estrena el 22 de setembre 2018 - …revistasantvi.com/revistas/2018/santvi35.pdf · 07 entrevista:...

Revista del Centre Parroquial Sant VicençGrup de Teatre - Taller de Teatre - Esplai La Branca - APM

35on li

neSantVi Núm.setembre 2018

ESTRENA EL 22 DE SETEMBRE

2018 #100SantVicenç

SUMARI02 EDITORIAL03 PROPERA TEMPORADA04 TEATRE, LA BOTIGA DELS HORRORS

05 TEATRE, LA GÀBIA DE LES BOGES

06 CRÍTIQUES TEATRALS 07 ENTREVISTA: Marina Julià

11 PENSEM-HI 13 TALLER DE TEATRE15 L’UN I L’ALTRE, Jaume del Valle i Laia Martín

18 NOTÍCIES: Elisabet Llorenç19 NOTÍCIES, gala STA20 NOTÍCIES: Sopar col·loqui21 NOTÍCIES: Saber y ganar22 NOTÍCIES: El llibre de la selva a Barcelona23 ESPECIAL 75 ANYS PASTORETS (IV)26 PATROCINADORS

EL TRASPUNTNúm. 35 - setembre 2018

Revista SantVi - pàg. 2

EDITORIAL

on li

neSantVi Grup de TeatreTaller de TeatreEsplai La BrancaAPM

A les acaballes de l’estiu és moment de reprendre l’activitat. L’estiu és l’estació que m’agrada més, sigui perquè és quan faig vacances, sigui perquè és sinònim de bon temps, sigui perquè prefereixo la calor que el fred.

Sigui pel que sigui, l’estiu és sinònim també de regeneració. És quan fem net de la temporada anterior i mirem la propera, ja presentada en societat a la darrera assemblea general de socis del passat 4 de juliol.

Fent un cop d’ull a les xifres de la temporada acabada, heu de saber és la que ha tingut més públic de la història del Centre. Per descomptat estem vivint l’etapa més bona dels 100 anys d’història del teatre parroquial a la Creu Alta. Felicitem-nos!

La temporada que ara encetem pretén ser, com sempre, apetitosa i diversa, amb ofertes per a tots els públics. Com ja és tendència a casa nostra, la música prendrà molt protagonisme. Dos musicals d’Alan Menken, compositor nord-americà guanyador de vuit Òscars i sis Globus d’Or, i un de Xasqui Ten, un dels nostres compositors de capçalera, imprescindible, tallaret, “del Centre de tota la vida” i que esti-mem molt.

Propostes teatrals no ens en falten, afortunadament. A més a més, al Centre hi ha molta gent engresca-da que es preocupa perquè les seccions funcionin, que col·labora sense esperar res a canvi. Hi ha molta gent que suma, que aporta allò que en diem “bon rotllo” i per a ells segueix valent molt la pena gestio-nar aquesta entitat que, essent petita, dóna molts maldecaps.

Per a vosaltres, amics i col·laboradors incansables que estimeu el Centre, bona temporada 2018-2019. I una càlida abraçada a tots aquells que injustament no poden gaudir de la seva llibertat, sempre us tenim presents. Sempre. Elisenda Gutés Ardenuy

TEATRE TEMPORADA 2018 - 2019

Grup de TeatreTaller de TeatreEsplai La BrancaAPMon

lineSantVi

Al novembre serà el torn de La Gàbia de les Boges, una esbojarrada comèdia basada en l’original de Jean Poiret (i amb una versió cinematogràfica nord-ame-ricana del 1996). Sota la direcció d’Antoni Garcia, torna a pujar a l’escenari un muntatge que uns anys enrere ja va tenir un gran èxit a La Bàscula i que, de ben segur, tornarà a desfermar els riures de la platea.Al desembre tornen Els pastorets. Aquest any, de nou, la direcció quedarà a mans d’Oriol Rifer i Gerard Tomàs, tot i que comptaran amb noves incorporacions en l’equip. Enguany se seguirà aprofundint en el camí d’innovació emprès la temporada passada i s’incorpo-raran novetats que modernitzaran Els pastorets alhora que mantenen la seva essència. D’altra banda, aquest any també s’avançarà el dia de l’estrena fins el 16 de desembre.

Durant els mesos de desembre i gener, compartint car-tellera amb Els pastorets, la tradicional comèdia na-dalenca serà en aquesta ocasió Estat de xoc. Aquesta obra de Ray Cooney, i que fa uns anys va comptar amb una versió catalana dirigida per Àngel Llàcer, estarà a càrrec de Jordi Amat i tot l’equip que ja ha portat sobre l’escenari projectes com Qui diu que ve? o Pel davant i pel darrere.Al febrer i el març serà el torn d’El geperut de París, una versió pròpia de la coneguda novel·la de Victor Hugo Nostra Senyora de París. Al capdavant d’aques-ta ambiciosa proposta trobem a Esteve Oliver i Sergio González, estrenant-se en la direcció d’un projecte. Amb un repartiment ampli, una gran posada en escena i unes cançons inèdites, aspiren a convertir-se en una de les obres inoblidables del Centre.

Per últim, als mesos d’abril i maig del 2019, un nou musical sacsejarà el nostre teatre i tota la ciutat. Es tracta del mundialment famós musical de Newsies. Al capdavant de tan ambiciosa empresa trobem a un equip de direcció jove, però d’experiència contras-tada: Magda Palau, Mariona Ubia i Llorenç Costa. Una escenografia trencadora i uns números musicals espectaculars són algunes de les claus d’aquesta obra que aspira a convertir-se en una fita en la història de la nostra entitat.

La propera temporada ve repleta de grans pro-duccions que busquen seguir l’estela d’èxit dels darrers anys. La Botiga dels Horrors, el musical es-trenat el 1982 i amb una versió per la gran pantalla del 1986, es presenta per primer cop en català. A la Creu Alta arribarà durant els mesos de setembre i octubre de la mà de Marina Julià, professional de gran recorregut, i que tindrà en La Botiga dels horrors la seva estrena al Centre.

Marc Mendoza


TEATRENúm. 35 - setembre 2018


Bernat Pareja Sabaté

on li


Possiblement si aquests dies camineu per Sabadell po-dreu veure anunciada la tornada a l’acció dels teatres sabadellencs. Molt possiblement també haureu vist que el nostre Teatre Sant Vicenç obrirà una apassio-nant temporada amb l’obra La botiga dels horrors di-rigida per Marina Julià. En aquest musical, inspirat en la pel·lícula “The little Shop Of Horrors”, de Roger Corman -que Howard Ashman i Alan Menken van adaptar al teatre- se’ns presenta un treballador d’una floristeria que cria una planta que menja sang i carn humana.

L’acció ens situa en una tronada floristeria d’un subur-bi urbà. Els personatges principals són en Seymour, interpretat per Marcel Castillejo, un noi recollit per Mushnik, l’amo de la botiga representat per Jordi Cas-cales, un jueu malcarat. A la botiga hi treballa l’Au-drey (Núria Ollé), una noia acomplexada amb nòvio dentista i sàdic (Toni Ferrer).Tres noies del barri Ronette (Nara Ayguadé), Cristal

(Marta Venancio) i Chiffon (Marta Cascales) obser-ven tot això i expliquen i comenten què passa a la bo-tiga des que Seymour compra una estranya planta. La planta (veu de Llorenç Costa, manipulació d’Albert Figaró) els canviarà la vida. A més d’aquests perso-natges tenim un locutor, un xinès, un botànic (David Benedicto), la gent del barri, compradors, empresa-ris, etc, representats per Cristina Muñoz, Marc Pons, Emma Soler, Maria Cutchet, Neus Caparrós, Pilar Tortajada i Francesc Conesa.

L’obra es va començar a assajar el setembre de 2017 tot i que un cop finalitzat El llibre de la Selva, els as-sajos han augmentat. L’inici de l’aventura, però, es remunta al juliol de 2017 amb els temes tècnics, es-cenogràfics… i és que a la Marina Julià, la directora, li agraden molt els musicals divertits, amb una trama interessant i amb una bona música. Per això quan el Teatre Sant Vicenç li va brindar

l’oportunitat ella no ho va dubtar. A més a més, la Marina destaca que l’obra li agrada ja que ens mostra “com d’una manera divertida en dóna l’avís del què ens pot passar si ens deixem manipular pels poderosos i no raonem bé les nostres prioritats reals”.Per completar la posada en escena, la Cristina Allan-de, que dirigeix l’escola de dansa Ritme, ha portat a terme les coreografies de l’obra.

LA BOTIGA DELS HORRORS

Música, ball, cant, riures i una gran escenografia són els elements perfecta-ment units per acon-seguir La botiga dels horrors, un musical familiar que es podrà veure durant tot el setembre i octubre només al Teatre Sant Vicenç.

Pel mes de novembre, la programació teatral del Cen-tre proposa La gàbia de les boges, una obra del dra-maturg i actor francès Jean Piaget.

Aquesta comèdia d’embolics va ser estrenada l’any 1973 a França i el mateix autor va protagonitzar-la. Tal fou l’èxit que posteriorment se n’han produït pel·lícules, representacions arreu del món i un mu-sical a Broadway que va arribar a guanyar un premi Tony (els “òscars” del teatre nordamericà). A Barce-lona fa uns quants anys es va poder veure interpretada per al parella d’actors Paco Moran i Joan Pera i ac-tualment s’està representant dirigida per Àngel Llacer i Manu Guix.


TEATRENúm. 35 - setembre 2018

Jaume Pont

on li


La Gàbia de les boges és el nom que rep el cabaret de Drag Queens on se situa l’acció de l’obra i que és regentat per una parella d’homes. Els embolics es des-encadenen el moment que el fill d’un dels homes de la parella els comunica que vol casar-se amb la filla d’un conegut polític ultraconservador. Les falses aparences i el xoc entre els dos ambients, tan oposats, de les dues famílies causaran les situacions còmiques i posaran a prova les capacitats transformistes de gairebé tots els personatges.

Una comèdia que ja fa unes temporades l’Antoni Gar-cia va dirigir a La Bàscula on va haver de prorrogar-se força temps i que ara, amb pràcticament el mateix re-partiment, es podrà veure al Sant Vicenç. Encapçalen aquesta “Gàbia de les boges” en Josep Pelegrín i en Francesc Rocamora, juntament amb Marcos Fernán-dez, Lluís Olivella, Joan Olivella, Núria Puigmartí, Anna Rocamora, Nicolás Muñoz, Lola Zahíños, Jordi Amat, Antoni Pladevall entre d’altres.

La gàbia de les boges és una comèdia per riure però que alhora exposa temes com la hipocresia, la mar-ginació, la diversitat i les relacions pare-fills. En la proposta que es podrà veure al Centre s’han volgut destacar aquests aspectes per no caure en la grolleria. Ho podreu comprovar i gaudir-ne a partir del 9 de no-vembre fins al 25 de novembre, divendres, dissabtes i diumenges.

I AL NOVEMBRE...


COMENTARIS TEATRALSNúm. 35 - setembre 2018

on li


CRÍTICA TEATRAL DE L’ONADAEns ha agradat molt l’evolució dels personatges (des de l’inici de l’entrada a la secta fins la seva dissolu-ció). Hem vist gran diversitat i multiplicitat de caràc-ters que donaven vitalitat i dinamisme a l’espectacle. Pel que fa la part tècnica, el vestuari era encertat i hem trobat interessant el moment dels uniformes. El so i la llum eren adequats. L’utillatge també l’hem trobat correcte, semblava que ens trobéssim en una classe (pupitres, taules, pissarra...).Pel que fa a la direcció, creiem que s’ha fet un gran treball, sobretot en relació als actors i actrius. És l’obra que més ens ha agradat de totes les que hem anat a veure de la temporada 2017-2018 dins el pro-jecte de crítiques teatrals.

CRÍTICA DE L’ONADA (GRUP DE PREMONIS)

El grup de Premonis també vam anar a veure l’obra L’Onada, la darrera de la temporada teatral. Vam valorar positivament els canvis ràpids i el bon apro-fitament de l’espai escènic, que amb l’ajut d’alguns canvis de llum subtils, tenia moltes possibilitats sense necessitat de capgirar l’escenari de dalt a baix.Tot i que l’edat dels personatges potser no era l’ade-quada (edat d’alumnes d’institut hagués estat més correcta), pensem que els personatges estaven molt treballats i que les actuacions eren coherents. Hem cregut que el documental de l’inici que projecta el per-sonatge del professor era una mica massa llarg i que el final de l’obra, diferent del de la pel·lícula, era una

mica fluix: ens esperàvem una cosa més dramàtica, o alguna mort, potser, i així el fet de crear el moviment de l’Onada hauria tingut alguna conseqüència. El per-sonatge del narrador potser no era necessari, encara que no feia nosa.En general, ens va semblar una molt bona aposta d’obra de text, i és una obra que fa reflexionar sobre la capacitat de persuasió, el poder i la gestió de comuni-tats; no és un pur entreteniment.

CRÍTICA TEATRAL DE PILATEls personatges estaven molt ben treballats i caracte-ritzats. Els vestuaris eren molt correctes per cada personat-ge. Hi havia poca llum en general. El volum del so era molt adequat. Els actors projectaven un to de veu excel·lent. L’utillatge molt minimalista que no ens ha convençut a tots. Ens va estranyar que el director sigués el mateix pro-tagonista de l’obra. Potser se’ns va fer una mica avorrida i difícil de se-guir, tot i això ens va agradar perquè l’equip ho va intentar representar de la manera més amena possible.

Els alumnes del Taller de Teatre van a veure les obres d’aquesta temporada i opinen

Entrevistem a:

MarinaJuliàEn aquesta ocasió hem tingut l’opor-tunitat de parlar amb Marina Julià, actriu però sobretot docent i directora formada a l’Institut del Teatre, ha estu-diat Comèdia de l’Art a Venècia, ha tre-ballat a llocs com ara Memory i Coco Comín entre altres; i ens ha dedicat una estona a parlar del joc del teatre, dels dèspotes dels directors, de la catarsi, del teatre i el públic d’avui, d’ella ma-teixa... i d’altres coses.


Eloi García

Fotografies: Josep Ubia

ENTREVISTANúm. 35 - setembre 2018

on li



Com començaria la teva obra ideal?

Començaria sorprenent! Amb alguna cosa que fes estar el públic alerta, sense tenir res a veure amb el títol de l’obra. Hamlet és sorprenent si no has llegit Shakespeare.Avui en dia el públic està molt viciat amb la comodi-tat com a públic. Si ha de pensar massa l’espectacle no l’interessa. A mi no m’agrada la uniformitat i la manca de sorpresa.

El públic d’avui és així?

El que tinc a prop, no. Però molta gent anirà a veure abans Els veïns de dalt que no pas una altra. Com el cinema. Potser el públic tria una obra perquè surt tal o tal altre actor conegut. Jo no sóc mitòmana. M’agrada que ho facin bé.Quan algú es posa de moda sembla que aquell actor ho pugui fer tot. I no, ni amb cinema. Busco obres de qualitat en el text i en el muntatge... i amb el que val no podem malgastar.Ara que tenim malalt a Benet i Jornet queda poca gent catalana que sàpiga escriure. El Guillem Clua sí. Els autors estan molt sotmesos a l’economia.

Com és el teatre d’avui doncs. Economia?

A veure, també és un negoci. La gent viu d’això. Les apostes massa a la segura no valen massa la pena per això. El teatre és art. Tots els artistes ens volem guan-yar el pa amb la nostra feina, però Picasso va passar gana per exemple.Té un altre pagament: fer i treballar del què t’agrada. En aquest aspecte he sigut afortunada. M’he hagut de mirar la pela, com tothom, però no he passat gana. El teatre hauria de ser art. Es pot fer una obra de mol-tes maneres i ser art.


Què ha de passar perquè el públic valori aquest art?El públic s’educa, i a partir de la televisió. Estem acos-tumats a veure produccions curtes, perquè la gent es cansa. Abans es feien produccions llargues: la gent si pagava volia estar-hi molta estona. La pressa és mala consellera. Com la cuina: cal temps. Són coses que per sort no es poden accelerar. Necessiten temps de muntatge, reproducció...Quan estàs a l’escenari concentrat et passen tots els mals per molt que duri l’obra i molt malament que et

trobis. És una feina cansada, això d’actuar. No és pas igual que estar pel carrer o en una terrassa xerrar. Cal mantenir un personatge.

Has estat més cops actriu o directora?Jo era actriu primer, però ho criticava sempre tot i es-tava pendent de tot. Quan vaig tenir l’oportunitat de ser ajudant de direcció (la primera vegada d’òpera) em va agradar molt. M’agrada pensar com serà l’es-pai, la llum, els personatges...

I aquesta directora com és?Jo procuro ser agradable. Crec que tinc paciència amb gairebé tot, si es treballa i s’és puntual. Després si sur-ten problemes ja els arreglarem.He treballat amb gent de molts tipus, amb gent maca, boja... de tot. Acostumo a tenir bastanta serenitat. He estat molts anys fent de mestra de teatre també. És d’això del que he viscut més, té més regularitat. Vaig estar a l’escola Memory amb Ricard Reguant durant set anys, d’on ha sortit gent fantàstica i que encara treballen ara: Iván Lavanda, Marta Rivera...

Al moment de dirigir, com ho fas? Marques molt?Marco posicions per exemple. Busco els gags ama-gats. A La botiga dels horrors, no deixo que els ac-tors facin el pallasso. Marco coses com aquestes però deixo llibertat en la proposta de l’actor que després acoto quan cal: el conjunt del tot ha de ser coherent, el joc s’hi ha de jugar plegats. El teatre és un joc, i si s’oblida malament. Encara que sigui la Passió d’Espa-rraguera. La gràcia està en fer que el públic es cregui que és una realitat alternativa que l’apropi a la veritat.Com a docent m’he trobat de tot. Al teatre hi ha molta gent que s’apunta, molts perquè es creuen guapos i pocs perquè volen aprendre i fer teatre. El que no té passió s’autoelimina al final. El teatre dóna la sensació de ser molt fàcil, però no.A les alumnes els posava l’exemple de Medea: una passada de paper que ningú faria a la vida real. Per fer paperets et quedes a casa i au. El truc que el tea-tre visqui durant tants anys és aquest: és un ritual que col·loca l’home en una sensació de comoditat.

Comoditat?Com a espectador, arribes i seus a platea i pots pensar i riure i odiar a qui vulguis. Els actors poden ser el que vulguin durant una estona i no passa res. I llavors


s’acaba el ritual en aquesta zona de seguretat. Això també ho explicava Victorio Gassman, que no s’havia dessacralitzat del tot. Sempre hi ha coses iguals: una gent que mira, una gent que fa... però si el públic no té permís de fer el que vulgui (com no el té el de missa) no funciona. Cal acabar de dessacralit-zar-lo i que el públic pugui fer el que vulgui.A l’Edip que vaig veure fa poc, el que fa de pastor al reconèixer un altre va dir una frase de manera còmica que va permetre a un públic poc acostumat a veure ac-tors com Manrique gairebé plorant a riure. Semblava que necessitessin suavitzar la duresa de la tragèdia.Com a actriu, de les últimes que vaig fer va ser La casa de Bernada Alba i van aprofitar que el meu per-sonatge reia per riure, però l’escena no feia gràcia! I fins i tot una companya sempre em felicitava perquè el públic reia.A l’últim curs a la Coco Comín, fent La Bella Doro-tea, els dirigia dient on el públic riuria i com ho havien de fer perquè passés.

L’espai de seguretat és pels dos, públic i actors?És clar! Això entra dins la catarsis dels grecs. El teatre com a lloc on et poguessis desfogar i sortir renovat, o amb un estat d’ànim diferent.En tot cas, el directe és el directe i d’anècdotes n’hi ha mil perquè cap espectacle és igual. El teatre està tan viu com els actors.

Com a directora, trobes important fer també d’ac-triu?A mi ara em fa força mandra. Sí que va bé per saber els problemes de l’actor. En tot cas, quan s’actua és mi-llor oblidar-se de dirigir. Jo ho faig. Amb un director només es poden fer dues coses: treballar-hi o no, i si al final no t’agrada o plegues a mitges o no repeteixes. Millor no desautoritzar qui dirigeix el vaixell perquè acabes molestant a tothom. Això ho vaig aprendre

participant en un espectacle de co-direcció. No vam arribar ni a estrenar.

És un dèspota el director?No, però ha de tenir les idees clares. L’espai escènic. I si et diu que et posis allà, ha d’estar justificat. I t’hi poses. He treballat molt amb grups amateurs, i últi-mament sembla que per dirigir tothom sigui bo. I es una feina. Cal agafar un text bo, sobretot, amb gent responsable.Dirigir és una responsabilitat molt gran si ho vols fer ben fet. També cal respectar la part econòmica que comporta fer una obra, sobretot si es treballa per una entitat que a més ha de mantenir una imatge.

Com acaba l’obra ideal?La sorpresa acaba tenint una coherència final que fa que el públic surti satisfet, o molt enfadat.

Moltes gràcies per dedicar-nos una estona per parlar sobre allò que tant ens agrada, i molta merda per l’es-trena de La botiga dels horrors!


Mn. Alfons Gea

PENSEM-HINúm. 35 - setembre 2018

on li


La nit del dilluns 4 de juny uns individus, ben àgils i capaços d’escalar parets i ficar-se per llocs inversem-blants, van arribar fins als racons i habitacions on es pensaven que hi hauria diners. Se’n van emportar les caixes de cabdals on en altres ocasions hi havia més diners i van malmetre unes quantes portes. És més la destrossa que el que s’han emportat.

Encara hem d’agrair que no trenquessin cap aparell. Una mica ingenus pel que fa a la creença que trobarien diners, però “bones persones”.

La desconeixença del que hi ha dins el Centre no és només dels lladres. Recentment, parlant amb un po-lític del nostre Ajuntament, aquest s’oferia per pagar les quotes dels nens que, per problemes de diners, no poguessin accedir al Taller de Teatre o a l’Esplai. És el concepte d’una societat mercantilista en què totes les coses tenen un preu i “papà” o “mamà” administració poderosa por pal·liar les injustícies.

El nostre Centre, com la resta de la Parròquia, té un potencial enorme que són les persones que el formen.El vaig haver d’aclarir que el Centre el formen famí-lies de tots els barris de Sabadell i de la comarca i que, precisament en el nostre centre, no es distingien les classes socials i que, tot i que tenim una opció cristia-na i catalana, és plural.

Però li vaig afegir que a més de dotar a les famílies dels diners per accedir al Centre, aquestes havien de portar-hi: esperit de família, valors cristians, il·lusió per construir, implicació, treball en equip, alegria, es-tima pel país…

Encara que no tothom sigui de missa, el Centre és Parròquia i, començant pels fundadors d’ara fa cent anys i seguint pels que van construir el teatre, el Cen-tre neix de la voluntat de servei als altres, pròpia de l’Evangeli, i que, més que adoctrinar, vivim el mana-ment de Jesús: “estimeu-vos els uns als altres com jo us he estimat”.

Segurament no haurà quedat gaire convençut i seguirà repetint els mantres contra l’Església propis dels par-tits “anti”. Però això ja són figues d‘un altre paner.

Mn. Alfons Gea

Ens han robat al CentreParroquial


Marcel Castillejo - Judit Molner

TALLER DE TEATRENúm. 35 - setembre 2018

on li


Ja és el 29è curs del Taller de Teatre. Ja el tenim aquí, i comença el proper dissabte dia 22 de setembre, des-prés d’un cap de setmana, l’anterior, en què l’equip de monitors i monitores en ple (els 55 que tenim aquest curs), es prepara, s’organitza i programa tot un any d’activitats teatrals, sessions, actes... Però recuperem una mica el fil del curs anterior. Després d’una recta final molt intensa amb jornades esportives incloses, el Taller de Teatre va finalitzar amb els festivals infantil, juvenil i d’Escoles, els dies 2, 3, 9 i 10 de juny. Les fa-mílies van poder gaudir del resultat del treball teatral dels darrers mesos. Van passar per l’escenari apostes ben diferents: un reality show televisat, un orfenat, l’explotació d’unes mines, un atracament a la fàbri-ca de timbre i moneda, la vida d’amos i treballadors d’una colònia tèxtil catalana, el dia a dia d’unes famí-lies de firaires ambulants... Comèdia, thriller, drama històric i teatre social van ser alguns dels gèneres que els monitors i monitores van decidir explotar aquest final de curs tan esperat.

Cal recordar que tot plegat va concloure amb el tradi-cional sopar organitzat per la Comissió Famílies del Taller i el posterior acte amb els discursos del presi-dent de l’entitat i els responsables del Taller, el xou de l’equip de monis i el comiat d’aquells que ja no tornen el curs següent o que canvien d’etapa. Aquest moment va ser especialment emotiu: els alumnes d’Escola II van tancar entre llàgrimes la seva trajectòria com a alumnes amb un vídeo de “best moments”, les famí-lies dels premonitors i premonitores també van voler

retre homenatge a aquest grup (la generació del 2000) amb una versió de l’himne del Taller, i finalment va arribar el torn dels monitors. L’Oriol Camps, l’Anna Balaguer, l’Eloi Garcia, la Marta Cascales, la Maria Zamora, la Marta Rosés, l’Oriol Masagué i la Laura Daunis van dir unes paraules per cloure el recorregut dins el Taller de Teatre, tot remarcant que s’han sen-tit acollits, estimats i que han après un munt de coses a nivell personal d’aquesta gran família que hi ha al Centre P. Sant Vicenç.

Heu carregat piles pel nou curs? Comença el 29è del Taller de Teatre!

Marcel Castillejo


TALLER DE TEATRENúm. 35 - setembre 2018

on li


Què ens depara el nou curs? Durant el primer trimes-tre, la parada de castanyes i el túnel del terror la nit de Halloween (octubre-novembre), i òbviament el festi-val de Nadal dels grups més petits (de Prediminuts a Mitjans II), que enguany coincidirà amb Els Pasto-rets, davant la impossibilitat de trobar dates alternati-ves (desembre). També prengueu nota de cara el segon trimestre del curs, perquè hi tornarem amb l’activitat conjunta amb l’esplai La Branca, el xou d’Escola II (dins la Setmana de Sant Vicenç, gener), el Cafè Tea-tre d’Alevins i Grans al vestíbul del Teatre (febrer), la Mostra d’Escola I (febrer), el sopar i festa de Carnaval (març) i les colònies del Taller (març, aquest curs més d’hora que mai, també davant la impossibilitat d’en-caixar millor actes i muntatge en l’atapeït calendari de l’entitat). Anoteu la data del 16 de febrer, perquè els monitors i monitores tornen a preparar un espectacle teatral que oferiran a tothom qui s’engresqui a venir. Podem dir que de cara al tercer trimestre, després de les vacances de Setmana Santa (abril), la cosa queda una mica més alliberada: no es repeteixen les jornades esportives i només quedaran per afrontar els assajos extraordinaris dels diferents grups que es veuran re-flectits, com sempre, en els festivals finals. Des de l’equip de monitors i monitores, a part de tot aquest enrenou de curs, també s’està preparant el 30è aniversari! Alguns equips ja hi estan treballant perquè des de l’inici sigui un gran curs inoblidable, amb molt sarau i molts actes i activitats. Una de les primeres coses que es couen és la recuperació del muntatge Oli-ver, el noi de l’orfenat. En aquests moments s’estan revisant i enllestint músiques i guió, per tal de poder

celebrar les proves de càstings per a nens i nenes i adults probablement durant el mes d’octubre. I a par-tir d’aleshores començaran els assajos. Cada grup del Taller (i també es comptarà amb exmonitors, famí-lies d’actuals alumnes i famílies d’actuals monitors/es) prepararà algun dels números o quadres d’aquest espectacle que va ser el que va originar el Taller de Teatre l’any 1989, ara farà 30 anys. Es va repetir en algunes ocasions, la més recent l’any 2009.

És tot un repte recuperar l’Oliver, i ho volem fer

acompanyats de totes aquelles persones que han tingut alguna

vinculació amb el Taller de Teatre des dels seus inicis,

des del seu naixement.

Comptem amb totes les generacions de monis, amb els infants i amb les famílies. Informarem més deta-lladament a la primera reunió de famílies del curs, a l’octubre. Junts la farem grossa!

Elisenda Gutés i Ardenuy

El Centre a prop

Fotografies: Josep Ubia

L’UN

i L’A

LTRE


L’UN I L’ALTRENúm. 35 - setembre 2018

on li


- Nom:JaumeLaia

- Quants anys tens?5518

- Què hi fas al Centre?Estic a l’equip de Personal de SalaSóc monitora del Taller de Teatre i participo en algu-nes obres de temporada

- Has sortit mai als Pastorets?NoSí, des de petita

- Amb quin personatge teatral aniries a sopar?Marco PoloNo en tinc cap en concret però segurament amb aquell que tingués coses interessants per explicar-me i passar una bona estona

- Quina és la teva paraula preferida?EndavantLa veritat, no en tinc cap

- Què preferiries: viatjar al passat o al futur?Al passatSegurament al passat per veure realment com eren les coses que avui en dia ens expliquen. El futur no m’inte-ressa gaire, és a dir, si puc ja el veuré quan toqui.

Jaume del Valle

Laia Martín

- Digues un parell d’adjectius que et defineixin.Tranquil i introvertitCuriosa i divertida

- Tens algun lema? Quin?No deixis per demà el que pots fer avuiNo tinc cap lema

- Les teves vacances ideals serien... Qualsevol que organitzi la GemmaEl lloc no m’importaria gaire sempre que hi hagués una bona companyia

- Quins són els teus dibuixos animats preferits?Correcaminos i CoyoteDe petita m’encantava el Doraemon

- Quin superpoder t’agradaria tenir?Poder volarTeletransportar-me

- Què t’agradaria aprendre?Tocar un instrument musicalCultures d’altres llocs i llengües diferents

- A quin lloc del món t’agradaria viure?A ItàliaSegurament a Itàlia

- Quin és l’objecte més estrany que guardes? Una pesseta que em vaig empassar quan era petitNo tinc coses gaire estranyes

- Ets endreçat/da?NoDepèn del lloc. A casa no gaire però als llocs que no són meus, sí



- Sobre què t’agrada conversar? Res en concret, esports, política, vivències del dia a diaSobre experiències

- Què et fa por de la vida? La incertesaNo poder-la viure al màxim

- Gat o gos?GosGos

- Una cançó preferida?Qualsevol nit pot sortir el sol, de SisaNo en tinc cap

- Quina pel·lícula et fa plorar?Cap en especial La veritat és que m’emociono molt ràpid i la majoria de pel·lícules em fan plorar

- Quina obra de teatre voldries tornar a veure? Qualsevol obra del Sant Vicenç que surti la meva fillaMar i Cel

- Quina olor t’agrada?La rosaAra no t’ho sabria dir

- A qui li demanes consell? Als germans i a la meva donaNormalment als meus amics però a la meva família també

- El Centre Sant Vicenç és…… un centre especial, amb molta gent amb ganes de fer coses… una segona casa i una família


NOTÍCIESNúm. 35 - setembre 2018

on li


Aquest mes de juliol ens va deixar l’Elisabet Llorens a l’edat de 83 anys.

L’Elisabet va començar de joveneta al Centre, quan encara el teatre es trobava situat al carrer Dinarès, jun-tament amb la seva germana Pepita. De seguida es va convertir en una actriu que participava a la majoria d’obres que es representaven.

Entre els personatges que va interpretar destaquen Sant Miquel en Els pastorets i de Verge Maria a Jesús de Natzaret, una passió escrita per Àngel Guimerà i que es va representar al Centre l’any 1961.

Tant l’Elisabet com la seva germana Pepita van conèixer els seus marits al Centre, el Joan Claverí i el Frederic Oller, respectivament i tots quatre van man-tenir-se molt vinculats a l’activitat de la nostra entitat. Aquesta intensa relació amb el Centre i que cap de les dues parelles van tenir fills feu que l’ambient del Cen-tre fos per ells com el d’una segona família. Ja de més gran va participar en obres com ara Okapi o Oliver, el noi de l’orfenat. Darrerament encara va sortir com a pastora Els pastorets i va formar part de l’equip de modistes.

L’Elisabet ha passat tota una vida vinculada al Centre, al qual hi ha abocat el seu talent com actriu i modis-ta, però sobretot el seu caràcter humà i alegre. Tots els que hem compartit moments amb ella, sobretot trobarem a faltar la seva amabilitat i simpatia.

L’ELISABET LLORENS: TOTA UNA VIDA VINCULADA AL CENTRE

Jaume Pont

Marcel Castillejo


La temporada teatral sabadellenca a la gala de l’STA


on li


Es va presentar la temporada teatral local a la ja tra-dicional gala de la Sabadell Teatre Associació, una agrupació dels quatre teatres amateurs de la ciutat que ja ha complert 5 anys. En aquesta gala, Teatre del Sol, Joventut de la Faràndula, El Ciervo Teatre i també el Teatre Sant Vicenç han pogut oferir tastets del que els espectadors i espectadores podran veure aquesta temporada a les platees sabadellenques. Per part del Teatre del Sol, torna Joseph i l’increïble abric en Technicolor, el musical d’Andrew Lloyd Webber, a partir del mes de novembre. Per part de Joventut de la Faràndula, tornen muntatges com els clàssics La Bella i la Bèstia i Rapunzel, la princesa perduda i s’estre-na El préssec gegant, una adaptació d’una història de Roald Dahl . El Ciervo ofereix teatre de text d’autors diversos: estrenarà Toc-toc, Les garses, Trainspotting, ‘Allo ‘Allo i Agost, a més dels festivals infantil i ju-venil. Per part del Teatre Sant Vicenç hem presentat a l’escenari del Teatre Principal un número de La botiga dels horrors, el musical d’Alan Menken i Tim Rice dirigit per Marina Julià que s’estrena el dissabte 22 de setembre i que estarà en cartellera també durant tot el mes d’octubre (dissabtes a les 22h i diumenges a les 18h), i un número d’El geperut de París amb un ritme molt festiu (el muntatge que s’estrena el mes de febrer). El Sant Vicenç té 4 apostes més per la tempo-rada teatral, a més dels actes, xous, mostres i festivals

del Taller de Teatre i les nits al vestíbul que inclouran les lectures dramatitzades de teatre imprescindible i les vetllades musicals, entre d’altres. Un munt de pro-postes que esperem que tinguin molta merda i siguin d’allò més aplaudides!

Jaume Pont


on li


UNA TRENTENA D’ASSISTENTS AL SOPAR DE LA COMISSIÓ DE VALORS

Com es fabrica una opinió? Aquesta fou la pregunta plantejada el dimecres 16 de maig en el sopar que va organitzar la Comissió de Valors i que ja s’està con-vertint en una tradició. Per poder comentar-la es va convidar a 3 periodistes vinculats amb el Centre, la Montse P. Creus, el Manel Camps i el Juanma Peláez, sota la conducció i moderació del vicari de la Parrò-quia, i que coneix el món de la comunicació, Carlos Fuentes.

Al sopar hi van assistir una trentena de persones que van participar amb intensitat i van plantejar qüestions sobre comunicació. La conversa es va iniciar amb les experiències professionals dels 3 convidats i del mo-derador i poc a poc va anar derivant cap a qüestions de l’actualitat política i nacional i de com els mitjans de comunicació la transmeten.

També va assistir bona part de l’equip de l’obra L’ona-da, que s’estava representant per aquelles dates i que planteja el tema de la manipulació de la societat.

Una interessant vetllada que va servir per reflexionar sobre la nostra societat i sobre la importància que ca-dascú tingui uns bons valors per poder evitar les ma-nipulacions que es poden generar des dels mitjans de comunicació.


D’entre tots els personatges que volten pel nostre Centre, un d’ells és en Jau-me del Pozo. De Sabadell de tota la vida i vinculat en diverses formacions musicals (avui dia encara a la Banda de Música de Sabadell), ja porta un any al Centre Sant Vicenç gràcies a haver apuntat el petit de la casa al Taller de Teatre.

A part d’una carrera artística ben musical (ha tocat en cobles, a la Jovenívola, la Principal del Vallès...) també té una faceta de fan del mític programa Saber y Ganar, que li coincideix amb l’hora de dinar. Veient que responia bé entre mos i mos, s’hi va presentar i hi ha participat diverses vegades.

Ha conegut concursants ben amables amb qui ha compartit bons dinars –se-gons ens explica– amb qui ha mantingut converses molt interessants i ha gau-dit de la professionalitat i bon tracte de l’equip del programa.

La gent que l’atura pel carrer el reconeixen amb afecte i, nosaltres, també.

I com que el premi no dóna per marxar gaire lluny, el podrem continuar veient pel Centre... i potser un altre cop a la tele!


on li


Jaume del Pozo GUANYADOR DE SABER Y GANAR Eloi García




on li


El llibre de la selvaDesprés del breu èxit que va suposar la representa-ció d’El llibre de la selva al teatre del Centre, l’equip d’aquesta obra infantil es va plantejar –per què no?– la possibilitat de prorrogar-la o tornar-la a representar la temporada vinent.

Com que al Sant Vicenç no hi cabem, s’han proposat, amb èxit i com ja s’ha fet altres vegades, portar-la a Barcelona. Podrem tornar a gaudir del muntatge musi-cal la temporada vinent a la ciutat comtal en dos teatres diferents: el Poliorama i l’Apolo. No us ho perdeu!

Núm. 35 - setembre 2018

L’exposició al vestíbul del Centre plafó 4


on li


ELS PASTORETS SOTA LA DIRECCIÓ DE TONI TEN

(1995-2000)

Toni Ten va assumir la direcció d’Els pastorets a partir de la temporada 1995/96 i va plantejar una renovació del muntatge de llums i so. Va incorporar múltiples efectes sonors i lluminosos amb la voluntat d’actua-litzar-lo als nous gustos del públic. Algunes de les no-vetats que va incloure han perdurat fins al muntatge actual com ara els castellers i la lluita d’espases final.

ELS PASTORETS A PARTIR

DE L’ANY 2000

L’abast del muntatge d’Els pastorets és tan gran i ha anat creixent tant els darrers anys que, a partir de l’any 2000, la direcció va ser assumida per di-versos equips. Tots ells han anat aportant les seves idees i innovacions, sempre mantenint l’essència tradicional del muntatge.Algunes de les novetats que s’han aportar durant aquests anys han sigut al voltant del grup de dia-bles amb vestuaris i plantejaments diferents any rere any. Amb propostes de vestuaris diferents, nous balls de diables, dimonis penjats des del pont de llums sobre la platea entre altres. Fins i tot es van incorporar alguns anys projeccions d’imatges.

En motiu de la celebració dels 75 anys dels pastorets s’ha preparat

una exposició al vestíbul del Centre sobre la història dels

pastorets a Sant Vicenç.Durant els propers números

de la Revista SantVi els anirem editant.


RENOVACIÓ DE L'ESCENOGRAFIA

Els pastorets són una obra molt complexa, per la gran quantitat de canvis d’escena que hi ha. Els decorats penjats des del teler faciliten l’agilitat d’aquests can-vis. Des de sempre els decorats havien sigut de paper pintats i durant els anys fins als anys noranta es van mantenir decorats pintats els anys seixanta, com es pot apreciar a les fotografies. Per això l’any 1994 es va iniciar un important procés de renovació dels deco-rats. Es van encarregar al taller dels germans Salvador, escenògraf especialitzats en aquests tipus de decorats, l’elaboració de nous decorats, però en aquesta ocasió de tela i no de paper. El procés de renovació dels deco-rats es va completar l’any 2003 i són els decorats que s’utilitzen actualment. Enguany, es vol tornar a actualitzar l’escenografia per tal que Els pastorets, com des de fa 75 anys, conti-nuïn sent una tradició nadalenca catalana que el Cen-tre Sant Vicenç presenta al barri de la Creu Alta i a la ciutat de Sabadell.


1974/75 Els Pastorets Antoni Garcia1974/75 Els Pastorets infantils Antoni Garcia1975/76 Els Pastorets Antoni Garcia1976/77 Els Pastorets Antoni Garcia1977/78 Els Pastorets Francesc Gómez1978/79 Els Pastorets Francesc Gómez1979/80 Els Pastorets Antoni Garcia1979/80 Els Pastorets (veterans) Daniel Balañà1980/81 Els Pastorets Antoni Garcia1980/81 Els Pastorets (veterans) Frederic Oller1981/82 Els Pastorets Antoni Garcia1982/83 Els Pastorets Antoni Garcia1983/84 Els Pastorets Antoni Garcia1984/85 Els Pastorets Antoni Garcia1985/86 Els Pastorets Antoni Garcia1985/86 L’estel de Natzaret Antoni Garcia1986/87 Els Pastorets Eduard Gutés1987/88 Els Pastorets Antoni Garcia1988/89 Els Pastorets Antoni Garcia1989/90 Els Pastorets Antoni Garcia1989/90 Els Pastorets infantils Antoni Garcia1990/91 Els Pastorets Antoni Garcia1990/91 Els Pastorets infantils Antoni Garcia1990/91 Els Pastorets juvenils Antoni Garcia1991/92 Els Pastorets Antoni Garcia1992/93 Els Pastorets Antoni Garcia1993/94 Els Pastorets Antoni Garcia1994/95 Els Pastorets Antoni Garcia1995/96 Els Pastorets Toni Ten1996/97 Els Pastorets Toni Ten1997/98 Els Pastorets Toni Ten

TEMPORADA NOM OBRA DIRECCIÓ GENERAL (*) LOCAL AL C. DINARÉS (FERNANDO) 1942/43 L’Estel de Natzaret Daniel Balañà1943/44 L’Estel de Natzaret ----1944/45 Els Pastorets Modest Arnau1945/46 Els Pastorets ----1946/47 Els Pastorets Modest Arnau i Agustí Farrés1947/48 Els Pastorets Modest Arnau1948/49 Els Pastorets Modest Arnau1949/50 Els Pastorets Modest Arnau1950/51 Els Pastorets Modest Arnau1951/52 Els Pastorets Jaume Casas1952/53 Els Pastorets Modest Arnau1953/54 Els Pastorets Modest Arnau

INAUGURACIÓ LOCAL DEL C. MONTLLOR I PUJAL (LEVANTE) 1954/55 Els Pastorets Direcció conjunta1955/56 Els Pastorets 1956/57 Els Pastorets Daniel Balañà i Frederic Oller1957/58 Els Pastorets Frederic Oller1958/59 L’Estel de Natzaret Frederic Oller1959/60 L’Estel de Natzaret Frederic Oller1960/61 L’Estel de Natzaret Frederic Oller1961/62 Els Pastorets ----1962/63 L’Estel de Natzaret Frederic Oller1963/64 L’Estel de Natzaret Frederic Oller1964/65 L’Estel de Natzaret Magí Casañas TANCAMENT DEL CENTRE 1970/71 Els Pastorets Antoni Garcia1971/72 Els Pastorets Antoni Garcia1972/73 Els Pastorets Antoni Garcia1973/74 Els Pastorets Antoni Garcia

TEMPORADA NOM OBRA DIRECCIÓ GENERAL (*)

75 ANYS DE DIRECTORS

1997/98 Pastorets Monitors Taller de Teatre1998/99 Els Pastorets Toni Ten1998/99 Pastorets Taller de Teatre Monitors Taller de Teatre1999/00 Els Pastorets Toni Ten2000/01 Els Pastorets Eva Arasa, Marc Serra, Albert Mitjans i Jaume Pont2001/02 Els Pastorets Eva Arasa, Marc Serra i Jaume Pont2002/03 Els Pastorets Eva Arasa, Marc Serra i Jaume Pont2003/04 Els Pastorets Marc Serra, Jaume Pont i Cristina Barbero2003/04 Els Pastorets (veterans) Pere Miró2004/05 Els Pastorets Jaume Pont, Pep Carpena i Cristina Barbero2005/06 Els Pastorets Pep Carpena, Cristina Barbero i F. Rocamora 2005/06 Els Pastorets del Cinquantenari Antoni Garcia2006/07 Els Pastorets Jaume Pont2007/08 Els Pastorets Marc Serra i Jaume Pont2008/09 Els Pastorets Ricard Salvà i Albert Ibars2009/10 Els Pastorets Esther Mas, Anna Rocamora i Jaume Pont2010/11 Els Pastorets Oriol Alguersuari i Montse Azanuy2011/12 Els Pastorets Montse Azanuy2012/13 Els Pastorets Montse Azanuy2013/14 Els Pastorets Joan Olivella2014/15 Els Pastorets Joan Olivella2015/16 Els Pastorets Esther Mas i Alba López2016/17 Els Pastorets Oriol Rifer i Gerard Tomàs

(*)Només s’ha anotat la direcció o coordinació general, però en la majoria d’ocasions més persones col·laboraven en l’equip de direcció.

TEMPORADA NOM OBRA DIRECCIÓ GENERAL (*)


EDITA: CENTRE PARROQUIAL SANT VICENÇ

EQUIP DE REDACCIÓ: Elisenda Gutés, Jordi Cascales, Jaume Pont, Marcel Castillejo, Josep Ubia, Eloi García, Irene Fenollar, Judit Molner, Bernat Pareja i Marc Mendoza

COL·LABORADORS: Mossèn Alfons Gea, Oriol Rifer i Esplai La Branca.

MAQUETACIÓ i SUPORT INFORMÀTIC: PubliSnack/Espai d’ART

La revista es reserva el dret de publicar els escrits presentats. Es publicaran signats amb el nom o pseudònim de l’autor/a.


El SANT VICENÇ a les xarxes

PATROCINADORS COL.LABORADORS

Montllor i Pujal, 103La Creu Alta, 08208 Sabadell

Tel: 93 717 94 [email protected]

www.teatrecpsv.comwww.esplailabranca.net

Tel. 938 544 672www.viatgescodisans

Revista del Centre Parroquial Sant VicençGrup de Teatre - Taller de Teatre - Esplai La Branca - APM

35on li

neSantVi Núm.setembre 2018

http://www.esplailabranca.org

http://www.teatrecpsv.com

http://www.facebook.com/TeatresantvicencSabadell

http://www.twitter.com/TeatreSVicenc

http://www.youtube.com/results?search_query=teatre+sant+vicenç+&oq=teatre+sant+vicenç+&gs_l=youtube.3..35i39.1946.13838.0.14432.29.24.5.0.0.0.137.2580.1j23.24.0...0.0...1ac.1.urI-jOcpP_Y

http://www.tallerdemk.com

http://www.expofinques.com/agencies/sabadell-centre-2

http://www.tecnyshop.com/tiendas-franquicia-accesorios-moviles

http://www.hotelurpi.com

http://www.medran.cat

http://www.autoescolagresol.cat

http://www.facebook.com/313801260967

http://www.magdecor-sabadell.es

http://www.retolsdaunis.com

http://www.borrasmuntacarregues.com

http://www.lestruch.cat

http://www.sabadell.cat/ca/cultura

http://ritmedansa.com

http://www.xocolatesgenesca.com

http://www.lespaidart.com

http://www.diba.cat/

http://residenciasantmiquel.com/rsm/index.php/ca

http://www.viatgescodisans.com

http://www.viatgescodisans.com

estrena el 22 de setembre 2018 - …revistasantvi.com/revistas/2018/santvi35.pdf · 07 entrevista:...

Documents