confessa que el seu únic fort és la bicicleta.A més de catalans, aquest grup també està for-

mat per esportistes de la r esta de l'estat. T otsjunts es van fer notar més que ningú en la pr e-sentació, ja que van ser ells qui van envair com-pulsivament l'escenari per fer -se una foto com-memorativa.

L’endemà, un dia més, “El Dia”

A la Playa Grande de Puerto del Carmen, faltenpocs segons per a les set en punt del matí, horad’inici de la primera prova. Finalment, 1.241 par-ticipants es tr oben a primera línia de platja. Elcor de cadascun d’ells batega cada segon ambmajor cadència, fins que finalment... sona el tretde sortida!

Comença l’acció

Després d’unes breus gambades sobre la sorra,l’eixam de triatletes inserits en neoprè es llançaal compàs sobr e les aigües de l'Atlàntic, se’lsveu allunyant-se... fent-se petits a l’horitzó.Han passat cinquanta minuts d’espera i ja veiemles primeres gorres tornant a la platja, apropant-s’hi amb enganyós sigil.D’aquí a pocs instants, les braçades dels pri -mers nedadors tocaran la sorra. I tot just enaquell moment, de sobte, emer geixen violenta-ment de l’aigua els cossos, com peixos voladorsque busquen arribar a terra.Stephen Bayliss, Scott Neyedli, Bert Jammaer iStephan Vuckovic són els primers a tr epitjar lasorra que condueix al següent assalt. Les sevescames no s’aturen, els seus braços s’escapolei-xen del neoprè, travessen el túnel de dutxa, arri-ben al box, r ecullen la seva motxilla, es calcen,pugen a la seva màquina, i pedalen i pedalensense mirar enrere.Ha començat la segona part de la seva aventura.

Segon acte: bicicleta i casc

Braços sobre el manillar, cames tensades sobre

L’Ironman de Lanzarote noes un triatlo qualsevol, noen va els atletes passen3.8 km nedant, 180 km a cop depedal, 42.2 km corrent

90 esforç

, ,

TRIA

TLÓ


esforç 91


92 esforç

TRIA

TLÓ


l’eix, escombrant l’illa de sud a nor d i d’est aoest. Perceben, primer, l'agradable matí del sud,més tard la pluja capritxosa del nord i la calor demigdia a la tornada, tot marinat amb suor, tena-citat i sacrifici.Hi ha, però, qui segueix la pr ova confortable-ment sobre una moto: jutges i seguici d’informa-dors. La percepció d’aquests, òbviament, can-via. El paisatge que s’obr e a la vista d’aquestsprivilegiats harmonitza la bellesa irr epetible del’illa amb l’esforç titànic dels triatletes - ciclistes,travessant paratges inundats de lava volcànica aTimanfaya, penya-segats que retallen el períme-tre de l’illa Graciosa amanits amb la suau plujaque acompanya el r ecorregut del nord, imatgesautòctones a Mancha Blanca, i a l'interior, inver-semblants vinyes sobr e terra volcànic envolta-des de murs protectors de vents alisis.S’han consumit gairebé sis hores i ja s’endevinala pr oximitat de Puerto del Carmen: punt depivotatge ciclista.Arriben, per aquest or dre, Ain-Alar Juhanson,Bert Jammaer, Kai Hundertmar ck (ciclista pr o-fessional) i Olaf Sabatschus

Darrer examen

Nou canvi de vestimenta, sense aturar -se ni uninstant. Ja inicien la marató vor ejant les platgesde Puerto del Carmen i Matagorda.Passen uns minuts i ja es veu a venir la selecciódels escollits que seran a la meta final. MentreBert Jammaer continua al capdavant, Juhansoni Hundertmar ck, que havien assolit l’avantatgecavalcant en la bicicleta, comencen a defallirquilòmetre a quilòmetre. Com a cosa positiva, elrenéixer de Stephan Vuckovic.

El final?

Han passat vuit hores i cinquanta-quatre minutsdes del tret de sortida, i el primer triatleta s’apro-pa exultant a la meta. Bert Jammaer es posa lesmans a la cara com qui no es creu la gesta, talla

la línia de meta i, ja amb l’expr essió del r ostredesencaixat de qui se sent vencedor i exhaust,cau damunt la sorra.Centenars de metres més enllà, els seus perse-guidors, Stephan V uckovic i Olaf Sabatschus,aconsegueixen cobrir el tram final fins a la metacremant la resta d’oxigen que els resta als mús-culs.A continuació, i amb l’entusiasme local, traves-sa la meta l’illenc Gregorio Cáceres; més tard hofarà Stephen Bayliss.La primera dama participant arribarà triomfado-ra una hora més tard: Bella Bayliss que amb BertJammaer, repetia triomf.

Diríeu que la competició ja ha finalitzat, peròno.

No, al circuit encara hi ha "els altres", els no-pro-fessionals, per als quals la victòria no consisteixa vèncer el temps, sinó els elements: l’aigua, lamàquina, l’espai.Són centenars que continuen lluitant per assolirla seva meta, una meta interior de superació: l’e-popeia de l'Ironman. I tot amb una sola arma: elpropi esforç.Són dos quarts de dotze de la nit. Han passatvuit hores des que ha arribat el primer triatleta,més de setze des de la sortida inicial, i ja nomésqueden uns minuts per al tancament del cr ono.Des del bungalou sobre la platja de Matagor da,encara s’albir en atletes en el cir cuit, corr ent,esgotats... caminant en alguns casos, vorejant eldibuix de la platja, consumint les seves for cesinexistents, intentant completar la pr ova mésdura imaginable.Probablement i sense saber -ho, tots repeteixenal seu subconscient, com si d’un mantra es trac-tés, les paraules de Gandhi: “La recompensa estroba en l’esforç i no en el r esultat. Un esforçtotal és una victòria completa”.En arribar la mitjanit, es tanca el cr ono i algunsno arriben a temps... Tot i així, també han acon-seguit la seva victòria: “la victòria de l’esforç”.

Vuit hor es i cinqua nta-quatreminuts des del tret de sortida, elprimer triatleta en creuar la metava ser Bert Jammaer. La primera donaen arribar, una hora mes tard, vaser Bella Bayliss

esforç 93

,


Ilu3 11/7/09 12:01 Página 94

Ilu3 11/7/09 12:01 Página 95

BCNX 11/7/09 10:55 Página 96

BCNX 11/7/09 10:55 Página 97

98 esforç

BCNX 11/7/09 10:55 Página 98

Avui dia és molt difícil tr obar fórmules innovador es que funcionin i garanteixin l'èxit. T ot estàinventat, tots els formats ja existeixen. Calen canvis, cal apropiar-se de formats ja existents, calexperimentar a partir d'allò conegut per tr obar formats amb èxit. Sembla senzill però no ho és.Es podrien omplir fulls i més fulls de pr ojectes que han restat a mig camí o que, després d'unaprimera edició, han quedat en l'oblit. És per això que, quan una fórmula funciona, quan un pro-jecte és tot un èxit, val la pena fer -se’n ressò.

2a edició d'un projecte amb continuïtatA casa nostra, ja hem viscut dues edicions d'un d'aquests esdeveniments dignes de mantenir-se en el temps. És el cas de la Movistar Barcelona Extreme, una competició d'esports extremsúnica al món, que es disputa a Barcelona del 6 al 8 de juny. Ara fa poc més d'un any, el ParcFòrum vivia la primera edició d'aquest innovador projecte. Es tractava d'un format inèdit quecercava la comunió entre els esports extrems. Va ser un èxit. El triomf va fer possible la conti-nuïtat d'un gran projecte. Vuit mesos més tard, al mateix Fòrum de Barcelona, es donava el tretde sortida per a una nova edició d'una de les millors competicions del món d'esports extrems.

Un èxit de públicDurant un cap de setmana, milers de persones van passar pel Fòrum i van poder gaudir de l'es-pectacle ofert pels millors esportistes en les disciplines de skateboard, inline, BMX, FMX, wake-board, a ixí com e ls millors especialistes nacionals d 'esquí, d ’snowboard i de longboard. Unafesta a tots el nivells, pensada no només per als especialistes o aficionats a aquests esports.Música, esport, r odes a tota velocitat, salts impossibles i espectacle per a tota la família. Unesdeveniment que va aglutinar prop de 35.000 persones, entre les quals s'hi podien veur e desd’experts riders de qualsevol dels esports en competició fins a famílies senceres que l'únic quevolien era gaudir de l'esport i del bon temps al nou port de Barcelona. Tot plegat va resultar unrotund èxit de participació i de convocatòria que no fa més que presagiar una gran tercera edi-ció l 'any v inent. S ense c ap m ena d e d ubte, e s p ot a firmar q ue l a Movistar BarcelonaExtremes'ha convertit en una gran cita en el calendari esportiu de la ciutat de Barcelona i en unreferent en el món dels esports extr ems.

Els millors riders del món, a BarcelonaA més de pr esentar un gran ventall d'espectacles i una gran agenda de pr ofessionals, laMovistar Barcelona Extreme ha comptat, en aquesta segona edició, amb alguns dels primeresespases del món, en les seves especialitats. Amb l'objectiu de col·locar Barcelona i la MovistarBarcelona Extreme en l'epicentre mundial dels esports extr ems, l’organització no va dubtar aportar els millors esportistes d’arreu. El darrer dia, fins a catorze campions van pujar al podi perrecollir orgullosos els “Aerials”, els trofeus del Movistar Barcelona Extreme. Aquests guardonsvan ser dissenyats per l'escultor Josep Plandiura, tot seguint la línia innovadora de la competi-ció: una gorra de bronze que es va acabar convertint en la peça més cotitzada.

Campions catalansL'èxit de la Movistar Barcelona Extreme s'explica perquè l'esport extrem està cada cop més de

BCNX 11/7/09 10:55 Página 99

moda al nostre país. Esports com l'skate, l'inline, el BMX o l'snowboard són cada dia més habi-tuals entre les noies i els nois catalans. Aquesta expansió també es va veur e reflectida en elspodis. Dels catorze campions d'aquesta segona edició de la Movistar Barcelona Extreme, se’nvan poder veure tres de catalans: Edgar Torrenteras (FMX), Daniel Peñafiel (BMX) i Juan Rubio(longboard). A més, dos germans andorrans es van endur l'”Aerial” de l’original pr ova deSalomon Urban Jibbing en esquí: Noah Albadalejo, en primer lloc i, el seu germà Joel, en segon.L'Edgar Torreteras, conegut com a ET entr e els riders, va arribar a qualificar la competiciód’“inhumana”. El català, just abans de fer les declaracions, havia aconseguit revalidar el seu títolde campió de la Movistar Barcelona Extreme , en la modalitat de FMX. A més, Torrenteras hohavia fet per davant del francès Remy Bizouard, ni més ni menys que l'actual número u del món.Torrenteras jugava a casa, cosa que va suposar un lleuger avantatge. Tot i això, no s'hauria endutel títol de campió si no hagués fet un espectacular backflip superman. Amb aquesta maniobrava aixecar tot el públic i es va guanyar una sonora ovació.

Hi tornem l'any que ve?Un altre dels esportistes que ja pot comptar a parells els “Aerials” del seu palmarès és l'holandèsSven Boekhorst. El patinador va endur-se el títol d' inline en la modalitat de vert. En la competi-ció, amb presència de riders de qualitat mundial com ara Rich Parker, vam poder veure dos pati-nadors nacionals, Ser gio Gar cia, que va acabar novè, i Jor di Espinar , desè. El campió,Bloekhorst, va assegurar que havia estat “un plaer competir a Barcelona” i va prometre “tornarl'any vinent”. Pel que fa a la competició d'skate, un dels esports que més passions van aixecar a la MovistarBarcelona Extreme , no va defraudar . El campió, el nor d-americà Danny Mayer , va reconèixerque havia estat “molt competida”, va destacar el “gran nivell de la final” i es va mostrar ansiósper “ repetir l'any vinent”, sobr etot “perquè l'ambient, a les grades, ha estat espectacular”. Elveterà rider de trenta-sis anys va afirmar també que “els joves pugen molt fort!”. A més, va r es-saltar un fet destacat per tothom: “Mai no havia vist les institucions r ecolzant un esdevenimentcom aquest, i això em sembla un gran pas”. çe

BCNX 11/7/09 10:55 Página 100

BCNX 11/7/09 10:55 Página 101

102 esforç

BCNX 11/7/09 10:55 Página 102

BCNX 11/7/09 10:55 Página 103

BUB 11/7/09 12:19 Página 104

esforç 105

BUB 11/7/09 12:19 Página 105

106 esforç

BUB 11/7/09 12:19 Página 106

BUB 11/7/09 12:19 Página 107

BUB 11/7/09 12:19 Página 108

BUB 11/7/09 12:19 Página 109

GADGETS

GORE-TEX® Paclite® Shell. Peces de r oba confeccionades ambmaterials e xtremadament l leugers, f àcils d e p legar i g uardar e nmotxilles, maletes i bosses de mà. La roba GORE-TEX® Paclite® Shellés extraor dinàriament transpirable i ideal quan el pes i l’espai sóncrítics. www.goretex.com

Colecció calçat de futbol UNDER ARMOUR. La primera col·lecció de botes de futbol de la marca Under Armour ha estat dissenyada amb lesmillors característiques per atorgar la major comoditat, estabilitat i lleugeresa al futbolista. La col·lecció consta de dos models, el Dominatei el Create, cada un amb tr es versions diferents: Pro SS (de sis tacs), Pr o MD (multi-tac) i Classic MD. T ots dos models es caracteritzenper les tecnologies ArmourGuide, ArmourForm i ArmourBound que pr oporcionen una gran estabilitat a la bota, a més de comoditat alfutbolista, ja que eviten la pressió directa del tac sobre la planta del peu. www.underarmour.com

Sabat i l les GORE-TEX®. Les sabatilles GORE-TEX®són altament transpirables, totalment impermeables imolt còmodes. Per això s ón el calçat ideal per córreren carretera o per muntanya. www.goretex.com

110 esforç

Gadgets 16 11/7/09 20:15 Página 110

esforç 111

Sabatilles SALOMON. Lleugeresa i amortiment addicional percórrer per terrenys mixtos: aquestes són les principals senyesd'identitat dels models XT Hawk i XT Whisper . Sabatilles pervolar, que tenen en la tecnologia EXO aplicada a la r oba devestir la seva millor aliada pe r in crementar el r endimentwww.salomonsports.com

WINDSTOPPER® Soft Shell deGORE-TEX®. Combina en unaúnica peça de r oba el confort dela capa intermèdia amb laresistència a l'aigua de la capaexterior. WINDSTOPPER® SoftShell manté la comoditat i ofer eixla llibertat de moviment quenecessita per realitzar una àmpliagamma d'activitats en difer entscondicions climàtiques.www.goretex.com

Tecnologia EXO de SALOMON. Per volar i incrementar encara més el rendiment, res millor que la tecnologia EXO. Mai una segona pell nohavia aportat tants beneficis en el rendiment. La tecnologia EXO es basa en una pel·lícula exter na microporosa amb un disseny especialreticulat que comprimeix lleugerament la musculatura, millora la cir culació, redueix la fatiga i afavor eix la recuperació muscular. A més,ofereix una protecció externa per maximitzar el confort i la lleugeresa. www.salomonsport.com

Gadgets 16 11/7/09 20:15 Página 111

L’ALTRA CARA

Radoslaw Walachnia

Caricatura 22 13/7/09 13:44 Página 112

Caricatura 22 13/7/09 13:44 Página 113

esfo

rçN

úmer

o 22

esfo

rç p

ublic

acio

nsW

WW

.ESF

ORC.

CAT

eç

PortadaDEF 21/10/09 01:41 Página 1

esforç 22

Documents