Ciència que estudia les relacions entre els éssers vius i el lloc on viuen, és a dir, el seu medi ambient. Aquest estudi es fa en termes de matèria, energia i organització

Ecosfera: Conjunt d'ecosistemes que formen la capa vivent de la Terra, incloent l'atmosfera, la hidrosfera i la part de la litosfera més superficial de tota la Terra. En realitat, tota la biosfera és un ecosistema, però per a facilitar la seua comprensió es parcela en fragments més menuts, de tamany molt variable, en funció d'uns paràmetres determinats, principalment els climàtics: selves tropicals, deserts, boscos de ribera, una poma podrint-se o una simple gota d'aigua

Individus Per exemple, de què i com s'alimenta el cérvol.

Poblacions Grups de cérvols que viuen junts, que interaccionen i es reprodueixen.

ComunitatEls cérvols viuen en un ambient amb altres animals, alguns que els poden depredar, altres que competeixen amb ells pel menjar i alguns que fins i tot poden ser aliats (ocells que pel seu comportament els avisen del perill).

EcosistemaEl conjunt dels organismes i el seu medi (si fa fred o calor, si plou més o menys) és l'ecosistema. És la unitat per excel·lència a l'Ecologia i és pel seu estudi que l'ecòleg ha de tenir coneixements de tota mena, des de física i química fins a astronomia, passant per la bioquímica, la fisiologia, la botànica o la zoologia.

Ecosfera Conjunt d'ecosistemes que formen la capa vivent de la Terra, incloent l'atmosfera, la hidrosfera i la part de la litosfera més superficial de tota la Terra.

Nivells d'organització que estudia l'ecologia

Biocenosi: Poblacions que viuen en el mateix lloc i la relació que s’estableix entre elles

Biòtop: Conjunt format per substrat (Fluid que em bolcalla als organismes), medi (superfície sobre la qual es desplacen o estan fixats) i factors abiòtics

Ecosistema= Biocenosi + Biòtop

Bioma: Ecosistema que ha assolit un estat màxim de desenvolupament i equilibri i roman com a tal, amb les seues particularitats diferencials, condicionat pels fàctors climàtics de la regió on es troba. En aquest enllaç podeu estudiar els principals biomes de la Terra. En aquest altre els biomes marins

Medi Aquàtic:› Nèuston: Pel.lícula superficial. Ex: sabaters› Plàncton: suren en l´aigua (fitoplàncton:

plàncton autòtrof i zooplàncton: Plàncton heteròtrof)

› Nècton: Animals nedadors› Bentos: Organismes que habiten sobre el

fons

3.1- Medi

Format per l’aire (21% d’oxigen, 78 % de nitrogen )

Els organimses que viuen en el medi aeri necessiten estructures de sustentació, per a no ser esclafats contra la superfície

Medi aquàtic: Fitoplàncton. Organismes que suren, fan la fotosíntesi, formats per algues i cianobacteris (productors primaris)

Medi terrestre: Plantes. Organisme que es sustenten amb una arrel i una tija.

Substàncies que formen la superfície on els organismes s’aguanten

El sòl (Medi aeri): Format per productes alterats de la roca. Tasca 1: Descriure els tipus d’horitzons que hi ha als sòls.

Aigua Altres éssers vius: Paràsit-Hoste

Temperatura. Mínima: -88,3ºC (Antaàrtida) Màxima: 60ºC (Sahara) A l’aigua les temperatures no són tan

extremes perquè té una calor específica més alta: li costa més escalfar-se i refredar-se

Les plantes resisteixen millor les baixes temperatures que els animals

Que els hi passa als organismes quan es superen les temperatures de 50ºC? Tasca 2

Tasca 3: Busca un animal o planta i comenta les daptacions que ha adquirit per estar en un medi determinat

Homeoterms (Ocells i mamífers)- Mecanismes: pèl, plomes, greix....

Poiquiloterms: › S’allunyen del fred (hivernació)› Davant el calor adopten hàbits

crepusculars o nocturns.

Adaptacions homeoterms al fred

Pèl: Os polar, foca Greix: Cetacis. Elevat volum corporal: Doncs així

perden menys calor (augmenta V/S) Alguns hivernen: Ós

• Influeix en la distribució dels éssers vius: Plantes terrestres: distribució estratificada

• Aigua: La zona fòtica arriba fins als 200m com a màxim. Aquí hi trobem al fitoplàncton

• Adaptacions dels animals: La visió– Coloració críptica: zebra, camaleó...confonl’animal amb

el medi. Adaptacions insecte pal video. Cromatòfors– D’avís: Adverteixen de perill. Ex: Vespes.

Vídeo Blue ring octopus– Mimètica: Coloracions semblants a la d’insectes

perillosos. Mimètica d’un pop vídeo– Bioluminiscència video. Animals que viuen en llocs

foscos

Fotoperíode: Determina el moment de la muda, floració, migració.....

Serps Gorgònies Fagedes Corall blanc Foques Vegetació i clima

Vapor d’aigua que hi ha en l’aire Adaptacions dels animals per evitar la

deshidratació:› Tegument impermeable: exoesquelet de quitina

dels insectes.› Estructures per retenir aire: plomes› Secrecions: cargols› Fecundació Interna i desencolupament dins ous› Capacitat per beure aigua de mar (Glàndules

especials per eliminar exès de sal)

Adaptacions dels vegetals a la manca d’aigua:› Arrels llargues› Pilositat, fulles cutinitzades i pocs estomes› Tiges suculentes› Pol.len i llavors

Hi ha plantes però que viuen en ambients molt humits (exemple Boscos Tropicals), en aquest cas tenen fulles grans i molts estomes.

Força per unitat de superfície que exerceix l’aire. A nivell del mar val 760mm Hg

A grans alçades la Pressió disminueix i també la quantitat d’oxigen de l’aire, hi ha adaptacions com la presència d’hemoglobinas més eficaces.

A molts profunditat la pressió és tan elevada, que molts dels peixos que hi viuen no podrien sobreviure al pujar ràpidament a la superfície doncs la seva bufeta s’espandiria

Aigua dolça: 0,5g/l Aigua de mar: 35 g/l Medi intern dels organismes: 0,9 g/l (hi

ha molta variabilitat) Fenomen d’osmosi (pràctiques) L’amplitud de tolerància en aquests

ambients depèn de cada espècie.

Les diferents poblacions que s’agrupen en un ecosistema s’autoregulen

A-Relacions intraespecífiquesEntre individus de la mateixa espècie

- Territorialitat: Actitud que té cada individu d’una població a ocupar un espai determinat. Això favorex l’obtenció d’aliment i el fet de tenir un espai propi per a la reproducció. Lleons, morenes, pops, àguiles...

- Associacions familiars: Progenitors i descendènciaExemples de famílies: família matriarcal: lleopards, aranyes...La família pot ser monògama (llops), polígama (gall i gallines),poliàndriques (trencalòs)

- Associacions colonials: Individus originats per reproducció asexual. Exemple: Corall vermell

- Associacions gregàries: Viuen junts un període de temps per a cercar aliment, reproducció...(sardines, búfals, flamencs...)

- Associacions estatals. Jerarquitzades. Formigues

Entre individus d’espècies diferents dins el mateix ecosistema

Parasitisme (+/-): Virus i els seus hostes Comensalisme (+/0): Molses que creixen

sobre arbres Mutualisme (+/+): Esplugabous i bòvids Simbiosi (+/+): Mutualisme obligat. Líquens Competència (-/-): Per un recurs, per un

espai...

Mostreig (transectes) Processament: Identificar el nombre

d’individus de cada espècie Càlcul de: Freqüència, Densitat

(Individus d’una espècie / S), Abundància, Dominància, Diversitat: exiteixen diversos índexs per a calcular-la

Podem calcular diferents taxes (dN/dt) N

Natalitat i mortalitat› Corbes de supervivència› Distribució per edats de la

població Immigració i emigració Creixement d’una població

Nt=No.ert

Es pot conèixer la població en un determinat moment coneixent la població inicial

En la Natura normalment aquest creixement no es dona. Els ecosistemes tenen una capacitat de càrrega: K (Població màxima)

Es consideren factors limitants abiòticas aquells factors ambientals que condicionen el creixement d'una població, afectant les tases de naixement i/o mortalitat (temperatura, humitat, llum, nutrients….)

Regulars o cícliques, si es repeteixen de forma periòdica. Com el cas dels lehmings o les migracions

Irregulars, si les variacions sorgeixen de forma esporàdica: anys de sequera, incendis, plagues, etc

Estratègies de supervivènciaL'objectiu d'una població és la seva supervivència al llarg del temps. Aquesta persistència s'aconsegueix si cada generació deixa un nombre de descendents viables suficient per a garantir-la.Aquesta persistència es pot aconseguir amb dues estratègies diferents però igualment efectives

1.Espècies que tenen molts descendents i molta mortalitat infantil (els direm estratègia de la r)

2.Espècies amb pocs descendents però amb mecanismes que fan molt probable que visquin molt de temps (estratègia de la K)

  r KGrandària petits grans

Taxa de natalitat alta baixaTaxa de mortalitat alta baixa

Núm. ous o fills / reproductor molts pocs

Pes de l'ou o nadó baix altEdat 1a

reproducció aviat tard

Posició a la xarxa tròfica baixa alta

Tradicionalment, el terme diversitat biològica es refereix al nombre d'espècies existents en un ecosistema. Si comparem dos ecosistemes, tindrà més diversitat, aquell que contingui un major nombre d'espècies. Un ecosistema divers és més estable, ja que s'hi pot establir un major nombre de relacions causals entre les espècies; si les condicions ambientals canvien i desapareixen algunes de les espècies de l'ecosistema, altres espècies podrien ampliar el seu nínxol ecològic i substituir-les.

A partir de la conferència de Rio de Janeiro (1992) en el terme biodiversitat s'engloben tres conceptes:

+ Varietat d'espècies que hi ha sobre la Terra+ Diversitat d'ecosistemes en el nostre planeta+ Diversitat genètica: els diferents gens que contenen els individus els permeten evolucionar, enriquir-se pel creuament sexual i adaptar-se millor a les diferents condicions ambientals.

Diversitat i Biodiversitat

WEB UB

Una espècie invasora o invasiva[1] és una espècie viva que esdevé un agent de pertorbació nociu en el marc de la biodiversitat autòctona o global a nivell del planeta. La introducció d'espècies al·lòctones es una de les causes d'extinció lligades a l'activitat humana. L'eliminació de depredadors també pot fer que una espècie autòctona esdevingui invasora.

Els fenòmens d'invasió biològica han estat catalogats en els nostres dies per l'ONU com una de les grans causes de regressió de la biodiversitat en el nostre planeta

La fil·loxera (Dactylosphaera vitifoliae) petit insecte originari d'Amèrica que provocà la destrucció del mode de vida de molts agricultors al destruir les seves vinyes, generant un flux migratori del camp a les ciutats. Cap a finals del segle XIX i a inicis del XX, la fil·loxera va causar una plaga que va fer desaparèixer gran part de les vinyes catalanes.

El musclo zebrat (Dreissena polymorpha), un mol·lusc bivalve orginari de la mar Càspia.

El mosquit tigre (Aedes albopictus), un mosquit que s'ha estès en multitud de països de tots cinc continents.

Cranc de riu americà

Invasors per uns, animals domèstics per altres

Australian rabbits

- El bioma marí - Introducció a l’ecologia marina - La biocenosi del mar - Definim Bentos, Plàncton i Nècton - Les comunitats pelàgiques - Adaptacions a la vida aquàtica:

bentos, nècton i plàncton - Un Quadern Virtual sobre el

Plàncton, nècton i bentos