1

L’ESCORIAL CELEBRA L’ANY ESPRIUL’ESCORIAL CELEBRA L’ANY ESPRIUL’ESCORIAL CELEBRA L’ANY ESPRIUL’ESCORIAL CELEBRA L’ANY ESPRIU

Col·legi Escorial – Gener de 2013

2

Com ja sabeu, el 2013, se celebra l’any Espriu, tot commemorant-ne el centenari del naixement. Des de l’Escola creiem que és bo aprofitar l’avinentesa per donar a

conèixer als alumnes, i per treballar des dels àmbits que s’escaiguin, una figura que és cabdal per a la literatura catalana.

Per aquest motiu us presentem aquest dossier que hem elaborat des del departament de llengua. Hi trobareu informació i material en diferents formats, suports i nivells per tal que pugueu donar a conèixer tant la figura com l’obra d’aquest insigne poeta català.

Seria bo que, en la mesura de les possibilitats de cada etapa i matèria, aquest treball es realitzés pel mes de febrer. L’objectiu final seria que, en els Jocs Florals de l’escola, els alumnes poguessin escriure o inspirar-se en la vida i/o obra de Salvador Espriu. Un dels premis d’aquest any en els Jocs Florals anirà dedicat a la seva figura.

“Els joves mereixeu que els més grans s’esperancin en vosaltres, perquè, si us tanquen les portes, i només us donem negatives lliçons de pessimisme, us estavellareu”.

3

Salvador Espriu va néixer el 10 de juliol de 1913 a Santa Coloma de Farners. Dos anys després, la família s’estableix a Barcelona però passen algunes temporades a Arenys de Mar, població que té un significat especial en la seva obra.

Molt aviat s’interessa per la literatura i ja als setze anys publica el llibre Israel (en castellà). El 1931 publica El doctor Rip i Laia, dues novel·les que destaquen per la seva originalitat.

El 1933 fa un viatge amb un grup de professors i estudiants a l’Orient, en un creuer per la Mediterrània que el porta a visitar, entre altres indrets, Egipte, Turquia, Palestina, Itàlia i Grècia, espais geogràfics que tindran un paper important en l’obra que més tard farà.

Durant la preguerra civil espanyola publica Aspectes i Ariadna al laberint grotesc. Combina la creació literària amb estudis universitaris. El 1935 es llicencia en Dret, el 1936 en Història Antiga, però la guerra civil li impedeix continuar la llicenciatura en Llengües Clàssiques.

Després de la guerra i malgrat la situació del país, continua combinant la creació literària amb la feina d’advocat. Publica obres de teatre com Primera història d’Esther

(1948), el llibre de poemes Les cançons d’Ariadna (1949), Les hores i Mr.Death

(1952), El caminant i el mur (1954) i el Final del Laberint (1955). Es converteix en un símbol de la literatura catalana amb La pell de brau.

És distingit amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1972) i rep la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (1980) i la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona (1982). És nomenat doctor honoris causa per les Universitats de Barcelona i de Tolosa de Llenguadoc.

Durant els darrers anys de la seva vida, Espriu es dedica a corregir i revisar la seva obra. Mor a Barcelona el 22 de febrer de 1985.

4

AUCA DE SALVADOR ESPRIU

En aquest enllaç podreu conèixer la biografia de Salvador Espriu a través d’una auca (podreu veure-ho en versió auca o diapositives). És una activitat molt interessant per als més petits

http://www.auques.cat/tot.php?auca=espriu

Les dades biogràfiques solen ser molt interessants quan venen de la mà de persones molt properes als personatges que treballem. Aquí teniu un extracte de l’entrevista que es va realitzar a Maria Lluïsa Espriu i Castelló, germana de Salvador Espriu, per al programa El meu avi de TV3.

ENTREVISTA A MARIA LLUÏSA ESPRIU I CASTELLÓ

A la meva germana, que m'ha acompanyat i estimat

JV: -Arenys és el poble de la família de tota la vida?

ME:- Sí, dels avantpassats per les dues bandes

JV:- I encara hi aneu amb la família?

ME:- Sí, però només hi passem una part de l'estiu ja que a l'hivern hi fa molt fred perquè la casa és molt gran.

JV:- Records del poble de quan eres petita.

ME:- Records molts i molt bons, ja que de petita era una felicitat quan hi anàvem. (...) Per mi, de nena, era estar respirant completament l'aire lliure, però quan vaig començar a anar al col·legi, molt més, ja que passar d'un col·legi de mitja pensió de monges. A més, a Arenys hi tenia molt bones amistats. (...) Aquesta gran felicitat a partir d'un moment es va veure una mica enterbolida perquè, quan tenia set anys, a Arenys hi va morir el meu germà gran, que era un nano maquíssim, que va patir durant dos mesos abans de morir. Allò ja va trencar aquella felicitat, però malgrat tot, era bonic, els banys de mar la platja. (...) Tot el que ara són càmpings eren hortes.

JV:- Està molt canviat?

ME:- Ha canviat molt. Jo de petita corria pels carrers i anava a jugar a la placeta, on vivia la Teresa Palomer, que encara hi viu. Anava allà al costat, que eren ferrers de tall, que era per mi un ofici d'aquells tan macos, com d'altres que s'han perdut. (...) El dia que venien els pobres també era molt maco. (...) Era un temps molt bonic, arribar a Arenys i llavors de seguida venia la festa major, que era una cosa tan extraordinària! Jo en tinc molt bon record. (...) Era molt maco Arenys, va acabar una mica amb la mort del meu germà però hi vam continuar anant. Va ser diferent, ja no hi havia tanta alegria, vam notar-ho tots molt. Llavors vam començar a anar a Viladrau, ja que en Salvador estava malalt. Llavors partíem, ja no estàvem tant temps a Arenys. A dintre la casa hi havia un ambient molt simpàtic, ja que érem cinc germans i els nostres pares eren molt carinyosos. I un gran record de tot el servei que hi havia, teníem un tracte molt familiar, molt carinyós. (...).�

5

JV:- Devíeu ser molta gent.

ME:- Nosaltres érem set i hi havia cuinera, dues minyones fixes, un bugadera i el xofer. (...) Al costat hi havia el celler de Can Nineta, on ens deixaven entrar a trepitjar raïm. (...) Els carrers eren de terra i hi passaven carros. Llavors el mercat es feia a l'aire lliure. (...) Molt maco, grans records.

JV:- La casa també ha canviat molt?

ME:- Sí, quan era petita encara era com l'havia muntat el bisbe. Es va canviar sobretot quan va començar aquest crim de la guerra del Franco i companyia, una de les cases que va ser desfeta va ser la del bisbe ja que els de les FAI i CNT eren bastant menjacapellans. Van entrar a casa i es van endur tot el que eren imatges religioses, el juliol del 1936.

JV:- Estàveu a casa?

ME:- Quan van entrar estàvem a casa. Llavors el meu pare estava molt malalt i van respectar la seva habitació. Al cap d'un temps van buidar tota la casa. Després vaig recuperar tots els mobles que vaig poder, però ja no era el mateix. (...) Després hi havia molt moviment, hi anàvem amb els fills, amics dels fills, cosins, en Salvador i la meva mare també encara hi venien. En Salvador, els dies que tenia de vacances, se'ls passava íntegrament a Arenys. (...) En Salvador era un home que quan sortia del seu despatx es posava amb la família, tant si era a la platja, que li agradava molt, com després jugar amb els nanos.

JV:- A en Salvador li agradava molt el poble?

ME:- En Salvador potser ha estat el que ha vist més i estimat més tots els contorns. A ell li agradava molt caminar, era un home de passejar llarg. A més, a causa de la seva malaltia es va dedicar més a l'estudi i tenia una sensibilitat més gran. (...) El gran ho estimava amb bogeria, per ell Arenys era un somni. No sé si hagués arribat a gran si ho hagués pogut descriure com en Salvador.

JV:- Una de les coses que vaig poder visitar de la casa va ser el jardí dels cinc arbres.

ME:- Bé, l'eixida és el que poèticament en va anomenar rient-se'n ell mateix una mica jardí, ja que a Viladrau si que teníem jardins molt grans i macos. (...) Deia: "D'una eixida l'he convertida en un jardí". De petits hi jugàvem molt. Els arbres ja hi eren des del bisbe, excepte la palmera, que la va plantar la meva mare. (...).

JV:- Sinera per tu què és, és Arenys mateix?

ME:- Sinera és Arenys vist per un poeta, vist per un home d'una sensibilitat extraordinària. Els altres no ho hauríem sabut dir tan bé, encara que ho sentíssim, com ho deia ell. (...) Arenys és un poble com altres de la costa, cada un té el seu encant, però ningú no ho ha cantat com ho va fer Salvador, que va tenir la bona idea de dir-li Sinera en lloc d'Arenys. Ho estimava amb bogeria. (...) Era un home que xerrava molt, que tenia molt contacte amb la gent.

JV:- Va canviar molt amb la malaltia?

ME:- Va canviar: d'un nano entremaliat, enjogassat sempre i que no parava, a la força es va haver d'estar quiet. Li van haver de fer una operació brutal. Va començar a llegir tot el que li queia a les mans i encara més. Començant per coses com el Salgari i el Bufalo Bill i després ja va passar a llibres de molta més categoria. Però no es va tornar gens agre de caràcter, sempre es va mantenir molt alegre i rialler, i feia riure a tothom. I escoltava quan havia d'escoltar. Esports no en va poder fer, nedava una mica i caminava molt. Cada vegada es va interessar

6

més per tot i per tothom. (...) La vitalitat se li va concentrar en escoltar i conèixer la gent i estimar la gent. Una gran persona, la veritat és que era una gran persona. Per nosaltres, mort el pare, va ser el nostre puntal, sense ell no sé pas què hauríem fet. Ell hauria escrit molt més, però com que va posar-se a treballar a la notaria… (...) Estava enamorat d'Arenys. (...) Li agradaven molt els recents nascuts, els mirava els peuets, les manetes, etc.

“El meu avi, Salvador Espriu” Televisió de Catalunya

7

RECULL DE POEMES

BARQUES DE PAPER

Barques de paper varava en la llarga quietud del vent.

L’or assedegat d’abelles i tarda beu l’aigua del mar.

Quan se’n vagi a fons, miraré la barca del soldat de plom.

CANÇÓ DEL PAS DE LA TARDA

Entra la tranquil·la tarda

pel fosc camí de la mirada.

Enllà del mar ben treballat

pels bous del sol, endins del blat,

quan més perfecta mor la flor

a l’aire lleu, pel gran dolor

d’aquest camí de la mirada,

se’n va tranquil·la la tarda.

8

Oració al senyor Sant Jordi

«Senyor sant Jordi, patró, cavaller sense por, guarda'ns sempre del crim de la guerra civil. Allibera'ns dels nostres pecats d'avarícia i enveja, del drac de la ira i de l'odi entre germans, de tot altre mal. Ajuda'ns a merèixer la pau i salva la parla de la gent catalana. Amén.»

L’estampeta

se’m perdia: no recordo l’any ni el dia.

ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE Oh, que cansat estic de la meva covarda, vella, tan salvatge terra, i com m'agradaria d'allunyar-me'n, nord enllà, on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç! Aleshores, a la congregació, els germans dirien desaprovant: "Com l'ocell que deixa el niu, així l'home que se'n va del seu indret", mentre jo, ja ben lluny, em riuria de la llei i de l'antiga saviesa d'aquest meu àrid poble. Però no he de seguir mai el meu somni i em quedaré aquí fins a la mort. Car sóc també molt covard i salvatge i estimo a més amb un desesperat dolor aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria.

El caminant i el mur

9

[XLVI] A vegades és necessari i forçós que un home mori per un poble, però mai no ha de morir tot un poble per un home sol: recorda sempre això, Sepharad. Fes que siguin segurs els ponts del diàleg i mira de comprendre i estimar les raons i les parles diverses dels teus fills. Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats i l'aire passi com una estesa mà suau i molt benigna damunt els amples camps. Que Sepharad visqui eternament en l'ordre i en la pau, en el treball, en la difícil i merescuda llibertat. La pell de brau EL MEU POBLE I JO A la memòria de Pompeu Fabra, Mestre de tots. Bevíem a glops aspres vins de burla el meu poble i jo. Escoltàvem forts arguments del sabre el meu poble i jo. Una tal lliçó hem hagut d'entendre el meu poble i jo. La mateixa sort ens uní per sempre: el meu poble i jo. Senyor, servidor? Som indestriables el meu poble i jo. Tenim la raó contra bords i lladres el meu poble i jo. Salvàvem els mots de la nostra llengua el meu poble i jo. A baixar graons de dol apreníem el meu poble i jo. Davallats al pou, esguardem enlaire el meu poble i jo. Ens alcem tots dos en encesa espera, el meu poble i jo.

Les cançons d'Ariadna

10

FINAL DEL LABERINT Quan aquells dits sensibles toquin músiques fràgils i lentament vacil.lin llums canviant de ciris, surt de la festa. Mira quanta nit, quina extrema solitud se t'emporta, per la rialla, a l'home justificat i lliure que neix del teu silenci.

Mrs. Death

[II] Quina petita pàtria encercla el cementiri! Aquesta mar, Sinera, turons de pins i vinya, pols de rials. No estimo res més, excepte l'ombra viatgera d'un núvol. El lent record dels dies que són passats per sempre.

Cementiri de Sinera

VERSOS ENLLÀ DEL CAMÍ D'un vell color de plata jo voldria que fossin els meus versos: d'un noble, antic color de plata. Davant la mort, que porta secrets senyals al rostre que jo veig en mirar-me, cerco amb ells extingides veus del mar, pas de núvol, les distants primaveres. Trist i lliure, camino, davant la mort que em mira, a la llum, per la plata antiga dels meus versos.

Obres completes

11

PER SABER –NE MÉS

En aquest apartat us proporcionem un sèrie d’articles publicats al diari Ara i algunes adreces web que us seran de gran ajuda per conèixer la figura de Salvador Espriu.

Video de Salvador Espriu del programa "El meu avi" de TV3.

http://www.tv3.cat/videos/2730370/Salvador-Espriu-el-temps-de-les-paraules

Poemes musicats

http://www.musicadepoetes.cat/app/musicadepoetes/servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Poeta?autor=86

Entrevista a Salvador Espriu per J.M. Puyal

http://www.rtve.es/alacarta/videos/programa/voste-pregunta-amb-salvador-espriu/707618/

Any Espriu 1913 / 2013

En aquesta pàgina podreu estar al dia de l’agenda d’activitats i informacions que envolten el centenari del naixement de l’autor.

http://www.anyespriu.cat

12

13

14

15

16

17

18