189

La presència a Castelldefels d’una singular construcció religiosa, concebuda pel despatx d’arquitectura Jon Tugores +Architects, respon a la necessitat d’un lloc de culte ampli i multifuncio-nal de la comunitat evangèlica present a la ciutat des de la passada dècada dels setanta.� Aquesta assemblea convocà un concurs per al seu nou lloc de trobada, l’any 2007, amb la intenció de deixar el local que en aquell moment ocupaven, situat també a Castelldefels, al carrer de Jaume I, �7-�9.

Les bases del concurs restringit estaven clarament definides per l’assemblea de la comunitat evan-gèlica. No es tractava de l’habitual demanda per a un espai de culte, sinó que s’especifiquen unes altres necessitats bàsiques que l’edifici guanyador havia de contemplar. El programa es troba di-vidit en tres: en primer terme, l’espai dedicat al culte que, encara que perdi pes en quant a metres quadrats, segueix sent l’espai més important de l’edifici; en segon lloc, es troben els programes que donen suport a l’espai de culte, com ara les aules per fer catequesis i el despatx del pastor; finalment, un espai multifuncional que havia de poder assumir una gran varietat d’activitats, com ara classes de ball, informàtica, gastronomia... .

Al concurs es presenta l’estudi d’arquitectura Jon Tugores +Architects, convidat per un membre del jurat que ja coneixia la seva obra construïda. Jon Tugores, tot i proclamar-se com una persona no creient, resulta guanyador amb la seva proposta, que segueix un discurs que replanteja el concepte de l’espai de culte. A través d’una analogia, a partir de La Força dels Jedis de Star Wars, ens mostra com entén ell la fe i la religió, el tangible i el creïble, el

� Ho explica així el pastor de la comunitat quan se li fa la pregunta sobre l’origen de la comunitat evangèlica de Castell-defels: “La Iglesia Evangélica surgió hacia �970, con dos pequeños grupos que se formaron en los barrios de Vistalegre y Can Roca. Nuestro primer local estaba en la calle Arcadi Balaguer...”. [MARTÍNEZ UBRIACO], Ingrid: “Fent camí amb... Daniel Requena”. Mar i Muntanya. Núm�86. Gener 20��. p.6.

ESGLÉSIA EVANGÈLICA DE L’ARQUITECTE JON TUGORES

Aina Alemany ArmellesGrup de Recerques Històriques de Castelldefels

190

IXTrobada de Centres d’Estudis i d’Estudiosos d’Eramprunyà. Capelles, ermites, eglésies

demostrable i l’increïble.

Tugores ens explica que, en un moment on tot està sotmès a canvis revolucionaris, on un telèfon s’assembla a una tauleta de xocola-ta, les fragàncies naturals no ho són, qui ven més discos pugui ser, no Bruce Springsteen o Madonna, sinó Joan Pau II... potser l’església també havia de patir una transformació for-mal. Arriba a aquesta conclusió també des-prés de visitar diferents temples, de diverses religions, construïts des de finals del segle XIX fins l’actualitat. Troba llavors que la ma-joria estaven marcats per uns gestos formals producte de la inèrcia conceptual, la qual cosa considera errònia.

El solar on calia ubicar l’edifici va ajudar també a l’hora de formalitzar la construcció. S’havia de prendre un lloc de la perimetral avinguda de l’Havana Vieja, situada a l’extrem nord-est del nucli urbà de Castelldefels, tocant a Gavà. Els membres de l’equip d’arquitectes consideren el que es troba a l’entorn: un bosc de pins, un camp de futbol, una escola, una gran nau industrial i, també, promocions habitatges on no s’havia tingut en compte gairebé cap criteri urbanístic o arquitectònic, sinó que es prioritzava el màxim aprofitament del sòl construïble.

Jon Tugores +Architects van decidir tractar l’església com a un objecte en sí mateix, un element abs-tracte, inclassificable, amb una immediata lectura urbana que no deixés entreveure res del que ana-va a passar al seu interior. Aquest objecte, a mig camí entre la poesia i el desafiament estructural, tindria una fortíssima càrrega visual, volien construir una imatge contundent. L’arquitecte no s’està de dir que proposa un “atractor”, un edifici amb capacitat magnètica; un “far”; un edifici interlocutor. El projecte proposa la definició d’una volumetria clara, influenciada per les naus industrials conti-gües i diferenciada horitzontalment en tres franges que acullen els tres programes diferenciats exi-gits al concurs. Es tracta de tres caixes superposades: una d’opaca a cota de carrer, amb influència social; una de translúcida, més a prop del “cel” que del terra de “Castefa”; i la tercera, transparent, emmarcada per les altres dues, el buit construït, un entre-llocs, entre-temps, entre-conceptes.

Els �800m2 de programa queden dividits i organitzats de manera lògica en les tres franges propo-sades. A cota carrer es troba l’espai de trobada i la sala de culte, a l’espai intermedi una gran terras-sa, un deambulatori situat a una cota superior per pensar, llegir, jugar...i que s’obre a la sala de culte, de manera que, en cas de necessitar més espai pels seus usuaris, la gran llotja interior assumiria aquesta funció. Finalment, a més de �0 metres d’alçada, es troba la peça que Tugores defineix com un “far il·luminat, un núvol humanitzat”, la caixa que pica l’ullet a la poètica de la puresa, suspesa del cel, navegant entre núvols, fent d’attrezzo del blau celeste. El simbolisme d’aquesta caixa parla de la necessitat d’abstreure’s de la quotidianitat i fer una recerca interior, i també és el volum que acull espais de caràcter públic i el despatx del pastor de la comunitat. També trobem una planta soterra-da de l’edifici, de la qual no en parla Jon Tugores en cap escrit, sinó que la descobrim en alguns ren-ders com a garatge, però que -a la primera visita a l’església- la vam trobar com un espai que havia

de servir per a la celebració de festes socials, i que aprofitava molt bé la instal·lació d’una cuina que, amb entrada de llum natural pel talús, havia esdevingut un agradable espai de treball. En el mateix saló soterrani al què fèiem referència, hem vist com es desenvolu-pen activitats de manteniment fisicoesportiu, però sabem que aquest espai es transformà en un restaurant: un projecte de caràcter so-lidari que ofereix oportunitats de feina a gent amb dificultats i que serveix menús a preus populars.

El projecte queda aturat durant quatre anys per falta de finançament i es duen a terme dures retallades pressupostàries; i finalment només es compta amb �M €, una tercera part del pressupost inicial. Jon Tugores +Archi-

191

tects van contemplar l’opció de renunciar a l’obra ja que, amb un pressupost tant reduït, era bastant complicat dur a terme la idea inicial, però després d’un replanteig general del projecte executiu i importants canvis en aquest, i també de formals i materials, van seguir endavant amb la construcció. A con-tinuació s’esmenten dos exemples que són fàcilment perceptibles si es comparen les vi-sualitzacions digitals (renders) amb les fotos de l’obra construïda.

En primer terme, es solucionen les dificultats que planteja l’esforç estructural de tenir gai-rebé la totalitat de la caixa superior només suportada en un punt a l’extrem de la planta inferior. S’afegeixen nous recolzaments que distribueixen les càrregues de la planta més uniformement, reduint enormement el cost estructural, ja que es passa de fer servir una estructura “hi-tech” a una solució més con-vencional. Formalment es soluciona amb l’aparició d’un parament fet amb llistons ho-ritzontals de fusta que, en certa manera, fan “desaparèixer” l’estructura, però també fan que es perdi la idea volumètrica de separa-ció, la separació del que és terrenal del que no ho és.

La materialitat de la caixa inferior també és substituïda. Es deixa de fer servir un vi-dre negre reflectant, el qual permetia veure de l’interior a l’exterior però no a la inver-sa, i s’opta per acabar construint amb murs de formigó. Encara que mantenen la idea d’aïllament respecte l’exterior tot generant una limitació, deixa d’existir aquella dualitat que inicialment es proposava: estar dins de l’espai de culte sense deixar d’estar fora, fent servir una separació mínima que permetia observar sense ser observat, formar part d’una finestra indiscreta al món terrenal.

Tot i els ajustos que la idea inicial del temple va haver de patir, el resultat no deixa de ser la conse-cució general de la proposta arquitectònica pensada des de bon començament: “el contrast entre la part inferior i la superior és un símbol de la contraposició entre allò terrenal i allò que té relació amb les nostres creences, esperances i valors” .2

2 Aquestes són paraules de Daniel Requena, pastor de la comunitat que encarregà l’edifici religiós, pronunciades el dia de la inauguració de l’edifici, el 26 d’abril de 20�4, i recollides a la premsa local:http://www.elcastell.org/ca/hemeroteca.asp?id=88��&total=&pr=&ul=&SelMes=4&SelAny=20�4&buscartext=evangèlica

Aina Alemany, Església evangèlica de l’arquitecte Jon Tugores

192

IXTrobada de Centres d’Estudis i d’Estudiosos d’Eramprunyà. Capelles, ermites, eglésies

Fitxa tècnica

Projecte: Nova església evangèlica

Client: Comunitat evangèlica de Castelldefels

Superfície: +�800m2

Cost: aproximadament �M €

Autor: Jon Tugores + Achitects i Mika Utzon

Localització: Avinguda Havana Vieja. Castelldefels. Barcelona, España

Càlcul estructural: BOMA (Robert Brufau i Obiol Moya, només en l’esquema inicial)

Càlcul instal·lacions: RG Ingenieria, Barcelona

Càlcul acústic: Adrovier, Barcelona

Constructora: VOPI-4

Data del projecte: Concurs realitzat el 2007

Inici de la construcció: Inici previst: setembre 2009. Interrupció. Represa: juny 20�2

Finalització de la construcció: gener 20�4

Fotografia: Juan Valdés i Jon Tugores

Bibliografia i webgrafia

[MARTÍNEZ UBRIACO], Ingrid: “Fent camí amb... Daniel Requena”. Mar i Muntanya. Núm�86. Gener 20��. p.6.

“Nueva Iglesia Evangélica - Jon Tugores” Editor Arquinetwork. Núm ��. Agosto 2009.http://www.arquitour.com/nueva-iglesia-evangelica-jon-tugores/2009/08/

REQUENA, Daniel: “Un poble, una fe, un propòsit. Els inicis del protestantisme a Espanya i la situació al Baix Llobregat” a: Les celebracions i els cultes religiosos al Baix Llobregat i altres es-crits. Materials del Baix Llobregat. Núm �4. 2008. pp. 69-76

www.california-architects.com/en/tugores/projects-3