núm.1129 41

Especia l

empresaLa millor oferta en

serveis per a l’empresa

42 núm.1129

Especia l

empresa

La principal institució de suport a l’empresariat a la ciutat és la Federació d’Associacions i Gremis Empresarials del Maresme (FAGEM), presidida per Roser Moré i encarregada de donar servei i suport al conjunt de gremis de la ciutat, quasi bé una vintena, i a les seves entitats asso-ciades (micro, petites i mitjanes empreses, com també autònoms). Concretament aquesta institució és l’òrgan que representa el teixit empresarial de la comarca davant

A la ciutat de Mataró i a la comarca del

Maresme en general, són moltes les

institucions que s’encarreguen d’assessorar

i preservar el teixit industrial, i més encara en

la forta crisi econòmica dels darrers anys.

Per Nuria FerreresFotos: ArxiuGremis i empresaris, fent pinya

núm.1129 43

Especia l

empresa

les administracions i la societat. Els serveis que ofereix la FAGEM es basen en la creació d’acords de col·laboració entre empreses, la presentació de propostes a les administracions públiques per a buscar finançament per a l’execució de projectes i, sobre-tot, és una importantíssima font d’informació per a les empreses associades. Roser Moré explica que “a partir de diversa docu-mentació que arriba provinent d’institucions de diferents àm-bits, es proporciona a l’associat informació pel que fa a temes relatius a l’àmbit laboral, jurí-dic, recursos humans, etc, i es proporciona, d’aquesta manera, ajuda en tot el que sigui possible a les entitats associades.”

A més, Moré, explica que la FAGEM disposa de “diverses línies d’actuació depenent del sector, com ara el comerç, el tu-risme o la indústria, per exemple, i en funció del ram i gràcies a que formem part del Foment de Treball Nacional, tenim la nostra veu pròpia davant l’aparició de noves lleis o normativa al Govern en aquests sectors per ajudar al nostre associat”. A més, la federació organitza un seguit de sessions informatives

i esmorzars amb gent especia-litzada de diversos àmbits, “per tal de posar al dia a les empreses de tot tipus d’aspectes tant tèc-nics com conceptuals”, explica Moré. Aquests esmorzars són darrerament centrats en temes financers, ja que és el tema que preocupa principalment a totes les entitats associades. Una in-novació recent, explica la seva presidenta, “és l’adherència a la Xarxa d’Assessors Financers (XAF) de l’Institut Català de Finances, entitat que ajudar a totes aquelles empreses adheri-des a la FAGEM en tots aquells aspectes on les entitats financeres no arriben, com la demanda de crèdits per part de les empreses, per exemple”.

Dins la FAGEM hi ha tots els gremis de la ciutat encarregats de la representació i defensa dels interessos dels empresaris de cada

un dels sectors en qüestió. La Unió de Botiguers, per exemple, ofereix al petit comerç de la ciutat, la seva representació davant de les institucions, com també la creació de convenis entre elles a través de la seva junta. Jordi Vallcorba, president d’aquesta associació, explica “que en època de crisi ens hem hagut de reinventar fent canvis importants, aquest últim any, sobretot centrats en crear accions directes al con-sumidor a través de les xarxes socials”. Les botigues són una de les principals afectades per la davallada de consum per part de la població fet que ha provocat “una forta mortalitat comercial i, de retruc, una disminució del nombre d’afiliats a la Unió de Botiguers”, explica Vallcorba. En aquest sentit, la presidenta de la FAGEM, Roser Moré, assegura

La Fagem disposa de línies

d’actuació per sectors

“La UBM s’ha hagut de reinventar en

temps de crisi

Pasa a la pàgina 4

“

www.mataro.i-rent.es

44 núm.1129

Especia l

empresa

que “tenir una botiga a la xarxa és una oportunitat, ja que no estàs limitat per la teva localització a la ciutat, tot i que si no hi hagués crisi aquest factor seria una innovació, no una necessitat com passa actualment”.

Altres gremis, com és el Gremi de Constructors i Promotors d’Obres de Mataró i Comarca es dedica a assessorar a petits empresaris a través de la apor-tació d’informació de diversos àmbits per exemple, assessora-ment laboral, tècnic, fiscal, de formació o el més recent centrat en les eines tecnològiques. El vice-president d’aquesta entitat, Agustí Brullet, explica “que també fem de mitjancers en les relacions de les empreses amb l’administració, sobretot en la que tenim més pròxima, la local”. D’altra banda, des del gremi, també s’intenta arribar a acords per aconseguir obres de

més envergadura. Brullet explica que estan intentant, conjunta-ment amb altres gremis com són el de serveis, lampisteria, fusteria, “entrar a formar part d’obres grans com és la del Corte Inglés”. També assegura que ha disminuït de manera lenta però continuada el nombre d’afiliats a l’associació, fet que han patit tots

els gremis de la ciutat. En aquest sentit Roser Moré lamenta “que hi ha hagut un desmantellament generalitzat del teixit productiu de la comarca, motiu pel qual s’ha de potenciar la indústria i el comerç del territori que ha patit massa pressió aquests últims anys”.

Ve de la pàgina 5

núm.1129 45

46 núm.1129

Especia l

empresa

Dagprints/CuadrostockEl desembre passat, el

responsable de l’empresa DAG Prints Adam Pérez va decidir obrir Cuadrostock. Es tracta de la botiga online a través de la qual comercialitza els quadres d’impressió digital que fins llavors havia venut només com a majorista diractament a botigues convencionals. “Amb la crisi, la venta al major va començar a anar enrere i llavors vam començar a treballar amb clients online”, explica Pérez. La primera experiència va consistir en l’anomenat Dropshipment, un sistema de venda on line a través del qual DAG Prints s’encarregava de servir comandes directament a clients que havien

Internet ha canviat les regles del joc. El

comerç ja no pot girar l’esquena als nous

canals de venta que s’obren a la xarxa. El

negoci ja no es limita a les transaccions

que es puguin fer des del mostrador. A

través de l’ordinador s’obre un gran mercat

ple d’incerteses, però també de grans

oportunitats. Tres empresaris mataronins

ens parlen de la seva experiència

d’ampliació del negoci amb l’obertura d’una

botiga online.

Per Judith VivesFotos: ArxiuDel petit mostrador a la

botiga virtual

www.cuadrostock.com

núm.1129 47

realitzat la compra a través d’una web gestionada per tercers. “Vam veure que això tenia èxit i que estava canviant el model de venda. Es venia més a través d’Internet que no pas a les botigues de barri”. Va ser llavors quan es van decidir a obrir una botiga pròpia. “Portem molts anys treballant i ja teníem l’estructura, les màquines, el taller i els drets d’autor dels quadres. La única cosa nova és la marca comercial”, explica Pérez, qui no descarta que amb el temps, DAG Prints i Cuadrostock s’acabin fusionant en una sola firma: “La venda al major desapareixerà, en canvi la venda online té molt de futur, hi ha molt de camí per recórrer”, assegura Pérez, abans de parlar de Google Adwords i altres eines de la xarxa per millorar el

Pasa a la pàgina 10

“La venda online té molt de futur, té molt de camí

per recórrer

posicionament a Internet. “Vendre online va acompanyat de tot això, perquè si no, ja pots tenir la millor web del món que no hi entrarà ningú”, reflexiona aquest emprenedor que, motivat pel futur del seu negoci, ha decidit fins i tot apuntar-se a un curs de màrqueting online. “Estan canviant tots els canals de venda”, insisteix, ressaltant que a Internet pot obrir 365 dies les 24 hores i oferir un servei molt personalitzat on el

48 núm.1129

Especia l

empresa

client pugui modificar colors i tamanys dels quadres només fent un click. L’aventura de Cuadros-tock acaba de començar però el seu creador ja pensa en créixer, en arribar al mercat francès i a Llatinoamèrica: “Aquest canal de venda va in crescendo, i a Internet has de pensar a nivell global”, conclou.

FarmafreeFarmafree va ser la primera

parafarmàcia del Maresme i una de les primeres de Catalunya. Pere Ferrés va obrir el primer establiment l’any 95 al carrer Barcelona i cinc anys després, al 2000, es va instal·lar també al Mataró Parc. El 2007, Farmafree va entrar a internet amb una pàgina web pròpia que, com la majoria de negocis en aquell moment, servia únicament per informar als clients sobre el seu catàleg de productes. “Per tot arrey ens arribava l’imput que internet era el futur”, explica el responsable de l’empresa, Pere Ferrés. Per això, no va passar massa temps fins que, a finals del 2008, es van animar també a vendre on line. A nivell d’infraes-tructura, Farmafree ja disposava

Ve de la pàgina 9

www.farmafree.es

www.detectivesmj.es

núm.1129 49www.gestoriabarcelo.com

50 núm.1129

Especia l

empresa

de tres punts de venda (la ter-cera botiga està a Vista Alegre) i comptava amb un magatzem on es podien centralitzar les comandes. Per això, l’expansió del negoci per la xarxa només els va suposar la inversió inicial per preparar la web i “entrar al món de google, que és bastant desconegut”. “Vam fer cursos de google i vam entrar a Google Adwords i a partir d’aquí si que hi va haver un canvi important”, explica Ferrés, que recalca la importància de conèixer les eines que ofereix internet i recórrer a professionals que assessorin en aquells camps desconeguts. A partir d’aquell moment, també, Pere Ferrés va delegar en la seva filla Maria Ferrés la gestió de l’àrea virtual del negoci. Tres anys després d’obrir la botiga online, Ferrés admet que no hi ha hagut una gran rendibilitat econòmica. “La inversió en temps i diners, i sobretot en google adwords, es menja els possibles beneficis”, explica Maria Ferrés, assenyalant però que confia en poder augmentar el volum de vendes per aconseguir els primers

resultats. En aquest sentit, hi pot contribuir el fet que els joves que ja han crescut amb internet arribin a l’edat de convertir-se en consumidors actius: “abarquem un gruix de clients d’entre 25 i 45 anys, una part ja ens està entrant a la botiga i creiem que en uns anys el nostre segment de públic s’afectarà positivament”, valoren.

AuvisaCom moltes altres botigues,

la primera web que va obrir Au-visa, l’any 2000, servia únicament d’aparador online, per presentar els productes als seus clients. Però fa set anys es van decidir a crear una botiga virtual. “Princi-palment vam veure la necessitat d’arribar a més gent que no ens podien comprar físicament a la botiga”, explica Kike Falgueras, que fa una valoració més que positiva de l’experiència. “En els temps que corren ja no és necessari, sinó imprescindible, tenir botiga a internet. No només per vendre, si no per també donar-te a conèixer i que es vegi el catàleg de productes que ofereixes, i per suposat

amb els preus més competitius que es pugui”, valora. Per això, considera que una botiga online és una bona opció per ampliar el negoci, malgrat advertir que “suposa un esforç important en temps i diners”, “Però després, si es fa bé, els beneficis poden ser grans”, afegeix, insistint en què el més positiu és “donar a conèixer el que fas, el que ofereixes a tanta gent”.

Des de Auvisa han compro-vat que la botiga online “cada cop té més demanda”. “Es nota que els compradors confien més en comprar per internet. Suposo que també és perquè ja portem temps fent-ho i és fàcil que tin-guin bones referències nostres”, afegeix el seu responsable. Pel que fa al perfil del client que compra per internet, a Auvisa no han detectat grans diferències amb el que ho fa a la botiga: “de vegades és el mateix”, comenta Falgueras. “El tracte i servei per internet intentem que sigui com fem a botiga, el màxim de bo possible, tot i inconvenients com la distància que ho fan diferent, però no pitjor”, explica.

Ve de la pàgina 10

“Cal conèixer les eines que ofereix internet i recórrer als professionals

www.auvisa.com

núm.1129 51

www.alarona.com

52 núm.1129

Especia l

empresa

La formació dins de les empreses és important, i cada vegada més en temps com els actuals. Poder seguir creixent professionalment i en coneixe-ments malgrat ja tenir un lloc de treball en alguna companyia és un dels elements que molts experts assenyalen com a cabdal per no perdre pistonada en un món cada vegada més competitiu i més exigent. La formació pot arribar des de diversos llocs, tot i que un dels clàssics en aquest sentit és la millora en temes d’idi-omes. Per Jordi Costa, director d’Inlingua, la situació actualment

Per Salva FernándezFotos: Arxiu

Formar-se en les empreses, una aposta pel futur

és molt clara en aquest sentit: “fa deu anys, saber anglès era un plus en el currículum de la gent que buscava feina; ara mateix és una obligació, segurament no et dóna més com abans, però sí que et resta en cas de no saber-ne”.

Amb aquest exemple, Costa vol remarcar la importància que tenen els idiomes i sobretot l’an-glès en un món globalitzat com l’actual. No tenir temps per no estudiar-lo no és excusa: “Quan acadèmies com la nostra treba-llen amb empreses el que fem

“L’anglès ha deixat de ser

un plus per ser un element

imprescindible

Pasa a la pàgina 16

En un món cada vegada més competitiu,

la formació contínua dins de les empreses

és un valor afegit, tant per elles com pels

propis treballadors, que continuen ampliant

coneixements tot i estar al món laboral.

núm.1129 53

www.inlinguamataro.com

54 núm.1129

Especia l

empresa

és adaptar-nos a les necessitats de l’empresa. Per exemple: si necessiten vocabulari específic, si són secretaris i volen potenciar l’idioma escrit per enviar correus, si són comercials i necessiten desenvolupar-se correctament a nivell oral... l’empresa demana la formació i es fa i s’ataca el que realment necessiten en cada moment”.

Els períodes de formació varien segons l’empresa, ja que les més grans “fan intensius du-rant l’estiu” mentre que d’altres “acostumen a treballar-ho entre octubre i juny”. La realitat és que sempre hi ha mecanismes per poder formar-se. Si les “empreses

petites no tenen fons poden moure’s a través de fundacions com tripartita, que ofereix diners a empreses per formació durant un any”. Com que “són diners només per formar, les empreses els utilitzen”.

Però els idiomes no són l’única cosa a potenciar dins d’una empresa. Lorena Orellana, de Form.cat, explica que “hi ha multituds de cursos de tot tipus que es poden fer de manera pre-sencial o a distància, via online”. “Aquesta varietat de possibilitats ens permet donar molta flexibi-litat a tots els treballadors per poder ajustar-se de la millor manera possible als seus horaris”, remarca. Orellana explica també

que compten en el seu cas amb “més de 400 cursos que toquen totes les tecles” i que en temes de formació, sempre es pot oferir el que l’empresa reclami encara que “no estigui dins del catàleg inicial”. “Si es vol alguna cosa específica d’enginyeria com se’ns va preguntar fa poc es mou i es prepara un curs que s’adapti a les necessitats d’aquella empresa”, explica.

Una altra manera de formar-se també pot ser a partir del co-aching, un procés que es focalitza en els objectius de l’empresa i en les pròpies persones. Maribel Genzor, coaching experimentada de Líneas Formativas, defineix

Ve de la pàgina 14

Pasa a la pàgina 18

“El coaching serveix per

explotar millor qualitats de les

persones

núm.1129 55

www.gruplesseps.com

56 núm.1129

Especia l

empresa

què és exactament això: “És un procés en el que el professional, nosaltres, i el client, focalitzen un objectiu, un acompanyament al client per aconseguir una fita, sigui una acció concreta, un canvi, coneixement d’un mateix... etc.” Per Genzor, el coaching és en l’empresa “una tècnica contundent, ja que les empreses tenen objectius sempre i aconseguir noves fites superiors, pel que és molt més concret que si es fa coaching a

nivell general”.Es tracta d’una aposta que

es dirigeix a tothom: “a l’empresa que decideix en el procés de coaching qui ho necessita, com un equip directiu o alts càrrecs

que podran dirigir millor els equips; o també a departaments concrets i treballadors per per-sonalitzar i millorar aspectes concrets, ja sigui amb teràpies personals o grupals”. Per Gonzer, el coaching “no és recomanable, és imprescindible per dues raons: les empreses necessiten redescobrir-se i redirigir-se i les que no necessiten ser sostenibles i mantenir-se”. “A banda, els ànims de les persones en plena incertesa és important tractar-los”, afegeix.

Ve de la pàgina 16

“Hi ha cursos de formació

que s’adapten en continguts i

horaris

www.dannigraph.com

núm.1129 57

www.ribesalat.com

58 núm.1129

Especia l

empresa

És curiós, pels qui hagueu llegit la novel·la “Somien els an-droides amb ovelles elèctriques?” de Philip K. Dick, recordareu que es parlava d’un aparell que servia per regular els teus sentiments,

Per David RuizLa nova religió.per decidir el teu estat d’ànim, “òrgan d’ànims Penfi eld” es deia. D’aquesta manera l’usuari marcava un número i obtenia aquell sentiment. Per exemple, si marcava el 888 obtenia «desigs

de veure la televisió, no importa el que hi hagi» (cosa que marca sovint molta gent), i si marcava el 481 obtenia «Consciència de les múltiples possibilitats que

Pasa a la pàgina 22www.form.cat

núm.1129 59www.motoprim.es

60 núm.1129

Especia l

empresa

el futur m’ofereix» (jo he mar-cat aquest avui). A la mateixa novel·la també es parlava de les “caixes d’empatía”, uns aparells que permetien interconnectar les consciencies de les persones que hi “entraven”, i compartir les mateixes sensacions que el suposat líder espiritual, tot plegat representant el que seria una nova religió empàtica-sensorial de dubtosa finalitat.

Val, és una mica agosarat, però no m’he pogut estar de trobar paral·lelismes entre aquests aparells i les xarxes socials, no trobeu? No serien el botó de “me gusta” de facebook i la capsa d’estat, un senzill “òrgan d’ànims”? I no seria el mur d’una empresa a on et pots fer fan, o el Twitter de Santiago segura (que acaba d’assolir el milió de seguidors) una petita caixa d’empatia? No serien, en definitiva, les xarxes

socials la nova religió? Cada cop me n’adono més

del potencial que tenen aquestes eines a nivell professional, per donar a conèixer un producte o servei (evito valorar, de moment el nivell espiritual). Pots, per exemple, fer un anunci de la teva empresa (amb un públic potencial de 15.000.000 de persones tan sols a Espanya), i que el vegin tan sols les persones amb uns determinats estudis, d’una franja d’edat, d’una zona geogràfica... i que els agradi el pa amb nocilla. És bestial, la diferència amb la publicitat tradicional és prou engrescadora, al menys de cara a reformular les campanyes de comunicació i enfocar-les amb la ment més oberta, i el target més tancat.

Aquesta és la veritable web 3.0, aquella que s’avança als teus gustos, als teus desitjos, que t’ofereix allò que tu esperes veure, que aprèn dels teus “movi-

ments” i que s’adapta a les teves necessitats. La web 3.0 doncs, no seria tan sols la web social, ni la web semàntica, és una web intel-ligent, de fet la web 3.0 no és pas una web, és més que això, és un nou llenguatge multiplataforma. Li podríem dir WIB? (Worldwi-de Information&Intelligence Base ).

Quedi clar que Facebook no m’agrada gens, crec que és la pitjor aplicació que s’ha desen-volupat mai (deixant de banda Windows Vista clar), està farcida de pedaços i cada pas que donen s’equivoquen una mica més, però el potencial que té en màrqueting, simplement pel número d’usuaris i, per tant, per les possibilitats comunicatives, és immens.

Pot ser és la nova religió, qui sap si per aquesta via es manifesta el nou messies, tal vegada acabi esdevenint el vincle d’unió d’un mon desmembrat. Per si de cas, però, aparteu les criatures.

Ve de la pàgina 20

www.nix.cat

núm.1129 61

www.cristalleriescastro.com

62 núm.1129

Especia l

empresa

La declaració de la renda és un d’aquells moments feixucs en els que toca recopilar tot tipus de papers que moltes vegades no se sap per on paren. Enguany un dels elements que totes les gestories i assessories remarquen és la gran quantitat de novetats que porta la declaració d’aquest any sobre l’exercici de 2011.

Just Cabré, de Gestoria Barceló, n’explica algunes: “S’ha reactivat l’impost de patrimoni que es va anul·lar fa dos anys i els límits d’exempció són fins els 700.000 euros, mentre que l’habitatge habitual no cal declarar-la fins als 300.000”. Hi ha més modificaci-ons en la renda, com la supressió “ de la deducció per naixements per fills que era de 2.500 euros però a canvi sí es poden aplicar deduccions per determinades obres en els habitatges sempre

Per Salva FernandezLa renda, plena de novetats

50% alk 60% i que per aplicar el 100%, el “llogater ha de ser menor de 30 anys [abans era fins els 35]”. Per últim, també remarca que enguany no s’envia esborrany en paper, i qui el vulgui l’ha de demanar.

Per la seva banda, Gabriel

que no s’hagin pagat en efectiu”. Aquesta novetat no és compatible amb la compra d’un habitatge: “no es poden aplicar les dues”.

Cabré recorda alguns elements més que han canviat, com que les rendes de lloguer d’habitatge han passat d’una reducció general del

www.impremaspe.com

núm.1129 63

Especia l

empresa

www.bufetadvocatsherrerospa.com

www.instal-nordic.com www.lesplanada.com

www.maspujol.cat

64 núm.1129

Per la seva banda, Gabriel Font-deglòria, de Roy Assessors, remarca la importància de “demanar dades fiscals” per no “deixar-se res sense contemplar, ja que l’agència tributària està en un moment molt escrupolós i aquestes dades permeten veure coses que potser no sabem ni que tenim”. Per Fontdeglòria, és vital “anar a assessors, tot i que tinguin un cost”. “Cal tenir en compte que anar a l’agència i que un funcionari contractat per la campanya interpreti els papers no és garantia, perquè si es revisa al cap d’un temps i considera fer

una paral·lela la farà .D’aquí que tot i tenir un cost fer servir professionals sigui adequat”. Cabré considera : “saber quin sistema de tributació és millor o la responsabilitat que assumeix la gestoria en cas d’error són elements que per sí sols ja valen la pena”.I és que com es diu des de l’assessoria Ribésalat, especialitzats també en declaracions de la renda, és important posar “la renda en bones mans, en professionals”.

La renda es pot presentar entre els 3 de maig i 2 de juliol.

Especia l

empresa

“Cal no deixar-se cap dada

perquè l’agència tributària és escrupolosa

www.spbelso.com

www.marketmataro.com