núm.1238 49

especialesport

50 núm.1238

especialesport

El Pàdel, un esport per a tothom

el que “és fàcil posar-s’hi a jugar; en dues partides pots començar a agafar el ritme a diferència del tennis”. En el mateix sentit s’expressa Óscar, de Padel Indoor que considera que aquest esport “el pot practicar tothom” i “no exigeix una gran condició física per poder-ho passar bé”. Pou apunta que hi ha molta gent de “setanta anys o més” que participa del pàdel a la Laru, fet que combinat amb els “preus competitius” que Óscar recorda té practicar aquest esport (més a l’aire lliure apunta Pou) fan que sigui molt interessant per un gran ventall de persones.

A la Laru destaca la principal novetat de les tres noves pistes homologades Pro Tour (el mundial de pàdel), les úniques en tot el Maresme. “El disseny no té cap mena de cantó ni punts que puguin repercutir en el joc”, explica Pou, que afegeix:”la gespa és d’última generació i fa que el bot de la pilota sigui perfecte i la resposta dels genolls dels jugadors també”. Pou ha explicat que la gespa emprada per les pistes és la millor que es pot trobar al mercat actualment. En total tenen ja cinc pistes de pàdel en les que

E l Pàdel és un esport que ha tingut un creixement espectacular en els últims anys. Més enllà de les referències fàcils a l’ex-president del Govern espanyol que el practicava, el cert és que aquesta disciplina esportiva que es pot considerar família directa del tennis s’ha anat promovent a tots nivells, sobretot entre l’aficionat ras que simplement vol fer una mica d’esport a la setmana. Mataró compta amb dues instal-lacions que estan potenciant aquesta pràctica esportiva des de dues vessants diferents. Però coincidint amb l’essència.

I és que per David Pou, gerent de la Laru, el pàdel ha triomfat perquè es tracta d’un esport en

El pàdel ha crescut de manera important en els darrers anys fins convertir-se en un dels esports més practicats per tot tipus de persones.

núm.1238 51

especialesport

s’organitzen partits i també tornejos des de la pròpia UR Laru, que compta també amb piscina, camps de futbo a 5, a 7 i a 11, frontó, petanca sala de fitness i altres equipaments.. Aquest proper dissabte, dia 1, es farà la inauguració de les noves pistes a les 11.30h amb la presència de Matías Díaz, Top 4 mundial de pàdel, i l’alcalde de Mataró Joan Mora. Durant tot el matí des de les 9.30h hi haurà activitats diverses. Entre

elles una classe per nens i nenes i s’organitzaran activitats annexes com una xocolatada.

Una altra de les novetats per la ciutat és Padel Indoor, un nou centra de pàdel que es troba al Pla d’en Boet i que compta amb tot tipus d’elements: set pistes de pàdel, vestuaris amb guixetes, botiga especialitzada, aparcament i centre de fisioteràpia. Óscar explica que un dels avantatges del pàdel indoor és precisament que

www.camp4online.com

52 núm.1238

especialesport

“les condicions per jugar-hi són sempre les mateixes, no hi ha elements climatològics com la pluja, el vent o el sol que puguin afectar al joc”. “Saps que si dimecres a les 21h vols jugar una partida, la jugaràs faci el temps que faci”, explica. Un dels elements de Padel Indoor és la funció d’organitzar partits “per trobar gent que coinci-deixi en horaris”, ja que “no sempre és fàcil coincidir amb tres amics més per jugar” i això dinamitzen les pistes, on també organitzen lligues internes. A més, ofereixen

un servei d’escola de pàdel per nens i adults a càrrec de David Esteban, director de l’escola, així com també classes particulars.

Els preus que oscil·len entre els 4 i els sis euros segons cada cas –exterior o indoor, socis i no socis, etc.- són un dels factors decisius per practicar un esport assequible des d’un primer moment en el que homes i dones de totes les edats i condicions físiques poden gaudir fent exercici.

Consulta el setmanari Capgròs en PDF a www.capgros.com

www.capgros.com

www.escuelatonbal.es

núm.1238 53

especialesport

La fisioteràpia, vital per la pràctica

esportiva

La fisioteràpia és una disciplina científica que guareix a la persona mitjançant exercici terapèutic. Sota aquesta definició tenim una disciplina que, segons explica Miquel Ferrer de Infisio, ajuda a les persones a “recuperar-se de lesión traumatològiques , neurològiques o res-piratòries entre d’altres disminuint el temps de recuperació”, tot i que ajuda també a planificar

La disciplina científica de la fisioteràpia serveix tant per prevenir lesions en la pràctica de l’esport com per millorar el rendiment esportiu.

www.infisio.es

54 núm.1238

especialesport

una bona preparació “per practicar esport”, entrenar “qualitats físiques com l’equilibri i la coordinació” i “potenciar el físic de l’esportista tant en rendiment com prevenció de futures lesions”.

Per tot això, la fisioteràpia cal tenir-la en compte “no només per millorar el rendiment” sinó per “sanar lesions o un accident”. Ferrer ho té clar: “aquella persona que realitza una activitat física pot tenir problemes per diversos motius, detectar-los i sanar-los és part de la nostra feina”. Com també ho és “educar a la població de com realitzar una activitat física per no caure en lesions potencials”. Entrenar tipus de fibres, bona preparació prèvia, reeducar el cos i mantenir l’equilibri entre músculs són algunes de les funciones de la fisioteràpia que van més enllà de solucionar problemes de lesions.

Tot això, a més, amb una gran varietat d’eines que estan a l’abast d’aquesta disciplina. Tot i que Ferrer, de Infisio, considera que la més im-portant és la teràpia manual i el bon diagnòstic fisioterapèutic”. Per ell és important també que totes les eines han de tenir estudis “científics que avalin el seu ús” de cara a la prevenció o curació. La electroteràpia , la massoteràpia o la termote-ràpia són exemples d’elements que conformen part del dia a dia del món de la fisioteràpia i que poden ajudar “fisiològicament a la recuperació dels teixits del cos que s’hagin danyat en alguna pràctica esportiva o accident”.

www.rehastet.com

núm.1238 55

www.imatcenter.com

56 núm.1238

especialesport

Ciclisme de carretera, una alternativa per

gaudir de la bicicleta

més cares, però ofereixen també moltes més prestacions i qualitat: “Les de carboni són millors en tot excepte en el preu”, explica Rebollo, que tot i això insisteix en què per als principiants “és millor la bicicleta d’alumini”.

Una bicicleta d’aquest tipus pot oscil·lar entre els 600 i els 6000 euros, en funció del material i també de les seves característiques, com ara el pes, la qualitat dels materials, l’eficàcia dels components, el número de marxes, etc. Cada persona ha de tenir clar l’ús que li donarà a la bicicleta per tal de fer una elecció correcta. No serà el mateix sortir de tant en tant a fer una

ELa creixent afició per la triatló i, en general, pels esports que es practiquen a l’aire lliure, ha fet incrementar el nombre de ciclistes de carretera. Si es vol optar per alguna d’aquestes modalitats, ja sigui la triatló o el cicloturisme, cal tenir en compte el tipus de bicicleta que es farà servir. Arnau Rebollo, de la botiga Muntbikes, explica que per fer ciclisme de carretera són recomanables les bicicletes d’alumini o de fibra de carboni. En el primer cas es tracta de vehicles més econò-mics, però molt aconsellables sobretot per a les persones que s’inicien en la pràctica ciclista. Les bicicletes de fibra de carboni acostumen a ser

www.muntbikes.com

núm.1238 57

especialesport

ruta de passeig que participar en proves de triatló de forma assídua.

Des de Muntbikes, aconsellen als ciclistes que es vulguin iniciar en el cicloturisme per carretera que comencin amb recorreguts d’un màxim de 40 a 60 quilòmetres i camins plans. Per a esportistes amb més experiència ja es poden plantejar trajectes de fins a 120 quilòmetres. Al Maresme els aficionats a la bicicleta compten amb diferents vies interessants per practicar ciclisme de carretera. La NII és un eix interessant per iniciar-se en aquest esport, ja que permet fer una ruta plana i contínua, malgrat el perill que representa la gran afluència de cotxes que hi circulen. Com a alternativa es pot optar per la

carretera de Mata, menys transitada però amb algunes pujades que reclamen al ciclista un nivell superior. En tot cas, cal que el ciclista recordi les normes bàsiques viàries i circuli sempre per la dreta. Una norma que els conductors de cotxes acostumen a oblidar, remarca Arnau Rebollo, és que quan un grup de ciclistes s’incorporen a una rotonda, s’han de respectar com si fossin un únic vehicle, és a dir, s’han de deixar passar tots junts i no tallar el grup.

Per últim, la pràctica del cicloturisme o el ciclisme de carretera requereix d’un equipament específic que ha d’incloure les malles, el casc homologat, unes sabates específiques, pedals automàtiques, guants i ulleres tècniques.

58 núm.1238

especialesport

Mil raons per sortir a córrer

núm.1238 59

especialesport

Millorar la salut i l’estat de

forma, combatre l’estrés,

aclarir la ment, viatjar, fer

amics i fi ns i tot donar

suport a causes solidàries.

Els motius per sumar-se a

la moda del ‘running’ són

múltiples. La celebració

aquest cap de setmana

de la 15a Mitja Marató de

Mataró és un bon motiu per

analitzar-los.

En Joan Llimona va començar a sortir a córrer ara fa uns sis anys, quan va néixer la seva primera filla. Fins llavors, jugava a futbol un cop per setmana i res més. El detonant va ser la brometa d’un amic en un dinar. “Ostres, pensava que era la teva dona qui estava emba-rassada i no pas tu”, li va deixar anar. Esperonat, va calçar-se unes vambes i va sortir al carrer, a veure què passava. Des de llavors, ha corregut nou maratons, algunes de tan emblemàtiques com la de Nova York, i la seva marca en mitja marató és una més que respectable 1h 29min. El matí que parlem amb ell ja ha sortit a fer les sèries -entrenaments fraccionats- amb el seu habitual company de batalles. A les sis del matí, abans d’anar a treballar. “I em sento genial ara mateix”, assegura.

La celebració aquest cap de setmana de la 15a Mitja Marató de Mataró dóna peu a analitzar la tendència creixent a practicar el running, que es visualitza amb casos com els de Joan Llimona. Només cal passejar-se qualsevol dia de la setmana pel Passeig Marítim o pel Nou Parc Central per creuar-te amb desenes de corredors de totes les edats i condicions. Des de quasi professionals, que entrenen metòdicament per a la cursa del proper cap de setmana, fi ns a neòfi ts que s’han vestit amb el primer que han trobat a casa que sembli mínimament esportiu i han decidit apuntar-se a la moda a veure si acon-segueixen afi cionar-s’hi i rebaixar alguns quilets.

I entre aquests dos extrems, totes les gradacions possibles.

Un diumenge assolellat, el braç del port sembla la Rambla dels corredors. Què ho motiva? “Els beneficis que t’aporta córrer són múltiples”, resol Llimona. Explica que no només l’ajuda a posar-se en forma,

sinó que li serveix per combatre l’estrés i afrontar els

dies amb la ment molt més clara. “Després fer uns kilòmetres, una dutxa i estàs perfecte”, afegeix. La pràctica continuada del running també permet cremar moltes calories i gaudir de la “bona vida” mantenint la línia. “Sóc amic

Només cal donar un tomb pel Passeig Ma-rítim o pel Nou Parc Central per comprovar que el running és una moda creixent

Només

60 núm.1238

especialesport

del bon menjar, i això requereix d’alguna peni-tència”, bromeja Llimona.

En el cas de la Marta Noè va començar a córrer de manera constant l’any 1999. Tot i que amb diverses aturades (ha tingut tres fills durant aquest temps), s’ha mantingut fidel a aquesta passió. “El running sempre s’ha viscut

de manera intensa a casa, ja que el meu pare sempre l’ha practicat i de petits ja ens portava a curses populars”, relata aquesta mataronina. Per a Noè, anar a córrer és “una manera d’oxi-genar-me i de desconnectar”. Segons ella, els beneficis de practicar-ho són múltiples. “Em fa sentir bé físicament, em trobo millor i això

www.padelindoormataro.es

núm.1238 61

especialesport

La Mitja Marató “Ciutat de Mataró” que se celebra aquest diumenge, dia 2, congre-garà enguany un total de 2520 atletes, 400 més que l’any passat. Les inscripcions es van iniciar el 14 de novembre i en 12 hores es va esgotar el límit. La cursa, que s’inicia-rà a les 10 del matí a plaça d’Espanya, té un recorregut de 21,097 quilòmetres, s’inscriu al calendari de la Federació Catalana d’Atletisme i forma part de la VII Challenge de Mitges Maratons de la Diputació de Barcelona. Aquest any, la Mitja Marató també té una vessant solidària, que es ma-terialitza amb la Mitja solidària: una recolli-da de taps i una recollida d’euros solidaris destinats a l’Obra social de Sant Simó i Sant Pau. La Mitja Marató està organitzada per l’IE conjuntament amb el Centre Atlètic Laietània, el Grup d’Atletisme Lluïsos Mataró, el Grup Maratonià Mataró i la Colla Maimakansu amb el suport de la Diputació de Barcelona. També se celebra la 19a Marató Escolar, una cursa no competitiva dirigida a alumnes d’entre 8 i 16 anys, que espera comptar amb 1500 escolars.

Més de 2500 participants a la 15a Mitja Marató “Ciutat de Mataró”

62 núm.1238

especialesport

també ajuda en l’àmbit mental i psicològic”, resumeix. Noè sol sortir a córrer dimarts, dijous i diumenge, amb un grup de noies de la colla mataronina Maimakansu, que des de 1995 es dediquen a promoure el món del running. “Sortir acompanyada és important per a mi, ja que t’ajuda a ser constant i et força a millorar quan alguna de les teves companyes va més ràpida que mai”.

Córrer en collaCórrer està més de moda que

mai, però evidentment és una pràctica esportiva que no té res de novedós. Be que ho saben els de la colla mataronina Maimakansu,a la qual pertany Noè. Es tracta d’un grup de corredors de fons que es reuneixen per entrenar i participar en curses arreu del món. La majoria són mataronins, però n’hi ha de ben lluny, fi ns i tot dos socis estan afi ncats a Nova York. Actualment compten amb 670 atletes amb el xip groc, un aparell que el corredor es col·loca a les sabatilles

i que ofereix els resultats de cronometratge immediatament després de creuar la meta. Pràcticament tothom que participa en curses en disposa d’un. Maimakansu és el millor loc on acudir si es vol conèixer practicants de running. “Sortir a entrenar en solitari és molt avorrit”, assegura el seu president, Salvador Carbonell. També organitzen sortides per participar a curses arreu del territori català, ja que anar-hi en grup

sempre surt més econòmic i és molt més divertit. L’entitat, a més, col·labora en l’organització de cursos com la Mitja Marató per Relleus de les Santes, o a la cursa de la Festa Major d’Òrrius, i participa en esdeveniments com l’arribada de la Flama del Canigó a la festa del Correllengua.

Maimakansu demostra a la per-fecció que en el running tothom i té cabuda. A l’associació hi ha corredors

de més de 75 anys, i molt en forma segons comenta Carbonell. També s’hi poden trobar casos extrems com el d’un soci que s’ha proposat fer 100 curses de més de 100km cada una. De moment n’acumula 97. I, evidentment,

Maimakansu, entitat fundada l’any 1995, és un grup mataroní de corredors de fons que compta amb un total de 670 atletes

Maimakansu, entitat

núm.1238 63

especialesport

gent de perfil molt més comú, que té com a afició sortir a córrer dues o tres vegades per setmana i de tant en tant anar a fer curses de 10km o mitges maratons. Se’ls reconeix fàcil-ment, pel seu uniforme amb les quatre barres. “Arreu del món ens han cridat ‘Visca Catalunya!’”, diu el president. Els dimarts al vespre surten a córrer en grup pel Passeig Marítim, i el dijous pel Parc Central, llocs idonis per a la pràctica del running. Molts corredors també opten pels camins que creuen les Cinc Sènies. Tot i que Carbonell diu que ha vist “ciutats millors”, reconeix que Mataró és “una bona ciutat per córrer”, amb prous espais plans i sense trànsit i també amb zones amb desnivells per a diferents tipus d’entrenament.

Plantejar-se reptesEn Salvador Carbonell pot servir d’exemple

per a aquelles persones que s’afegeixen tard a l’afició per córrer. Perquè mai ho és, de tard.

Ell va començar als 34 anys. “Era un fumador empedernit, i gràcies a l’esport vaig deixar-ho gairebé sense notar-ho”, explica. Han passat els anys, i Carbonell ha escrit un currículum de corredor que impressiona de veritat. Ha participat en 39 maratons, a ciutats com Nova York (l’ha corregut 7 vegades), Londres, París, Buenos Aires o Praga. “Al final, el running acaba sent una excusa per a viatjar”, diu. La idea de córrer

com un pretext per viatjar per participar en curses mítiques i poder conèixer món és un atractiu molt gran. El periodista de TV3 Arcadi Alibés, en el seu llibre ‘Córrer per a ser feliç’ apunta al “col·leccionisme de curses” com una de les principals motivacions per participar en aquest esport, més enllà d’establir una marca determinada o superar-se a un mateix. “Quan comences a córrer, t’atreu molt la idea de rebaixar les teves pròpies

marques, però a mesura que passa el temps el que t’agrada és sortir a córrer pel pur plaer de fer-ho”, apunta Joan Llimona. El summum, segons ell, és “sortir sense rellotge”. Abans d’arribar a aquest extrem, però, cal

En el llibre que va editar Maikamansu per celebrar els 10 anys de l’entitat, hi apareix una llista a càrrec de Josep Roca sobre els beneficis

de córrer. Són els següents- Redueix la pressió

- Elimina el colesterol- prevé de molts refredats

- Enforteix la massa muscular- Incrementa la resistència òssia- Crema l’excés de greix corporal- Activa les defenses i la capacitat de resistència- Contribueix a l’equilibri emocional- Enforteix el caràcter

- Efecte integrador en l’equip i augment del sentiment d’amistat- Millora la irrigació del cervell i redueix obsessions, depressions i an-goixes-Aguditza les neurones per la solució de problemes complicats

Els benefi cis del ‘running’

Plantejar-se nous rep-tes, rebaixar marques i “col·leccionar” curses són alguns dels atrac-tius que empenyen a seguir corrent

pel Parc Central, llocs idonis per a la pràctica del running. Molts corredors també opten Plantejar-se nous rep-

64 núm.1238

especialesport

prendre’s les coses amb calma i deixar que el cos es vagi acostumant. “A tots aquells que comencen, la meva recoma-nació és que vagin a poc a poc, perquè els avenços aniran arribant sols”, destaca el corredor. A mi m’ajuda molt marcar-me objec-tius, entrenar-me per a participar en curses concretes”, apunta Marta Noè. Plantejar-se reptes de temps i de distància que motivin sortir al carrer és una manera de combatre la desídia i fer que els progressos com a atleta siguin més ràpids.

Els corredors que busquin un esta-bliment especialitzat en aquest esport poden acudir a Rios Running, la botiga

De motius per sortir a córrer no en falten pas. La mataronina Carmen Cubero ho fa per afi ció, i també per una fi nalitat solidària: recaptar fons per a la lluita contra la leucèmia. Va viure els efectes de la malaltia molt de prop, ja que la seva mare la va patir. Llavors va poder comprovar el gran treball que realitza la Fundació Josep Carreras amb els afectats. “Vaig voler trobar una manera de convertir la meva afi ció pel running en una plataforma de difusió de la tasca de la Fundació”, explica Cubero. Va trobar la fórmula a través de la plataforma de crowdfunding “Elmeugradesorra”, que funciona a base d’establir-se reptes a canvi d’aporta-cions dels ciutadans. El primer va ser córrer la Mitja Marató Ciutat de Mataró de 2011 en menys d’1h 45 min, i a canvi la gent va apostar a que aconseguiria el repte fent donacions directes a la

Fundació a través d’Elmeugradesorra. Cubero també va promoure la seva inciativa a través de les xarxes socials i a l’abril de 2012 va crear el blog http://ponteenmarchaya.blogspot.com.es/, dedicat a la lluita contra la leucèmia. Aquest cap de setmana s’ha marcat el seu tercer “repte”, també amb la Mitja Marató de Mataró com a protagonista. L’objectiu fi xat és millorar la marca de l’any passat. Ho aconsegueixi o no, les aportacions realitzades es fan igualment efectives. En els dos reptes anteriors, va aconseguir recaptar més de 500 euros en ambdos casos. Cube-ro destaca que les xarxes socials han estat “absolutament clau” per poder impulsar aquest projecte solidari, i que fi ns i tot ha contactat amb ella gent del continent sud-americà per informar-se. D’alicients no li falten per seguir marcant-se reptes solidaris.

que va obrir ara fa dos anys l’atleta especialitzat en carreres de fons José Ríos. “Potser és una moda, però el running ve de llarg, fa anys que molta gent s’hi dedica”, assegura Ríos. Tot i això, veu com cada cop hi ha més clients que

s’apropen a la seva botiga interessats en iniciar-se en aquest esport. “El primer consell que els donem és que al principi s’ho prenguin amb calma, perquè sinó les lesions són molt freqüents”. I a l’hora d’adquirir la indumentària necessària, si s’ha de prioritzar una inversió, que sigui en el calçat. “És el més important, cadascú ha de trobar les sabatilles

idònies pel seu pes i forma de tre-pitjar”, constata l’atleta.

A la botiga Rios Running consideren vital comptar amb el calçat adient, i reco-manen iniciar-se “a poc a poc”

m’ajuda molt marcar-me objec-tius, entrenar-me per a participar A la botiga Rios

Córrer per solidaritat