esports p13 61 · vegades coincideix amb els amics i es distreuen una mica, aprofita més el temps....

www.castellarvalles.cat

Els equips sènior masculí i femení del CB Castellar

baixen de categoria

ESPORTS P13

61DEL 5 A L’11 DE JUNY DE 2009

Setmanari d’informació local

de c

aste

llar

ACTUALITAT P3

ACTUALITAT P4

El consistoriaporta 2,4 milions per a la millora de les urbanitzacions

Amb els exàmens,s’incrementa l’ús de la sala d’estudi

CULTURAP9

Mundet fa la novel·la gràfica de l’11-M

JOSEP GRAELLS

L’EscolaImmaculada acomiada les Dominiques

ACTUALITAT P7

ENTRETENIMENT

02 dEL 5 A L’11 dE Juny dE 2009· cAStELLAR dEL vALLèS

SOPA DE LLETRES JEROGLÍFICS

ACTUALITAT

dEL 5 A L’11 dE Juny dE 2009 03· cAStELLAR dEL vALLèS

Els avantatges d’estudiar des de les 21 h fins a la 1 de la nit

Els usuaris aprofiten el servei de wifi que ofereix la sala d’estudi per descarregar-se arxius mentre estudien. || J. GRAELLS

Alguns estudiants aprofiten per resoldre dubtes conjuntament. || J. G.

Cristina Domene

És època d’exàmens. Mentre alguns ja gaudeixen de la platja i el bon temps, molts encara han de clavar colzes per superar proves tan variades com els exàmens de final de curs, la selectivitat o les oposicions... Tots ells tenen un factor comú: necessiten concen·tració. Alguns la troben a casa, però d’altres necessiten espais

endreçats i silenciosos. I aquestes condicions les acompleix la Bibli·oteca Antoni Tort i, més exacta·ment, la sala d’estudi, un servei de la biblioteca que ofereix l’espai i connexió wifi des de les 9 del vespre fins la una de la matinada.

Aquests dies són habituals a la sala els estudiants que es pre·paren per a la prova de selectivi·tat. Els exàmens són el 9, 10 i 11 de juny i Dario Martínez ja fa temps que es prepara: “Vinc cada dia a la biblioteca. A les tardes, que hi ha més moviment, estudio matèries que no necessiten massa concentració. I després torno fins a la 1 per estudiar les altres assignatures”. Martí·nez assegura que, malgrat que de vegades coincideix amb els amics i es distreuen una mica, aprofita més el temps. “A casa tinc l’or-dinador, els videojocs, la tele-visió. A la biblioteca aprofito més el temps d’estudi”. Un cas diferent és el de Lydia Moya. Ella prefereix estudiar a casa “a la meva habitació no em distrec, jo no tinc germans, per tant no hi ha ningú que em molesti i aprofito més el temps que a la biblioteca. Però això depèn de cada persona”. Avui però la trobem a la sala d’estudi. “De vegades vinc a la biblioteca per resoldre dubtes amb els meus companys, per posar en comú els problemes”.

Mònica Mimó, tècnica de la biblioteca, explica que el promig d’usuaris és de 35 persones al dia. “Hi ha brots. És uns servei que funciona molt bé i fins i tot hi ha dies que s’ha complicat

quant a cadires”. Respecte a la tipologia d’usuaris assegura que és molt diversa: “Ara que hi ha problemes amb la feina i l’atur, molta gent ha fet cursos. Per això trobem des d’estudiants de selectivitat, a gent que es prepara oposicions”.

Aquest és el cas de Judith Lozano. Ella s’està preparant unes oposicions de justícia pel proper 5 de juliol. “Acostumo a venir diàriament perquè si em quedo a casa faig altres coses i aquí no tinc més opció que estu-diar”.

A la taula del costat trobem a Dani García, amb l’ordina·dor obert. Ja està immers en els exàmens finals. Està estudiant el primer any de carrera de teleco·municacions. “M’agrada estu-diar aquí, perquè a més d’estar més tranquil que a casa, apro-fito el servei wifi i puc descar-regar-me els arxius que neces-sito per estudiar molt més ràpidament que a casa”.

Irene Martínez també està en el primer any de carrera. El seu dia es divideix entre les classes a la facultat d’Educació i la feina com a professora en una escola de música. “Quan arribo a casa després de la feina estic molt cansada i em costa molt posar-me a estudiar. Per això, cada dia, menys els divendres, vinc aquí des de les 9 fins que tanquen, perquè així m’obligo a estudiar”.

La sala d’estudi de la bibli·oteca es complementa amb la de l’Espai Jove, que obre els dissabtes de 10 a 14 h fins el 27 de juny.

Cada dia, unes 35 persones fan servir la sala d’estudi que ofereix la Biblioteca

ACTUALITAT


L’Ajuntament inverteix 2,4 milions a les urbanitzacionsLes actuacions de Via Pública i Transport són les generen més despesa al consistori castellarenc

“Aquests dos anys hem fet inversions importants per compensar el greuge compa-ratiu de les urbanitzacions”, explicava dimecres l’alcalde de la vila, Ignasi Giménez. Ho feia en la presentació del recull d’ac·tuacions que s’han dut a terme a Sant Feliu del Racó, les urba·nitzacions i els nuclis diseminats en el que portem de mandat (des del maig del 2007). El greuge comparatiu respon al fet que a aquestes zones hi viu el 16% de la població del municipi, i alhora es concentra el 40% dels quilò·metres de carrers.

Així, les actuacions a Via Pública han estat les més des·tacades: en aquests dos anys les urbanitzacions han rebut en forma d’inversions 1,7 milions d’euros. Una part provinent de l’Ajuntament, i també de la Generalitat i l’Estat. Aquestes actuacions inclouen asfaltat de carrers, remodelacions de places o millores en l’enllumenat.

El segon capítol més elevat és el del transport públic. La línia C6, que uneix Can Font i

La plaça Doctor Puig, a Sant Feliu, un dels espais remodelats. || JOSEP GRAELLS

el nucli urbà, ha costat a l’Ajun·tament de Castellar 428.000 euros en aquests dos anys. La línia C4, que dóna servei a El Balcó i Sant Feliu, es confinan·cia amb la Generalitat de Cata·lunya, i l’aportació de l’Ajunta·ment ha estat de 138.895 euros. “Ara estem estudiant la viabi-litat d’ampliar durant el mes d’agost el servei de transport públic a les urbanitzacions”, va explicar el regidor d’Aten·

ció a les urbanitzacions, Aleix Canalís. Segons el regidor, man·tenir l’agost de l’any passat el servei va costar 10.865 euros, “que dividit pel nombre d’usu-aris va suposar un cost de 9 euros per viatge”.

Un altre aspecte que s’està estudiant és el d’incloure la gestió del complex esportiu Airesol D i el Casino del Racó al concurs per a l’explotació del complex esportiu Puigverd.

Novaconvocatòria dels ajuts al lloguer just

La Generalitat de Catalunya ha obert la convocatòria per sol·licitar els ajuts al lloguer just. Es tracta d’un ajut que cobreix la diferència entre el 30% dels ingressos mensuals i el cost del lloguer de l’habitatge. Hi poden accedir persones de qualsevol edat, i hi ha diversos requisits, com ara no cobrar més de 2,5 vegades l’IPREM. Els ajuts van dels 20 als 240 euros mensuals.A Castellar, l’Oficina Local de l’Habitatge tramita aquests ajuts, que enguany es tancaran el dia 30 de juny. Durant l’any 2008, es van tramitar al muni·cipi 127 sol·licituds.

Redacció

renda d’emancipació || D’altra banda, continua funcionant la Renda Básica d’Emancipa·ció, un ajut que atorga l’Estat, en aquest cas a persones que tenen d’entre 22 i 30 anys. Els beneficiaris reben 210 euros mensuals.

La Generalitat i l ‘Estat

mantenen els ajuts pel

lloguer d’habitatges

Ànnia GarcíaPrincipals inversions2007-2009

Sant FeliuUrbanitzacionsNuclis diseminats

via Pública iequipaments

1.723.000 euros

Prevenció d’incendisi protecció civil

107.000 euros

Suport a lesassociacions de veïns

23.000 euros

transport públic

578.000 euros

Total

2.431.000 euros

ACTUALITAT


Camins preparats per a l’estiu

Ànnia García

Aquesta setmana han acabat els treballs de neteja i desbrossa·ment de camins que s’han dut a terme a la vila amb finançament de la Generalitat de Catalunya. El Departament d’Interior va con·tractar unes brigades amb l’ob·jectiu específic de solucionar les conseqüències de les ventades del passat mes de febrer.

“La brigada ha estat treba-llant al municipi durant uns 10 dies”, explica el regidor de Medi Ambient, Aleix Canalís, “bàsica-ment al camí d’accés del Puig de la Creu. S’han dedicat a la tala Les administracions preparen el bosc per reudir el risc d’incendis. || J. G.

d’arbres caiguts i l’arranjament d’altres desperfectes”.

Ara per ara, tots els camins d’accés a les urbanitzacions, així com les vies d’accés dels vehicles d’emergència, estan “en bones condicions”. Segons Canalís, sí queden encara arbres caiguts en explotacions forestals i altres parcel·les, però en aquest cas “la neteja és responsabilitat dels propietaris”.

altres actuacions || A banda de la campanya de la Generalitat, també està a punt d’engegar·se a la vila un paquet d’actuacions ges·tionades des del Consell Comarcal del Vallès Occidental. Es tracta de

la continuació d’unes obres que es van iniciar el 2006, i que en total arribaran a 20 municipis de la comarca.

A Castellar, s’actuarà en 10,3 quilòmetres de camins: concreta·ment al camí del Turó de Caste·lló, el Camí Sot de l’Àliga, el Camí Parany d’en Federico, el Camí del Pujol, el camí de Sant Feliu del Racó, el Camí de Can Cadafalch i el camí de can Faixero.

El conjunt de l’actuació compta amb un pressupost de 673.576 euros, finançats a través del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya de la Generalitat i els ajuntaments. Les obres han de començar en els propers dies.

El departament d’Interior de la Generalitat ha contractat brigades per a l’aranjament dels desperfectes causats per la ventada

El responsable de l’àrea de Comerç de la Diputació de Barcelona, Xavier Florensa, va visitar dimecres la vila per veure sobre el terreny alguns dels projectes engegats pel con·sistori. Florensa va incidir en el comerç com “un element de cohesió i dignificació de l’espai públic, més enllà de l’activitat econòmica”. II REdAcció

El diputat de Comerç visita la vila

La Generalitat de Catalunya ha acceptat la petició de l’Ajun·tament i instal·larà una nova parada de la línia N65 a la plaça Catalunya. L’N65 és un servei nocturn, que uneix Castellar amb Barcelona, fent parades també a Sabadell. “El canvi de recorre-gut no suposarà ni més temps ni més quilòmetres”, explica el

Nova parada de la línia N65 a la plaça Catalunya

regidor de Mobilitat, Jordi Carcolé. Amb el nou recorregut, que ha de començar a funcionar en breu, l’autobús entrarà per la ronda de Tolosa, farà una parada a la plaça Catalunya, tornarà a la carretera de Sentmenat i farà la parada a la plaça de Cal Calissó. L’N65 funci·ona cada dia, les sortides de la plaça Calissó comencen a les 23.55. II c. d.

ACTUALITAT


Tot a punt per la jornada electoral de diumenge

Redacció

Aquest diumenge 7 de juny se celebraran les eleccions al Parla·ment europeu. Al municipi, tenen dret a vot un total de 17.074 per·sones, que es distribuiran en 13 seccions i 24 meses electorals. Seran les mateixes que als últims comicis celebrats.

Pel que fa als espais on s’ubi·caran les meses, tampoc hi ha novetat. El vot es podrà excercir a l’Ateneu, la Biblioteca, el gimnàs del CEIP Emili·Carles Tolrà, l’Espai Tolrà, el Pavelló Joaquim Blume, la Ludoteca, el CEIP Mestre Pla, i l’antiga escola de Sant Feliu del Racó. Per exercir el dret a vot, cal personar·se al col·legi electoral amb el DNI. També s’acceptaran altres documents amb fotografia, com ara el carnet de conduir o el passaport, sempre que siguin originals.

Les eleccions europees regis·tren, tradicionalment, poca parti·cipació. En els últims comicis, els

del 2004, la participació va ser del 38,54%.

D’altra banda, Ràdio Caste·llar oferirà un programa especial diumenge amb motiu de les elec·cions europees. Després de l’edi·

ció del vespre de l’informatiu, a partir de les 21 hores, Eduard Garcia conduirà un espai que oferirà en directe l’escrutini amb els resultats del comicis a Caste·llar del Vallès.

Més de 17.000 castellarencs podran triar els seus representants a Europa

Ciutadans votant a les eleccions europees del 2004. || ARXiu

Campuzano: “CiU garanteix la via directa a Europa”Durant la campanya electo·ral, Carles Campuzano, diputat al congrés per Convergència i Unió va visitar Castellar per parlar de la relació entre Cata·lunya i Europa i de les raons per les quals s’ha d’anar a votar. “Europa ha estat un factor fonamental per explicar el progrés, el benestar, la con-solidació de la democràcia de Catalunya en aquests anys. Sense Europa no haguéssim pogut tenir el canvi que hem viscut.”, va afirmar Campu·

zano davant la trentena de per·sones que van assistir a Ca l’Albe·rola.

El diputat va explicar que Convergència i Unió és el partit que garanteix la veu de Catalu·nya a Europa: “Bona part del futur de Catalunya dependrà més de decisions a Estrasburg i Brusel·les que no a Madrid. Per tant allà hi ha de ser la veu de Catalunya. I qui garanteix la via directa a Europa sense passar per Madrid és CiU, no el PSOE ni el PP”. || c.d.

Montserrat Gatell i Carles Campuzano a l’acte de campanya. || JOSEP GRAELLS

Un total de 400 persones, entre aprenents de català i voluntaris, es van aplegar el passat dissabte 30 de maig a la IV trobada anual dels Volun·taris per la Llengua, que organizat el Consorci de Normalització Língü·ística (CNL) de Sabadell. Entre els municipis que hi van participar hi havia també parelles lingüístiques de Castellar. || REdAcció

La festa de la llengua, a Sant Quirze

Ja es pot veure al Mercat la IV mostra Instants de Natura

Fins els proper 14 de juny es poden veure al vestíbul del Mercat muni·cipal les 54 imatges que formen la quarta edició de la mostra Ins·tants de Natura.

L’exposició recull una selec·ció de les imatges que es van presentar al concurs del mateix nom. L’Associació per la Defensa i l’Estudi de la Natura (ADENC) i l’Obra Social Caixa Sabadell orga·nitzen aquesta mostra, centrada en imatges que recullen natura amenaçada o protegida, flora i fauna, i també la natura inani·mada. || REdAcció Una de les imatges que es poden veure a la mostra. || cEdidA

ACTUALITAT


Redacció

A dalt, deu de les germanes que van assitir a la festa i a sota, el monòlit. || J. G.

Les germanes Dominiques de l’Anunciata han desenvolupat a Castellar una important tasca educativa des de 1862. Després de 147 anys, les germanes deixen de viure a la vila i amb motiu del seu comiat, l’escola La Immacu·lada va organitzar el passat diu·menge diferents actes per retre un homenatge a la congregació. “Van assistir 10 de les germanes que van estar a la Immaculada. Estem molt contents perquè va venir molta gent a acomiadar-les. Va ser un homenatge molt emotiu”, va manifestar la direc·tora de l’Escola La Immaculada, Conxita Campos.

La jornada va començar a les 11 del matí amb una rebuda a les germanes al pati de l’escola. Diverses activitats es van dur a terme com una exposició fotogrà·fica o l’actuació de Ball de Bastons i del Ball de Gitanes. A les 12 del

Emotiu comiat de les Dominiques

131 vehicles sancionats per excés de velocitat

L’Escola La Immaculada va retre un homenatge a la congregació

migdia es va celebrar una missa acompanyada amb les veus de la coral Musicorum. Seguidament, es van fer un seguit de parla·ments al pati de l’escola i la inau·guració d’un monòlit. La directora va explicar el sentit: “La pedra representa la fermesa en l’edu-cació, la rodona és el món, ja que les dominiques treballen a tot arreu i les dues mans unides,

parla de l’acompanyament de l’alumne al llarg del camí”.

Unes 80 persones van acom·panyar les germanes en el dinar que es va celebrar a l’Espai Tolrà. “Les germanes van agrair molt la mostra. La gent del poble valora la feina que han fet a Cas-tellar. Elles marxen però l’es-cola seguirà la mateixa línia educativa de la congregació”.

L’última campanya de control de velocitat de vehicles deixa a la vila unes xifres prou positives: només el 5,18% dels vehicles que s’han controlat passaven de la velocitat màxima permesa.

La campanya s’ha gestionat a Catalunya des del Servei Català de Trànsit, tot i que era d’abast estatal. Ha durat 15 dies, del 13

al 27 de maig. I ha consistit en la realització d’un control diari, com a mínim, de curta durada, d’una mitja hora. I dels més de 2.500 vehicles que han passat pels control, se n’han denunciat 131. “És una dada molt positiva, que està per sota de les previsions que teníem”, explica Armand Martínez, sergent de la Policia Local de la vila. A més en tots els casos, “s’han obert expedients administratius, i no penals”, el

que significa que l’excés de veloci·tat no arribava en cap cas a nivells delictius.

Els controls s’han estat duent a terme a diferents punts, tant a carrers del centre del municipi com a vies interurbanes. S’han situat, per exemple, a les entrades del municipi o a les rondes.

Tot i que aquesta campanya s’ha tancat, la Policia Local conti·nua efectuant controls de velocitat a diferents punts del municipi.

Redacció

ACTUALITAT


Més espais comuns públics per a totes les edats

Cristina Domene

El segon Fòrum Educatiu Local, coordinat des del Projecte Edu·catiu de Ciutat, tenia per objectiu posar les bases per a l’elaboració d’un pla de civisme i convivència.

La jornada de treball que es va allargar durant tota la tarda del passat dijous va comptar amb ciutadans i tècnics de l’àmbit de la convivència i el civisme. Després de la introducció que va fer l’al·calde de la vila, Ignasi Giménez, els assistents van formar cinc grups per tractar els següents temes: la salut; la mobilitat a

l’espai públic, l’ús d’aquest, les relacions i la informació i la comu·nicació.

Antonia Pérez, regidora de Participació Ciutadana i Civisme, explica una de les propostes que

va sorgir en relació a la convi·vència: “Tot i que les propostes provenien de diferents àmbits i punts de vista, va haver-hi opinions coincidents en tots els grups: aprofitar els espais

comuns i públics per fer acti-vitats intergeneracionals, de totes les edats, perquè uns i altres ens respectem.”

Quant al civisme, es va pro·posar realitzar més campanyes de sensibilització per respectar l’espai públic. “Crear la consci-ència que l’espai públic és de tots, i no és de l’administració. Nosaltres l’hem de fer nostre, hem d’intentar que tothom se’l faci seu i que el respectin i el millorin”, va afirmar Pérez.

Amb aquestes propostes es farà un document en brut, que s’endreçarà tècnicament i que després es tornarà a discu·tir en diferents fòrums. Així ho explica Pérez: “El grup impulsor que porta el projecte reorde-narà totes les propostes i triarà quines són les que es poden portar a terme. A partir d’aquí s’estudiarà quin és el treball que s’ha de fer.”

Un dels cinc grups que es van formar durat la jornada de treball. || J.G.

Redacció

1.500 oients diaris per a Ràdio Castellar

Les dades del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura indiquen que Ràdio Castellar té prop de 1.500 oients diaris i 2.700 oients mensuals segons la segona onada de dades d’audiència a Catalunya d’aquest 2009. Segons aquests registres, en un rànquing d’audi·ència acumulada on hi apareixen 141 emissores, la ràdio municipal de Castellar ocuparia el número 32 del rànquing .El director de Ràdio Castellar, Eduard García, interpreta aques·tes dades com a molt possitives. Segons García, “la poca diferèn-cia entre oients diaris i mensu-als demostra que Ràdio Caste-llar consolida una audiència molt fidelitzada”. L’anterior dada d’audiència relativa a Ràdio Castellar provenia d’un estudi de Democopia del 2001 i que ator·gava 300 oients diaris.

El II Fòrum Educatiu proposa més espais de trobada de diferents generacions

ACTUALITAT


Desigualtat de gènere també a la salut

La sala de Ca l’Alberola estava plena. I plena de dones. L’objectiu era comú: informar·se sobre un tema que els afecta a elles: “Salut i dona”. Aquest és el títol que portava la taula rodona organitzada des de l’Ajunta·ment, una activitat emmarcada en la cele·bració del Dia de la Salut de les Dones i el cicle de xerrades de salut per a gent gran.

Isabel Martínez, directora de l’ABS Castellar del Vallès, es va encarregar de presentar i moderar la tertúlia. Abans de donar pas a la primera conferenciant, Mar·tínez va donar les gràcies a totes les pre·sents per assistir.

La metgessa de família del CAP de Castellar del Vallès, Maite Diestre, va obrir la trobada parlant d’un estudi del 2005 sobre les desigualtat de sexe que hi ha a la salut a Catalunya. “Un 12% de les dones casades es troben pitjor que les solteres. Això passa perquè les dones són les cui-dadores de la família i elles mateixes no

Cristina Domene

La violència de gènere va ser un dels temes presents a la xerrada

es cuiden”. La metgessa també va incidir en el canvi que s’ha de fer en l’àmbit de la sanitat: “Les malalties estan pensades des dels homes i la majoria dels metges han estat homes però hi ha malalties espe-cífiques de dones que s’han de tractar de forma diferent”. Diestre va destacar que les dones són les que consumeixen més medicaments i moltes ho fan sense prescripció mèdica. L’experta va finalitzar

amb un missatge de suport: “La violèn-cia masclista fa mal tan físicament com psicològica. Les metgesses i els metges de família donem la mà a les dones que necessitin ajuda”.

A continuació, M. Teresa Codina, gine·còloga ASSIR del CAP Castellar va accen·tuar la importància de la prevenció en l’àmbit de la ginecologia. “La dona té dife-rents èpoques: hi ha malalties típiques

La taula rodona sobre “Salut i dona” va tractar diferents aspectes relacionats amb malalties específiques que afecten les dones

Maria Teresa Codina, Maite Diestre, Isabel Martínez i Jesús Cobos. || J. GRAELLS

de l’adolescència, de l’època adulta, amb la procreació i la menopausa. Hem de fer un esquema perquè aquests canvis hor-monals produeixen alteracions i canvis en l’estat d’ànim”. Codina va voler com·partir amb el públic la sort que tenim en aquesta zona perquè el programa de pre·venció del càncer de mama, impulsat des de Sant Fèlix és molt ampli: “Comença als 35 i finalitza als 69 anys. Això és un avan-tatge”.

Jesús Cobo psiquiatra CSM Parc Taulí i l’únic home a la sala, va parlar de la salut mental de les dones. Ell va insis·tir que no només hi ha malalties mentals exclusives de les dones si no que a més, les que són comunes a ambdós sexes, s’han de tractar de forma diferenciada. “En aquests moments estem realitzant un estudi al Taulí sobre aquest aspecte. No és el mateix una esquizofrènia o un trastorn bipolar en una dona que en un home. Segurament hi ha una influència hormo-nal”. Cobos va cloure el seu discurs recor·dant que fins fa uns 20 anys la salut mental de les dones ni s’estudiava. “S’ha de tenir molt present que la violència de gènere també és salut mental”.

Després dels diferents parlaments es va obrir un torn de preguntes on les dones assistents van poder preguntar als experts sobre diferents dubtes de la seva salut

OPINIÓ


LA BÚSTIA Podeu escriure els missatges per aquesta secció a [email protected]. deixeu nom, cognom, número de telèfon i número del dni. Màxim 15 línies a doble espai. Les cartes poden ser extractades.Els escrits es publicaran per estricte ordre d’arribada. Les opinions han de ser respectuoses amb les persones i institucions.

Cant amb coreografia

La imatge correspon a la 20a edició de la Festa dels Estudiants de Música. En un moment de l’actuació, a més de cantar, van haver d’in·corporar elements coreogràfics. Visca la música!

LA FOTO DE LA SETMANA

Edita: Ajuntament de castellar del vallès · c. Major, 74 1r Pis · 93 747 21 23

Director: Jordi Rius Direcció d’art: carles Martínez calveras Redacció: Ànnia García, Marina Antunez,

cristina domene, Jordi Mas Fotografia: Josep Graells Compaginació: Àngel Pastor Disseny publici-

tat institucional: Jordi Batalla Publicitat: digues:com 93 714 26 91 Impressió: Gràfiques canigó SL

Distribució:tEB castellar Tiratge: 5.000 exemplars

Correu electrònic: [email protected] Dipòsit legal: B-13007-2008

JOSEP GRAELLS

A les portes de l’estiu

Activar la ment

Agraïment al sènior femení del CBC

Antonio López

Montse i Julià

Antoni comas

Al regidor que correspongui

Una nit màgica

Àlvaro Morales

Maria consol casajuana

Voldria denunciar públicament un punt molt perillós que pot pro·vocar desgràcies que si s’actua de pressa es poden evitar.M’explico: faig referència al pont de Colobrers, al camí que porta a Sant Pere Ullastre i a Can Casamada i on manca per la seguretat de tots, una barana que eviti el perill de caure a baix ja que, repeteixo, el perill és gran tant per als petits com per als grans.Una barana, una senzilla barana i també una senyalització adient, crec sincerament que seria la solució adequada, i, el més important, un perill solucionat.Espero i desitjo que el regidor a qui correspongui es serveixi prendre les mesures adequades amb la màxima urgència.Per endavant, el meu agraï·ment i àdhuc diria el de tots els que passem per aquell, fins ara, espero, perillós indret.

És un moment de canvis en el nostre comportament i/o activitats quotidianes, els més grans tenim el pensament posat en unes meres·cudes vacances, que ja s’acos·ten. Els més joves conten els dies que els falten per acabar el curs escolar i poder gaudir igualment del temps de descans amb la seva família. Però hi ha un interval de temps en acabar l’escola i comen·çar les vacances amb els seus fami·liars on els més petits i joves poden viure unes experiències que de ben segur les recordaran durant molt de temps, això és el que provoca el nostre CASAL D’ESTIU.Castellar té un Casal d’estiu de molta qualitat, la seva acceptació per part de les famílies el precedeix. Però vull fer exposar la meva inquietud per com l’equip de govern està portant la seva gestió des de fa dos anys. És el segon any que es cedeix el servei de contractació de l’equip direc·tiu i de monitoratge a una empresa externa. No ens podem oblidar dels problemes que això va comportar l’any passat, sobretot, en l’apartat de contractes i sous d’aquests grans professionals, directors i monitors, i per altra banda hi hem d’afegir una pujada en els preus d’inscrip·ció un tant desmesurada. Posaré un exemple comparatiu:Durant la legislatura passada, quan l’equip de govern el forma·ven ERC i CIU les pujades any rere any s’acostaven molt a l’IPC. Per exemple, en cinc anys, el servei de matí i tarda va passar dels 32 euros del 2003 als 39 del 2007.Les pujades de l’actual equip de

Les noies del sènior femení del CBC han jugat tota la temporada una categoria per sobre de la seva i tot i així, han disputat les fases de permanència. Aquesta temporada no han estat gaire de sort: el seu entrenador les va deixar a mitja temporada i al cap de poc temps també ho va fer una jugadora molt important per l’equip. Tot i així varen saber continuar endavant amb il·lusió i esforç. També s’ha de tenir en compte la gran ajuda que els han donat unes quantes juga·dores del Júnior que sempre han estat disposades a anar amb elles tant a entrenaments com a partits. És d’admirar la pinya que fa aquest equip, que tot i endur·se moltes decepcions en alguns resultats dels partits, ha continuat al peu del canó. Els seus incondicionals seguidors (pares i amics) estem orgullosos d’aquest equip i desit·gem que tot i la duresa d’aquesta temporada continuin endavant i no s’enfonsin. Moltes gràcies, noies!

Ara us explicaré com va sortir aquesta Nit Màgica. Doncs, resulta que tinc una neboda fan ·però que molt fan· del Barça, i em va dir: “tieta, per què no vas a veure l’Ig·nasi ja que no puc anar·hi jo degut al meu horari de treball?” I ja em teniu la Maria cames ajudeu·me cap a la Casa de la Vila (Ajunta·ment) a veure l’Ignasi. Estic de sort i em pot rebre de seguida. Li explico tot el “tinglado” que porta al cap la meva neboda i em con·fessa que han rebut trucades de vilatans que li proposen quelcom similar i l’animen a fer·ho realitat. Tots vam pensar que era una bona idea i que l’hauríem de tirar enda·vant entre tots plegats.Total, ens convoquen a una reunió, i nosaltres dues quedem al·lucinades quan constatem l’empenta de la gent que hi assistia: Ajuntament, Penya Solera Barcelonista, Policia Municipal, etc. Doncs vinga, posem fil a l’agulla i ja tenim el sarau orga·nitzat: Pantalla gegant a l’Espai

Tolrà, servei de bar (entrepans i begudes), diversos obsequis cedits pels comerciants de la vila, etc.Com ja sabeu, va resultar tot un exitàs! Moltes famílies amb criatu·res per tot arreu, moltíssim jovent, persones de totes les edats i con·dició; més de 2.000 persones van assistir a la convocatòria. Sense cap incident, gràcies a la Borsa de Voluntaris i als de la Penya Solera que van fer una feina fantàstica.Ara bé, personalment he de fer·vos un aclariment: jo, de futbol, res de res. No combrego amb personat·ges que pel sol fet de marcar un gol els regalen un Audi. Que m’ho expli·quin bé, perquè no ho puc enten·dre. Aquest món està mal repar·tit, per això anem tan bé... Malgrat tot, reconec que a les persones ja ens convé, de tant en tant, de ser felices, perquè Déu·n’hi do els mal·decaps que patim, oi? Visca el Cas·tellar! Visca els Països Catalans!

govern en dos anys que porta governant, ha passat dels 39 euros del 2007 als 53,50 del 2009, en el mateix apartat i, això que estem en crisi!! Mesures no massa encerta·des ni per motivar els professionals ni les famílies.Aprofito aquest moment per desitjar a tots els professionals, que fan que aquest Casal sigui un dels millors de tot Catalunya, un bon Casal d’estiu.

Exercirà el seu vot a les eleccions europees, diumenge?

EL DILEMA

I tant que sí! Sempre hi he anat i ho continuaré fent. Es necessita anar a votar, a l’un o l’altre, però penso que ho hem de fer d’anar·hi perquè és necessari.

Rosa Maria RieraMestressa de casa

Segur que sí. Suposo que és útil, anar·hi. Ja que ho hem de fer, doncs val la pena d’exer·cir el nostre dret. Sempre voto, siguin les eleccions que siguin.

Montserrat PiñotJubilada

I tant, sempre hi vaig. No sé si arregla res però, si més no, no guanyaran els qui no volem. Si no hi anem, mala·ment... s’ha de fer un esforç.

Carmina RamosJubilada

A la vida no ens podem adormir, per tant, hem de procurar tenir activa la ment per estar preparats per al què hem de fer, per al què hem de pensar o per al què hem de solucionar.Per activar la ment podem tan·car·nos reflexionant, llegint els con·sells oportuns o escoltant els adver·timents adients. Si ho fem amb promptitud, sense perdre temps, podrem actuar preparats més ade·quadament. Estarem així en millors condicions d’afrontar els problemes que es presentin.La ment convé tenir·la preparada, o sigui, activada per respondre a tots els reptes que se’ns presentin.La persona que vol ser vàlida per al que es presenti haurà de tenir activada la ment en tot moment.

OPINIÓ


Censos feudals i pisos de la pl.Major

Els petits canvis són poderosos!

l darrer ple, l’Altra·veu va preguntar què s’havia fet referent al cobrament de censos

del Sr. Fontcuberta i en quina situ·ació es trobaven els pisos aturats de la pl. Major. El Sr. Carlos Fontcuberta i Balaguer, l’amo del castell de Castellar, continua cobrant els impostos feudals als vila·tans malgrat que en el Ple municipal d’abril de 2008, i per unanimitat, s’ins·

L’Altraveu

Montse Gatell*

A

D

Humans, quina espècie!

i ha espècies animals els individus de les quals passen la major part de la vida en

solitud. Només es relacionen amb altres individus per aparellar·se i pro·crear. La resta de la seva existència es desenvolupa en una mena d’aïllament instintiu, ocupats en procurar·se l’ali·ment necessari i marcant el terri·tori per evitar que altres membres de la seva espècie s’hi acostin. Podria entrar en detall i esmentar alguns casos pràctics, però per això ja hi ha enciclopèdies, documentals, i trac·tats d’etologia i fauna que il·lustren abastament aquest tema.En contraposició hi ha les espècies que destaquen per la seva actitud social, que gairebé perden la condi·ció d’individu per esdevenir una peça que no té sentit sense les altres i que només tenen consciència de grup. Per conèixer més detalls d’aquestes espè·cies es pot recórrer a les mateixes fonts documentals indicades abans.I després hi ha els humans. Els humans són difícils de classificar, bé, podríem dir que són inclassifica·bles. Teòricament són una espècie que s’organitza en estructures socials

complexes i que la interrelació entre els individus permet aconseguir un constant evolució dels sistemes de treball, aprofitament del lleure, desenvolupament personal,... però en realitat aquesta gran utopia de felici·tat i optimisme topa frontalment i de manera virulenta amb els trets per·sonals de cada un. La individualitat mal entesa aconsegueix frenar gran part de les possibilitats potencials de l’humà i així ens trobem amb casos rellevants d’individus que no entenen conceptes com civisme o convivència.

Embruten carrers i places, imposen la seva opinió per la força, es prenen la justícia per la seva mà, menyspreen els que són diferents, destrossen els bens comunitaris, no respecten les mínimes normes d’educació, incom·pleixen les ordenances...És evident que amb una anàlisi acurada es podria establir un munt de categories, començant per aquells que esdevenen delinqüents perillosos i acabant per aquells que s’autoconvencen de la seva perfecció i pretenen que la resta modifiquin

Gabi Ruiz

I si cal. || JOAn MundEt

ON BRAMA LA TONYINA Pere Roca

H

la conducta per adequar·la als seus propis gustos i necessitats. No encetaré aquest estudi ni apor·taré exemples concrets, però fora bo que entre tots treballéssim per assolir els adequats nivells de tole·rància i comprensió per promoure una convivència correcta (mai serà perfecta), començant pels petits, seguint pels joves i no oblidant els adults, perquè aquests ·els més grans· sovint obliden que han estat petits i després joves, i que tampoc no eren perfectes.

e vegades, en un parell de dies s’acumulen moltes emocions. És el que ha passat el darrer

cap de setmana a Castellar, al menys per a algunes (moltes) persones que

diumenge es van trobar a l’Església de Sant Esteve o a l’escola La Imma·culada per retre homenatge a les germanes dominiques. Segurament aquest és un acte molt poc “progres·sista”, passat de moda i tendent al conservadorisme, un acte promogut en nom de tot el poble per una escola concertada i religiosa. Vade retro!, devien pensar alguns “progressistes” que no van tenir més remei que anar a la missa d’homenatge a les monges. Servei públic. Això és el que han fet

les germanes a Castellar durant més de 140 anys. Un servei públic d’ense·nyament i d’educació més enllà de l’educació religiosa. Es mereixien l’homenatge, es mereixien el reco·neixement del poble, i crec que Cas·tellar va saber estar a l’alçada d’unes persones que han dedicat la seva vida a ensenyar i a formar ciutadans de primera. Ens deixen el seu llegat, i ara és funció dels qui queden fer honor a aquesta tasca. De primer, procurant que l’escola no caigui a trossos.

Servei públic és el que fa també l’Obra Social Benèfica, n’hem parlat altres vegades. Un servei públic que ha estat dirigit excel·lentment i trans·parent per en Ramon Montes, el qui fins divendres passat ha estat el seu gerent. El senyor Montes ha deixat el seu càrrec per dedicar·se a altres coses en les que, com no pot ser d’altra manera, li desitgem molta sort. Els agreujats som la resta de castella·rencs, a qui ens priven d’una direcció professional i vocacional en un dels

serveis més característics i necessa·ris: la cura i atenció a les nostres per·sones grans, una aposta valenta que ha fet sempre fins ara l’Ajuntament de Castellar, sense beneficis econò·mics però amb voluntat de servei. Deia el Capità Enciam que “els petits canvis són poderosos”. El que no va dir mai és que no sempre els canvis són necessaris o bons. De moment, Castellar perd

* Portaveu de CiU

tés a que en un període no superior de 3 mesos renunciés al cobrament d’aquests impostos medievals. En aquest acord també es va instar al Parlament perquè modifiqui el codi relatiu als drets reials i per que abo·leixi definitivament els drets censals. Així mateix, es va instar al Presi·dent de la Generalitat i al del Par·lament de Catalunya, de moment sense efectes, potser caldrà cridar més fort.Quant als pisos de la pl. Major en el seu moment la constructora va obtenir el permís d’obres incom·plint l’ordenança municipal ja que les superfícies no s’ajustaven a la legalitat. L’Ajuntament, en comptes de fer canviar la superfície per complir la llei, va admetre que se li canviés el nom a l’habitació que sobrava i es passés a dir traster. És a dir, va permetre fer trampa al promotor. Posteriorment, tot i les reiterades denúncies als plens de l’Altraveu, els promotors han conti·nuant venent aquests pisos com si el traster fos una habitació. Mai han dit que fossin pisos d’una sola habi·tació. Per internet ja no hi ha publici·tat, els promotors estan en concurs de creditors. A partir de la pre·gunta que vam fer en el darrer Ple hem sabut que les persones que van fer la paga i senyal per la compra d’aquests pisos, quan ja ha caducat el contracte que van signar, tindran serioses dificultats per poder recu·perar l’aval que per llei se’ls hauria de retornar. També hi ha pendent el compliment d’un decret recent d’al·caldia que ordena el desmuntatge de la grua per obres paralitzades ja que en aquests moments ningú assumeix la responsabilitat del que pugui passar amb la grua. Recordem també els problemes que la construcció d’un mur sense seguir el projecte legalitzat han generat a la Immaculada, i que encara no s’han resolt. Són molts els incompliments que s’han donat en aquesta obra. Al nostre parer, la ubicació d’aquests pisos mai ha estat un encert, a la plaça Major ja n’hi ha prou de pisos. El regidor socialista Pepe González va dir que aquests pisos servirien per tapar als ja existents, un argu·ment ben curiós ja que amb aquest criteri sempre estaríem construint edificis per tapar·se entre ells.

OPINIÓ


Per què cal votar socialista aquest

diumenge

La vida eremítica de Montserrat

Aula d’Extensió Universitària *

Estem en crisi (1)

Santi Vilalta * Jordi Niñerola *

L

es eleccions europees sempre han regis·trat una participa·ció baixa, i sembla

que aquesta vegada no serà una excepció. Hi ha la sensa·ció que Brussel·les ens queda massa lluny i que s’hi deci·deixen coses que no van gaire amb nosaltres. És justament el contrari: el 80% de les lleis que condicionen la nostra vida quotidiana s’elaboren al Par·lament Europeu. Per posar·vos un exemple del que ens juguem aquest diumenge, us recordaré que ha anat d’un pèl que la dreta no ens imposés la setmana laboral de 65 hores.Hi ha dos models d’Europa en disputa. Per una banda, el de les 65 hores, impulsat per la dreta rància de Jaime Mayor Oreja i Aleix Vidal Quadras. Per l’altra, l’Europa social, que impulsem els socialistes euro·

a crisi del totxo. Des de l’època franquista hem tingut la tradició de la propietat; tothom volia

ser propietari del seu habitatge, i al pobre que anava de lloguer se li recriminava que estés llençant l’import de cada mes. Això va anar generant una demanda constant d’habitatges en venda que, amb el temps, es convertiria en la bombo·lla inmobiliària. Cada any es con·truïen més habitatges dels que el mercat podia absorvir. Però cada any es compraven més habitatges, no ja per viure·hi, sino per invertir aquells calerons que ja no era ren·table invertir a la Borsa. Aquest cercle viciós es va anar alimen·tant amb falsos dogmes que jus·tificaven la seva continuïtat, com per exemple, aquell que deia que “tots els habitatges es venen”, o aquell altre que “els habitatges mai baixen de preu”. Com tots sabem, va arribar un moment en què ja no es venien tots els habitatges que es contruïen i, com a conseqüència, això va comportar que per primera

peus. Aquest és un dilema decisiu pel nostre futur. S’equi·voquen, doncs, aquells qui plantegen aquesta campanya electoral en clau exclusivament nacional (o nacionalista). El PSC continuarà lluitant, també des de Brusel·les, pels drets dels treballadors, per la pro·tecció social, per la igualtat de gènere i per les polítiques sos·tenibles contra el canvi climà·tic. I sí: a més a més, continu·arem treballant per Catalunya. En aquest sentit, vull destacar la nostra defensa encesa del català al Parlament Europeu, on hem tombat diverses inici·atives del PP contra la nostra llengua. Molts potser no ho saben, però va ser el president Montilla –aleshores ministre d’Indústria– el primer dirigent polític que va parlar en català a Brusel·les.A banda d’això, els socialistes també promovem una Europa forta com a eina per sortir abans i millor de la crisi. L’hegemonia de la dreta a Brusel·les –i a la majoria d’Estats membres de la Unió– ha paralitzat el procés de construcció europea en els darrers anys. Una paràlisi en el pitjor moment possible: ara

LL

a conferència del 19 de maig va anar a càrrec del llicenciat en Història per la Universitat Autò·

noma de Barcelona, arqueòleg i his·toriador, Sr. Albert Roig Deulofeu. El segle IV, el cristianisme va evolucio·nar amb unes noves maneres d’en·tendre la religió, ja que va disminuir el nombre de màrtirs i va aparèixer una forma d’apartar·se de la vida mundana i dedicar·se al desenvolu·pament de l’espiritualitat mitjançant la penitència i el sacrifici en solitari. Sant Antoni a Egipte i Sant Hilari a Palestina, anomenats anacoretes o eremites van ser precursors d’aquest tipus de vida ascètica que molts van seguir. Més endavant, l’egipci Sant

Pacomi va organitzar la vida comu·nitària, de manera que, els dissabtes, tots els eremites es reunien per assis·tir a l’ofici comú, després d’haver passat la setmana lliurats a l’oració, el sacrifici i el treball manual.L’objectiu principal d’aquestes perso·nes era trobar·se ells mateixos dins l’austeritat i la soledat de la vida ere·mítica. Els anacoretes buscaven llocs de geografia singular per establir·se, com ara, les muntanyes de Meteora a Grècia o les de Capadòcia a Turquia, etc. A Montserrat, inicialment, es van instal·lar a la part baixa de la muntanya i van fundar les esglesioles dedicades a Santa Maria, Sant Iscle, Sant Pere i Sant Martí. Va ser a partir del segle XI quan els eremitoris es van construir a la part superior, en unes alçàries que fins llavors s’havien considerat inac·cessibles i deshabitades. Escampades per la muntanya de manera estratè·gica, foren edificades 13 ermites, amb els respectius camins, situades en bonics paratges. Avui, la majoria estan en ruïnes, i són muts testimonis d’una

institució única en la història. En algun cas s’ha construït una capella al lloc on hi havia hagut l’ermita, però, sempre s’ha conservat el topònim del sant a qui estava dedicada. Aquests eremitoris portaven el nom dels sants següents: Sant Dimes i Santa Creu, ambdós sobre el mones·tir i s’hi arriba sortint de les seves dependències internes, per l’Escala Dreta que té 660 graons; Sant Jeroni, Santíssima Trinitat, Sant Benet, ermita edificada l’any 1927 en substi·tució de la que va ser destruïda en la Guerra del Francès i que serveix de refugi per als escaladors; Sant Salva·dor, Sant Antoni, enclavada damunt la paret de “Els Diables”, d’ascensió difícil i arran del penya·segat; Santa Anna, lloc on es reunien els ermitans i el Vicari cada diumenge per cele·brar la missa comunal i confessar·se; Santa Magdalena, Sant Jaume, Sant Joan, Sant Miquel i Santa Caterina,L’any 1025, quan va ser fundat el monestir i amb la vinguda a Mont·serrat dels monjos del monestir de

és quan més necessitem una Europa sòlida i cohesionada per tal de combatre la crisi eco·nòmica. Es tracta d’una crisi global i, com a tal, requereix una resposta global que no és a l’abast dels governs de Catalu·nya i Espanya. Per això cal una majoria progressista i euro·peista al Parlament Europeu, que només vindrà de la mà dels socialistes: recordem que Oriol Junqueras (ERC) i Raül Romeva (ICV·EUiA) van votar en contra de la Constitució Europea. També Ramon Tremosa (CiU). El temps ha demostrat que va ser un vot equivocat i, fins i tot, irresponsable.Necessitem l’europeisme pro·gressista de Felipe González, de François Mitterrand, de Jacques Delors. L’europeisme que representen Maria Badia i Juan Fernando López Aguilar, vital per a Catalunya i Espanya. Us demanem que aquest diu·menge aneu a les urnes per aju·dar·nos a construir una Europa de progrés que ampliï els nostres drets i el nostre benes·tar.

* Secretari d’organització

PSC de Castellar del Vallès

vegada els preus baixessin. Va ser l’es·clat de la bombolla inmobiliària. Mul·titud de promotors s’hi van engan·xar els dits (i alguns fins i tot la mà), i darrera dels promotors el correspo·nent banc o caixa que havia avançat els diners per tirar l’obra endavant. Com que ara ningú compra un habi·tatge, els promotors no poden res·pondre davant el banc o caixa dels seus deutes, i a més, a causa de la paràlisi del mercat inmobiliari, els seus actius (habitatges construïts o a mig construir) s’han desvalorit·zat. Això dificulta encara més que puguin cancel·lar els seus compromi·sos amb l’entrega dels actius. El banc o caixa que, com a mal menor, es veu obligat a agafar habitatges en lloc de diners, intenta mantenir·los compta·bilitzats amb els valors anteriors a la crisi, per tal que no se li desequilibri el balanç. Aquesta pràctica li serveix per “maquillar” el compte de resul·tats, però, al mateix temps, l’impe·deix treure els habitatges al mercat, ja que el seu preu real és inferior al nominal. (Continuarà ).

Breu resum de la xerrada del diputat d’Esquerra Republicana de Catalu-nya, Uriel Beltràn, a Castellar del Vallès, el dia 21 de Maig de 2009.

*Secció local d’ERC

Ripoll, aquesta vida eremítica, no va desaparèixer, ans al contrari, es va consolidar i va assolir tanta fama que, gent de totes les classes socials i d’arreu d’Europa, venien per a poder conversar amb aquells ermitans de vida exemplar. Els eremites no podien rebutjar els romeus que anaven a visitar·los, ja que aquesta era una de les normes que s’havien d’observar pel fet d’estar prop d’una comunitat benedictina. Altres tasques que feien els ermitans, a part de l‘oració, la meditació i el sacrifici eren, tenir cura d’un petit hort, fer solcs transversals a la roca per poder recollir l’aigua de la pluja i omplir la cisterna, estudiar, llegir i esculpir fusta de boix per a fer·ne culleres, conques, rosaris i les famoses creus , avui molt apreciades.Un dels eremites més coneguts va ser el pare Bernat Boïl, que va néixer el segle XV, va estar secretari del rei Ferran el Catòlic i ambaixador reial a la cort de França, va recórrer tota Europa, l’any 1493 va acompanyar a

Cristòfor Colom en el seu segon viatge a Amèrica. Va aparèixer com a eremita de Montserrat l’any 1481, deixant de banda una brillant vida a la cort i va anar més tard com abat comendatari al monestir de Sant Miquel de Cuixà, on va morir l’any 1503. Segons el professor Roig, l’any 1972, data en què va començar a interes·sar·se pel fenomen eremític, a l’er·mita de Sant Antoni hi vivia un monjo benedictí portuguès, el pare Manuel, que estava a la muntanya per a fer penitència. A l’ermita de Sant Sal·vador hi vivia una noia jove i a la de Santa Caterina, una dona estranya que en apropar·s’hi, es va posar a cridar escandalosament. El darrer eremita de la muntanya per excel·lència, va ser el monjo Basili Girbau (Barcelona 1925·2003), un erudit que va viatjar per mig món i coneixia l’àrab, l’alemany i l’hebreu, que va habitar a l’ermita de la Santa Creu a partir de l’any 1973.

* Victòria Martí

ESPORTS


BÀSQUET

El CB consuma el daltabaix i baixa els dos sèniors

Jordi Mas

La temporada ha finalitzat pitjor del què va acabar l’anterior. Fa un any hi va haver el primer ensurt: el masculí jugava fases i l’equip femení baixava a Segona. Corrien temps difícils al CB Castellar i més que en van córrer. Hi ha hagut dos entrenadors al sènior masculí i tres al sènior femení, sempre amb Jordi Juste com a home comodí. De tot plegat, les conseqüències es van fer visibles diumenge. Descens dels

dos. El masculí tornarà a Primera Cata·lana gairebé deu anys després, i el femení tornarà a baixar. Si fa un any era a Primera Catalana, la propera temporada la jugarà a Tercera.

Tot va passar a Barcelona. El masculí deixava la Copa d’una de les manera més doloroses que existeixen. Després de suportar una pròrroga, i després de veure com, efectivament, la salvació era possible. Fins i tot el públic castellarenc era majoria a la Nau del Parc del Clot. El públic va fer una demostració que, després de tot, el que

L’entitat acaba l’any amb el descens de sènior masculí, sènior femení i sots21

queda és la fidelitat i això no s’ha perdut, encara que s’hagi de jugar a Primera.

Cas a part pel femení. Les noies de Rafa López no van tenir opció de guanyar la pista del La Salle Comtal (66·28). La tem·porada a les fèmines no ha estat tan con·vulsa com al masculí. Va marxar un tècnic, en va arribar un altre. No totes les jugado·res han acabat la temporada, però la ban·queta era àmplia. L’equip estava a baix, però no hi ha hagut reforços. Potser sí que, definitivament, és el moment d’apostar per la base. Ja no queda més remei.

JAUME ROCA

President Club Bàsquet Castellar

JORDI JUSTE

Tècnic sènior masculí i coordinador

ALBERTO PEÑA

Jugador masculí CB Castellar

VANE RUS

Capitana femení CB Castellar

“El pitjor ha estat per la gent de Castellar i per als jugadors de la casa. És un cop molt dur.”

“Encara que no ha estat una bona tempo-rada, el descens no és just. Ja se sap que quan t’ho jugues tot a una carta pots perdre.”

“El club té un marge de millora molt ample. Hi ha un bon tècnic i bons jugadors a la casa, que seran clau per aspirar a pujar.”

“Hem de ser autocrítics i pensar que tots hauríem pogut fer alguna cosa més.”

“Necessitem la tranquil·litat que ens ha faltat aquest any. Amb l’ajuda del màxim de gent possible ho tirarem endavant.”

“A nivell econòmic no es podran fer grans inversions. És el moment de confiar en nois de la casa i il·lusionar a jugadors de la comarca.”

“No diria que ha estat un fracàs, sinó un més aviat un infortuni. Hem apostat per gent que ens ha fallat. Ha estat una temporada atípica”

“És el primer any d’aquesta junta i no crec que hi hagi d’haver canvis. Seguirem treballant amb ganes i amb il·lusió com fins ara.”

“Respecte el sènior femení, s’ha fet tot el que estava a la nostra mà.”

“Jugar a Segona Catalana no ha estat cap premi. La categoria ens ha anat molt gran.”

“Ningú ens ha pressionat per mantenir la categoria, però la temporada ha tingut conseqüències i moltes jugadores s’ho estan pensant.”

“Si perds de 50 cada partit t’acabes desmoti-vant. Ens hem cremat.”

ESPORTS


Alba i Bayo apunten amunt

Els atletes del Club Atlètic Castellar Ivan Alba i Alexan·dra Bayo van ser els grans protagonistes del Campionat de Catalunya absolut d’atle·tisme que es va disputar el passat cap de setmana a Pala·frugell.

Alexandra Bayo va quedar en vuitena posició en la final absoluta de salt de perxa amb una marca de 2,9 metres. Un resultat positiu, tenint en compte que Bayo reapareixia després d’una lesió. Ivan Alba, de la seva banda, va tornar a millorar el rècord del CAC i de Castellar amb un llançament de 53,68 metres en javelina. L’atleta castellarenc de 19 anys es va classificar en sisena posició absoluta de Catalunya, tenint en compte que tots els competidors el superaven en edat. El seu proper objectiu seran els Campionats d’Espa·nya de promeses, i afronta la seva classificació amb bones expectatives.

garcia fa podi || Lluís Garcia va fer podi en la cursa popular barcelonina de Nou Barris. Sobre un traçat de 10 quilòme·tres, l’atleta del Club Atlètic Castellar va assolir un sisè lloc sobre uns 500 corredors, i va tornar a estar en un dels pòdiums de fons.

Redacció

Cloenda de veteranes

L’equip de veteranes del CT Caste·llar ha acabat la temporada 2008·2009. Les castellarenques van fina·litzar el darrer torneig, l’Inter Club Dames, amb una victòria contra el Tennis Sabadell per 1 a 4, triomf que les permet escalar una posició a la classificació final.

En individuals, Amanda Rodríguez va guanyar amb con·tundència a la seva contrincant per 6/1 i 6/2. El segon partit es va guanyar per walk over, mentre en dobles Agueda Pérez i Pilar Llort,

Redacció

Ivan Alba. Alexandra Bayo. || cAc

per una banda, i Fita Martínez i Maria Teresa Vilamitjana, per l’altra, van guanyar el seu partit sense dificultats. L’equip del CT Castellar ha acabat en novena posició d’aquest torneig, mentre que ha finalitzat en el dotzè lloc en l’altra competició que dispu·tava, el torneig Set Ball.

TENNIS ATLETISME

Components de l’equip de veteranes del Club Tennis Castellar. || cEdidA

Dolç final de lliga amb una victòria per 1 a 4 contra el CT Sabadell

ballesteros campiona || La ten·nista Laura Ballesteros va tornar a demostrar el seu bon moment de forma amb una victòria a la final aleví femení del trofeu Cho·colat Factory del Cercle Sabade·llès. La castellarenca va guanyar la final del torneig amb solvència per 6/2 i 6/1 a Mireia Polo.

El club compleix diumenge deu anys de vida

TORNEIG INTER CLUB DAMES TORNEIG SET BALL

Posició

1r

2n

3r

4t

5è

9è

Posició

1r

2n

3r

4t

5è

12è

Punts

104

99

92

90

86

73

Punts

107

96

95

89

81

64

Equip

ct Masnou

cE Hispafrancès

c Belulla

cercle Sab.

ct St. Adrià

CT Castellar

Equip

ct vall d’Hebron

ct cabrils

ct castelldefels

Rct Barcelona

cn St. Andreu

CT Castellar

ESPORTS


Manolo García. || JOSEP GRAELLS

L’infantil de l’HCC segueix líder de la Copa Generalitat

L’equip infantil de l’Hoquei Club Castellar suma cinc de cinc en la seva trajectòria per la Copa de la Generalitat. Dissabte van guanyar per 9 a 2 contra el Sant Feliu de Codines, de manera que segueixen líders del seu grup. Si aquesta propera setmana acon·segueixen guanyar al Mollet, es classificaran pels creuaments com a primers de grup.

Domingo acaba cinquena cadet d’Espanya de judo

Marina Domingo va acabar en cinquena posició del campio·nat d’Espanya de judo en cate·goria cadet de menys de 70 quilos. La judoka castellarenca, que sortia d’una lesió, va caure en el combat per accedir a la final, però no va poder guanyar l’enfrontament que li hagués donat la tercera plaça. Domingo acaba, així, la temporada.

FUTBOL

La crisi econòmica no farà estralls a la confecció de la propera plantilla de la Unió Esportiva Castellar. Tot just s’ha acabat la present lliga, i la nova junta ja té més de la meitat de l’equip definit. La major part dels jugadors es queden, i el tècnic, Manolo García, també segueix.

Per ara, les úniques baixes confirmades són dels germans Raya i de Dani González. Enric marxa a l’estranger per motius personals i no seguirà, mentre

Redaccióque també seguirà el mateix camí el seu germà Pau Raya. Un dels jugadors que probablement tampoc seguirà és Marc Alave·dra, que abandonarà l’equip per qüestions d’estudis.

La directiva ha confirmat la renovació d’Argemí i Saba·lete, i dels porters Juanlu i Miki, i espera fer·ho aviat amb la major part de la plantilla. Casos com els d’Aguilar, Modesto, Velarde, Germán, o el del lesionat Iván Gallardo es resoldran propera·ment.

altes || En el capítol d’altes també

Els tres equips de la Unió Espor·tiva que han pujat de categoria enguany van ser rebuts divendres passat a l’Ajuntament de Caste·llar per l’alcalde Ignasi Giménez i la regidora d’esports Pepa Martí·nez. Dos dels equips, el juvenil ‘A’ i el benjamí ‘A’, han pujat de cate·goria mentre que el prebenjamí ‘A’ ha quedat campió de grup.

El consistori rep els tres campions

La majoria es queda

El torneig de futbol sala de la propera Festa Major enfrontarà tres dels quatre equips sènior de Castellar. Es farà dins dels habitu·als partits amistosos de presenta·ció de la nova temporada, però a

Redacciódiferència de la idea original, no hi participarà l’Athlètic 04.

El que és cert és que el torneig serà una realitat. L’or·ganitzarà el Futbol Sala Caste·llar, i hi participaran els equips ‘A’ i ‘B’ del club, i també l’Atlètic Almendra. La idea era completar el torneig amb els quatre equips

La UE renova Manolo García i garanteix la continuïtat de la majoria de l’equip

FUTBOL SALA

hi ha novetats. Quatre exjugadors del club tornaran a l’entitat. El primer és Iñaki Egaña, migcam·pista de Sant Llorenç Savall que aquesta temporada ha jugat al Canovelles de Preferent. Un altre llorençà, Xavi Puig, també fitxa provinent del Mercantil, club de procedència d’una altra incopo·ració, el sabadellenc Jordi Rius.

Els altres que tornen són: Toni Gómez, actualment a les files del Caldes, Xavi Mayor, davanter del San Lorenzo aquesta tempo·rada, i Marc Sabater, exjugador de la UE que ara estava jugant al Lliçà d’Amunt.

Torneig interlocal sense l’Athlèticsèniors de Castellar, però això no serà possible perquè FSC i Athlè·tic no s’han posat d’acord en els aspectes organitzatius del torneig. L’equip groc·i·negre també volia prendre part en l’organització del torneig i la falta d’entesa ha pro·vocat la negativa del club de l’Ath·lètic a participar·hi.

Ara, amb l’absència confir·mada de l’Athlètic 04, el Futbol Sala Castellar busca fora del poble el quart club per completar aquesta competició amistosa de Festa Major. En un quadre s’en·frontarien l’Athlètic Almendra i el sènior ‘B’ del club. A l’altra part, el sènior ‘A’ busca rival.

La T3 ensenya a pilotar diumenge a Sentmenat

L’Escuderia T3 serà una de les entitats que participarà en la setmana de l’esport de Sentme·nat. El Motor Club de la localitat veïna organitzarà diumenge de 7 a 10 del matí unes tandes d’au·tocros, amb l’ànim d’apropar al públic les sensacions que té un pilot quan està competint. L’Es·cuderia T3 serà una de les enti·tats col·laboradores.

PUBLICITAT


ESPORTS


AGENDA

FUTBOL SALA

DIVENDRES 5 de juny

Pavelló Joaquim Blume21:30 campió social 2a – Selecció 2a22:20 campió social 1a – Selecció 1a

DISSABTE 6 de juny

Pavelló Joaquim Blume18:00 Amistosos pares i fills

Partits a fora10:00 Benjamins a diada Escola Pia16:00 infantil i cadet a diada Escola Pia

DIUMENGE 7 de juny

Pavelló Puigverdtorneig Solidari ‘Som un Bloc’

BÀSQUET

DEL 5 AL 12 DE JUNY DE 2009

DISSABTE 6 de juny

Pepín Valls09:00 torneig Joan cortiella

DIUMENGE 7 de juny

Pepín Valls09:00 torneig Joan cortiella

FUTBOL (uE castellar)

MOTOR

Lamentablement, i no només aquest any, les caigudes de Dani Pedrosa estan a l’ordre del dia. Un doble incident al circuit de Mugello ·als entrenaments i a la

Jordi Mas

Excés de caigudes

Morales torna a Xerès

Carmelo Morales torna a la càrrega aquest cap de setmana amb la segona prova del Campi·onat d’Espanya de Velocitat al

Redacciócircuit de Xerès. El pilot castella·renc és tercer de la classificació general de la categoria Extreme, per darrer de Bernat Martí·nez i del líder Jose Luís Cardoso. Morales encara es troba en plena preparació de la nova moto

d’aquest any, i intentarà acon·seguir una bona posició en una categoria molt competida. A més dels dos primers de la classifica·ció general, Cardoso i Martínez, també opten al triomf final el seu company d’equip Javier del Amor

CURSES SENSE ACABAR DE DANI PEDROSA

Any

2001

2002

2003

2004

2005

Any

2006

2007

2008

2009

Categoria

125 cc

125 cc

125 cc

250 cc

250 cc

Categoria

MotoGP

MotoGP

MotoGP

MotoGP

S/A

2

1

1

1

1

S/A

2

3

2

1 (de 5)

i altres pilots com Kenny Noyes, Iván Silva o José David de Gea.

La prova d’Extreme d’aquest cap de setmana comptarà a partir d’aquesta cursa amb més partici·pació de pilots. S’hi afegeixen els pilots de la Moto2 amb pilots com Aleix Espargaró. Els pilots de la Moto2 podran optar a les places de podi i a la corresponent remu·neració, però no puntuaran per la classificació d’Extreme.

TENNIS (ct castellar)

DIVENDRES 5 de juny

Torneig Penya Arlequinada20:00 Egara - ct castellar A20:00 ct castellar B – club Egara

DIUMENGE 7 de juny

Comarcal infantil masculí or15:30 ct castellar – Sant cugat cn

Comarcal júnior femení15:30 ct castellar – vic ct

DIVENDRES 12 de juny

Torneig Penya Arlequinada20:00 ct castellar A – At terrassa20:00 At terrassa - ct castellar B

cursa· han fet perdre al castella·renc el fil dels primers classifi·cats, i han posat de manifest una circumstància més preocupant: cau massa.

Només aquest 2009 ja acumula un bon grapat de visites a l’asfalt. La primera va ser

durant la pretemporada, al circuit de Losail, a Qatar, en què una caiguda li va comportar afron·tar les primeres curses del cam·pionat encara convalescent. El de Castellar està de pega, i diumenge al circuit de Mugello es va tornar a certificar.

A MotoGP, a més, és on ha registrat més caigudes. En tres temporades i quart, Pedrosa ha abandonat una carrera en vuit ocasions ·a més de perdre’s algunes participacions per absèn·cia·. Molt diferent a 250 i 125, on registrava menys accidents.

PUBLICITAT


CULTURA


Fragment de la novel·la gràfica que s’ha publicat, amb, il·lustracions de Joan Mundet, ‘11-M: La novela gráfica’. || JOAn MundEt

Joan Mundet treu a la llum la novel·la gràfica de l’11-MEl proper 18 de juny, a les 19.30 hores i a la Biblioteca Municipal Antoni Tort de Caste·llar, es presentarà públicament el llibre 11-M: La novela gráfica. A l’acte, hi assistirà l’il··lustrador de la novel·la, Joan Mundet, i un dels guionistes, Antoni Guiral.

El llibre ja es va donar a conèixer el passat 28 de maig, al Col·legi de Periodistes de Catalunya. A l’acte, hi van ser presents l’editor del llibre, Alejandro Martínez Vitur·tia, i els seus autors, els guionistes Pepe Gálvez i Guiral, el colorista Francis Gon·zález i el mateix Mundet. Posteriorment, l’il··lustrador va ser al Saló del Còmic durant tot el passat cap de setmana per a signar exem·plars de la novel·la i també d’una altra de les seves obres, Gari Folch.

La novel·la gràfica de Mundet té 104 pàgines, està editada per Panini Còmics i ja és al mercat des del 23 de maig. El llibre és el fruit del treball de diversos professsionals, a partir d’una idea de l’editorial Panini, per a reconstruir els atemptats de l’11 de març de 2004 a Madrid.

En un primer moment, “la il·lustració

havia d’anar a càrrec del dibuixant Jesús Redondo, però es va trobar malament i em van demanar que el substituís”, explica Joan Mundet, que finalment s’ha encarregat d’il·lustrar el llibre. “Em van passar el guió i vam fer l’storyboard”, explica Mundet, qui afegeix que “hem posat tots els fets provats a la novel·la, que intenta ser fide-digna, sense connotacions polítiques”.

A la novel·la hi apareixen tres personat·ges de ficció: Paco, periodista, Rocío, fami·liar d’una víctima de l’atemptat, i Julián, un policia. L’argument segueix la sentència del mes d’octubre del 2007, amb els fets orde·nats cronològicament des dels dies previs a l’atemptat fins a les sentències del judici. S’inclouen cites de polítics i també de Pilar Manjón, presidenta de l’Associació 11·M Afectats del Terrorisme i mare d’una de les víctimes.

Manjón també ha estat l’encarregada de fer el pròleg d’11-M: La novela gráfica. “Li vam demanar que fes el pròleg, després de passar-li l’obra perquè la llegís, i li va agradar molt, tot i que li recordava moments tràgics, perquè va trobar que era molt respectuosa amb tothom”, diu Mundet.

Marina Antúnez

L’il·lustrador Joan Mundet al seu taller, a Castellar del Vallès. || JOSEP GRAELLS

CULTURA


El Cicle de Concerts a la Capella arriba al final

Després de quatre divendres, el passat 29 de maig va tenir lloc el darrer concert del XIVè Cicle de Concerts a la Capella. La protago·nista va ser Sívlia Pérez, acompa·nyada de Marta Robles. L’artista va fer servir el flamenc com a timó per a buscar aquells estils musi·cals afins a la seva sensibilitat. Peces originals, temes escrits per amics, cançons i emocions inter·pretades per la guitarra de Robles i la veu de Pérez, que també va tocar el cajón en algun fragment. Un concert que, segons el res·ponsable del cicle i director de la Coral Sant Esteve, Jaume Sala, “va fer posar la pell de gallina, el millor dels 14 anys de con-certs que portem”. I afegeix que “el públic va acabar alçant-se i les artistes van arribar a fer fins a tres bisos”.

Els actes del cicle musical van començar el 8 de maig, amb Adufera, a càrrec de Marc Egea, Laia Pedrol, Pepe Luna i Mauricio Molina. Amb ells, el públic es va apropar a la música del mediter·rani. “Pedrol, una noia de Saba-dell, va sorprendre perquè està cantant molt bé i encara no se la coneix prou”, explica Sala.

El 15 de maig, Toti Soler va ser a la Capella per intepretar

cançons amb la guitarra de l’estil tan propi que el caracteritza. Va actuar acompanyat per Lluís Cartes, a les percussions, i Marc Prat, al contrabaix. I el 22 de maig va ser Josep Tero qui va arribar al públic assistent.

La valoració global del Cicle de Concerts a la Capella és posi·tiva. “El públic ha respost molt bé. Sobretot, amb els cantau-tors ja coneguts, com Toti Soler. La llàstima és que encara hi ha qui no s’atreveix a venir si desco-neixen l’artista. Cal arriscar-se perquè, per exemple, Sílvia Pérez va sorprendre”, apuntava Sala. L’any que ve s’estan prepa·rant els 15 anys del cicle i “inten-tarem portar els èxits d’aquests 14 anys”, conclou Sala.

Marina Antúnez

A dalt, Marta Robles. A sota, Sílvia Pérez. || JOSEP GRAELLS

L’obra de Goytisolo serà objecte de la tertúlia poètica

José Agustín Goytisolo és un poeta cabdal de la literatura actual. || cEdidA

El proper dijous, dia 11 de juny, s’ha programat una nova tertú·lia poètica del cicle En to poètic. L’acte tindrà lloc al local social de la Penya Solera, a les 20.30 hores del vespre. La tertú·lia, dedicada al gènere poètic, estarà dirigida per Òscar Roca·bert. Si Papasseit va ser motiu de debat de la primera trobada que es va fer el mes d’abril, ara toca navegar al voltant de l’obra de José Agustín Goyti·

solo, poeta espanyol nascut a Bar·celona el 1928 en el marc d’una família burgesa benestant de l’època i envoltat d’un ambient intel·lectual important. Durant tota la seva vida, Goytisolo va ser un escriptor prolífic, fins que va morir tràgicament, el 1999.

La tertúlia poètica és oberta a tothom, recupera els tertuli·ans habituals de novel·la i pretén eixamplar l’òptica literària cap a un gènere que, en un primer moment, pot semblar més difícil. La sessió s’allargarà aproximada·ment una hora.

M.A.

CULTURA


Un estudiant durant el concert || JOSEP GRAELLS

La Trobada de Coralss’inicia més tard del previst

Dissabte va tenir lloc una trobada de corals, que organitzava la Coral Sant Josep i que va comptar amb la presència de la coral Mi Bemol, de Perpinyà, i la Blau de Mar de Bar·celona. La Sala de Petit Format va

L’esplai Sargantana reuneix 300 persones

L’esplai Sargantana va celebrar, dissabte, els seus 10 anys d’història. Des de les 16 hores, i fins a mitjanit, unes 300 persones van acudir a l’Espai Tolrà, on es van dur a terme diverses activitats lúdiques des·tinades als infants de l’esplai i al públic en general. Hi va haver temps per a les curses

de sacs, les gimcanes, els tallers de fer sar·gantanes, i d’altres. Al vespre, es va fer un sopar on es van consumir 225 botifarres i, després, van començar els concerts. “la sessió de PD Nuru no es va fer perquè ja eren les dotze i havíem de finalitzar”, va explicar Xavi Alavedra, director de l’Esplai Sargantana. El balanç de la festa és molt bo i demostra que, després de 10 anys, l’esplai continua bategant amb força.

Moment de la Festa de l’Esplai Sargantana amb uns jose balladors voluntaris || cEdidA

Els estudiants de música van celebrar 20 anys

El dia 30 de maig va tenir lloc, un any més, la Festa d’Estudiants de Música a Castellar, que arriba ja a la seva 20a edició. Segons Lídia Caballé, una de les professores de música res·ponsables de l’acte, “tot va anar molt bé. A la primera part, l’auditori estava ple de gent”. I afegia que, “ a la segona part, alguns nens ja estaven cansats perquè són molt petits i no aguanten tanta estona”.

I és que van ser més de dues hores de concert, durant les quals uns 50 alumnes van interpretar peces de diferents estils. Alguns, van utilitzar la veu per a cantar·les i, d’altres, les van interpretar amb els ins·truments que estudien durant el curs, amb piano, violí, flauta, guitarra, trompeta, etc.

La valoració, tant per part dels pares i mares com dels professors de música, va ser molt positiva.

M.A. Marina Antúnez

ser l’escenari del concert, que es va omplir de castellarencs i a compa·nyants de les corals. Segons Mont·serrat Alonso, cantaire de la Coral Sant Josep, “tot va anar molt bé, tot i que al principi vam patir una

mica. El tècnic havia de venir a les 16 hores i no va arribar a temps”. I afegeix que, finalment, “vam demanar ajut i el concert va poder començar cap a les 17.15 , una mica més tard del previst”. || M. A.

AGENDA


* Actes organitzats per l’Ajuntament de castellar del vallès

14

07

dG

dG

EXPOSICIONS

ALTRES

Ajuts al lloguer justFins el 30 de junySol·licituds (recollida i pre-sentació ) al SAc

Campaments d’estiu a Gòsol - Fanersinformació i inscripcions:Moviment de colònies i Esplaitel. 676 246 820

Balls saló, sevillanes, hip-hop, dansa contemporàniainscripcions fins el 15 de junyEspai Jove

Sala estudi de l’Espai JoveFins el 27 juny · Espai Jove

CURSOS

Curs de sardanes11 i 18 de junycasal catalunya

Curs de ball de salódivendres, de 18 a 19 hcasal catalunya

Curs de cuina de primaveradimarts, de 19 a 21 hdijous, de 15 a 17 hcasal catalunya

TALLERS

Taller de viatges12, 19 i 26 de juny · Espai Joveinscripcions: PiJ [email protected]

Xerrada Gent GranOnada de calora càrrec de Montserrat colomina i Gemma Solé (infermeres),moderador: Joan urozLudoteca Municipal · 15 hOrganització:

ABS castellar i Ajuntament

11dJ

La cuina del mercata càrrec de carles calzinaMercat Municipal · 18.30 hOrganització: Restaurant Garbí i

Ajuntament

Reunióde pares i maresdel Casal d’Estiu*Sala de Petit Format · 19 h

Tertúlia poètica*En to poètic:José Agustín Goytisolo, dirigida per Òscar RocabertLocal Social de la Penya Solera · 20.30 h

10dc

Cinemaciudadano Kanecasal catalunya · 17 hOrganització: Associació de Jubilats i

Pensionistes09dt

Festa Major Can Carnervi edició de les 12 hores de fulbetPista del col·legi Mestre Pla · 9 hOrganització: Associació de veïns i

veïnes de can carner

Fira del trastoPlaça del Mercat · matíOrganització: Lluís Alforja

Festa OcellaireEspai Firal · 8 hOrganització: Societat castellarenca

Festa fi de cursa càrrec de laCoral Sant EsteveSala Blava · 13 hOrganització: coral Sant Esteve

Balla càrrec d’Enric carrerasSala Blava · 18 hOrganització: Amics del Ball de Saló

Queda’t a CastellarMoments màgicsamb charlie MagPlaça calissó · 19 hOrganització: Ajuntament i Acc

Xè Aplec del Centre Excursionista de CastellarExcursió i dinar entorn de castellar i Ermita de Santa Maria de Les Arenes · tot el diaOrganització: cEc

Cloendatemporada CECExcursió nocturna a Sant Llorenç i soparSortida: iES castellar · tardaOrganització: cEc

Once Upon a Time*La caputxeta vermellaLudoteca · 11.30 h

13

06

dS

dSSala Watts-ArtSant Pere d’ullastre, 9

Olis de Fortunytot el mes

Arts i MarcsBarcelona, 9

Col·lectiva d’artistestot el mes

Mercat MunicipalPlaça del Mercat

Dones grans, grans donesFins el 8 de juny


5è Concurs FotogràficVallès Naturaldel 15 al 30 de juny


IV Instants de NaturaFins el 14 de juny


30 anys d’ajuntaments democràtics Fins el 14 juny

08dL

05dv

12dv


FARMÀCIESDE GUÀRDIA

05 06 0708 091011121314

GermàRosRoscasanovasyangüelavilàGermàPermanyercasanovasPermanyer

Ajuntament Fax Ajuntament

Policia Local(urgències)

Oficina M. St. FeliuAvaries enllumenat

BibliotecaBombers

Ràdio castellarcasal catalunya

casal Plaça Majorcasal d’Entitatscasino del Racó

cAP (Ambulatori)Servei de català

centre de ServeisAmbulància

Funerària castellartanatori

Mossos d’EsquadraJutjat de Pau

OSB Acc

Punt d'informaciócasal de Joves

Recollida de moblestaxis castellar

93 714 40 4093 714 40 9393 714 48 3009293 714 65 98900 13 13 2693 714 47 3593 714 49 5193 714 43 4093 715 89 9893 714 36 5593 714 34 2793 714 50 08 93 747 11 1193 714 30 4393 747 10 5506193 714 63 1593 747 12 0308893 714 77 1393 714 53 8993 714 67 3993 714 34 2793 715 80 06901 12 02 1493 714 37 75

Farmàcia Casanovas93 714 33 76 · Av. St. Esteve, 3

Farmàcia Permanyer93 714 38 29 · ctra. de Sabadell, 48

Farmàcia Germà93 715 86 78 · Balmes, 57

Farmàcia M. D. Ros 93 714 50 25 · Av. St. Esteve, 71

Farmàcia Pilar Vilà Boix93 715 90 99 · Barcelona, 58

Farmàcia Yangüela 93 714 52 89 · torras, 2

TELÈFONS INTERÈS

Citizen Kane és una pel·lícula dirigida i pro·tagonitzada per l’americà Orson Welles. Està considerada com una de les obres mestres de la història del cinema. La pel·lícula va guanyar un Òscar al millor guió original i va ser candi·data entre altres 8 categories: pel·lícula, direc·tor, actor principal, direcció artística, fotogra·fia, música, so i muntatge. Es podrà veure a les 17 hores, al Casal Catalunya.

El CEC ja té a punt tota la informació del què faran per a la cloenda de la temporada 2008·2009. Primer aniran a visitar El Marquet de la Roca, edifi emblemà·tic de la Vall d’Horta que tots hem vist mil vegades per fora, però que aquest dia es podrà visitar per dins. Una vegada s’hagi acabat la visita, s’iniciarà una excursió a peu, que portarà fins al restaurant Cal Ramon de Sant Llorenç Savall. Allí, es trobaran amb els companys que no han pogut venir a l’excursió però sí que acudiran al sopar. Amb les forces recuperades i després de passar una bona estona de tertúlia i de bona companyia, els participants tornaran a iniciar una excursió fins la Vall d’Horta, on hauran deixat els cotxes.

Diumenge 14 tindrà lloc el concert de fi de curs de la Coral Sant Esteve, Hi cantaran els grups de menuts, dirigits per Sara Schkot, que interpretaran dues o tres cançons. Els petits, dirigits per Glòria Coma, cantaran quatre cançons dedicades als animals: l’aranya, l’es·quirol, la formiga i el conill. Els mitjans, diri·gits també per Glòria Coma, faran un mono·gràfic de Sentiments i emocions, amb textos de Dani Coma i música de Francesc Burrull. Els grans, dirigits per Jaume Sala, cantaran una mostra del repertori que faran a Munich el proper mes de juliol, basat en cançons tra·dicionals de països mediterranis i música en blanc i negre. Marina Ciuró serà la pianista.

dissabte 13 de juny · Sortida: 17 h

iES castellar

Organització: cEc

Cloenda temporada 08-09

dimarts 9 de juny · 17 h

casal catalunya

Organització: Associació de Jubilats i Pensionistes

Cinemaciudadano Kane diumenge 14 de juny

Sala Blava · 13 h

Organització: coral Sant Esteve

Festa fi de curs de laCoral Sant Esteve

L’ENTREVISTA

dEL 5 A L’11 dE Juny dE 2009

· Es va formar per a treballar en publicitat?No. Sóc autodidacta. De fet, jo vaig estudiar psicologia perquè la nota que vaig obtenir no em permetia entrar a la llicenciatura de Publi·citat. Vaig acabar la carrera de Psicologia perquè em va agradar cada cop més, però després vaig voler fer un màster en publicitat per aprendre’n una mica.

· Quin vessant l’atreia?La part creativa, més que la tec·nològica. M’agrada rumiar una idea, pensar com la puc plasmar i valorar si seré capaç de fer·ho, que no sempre és fàcil

11 respostes

Un tret principal del seu caràcter?Sóc creativaUn defecte que no pot dominar?La timidesaQui voldria haver estat?Jo mateixaQuin animal seria?un ocellLa seva paraula preferida?‘carinyo’Quin plat li agrada més?La pizza amb coca-colaMúsic preferit?Joaquín SabinaUn color?El verdUn llibre?‘Los pilares de la tierra’, de Ken FollettUna pel·lícula?‘Mi vida sin mi’, d’isabel coixetUn comiat? Fins després

Té 31 anys. Va néixer a Castellar i no se n’ha mogut mai del poble. A més de la creació d’anuncis, les seves aficions també passen pel cinema, sortir amb les amigues i anar al camp.

Carmen Fernández

· Sembla que ho ha aconseguit, si fem cas dels premis que ja ha guanyat essent tan jove...Suposo que sí. De moment, he rebut el quart i sisè premi del Drac Novell Internacional de Publicitat per joves creatius, l’únic festival creatiu del món destinat a futurs publicitaris. També vaig rebre el premi d’idees publicitàries Jóvenes Cerebros de Cutty Sark, gràcies a una imatge d’una àvia amb pier·cing a la llengua, que em va fer guanyar 4.000 euros de premi i un training d’un mes a l’agència Con·trapunto de Barcelona. També m’han otorgat el premi especial de Notodopublifest per l’obra El grito. I ara, a més, el premi de l’Ajunta·ment de Castellar, dotat amb 750 euros.

· Pel cartell de Festa Major 2009, que es repartirà per tota la vila!Em va fer molta il·lusió saber, dimecres 27, que havia guanyat jo. No m’ho esperava, perquè creia que els premis s’havien fallat dilluns i, com que no m’havien avisat, ja vaig descartar la possi·bilitat de guanyar. Però, ves per on, ha agradat molt! · Com és el seu cartell?Al fons, hi ha un mosaic de fotogra·fies de Castellar, petites imatges que mostren indrets coneguts del poble. A sobre, hi ha una imatge negra, que dibuixa la silueta de la Terra i de persones que parti·cipen de la Festa Major. Al costat dret, hi ha un dibuix de la imatge

de l’església de Sant Esteve, com a lloc emblemàtic de Castellar.

· Quines eines ha utilitzat?Sobretot, l’ordinador. Per a mi, i crec que per tots els publicistes, és molt útil. Internet també és una eina bàsica perquè hi és tot. I, amb el Photoshop i d’altres pro·grames, pots fer meravelles. De fet, la idea del mosaic va sorgir a partir d’un muntatge que vaig fer amb les imatges a l’ordinador i que vaig enviar a les meves amigues. Els va agradar molt i vaig consi·derar la possibilitat d’incloure·ho al cartell de Festa Major.

· Quina reacció n’espera, de la gent que el vegi?No ho sé. Primer, s’haurà de

veure com queda, en tamany gran i petit, ja que no només hi haurà cartells per penjar als fanals sinó que també hi haurà el programa de mà, on les imatges seran molt més petites. Ja tinc ganes de veure com queda!

· I, després d’aquest premi, com encara el futur?De moment, sense feina, però buscant alguna cosa relacionada amb la publicitat. I fent cosetes. M’agradaria dedicar·me a la publicitat algun dia. No voldria fer de psicòloga. Però sóc jove i potser ara és el moment d’estu·diar alguna cosa de disseny, ja que encara no ho he fet. Així, podré perfeccionar i aprendre tot allò que encara desconec.

JOS

EP

GR

AE

LLS

Internet és una eina bàsica pels publicistes, hi és tot

“

”

Marina Antúnez

Guanyadora del Concurs de Cartells 2009

esports p13 61 · vegades coincideix amb els amics i es distreuen una mica, aprofita més el temps....

Documents