estudi ambiental estratègic de la proposta de de pla de...

1

aca

_p

gri

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v3

.do

c

Estudi Ambiental

Estratègic del Pla de gestió

del risc d’inundació del

districte de conca fluvial

de Catalunya (PGRI)

Pla de gestió de risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya

3

Estudi ambiental estratègic del PGRI

aca

_p

gri

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v3

.do

c

Índex del document

Índex de taules ................................................................................................................... 5

Índex de figures.................................................................................................................. 6

Índex de sigles i d‟acrònims ............................................................................................... 6

1 Introducció i aspectes generals .................................................................................. 7

1.1 Introducció al Pla gestió del risc d‟inundació del districte de conca fluvial ...............

de Catalunya (PGRI) .............................................................................................. 7

1.2 Estudi Ambiental Estratègic del PGRI .................................................................... 8

1.3 Identificació del promotor del PGRI ........................................................................ 8

2 Àmbit d’abast del PGRI ................................................................................................ 9

3 Objectius del PGRI ..................................................................................................... 11

3.1 Objectiu general del PGRI .................................................................................... 11

3.2 Objectius específics del PGRI a nivell de demarcació hidrogràfica ....................... 11

3.3 Objectius particulars per ARPSI ........................................................................... 15

3.3.1 ARPSI de les conques de les rieres de Costa Brava nord ................................ 16

3.3.2 ARPSI de la conca de la Muga i Mugueta ......................................................... 17

3.3.3 ARPSI de la conca del Fluvià ........................................................................... 18

3.3.4 ARPSI de la conca del Ter-Daró ....................................................................... 19

3.3.5 ARPSI de les conques de les rieres de Costa Brava sud .................................. 20

3.3.6 ARPSI de la conca de la Tordera ..................................................................... 21

3.3.7 ARPSI de les conques de les rieres del Maresme i rieres Metropolitanes......... 22

3.3.8 ARPSI de la conca del Besòs ........................................................................... 23

3.3.9 ARPSI de la conca del Llobregat ...................................................................... 24

3.3.10 ARPSI de les conques de les rieres del Garraf ............................................. 25

3.3.11 ARPSI de la conca del Foix .......................................................................... 26

3.3.12 ARPSI de les conques de les rieres de Tarragona nord i centre ................... 27

3.3.13 ARPSI de la conca del Gaià ......................................................................... 28

3.3.14 ARPSI de la conca del Francolí .................................................................... 29

3.3.15 ARPSI de les conques de les rieres Meridionals i rieres del Montsià ............ 30

3.3.16 ARPSI costaneres ........................................................................................ 31

4 Aspectes executius del PGRI .................................................................................... 31

4.1 Vigència del PGRI ................................................................................................ 31

4.2 Procediment d‟elaboració del PGRI ...................................................................... 31

4.3 Instruments jurídics per a la seva execució .......................................................... 31

4.4 Contingut del PGRI .............................................................................................. 32

5 Relació amb d'altres plans i programes ................................................................... 33

5.1 Coordinació amb el PGDCFC ............................................................................... 33

5.2 Coordinació amb el Pla INUNCAT ........................................................................ 33

5.3 Relació amb plans i programes de protecció d‟espais naturals ............................. 33

6 Sumari d’informació ambiental ................................................................................. 34

6.1 Introducció a la problemàtica ambiental de les zones inundables ......................... 34

4


aca

_p

gri

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v3

.do

c

6.2 Principis inspiradors de sostenibilitat .................................................................... 36

6.3 Criteris ambientals estratègics de regulació i protecció de l‟espai fluvial............... 36

6.4 Efectes i impactes ambientals previsibles derivats del desplegament del PGRI ... 44

6.5 Descripció de les característiques físiques de les masses d‟aigua amb ..................

incidència del PGRI .............................................................................................. 46

6.6 Descripció del procediment de minimització d‟impacte respecte les ........................

mesures a escollir ................................................................................................ 46

6.7 Indicadors ambientals i de seguiment del PGRI ................................................... 48

6.8 Informe sobre la viabilitat econòmica de les mesures i alternatives per ...................

a prevenir, reduir o pal·liar efectes negatius del PGRI .......................................... 49

6.9 Efectes sobre els riscos d‟incidència sobre la protecció civil ................................. 49

6.10 Incidència del pla sobre el canvi climàtic .............................................................. 50

7 Resum de l’estat i els objectius ambientals de les masses d’aigua en .....................

trams amb risc potencial significatiu d’inundació ................................................... 51

7.1 ARPSI de les conques de les rieres de Costa Brava nord .................................... 52

7.2 ARPSI de la conca de la Muga i Mugueta ............................................................ 52

7.3 ARPSI de la conca del Fluvià ............................................................................... 53

7.4 ARPSI de la conca del Ter-Daró .......................................................................... 54

7.5 ARPSI de les conques de les rieres de Cosa Brava sud ...................................... 56

7.6 ARPSI de la conca la Tordera .............................................................................. 56

7.7 ARPSI de les conques de les rieres del Maresme i rieres Metropolitanes ............ 57

7.8 ARPSI de la conca del Besòs ............................................................................... 58

7.9 ARPSI de la conca del Llobregat .......................................................................... 59

7.10 ARPSI de les conques de les rieres del Garraf ..................................................... 63

7.11 ARPSI de la conca del Foix .................................................................................. 64

7.12 ARPSI de les conques de les rieres de Tarragona nord i centre ........................... 64

7.13 ARPSI de la conca del Gaià ................................................................................. 65

7.14 ARPSI de la conca del Francolí ............................................................................ 65

7.15 ARPSI de les conques de les rieres Meridionals i rieres del Montsià .................... 66

8 Objectius ambientals ................................................................................................. 67

9 Programa de seguiment del PGRI vinculat al programa de seguiment .....................

del PGDFC .................................................................................................................. 69

10 Participació pública i consulta a administracions ................................................... 69

10.1 Marc legal d‟aplicació ........................................................................................... 69

10.2 Proposta d‟administracions a consultar el PGRI ................................................... 70

10.2.1 Participació i coordinació Interadministrativa ................................................ 71

10.3 Proposta de consulta pública ................................................................................ 73

10.4 Participació pública .............................................................................................. 73

11 Descripció i avaluació d’alternatives del PGRI ........................................................ 73

12 Justificació de l’alternativa escollida ....................................................................... 74

5


aca

_p

gri

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v3

.do

c

Annex

13 Resum no tècnic del Pla de gestió del risc d’inundació del districte ........................

de conca fluvial de Catalunya (PGRI) ....................................................................... 76

13.1 Objectiu del resum no tècnic ................................................................................ 76

13.2 Objectius del PGRI ............................................................................................... 76

13.3 Àmbit d‟abast del PGRI ........................................................................................ 77

13.4 Aspectes executius del PGRI ............................................................................... 78

13.5 Relació amb altres plans i programes similars ...................................................... 78

13.6 Sumari d‟informació ambiental ............................................................................. 78

Índex de taules

Taula. 1. Estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de les conques de les rieres de Costa

Brava nord. Font: IMPRESS 2013. Març 2014 ............................................... 52

Taula. 2. Estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de la conca de la Muga i Mugueta.

Font: IMPRESS 2013. Març 2014 .................................................................. 52

Taula. 3. Estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de la conca del Fluvià. Font:

IMPRESS 2013. Març 2014 ........................................................................... 53

Taula. 4. Estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de la conca del Ter-Daró. Font:

IMPRESS 2013. Març 2014 ........................................................................... 55

Taula. 5. Estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de les conques de les rieres de Costa

Brava sud. Font: IMPRESS 2013. Març 2014 ................................................ 56

Taula. 6. Estat de les masses d‟aigua de l‟ ARPSI de la conca de la Tordera. Font:

IMPRESS 2013. Març 2014 ........................................................................... 57

Taula. 7. Estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de les conques de les rieres del

Maresme i rieres Metropolitanes de Barcelona. Font: IMPRESS 2013. Març

2014 ............................................................................................................... 57

Taula. 8. Estat de les masses d‟aigua de l‟ ARPSI de la conca del Besòs. Font:

IMPRESS 2013. Març 2014 ........................................................................... 59

Taula. 9. Estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de la conca del Llobregat. Font:

IMPRESS 2013. Març 2014 ........................................................................... 63

Taula. 10. Estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de les conques de les rieres del

Garraf. Font: IMPRESS 2013. Març 2014 ...................................................... 63

Taula. 11. Estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de la conca del Foix. Font: IMPRESS

2013. Març 2014 ............................................................................................ 64

Taula. 12. Estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de les conques de les rieres de

Tarragona nord i centre. Font: IMPRESS 2013. Març 2014 ........................... 64

Taula. 13. Estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de la conca del Gaià Font: IMPRESS

2013. Març 2014 ............................................................................................ 65

Taula. 14. Estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de la conca del Francolí Font:

IMPRESS 2013. Març 2014 ........................................................................... 66

Taula. 15. Estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de les conques les rieres meridionals i

rieres del Montsià. Font: IMPRESS 2013. Març 2014 .................................... 66

6


aca

_p

gri

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v3

.do

c

Taula. 16. Relació de les administracions més significatives a consultar i amb les quals

cal coordinar-se. Font: Elaboració pròpia ....................................................... 73

Índex de figures

Figura 1.- Mapa del districte de conca fluvial de Catalunya. Font: Elaboració pròpia ....... 9

Figura 2.- Mapa de les ARPSI del districte de conca fluvial de Catalunya. ..................... 10

Figura 3.- Zonificació de l‟espai fluvial d‟acord al reglament de DPH.Font: Agència

Catalana de l‟Aigua, 2015. Guia per a la zonificació de l'espai fluvial. Barcelona

...................................................................................................................... 37

Figura 4.- Zonificació de l‟espai fluvial. Font: Agència Catalana de l‟Aigua, 2015. Guia per

a la zonificació de l'espai fluvial. Barcelona .................................................... 38

Figura 5.- Esquema del règim d‟usos del sòl en la Zona Fluvial ..................................... 39

Figura 6.- Esquema del règim d‟usos del sòl en el Sistema Hídric ................................. 41

Figura 7.- Esquema règim d‟usos del sòl dels terrenys situats en zona inundable per

episodis extraordinaris ................................................................................... 43

Figura 8.- Arbre de decisió per a la definició d„actuacions estructurals. Font: PMH ........ 47

Índex de sigles i d’acrònims

ACA Agencia Catalana de l‟Aigua

APRI Avaluació preliminar del risc d‟inundació

ARPSI Àrees de Risc Potencial Significatiu d‟Inundació

DMAH Departament de Media Ambient i Habitatge

DI Directiva 2007/60/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d'octubre de

2007, relativa a l‟avaluació i la gestió dels riscos d'inundació

EAE Estudi Ambiental Estratègic

MAPRI Mapes de perillositat i risc d‟inundació

PAM Pla d‟acció Municipal

PAU Pla d‟Autoprotecció

PEF Estudis de planificació d‟espais fluvials

PGDCFC Pla de Gestió de districte de conca fluvial de Catalunya

PGRI Pla de gestió del risc d‟inundacions del districte de conca fluvial de Catalunya

RDI Reial decret 903/2010, de 9 de juliol, d'avaluació i gestió del risc d'inundació

7


aca

_p

gri

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v3

.do

c

1 INTRODUCCIÓ I ASPECTES GENERALS

1.1 Introducció al Pla gestió del risc d’inundació del districte de conca

fluvial de Catalunya (PGRI)

El Pla de gestió del risc d‟inundació del districte de conca fluvial de Catalunya (PGRI), recull

el conjunt de mesures per a la gestió del risc dels efectes negatius que pot comportar aquest

fenomen natural especialment pel que fa al desenvolupament derivat de les interaccions

humanes dels entorns afectats per la inundació.

Es tanquen així, i alhora es complementen, les dues fases prèvies, que han estat l‟avaluació

preliminar del risc d‟inundació (APRI), que establia els trams de les Àrees amb Risc

Potencial Significatiu d‟Inundació (ARPSI), elaborada l‟any 2011 per l‟Agencia Catalana de

l‟Aigua (ACA) i els mapes de perillositat i risc d‟inundació (MAPRI) elaborats l‟any 2014 i que

actualment són consultables a la web de l‟ACA.

Recull també informació elaborada per l‟Agència Catalana de l‟Aigua provinent dels estudis

de Planificació d‟Espais Fluvials (PEF) tinguts en compte en l‟elaboració del “Programa de

mesures de l‟àmbit hidrològic del Pla de gestió del risc d‟inundació del districte de conca

fluvial de Catalunya (PMH)” i del document de la revisió del Pla de gestió de districte de

conca fluvial de Catalunya (PGDCFC) pel que fa a l‟estat qualitatiu i els objectius ambientals.

Pel que fa a l‟estructura i continguts del document i annexos relacionats, en la memòria del

PGRI, s‟han seguit les indicacions recollides en el Reial decret 903/2010 d‟avaluació i gestió

del risc d‟inundacions (RDI), que transposa la Directiva 2007/60 relativa a l‟avaluació i gestió

dels riscs d‟inundació (DI), i així com en aquells requeriments recollits pel grup de treball del

risc d‟inundació de la Unió Europea (UE) i del Ministeri d‟Agricultura, Alimentació i Medi

Ambient (MAAMA).

Aquest Pla no respon a un instrument de la planificació hidrològica, sinó que es tracta d‟un

instrument de coordinació que incorpora a més mesures que no són estrictament

hidrològiques i corresponen en canvi a l‟àmbit de la protecció civil, l‟ordenació del territori i

urbanisme i d‟altres. Les mesures hidrològiques s‟incorporen també al PMH que és el

programa que integra informació tècnica provinent dels PEF. Aquest PMH disposa del seu

propi Estudi Ambiental Estratègic.

La determinació de la possible incidència del PGRI sobre el medi, així com els indicadors a

utilitzar per a avaluar la compatibilitat ambiental, serà valorat dins del PGDCFC a raó que ja

s‟han elaborat de forma coordinada i consensuada. Per tant, el Programa de Seguiment i

Control del PGDCFC serà l‟ instrument que coordinarà i garantirà el seguiment ambiental del

PGRI.

http://aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/publicacions/espais_fluvials/publicacions/risc/pgri/pgri.htm#fragment-02


8


aca

_p

gri

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v3

.do

c

1.2 Estudi Ambiental Estratègic del PGRI

És objecte del present document donar compliment a la legislació vigent, d‟acord amb la Llei

21/2013, de 9 de desembre, d‟Avaluació Ambiental pel que fa a la tramitació de Plans i

Programes, en concret en la determinació de l‟Article 17 punt c) Elaboració de l‟Estudi

Ambiental Estratègic (EAE) així com l‟article 19.2 i l‟annex IV del DECRET 380/2006, de 10

d‟octubre, pel qual s‟aprova el Reglament de la planificació hidrològica que esmenta que

simultàniament s‟elabora de conformitat amb la normativa d‟avaluació dels efectes de plans i

programes en el medi ambient, un informe de sostenibilitat ambiental sobre les possibles

repercussions sobre el medi ambient de les actuacions que preveuen els projectes de plans i

programes de gestió específics.

Respon també i es desenvolupa d‟acord amb les directrius i el protocol que per a l‟aplicació

de l‟article novè de la llei apel·lada, va desenvolupar l‟aleshores Departament de Medi

Ambient i Habitatge a través del document de “Criteris interpretatius del Departament de

Medi Ambient i Habitatge per facilitar l’aplicació a Catalunya de la Llei 9/2006, de 28 d’abril,

sobre l’avaluació dels efectes de determinats plans i programes sobre el medi ambient, BOE

de 29 d’abril de 2006”

Per a la redacció de l‟EAE definitiu s‟ha tingut en compte allò que recull el document de

referència del pla de gestió de risc d’inundació del districte de conca fluvial de

Catalunya emès per la Direcció General de Polítiques Ambientals en data 8 de juliol de

2014, així com els suggeriments en temes ambientals recollits internament en l‟ACA.

1.3 Identificació del promotor del PGRI

L‟ACA, és l‟organisme de conca del districte de conca fluvial de Catalunya, que d‟acord amb

les funcions que preveu per a aquests el RDI en el seu article 13, actua com a coordinador

promotor del PGRI.

El PGRI, ha estat elaborat en col·laboració amb la Direcció General de Protecció Civil

(DGPC), la Direcció General d‟Ordenació del Territori i Urbanisme (DGOTU), el Servei de

Costes de l‟administració de l‟Estat, el Servei Meteorològic de Catalunya, el Departament

d‟Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, altres unitats del Departament

de Territori i Sostenibilitat, com ara la Direcció General de Polítiques Ambientals, l‟Oficina

del canvi climàtic, i l‟Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, la Dirección General de

Sostenibilidad de la Cosa y el Mar i altres entitats de l‟administració.

El PGRI alhora s‟ha de coordinar amb el Pla de gestió del districte de conca fluvial de

Catalunya (PGDCFC), instrument de planificació hidrològica i promogut també per l‟ACA, i

també sotmès al procediment d‟avaluació ambiental estratègica.

9


aca

_p

gri

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v3

.do

c

2 ÀMBIT D’ABAST DEL PGRI

L‟àmbit d‟estudi del present Pla correspon exactament a la demarcació del districte conca

fluvial de Catalunya (DCFC) que és on l‟ACA exerceix les plenes competències

d‟Administració hidràulica de Catalunya. Aquest àmbit té una extensió de 16.438 km2 i el

conformen, segons l‟article 2 del Decret 31/2009, de 24 de febrer (pel qual es delimita l‟àmbit

territorial del districte de conca hidrogràfica o fluvial de Catalunya i es modifica el Reglament

de la planificació hidrològica, aprovat pel Decret 380/2006, de 10 d‟octubre), les conques i

subconques dels rius Muga, Fluvià, Ter, Daró, Tordera, Besòs, Llobregat, Foix, Gaià,

Francolí i Riudecanyes, i les conques de totes les rieres costaneres entre la frontera amb

França i el desguàs del riu Sénia, així com les aigües costaneres i subterrànies associades.

Figura 1.- Mapa del districte de conca fluvial de Catalunya. Font: Elaboració pròpia

Les conques i subconques hidrogràfiques anteriors s‟han agrupat1 en 15 unitats de gestió a

nivell de risc d‟inundació, corresponents a les àrees amb risc potencial significatiu

d‟inundacions (ARPSI), segons s‟especifica a continuació:

1 La identificació de les àrees amb risc potencial significatiu d‟inundacions (ARPSI) es desenvolupa dins el document

d‟avaluació preliminar del risc d‟inundació (APRI). Per a la seva identificació, es segueixen les indicacions establertes per la Comissió Europea i el Ministeri d‟Agricultura, Alimentació i Medi Ambient i s‟adapten a les característiques singulars de les conques internes de Catalunya. Aquesta metodologia presenta algunes diferències en funció de l‟origen de la inundació, distingint entre les originades per desbordament dels cursos fluvials.


10


aca

_p

gri

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v3

.do

c

Figura 2.- Mapa de les ARPSI del districte de conca fluvial de Catalunya.

Així mateix cal tenir en compte les 21 ARPSI d‟origen costaner segons informació tramesa

per la Dirección General de Sostenibilidad de la Costa y el Mar i que figuren en la

documentació de les fases anteriors d‟Avaluació Preliminar del Risc d‟Inundació (APRI) i de

Mapes de Perillositat i de Risc d‟Inundació (MAPRI).

Alcanar - Sant Carles de la Ràpita

Montroig. - La Llosa

Villafortuny - Salou

Vila-Seca

Torredembarra - Cunit

Gavá

El Prat de Llobregat

Premià de Mar

Vilassar de Mar

Cabrera de Mar - Mataró

La Tordera

Tossa del Mar

Pals

El Ter Vell

Cala Montgó

Riells

Sant Martí d'Empuries

Empuriabrava - Santa Margarida

Cadaqués

El Port de la Selva

Llançà

11


aca

_p

gri

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v3

.do

c

3 OBJECTIUS DEL PGRI

3.1 Objectiu general del PGRI

L‟objectiu principal del PGRI és recollir les mesures necessàries per aconseguir que no

s„incrementi el risc d'inundació existent actualment.

Alhora, en la mesura possible, intentar que es redueixi en aquelles Àrees de Risc Potencial

Significatiu d‟Inundació identificades durant el procés d‟avaluació preliminar del risc

d‟inundació, i que son degudament caracteritzades als mapes de perillositat i risc

d‟inundació.

A fi de garantir la compatibilitat entre els objectius de gestió del risc i els ambientals, el PGRI

recull també un resum de l‟estat i objectius ambientals de les masses d‟aigua que inclouen

trams d‟Àrees de Risc Potencial Significatiu d‟Inundació.

3.2 Objectius específics del PGRI a nivell de demarcació hidrogràfica

Les mesures previstes al PGRI contemplen els objectius específics següents:

Informació a la societat del risc d'inundació i dels plans estratègics de

protecció.

Increment de la percepció general de la societat respecte del risc d'inundació,

informació de les estratègies d'autoprotecció a la població als agents socials i als

econòmics.

L‟èxit d‟una part important de les mesures que es proposen al PGRI per a millorar les

diferents variables que intervenen sobre el risc d‟inundació, passa per una adequada

divulgació del fenomen de les inundacions en general, de la diagnosi d‟abast i de les

corresponents actuacions a realitzar per afrontar els problemes d'inundació a nivell

local (ja siguin a reduir la inundabilitat o per a conviure-hi). Per aquest motius, una de

les eines més eficaces és formar / Informar a gestors i agents locals, personal de les

administracions i informadors (mitjans de comunicació).

Finalment dissenyar conjuntament estratègies de comunicació que, per un costat,

facilitin la transmissió de missatges clau, i que alhora, assegurin que aquestes

responguin a la realitat del risc del fenomen. La comunicació s'ha de complementar

amb un treball de formació a la ciutadania i els agents econòmics en metodologies

com per exemple; jornades, edició de fullets, publicació de guies, o d‟altres, quin

contingut vagi dirigit a aprofundir conceptes clau de percepció del risc i de

l'autoprotecció.



12


aca

_p

gri

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v3

.do

c

Coordinació de la governança administrativa.

Pretén en general millorar el concepte de coordinació i d‟establir vincles entre tots els

actors involucrats en la responsabilitat de la gestió del risc d'inundació derivat de les

avingudes.

A Catalunya, a l‟àmbit del districte conca fluvial de Catalunya (DCFC) la gestió del

risc d‟inundacions derivat de les avingudes està compartida per nombroses

administracions i organisme. Cadascun actua en una etapa o sobre un aspecte

concret de la gestió del risc d‟inundació. A part de les funcions i competències

atribuïdes a l‟ACA con a organisme de conca, hi juguen també un important paper en

el desenvolupament de nous estudis per a millorar les actuacions i el conjunt de

mesures a adoptar els organismes competents en matèria de gestió de costes, de

protecció civil, d‟ordenació del territori-urbanisme, de meteorologia, de medi natural,

d‟adaptació al canvi climàtic, els ens locals, l‟Institut Geològic i Cartogràfic de

Catalunya, les activitats sotmeses a plans d‟autoprotecció i d‟altres.

Establir quines mesures de coordinació amb els plans de protecció civil front

inundacions de caràcter general, inundacions locals o de particulars, es consideren

prioritàries en les diferents fases d‟intervenció, i com poden millorar en el futur

aquests plans.

Aflorar com a estratègic el sector de les assegurances com element bàsic en la

planificació de la gestió del risc d‟inundacions (Consorcio de compensación de

seguros (CCS), Entidad nacional de seguros agrarios (ENESA) i Departament

competent de la Generalitat en matèria Agropecuaria).

La diversitat d'actors implicats justifica la necessitat d‟establir protocols d'actuació, de

comunicació i de col·laboració que permetin una actuació coordinada entre tots ells,

que concloguin en procediments àgils d'intercanvi d‟informació i d‟altres. Tot plegat a

fi que millorin la capacitat de resposta davant la inundació, reduint en la mesura del

possible els efectes adversos sobre els béns i les persones.

Incrementar el coneixement a fi d’adequar la gestió del risc d'inundació.

Realització d'estudis específics que permetin aprofundir el coneixement dels

mecanismes meteorològics i hidrològics que generen les inundacions, l‟extensió i les

magnituds previsibles. La recopilació del coneixement històric, l‟estadístic, de

I‟estimació dels danys causats per les inundacions, dels efectes i Influència del canvi

climàtic, la freqüència i la perillositat de les Inundacions. Estudis de detall de

perillositat en certes àrees identificades i altres possibles estudis a desenvolupar.

A partir d‟aquí, la obtenció d‟un adequat coneixement respecte l‟avaluació dels riscos

associats a les inundacions a nivell de cada Àrea de risc en general, i dels diferents

13


aca

_p

gri

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v3

.do

c

trams dins d‟elles en particular, a partir d‟informació sintètica i autoexplicativa pels

diversos actors implicats i que sigui obtinguda amb criteris uniformes a tot el territori.

Capacitat predictiva davant situacions d'avinguda i inundacions.

Partint de les informacions contingudes al Pla especial de protecció civil davant el

risc d'inundacions (INUNCAT), la dels sistemes d'alerta primerenca meteorològica,

les inundacions d'origen fluvial i les derivades de temporals marítims, són elements

essencials a l'hora d'estar preparats i poder actuar en eventuals situacions de risc.

Els sistemes d'informació hidrològica i els sistemes de previsió de temporals marítims

són eines fonamentals al servei de les administracions implicades en la gestió de les

inundacions. Aquest objectiu general va encaminat, per un costat, a la millora de la

coordinació, modernització i optimització de sistemes existents i en la mesura del

possible, a l'aprofundiment en els Sistemes d'Ajuda a la Decisió ( SAD ) que permetin

la millora, per exemple i en les conques regulades, de la gestió dels embassaments

en situacions d'avingudes. Tot això com a complement als sistemes d'informació

disponibles i en coordinació amb els mapes de perillositat i risc ja calculat.

És necessari avançar en la previsió de preveure que pot ploure a preveure que pot

haver-hi danys per inundacions si no s‟actua i en conseqüència prendre les decisions

oportunes que redueixin en allò possible els danys, i especialment els humans.

Contribuir a millorar l'ordenació del territori i la gestió de l'exposició en les

zones inundables.

Aquest objectiu es basa fonamentalment en la recerca d„una ordenació del territori i

dels usos del sòl en les zones inundables compatible en la mesura del possible amb

el risc d'inundació, tot això d‟acord amb la legislació vigent en matèria de sòl i

urbanisme, protecció civil, costes, aigües, medi ambient, etc, a més aprofundint a

l‟exploració de les millors opcions possibles mediambientalment que afavoreixin usos

del sòl compatibles amb les inundacions i millorant la consideració de les

inundacions en els diferents Instruments d'ordenació del territori i de urbanisme.

Cal Identificar les àrees on caldrà que l‟ordenació territorial i el planejament urbanístic

adeqüi les actuacions previstes a la zonificació proposada i faci una regulació dels

usos del sòl d‟acord amb les prescripcions d‟aquesta.

14


aca

_p

gri

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v3

.do

c

Aconseguir una reducció, en la mesura del possible, del risc a través de la

disminució de la perillositat a la salut humana, les activitats econòmiques, el

patrimoni cultural i el medi ambient en les zones inundables.

Aquest objectiu es basa principalment en l‟optimització dels sistemes de defensa

davant inundacions existents, de l'increment de la capacitat del sistema per absorbir

la inundació i laminar l'avinguda a traves, si això és possible, de les “infraestructures

verdes”, com ara les mesures de retenció natural del aigua, inundacions controlades

en determinades àrees i la recuperació del comportament natural de les zones

inundables i la restauració hidrològic- agroforestal de conques, recolzades per les

accions proposades en el Pla estratègic per a la gestió dels recursos hídrics

(Blueprint) de la Comissió Europea, la gestió dels embassaments existents, les

labors de conservació i millora de la capacitat de desguàs de les Infraestructures

longitudinals existents, les actuacions de prevenció a la costa i altres mesures

centrades en la disminució de la perillositat de la inundació.

Cal identificar possibles zones naturals de retenció d‟avingudes i infraestructures que

causin aquest efecte.

En alguns casos caldran mesures estructurals per reduir la probabilitat i les

conseqüències de la inundació, que caldrà justificar mitjançant anàlisi cost benefici i

de compatibilitat amb els objectius ambientals.

Millorar la resiliència i disminuir la vulnerabilitat dels elements ubicats en les

zones inundables.

Atès que les inundacions són fenòmens naturals que no es poden evitar i que s‟ha de

conviure amb elles assumint un cert nivell de risc (majors encara amb els efectes

previsibles del canvi climàtic), es preveu la necessitat d‟adaptar progressivament els

béns i Infraestructures existents en les zones inundables per què els danys que es

produeixin en una eventual inundació siguin els menors possibles, permetent que la

fase de recuperació sigui també el més ràpida i senzilla possible a través

d'actuacions de prevenció, informació, assessorament, etc. per a millorar la

resiliència d‟aquests béns, com ara habitatges, infraestructures, serveis etc..

Contribuir a la millora o al manteniment del bon estat de les masses d'aigua a

través de la millora de les condicions hidromorfològiques.

Cal contribuir a que aquestes masses d‟aigua arribin al bon estat o bon potencial (si

no l‟assolien) o el mantinguin (si ja el tenien), tant en masses d'aigua continentals, de

transició com costaneres, incloent-hi les fortament modificades, tot en coordinació

amb les previsions de la Directiva Marc de l‟Aigua.

15


aca

_p

gri

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v3

.do

c

En tot cas, des del punt de vista ambiental, els objectius del PGRI seran compatibles

amb:

- Restauració fluvial, tendent a la recuperació del comportament natural de les

zones inundables, així com dels seus valors ambientals associats. És

precisament un dels objectius propis del PGRI i contingut obligat del programa de

mesures d‟aquest.

- Salvaguardar del perill de contaminació les zones d‟interès ambiental derivades

de la legislació vigent en matèria de medi ambient.

- Proporcionar alternatives a les infraestructures estructurals de regulació i

protecció hidrològica sempre que sigui possible i en cas de no trobar-ne

justificadament, minimitzar l‟ocupació i la impermeabilització del sòl, l‟alteració del

medi i la fragmentació dels corredors fluvials, i evitar l‟afectació d‟espais naturals

protegits.

- Recuperar, conservar i/o millorar, on escaigui, l‟estructura natural i la biodiversitat

dels espais fluvials, del medi marí i espais litorals (valors ambientals dels espais

protegits, connectivitat ecològica i desfragmentació de punts crítics, espècies

autòctones, amenaçades i d‟interès comunitari, hàbitats aquàtics i fluvials, i zones

humides)

- Retornar l‟equilibri hidràulic i morfodinàmic natural a les conques fluvials per tal

d‟evitar les avingudes artificials fruit de planificacions o actuacions intensives o no

sostenibles:

o Contribuint a millorar l‟ordenació del territori en les zones inundables,

assegurant-hi la compatibilitat dels usos del sòl, per a la qual cosa cal

aprofundir en l‟exploració d‟alternatives ambientals que afavoreixin aquesta

compatibilitat i millorant la consideració de les inundacions en els diferents

instruments d‟ordenació del territori i urbanisme.

o Millorar l‟ordenació del territori en la resta del territori per tal d‟evitar els

danys col·laterals fruit de la intensificació i generalització d‟usos.

o Identificar les àrees ARPSI on cal que el planejament urbanístic s‟adeqüi a

les zones inundables i/o faci una regulació dels usos del sòl d‟acord a

aquesta (d‟acord amb la Directriu de preservació front els riscos d‟inundació

a partir dels PEF).

3.3 Objectius particulars per ARPSI

A més a més d‟aquests objectius generals, n‟hi ha de particulars que s‟adapten per a cada

ARPSI en funció de les característiques i problemàtiques concretes. A continuació

s‟esmenten els més significatius.

16


aca

_p

gri

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v3

.do

c

3.3.1 ARPSI de les conques de les rieres de Costa Brava nord

■ Disminuir els danys en els nuclis litorals.

Millorar les alertes primerenques meteorològiques en situacions de règim torrencial i

comportament ràpid.

Evitar noves ocupacions urbanístiques en zones inundables dels nuclis litorals i

especialment en Portbou, Llançà, Port de la Selva, Cadaquès i Roses

17


aca

_p

gri

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v3

.do

c

3.3.2 ARPSI de la conca de la Muga i Mugueta

■ Disminuir els danys en els nuclis urbans de la part alta del Llobregat d‟Empordà i plana de

la Muga, Orlina i Manol i compensar danys en zones agrícoles de les planes.

Millorar les alertes primerenques meteorològiques.

Millorar la xarxa de control hidrològica.

Evitar noves ocupacions urbanístiques en zones inundables de la zona de la

Jonquera, plana de Figueres i voltants.

Recuperar el comportament natural de zones inundables.

Incrementar les assegurances agràries.

Protecció estructural contra inundacions.

18


aca

_p

gri

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v3

.do

c

3.3.3 ARPSI de la conca del Fluvià

■ Disminuir els danys en els nuclis urbans de la part alta i baixa del Fluvià i compensar

danys en zones agrícoles de les planes.


Evitar noves ocupacions urbanístiques de zones inundables al voltant d‟Olot i de Sant

Pere Pescador.


Recuperar comportament natural de zones inundables.

19


aca

_p

gri

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v3

.do

c

3.3.4 ARPSI de la conca del Ter-Daró

■ Disminuir els danys en els nuclis urbans diversos de l‟alt i baix Ter i afluents i compensar

danys en zones agrícoles de les planes, en especial del baix Ter, Onyar i Daró.


Evitar noves ocupacions urbanístiques de zones inundables dels nuclis urbans en

trams ARPSI i especialment Camprodon, Ribes de Freser, Ripoll, Sant Quirze de

Besora, Manlleu, Roda de Ter, Vic, Llagostera, Riudellots de la Selva, Girona, Sarria

de Ter, Banyoles, Serra de Daró, Gualta i Torroella de Montgrí.


Protecció estructural davant inundacions en zona de Vic.


Laminació d‟avingudes provinents de l‟alt Ter mitjançant els embassaments.

20


aca

_p

gri

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v3

.do

c

3.3.5 ARPSI de les conques de les rieres de Costa Brava sud


Evitar noves impermeabilitzacions significatives.

Evitar noves urbanitzacions en zones inundables en nuclis litorals i especialment en

els nuclis de Palamós, Calonge, Sant Antoni de Calonge, Platja d‟Aro, Sant Feliu de

Guíxols, Tossa de Mar i Lloret de Mar.


21


aca

_p

gri

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v3

.do

c

3.3.6 ARPSI de la conca de la Tordera

■ Disminuir els danys en els nuclis urbans de les parts mitges i baixes de la conca, en zones

industrials de la Tordera mitja, càmpings del delta i compensar danys en zones agrícoles de

les planes.

Evitar noves urbanitzacions en zones inundables en nuclis de trams ARPSI i en

especial zona de Tordera i del delta.


Millorar la gestió del risc en zones industrials del tram mig.

Recuperar el comportament natural de zones inundables als trams mig (entre Sant

Celoni i Hostalric) i baix (entre Fogars de la Selva i Tordera).

Millorar la gestió del risc en càmpings del delta.

Incrementar assegurances agràries.

22


aca

_p

gri

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v3

.do

c

3.3.7 ARPSI de les conques de les rieres del Maresme i rieres Metropolitanes




Santa Susanna, Pineda, Sant Pol de Mar, Argentona i Mataró.


Millorar el drenatge urbà.

23


aca

_p

gri

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v3

.do

c

3.3.8 ARPSI de la conca del Besòs

■ Disminuir els danys en els nuclis urbans, infraestructures i zones industrials diverses.

Evitar noves urbanitzacions en zones inundables en nuclis de trams ARPSI i en

especial Centelles, Aiguafreda, Sant Martí de Centelles, les Franqueses del Vallès,

Granollers, Cardedeu, Llinars del Vallès, la Roca del Vallès, Montmeló, Montornès

del Vallès, Bigues i Riells, Santa Eulàlia de Ronçana, Lliçà d‟Amunt, Lliçà de Vall,

Parets del Vallès, Mollet del Vallès, Cerdanyola del Vallès i Montcada i Reixac.


Millorar la gestió del risc en zones industrials del tram mig.

Millorar el drenatge urbà a les parts mitja i baixa de la conca.

24


aca

_p

gri

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v3

.do

c

3.3.9 ARPSI de la conca del Llobregat

■ Disminuir els danys en els nuclis urbans, infraestructures i zones industrials diverses.

Evitar noves urbanitzacions en zones inundables en nuclis de trams ARPSI i

especialment en la Pobla de Lillet, Bagà, Guardiola de Berguedà, Sant Llorenç de

Morunys, Sallent, Súria, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Vicenç de Castellet, Olesa de

Montserrat, Martorell i Sant Andreu de la Barca.


Millorar la gestió del risc en zones industrials del baix Llobregat, riera de Rubí i

diversos trams de l‟Anoia.

Protecció estructural davant inundacions a la riera de Palau a Sant Andreu de la

Barca.

Incrementar les assegurances agràries en especial al Parc agrari del baix Llobregat.

Laminació d‟avingudes provinents de les parts altes del Llobregat i Cardener

mitjançant els embassaments.

25


aca

_p

gri

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v3

.do

c

3.3.10 ARPSI de les conques de les rieres del Garraf

■ Disminuir els danys en els nuclis urbans dels trams baixos i compensar danys en zones

agrícoles de les planes.





Viladecans, Sant Pere de Ribes, Sitges i Vilanova i la Geltrú.

Protecció estructural davant inundacions als torrents de la zona Vilanova-Cubelles.



26


aca

_p

gri

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v3

.do

c

3.3.11 ARPSI de la conca del Foix

■ Disminuir els danys en els nuclis urbans del tram final del Foix i compensar danys en

zones agrícoles de les planes.



Evitar noves urbanitzacions en zones inundables en zona d‟urbanitzacions i al nucli

de Cubelles.


27


aca

_p

gri

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v3

.do

c

3.3.12 ARPSI de les conques de les rieres de Tarragona nord i centre

■ Disminuir els danys en els nuclis urbans del tram final i mig de la riera de la Bisbal i

torrents litorals i compensar danys en zones agrícoles de les planes.




Evitar noves urbanitzacions en zones inundables del Vendrell i nuclis litorals i

especialment en Calafell, el Vendrell i Creixell.


Millorar el drenatge urbà del tram final de la riera de la Bisbal.

28


aca

_p

gri

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v3

.do

c

3.3.13 ARPSI de la conca del Gaià

■ Disminuir els danys en els nuclis urbans i càmpings del tram final del Gaià i compensar

danys en zones agrícoles de les planes.


Evitar noves ocupacions en zones inundables en Altafulla.



Millorar la gestió del risc del tram final.

29


aca

_p

gri

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v3

.do

c

3.3.14 ARPSI de la conca del Francolí

■ Disminuir els danys en els nuclis urbans de Montblanc, la Riba i Tarragona i en zones

industrials papereres i petroquímiques i compensar danys en zones agrícoles de les planes.


Evitar noves urbanitzacions en zones inundables de Montblanc, la Riba i Tarragona i

zones dels complexes petroquímics.


Millorar la gestió del risc de les zones industrials petroquímiques.

Millorar el drenatge urbà de les zones de Tarragona properes al Francolí.

30


aca

_p

gri

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v3

.do

c

3.3.15 ARPSI de les conques de les rieres Meridionals i rieres del Montsià

■ Disminuir els danys en els nuclis urbans litorals i en la zona industrial petroquímica i

compensar danys en zones agrícoles de les planes.



Millorar la gestió del risc en la zona petroquímica de la Boella.



la Canonja, Vila-seca, Salou, Cambrils i Mont-roig del Camp.



Laminació d‟avingudes mitjançant l‟embassament de Riudecanyes.

31


aca

_p

gri

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v3

.do

c

3.3.16 ARPSI costaneres

A les ARPSI costaneres els objectius definits són:

Millorar els plans de protecció civil existents, incloent apartats específics relatius a

inundacions costaneres.

Incrementar la conservació i millora del domini públic marítim terrestre de l‟àmbit entre

Maresme límit amb Girona i la desembocadura del Besòs, és a dir de la

desembocadura de la Tordera i la del riu Besòs.

Actualització i millora dels protocols de comunicació en situació de temporals

costaners.

4 ASPECTES EXECUTIUS DEL PGRI

4.1 Vigència del PGRI

Tal com preveu el RDI, el primer PGRI s‟ha d‟aprovar abans del 22 de desembre de 2015, i

posteriorment s‟haurà de revisar cada sis anys.

4.2 Procediment d’elaboració del PGRI

Per a arribar a la formulació del PGRI, s‟ha aplicat el que preveu el RDI, que transposa la DI.

En primer lloc es va elaborar i aprovar (2011) una avaluació preliminar del risc

d’inundació (APRI) que va identificar les àrees de risc potencial significatiu d’inundació

(ARPSI). A partit dels resultats obtinguts, es van realitzar i aprovar (2014) també els Mapes

de perillositat i de risc d’inundació (MAPRI).

Un cop superades aquestes fases s‟ha redactat el PGRI, on l‟ACA com organisme de conca

ha estat el coordinador i integrador del conjunt de mesures que pertoquen a les diferents

administracions competents i promotor de la seva tramitació.

4.3 Instruments jurídics per a la seva execució

El RDI preveu que l‟elaboració i revisió dels programes de mesures, ja siguin hidràuliques,

de protecció civil, d‟ordenació del territori i urbanisme, de medi ambient i d‟altres vinculades

ho realitzarà l‟administració competent en cada cas.

La integració i coordinació del conjunt de mesures contingudes al PGRI correspondrà a

l‟organisme de conca, en aquest cas l‟ACA quan es tracti de l‟àmbit districte conca fluvial de

Catalunya.



32


aca

_p

gri

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v3

.do

c

El PGRI es sotmetrà a informació pública durant un període mínim de tres mesos dins del

marc del procés d‟avaluació ambiental estratègica i s‟haurà d‟elevar al Govern de l‟Estat, a

proposta dels ministeris competents en matèria de medi ambient i de protecció civil i amb

previs informes del Consejo Nacional del Agua i de la Comisión Nacional de Protección Civil,

que procedirà a la seva aprovació.

4.4 Contingut del PGRI

L‟estructura i continguts s‟han elaborat d‟acord amb el que preveu l‟RDI, així com les guies

del grup de treball d‟inundacions de la Comissió Europea i les del grup de treball

d‟inundacions de l‟Estat espanyol. L‟índex d‟apartats és:

Àmbit del PGRI

Marc legal

Conclusions de l‟avaluació preliminar del risc d‟inundació (APRI)

Resum de l‟estat i els objectius ambientals de les masses d‟aigua amb risc potencial significatiu d‟inundació

Principis rectors i objectius.

Resum dels plans de protecció civil existents

Sistemes i mitjans disponibles per a l‟obtenció d‟informació hidrològica

Resum dels programes de mesures

Conjunt de mesures

Incidència del canvi climàtic

Implementació i coordinació del PGRI

Resum dels processos d‟informació pública i consulta

Llista d‟autoritats competents

El PGRI té dos annexos:

Annex 01: Mapes de perill i risc. Es poden consultar al web tota la informació

cartogràfica temàtica relativa als mapes realitzats l'any 2014.

Annex 02: Fitxes de les mesures. Descriu el conjunt de mesures a dur a terme per

cada administració competent en cada cas, d‟acord amb els continguts que han de

tenir els PGRI segons el RDI, agrupat per la classificació de mesures de la Unió

Europea i els subprogrames que preveu l‟RDI.

Aquest Estudi Ambiental Estratègic s‟inclourà així mateix com a part de la documentació que

serà consultable del PGRI.

33


aca

_p

gri

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v3

.do

c

5 RELACIÓ AMB D'ALTRES PLANS I PROGRAMES

5.1 Coordinació amb el PGDCFC

En el capítol 5.7 del Programa de mesures del PGDCFC aprovat en 2014, es va incloure a

més, l‟estratègia per a la prevenció d‟inundacions i es proposaven mesures per la prevenció

i protecció davant els riscos d‟inundació per avingudes. Així mateix en les determinacions

normatives del PGDCFC i especialment en els articles 60, 64 i 65 s‟establien criteris sobre la

gestió de les zones inundables. En l‟actual revisió del PGDCFC s‟ha actualitzat la part de les

determinacions normatives relacionades amb la matèria del PGRI, i s‟han incorporat els

criteris sobre estudis, actuacions i obres per a prevenir i evitar els danys per inundacions,

avingudes i altres fenòmens hidràulics aquí esmentats. Totes les referències a la gestió

d‟inundacions que figuraven al primer PGDCFC han estat contemplades a efectes de ser

avaluades i, si cal, actualitzades, a fi de la possible incorporació al PGRI.

Així mateix a l‟apartat 5 d‟aquest Pla s‟inclou un resum de l‟estat i dels objectius ambientals

de les masses d‟aigua de trams amb risc potencial significatiu d‟inundació.

La tramitació del PGRI i la revisió del PGDCFC s‟efectuarà de forma coordinada.

5.2 Coordinació amb el Pla INUNCAT

El Pla especial d'emergències per inundacions de Catalunya (INUNCAT) és un pla elaborat

per la Direcció General de Protecció Civil (DGPC). Té per objectiu establir l‟operativa a fi de

minimitzar els efectes i danys que es puguin produir sobre persones, béns i medi ambient

per inundacions dins de tot el territori de Catalunya.

El Pla s‟actualitza periòdicament incorporant-se entre altres la informació procedent des PEF

i d‟altres fonts variades, destacant la informació procedent dels Plans d‟actuació municipal

(PAM) i dels plans d‟autoprotecció (PAU). Així s‟assoleix la coordinació als diferents nivells,

general, local i d‟activitat.

A raó que ha estat la Direcció General de Protecció Civil (DGPC) qui ha elaborat

integrament els mapes de risc d‟origen fluvial del PGRI, tot partint de la mateixa informació

base (així com de les mesures en matèria específica de protecció civil incloses en el

Programa de mesures del pla) així com la proposta de mesures en l‟àmbit de protecció civil

a incloure al PGRI, posa de manifest que està garantida la coherència entre les

informacions. A més, fora de l‟àmbit del DCFC (conques de l‟Ebre, Xúquer i Garona) la

DGPC s‟ha encarregat de coordinar-se amb les administracions hidràuliques responsables.

5.3 Relació amb plans i programes de protecció d’espais naturals

Majoritàriament els trams de les Àrees de Risc potencial Significativa d‟Inundació s‟ubiquen

en zones urbanes o amb un grau d‟antropització considerable, fet que no son incloses en la

delimitació de figures de protecció especial dels elements de patrimoni natural.

34


aca

_p

gri

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v3

.do

c

En aquells trams ARPSI que puguin contenir figures de gestió o protecció específiques de

l‟entorn natural o paisatgístic, les mesures estructurals a proposar dins el PGRI valoraran la

compatibilitat amb els condicionants de dites figures, i els el supòsit de compatibilitat

s‟adequaran especialment a fi de minimitzar i corregir l‟impacte resultant. Les mesures

hauran de prendre una especial atenció en la integració paisatgística. Tanmateix, sense

perjudici de les consultes i aportacions dels òrgans rectors d‟aquests espais o figures de

protecció, així com una suposada execució de les mesures hauran de tramitar d‟acord amb

la legislació sectorial específica.

6 SUMARI D’INFORMACIÓ AMBIENTAL

6.1 Introducció a la problemàtica ambiental de les zones inundables

La superfície de la Terra està formada per sistemes fluvials amb varietat de mides i formes.

Des de les parts més elevades de les conques de drenatge fins als deltes, passant per rius

que constitueixen la transició entre ambdós, els efectes de l‟aigua en el seu camí fins al mar

i oceà han despertat des de fa molts anys l‟ interès, no només de científics i tècnics sinó de

la societat en general. És notori com la presència d‟aigua determina els assentaments

humans i es constitueix com a font de vida. Contràriament, l‟aigua també ha suposat la ruïna

de molts d‟aquells que n‟han patit les conseqüències de la seva agressivitat.

Però no són només les inundacions i riuades que presenten els rius les que provoquen

conseqüències notables en els assentaments humans i les infraestructures. L‟aigua, en el

seu esdevenir per la superfície terrestre, no es limita a les conseqüències del líquid element,

sinó que en el seu paper protagonista en l‟erosió, transport i dipòsit de sediments, provoca la

permanent modificació del relleu i és la causa d‟importants efectes negatius a nivell

econòmic, social i ambiental.

La pèrdua de sòl per efecte de l‟erosió provoca la pèrdua de productivitat dels conreus; les

partícules erosionades o mobilitzades i transportades a través dels rius es dipositen davant

la presència d‟obres construïdes per l‟home i en disminueix la capacitat de transport.

Finalment, l‟augment de l‟escorrentiu per abandonament de terres poc productives a les

zones d‟erosió de sòl juntament amb els efectes del rebliment de lleres, provoca inundacions

que neguen els conreus a les zones més fèrtils de les valls. Malauradament, aquest no és

sinó un exemple molt freqüent que mostra la complexitat dels sistemes fluvials, els efectes

sinèrgics de les seves conseqüències i la multitud de factors que intervenen en la seva

dinàmica.

La zona del sistema fluvial, en que predominen la producció d‟aigua i sediments, es

denomina conca de desguàs. Tot l‟escorrentiu superficial produït per l‟excés de precipitació

dins la seva divisòria en surt en forma de flux concentrat en el punt de sortida.

35


aca

_p

gri

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v3

.do

c

La morfologia i la dinàmica de la conca fluvial està condicionada per la complexa interacció

de multitud de factors que, segons alguns autors, poden resumir-se en un total de deu

variables. El temps, el relleu inicial, la geologia i el clima són les variables independents

dominants que influeixen en l‟avanç dels processos erosius del paisatge i en la seva

hidrologia. La vegetació que presenta la conca és el resultat de la combinació del tipus de

sòl en què es desenvolupa i del clima. El relleu actual, com a resultat de l‟acció conjunta de

tots els factors anteriors a través del temps, té un paper fonamental en la producció

d‟escorrentiu i sediments, d‟altra banda principals variables hidrològiques. Sota la influència

del relleu, el clima i la geologia, la conca queda configurada per una xarxa de canals i per

unes vessants característiques, com a conseqüència de l‟acció de l‟escorrentiu al llarg del

temps. Finalment, la conca exerceix el seu control sobre les zones fluvials aigües avall.

Tanmateix, la relació de factors i variables associats a la conca fluvial quedaria incompleta

sinó s‟esmentés la interferència de l‟acció de l‟home sobre l‟equilibri natural del sistema

fluvial. Les pràctiques agrícoles i forestals intensives, les obres d‟enginyeria civil o la pressió

urbanística provoquen modificacions impredictibles -i freqüentment negatives- dels factors

que dominen la dinàmica de la conca.

Més enllà de les avingudes històriques que acostumen a comportar greus danys materials i

humans, d‟altra banda fenòmens de reduïda recurrència però previsibles, les alteracions de

les cobertes naturals del sòl a càrrec dels diferents usos desenvolupats és un dels factors

que poden modificar el comportament hidràulic en superfície dels episodis de precipitacions

més extraordinaris.

La distribució espacial dels diferents usos del sòl, notòriament desigual per a diferents àrees

de la conca, les tendències en l‟evolució d‟aquestos (consolidació i ampliació d‟àrees

urbanitzades concretes, abandonament agrícola de determinades àrees, substitució de les

tipologies de conreu, etc.) són alguns dels factors que poden influenciar de manera definitiva

aspectes hidràulics i morfodinàmics estretament relacionats amb el comportament i els

escenaris que dels episodis d‟avingudes es puguin derivar.

36


aca

_p

gri

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v3

.do

c

6.2 Principis inspiradors de sostenibilitat

Tant la DI com el RDI, que regeixen els objectius i continguts dels PGRI, recullen

abastament el principi de sostenibilitat que les ha d‟inspirar.

El funcionament dels sistemes fluvials en el seu estat natural o en el seu cas el més proper

possible dins de les actuacions antròpiques existents consolidades, és la forma més propera

a la pròpia sostenibilitat. La mínima intervenció o la intervenció que inspiri la proximitat a la

dinàmica natural ha de ser que ha d‟imperar en els principis bàsics del PGRI.

Així en el considerant 14 de la DI es diu que “...amb la finalitat de donar més espais als rius,

s‟han de prendre en consideració, quan sigui possible, el manteniment o el restabliment de

planes al·luvials, així com mesures per a prevenir i reduir els danys a la salut humana, el

medi ambient...” aspecte que es torna a recollir en els articles 7.2 i 7.3 que parlen de

reducció de danys al medi ambient i la conservació de la natura.

Per la seva banda en el RDI i ja en el preàmbul, s‟indica que cal adoptar mesures menys

agressives mediambientalment, amb diverses altres referències en el mateix sentit i que els

Plans de gestió del risc d‟inundació han de contenir mesures de restauració fluvial, tendents

a la recuperació del comportament natural de la zona inundable, així com dels seus valors

ambientals associats.

La reducció dels efectes de les avingudes sobre zones habitades redueix futures tasques de

manteniment i reparació amb la conseqüent disminució de la generació de gasos que poden

contribuir a l‟efecte hivernacle.

Així mateix els PEF, com a suport tècnic fonamental, tenen com a objectiu donar un potent i

útil instrument de cara a la gestió sostenible dels espais fluvials en la línea establerta en

aquestes normatives.

En tot cas aquests principis formen part del mateix PGRI de manera que qualsevol possible

mesura de gestió del risc a adoptar és avaluada pel que fa a la compatibilitat amb els

objectius ambientals quan no és precisament la pròpia mesura la que comporta actuacions

de caràcter ambiental, com és el cas de les mesures incloses al Programa de mesures del

pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya, reflectit en els apartats

següents:

6.3 Criteris ambientals estratègics de regulació i protecció de l’espai

fluvial

A l‟objecte d‟assolir la màxima regulació i protecció possible dels espais fluvials al PMH, que

s‟incorpora al PGRI com a mesures de l‟àmbit hidrològic, s‟inclouen apartats considerats

essencials i sobre els que posteriorment es fan algunes consideracions:

- Delimitació de zones inundables i de l‟espai fluvial

- Directrius de gestió de l‟espai fluvial per a fer front a les inundacions

37


aca

_p

gri

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v3

.do

c

Els principis ambientals dels PEF, que posteriorment nodreixen el PGRI, es fonamenten en

la preservació i/o millora de l‟estat ecològic de l‟espai fluvial i de la conca, d‟acord als criteris

fixats a la Directiva 2000/60/CE, que promou un nou model sostenible de gestió dels

recursos hídrics i els seus espais associats i integrats al Pla de gestió de districte de conca

Fluvial de Catalunya.

En línies generals, l‟objectiu és aconseguir el bon estat de l‟espai fluvial des dels tres

enfocaments que considera l‟Annex V de l‟esmentada Directiva: hidromorfològic, biològic i

fisicoquímic. Aquesta triple consideració s‟ha de tenir en compte en totes i cadascuna de les

actuacions que es duguin a terme a les conques involucrades. Tot això sense oblidar

l‟objectiu prioritari, segons la DI i el RDI, de disminuir els danys a les persones i bens i la

necessària coordinació i compatibilització d‟aquests objectius.

A més, i com s‟ha esmentat, es plantegen actuacions de restauració fluvial, tendents a la

recuperació del comportament natural de la zona inundable, així com dels seus valors

associats, tal com indica el RDI.

Per últim, la informació provinent dels PEF i altres treballs vinculats, recollits a l‟apartat

“Delimitació de zones inundables i de l’espai fluvial” del “Programa de mesures de

l‟àmbit hidrològic del PGRI”, aporten també (i sobretot) una zonificació de l‟espai fluvial, en

aplicació de l‟article 6 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el reglament de

la Llei d’urbanisme que complementa la provinent del Reglament del domini públic hidràulic

(RDPH). Aquesta zonificació, que és la base per la regulació dels usos del sòl en els espais

riberencs i perifluvials, està cridada a esdevenir la principal garantia per la preservació

de la integritat física i ecològica dels espais fluvials catalans. Dins del PGRI és un eina

bàsica pel que fa a les mesures d‟ordenació territorial i urbanisme previstes.

Al Reial decret 849/1986, d'11 d'abril, pel qual s'aprova el Reglament de domini

públic hidràulic, es diferencien tres zones que configuren l'espai fluvial. Aquestes,

així com els usos admissibles en elles, es representen a la figura següent:

Figura 3.- Zonificació de l‟espai fluvial d‟acord al reglament de DPH.Font: Agència Catalana de l‟Aigua, 2015. Guia per a la zonificació de l'espai fluvial. Barcelona

38


aca

_p

gri

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v3

.do

c

La zonificació parteix del concepte d‟espai fluvial. L‟espai fluvial és aquell àmbit integrat per

la llera del riu i aquelles altres franges de terreny vinculades a la preservació dels

ecosistemes aquàtics i riberencs, del règim de corrents i de les planes d‟inundació per

episodis extraordinaris.

A efectes d‟assolir aquestes tres finalitats, l‟espai fluvial, als efectes de la normativa

urbanística, es divideix en la zona fluvial, el sistema hídric i la zona inundable per episodis

extraordinaris.

Figura 4.- Zonificació de l‟espai fluvial. Font: Agència Catalana de l‟Aigua, 2015. Guia per a la zonificació de l'espai fluvial. Barcelona

Zona fluvial

La zona fluvial és aquella zona de l‟espai fluvial, incloses la llera del riu i les seves ribes i

riberes, determinada a partir de l‟avinguda de període de retorn de 10 anys, donant-li

continuïtat i sentit ambiental i hidràulic, i en la qual es limiten els usos per preservar el riu

com ecosistema. Als cursos on encara no se‟n disposi de Pla de l‟Espai Fluvial aprovat,

vindrà directament determinada per l‟avinguda de període de retorn de 10 anys.

En el cas de zones planeres en què l‟avinguda de període de retorn de 10 anys i la

vegetació de ribera associada assoleixin amplades superiors a 100 metres respecte de l‟eix

del curs fluvial, la zona fluvial és de 100 metres a banda i banda de la llera. Si aquesta zona

ja ha estat ocupada per activitats antròpiques, la zona fluvial queda fixada en 20 metres

respecte de l‟eix del curs fluvial.

En aquells cursos fluvials endegats entre motes, sempre que aquestes no siguin

susceptibles de retirar-se, es pren com a referència per la delimitació de la zona fluvial la

contramota externa.

L'article 6.2. del Reglament de la Llei d'urbanisme ordena la qualificació dels terrenys

inclosos en aquesta zona com a sistema hidràulic per part del planejament urbanístic, el qual

no hi podrà admetre cap ús tret d'aquells previstos a la legislació sectorial d'aigües pel que

fa al domini públic hidràulic. En conseqüència, només s'hi podran realitzar operacions per a

millorar-ne la funcionalitat hidràulica i ambiental i la instal·lació d'infraestructures transversals

sempre que en respectin la continuïtat ambiental i hidràulica o canalitzades sempre que en

39


aca

_p

gri

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v3

.do

c

respectin la continuïtat hidràulica i morfodinàmica. En canvi, queda prohibida qualsevol

tipus d'urbanització d'aquests terrenys així com les instal·lacions dedicades al transport

de matèries perilloses que suposin un risc de contaminació del medi ambient.

Figura 5.- Esquema del règim d‟usos del sòl en la Zona Fluvial

Sistema hídric

El sistema hídric és aquella zona de l‟espai fluvial determinada a partir de l‟avinguda de

període de retorn de 100 anys, donant-li continuïtat i sentit hidràulic, i en el qual es limiten

els usos per preservar el règim de corrents en cas d‟avinguda. On encara no se‟n disposi de

Planificació d‟Espais Fluvials aprovada, vindrà directament determinada per l‟avinguda de

període de retorn de 100 anys.

En el cas de zones planeres en què l‟avinguda de període de retorn de 100 anys assoleixi

amplades superiors a 100 metres respecte de l‟eix del curs fluvial, el sistema hídric és de

100 metres a banda i banda de la llera. Si hi ha trams d‟aquesta zona en la qual l‟existència

de motes de protecció impedeix la inundació de parcel·les adjacents que no són d‟ús urbà

consolidat, però que s‟inundarien més enllà de 100 metres en el cas de trencament de les

esmentades motes, el sistema hídric és igualment de 100 metres respecte de l‟eix del curs

fluvial.

L'article 6.3. del Reglament de la Llei d'urbanisme estableix la prohibició del planejament

urbanístic d'admetre en el sistema hídric cap nova edificació o construcció ni cap ús o

activitat que suposi una modificació sensible del perfil natural del terreny, que pugui

representar un obstacle al flux d'aigua o l'alteració del règim de corrents en cas d'avinguda.

40


aca

_p

gri

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v3

.do

c

Així mateix, pel que fa als usos admesos, l'esmentat article 6.3. estableix el següent llistat

d'usos que el planejament urbanístic pot permetre en sistema hídric sempre que es duguin a

terme amb les condicions especificades:

"a) Els usos agraris, sense que es pugui admetre cap instal·lació o edificació, ni tampoc

l'establiment d'hivernacles ni cap tipus de tancament de les parcel·les.

b) Els parcs, espais lliures, zones enjardinades i usos esportius a l'aire lliure, sense

edificacions ni construccions de cap mena.

c) Els llacunatges i les estacions de bombament d'aigües residuals o potables.

d) L'establiment longitudinal d'infraestructures de comunicació i transport, sempre que

permeti la preservació del règim de corrents.

e) La implantació d'infraestructures de serveis i canonades, degudament soterrades i

protegides i sempre que es preservi el règim de corrents i es garanteixi la no afectabilitat a la

qualitat de les aigües.

f) Aquells altres usos previstos per la legislació aplicable en matèria de domini públic

hidràulic."

El mateix article 6.3. habilita als plans d'ordenació urbanística municipal per incorporar els

terrenys inclosos en el sistema hídric en sectors de sòl urbà no consolidat i de sòl

urbanitzable sempre i quan els esmentats terrenys es destinin a algun dels usos compatibles

abans esmentats.

Només es podran destinar els terrenys inclosos en el sistema hídric a usos diferents dels

relacionats en l'article 6.3. quan el planejament urbanístic, amb l'informe favorable de

l'administració hidràulica, prevegi l'execució de les obres necessàries per tal que les cotes

definitives resultants de la urbanització compleixin les condicions de grau de risc d'inundació

adequades per a la implantació de l'ordenació i usos establerts per l'indicat planejament.

L'execució de les esmentades obres no ha de generar problemes d'inundabilitat a terrenys

externs al sector i es considera com una càrrega d'urbanització dels àmbits d'actuació

urbanística en els quals estiguin inclosos els terrenys.

41


aca

_p

gri

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v3

.do

c

Figura 6.- Esquema del règim d‟usos del sòl en el Sistema Hídric

Zona inundable per episodis extraordinaris

La zona inundable per episodis extraordinaris és aquella zona de l‟espai fluvial determinada

per l‟avinguda de període de retorn de 500 anys, i en el qual es limiten el usos per

preservar les planes d’inundació per episodis extraordinaris. On no es disposi de

modelització hidràulica podrà determinar-se per la delimitació geomorfològica de les zones

potencialment inundables. En aquest cas, i en aplicació del principi de cautela, en cas de

qualsevol proposta d‟ocupació d‟aquestes zones es requerirà de la presentació d‟estudi

hidràulic de detall amb proposta de zonificació de l‟espai fluvial en qüestió.

En darrer terme, l'article 6.4. del Reglament de la Llei d'urbanisme es refereix al règim d'usos

del sòl dels terrenys situats en la zona inundable per episodis extraordinaris. L'esmentat

règim d'usos dependrà de si els terrenys es troben en una de les tres categories següents

en funció dels paràmetres hidràulics disponibles de calat i velocitat de l'avinguda:

Zona d'inundació greu: és aquell tipus de zona inundable per episodis extraordinaris que

es dona on les condicions hidràuliques presenten un calat superior o igual a 1 metre, una

velocitat major o igual a 1 m/s i el producte d'ambdós major o igual de 0,5 m2/s.

Zona d'inundació moderada: és aquell tipus de zona inundable per episodis extraordinaris

que es dona on les condicions hidràuliques presenten un calat superior o igual a 0,4 m però

42


aca

_p

gri

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v3

.do

c

inferior a 1 metre, una velocitat major o igual a 0,4 m/s però inferior a 1 m/s i el producte

d'ambdós és major o igual de 0,08 m2/s però inferior a 0,5 m2/s.

Zona d'inundació lleu: és aquell tipus de zona inundable per episodis extraordinaris que es

dona on les condicions hidràuliques presenten un calat inferior a 0,4 m, una velocitat menor

de 0,4 m/s i el producte d'ambdós és menor de 0,08 m2/s.

En funció d'aquesta classificació, l'esmentat article 6.4. estableix el següent règim d'usos del

sòl que haurà de quedar recollit en el planejament urbanístic:

a) No pot admetre àrees d'acampada ni serveis de càmping, ni cap tipus d'edificació en la

part de la zona inundable per episodis extraordinaris en què es produeixi la condició

d'inundació greu.

b) No pot admetre àrees d'acampada ni serveis de càmping, ni cap tipus d'edificació, amb

excepció de les destinades a usos industrials i d'emmagatzematge, en la part de la zona

inundable per episodis extraordinaris en què es produeixi la condició d'inundació moderada.

c) No està subjecte a limitacions dels usos admissibles en la part de la zona inundable per

episodis extraordinaris en què es produeixi la condició d'inundació lleu.

De la mateixa manera amb l'establert en l'article 6.3. del Reglament de la Llei d'urbanisme

en relació amb el règim d'usos del sòl en els terrenys situats en sistema hídric, l'article 6.4.

permet que el planejament urbanístic destini els terrenys situats en zona inundable per

episodis extraordinaris a usos diferents dels relacionats en la primera part de l'article quan el

planejament urbanístic, amb l'informe favorable de l'administració hidràulica, prevegi

l'execució de les obres necessàries per tal que les cotes definitives resultants de la

urbanització compleixin les condicions de grau de risc d'inundació adequades per a la

implantació de l'ordenació i usos establerts per l'indicat planejament. L'execució de les

esmentades obres no ha de generar problemes d'inundabilitat a terrenys externs al sector i

es considera com una càrrega d'urbanització dels àmbits d'actuació urbanística en els quals

estiguin inclosos els terrenys.

43


aca

_p

gri

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v3

.do

c

Figura 7.- Esquema règim d‟usos del sòl dels terrenys situats en zona inundable per episodis extraordinaris

Així mateix i de cara a l‟avaluació i gestió del risc s‟inclouen també la identificació de les

zones inundables en els tres escenaris següents i que en tot cas són els punts de partida a

les zonificacions abans exposades:

o Alta probabilitat, T10

o Probabilitat mitja, T100

o Baixa probabilitat, T500

Cal a més destacar que s‟inclou l‟atermenament estimat del domini públic hidràulic, i per tant

de les seves zones de servitud i de policia, eines vitals de cara a la protecció ambiental

d‟aquestes.

44


aca

_p

gri

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v3

.do

c

6.4 Efectes i impactes ambientals previsibles derivats del desplegament

del PGRI

Atesos els objectius propis del PGRI, els efectes i impactes mediambientals que es

projectaran sobre els espais fluvials del districte de conca fluvial de Catalunya com a

conseqüència de la seva execució seran previsibles i compatibles amb els objectius del

PGDCFC amb el que estarà absolutament coordinat.

Això no obstant, l‟avaluació ambiental del PGRI haurà d‟anar orientada en el sentit de:

(i) Analitzar i justificar la suficiència dels principis i criteris d‟ordenació dels espais

fluvials (zonificació) i gestió emprats, i valorar l‟idoneïtat i compatibilitat ambiental

de les propostes de mesures per a reduir danys a bens i persones, i en especial

les de tipus estructural.

(ii) Aquestes anàlisis i valoracions hauran de ser referides respecte l‟assoliment dels

objectius ambientals del PGDCFC i la correcta observança de la Directiva Marc

de l‟Aigua.

Partint d‟aquestes bases, són quatre els principals impactes negatius que es podrien

preveure com a conseqüència de l‟aplicació de les mesures previstes al PGRI:

Primer) Insuficient protecció física i ecològica dels espais fluvials com a

conseqüència d’una zonificació deficient o poc proteccionista des del

punt de vista ambiental. En cap cas seria derivada d‟actuació directa del

PGRI, sinó de restringir a fi de no actuar i partint de la base actual de l‟estat

del riu i zona inundable. És a dir, una bona projecció del pla en aquest àmbit

suposaria a priori en aquests aspectes una millora ambiental a efectes de

protecció d‟afeccions directes sobre l‟entorn fluvial.

En tot cas l‟absència de zonificació està clar que seria ambientalment una

alternativa pitjor i podria esdevenir un impacte directe amb la ocupació

d‟infraestructures, de vivendes i d‟activitats incompatibles amb el règim

hidràulic de les avingudes o de la configuració natural de l‟entorn fluvial

Segon) Disseny insuficient, o deficient, de les mesures de restauració fluvial,

tendents a la recuperació del comportament natural de les zones

inundables, així com dels seus valors ambientals associats. En ocasions

la restauració passa per alterar la secció fluvial actual, a fi de reproduir en la

mesura possible les mides d‟un passat recent (especialment en aquells espais

on aquesta es va reduir). A primer cop d‟ull pot semblar i és un impacte

directe sobre el medi, per tant un efecte negatiu, però la regulació del flux

hidràulic (amb menys energia) disminueix la velocitat de l‟aigua, disminueix

45


aca

_p

gri

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v3

.do

c

l‟erosió local i aleshores permet posteriorment l‟establiment o restabliment

dels hàbitats naturals potencials que pertocarien a la zona. Els nous hàbitats

serien més interessants, si bé, seria l‟impacte que podria en alguns casos

esdevenir un pas enrere en l‟etapa de la successió ecològica del domini

potencial cap a la seva maduresa i representació. A curt termini, la zona

tendirà a naturalitzar-se.

Tercer) Efectes negatius sobre l’estat ambiental de les masses d’aigua d’alguna

mesura estructural de protecció front inundacions. En aquest cas, si es

preveuen de fer estructures, serien només en aquells casos extrems, prenent

atenció a aspectes que permetin una integració i adequació d‟aquesta amb

l‟entorn natural. Avui dia l‟enginyeria, i les tècniques de restauració amb

bioenginyeria han de mostrar una nova forma de projecció d‟obres en els

entorns naturals. El supòsit d‟impacte, s‟entén que seria reduït i molt localitzat.

En tot cas, i com s‟ha dit, les possibles mesures estructurals es durien a terme

en entorns ja molt alterats i que en part no estan identificats com a masses

d‟aigua amb objectius ambientals específics. Tot i així, les mesures d‟una

forma o d‟altra esdevenen un impacte negatiu a través de la realització

d‟infraestructures i de la modificació a determinats comportaments hidràulics

més propers al seu estat natural.

Quart) Directrius de gestió d’espais fluvials per a fer front a inundacions poc

proteccionistes. Al PMH i per tant, incorporat a al PGRI, s‟inclouen unes

directrius generals a tenir en compte a l‟hora de valorar intervencions en els

espais fluvials de forma compatible amb els objectius ambientals

Cal tenir en compte a més, que serà en el Programa de mesures de l‟àmbit hidrològic del

districte de conca fluvial de Catalunya (PMH), que al tractar-se d‟un instrument de la

planificació hidrològica, on caldrà ajustar-se al que preveu l‟apartat 4.2. de l‟Annex IV

Contingut dels informes de sostenibilitat ambiental sobre les repercussions de plans i

programes del Reglament de la planificació hidrològica.

46


aca

_p

gri

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v3

.do

c

6.5 Descripció de les característiques físiques de les masses d’aigua

amb incidència del PGRI

El Pla de gestió de districte de conca fluvial de Catalunya descriu les masses d‟aigua i

avalua el seu estat actual, en compliment de la Directiva Marc de l‟Aigua. Aquestes masses

han de tendir a tenir un bon estat de conservació.

Pel caràcter dels trams ARPSI de zones on hi un risc elevat de danys (zones molt

antropitzades i urbanes) en general o estan catalogades com a “ masses fortament

modificades” o no estan identificades com a masses d‟aigua, i per tant, no tenen objectius

ambientals específics obligats per la Directiva Marc de l‟Aigua.

En tot cas, i per les que si estan identificades com a masses d‟aigua amb objectius associats

a assolir o a conservar, es tindrà especial cura en compatibilitzar les mesures amb els

objectius establerts.

6.6 Descripció del procediment de minimització d’impacte respecte les

mesures a escollir

Gran part de les mesures, com ara la identificació de les zones inundables i diferents espais

fluvials i determinació dels usos admissibles, tenen un clar i directe efecte de preservació

ambiental, tal i com s‟ha dit en els criteris ambientals estratègics de regulació i protecció de

l‟espai fluvial. És a dir, que la restricció d‟usos a les zones inundables és una mesura directa

del PGRI, i que va en la direcció de preservar l‟estat actual de l‟espai fluvial.

Pel que fa a les mesures estructurals a contemplar en el PGRI i tal com figura al PMH, es

deixa clar que en el procés de selecció es segueix un esquema basat en el principi de la

menor intervenció o envergadura i la més ambientalment compatible de les mesures

existents o aptes sobre el medi fluvial, tal com es veu en l‟apartat corresponent inclòs en el

PGRI.

En tot cas, pel que fa la tipologia, estructural o no de la mesura, s‟ha de seguir el següent

esquema de decisió, basat en la menor intervenció possible en els espais fluvials i el

respecte als seus valors ambientals:

47


aca

_p

gri

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v3

.do

c

Figura 8.- Arbre de decisió per a la definició d„actuacions estructurals. Font: PMH

En tot cas solament podran construir-se obres de defensa sobreelevades lateralment a les

lleres en la zona de flux preferent, quan protegeixin poblacions i infraestructures públiques

existents.

Un cop seguit el protocol definit en l‟apartat anterior, s‟ha d‟avaluar també quines possibles

afeccions poden provocar les mesures estructurals proposades a les masses d‟aigua

identificades d‟acord amb el que preveu la Directiva 2000/60/CE Marc de l‟Aigua (DMA).

Caldrà evitar que aquestes mesures deteriorin l‟estat de les masses d‟aigua, i en tot cas

aplicar metodologies d‟anàlisi cost benefici a l‟hora de planificar les actuacions a dur a

terme.

48


aca

_p

gri

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v3

.do

c

6.7 Indicadors ambientals i de seguiment del PGRI

En els trams ARPSI que coincideixin parcialment o totalment amb les masses d‟aigua, els

indicadors ambientals a emprar a fi de valorar la incidència del les actuacions derivades del

programa de mesures, seran els previstos en el PGDCFC pel que fa a l‟apartat de

restauració hidromorfològica de rius. Així mateix pel que fa a l‟àmbit costaner s‟empraran

indicadors suggerits per la Dirección General de Sostenibilidad de la Costa y el Mar.

Entre aquests es poden esmentar els següents:

o Km de cursos fluvials amb delimitació d‟espais fluvials

o Nombre de barreres eliminades

o Nombre de barreres adaptades

o Km de cursos fluvials connectats

o Km de cursos fluvials on es realitza restauració

o Nombre de defenses longitudinals identificades

o Km de cursos fluvials pendents de recuperació lleres antigues

o Km de lleres antigues recuperades

o Nombre d‟actuacions de manteniment i conservació de lleres

o Inversió anual en manteniment i conservació de lleres

o Km de noves obres costaneres (murs, dics, espigons, barreres mòbils

etc.)

o M3 de terrenys guanyats al mar mitjançant rebliments

o M3 de rebliments eliminats en maresmes i zones humides

o Ha de recuperació de zones humides costaneres

o Nombre d‟actuacions de replantació i reforestació costaneres

o Nombre de projectes de restauració costanera

o Km de costa objecte d‟actuació de restauració en ARPSI costanera

o Nombre de convenis /acords subscrits per a la restauració en ARPSI

costanera

o Inversió anual en restauració en ARPSI costanera

o M3 de sediments aportats a platges o dunes

o Nombre d‟esculls naturals rehabilitats

o Km d‟eliminació d‟estructures de defensa

o Nombre d‟actuacions de manteniment i conservació del litoral

o Inversió anual en manteniment i conservació del litoral

49


aca

_p

gri

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v3

.do

c

A més dels indicadors ambientals pròpiament dits s‟empraran també indicadors de gestió de

risc d‟inundació, com ara:

o Km de cursos fluvials amb delimitació de zones inundables

o Km de cursos fluvials amb disminució de la inundabilitat

o Km de costa amb cartografia de zones inundables

o Danys humans i materials esperats per tram ARPSI

o Municipis amb PAM aprovat

o Centres i establiments amb PAU aprovat

Les possibles incidències sobre els valors ambientals s‟avaluaran i seguiran en tot cas dins

del Programa de seguiment i control del PGDCFC.

6.8 Informe sobre la viabilitat econòmica de les mesures i alternatives

per a prevenir, reduir o pal·liar efectes negatius del PGRI

El PGRI, en el seu apartat de mesures, contempla un conjunt de partides econòmiques i

l‟atribució a cada impulsor (veure fitxes de mesures del PGRI).

6.9 Efectes sobre els riscos d’incidència sobre la protecció civil

La proposta d‟ordenació física dels espais fluvials i la regulació dels usos del sòl que esdevé

d‟aplicació de manera directa per aplicació de l‟article de l‟article 6 del Decret 305/2006, de

18 de juliol, pel qual s’aprova el reglament de la Llei d’urbanisme, tal i com es pot veure en

l‟apartat de “Criteris ambientals estratègics” posseeix un doble objectiu: (1) garantir la

protecció, conservació i millora dels espais hàbitats o ambients fluvials des del punt de vista

ecològic i paisatgístic i (2) minimitzar el risc d‟inundacions i el seus potencials danys sobre e

les persones, els béns i el medi ambient.

En tot cas atès que, d‟acord amb el que preveu el RDI, el PGRI es redacta coordinadament

amb les autoritats de Protecció Civil i s‟integraran en les mesures sobre la matèria que es

proposin, es considera que la incidència serà positiva.

En referència a aquest darrer objectiu, els impactes negatius previsibles en l‟elaboració i

execució del Pla poden ser únicament:

(i) La insuficiència de l‟abast territorial (àrea modelitzada), en el sentit que

hagin estat excloses de l‟estudi zones que requereixen d‟una urgent

regulació dels usos del sòl als efectes de minimitzar el risc d‟inundacions.

(ii) Una proposta insuficient, quant a l‟abast espacial de la delimitació de

zones inundables, com a conseqüència de deficiències en els estudis de

50


aca

_p

gri

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v3

.do

c

base, o com a efecte de l‟adopció de principis o criteris d‟ordenació i/o

d‟actuació incorrectes o deficients.

6.10 Incidència del pla sobre el canvi climàtic

Les mesures derivades de l‟aplicació del programa de mesures del PGRI no han de suposar

una incidència significativa sobre el canvi climàtic.

Si que, algunes de les mesures, com les derivades del subprograma de mesures de

restauració fluvial, hidrològic forestal i de drenatge sostenible així com les que dins del

subprograma de mesures d‟ordenació territorial i urbanisme fan referència a la delimitació

d‟espais fluvials i regulació dels usos admissibles en ells, han de tenir una incidència positiva

sobre els valors ambientals dels cursos fluvials i sobre el canvi climàtic i l‟adaptació i

mitigació.

El conjunt de mesures previstes de restauració fluvial, hidrològic forestal i de drenatge

sostenible han de tenir cada vegada més en compte les perspectives de canvi climàtic

(disponibilitat de recursos hídrics, increment dels fenòmens meteorològics extrems,

funcionalitat de la vegetació i el sòl com a embornals de carboni,...).

En sentit contrari, a llarg termini si que cal tenir en compte els possibles efectes del canvi

climàtic sobre el comportament, magnitud i freqüència dels episodis de precipitacions,

avingudes i inundacions. En definitiva l‟aplicació del PGRI pot contribuir a pal·liar els efectes

derivats de les conseqüències del canvi climàtic, a més estalviant l‟emissió de gasos

d‟efecte hivernacle en els processos de restauració d‟espais afectats per catàstrofes

hidrològiques.

51


aca

_p

gri

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v3

.do

c

7 RESUM DE L’ESTAT I ELS OBJECTIUS AMBIENTALS DE

LES MASSES D’AIGUA EN TRAMS AMB RISC POTENCIAL

SIGNIFICATIU D’INUNDACIÓ

D‟acord amb el que preveu l‟RDI, s‟inclou un resum de l‟estat i el compliment dels objectius

ambientals de les masses d‟aigua de cursos fluvials, que inclouen trams amb risc potencial

significatiu d‟inundació agrupades per ARPSI, obtingut a partir de la informació continguda

en el vigent PGDCFC i que actualment la seva revisió està en curs, adaptada als nous

paràmetres i legislació.

Dels 72 trams ARPSI, 54 pertanyen a cursos fluvials identificats com a masses d’aigua

catalogades al PGDCFC i 18 no estan inclosos en aquestes i, per tant, no disposen

d‟objectius ambientals específics.

Cal tenir en compte que en la revisió del PGDCFC, que s‟efectua en paral·lel a la formulació

del PGRI, es poden modificar alguns del objectius ambientals.

En tot cas, en el desenvolupament del PGRI caldrà ajustar-se a la informació ambiental

actualitzada de la que es disposi. Especialment, en la implantació de les mesures previstes

al seu programa de mesures i en la valoració i la justificació de les mesures estructurals.

En aquest sentit i de cara a la possible incidència de mesures previstes al PGRI sobre els

objectius ambientals, es tindrà en compte del PGDCFC, fonamentalment l‟estat i els

objectius biològics i concretament els hidromorfològics, més que l‟estat químic que no s‟ha

de veure alterat significativament per les actuacions a dur a terme.

A continuació es poden consultar l‟estat de les masses d‟aigua per a cada ARPSI fluvial

ordenades de nord a sud. Així mateix, per a un major detall, es poden consultar a la pàgina

web de l‟ACA al DOCUMENT IMPRESS 2013. Març 2014. Característiques de la

demarcació, anàlisi d‟impactes i pressions de l‟activitat humana, i anàlisi econòmica de l‟ús

de l‟aigua a les masses d‟aigua del districte de conca fluvial de Catalunya. Com ja s‟ha dit,

de cara a la compatibilitat entre possibles mesures de protecció front a inundacions en

general prevaldran els aspectes hidromorfològics dels trams ARPSI que siguin també

masses d‟aigua; cal, però, destacar que en gran part els trams ARPSI s‟inclouen en zones ja

fortament alterades i de caràcter urbà o periurbà, on els objectius ambientals estan molt

condicionats per aquestes característiques.

52


aca

_p

gri

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v3

.do

c

7.1 ARPSI de les conques de les rieres de Costa Brava nord

L‟estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de les conques de Costa Brava nord és:

Codi ACA Massa d'aigua Estat ecològic Estat químic Estat Termini

2300010 Riera de Valleta Bo Bo Bo 2021

2280010 Riera de Romanyac Mediocre Inferior a bo Dolent 2027

2240020 Rec Madral des de l'entrada als aiguamolls de l'Empordà fins al mar

Mediocre Bo Dolent 2021

2240010 Riera de Garriguella (Pedret) fins als aiguamolls de l'Empordà

Dades parcials

Dades parcials

Dades parcials

2021

Taula. 1. Estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de les conques de les rieres de Costa Brava nord. Font: IMPRESS 2013. Març 2014

7.2 ARPSI de la conca de la Muga i Mugueta

L‟estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de la conca de la Muga és:


2200010 Capçalera de la Muga fins a l'embassament de Boadella

Bo Inferior a bo Dolent 2027

2200020 Riu Arnera aigües amunt de Boadella Bo Inferior a bo Dolent 2027

2200030 La Muga entre l'embassament de Boadella i el Llobregat de la Muga

Dolent Bo Dolent 2027

2200040 Capçalera del Llobregat de la Muga fins al Ricardell


2200060 Riu Ricardell Bo Bo Bo 2021

2200070 Llobregat de la Muga des del Ricardell fins a la Muga

Mediocre Inferior a bo Dolent 2027

2200080 Conca de l'Orlina Bo Dades

parcials Bo 2021

2200090 La Muga des de la confluència del Llobregat de la Muga fins al mar

Deficient Inferior a bo Dolent 2027

2200100 Riu Manol i riera d'Àlguema Deficient Bo Dolent 2027

2200110 Riera de Figueres Dolent Inferior a bo Dolent 2027 OMR

Taula. 2. Estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de la conca de la Muga i Mugueta. Font: IMPRESS 2013. Març 2014

53


aca

_p

gri

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v3

.do

c

7.3 ARPSI de la conca del Fluvià

L‟estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de la conca del Fluvià és:

Codi ACA Massa d'aigua Estat

ecològic Estat químic Estat Termini

2100010 Capçalera del Fluvià fins a la

confluència amb el Gurn (Gurn inclòs)


2100020 El Fluvià entre el Gurn i la Riera de

Bianya Bo Inferior a bo Dolent 2027

2100030 Riera de Bianya i riera de Riudaura Mediocre Inferior a bo Dolent 2027

2100040 El Fluvià entre la riera de Bianya i el Llierca (inclosa la riera de Castellar)


2100060 El Fluvià des de la confluència del

Llierca fina al mar Mediocre Bo Dolent 2027

2100070 Conca del Llierca Mediocre Inferior a bo Dolent 2027

2100080 Riera de Borró Bo Bo Bo 2021

2100090 Riera de Junyell Bo Dades parcials Bo 2021

2100110 Conca del Ser Bo Bo Bo 2021

2100120 Riera de Sant Jaume Mediocre Dades parcials Dolent 2027

2100130 Rec Sirvent Dades

parcials Bo Dades parcials 2027 OMR

Taula. 3. Estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de la conca del Fluvià. Font: IMPRESS 2013. Març 2014

54


aca

_p

gri

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v3

.do

c

7.4 ARPSI de la conca del Ter-Daró

L‟estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de la conca del Ter-Daró és:


1900010 Capçalera del Daró fins a la confluència amb el torrent de la Marqueta (torrent de la Marqueta inclòs)

Molt bo Bo Bo 2021

1900020 El Daró entre el torrent de la Marqueta i el Rissec (tram urbà de la Bisbal)


1900030

Riu Daró des de la confluència del Rissec fins al mar, inclosos el Rissec, la riera de Rupià, la riera Grossa i el Torrent de la Revetlla


2000010 Capçalera del Ter fins a la confluència amb el Ritort (Ritort inclòs)

Bo Bo Bo 2021

2000020 El Ter entre el Ritort i el Freser Bo Bo Bo 2021

2000030 Capçalera del Freser fins a Campdevànol, inclosos el Rigard i el Segadell

Bo Bo Bo 2021

2000040 Riu Freser des de Campdevànol fins a la confluència amb el Ter

Bo Bo Bo 2021

2000050 Riu Merdàs Bo Bo Bo 2021

2000060 El Ter entre el Freser i la riera de Vallfogona Deficient Bo Dolent 2027

2000070 Riera de les Llosses Bo Bo Bo 2021

2000080 Riera de Vallfogona Molt bo Bo Bo 2021

2000090 El Ter entre la riera de Vallfogona fins el Ges Dolent Bo Dolent 2027

2000100 Riera de Sora Molt bo Bo Bo 2021

2000110 Riera de la Foradada Bo Bo Bo 2021

2000130 Capçalera del Ges fina a la confluència amb el Fornès (Fornès inclòs)

Molt bo Bo Bo 2021

2000140 El Ges des de la confluència del Fornès fins al Ter


2000150 El Ter entre el Ges i el Gurri Dolent Bo Dolent 2021

2000170 Capçalera de la riera de Sorreigs fins a Angelats (límit del PEIN)

Bo Bo Bo 2021

2000180 Riera de Sorreigs des d'Angelats (límit del PEIN) fins al Ter


2000190 Capçalera del Gurri fins a la confluència amb la riera de Tona

Mediocre Dades parcials Dolent 2027

55


aca

_p

gri

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v3

.do

c


2000195 Riu Gurri entre la riera de Tona i la riera de Rimentol, inclosos la riera de Tona, la conca del Mèder i la riera de Rimentol


2000200 Riu Gurri des de la confluència de la riera de Rimentol fins al Ter (inclòs el torrent de Folgueroles)


OMR

2000210 El Ter entre el Gurri i la cua de l'embassament de Sau


2000230 Riera de les Gorgues Bo Bo Bo 2021

2000240 Riera Major Molt bo Bo Bo 2021

2000250 Riera de Rupit Bo Bo Bo 2021

2000260 El Brugent Bo Bo Bo 2021

2000280 El Ter des del Pasteral fins a la confluència de l'Onyar

Deficient Bo Dolent 2027

2000290 Riera d'Osor Bo Inferior a bo Dolent 2027

OMR

2000300 Riera de Llèmena i riera de Canet Bo Bo Bo 2021

2000310 Torrent de Gàrrep Bo Bo Bo 2021

2000320 Riu Güell Bo Bo Bo 2021

2000330 Capçalera de l'Onyar fins a la confluència de la riera de Gotarra


2000340 Rieres de Gotarra, Verneda i Benaula Deficient Inferior a bo Dolent 2027

OMR

2000360

Riu Onyar des de la confluència de la riera de Gotarra fins a l'entrada al nucli urbà de Girona, incloses les rieres de Bugantó i de Celrà

Dolent Inferior a bo Dolent 2027

OMR

2000370 Riu Onyar a Girona Dolent Inferior a bo Dolent 2027

2000380 El Ter entre l'Onyar i el Terri Mediocre Inferior a bo Dolent 2027

2000390 Capçalera del Terri fins a la confluència del Revardit

Bo Bo Bo 2021

2000400 Riu Revardit Mediocre Bo Dolent 2027

2000410 Riu Terri des de la confluència del Revardit fins al Ter


2000420 El Ter des de la confluència del Terri fins a Flaçà


2000430 Riera de la Farga Bo Dades parcials Bo 2021

2000435 Riera de Sant Martí Bo Bo Bo 2021

2000440 Riera de Cinyana Bo Bo Bo 2021

2000460 El Ter des de Flaçà fins al mar Mediocre Bo Dolent 2027

Taula. 4. Estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de la conca del Ter-Daró. Font: IMPRESS 2013. Març 2014

56


aca

_p

gri

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v3

.do

c

7.5 ARPSI de les conques de les rieres de Cosa Brava sud

L‟estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de les conques de les rieres de Cosa Brava sud

és:

Codi ACA

Massa d'aigua Estat ecològic Estat químic Estat Termini

1800010 Riera d'Aubi Deficient Bo Dolent 2027

1700010 Capçalera de la riera de Calonge fins al límit del PEIN

bo Bo Bo 2021

1700020 Riera de Calonge des del límit del PEIN fins al mar

Bo Dades parcials Bo 2021

1600010 Capçalera del Ridaura fins a l'EDAR de Castell-Platja d'Aro

Molt bo Bo Bo 2021

1600020 Riu Ridaura des de l'EDAR de Castell-Platja d'Aro fins al mar


1500010 Capçaleres del sot de Verderes i la riera de Tossa fins a l'EDAR de Tossa de Mar

Bo Dades parcials Bo 2021

1500030 Riera de Tossa des de l'EDAR de Tossa de Mar fins al mar

Bo Bo Bo 2021

Taula. 5. Estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de les conques de les rieres de Costa Brava sud. Font: IMPRESS 2013. Març 2014

7.6 ARPSI de la conca la Tordera

L‟estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de la conca la Tordera és:


1400010 Capçalera de la Tordera fins a la resclosa de Viladecans

Bo Bo Bo 2021

1400030 La Tordera des de la resclosa de Viladecans fins a l'EDAR de Sant Celoni


1400040 Riera de Vallgorguina Bo Inferior a bo Bo 2021

1400060 La Tordera des de l'EDAR de Sant Celoni fins a la confluència de la riera d'Arbúcies


1400070 Capçalera de la riera de Gualba fins a la cua de l'embassament de Santa Fe

Bo Bo Bo 2021

1400080 Riera de Gualba des de la presa de Santa Fe fins a la Tordera


1400100 Riera de Fuirosos Bo Dades parcials Bo 2021

1400110 Riera de Breda Bo Inferior a bo Dolent 2027

57


aca

_p

gri

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v3

.do

c


1400130 Capçalera de la riera d'Arbúcies fins a la riera de Buixalleu (canvi de tipologia), inclosa la riera de la Pineda

Bo Bo Bo 2021

1400140 Tram baix de la riera d'Arbúcies Bo Inferior a bo Dolent 2027

1400150 La Tordera entre la riera d'Arbúcies i la riera de Santa Coloma


1400160 Capçalera de la riera de Santa Coloma fins a Santa Coloma de Farners


1400170 Riera Santa Coloma des de Santa Coloma fins a l'inici del tram inclòs a la Xarxa Natura 2000


1400180 Riera de l'Esparra Bo Dades parcials Bo 2021

1400190 Sèquia de Sils Deficient Inferior a bo Dolent 2027

1400200 El Reclar i riera de Pins Dolent Inferior a bo Dolent 2027

1400215 Riera de Santa Coloma des de l'inici del tram inclòs a la Xarxa Natura 2000 fins a la Tordera


1400220 Riera de Massanes Bo Dades parcials Bo 2021

1400230 La Tordera des de la confluència de la riera de Santa Coloma fins a la confluència de la riera de Vallmanya


1400240 La Tordera des de la confluència de la riera de Vallmanya fins al mar


Taula. 6. Estat de les masses d‟aigua de l‟ ARPSI de la conca de la Tordera. Font: IMPRESS 2013. Març 2014

7.7 ARPSI de les conques de les rieres del Maresme i rieres

Metropolitanes

L‟estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de les conques del Maresme i rieres

metropolitanes és:

Codi ACA

Massa d'aigua Estat


1351010 Riera de Pineda Bo Bo Bo 2021

1300010 Riera de Sant Pol Bo Dades parcials Bo 2021

1200010 Capçalera de la riera d'Argentona fins a la confluència de la riera d'Òrrius

Dades parcials

Dades parcials Dades

parcials 2027

1200020 Riera d'Argentona des de la confluència de la riera d'Òrrius fins al mar

Dades parcials


parcials 2021

Taula. 7. Estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de les conques de les rieres del Maresme i rieres Metropolitanes de Barcelona. Font: IMPRESS 2013. Març 2014

58


aca

_p

gri

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v3

.do

c

7.8 ARPSI de la conca del Besòs

L‟estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de la conca del Besòs és:


1100020 Capçalera del Congost fins a l'EDAR d'Aiguafreda


1100030 Riera d'Avencó Mediocre Inferior a bo Dolent 2027

1100040 Riu Congost des de l'EDAR d'Aiguafreda fins a l'EDAR de La Garriga


1100050 Riu Congost des de l'EDAR de la Garriga fins a la confluència amb la riera de Carbonell, riera de Carbonell inclosa


1100060 Riu Congost des de la confluència de la riera de Carbonell fins a la confluència amb el Mogent


OMR

1100070 Capçalera del Mogent fins a la potabilitzadora d'ATLL


1100080 Riu Mogent des de la potabilitzadora fins a l'EDAR de Vilanova del Vallès


1100100 Riera de Cànoves des de la presa de Vallforners fins al Mogent

Bo Bo Bo 2021

1100110 Riu Mogent des de l'EDAR de Vilanova del Vallès fins a la confluència amb el Congost


1100120 Capçalera del Tenes fins a la confluència del torrent del Villar (EDAR de Sant Feliu de Codines)

Bo Bo Bo 2021

1100140 Riu Tenes des de l'EDAR de Sant Feliu de Codines fins a l'EDAR de Santa Eulàlia de Ronçana


1100160 Riu Tenes des de l'EDAR de Santa Eulàlia de Ronçana fins a l'inici del tram endegat


1100170 Riu Tenes des de l'inici del tram endegat fins al Besòs, inclosa la riera Seca


1100180 El Besòs des de la confluència Congost-Mogent fins a la confluència del Ripoll


OMR

1100190 Capçalera de la riera de Caldes fins a l'EDAR de Caldes de Montbui

Bo Bo Bo 2021

59


aca

_p

gri

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v3

.do

c


1100200 Riera de Caldes des de l'EDAR de Caldes de Montbui fins al Besòs


1100205 Capçalera de la riera de Sentmenat fins a Sentmenat

Molt bo Inferior a bo Bo 2021

1100207 Riera de Sentmenat des de Sentmenat a la riera de Caldes


1100210 Riera Seca Dolent Bo Dolent 2027

1100220 Capçalera del Ripoll fins al límit del Parc de Sant Llorenç del Munt


1100230 Riu Ripoll des del límit del Parc de Sant Llorenç del Munt fins a l'EDAR de Castellar del Vallès


1100240 Riu Ripoll des de l' EDAR de Castellar del Vallès fins a l'EDAR de Sabadell


OMR

1100250 Riu Ripoll des de l'EDAR de Sabadell fins al Besòs


OMR

1100260 Riu Sec (Besòs) Dolent Inferior a bo Dolent 2027

OMR

1100280 Riera de Sant Cugat (Besòs) Bo Bo Bo 2021

1100300 El Besòs des de la confluència del Ripoll fins al mar


OMR

Taula. 8. Estat de les masses d‟aigua de l‟ ARPSI de la conca del Besòs. Font: IMPRESS 2013. Març 2014

7.9 ARPSI de la conca del Llobregat

L‟estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de la conca del Llobregat és:

Codi ACA


1000010 Capçaleres del Llobregat i l'Arija fins a la confluència entre tots dos

Molt bo Bo Bo 2021

1000020 El Llobregat entre l'Arija i el Bastareny


1000040 Riu Bastareny i riu de Gréixer

Bo Bo Bo 2021

1000050

El Llobregat des de la confluència del Bastareny fins a la cua de l'embassament de La Baells

Bo Bo Bo 2021

1000060 Riu de Saldes Bo Bo Bo 2021

60


aca

_p

gri

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v3

.do

c

Codi ACA


1000080 Riu de Peguera Molt bo Bo Bo 2021

1000090 Riu Merdançol i riera de Vilada

Bo Bo Bo 2021

1000110 El Llobregat des de la presa de La Baells fins a la Colònia Rosal


1000120 Riu Demetge Bo Bo Bo 2021

1000130 El Llobregat des de la Colònia Rosal fins a l'EDAR de Balsareny


1000140 Riera de la Portella Mediocre Bo Dolent 2027

1000160 Riera de Graugés Mediocre Bo Dolent 2021

1000170 Riera de la Riba Mediocre Bo Dolent 2021

1000180 Riera de Biure Mediocre Bo Dolent 2027

1000190 Riera de Clarà Mediocre Bo Dolent 2027

1000210 Capçalera de la riera de Merlès fins a la confluència del torrent de Regatell

Bo Bo Bo 2021

1000220 Riera de Merlès des de la confluència del torrent de Regatell fins al Llobregat

Bo Bo Bo 2021

1000230 Riera de Merola Bo Bo Bo 2021

1000240 Riera de Gaià Bo Bo Bo 2021

1000250 Riera del Mujal Mediocre Bo Dolent 2027

1000260 Riu de Cornet Mediocre Bo Dolent 2027

1000270

El Llobregat des de l'EDAR de Balsareny fins a la confluència de la riera Gavarresa


1000280

Capçalera de la riera Gavarresa fins a l'EDAR d'Avinyó, inclosa la riera de Segalers


1000310 Riera de Lluçanès Mediocre Bo Dolent 2027

1000320 Torrent d'Olost Mediocre Bo Dolent 2027

1000330 Riera de Basí Mediocre Bo Dolent 2027

1000340 Riera de Relat Dolent Bo Dolent 2027

1000350 Riera Gavarresa des de l'EDAR d'Avinyó fins al Llobregat, inclòs el riu Sec


1000360 Riera d'Oló Mediocre Bo Dolent 2021

1000380 Riera de Malrubí Bo Bo Bo 2021

1000400 El Llobregat entre la riera Gavarresa i el Cardener


61


aca

_p

gri

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v3

.do

c

Codi ACA


1000410 Riera de la Golarda i riera de Castellnou


1000430 Riera de Calders i riera del Marcet


1000440 Riu d'Or Mediocre Inferior a bo Dolent 2027 OMR

1000450 Riera de Mura i riera de Talamanca

Bo Bo Bo 2021

1000460 Riera de Santa Creu (o Mata-rodona)

Bo Bo Bo 2021

1000470 Capçalera del Cardener fins a la cua de l'embassament de la Llosa del Cavall


1000490

Capçalera de l'Aigua de Valls fins a la cua de l'embassament de la Llosa del Cavall

Bo Bo Bo 2021

1000500

Riu Cardener entre la presa de la Llosa del Cavall i la cua de l'embassament de Sant Ponç

Bo Bo Bo 2021

1000520 Riu Cardener des de la presa de Sant Ponç fins a l'EDAR de Cardona


1000530 Riu Negre Mediocre Bo Dolent 2027

1000540 Conca de l'Aigua d'Ora Bo Bo Bo 2021

1000560 Riera de Navel i rasa de l'Hospital


1000580 Riu Cardener des de l'abocament de Cardona fins a Súria


1000590 Torrent de Davins Bo Dades parcials Bo 2021

1000600 Riera de Salo Molt bo Bo Bo 2021

1000620 Riera de Coaner Molt bo Bo Bo 2021

1000630 Riera d'Hortons Mediocre Bo Dolent 2021

1000640 Riu Cardener des de Súria fins a l'EDAR de Manresa


1000650 Riera de Sant Cugat (Llobregat)


1000660 Riera de Bellver Mediocre Bo Dolent 2027

1000670 Riera de Fals Mediocre Bo Dolent 2021

1000680 Riera de Rajadell Deficient Bo Dolent 2021

1000690 Riera de Cornet Dolent Bo Dolent 2027

1000700 Riu Cardener des de l'EDAR de Manresa fins al


62


aca

_p

gri

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v3

.do

c

Codi ACA


Llobregat

1000710

El Llobregat des de la confluència del Cardener fins a l'EDAR de Monistrol de Montserrat


1000720 Riera de Rellinars Bo Bo Bo 2021

1000730 Riera de Marganell Bo Bo Bo 2021

1000740 El Llobregat des de l'EDAR de Monistrol fins a l'EDAR d'Abrera


1000750 Riera Magarola, riera de Masquefa i riera de can Dalmases (o torrent Mal)


1000760 El Llobregat des de l'EDAR d'Abrera fins a la confluència de l'Anoia


1000770 Riera del Morral del Molí i riera de Sant Jaume

Deficient Inferior a bo Dolent 2027 OMR

1000780 Conca alta de l'Anoia fins a Igualada


1000790

Riu Anoia des de l'entrada a Igualada fins a l'EDAR d'Igualada, inclosa la riera d'Òdena

Dolent Inferior a bo Dolent 2027 OMR

1000800

Riu Anoia des de l'EDAR d'Igualda fins a la confluència de la riera de Carme, inclosa la riera de Castellolí


1000810 Riera de Carme Bo Bo Bo 2021

1000820 Riu Anoia entre la riera de Carme i el riu de Bitlles

Deficient Inferior a bo Dolent 2027 OMR

1000830 Capçalera del riu de Bitlles fins a l'EDAR de Riudebitlles

Bo Bo Bo 2021

1000840 Riu de Bitlles des de l'EDAR de Riudebitlles fins a l'Anoia

Mediocre Inferior a bo Dolent 2027 OMR

1000850 Riu Anoia des de la confluència del riu de Bitlles fins al Llobregat


1000860 Riera de l'Avernó i torrent dels Brivons


1000870 Torrent de la Fontsanta Deficient Inferior a bo Dolent 2027 OMR

63


aca

_p

gri

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v3

.do

c

Codi ACA


1000880 El Llobregat entre l'Anoia i la riera de Rubí


1000890 Riera de Rubí i riera de les Arenes


1000900 El Llobregat des de la confluència de la riera de Rubí fins a Sant Joan Despí


1000910 Riera de Vallvidrera Bo Dades parcials Bo 2021

1000920 Riera de Rafamans Mediocre Bo Dolent 2027

1000930 Riera de Cervelló Dades parcials Dades parcials Dades parcials 2027

1000940 Riera de Torrelles Mediocre Inferior a bo Dolent 2027

1000950 El Llobregat des de Sant Joan Despí fins al mar


0950010 Riera de Sant Climent Dades parcials Dades parcials Dades parcials 2027

Taula. 9. Estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de la conca del Llobregat. Font: IMPRESS 2013. Març 2014

7.10 ARPSI de les conques de les rieres del Garraf

L‟estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de les conques de les rieres del Garraf és:

Codi ACA

Massa d'aigua Estat


0900010

Capçalera de la riera de Ribes (o riera de Begues) fins a la confluència de la riera de Vilafranca, incloses les rieres dels Vidrers, de Vilafranca i de Jafre

Dolent Dades parcials Dolent 2021

0900020 Riera de Ribes (o riera de Begues) des de la confluència de la riera de Vilafranca fins al mar

Dades parcials


parcials 2021

Taula. 10. Estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de les conques de les rieres del Garraf. Font: IMPRESS 2013. Març 2014

64


aca

_p

gri

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v3

.do

c

7.11 ARPSI de la conca del Foix

L‟estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de la conca del Foix és:


0800010 Capçalera del Foix fins a Sant Martí Sarroca

Bo Bo Bo 2021

0800020 El Foix i la riera de Pontons des de Sant Martí Sarroca fins a la confluència de la riera de Llitrà


0800030 Capçalera de la riera de Pontons fins a Sant Martí Sarroca

Bo Bo Bo 2021

0800040 Capçalera de la riera de Llitrà fins a l'EDAR de Vilafranca


0800050

El Foix des de la confluència de la riera de Llitrà fins a la cua de l'embassament de Foix, inclòs el tram baix de la riera de Llitrà des de l'EDAR de Vilafranca


0800060 Riera de Marmellar Dades parcials Inferior a bo Dades

parcials 2027

0800080 El Foix des de la presa de Foix fins al mar

Deficient Bo Dolent 2027 OMR

Taula. 11. Estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de la conca del Foix. Font: IMPRESS 2013. Març 2014

7.12 ARPSI de les conques de les rieres de Tarragona nord i

centre

L‟estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de les conques de Tarragona nord i centre és:


0700010 Conca de la riera de la Bisbal


Taula. 12. Estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de les conques de les rieres de Tarragona nord i centre. Font: IMPRESS 2013. Març 2014

65


aca

_p

gri

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v3

.do

c

7.13 ARPSI de la conca del Gaià

L‟estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de la conca del Gaià és:


0600010 Capçalera del Gaià fins a Pontils, inclòs el riu de Boix


0600020 El Gaià des de Pontils a la cua de l'embassament del Catllar

Bo Bo Bo 2021

0600030 Torrent de Rupit Molt bo Bo Bo 2021

0600040 Torrent de Rubió Bo Bo Bo 2021

0600050 Torrent de les Pinetelles (o barranc de Pedrafita)

Dades parcials Dades parcials Dades

parcials 2021

0600055 Torrent del Còdol Dades parcials Dades parcials Dades

parcials 2027

0600070 El Gaià des de la presa del Catllar fins al mar


parcials 2027

0600075 Barranc de Salomó Dades parcials Dades parcials Dades

parcials 2027

Taula. 13. Estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de la conca del Gaià Font: IMPRESS 2013. Març 2014

7.14 ARPSI de la conca del Francolí

L‟estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de la conca del Francolí és:


0500010 Capçalera del Francolí fins a la confluència amb el riu Sec


0500020 Riu Sec (Francolí) Dades

parcials Dades parcials

Dades parcials

2027

0500030 El Francolí entre el riu Sec i el riu d'Anguera


0500040 Conca del riu d'Anguera Bo Inferior a bo Bo 2021

0500050 El Francolí entre el riu d'Anguera i el Brugent

Bo Bo Bo 2021

0500060 Riu Brugent Bo Bo Bo 2021

0500070 El Francolí entre el Brugent i el torrent del Puig

Molt bo Bo Bo 2027 OMR

0500080 Torrent del Puig Deficient Inferior a bo Dolent 2021

0500090 El Francolí entre el torrent del Puig i la riera de la Selva

Bo Bo Bo 2027 OMR

0500100 Torrent de Vallmoll Mediocre Inferior a bo Dolent 2021

66


aca

_p

gri

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v3

.do

c


0500110 Capçalera de la Glorieta fins a l'EDAR d'Alcover

Molt bo Bo Bo 2021

0500120 Riu Glorieta des de l'EDAR d'Alcover fins al Francolí


0500130 Riera de la Selva Dades

parcials Dades parcials

Dades parcials

2021

0500140 El Francolí des de la confluència de la riera de la Selva fins al mar

Bo Bo Bo 2027

0500145 Barranc dels Garidells Mediocre Bo Dolent 2021

Taula. 14. Estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de la conca del Francolí Font: IMPRESS 2013. Març 2014

7.15 ARPSI de les conques de les rieres Meridionals i rieres del

Montsià

L‟estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de les conques de les rieres meridionals i rieres

del Montsià és:


0450010 Riera de Boella i rasa del Mas de Sostres


0400010 Riera de Riudoms Mediocre Inferior a bo Dolent 2027 OMR

0300010 Riera d'Alforja i riera de Riudecols


0200030 Riudecanyes des de la presa de Riudecanyes fins al mar


parcials 2027 OMR

0100010 Riu de Llastres i barranc de Santa Marina

Bo Inferior a bo Dolent 2027 OMR

0050010 Barranc del Torrent del Pi


parcials 2021

0030010 Barranc de l'Estany Dades parcials Dades parcials Dades

parcials 2021

Taula. 15. Estat de les masses d‟aigua de l‟ARPSI de les conques les rieres meridionals i rieres del Montsià. Font: IMPRESS 2013. Març 2014

67


aca

_p

gri

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v3

.do

c

8 OBJECTIUS AMBIENTALS

Els PEF, que sustenten el PGRI, persegueixen l‟objectiu general de reduir els danys per

episodis d‟inundació, d‟acord amb el RDI, i avançar en la resolució i ordenació dels diferents

conflictes hidràulics, socials i ambientals dels espais fluvials. Metodològicament parlant,

aquest avenç passa per obtenir una diagnosi referida a l‟estat actual de la xarxa fluvial

principal de les conques estudiades en les seves diferents dimensions, així com pel

plantejament i proposició de solucions de caràcter integral.

Més concretament i pel que fa a la resolució dels conflictes ambientals i a la millora dels

sistemes naturals fluvials, amb els PEF es pretén avançar en l‟objectiu general, marcat per

la DMA, de mantenir, o de recuperar, segons correspongui, el “bon estat ecològic” o en el

seu cas el “bon potencial ecològic”de les masses d‟aigua que queden compreses en l‟àmbit

de les conques estudiades. Aquest avenç a assolir a través dels PEF en la conservació dels

espais fluvials, si bé ateny a la totalitat de factors ambientals que influeixen en l‟estat

ecològic dels hàbitats fluvials, haurà de produir-se prioritàriament en la resolució i millora

dels aspectes referits a la ordenació física de l‟espai i a la integritat estructural dels hàbitats

(dels espais fluvials).

En concordança amb això, són objectius ambientals dels PEF:

Determinar els cabals de disseny de les conques a estudiar i planificar i delimitar

les zones inundables per a diferents períodes de retorn. D‟aquesta manera

s‟estableixen cabals d‟avinguda normalitzats i cotes dels nivells d‟aigua, que

facilitaran posteriors estudis d‟àmbit local i serviran per a la ordenació i delimitació

física dels espais fluvials.

Avaluar l‟estat ecològic dels ecosistemes fluvials tenint en compte les seves

condicions de referència. Aquesta avaluació, a banda d‟aportar una diagnosi referida

a les problemàtiques ambientals existents, permet fixar l‟estat inicial o escenari de

partida.

Zonificar l‟espai fluvial d‟acord amb l‟article 6 del Decret 305/2006, de 18 de

juliol, pel qual s’aprova el reglament de la Llei d’urbanisme, i en atenció a la

funcionalitat i dinàmiques ecològiques i al comportament hidràulic de la xarxa fluvial,

per tal de:

− Incrementar el valor lúdic de l‟espai fluvial en trams concrets de forta afluència

social i propers a nuclis urbans i molt freqüentats, mitjançant la conservació

de franges funcionals de ribera per a la recuperació i millora.

− Recuperar aquelles zones inundables que permetin la laminació d‟avingudes,

minvant d'aquesta manera les afeccions a les zones consolidades i permetent

diversificar i millorar els ecosistemes aquàtics. Cal indicar que aquesta és una

de les mesures destacades que ha d‟incloure el PGRI d‟acord amb el que

preveu el RDI.

68


aca

_p

gri

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v3

.do

c

− Definir, en els trams ocupats per usos agrícoles, industrials o residencials,

unes franges mínimes de preservació i/o recuperació de la coberta vegetal

ripària pròpia del sistema, modificant i ordenant, si s‟escau, la seva actual

ocupació i explotació.

Plantejar un conjunt de mesures, convenientment valorades, orientades a

resoldre els problemes detectats als diferents àmbits, establint i concretant els criteris

de priorització d'objectius, sempre a través de la interrelació entre les actuacions

proposades, i optant per aquelles que aportin solucions integradores i que assoleixin

el màxim grau de satisfacció dels diferents objectius perseguits i amb total respecte

al principi de la menor intervenció possible sobre els ecosistemes aquàtics i de

ribera:

− Propostes de mesures de gestió, ordenació i restauració fluvial que permetin

avançar en la recuperació ecològica integral dels sistemes riparis d‟acord amb

la filosofia, preceptes i continguts derivats tant de la DMA com de la DI i d‟un

nou model de gestió integral de la conca.

− La inclusió d‟aquelles mesures de gestió, complementàries a les estructurals,

necessàries per a assolir els objectius establerts (actuacions administratives,

estudis específics, manteniment d‟infraestructures, gestió del risc, inclusió

d‟espais en figures legals de protecció, etc.).

Definir els criteris de gestió i intervenció:

− Establiment d‟uns criteris d'actuació a l‟espai fluvial basats en els principis

generals de mínima intervenció possible en el medi i de preservació i gestió

adequada dels ecosistemes aquàtics.

− Definició de les recomanacions i directrius a incorporar en el disseny

d‟actuacions i projectes que afectin a la xarxa fluvial principal i secundària, per

tal que aquestes no contribueixin a la generació de nous conflictes ambientals

i/o hidràulics.

− Sensibilitzar, informar i conscienciar, a la població i ens locals per, a partir del

coneixement obtingut amb la informació elaborada, realitzar els plans i

programes escaients per reduir la vulnerabilitat dels bens i les persones i

millorar l‟estat ecològic dels espais fluvials.

69


aca

_p

gri

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v3

.do

c

9 PROGRAMA DE SEGUIMENT DEL PGRI VINCULAT AL

PROGRAMA DE SEGUIMENT DEL PGDFC

En tot cas, i sense perjudici de les valoracions ambientals que correspongui de realitzar

durant el procés d‟avaluació ambiental estratègica, es considera que els manaments de les

normatives respectives i l‟obligació de coordinació entre el PGRI i el PGDCFC, garanteixen

la compatibilitat ambiental d‟aquest preceptiu Pla, que en tot cas millora la protecció sobre el

domini públic hidràulic (DPH) i els ecosistemes associats.

Les mesures estructurals previstes seran molt poques, centrades especialment en lleres i

contorns de trams urbans, espais ja molt modificats i que fins i tot en alguns casos no són

masses d‟aigua identificades com a tal o caracteritzades com a “ fortament modificades “

d‟acord amb les prescripcions contingudes a la Directiva Marc de l‟Aigua, i que responen a

principis de sostenibilitat, no es preveuen doncs evolucions negatives sobre les

característiques ambientals de les zones afectades.

Cal també tenir en compte que les mesures derivades del subprograma de mesures de

restauració fluvial, hidrològic forestal i de drenatge sostenible, que estableixen mesures

tendents a la recuperació del comportament natural de les zones inundables, així com dels

seus valors ambientals associats, així com les que dins del subprograma de mesures

d‟ordenació territorial i urbanisme fan referència a la delimitació d‟espais fluvials i regulació

dels usos admissibles en ells, han de tenir una incidència positiva sobre els valors

ambientals dels cursos fluvials.

En tot cas els efectes previstos, a efectes de programa de seguiment del PGRI s‟avaluarà

dins del Programa de seguiment i control derivats de l‟aplicació de la Directiva Marc de

l‟Aigua i del desenvolupament del PGDCFC.

10 PARTICIPACIÓ PÚBLICA I CONSULTA A ADMINISTRACIONS

10.1 Marc legal d’aplicació

L‟Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha establert les polítiques i accions de participació

ciutadana i la coordinació interadministrativa com a elements prioritaris i definitoris de la

seva actuació en la totalitat dels àmbits sobre els quals interacciona amb el territori.

Més enllà d‟aquesta voluntat que inspira la manera de fer de l‟ACA, la planificació de la

gestió del risc d‟inundacions es troba afectada per diferents normatives que apel·len també a

la necessitat d‟establir eines i instruments de participació pública (ciutadana), i de consulta a

d‟altres administracions amb competències sobre el medi ambient i la gestió dels riscos

naturals. Es tracta bàsicament dels següents textos normatius:

70


aca

_p

gri

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v3

.do

c

La Directiva 2000/60/CE aprovada pel Parlament Europeu i el Consell el 23 d’octubre

de 2000, i publicada al DOCE el 22 de desembre de 2000 (2000/60/CE),

transposada2 ja a l'ordenament jurídic estatal, i què promou la informació i consulta

públiques, advertint expressament de la necessitat de fer-ho en qualsevol aspecte

que concerneixi a l‟aplicació i desplegament dels seus preceptes i efectes: “Article 14.

Informació i consultes públiques. Els Estats membres fomentaran la participació activa de totes les parts

interessades en l’aplicació de la present Directiva [...]”

La Llei 9/2006, de 28 d’abril (en transposició de Directiva 2001/42/CEE) que, en

l‟àmbit del procediment d‟avaluació ambiental estratègica, prescriu l‟obligatorietat de

“celebrar consultes” (article 7.1.b) així com de publicitar la informació referida a

l‟aprovació del Pla o programa (article 7.1.e), concretant aquests imperatius, pel

demés, a través del seu article novè, desè i catorzè.

La Llei 27/2006, de 18 de juliol, per la qual es regulen els drets d’accés a la

informació, de participació pública i d’accés a la justícia en matèria de medi ambient

(en transposició de les Directives europees 2003/4/CE i 2003/35/CE), regula en un

sentit més ampli aquests aspectes (d‟altra banda “objecte principal” de la llei -d‟acord

amb el seu article primer-) , això és, (i) Accedir a la informació ambiental que obri en

poder de les administracions públiques, (ii) i a participar en els processos de presa

de decisions en aquells assumptes que afectin, directa o indirectament, el medi

ambient.

El Reial decret 903/2010, de 9 de juliol, d‟avaluació i gestió de riscos d‟inundació, en

el que s‟estableixen els preceptius períodes de consulta o informació pública en cada

una de les fases d‟implantació de la Di i que en el cas concret del PGRI es concreta

en un període mínim de tres mesos d‟informació pública.

10.2 Proposta d’administracions a consultar el PGRI

Els efectes que sobre el medi ambient i envers la gestió dels riscos naturals (inundacions i

incendis) exercirà, eventualment, la planificació dels espais fluvials de les conques

Catalunya, dependran en darrer terme del caràcter i naturalesa de les directrius i criteris de

planificació i gestió que siguin adoptades.

Precisament per aquest motiu, des del mateix inici de l‟elaboració dels PEF, com a

documents tècnics de base de cara la formulació del actual PGRI, l‟any 2000, i fins

2 La Directiva Marc de l‟Aigua (2000/60/CE) s‟ha transposat a la normativa estatal mitjançant la modificació de la Llei 46/1999, i

el text refós de la Llei d‟Aigües 1/2001 de 20 de juliol, per l‟Article 129 de la Llei 62/2003 de 30 de desembre, de mesures

fiscals, administratives i de l‟ordre social (BOE núm. 313, de 31 de desembre de 2003).

El concepte d‟Estat Ecològic, que és introduït pel text normatiu de la Directiva Marc de l‟Aigua, sorgeix com a element clau de

mesura per a l‟anàlisi de la qualitat dels sistemes aquàtics i la seva gestió, on s‟integra una visió del seu estat de salut (una

expressió de l‟estructura i funcionament dels ecosistemes). Aquest concepte apareix a la legislació catalana sobre aigua (Llei

6/1999), i el text refós de la legislació en matèria d‟aigües de Catalunya (Decret Legislatiu 3/2003 de 4 de novembre).

71


aca

_p

gri

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v3

.do

c

l‟actualitat, la totalitat d‟aquests aspectes s‟han vingut debatent i consensuant amb les

diferents administracions que, directa o indirectament, poden ésser considerades

“afectades”3 en els termes previstos per l‟article 9 de la llei 9/2006 i molt especialment les

competents en matèries d‟ordenació del territori, urbanisme, protecció civil i medi ambient.

La participació i coordinació s‟ha fet efectiva mitjançant l‟intercanvi continuat d‟informació

mitjançant fòrums i mecanismes diversos, entre els quals destaquen, per la seva freqüència i

intensitat, les reunions de treball amb les administracions més directament “afectades”, i la

participació comuna en debats de fons tècnic desenvolupats en el si de jornades diverses.

10.2.1 Participació i coordinació Interadministrativa

D‟acord amb l‟ampli abast territorial, i atès que la planificació de la gestió del risc d‟inundació

influeix tant sobre l‟ordenació dels usos del sòl, com sobre aspectes de gestió de protecció

civil i de medi ambient, ha estat necessari coordinar-se i fer partícips a diverses

administracions i organismes.

Les administracions més significatives a consultar i amb les quals cal coordinar-se, els

principals aspectes pels quals es consideren afectades es mostren a la taula següent:

ÀMBIT ADMINISTRACIÓ COMPETENT O ENTITAT INTERESSADA

Protecció civil

Direcció General de Protecció Civil, Departament d’Interior, Generalitat de Catalunya.

Ordenació del territori i urbanisme Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme,

Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya

Ordenació i gestió del Domini Públic Marítim Terrestre

Direcció General de Sostenibilitat de la Costa i del Mar, Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, Administració General de l’Estat.

Avaluació ambiental estratègica (article 26.1.a, Decret 289/2006)

Direcció General de Polítiques Ambientals Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya

Meteorologia Servei Meteorològic de Catalunya, Departament de Territori i

Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya.

Medi ambient Direcció General de Polítiques ambientals, Departament de

Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya.

Medi Natural Direcció General de Medi Natural i Biodiversitat, Departament

d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Generalitat de Catalunya

3 “ [...] es consideraran administracions públiques afectades, exclusivament als efectes d’aquesta llei, aquelles que tenen

competències específiques en les següents matèries: biodiversitat, població, salut humana, fauna, flora, gea, aigua, aire,

factors climàtics, bens materials, patrimoni cultural, inclòs el patrimoni històric, paisatge, l’ordenació del territori i l’urbanisme”.

72


aca

_p

gri

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v3

.do

c


Canvi climàtic Oficina del canvi climàtic, Departament de Territori i Sostenibilitat,

Generalitat de Catalunya

Riscos geològics - Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya

Interessos municipals representats pels ens local d’acord amb competències conferides en virtut de l’Estatut d’autonomia de Cat., de la Llei 7/1985 Reguladora de les bases del règim local de Cat., i de Llei 8/1997, de 15 d’abril Municipal i de règim local de Cat.

Federació de Municipis de Catalunya

Associació Catalana de Municipis

Diputació de Girona

Diputació de Barcelona

Diputació de Tarragona

Entitats locals supramunicipals amb Interessos en el cicle de l’aigua o espais fluvials

Àrea Metropolitana de Barcelona

Consorci de Defensa de la Conca del Riu Besòs

Consorci de la Costa Brava

Consorci de Medi Ambient i Salut Pública SIGMA

Promotors de grans infraestructures públiques que poden interferir zones inundables

Direcció General d’Infraestructures de Mobilitat Terrestre. Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya

Demarcación de Carreteras del Estado en Cataluña. Ministerio de Fomento, Administració General de l’Estat

Sociedad Estatal de Infraestucturas del Transporte Terrestre. Ministerio de Fomento, Administració General de l’Estat

Assegurances Consorcio de Compensación de Seguros

Entidad Estatal de Seguros Agrarios

Entitats interessades en les fases prèvies no incloses en apartats anteriors

Consell Comarcal de la Selva

Consell Comarcal del Maresme

Consell Comarcal de Vallès Oriental

Consell Comarcal del Pla de l’Estany

Consell Comarcal del Baix Llobregat

Consell Comarcal de l’Alt Penedès

Consell Comarcal de la Selva

Consell Comarcal del Baix Empordà

Consell Comarcal de la Garrotxa

Consell Comarcal del Gironès

Consell Comarcal d’Osona

Consell Comarcal de l’Anoia

Consorci del Ter

Consorci mediambiental de la Selva

Comunitat de municipis de la Vall del Llémena

Consorci de l’Estany de Banyoles

Consorci de les vies verdes de Girona

Mancomunitat intermunicipal de la conca de l’Onyar

73


aca

_p

gri

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v3

.do

c


Mancomunitat intermunicipal el Gironès

Mancomunitat intermunicipal

Mancomunitat de municipis de l’Alt Penedès

Comunitat d’Usuaris d’Aigües del Delta del Riu Llobregat

Comunitat d’Usuaris d’Aigües Subterrànies de la Cubeta d’Abrera

Centre de la Propietat Forestal

Consorci Forestal de Catalunya

Institut Català Agrícola Sant Isidre

Martorell Viu

Taula. 16. Relació de les administracions més significatives a consultar i amb les quals cal coordinar-se. Font: Elaboració pròpia

10.3 Proposta de consulta pública

Tot el procés d‟implantació de la DI i el RDI ve acompanyat d‟un intens treball d‟elaboració

de documents i mapes que, en tot moment i en tant estan ja validats, es van posant a

disposició pública fàcilment consultables des de la web de l‟ACA a través de la pestanya

directa del Pla de gestió del risc d’inundacions (PGRI) o mitjançant les de temàtica referida a

gestió del medi-espais fluvials. Un cop dins la web, són consultables tota la documentació

del PGRI:

En tot cas tant el PGRI com el seu EAE es sotmetran específicament a les preceptives

consultes públiques d‟acord amb les normatives d‟avaluació i gestió del risc d‟inundació i

d‟avaluació ambiental estratègica de plans i programes.

10.4 Participació pública

Tota la problemàtica de l‟avaluació i gestió del risc d‟inundació que recull el PGRI serà

discutida dins dels processos de participació pública derivats del PGDCFC i per tant a més

dels procediments institucionals i formals de consulta i informació pública, es desenvoluparà

la participació pública activa de tots aquells agents que ho desitgin.

11 DESCRIPCIÓ I AVALUACIÓ D’ALTERNATIVES DEL PGRI

En aquest cas l‟alternativa 0, és a dir el no formular el PGRI, no és una alternativa a

considerar atès que tant el Reial decret 903/2010 d‟avaluació i gestió del risc d‟inundacions

(RDI), que transposa la Directiva 2007/60 relativa a l‟avaluació i gestió dels riscs d‟inundació

(DI) contemplen l‟obligatorietat de la seva redacció.

La no formulació del PGRI significaria l‟acceptació d‟uns riscos de danys humans,

econòmics i ambientals no assumibles.

74


aca

_p

gri

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v3

.do

c

Per tant aquest document no proposa diferents alternatives sinó una sola alternativa

condicionada a l’execució o no de les mesures especifiques i concretes en funció de

cada situació.

Un cop acceptat que cal disposar d‟un PGRI, i clarament emmarcats pels

condicionaments de disponibilitats pressupostàries, les diverses alternatives

passarien per la diferent valoració donar a les mesures estructurals i a les no

estructurals basades en la gestió del risc i la seva compatibilitat ambiental. Les

mesures estructurals estaran a més, com preveu el RDI, justificades mitjançant anàlisi

cost benefici. En tot cas s‟adoptaran mesures, preveient en cada cas un ordre de grau

d‟impacte de cara a escollir l‟alternativa que menys impacte provoqués.

12 JUSTIFICACIÓ DE L’ALTERNATIVA ESCOLLIDA

En aquest sentit, i interpretant l‟esperit tant de la DI com del Real Decreto 903/2010, de 9 de

julio, de evaluación y gestión de riesgos de inundación i de la Directiva Marc de l‟Aigua,

s‟opta per donar prioritat a les mesures no estructurals bassades en la gestió del risc i

reservar les estructurals per a trams amb greus afeccions a zones urbanes o infraestructures

i serveis on no siguin suficients les primeres.

La determinació de la zonificació derivada d‟actuació directa del PGRI, en un primer ordre

parteix d‟una base d‟ordenació d‟activitats i usos, la qual esdevé restrictiva en el sentit de la

modificació o ocupació de zones inundables del sistema fluvial. Aquesta opció, suposa una

millora ambiental, doncs el propi desenvolupament del pla és una mesura positiva per a la

conservació dels espais fluvials. En cas contrari, de no zonificar en funció del risc suposaria

contràriament un probable efecte negatiu en el marc dels espais fluvials o a les seves àrees

d‟extensió de les avingudes.

La restauració fluvial, tendents a la recuperació del comportament natural de les zones

inundables, així com dels seus valors ambientals associats a priori podria suposar en alguns

casos un impacte negatiu, si bé és un impacte moderat assumible a raó que persegueix la

reproducció (en la mesura possible) per exemple de les mides d‟un passat recent de la llera

(especialment en aquells espais on aquesta es va reduir). La regulació del flux hidràulic

(amb menys energia) disminueix la velocitat de l‟aigua, disminueix l‟erosió i aleshores

permet posteriorment l‟establiment dels hàbitats naturals potencials que pertocarien a la

zona.

En quan a efectes negatius, si es preveuen de construir estructures, serien en aquells casos

extrems, prenent atenció a aspectes que permetin una integració i adequació d‟aquesta amb

l‟entorn natural. Avui dia l‟enginyeria i les tècniques de restauració amb bioenginyeria han de

mostrar una nova forma de projecció d‟obres en els entorns naturals.

75


aca

_p

gri

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v3

.do

c

Així a l‟hora de seleccionar i justificar les mesures que poden tenir més impacte, i com ja

s‟ha recollit anteriorment, s‟adoptarà l‟esquema seqüencial de decisió a fi de prioritzar la

menor incidència possible sobre els espais fluvials i els seus valors ambientals:

En tot cas aquestes possibles actuacions estructurals es sotmetran a una anàlisi cost

benefici que justifiqui adequadament la seva adopció i s‟avaluarà la possible incidència

sobre objectius ambientals i espais naturals que tinguin figures de protecció.

Els efectes previstos, a efectes de programa de seguiment del PGRI s‟avaluarà dins del

Programa de seguiment i control derivats de l‟aplicació de la Directiva Marc de l‟Aigua i del

desenvolupament del PGDCFC. La tramitació del PGRI i la revisió del PGDCFC s‟efectuarà

de forma coordinada.

A fi de formular les consultes que complementen l‟estudi ambiental estratègic, consulteu els

documents continguts a la web de l‟ACA.

76


aca

_p

gri

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v3

.do

c

Annex

13 RESUM NO TÈCNIC DEL PLA DE GESTIÓ DEL RISC

D’INUNDACIÓ DEL DISTRICTE DE CONCA FLUVIAL DE

CATALUNYA (PGRI)

13.1 Objectiu del resum no tècnic

L‟objectiu d‟aquest apartat és el de fer comprensible de forma fàcil i entenedora al

conjunt de la ciutadania el contingut de l’Estudi Ambiental Estratègic del Pla de

Gestió del Risc d’Inundació del districte de conca fluvial de Catalunya (d‟ara en

endavant PGRI).

Aquest Pla es redacta d‟acord amb les exigències establertes en la normativa vigent

sobre avaluació i gestió del risc d’inundacions i en coordinació i col·laboració

amb els organismes competents en matèria de protecció civil, ordenació territorial i

urbanisme, medi natural, costes, meteorologia, assegurances i d‟altres vinculades.

13.2 Objectius del PGRI

L‟objectiu principal del PGRI és recollir les mesures necessàries per aconseguir que

no s„incrementi el risc d'inundació local existent actualment.

Alhora, en la mesura possible, que es reduís en aquelles Àrees de Risc Potencial

Significatiu d‟Inundació (ARPSI) identificades durant el procés d‟avaluació preliminar

del risc d‟inundació.

Aquestes àrees son detallades als mapes de perillositat i risc d‟inundació fets

prèviament i resten a disposició de consulta pública per a tothom que vulgui.

77


aca

_p

gri

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v3

.do

c

13.3 Àmbit d’abast del PGRI

L‟àmbit d‟estudi del present Pla correspon exactament a la demarcació del “districte

conca fluvial de Catalunya” o conques internes, és a dir cursos fluvials que discorren

integrament per Catalunya, que és on l‟ACA exerceix les plenes competències

d‟Administració hidràulica de Catalunya. Per tant, aquest pla no fa abast a les

conques de l‟Ebre i afluents de Catalunya.

En concret, s‟han definit les 16 àrees ARPSI següents:

ARPSI de les conques de les rieres de Costa Brava nord

ARPSI de la conca de la Muga

ARPSI de la conca del Fluvià

ARPSI de la conca del Ter

ARPSI de les conques de de les rieres de Cosa Brava sud

ARPSI de la conca la Tordera

ARPSI de les conques del Maresme i rieres Metropolitanes

ARPSI de la conca del Besòs

ARPSI de la conca del Llobregat

ARPSI de les conques de les rieres del Garraf

ARPSI de la conca del Foix

ARPSI de les conques de les rieres de Tarragona nord i centre

ARPSI de la conca del Gaià

ARPSI de la conca del Francolí

ARPSI de les conques de les rieres Meridionals i rieres del Montsià

ARPSI costaneres

En total s‟han establerts objectius personalitzats per a cada una de les 16 àrees

ARPSI.

A fi de garantir la compatibilitat entre els objectius de gestió del risc i els ambientals,

el PGRI recull també un resum de l‟estat i objectius ambientals de les masses

d‟aigua que inclouen trams d‟Àrees de Risc Potencial Significatiu d‟Inundació. Els

objectius han de partir de la base de ser respectuosos amb l‟estat ambiental.

78


aca

_p

gri

20

15

_ca_

04

C_e

stu

di_

am

bie

nta

l_e

str

ate

gic

_v3

.do

c

13.4 Aspectes executius del PGRI

El pla, d‟acord amb Reial Decret que transposa la corresponent Directiva d‟avaluació

i gestió del risc d‟inundació, s‟ha d‟aprovar abans del 22 de desembre de 2015 i té

una vigència de 6 anys fins al següent cicle de planificació.

El PGRI es sotmetrà a informació pública durant un període mínim de tres mesos

dins del marc del procés d‟avaluació ambiental estratègica i s‟haurà d‟elevar al

Govern de l‟Estat, (amb previs informes del Consejo Nacional del Agua i de la

Comisión Nacional de Protección Civil) que procedirà a la seva posterior aprovació.

El PGRI es complementa amb els següents annexes: Mapes, Programa de mesures,

Llistat d‟autoritats competents i Resum dels processos d‟informació pública i els seus

resultats.

13.5 Relació amb altres plans i programes similars

El PGRI està molt relacionat i es coordina profundament amb el Pla de gestió dels

districte de conca fluvial de Catalunya, que emana de l‟aplicació de la Directiva Marc

de l‟Aigua, el Pla especial d‟emergències per inundacions de Catalunya (INUNCAT) i

plans i programes de protecció d‟espais d‟interès natural.

13.6 Sumari d’informació ambiental

Al Pla es fa una introducció a la problemàtica ambiental de les zones inundables i es

descriuen els principis inspiradors de la sostenibilitat d‟aquest.

Es fa una descripció del procediment a utilitzar per a minimitzar l‟impacte respecte

les mesures a escollir i en concret per les estructurals que puguin afectar masses

d‟aigua amb objectius ambientals.

Unes quantes de les mesures estructurals s‟aplicarien en zones urbanes o

periurbanes i en petits cursos fluvials sense objectius ambientals específics, és a

dir, a zones força modificades respecte el seu estat natural

Es recullen també quins tipus d‟indicadors s‟han d‟emprar com a seguiment de la

implantació del PGRI.

estudi ambiental estratègic de la proposta de de pla de...

Documents