diposit.ub.edudiposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/137419/10/mavis_tesi.pdf · estudi...

Estudi arqueomalacològic de Son Real (Mallorca)

Els mol·luscs marins dels jaciments arqueològics de Son Real:

una nova eina d’aproximació a la prehistòria i protohistòria de Mallorca

Miquel Àngel Vicens i Siquier

ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tdx.cat) i a través del Dipòsit Digital de la UB (diposit.ub.edu) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX ni al Dipòsit Digital de la UB. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX o al Dipòsit Digital de la UB (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tdx.cat) y a través del Repositorio Digital de la UB (diposit.ub.edu) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR o al Repositorio Digital de la UB. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR o al Repositorio Digital de la UB (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos. En la utilización o cita de partes de la tesis es obligado indicar el nombre de la persona autora. WARNING. On having consulted this thesis you’re accepting the following use conditions: Spreading this thesis by the TDX (www.tdx.cat) service and by the UB Digital Repository (diposit.ub.edu) has been authorized by the titular of the intellectual property rights only for private uses placed in investigation and teaching activities. Reproduction with lucrative aims is not authorized nor its spreading and availability from a site foreign to the TDX service or to the UB Digital Repository. Introducing its content in a window or frame foreign to the TDX service or to the UB Digital Repository is not authorized (framing). Those rights affect to the presentation summary of the thesis as well as to its contents. In the using or citation of parts of the thesis it’s obliged to indicate the name of the author.

ProgramadedoctoratenCiènciesdelMar

EstudiarqueomalacològicdeSonReal(Mallorca).Elsmol·luscsmarinsdelsjacimentsarqueològicsdeSonReal:unanovaeinad’aproximacióalaprehistòriai

protohistòriadeMallorca.

MemòriapresentadaperMiquelÀngelVicensiSiquierperoptaralgraudedoctorperlaUniversitatdeBarcelona.

MiquelÀngelVicensiSiquierBarcelona,2019

Directora: Director:RosaDomènechArnal BartomeuSalvàSimonetDepartamentdeDinàmicadelaTerraidel’Oceà.UniversitatdeBarcelona

DepartamentdeCiènciesHistòriquesiTeoriadelesArts.UniversitatdelesIllesBalears

Tutor:ManuelBallesterosVázquez

DepartamentdeBiologiaEvolutiva,EcologiaiCiènciesAmbientals.UniversitatdeBarcelona

Ifthereiseffort,Thereisalwaysaccomplishment

JigoroKano.

EstudiarqueomalacològicdeSonReal(Mallorca)

1

ÍNDEX

Índex

2


3

ÍNDEXDELSCAPÍTOLS

ÍNDEX 1 RESUM/RESUMEN/ABSTRACT 15 1 CONSIDERACIONSPRÈVIES,AGRAÏMENTSIOBJECTIUS 25 2 INTRODUCCIÓ 332.1 Estat de la qüestió (referències generals, primeres cites i aportacions

posteriors)35

2.1.1 Úsornamental,ritual–funerari 372.1.2 Úsdomèstic,econòmic–alimentari 392.2 Estudisarqueomalacològicsenlaprehistòriadelesaltresilles:Menorcailes

Pitiüses41

2.3 Aportació d’elements marins a la dieta: controvèrsia sobre el paper delsmol·luscsenlesmengesdelescomunitatsprehistòriquesdelesIlles.

43

2.4 ArqueomalacologiaaMallorcaencontextospúnics–ebussitans 472.5 Conclusions 47 3 MARCPALEOAMBIENTAL 513.1 Introducció 533.2 Paisatgevegetal 533.3 Faunavertebradaautòctona 553.4 Faunavertebradaintroduïda 583.5 VariacionsdelnivelldelmaraMallorcaenèpoquesprehistòriques 603.6 Conclusions 62 4 MARCCRONOLÒGICICULTURAL 654.1 Introducció 674.2 Calcolític(2.400/2.300–2.000AC) 694.3 BronzeAntic(2.000–1.600AC) 714.4 Naviforme(1.600–900AC) 734.4.1 NaviformeI(1.600–1.200AC) 754.4.2 NaviformeIIodeTransició(1.200–900AC) 764.5 TalaiòticoPrimeraEdatdelFerro(900–550AC) 784.6 BalearoSegonaEdatdelFerro(550–123/s.IAC) 80 5 MATERIALSIMÈTODES 855.1 Introducció 875.2 Procedènciadelsmaterialsutilitzats 885.3 Metodologiaarqueològica 895.3.1 Tècniquesd’excavacióiregistre 895.3.2 Mecanismesderecuperaciódelmaterial 90

Índex

4

5.3.3 Documentaciódelscontextosarqueològics 905.4 Metodologiad’estudidelamalacofauna 915.4.1 Taxonomia 915.4.2 Tafonomia 925.4.3 Biometria 955.5 Metodologiademostreigd’organismesactuals 955.6 Presaigestiódedades 965.6.1 Estimadorsd’abundància 965.6.2 Grupsiíndexdefragmentació 985.6.3 Altresgrupsicodistafonòmics 995.6.4 Mesuresbiomètriques 103 6 ANÀLISIARQUEOMALACOLÒGICADELSJACIMENTS 1076.1 Àmbitd’actuació:SonReal(SantaMargalida) 1096.1.1 PatrimonietnològiciarqueològicdeSonReal 1106.2 IllotdesPorros 1126.2.1 Fasescronològiquesdeljaciment 1156.2.2 Fase1:Bronze 1166.2.2.1 Cronologia,distribucióiespècies 1166.2.2.2 Tafonomia 1196.2.2.3 Biometria 1216.2.2.4 Discussió 1246.2.3 Fase2:SegonaEdatdelFerro 1256.2.3.1 Cronologia,distribucióiespècies 1256.2.3.2 Tafonomia 1276.2.3.3 Biometria 1296.2.3.4 Discussió 1316.2.4 Altresagrupacions (RegiratAntic,MesclaBronze -PrimeraEdatdel Ferro i

Superficial)134

6.2.4.1 Distribucióiespècies 1346.2.4.2 Tafonomia 1356.2.4.3 Biometria 1386.2.4.4 Discussió 1406.2.5 Discussionsiconclusionsperal’IllotdesPorros 1416.3 NecròpolisdeSonReal/PuntadesFenicis 1466.3.1 Fasescronològiquesdeljaciment 1486.3.2 SRI(s.VII–VIAC) 1496.3.2.1 Cronologia,distribucióiespècies 1496.3.2.2 Discussió 1516.3.3 SRII(s.VI–VAC) 1516.3.3.1 Cronologia,distribucióiespècies 1516.3.3.2 Tafonomia 1566.3.3.3 Biometria 1586.3.3.4 Discussió 159


5

6.3.4 SRIII(s.VI–IAC/IDC) 1616.3.4.1 Cronologia,distribucióiespècies 1616.3.4.2 Tafonomia 1636.3.4.3 Biometria 1646.3.4.4 Discussió 1646.3.5 Incerta-Actual 1656.3.5.1 Distribucióiespècies 1656.3.5.2 Tafonomia 1676.3.5.3 Biometria 1686.3.5.4 Discussió 1696.3.6 DiscussionsiconclusionsperalaNecròpolisdeSonReal 1706.4 PuntadesPatró 1746.4.1 Fasescronològiquesdeljaciment 1766.4.2 Edifici1+evidènciesdinsdelsantuari(PrimeraEdatdelFerro) 1776.4.2.1 Cronologia,distribucióiespècies 1786.4.2.2 Tafonomia 1816.4.2.3 Biometria 1836.4.2.4 Discussió 1856.4.3 Santuari(SegonaEdatdelFerro) 1886.4.3.1 Cronologia,distribucióiespècies 1886.4.3.2 Tafonomia 1936.4.3.3 Biometria 1966.4.3.4 Discussió 1996.4.4 UE170,UE138,UE2(espoli)IUE1(estratsuperficial) 2016.4.4.1 Distribucióiespècies 2016.4.4.2 Tafonomia 2036.4.4.3 Biometria 2066.4.4.4 Discussió 2076.4.5 DiscussionsiconclusionsperalaPuntadesPatró 2086.5 AltresjacimentsaSonReal 2146.5.1 SepulcremegalíticdeSonReal 2146.5.1.1 Cronologia,distribucióiespècies 2156.5.1.2 Discussió 2166.5.2 EsFigueraldeSonReal 2166.5.2.1 Cronologia,distribucióiespècies 2186.5.2.2 Discussió 2196.6 Conclusionsperal’espaideSonReal 221 7 ANÀLISIBIOMÈTRICAACTUAL/ARQUEOLÒGICA 2297.1 Mol·luscsactuals:espèciesobjectiuiespaisdemostreig 2317.1.1 Patellarustica 2317.1.1.1 Descripciódel’estatdelesconquilles 2327.1.1.2 Biometria 2337.1.2 Phorcusturbinatus 234

Índex

6

7.1.2.1 Descripciódel’estatdelesconquilles 2347.1.2.2 Biometria 2357.1.3 Discussió 2377.2 Arqueomalacofauna:agrupacionstemporalsiespacials 2397.3 Conclusions 241 8 DISCUSSIONSICONCLUSIONSFINALS 2438.1 Discussionsiconclusionsgenerals 2458.2 Reptesdefutur 2488.3 Proposta metodològica de recol·lecció i registre de mol·luscs i d’altres

invertebratsmarinsenjacimentsarqueològics252

8.3.1 Recollidadelesrestes 2548.3.2 Tractamentdelesrestes 2558.3.3 Emmagatzematgeiregistredelesrestesomostres 255 9 BIBLIOGRAFIA 257 ANNEXI TAFONOMIADELESRESTESARQUEOLÒGIQUES CDANNEXII BIOMETRIADELESRESTESARQUEOLÒGIQUES CDANNEXIII ESTATGENERAL–BIOMETRIADELSEXEMPLARSACTUALS CD


7

LLISTADELESFIGURES

Figura2.1 JacimentsprehistòricsambpresènciadescritadeMalacofaunamarina 35Figura2.2 Mol·luscs,espinesdepeixialtrestroballesdePollentia.(LàminaXXV.Llabrés

&Isasi,1934)36

Figura2.3 Algunsdelsmol·luscs trobatsen laCometadesMorts i SonPrimer. (Figures154i179[parcials].Veny,1968)

37

Figura2.4 Llar graella de Canyamel, es destaquen els mol·luscs i els punxons in situ.(Figura3b[Modificada].Rosselló-Bordoy,1986-89)

40

Figura2.5 Algunsdelsmol·luscstrobatsenCalesCoves.(Figures114,118i157[Parcials].Veny,1982)

42

Figura3.1 Esquemacomparatiude la vegetacióholocènica i l’actual, segonsAlcoveret

al.,2000.54

Figura3.2 Esquema de la fauna a les Gimnèsies en els darrers 5 milions d’anys. Lesfletxes grises indiquem contacte entre les illes durant les glaciacions delQuaternari.(Figura5[Modificada].Boveretal.,2014)

56

Figura3.3 Canvis en el nivell de la mar gràcies als treballs sobre malacofauna a lesplatgesdeMallorca.(Figura16.Ginésetal.,2012)

60

Figura3.4 Configuració geogràfica aproximada de les Gimnèsies en el Quaternari. A:màxima transgressió, B: màxima regressió, C: estat actual (Figura 1[modificada].Gràciaetal.,2001)

61

Figura3.5 Canvis relatius del nivell del mar – clima en el Mediterrani. (Figura 8[modificada].Zazo,2006)

62

Figura4.1 Imatge del sòcol d’una cabana circular en Son Ferrandell-Olesa. (Figura 9.

Calvo&Guerrero,2011a)70

Figura4.2 Perspectiva iplantade l’hipogeu7deCalaSantVicenç. (Figura12.Rosselló-Bordoy et al., 1994. Perspectiva dibuixada per Cerdà i planta dibuixada perPlantalamor,MurilloiSalvà)

72

Figura4.3 NavetiformeIdeClososdeCanGaià 74Figura4.4 Navetiforme II (destacant-se lareduccióde l’entrada) i l’Àrea IIdeClososde

CanGaià.Imatgecedidaperl’EquipClosos77

Figura4.5 TalaiotdeSonFred 79Figura4.6 Planta i interpretació funcional de la casa 1 de Biniparratx Petit (Menorca).

(Figura1.Hernández-Gasch,2007)81

Figura5.1 Detalldelsmotiusgeomètricsnaturalsenlaconquillad’A.noae. 93Figura5.2 Exemplesdelesdiferentscategoriesestipuladesperdefinirl’estatgeneralde

laconquilla100

Figura5.3 Exemples de les diferents categories estipulades per definir l’activitatbiològicaenlesconquilles

101

Figura5.4 Exemples de les diferents categories estipulades per definir l’activitatantròpica

102

Índex

8

Figura5.5 Exemplesdediferentscategoriesestipuladescoma“altres” 103Figura5.6 ParàmetresbiomètricsmesuratsenA.noaeiS.gaederopus 103Figura5.7 ParàmetresbiomètricsmesuratsenPatella 104Figura5.8 ParàmetresbiomètricsmesuratsenPhorcusiS.haemastoma 104Figura5.9 Fórmulesperalcàlculdelvolumendiversesespècies 105 Figura6.1 Localitzaciódel’àmbitdelpresenttreball(SonReal,TMSantaMargalida) 109Figura6.2 Mapageomorfològicde labadiad’Alcúdia. (Figura4 [Modificada].Giaimeet

al.,2017)109

Figura6.3 Visual dels tres jaciments observats des del costat delMonumentMegalític(dolmen)deSonReal

111

Figura6.4 Localitzaciódeljacimentdel’IllotdesPorros 112Figura6.5 Fotografiazenitalrecentdeljacimentilasevaplanimetria,segonsHernández-

Gaschetal.,1998113

Figura6.6 Imatge del resultat de l’acció de garbellar el sediment durant l’excavació.ImatgecedidapelDr.BartomeuSalvà

114

Figura6.7 LocalitzaciódelesestructuresassociadesalBronze(colorcarabassa) 117Figura6.8 Longitud(L1)oamplitud(D1)d’algunesespècies,enelsmarcscronològicsde

laFase1123

Figura6.9 Localització del Cercles i les inhumacions, segons Hernández-Gasch et al.(1998), en cercle carabassa les quepresentenmalacofauna, en turquesa lesquenoenpresenteniengrislesquenohihadades

127

Figura6.10 Longitud(L1)oamplitud(D1)delaconquillad’algunesespècies,delaFase2 130Figura6.11 Longitud(L1)oamplitud(D1)delaconquillad’algunesespècies,enRA,MB-1F

iSUP140

Figura6.12 Midesdelsorganismesenelsdiferentsmarcs–agrupacions.MitjançantPAST3.11(Bloxplot,interpolationPercentiles)

142

Figura6.13 SimilitudsentreelNMIdelsdiferentsmarcs–agrupacions.MitjançantPAST3.11(Clusteranalysis)

143

Figura6.14 Similitudsentreprocessosassociatsal’activitatantròpicadelsdiferentsmarcs–agrupacions.MitjançantPAST3.11(Clusteranalysis)

143

Figura6.15 LocalitzaciódeljacimentdelaPuntadesFenicis(NecròpolisdeSonReal) 146Figura6.16 Fotografiaaèria iplanimetriadel jaciment,modificadad’Hernández-Gaschet

al.,2017147

Figura6.17 Datacions calibrades i localització de les mostres. (Figura 7 [Modificada].Hernández-Gaschetal.,2017)

148

Figura6.18 Estructures associades a la fase SR I. Amb el color més viu i el número detombalesqueesdetectàpresènciademalacofaunamarina

149

Figura6.19 EstructuresisectorsassociatsalafaseSRII.Ambelcolormésviuielnúmerodetomba(oestructura)lesqueesdetectàpresènciademalacofaunamarina.

152

Figura6.20 Longitud(L1)delesconquillesdeP.rusticaiPcaeruleaenelscontextosdelafaseSRII

159

Figura6.21 Estructures associades a la fase SR III. Ambel colormés viu i el número detombalesqueesdetectàpresènciademalacofaunamarina.

162

Figura6.22 Longitud(L1)dePh.turbinatusenelsectorSE+T14(faseSRIII) 164


9

Figura6.23 Tombes i sectors on s’ha detectat presència de malacofauna marina enl’agrupacióIncerta–Actual

166

Figura6.24 Longitud(L1)deP.rusticaiPh.articulatusenl’agrupacióIncerta–Actual 169Figura6.25 Midesdeldiferentsorganismesenlesdiferentsfases–contextos.Mitjançant

PAST3.11(Bloxplot,interpolationPercentiles)171

Figura6.26 Similituds entre el NMI de les diferents fases – contextos.Mitjançant PAST3.11(Clusteranalysis)

172

Figura6.27 Similitudsentreelsprocessostafonòmicsnoantròpicsdelesdiferentsfases–contextos.MitjançantPAST3.11(Clusteranalysis)

172

Figura6.28 LocalitzaciódeljacimentdelaPuntadesPatró 174Figura6.29 Fotografia aèria del jaciment i la seva planimetria, segons Vicens &

Hernández-Gasch,2014175

Figura6.30 Localització (segonspropostadelDr. JordiHernández-Gasch) de lesUE ambrestesmalacològiquesalaPrimeraEdatdelFerro

178

Figura6.31 Longitud(L1)oamplitud(D1)delaconquillad’algunesespècies,alaPrimeraEdatdeFerro

185

Figura6.32 Sectorsenelsdiferentsnivellsd’úsalaPrimeraEdatdelFerro 186Figura6.33 Similituds entre el NMI dels sectors descrits en els nivells d’ús de la Fase I.

MitjançantPAST3.11(Clusteranalysis)187

Figura6.34 Similituds entre processos associats a l’activitat antròpica dels en els nivellsd’úsdelaFaseI.MitjançantPAST3.11(Clusteranalysis)

187

Figura6.35 Localització (segonspropostadelDr. JordiHernández-Gasch) de lesUE ambrestesmalacològiquesalaSegonaEdatdelFerro

189

Figura6.36 Longitud(L1)oamplitud(D1)delaconquillad’algunesespècies,enlaSegonaEdatdeFerro

199

Figura6.37 SimilitudsentreelNMIdelsdiferentsespaisdescritsenlaFaseIV.MitjançantPAST3.11(Clusteranalysis)

200

Figura6.38 Similitudsentreprocessosassociatsal’activitatantròpicadelsespaisdescritsenlaFaseIV.MitjançantPAST3.11(Clusteranalysis)

201

Figura6.39 Localització(segonspropostadelDr.JordiHernández-Gasch)delaUE170,UE138iUE1

202

Figura6.40 PossibleindústriaòssiasobrerestesdeconquillesenlaPuntadesPatró 206Figura6.41 Longitud(L1)deP.rusticadelaUE170,UE138,UE2iUE1 207Figura6.42 Mides dels organismes en els diferents marcs temporals o unitats

estratigràfiques.MitjançantPAST3.11(Bloxplot,interpolationpercentiles)209

Figura6.43 SimilitudsentreelNMIdelsdiferentsenquadraments temporals.MitjançantPAST3.11(Clusteranalysis)

210

Figura6.44 Similituds entre processos associats a l’activitat antròpica dels diferentsenquadramentstemporals.MitjançantPAST3.11(Clusteranalysis)

211

Figura6.45 Similitudsentre l’estatgeneralde la conquilladelsdiferentsenquadramentstemporals.MitjançantPAST3.11(Clusteranalysis)

212

Figura6.46 ImatgeaèriaiplanimetriageneraldelSepulcreMegalític,segonsPlantalamoretal.,2004.

214

Figura6.47 Localitzaciódelsmol·luscsmarins,segonsPlantalamoretal.,2004. 215

Índex

10

Figura6.48 Imatgeaèriaiplanimetriageneral,ambl’evoluciódelseuprocésconstructiu.Enverdlaprimerafase,elrosalasegonaienlilalatercera,segonsRosselló-Bordoy&Camps,1972.

217

Figura6.49 Comparativa del NR de les espècies més destacades en l’espai analitzat.MitjançantPAST3.11(Principalcomponents)

222

Figura6.50 Marques en la paret d’una fossa i dibuix d’una aixa-destral localitzadaen laNecròpolis de Son Real. (Figures 5 i 6 [modificada], Hernández-Gaschet al.,2017)

225

Figura6.51 S.gaederopus,valvessuperior,inferioriexemplarcomplert(actual).ExemplarcomplertextretdeBorrello&Michaeli,2004(Figura1)

226

Figura7.1 Localitzaciódelsespaisdel’estudisobrelesduesespèciesactuals 231Figura7.2 VolumdelaconquilladeP.rusticaactuals,enelsespaisdeMallorcaiCabrera 234Figura7.3 Exemplar CMT localitzat al Port de Cabrera, també s’observen dos balànids

epibionts235

Figura7.4 Volumde la conquilladePh. turbinatus actuals, enels actualsdeMallorca iCabrera

237

Figura7.5 Comparativa de l’estat general de les especies objectiu actuals. MitjançantPAST3.11(Principalcomponents)

238

Figura7.6 Volum deP. rustica en els espais actuals deMallorca i Cabrera.MitjançantPAST3.11(Bloxplot,interpolationpercentiles)

238

Figura7.7 Volum de Ph. turbinatus en els espais actuals de Mallorca i Cabrera.MitjançantPAST3.11(Bloxplot,interpolationpercentiles)

239

Figura7.8 VolumdeP.rusticadels jacimentsen lesagrupacionstemporalsestablertes.MitjançantPAST3.11(Bloxplot,interpolationpercentiles)

240

Figura7.9 Volum de Ph. turbinatus dels jaciments en les agrupacions temporalsestablertes.MitjançantPAST3.11(Bloxplot,interpolationpercentiles)

240

Figura7.10 ComparativadelvolumdeP.rustica,amblesdiferentsfasesiespaisactuals.MitjançantPAST3.11(Principalcomponents)

241

Figura7.11 Comparativa del volum de Ph. turbinatus, en les diferents fases i espaisactuals.MitjançantPAST3.11(Principalcomponents)

242

Figura8.1 Peixosassecant-seaFormentera(Torrentdes’Alga).ImatgecediapelDr.Jordi

Martinell252


11

LLISTADELESTAULES

Taula2.1 Jacimentsimostresenl’estudideVanStrydoncketal.,2005 46 Taula4.1 Cronologia i principals pautesde fases culturals en la prehistòriade les illes

BalearsiPitiüses69

Taula5.1 Ítemsrecollitsenlapresadedades.(1=siespotconsiderarunindividu[NMI]

oresta(NR);2=anydecampanyaarqueològica;3=grupsdefragmentació;4=Tantsolsenbivalves).

96

Taula6.1 NR d’altres invertebrats marins en l’Illot des Porros, per fases o unitats

estratigràfiques114

Taula6.2 Datacionscalibradesdeljacimentconsultadesahttp://radon.ufg.uni-kiel.deel07/07/17.*=Dadescalibradesnopresentadesperlamancadefiabilitatdelamostra

116

Taula6.3 UEpermarcscronològicsassociadesalaFase1 118Taula6.4 NRiNMIdelesdiferentsespèciesdemalacofaunadurantlaFase1 119Taula6.5 Categories i Índex de Fragmentació i Estat general, per classes en elsmarcs

cronològicsdelaFase1119

Taula6.6 Alteracions,epibiontsiforatsnaturals,perclassesenelsmarcscronològicsdelaFase1

120

Taula6.7 Processosassociatsal’activitatantròpica,perclassesenelsmarcscronològicsdelaFase1

121

Taula6.8 Mitjanes, desviacions estàndards i volums d’algunes espècies, pels marcscronològicsdelaFase1

122

Taula6.9 Percentatgeen lescategoriesdefragmentació iestatgeneral,perclassesenelsmarcsdelaFase1

124

Taula6.10 UEpermarcscronològicsassociadesalaFase2(SegonaEdatdelFerro) 126Taula6.11 NRiNMIdelesdiferentsespèciesdemalacofaunadurantlafase2 127Taula6.12 CategoriesiÍndexdeFragmentacióiEstatgeneral,delaFase2iperclasses 128Taula6.13 Alteracions,epibiontsiforatsnaturals,delaFase2iperclasses 129Taula6.14 Processosassociatsal’activitatantròpica,delaFase2iperclasses 129Taula6.15 Mitjanesidesviacionsestàndards,mésvolumsd’algunesespècies,delaFase

2130

Taula6.16 Informaciósobrelesinhumacions 132Taula6.17 NMIdelesdiferentsespèciesdemalacofaunaenlesinhumacionsdelss.III-II 133Taula6.18 UEassociadesalesagrupacionsdelRA,MB-1FiSUP 135Taula6.19 NRiNMIdelesdiferentsespèciesdemalacofaunaenlesagrupacionsdelRA,

MB-1FiSUP135

Taula6.20 Categories i Índex de Fragmentació i Estat general, per classes en lesagrupacionsRA,MB-1FiSUP

136

Taula6.21 Alteracions,epibiontsiforatsnaturals,perclassesenlesagrupacionsRA,MB-1FiSUP

137

Índex

12

Taula6.22 Processosassociatsa l’activitatantròpica,perclassesen lesagrupacionsRA,MB-1FiSUP

137

Taula6.23 Mitjanesidesviacionsestàndards,mésvolumsd’algunesespècies,enRA,MB-1FiSUP

139

Taula6.24 NivellsambmalacofaunamarinaassociadesalafaseSRI 150Taula6.25 NRdelesdiferentsespèciesdemalacofaunadurantlafaseSRI 151Taula6.26 UE/NivellsambmalacofaunamarinaassociadesalafaseSRII 155Taula6.27 NRiNMIdelesdiferentsespèciesdemalacofaunadurantlafaseSRII 156Taula6.28 DRiDMId’algunesdelesunitatsestratigràfiquesdelafaseSRII 156Taula6.29 Categories i Índex de Fragmentació i Estat general, per classes en els

contextosdelafaseSRII157

Taula6.30 Alteracions,epibiontsiforatsnaturals,perclassesenelscontextosdelafaseSRII

158

Taula6.31 Mitjanes,desviacionsestàndards ivolumsdeP.rustica iPh.turbinatusen lafaseSRII

158

Taula6.32 UE/NivellsambmalacofaunamarinaassociadesalafaseSRIII 162Taula6.33 NRiNMIdelesdiferentsespèciesdemalacofaunadurantlafaseSRIII 163Taula6.34 Categories i Índex de Fragmentació i Estat general, per classes en el sector

SE+T14(faseSRIII)164

Taula6.35 Mitjana, desviació estàndard i volum de Ph. turbinatus en el Sector SE+T14(faseSRIII)

164

Taula6.36 UEambmalacofaunamarinaassociadesal’agrupacióIncerta–Actual 166Taula6.37 NR i NMI de les diferents espècies demalacofauna en l’agrupació Incerta –

Actual167

Taula6.38 Categoriesi ÍndexdeFragmentacióiEstatgeneral,perclassesenl’agrupacióIncerta–Actual

168

Taula6.39 Alteracions, epibionts i forats naturals, per classes en l’agrupació Incerta –Actual

168

Taula6.40 Mitjanes, desviacions estàndards i volums d’algunes espècies en l’agrupacióIncerta–Actual

169

Taula6.41 NR d’altres invertebrats marins en la Punta des Patró, per fases o unitatsestratigràfiques

176

Taula6.42 DatacionsradiocarbòniquesdelaPuntadesPatró 177Taula6.43 UEassociadesalaPrimeraedatdelFerro(FaseI) 179Taula6.44 NRiNMIdelesdiferentsespèciesenelsespaisdelaPrimeraedatdelFerro 180Taula6.45 DR iDMI en granpart de les unitats estratigràfiquesde la Primera Edat del

Ferro181

Taula6.46 Categories i Índexde Fragmentació i estat general, per classes, a la PrimeraEdatdeFerro

182

Taula6.47 Alteracions,epibiontsiforatsnaturals,perclasses,alaPrimeraEdatdeFerro 182Taula6.48 %deconquillesambindicisdetractamenttèrmic,perUE,alaPrimeraEdatde

Ferro183

Taula6.49 Processos associats a l’activitat antròpica, per classes, a la Primera Edat deFerro

183


13

Taula6.50 Mitjanes i desviacions estàndards, més volums d’algunes espècies, a laPrimeraEdatdeFerro

184

Taula6.51 UnitatsestratigràfiquesassociadesalesfasesdelaSegonaedatdelFerro 191Taula6.52 NRiNMIdelesdiferentsespèciesenlesfasesdelaSegonaEdatdelFerro 192Taula6.53 DR i DMI en gran part de les unitats estratigràfiques de la Segona Edat del

Ferro.(122*:UE122=UE123=UE124=UE125)193

Taula6.54 Categories i ÍndexdeFragmentació iEstatgeneral,perclasses,en laSegonaEdatdelFerro

193

Taula6.55 Alteracions,epibiontsiforatsnaturals,perclassesenlaSegonaEdatdeFerro 194Taula6.56 %deconquillesambindicisdetractamenttèrmic,perUE,enlaSegonaEdat

deFerro195

Taula6.57 Processos associats a l’activitat antròpica, per classes, en la Segona Edat deFerro

196

Taula6.58 Mitjanes i desviacions estàndards, més volums d’algunes espècies, en laSegonaEdatdeFerro

197

Taula6.59 DescripciódelaUE170,UE138,UE2iUE1 202Taula6.60 NRiNMIdelesdiferentsespèciesenlaUE170,UE138,UE2iUE1 203Taula6.61 DRiDMIdelaUE170,UE138,UE2iUE1 203Taula6.62 Categoriesi ÍndexdeFragmentacióiEstatgeneral,perclasses,delaUE170,

UE138,UE2iUE1204

Taula6.63 Alteracions,epibiontsiforatsnaturals,perclassesdelaUE170,UE138,UE2iUE1

204

Taula6.64 Processosassociatsal’activitatantròpica,perclassesdelaUE170,UE138,UE2iUE1

205

Taula6.65 Mitjanes i desviacions estàndards,més volums d’algunes espècies, de laUE170,UE138iUE1

207

Taula6.66 OrganismesmarinsrecuperatsenelSepulcreMegalíticdeSonReal 216Taula6.67 Datacionscalibradesdeljacimentconsultadesahttp://radon.ufg.uni-kiel.deel

08/01/18218

Taula6.68 NRdemol·luscsmarins i espai de localització en el jaciment, segons Ramis,2006

219

Taula6.69 Número(%)devalvessuperioriinferiordeS.gaederopus,perfases/UE 226 Taula7.1 Númerod’exemplarsdeP.rusticaencadaunadeleslocalitzacions 232Taula7.2 EstatdelesconquillesdeP.rusticaactuals 232Taula7.3 Mitjanesidesviacionsestàndards,mésvolumsdeP.rusticaactual 233Taula7.4 Númerod’exemplarsdePh.turbinatusencadaunadeleslocalitzacions 234Taula7.5 EstatdelesconquillesdePh.turbinatusactuals 234Taula7.6 Mitjanesidesviacionsestàndards,mésvolumsdeP.rusticaactual 236

Índex

14


15

Es

RESUM/RESUMEN/ABSTRACT

Resum/Resumen/Abstract

16


17

RESUM

Elconeixementques’haanatgeneratenelsdarrersanyssobrelesdiferentsculturesquedominarenlaprehistòriadeMallorca,aixícomladeMenorcaidurantundeterminatperíodetambélad’EivissaiFormentera,hadonatcomaresultatuntrencamentevidentamblavisiótradicionald’unasocietatestancada. L’enfocament multidisciplinari de la investigació arqueològica ha permès unaperioditzaciómésacuradadel’evolucióculturald’aquellessocietatsi,sobretot,unaexplicaciómésraonadaisustentadaenl’evidènciaarqueològica/científicasobrel’organitzaciósocial,lesformesdesubsistènciao lagestiódel territori.Aquesttreballderecercaésunaaproximacióa laprehistòria iprotohistòria de Mallorca a través de l’estudi de les restes de mol·luscs marins provinents dejacimentsarqueològics(Arqueomalacologia).

Totiqueelpresenttreballsecentraespecialmentduranteldarrerperíodecultural(s.VI/s. IIAC)quedominàMallorca(iMenorca),tambéesmostrenevidènciesdelautilitzaciódelsmol·luscsmarinsdes de la consolidació de la presència humana, amitjans del segonmil·lenni, fins pràcticament elcanvi d’era. Això s’ha aconseguit gràcies a la feina feta sobre una sèrie de jaciments arqueològicslocalitzatsalabadiad’Alcúdia,alvessantdegregal(nord-est)deMallorca,concretamental’entornde la finca pública de Son Real (TM Santa Margalida). També s’han realitzat una sèrie deprospeccionssobreduesespèciesdegasteròpodesactualsendiversospuntsdelacostadeMallorcaiCabrera,amblaintenciód’utilitzar-loscomareferènciaenverselspretèrits.Latriadel’espaideSonRealnoéscasual,hihaunarepresentaciódepràcticamenttotes lesculturesqueesdesenvolupendurant la prehistòria i protohistòriamallorquina, amb la consideració d’algun dels seus jacimentscom a emblemàtic. Per altra banda, en les seves intervencions arqueològiques més actuals esgaudeixd’unsadequatsestàndardsdequalitatilaconservaciódetoteslesrestesfaunístiques.

Eltreballestrobadividitenvuitapartats.S’haanalitzatcomlapresènciademol·luscsmarins,dinsdecontextos arqueològics mallorquins, s’ha traslladat a la literatura científica (Capítol 2), des de lesprimeresaproximacionsaprincipidelsegleXXfinsalsestudisactuals.S’havolgutexplicitarelsdosvessants en què els autors apunten on es poden trobar les restes demalacofauna: dins un àmbitritual – funerari, el qual se li pot sumar els d’ornamentació personal i dins un àmbit domèstic,econòmicoalimentari.Respecteaaquestàmbit, l’alimentari, s’havolgut fer ressòde lesdiferentsaproximacionsalpaperqueaquestsrecursosteniendurantlaprehistòria.Tambés’havolgutdonarunapinzelladasuperficial,delasevapresènciadurantlaprehistòriaaMenorcailesPitiüses,aixícomdeladeMallorca,peròrelacionadaamblaculturaebussitana.Seguidament,s’havolgutdonarunavisióàmpliadelmarcpaleoambientalde laMallorcaprehumana,encaraquetambés’haampliatalfocuscapaMenorcai,enmenormesura,capalesPitiüses(Capítol3).S’haapuntatcomdeviaserelpaisatgevegetalilasevaevolucióabansdel’arribadahumana,juntamentambelsprincipalsgrupsdefaunavertebrada.Tambés’haesbossatlacronologiadelesprimeresinvasionsdefaunaassociadaal’ésser humà i com les noves espècies interactuaven amb les comunitats naturals existents.Finalment, s’ha intentat fer un incís sobre els canvis en el nivell del mar a Mallorca o en elMediterraniOccidentaldurantl’Holocèicomaquestshananatmodulantlalíniadecostaabansipocdesprés de la presència dels humans a l’illa. S’han definit les èpoques i cultures que dominarenMallorca,així com la restadeBalears iPitiüses,durant laprehistòria (Capítol4).Senseexposardemaneraextensaocompletalescaracterístiquesd’aquestesèpoquessíques’haindicatelsseustretsdefinitorisrespectiusicomaquestesanarenevolucionant.


18

Elsmol·luscsmarinshanestatpresentsenlesactivitatshumanesdesdefamil·lennis,pràcticamentdesdelsinicisdelanostraespècie,sinóabans.Lasevaaparicióencontextosarqueològicssolserunfet comú i global. En l’apartat metodològic (Capítol 5) s’ha exposat de manera breu els inicis del’estudidelesrestesdemol·luscsmarinsencontextosarqueològicsielperquèdel’exploraciód’unametodologiaquetinguéspresentselscondicionantspropisd’unesillesmediterrànies.S’haexplicatlaprocedència dels materials utilitzats, així com la metodologia arqueològica seguida per a la sevaobtenció. La informació proporcionada per aquestes restes ha estat complementada amb laprocedentd’algunespublicacions.S’haexposatlametodologiad’estudidelesrestes,centrant-seentres aspectes fonamentals: La identificació taxonòmica, l’estat de conservació i altra informaciópresenten la conquilla (tafonomia), així com lapresadedadesbiomètriques. També s’haexposatl’adaptaciómetodològicaperaltreballambelsexemplarsactualscapturatsaMallorcaiaCabrera.

Per a cada un dels jaciments (Capítol 6) s’han descrit i s’han establert les fases o momentscronològicsambelsques’hanpogutdividirlasevaactivitat,exposant-seelresultatsdecadaundelsaspectes analitzats i les oportunes conclusions, a escala de fases, de jaciment i globals. S’haevidenciatlavinculacióentrealgunesdelesagrupacionstemporalsestablertesdinsdelsjaciments,laqual cosa ha permès relacionar les activitats que s’hi realitzaven a través del temps, així comcomençardiferenciarzonesoespaisespecíficsdelsjacimentsgràciesaunapresènciadesigualdelesrestes.Pelquefaalsexemplarsactuals, l’estudis’hacentratenPatellarustica iPhorcusturbinatus(Capítol 7), dues de les espècies més abundants en els jaciments, i en conseqüència, ambmajorvolum de dades. Aquest ha permès realitzar una fotografia recent de l’estat de les citadescomunitats,laqualhaservitperentreveurepossiblescanvisenlasevacomposicióiespecialmentenles talles dels exemplars arqueològics envers els contemporanis. Finalment, s’expressen lesconclusions generals i els reptesde futur (Capítol 8).Malgrat algunesmancances en la informaciódisponible,ésevidentqueelsmol·luscsmarinsformavenpartde lavidadelshabitantsprehistòricsdeMallorca, tant pel que fa al seu vessant alimentari com en els aspectes rituals o simbòlics. Elsexemplars extrets dels contextos arqueològics provenen d’ambients propers, però no són el seureflexdirecte,amblaqualcosaésversemblantsuposarunacaptura/recollidaselectiva.Perpoderacabard’entendreelseuverdaderpaperenaquellessocietatsipertenirunavisiómésclaradelescomunitatsnaturalscostaneres,caldràaprofundir iampliar l’estudi i lesanàlisissobre lesrestesdemol·luscsi,aserpossible,ampliar-lacapaaltresvertebratsiinvertebratsmarins.Encarahihamoltcamíperrecórrer.Aldarrercapítoltambéesfaunapropostametodològica,especialmentpensadaperalesillesBalearsiPitiüses,derecol·leccióiregistrederestesd’algunsinvertebratsenjacimentsarqueològics.Estractad’unaspectecabdalsiesvolobtenirlamàximainformaciódelsjaciments,aixícom de les condicions ecològiques en què aquests convivien, a més de disposar de possiblesindicadorscronobiològics.

Eltreballs’acompanyadetresannexes.Enelprimers’hireflecteixlainformaciótafonòmicarecollidade les restes dels tres jaciments analitzats. En el segon es proporcionen les dades biomètriquesextretesde lesespèciesmésabundantsd’aquests. Finalment,enel terceresmostra la informacióobtingudadelesduesespèciesdegasteròpodesactuals.


19

RESUMEN

El conocimiento que se ha ido generado en los últimos años sobre las diferentes culturas quedominaron la Mallorca prehistórica, así como la de Menorca y durante un determinado periodotambiénladeIbizayFormentera,hadadocomoresultadounvuelcoevidentedelavisióntradicionaldeunasociedadestancada.Elenfoquemultidisciplinardelainvestigaciónarqueológicahapermitidouna periodizaciónmás precisa de la evolución cultural de aquellas sociedades y, sobre todo, unaexplicaciónmásrazonadaysustentadaenlaevidenciaarqueológica/científicasobrelaorganizaciónsocial, las formas de subsistencia o la gestión del territorio. Este trabajo de investigación es unaaproximación a la prehistoria y protohistoria de Mallorca a través del estudio de los restos demoluscosmarinosprovenientesdeyacimientosarqueológicos(Arqueomalacologia).

Aunqueelpresentetrabajosecentraespecialmenteduranteelúltimoperiodocultural (s.VI / s. IIAC) que dominó Mallorca (y Menorca), también se muestran evidencias de la utilización de losmoluscosmarinosdesdelaconsolidacióndelapresenciahumana,amediadosdelsegundomilenio,hastaprácticamenteelcambiodeera.Estosehaconseguidograciasaltrabajorealizadosobreunaserie de yacimientos arqueológicos localizados en la bahía de Alcudia, en el noreste deMallorca,concretamenteenelentornodelafincapúblicadeSonReal(TMSantaMargalida).TambiénsehanrealizadounaseriedeprospeccionessobredosespeciesdegasterópodosactualesenvariospuntosdelacostadeMallorcayCabrera,conlaintencióndeutilizarloscomoreferenciaconlospretéritos.LaeleccióndelespaciodeSonRealnoescasual,hayunarepresentacióndeprácticamentetodaslasculturasquesedesarrollandurante laprehistoriayprotohistoriamallorquina,con laconsideraciónde alguno de sus yacimientos como emblemático. Por otra parte, en sus intervencionesarqueológicasmásactualessedisfrutadeunosadecuadosestándaresdecalidadylaconservacióndetodoslosrestosfaunísticos.

Eltrabajoseencuentradivididoenochoapartados.Sehaanalizadocomolapresenciademoluscosmarinos,dentrodecontextosarqueológicosmallorquines,sehatrasladadoa la literaturacientífica(Capítulo2),desdelasprimerasaproximacionesaprincipiosdelsigloXXhastalosestudiosactuales.Sehaqueridoexplicitarlasdosvertientesenquelosautoresapuntandondesepuedenencontrarlosrestos de malacofauna: dentro de un ámbito ritual - funerario, al cual se le puede sumar los deornamentación personal y dentro de un ámbito doméstico, económico o alimentario. Respecto aesteámbito,elalimentario,sehaqueridohacerecode lasdiferentesaproximacionesalpapelqueestosrecursosteníandurantelaprehistoria.Tambiénsehaqueridodarunapinceladasuperficialdesu presencia durante la prehistoria en Menorca y las Pitiusas, así como de la de Mallorca, perorelacionadaconlaculturaebusitana.Seguidamente,sehaqueridodarunavisiónampliadelmarcopaleoambientaldelaMallorcaprehumana,aunquetambiénsehaampliadoelfocohaciaMenorcay,enmenormedida,hacia lasPitiusas (Capítulo3). Sehaapuntadocómo fueelpaisaje vegetal y suevoluciónantesdelallegadahumana,juntoconlosprincipalesgruposdefaunavertebrada.Tambiénsehaesbozadolacronologíadelasprimerasinvasionesdefaunaasociadaalserhumanoycomolasnuevas especies interactuaban con las comunidades naturales existentes. Finalmente, se haintentadohacerun inciso sobre los cambiosenelniveldelmarenMallorcaoenelMediterráneoOccidental durante el Holoceno y como estos han idomodulando la línea de costa antes y pocodespués de la presencia de los humanos en la isla. Se han definido las épocas y culturas quedominaronMallorca,asícomoelrestodeBalearesyPitiusas,durantelaprehistoria(Capítulo4).Sin


20

exponer demanera extensa o completa las características de estas épocas sí se han indicado susrasgosdefinitoriosrespectivosycomoéstasfueronevolucionando.

Los moluscos marinos han estado presentes en las actividades humanas desde hace milenios,prácticamente desde los inicios de nuestra especie, sino antes. Su aparición en contextosarqueológicossueleserunhechocomúnyglobal.Enelapartadometodológico(Capítulo5)sehanexpuestodemanerabreve los inicios del estudiode los restosdemoluscosmarinos en contextosarqueológicos y el porqué de la exploración de una metodología que tuviera presentes loscondicionantespropiosdeunasislasmediterráneas.Sehaexplicadolaprocedenciadelosmaterialesutilizados, así como la metodología arqueológica seguida para su obtención. La informaciónproporcionadaporestosrestoshasidocomplementadaconlaprocedentedealgunaspublicaciones.Se ha expuesto la metodología de estudio de los restos, centrándose en tres aspectosfundamentales:Laidentificacióntaxonómica,elestadodeconservaciónyotrainformaciónpresenteen la concha (tafonomía), así como la toma de datos biométricos. También se ha expuesto laadaptaciónmetodológicapara el trabajo con los ejemplares actuales capturados enMallorca y enCabrera.

Para cada uno de los yacimientos (Capítulo 6) se han descrito y se han establecido las fases omomentoscronológicosconlosquesehapodidodividirsuactividad,exponiéndoselosresultadosdecadaunodelosaspectosanalizadosylasoportunasconclusiones,aescaladefases,deyacimientoyglobales.Sehaevidenciadolavinculaciónentrealgunasdelasagrupacionestemporalesestablecidasdentrodelosyacimientos,loquehapermitidorelacionarlasactividadesqueserealizabanalolargodeltiempo,asícomoempezaradiferenciarzonasoespaciosespecíficosdelosyacimientosgraciasaunapresenciadesigualdelosrestos.Encuantoalosejemplaresactuales,elestudiosehacentradoen Patella rustica y Phorcus turbinatus (Capítulo 7), dos de las especies más abundantes en losyacimientos, y en consecuencia, con mayor volumen de datos. Este ha permitido realizar unafotografíarecientedelestadodelascitadascomunidades,elcualhaservidoparavislumbrarposiblescambiosensucomposiciónyespecialmenteenlastallasdelosejemplaresarqueológicosrespectoalos contemporáneos. Finalmente, se expresan las conclusiones generales y los retos de futuro(Capítulo8).Apesardealgunascarenciasenlainformacióndisponible,esevidentequelosmoluscosmarinosformabanpartedelavidadeloshabitantesprehistóricosdeMallorca,tantoensuvertientealimentaria como en los aspectos rituales o simbólicos. Los ejemplares extraídos de los contextosarqueológicos provienen de ambientes cercanos, pero no son su reflejo directo, con lo cual esverosímilsuponerunacaptura/ recogidaselectiva.Parapoderterminardeentendersuverdaderopapel en aquellas sociedades y para tener una visión más clara de las comunidades naturalescosteras,habráqueprofundizaryampliarelestudioylosanálisissobrelosrestosdemoluscosy,aserposible,ampliarlahaciaotrosvertebradose invertebradosmarinos.Todavíahaymuchocaminopor recorrer. En el último capítulo también se hace una propuesta metodológica, especialmentepensada para las islas Baleares y Pitiusas, de recolección y registro de restos de algunosinvertebrados en yacimientos arqueológicos. Se trata de un aspecto fundamental si se quiereobtener lamáxima informaciónde los yacimientos, así comode las condicionesecológicasenqueestosconvivían,ademásdedisponerdeposiblesindicadorescronobiológicos.

Eltrabajoseacompañadetresanejos.Enelprimerosereflejalainformacióntafonómicarecogidadelos restosde los tresyacimientosanalizados.Enel segundoseproporcionan losdatosbiométricos


21

extraídos de las especies más abundantes de estos. Finalmente, en el tercero se muestra lainformaciónobtenidadelasdosespeciesdegasterópodosactuales.


22

ABSTRACT

The knowledge that has been generated in recent years on the different cultures that dominatedprehistoricMajorca, aswell as that ofMenorca andduring a certain period also that of Ibiza andFormentera, has resulted in a break with the traditional vision of a society stagnant. Themultidisciplinary approach to archaeological research has allowed amore precise periodization oftheculturalevolutionof thosesocietiesand,aboveall,amorereasonedexplanationbasedonthearchaeological/scientificevidenceaboutsocialorganization,subsistenceformsorthemanagementof the territory. This researchwork is an approach to the prehistory and protohistory ofMajorcathroughthestudyoftheremainsofmarinemolluscsfromarchaeologicalsites(Archeomalacology).

Althoughthepresentworkfocusesisspeciallyfocusedonthelastculturalperiod(s.VI/s.IIBC)thatdominatedMajorca (andMenorca), there is alsoevidenceof theuseofmarinemolluscs since theconsolidationofhumanpresenceinthemiddleofthesecondmillennium,untilpracticallythechangeofera.Thishasbeenachievedthankstotheworkonaseriesofarchaeologicalsites located intheBayofAlcudia,inthenortheastofMajorca,specificallyaroundofthepublicestateofSonReal(SantaMargalida).Somesurveyshavealsobeencarriedoutontwospeciesofcurrentgastropodsatseveralpointsalong thecoastofMajorcaandCabrera,with the intentionofusing themasa reference inrespectofthepreterites.ThechoiceofthespaceofSonRealisnotcasual,thereisarepresentationof virtually all cultures that developed during theMajorcan prehistory and protohistory, with theconsideration of some of its sites as emblematic. On the other hand, in its most currentarchaeologicalinterventions,itispossibletoappreciatequalitystandardsandtheconservationofallthefaunalremains.

The work has been divided in eight sections. It has been analyzed how the presence of marinemolluscs,withinMajorcanarchaeological contexts, hasbeen transferred to the scientific literature(Chapter 2), from the first approximations at the beginning of the 20th century to the currentstudies.Onehaswantedtobeexplicitwiththetwoaspectsinwhichtheauthorspointoutwheretheremainsofmalacofaunacanbefound:withinaritual-funerarycontext,whichcanbeaddedtothoseof personal ornamentation andwithin a domestic, economicor fooddomain. Regarding this area,food,there’sbeentheintentionofechoingthedifferentapproachestotherolethattheseresourceshad during prehistory. Also it has beenwanted to give a vision, even if it is brief, of its presenceduringprehistory inMenorcaand thePityusic islands, aswell as thotseofMajorca, related to theEbusitanculture.Theintentionhasbeentogiveabroadviewofthepaleoenvironmentalframeworkof theprehumanMajorca,althoughthe focushasalsobeenextendedtoMenorcaand, toa lesserextent,tothePityusicislands(Chapter3).Ithasbeenpointedouthowthevegetallandscapeanditsevolutionwouldbebeforehumanarrival, togetherwith themaingroupsofvertebrate fauna.Thechronologyofthefirstinvasionsoffaunaassociatedwithmanhavealsobeensketchedashashowthenewspeciesinteractedwiththeexistingnaturalcommunities.Finally,anattempthasbeenmadetomake a point about the changes in the sea level inMajorca or in theWesternMediterraneanduring the Holocene and how they had modulated the coastline before and shortly after thepresenceofhumansontheisland.TheperiodsandculturesthatdominatedMajorca,aswellastherest of the Balearic and Pityusic islands, during have also been defined prehistory (Chapter 4).Without exposing in an extensive or complete way the characteristics of these periods, theirrespectivedefiningfeaturesandhowtheyevolvedhavebeenindicated


23

Marinemolluscshavebeenpresentinhumanactivitiesformillennia,practicallysincethebeginningofourspecies,ifnotbefore.Theappearanceoftheirremainsinarchaeologicalcontextsisacommonandglobalfact.Inthemethodologicalsection(Chapter5)thebeginningsofthestudyofthemarinemollusc remains and the reason for theexplorationof amethodology that takes into account theconditioning factors of someMediterranean islands havebeenbriefly explained. Theorigin of thematerials used has been explained, aswell as the archaeologicalmethodology followed to obtainthem.The informationprovidedby these remainshasbeen complementedwith information fromsomepublications.Themethodology for thestudyof the remainshasbeenexplained, focusingonthree fundamental aspects: taxonomic identification, conservation status and other informationpresent in the shell (taphonomy), aswell as the collection of biometric data. Themethodologicaladaptation of theworkwith the current specimens captured inMallorca and in Cabrera has alsobeenexposed.

Foreachof thesites (Chapter6) thephasesorchronologicalmoments thathavebeenestablishedandwithwhichitsactivitycouldbedividedhavebeendescribed,exposingtheresultsofeachoftheanalyzedaspectsandtheappropriateconclusions,atthephase,depositsandgloballevels.Thelinkbetween some of the temporary groupings within the deposits has been evidenced, which hasallowedtorelatetheactivitiesthatwerecarriedoutthroughtime,aswellasbegintodifferentiatespecific zones or spaces thanks to the unequal presence of the remains. Regarding the currentspecimens,thestudyhasconcentratedonPatellarusticaandPhorcusturbinatus(Chapter7),twoofthemostabundantspeciesinthedepositsand,consequently,withagreatervolumeofdata.Thesehave allowed to make a recent picture of the state of these communities and the extractedinformationhasservedtoglimpsepossiblechangesintheircompositionandspeciallyinthesizesofthe archaeological specimens in respect to the contemporaries. Finally, general conclusions andchallengesforthefutureareexpressed(Chapter8).Despitesomegapsintheinformationavailable,itisevidentthatmarinemolluscswerepartofthelifeoftheprehistoricinhabitantsofMajorca,bothin terms of food aswell as ritual or symbolic aspects. The specimens found in the archaeologicalcontexts come from nearby environments, but they are not their direct reflection, by which it ispossibletoassumeaselectivecapture/collection.Inordertofinishunderstandingtheirtrueroleinthose societiesand tohavea clearer visionof coastalnatural communities, itwill benecessary todeepenandbroadenthestudyandanalysisofmolluscremainsand, ifpossible,expand it toothermarinevertebratesandinvertebrates.Thereisstillalongwaytogo.Inthelastchapterthereisalsoamethodologicalproposal,especiallydesigned for theBalearicandPitiusic islands,of collectionandregistrationoftheremainsofsomeinvertebratesinarchaeologicalsites.Thisisafundamentalaspectif one wants to obtain the maximum information from the deposits, as well as the ecologicalconditionsinwhichtheylived,ontopofhavingpossiblechronobiologicalindicators.

Fourannexesarepresent in thework.The firstone reflects the taphonomic informationcollectedfrom the remains of the three sites analyzed is reflected. On the second, the biometric dataextracted of the most abundant species of these are given. Finally, the third one shows theinformationobtainedfromthetwospeciesofcurrentgastropods.


24


25

CAPÍTOL1:CONSIDERACIONSPRÈVIES,AGRAÏMENTSIOBJECTIUS

Capítol1–Consideracionsprèvies,agraïmentsiobjectius

26


27

CONSIDERACIONSPRÈVIES

Laconsecuciódelstreballsqueintegrenaquestatesidoctoral,sónfruitd’unescircumstànciesvitalsmoltdeterminadesmésqueaunaplanificacióacadèmicatradicional.Elsestudis(cursos)dedoctoratelsvaiginiciarunsanysdesprésdelamevallicenciaturaamblavoluntatd’ampliarelsconeixementsen l’àmbit marí que havia iniciat durant la carrera. La meva integració en un equip de recercaestablertnoes va arribar a consolidar i la tornada capaMallorca conduí aunapausaen lamevaintenciódecontinuarelcamídoctoral.

L’aproximacióalamalacologiaencontextosarqueològicsesprodueixd’unamaneracasual.Afinalsdel2004, lapresentaciód’unprojectededragataunapartdelabadiadePortocolom(Felanitx)vaferquecoincidíssimenunmateixespai iobjectiuungrupvariatdepersones,entre lesqualsPereBennàssar,BartomeuSalvàijomateix.Del’amistatforjadaenaquellalluitaensorgiràlallavord’unaassociacióculturaldedefensadelPatrimoniHistòric,elsAmicsdelsClososdeCanGaià(Vicensetal.,2014b),agafantelnomd’undels jaciments,presentaPortocolom,cabdalsperentendre l’EdatdelBronzealesBalears.Aixílamevacondiciódebiòleg(zoòleg)vaseraprofitadaperl’EquipClososperabordar un aspecte que no tenien resolt, l’estudi de les restes de fauna d’origen marí que erenpresents en aquest jaciment. Davant aquesta petició personal, vaig començar a classificar elsexemplars de mol·luscs marins. Des d’un primer moment vaig prioritzar la presa de mesuresbiomètriques sobre altres qüestions i les primeres descripcions o apreciacions sobre els aspectestafonòmics també varen tenir un evident caràcter intuïtiu, sense tenir en compte (per simpledesconeixença)lesclassificacionsoíndexscomunsperalsestudisarqueomalacògicsdelaPenínsulaestablertsperMoreno(1994)irevisatsperGutiérrez(2009b)enlessevesrespectivestesisdoctorals.Les primeres dades sobre el conjunt del jaciment deClosos deCanGaià (Vicens, inèdit) varen serpresentadesenlesIIJornadesd’ArqueologiadelesIllesBalears,realitzadeselnovembrede2007aFelanitx.Aquesttreball,finalment,novaaparèixerpublicat.

Unsanysméstard,acompanyatperBartomeuSalvà,vaigtenirelsprimerscontactesamblesrestesde la PuntadesPatró i de l’Illot desPorros, contactesquees transformarienen la integraciódinsl’equipcientíficdeSonRealielconseqüentestudidelamalacofaunamarinad’aquestespaiseguint,a priori, la mateixa metodologia utilitzada anteriorment. De tota manera, el fet de presentar unestudicentratenlamalacofaunamarinadelaNavetaIdelsClososdeCanGaià(Vicens,2012)enlesIVJornadesd’Arqueologiade les IllesBalears,celebrades l’octubrede2010aEivissa;el fetd’haverd’enfrontar-mealesrestesdelsnousjaciments,ambunvolummoltsuperiord’exemplarsiambunestatdeconservaciótambéforçadiferent;aixícoml’assistènciaalaIIReunióndeArqueomalacologíadelaPenínsulaIbérica,elmaigde2011aBellaterra(UniversitatAutònomadeBarcelona),vaproduirun replantejamentgeneraldelmeu treball, així comunajusten lametodologiautilitzada.De totamanera, no serà fins la preparació de dos treballs centrats en la Punta des Patró (Vicens &Hernández-Gasch, 2014) i l’Illot des Porros (Vicens et al., 2014a) per a la III Reunión deArqueomalacología(Cadis,desembrede2012)onlapossibilitatdereiniciarelcamídoctoralesvaferevident. L’interès creixent per aquesta disciplina i la manca d’uns treballs globals que permetintrobar patrons o paral·lelismes en l’ús de lamalacofaunamarina en la prehistòria deMallorca envarenserelscatalitzadorsdefinitius.


28

Larealitzaciód’unatesidoctoralnoésunatascasenzilla imoltsovintéssolitària,mésencarasiesrealitza a temps parcial, sense suport econòmic extern ni gaudint d’un accés directe a lesinfraestructuresoalespossibilitatsanalítiquesdelscentresderecerca.L’iniciintuïtiuenl’observaciódelesrestes,ambunsobjectiusiplanificacióacurttermini,tampochaajudat,jaquehadutcomaconseqüència a una constant revisió del material fins a poder-los adequar als criteris definitius.Endinsar-meenunnoumón,l’arqueològic,normalmenttanallunyatdelsparadigmesquesustentenlesbasesdelesCiènciesdelaVida,hasuposatunesforçafegitd’encaixd’aquestesduestradicionscientífiques.Comlamajoriadels treballsdetesi,elsplantejaments inicialsestornencadacopméslluny i inabastablesamesuraques’avançava, laqualcosaobligaaunareflexióhumil ipragmàtica,abandonant tasques ja realitzades iafrontantnouscamins.Totaixòcombinat i fent-hocompatibleamb el meu treball (remunerat) de consultor ambiental, la vida esportiva i, el més important, lafamília.

Elmarcenquès’inscriuaquestatesisónlesdiferentsculturesoèpoquesqueesdesenvolupenenlaprehistòria i protohistòria en l’espai concret de Son Real (Santa Margalida, Mallorca). Son Realpresentauna importantriquesaarqueològica ienellas’hipodenveurereflectits,malgrat lessevesparticularitats, gran part dels aspectes definitoris de les cultures que poblarenMallorca (Garrido,2008;Forés,2017).Unaspectefonamentalhasigutlacertesadequè,enelsprincipalsjacimentsqueformenpartdel treball, lasevaexcavaciós’haduta termeambunselevatsestàndardsdequalitatmetodològicai,amés,lagarantiaques’hanconservat,sinótotes,granpartdelesrestesfaunístiquesextretes. Si béel gruixde lesdadesprovenend’unmarc culturalmolt concret, la SegonaEdatdelFerro, també se’n troben de definides dins del Bronze o la Primera Edat del Ferro i, fins i tot, esprodueixalguna incursióenèpoquesmésantigues.Així,espotafirmarquees toquenaspectesdepràcticament tota la prehistòria deMallorca, des de les primeres comunitats assentades fins a laconquestaperRoma.Amés,nopodemoblidarqueMenorca,EivissaiFormenteratambégaudiren,almenys en algun temps, d’unmateix espai cultural compartit (Salvà, 2013). L’entrada en elmónfenici-púnicd’EivissaiFormenteraapartirdelsegleVIIaC.(Fernández&Costa,1997)trencaaquestespaicomú,deixantperMallorcaiMenorcalesculturesautòctonesdelFerro.

El marc que conforma l’actual Comunitat Autònoma de les Illes Balears m’ha plantejat una certadificultatal’horadecitar-lodemaneraadequada,peròcoherentamblarealitatenlaqualheviscut.Ambels seusaccentspropisMallorca iMenorca,perunabanda, iEivissa iFormentera,per l’altra,conformenunesentitatsmésproperes.Sibéaquestesduesdarreress’agrupensensecapproblemasota ladenominaciód’illesPitiüses, l’agrupaciódeMallorca iMenorcanotéunanomenclaturatanevident.LadenominacióclàssicadeGimnèsies,moltutilitzadaenlaliteraturacultaicientíficaencaraque no tant en el llenguatge popular, és una possible solució. Una altra és la utilització, endeterminats casos, delmot Balears. Així quan s’utilitzen les dues denominacions juntes (Balears iPitiüses) se sobreentén que s’està referint aMallorca iMenorca. En altres casos, per referir-se alconjuntdelesquatreilles,iperalleugerireltext,tambés’haempratelmotIlles,enmajúscula.

Dinsdeltext,podenaparèixerelsnomspopularsd’algunesespècies,tantdeplantescomd’animals.La rica tradició oral deMallorca, així com de la parla catalana de les Illes, ha produït infinitat devariantsd’unmateixnom.Ladenominaciópopularutilitzadaenelsdiferentsorganismesés lamésproperailaqueutilitzoenelmeuparlarquotidià,detotamaneraiperevitarpossiblesconfusions,elnompopularsempreapareixjuntamentamblanomenclaturacientífica.


29

AGRAÏMENTS

El camíque vaig emprendre fauns anys i queara culminaambel present treball nohaguésestatpossiblesenselaintervenció,elsuportol’ajut,desdetotselsvessantspossiblesdemoltespersones.Atotesellesmoltesgràcies.Detotamanera,nopucsinóqueexpressarlamevaméssinceragratitudal Dr. Bartomeu Salvà per haver-me introduït en l’arqueologia i en la prehistòria deMallorca, perhaver-medonatl’oportunitatd’enfrontar-meaunsmaterialsinèditsiperencoratjar-meaaprofundirenel seuestudi. Igualmenta laDra.RosaDomènechperguiar-me i aconsellar-medurantaquestsanys.Moltesgràciesalsdosperlatascailadedicacióenladirecciódelatesi.DonarlesgràciesalDr.Jordi Flos per facilitar-me, després de tants anys, la reincorporació al Programa de Doctorat i, demaneramoltespacial,alDr.ManuelBallesterosperacollir-meambelsbraçosobertsdavantlamevapropostad’estudienuncampdesconegutperell,aixícomperacompanyar-meenelretornalmónuniversitari.

Gràcies al Dr. JordiHernández per permetre’m l’estudi i treball amb les restes dels jaciments quesostenenaquestatesienunescondicionsd’absolutallibertat.Tambéperlapaciènciad’aguantarelsmeusdubtes,consultesialtresqüestionssobrelesexcavacions,perhaverd’explicar,isovinttornar-hoafer,totelqueelsenvoltà.AlDr.JordiNadalperlasevaamistaticonsells,perpermetre’m,senserecança,recolliriampliarunestudiiniciatperlasevaesposa,AlíciaEstrada.AlDr.JordiMartinell,perlaparticipacióactivaenaquest treball,ambunesobservacionsconcisesperòcabdals,aixícomperesperonar-me en la seva finalització. Al Dr. Guillem Xavier Pons, per les múltiples consultes,aclarimentsiconsells,haestatunsuportseguriproper.

VulldonarlesgràciesalaDra.BeatrizPalomarialDr.AntoniPuigperoferir-melesrestestrobadesenelsjacimentsquehitreballeniperhaver-meobsequiatambnousreptesioportunitats.GràciesalDr.Damià Ramis per ajudar-me i per estar disposat a escoltar-me.Al grupArqueoUIB, ambel Dr.Manel Calvo al capdavant, per haver-me fet sentir que era unmés de l’equip, i demaneramoltespecial a la Dra. Laura Perelló, Bartomeu Llull i, com no, Lua Valenzuela companys en aquestcomplexcamídoctoral.GràciesalDr.JosepAntoniAlcover,alDr.AlejandroValenzuela,alDr.LlorençPicornell i a JaumeDeyà per les observacions sinceres a aquest treball. Gràcies també al Dr. IgorGutiérrez, malgrat la distància, per estar sempre disposat a contestar o aclarir qualsevol dubte ocomentari, així com a la Dra. Ruth Moreno per oferir-me les seves respectives tesis, referènciescabdalsenl’ArqueomalacologiadelaPenínsula.

AgrairtambéalDr.FerranHierrodelsServeisCientificotècnicsdelaUIBperfacilitar-melautilitzacióde lamicroscòpia òptica,malgrat que al final les imatges “macro” han estat poc utilitzades en elpresenttreball.AGabrieliMateuBennàssarpercedir-meelduplicadord’imatgesquem’hapermèsfotografiar zenitalment les conquilles. A Helena Inglada de la Direcció Insular de Patrimoni perfacilitar-me l’accés als informes i altra documentació de les múltiples campanyes arqueològiquesdutesatermeaSonReal.AlaSocietatd’HistòriaNaturaldelesBalears,perpermetre’mlaconsultade les seves col·leccions de mol·luscs. A la Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat,especialment a Protecció d’Espècies per l’autorització del treball sobre els organismes actuals i alParcNacionalMarítimo-terrestredel’ArxipèlagdeCabreraperpermetrelesestadesitreballsenelParc,aixícoml’oportunitatdeconèixerespaisiraconsvertaderamentextraordinaris.


30

ARafaelOrtega,PuriPoloi,moltespecialment,JoanJ.Obrador,perserelsmeusmestresireferentsesportius, gràciesal seumestratgeheentès i gauditdel Judo.Gràciesperobrir laportaquem’hapermès viure una vertadera “segona joventut” esportiva. També als companys de la Sala de JudoFelanitx, amb Antoni Obrador, al capdavant, junt amb Pedro Marcos, sense vosaltres no hauriaarribatonhemarribat.

MoltesgràciesalmeugermàAntoniperlacomplicitaticomplementarietat.Leshoresd’entrenament,els cursos, les concentracions, els campionats, els viatges, els hotels, ... han sigut una manerad’apropar-nos i establir una relació molt especial que va més enllà d’una relació de germà o deparelladekata.Al’altregermà,elgran,Pere,unautènticnaturalistaenelsentitclàssicdelmot,perinculcar-mel’amorielrespectealanatura.AlmeucosíPere,amblessevescabòries,peractuarcomungermàmés.An’Aida,Savina,Antònia,Magdalena,Antoni,Maria,EiduriAura,laméspetita,perferimanteniraquestagranfamília.Alsmeussogres,JordiiColoma,malgratqueenJordijanosiguientrenosaltres,m’acollirenvertaderamentcomaunfill,amblacomplicitatielrespectepropisdelspares.AAntoni iMagdalena,elsmeuspares, per tot el quehan fet, pel que fan i faran.PeròpersobredetotsaJeròniaM.iLaura,lamevadonaifilla,gràciespertotelquem’heudonat,agafantlesparaulesdelpoetaMaipodréagrair-voseltempsquefaquevosestim!


31

OBJECTIUS

A finals del segle passat hi va haver un replantejament general de la forma de treballar en elsjaciments de les Balears, la qual cosa provocà la incorporació de tota una sèrie de novesmetodologiesitècniquesarqueològiques,aixícomunaprofundarevisiódelesexcavacionspretèritesi dels seusmaterials (Salvà& Javaloyas, 2013). Es va fer evident la importància dels estudis sobrefaunao flora, no tan sols per emmarcar-los dins de la seva economia, tambépel coneixement del’espaiielpaisatgequehabitaren.

Tot i l’evidènciadelpaperdelmarcomafontderecursos,enelcasparticulardeMallorca,odelaresta d’illes Balears i Pitiüses, en molts casos, ha estat oblidat o poc considerat. Segurament lesescassesd’evidènciesarqueològiquesclaresd’aquestpaperhanfacilitatl’arraconament.Malgratqueelsmol·luscsmarinssónd’aquestspocsexemplesclars, iquehansigutdescritsenmoltsjaciments,no han tingut un espai o reconeixement de la seva importància. En els darrers anys han anatapareixenttreballssobrelamalacofaunamarinaencontextosarqueològicsdeMallorcaiFormentera,peròhohanfetcentratsenl’excavacióconcretaiemmarcats,normalment,enelpositivismecientíficosensemassaimplicacionssocials,econòmiquesodepaisatge.

Així doncs, aquest és undels objectius principals de la present tesi doctoral, el d’aprofundir en elconeixement sobre la presència de mol·luscs marins en una sèrie de jaciments arqueològics ianalitzar-la d’unamanera global. És evident que aquesta visió, centrada en l’espai concret de SonRealnopodràrespondreatotes lespreguntesplantejades,peròésunprimer intentd’anàliside lasevapresènciaalllargdelesdiversesèpoquesoculturesqueintegrenlaprehistòriailaprotohistòriadeMallorca.El segongranobjectiuéspoderobtenirunavisió,malgratquesiguiparcial,d’algunescomunitatsbiològiquescostanerespretèritesicomaquestapotproporcionarinformaciódelessevescondicions ambientals, la qual s’ha d’integrar dins un discurs històric sobre l’experiència i la vidaquotidianadelesdiferentsculturesdeMallorcao,perextensió,delesillesBalearsiPitiüses.

Amésd’aquestsdosgransobjectius,tambéhihatotaunasèried’altresobjectius,queespodriendir,secundaris:

ü Validar metodologia utilitzada, fruit d’un enfocament personal i adaptat a uns jacimentsd’unaillamediterrània.

ü RealitzarunaaproximacióecològicaalaMallorcaprehistòricaiavaluarlapossiblepresènciad’espèciesindicadores.

ü Conèixer l’estatactualdedeterminadespoblacionsdegasteròpodescostanersaMallorca iCabrera.

ü Valorarlaimportànciadelsmol·luscsmarinscomarecursalimentari/desubsistència.ü Realitzar una anàlisi crítica de la consecució dels objectius i plantejar, si escau, possibles

solucions,aixícomnovesqüestionsaabordarenpropersestudis.


32


33

CAPÍTOL2:INTRODUCCIÓ

Capítol2:Introducció

34


35

2.1 ESTATDELAQÜESTIÓ(REFERÈNCIESGENERALS,PRIMERESCITESIAPORTACIONSPOSTERIORS)

La presència de restes de mol·luscs en els jaciments arqueològics mallorquins (Figura 2.1), i perextensió illencs, sense serextensa síquehaestatpresentenelsestudisodescripcionspublicadesdes de principis del segle XX. Si més no, ha estat citada o breument interpretada. Així, Porcel(1986:14) sentencia que, si bé “la pesca es troba escassament documentada, la recol·lecció demol·luscsestrobabendocumentadaduranttota laprehistòria”,d’unamanerasemblantaSalvà&Javaloyas (2013:252)queexposenqueels“mol·luscsmarinsquasisemprehisónpresents,malgratque percentualment poc evidenciats”. Aquests autors també ressalten la manca de restesd’ictiofauna, i ofereixen dues possibles explicacions: la pobra explotació d’aquest recurs o bé unamala conservació del registre arqueològic. És més, en l’anàlisi territorial del Llevant Mallorquí,realitzadaperSalvà(2001:97),s’assenyalaquelaconcentraciódepoblatsalescostesésmésaltaquea l’interior,amb laqualcosapareixquehihaunaestratègiaeconòmicaambunaprojeccióverselmarilessevespossibilitatsd’explotacióeconòmica.Aquestessónlapesca,larecol·lecciódemarisc1ielscontactesambl’exterior.

Figura2.1:JacimentsprehistòricsambpresènciadescritadeMalacofaunamarina

Lesprimerescitessobrelasevapresènciasesituenafinalsdelsanys20delsegleXX.Possiblement,laprimeraestrobieneltreballd’Hemp(1927)sobrelescovesartificialsfuneràriesdeMallorca,ondescriuicomentaunasèried’hipogeus,ons’hitrobarenconquillesdemol·luscs.EnladeSonJaumellexposa que “també es trobà en la cova, un número de petites conquilles foradades per serembastades amb un cordell” (Hemp, 1927:132), en la cova 23 de Son Sunyer hi havia olles“acompanyadesd’ossoshumans,conquillesialtresobjectes”(Hemp,1927:148).Unaaltrareferència

1Enaquest treballSalvà, commoltsd’altresautors,utilitzaunadefinicióàmplia (gastronòmica, fins i tot)demarisc,perreferir-seaqualsevolorganismeinvertebratmaríconsumible,siguicrustaci,mol·luscoequinoderm.De tota manera s’ha d’entendre, per les restes que s’han trobat i descrit en els jaciments, que es tractaprincipalmentodeformaexclusivademol·luscs.


36

similar, però aquest cop sobre mol·luscs fòssils la presentaren Ferbal & Crespí (1928-29) onesmentenqueenlacovadeSonMuletestrobarenunasèriedecaragolsfòssilsenmoltmalestat,quepresentenunaperforaciócentral iho interpreta“comsihaguessin formatpartd’uncollar; talvolta foren trets del marès a l’excavar la roca” (Ferbal & Crespí, 1928-29:244). Pel que fa a lapublicació sobre les excavacions de ciutat romana2de Pollentia (Llabrés & Isasi, 1934) s’hi veuenreflectidesespinesd’aletesdepeixialgunesconquilles(Figura2.2).

Figura2.2:Mol·luscs,espinesdepeixialtrestroballesdePollentia.

(LàminaXXV.Llabrés&Isasi,1934)

Desprésdel trencamentproduïtper laGuerraCivil id’unsanysposteriorsambdificultatsevidentsper la investigació (Rosselló-Bordoy, 1992a) la primera referència a lamalacofauna es troba en lapublicaciód’Amorósaprincipisdeladècadadels50,oncita,sensemésaprofundiment,queenelsaixovarsfunerarisdelqueanomenala“Culturadelescoves”3“hiabundenpetitesconquilles,dentsd’animals foradats i claus de verro” (Amorós, 1952:5). D’una manera semblant Font & Mascaró(1962:9)tambéexpressenlamateixaideaenelsaixovarsdela“PrimeraEdatdelBronze”aMallorca.En concret, descriuen “punxons o grans de collar d’os, caragols, conquilles i pedres-ídols” com amaterialscomplementarisal’aixovar.Aquestsacompanyenapunyalsiagullesopunxonsdecoureo

2Malgratsituar-seforadel’espaicronoculturald’aquesttreball,s’havolgutferreferènciaaaquesttreballenelmónromàaMallorcaacausadelseuinterèshistoriogràfic.3En aquest capítol s’ha considerat oportú mantenir la nomenclatura original (apareixent entre cometes),transcrivintliteralmentallòqueelsdiversosautorsexposentantpelquefaalesespèciesogènerescitats,comalnomquedonavenalesdiferentsèpoquesqueconformenlaprehistòriaiprotohistòriadeMallorcaodelesGimnèsiesiPitiüses,engeneral.Tambés’hamantingutelmateixcriterial’horadetranscriureladenominaciódelesconstruccionsciclopiesqueelsautorshananatcitant.


37

bronze, ceràmiques i botons perforats. Lilliu (1963), per la seva banda, en l’informe sobre lesexcavacionsdeSesPaïssesapuntalatroballaderestesmalacològiquesforadelsàmbitsfuneraris.Encontretlesrelacionaambl’alimentaciódelagentenelqueellanomena“TalaiòticII”.Tambéfaunaprimera aproximació a les espècies que es troben en el jaciment, ja que hi cita quatre gèneres“cardium,pectunculus,patellaiostrea”[sic](Lilliu,1963:119).Tornant-lesacitarRosselló-Bordoy&Llompart dos anys després (1965:33) referint-se a les troballes de copinyes en la “Mallorcaprotohistòrica”.Aixídoncs,elsautorsapuntendosusosodosàmbitsonespodentrobarlesrestesdemalacofauna.Enprimerllocdinsdel’àmbitritual–funerari,presentsacoves,dòlmensoespaisd’enterrament,elsqualsse’lspotafegirelsassociatsal’ornamentaciópersonal.Elsegonúsestrobadinsl’àmbitdomèstic,econòmic–alimentari,presentarefugis,coves,espaisd’habitacióopoblats.Enaquestsespaistambééspossiblerelacionaralgunesdelestroballesambunúsornamental.

2.1.1 Úsornamental,ritual-funerari

Amésde les referènciesanteriormentexposades (Hemp,1927;Ferbal&Crespí,1928-29;Amorós,1952;Font&Mascaró,1964)dinsd’aquestcontextiseguintunordrecronològicdepublicació,Veny(1968) en la publicació sobre coves sepulcrals del Bronze a Mallorca apunta les troballes iexplicacionsrealitzadesperFerbal&CrespíenlaCovadeSonMulet,enreferènciaalapresènciade“fòssils marins amb perforació artificial” (Veny, 1968:79). També exposa i dibuixa (Figura 2.3) lapresènciade“Pectunculusgaditanus iCypraeaspurea”(Veny,1968:267)enlaCovadeSonPrimer.“Ciprea”, “columbel·les” i “conus” [sic] amb forats o orificis realitzats per fregament o bé pertrencamentdelapunta,enlaCometadelsMorts(Veny,1968:316).Penjollsdedobleforattallatsenclosques, sense especificar l’espècie, a Son Torrella (Veny, 1968:341). Així com “cinc closques demol·luscmaríentrelesqualsn’hihatresperforadesambunforatirregular”enelMuseuDiocesàdeCiutat deMallorca, sense explicar la seva procedència (Veny, 1968:366). A manera de conclusió,exposa que l’ornament personal que ens arriba és escàs i tan sols ens ha quedat petits grans decollar,principalmentfetsd’os,peròquetampochimanquenelsrealitzatsenpedra,petxinesmarinesodedentsd’animal(Veny,1968:403).Percompletarelquadreculturaldelmoment,afegeixquetant“els penjolls d’os o de conquilla, com els punxons i els amulets de pedra es repeteixen en elsjaciments de tipus II y del tipus III” (Veny, 1968:427), la qual cosa també és citada, de maneraresumida,perMascaró (1968:654)oncitaque “diferents conquilles iossosperforats,elementsdecollars,adquirienlanaturadelarepresentaciód’amulets”.

Figura2.3:Algunsdelsmol·luscstrobatsenlaCometadesMortsiSonPrimer.

(Figures154i179[parcials].Veny,1968)


38

Pericot(1975)esmenta,ala“CulturadelesCoves”,queenelsaixovarshisónpresents“conquilles,claus perforats, grans de collar i discos d’os” (Pericot, 1975:48). Per la seva banda Fernández-Miranda (1978), torna a incidir en la utilització de les conquilles com a ornament i posa com aexemples les restes trobades als jaciments de Ca Na Lluïsa, Son Torrella (Fernández-Miranda,1978:125),CometadelsMortsiSaVall(Fernández-Miranda,1978:175).

Jaaprincipisdeladècadadels80,Enseñatfareferènciaaconquillesdipositadesentreelsaixovarsfunerarisen laCovadeS’Alova(Enseñat,1981:20) ien laCovadeSesCopis(Enseñat,1981:45-46),que per aquesta darrera en fa una petita descripció taxonòmica, acompanyada de dadesbiomètriques. Carbonell et al. (1981), així com Pons & Coll (1984), en un jaciment associat a laindústriadel sílex,elRafaldelsPorcs–CovadelDrac, citen les troballesde conquillesdediversesespècies,tantdegasteròpodescomdebivalvesmarins.Aixímateix,Carreras&Covas,eneljacimentdesVelard’Aprop,tambéaSantanyí,hidescriuendiversosexemplarsambforatsoambevidènciesde ser utilitzades com a penjolls. Així exposen una “Columbella rústica [sic] foradada a un delscostats. La perforació sembla natural, però molt probablement [...] podria haver servit d’adorn”(Carreras & Covas, 1984:35), o bé uns “fragments de spondilus gaederopus [sic] amb indicis deretallatsintencionats”,aixícomun“fragmentdetriton[sic]enformapiramidalambindicisderetallsintencionats.Intentdefabricaciód’unbotodeconquillaiposteriorrebuigperpresènciadevetesdecorcadura?”(Carreras&Covas,1984:35).

Guerrero (1997a:107) tambéapunta lautilitzaciódemol·luscs comaornamentpersonalo la sevainclusióenelsritusfunerarisenel“Bronzeantic”,posantcomaexemplelasevapresènciaenformadegransdecollarodeconquillesde“Cyprea”[sic]perforadesenl’aixovar.Elmateixautor,juntambCalvo,cincanysdesprés,enl’estudidematerialprocedentdelDolmendes’AiguaDolça(Guerrero&Calvo, 2003a:105-106) es troben un gran nombre de grans de collar elaborats a partir de petitespetxinesmarines,peròelseuestatnopermetlasevaidentificacióespecífica.Enaquellsquesíqueéspossiblelasevaidentificació,s’atribueixprincipalmentalsgèneres“conusicolumbella”[sic].Segonsaquestsautorsaixòespotposarenparal·lelamblapresènciadepetitespetxinesperforadesialtresgrans de collar d’espècies no identificades en el “nivell C” de Ca Na Cotxera i a Ca Na Costa deFormentera. Així mateix exposen una possible explicació a l’absència d’aquestes restes en moltsjaciments,jaqueconsiderenqueseriatansols“aparentiderivadadelescondicionsd’excavaciódela restadedòlmens, jaqueaquestespecesdecollarnosuperarenmoltdecasoselsquatreacincmil·límetresdediàmetreisónalavegadaextremadamentfràgils”.ElDolmendes’AiguaDolçatambévaproporcionar“trespetxinesquenopresentencapmanipulació,es tractadedosespècimensdel’espècieThaishaemastomaiund’Arcanoae”.Atèselcontextenelqualvarenaparèixerelsautorsapuntenqueespodriaintuirun“significatsimbòlic”,peròquenoelpodenavaluar.

Plantalamoretal.(2004),enl’informed’excavacióalsepulcremegalíticdeSonReal,anomenenunasèrie d’espècies de mol·luscs marins, sense cap altra explicació o interpretació. Més recentment,Hernández-Gasch & Ramis (2010) en el seu treball sobre l’economia funerària en la “II Edat delFerro” exposen, a manca d’un estudi més detallat, el possible consum de mol·luscs marins endeterminats ritus funeraris, la qual cosa també és exposada en un treball sobre el Santuari de laPuntadesPatró(Vicens&Hernández-Gasch2014).Amengualetal.(2013:106)citalapresènciad’un“corn marí sencer” (possiblement Charonia lampas) dins de la segona ocupació del Santuari 2,destacant que l’excepcionalitat de la troballa sent “únic en el repertori material de Son Fornés”.


39

Malgrataquestabreudescripciódelmol·lusc,perlaimatged’aquestenelcitattreball,pareixquenopresenta l’àpexni lesprimeresespires, laqualcosaelpodria relacionarambuna funciósonadora,moltcaracterísticad’aquestgrangasteròpode.

2.1.2 Úsdomèstic,econòmic–alimentari

Comjas’hacomentatanteriorment,possiblementLilliu(1963)idesprésRosselló-Bordoy&LLompart(1965) forenelsprimersautorsenapuntaraunúsalimentari les troballesdemalacofaunamarinadinsespaisarqueològicsde laprehistòriadeMallorcaode lesBalears.Mascaró(1968:678)afegeixqueelsmol·luscssónde“lesmateixesespèciesrecollidesenelmarinsular”.Aixímateix,tambécitaque“elsmetalls, l’osi laconquillamarina,lapedra,l’argila,lesfibresvegetals, lespells, lallanaielpèl animal, la fusta, etc., eren les matèries primeres d’aquelles indústries artesanes” (Mascaró,1968:678),referint-seal’economiadel“móntalaiòtic”.

En les publicacions sobre les excavacions en el Navetiforme “Alemany” (Ensenyat, 1971) i delcomplex nord-est d’Es Figueral de Son Real (Rosselló-Bordoy & Camps, 1972), així com les de NaCotxera (Cantarellas, 1972) o de SonMatge (Rosselló-Bordoy &Waldren, 1973), hi és present uninventari més o menys detallat dels mol·luscs apareguts en cada una d’aquestes intervencions.Possiblement aquestes classificacions les realitzà JoanCuerda4, tot i que, tan sols apareix en ladeCatalinaEnsenyat.Rosselló-Bordoyaprincipisdeladècadadels70explicaquel’existènciadevalvesdemol·luscs “és freqüent en tots els hàbitats pretalaiòtics, encara en aquells localitzats en zonesrelativament allunyats del mar” (Rosselló-Bordoy, 1972:126), a més pel que fa a “L’economiatalaiòticahauriad’haverestatmixta:agrícola-ramadera[...]elssistemesalimentaris,completatsamblapescailarecol·lecciódemariscencaraenpuntsallunyatsdelacosta”(Rosselló-Bordoy,1972:133).Ésmés, fins i tot sentencia que fins i tot “en determinats instants veiem que la seva alimentacióbàsica l’aconsegueix mitjançant la pura recol·lecció marisquera” (Rosseló-Bordoy, 1973:31) i posal’exempledeljacimentdePula,situatauns4quilòmetresdelacosta,queelseunivellsuperior“ensindica que la seva alimentació fou únicament de tipus marisquer” encara que el nivell mitjà“predominal’alimentacióabasedecarns”(Rosseló-Bordoy,1973:31).TambéinsisteixamblacitadeLilliu (1963) i la complementa amb les observacions d’altres jaciments de l’illa, amb un “quadrealimentarimolt similar, faltant a SonOms les restesmarines, però abundants en Son Real i Pula”(Rosselló-Bordoy,1973:145).Detotamanera,referint-sealconjuntdenavetiformesdeSonReal,hoemmarca coma “un complementd’aquella alimentació s’obtenia a basedemariscs [...], ja queelconjunt es troba relativament prop delmar” (Rosselló-Bordoy, 1973:146-147), i apunta que, en lasevaopinió,lesespèciesrecollidesnoescaracteritzenperlasevaqualitatalimentària.

Pericot (1975:114), encara que sense justificar, comenta que en “l’Etapa Talaiòtica” “la pesca espracticaria prop de les costes [...] la recol·lecció demol·luscs i crustacis estava a l’ordre del dia”.Fernández-Miranda(1978:343)postulalautilitzacióde“fragmentsdeconquillesdedistintstipusdecaragols”comadesgreixantspera lesceràmiquesdel“BronzePretalaiòtic”.Sibéaquestúscomadesgreixantéspresentenl’imaginariarqueològicdelesIlles,nohoéstantenlessevespublicacions,

4JoanCuerdaiBarceló(1912-2003).Prestigióspaleontòleg,autordediversespublicacionsfonamentalssobreel quaternari marí del mediterrani, va ser un col·laborador habitual durant els anys 60 i 70 del Museu deMallorca(Ramis,2006).Lasevatascaeraclassificarorevisarlaclassificaciótaxonòmicadelsmol·luscsdegranpartdelesmemòriesd’excavació,normalmentsenseaparèixerenlaposteriorpublicació.


40

jaqueelsautorssolenutilitzarl’expressiógenèrica“calcita”(Palomar,2005;Albero,2008)mésquesuposar el seu origen biològic o mineral. S’ha de tenir en compte que hi ha altres factors quedificulten establir l’origen d’aquest component, en primer lloc es produeix una important acciód’esmicolament i a més la ceràmica incrementa el comportament tèrmic i mecànic si aquestespossiblesconquillessónprèviamentcremades(Palomar,2005:356).

Gràcies a les troballes de Canyamel, on varen aparèixer “en la part més profunda de la capaabundantsrestesd’alimentació,restesd’animalsambalgunesconquillesmarines”(Rosselló-Bordoy,1986-1989: 261-262), així com una “segona llar graella [...] Aquí la funció de la graella estavaperfectament definida, doncs la presència de mol·luscs marins (Cassys ondulata [sic]) resultàfreqüent y aquest espècimen aparegué sempre en connexió amb punxons d’os amb una puntaesmolada al foc” (Rosselló-Bordoy, 1986-1989: 262-263), reforça el convenciment de la utilitzaciód’aquestsperusosalimentaris(Figura2.4).

Figura2.4:LlargraelladeCanyamel,esdestaquenelsmol·luscsielspunxonsinsitu.

(Figura3b[Modificada].Rosselló-Bordoy,1986-89)

Aixímateix,Camps&Vallespir(1998)enlapublicaciódedicadaalTuródelesAbelles,presententotunapartatonesdescriuenelsmol·luscsmarinspresentsenelcitatjaciment(laclassificaciótornaaserrealitzadaperJoanCuerda),peròtambéhihaunabreuinterpretaciótantdelseupossibleorigen“procedentsd’unaalbuferad’aigüesambunnivelldesalinitatvariableidepetitacomunicacióamblamar”(Camps&Vallespir,1998:18),aixícomd’aproximacióeconòmica“Lapresènciad’unmuntdecaragols,quenoesrelacionenambcapllar,ensn’assenyalaunarecollida[...]l’activitatpesqueralatestimonien les troballes de marisc, ja que no trobem hams o arpons que ho facin” (Camps &Vallespir,1998:35).


41

Elsusosalimentaristambésóncitatsenmoltstreballsposteriors,desdelsprimerspobladorsfinsal’entrada delmón romà, és a dir, en totes les cultures o èpoques de la prehistòria i protohistòriaMallorquina.AixíGuerrero(1997a)oPons(1997)afirmenqueels“primerspobladors”podrienhavercompletatlasevadietagràciesalmarisqueig,elsrecursosd’albufera(ocellsaquàticsious)olacaçad’animalsmarins(comelMonachusmonachus[vellmarí]),encaraqueaquestdarreraspecteestrobamoltmal documentat. Aquests dos autors posen com a exemple Ca Na Cotxera “malgrat que nosabem quin sistema d’explotació ramadera desenvolupaven doncs no s’han ni comptabilitzat lesrestes, ni molt menys realitzat estudis arqueofaunístics. Entre les restes alimentàries apareixentambéelsmol·luscs” (Guerrero,1997a:59).Enel “Bronzeantic” la sevaeconomia i subsistènciaessegueix complementant amb els mol·luscs i altres recursos d’albufera, a causa de la “freqüentapariciódemol·luscsenquasitotselsjaciments”(Guerrero,1997a:115).EnlaTesiDoctoraldeRamis(2006:305), es pot llegir que en “les memòries de les excavacions de diversos assentaments denavetes,juntamentalafaunadomèstica,ressaltalapresènciaderestesdemol·luscsmarins”,laqualcosatambéhoapuntaSalvà(2007)quanexposal’evidentvinculaciódelagentquehabitàalsClososdeCanGaiàamblamar,jaqueengairebéatotelpoblats’hitrobenabundantsrestesdemol·luscsievidènciesdepeix, fetqueesdónaenaltresnavetiformesde l’Illa.Lapresènciademol·luscseneljacimentdelsClososdeCanGaiàéstreballadaiexposadaendiversostreballs(Vicens,inèdit;2012).Pons (1999:53) reconeix “la incidència de l’activitat marisquera a la dieta alimentària” tant en el“Pretalaiòtic” com en el “Talaiòtic I”, la qual cosa té el suport “dels resultats obtinguts a lesexcavacionsde s’Illotonespogueren recollir estrispropisde l’activitatpesquera [...] amésde lesdeixesd’activitatmarisquera”(Pons,1999:99).

Més recentmentenuna sèriede treballs sobre jacimentsoestructuresde lesdarreres fasesde laprehistòria de Mallorca fan referència a la presència de malacofauna marina en contextosd’habitació, com en PuigMorter (Bonet, 2003); Son Fornés (Amengual et al., 2012) o Ses Païsses(Aramburu-Zabala&Hernández-Gasch,2005;Aramburu-Zabala,2017;2018).Hernández-Gaschetal.(2002a:286)conclouqueenlasocietatdelprimermil·lenni“Semblaqueunaeconomiasubsistencialde tipus mixta, agricultura/ramaderia seria el model més rendible [...]. D’altra banda no hemd’oblidar[...]elsrecursosmarins:pesca,marisqueigicacerademamífersiocellsmarins.Alrespecte,els jaciments costaners han proporcionat algunes restes de vell marí (Monachus monachus), iabundantidiversificadamalacologia”.Peraltrapart,enlamateixapublicacióexposaquelesrestesde peix són escasses en els jaciments estudiats, però pensen “que és més d’un problema deconservacióirecuperaciód’aquestmaterialquenopasd’unamancadelseuaprofitamententempsprehistòrics”.(Hernández-Gaschetal.,2002a:286)

2.2 ESTUDIS ARQUEOMALACOLÒGICS EN LA PREHISTÒRIA DE LES ALTRES ILLES:MENORCAILESPITIÜSES

No s’ha realitzat un seguiment bibliogràfic tan exhaustiu sobre la presència i utilització de lamalacofauma marina com a recurs a les altres illes. De tota manera sí que hi ha nombrosesreferències,peròésundelsaspectes,notansolsenlarecercabibliogràficasinótambéenunestudimésprofundd’aquestapresènciaiutilització,amillorarenfuturstreballs,principalmentaMenorca.

AMenorca, Veny (1974:189) pareix que fou el primer a citar la presència demalacofauna en unjacimentprehistòricmenorquí,concretamentenelconjuntdecovesartificialsdeBiniparratxcitaen


42

laCova I laconquillad’unapagellida(“Lappavulgata”).ElmateixVeny(1982)unsanysdesprésenl’estudidelanecròpolisdeCalesCoves,anomenaidibuixaalgunsexemplarsdemalacofauna(Figura2.5).EnconcretexposaqueenlacovaLIV“Pensemtambéquementreesconsumiaelfoc,hauriendefer-se libacionsoofrenesdemenjar,oesteniaunbanquetfunerari, jaqueapartdelsaixovarss’hanpogutrecollirgranquantitatd’ossosdediversosanimals[...]aixícomqualquetipusdemol·luscmarí” (Veny,1982:177), i en laCovaLXXVIII (CovaNegra) citaquees recolliren“dosexemplarsdepatella [sic] [...] cap d’ells estava perforat i no mostrava senyals d’haver estat utilitzat com aadornament. Sens dubte foren recol·lectats en les roques del mar veí i consumits en qualquebanquetritual”(Veny,1982:177).

Figura2.5:Algunsdelsmol·luscstrobatsenCalesCoves.

(Figures114,118i157[Parcials].Veny,1982)

Unaltreaspecte,aquestcopdestacat,ésqueenl’apartatsobrelestroballesantiguesdeCalesCovesaporta “Segons la nota de Cabré (Cabré, J. Cerámica preromana de las Islas Balears. Actas yMemoriasdelaSEAPreh,.IX1930)elconjunterenvasos«debarromuytosco,detonomásomenososcuro,conmanchasrojizas,amasadoconrestosdeconchasmachacadasycocidosenhoguerasalaire libre…»” (Veny, 1982:274), així doncs, gràcies a Veny podem tenir una de les primeresreferènciesen lautilitzacióderestesdeconquillescomadesgreixanten la fabricaciódeceràmica,encaraquefoufruitd’unaobservacióanivellmacroscòpicdelespastes(DanielAlbero,comunicaciópersonal).

Respecte als primers pobladors de Menorca, López (2000:198) afirma que “Caldria afegir com apossiblesfontsproteïnesalgunesespèciesd’austerrestresiaquàtiques,mol·luscsterrestresimarins,peixos, tortuguesmarines i, perdescomptat, el vellmarí i altresespèciesdemamífersmarinsquepoguessinsercapturadesdemaneramésomenysesporàdica”.Guerreroetal.(2007c:36)citenenelseu treball sobre l’assentament de Biniparratx Petit que la “dieta es complementa aquí ambproductes de la mar, destacant els mol·luscs, si bé l’espectre de fauna marina incorpora tambépeixosicrustacis”.Perònotansolscreuenquesiguisenzillamentperqüestionsalimentàries,jaqueaquestesno “esgotenel repertori tafonòmicde l’associació faunísticadeBiniparratxPetit.Aixòésaixí,pelfetquelamajoriadeporpresicaragolsdepunxespresentenunaperforaciódelapetxinaal’altura de la glàndula hipobranquial (productora de tint), que des d’antic s’ha anat emprant perpintarteixits [...].Atèsque l’extracciódecarnespotduratermesenserealitzar talperforació, totsembla indicar que ens trobem davant evidències d’un “taller industrial” que vindria a ampliar el


43

repertorid’activitatsquelafaunadeBiniparratxPetit”(Guerreroetal.,2007c:38).ElDr.GuillemX.Pons,signal’apartatdel’estudimalacològicdelmonumentfunerarideSonOlivaret(Plantalamoretal.,2008:365)onexposaque“Entreelsmol·luscsdeterminatsdeSonOlivaretestrobenrepresentatsgastròpodesterrestres,propisdelazona,imol·luscsmarinsdutsalJacimentperal’alimentacióobécom possible element ornamental o bé per a la possible extracció de porpra”, a més de fer unadetalladaclassificacióperunitatsestratigràfiques.

PelquefaalesPitiüses(EivissaiFormentera)l’estudidelaprehistòriad’aquestesilless’haabordattan sols en tempsmolt recents, Bofill & Sureda (2008:136) ho resumeixen dient que “Els estudissobrelaprehistòriadelesillesPitiüsesdurantelpassatsegleXX,hantingutunpapermésquediscretenel side l’arqueologiabalear”.AutorscomTarradell&Font (1975) creienen la impossibilitatdequè les Pitiüses s’haguessin mantingut despoblades durant la prehistòria, però exposaven el seurelatiupessimismeenverslapossibilitatdeconèixerlaprehistòriad’aquestesilles.Detotamanera,tambémanifestarenunbrid’esperançaenlatroballad’unatombamegalíticaalnorddeFormentera(CanaCosta). Precisamentgràcies a aquestdescobriment, s’inicià l’estudide la seqüència culturaldel II mil·lenni en aquestes illes (Gómez & San Nicolás, 1988). És més, Ca na Costa “ha estatconsideratcomeljacimentparadigmàticdelaprehistòriapitiüsadesdequèfoudescobertel1974”(Bofill&Sureda2008:137).Fernándezetal.(1976),enlesprimeresaproximacionsaljacimentdeCana Costa, ja esposaren que les troballes en el corredor d’accés “consistiren principalment enconquilles,fragmentsceràmics[...]ossostantd’animalscomhumans”(Fernándezetal.,1976:114),aixímateix,enelsectorIIapareguerendosbotonsdepiramidalsdeconquilla“ambbasequadradaiperforacióenV”(Fernándezetal.,1976:120),laqualcosatansolsapareix,alesbalears,enaquestjaciment(Uscatescu,1992:124).

Costa (2000:256) exposa sobre el poblament de les Illes Pitiüses durant la prehistòria que “Lapràcticadelapesca,queenelcontextformenterers’hadesuposarqueeraunrecursimportant,noestà arqueològicamentdocumentada, però sí la recol·lecciódemol·lusc, car la faunamalacològicamarina és tambémolt abundant”. Ramis& Santandreu (2011:321) diuen que l’economia del gruphumà que habitava Formentera als començaments del II mil·lenni “estava basada de maneraimportant,amésdelaramaderia,enlapesca, larecol·lecciódemol·luscsmarinsi lacapturad’ausmarines”,posantdemanifest les “primeres informacions sobre l’excavacióde laCovadesRiuets”.Opinióqueesveureforçadaambelsdiversostreballsdedicatsalapresència,consumoutilitzaciódelamalacofaunamarinaaFormentera(Marlasca,2010;Ramon&Colomar,2010;Suredaetal.,2013;Lópezetal.,2013;Marlascaetal.,2014).

2.3 APORTACIÓD’ELEMENTSMARINSA LADIETA: CONTROVÈRSIA SOBREELPAPERDELSMOL·LUSCSENLESMENGESDELESCOMUNITATSPREHISTÒRIQUESDELESILLES.

Enl’estudideladietadelespoblacionsprehistòriquesiprotohistòriquesdelesIllesBalearsiPitiüses,hi ha hagut una sèrie d’aproximacions en els darrers anys. La primera de les quals seria en lanecròpolis de S’Illot de Porros, les datacions de la qual la situen en la Segona Edat del Ferro,concretament,desdelsvoltantsdelsegleIVaC.finsalsegleI(Hernández-Gaschetal.,1998).Améss’hihadetectatmoltapresènciadefaunaideceràmica(Hernández-Gaschetal.,1998),aixícomdemalacofaunamarina(Vicensetal.,2014a).


44

Subiràetal.(1989:194)publicarenelprimerdediversostreballssobreladietaaquestanecròpolis.Enaquestsestudisdel’alimentaciós’utilitzarenelsvalorsd’oligoelementsoelementstraça,sobreunesmostres de 197 fèmurs d’individus diferents amés de 54mostres d’animals de “diferents nivellstròfics”(Subiràetal.,1989:194).D’aquestsespotdeduirque“siconsideremqueelsnivellsbaixosdebari indiquenunadietapobreenvegetals,podematribuir leselevadesconcentracionsd’estronciauna dieta càrnia a base de mol·luscs i peix. Aquests resultats concorden amb les possibles fontsalimentàriesdelapoblacióestudiadasiestéencomptelalocalitzaciódelanecròpolis[...]situadaenun illot, el que fa pensar que els pobladors no haurien de viure lluny de la costa” (Subirà et al.,1989:197),amés,permetencorroborar“elconeixementqueesteniasobreeltipusd’alimentaciódelapoblacióprehistòricamallorquinaiprecisar ladietaenaquestapoblacióenconcret.Aquestaeraricaencereals,crustacisipeix,talicomaixíhoindical’altcontingutenmagnesiiestronci,ybaixosnivellsdebari trobatsenelsossosenrelacióaaltresnivells tròfics.Així,doncs,de la interpretacióconjuntad’ambdóscamps,l’arqueològicielbioquímic,podemapuntar,peralapoblaciódePorros,una dieta a base d’elements tradicionals i en la que es pot assenyalar el consum preferenciald’alimentscarnis,marinsidecereals”(Subiràetal.,1989:197).

Enaquestsentit,Subirà&Malgosa(1991:321)tornenapostularque“lesconcentracionsmésaltesd’estroncipresentsen lapoblacióhumanadesPorross’interpretencomaconseqüènciad’unaaltaproporciódemol·luscsenladieta,ilabaixarelacióBa/Caesconsideraqueéselresultatd’unabaixaproporció d’aliments vegetals”. Així mateix, i en referència a les patologies generals (Malgosa &Campillo, 1991) i a les patologies dentals (Carrasco & Malgosa, 1990; Carrasco et al., 1991),d’aquestamateixapoblaciódeS’IllotdesPorros,corroborenunadietaambunaaportacióimportantde proteïna animal (incloent-hi mol·luscs) i cereals. També assenyalen que no s’han observatdimorfismessexualstantenelsnivellsd’elementstraçacomenlespatologiesoanomaliesbucals,fetque pareix indicar que no hi havia diferències pel que fa a la dieta. Finalment, Subirà &Malgosa(1992)exposenel fetd’analitzarsetelementsalhora (Estronci,Bari,Magnesi,Coure,Zinc,Vanadi iCalci)en197individusien54animalsdediferentsnivellsdelacadenaalimentàriacomaprovadelasolidesadelessevesconclusionsiqueunestudid’aquestescaracterístiquespermetunaaproximaciódeladietadelsgrupshumansprehistòrics.

Una altra de les aproximacions, aquest cop en una cova d’enterramentmenorquina, la Cova desCàrritx,larealitzàRihueteenlasevatesidoctoral(2000)itambéescentràsobreelementstraça.Lacronologiad’aquestacovaésmésantiga ipertanyaunaculturaanteriora lade s’Illotdesporros,així,peral’estudideladietaipatologiadental,esdataren12mostresgràciesalCarboni14,6delesquals corresponen a unmoment del “període naviforme” (1380-1180 cal ANE) i les 6 restants al“prototalaiòtic”(1070-820calANE).S’hadetenirencomptequeenelsestudisfaunísticsd’aquestacova(Montero,1999;Alcalde,1999)noesdescriupresènciademalacofaunamarina.

Així,l’anàlisi(Riuete,2000:329)esrealitzàsobreuntotalde28mostres,24delesqualshumanesi4defaunaherbívoracontemporàniaalsenterramentsiprocedentsdelmateixjaciment,ielselementsanalitzatssón:Calci,Estronci,Bari,Magnesi,Manganès,Zinc iCoure.El resultatd’aquestesanàlisispermeten “inferir una dieta de tipus mixta amb una variada gama de recursos vegetals, unaaportaciómoltsignificativad’alimentsd’origenanimaliescassaimportànciadeproductesmarins[...]Aquestrègimalimentariserviaperigualadonescomahomes,circumstànciaquepotinterpretar-seentermesd’igualtatd’accésalsrecursosbàsics”.Afegeixquenos’handetectatvariacionsimportants


45

alllargdeltemps,tretd’una“possibleexcepció”,“unincrementenelconsumdeproductesd’origenmaríapartirdel1000calANE”(Rihuete,2000:323).

Lesaproximacionsmésrecentshanutilitzatunaltretipusdetècnicaconsistenten l’anàlisi isotòpicsobremostresdecol·lageniosapartirdelsvalorsδ13C(laproporcióisotòpicaentre13Ci12C)iδ15N(entre15Ny14N).VanStrydoncketal.(2005)publicàuncompletestudiambmostresprovinentsdejaciments prehistòrics de Mallorca, Menorca i Formentera, i totes les èpoques prehistòriques(d’abans del 1600 aC., fins posteriors del 500 aC.). Aquesta publicació complementa duespublicacions anteriors (Van Strydonck et al., 2002; Davis, 2002). “Les dades δ13C i δ15N en aquestdocumentsónunsubproductede l’anàlisideradiocarbonisobreelsanimals ielsossoshumansdediferents llocs de les Illes Balears realitzades des de 1986 al Royal Institute of Cultural Heritage(Brussel·les, Bèlgica). Això té avantatges i desavantatges: la selecció de lamostra és relativamentimparcialperquètotselsllocssónpotencialmentestudiats,però,d’altrabanda,nototeslesmostresdatades en els últims 18 anys es podrien incorporar en el present estudi” (Van Strydonck et al.,2005:527). En l’estudi (Taula 2.1) es presenten 38 jaciments en total, 24 dels quals amb resteshumanesi18ambanimals,5jacimentsaportenambduesrestes,humanesianimals:

RESTESHUMANESMALLORCAJaciment Mostres Jaciment Mostres Jaciment Mostres

IllotdesPorros(SantaMargalida)

10CovaGregòriaAiB

(Valldemossa)6 SonFornés(Motuïri) 5

S’AiguaDolça(Artà) 2SonBauló

(SantaMargalida)2 SonGallard(Deià) 2

CanMartorellet(Pollença)

2 SonMas(Valldemossa) 1 SonMoleta(Sóller) 1

TorrentdenBarragot(SesSalines)

1

RESTESANIMALSMALLORCAJaciment Mostres Jaciment Mostres Jaciment Mostres

SonFerrandell/Olesa(Valldemosa),

21ClososdeCanGaià

(Felanitx)7 SonFornés(Montuïri) 7

SonGallard(Deià) 6 SonMas(Valldemossa) 6 PuigdenPau(Costitx) 4IllotdesPorros

(SantaMargalida)4 Baduia(Valldemossa) 3 SesPaïsses(Artà) 2

CovalSimó(Escorca) 1 S’Hospitalet(Manacor) 1 RESTESHUMANESMENORCA

Jaciment Mostres Jaciment Mostres Jaciment MostresBinialiNou(Maó) 7 CalesCoves(Alaior) 6 RafalRubí(Alaior) 6

SesArenes(Ciutadella) 6 SesAritges(Ciutadella) 5 Alcaïdus(Alaior) 5

SesRoquesLlises(Alaior) 5BinipatiNou(Ciutadella)

1CapdeFormaMurada(Maó)

1

CalaMorell(Ciutadella) 1 Càrritx(Ciutadella) 1 EsTudons(Ciutadella) 1SonBlanc(Ciutadella) 1

RESTESANIMALSMENORCAJaciment Mostres Jaciment Mostres Jaciment Mostres

BiniparraixPetit(Maó) 6CapdeFormaMurada

(Maó)4 TalatídeDalt(Maó) 4


46

SaCreudenRamis(Maó) 2SantTomàs(EsMigjorn)

1 SonaCaçana(Alaior) 1

HUMANESFORMENTERA ANIMALSFORMENTERAJaciment Mostres Jaciment Mostres

CanaCosta 2 SaSala 1Taula2.1:Jacimentsimostresenl’estudideVanStrydoncketal.,2005

S’hadetenirencomptequeenlagranmajoriadejacimentsnoesdestrial’espèciedelsanimals,totique els integren dins la categoria de “domèstics, és a dir, ovelles, cabres, bovins i porcins” (VanStrydoncketal.,2005:527).Dinsdelsaltresjaciments,tambén’hihaquepresentendubtesentresisónovellesocabres.Aixòésaixíperquèvansersotmesosadatacióabansquefossinestudiatsperunespecialista.Coma conclusió, les comunitatshumanespresentenuna“dietamixtadeplantes imateriald’origenanimal[...]elsvalorsdefraccionamentd’isòtopstantNiCindiquenclaramentqueladietaen laprehistòriabalearnovaserpredominantmentbasadaenels recursosmarins (elqueimplica que les persones que viuen en una illa gairebé no pesquen) i que la gent tampoc vanconcentrar-seenl’explotaciódelsanimalsd’aiguadolça(quepotserexplicatperlabiogeografiadelesilles)”(VanStrydoncketal.,2005:529).Detotamaneraafegeixenque“lesdadesd’isòtopsperalmaterial humà mostren una gran variació” (Van Strydonck et al., 2005:529) la qual cosa hoatribueixen a una diferència espacial més que temporal, és a dir, “Les diferències entre els llocssemblen molt més importants que les diferències diacròniques. Això possiblement suggereixdiferènciesen ladietaentre lespoblacionshumanesa les illes,elquepodriaestar relacionatambl’ecologia i la geografiadiversade les illes, sovintmostrantmarcadesdiferènciesentreelsbiòtopssituatsdinsdedistànciescurtes”(VanStrydoncketal.,2005:530).

Fulleretal.(2010)vaintentarestablircomportamentsdiacrònics(Calcolític,Púnic,Antiguitattardana– Bizantí i Islàmic) en les dietes de les poblacions d’Eivissa i Formentera a través de les anàlisisisotòpiques del Carboni i elNitrogen. Per a la població prehistòrica de Formentera escull 8 resteshumanesdelsepulcremegalíticdeCanaCostaiunasolamostradebòvid.Delessevesconclusionsespotextreureque“l’evidènciaisotòpica[...]revelenqueaquestespersonesprobablementvantenirlamajoringestadeproteïnaanimali/odepeixdetoteslespoblacionsestudiades.Noobstantaixò,lafontd’aquestaproteïna(marítimaoterrestre)ésuntantambiguaiobertaalainterpretacióiadebat”(Fulleretal.,2010:515).Detotamaneraexpressaqueelsestudisarqueològicssobrelesrestesdeladieta(ossos,espinesdepeixoconquilles)“sóninsuficients[...,encaraque]lesexcavacionsdeCanaCosahanrevelatalgunsdipòsitsdemol·luscsiesqueletsd’ocellsmarins”(Fulleretal.,2010:516).

Dinsd’unapolèmicaenvers l’inici sobreel “primerassentamentestable”aMallorca,en laqualnos’hi entra, però es creu interessant fer ressò d’una de les aportacions d’Alcover (2009) pel que fareferència a la possible dietamarinad’aquests “primerspobladors”. En el treball es dedica tot unapartatala“Precisióiexactituddelesinformacionsderivadesdels isòtopsestablesdecarboni idenitrogensobrel’alimentacióisignificatdelarelacióC13:N15”.Enprimerterme,rebatlesconclusionssobre“ladataciódel’homedelaCovadesMoro,enintroduir-seunanovadatació(KIA30020)[...]partintquenos’havientingutencomptel’efectedelapossibledietamarina”,(Alcover2009:16).Ésmés amb “les noves dades dels valors d’isòtops estables indiquen que una part de la dieta del’individu datat seria d’origen marí” (Alcover 2009:17). També (Alcover 2009:17) “hi ha un segonaspecteatenirencompte.Elscriterisempratshabitualmentperdeterminarelpercentatgededietamarinaesbasenenconsiderarqueaquestaesfonamentariaenelconsumdepeixos[...]si ladieta


47

marina fos deguda exclusivament al consum de mol·luscs”, llavors els valors de δ13C variensignificativament i, en conseqüència “una dietamarina basada en el consum de nomésmol·luscsquedariamésmimetitzada,enl’espectredevalorsdeδ13C,ambunadietadecaràctermésterrestre”,és més “El valor del δ15N associat a la datació KIA 30020 no pareix incompatible amb una dietabasadaparcialmentenbivalvesigastròpodesmarins”.

2.4 ARQUEOMALACOLOGIAAMALLORCAENCONTEXTOSPÚNICS–EBUSSITANS

Guerrero (2008) explora les evidències dels contactes entre comerciants fenicis i les comunitatslocals deMallorca iMenorca durant el Bronze, així com l’impacte cultural que aquests contactesproduïren en aquelles societats. De tota manera aquests contactes es feren molt més intensosdurant el Ferro, especialment durant la segona meitat del segle V i IV aC (Hernández-Casch &Quintana,2013).

Guerrero(1989a:28)assenyalaelspuntscostanersdefreqüentaciópúnica–ebussitanaaMallorca:lafactoria de na Guardis, l’assentament auxiliar d’Es Trenc, l’Illot de na Galera, Illot d’en Sales i laDragonera. Tots ells situats a la costa sud-est deMallorca, la més pròxima a les Illes Pitiüses. ElregistrearqueozoològicdenaGuardispermetunaprofundiment“rellevantperalconeixementdeladietad’unapetitacomunitathumanaforanaassentadaaMallorca[...]enconseqüència,distintaenelsseushàbitsalimentarisiculinarisdelarestadelasocietatindígenamallorquina”(Guerrero,2005:641-642),aixòsí,ambunescaracterístiquesmoltmarcadesperl’activitatqueesrealitzavaenaquellafactoria púnica i per les pròpies condicions d’insularitat. La recol·lecció de mol·luscs tant de lamateixacostarocallosadel’illotcomdelaproperacostamallorquina“foumoltintensa”(Guerrero,2005: 641-642), fet que va propiciar la seva publicació com a un estudi diferenciat de la resta defauna (Carrasco & Acuña, 2005). Recentment, s’ha publicat un nou estudi arqueomalacològic encontextos púnics, aquest cop de l’Illot de na Galera (Álvarez et al., 2015). Permetent conèixeraspectes econòmics, sistemes de producció, captació de recursos o influència d’aquesta cultura aMallorca.

2.5 CONCLUSIONS

L’aparicióderestesdemol·luscsencontextosarqueològicssolserunfethabitual(Shackleton,1980;Waselkov,1987;Claassen,1998).Malgratqueen lapenínsula Ibèrica l’estudid’aquestes restesnocomençàfinsalasegonameitatdelsegleXIX,nofoufinsabencomençatelsegleXX(al’any1927)quel’historiadoranglèsWilfriedJ.Hemp,facielprimerincíssobrelapresènciademol·luscosmarinsen contextos arqueològics a Mallorca (i també a la resta de les Illes). Les cites posteriors, tretd’alguna excepció, no deixen de ser anecdòtiques i molt aïllades, fins i tot les realitzades a lesdècades dels 70-80 del segle passat. Un bon exemple de tot això seria el treball sobre les covesartificialsdeBiniparratxaMenorcadeVeny(1974),sibéenalgunesdelescovescitaitambédibuixaalguns exemplars de mol·luscs, en altres tan sols hi apareixen en les làmines sense cap altrareferènciaaltext.

A finals del segle passat hi va haver un replantejament general de la forma de treballar en elsjaciments de les Balears, la qual cosa provocà la incorporació de tota una sèrie de novesmetodologiesitècniquesarqueològiques,aixícomunaprofundarevisiódelesexcavacionspretèrites


48

i dels seusmaterials (Salvà& Javaloyas, 2013). Es va fer evident la importància dels estudis sobrefaunao flora, no tan sols per emmarcar-los dins de la seva economia, tambépel coneixement del’espaiielpaisatgequehabitaren.Detotamanera,elpaperdelmarcomafontderecursoshaestat,enmoltscasos,oblidatopocconsiderat.Seguramentelnúmeroreduïtd’evidènciesarqueològiques,o lamancad’elles,han facilitataquestarraconament.De totamanera lamalacologiamarina, coms’hadescritanteriorment,tot ideixarun importantgruixd’evidènciesarqueològiques,aquestesnohan tingut l’espai o el reconeixement de la seva importància. Un exemple paradigmàtic d’aquest“oblit”,senseserconscient,estrobaeneltreballsobrelabioarqueologiadelesBalearsenelprimermil·lenni, signat perHernández-Gaschet al. (2011). Allà si exposa que en la bibliografia hi ha unadisparitatexistentafavordelesdadesdetipusfaunístic,especialmentpelquefaalafaunaterrestre.Per sort aquesta dinàmica, citen els autors, s’ha trencat en els darrers anys i és d’esperar queaquestatendènciacontinuïenelspròximsanysiques’incrementielvolumdedadesdisponiblesalesduesillesBalears(MallorcaiMenorca).Afegeixenquecalferesmentdel’existènciad’altresestudisfaunísticsprocedentsdecontextosdecaràcterritual,deculteofunerarisitambélarestadedadesprovinents de la bioarqueologia. Lamenten que, tret dels estudis antracològics, la resta de dadesarqueobotàniques“sónforçamésescassesi,enlamajorpartdelscasos,resultatd’anàlisispuntualsderivadesdel’elecciósubjectivadelsarqueòlegsidelesarqueòloguesencarregatsdelesexcavacions”(Hernández-Gaschetal.,2011:123).Ambtot,enaquestestudinoesfacapreferènciaalsincipientsestudis arqueolamacològics ni tan sols planteja la possibilitat o necessitat del seu estudi, tot il’evident presència d’aquest material en alguns dels mateixos jaciments citats en aquell treball,especialmentenlaPuntadelPatró(Vicens&Hernández-Gasch,2014)oS’IllotdesPorros(Vicensetal.,2014a).

Aixídoncs,elpresentcapítolemmarcalapresènciadelamalacofaunamarinaaMallorcaenestudisotreballsarqueològicsdinselsàmbitsconcretsdelesexcavacionsenparticulari,normalmentsotaelpositivisme científic, sense cap o amb escasses referències a les seves implicacions socials,econòmiquesodepaisatge.PelquefaaMenorca,totsemblaindicarquehihaunasituaciósimilar,sinó més pobra, en canvi a les Pitiüses, la situació sembla tenir un poc més de recorregut ambl’afegitóquetambéelpodenabordardesdelmóndelaporpradinslaculturapúnica,sibéjanoestractariadel’enquadramentprehistòricoprotohistòricdelpresenttreball.

Molt sovint les aproximacions als recursos alimentaris es realitzen de forma indirecta, gràcies aartefactesoevidènciesdelasevagestió.L’absènciaopresènciatestimoniald’evidènciesdepescaaMallorcaiaMenorca,hadutalacreençadelnulpaperalimentaridelsrecursosmarins.LesúniquesdadesdepescadurantelBronzeprovenendeFormentera (Marlasca,2008;Lópezetal.,2013),unespaiambunapobracapacitatdecàrregasis’obviaelmar.DetotamanerapareixqueenlaSegonaEdatdeFerro,lesevidènciesdepescacomencenaserevidentstantaMallorcacomaMenorca(Juan& Pons 2005; Guerrero et al., 2007c; Sintes & Isbert, 2009; Ramis, 2017). Finalment, s’ha volgutreunirisintetitzarelsestudissobrepaleodietaielpaperdelsmol·luscsmarinsenaquesta.Sibéelsprimersestudis(Subiràetal.,1989;Carrasco&Malgosa,1990;Subirà&Malgosa,1991;Malgosa&Campillo, 1991; Carrasco et al., 1991; Subirà &Malgosa, 1992) pareixien que donaven una certaimportància a la seva ingesta, almenys per a una comunitat específica, també ens aportaven unavisiócontraposada,enlesrestesdelaCovadesCàrritxaMenorca(Riuete,2000).Detotamaneracalassenyalarquesibéenlanecròpolisdes’IllotdesPorrosielsjacimentsméspròximss’hadescritunaimportant presència de malacofauna marina, aquesta no hi és present a Càrritx. Les noves


49

aproximacionspareixenanar tambéendireccionscontràries.Perunabandaunalgunsautors (VanStrydoncketal.,2002;Davis,2002;VanStrydoncketal.,2005)apuntencapaunaingestaresidual.Detotamaneras’hadetenirencompteladiversitatdemostresid’èpoquesanalitzadesenaquestsestudis.Treballarunesmostresreduïdespercadajacimentiqueaquestespresentinunaimportantvariabilitat,inclúsdinspelpropijaciment,faques’hagid’observarambcertacautela.Peraltrabandaespresentaunanovalectura(Alcover,2009)quepareixtornaraaportarprovescapaunpapermésimportantdeconsumdemol·luscosmarins.Aixídoncs,quedaclarqueaquestnoésunespaitancatiquedamolt camíper recórrer.Esperemque l’aportaciódelpresent treball siguiunelementmésatenirencompteperapropersestudis.


50


51

CAPÍTOL3:MARCPALEOAMBIENTAL

Capítol3–Marcpaleoambiental

52


53

3.1 INTRODUCCIÓ

Les illes se solen considerar com els millors laboratoris naturals per a l’estudi de l’evolució tantanimalcomvegetal(Lomolino,2000),tambéhosónperal’estudidelesrelacionsecològiquesentreelsseuscomponents.Elfetd’estarseparadesdelcontinentpresentenunsistemaecològicsingular,ambelevatspercentatgesd’espèciesendèmiques iunapobresaenelnombred’espèciesanimalsovegetals (Mac Arthur & Wilson, 1967; Margalef, 1991). Així doncs, el marc paleoambiental deMallorca o del conjunt de les illes Balears i Pitiüses presentarà unes característiques evolutivespròpies,ambparal·lelismesidiscrepànciesambelmarccontinental.Mésencarasiestéencomptelasevatardanacolonitzacióhumana(Ramis&Alcover,2001a;Alcoveretal.,2001;Alcover,2009).

L’arribadailaconsolidaciód’unpoblamenthumàaunnouespai,finsaleshoresdespoblat,ésundelsfactorsdeterminantenelscanvisambientalsquesucceeixenenunterritori(Mellars,1976;Flenley&King,1984;Riera,1996).Sensemenystenirelcanviclimàticproduïtal finalde l’Holocè ielsefectesqueaixò comportà, la importànciade la influènciahumanaésmoltmésevident enunes illes. Lesespecialscaracterístiquesecològiquesfanquesiguinmoltméssensiblesaqualsevolpertorbaciódel’equilibri natural. Mallorca i la resta d’Illes no en són una excepció (Alcover et al., 1998; 1999a;1999b).

3.2 PAISATGEVEGETAL

La vegetació potencial deMallorca, presenta una estructura pròpia de boscos termomediterranissecs o subhumits, però el règim de precipitacions no acaba de concordar amb aquesta vegetaciópotencial, ja que seria suficient per poder desenvolupar formacions forestals més exigents quel’actual bosc escleròfil·le dominant (Rita, 1998; Pérez-Obiol et al., 2000; 2003). Les possiblesexplicacions d’aquest fet podrien venir per factors edàfics, condicions càrstiques del subsòl,dificultatsenl’aprofitamentdelaplujacaiguda(especialmentalatardor),lapressióantròpicasobreelpaisatgeo lescondicionsevolutives ibiogeogràfiquespròpiesde l’illadeMallorca,entred’altres(Rita,1998;Pérez-Obioletal.,2000;2003).Enaquestsentit,Mallorcahasuportatgransoscil·lacionsclimàtiques quaternàries, peròmalgrat tot han persistit nombrosos paleoendemismes de caràctertermòfil (Pérez-Obiol et al., 2001). S’ha de tenir en compte que la vegetació actual de les zonesculminals de Mallorca (més enllà dels 1100 metres d’altitud), sense comunitats forestalsestructurades i amb una abundància relativa de plantes endèmiques pot descriure’s com a unreducteones trobenpresentsmoltesde lesespèciesquepodrienconsiderar-se comavestigisdetempsméshumitsifreds.Defet,aquestesespèciesdevienconfigurarunbosccaducifolipropidelesactualszonesméselevades(Pérez-Obioletal.,2003,Ninyerolaetal.,2007).

AMallorcas’hanrealitzattresseqüènciespol·líniques, lesduesprimeresrealitzadesa lasevacostaoest, concretament a Santa Ponça, l’any 1961 (Menéndez-Amor & Florschütz, 1961), i l’any 1992(Parra et al., 1992). Aquestes presenten importants dificultats a l’hora d’interpretar la sevacronologia,especialment laprimera, jaquenopresentacapdatacióradiocarbònica i lasegonatansols en presenta una, provinent de la zona final del testimoni (Picornell, 2012). De tota manera,aquestasegonaseqüènciaproporcionàdadessorprenentssobrelespeculiarscaracterístiquesdelesIlles (Pérez-Obioletal.,2001).La tercera fouobtingudaalnordde l’illaa l’Albuferad’Alcúdia l’any1994 (Burjachsetal., 1994).Gràciesaaquestesdadespol·líniques, s’hanpogutdescriure les línies


54

bàsiquesdeladinàmicadelavegetaciódurantl’Holocè.Amés,tambéselipodensumarlesdadesprovinents de Menorca (Yll et al., 1994; 1997; Pérez-Obiol et al., 2000; Burjachs, 2006), ja quepresentenimportantsparal·lelismes(Ylletal.,1999;Palmeretal.,1999;Picornell,2012).

Aixídoncs,lacomposicióflorísticadelavegetaciódelesGimnèsies(MallorcaiMenorca)eniniciar-sel’Holocè era marcadament diferent de l’actual. El paisatge vegetal presentaria diferents tipus deformacionsdistribuïdesenfunciódelescaracterístiquesdelrelleuielsubstrat(Figura3.1),ambunaimportant recurrència d’arbres i arbustos caducifolis. Corylus avellana (avellaner), Betula pendula(bedoll),Aceropalus(rotaboc,encarapresentendeterminatsllocsdelaSerradeTramuntanacomaespècie relíquia), així com Buxus spp. (boix), Juniperus spp. (ginebró – savina) i Ephedra fragilis(ginesta borda) formarien la vegetació litoral i prelitoral dominant. Per altra banda, C. avellana iAlnusspp.(vern)estrobariesassociatsamaresmesiseguintelscursosd’aiguadolça,juntamentambTyphaangustifolia(bova)(Burjachsetal.,1994,Ylletal.,1999).ElsvalorsdeQuercussónengeneralelevats, tantenel casdelsperennifolis comcaducifolis. Elsprimers serien l’arbreoundelsarbresdominantsenelsboscosde leszonesbaixes,acompanyatsperPistacia lentiscus (mata) iEricaceae(xiprells iarbocera),mentrequealeszonesmésombrívoles i/oelevadespredominarienelsboscosdeQuercus caducifolis iBuxus, acompanyats per Tilia spp. (til·ler), Salix spp. (salze), Populus spp.(pollancre),Fagusspp.(faig) iUlmusspp.(om),entred’altres.(Burjachsetal.,1994;Pérez-Obioletal.,2001)

Figura3.1:Esquemacomparatiudelavegetacióholocènicail’actual,segonsAlcoveretal.,2000.

En aquesta primera fase (6000 – 5000 aC), s’identifica amb l’òptim de l’Holocè a les Gimnèsies,registrant-seelsmàximsvalorsd’expansióde labiomassa forestal aambdues illes (Burjachsetal.,


55

1994).Posteriorment,capals4000–3000aCs’iniciaunprocésdetransformacióde lacomposicióflorísticailafisiognomiadelescomunitatsvegetalsdeMallorcaiMenorca,lavegetacióanteriormentdescrita es veu substituïda per formacions de caràctermés xèric (Burjachs et al., 1994; Yll et al.,1999; Jalut et al. 2000; Pérez-Obiol et al., 2003; Burjachs, 2006; Ninyerola et al., 2007), on elsQuercusperennifolispassenadominarsobreelscaducifolis.Oleaeuropaeavar.syvlestris (ullastre)esdevindrà un element determinant de la vegetació a partir d’aquestmoment i fins a l’actualitat.L’ascens de Pistacia lentiscus i Ericaceae és molt significatiu des d’aquest moment en endavant.Aquestcanviimplicaràladesapariciód’espèciesvegetalsoelseuarraconamentdemodemarginalorelíquiaendeterminadeslocalitzacionsdelapartcentraldelaSerradeTramuntana.Enunmomentposterioraaquestafasedecanvi,entreels3000i2000aCesconsolidalatransformacióiesproduiràla instal·lació definitiva del clima i el paisatge mediterranis. Pinus halepensis (pi) experimenta unimportantdesenvolupament iO.europaeavar. sylvestrisesconverteixdefinitivamenten l’elementcaracterísticde la vegetacióbalear, subratllantel caràcter xèricqueesmanté fins a l’actualitat. Eldesenvolupament d’arbusts com Ericaceae, Pistacia lentiscus o Cistaceae (estepes) indiquenl’expansiódelesformacionsdematolltipusmàquia,quecolonitzennotablementelpaisatge.Apartird’aquestmoment,lamàquia,esconverteixenlaprincipalformacióforestal.Paral·lelamentaaquestcanvi de fisiognomia i de composició florística dels boscos deMallorca iMenorca, es comencen adesenvolupar en els diagrames pol·línics les corbes dels principals indicadors d’activitat antròpicasobreelpaisatge(Burjachsetal.,1994;1997,Ylletal.,1997;1999).

Malgrat que la influènciadirectade les activitats humanes sobreel paisatge vegetal sigui evident,també s’ha de tenir en compte l’acció que la nova fauna introduïda pugui produir en el seumodelatge, així com el paper que les extintes espècies autòctones deixarien d’exercir en elsecosistemes(Bover&Alcover,2008).

3.3 FAUNAVERTEBRADAAUTÒCTONA

EnelregistrefòssildelMiocèal’HolocèdeMallorcaiMenorcaespodencitardosepisodisfaunísticsfonamentals (Bover, 2011; Bover et al., 2014), el primer episodi s’ha relacionat amb la regressiómarina del Languià-serraval·lià (Miocè mitjà, fa uns 14,8 milions d’anys) on s’ha descritGymnesicolagusgelaberti (lagomorf),Carbomyssacaresi,Margaritamys llulli iPeridyromysordinasi(glírids),amésd’altestaxonscomunagrantortugaterrestre(Geochelonespp.)iunatortugamarina(Trionyxspp.) (Mein&Adrover,1982;Adroveretal.,1985;Boveretal.,2008),aMenorcaunaltreglírid(Margaritamysadroveri),unvipèridiunasèriederestesmalconservatsd’unatortugadegransdimensions, un o diversos rèptils de mida petita i un aucell indeterminat (Bailón et al., 2002;Quintana&Agustí,2007).

ElsegonepisodiesvainiciarenlaCrisiSalinadelMessinià(finalsdelMiocè,entre5,6i5,3milionsd’anys)iespotestendrefinsalPlistocè(finsfauns10.000anys).Lafaunaterrestreésrepresentadapertresllinatgesevolutiusdemamífersterrestres:Myotragus(bòvid),Hypnomys(glírid)iAsoriculus(sorícid), juntamentambPodarcis (lacèrtid),Viperanatiensis iVipera spp. (vipèrids), representantsdelafamíliaGekkonidae(lacèrtids)aixícomdelsgèneresAlytesiDiscoglossus(Anurs)(Alcoveretal.,1981;Bailónetal.,2002;2005;2010;Boveretal.,2008;2014).Detotamanera,Menorcapresentavaalgunes peculiaritats faunístiques, com Muscardinus cyclopeus (glírid), Rhinolophus cf. grivensis(quiròpter), Cheirogaster gymnesica (Testudínid), Nuralagus rex (lagomorf) o representants dels


56

gèneresColuber(colúbrid)iBlanus(amfisbènid),entred’altres(Pons-Moyàetal.,1981;Agustíetal.,1982; Garcia-Porta et al., 2002; Bailón et al., 2005; Quintana et al., 2011). Tota aquesta faunamenorquina, però desapareixerà a finals del Pliocè, possiblement el contacte físic d’ambdues illesdurantlesprimeresglaciacionsdelQuaternari(fauns2,35milionsd’anys)provocàlasevasubstituciópelMyotragusprovinentdeMallorca(Alcoveretal.,1999b;Bover&Alcover,2000)(Figura3.2).

Figura3.2:EsquemadelafaunaalesGimnèsiesenelsdarrers5milionsd’anys.

LesfletxesgrisesindiquemcontacteentrelesillesdurantlesglaciacionsdelQuaternari.(Figura5[Modificada].Boveretal.,2014)

Els primers estudis sobre paleornitofauna, present en els jaciments de Mallorca i Menorca, esremuntenafinalsdeladècadadels70ienels80(Moyà-Sola&Pons-Moyà,1979;Florit&Alcover,1987a;1987b),enladècadadels90iambelnoumil·lenniesproduïrennousavenços,correccionsomatisacionsdelques’haviapublicatfinsaleshores.Ambtotcaldestacar,améslaTesiDoctoralsobreelsaucellsfòssilsdeMallorcaiMenorca(Seguí,1998),elstreballssobreaquestgrupzoològicenlescovesdesMoro(Seguí,1997),ambunavintenad’espèciesentrelesqualsdestaquenlesgrallesdelgènere Pyrrhocorax, i de la Moleta (Seguí et al., 1997), amb més de quaranta taxons. Aquests id’altresjaciments,hanpermèsmillorardeformaevidentelconeixementdel’avifaunafòssil.D’entreaquestaespodriadestacarelsaucellsextints:Tytobalearica,Scolopaxcarmesinae,Pterodromoidesminoricensis,Picamourerae,Corvuspliocaenus,Camusiaquintanai(Moyà-Sola&Pons-Moyà,1979;Mourer-Chauiréetal.,1980;Seguí,1999;2001;Seguíetal.,2001;Seguí,2002)olesespèciesquenoestrobenpresents,obéqualificadesd’accidentals,alesIllesenl’actualitatcom:Alcatorda(pigdai),Aquila chrysaetos (àliga reial), Montifringilla nivalis (Gorrió d’ala blanca), Prunella modularis(Xalambrí),Pyrrhocoraxgraculus(gralladebecgroc),Pyrrhocoraxpyrrhocorax(gralladebecvermell)o Pyrrhula pyrrhula (Pinsà borroner). Tot això pareix indicar un paisatge més forestal i unescondicionsclimatològiquesmésfredesquelesactuals,laqualcosavaenconsonànciaamblesdadespaleogeogràfiques (McMinn&Alcover, 1992; Seguí, 1997;Alcover, 2001;Alcoveret al., 2004).Unaspecte destacat és la presència d’aucellsmarins en els jacimentsmallorquins imenorquins, aixòpodria indicar la presència d’una àrea d’alta productivitat marina molt pròxima aquestes illes entempspassats(Seguíetal.,2001).


57

Els canvis produïts en la climatologiadurant el Plistocè i l’Holocè, que afectarennotablement a laflora,tambéafectarenlafaunapresenta les Illes.Així, lapèrduadediversitatzoològicaaMallorcafouespecialment important (Mateo,2015),peraixò just abansde l’arribadadelshumans la faunaterrestredeMallorca(itambédeMenorca),tansolscomptavaambunlacèrtid(Podarcislilfordi)iunamfibi anur (Alytes muletensis), a més de només tres mamífers terrestres:Myotragus balearicus(Artiodactyla: Bovidae –caprinae–), Hypnomys morpheus (Rodentia: Gliridae) i Asoriculus(=Nesiotites)hidalgoi(Soricomorpha:Soricidae),apartdelesratapinyades.Myotragusbalearicuserauncaprídetallapetita(nomésde50cmalacreu)queseguramentostentavaunpaperrellevantenladinàmicadelavegetacióique,amés,presentavaunescaracterístiquesanatòmiquesifisiològiquesmoltespecials:teniaunsullsfrontals,unincisiudecreixementcontinu,unsmolarshipsodonts(ésadir, amb la coronamolt desenvolupada i amb l’esmalt de gran duresa, la qual cosa suggereix unadietafortamentabrasiva,perlamidadelespartículesdelsseuscopròlitsespodriainferirunagranefectivitatdelsprocessosdigestius),unesextremitatscurtesperòrobustesipotents,(Alcoveretal,.1981;Alcover&Bover,2002;Bartoloméetal.,2011)amés,presentavaunataxadecreixementbaixaifinsitotamblapossibilitatdefrenarestacionalmentelseudesenvolupament(Köhler&Moyà-Solà,2009).Hypnomysmorpheuseraunaratacellardademidanotablementsuperiora lesactualsratescellardes de Mallorca i Menorca (Eliomys quercinus quercinus i E. quercinus gymnesicus,respectivament),peròcomparableolleugeramentsuperioralavarietatdeFormentera(E.quercinusophiusaeoratadecuablanca,comsel’anomenaaFormentera)ambunestildevidaaparentmentmés terrestre (menys arborícola) que el de les actuals rates cellardes, ja que possiblement podiaexcavar,amb laqualcosaalgunsautors (Alcover&Bover,2002,Boveretal.,2010)ho interpretencom a una possible estratègica per alimentar-se de geòfits, almenys quan les condicions erenextremes. Finalment,Asoriculus hidalgoi era unamusaranya demida grossa en comparació a lesmusaranyespresentsactualmentalapenínsulaIbèrica(Alcover&Bover,2002).

A més d’aquests mamífers, com a gran depredador, hi havia Aquila chrysaetos (àliga reial),relativamentabundanttantaMallorcacomaMenorcaenaquellesèpoques,peròqueactualmentnohi habita. A la península Ibèrica aquesta àliga presenta una àmplia però heterogènia distribució,principalment en els sistemes muntanyosos del Sistema Ibèric, Serralada Bètica, Sierra Morena iPirineus.Tambéhihaviaduesespèciesdevertebratsendèmicsmés:Podarcislilfordi(sargantanadelesGimnèsies),presentanombrosos jacimentsplistocènics iholocènicsdeMallorca ideMenorca,peròqueactualmenttansolséspresentals illotsquelesenvolten, iAlytesmuletensis (ferretet)unpetitamfibi(tòtil)descrit l’any1977(Sanchiz&Adrover,1977[1979])comafòssilenlaCovadelaMuleta,peròquel’any1980esvadescobrirqueencarasobreviviaadiferentstorrentsdelaSerradeTramuntana(Mayoletal.,1980;Alcover&Mayol,1980).Elferreretvaviurefinsal’èpocaromanaaMenorca(Reumer&Sanders,1984;Sanders,1984;Alcoveretal.,1999b).

L’extinció dels vertebrats en general, i dels mamífers endèmics, en particular, és una qüestióàmpliamentdebatudaiestudiada.Enaquestapartattansolsesfaràunapetitaressenya.Així,enuntreballdeBover&Alcover (2008)sobre l’extincióaMallorcadelsdosmicromamífersendèmics (H.morpheusiA.hidalgoi),s’expressaladificultatpertrobarunmotiucoherentidepesperprovocarlasevaextinció.“Enresum,elregistrearqueològicipaleontològicdeMallorcanoésconcloentpelquefaa la causadefinitivade l’extinciódepetitsmamífersautòctons, tot iquenohihadubtequeescorrelaciona amb la primera arribada dels humans. Alguns factors que poden ser raonablementexclosos[canviclimàtic, la introducciódedepredadorsodecompetidors,aixícomlatransformació


58

del’hàbitat],laintroducciódemalaltiesexòtiquespelséssershumansemergeixcomunaexplicaciópreferidaperaquestesextincions.Noobstantaixò,l’evidènciaempíricaperaquestacausapotencialencara no s’ha trobat” (Bover& Alcover, 2008:1119). Pel que fa a l’altre, imés gran,mamífer, laqüestió ésmolt semblant (Bover&Alcover, 2003), ja quemalgrat no hi hagi evidència directa decontacte entre els éssers humans i elsmamífers autòctons de lesGimnèsies (Alcoveret al., 2001;Ramis, 2006; Bover et al., 2008), aquesta falta de proves no implica que no es produïssin elscontactesiprobablementreflecteixlacurtaduradadelasevacoexistènciaaMallorca(Alcoveretal.,2001, Bover et al., 2016). El que sí que s’ha descartat del tot són els suposats intents de la sevadomesticació (Ramis & Bover, 2001; Bover & Ramis, 2005). Així doncs,M. balearicus pareix quesobreviuràfinsa l’arribadadelsprimerspobladorsa les illes(Alcoveretal.,2001;Bover&Alcover,2003;Boveretal.2008;Bover,2011).Aixòpodriaindicarquel’arribadahumanafoueldarrerescullquenopoguerensuperarisignificaria“eldarrercasd’extinciódemegafaunainsulardelMediterrani”(Boveretal.2008:141).EncaraquelesdarreresdatacionsradiocarbòniquespareixenindicarqueelmargeexistententreeldarrerMyotragusilaprimeraevidènciaenhumansaMallorcapodriaserdemenysde350anys(Boveretal.,2016),amblaqualcosanos’hatrobatcapevidènciaempíricaquedemostriqueelshumansvanserels responsablesdirectesd’aquestesextincions (Ramis&Alcover2001a,2001b;Bover&Ramis2005,Quintanaetal.;2016).

3.4 FAUNAVERTEBRADAINTRODUÏDA

Amb la consolidacióde la presènciahumanaaMallorca, com ja s’ha citat anteriorment, apareguéuna fauna domèstica, la cabana ramadera composta per quatre espècies: Capra aegagrus hircus(cabra),Ovisaries(ovella),Bostaurus(bou)iSusscrofadomesticus(porc),lesqualssuposenlabasede la subsistència pel que fa als recursos faunístics, i tot sembla indicar que es va mantenirpràcticament sense canvis gran part de la prehistòria. Un fet destacable, pel que fa a la cabanaramadera,éslareduïdatalla(alçada)detotselsseusmembresrespectealestallesactuals.Aquestaspectejafouapuntatfamésd’unsegle(Harlé,1913)icorroboratperestudisiautorsmésrecents(Uerpmann, 1971; Estévez, 1984b; Ramis, 2006). Amb l’entrada de les Illes al món romà i,segurament, amb la introducció de noves races i de canvis en l’explotació del bestiar domèstic esdetectaunincrementdetalles,totiquenoesproduínideformaimmediataniformasincronitzada(Valenzuela,2015).UnaltrecomponentdelafaunadomèsticaimportadapelsprimershabitantsésCanis familiaris (ca), com a animal de companyia – guarda (Ramis, 2006; Valenzuela & Alcover,2013a;Ramis,2014;Valenzuela,2015).Amésd’aquests,tambéelsacompanyàdosmicromamífers:Eliomysquercinus(ratacellarda)iApodemussylvaticus(ratolídebosc).L’acciódel’ésserhumàidelafauna domèstica agafarà un paper predominant en el modelatge del paisatge. L’abundànciabioarqueològicad’aquestsmicromamífers introduïts suggereixque “podrienhaver tingutunpaperimportantenlatransformacióvegetaldesprésdel’arribadadel’home”(Bover&Alcover,2008:1119),fins i tot atribuir-los el paper d’espècies clau en els ecosistemes insulars. Les conseqüènciesecològiquesdelapresènciadelca,aixícomelseuimpactesobreelsaucells,enlafaunaintroduïdaien la resta de fauna autòctona no és clara. S’ha de tenir en compte que la seva presència s’haassociatalsassentamentshumans,sensequehihagiindicisdelasevapropagacióaunestildevidasalvatge(Valenzuela&Alcover,2015).

De tota manera, al llarg d’aquest període a les Gimnèsies hi ha evidències que indiquen que esproduí d’una altra onada d’introducció de mamífers (i algun aucell) a les acaballes del Bronze o


59

principisdelFerrocomCervuselaphus (cérvol) (Ramis,2017),Equuscaballus (cavall) (Ramis,2006;2017),Oryctolaguscuniculus(conill)(Reumer&Sanders,1984;Seixasetal.,2014,Ramisetal.,2017)o Felis silvestris catus (moix), aquest però dins del primer Ferro, com amínim aMenorca (Ramis,2017) i tambéGallusgallusdomesticus (gall/gallina) (Ramis,2017;Ramisetal.,2017), seguidaperunaaltraassociadaalscontactesamblaCulturaPúnica,enlaSegonaEdatdelFerro,entrelesqualses poden destacarMustela nivalis (mostel) (Valenzuela & Alcover, 2013b; 2015) juntament ambaltresespècies.Encaraque lesevidènciesnosóntanclarestambééspossible lapresènciadeMusspretus(ratolíd’Algèria)(Reumer&Sanders,1984;Alcover,2008;Seixasetal.,2014)entrefinalsdelBronzeoprincipisdelFerro.Contràriamentaaquestesdarreresespècies,laintroducciódeM.nivalispareix haver tingut un important impacte ecològic. Va ser devastador no tan sols per a la faunaautòctonaqueencaraerapresent,especialmentperP.lilfordiques’extingeixdeMallorcaiMenorca,i tambésobreA.muletensisque tambés’extingeixaMenorca idegranpartdeMallorca,quedantarraconat en reductes de la Serra de Tramuntana onM. nivalis no hi pot arribar (Valenzuela &Alcover, 2013b). L’impacte de la seva presència també es va fer sentir sobre E. quercinus i A.sylvaticus on es produí una reducció significativa de la seva mida corporal, així com un importatdeclivi poblacional. Un poc més tard, a les acaballes de la Segona Edat del Ferro, pareix ques’introdueix Martes martes (mart) (Valenzuela & Alcover, 2015). Contràriament als efectesdevastadorsdeM.nivalis,M.martesvatenirefectespositius,jaquepresentaunshàbitsalimentarismésgeneralistes, ambun component importantde les fruitesen la sevadieta, i en conseqüència,actuacomavectordispersadordelesllavors.Siabansdel’arribadadelshumansalesIllesBalears,les sargantanes endèmiques (P. lilfordi) dispersaven les llavors de moltes plantes, com Cneorumtricoccon (olivella),ambla introduccióM.nivalis i l’extinciód’aquestesaMallorca iMenorca,esvainterrompre la cadena de dispersió d’aquest arbust. M. martes podria haver mitigat lesconseqüències d’aquesta alteració (Riera et al., 2002). Així doncs, elsmustèlids agafaran el paperd’espècieclauenelsecosistemesdeMallorca(Bover&Alcover,2008;Valenzuela&Alcover,2013b).

D’unamanera semblant alsmamífers, també s’introduïren diverses espècies de rèptils i d’amfibis,aixídurantelperíodeNaviformeapareixenBufotesbalearicus(calàpet,encaraquelesevidènciesnosónmoltclares,Alcover(2008)elsituaenlaSegonaEdatdelFerro),Tarentolamauritanica(dragó)iHemidactylusturcicus(dragonet)(Uerpmann,1971,Alcover&Mayol,1981;Ratoetal.2010;2011;Mateoetal.,2011).Méstard,durantlaSegonaEdatdelFerro,Hylameridionalis(reineta,tansolsaMenorca),Testudohermanni(tortugamediterrània),Macroprotodonmauritanicus(serpdegarriga)iRhinechisscalaris(serpblanca,tansolsaMenorca)(Uerpmann,1971;Vigne&Alcover,1985;Busack&McCoy,1990;Carranzaetal.,2004;Fritzetal.,2006;Mateoetal.,2011;Silvia,2012).

La nova onada d’invasors com Rattus rattus (rata negra),Mus musculus (ratolí domèstic), Damadama (daina), entre d’altres pareix que arribaren amb l’expansió romana i tornaren a canviar elsecosistemesmallorquinsun copmés. (Alcover, 2008;Bover&Alcover, 2008).Ambaquests tambéarribemPelophylaxperezi(granot)iNatrixmaura(serpd’aigua)(Alcover&Mayol,1981;Cortietal.,1999; Pleguezuelos, 2002). N. maura, junt ambM. nivalis com ja s’ha comentat anteriorment,possiblement és un dels principals responsables (Moore et al., 2004a) de la desaparició de A.muletensis a Menorca i l’arraconament poblacional a Mallorca. Tot i el relatiu poc temps deconvivènciaentreA.muletensisiN.maura,elscapgrossosd’A.muletensiss’handotatd’unasèriedecanvisenelspatronsdecomportament(Schley&Griffiths,1998;Schleyetal.,1998;Griffithsetal.,1998) així com de modificacions morfològiques i fisiològiques (Moore et al., 2004b; Pinya et al.,


60

2016),induïdesperlapresènciad’aquestaserpenelsgorgsibassesonesdesenvolupen,hanfacilitatlasevacoexistènciasotacertescondicions.Detotamanera,lesjustificadesmesuresimplantadesdecontrol (Guickinget al., 2006) sobre aquesta serp sembla que han tingut un efecte de protecció irecuperaciódelferreret.(Santos&Guicking,2015)

3.5 VARIACIONSDELNIVELLDELMARAMALLORCAENÈPOQUESPREHISTÒRIQUES

Tarradell(1964:23)enelseutreballsobrelanecròpolideSonRealiladeS’IllotdesPorros,teoritzàsobrequeaquestillotpoguésestarunitalaMallorcaenl’èpocaquefouutilitzadacomatal.Aquestahipòtesi,ladelsevidentscanvisenlamorfologiadelacosta,causatsentrealtresmotius,peruncanvien el nivell de la mar, ha romàs dins l’imaginari del discurs històric, segurament alimentat perevidències arqueològiques d’altres terres del Mediterrari oriental o central (Sivan et al., 2001;Lambecketal.,2004a;2004b;2011;Antoniolietal.,2007;Brückneretal.2010;Anzideietal.,2011;Furlanietal.,2013;Coloneseetal.,2014).Unexempled’aquestdiscurs,seriaelrecordatorifetperHernández-Gaschetal.(1998:69)“Lahipòtesiqueenèpocaantigahaguéspogutestarunidaaterrafermaés,segonssembla,versemblant,peròdemomentnohaestatverificada”.

ElsprimersestudislocalssobreelsnivellsdelmarpretèritselsrealitzarenButzeriCuerda(Butzer&Cuerda, 1962; Butzer, 1975; Cuerda, 1975) i sobre platges plistocèniques mallorquines, quejuntament amb l’altimetria d’aquestes i algunes datacions radiomètriques efectuades a mol·luscsferen que es presentessin una sèrie de corbes de nivells alts de lamar (Figura 3.3), les quals sóndebatudesperGinés(2000)enlasevatesidoctoral.Detotamanera,s’hadetenirencomptequelesoscil·lacions eustàtiques es compliquen amb l’entrada del quaternari pel fet d’introduir un noufactor:lesglaciacions(Riba,1981).

Figura3.3:CanvisenelnivelldelamargràciesalstreballssobremalacofaunaalesplatgesdeMallorca.

(Figura16.Ginésetal.,2012)

Mésrecentments’hatrobatunametodologia(l’estudidesobrecreixementscalcarisdecoveslitorals,espeleotemes,ilasevadatacióTh/U)queestàdonantunsmoltsbonsresultatspelconeixementdelahistòriadelnivelldelaMediterrània,durantelPlistocèMitjaiSuperiori l’Holocè.(Vicens,2010),


61

aquests registres del nivell del mar indiquen unes importants variacions del nivell del mar en elPlistocèMitja -Superior i l’Holocèarribantaunsmàximsde+40finsa–23metres (Ginés&Ginés,1993;Tuccimeietal.,1998,2000,2006;Ginés,2000;Ginésetal.,2001;Bardajíetal.,2009;Doraleetal., 2010). Aquests canvis no tan sols afecten lamorfologia de la costa (Figura 3.4 - Gràcia et al.,2001),podenrepresentarevidentscanvisenlacirculaciódelesmassesd’aiguasuperficial,mitjanaiprofundad’almenyslaconcamediterràniaoccidental(Frigola,2012).

Figura3.4:ConfiguraciógeogràficaaproximadadelesGimnèsiesenelQuaternari.

A:màximatransgressió,B:màximaregressió,C:estatactual(Figura1[modificada].Gràciaetal.,2001)

Goyetal.(1997)abordenl’evoluciódelesàreeslitoralsaMallorcaenèpoquesmésrecentsiobservaque als voltants del 7000 BP, elmar presenta una tendència regressiva. Als voltants del 5500 BP,presenta “un nivell delmarmés baix, de l’ordre de centímetres, amb relació als nivells anteriors.Aquestatendènciageneralregressivas’inverteixendeterminatsperíodes[...]Aquestsperíodesd’altnivellrelatiudelmarsedetecten,segonslesdadesquedeterrassesmarinesestenenfinsalmoment,als 4430±110 14C a. BP; entre 3005±90 i 1780±200 14C a. BP; i als 495±70 14C a. BP” (Goy et al.,1997:462). Les terrassesno superen la cotadelmetred’alçada.Aquestesdadeses complementenamb l’estudi sobre en l’Albufera d’Alcúdia (Mateu et al., 2001) on se’n descriu l’evolució. Així alvoltant dels 6500 BP, presenta unes característiques molt marines, amb un increment de labiodiversitat amb el balanceig transgressiu-regressiu fins a arribar al seu nivellmàximd’inundaciólitoral.Aquestescaracterístiquescanviendeformaevidentalvoltantdel4000BPquanelsnivellsdelmarsónproubaixosperconfigurarunazonaméstípicamentd’albuferaambmesclad’aiguadolçaimarina.Amés,tambés’handetenirencompteelstreballssobrelesdunesaholocèniquesdelTrenc–SalobrardeCampos (González-Hernándezetal.,2001;Servera&Pons,2007)onescorroboren iperfilen les variacions del nivell de mar, o el treball sobre les línies costaneres d’Eivissa durantl’Holocè (Schulz, 1997) on se centra principalment en badies, cales i zones humides on hi haviapresènciadejacimentsarqueològicsiondescriuunprocésderebliment,allunyantlalíniadecosta.IgualmentperalscanvispaleogeogràficsalvoltantdelportprincipaldelaciutatromanadePollentia(Giaimeetal.,2017),fundadaalacostanordorientaldeMallorcadesprésdelaconquestaromanaal123AC.Aquestsevolucionendesd’unentorndellacunaobertaentreel3200i500aC,aunallacunasemitancadadurantl’èpocaromana,laqual,progressivament,esvaaïllardelmardurantlasegonameitatdelprimermil·lennidC.Seguintdinsmateixraonament,eneltreballjaexposatanteriorment,Bover&Alcover(2008:1115)exposen“Suposantqueelnivellmàximdelmardel’Holocèhatingutunsignificat paleotermal, la temperatura màxima en aquest període es produeix aparentment pocabansdel6600±300BP(230Th/234U;Versilian,OIS1).Entre4900i5800PB(230Th/234U)elmarvaassolirunnivellmésomenyssimilaralseunivellactual.Desdellavors,nohanestatregistratscanvisapreciablescanvisenelnivelldelamar”.


62

AmpliantlazonadetreballenelGolfd’Almeria(Goyetal.,2003),enestudismésamplissobrelescostes atlàntiques i mediterrànies de la península Ibèrica (Zazo, 2006; Zazo et al., 2008) o delMediterrarioccidental(Vacchietal.,2016)espotconclourequeelMediterranioccidental,elnivelldelmarpujàcontínuamentdurant tot l’Holocè,ambunaclaradesacceleracióalvoltantdels7.500anysBPiambunadesacceleracióaddicionaldurantelsdarrers5–4.000anysBP.Aixídoncs,aquestsautorsdefensenqueenpràcticamenttotelperíodecomprèsenaquesttreballelnivelldelmareramolt semblanto lleugerament superiora l’actual i queelspossibles canvisd’aquesta tendènciaesrelacionenprincipalmentamblavariabilitatenl’ajustamentisostàtic.

Figura3.5:Canvisrelatiusdelnivelldelmar–climaenelMediterrani.

(Figura8[modificada].Zazo,2006)

Per contra, pareix que hi ha diverses evidències arqueològiques que s’allunyen d’aquestesconclusions. Així en la Cova Genovesa (Manacor) (Gràcia et al., 2005) s’ha descrit una passerasubmergidaaproximadament1m.Elsautorspensenquelestasquesdeconstrucciódelpasesvarenferenestarelnivelldel’aiguaamenorcotaquel’actual,“possiblemententre-1i-1,5mrespecteal’actualnivelldel llac” (Gràciaetal.,2005:362).Aquestnivellpermetriahavercol·locat lespedres ipodersuperarelllacperaccediral’altrecostatdelacova.“Noobstantaixò,alsblocsespotseguir,igualquealaparetquecontéel llac,unpaleonivelldel’aiguaqueindicaquelapasseraestrobavaemergidauns20cmenalgunmomentdelpassat”(Gràciaetal.,2005:362).

3.6 CONCLUSIONS

La mirada, tal com s’ha explicitat anteriorment, se centra principalment a Mallorca i en menormesura a Menorca, ja que comparteixen molts trets comuns (però amb evidents diferències).Malgrat una certa continuïtat faunística entre les Pitiüses (Eivissa i Formentera) i les Gimnèsies


63

(MallorcaiMenorca),interpretadagràciesalapresènciad’algunsinvertebratsendèmics,tantfòssilscomd’actuals(Torres&Alcover,1981;Palmeretal.,1999),aixícomdediversosvertebratsaEivissa(Moyà-Solaetal.,1984)delPlio-Quaternariambunarelaciónomassaclaraamblafaunaposteriordel Pliocè final (Bover, 2011), si es tenen en compte el registre fòssil de vertebrats del Plistocèsuperioril’Holocèprimerenc(Palmeretal.,1999),espotafirmarqueaquestgrupd’illespresentarenmarcadesdiferènciesambientalsiecològiques.Defet,durantlaprimerapartdel’Holocè(abansdel’arribadadelshumans)comparteixenmoltpoquesespèciesendèmiquesterrestres,aixòésdeu,ambmoltaprobabilitat,aunahistòriabiogeogràficadiferenciada(Colom,1978).Així, lesPitiüsesdurantaquestperíodepresentenl’anomaliafaunísticamésgrandetotal’àreamediterrània:forenelsúnicsterritorisrelativamentgransqueestavenmancatsdemamífersterrestres(Alcover&Bover,2002).Lacomunitatdevertebratsestavaconstituïdaquasiexclusivamentperaucells.L’herbívorprincipaleraunaocade tallapetita (Anser spp.) i el superdepredadorde la faunapitiüsaera la gegantinaàligamarina (Haliaeetusalbicilla) (Alcover&McMinn,1992).Aquestesmarcadesdiferèncieses reduirannotablementambl’arribadaiconsolidacióhumanaalesIlles.L’home,amblafaunaivegetacióquel’acompanya,podriahaveractuatcomaunfactorhomogeneïtzadorentrelesquatreilles(Palmeretal.,1999).

Noésobjected’aquesttreballaprofundirsobrel’evolucióoelscanvisenlafloraifaunadelesillesBalearsilesPitiüses,méssiestéencompteladisparitatecològicaentrelesGimnèsiesilesPitiüses.Aixíitot,s’havolgutferunpetitincísiexposar-hilesespèciesméssignificatives.Malgratqueaquestestudisecentrisobreungrupd’invertebratsmarins,enelbreuresumanteriornos’hafetreferènciaalsmol·luscsmarinspresentsenelsjacimentsdelPlistocè,oacapaltregrupd’invertebrats,espèciesmarines o els quiròpters. Per altra banda, aquests mamífers voladors pogueren desplaçar-se icolonitzar les Illesquan lesaigüesdelmediterrani impedienelsmovimentsa la restademamífersterrestres.Majoritàriaments’hacentratenaspectessobrelafloraifaunaterrestres,jaqueaquestes,especialmentl’estudidelafauna,gaudeixdeméstradiciói,enconseqüència,demésreferènciesenla bibliografia. Encara queden molts aspectes per aprofundir en el seu coneixement, informaciónecessària per tenir una mirada més holística dels ecosistemes passats de Mallorca o de lesGimnèsies i Pitiüses. Amb tot, s’ha volgut donar una breu visió sobre les comunitats vegetals i devertebratsanimalsdelsdarrersmomentsgeològicsprincipalmental’illadeMallorca,icomaquestesvarencanviarambl’arribadadelshumansidelsprimersmil·lennisdeconvivència.

Pelquefaalsaspectesmarins,tansolss’hafetl’incíssobreelscanvisenelnivelldelmaraMallorcaoenelMediterraniOccidentalenl’holocèocomaquestshananatmodulantlalíniadelacostaabansidesprésdel’arribadadelshumansalesIlles.Coms’hapogutconstatarpareixquehihaduesvisionsrespectealseunivell:laqueindicaunsnivellsméselevatsenèpoquesrelativamentrecentsobélesquesustentaqueaquestsnivellsereninferiors.Detotamanera,enunestudirecent(Tuccimeietal.,2012)s’abordalaqüestiócomparantlesdadesdelsespeleotemesambmodelsmatemàticssobreelscanvisdelsnivellsrelatiusdelmarenlaregióoccidentaldelMediterrani.SibélesespeleotemesdeMallorca indiquen que el nivell del mar s’ha mantingut estable durant els últims 2800 anys, elsmodels no acaben de quadrar amb l’ajust isostàtic glacial, proposant diversos ajustos tectònicsmenorsperaaquestesvariacionslocalsdebaixaamplitud.Aquestésunaltrecamponencaras’hihade treballar per establir un discurs coherent amb els indicis existents i en les conseqüències oimplicacionsqueaixòpotcomportar.


64


65

CAPÍTOL4:MARCCRONOLÒGICICULTURAL

Capítol4–Marccronològicicultural

66


67

4.1 INTRODUCCIÓ

Malgrat algunesmatisacions, granpart dels estudiosos de la prehistòria i protohistòria de les illesBalears i Pitiüses, coincideixen en dividir aquestes etapes en cinc grans entitats arqueològiques:Calcolític,BronzeAntic,Naviforme,TalaiòticiBalear5,elsqualsvénenaexpressarl’evolucióculturalales Illes que a nivell més general és coneguda com a Calcolític, Edat del Bronze (Bronze Antic iNaviforme) i l’Edat del Ferro (Primera en el Talaiòtic i Segona en el Balear). La periodització queseguidament es presenta és el fruit dels darrers consensos en la Secció d’Arqueologia de laUniversitatdelesIllesBalears(AqueoUIB).Totiqueelmarcdelpresenttreballestrobabàsicamentemmarcat en la Segona Edat del Ferro o període Balear, en l’espai de Son Real es poden trobarexemples de pràcticament tots els períodes anteriors, amb la qual cosa s’exposen les principalscaracterístiques de les cinc etapes anteriorment citades.De totamanera, no es preténdonar unadefinicióextensaicompletadecadaund’aquestes,sinóintentardelimitar-lesidefinir-lesbreumentamb la intenció mostrar com evolucionà la societat mallorquina (o de les Illes) des dels primersmomentsdelaconsolidaciódelpoblamental’illafinsal’afermamentdelaconquestaromanaalllargdelsegleIAC.

Nocaldirquecadaund’aquestsperíodesoentitatspresentadiversesparticularitatsenrelacióalesmanifestacions arqueològiques prèvies i posteriors, però que s’han d’observar com una evoluciócontínua de la dinàmica social pròpia d’aquelles societats. Fa uns anys (Calvo & Salvà, 1997) esdescartàquelatransiciódelmónnaviformecapalmóntalaiòticfoselresultatdel’arribadamassivadenouscontingentspoblacionalsprovinentsd’altrespuntsdelMediterrani.Arabé,aixònosignifica,encapcas,ques’hagidedescartar la influènciaexternaenaquestaevolució,de fet,Mallorca i lesaltres illesnovarestarmaidesvinculadesoalmargede lescircumstànciesd’altres terresoespaismediterranis (Fernández-Miranda, 1993;Guerrero, 2000; 2008; Calvoet al., 2002; Sanmartíet al.,2002; Guerrero & Calvo, 2003b; Hernández-Gasch, 2009b; Calvo et al., 2011; Plantalamor et al.,2012; Salvà & Javaloyas, 2013; Vives-Ferrándiz, 2015). Un altre fet important és que aquestessocietats,queocupentotselsambientsdelesillesiques’adaptaranalesparticularitatsdecadaund’aquestsespais,nohofanapartird’unaestructurasocialopolític-econòmicacentralitzada,sinóperl’existència d’unes connexions i cooperacions fluides (Guerrero, 1997a; Lull et al., 1999; 2004;Alcoveretal.,2001;Salvàetal.,2002;Salvà&Hernández-Gasch,2009;Fornésetal.,2009;Alberoetal.,2011;Calvoetal.,2013;Suredaetal.,2013).

Totiquelaconquestaromanatéllocl’any123AC,aquestanosuposauntallalpatród’assentamentindígena, documentat-se unprocés d’abandonament dels poblats talaiòtics entre el segle I AC i elsegüent(Salvà&Hernández-Gasch,2009).Probablement,elmodeld’implantacióromàfoudivers.Enl’espaiproperdelsprimerscampamentsportuarisesdeixàsentirambmésintensitat,mentrequeenels espais ruralsmés allunyats els trets indígenes varen serméspersistents (Valenzuela, 2015). LavertaderaromanitzaciótindriallocdurantlasegonameitatdelsegleIAC(López,2015).

5S’haadoptateltermeBalearencomptesdeladenominaciómésclàssicade“Posttalaiòtic”seguintelcriteriexpressat per Hernández-Gash (2010; 2011a), per referir-se a la societat sorgida després de la rupturasocioeconòmicaiculturalalvoltantdelameitatdels.VIaCrespectedelmónTalaiòtic.Lesmateixesraonsqueja fa uns anys portaren a abandonar el terme “Pretalaiòtic” poden ser igualment útils per descartar el sufix“post”.


68

Fase Cronologia CaracterístiquesCalcolític 2400–2000AC • Poblatsdecabanesdeplantacircular.

• Ramaderiapossiblementtranshumant.• Metal·lúrgialocalambcoure.• Ceràmica incisa d’estil campaniforme a Mallorca i de

formaesporàdicaaFormentera.• Inhumacions individuals o petits grups en grutes i

balmes.

BronzeAntic 2000–1600AC • Perdurenlescaracterístiquesculturalsanteriors.• Primersobjectesdebronze(coureiestany).• Construccióiúsdelsdòlmens.• Inhumacióenhipogeus.

NaviformeI 1600–1200AC • Abandonament o reformes importants en els anticspoblatsdecabanes.

• Construcciódelsnavetiformes.• Darreresinhumacionsenhipogeus.• Ramaderiaambestabulacionsenbalmesigrutes.• Santuarisrupestres.• Diversificació dels objectes de bronze, molts d’ells

associatsal’úsritual.• Primeres construccions costaneres relacionades amb

contactesambl’exterior.• Necròpolis col·lectives en coves i balmes,moltes amb

tancamentciclopi.• Construcció de les primeres navetes d’enterrament a

Menorca.

NaviformeII 1200–900AC • Intensificació dels contactes amb l’exterior, nousassentamentsalacosta.

• Canvisenl’estructuradelsnavetiformesidelspoblats.• Nous poblats al voltant d’estructures elevades a

Mallorca.• Construcció dels primers talaiots a Menorca i

turriformesaMallorca.• Moment àlgid en la construcció i ús de navetes

d’enterramentaMenorca.

Talaiòtic 900–550AC • Construcció dels talaiots i nous poblats associats aaquests.

• Establimentsd’espaisfortificatsenespaisestratègics.• LesPitiüsesentrenenelmónfenici/púnic.• Abandonamentdelsassentamentscostaners.• Abandonament de les navetes d’enterrament a

Menorca.• Primersobjectesfenicis.• Primerapresènciad’objectesdeferro.• Primeresmuradesalvoltantdelspoblats.


69

Balear 550–123/s.IAC • Abandonament o reestructuració de les estructurestalaiòtiques.

• Intensificació del bastiment de murades al voltant depoblats.

• Desenvolupament dels santuaris aMallorca / Taules aMenorca.

• Evidentscontactesambelmónpúnic.• LlevesdefonersenelsconflictesdelMediterrani.• Apariciódenousritusfuneraris.• Canvissignificatiusenlaproduccióceràmica.

Taula4.1:CronologiaiprincipalspautesdefasesculturalsenlaprehistòriadelesillesBalearsiPitiüses

Talcoms’haexposatanteriorment,aquestabreuintroduccióculturalsecentraespecialmentenlescaracterístiquesquepresentenlessocietatsprehistòriquesmallorquines.Aquestamiradas’eixamplaunamicaméscapaMenorcadurantl’EdatdelFerro,especialmentenlaculturaBalear.

4.2 CALCOLÍTIC(2400–2000AC)

Mallorca seria la primera illa, de les Balears i Pitiüses, que presentà una població estable i moltprobablement al voltant de 2400 AC (Guerrero & Calvo, 2002; Calvo et al., 2002, Micó, 2005;Guerrero et al., 2007a; Lull et al., 2013), malgrat el marge d’un segle que es dóna per a laconsolidaciódelapresènciahumanaaMallorca,Alcover(2008)intentaprecisar-hoiafirmaquenopareixqueesremuntimésenllàdel2350AC.Enunarevisiórecentmentpublicadasobrel’arribadahumanaalesillesBalears(Cherry&Leppard,2018)esrebaixal’horitzódecolonitzaciódeMallorcaiMenorcaentre2300i2050ACisemblant,oincúslleugeramentposterior,pelquefaalesPitiüses.Pertant,totsemblariaindicarquel’ocupacióhumanadelesIllesesvaproduirambuncertretardencomparació amb la resta d’illes de laMediterrània, coincidint amb el final d’un període fred queafectà l’àrea mediterrània entre el 3050 - 2550 AC. i que provocà tota una sèrie de movimentshumans migratoris (Calvo & Guerrero, 2007; Guerrero, 2007). Amb tot, si es fa cas de les novespropostes més primerenques, hi ha una sèrie d’elements (Cherry & Leppard, 2018:66) quesuggereixen un canvi social comparativament abrupte i a gran escala en el tombant del tercermil·lennienelmediterranioccidentalcombinatenelcontextdedinàmiquesclimàtiquesràpidesiacurt terminique impulsen les freqüènciesde sequera,elqueprovocàel sorgiment i ladecadènciasobtada dels sistemes de valor establerts, l’organització del paisatge i del poder social. Tot això,podria haver impulsat al grup humà que arribà a Mallorca i les altres illes a superar els riscosassociatsalacolonitzaciódenovesterres.

S’hadetenirencomptequeelregistrearqueològicpresentaunaespecialdificultatdeconservació,pareixlògicpensarqueelsseusassentamentsocuparenleszonesmésfèrtilsdeMallorca,iaquesteshan sofert una important pressió humana. Molts poblats del bronze se superposen directamentsobrelesantiguescabanescalcolítiques,amblaqualcosahihahagutunadestrucciódelainformaciódesd’èpoquesmoltantigues(Guerreroetal.,2007a;Lulletal.,2013).Hihaunevidentdesequilibrid’informaciórespectedeMallorcaenverslesaltresIlles,aixíelstretscaracterísticsd’aquestaèpocaes dibuixen aMallorca, les aportacions de la resta d’Illes no contradiuen dita descripció (Calvo&Guerrero,2011a),peròsíques’observenparticularitats.Malgrat lacurtadistànciaentreMallorca iMenorca i la relativa facilitatdels contactesentreels seuspobladors,hi ha importantsdiferències


70

entreelsutensilisméscomuns,comlaceràmica(Guerreroetal.,2007a).AixíaMallorcaespresentalaceràmicacampaniformedecoradamitjançantincisiódemaneradiversa,generalmentambmotiusdecoratius geomètrics repetits seqüencialment,mentre que aMenorca no hi és present (Calvo&Guerrero,2002;Guerreroetal.,2007a).

Els assentaments característics d’aquest període serien els poblats de cabanes a l’aire lliure senseuna organització interna apreciable, ni delimitació física o qualque tipus d’arquitectura defensiva(Guerreroetal.,2007a).Aquestescabanesestarienformadesperestructuresmésomenyslleugeres,algunes de les quals envoltades per un sòcol de pedra (Calvo&Guerrero, 2002; Lullet al., 2004)(Figura 4.1). Un bon exemple d’aquests seria Son Ferrandell – Olesa, a Valldemossa (Enseñat &Waldren,1987;Waldren1987),altresserienlacabanadeCanaCotxera,aMuro(Cantarellas,1972),els poblats des Velar d’Aprop, a Santanyí (Carreras & Covas, 1984) o el poblat del Puig de SesTorretes,aEivissa(Costa&Benito,2000).Tambéutilitzencovesobalmesrocallosescomahabitacióoústemporal(Guerrero,1997a;Calvo&Guerrero2002;Calvoetal.2002;Coll2006;Guerreroetal.,2007a), com labalmadeSonMatge,aValldemossa (Waldren,1979;1982;1998),elCovalSimó,aEscorca(Coll,2000;2006)o laCovadesBous,aFelanitx(Rosselló-Bordoy,1958;Hernández-Gasch,2009a),percitaralgunsexemples.

Figura4.1:Imatgedelsòcold’unacabanacircularenSonFerrandell-Olesa

(Figura9.Calvo&Guerrero,2011a)

Elsestudissocials ieconòmics,comdefaunaivegetaciósónescassos,encaraqueespodriadefinirdins d’una economia agrícola – ramadera (Calvo & Guerrero 2011a). Es documenta un ramatdomèstic ben definit i pràcticament invariable durant tota la prehistòria composat per: Capraaegagrushircus (cabra),Ovisaries (ovella),Bos taurus (bou) iSus scrofadomesticus (porc) (Ramis,2006).Ramis,en lasevatesidoctoral,exposa (2006:626)que ladistribuciórelativade lesespèciess’inclinaclaramentcapalscaprins–ovins,arribant“propdel90%ennombrederestes[...],mentrequeelramatbovínosuperael10%”,relacionadamoltprobablementambunaestratègiadepasturatranshumant,laqualcosaexplicariaaquestadualitatd’assentamentsencabanesienbalmesocoves


71

(Ramis, 2006; Guerrero et al., 2007a). Tot i que la seva gestió, pareix que va encaminada a laproducció de recursos primaris i al sacrifici d’individus joves (Ramis, 2006), també es produeix unaprofitamentdelsproductessecundarisdelsramats,comhoindicalapresènciade"formatgeres"aSonFerrandell-Olesa(Waldren,1998)oalCovalSimó(Coll2000),aixícomdefusaioles,laqualcosapermetpensarentasquesdefilat/teixitsdellana(Carreras&Covas,1984).Pelquefaal’agricultura-vegetació,semblaquehihagirecol·lecciódegramínies,pelqueespotdeduirdelapresènciadefalçdesílex (Calvo&Salvà,2007),amésde lleguminoses idiversesplantesdepropietatsmedicinalsoculinàries,aixícomunacertaexplotacióforestal(Coll,2006).Noésdesbaratatassociarunaactivitatdepasturatgemuntanyosaamblad’extracciómineral(coure)delsafloramentsexistentsenlaSerradeTramuntana.Enaquestsentits’handocumentatvasosdereducciómineraltantenelsmateixospoblats comenels assentaments temporals (Waldren,1982;Calvoetal., 2002;Calvo&Guerrero,2007;Salvà,2013),totiqueelmaterialmetàl·licatribuïbleenseguretatenaquestperíodesiguiescàs(Calvo&Guerrero,2007;Salvà,2013).

Elmónfunerariéscomplexiambpoquesdades(Lulletal.,1999;Calvoetal.,2002;Guerreroetal.2007a), causat principalment per la dificultat d’identificar els enterraments que es realitzen enaquests moments. És possible que es comencessin donar els primers enterraments col·lectius encoves(Ramis&Alcover,2001a),peròelméscomúserialapràcticaderitualsd’inhumacióindividualsodepetitsgrupsdepersones,enterradesenfoses,covesobalmes,sensequeespuguindescartarqueesfessinal’airelliureentombesambpocaocapentitatarquitectònica(Guerreroetal.,2007a).

4.3 BRONZEANTIC(2000–1600AC)

Aquest període és un delsmés problemàtics i desconeguts de la prehistòria balear (Salvà, 2013),possiblementperlasumadediferentsfactors:poquesexcavacionsenllocsd’habitacióilesexistentssón prou antigues, el que suposa l’escassetat d’analítiques o de publicacions exhaustives, i laconfusióambl’inicidelnaviforme.Totaixòhaproduïtqueelsplantejamentsteòricssobreaquestafaseestiguinpocdesenvolupatsique,amés,hihagiunacertadiscussióenlasevacronologiaoenlapròpiadefinició.Aixíalgunsautors l’handenominatDolmènic(Lulletal.,1999)oEpicampaniforme(Guerrero et al., 2007a; García et al., 2007), al cap i a la fi, és un període de transició entre elCalcolític i el Naviforme amb alguns elements característics, però amb molts altres que o bé nocanviarenohoferendeformapocevident.

En els assentaments, en els casos que s’han documentat clarament, no es donen canvis evidentsrespecte al moment anterior (Lull et al., 1999; 2004; Calvo et al., 2002; García et al., 2007). UnexempleclaréseldelpoblatdeSonFerrandell–Olesa(Enseñat&Waldren,1987;Waldren1987),onestrobenenfuncionamentlesmateixescabanesqueenelCalcolític,queperduraranfinsal’apariciódelsnavetiformes.TambéenelcasdelsClososdeCanGaià,aPortocolom(Calvo&Salvà,1999;Salvà&Calvo,2002),ons’haconstatatunadestacadaocupacióanterioralaconstrucciódelsnavetiformes,encaraqueaquestesestructuresielseufuncionamentestiguinencaraperdefinir(Salvà,2013).Detotamanera,hipodràhaverunacertaconvivènciaentreaquestesnovesestructuresnavetiformesilescabanescircularsambsòcoldepedres,noseràfinsal’acabamentd’aquestperíodequehihauràuna total substitució pel noumodel d’assentament (García et al., 2007). També esmantenen lesocupacionsenbalmesicovesrelacionadesamblaramaderiapossiblementtranshumant(Guerreroetal.,2005;Bergadàetal.2005).


72

D’unamaneraanàloga,lasocietatil’explotaciódelsrecursos,seguiriasemblant-sealacalcolítica,ésa dir, segueix una cabana ramadera dominada pel caprí – oví amb un aprofitament bàsicamentprimari, així com alguns productes secundaris (Ramis, 2006), també amb un consum de cereals illeguminoses, així com un cert aprofitament de la vegetació natural (Calvo & Guerrero, 2002;Picornell,2012).

Laceràmica,aixícomlarestad’objectesquotidians,encaraqueescassos,provenenenlasevagranmajoriadecontextosfuneraris i,enconseqüència,moltpocadecontextosdomèsticsod’habitació(Garcíaetal.,2007).Aixòdificultatenirunavisiógeneral.Detotamanera,durantaquestaèpocaesprodueix un increment de la varietat formal dels conjunts ceràmics, respecte a la pobra tipologiaCalcolítica,mentreque,percontra,desapareix lasevagranvarietatdecorativa imotiusgeomètrics(García et al., 2007). Tan sols es documenten marques amb instruments més gruixuts, amb unrepertori relativament reduït, i petites protuberàncies o nanses situades normalment a la partsuperior.Perprimercopapareixunametal·lúrgiadecertaentitat,ambpunxons iganivetsde fullatriangularireblons,aixícomelsprimersobjectesdebronze(Salvà,2013).

Figura4.2:Perspectivaiplantadel’hipogeu7deCalaSantVicenç.

(Figura12.Rosselló-Bordoyetal.,1994.PerspectivadibuixadaperCerdàiplantadibuixadaperPlantalamor,MurilloiSalvà)

La relativa escassetat de dades sobre contextos domèstics contrasta amb una documentaciórelativament abundant sobre els contextos o conjunts funeraris. Se segueixen utilitzant les covesnaturalscomaSonMarroig,aDeià (Veny,1968)perapetitsgrupshumans,peròapareixennoves


73

tradicionsfuneràries,coml’enterramentcol·lectiuencovesexcavades(hipogeus)dinsmarès(Figura4.2)deplantaallargadaocircular(Lulletal.,2004;2013)iquepossiblementdefineixenmilloraquestperíode (Salvà, 2013), ja que presenten unes característiques formals i ritualsmoltmarcades, lesquals determinaran una nova forma de gestionar el món dels morts d’aquestes comunitats.L’enterrament en hipogeus durarà fins els primers moments del Naviforme, amb pràctiques demanipulació de les restes dels cadàvers i recol·locació de cranis (Waldren, 1982; Rihuete, 2000;Guerreroetal.,2005;Salvà2013;Gornés,2016).Unaaltradelesnovestradicionsfuneràriesseranlesd’estructuresdolmèniquesdeplanta rectangular comeldolmendeSonBaulódeDalt, a SantaMargalida(Rosselló-Bordoy&Mascaró,1962;Rosselló-Bordoy,1966)os’Aiguadolça,aArtà(Coll,etal.1997),possiblementperinfluènciadel’illadeMenorca(Guerrero&Calvo,2001;Guerreroetal.,2003).Elsritualsfunerariscol·lectiusicol·lectivitzadorsseguiranpresents,encaraquesotadiferentsformes,alllargdel’EdatdeBronze(Guerreroetal.,2007a).

4.4 NAVIFORME(1600–900AC)

Alvoltantdel1600AC.s’observaunmomentdecanvienelregistrearqueològic.Elpuntderupturaclau és l’abandonament dels antics assentaments, o bé la seva transformació, i la construcció depoblatsambunaarquitecturadetipusciclopi(granspedresensec).Laconstrucciócaracterísticasónelsnavetiformes6,estructuresciclòpiesdeplantade ferraduraamb lesparetsdedobleparament iambelfarcimentinterndepedrapetitaiterra(Figura4.3).

Figura4.3:NavetiformeIdeClososdeCanGaià

6La denominació popular d’aquestes construccions com a “navetes” (ja que recorden la forma de quillainvertida d’un vaixell), així com en algunes publicacions (Lullet al. 1999; Salvàet al., 2002), poden induir aconfusióamblesconstruccionsfuneràriespròpiesde l’antesalade l’EdatdelFerrodeMenorca,anomenadestambé“navetes”.Aixídoncs, sesegueix lapropostadeFornésetal.,2009d’anomenarNaviformea l’entitathistòrica / arqueològicadinsde l’EdatdelBronzea lesBalears i Pitiüses i elsnavetiformes les construccionsdomèstiquesdecaràcterciclopiquedefineixenditaentitat.


74

Elsnavetiformesrepresentavenquelcommésquecases–habitació(Fornésetal.,2009)sónllarsons’organitzen idefineixenunespaihumàqueSalvà&Fernández-Gasch (2009) iFornésetal. (2009)anomenen “grup domèstic”, entès com aquell grup que no necessàriament presenta relacions deparentiu,peròquecomparteixunespaiperrealitzarfuncionsbàsiquesdeproduccióimantenimentdel grup. Són estructures d’unamida considerable, entre 16 i 25metres de longitud, entre 5 i 7metres l’amplada i una altura estimada d’uns 3 metres (Salvà, 2001) la qual cosa implica unamonumentalització evident (Guerrero, et al., 2007b), no tan sols per al volum, sinó també per latècnicaconstructivaciclòpiaqueimplicaunelementsingularenelpaisatge(Fornésetal.,2009;Salvà,2013). El seu sostre estava fet per branques i argila (segurament amb algun altre elementestabilitzadoriimpermeabilitzant,peròencaranodetectatambseguretat)aguantatpergransbigues,normalment d’Olea europaea, var. sylvestris (ullastre) (García, 2006; García et al., 2007; Salvà &Hernández-Gasch, 2009) i presentaven una marcada organització interna tant horitzontal comvertical (Fornésetal.,2009).Undelselementsquesolaparèixerdinsdelsnavetiformesés la llar–graella (Rosselló-Bordoy, 1986-1989), Guerrero et al. (2007b) exposen que podria tractar-se d’unelementdestinataunaactivitatmoltespecialitzada.

Hihaunaclara intensificacióde l’ocupaciódel territori, ambunelevatnombred’assentamentsenrelacióal’etapaanterior(Salvà,2001).Elsnavetiformes,encaraquepodenaparèixeraïllats,comelcasdelnavetiformeAlemany,aCalvià (Ensenyat,1971), aquests són interpretats comaanomaliespossiblementaproblemesdeconservació,normalmenthofanagrupatsenpoblatsipodenserd’unasolanau(elsméshabituals),peròtambédedues,detresiexcepcionalmentdequatre(Calvo&Salvà,1997).Dels navetiformesdobles o triples, se’n sap relativamentpoques coses (forenexcavades fatempsambmancancesevidentspelquefaalespròpiestècniquesd’excavaciói,sobretot,deregistre.Els pocs exemples amb una excavació actual encara es troben una fasemolt inicial i amb poquesconclusionsclares,Salvàcomunicaciópersonal),peròpelquesembla,enundelsespaisreprodueixl’esquemadomèstictípic,mentrequeenl’altrenoelsegueix.Elvalorsimbòlicd’aquestsedificisésevident,aixíqueéspossiblequeexistísunafinalitatdeprestigioderelacióentreelpoblat,méssiestéencomptequeelsnavetiformesdoblesotriplespossiblementsónconcebutsaixídesdelmateixmomentdelasevapreparació(Salvà&Hernández-Gasch,2009).L’únicnavetiformequàdruplequeestéconstànciaenl’actualitatéseldeCanyamel,Capdepera,(Rosselló-Bordoy,1992b).

LasocietatdelNaviformes’organitzabàsicamentenpoblatsqueagrupendiversosnavetiformesenunespaiaparentmentcomunalonnos’identifiquensistemesdetancamentdefensius,ni indicisdedefensapassivaapartird’elementstopogràfics(Pons,1999;Salvà&Hernández-Gasch,2009;Salvà,2013). També existeixen assentaments de caràcter secundari o estacional, relacionades amb unapastura itinerant,comsónrefugisenbalmesocovesobertesenquèunapartdelsmembresde lacomunitat s’aixoplugarien en realitzar desplaçamentsmésomenysperllongats fora del poblat, detotamanera la seva importància encaraestàperdeterminar (Salvà, 2001). Tambéesdocumentenespais de culte en coves naturals, els santuaris rupestres, com la Cova desMussol i des Càrritx, aMenorca (Llull et al., 1999) on es documentaren llars i restes de fauna domèstica amb un úscerimonial.AMallorca, aquestsespaisnoapareixendeformatanclara,peròéspossiblequeenlaCova desMoro, a Manacor (Calvo et al., 2001) també es donessin aquestes mateixes pràctiquesrituals.


75

Aixídoncs,elNaviformeescaracteritzaperunamoltprobableabsènciadeconflictivitatentregrupsid’unafortajerarquiapolítica,encaraquepossiblementcertsindividusgaudirend’unaposiciósocialambcertarellevànciaenelmarcdelapolíticaielssistemesdecreencescomunitaris(Lulletal.2013).Pel que fa almón funerari, els hipogeus i dels dòlmens seran abandonats aMallorca, per la sevabandaaMenorcaelsdòlmensevolucionencapalesnavetesd’enterramentielssepulcresdetripleparament. De tota manera es generalitza, a ambdues illes, la utilització de coves naturals ambtancamentciclopidelasevaentrada(Lulletal.,1999;Guerreroetal.,2007b).

ElNaviformenopresentaunaentitatfixa,evolucionaiesvatransformantdinsdelseumarcgeneral.Així, es poden diferenciar dos subperíodes, la cronologia dels quals és: 1600 - 1200 AC com aNaviformeIi1200–900ACcomaNavetiformeIIodetransició.

4.4.1 NaviformeI(1600–1200AC)

Les restes documentades dins dels navetiformes (bancs, molins de mà, indústria òssia i lítica,ceràmicaperalconsumil’emmagatzematge,restesd’alimentsiresidusdeproducciómetal·lúrgica)són una indicació de moltes activitats associades amb la producció artesanal, i només undesenvolupamentmoderatdeladivisiódeltreballentreelsedificis(Lulletal.,2013).Aixídoncs,lesactivitatscomunesaqualsevolhabitatge(cuinaiconsumd’aliments,emmagatzematgeidescans)lesporten a terme els membres del grup domèstic, amb una certa independència entre un i l’altrenavetiformedelmateixpoblat.Totiquesegurquelesrelacionsentremembresdelsdiferentsgrupsdelpoblatdeguerenexistir, nodestaquenostensiblement,per laqual cosa semblaque la societatdóna importànciaalgrupdomèsticvinculatacadanavetiforme,mésquea lacomunitatdelpoblat(Salvà&Hernández-Gasch,2009;Fornésetal.,20119;Salvà,2013).

Pelquefaalesbasesdelasevaeconomia,totsemblaindicarquesesegueixamblamateixacabanaramadera, dominada clarament pels ovicaprins, encara que tant els bovins com els suidsincrementarien lleugerament la seva importància respecte al Bronze Antic (Ramis, 2006). Salvà(2013:36)exposaqueespodriaestardavantunaeconomiamixtaderamaderiaiagricultura,ambunpes similar. Tot això complementat amb una certa explotació d’elements naturals, compot ser lacaça,larecollidademol·luscsmarinsil’aprofitamentderecursosforestals.

UndelsaspectesmésdestacatséslaclarauniformitzaciódelregistrearqueològicalesillesBalearsiPitiüses. Salvà (2013:36-37) exposa que aquesta és la prova de què es produí un fenomen deconvergència cultural molt accentuat gràcies a uns importants contactes marítims interns quepermeterenque les idees i lespersones circulessin entre les Illes (Salvàetal., 2002;Alberoet al.,2011; Salvà & Javaloyas, 2013; Sureda, 2013). Això ve corroborat, no només per les similitudsculturalsatotselsnivells,sinótambéperl’existènciadecertsjacimentsaplatges,capsiillots.Amés,aquests jaciments costaners haurien facilitat també els contactes amb l’exterior. Aquestauniformització ioberturacapaaltresterresseguramentdeguéafectara lesrelacionssocialsdelescomunitats illenques, encara que pel que pareix no incrementaren les desigualtats socials (Calvo,2009).

Laculturamaterial,enelsprimersmoments,seràmoltsimilar(pràcticament lamateixa)queladelBronze Antic (Salvà, 2013). Malgrat això, molt aviat s’incrementarà el número i la varietat de


76

recipientsceràmics,queaniràenconsonànciaamblamètrica,laqualacabaràproduintrecipientsdemoltesformesimides.Lapresènciad’objectesdemetallpareixquetampocpresentamassacanvisrespecte a l’etapa anterior, ambuna tipologia poc variada (ganivets, punxons, arracades i braçals)especialmentlligatsalmónfunerari,tantdeformaindividualcomornamentsiagullesperamortallarelcosdeldifunt,comcol·lectiva,principalmentganivetsrelacionatsambritualsambelscranisoelscabells(Salvà,2013).

Al voltant del 1400 – 1200 AC s’inicia un període d’evidents contactes amb l’exterior amb elbastiment d’estructures a illots, platges i caps costaners (Albero et al., 2011; Calvo et al., 2011;Gornés,2016)

4.4.2 NaviformeIIodeTransició(1200–900AC)

Els contactes exteriors que provenen de l’etapa anterior s’intensifiquen, la qual cosa provocaràl’incrementdelsassentamentsvoraelmarinterpretatscomaespaisd’intercanvidenousproductes(metalls en brut o en forma d’objectes i altresmaterials comobjectes d’ivori, contes de pasta devidre,etc.)inèditsenelregistrearqueològicanterior(Lull,etal.,1999;Guerreroetal.,2007b;Salvà&Javaloyas,2013;Salvà,2013).AixòseriaelreflexdelquesucceeixalarestadelMediterranicentralioccidental,ambunincrementdelesxarxescomercials.ArribenaMallorca(ilarestadelesBalearsiPitiüses)totaunabarrejad’objectesdeprocedènciesdiferents,laqualcosapodriasignificarquenohihaunclardominidelesxarxesd’altresculturesmediterrànies,sinóunconjuntd’aquestes(Salvà,2013).

DurantelNaviforme II es registrauncanvi importanten laproducciómetal·lúrgica i enel consumd’objectesdemetall.Esprodueixunarenovaciódelametal·lúrgiabaleardegranmagnitud,ambunincrementnotabledelaquantitatd’objectescirculantsiunamilloradelasevaqualitattècnica(Salvà2013). Aquests canvis tenen una considerable incidència més enllà dels aspectes tecnològics iestilístics, ja que es tracta d’un important conjunt d’objectes que no tenen funcions pràctiques omecàniques, en canvi, tenen un significat cerimonial com a marcadors de rang o elementsd’ostentaciódelaposicióirolsocialdegrupqueelsposseeix(Guerreroetal.,2007b).

Enaquestmomentesprodueixenalgunestransformacionsqueesveuenreflectidesnotansolsenlaculturamaterial, sinóque tambéafectenen l’àmbitarquitectònic ide reestructuraciódelspoblats(Salvà, 2013). Així, en el poblat dels Closos de CanGaià s’observen reformes internes que alterenl’organització de l’espai domèstic, desapareixent alguns elements primigenis i amb l’aparició denovescompartimentacions,ambunareducciódel’accessibilitatalsnavetiformes(Figura4,4),talcomtambés’hadescritaCanyameliSonOms,aPalma(Guerreroetal.,2007b)oalCapdeBarbariaII,aFormentera(Suredaetal.,2013).Amés,aClososdeCanGaiàesconstrueixennouscomplexos(ÀreaII) ambuna tècnica constructivamarcadamentdiferent, laqualés interpretada comaunespaidetallers comunitaris gràcies a la distribució i volum de material, comparant-lo amb l’àmbitl’estricament domèstic (Javaloyas et al., 2007). Un altre exemple és el poblat de nova planta desFigueral de Son Real (Rosselló-Bordoy & Camps, 1972) on els navetiformes que s’hi construïrens’agrupen entorn d’un edifici central clarament destacat de la resta. Aquestes transformacionsimpliquen un grup domèsticmés tancat en ellmateix en benefici de la importància dels aspectescomunitaris (Salvà & Hernández-Gasch, 2009; Fornés et al. 2009; Calvo et al., 2013). Les


77

transformacions arquitectòniques no tan sols afecten l’àmbit domèstic, també ho fan al ritual –religiós.PossiblementelcasmésestudiatsiguieldeltúmulesglaonatdeSonOms(Rosselló-Bordoy,1963;1965;Rosselló-Bordoy&Camps,1973),onunnouedificiamortitzaunnavetiforme(dobleenaquestcas).Defet,comhoindicatambélasevapresènciaenelturriformedes’Illot(Rosselló&Frey,1966;Krause, 1977;1978) i possiblementenel dePula, a SonServera (Rosselló-Bordoy, 1973). Lamateixa idea es repeteix en l’amortització ritual d’un hipogeu del Bronze Antic a baix del túmulescalonatdeSonFerrer,aCalvià (Calvoetal.,2005;2006).L’amortització ritualdenavetiformesohipogeus, encara més antics, en edificis de nova planta no és casual, Salvà & Hernàndez-Gasch(2009:314)exposenquepareixqueelnouespaiesvulguivincularambelpassat.

Figura4.4:NavetiformeII(destacant-selareducciódel’entrada)il’ÀreaIIdeClososdeCanGaià.

Imatgecedidaperl’EquipClosos

GràciesalanecròpolisdelaCovadesCàrritx,aMenorca(Lulletal.,1999)ilaCovadesPas(Fullolaetal.,2008)esdocumentenritualsque, finsaleshores, tansolsespodien intuir.Així,esdipositenelscadàvers en posició fetal i embolicats en sudaris de pell animal. Aquestes inhumacions primàriespresentarienenalgunscasoselementsd’aixovarpersonal,combraçaletsdebronzeogransdecollarbicònics.Elsvasosceràmicssóndipositatsalcostatdelapartanteriordelmurciclopidetancament,alguns d’ells de cap per avall i fins i tot cobrint a d’altres de mida més petita. El tractamentdiferenciatambelscranis,enlaCovadesCàrritxespresentadeformaclara.Uncopelsdifuntssónesquelets,elscranissónressituats,preferentmentsituatsalcostatdelesparetsoalineatsunsjuntsaunsaltres.Amés,aalgunsdelsdifunts inhumatsse’lsvatenyirelscabells ise’lsvanfertrenesiesguardà els flocs a l’interior de petits contenidors cilíndrics de banya, fusta i cuir (Lullet al., 1999;Fullolaetal.,2008;Salvà,2013;Gornés,2016).

Malgrat les similituds entre Mallorca i Menorca, Menorca va mantenir o accentuar les sevesparticularitats.Així,durantaquestaèpocaapareixenlesnavetesd’enterrament(Plantalamor,1991a;Gornés, 2016), com la dels Tudons (Patricot, 1975), Binimaimut (Veny, 1992) o Binipati Nou


78

(Plantalamor&Sastre,1991),espaisquenotendrànequivalènciaaMallorca,ielprimerturriforme,el talaiot de Cornia Nou (Plantalamor, 1991b). Els importants canvis que es produeixen durant elNaviforme II, possiblement tingueren un paper catalitzador del col·lapse de les comunitatsnaviformes. Mentre les Pitiüses entraren plenament en l’organització social de caràcter estatal iurbana del món fenici,Mallorca iMenorca seguiran immerses dins de l’evolució social pròpia deconduiràcapalTalaiòtic(Sureda,2013).Detotamanera,aquestscanvisnoespodenaïllardelcanviquesucceeixdemaneramésgenerala laMediterràniaOccidental.Al tombantdelprimermil·lennis’observa una irrupció dels agents fenicis, controlant els circuits comercials i fundant colònies,acompanyadad’unacomplexitattecnològicaquecanvialaformadetreballarelcoureielbronze,amésdedesenvolupar activitatsmetal·lúrgiques vinculades a altresmetalls, comel ferroo el plom(Guerreroetal.,2002).Ditacomplexitattecnològicatambéintroduiràcanvisevidentsenlespastesiformesceràmiques(Calvo&Guerrero,2011a).

4.5 TALAIÒTICOPRIMERAEDATDELFERRO(900–550AC)

L’abandonamentdelspoblatsdenavetiformes i de la xarxad’assentaments i d’espais costaners télloc,aproximadament,entreel1000 iel800AC. SielNaviformeescaracteritzaper lapresènciaoconstrucció dels navetiformes, el Talaiòtic es caracteritza per la construcció dels talaiots. Gransestructuresmonumentalsciclòpiesdeplantacircular,oblonga,omésomenysquadrada,iquetenendiferents funcionssegons laseva localitzaciósobreel territori (Lull,etal.,1999;Calvo&Guerrero,2004).Malgratpuguintenirdiferentmorfologia,especialmentaMenorca,possiblementaMallorcaelscircularssiguinelsméscomuns,encaraquetambén’hihadequadrats(Lulletal.,2001).Sis’agafacom a model el circular (Figura 4.5), els talaiots consisteixen bàsicament en una torre d’alçattroncocònic amb una columna central que pot ser de tipus mediterrani, es a dir, formada perdiferents tambors de diàmetre creixent a mesura que es guanya en altura, o bé de tambors dediàmetre similar. Són construïts amb unsmurs amplis de doble parament i farcits de pedresméspetites ambuna única petita porta (entre 1 i 1,5md’altura) per accedir-hi. Les seves dimensionspodenoscil·larentreels7iels17metresdediàmetre.Pelquefaal’alçada,possiblementdisposavendedospisosambunsostrerealitzatpergranspedresplanesrecolzadesentreelsmursilacolumnacentralobé,enelcasdelsostredetancament,demanerasimilaraldelsnavetiformes.

Els menorquins, per altra banda, poques vegades presenten aquesta regularitat geomètrica. Engeneral,lesplantestendeixenaadoptarformesabsidalsooblonguesiéscomúquepresentinuncosgairebémassís en el qual s’obre un passadís estret o escala interna que puja al pis superior, quepresenta una importànciamés destacada (Gornés, 2016). Així el fet que aMenorca hi hagimoltstalaiotsambunhabitacle superior i unmenornúmeroambcambraa laplantabaixa,ésunaaltradiferènciarespectealsdeMallorca(Gornés,2016).Pelquealesdimensions,tambéhihadiferenciesnotables,jaquemoltssuperenels18metresd’amplada(Lulletal.,2001).

Els poblats talaiòtics s’estenen al voltant d’aquestes estructures turriformes, on s’hi desenvolupagranpartdelesactivitatssocialsdelacomunitat.Detotamanera,s’hadetenirencomptequeelpascapalmón talaiòtic significàun canvimoltmésprofund i radicalde la simpleapariciód’unanovaarquitectura. Es produïren complexes i profunds canvis en les relacions econòmiques, socials, deconcepcióterritorial,aixícomenl’àmbitsimbòlic,religiósofunerari(Calvo&Guerrero,2011b).Unexempled’aquestcanviseriaelconceptedepoblat,completamentoposatalspoblatsde l’Edatdel


79

Bronze, on les construccions domèstiques estaven disperses i l’espai era obert. Amés, en la faseanterior,éselnavetiforme(launitatdomèstica)queassolialaimportànciaimonumentalitat,mentrequealaculturatalaiòticaaquestesparticularitatspassenaserpròpiesdelsespaiscomunitaris(Calvoetal.,2009;Galmés,2015),desdeprocessosderedistribuciód’aliments,talcompassaenelTalaiot1deSonFornés,finsactivitatscerimonialsorituals,observadesenelTalaiot2deSonFornés(Gasulletal.,1984).L’esforçcol·lectiuinvertitenlasevaconstrucció,aixícomlesfuncionsques’hirealitzen,pareixenreflectirfenòmensdecohesiósocialencadaunadelescomunitatsdelaPrimeraEdatdelFerro (Lullet al., 1999; 2001; Castroet al., 2003; Palomar, 2005; Calvo, 2009). Per la seva banda,l’abandonament de la xarxa costanera possiblement va associada amb el desmantellament de lesantigues rutes d’intercanvi i amb la irrupció d’un nou agent (el fenici) que assolirà el seu control(Calvo&Guerrero,2011b).

Figura4.5:TalaiotdeSonFred

Lagestiódelterritori téuncomponentcaracterísticmoltevident:elcontrol i lacomunicacióvisualentreassentaments(Salvà,1992;Aramburu-Zabala,1998;Calvo2009;Galmés,2015),observant-seun paisatge cada vegada més antropitzat i un control del territori exercit a través de lesconstruccions.Enaquestsentitesconsideraqueelstalaiots, turriformes iplataformesescalonadespodriensermarcadorsterritorials,trobantmoltesvegadesenzoneselevades,dominantelpaisatgeiformant una xarxa de comunicació visual amb nuclis poblacionals o altres construccions (Calvo &Guerrero,2011b).

Malgrat els nombrosos jaciments talaiòtics excavats, es disposen de relativament poques dadessobrelasevabaseeconòmica,acausadequegranpartd’aquestaobénohaestatprocessadaobérestainèdita(Calvo&Guerrero,2011b).Detotamanera,totindicaqueorganitzaciósocioeconòmicatalaiòticas’emmarcaenunsistemaigualitaridesubsistènciabasatenunaeconomiamixtaagrícola–ramadera, és a dir, destinada exclusivament a mantenir la pròpia producció. La composició del’explotacióramaderanovariamassadelaquehihaviaenelNaviforme,ésadir,estàdominadaperlesovellesilescabres,ambpresènciadebovinsisuids.Detotamanera,pareixquelaproporcióde


80

bovinséssuperioraMenorcaqueaMallorca,possiblementlescaracterístiquesbiogeogràfiques,quepresenta Menorca ofereix unes millors condicions per als farratges (Valenzuela, 2015),complementadaperlacaçairecol·lecciódemol·luscs(Uerpmann,1971;Estévez,1984a;Aramburu-Zabala, 1998). A més del cultiu de lleguminoses i cereals, així com per la recol·lecció d’algunesplantes i fruitssilvestres(Hernández-Gaschetal.,2002a;Hernández-Gasch,2011a).Lescomunitatss’articularien al voltant d’unitats domèstiques autosuficients i autònomes per a la producció delsobjectesnecessarisperaldesenvolupamentdelasevavidaquotidiana.Peraltrabanda,lacomunitatactuaria com a col·lectiu per al desenvolupament de tasques clau per al seu funcionament isupervivència com serien la construcció de grans obres arquitectòniques o la gestió dels recursosnaturals(Lulletal.,2008).

Unaltreaspectefonamentalen laPrimeraEdatdelFerrosónelscanvisqueafecten lespràctiquesrituals i funeràries. Durant els primersmoments del Talaiòtic esmenten tradicions funeràries delNaviforme,peròentraranenunprogressiudesús.Així se segueixenutilitzantdurantun temps lescovesobalmesamb tancament ciclopi,però s’abandonen lesnavetes funeràriesdeMenorca, tretd’algunes inhumacionso reaprofitamentsesporàdics, tambédeixadeproduir-seel ritualde tenyitdelscabells(Gormés,2016).Toti lesmancancesd’unregistrefunerarinomassaextens,pareixques’introdueixunnoutipusd’hipogeumésgran iespaiós,almenysaMenorca (Gornés&Gual,2000;Gornésetal.,2006).Comencenaaparèixernousritualsd’enterramentscol·lectiusambpresènciadecremació i l’úsde lacalçviva,ritualsenseparal·lelsclarsforade les IllesBalears(Perelló,2017;DeMulder et al., 2017) o bé inhumacions individuals o familiars en construccions que emulen unaarquitecturadeprestigi(lanecròpolisdeSonReal).Finalment,s’incrementalaquantitatilavarietatd’ofrenesiaixovars,apartirdelsqualsespodenintuirtractesdiferencialsentredifunts,encaraqueenlamajoriad’exemplessónenterramentsdetipuscol·lectiuquesegueixenreafirmantlaforçadelacomunitat(Calvo&Guerrero,2011b).

4.6 BALEAROSEGONAEDATDELFERRO(550–123/s.IAC)

Aquestaetapaésl’últimafasedelaprehistòria(protohistòria)deMallorcaiMenorcaiescaracteritzaperunasèriedepautes.Enprimerllocs’observaunespaid’habitaciómoltcomplex,ambdiferentsàrees funcionals, molt diferent al tipus d’organització interna dels habitatges de les èpoquespassades. Seguida per l’aparició d’una clara arquitectura religiosa i, finalment, per l’efecte de lesinfluències externes en la societat (Gornés, 2016). La suma d’aquestes provoca una societat enconstantevolucióqueculminaràambunpuntd’inflexiódefinitiuenel123AC.anydelaconquestaromanadeMallorca iMenorca, encara queel col·lapsedefinitiu delmónbalear no es comença adetectararqueològicamentfinsel70AC.(Calvo&Guerrero,2011c).

Siel seu finales trobaben fixat,el seu iniciés incert,ambunadatadeconsenssituadaal550AC(Llull et al. 1999; 2008; Palomar 2005). De totamanera s’ha de tenir en compte que alguns delsprocessosquecaracteritzaranaquestaèpocapodenserdetectatsambanterioritat,entreel700iel600 AC (Micó, 2005). Una de les principals raons d’aquesta imprecisió és la problemàtica quepresentalatècnicadelesdatacionsradiocarbòniques.Lesdadesentreel700i400ACnosóndeltotfiables pel fet que la corba de calibratge dendrocronològica dibuixa una trajectòria aplanada, queprovocacomaresultatunesforquillesdeprobabilitatestadísticamoltàmplies,ienconseqüènciadelimitada utilitat (Guerrero et al., 2002). Aquest fenomen és conegut com “l’altiplà de Hallstatt”


81

impedeixrealitzardatacionsprecisesapartirdeC-14.Amés,nos’hanpogutestablirunacronologiaprecisa en la ceràmica d’importació o detectar “fòssils directors” en les comunitats indígenes queajustin les ambigüitats derivadesde les datacions radiocarbòniques (Calvo&Guerrero, 2011c).Detotamanera,hihaestudismoltcompletssobrelaceràmicadelTalaiòticielBalear(Palomar,2005)quehanpermèsresoldre,enpart,aquestesmancances.

L’inici de la Segona Edat del Ferro a Mallorca i Menorca representa un moment de ruptura,possiblement traumàtica,amb l’època talaiòticaanterior (Lulletal.,1999;Aramburu-Zabala,2009;Hernández-Gasch, 2009b), documentant-se nivells d’incendi i abandó en els talaiots i les casesd’alguns jaciments (Lullet al., 2008), encara que gairebé tots ells continuaranhabitant-se desprésd’una reorganització del seu espai (Lull et al., 2008; Calvo&Guerrero, 2011c). Els habitatges sóngrans (Figura4.6), deplanta circular (Menorca), absidalo rectangular (Mallorca) ambungranpatidesd’ons’articulen larestadesèriededependènciesambfuncionsbendeterminades(magatzem,taller, cuina, espai de descans, etc.), estandarditzant d’algunamanera no tan sols els espais, sinótambéelsseususos,elementsosolucionsconstructives(Figura4.6).Enaquestpaticentralestrobauna gran llar que podria complir funcions no tan sols domèstiques (Hernández-Gasch, 2008;Hernández-Gasch,2011a;Torres,2017).

Figura4.6:Plantaiinterpretaciófuncionaldelacasa1deBiniparratxPetit(Menorca).

(Figura1.Hernández-Gasch,2007)

Elcontroldel’espai(mitjançantplataformesescalonadesitúmuls)quecaracteritzàl’etapaanterior,decauiaquestesestructuressónreutilitzades.Elspoblatss’envoltendemurades(Hernández-Gasch& Aramburu-Zabala, 2005, Salvà et al., 2015; Rivas et al., 2017), a més de sofrir altres canvisconstructiusenrelacióal’espaiprivat(Hernández-Gasch,2011a).Semblaquemoltesdelesactivitatseconòmiques i productives que es duien a terme en edificis comunals es traslladen cap als espaisprivats(Salvà&Hernández-Gasch,2009;Calvo&Guerrero,2011c),elquepodriainterpretar-secomunaccésdiferencialaaquests,trencantamblesestratègiesdecohesióqueesdonenenelTalaiòtic,ésadir,l’organitzaciódecaireigualitarienl’èpocatalaiòticaesveusubstituïdaperunsistemamés


82

inclinatalafragmentacióodiferenciaciósocial(Calvo,2009;Calvo&Guerrero,2011c)ambunfortcomponentguerrer,ambunelementcaracterístic, lafona(bassetjaopassetjaenelcatalàinsular).En aquest sentit, un sector de la societat dedicarà una part del seu temps i dels seus recursosmaterials a especialitzar-se en el seuús i formar-semilitarment (Guerrero, 1980; Lullet al., 2001,Domínguez,2005).

Tota aquesta reorganització dels poblats i de l’espai exterior, així com de les activitats que s’hirealitzen,semblaindicarcanvisimportantspelquefaalesestructuressocialsdecoméspercebutelterritoriicomesgestiona.Pertant,s’estariendonantcanvistambéaaltresnivellsmésprofundsqueafecten lamentalitat i a lamanera d’entendre elmón d’aquestes comunitats (Calvo et al., 2009;Galmés,2015,Gornés,2016).

Unsdelspocselementsonnohihaunsexcessiuscanvis respectealsperíodesanteriorsés la sevabase econòmica, que bàsicament seguirà sent mixta, complementada amb recursos naturals,d’autosuficiència. Tot i que alguns autors posen l’accent en un augment de representació delscaprins en el període Balear (Hernández-Gasch et al., 2002a; 2011a), especialment a Mallorca,Valenzuela(2015)exposaquelatendènciaéspocaccentuadaiésdifícild’avaluarsirealmentésuncanvi significatiu.De totamanera,elsconjuntsarqueofaunísticsexhibeixenunspatronsdesacrificimolt variables que impliquen l’existència de múltiples estratègies d’explotació tant en l’àmbitespacialcomtemporal(Hernández-Gaschetal.,2011a).

En la SegonaEdatdel Ferro, l’activitat ritualde tipus formales vaexacerbar.Així l’abandonamentdels talaiots i dels turriformes, en què es realitzaven certes activitats simbòliques o rituals, vacoincidir en el temps amb l’aparició de nous espais destinats al culte, com són els santuaris aMallorca i de Taula, aMenorca, podent-se situar a l’interior dels poblats, pròxims a aquests o enespaissingulars,comelcasdelaPuntadelPatró.L’apariciód’aquestsedificis,seguramentnoimplicanomés un canvi arquitectònic, sinó que probablement això va suposar l’aparició de grupsespecialitzatsenelculte,potserdecastessacerdotals(Calvo&Guerrero,2011c).

Elregistrefunerarid’aquestperíodeescomplica,jaqueatradicionspresentsenetapesanteriors,seliafegeixendenoves,donantllocaunagrandiversitatderitusillocsd’enterrament,quesumatalaprecarietat de la documentació arqueològica, fa que resulti difícil d’interpretar (Calvo&Guerrero,2011c). De tota manera, la pauta dominant ve marcada per l’ús de coves, tant naturals commodificades(Palomar,2005),peraritualsd’inhumacionsprimàriescol·lectives,comamostrade lacontinuïtat amb les antigues tradicions, amb la inhumació en calç viva.Deyà (2017) exposa, entred’altres,lesduespropostesmésrecentsd’aquestritual:elsdifuntsseriencrematsiuncopapagatelfoc,lesrestesseriencobertesperunacapagruixudadecalç(Aramburu-Zabala&Martínez,2015),obéqueelsdifunts,juntamentambelsseusaixovars,seriencrematsambunacapadepolsdepedracalcàriaiqueladitacombustióproduiriaelcanviquímicdelapedracapacalç.(VanStrydoncketal.,2015).Unade lesnovetatsprincipalsserien les inhumacionsdinsdecontenidorsfunerarisdefusta(senzills,antropomorfeso tauromorfes), sempre relacionatsamb lescoves (naturals iartificials), laqual cosa sembla indicar un tractament diferencial i específic de la persona difunta. Aquestscontenidorssónelaboratsapartirdetroncsdefustabuidatsalsques’articulaunatapa,tambéfusta,i ocupat per un sòl individu amb el seu corresponent aixovar (Palomar, 2005). El tractamentindividualitzat, també es dóna en algunes inhumacions especials d’individus infantils o nounats,


83

dipositant-los dins d’un contenidor funerari específic i individual realitzat amb ceràmica o marès(gres).Finalment,esrealitzeninhumacionsindividualsomúltiplesambpocsindividusencontenidorsarquitectònics,coméselcasdeSonRealideS’illotdesPorros.

Elsintercanviscomercialsambelsagentspúnic-ebussitansquejaescomençavenadonarafinalsdelTalaiòtic,coméselcasdel’inicidelesactivitatscomercialsalPuigdeSaMoriscacapal700-500AC(Quintana, 2000; Guerrero et al., 2002; Calvo et al. 2009), s’incrementen notablement durant elBalear.ÉsunmomentdefortaexpansiócolonialdeCartagoal’occidenticentredelMediterrani,elque suposarà per a Eivissa (Ebussus) un important desenvolupament urbanístic i un incrementpoblacional(Guerrero,1997b).Detotamaneracertsproductesd’importaciósónacceptatsmésaviattardid’altresnos’arribenaconsolidaroacceptarmai,comelsmetallspreciosos(Guerrero,1989b;Hernández-Gasch&Quintana,2013).Sensdubte,aixònohaderespondreaunamancadecontactessinóadinàmiquespròpiesdelmónindígena.LesfontsclàssiquesexposenelrebuigdelsindígenesaserpagatsenorquanerenreclutatsperparticiparenlesGuerresPúniques(Blanesetal.,1990).Enaltrescasos,comelvi,principalmentd’importacióebussitana,esconcentraalacostasudisud-oestdeMallorca inocomençaapenetrarcapalcentredeMallorcafinsmomentstardans,seguramentincorporat a certes pràctiques socials de prestigi o de tipus públic (Hernández-Gasch, 2009-2010;Hernández-Gasch&Quintana,2013).

Lapresènciamésomenysdirectad’elementsexternsenformad’assentamentsod’espaisdecomerça Mallorca és de fa temps coneguda, Calvo & Guerrero (2011c) ho resumeixen en: fundaciód’assentamentscostanerspúnic-ebussitans (comeldeNaGuardis), control territorial ide recursosestratègics(coml’explotaciódelessalinesd’esTrenc)iLlevesdemercenarisbalearsperserviralesfilesdelsexèrcitscartaginesosalesGuerresPúniques.Ambtot,pareixquenohivahaveruncontrolterritorialefectiumilitaroterritorialiqueelcomponentlocaljugàunpaperactiu(finsitotexclusiu)en la distribució dels productes (Hernández-Gasch & Quintana, 2013). El reclutament de tropesmercenàries(Guerrero,1980),probablementvaserconseqüènciadeproblemesenladistribuciódeterresod’accésarecursosenuncontextd’augmentdemogràfic,elquefacilitàlasortidad’elementsjovesperallistamentalesfilescartagineses.Sensdubte,aixòevidenciarial’existènciad’unasocietatdesigual, en què una elit local exerciria cert poder sobre la resta de membres de la comunitat.Guerrero(1997b)nocreuqueaquestesllevesfossinfruitd’acordoallistamentsindividuals,sinóques’haurien d’articular a través d’algun tipus de clientelisme militar, vincles de servitud o dedependènciapersonal.

Enelsdarrersanys,s’estancomençantaentreveurecomesreflecteixenels impacteso influènciesculturalsexternesenelmónbalear,notansolsperlapresènciadematerialforàsinópelscanvisqueaquestsprovoquenenelpaisatge,fauna,dietao,finsitotenelbastimentd’estructures(Hernández-Gaschet al., 2015; Ramis, 2017;Angladaet al., 2017; Prados& Jiménez, 2017). Sens dubte s’estàobrintuninteressantcampderecercainterdisciplinari.


84


85

CAPÍTOL5:MATERIALIMÈTODES

Capítol5–Materialsimètodes

86


87

5.1 INTRODUCCIÓ

La present recerca està centrada en l’estudi de la malacofauna marina associada a diferentscontextosarqueològics situatsen laprehistòria iprotohistòriadeMallorca.El treballdirectesobrelesconquilleshasigutundelspilarsfonamentals,peròtambélarecopilaciócríticadela informaciódisponible d’aquest tipus de fauna dins la documentació arqueològica. També s’han analitzat elsorganismesd’unasèried’espaisactualsperpoderrealitzarparal·lelismesocomparacions.

L’aparicióderestesdemol·luscsencontextosarqueològicssol serun fethabitual iestèsarreudelmón(Shackleton,1980;Waselkov,1987,Claassen,1998).Aquestesnotansolsestrobenajacimentscostaners,ni tampocrelacionadesexclusivamentambunafinalitatalimentària, jaquetambés’hanutilitzatcomaeinaoutensili,materialconstructiuoaltresactivitatsvinculadesambl’àmbitritualosimbòlic (Waselkov,1987;Claassen,1998;Bar-Yosef,2005; Jerardino&Marean,2010).Ésmés,elsmol·luscs han estat presents en les activitats humanes des de gairebé els mateixos orígens de lanostra espècie, en concret fa almenys 160mil anys (Marean et al., 2007; Jerardino, 2016) i ambfinalitatsornamentals,desd’almenys82milanys(Bouzouggaretal.,2007;D’Erricoetal.,2009a),aixícom durant els diferents períodes de desenvolupament cultural en tot el món (Erlandson, 2001;Erlandson&Fitzpatrick,2006).Mésenllàde lanostraespècie, tambéespodentrobarmoltsaltresexemples.Així, també sónpresents enels neandertals, desd’almenys205mil anys (Cantilloetal.2010; 2014), ja fos com a aliment (Stiner, 1994; Stringer et al., 2008; Zilhão & Villaverde 2008;Colonese et al. 2011; Cortés-Sánchez et al., 2011; Douka & Higham 2012), activitats simbòliques(Zilhãoetal.,2010)olaproducciód’eines(Dantoni,1980;Vitagliano,1984;Stiner,1993,Romagnoliet al., 2016). Fins i tot s’han relacionat com a útils de treball de l’Homo erectus a Java (Choi &Driwantoro,2007),consumoinclúselementssimbòlics(Joordensetal.,2015).

El seu estudi científic s’inicia en la primera meitat del segle XIX, a Dinamarca, com a resposta al’atenció prestada a les importants concentracions de mol·luscs d’origen antròpic i cronologiaprehistòricapresentsalessevescostes(Claassen,1998;Bejegaetal.,2010a).AlapenínsulaIbèrica,elsprimersestudisesdonenunpocméstard,alasegonameitatdelmateixsegle,comaresultatdeles troballes de grans acumulacions antròpiques de mol·luscs marins (denominades concheros) iadscrites al Mesolític, localitzades a l’entorn del riuMuge, a Portugal, en les coves de Cualventi,d’AltamiraiVentadelCuco,Cantàbria,ijadinselsegleXXalriuSella,Astúries(Roche,1966;Moreno,1995; Gutiérrez-Zugasti, 2009a; Bejega et al., 2010a; Gutiérrez-Zugasti et al., 2011; Bejega, 2015).Malgrataquestesprimeresaproximacions,ielparèntesiquesuposàlaguerracivilielsanysdifícilsdelapostguerra,noseràfinsamitjansanys50queelsmol·luscsadquirirancertaimportànciadinslesinterpretacionsarqueològiques,gràciesalstreballsdesíntesirealitzatsperLópezCuevillas(Álvarez,2007;Bejegaetal.,2010b).Enelsanys60caldriadestacardosinvestigadors:JesúsAltunayBenitoMadariaga,ambdóscentratsenl’estudidelamalacofaunaarqueològicadelnordpeninsular,podentqualificaraMadariagacomelprimerarqueomalacòlegde l’estat (Moreno,1995,Gutiérrez-Zugasti,2009b). L’evolució metodològica en arqueozoologia ocorreguda en els anys 70 (Bar-Yosef, 2005)permetampliarlainformacióobtingudadelesanàlisisd’aquestesconcentracions,especialmentpelquefaalatafonomia.AlapenínsulaIbèricacaldestacarlacontribucióqueenaquestcamprealitzen,entre d’altres del Dr. Jordi Martinell (1973; Martinell & Pedemonte, 1974; De Renzi et al. 1975;Martinell&Marquina,1978;DePortaetal.,1979).Detotamaneraelstreballsperalatesidoctoralde Ruth Moreno (1994) marquen el punt d’inflexió metodològic dins l’arqueomalacologia a lapenínsula. D’una manera més recent, a causa de l’interès i del treball de cada vegada més


88

investigadors en arqueomalacologia, aquesta s’està consolidant com a disciplina on interactuenhistoriadors, biòlegs i paleontòlegs. Així, des del 2002 diversos investigadors de la península sónmembresdelGrupd’Arqueomalacologiadel’InternationalCouncilforArchaeozoology(ICAZ),pernocitar la línia de treball, truncada abans d’hora, d’Alícia Estrada (2009). Finalment, cal destacarl’organitzaciódeformaregular,desde2010,delesReunionsCientífiquesd’ArqueomalacologiadelapenínsulaIbèrica.

Amb tot, els trets principals o les característiques del concheros atlàntics s’allunyen molt de larealitatarqueomalacològicadelMediterraniidemaneramoltespecialaladelesGimnèsiesiPitiüses,jaqueesparteixd’unscondicionantsoceanogràficsiecològicsmoltdiferents.Ésdeltotsabutqueenla mediterrània no es produeixen marees importants, que tota la columna d’aigua es troba benoxigenadaiquelatemperaturadel’aigua,tantlaprofundacomlasuperficial,nosolbaixardels13ºCfinsitotal’hivern,peròelmésimportant,elMediterraniésunmarrelativamentpobrepelquefaalaproducció,peròmoltdiverspelquefaalsorganismesialesrelacionsecològiques(Margalef,1989).Així,lesacumulacionsdeconquillesdemol·luscsencontextosarqueològicsnopresentennielvolumnil’extensiócomparablesalsconcheros.Amés,adiferènciademoltesdelesplatgescontinentals,lesarenesde les platges illenques són eminentment de tipus biogènic (Fornós, 1987), ambbioclastesoriginats per l’amuntegament de fragments esquelètics de mol·luscs, briozous, algues calcàries,equinoderms o foraminífers, principalment (Jaume & Fornós, 1992), per la qual cosa, la sevaacumulació en gran part és d’origen natural. Així doncs, s’han de tenir en compte tots aquestscondicionants,especialmentquanes treballaen jacimentspropde la costa.Per totaixò, tal i coms’haexposat,anteriorments’haexploratunaaltrametodologiad’estudialaques’utilitzademanerahabitualalaFrançaoalapenínsulaIbèrica(Dupont,2006;Bejega2009a;2009b;Gutiérrez-Zugasti,2009b).

5.2 PROCEDÈNCIADELSMATERIALSUTILITZATS

Elmaterialmalacofaunísticque integraaquest treballprovéde,bàsicament,dues fonts.Enprimerllochihaelmaterialarqueològicprovinentdetresjacimentssituatsenelvessantmarítimdelafincapública de SonReal (TMde SantaMargalida). Aquest fou facilitat pels equips responsables de lesexcavacionscomapartde latascad’estudidel jaciment,amblaqualcosaesvapodergaudird’unaccésil·limitatiunagranfacilitatdetreball.Detotamanera,comesveuràmésendavant,tansolsenundelsjacimentss’hatingutaccésatotelmaterialarqueològicextret(PuntadesPatró),enelsaltresdos s’ha hagut de treballar amb les campanyes més actuals. A més, també s’ha utilitzat com acomplement la informació reflectida en la publicacióde la tesi doctoral de JordiHernández-Gasch(Tarradell&Hernández-Gasch,1998),aixícomelstreballsdedescripciódelsjacimentsdelSepulcreMegalíticdeSonReal(Plantalamoretal.,2004)idelFigueraldeSonReal(Rosselló-Bordoy&Camps,1972). Els dos primers presenten una bona descripció de la malacofauna existent, així com unadistribució per espais, per contra la informació tafonòmica i biomètrica, si es dóna, no es massadetallada.Eltercer,percontra,ésunapublicaciósensecapgarantiasobreelnombrerealderestesmalacològics presents i amb una pobra distribució espacial o temporal, per la qual cosa ditareferència es podria assimilar a la categoria de dades de “baixa qualitat” que realitza Gutiérrez-Zugasti (2009b:86).Detotamaneras’havolgut inclourepercompletaraixí la informaciódisponibledelmarcterritorialdeltreball,SonReal.


89

La segona font sónelsexemplarsvius capturats, i retornatsal seuentorn,endiferentspartsde lacostamallorquina(enlazonadeSonRealienlaPuntaden’Amer),aixícomadiversospuntsdel’illadeCabrera.Aquests han estat utilitzats coma element comparatiu o de control, especialment elsorganismes de Cabrera, ja que poden ser un exemple d’unes comunitats amb un teòricmolt pocimpacte directe humà. Dites captures foren autoritzades per part de la Direcció General d’EspaisNaturals i Biodiversitat de la Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears (CAP15/2016,CAP09/2017iPNAC0205/2014,respectivament).

5.3 METODOLOGIAARQUEOLÒGICA

Abansdedescriure-la,s’hadetenirencomptequetotselsjacimentsinclososenelpresenttreball,es troben excavats per complet o bé es troben en procés d’excavació ja engegat i planificatmoltabansdelamevaintegraciódinsdel’equipdecol·laboradors.Ésadir,s’estudienlesrestesextretespelspropisequipsd’excavació,elquesignificaquelametodologiaarqueològicaésexterna(alienaala intervenció de l’autor) i, a més, relativament diversa, ja no sempre s’ha seguit exactament elmateixprotocol.Tambés’hadetenirencomptequetansolseldelaNecròpolisdeSonReal(situatala Punta des Fenicis) gaudeix d’una intervenció arqueològica actual, amb la qual cosa implica quegran part del material estudiat prové de campanyes relativament antigues. El materialmalacofaunístic provinent de laNecròpolis de SonReal és entregat net i de forma separadade larestadematerialextret,encaraqueavegadespresentaalgunesintrusionsi,amés,estrobasiglatdeformaparcial,acabant-lodesiglarquanésestudiat.Percontra,elsJacimentsdelaPuntadelPatróideS’IllotdesPorros,elmaterialvaserentregatperalasevarevisiósensenetejarnisiglar,ambundestacatvolumdesedimentiambintrusionsdeceràmicaofaunadomèstica,queforenseparadesientregades a l’equip d’aquestes intervencions. Sense excepció, tot elmaterial estudiat arribà dinsbosses i sense cap imatgeo referènciade comes trobaven realment (in situ) dins l’excavació. Lesescassesimatgesdels jacimentsdurant l’excavacióquesónpresentsenelpresenttreballhanestatfacilitadessempreaposteriori.

5.3.1 Tècniquesd’excavacióiregistre

L’objectiudequalsevolexcavacióarqueològicaés intentardesxifrarelquevaocórrerenelpassat,mitjançant un procés d’extracció (Burkeet al., 2007) el qual va aixecant capa a capa o estrat perestratdeformameticulosaperpoderentendrelaseqüènciad’activitatsques’hidesenvoluparen.Elmètodederegistredel’excavació,comúpràcticamentenlatotalitatd’intervencionsarqueològiquesactuals, ideformaespecíficalesqueintegrenlabased’aquesttreballencaraqueambadaptacionsparticulars en cada un dels jaciments, es basa en l’aplicació de l’anomenatMètodeHarris (Harris,1991 [1979]), desenvolupat a l’arqueologia urbana britànica als anys 70 i que ha esdevingut elmètode més emprat arreu del món. Els seus objectius fonamentals són la identificació idocumentaciódelesdiferentsunitatsestratigràfiques(UE),definidescomlesaccionsdeposicionalsmínimesqueespodenidentificaraunjaciment,amésdelesrelacionsestablertesentreelles(MatriuHarris). Aquesta tècnica es pot completar ambelMètode Laplace-Méroc (Laplace&Méroc, 1954;Laplace, 1971), que consisteix en la documentació de la distribució microespacial de les restestrobades dins aquestes unitats estratigràfiques gràcies a un sistema de situació de les restes oestructures a una referència tridimensional. Bàsicament aquestmètode consisteix en l’aixecamentd’una quadrícula terrestre o aèria dividint el pla horitzontal de la superfície a excavar en quadresd’1m2, els quals s’identifiquen a partir de les lletres o nombres dels seus eixos, el tercer eix (la


90

profunditat)escreaapartird’unpuntoplaarbitrari,enelqualesreferencientoteslesaltresdadesgràciesal’úsd’unaestaciótopogràficaoGPSdiferencial.

Una gran eina per ajudar a definir la integritat de les unitats estratigràfiques és el concepte deconjunt arqueològic, ja que engloba qualsevol agrupació de material que els arqueòlegs oarqueòloguesconsiderinqueés reflexdirectedelcontext sistèmic.De totamanera, ladefiniciódeconjunt arqueològic no és mai exacta ni del tot objectiva, ja que es tracta d’una categoriaprincipalment interpretativa.Amésd’aquestes tècniquesbàsiques, tambées podenemprar altresestratègiesperajudaralainterpretaciódeljacimentenexcavació.

5.3.2 Mecanismesderecuperaciódelmaterial

L’extracciódelsedimentidelesrestesquecontécadaunadelesunitatsestratigràfiquesesrealitzabàsicamentambl’ajudad’einesdiversescompales,càvecs,paletes,pinzellsirecollidors,encaraqueenalgunesocasions iperadeterminades laborséspossibleutilitzareinesd’aspiracióod’extracciómecànicaobédemaquinàriapesada(retroexcavadores)enqualsevolcas,despréshihaunatascaderecuperaciódelmaterialdinsdelsedimentobtingut.Detotamanera,lespaletesdepicapedrersolenser les eines bàsiques d’extracció, ja que permet, depenent de la posició i de la part utilitzada, eltreballendiferentsdetipusdesòlsodematerials, lespaletesmésfines(depintor)permetenunatascamésprecisa.Elspinzellssesolenutilitzarpernetejardesedimentestructuresopecessingulars,així com el seu contorn, amb la intenció d’aïllar-les i facilitar el seu dibuix o fotografia, amés dedelimitar algun canvi de coloració o textura en el sediment (Burkeet al., 2007). Amb les pales esrecullelsedimentiesdipositadinsunasenalla,poaloobjectesimilarperacabardepassar-lodinsungarbellounflotador.

Tot i que les peces grans o singulars es poden extreure directament,moltes restes es recuperendurant les tasques de garbellat del sediment extret (Burke et al., 2007). Així el sediment de cadaunitatestratigràficaesgarbella,normalmentamà(ensecoambajudad’aigua), idelesrestesquequedendins el garbell o tamís es fa una tria de les restes de ceràmica, fauna, carbons omaterialmicrolític que serà dipositat dins bosses per a la seva neteja, sigla i estudi posterior, sempre ambalgun indicatiu del sector o unitat estratigràfica de procedència. Lamida de la llumdel garbell ésimportant, ja que dependrà de lamidamínima de la qual es conservin les restes. Un sistema derecuperaciódelesrestesdemidaméspetitaéslaflotació,queconsisteixbàsicamentensubmergirelsediment dins un recipient amb una entrada constant d’aigua per la part de sota, per a la sevaremoció, i deixar que les restes orgàniques,menys denses, que l’aigua surtin pel broc, juntamentambl’excésd’aigua,capaunasèriedegarbellsdediferentsecció.Laflotacióconstitueixunsistemaeficaçperrecuperarunampliespectredematerials,com:llavors,carbons,espinesorestesdepeix,mol·luscs,ocells,etc.(Burkeetal.,2007).

5.3.3 Documentaciódelscontextosarqueològics

Larecollidad’informacióésfonamentalperaunacorrectainterpretacióposterior,peraixòamésdeladocumentacióo informacióadjuntaalmaterialextret, tambécalunarecollidad’informaciómésgeneral del jaciment i de les unitats estratigràfiques excavades. Aquesta informació es recullmitjançant fitxes de registre i es completa amb la realització de planimetries i seccions de lesdiferentsunitats estratigràfiques, amésde ladocumentació fotogràfica, que serà compiladaen la


91

redacciódeldiarid’excavació,perposteriormentrealitzarlamemòriadelaintervenciói,moltsovintcom a base per a la seva publicació. Tota aquesta documentació s’ha utilitzat, amb les oportunesexplicacions i puntualitzacionsdelDr. JordiHernández-Gasch7, codirectorde les intervencions, perinterpretarcorrectamentelscontextosonestrobavenlesrestesdemalacofaunamarina.

5.4 METODOLOGIAD’ESTUDIDELAMALACOFAUNA

Comésdesuposar,lametodologiaqueenaquestapartatesdescriufareferènciaaltreballrealitzattantenelsmaterialsprocedentsdels jacimentsestudiatsper l’autor, comenels treballs realitzatssobreelsexemplarsprocedentsdelsmostrejosactuals.Enelsaltrescasos,lainformaciós’extreulesdadesde lespublicadeso informesde campanyes. Tal coms’ha citat anteriorment, l’estudide lesrestesdelsmol·luscss’hacentraten tresaspectes fonamentals:La identificació taxonòmica, l’estatde conservació i altra informació present en la conquilla (tafonomia) i la presa de dadesbiomètriques. Dins d’aquest treball tan sols s’han tingut en compte els exemplars de dos grups(classes)demol·luscs:elsgasteròpodesielsbivalves.Malgratqueenalgunsjacimentss’hanobtingutodescritrestesoexemplarsd’escafòpodesodecefalòpodes,elseunúmeroéstanreduïtques’hacregutoportúdeixar-losdebandaal’esperad’unproperestudimésespecífic,demanerasemblantala resta d’altres fila com els decàpodes, equinoderms o antozous que també han aparegut. Aixímateix, i de la mateixa manera, en aquest treball tan sols s’exposen les dades biomètriquesd’algunes espècies. També s’ha considerat oportú, deixar la biometria de les espècies menysabundantsoambmajorvariabilitatmorfològicaperuntreballmésespecífic.

5.4.1 Taxonomia

Elprocésdeclassificacióconsisteixenidentificarelssuficientselementsdiagnòsticsperpoderinferirlasevaidentificaciótaxonòmica.Elprincipalescullésquetansolsesdisposadelaconquillainoéspossible utilitzar altres elements comuns en la sistemàtica dels mol·luscs marins com la ràdula,gònades, anatomia interna, etc. A més es tracta d’un material arqueològic, amb la qual cosa elselements anatòmics o ornamentals propis de les conquilles dels exemplars vius no sempre esconservenambprouclaredat.Determinatsprocessospreipostdeposicionalselsalterenoafectendemaneraevident(Moreno,1994;Gutiérrez-Zugasti,2009b;Cuenca,2010).

Laidentificaciótaxonòmicas’harealitzatgràciesalaconsultad’obresgeneralsdelMediterrani(Riedl,1986;Calvín,1995)odecentradesen l’àmbitmésproper (Cuerda,1987;Mateo,1993;Pla,2000),aixícomdelespoquespublicacionsd’arqueomalacologiadelesIlles(Riera&Riera,2005;Carrasco&Acuña,2005;Fontetal.,2011;Carrasco,2011).Tambés’hanconsultatlacol·lecciód’exemplarsdelaSocietatd’HistòriaNatural de lesBalears i s’haacudit alDr.GuillemXavierPons (DepartamentdeCiènciesde laTerrade laUIB)enalgunsexemplarsquepresentavenseriososdubtespera la sevaclassificació. En els casos necessaris, l’actualització de la nomenclatura sistemàtica s’ha realitzat atravésdelportalWoRMS(WorldRegisterofMarineSpecies-www.marinespecies.org).

En lamajoriade lesocasionss’ha intentat iaconseguitarribar finsa la identificacióespecífica.Tansols en determinats casos (representants dels gèneres Glycymeris, Cerastoderma o Donax, entre 7Ésdestacablelaimplicacióil’esforçqueelDr.JordiHernández-Gaschhadedicatalaconsecuciódelpresenttreball.No tan sols permetent la consulta de la documentació original, sinó tambédurant les innumerablesconsultes,aclarimentsicorreccions.


92

d’altres) s’haconsideratoportú,per ladificultatquepresentavenelsexemplars,arribar tan solsalnivelldegènere.D’unamanerasemblant,tampocs’haaprofunditenlaidentificaciótaxonòmicadela famíliaVermetidae. Per altra banda,malgrat que la identificació dels representants del gènerePatellasolrepresentarunacertadificultat(Paredes&Acuña,1991),elfetquealesBalears(Bosch&Moreno, 1986), així com a gran part del Mediterrani occidental (Mauro et al., 2003), sols siguinpresentstresespècies(P.caerulea,P.rusticaiP.ulyssiponensis)haajudataunaràpidadeterminació.

5.4.2 Tafonomia

L’estudi dels processos que afecten les restes orgàniques durant les fases d’acumulació ienterrament,així com les sevespossiblesmodificacions s’anomena tafonomia.El terme tafonomiasignificaliteralment“lleisd’enterrament”,talcomladefiníEfremov(1940).Enladècadadels60delsegleXXfouquanaquestadisciplinaesdesenvolupàisesituàcomundelselementsindispensablesen els estudis arqueozoològics per a la reconstrucció dels processos que s’ha donat en aquestesrestesdesdelmomentdelamortdelsorganismes(Bejega,2009b).Elsprimersestudistafonòmicsal’EstatarribarendelamàdeMartinell(1973),Marinell&Pedemonte(1974),DeRenzietal.(1975),Martinell&Marquina(1978) iDePortaetal. (1979)associatsajacimentspaleontològics, iavuidias’ha convertit en una eina útil en les anàlisis dels processos de formació dels jaciments(paleontològicsiarqueològics),nosolamentplequefaalconjunt,sinótambéenlahistòriaproduïdadecadaunadelesrestes(Gutiérrez-Zugasti,2009b).

Moltsautors(Moreno,1994;Claassen,1998;Dupont,2006;Gutiérrez-Zugasti,2009b;Cuenca,2010)enumeren totauna sèriedeprocessos tafonòmicsqueafecten les conquillesen l’àmbit individual.DelsproposatsperGutiérrez-Zugasti(2009b)s’exposenelsquesen’haobservatl’efectealesrestesestudiadesi,amés,s’introdueixunnouprocés:lamanipulació.

ABRASIÓ

Aquestaesprodueixperal’eliminaciódecarbonatcàlcicdelesconquillesacausa,principalmentdeprocessos físics. El desgastde la superfíciede les conquillespotproduir-se a causade l’impacteofregamentexercitperpartículesdiversesquepodenserempesesper l’aiguaoel vent,així comalfregamententreconquilles.Elresultatésunasuperfíciearrodonida,polidaidesgastada,amblamésque probable desaparició de l’ornamentació. En aquests casos, l’agent més factible hauria estatl’acció abrasiva de l’aigua i l’arena, per la qual cosa el més probable és que aquestes conquilless’haginrecollitenaquestestat.

BIOEROSIÓ–BIODEGRADACIÓ

Moltsorganismessóncapaçosd’erosionarodescompondrelesconquillesdelsmol·luscsdediversesformes, essent les més habituals la incrustació i la perforació. De tota manera, s’ha de tenir encomptequeaquestsprocessosnosónsolament tafonòmics, jaquetambéespodenproduirabansqueelmol·luschagimortoabansquehagiestatrecollitperl’ésserhumà,proporcionant,aleshores,informaciódetipusecològiciambiental.

• Incrustació:Elsmol·luscspodenpresentarenlessevesconquilles,individusd’altresespècieso grups adherits o incrustats. Es tracta d’organismes epibionts que alteren, erosionen i, a


93

vegades, perforen la conquilla dels primers. La seva identificació pot proporcionar unaexplicacióper la presència d’algunes espècies (especialmentbalànids, serpúlids o fins i totdeterminades algues) en el conjunt malacofaunístic, o bé d’algunes marques en lesconquilles.Lapresènciad’aquestesmarquesenl’interiordelaconquillaindicaqueestractad’unapeçarecollidaquanl’individujaeramort.Tambés’hadetenirencomptelapossibleacció de les arrels de les plantes en el sediment del jaciment, ja que en determinadescircumstàncies les arrels s’adhereixen a les conquilles deixant-hi unes marquescaracterístiques.

• Perforació: Els invertebrats litòfags (esponges, poliquets, bivalves, ...), cercant protecció, oels organismes depredadors (crustacis, gasteròpodes, peixos, ...), cercant aliment, podenperforar o trencar conquilles de mol·luscs. No és un fet estrany que organismes perforinconquillesmortes,unaperforaciódedinscapa foraelmésprobableésque indiquique laconquilla va ser atacada quan l’individu ja fos mort. Les perforacions realitzades per totsaquestsgrupspresentenunesvores iuncontornmoltregulars i llisos,gràciesaunsistemabucaldissenyatexpressamentperaquestafuncióenelcasdelsdepredadorsoperlapròpiamorfologiadelsperforants(D’Erricoetal.,1993;Claassen,1998;Kowalewski,2004;Álvarez,2007). Aquesta característica permet diferenciar si la perforació és d’origen antròpic onatural,jaquelesperforadespelshumansgeneralmentpresentencontornsirregulars(Papi,1989;Stiner,1999;Taborin,1993a;D’Erricoetal.,1993;2005;Komšo&Vukosavljević,2011).Arabé,lesconquillesperforadespodenhaverestatposteriormentaprofitadesperausar-lescom a adorn - penjoll pels éssers humans (Dupont, 2006). Així mateix, és habitual lapresènciademicroperforacionsquedesgastenlaconquillaambnombrosesperforacionsdemidasubmil·limètricarealitzadesnormalmentperdeterminadesesponges.Noobstantaixò,tambéespodenproduir perforacions - alteracions antropològiquesper a la confecció, perexemple,d’objectesornamentals.

Detotamanera,malgratl’alteraciódelesconquillesperpartdel’home,nototselssolcsomarquesdiversespresentsenlesconquillessóncausadesperaquestoperaltresorganismes.Moltsmol·luscspresenten conquilles profusament decorades, cal identificar aquest tipus de marques per noconfondre-lesambsenyalsderivatsdel’activitatantròpica(Figura5.1).

Figura5.1:Detalldelsmotiusgeomètricsnaturalsenlaconquillad’A.noae.


94

ESCALFAMENT–FOC

Lesconquillessofreixenalteracionsquímiquesifísiquesenserexposadesaelevadestemperatures.Aquest fenomen es produeix després de la seva exposició al foc. Sovint és un procés fàcil dereconèixeriquepotsercorroboratperlapresènciadellarsaljaciment.Malgrattot,algunesformesde processament culinari, com la cocció o al vapor, no comporten aquestes modificacions oalteracions en la conquilla, pel que és complicat identificar-los. De totamanera l’exposició de lesconquilles a elevades temperatures, que no cal que sigui exposició directa al foc, fa que aquestessiguinméssensiblesa ladestrucció(Robins&Stock,1990).Pertant,elsprocessosassociatsal foc,especialment els derivats de la preparació delsmol·luscs per al seu consum, poden afectar-ne deformaimportantlaconservació.

CROSTA

Lesconquillesapareixenrecobertesd’unacrostaoembolcallcalcari,normalmentsolaparèixerquanlaconquillaésrecobertadecertsmaterialsabansdeserenterrada,per laqualcosaestractad’unprocés bioestratinòmic (Gutiérrez-Zugasti, 2008-09:58; 2009b:96), a causa de la precipitació decarbonatsencondicionsdesobresaturacióial’alcalinitzaciódel’ambientextern.Tambélesmateixesrestesesquelètiquesdelsorganismes incrustantsque colonitzarenalgunselements conservatshancontribuït al desenvolupament o generat aquestes crostes, com: algues calcàries, foraminífers,serpúlids, briozous, esponges, braquiòpodes o pelecípodes (Fernández-López, 1999:61). Si bé espossible que dita crosta pugui trobar-se molt desenvolupada i dificultar la identificació delsexemplars o l’estudi dels processos tafonòmics, ja que els elements diagnòstics poden quedarrecoberts,aquestnohaestatelcasenelsexemplarsestudiats.

FRAGMENTACIÓ

La fragmentació és el procés de distorsió més comú en jaciments arqueològics i consisteix en lafracturaciódelacloscailaseparaciódelesrestesfracturades.Sónmolteslespossiblescausesquelaprovoquen, encara que es pot destacar l’activitat humana durant captura i manipulació del’organismecomdurantlautilitzaciócomaeina,fabricaciód’objectesosimplementd’actedetirarotrepitjar-les. També hi poden intervenir altres agents, com altres animals (terrestres), factorsmeteorològics o la pròpia compressió del sediment en el qual es troben. La fragmentació téconseqüènciesnegativesperalaidentificacióiquantificaciódelmaterial,aixícomperalavaloraciódel conjunt malacofaunístic, ja que suposa una pèrdua d’informació. De tota manera, Moreno(1994:41)consideraquela“fragmentacióprodueixunasèriedefragmentsfàcilmentidentificables,jaqueesvanrepetintsistemàticamentencontextosarqueològics”,laqualcosahapermèsestablirunasèrie de categories per facilitar el procés de quantificació delmaterialmalacofaunístic (Gutiérrez-Zugasti,2009b),encaraque, lacreaciód’aquestescategories“nohasigutunapràcticamoltestesa,tretd’algunesexcepcions”(Gutiérrez-Zugasti,2009b:115).

MANIPULACIÓ

Existeixunnombreimportantd’activitatsproductivesenquès’utilitzenlesconquillesdelsmol·luscs(Claassen, 1998). Per aquest motiu s’introdueix la manipulació com a procés tafonòmic, que esprodueix després de la seva recollida i abans de la deposició de l’objecte. Malgrat pugui tenir


95

aspectes coincidents, enaquestprocésno s’inclou les tasquesooperacions realitzadesper ausosalimentaris, sinó que es restringeix principalment a ús ornamental, en forma de forats o altresevidènciesenlesconquilles.D’aquestamaneraproporcionainformaciódetipusculturaloetnològic.

5.4.3 Biometria

Laformai lamidadelesconquillespodenreflectir lescondicionsoceanogràfiquesiecològiquesonestrobenelsorganismes(Stanley1970;Seed,1980;Crampton&Maxwell,2000).Enaquestsentit,lesanàlisisbiomètriquespodensermoltútilspercomprovarelsfactorsambientalsielsseuscanvisenuncontextgeogràficotemporalconcretod’unabastmésampli(Rufinoetal.,2006;Fiorentinoetal.,2008;Tivoli&Zangrando,2011;Coloneseetal.,2014;Cabral,2014;Márquezetal.,2015),aixícom per obtenir informació de sobre la gestió d’un determinat recurs. L’establiment de zones derecol·leccióol’acciódepressióantròpicaseleccionantunesdeterminadesmidesobéelseuconsummassiu (Keough et al., 1993; Craighead, 1995; Jerardino, 1997; Addessi, 1994; Bailey& Craighead2003;Royetal.,2003;DaSilva,2003;Milneretal.,2007;Campbell,2008;Gutiérrez-Zugasti,2009b;2010;2011;Ramírezetal.,2009;Boretto,etal.2015)enpodenserunsbonsexemples.

Tal i coms’ha comentatanteriorment, labiometriade les restes fouunade lesprincipals tasquesrealitzades i ha tingut un pes important a l’hora de categoritzar altres aspectes. En els estudisarqueomalacològics es poden prendre diferents tipus de mesures (Vázquez & Rodríguez, 1995;Claassen, 1998; Dupont, 2006). Malgrat haver obtingut una sèrie de mesures biomètriques enpràcticament totes les espècies estudiades, no en totes elles s’ha aprofundit amb la mateixaintensitat,ésadir,s’harealitzatunatascadiferencialenlapresademesuresdepenentdel’espècie.Així,a lesespèciesmésabundantss’hanrealitzatmésmesuresqueenlesquenopresentavenunapresència tan elevada. Les primeres, les més abundants, els resultats de les quals són exposats idebatutsenelpresenttreball.Patellarusticapresentaunaelevadaconstànciamorfològica(Paredes&Acuña,1991),perlaqualcosaésmoltbonacandidataperrealitzaruntreballmésacuratamblesdades biomètriques. També s’ha considerat que P. ulyssiponensis, les dues espècies del gènerePhorcus (P.articulatus iP.turbinatus),aixícomStramonitahaemastomaoelsbivalvesArcanoae i,moltespecialment,Spondylusgaederopus, per la sevapresènciaenels jacimentsestudiats, tambéerenmereixedorsd’aquesttreballacurat.Percontra,l’altraespèciedelgènerePatella(P.caerulea),malgrathaverproporcionatlesmateixesdadesbiomètriquesqueelsaltrespatèl·lids,nos’hapoguttreballar amb la mateixa intensitat. P. caerulea presenta molta variabilitat morfològica i no s’haarribat al nivell subespecífic en la seva taxonomia per poder agrupar els seus fenotipus. Aquestatascaquedaal’esperad’unproperestudimésacurat.

5.5 METODOLOGIADEMOSTREIGD’ORGANISMESACTUALS

Larecol·lecciódelsorganismesesvaproduirenelmediolitoralisupralitoralmésproperalnivelldelmar de la zona rocallosa al costat de les cales o amb relatiu fàcil accés a les zones demostreig.L’accésaaquestsespaisesva fer sempreper terra,ésadir, senseutilitzarembarcacions.Encadalocalització es varen prendre almenys dues mostres, cadascuna de les quals contenia tots elsindividusqueerencapturatsenunespaiaproximatd’unmetredellargàriaper50cmd’amplada.Lesmesuresbiomètriquesoladescripciódecomestrobal’organisme(siestrobaalterat,ambpresènciadefaunaofloraassociadaoancoradaalaconquilla,...)sónsimilarsoequiparablesalesrealitzadesenlesconquillesprocedentsdelsjacimentsanalitzats.Aquestesesvarenrealitzarinsitu,jaquetots


96

elsorganismes capturatses varen capturar vius i retornats al seumedi garantint almàxim la sevaintegritat, la qual cosa implicava que no fossin objecte de danys perjudicials per a la sevasupervivència.AquestarestriccióvaocasionarevidentsdificultatsperdeterminatsrepresentantsdelgènerePatella, jaqueelsorganismespetitsoencaixatsdinselsentrantsirregularsdelarocanoesvarenpoderextreureenlescondicionsdesitjades,amblaqualcosaesvaoptarpernocapturar-losanoserquese’npoguésgarantirlaintegritat.

Elsresultatsd’aquestsmostrejoshauriendeservirper,ambcertesprecaucions,compararlapossibleestructura poblacional actual amb les dades provinents dels jaciments i establir paral·lelismes opatrons de captura selectiva. Aixímateix, podria indicar canvis en l’abundància, o bé canvis en lapresència/absència,d’espèciesoajudaraidentificarprocessosdebioerosió–biodegradacióenlesconquillespresentsenelsjaciments.

5.6 PRESAIGESTIÓDEDADES

Pràcticamentlatotalitatdeltreballamblesconquillesesvarealitzardemaneramacroscòpica(aullnu),tansolsenalgunaocasióesfautilitzarlupabinocular(MoticSMZ140N2TG)peral’observaciódecaràcters sistemàtics.Pera lapresad’imatgesde les conquilles,esva realitzar sobreunsuportduplicador que permet la fotografia zenital amb una càmera rèflex digital (Canon EOS 550D, ambobjectiuEF-S18-55mm/Φ58mm).Enlesescassesocasionsqueesvarenrealitzarmacrofotografies,aquestes varen ser realitzades a Àrea de Microscòpia Òptica i Electrònica dels ServeisCientificotècnics de la UIB, amb l’ajuda del Dr. Ferran Hierro, mitjançant una lupa binocular ambcàmera incorporada(NationalOpticalDC5–420TH)ambelprogramaridecaptaciód’imatgeMoticImatgesPlus2.0enentornWindows.Peralesmesuresbiomètriques,lasevatotalitatesvaprendreambunpeudereidigital,elqualpermetelmesuramentde0a150mmambunaprecisióde0,01mm.Finalment,s’hanutilitzatdospaquetsestadístics,elMicrosoftExcel2011ielPast3.11(Hammeretal.,2001),amésdelprogramariGeoGebra5,elstresenentornMac.Enlataula5.1s’exposenelsítemsques’hanrecollitenelsfullsExcel.

Ítems:generals

Individu1 Any2 N.Inventari UE Classe Espècie Peça3 Valva4

Ítems:Tafonòmics

Estatgeneral Ac.Biològica Ac.Antròpica Altres

Ítems:Biomètrics

L1 L2 L3 D1 D2 A O1 O2

Taula5.1:Ítemsrecollitsenlapresadedades.(1=siespotconsiderarunindividu[NMI]oresta(NR);2=anydecampanyaarqueològica;3=grupsdefragmentació;4=D/E,tansolsenbivalves).

5.6.1 Estimacionsdel’abundància

Els estimadors d’abundància més acceptats i més utilitzats en arqueomalacologia, i alhora enarqueozoologiasóntres:elnombrederestes(NR),elnombremínimd’individus(NMI)ielpesdelesrestesdecadataxó(Moreno,1994;Gutiérrez-Zugasti,2009b),d’aquestss’haoptatpelsdosprimers,tot i les crítiques expressades en aquests estimadors (Mason et al., 1988; 2000). Malgrat lasimplicitattècnicadelpesnos’hihatreballatperdiversosmotius,elprincipaldelsqualsésperquèel


97

nombre de restes estudiades per a cada jaciment era prou assumible per a un treball mésindividualitzatquepermetiaestablirambprougarantieselNRiNMI.

NOMBREDERESTES(NR)

Consisteixbàsicamentacomptabilitzardirectamentelnombrederestesatribuïdesaunaespècieotaxóenconcretqueestrobenpresentsenundeterminatconjuntonivelld’agregacióderestes.Serialaunitatbàsicadequantificaciód’undeterminattaxódinsd’unconjuntfaunísticidurantmoltsanysaquest nombre d’exemplars identificats per taxó va ser utilitzat com la mesura estàndard del’abundànciataxonòmicadinsarqueològica(Gryason,1984).

Possiblement és la variable més senzilla d’estimar ja que tan sols ha de menester una correctaidentificacióde lesdiferentspeces i,amés,estractad’unsistemaadditiu,per laqualcosapermetagruparodividir lesmostressenseméscomplicacions(Morales,1997).Laprincipalcríticaaaquestvalorés l’efectede la interdependència, segons laqualunmateix individu seria comptabilitatmésd’unavegada,especialmentsilasevaconquillaésfràgil.

NOMBREMÍNIMD’INDIVIDUS(NMI)

Aquest estimador indirecte, ja que es calcula a partir del nombre d’exemplars identificats, s’obtégràciesalcàlculeldelnombremínimd’exemplarsdecadaespècieotaxóqueestrobenpresentsenundeterminatnivelld’agregació.Malgratsiguiundelsestimadorsmésacceptats(Gutiérrez-Zugasti,2009b), també presenta algunes crítiques: hi ha variacions en la importància de les espèciesdepenentdelmètodeutilitzat,esveuafectatperladistribucióespacialdelesrestes,jaques’handerelacionaraunnivelld’agregació,éssensiblealagrandàriadelamostrais’infravaloralapresènciarealdel taxóenqüestiódinsdel jaciment (Moreno,1994).Normalment,peraquestsistema,sesolutilitzar els elements diagnòstics més evidents com àpex (en els gasteròpodes) o umbes (en elsbivalves), encara que com més precisa és la identificació d’aquestes restes i més elementsdiagnòsticsescontemplin,mésfiableseràelcàlculdelNMI(Gutiérrez-Zugasti,2009b).Pelquefaal’efecte d’agregació, els valors de NMI varien si els nivells d’agregació són molt petits (Grayson,1984),perlaqualcosaésimportantestablirelnivelld’agregacióadequat.Gutiérrez-Zugasti(2009b)creuqueelnivelld’agregacióméscorrecteseriaeldenivellestratigràfic,mésencarasiestractad’unjacimentexcavatambunatècnicaarqueològicafiable.

Seguintaquestcriteri,elnivelld’agregacióbàsicques’hautilitzatenaquesttreballhaestatelnivellestratigràfic o unitat estratigràfica que han estat definides i establertes pels responsables de lesexcavacions arqueològiques.Una vegada s’ha calculat elNR iNMIper a cadaunade lesdiferentsunitats estratigràfiques presents en els jaciments, aquestes si s’han agrupat per crear fasestemporalsod’ocupaciódinsdeljaciment,elvalordelNRoNMIs’hamantingutis’haintegratenunsvalorsnousdeNRoNMIperaaquestes fases,sumantelsseusvalors respectiusperacadaunitatestratigràficapertanyentalnivell.

Les categories de fragmentació utilitzades, malgrat que es puguin establir paral·lelismes amb lesproposadesperMoreno(1994)iGutiérrez-Zugasti(2009b),nopodenusar-secomabaseperalcàlculdelNMI,comsíquesucceeixenaqueststreballs.Encontra,s’haseguitelssegüentscriteris:


98

• Bivalves: S’ha considerat com a element clau la xarnera, és a dir, el nombre superior devalvesdretesoesquerres (superioro inferiorencasdeSpondylusgaederopus)odels seusfragments si presentaven la xarnera completa, al qual se li sumava el valor superior delnombre de fragments que pertanyien al costat anterior o posterior de la xarnera. Peraquelles espècies, les restes de les quals no presentessin cap element de la xarnera s’haelegitunelementdiagnòsticrecognoscibleisel’hadefinitcomaelementclau.Peraquellesespèciesidentificadesperòqueapareixienenfragmentssensecapelementdiagnòstic,s’haconsideratqueelNMIera1.

• Gasteròpodes:S’haconsideratcomaelementclaul’àpex,ésadir,elnombredeconquillesodels seus fragments si presentaven l’àpex complet. Tan sols en el cas de què entre elsfragments sense l’àpex i amb un altre element diagnòstic recognoscible (especialmentl’obertura)fossuperioralnombresortintdeconquillesofragmentsambàpex,l’elementclauseria el més comú. Finalment, d’unamanera semblant als bivalves, per aquelles espèciesidentificadesqueapareixienenfragmentssensecapelementdiagnòstic,s’haconsideratqueelNMIera1.

DENSITAT(DR-DMI)

AquestestimadoresproposaseguintBernáldez-Sánchezetal.(2015)perobservarlaimportànciaol’abundànciadelNRodelNMIrespectealvolumdematerialpertanyentalnivelld’agregacióconcret(unitat estratigràfica, enaquest cas) enel qual es troben les citadesde restes.D’aquestamanera,s’obtéladensitatderestes(DR)oladensitatdelmínimd’individus(DMI)respectivament.D’aquestamanera s’introdueix un factor de correcció per poder comparar de manera “lògica” (Bernáldez-Sánchezetal.,2015:267)estratsdelmateixjacimentambdiferentsnombredemostreso,finsitot,podercompararjacimentsdiferents.

De totamanera, el volumdelmaterial extreten cadaunitatestratigràficanoés sempreunadadafàcild’obtenirodisponible, jaquenormalmentnoesmesuràdirectament (apuntant les senallesopoals retirats, per exemple) o bé perquè no es pot inferir per la inexistència de la combinació deseccions i les plantes d’una estructura o de les seves unitats estratigràfiques. Amés, en el cas dedisposardeseccions,aquestesnosempretallentoteslesunitatsestratigràfiquespresents.Enelcasconcretdelsjacimentstractatsenelspresenttreball,pràcticamenttoteslesdensitatsexposadessónelfruitdelainferènciagràciesalfetdedisposard’unaplanimetriadetalladaidelasevasecció.

5.6.2 Grupsiíndexdefragmentació

Talicoms’hacomentatanteriorment,elplantejamentinicialdel’estudidelamalacofaunamarinavaprioritzar la presa de dades biomètriques sobre altres qüestions, i així es definiren una sèrie decategoriesrespectealapossibilitat,ono,d’extreurelesdadesbiomètriquesestablertesiquepodendefinirelgraudefragmentaciódelaconquilla.Aquestsquatregrupssón:

a. Conquillasencera,opràcticamentsencera(CS):Totsogranpartdelselementsdiagnòsticssistemàticshisónpresents,espodenprendretoteslesmesuresbiomètriquesestablertes.

b. Conquillatrencada(CT):Granpartdelselementsdiagnòsticssistemàticshisónpresentsiespodenprendregranpartdelesmesuresbiomètriquesestablertes,perònototes.


99

c. Conquillamolttrencada(CMT).Tansolsespottreureunaopoquesmesuresbiomètriques.d. Fragment(FRAG).Noespotextreurecapmesura.

Comparant aquests grups amb les categories de fragmentació que proposàMoreno (1994) i queforenmatisadesperGutiérrez-Zugasti(2009b)espodenferunasèriedeparal·lelismes,així:

ü Conquilla sencera, equival a “valva completa (VCOM)”peralsbivalves i “individu complet(ICOM)”peralsgasteròpodes.

ü Conquilla trencada, equival a “valva fragmentada (VFRA)” per als bivalves i “individufragmentat(IFRA)”peralsgasteròpodes.

ü Conquilla molt trencada, equival a “fragment amb xarnera completa (FCHC)”, per alsbivalvesi“fragmentapical(FAPI)”,“fragmentd’estoma(FEST)”i“fragmentapical-umbilical(FAU)”, per als gasteròpodes si permeten obtenir alguna dada biomètrica, si això no éspossible,s’hauriend’incloureenelgrupposterior.

ü Fragment, a la resta, és a dir: “fragment amb xarnera anterior (FCHA)”, “fragment ambxarnera posterior (FCHC)” per als bivalves i “fragment umbilical (FUMB)” per alsgasteròpodesi“fragments(FRAG)”tantperabivalvescomperagasteròpodes.

ÍNDEXDEFRAGMENTACIÓ

Uncàlculapartirdelescategoriesdefragmentacióésl’índexdefragmentació(IF).Aquestíndexhapermèsestablirelgraudefragmentaciódelsmol·luscsicompararentreunitatsd’excavacióifinsitotentre jaciments, amb la qual cosa tambéha ajudat a identificar processos tafonòmics o valorar laintensitat de l’ocupació (Gutiérrez-Zugasti, 2008-2009; 2009b). Hi ha diferents possibilitats decalcular aquest índex, els més senzills serien la relació entre NR i NMI (amb les seves diferentsvariants:NMI/NR,NR/NMI,ofinsitot(NR/NMI)/100),detotamaneraMoreno(1994:64)perevitarlautilitzaciódelNMIacausadelesdistorsionsenelseucàlcul,proposàlarelacióentreelnombredefragments amb elements diagnòstics (totes les categories de fragmentació tret dels simplesfragments)ielNR.Malgrattot,talcomexposaGutiérrez-Zugasti(2009b:129)aquestmètodeigualatotes les categories de fragmentació quan és evident que es poden donar diferents intensitatsd’aquesta.

L’índexaquíproposats’aproximaal’utilitzatperGutiérrez-Zugasti(2009b),amblasegüentfórmulaIF=(CS+CT)/NR.Així,igualalquesucceeixambelseumètodeielproposatperMoreno(1994),elvalord’aquest índexhauràd’oscil·larentre0,quantoteslespecessiguinconquillesmolttrencades(CMT)ofragments(FRAG),finsa1,quantoteslespecessiguinconquillessenceres(CS)oconquillestrencades(CT).

5.6.3 Altresgrupsicodistafonòmics

Amés dels grups que defineixen els diferents graus de trencament de la conquilla, també s’handefinitunasèriedegrupstafonòmicsperdefinirelseuestat,centratsenquatretipusocategories:Estatgeneral,Activitatbiològica,ActivitatantròpicaiAltres.


100

Figura5.2:Exemplesdelesdiferentscategoriesestipuladesperdefinirl’Estatgeneraldelaconquilla

ESTATGENERAL

Per definir l’Estat general (Figura 5.2) s’han establert una divisió entre aquells que presentenevidènciesd’abrasiónatural (produïdapossiblementpel fregamentenunambientaquós) i aquellsque presenten evidències de desgast (produïda possiblement pel fregament o altres processoserosiusenunambientaeri):

• DES1: Conquilla intacte o quasi intacte, amb cap o molt pocs indicis de desgast. Elsornamentsielementsdefinitorisesmostrencomplets.

• DES2:Conquillaambindicisdedesgast.Elsornamentsnoesmostrencompletsperòencarasónevidents.

• DES3:Conquilladesgastada.Elsornamentspresentenunanotablepressióimoltsd’ellshandesaparegut.

• DES4: Conquilla molt desgastada, amb molts casos el periòstrac o bé ha desaparegut opresentaimportantsmancances.


101

• ABRA1:Conquillaerosionada,ambelsornamentsarrodonitsperòencarapresents.• ABRA2: Conquillamolt erosionada, amb les superfícies externes i els cantellsmolt polits i

arrodonits.Elperiòstracmoltafectatoabsent.

ACTIVITATBIOLÒGICA

Percategoritzarlaintensitatenquèlesconquilleshansofertunaaccióbioerosivaobiodegradativa,osimplementlapresènciad’organismesincrustats(Figura5.3),s’hanestablertelssegüentsgrups:

• ALT1:Conquillaamb indicisdebioerosióobiodegradació,ambalgunsporusopetits foratsarrodonits.

• ALT2:Conquillaalteradaambevidènciesdebioerosióobiodegradació,ambmoltsporusobéambsolcsenlaconquilla.

• ALT3:Conquillamoltalterada,ambàreesimportantsdelaconquillamoltafectades• EPI(INT–EPNT):Conquillaambevidènciesd’organismesepibionts,tantperlapresènciadels

seusexosqueletscomperlesrestesomarquesd’aquests(EPI:elsorganismessesituenalazonaexternadelaconquilla,INT:alazonainterna,EPNT:aambdueszones).

• FOR1:Conquillaambforatsarrodonitsfruitdel’acciód’altresorganismes.

Figura5.3:Exemplesdelesdiferentscategoriesestipuladesperdefinirl’Activitatbiològicaenlesconquilles

ACTIVITATANTRÒPICA

Per categoritzar els indicis o evidències d’un possible ús per part dels humans (Figura 5.4), s’hanestablertelssegüentsgrups:


102

• TN: Taques negres, negroses o grises relacionades amb el contacte de les conquilles ambcarbonsocendres.

• FOC(PFC):Evidències (o indicis)de tractaments tèrmics, tantper lasevacoloraciónegrosacompelcanvid’estructuraquímicadelscomponentsdelaconquilla.

• FOR2: Forats irregulars o danys o trencaments més o menys regulars de la conquilla,independentment que hagin pogut ser utilitzats, o no, com a penjolls o altres elementsdecoratius.

• PNJ (PPJ): Penjoll (o possible penjoll), conquilla amb dos forats relativament semblantsrelativament propers, amb la qual cosa sigui possible el seu ús com a penjoll. Tambéconquillessenseàpexambuncanalquepermetielpasd’uncordill,obécopinyesambunforatenl’umbe.

• BRA:Possiblebraçaletocanallera,especialmentgransperistomespolits.

Figura5.4:Exemplesdelesdiferentscategoriesestipuladesperdefinirl’Activitatantròpica

ALTRES

Dins aquest grup, s’inclou les evidències d’incrustacions o coloracions o altres evidències que nos’haninclòsenelsapartatsanteriors(Figura5.5):

• TV:Presènciade taquesverdesoverdoses, relacionadesambel contactede les conquillesambpecesdebronzeocoure.

• INC:Incrustacions,presènciadematerialdiversadheritalaconquilla.• PT:Peristomatrencat(enCerithiumvulgatum),podriaserunaevidènciadetrencamentdel

peristomaenlarealitzaciód’unforatoqueelforats’hatrencatperl’úsopelpropipesdelpenjoll,encaraquetambééspossibleunacausanaturalonoantròpica.


103

Figura5.5:ExemplesdediferentscategoriesestipuladescomaAltres

Figura5.6:ParàmetresbiomètricsmesuratsenA.noaeiS.gaederopus

5.6.4 Mesuresbiomètriques

S’hanrealitzatmesuresbiomètriquesentoteslesrestesquehaestatpossiblefer-ho,elnombredemesuresrealitzadeshacondicionat,coms’haexposatanteriorment, l’establimentde lescategoriesde fragmentació.No s’ha tingut en compte, enels bivalves, si les dadesproveniende la conquilla


104

dretaoesquerra,osiaquestapodriacorrespondreaunsonindividu.S’hanestablertduescategoriesdequalitatocertesaenlesmesuresrealitzades.Lesdadesαsónaquellesquelamesuraobtingudamostrademanerafidellamidadelaconquilla,percontralesdadesβsónaquellesquenoexpressenlatotalitatdelamesuratòricadelaconquilla,acausad’unapetitapèrduadematerialcausatalseudesgastounapetitafractura,peròqueaquestapèrduanoerasuficientperdescartar-ladeltot.

Enelsexemplarsd’Arcanoaes’hanmesuratfinsatreslongituds(L1,L2iL3),l’amplada(D),l’altura(A)i la xarnera (X), mentre que per als exemplars Spondylus gaederopus s’ha mesurat d’una o dueslongituds(depenentdesiestractavadelavalvasuperioroinferior),del’ampladaideduesmesuresde la xarnera, la distància màxima (X1) i la distància entre les dents (X2), exterior per a la valvasuperior,iinteriorperalavalvainferior,d’aquestamaneraelvalord’ambduesvalveséscomparable.(Figura5.6).EnlaconquilladelsdelgènerePatellas’hanmesuratlalongitudtotal(L1),lalongituddesde l’àpexalcostatanterior (L2), la longituddesde l’àpexalcostatposterior (L3), l’ampladamàxima(D2),l’ampladaenl’àpex(D1)il’altura(A).(Figura5.7).

Figura5.7:ParàmetresbiomètricsmesuratsenPatella

Figura5.8:ParàmetresbiomètricsmesuratsenPhorcusiS.haemastoma


105

En la dels exemplars del gènerePhorcus s’ha realitat lamesura de dues longituds (L1 i L2), i duesamplades: l’amplada des del peristoma fins a la part oposada (D1) i l’amplada perpendicular a laprimera(D2).EnlaconquilladelsdeStramomitahaemastomas’hanmesuratfinsatreslongituds(L1,L2iL3),l’obertura(O)iduesamplades(D1iD2).(Figura5.8).

Amb les dades biomètriques obtingudes s’ha calculat (en A. noae, P. rustica, Ph. articulatus, Ph.trubinatusiS.haemastoma)elvolumamblaintenciód’obtenirunadadaglobaldel’individu,malgratquesiguiestimadaiambungraud’errorapreciableperlainferènciaenelseucàlcul(Figura5.9).Peralsexemplarsd’A.noae,elvolumdelasevaconquillas’haassimilataunapiràmideobliquaambuntrapezirectanglecomabase,peralsexemplarsdeP.rustica,aixícomdelgènerePhorcus,assimilant-laaunconoblicambbaseel·lipsoïdaliperalsexemplarsdeS.haemastomas’haassimilataundobleconambbaseel·lipsoïdal.

Figura5.9:Fórmulesperalcàlculdelvolumendiversesespècies


106


107

CAPÍTOL6:ANÀLISIARQUEOMALACOLÒGICADELSJACIMENTS

Capítol6–Anàlisiarqueomalacològicadelsjaciments

108


109

6.1 ÀMBITD’ACTUACIÓ:SONREAL(SANTAMARGALIDA)

L’àmbit on es desenvolupa el present treball es troba al tram central de la badia d’Alcúdia que,juntament amb ladePollença, forma la granbadia septentrional delimitadapels contrafortsde laserradeTramuntanaalnordilaserradeLlevantal’est,iquedónalloccapalllebeig(sud-oest)alescomarquesnaturalsdelPladeMallorca.Concretament,eslocalitzenenelslímitsdelvessantmarítimdelafincapúblicadeSonReal,aixícomenseuinterior,queestrobaentreelsnuclisdeCanPicafortiSonSerradeMarina,delmunicipideSantaMargalida(Figura6.1).

Figura6.1:Localitzaciódel’àmbitdelpresenttreball(SonReal,TMSantaMargalida)

Figura6.2:Mapageomorfològicdelabadiad’Alcúdia.

(Figura4[Modificada].Giaimeetal.,2017)


110

Geològicament (Servera et al., 2009) la badia d’Alcúdia és d’origen estructural i està limitada perfallesnormalsdedireccióNE-SWalsseusmarges,onhiafloraelMesozoic.LapartsubmergidadelabadiaésunacontinuaciódeladepressiócentraldeMallorca.Desd’unpuntdevistageotectònicestàdivididaendueszonesdiferenciades:unazonadesubsidènciaatramuntana(nord),iunazonamésestablealapartdemigjorn(sud).Enelprimersectorhihapresentunsistemadeplatjad’arenaambuna zona humida (Albufera d’Alcúdia), en el sector estable apareixen platges d’arena i costessuaumentrocoses(Plio-Plistocèaeolianites),onestrobalafincadeSonReal(Figura6.2).

Finsa tempsrelativamentrecents (a finalsdelsegleXIX) lapossessió (denominaciógenèricade lesgransfinquesruralsaMallorca),deSonRealestrobavaentrelesmésextensesdel’illa idellarg lamésextensadelmunicipideSantaMargalida,amb1.896quarterades(principalunitatdemesuradesuperfíciedelaterraagrícolaaMallorca,equivalentauns7.103m²,ésadir,quel’antigapossessiódeSonRealteniaunes1.346hectàrees),amblaimportànciaeconòmicaidejerarquiasocialqueaixòimplicava(Garrido,2008).JaenelsegleXXse’nsegregàunapart,mantenintmalgrataixòelprimerllocenextensiódelmunicipiil’any1991elParlamentdelesIllesBalearsdeclaràlazonaÀreaNaturald’EspecialInterèspelsseusvalorsnaturals,etnològicsiarqueològics.L’any2002elGoverndelesIllesBalears n’adquirí unapart (l’altra part continuaessent dels antics propietaris) gràcies als beneficisgeneratsperl’impostturísticdel’Ecotaxa.

6.1.1 PATRIMONIETNOLÒGICIARQUEOLÒGICDESONREAL

Actuament,lafincapúblicadeSonRealestàformadaper395hectàrees,separadaenduesparcel·les,ienlapartmésextensahisónpresentslesedificacionsqueconformavenlescasesdelapossessió.Alesantigues casesde lapossessió, de cairemodest,peròd’elevat valoretnogràfic, actualment s’hitroba el centre de recepció, mentre a les Cases Noves s’hi ubiquen els dos espais expositius: elprimer,situatalssestadors(estables),sobrelavidaalmónagraritradicionaldeMallorca,ielsegon,la casadels senyors,presenta lesdiferents restesarqueològiquesquepoden trobar-seenaquestazona.

SonRealésunviuretratde lahistòriade l’illadeMallorca (Forés,2017), jaqueenellas’hipodenobservarlesdiferentspetjadesquel’ésserhumàhaanatdeixantalllargdemil·lennis,contribuïtaixíaconformarelseupaisatgeactual.Alafincas’hilocalitzenrestesd’undolmenosepulcremegalític(Plantalamor et al., 2004), un taller de sílex (Hernández-Gasch et al., 2000), coves d’enterrament(Veny, 1968), un poblat de navetiformes (Rosselló-Bordoy & Camps, 1972), restes d’un edificitalaiòtic (Hernández-Gasch, 2011b), un santuari balear (Hernández-Gasch & Sanmartí, 2003),necròpolis (Tarradell, 1969), restes romanes, camins rurals, parets seques, refugis, les cases de lapossessió, vestigis de les tasques de carboners, pedreres de marès i d’arena, torres de guaita,búnquers i niusdemetralladora (pertanyentsa la “LíniaTamarit”,quehaviadedefensarMallorcad’unapossible invasióaliadadurant la2ªGuerraMundial), torresd’enfilació,etc.Totuncúmuldeconstruccionsantròpiquesquepodenajudaraentendredequinamaneralesdiferentssocietatsquehanpoblat la zona l’hananat transformantal llargdel temps (Forés,2017) ide formaespecial lessocietatsquepoblavenMallorcadurantlaprehistòria.

Els destacats treballs sobre toponímia deMascaró i Pasarius (1952-1962) a mitjans del segle XX,ferenevidentslariquesaarqueològicad’aquestespai.Hernández-Gasch(1998:23)n’assenyalafinsa


111

41 jaciments.Sensdubtehiha factorsquefaciliten l’establimento lapresènciahumanaenaquestespai: la presència de torrents importants, un sòl fèrtil i relativament pla, la riquesa de recursosnaturals (plantes, fusta i fauna), més si es té en compte la presència relativament propera del’Albufera,aixícomlaproximitatalmar.SegonsColl(1993)ladistànciaòptimaentreelpoblat(oelspoblats) i la necròpolis seria d’uns 2 o 3 quilòmetres, si bé no existeix cap seguretat i aquestaafirmacióesmantécomahipòtesi.

Per altra banda, el mar pareix que “se concep a nivell simbòlic en alguns contextos [...] com afronteracognitiva,ésadir,queéselllocdetraspàs,obertaallòignot,capal’ultramón,capalmónmític, i cap al món dels morts” Hernández-Gasch (1998:25), així que no és d’estranyar que lesdiferentsculturesquepoblarenaquestespaidesdelCalcolític finsalBalearhibastirenestructuresdestinadesalsmortsoadeterminats rituals funeraris (santuaris). Enaquest sentit, lahipòtesiquedurantl’EdatdelFerrol’àreadeSonRealesconfiguracomaunavertaderaàreafunerària–ritualtémolts elements que la sustenten. És més Sales (1999) afirma que fins i tot és possible arribar adescriure aquest espai com a un vertader “paisatge ritual” (Anschuetz et al., 2001) on hi ha unacontinuïtatd’úsambunafinalitatritualodeculte,bastint-seunespaiambentitatpròpiaelegitpermonumentalitzarels signesque relacionen lagentquehi viuambel seupassatancestral.Així, elstres jaciments principals que seguidament s’analitzen (Figura 6.3): L’Illot des Porros, necròpolis deSonReal/PuntadesFenicisidelaPuntadesPatró,estrobenlligatsalmardemareraòbvia,però,amés, formen part d’una mateixa entitat arqueològica, tot i que no sempre utilitzats de formasincrònica (Tarradell, 1964; Hernández-Gasch et al., 1998; Hernández-Gasch & Sanmartí, 2003;Hernández-Gaschetal.,2005;Hernández-Gasch&Ramis,2010;Hernández-Gasch,2011b).

Figura6.3:VisualdelstresjacimentsobservatsdesdelcostatdelMonumentMegalític(dolmen)deSonReal

Amés,s’aportalainformaciópublicadad’altresdosjacimentsqueestrobenenaquestafinca,amblaintenció de fer més global l’estudi, a més encabir i relacionar la informació existent amb la ques’aportaenelpresenttreball.ElSepulcreMegalíticdeSonReal,seriaelprimer,situatpròximalmaridelstres jacimentsanteriors(especialment l’IllotdesPorros) ielsegon,elFigueraldeSonReal,estrobamésa l’interior,pròximacarreteraAlcúdia–Artà(Ma–12).S’hacregutoportúintroduir-losenaquest treballperpoder tenirunavisiómésàmplia, tantde l’aspecte territorial (es trobendinsl’àmbitdelamateixafincaiaunarelativapocadistànciaentreells),comdelcultural(s’introdueixoescomplementalainformaciódedeterminatsperíodesdelaprehistòriadeMallorca).


112

6.2 ILLOTDESPORROS

L’IllotdesPorrosésunpetit illot,d’uns70metresde llargper45metresd’ample,separatuns100metresdelacosta,alcentredelabadiad’Alcúdia(Figura6.4).Enlasevameitatmeridional(sud)esconcentren lesrestesarqueològiques, jaquea larestade l’illotpresentamoltpocaaltura i lasevasuperfície es troba batuda per l’onatge (Hernández-Gasch et al., 1998). Actualment, i després delaboriosostreballsderestauraciódelessevesestructures,eljacimentestrobapràcticamentarrasat(Figura6.5)perunforttemporalqueelvaafectaren2001,omplint-lod’arenaiderruintnombrososmurs(Hernándezetal.2005;Pigaetal.,2007;Hernández-Gasch2011b;Vicensetal.,2014).

Figura6.4:Localitzaciódeljacimentdel’IllotdesPorros

Vaserdescobertl’any1959pelDr.MiquelTarradelldurantunacampanyad’excavacionsaljacimentproperdelaPuntadelsFenicis–necròpolisdeSonRealquedirigiaellmateix,ienfeuunaprimeracampanya inicial, a la qual en van seguir d’altres el 1960, 1961, 1964 i 1965. Posteriorment esrealitzarenduescampanyesesporàdiquesméselsanys1969i1973(Hernández-Gasch,1998).Durantaquestesintervencionsesvanexcavartresgranscambresfuneràriesdeformamésomenysabsidal,anomenades cercles, així com estructures funeràries demenor entitat arquitectònica a la part dellebeig (sud-oest) de l’illot (Tarradell, 1964). Amb posterioritat, entre els anys 1995 i 1999, eljacimentvaserobjectedenovesintervencionsorientadesaconsolidarestructuresconstructivesonprèviaments’haviaactuatiaexcavarsectorsintactes(Figura6.5),dirigidespelDr.JordiHernández-GaschielDr.JoanSanmartí,desdelaUniversitatdeBarcelona(Hernández-Gaschetal.,1998).Elfetque el jaciment s’hagi excavat en dos moments, equips i tècniques diferents han creat algunsproblemesderegistre.Elresultatdetotaixòésquelesnovesexcavacionsnoméshanpogutdonarunaevidènciaestratigràficafragmentària,tantenladimensióverticalcomenladimensióhoritzontal(Hernández-Gasch et al., inèdit-b). A més, el fet que no es pogués completar mai la memòriacientíficad’aquestescampanyesidesprésdelsanystranscorreguts,totilacol·laboraciósincerailesfacilitats donades per realitzar el present estudi per part del codirector de l’excavació el Dr. JordiHernández-Gasch, la documentació que s’ha pogut consultar ha resultat en algunes ocasionsincompleta. Els problemes es concreten amb la impossibilitat d’identificar la localització amb


113

exactitud algunes de les unitats estratigràfiques i, sobretot, en què el mètode de registre no hapermèsextreurelessuperfícies,imoltmenyselsvolumsdesedimentdelesunitatsestratigràfiquesanalitzadesperalpresenttreball,amblaqualcosanos’hapogutaprofundirenelseuconeixementestadístic.Unaltredelsproblemesés,per causesalienesa l’autoroa l’equipd’excavació,queelsmaterialsdelacampanyade1996nos’hanpogutestudiarnianalitzar,aixícomtampocs’hapogutestudiarelsmaterialsdelescampanyesantiguesdirigidespelDr.Tarradell.

Figura6.5:Fotografiazenitalrecentdeljacimentilasevaplanimetria,segonsHernández-Gaschetal.,1998

Aixídoncs,elmaterialqueespresentaenaquesttreballcorresponalrecuperatenlesintervencionsdelasegonameitatdelsanys90delseglepassat,enlesqualsesvaaplicarelMètodeHarris(1991[1979]).L’extracciódelmaterialesrealitzaamàiambl’ajudadepetiteseines(paletesipinzells),lesqualsforentransportadesfinsal’illot,juntambelpersonalencarregatdel’excavació,mitjançantunapetitaembarcaciópneumàtica.Partdelsedimentextretespassà(ensec)perungarbell(Figura6.6),les restes recuperades s’incorporaren dins bosses per la seva posterior anàlisi (Hernández-Gasch,comunicaciópersonal).


114

Figura6.6:Imatgedelresultatdel’acciódegarbellarelsedimentdurantl’excavació.

ImatgecedidapelDr.BartomeuSalvà

El jacimenttambéproporcionàunimportantvolumderestesdefaunadomèstica(vertebrada),aixícomunullaldeMonachusmonachus (vellmarí), amésd’unamostra reduïdad’altres invertebratsmarins. La faunavertebrada fourevisadade formaparcialpelDr. JordiNadal ipermetéampliarelconeixement sobre diferents aspectes rituals o econòmics d’aquestes societats (Hernández-Gasch,1997;Hernández-Gaschetal.,2002a;2011b;Hernández-Gasch&Ramis,2010).Actualment, s’estàrealitzantunatesidoctoral,queincorporalesrestesdefaunadomèsticaprovinentsdelesprimeresfasesde lautilitzaciód’aquest illot, a càrrecde LuaValenzuela.Pelque faa la fauna invertebradamarina,dinsdelmarcde lesReunionsd’Arqueomalacologiade lapenínsula Ibèricaespresentàunestudi(Vicensetal.,2014)centratenelsprimersresultatsobtinguts,sobrelasevamalacofauna,perAlíciaEstrada iqueromangueren inèdits finsa lasevapublicació6anysdesprésdelseutraspàs.Amés, també s’ha detectat la presència d’escafòpodes (Dentalium spp.), així com a diverses restesd’equinoderms (Paracentrotus lividus), decàpodes (sensedeterminar la seva espècie) i un antozou(Leptopsammiapruvoti).Acausadelreduïtnombrederestess’hacregutoportúdeixar-losal’esperad’untreballmésespecífic.Nos’hadetectatlapresènciaderestesdepeixos,encaraquelacausasigui,molt possiblement, més un problema de conservació i de recuperació (Hernández-Gasch et al.,2002a).

Escafòpodes Antozous Decàpodes EquinodermsUE1 1 1 2UE79 1 8 3Bronze2 1 Bronze3 1 Bronze+Ferro1 7Ferro2 3 1 3

Taula6.1:NRd’altresinvertebratsmarinsenl’IllotdesPorros,perfasesounitatsestratigràfiques


115

6.2.1 FASESCRONOLÒGIQUESDELJACIMENT

L’Illot dels Porros presenta una variada col·lecció de datacions radiocarbòniques (Taula 6.1),sol·licitadespelspropisequipsd’excavació,pera lesmostresanalitzadescampanyesdelsanys60al’IsotopesWestwoodLaboratories (I) (Tarradell,1974) ipera lesde finalsdelsanys90alKielAMS(KIA).Aquestesdatacionstambéhanestatpublicadesperaltresautors,comRosselló-Bordoyetal.(1967) o Fernández-Miranda (1978), per a les datacions existents fins aleshores, i de forma mésrecent per Van Strydonck et al. (2002; 2005),Micó (2005) o Piga et al. (2007) tot i que els seuscontextos encara són majoritàriament inèdits8. Malgrat tot, han ajudat a situar cronològicamentalgunesdelesestructuresidonarunaltreelementperinterpretarlasevacomplexitat.Amés,s’hatingutaccésatota la informacióestratigràfica iplanimètricaexistent.ElDr. JordiHernández-Gaschhafacilitatlacontextualitzaciódelesdatacionsifasificaciódelsdiferentscontextosdeljaciment.

CODI MATERIAL CONTEXT ANYS(aP) CALAC1σ CALAC2σI-4524 Oshumà CercleB 1850±95 56AD-258AD(64%)

299AD-318AD(4,2%)42AD-394AD(95,4%)

I-4584* Carbó CercleB 2430±200 KIA-11240 Oshumà UE74(CC) 2395±25 508-438(52,5%)

420-402(15,7%)716-694(3,1%)540-397(92,3%)

KIA-11243 Osfauna UE110 2975±25 1262-1192(51%)1176-1161(9,1%)1144-1132(8,2%)

1305-1122(95.4%)

KIA-11244 Osfauna UE112 2765±30 971-960(7,2%)934-891(38,7%)879-845(23,3%)

996-986(2,4%)980-834(93%)

KIA-11245 Oshumà Inh.1-98-I 2410±25 511-408(68,2%) 731-691(8,6%)660-652(1,2%)544-401(85%)

KIA-11246 Osfauna UE118 3040±30 1377-1338(28,9%)1320-1266(39,3%)

1406-1252(88,8%)1242-1212(6,6%)

KIA-11868 Osfauna UE27 3100±25 1416-1376(49,6%)1338-1320(18,6%)

1430-1310(95.4%)

KIA-11869 Oshumà Inh.7-N 2375±25 504-496(4,6%)488-461(22,4%)451-400(7,3%)418-396(33,8%)

522-391(95,1%)

KIA-11870 Oshumà Inh.7-97 2285±25 398-361(61,8%)270-262(6,4%)

401-354(68,6%)291-231(26,8%)

KIA-13531 Oshumà CercleA 2005±25 40BC-22AD(68,2%) 52BC-60AD(95,4%)KIA-13532 Oshumà CercleB 1905±25 74AD-126AD(68,2%) 26AD-42AD(2,6%)

47AD-140AD(90,1%)155AD-170AD(1,4%)195AD-209AD(1,4%)

8Ditamancanças’està resolent, jaques’estàenllestintun treball sobre la contextualitzacióde lesdatacionsradiocarbòniques, estratigrafia i fasificació del jaciment de s’Illot des Porros (Hernández-Gasch, comunicaciópersonal).9Objected’osdebòvid(Bostaurus),concretamentdelcòndildelfèmur,treballatdeformamésomenyscònica(querecordauntapdesuro),típicdelsenterramentsdel’EdatdelFerroa lesGimnèsies.SegonsHernández-


116

KIA-13533 Oshumà CercleB 2165±35 354-291(35,4%)231-167(32,8%)

362-108(95,4%)

KIA-13535 Oshumà Inh.50-64(CC) 2275±25 395-358(53,2%)276-258(15%)

399-352(58%)293-230(36,6%)218-214(0,8%)

KIA-13537 Oshumà Inh.6-97 2185±30 356-286(45,9%)234-196(22,3%)

364-171(95,4%)

KIA-13567 Oshumà Inh.1-96 2170±55 358-278(33%)258-164(33,7%)128-122(1,5%)

380-90(93,7%)72-59(1,7%)

KIA-14002* Oshumà IPC/19641 1555±35 Taula6.2:Datacionscalibradesdeljacimentconsultadesahttp://radon.ufg.uni-kiel.deel07/07/17.

*=Dadescalibradesnopresentadesperlamancadefiabilitatdelamostra

L’IllotdesPorrosésunjacimentcomplexons’handocumentattotaunaseqüènciad’usos,incloent-hielsfuneraris(Micó,2005).Lesrestesmésantigues,situadescronològicamententreel1400iel850AC (Hernández-Gasch et al., 1998; Piga et al., 2007; Piga et al., 2010) es troben en el sector deponent(oest)deljacimenticorresponenaestructuresconstruïdesabasedellosesclavadesitansolsconservades de forma fragmentària (estructures T-2 i T-3, i possiblement T-1, T-8, T-9 i T-11).Aquesteshanportataunainterpretacióprouàmplia,entotcas,semblaclarquehaviadetractar-sed’unaocupacióimportant,siestéencomptel’elevatnombredematerialspropisd’aquestmomentquehanestatrecuperats,sovintennivellsmoltposteriors(Hernández-Gaschetal.,1998;Salvàetal.,2002;Salvà&Hernández-Gasch,2009).L’evoluciódel jacimentfinsalsegle IVACnoésgaireclara,peròtotsemblaindicarqueenelmateixsectordeponent,entreelsegleVIiVAC(Micó,2005)s’hiinstal·làunaàreafuneràriaintegradaperpetitessepultures,lamésbenconservada(estructuraT-10)esvinculà(Hernández-Gaschetal.,1998;Hernández-Gasch,2011b)ambeltipus“micronaveta”delaveïna necròpolis de Son Real / Punta des Fenicis. D’aquestamateixa època es podrien datar unesestructuresfuneràriesqueserienaprofitadesperposteriormentbastirelCercleC.Algunsindicisdeles quals s’han trobat en el sòl d’aquest mateix Cercle, així com també dues fosses d’inhumacióinfantil, anteriors al Cercle C, que podrien pertànyer a una àrea de necròpolis infantil d’aquestmoment.Poctempsdesprés,eljacimentsofreixunaimportanttransformacióamblaconstrucciódeles grans tombes col·lectives batejades pel Dr. Tarradell com a Cercles A, B i C, seguint l’ordretopogràficde laubicacióde llevant (est)aponent (oest),però tot sembla indicarque l’ordrede lasevaconstruccióseriaC,AiB(Hernández-Gaschetal.,1998;Pigaetal.,2007).L’IllotdesPorros,enconseqüència, esdevé un important centre d’enterrament entre el s. VI i el s. I AC., encara quepossiblementlavidadeljaciments’allargàfinsal’ÈpocaImperial(Tarradell,1964;Hernández-Gaschetal.,1998;Pigaetal.,2007).

Així doncs, per al present treball s’han establert dues grans fases cronològiques (Bronze i SegonaEdatdelFerro)mésduesagrupacionscontextualsambmaterialsd’àmpliadiacronia,queperl’elevatnombrederestesdemalacofaunamarinas’hacregutoportúincloure-lesperalasevaanàlisi.D’unamanera semblant també s’ha inclòs l’estat superficial. Amb tot, no ha estat possible situar tresunitatsestratigràfiques (UE75,87 i117)ambmaterialmalacofaunísticdinscapd’aquestes fasesoagrupacions, la manca d’elements amb garanties per poder fer-ho i els escassos restes (4, 2 i 2,respectivament) que incloïen ha fet que es deixessin fora del present treball a l’espera d’unescircumstànciesmésfavorables.


117

6.2.2 FASE1:BRONZE

Tal com s’ha senyalat anteriorment, la utilització d’aquest espai durant el Bronze és un temacontrovertit,proposant-seunúsritualodeculte,d’explotacióderecursosmarins,llocd’acumulaciód’excedents o punt d’intercanvi, aquests darrers possibles usos s’han interpretat gràcies a laimportantpresènciade“tonells”ogranscontenidorsceràmics(Hernández-Gaschetal.,1998;Micó,2005;Pigaetal.,2007;Guerreroetal.,2007b;Salvà&Javaloyas,2013).

Lesevidènciesarqueològiquesdel’EdatdelBronzesecentrenenelsectordeponentdel’Illot.Ambtot, la comprensiód’aquestes restespresentadificultatsconsiderables,especialmentperquèsobreelless’hidesenvolupàunaevidentactivitatdurantelFerro,ambcontínuesdestruccionsparcialsdeles estructures. Tot plegat fa impossible reconèixer el seu aspecteoriginari, amés, també s’hadetenirencomptequeunagranpartd’aquestsectorfoujaexcavatenlescampanyesdelsanys60 i,adiferènciadelaveïnanecròpolisSonReal/PuntadesFenicis,noforenconsolidadesfinsalasegonameitatdelsanys90.MalgratqueelDr.Tarradelltreballavadeformamodèlica,ladocumentacióqueva produir resulta insuficient per reconèixer l’estratigrafia original i les excavacions objecte delpresent estudi no permeteren resoldre tots els interrogants (Hernández-Gasch, inèdit;Hernández-Gaschetal.,1998).

6.2.2.1 Cronologia,distribucióiespècies

Les datacions, junt amb la interpretació dels materials trobats en aquest sector (Figura 6.7), hanpermèsdiferenciardosmarcscronològicsdinsdelmateixBronze,elmésanticsituatentreel1400iel1000ACestrobaintegratperlessegüentsunitatsestratigràfiques:9,25,27=124,103,110,118i128=139? [sic], ielmésmodern, jaa lessevesacaballes,entreel1000 iel850AC integratper lesunitats estratigràfiques: 6, 7, 26, 112 i 132=133. La informació per confeccionar la Taula 6.3 s’haextret dels respectius informes de campanya (Hernández-Gasch, inèdit; Hernández-Gasch et al.,inèdit-b;Hernández-Gaschetal.,inèdit-c).

Figura6.7:LocalitzaciódelesestructuresassociadesalBronze(colorcarabassa)

1400–1000ACUE9 SedimentgrissotalaUE7enlazonadelaUE14isemblaentregar-sealaUE8(Mur4).


118

UE25 Sedimentcendrós situata l’exteriorde l’estructuraT3, sotaelmuretUE23adossata laUE2 isotalaUE24i28(sedimentària).

UE27=UE124

SotalaUE26enelcorredord’accésaT-2,UEpassapersotadelesparetsdelcorredor(UE17i18).TambésotadelaUE26alaparetNEdeT2isotalaUE16ilaUE19,delcorredor.S’entregaalaUE15.

UE103 Restes d’un nivell de sediment marronós, agregat-se pel N a la UE 101, reomplint petitesdepressionsdelarocamare.

UE110 CapadecendressotalaUE79,encaraquetambéreompleunadepressiód’aquestamateixaUE79,entreTC2ilaT2.

UE118 SotalaUE127iUE110,nivelldesedimentdecolormarródipositatdirectamentdamuntlarocadebase.Malgratunretallpracticatfinsa larocamare,aquestnivells’entregaa la llosaverticalUE14imoltversemblantmenttambéalallosaUE10.

UE128=UE139?

[Sic].Estratdepocaprofunditataponent(O)delaT4decolormarróclar.CobertlaUE79.

1000–850ACUE6 Capaarenosa,dinsl’estructuraT3,localitzatexclusivamentsotaUE3iUE4is’entregaalaUE2.UE7 Sedimentpedregós,demidesdiverses,dinsT2,enelcorredord’accésisotalaUE29.UE26 SedimentpedregóssotalaUE7enelcorredord’accésdel’estructuraT2,s’agregaalaUE16,17i

18.UE112 Capadeterramarronosa,dipositadadirectamentdamuntlarocadebase.Lasevadelimitacióes

correspon parcialment amb la de la UE 79: a tramuntana (N) i a llevant (E) és el límit del’excavaciódelDr.Tarradell;amigjorn (S) lescapesdesorraUE100 i105,a lesqueclaramentsemblahaver-seentregat;capallevants’esteniafinsalaUE141delaT8.CompassaalaUE79,tambéhaestattalladaperdiversesinhumacions.

UE132=UE133

Capadeterradecolorgris,situatsotalapartcentraldelaUE79,cobrintparcialmentlaUE112,peròenelsectorT8iimmediatamentatramuntanahofasobrelarocamare.SobreaquestnivellesrecolzavenlesUE140i141.

Taula6.3:UEpermarcscronològicsassociadesalaFase1

Lesrestesdemalacofaunaprovenenenlasevapràcticatotalitatdelacampanyade1997,encaraquetambé n’hi ha del 1995 i 98. En la taula següent (Taula 6.4) esmostren el nombre de restes i elnombremínimd’individusperacadaund’aquestsmarcscronològicsqueintegrenaquestafase.

1400–1000AC 1000–850ACBivalves NR NMI NR NMI

Acanthocardiatuberculata 1 1 1 1Arcanoae 15 10 13 6

Barbatiabarbata 2 2 1 1

Cerastodermaspp. 2 2 1 1Chamagryphoides 0 0 2 2

Ctenadecussata 0 0 1 1Glycymerisspp. 2 2 11 6

Lajonkairialajonkairii 0 0 4 2

Limalima 0 0 1 1Mactraspp. 5 4 20 8

Pinnanobilis 17 3 48 4Spondylusgaederopus 89 42 138 79


119

Indeterminat 2 2 0 0 TOTAL 135 68 241 112

Gasteròpodes NR NMI NR NMI

Cerithiumvulgatum 8 8 14 14Columbellarustica 4 4 21 21

Conusventricosus 4 3 9 9Hexaplextrunculus 4 4 8 6

Nariaspurca 2 2 3 2

Patellacaerulea 89 66 118 97Patellarustica 68 63 88 77

Patellaulyssiponensis 16 12 28 20Phorcusarticulatus 72 72 43 42

Phorcusturbinatus 70 60 54 44Stramonitahaemastoma 23 20 33 32

TOTAL 360 314 419 312

Taula6.4:NRiNMIdelesdiferentsespèciesdemalacofaunadurantlaFase1

6.2.2.2 Tafonomia

En general, les conquilles presenten bon estat de conservació, encara que el percentatge deconquillessenceres(CS)noésmassaelevat(un26,67%enelmarccronològicde1400–1000ACiun20,61%enelde1000–850AC),laqualcosarepercuteixtambéenunrelatiubaixvalordel’ÍndexdeFragmentació (ÍF): 0,56 i 0,50, respectivament (Taula 6.5). En el marc cronològic més antic, espresentaunaproporcióméselevadaderestesdesgastats(DES3),concretamentun41,21%,mentrequeenelmarc temporal següent laproporcióméselevadase situaen lacategoriaamb indicisdedesgast(DES2).Enambdósmarcs,elsvalorsproporcionalsmínimsesdonenenlacategoriad’intacteoquasiintacte(DES1),ambun3,64%iun4,25%respectivament.Hihauncertnombredeconquillesambevidènciesd’abrasiónaturalpronunciada(ABRA2),presentant,amés,unvalorpercentualmoltsimilaraambdósmarcstemporals,4,65%i4,85%,respectivament.

1400–1000AC 1000–850ACBiv. Gast. Total Biv. Gast. Total

CS 13 119 132 24 112 136CT 13 131 144 25 169 194CMT 41 44 85 60 61 124FRAG 68 66 134 128 68 196 ÍF 0.19 0.69 0.56 0.20 0.67 0.50 DES1 4 14 18 12 16 28DES2 34 148 182 67 182 249DES3 46 158 204 61 150 211DES4 22 11 33 56 18 74ABRA1 16 19 35 34 32 66ABRA2 13 10 23 11 21 32

Taula6.5:CategoriesiÍndexdeFragmentacióiEstatgeneral,perclassesenelsmarcscronològicsdelaFase1


120

Detoteslesrestes,tansolsen16ocasionss’hapogutconstatarlaconnexióanatòmicaentredos,omés,fragmentsconstituintrealmentunasolaconquilla.Enelmarccronològicde1400–1000AC,sen’hancomptabilitzats7casos,5delsqualssobreconquillesdeS.gaederopusiels3restantssobreA.noae,P.caerulea iP.rustica.Pelquefaalde1000–850AC,presenta8casos,ambmésdiversitatespecífica, ja que s’han comptabilitzat 2 casos en S. gaederopus i 1 enMactra spp., N. spurca,P.caerulea,P.rustica,P.ulyssiponensisiPh.articulatus.

S’observaambrelativafreqüènciaconquillesorestesambevidènciesdebioalteracions,encaraquelacategoriamésnombrosaserialadeconquillaalterada(ALT2),comespotveurealaTaula6.6.Lescategories amb els valors relatius més baixos es donen en gasteròpodes amb la conquilla moltalterada (ALT3) en l’enquadrament temporal de 1000 – 850 AC i bivalves amb indicis d’alteració(ALT1) en el de 1400 – 1000 AC. Pel que fa a rastres o presència d’epibionts hi ha un nombreapreciable de restes amb la seva presència, en la seva majoria situats en la part externa de laconquilla.Lapresènciaenlapartinternad’epibionts(INT)enlesduesbandes(EPNT),delamateixamaneraqueperaABRA2solserunindicatiudequèelmol·luscjaeramortquanfourecollidalasevaconquillaobéque lapresènciaenel jacimentpuguiserpercausesnaturals (Lloverasetal.,2014).Una altra prova de l’atac o de l’efecte d’altres organismes en la conquilla és la presència deperforacions (FOR1) atribuïbles, principalment, a altres organismes marins (D'Errico et al., 1993;Claassen, 1998; Kowalewski, 2004; Álvarez, 2007). Aquests si bé no sónmolt abundants sí que sen’hanlocalitzatenelsdosmarcscronològics,essentl’espèciemésafectadaP.caerulea,observant-se7i6restesrespectivament.Enlesespèciesdebivalves,lesmésafectadessón:S.gaederopusamb2restes en el marc més antic i Glycymeris spp. amb 3 restes en el marc posterior. També s’hanobservatrestesambincrustacions,normalmentsituadesalapartexternadelaconquillaiambunapresènciaa laconquillanomassaelevada.L’espèciemésafectadaésS.gaederopusamb28restes,10enelde1400–1000ACi18enelde1000–850AC,seguidadeP.caeruleaamb22restes,10i12respectivament.


ALT1 8 71 79 8 64 72ALT2 36 86 122 61 113 174ALT3 16 19 35 20 9 29ΣALT 60 176 236 89 186 275 EPI 19 25 44 20 28 48INT 4 12 16 5 15 20EPNT 1 9 10 6 14 20ΣEPI 24 46 70 31 55 88 FOR1 3 13 16 6 15 21INC 15 22 37 30 28 58Taula6.6:Alteracions,epibiontsiforatsnaturals,perclassesenelsmarcscronològicsdelaFase1

S’hanobservatalgunesrestesquepresentenevidènciesdetractamentstèrmicsdelesconquilles,enconcret52restes(sensecomptabilitzarlesrestesambpresènciadetaquesnegrosesocendrosesquesen’hanobservadesfinsa58)lamajoriad’ellessobregasteròpodesidelsegonmarccronològic.Tal


121

coms’haexposatanteriorment,aquestaanàlisitafonòmicas’hacentratenelnombrederestes(NR),sil’anàlisis’haguésproduïtsobreelnombremínimd’individus(NMI)elsvalorsexpressatsenlaTaula6.7 haurien sigut inferiors, ja que aquests tractaments poden debilitar notablement la conquilla ifaciliten el seu trencament. De fet, algunes de les restes amb evidències d’aquests tractamentspresentaven una connexió anatòmica, constituint un sol individu, d’altres no presentaven elselementsanatòmicscaracterísticsperassegurarsiconstituïenelmateixindividuono.AixíiperNMI,l’espèciemésafectadaperaqueststractamentsésP.caeruleaamb5individus,totsellsenelsegonmarc cronològic, seguida deC. rustica i S. haemastoma amb 3 individus cada un, però la primeraespèciedinsdelsegonmarccronològicmentrequelasegonadinsdelsdos.

Unaaltradelespossiblesafectacionséslasevautilitzaciócomapenjolls(ambevidentsdesgastsenles vores de les perforacions), comptabilitant-se fins a 24 restes. El grup més utilitzat són elsrepresentants del gènereGlycymeris, amb 5 restes (1 i 4 en els respectiusmarcs cronològics) i S.haemastomatambéamb5restes(peròtotsellsenelde1000–850AC),seguitsperC.ventricosusamb2restesencadamarccronològic.Pelquefaalapresènciadeperforacionsmésgransisenselesvores regulars (FOR2), que per les seves evidents diferències amb les FOR1 s’han atribuïtprincipalmenta l’accióantròpica,espotobservar(Taula6.7)unnúmeromoltsimilara lessegones(Taula6.6). L’espèciemésafectadaésS. haemastoma, amb11 restes, 2 enelmarc temporalmésantic i 9 en el següent, l’espècie dels bivalvesmés afectada ésS. gaederopus, amb6 restes, 2 i 4respectivament.


TN 2 6 8 16 33 49 FOC 0 1 1 0 24 24PFC 0 3 3 4 20 24ΣFOC 0 4 4 4 44 48 PNJ 0 4 4 0 4 4PPJ 1 3 4 7 5 12ΣPNJ 1 7 8 7 9 16 FOR2 2 14 16 5 18 23Taula6.7:Processosassociatsal’activitatantròpica,perclassesenelsmarcscronològicsdelaFase1

6.2.2.3 Biometria

Tal com s’ha exposat en el capítol metodològic, les conquilles analitzades per aquest apartat,provenen de les dadesmesurades en totes les conquilles (és a dir, pel nombre de restes:NR). Esmostren (Taula 6.8) el total de restes que integren cada un delsmarcs respectius seguint l’ordrecronològic expressat anteriorment. Normalment esmostren els resultats amb les dades α, encaraqueenalgundelscasostambés’exposenlesβ.Enaquestsentitalgunesdelesdades,P.rusticaiP.ulyssiponensis(AiVOL)igranpartdeS.haemastoma(totesmenysD1iD2)provenendelgrupβ.Enaquest apartat s’obvien les espècies que presentenmassa pocs exemplars per ser analitzades deformacompleta.


122

Arcanoae(7·11) L1(mm) L2(mm) L3(mm) D1(mm) A(mm) X(mm) VOL(mm3)

1400–1000AC

𝑥 14,87 13,71 15,41 38,9 10,57 37,25 2.226σ 2,95 2,09 1,77 20,62 1,08 4,01 1.583

1000–850AC

𝑥 15,47 14,22 15,78 41,35 10,67 36,95 1.905σ 1,66 1,74 2,77 8,1 2,06 7,68 1.023

Spondylusgaederopus(88·50) L1(mm) L2(mm) D1(mm) A(mm) X1(mm) X2(mm)

1400–1000AC

𝑥 57,73 67,96 52,69 18,88 2,65 28,86σ 9,72 22,68 11,83 3,62 3,47 5,14

1000–850AC

𝑥 53,31 71,68 45,76 22,77 20,35 28,27σ 9,83 16,34 17,18 1,28 3,8 5,11

Patellarustica(72·55) L1(mm) L2(mm) L3(mm) D1(mm) D2(mm) A(mm) VOL(mm3)

1400–1000AC

𝑥 33,22 11,72 20,19 25,79 27,22 14,41 3.770σ 4,90 2,22 3,12 4,57 4,54 3,11 1.758

1000–850AC

𝑥 32,03 11,41 20,49 26,06 27,63 14,33 3.695σ 4,31 2,38 3,02 3,57 3,84 3,09 1.591

Patellaulyssiponensis(19·12) L1(mm) L2(mm) L3(mm) D1(mm) D2(mm) A(mm) VOL(mm3)

1400–1000AC

𝑥 34,14 13,55 19,99 26,41 28,07 11,63 3.503σ 8,16 2,71 5,73 6,77 7,05 3,97 4.123

1000–850AC

𝑥 37,63 15,04 22,55 29,26 30,66 13,68 4.964σ 9,61 4,05 6,34 7,70 7,85 3,94 2.392

Phorcusarticulatus(42·70) L1(mm) L2(mm) D1(mm) D2(mm) VOL(mm3)

1400–1000AC

𝑥 23,77 15,29 21,83 19,9 1.765σ 2,80 2,13 1,96 1,84 611

1000–850AC

𝑥 23,74 15,25 21,84 20,05 1.775σ 3,57 2,62 2,55 2,24 634

Phorcusturbinatus(44·59) L1(mm) L2(mm) D1(mm) D2(mm) VOL(mm3)

1400–1000AC

𝑥 22,51 14,7 22,08 20,41 1.739σ 4,04 2,88 2,94 2,99 858

1000–850AC

𝑥 22,57 14,76 22,12 20,04 1.757σ 5,67 4,41 3,41 3,14 995

Stramonitahaemastoma(27·19) L1(mm) L2(mm) L3(mm) D1(mm) D2(mm) O(mm) VOL(mm3)

1400–1000AC

𝑥 46,03 22,35 34,78 29,09 24,02 35,84 9.449σ 9,77 5,36 8,15 5,85 5,66 7,19 5.517

1000–850AC

𝑥 47,11 23,12 35,09 30,02 23,89 37,2 9.778σ 9,09 4,55 8,42 5,89 4,73 7,14 5.781

Taula6.8:Mitjanes,desviacionsestàndardsivolumsd’algunesespècies,pelsmarcscronològicsdelaFase1

EnlaFigura6.8esrepresental’agrupacióencolumnesohistogrames(Barceló,2007)delalongitud(L1)odel’amplituddelaconquilla(D1)realitzadesperadeterminadesespècies,amésd’unasèriede paràmetres estadístics. Per al disseny del número i amplada dels histogrames s’ha tingut encomptetoteslesdadesexistentsdel’espècieenqüestiódeljaciment.S’hacregutqueelparàmetre


123

més representatiu seria L1 pels gasteròpodes i D1 pels bivalves. Per facilitar la seva comparació,s’hanmantingutlesproporcionsenelnombrederestesdelamateixaespècie.

Figura6.8:Longitud(L1)oamplitud(D1)d’algunesespècies,enelsmarcscronològicsdelaFase1


124

6.2.2.4 Discussió

S’hancomparatelnombrederestes(NR)ielnombremínimd’individus(MNI)ambeltestdeKruskall–Wallis(1952)inohihadiferènciessignificativesentreelsdosenquadramentstemporals.Sensequeaixò afecti aquest resultat, sí que s’observa un punt lleugerament discordant amb la tendènciageneraldelarestad’espèciesenrelacióalsdosrepresentantsdelgènerePhorcus,elsqualssónmésabundantsdurantelprimermarccronològicqueenelsegon.Tambéesveuenimportantsevidènciesdesimilitudenambdósenquadramentscronològicspelque faa lescategoriesde fragmentaciódelesconquilles,especialmentenlessevesproporcions(Taula6.9),l’ÍndexdeFragmentació,comenelseuestatgeneral.


CS 9,63% 33,06% 26,67% 9,96% 26,73% 20,61%CT 9,63% 36,39% 29,09% 10,37% 40,33% 29,40%CMT 30,37% 12,22% 17,17% 24,90% 14,56% 18,33%FRAG 50,37% 18,33% 27,07% 54,77% 18,38% 31,67% DES1 2,96% 3,89% 3,64% 4,98% 3,82% 4,24%DES2 25,19% 41,11% 36,77% 27,80% 43,44% 37,73%DES3 34,07% 43,89% 41,21% 25,31% 35,80% 31,97%DES4 16,30% 3,06% 6,67% 23,24% 4,30% 11,21%ABRA1 11,85% 5,28% 7,07% 14,11% 7,64% 10,00%ABRA2 9,63% 2,78% 4,65% 4,56% 5,01% 4,85%

Taula6.9:Percentatgeenlescategoriesdefragmentacióiestatgeneral,perclassesenelsmarcsdelaFase1

Tampochihadiferènciessignificatives(testKruskall–Wallis),enelspercentatgesd’afectacióde laconquillaperbioalteracions.Encanvi, síqueapareixendiferènciessignificativesquanescomparenlesdadesdepossiblemanipulacióoúsantròpicdelesrestes.Ésadir,elsvalorsdeperforacionsnoregulars(FOR2),evidènciesenl’úsdelfoc(FOCiPFC),incloent-hilapresènciadetaquesnegrosesocendroses, atribuïbles al contacte amb carbons o cendra (TN), i els possibles penjolls (PNJ i PPJ).Aquestes diferències pot ser que siguin causades pelmajor nombre de gasteròpodes afectats perprocessostèrmicsenelsegonmarctemporal(obéperlamancaenelmésantic),jaquesis’obviende l’anàlisi aquestes dades, la diferència entre ambdós enquadraments temporals deixa de sersignificativa. Ésmés, si en aquesta comparaciódepenjolls opossibles penjolls se li incorporen lesdadesdelesconquillesdeC.vulgatumquepresentavenelperistomatrencat(PT),quetambésolserunaespècieutilitzadacomaadornpersonal (Barge,1982;Taborin,1993b;Borrello,2004;Micheli,2004; Borrello & Dalmeri, 2004; Álvarez, 2006; Oliva, 2015), les diferències entre ambdós marcstampocsónsignificatives.Enaquestsentitcalexposarques’hanobservat12(4+8respectivament)deles22(8+14)restesdeC.vulgatumpresentavenelperistomatrencat.

S’han comparat, les mitjanes presentades en la Taula 6.8 entre les mateixes espècies d’ambdósmarcscronològics.Totesellespresentenunanotablesimilitud,encaraquepareixqueels individusdeP.ulyssiponensis són lleugeramentméspetitsenelmarccronològicmésantic,peròelselevatsvalorsdeσ indiquen la importantvariabilitatd’aquestadada.Ambtot, si s’aplicael testKruskall–Wallisescomprovaquelesdiferènciesnosónsignificatives.


125

6.2.3 FASE2:SEGONAEDATDELFERRO

L’inicide lautilitzacióde l’Illot comanecròpolisespodria situarentreels seglesVI iVAC,amb labastidademonumentsfuneraris,semblantsalscontemporanisdelanecròpolisdeSonReal/Puntadels Fenicis (Hernández-Gasch et al., 1998). Correspondria a aquest moment l’estructura T10 ipossiblement unmonument aprofitat després en el Cercle C, així comuna estructura excavada alsubsòld’aquestaprimeracàmera(UE37)(Hernández-Gaschetal.,1998).Aquestprimermomentdel’úscomanecròpolis,delamateixamaneraqueelsusosdurantelbronze,hanproporcionatpoquesrestesarqueològiquesi,amés,dedifícilinterpretació.Posteriorment,durantels.IVACopotserunamica abans (Hernández-Gasch et al., 1998), suposa la construcció de la primera gran tombacol·lectiva,elCercleC,ques’usaduranttotalacentúriaipossiblementainicisdels.IIIAC.Enalgunmomentdels.IIIACelCercleCesrebleix,amortitzant-se,iesconstrueixenduestombescol·lectivesmés,elsCerclesAiB,totiqueelCercleAéselprimer,aquestsforenprojectatsirealitzatsd’unasolavegada (Hernández-Gasch et al., 1998), mantenint-se el seu ús durant els segles II i I AC.Posteriorment, diferentsmurs de lloses verticals es basteixen sobre els cercles A i B (una vegadaestavenreblerts) ipossiblementenelC,establintaixíunesnovesestructuresqueallarguen lavidadeljacimentfinsaÈpocaImperial(Tarradell,1964;Hernández-Gaschetal.,1998;Pigaetal.,2007).Totsemblaindicarquedemanerasimultàniaal’úsdelsCerclesAiB,enelsectordeponent(oest)deljacimentiunazonarelativamentpròximaalCercleCapareixenunasèried’inhumacions,sempreenposiciófetal,retallantlaUE79(oRegiratAntic,unestratobjected’unanàlisimésactural.Vegeu6.2.4).Aquesta zonad’enterramentsexterioralsCercles, suggereixquepogués serutilitzadaperaelementsdiferenciatsdinsdelgrupsocialques’enterravadinsdelsCercles(Hernández-Gaschetal.,1998).


S’han establert dos moments cronològics en la necròpolis: el primer, unes restes d’inhumacionssituadesentreelsseglesVI–VAC(representadesperlesUE205i207)ielsegonsituatenelsseglesIIIiIIACirepresentatperungruprelativamentnombrósd’unitatsestratigràfiques,ques’hanpogutdistribuir atenent als seus diferents contextos: d’inhumació (UE 107, 114, 119, 131, 136, 201) id’altres contextos no funeraris (UE 32, 209, 210, 217, 250, 252 i 253). La informació sobre ladescripciódelscontextosrecollidaalasegüenttaula(Taula6.10)s’haextretdelsrespectiusinformesdecampanya(Hernández-Gaschetal.,inèdit-b;Hernández-Gaschetal.,inèdit-c).

InhumacionsseglesVI–VACUE205 Sediment que rebleix la fossa rectangular 204, practicada sobre la roca mare, situada sota la

inhumació98-1.Sotaaquestainhumacióvanaparèixerduespetitesfossesretallades(UE204i206),elsedimentquelesreompliaeraarenósdecolorgrisenc,entrelaqualhihaviafragmentsderesteshumanes,dipositadesenaquestesfossesdeformasecundària.

UE207 MateixsedimentquelaUE205,peròreblintlafossa206,tambérectangulariparal·lelaalaUE204.InhumacionsseglesIII–IIACUE107 Sedimentqueacompanyalainhumació97-2(individuadultdesexefemení).Contingutdelafossa

UE106.UE114 Sedimentqueacompanyalainhumació97-6(individuadultdesexemasculí).Contingutdelafossa

UE 113, tallant lesUE 79, 7 i 9 fins arribar a la rocamare, revestit per dues llosses (UE 149) pelcostatoriental.


126

UE119 Sedimentqueacompanyalainhumació97-7(individud’edatmaduraisexefemení).ContingutdelafossaUE126,quetallalaUE79.

UE131 Sedimentqueacompanyalainhumació97-8(individuadultdesexemasculí).ContingutdelafossaUE129,quetallalaUE79iéscobertaperlaUE130.

UE136 Sedimentqueacompanyalainhumació97-9(individuadultdesexemasculí).ContingutdelafossaUE137,quetallalaUE79iéscobertaperunasèriedepedresdemidamitjana(UE138).

UE201 Sedimentqueacompanya la inhumació98-1(individuadult jovedesexefemení). Juntamentambaquestsediment,vanaparèixertambélesrestesd’almenysquatreindividussubadults,peròsituatsdemanerasecundària.

AltrescontextosseglesIII–IIACUE32 Sotaelnivellsuperficial,capadepedregamiterradecolorgrisenc,sortidad’unasondeigrealitaten

l’exteriordelaparettramuntana(N)delCercleC.UE209 Sedimentpedregósideterragrisafoscacontingutdinsunadelesurnesreutilitzadesperbastirel

murUE208.UE210 Capaprimadeterravermellosa, immediatamentsotalaUE209i lapartdellevant(E)delmurUE

208.UE217 Farcimentd’unretallsobrelarocamare(UE216)realitzatsotaelmurUE208alazonadeponent

(O). UE250 Nivelldeterramarró-grisosa,sotalaterreradedavantelCercleA,s’entregaalaUE251pelcostat

dellebeig(S-O)ipossiblementhohaviafettambépertramuntana(N)igregal(NE).UE252 Llitdepedresiterradecolorbeix,apareixalapartdeponent(O),farcintunretallpracticatalaUE

250ilaUE253,tapantlesrestesd’aquestesdues.UE253 NivellmolthoritzontaldesedimentvermellóssotalaUE250.

Taula6.10:UEpermarcscronològicsassociadesalaFase2(SegonaEdatdelFerro)

Les restesdemalacofaunaprovenenen la sevagranmajoriade la campanyade1997,encaraquetambén’hihadel98.EnlaTaula6.11esmostrenelnombrederestesielnombremínimd’individusperacadaund’aquestsdosgrupsqueintegrenaquestsblocsomomentstemporals.

Inh.s.VI-VAC Inh.s.III-IIAC s.III-IIACBivalves NR NMI NR NMI NR NMI

Acanthocardiatuberculata 0 0 1 1 2 2

Anomiaephippium 0 0 0 0 1 1

Arcanoae 0 0 19 12 6 4

Barbatiabarbata 0 0 5 1 6 4

Cerastodermaspp. 0 0 2 2 2 2

Mactraspp. 0 0 6 3 0 0

Pinnanobilis 0 0 15 3 10 1

Spondylusgaederopus 2 2 15 12 18 11 TOTAL 2 2 63 34 45 25Gasteròpodes NR NMI NR NMI NR NMI

Bolmarugosa 0 0 0 0 1 1

Cerithiumvulgatum 0 0 2 2 9 8

Columbellarustica 0 0 9 9 0 0

Hexaplextrunculus 0 0 1 1 27 15

Patellacaerulea 0 0 58 33 47 44

Patellarustica 0 0 13 13 53 50


127

Patellaulyssiponensis 0 0 5 5 3 3

Phorcusarticulatus 1 1 0 0 17 17

Phorcusturbinatus 0 0 8 8 46 46

Stramonitahaemastoma 0 0 1 1 6 6 TOTAL 1 1 97 72 209 190

Taula6.11:NRiNMIdelesdiferentsespèciesdemalacofaunadurantlafase2

Figura6.9:LocalitzaciódelCerclesilesinhumacions,segonsHernández-Gaschetal.(1998),encerclecarabassa

lesquepresentenmalacofauna,enturquesalesquenoenpresenteniengrislesquenohihadades

6.2.3.2 Tafonomia

En general, tal com succeeix generalment en el jaciment, les conquilles presenten bon estat deconservació.PelquefaalpercentatgedeCShihasemblancesialgunadiferènciaentreelsdiferentsgrups.EnlesinhumacionsdelsseglesVI-VAC,hihapoquespecesinon’hihacapdesencera.EnlesinhumacionsdelsseglesIIIiIIAC,totiobservar-sealgunesdesenceres,percentualmentrepresentenunvalorbaix.Alcontrariqueelsaltrescontextosdelmateixmomenttemporal,enquèlesCSsónelgrupmésnombrós.Aquestaspecteesveureflectitenelsvalorsdel’ÍF,jaqueelsvalorsinferiorsesveuenenelscontextosd’inhumació.ElpercentatgederestesdedinsdelescategoriesDES1iDES2,pareixquepresentaunatendènciaaincrementar-seamesuraques’avançacronològicament,aixíenlesinhumacionsdelss.VI-VACelpercentatgesesituaenel33,33%,mentrequeenelsseglesIII-IIAC,els seus valors són superiors: 48,76%en les inhumacions i 61,42%enels altres contextos, de totamanera el pes més important d’aquests valors segueix sent en les restes DES2. Hi ha poquesconquillesambabrasiónaturalentotselsmomentstemporals,ipràcticamentnon’hihaambabrasiópronunciada(ABRA2).Aquestescategoriesesveuenreflectidesenlasegüenttaula(Taula6.12).

Inh.s.VI-VAC Inh.s.III-IIAC s.III-IIACBiv. Gast. Total Biv. Gast. Total Biv. Gast. Total

CS 0 0 0 6 20 26 13 61 74


128

CT 1 0 1 7 28 35 5 57 62CMT 0 0 0 15 10 25 9 64 73FRAG 1 1 2 35 39 74 18 27 45 ÍF 0,5 0 0,33 0,21 0,49 0,38 0,4 0,56 0,54 DES1 0 0 0 3 6 9 3 17 20DES2 1 0 1 33 36 39 17 119 136DES3 1 1 2 13 51 64 5 62 67DES4 0 0 0 7 1 8 18 5 23ABRA1 0 0 0 7 1 8 2 6 8ABRA2 0 0 0 0 2 2 0 0 0Taula6.12:CategoriesiÍndexdeFragmentacióiEstatgeneral,delaFase2iperclasses

De totes les restesd’aquesta fase,28 fragmentshanpresentat connexióanatòmicaambunaaltraresta.Lagranmajoriad’aquestsfragmentsestrobendinsl’agrupaciódelesinhumacionsdelss.III-IIAC (24 fragments), amb tot, en alguns casos més d’un d’aquests fragments formaven part d’unamateixa conquilla. En les inhumacions dels s. VI-V AC, no se n’observa cap, mentre que en lesinhumacionsdelss.III-IIACsen’observen7sobreconquillesdeP.caeruleai1enA.noae,B.barbataiMactraspp.,finalmentenlarestadecontextosdelss.III-IIAC,2casosenP.caeruleai1copenC.vulgatumienH.trunculus.

Sónfreqüentslesconquillesorestesambevidènciesdebioalteracions,encaraquelacategoriamésnombrosaenquasitotselsgrupsés lad’ALT1,excepteeldecontextosnofunerarisdelss. III-IIAC,que és d’ALT2.De totamanera, els bivalves i els gasteròpodes es comporten demanera diferent,més si es té en compte la diferència d’exemplars d’ambdues classes. Pel que fa a la presènciad’epibionts,tambésen’observen,encaraquenosónabundants.Enlasevamajoriaestrobenenlaseva part externa, encara que en la cara interna de la conquilla o repartits per tota la superfícietambés’observenambrelativafreqüència(Taula6.13).DeFOR1tansolssen’hanlocalitzatenelss.III-II AC, amb una proporció molt semblant, sobre H. trunculus i P. caerulea (en 2 ocasions) encontextos funeraris i sobre A. ephippium, C. vulgatum (en 2 ocasions) i P. rustica en els altrescontextos.Igualment,pelquefaaincrustacionssobrelesconquillestantsolsen’haobservatenelss.III-IIAC.L’espèciemésafectadaésP.caeruleaamb11restes,7delsqualsencontextosnofuneraris,mentre que el bivalve és afectat és S. gaederopus amb 5 restes, 4 dels quals en contextosd’inhumació.


ALT1 1 0 1 7 23 30 4 31 35ALT2 0 0 0 5 20 25 8 50 58ALT3 1 0 1 3 7 10 8 1 9ΣALT 2 0 2 15 50 65 20 82 102 EPI 1 0 1 5 15 22 5 10 15INT 0 0 0 0 1 1 2 2 4EPNT 0 0 0 1 7 8 0 2 2ΣEPI 1 0 1 6 23 29 7 14 21


129

FOR1 0 0 0 0 3 3 1 3 4INC 0 0 0 11 6 17 5 16 21

Taula6.13:Alteracions,epibiontsiforatsnaturals,delaFase2iperclasses

Ungrupescàsderestespresentenevidènciesdetractamentstèrmics,tansolssen’hanobservatdinsdels s. III-IIAC,especialmentenelscontextosd’inhumació.Així, sies tenenencompteelNMI, lesespèciesmésafectadesperaqueststractamentssónP.caeruleaamb4individus(presenttansolsenlesinhumacions)iB.barbataamb2més,ambrepresentantsencadaundelsdoscontextosdescritsenaquestmarctemporal.Pelquefaalesafectacionsalaconquillaqueespodenatribuiralasevautilitzaciócomapenjollsnosen’hapogutdistingircap,encapdelsmarcscronològicsd’aquestafase,encaraquesíquehisónpresents,peròdemaneramoltreduïda,dinsdelss.III-IIAClesrestesambFOR2, sent l’espècie més afectada P. caerulea amb 4 conquilles repartides 2 i 2 en els diferentscontextos,seguidaperH.trunculusiPh.turbinatusamb2conquillescadaespèciedinsdelscontextosnofunerarisAC.


TN 0 0 0 1 5 6 0 38 38 FOC 0 0 0 7 16 23 0 1 1PFC 0 0 0 2 0 2 7 0 7ΣFOC 0 0 0 9 16 25 7 1 8 PNJ 0 0 0 0 0 0 0 0 0PPJ 0 0 0 0 0 0 0 0 0ΣPNJ 0 0 0 0 0 0 0 0 0 FOR2 0 0 0 1 3 4 0 6 6

Taula6.14:Processosassociatsal’activitatantròpica,delaFase2iperclasses

6.2.3.3 Biometria

Tal com s’ha exposat en l’apartat 6.2.2.3, les dades que aquí es presenten (Taula 6.15) són lesmitjanes(𝑥) i lesdesviacionsestàndards(σ),aixícomelvolumcalculat.Algunesde lesdadesdeP.rustica (A iVOL)enelsdosúnicsmoments temporalsqueesmostren (noesmostraels contextosd’inhumaciódelss.VI-VAC) iPh.turbinatus (L1,L2 iVOL)enelprimer,provenendelgrupβ. Igualque en l’apartat de biometria anterior (apartat 6.2.2.3), s’indica el nombre total de restes queintegren cada un dels moments temporals respectius seguint l’ordre expressat anteriorment. Lamanca o el reduït nombre de restes en alguns d’aquests moments temporals desaconsellapresentaciódelesgràfiquesd’histogrames,detotesaquestesestractaranmésendavantenl’apartatde conclusions globals del jaciment. Igualment, en la Figura 6.10 es representa l’agrupació enhistogramesdelalongitud(L1)odel’amplitud(D1)delaconquilla,mantenintlesproporcionsenelnombrederestesdelamateixaespècie,perfacilitarlasevacomparació.


130

Arcanoae(0·12·4) L1(mm) L2(mm) L3(mm) D1(mm) A(mm) X(mm) VOL(mm3)

Inh.s.III-IIAC

𝑥 14,33 13,35 15,17 37,01 10,25 35,20 1.675σ 2,49 1,98 1,89 4,55 1,62 4,34 660

s.III-IIAC𝑥 15,32 13,52 16,43 43,03 10,89 39,97 2.119σ 4,17 3,40 3,86 9,98 2,77 8,66 1.658

Spondylusgaederopus(1·13·13) L1(mm) L2(mm) D1(mm) A(mm) X1(mm) X2(mm)

Inh.s.III-II

AC𝑥 52,62 - 47,42 21,52 20,77 27,12σ 10,37 - 7,6 6,37 2,61 3,72

s.III-IIAC𝑥 55,71 61,30 56,86 19,7 22,61 30,34σ 5,86 1,15 13,71 8,91 3,76 6,9

Patellarustica(0·10·46) L1(mm) L2(mm) L3(mm) D1(mm) D2(mm) A(mm) VOL(mm3)

Inh.s.III-IIAC

𝑥 29,09 10,1 19,31 23,12 24,45 13,49 2.349σ 3,04 1,94 1,39 2,16 1,71 2,12 401

s.III-IIAC𝑥 27,28 10,04 17,25 22,19 22,12 11,8 2.113σ 4,46 1,57 3,25 4,16 3,58 2,88 1.214

Phorcusturbinatus(0·5·46) L1(mm) L2(mm) D1(mm) D2(mm) O(mm) VOL(mm3)

Inh.s.III-II

AC𝑥 23,47 15,28 23,85 21,65 12,56 2.194σ 3,52 2,16 3,17 2,67 1,49 839

s.III-IIAC𝑥 22,16 14,44 21,23 19,22 11,47 1.542σ 2,72 2,05 2,36 2,15 1,41 543

Taula6.15:Mitjanesidesviacionsestàndards,mésvolumsd’algunesespècies,delaFase2

Figura6.10:Longitud(L1)oamplitud(D1)delaconquillad’algunesespècies,delaFase2


131

6.2.3.4 Discussió

Aquesta fasepresenta importants llacunesd’informació, tal coms’haexposatanteriormentpel fetdenohaverpogutanalitzarlesrestesdelesexcavacionsdelDr.Tarradelli,especialment,elmaterialde la campanya del 96. Aquesta campanya tingué per objectius netejar i restaurar els Cercles iexcavarpartdel jaciment localitzatenelssectorsdetramuntana(nord) iponent(oest),espaisquedonaren material malacològic (Hernández-Gasch et al., inèdit-a). Per aquests motius, alguns delsmomentstemporalsestablerstansolss’hapoguttreballarambunainformaciómoltreduïdaiparcial,laqualcosas’hadetenirenconsideració.

Comparantelnombrederestes(NR)ielnombremínimd’individus(MNI)ambeltestdeKruskall–Wallis(1952)pelconjuntdelesespèciess’observasiescomparenelsdiferentscontextosdelss.III-IIentreellsnoesprodueixendiferènciessignificatives,quesíqueesdonenquanescomparenamblesinhumacionsdelss.VI-VAC.Elmotiumésprobableésquesiguiacausadelpocnúmeroderestesd’aquestes,encomparacióambelsdelss.III-IIAC.Aquestfetestornaaproduirquanescomparen(test Kruskall –Wallis) l’estat general de les diferents categories o l’afectació de la conquilla perbioalteracions, donant com a resultat tota una semblança entre els contextos dels s. III-II AC idivergintdeldelesinhumacionsdelss.VI-VAC,unaltrecopacausa,possiblement,delbaixnombrederestesanalitzadesenaquestsdarrers.Finalmentdestacalapresènciaderestesambevidènciesdetractaments tèrmics en les inhumacions del s. III-II AC respecte als altres contextos del mateixperíode.Mésencara,siestéencomptequeenlesinhumacionsdelmomenttemporalanteriornosen’ha detectat cap. Una possible conseqüència d’aquests tractaments tèrmics és l’afebliment de laconquilla afectada, amb la qual cosa s’incrementa la possibilitat de presentar un major grau defragmentació. De fet, les restes trobades en les inhumacions dels s. III-II AC presenten el majornúmerodefragmentsambconnexióanatòmicaenlesrestesambevidènciesd’alteraciótèrmica,aixíunasolaconquilladeP.rusticaenpresentava5fragmentsiunasoladeB.barbataenpresentava4.

ANÀLISIDELESDIFERENTSINHUMACIONS

S’ha cregut oportú analitzar les restes trobades en les diferents inhumacions on s’ha descritmalacofauna,presentsenelsectordeponent,deformaaïllada.Detotamaneraiabansd’entrarenaquesta exposició, cal fer un incís en referència a la UE 201 / Inhumació 98-1. Juntament ambaquesta inhumació varen aparèixer en el sediment que la cobria les restes d’almenys 4 individussubadults.Totsellsdipositatsdeformasecundària,corresponentsaunfetusde32-34setmanesdegestació,unneonat–fetusaterme,uninfantd’uns5mesosd’edatiunjuvenild’entre13i17anys.La troballa d’unes 6 urnes de pedra per a inhumacions infantils reutilitzades en una estructurapropera (UE208), fariaplausiblepensarqueenalgunmoment lanecròpolispodiahaver tingutunsectordestinatainhumacionsinfantils,iquepossiblementnoeramoltdistantdel’actualubicaciódelaUE208.Elfetqueestrobessindiferentsrestesd’individusinfantilsamblaterraqueacompanyalainhumació 98-1 fa pensar també que les urnes varen ser buidades en el mateix lloc abans dedipositar-lesformantlaUE208(Hernández-Gaschetal.,inèdit-c).Comquèlesinhumacionsinfantilsnopresentencapelementclard’acompanyament,totfapensarquelesrestesdefaunatrobadesenlaUE201provindriendelesfeinesdepreparacióoreblimentdelainhumació98-1,nodelesrestesprovinentsdelbuidatged’aquestesurnesinfantils.


132

La informació de la següent taula (Taula 6.16) prové dels informes finals de les campanyes(Hernández-Gaschetal.,inèdit-b;Hernández-Gaschetal.,inèdit-c).S’havolgutsermésgenerósamblainformacióques’haextretdelscitatsinformes,indicantlapresènciad’algunelementassociatalesinhumacions que fou apuntat expressament en la seva descripció per part de l’equip d’excavació,especialmentfaunamalacològicaodomèstica,aixícomobjectesdemetall.

Inhumació97-2Restesatribuïdesaunindividudesexefemeníiedatadultaindeterminada(>de20anys).Dipòsitprimariendecúbit lateral sobre el costat esquerre amb posició fetal forçada. El cos presentava tots els elementsesquelèticsenposicióanatòmica,sensequasimovimentpostmortem.Elseugraudepreservacióeraregular,doncssibéesrecuperarenforçaelements,elseugraudeconservacióerabastantpobre.Damunt la pelvis tenia unapetxina [sic] completa.Una altra, també completa, estava a tocar del cap, i unatercera,fragmentada,damuntoalcostatdelsgenolls.Inhumació97-6Correspon a un individu masculí i edat adulta indeterminada. Dipòsit primari en decúbit lateral dret ambposició fetal forçada. Tots els elements ossis conservaven la seva posició anatòmica,mantenint-se totes lesconnexions, la qual cosa fa pensar enun temps relativament breu entre lamort i el dipòsit del cadàver. Lapreservacióésforçabonaperòlaconservaciódetotalacolumnailescinturesescapularipelvianaésbastantpobra.Propdelcrani,sobrelacarasuperiorneurocraneal,esvatrobarunahemivalvadeS.graederopus.Inhumació97-7Materialassignataunindividudesexefemeníiedatmadura.Dipòsitprimariendecúbitlateralesquerreambposició fetal forçada.Noes recuperàgranpartde la columnavertebral, així comgranpartde les costelles il’escàpula dreta. Malgrat tot, Les peces recuperades presenten un estat de conservació força bo,particularment el crani i les extremitats. Els elements ossis conservaven la posició anatòmica però algunesarticulacions mantenien connexions una mica laxes, amb alguns elements aparegueren remoguts, causat,possiblement,perlapresènciademicromamífers.Propdelacaraialcostatdelsbraçosesrecuperàunpunxódeferro.Inhumació97-8Correspon a un individu al qual s’ha assignat el sexemasculí i una edat adulta indeterminada. Enterramentprimari en decúbit lateral dret, amb posició fetal forçada. La cintura pelviana així com les extremitats, aexcepciódel’húmeresquerre,mantenienlesconnexionsanatòmiques,encanvilacolumnavertebralapareguéremoguda,atribuïtafenòmenstafonòmicsnoantròpics.Entreelfarcimentesrecuperarenossoscrematsexògens.Inhumació97-9S’haatribuïtaunindividuadultmasculí.Dipòsitprimariendecúbitlateralesquerre,ambposiciófetalforçada.Totes les connexions anatòmiques es mantenien de forma estricta i no havia basculat cap element. Lapreservacióésbona i totselselementses recuperarenen forçabonestatde conservació,excepteelspeus,moltdeteriorats,ilesvèrtebres.Inhumació98-1Estractad’un individuadult jove,desexefemení.Dipòsitprimariendecúbit lateralcostatdret,ambposiciófetal.Lesrestesestavencobertesúnicamentperunafinacapadeterrasuperficial,laqualcosapodriaexplicarel fet que es trobessin considerablement remenades i en desordre, afectades possiblement per l’activitatd’excavaciódesenvolupadaenaquestsectorenelsanysseixanta.Laconservaciódelselementsnoerabona,haventdeferuntreballprevideconsolidacióinsitu.AssociadaalainhumaciórecuperàunamandíbulaiunmetàpodedeporcaixícomunavalvadeS.gaederopus.

Taula6.16:Informaciósobrelesinhumacions


133

Unfetcomúentoteslesinhumacionsanalitzadesésquepresentavenunaposiciófetalforçada,ésadir,havienlligatelcadàveramblescamesibraçosflexionatsihavienreblertl’espaidelseuvoltant.Entoteslesinhumacionslesmansapareixienacadabandadelcrani,tretdelainhumació97-9quelesduesestavenenelseucostatesquerre,amaneradesuportdelcapidelainhumació97-2quehofeien de forma creuada, és a dir, lamà esquerra sobre el costat dret del crani i la dreta sobre elcostatesquerre(Hernández-Gaschetal.,inèdit-b).Malauradamentnohaestatpossibleestablirambseguretataquinaespèciepertanyienles“petxines”[sic]citadesenlainhumació97-2,nidestriardelsS.gaederopuspresentsquineraelqueestavasituatalcostatdelcranienla97-6.

EnlaTaula6.17esmostrenelNMIdemol·luscsassociatsacadaunadelesinhumacions,ienellaespot observar que les úniques espècies presents en totes les inhumacions són Ph. turbinatus i S.gaederopus, queper l’altrabandaes trobadescritaal costatdel cranide la inhumació97-6 i 98-1(Hernández-Gasch et al., inèdit-b; Hernández-Gasch et al., inèdit-c). L’espèciemés abundant ésP.careulea encara que no hi és present en la inhumació 97-8 ni 98-1, que amés són les demenorpresènciademalacofauna. Ésun fet destacablequeen cap inhumació s’hagi pogut associar algunelementd’adornpersonal,unaspectequeespot relacionaramb lamancadematerials claramentrelacionats amb aquestes deposicions i amb el significatiu baix nombre d’objectes metàl·licsassimilables o atribuïbles a espases o punyals (armes), la qual cosa podria relacionar-se amb unadiferenciació social (Hernández-Gasch et al., 1998). També és important destacar la presència demalacofauna amb evidències d’alteració tèrmica en les inhumacions 97-6, 97-7 i 97-8 sumat a ladescripcióabansmencionadademalacofaunaacompanyantenlamateixa97-6ila97-2.

Bivalves Inh.97-2 Inh.97-6 Inh.97-7 Inh.97-8 Inh.97-9 Inh.98-1

Acanthocardiatuberculata 0 0 0 0 1 0Arcanoae 5 3 2 0 2 0


Cerastodermaspp. 0 0 1 1 0 0Mactraspp. 1 2 0 0 0 0

Pinnanobilis 1 1 0 0 1 0Spondylusgaederopus 4 3 2 1 1 1 TOTAL 11 7 5 2 6 1Gasteròpodes Inh.97-2 Inh.97-6 Inh.97-7 Inh.97-8 Inh.97-9 Inh.98-1

Cerithiumvulgatum 0 1 1 0 0 0

Columbellarustica 4 0 2 1 2 0Hexaplextrunculus 1 0 0 0 0 0

Patellacaerulea 9 10 3 0 11 0Patellarustica 3 0 3 1 4 2

Patellaulyssiponensis 2 3 0 0 0 0

Phorcusturbinatus 1 1 1 1 2 2Stramonitahaemastoma 0 0 0 0 0 1 TOTAL 20 15 10 3 19 5

Taula6.17:NMIdelesdiferentsespèciesdemalacofaunaenlesinhumacionsdelss.III-II


134

6.2.4 ALTRES AGRUPACIONS (REGIRAT ANTIC,MESCLA BRONZE - PRIMERA EDAT DELFERROISUPERFICIAL)

La primera agrupació prové d’un potent i extens nivell antic (UE 79) situat també en el sector deponent(oest),ambmaterialdediferentsèpoquesanteriors,presumiblementformatpelssedimentsde les excavacions i moviments de terra esdevinguts del s. III AC, com a conseqüència de laconstrucciódelescambresfuneràriesoCerclesAiB(Hernández-Gaschetal.,1998).Aquestnivellsel’haanomenatRegiratAntic(RA).Peralasegonaagrupaciós’haintegratunmaterialdelocalitzaciódiversa, que és fruit de lamescla accidental d’unitats estratigràfiques de cronologia diferent o béd’aquelles unitats estratigràfiques que presentenmaterials ceràmics característics de les èpoquesprehistòriesdelBronzeidelaPrimeraEdatdelFerro(MB-1F),amblaqualcosaésplausiblequeelmaterialquecontenennopuguiassimilar-seaunafaseenconcret.Finalment,laterceraagrupacióésl’estatsuperficialelqualconténombrósmaterialprehistòric,juntamentambaltresdecontextosmésmoderns(SUP).

Totes aquestes unitats estratigràfiques, especialment la que representa el Regirat Antic hanproporcionat un nombrós material malacofaunístic, prou per considerar el seu estudi per mirard’esbrinaro aclarir el seuorigen i enel casde l’estat superficial, utilitzar-lo comaunelementdereferència.

6.2.4.1 Distribucióiespècies

Elmaterials’haestudiatperseparatatenentaaquestescondicionsd’origen,ésadir,elregiratantic(RA)amblaUE79=127,perunabanda,ilamesclad’unitatsestratigràfiquesambmaterialdelBronzeiPrimeraEdatdelFerro(MB-1F)amblaUE9-7,UE100,UE160,UE203iUE213,perl’altra.Teninten compte que una part notable del material ceràmic pertany a la fi del segon mil·lenni AC, ésprobablequeelmaterialmalacològicescomportidelamateixamanera,encaraques’hadeprendreamb lesoportunesprevencions.Amés, tambéhi ha l’estrat superficial (SUP), amb laUE1=125. Lainformació per confeccionar la Taula 6.18 s’ha extret dels respectius informes de campanya(Hernández-Gasch,inèdit;Hernández-Gaschetal.,inèdit-b;Hernández-Gaschetal.,inèdit-c).

RegiratAntic(RA)UE79=UE127

Un estrat ampli, ocupant diversos sectors, conformada per una capa de sediment i pedruscall,peròtalladaperdiferentsinhumacions,entrelesqualshihalesduestombescircularsexcavadesenlescampanyesdelsanysseixanta(TC1iTC2).PersotadelaUE79icobrintparcialmentlaUE100 es va documentar unnivell (UE 127) de terramolt compactada, dura, de colormarró clar,entrelaquehihaviapedresdemidamitjanaperòquefinalmentesvaagregaralaprimera.

MesclaBronze-PrimeraEdatdelFerro(MB-1F)UE9-7 MesclaaccidentaldelesUE9i7produïdadurantl’excavaciódelsectormigjorn(sud)delaT-2,en

contacteamblaT-3.UE100 Nivelld’arenasotaelnivellsuperficial,quefoutalladaperalaconstrucciódelaT10(UE150).UE160 Capaarenosadecolorgrisfoscques’adossaalaUE155,dinsdel’estructuraT-11.UE203 Capadeterraarenosadecolorgrisenc,talladaperfossadelainhumació98-1.UE213 Capa de terra marró que farceix una depressió natural de la roca entre la TC-1 i el Cercle C,

passantpersotaelaquestCercle.CobertaperlaUE79ilaUE217.


135

Estratsuperficial(SUP)UE1=UE125

Sedimentdiversprocedentdelprimernivellexcavantentoteljaciment.

Taula6.18:UEassociadesalesagrupacionsdelRA,MB-1FiSUP

Les restesdemalacofaunaprovenenen la sevagranmajoriade la campanyade1997,encaraquetambén’hihadel1995ialgunesdel98.EnlaTaula6.19esmostrenelnombrederestesielnombremínimd’individusperacadaund’aquestsdosgrupsqueintegrenaquestesagrupacions.

RA MB-1F SUPBivalves NR NMI NR NMI NR NMI

Acanthocardiatuberculata 4 2 0 0 0 0Arcanoae 54 23 9 4 17 9


Carditacalyculata 0 0 1 1 0 0Cerastodermaspp. 6 4 0 0 1 1

Ctenadecussata 1 1 0 0 0 0Glycymerisspp. 6 3 0 0 4 2

Mactraspp. 9 2 0 0 0 0

Pinnanobilis 24 3 4 1 1 1Spondylusgaederopus 151 93 21 13 59 41

TOTAL 255 131 35 19 85 57

Gasteròpodes NR NMI NR NMI NR NMI

Cerithiumvulgatum 12 12 3 3 5 5Columbellarustica 10 10 5 5 12 12

Conusventricosus 11 10 4 4 5 5

Haliotistuberculata 0 0 0 0 1 1Hexaplextrunculus 7 7 1 1 1 1

Mitrellaspp. 3 3 0 0 0 0Patellacaerulea 116 85 122 122 27 27

Patellarustica 103 82 56 55 57 46

Patellaulyssiponensis 15 15 4 4 8 8Phorcusarticulatus 54 54 11 11 19 19

Phorcusturbinatus 75 74 31 30 62 63Pusiaebenus 1 1 0 0 0 0

Stramonitahaemastoma 39 25 6 4 18 17Tritiacuvierii 1 1 0 0 0 0 TOTAL 447 379 243 239 216 203Taula6.19:NRiNMIdelesdiferentsespèciesdemalacofaunaenlesagrupacionsdelRA,MB-1FiSUP

6.2.4.2 Tafonomia

En general, tal com succeeix generalment en el jaciment, les conquilles presenten bon estat deconservació.Pelque faalpercentatgedeCShiha importantsdiferènciesentreelsgrups,elRAsesitua en el 18,95%, laMB-1Fho fa en el 58,99% i el SUPen el 44,19%.Aquestadiferència es veureflectida en els valors de l’ÍF, amb un 0,52, un 0,80 i un 0,71, respectivament (Taula 6.20).


136

Pràcticamentel48%,el67%iel54%delesrestesdecadaundelsgrupsrespectiusestrobendinsdelescategoriesDES1iDES2,encaraqueaquestaproporciótansolsarribaal4,7%enlacategoriaDES1enelRAoel5,98%enelSUP,mentrequeaquestvalorarribaal29,5%en laMB-1F.HihapoquesconquillesABRA2enelstresgrups,concretamentun2,56%,1,08%i3,32%respectivament,peròsiescomparen les conquilles ABRA1+ABRA2, les diferències es mostren més evidents, ja que el SUPassoleix uns valors percentuals del 13,29%, per al RA el 10,26%,metre que en laMB-1F tan solsarriba al 2,88%. De totamanera, les dues classes demol·luscs analitzades, presenten valors proudiferents per a cada una de les categories exposades en el RA i laMB-1F,mentre que el SUP esmostrenméssemblants,peraixòs’exposendemaneraseparada, juntambelsvalorsglobalsen laTaula6.20.

De totes les restes d’aquestes agrupacions, 41 fragments han presentat connexió anatòmica ambunaaltraresta.Lagranmajoriad’aquestsestrobendinsdelRA(37fragments).Ambtot,enalgunscasos més d’un dels citats fragments formaven part d’unamateixa conquilla. Així en el RA s’hancomptabilitzatuntotalde18casos,5delsqualssobreconquillesdeP.caerulea,3sobreA.noae,P.rusticaiS.haemastoma,2sobreS.gaederopus,ielsrestantssobreGlycymerisspp.iPh.turbinatus.AlaMB-1F,hiha2casossobreS.gaederopusi1sobrePh.turbinatus,metrequeenelSUPtansolssen’hapogutobservar1,sobreA.noae.

RA MB-1F SUPBiv. Gast. Total Biv. Gast. Total Biv. Gast. Total

CS 26 107 133 4 160 164 34 99 133CT 49 182 231 6 53 59 18 64 82CMT 79 62 141 9 18 27 20 37 57FRAG 101 96 197 16 12 28 13 16 29 ÍF 0.29 0.65 0.52 0.29 0.88 0.80 0.61 0.75 0.71

DES1 16 17 33 0 82 82 8 10 18DES2 91 212 303 13 91 104 34 111 145DES3 75 152 227 12 55 67 20 97 87DES4 41 26 67 9 8 17 5 6 11ABRA1 26 28 54 0 5 5 15 15 30ABRA2 6 12 18 1 2 5 3 7 10

Taula6.20:CategoriesiÍndexdeFragmentacióiEstatgeneral,perclassesenlesagrupacionsRA,MB-1FiSUP

S’observa amb relativa freqüència conquilles o restes amb evidències de bioalteracions, sent lacategoriamésnombrosaALT1enelRAilaMB-1F,iALT2peralSUP,comespotveurealaTaula6.21.ElsvalorsrelatiusmésbaixosesdonenengasteròpodesdelestresagrupacionsenlacategoriaALT3,especialmentenelMB-1F iRA, jaquepresentenun1,65% i2,46%respectivament,el valorperalSUP és lleugerament més elevat, 4,17%. Pel que fa a la presència d’epibionts, hi ha un nombreapreciable de restes amb la seva presència, en la seva majoria situats en la part externa de laconquilla, encara que a diferència de les altres agrupacions, en el SUP hi hamés presència sobreconquilles de bivalves. Les restes dins la categoria FOR1 s’han localitzat principalment en el RA,essent l’espècie més afectada P. caerulea, amb 7, 1 i 3 restes respectivament, seguida per S.haemastoma,amb4enelRAi3enelSUP,lesúniquesconquillesdebivalveafectadespertanyenaS.


137

gaederopus,amb1enelRAi3enelSUP.Delesrestesambincrustacions,l’espèciemésafectadaésP.caeruleaamb62restes,42delsqualsenlaMB-1F,15enelRAiels5restantsenelSUP,seguitsperS.gaederopusamb44restes,20enelRA,11enelSUPi3enlaMB-1FiperP.rusticaamb17restes,12enlaMB-1F,3enelRAi2enelSUP.


ALT1 39 126 165 1 44 45 13 31 44ALT2 55 103 158 10 21 31 23 51 74ALT3 34 11 45 4 4 9 12 9 21ΣALT 128 240 368 15 69 85 48 91 139

EPI 21 23 45 2 6 8 10 7 17INT 8 19 27 0 0 0 2 8 10EPNT 10 10 1 3 4 1 1 2ΣEPI 29 52 82 3 9 12 13 16 29

FOR1 1 16 17 0 5 2 3 9 12INC 30 24 54 4 56 61 14 12 26

Taula6.21:Alteracions,epibiontsiforatsnaturals,perclassesenlesagrupacionsRA,MB-1FiSUP

PelquefaalapresènciadeFOR2l’espèciemésafectadaésPh.turbinatusamb7restesafectades,4en el RA, 2 en el SUP i la restant en laMB-1F, seguit per Ph. articulatus amb 6 restes i 5 per S.gaederopus,totsaquestsenelRA.Ungruprelativamentescàsdeconquillespresentenevidènciesdetractaments tèrmics, se n’han observat 38 restes, encara que lamajoria d’elles en el RA, de totamanera, algunes conquilles amb aquestes evidències han presentat connexió anatòmica,especialment una conquilla S. haemastoma que presentava 10 fragments o una d’A. noae que enrepresentava 5 (tots aquests en el RA). En les altres agrupacions no s’ha produït un cas defragmentació tanelevat.Respectea lesafectacionsde la conquillaqueespodenatribuira la sevautilitzaciócomapenjolls (Taula6.22), tansolssen’hancomptabilitat10restes, l’espècieambmésrepresentats ésC. ventricosus amb 3 restes distribuïdes per igual (1, 1, 1) en les tres agrupacionspresentades,seguidaper2restesdeP.caeruleapresentsenelSUP.


FOR2 8 16 24 0 2 2 2 9 11TN 3 16 19 0 31 31 8 9 17

FOC 6 23 29 1 0 1 1 7 8PFC 3 2 5 1 4 5 0 0 0ΣFOC 9 25 34 2 4 6 1 7 8

PNJ 0 0 0 0 0 0 1 5 6PPJ 1 2 3 0 1 1 0 0 0ΣPNJ 1 2 3 0 1 1 1 5 6

Taula6.22:Processosassociatsal’activitatantròpica,perclassesenlesagrupacionsRA,MB-1FiSUP


138

6.2.4.3 Biometria

Delamateixaformaqueelsapartatsanteriorsdebiometria,lesdadesqueaquíespresenten(Taula6.23)sónlesmitjanes(𝑥)ilesdesviacionsestàndards(σ),aixícomelvolummitjàcalculat.Igualment,noesmostrentoteslesdades,jaquealgunsdelsmarcsnon’hihaobélapocapresènciad’algunadelesespèciesdificultavaelseutractamentestadístic.Aixípràcticamenttoteslesdades(excepteX1)deS.gaederopusenRAiMB-1F,P.rustica(AiVOL)entoteslesagrupacionsiS.haemastoma(L1,L2,L3iVOL)enRAprovenendelgrupα.Igualqueenl’apartatdebiometriaanterior,s’indicaelnombrederestesqueintegrencadaunadelesagrupacionsrespectives,seguintl’ordreexpressatanteriorment.

Arcanoae(34·5·15) L1(mm) L2(mm) L3(mm) D1(mm) A(mm) X(mm) VOL(mm3)

RA𝑥 14,71 13,53 15,08 40,29 10,44 38,15 2.086σ 2,51 2,01 2,44 5,97 1,61 6,22 1.023

MB-1F𝑥 15,71 14,04 17,99 44,45 11,45 41,71 2.574σ 1,00 1,08 2,55 3,76 0,95 2,93 261

SUP𝑥 15,38 14,03 15,89 42,42 10,37 39,23 2.089σ 2,26 2,1 2,08 5,72 1,26 4,95 768

Spondylusgaederopus(83·13·51) L1(mm) L2(mm) D1(mm) A(mm) X1(mm) X2(mm)

RA𝑥 58,29 56,06 50,31 19,05 20,7 28,27σ 11,93 15,57 9,80 5,21 2,88 4,96

MB-1F𝑥 57,17 - 50,59 17,92 19,53 27,95σ 9,96 - 8,32 1,95 2,11 2,81

SUP𝑥 49,73 55,11 45,08 17,25 21,31 27,93σ 10,02 11,25 14,15 6,30 3,53 4,91


RA𝑥 32,02 11,89 20,22 29,94 27,06 14,59 3.526σ 3,92 2,11 2,57 3,81 3,66 3,80 1.141

MB-1F𝑥 24,40 9,45 16,09 19,06 21,00 8,85 1.816σ 5,55 2,14 3,85 4,81 5,43 2,30 1.423

SUP𝑥 32,17 11,87 19,93 26,60 27,49 14,14 3.464σ 3,90 2,20 2,46 3,44 3,62 2,8 1.326

Patellaulyssiponensis(16·3·8) L1(mm) L2(mm) L3(mm) D1(mm) D2(mm) A(mm) VOL(mm3)

RA𝑥 35,49 14,8 20,1 26,52 26,27 11,89 3.422σ 7,23 3,22 4,23 5,53 5,62 2,42 1.617

SUP𝑥 34,18 13,55 20,63 25,75 27,09 10,67 2.123σ 7,49 2,86 4,74 6,03 5,36 3,72 1.433

Phorcusarticulatus(54·12·19) L1(mm) L2(mm) D1(mm) D2(mm) VOL(mm3)

RA

𝑥 22,64 14,69 20,98 18,82 1.541σ 3,01 2,65 2,21 2,32 545


139

MB-1F𝑥 22,64 14,35 20,86 18,78 1.530

σ 2,59 2,17 1,84 1,88 499

SUP𝑥 22,14 12,81 20,28 18,38 1.455σ 6,97 1,57 2,09 1,74 712

Phorcusturbinatus(74·28·62) L1(mm) L2(mm) D1(mm) D2(mm) VOL(mm3)

RA𝑥 23,10 15,03 21,97 20,20 1.757σ 3,96 3,02 2,53 2,58 709

MBF𝑥 22,07 14,24 21,35 19,38 1.532σ 2,36 1,74 1,79 1,68 434

SUP𝑥 21,82 14,04 21,20 19,43 1.643σ 2,47 1,91 2,16 1,97 565

Stramonitahaemastoma(20·3·11) L1(mm) L2(mm) L3(mm) D1(mm) D2(mm) O(mm) VOL(mm3)

RA𝑥 49,61 23,87 37,81 34,31 25,76 39,51 11.867σ 8,35 4,92 7,49 8,55 3,27 5,87 3.515

SUP𝑥 45,67 20,96 38,37 29,87 22,74 37,45 9.429σ 9,81 5,07 6,29 5,29 3,98 7,29 4.206

Taula6.23:Mitjanesidesviacionsestàndards,mésvolumsd’algunesespècies,enRA,MB-1FiSUP

En laFigura6.11esrepresenta l’agrupacióenhistogramesde la longitud(L1)ode l’amplitudde laconquilla (D1)realitzadesperadeterminadesespècies,mantenint-se lesproporcionsenelnombrederestesdelamateixaespècie,perfacilitarlasevacomparació.


140

Figura6.11:Longitud(L1)oamplitud(D1)delaconquillad’algunesespècies,enRA,MB-1FiSUP

6.2.4.4 Discussió

Enprimerllocésevidentqueaquestesagrupacionsnosón,demaneraestricta,cronològiques,sibés’hanestablertperpodersituar totunconjuntderestesdinsd’unespaicronològicquepermeti lasevaanàlisi i interpretació.EnconjuntambméscoherènciaseriaelRegiratAntic, laUE79=127.LaMescla Bronze – Primera Edat del Ferro, és més complexa, ja que les seves restes provenen delocalitzacions diverses i possiblement de contextos també diferents. Finalment l’estat superficialtambé és prou complex, especialment per la influència de les aportacions naturals així com perl’amplimargecronològicquepresenta.Ambtot,s’hanvolgutintegrardinsl’estudipercomprovarlapossibilitatqueaquestaanàlisiofereixperalasevainterpretació,iespecialmentcomareferènciaocontrol.

Comparant el nombre de restes (NR) i el nombre mínim d’individus (NMI) de les agrupacionsprehistòriques(RAiMB-1F)ambeltestdeKruskall–Wallis(1952)dónaresultatsdiferents,causatsper la diferència entre NR i NMI entre els bivalves, ja que agafant el NR de conjunt d’espèciess’observaqueesprodueixendiferènciessignificativesentreaquestsdosgrups,peròaquestesnoesdonen quan s’analitzen tan sols les espècies de gasteròpodes. Si es comparen el NMI del conjuntd’espècies, els resultats indiquen que no es produeixen diferències significatives. L’efecte delsbivalves,estornaaobservarsiescomparenlescategoriesdefragmentacióoelseuestatgeneral,jaque si les comparacions es realitzen amb la totalitat de restes, el SUP i la MB-1F no mostrendiferènciessignificatives,mentrequesíqueesprodueixensiescomparenambelRA.Percontra,sitansolsescomparenlesrestesprocedentsdegasteròpodes,noesmostrenaquestesdiferències.


141

Amblescategoriesd’afectaciódelaconquillaperbioalteracions,totiquenopresentendiferènciessignificatives, sí que es pot observar, quan es comparen els seus percentatges que el SUP i el RApresentenmoltessimilituds,ambunspercentatgespràcticamentigualstretdelacategoriaALT1queenelRAésmoltsuperior.PercontralaMB-1Felspercentatgessóninferiorsenpràcticamenttoteslescategories.Destacademaneramoltmarcada lesdiferènciesentre lesconquillesquepresentenINC(8,64%enelSUP,7,69%enelRAi21,94%enlaMB-1F),elsmotiuspossiblementtenenaveureamb les condicions de conservació de les unitats estratigràfiques que integren aquesta associació.Tampocs’observendiferènciessignificativesenlescategoriesassociadesalapossiblemanipulacióoúsdelesrestes.Detotamanera,hihadadesindividualsquepresentendiscordances,aixíenFOR2laMB-1Fpresentaunsvalorsmoltpersotadelesaltresassociacions(3,65%enelSUP,3,42%enelRAi0,72%enlaMB1-F),totalcontrariqueperaTN.(5,65%,2,71%i11,15%,respectivament).

Comparant lesmitjanes presentades en la Taula 6.23 entre lesmateixes espècies en les diferentsagrupacionstemporals,s’observaquetotesellespresentenimportantssimilituds,encaraquepareixque els individus de S. gaederopus del nivell superficial són lleugeramentmés petits que la restad’agrupacions,mentretambéhoserienels representantsdeP. rusticade lamescladelBronze ielPrimerFerro.Detotamanera,elselevatsvalorsdeσquepresentalamesuradelvolumdeP.rustica,indica la important variabilitat d’aquest valor. Amb tot, si s’aplica el test Kruskall – Wallis escomprovaquelesdiferènciesnosónsignificatives.

6.2.5 DISCUSSIONSICONCLUSIONSPERAL’ILLOTDESPORROS

En primer lloc, tal com s’ha comentat anteriorment, les llacunes en la informació del jacimenttampochanhapermèsaprofundirenlamesuradesitjadaenelconeixementqueenspodriaaportar.Lamancad’un treball acurat amb les restesde l’altra culturamaterial alladaenel jacimentnohapermèsrealitzarelsparal·lelismesoportunsentreaquestesrestesilesdelsmol·luscsmarins.Pelquefaa lesconclusionsde l’estudipreliminarpublicatfaunsanys(Vicensetal.,2014),engranpartesveuencorroboradesambelpresenttreball,encaraqueambalgunespuntualitzacionsimportants.

Resultenmoltsemblants ladistribuciópertallesde lesdiferentsespècies, jacomentadesper fasesanteriorment. En aquest sentit s’han volgut mostrar (Figura 6.12) les espècies analitzades en elsdiferentsmarcsiagrupacions,integrantlesinhumacionsdelaSegonaEdatdelFerroenunsolgrup(INH-2F).Perconfeccionarlesgràfiquessegüents,s’hanagafattoteslesdadesexistents,ésadir,tantlesdadesαcomlesβ.Elsquartilsdel25al75%,peracadamarctemporaloagrupació,esdibuixendins d’un quadre, lamitjana esmostra amb una línia horitzontal dins del quadre,mentre que elsvalorsmésenllàd’aquestspercentilsesmostrenamblínieshoritzontals,sihihavalorsextrems,esmostrenambuncercle.Comespot comprovar,els valorsmitjansde lesespèciesencadaundelsmarcscronològics–agrupacionsésforçasemblant,aixícomelmargecentraldelestalles,incloent-hitambé l’estrat superficial (SUP), la qual cosa podria fer suposar que una part de les conquillesd’aquestestratfossinconquillesdipositadesallàentempsprehistòricsd’unamanerasemblantalesrestes de ceràmica prehistòrica presents, també, en l’estrat superficial (Hernández-Gasch, inèdit,Hernández-Gaschetal.,inèdit-a,Hernández-Gaschetal.,inèdit-b;Hernández-Gaschetal.,inèdit-c).Amés,tambépodriaevidenciarelresultatd’unaselecciódetallesomidesrelativamenthomogèniaosemblantdurantlesdiferentsfasesenquès’haestablertl’ocupaciódeljaciment,osimésnolanorecol·lecciódetallespetites.


142

Figura6.12:Midesdelsorganismesenelsdiferentsmarcs–agrupacions.

MitjançantPAST3.11(Bloxplot,interpolationpercentiles)

Malgrat aquesta homogeneïtat, s’ha volgut representar el grau de similituds entre els diferentsmarcscronològics–agrupacionsdeljacimentdesdedospuntsdevista,elpuramentbiològicieldepossibles usos antròpics.Mitjançant el programari PAST (Hammer, 2001) s’ha realitzat una anàlisimultivariantambmesuresdesimilitudeuclidianes,agrupantelsdoscontextosd’inhumacionsde laFase2(INH-2F),talcoms’hafetanteriorment.Peralprimerpuntdevista,s’haelegit lesdeNMI, iper simplificar l’anàlisi s’ha suprimitaquellesespèciesmoltminoritàries (presentsentansolsunodosmomentscronològics iqueamésnocomptessinambmésde tres individuspresents).Així,es


143

representagràficament(Figura6.13)elquejas’haviaexposatanteriorment,queelRAconvergeixdemaneraevidentamb laFase1,concretamentambelde1000-850AC,metreque l’agrupacióde laMB-1F,s’allunyamoltdelRAis’agrupa,totipresentarmoltadivergència,amblaFase2(s.III-IIAC+INF-2F) i laSUP.Lesagrupacionsde laFASE2,presentennotablesdivergènciesentreelles,mentrequel’agrupaciódelss.III-IIACsónméspròximesalaSUP.

Figura6.13:SimilitudsentreelNMIdelsdiferentsmarcs–agrupacions.

MitjançantPAST3.11(Clusteranalysis)

Per al segon punt de vista, s’ha elegit les categories associades a la possible manipulació o l’úsantròpicde lesrestes,peròenformadepercentatgerespectealtotalderestesperacadaundelsmarcscronològics–agrupacions,amblaintenciód’uniformitzarmillorlesdades.EnlaFigura6.14espotobservarcomlesINH-2Fseseparenclaramentdelarestademarcscronològicsod’agrupacions,icomelRAiSUPs’agrupenamblesrestesdelaFase1,encaraqueelSUPs’associademaneramésclara al de 1000-850 AC que el RA amb el de 1400-1000 AC. Per la seva banda, els contextos nofuneraris dels s. III-II AC i lamescla del Bronze i la Primera Edat del Ferro, esmostren allunyadesentresiidelsaltresmarcscronològicsoagrupacions.

Figura6.14:Similitudsentreprocessosassociatsal’activitatantròpicadelsdiferentsmarcs–agrupacions.



144

En línies generals, la presència de conquilles amb evidències de tractament tèrmic al llarg delsdiferentsmarcscronològics,sis’atenenelsseuspercentatges,ésrelativamentsemblant,tretdedosmomentsconcrets:l’ocupaciómésantiga(1400-1000AC)queenpresentaunsvalorsreduïts(0,81%)i, en contraposició els contextos funeraris o d’inhumació durant la Segona Edat del Ferro,concretament durant els segles III – II AC, que els representa força elevats (15,34%). Si bé en lamajoria dels casos (Fase I, del Bronze, i contextos no funeraris de la Fase II) aquests tractamentspodrien relacionar-se amb el seu consum alimentari, tal com succeeix en diversos jacimentsd’habitació(vegeuCapítol2),encanvienelcasdelscontextosfunerarisespodrienrelacionarambofrenes rituals, semblants a les ofrenes o pràctiques rituals realitzades amb fauna domèstica dinsaquests mateixos espais i contextos (Hernández-Gasch, 1997; Hernández-Gasch & Ramis, 2010;Hernández-Gasch, 2011b). De totamanera, s’ha de dir que la necròpolis (Segona Edat del Ferro)presenta una clara evolució pel que fa als costums o ritus funeraris, passant de les inhumacionsindividualsalescol·lectives,delesinhumacionsenposiciófetalalesdeposiciósupina,incorporantnouselementsenelritualcomlescremacionsiincineracions(Pigaetal.,2007;Pigaetal.,2010) obéamb els canvis en els materials d’acompanyament en els enterraments (Hernández-Gasch et al.,1998),aixícoml’existènciad’unpossibleespaiperainhumacionsinfantils–fetals(Hernández-Gaschet al., inèdit-c). Per desgràcia tan sols es té material, i de forma parcial, de l’espai destinat ainhumacions individuals, per tant, la presència demalacofauna en entorns de caràcter funerari al’Illot des Porros, tot i que evident, haurà d’esperar a unes altres circumstàncies per abordada enprofunditat.

Lapresènciad’elementssusceptiblesdeserinterpretatscomapenjolls,perlasevabanda,ésescassai amb problemes evidents d’interpretació, ja que si s’atenen els seus percentatges (respecte alnombretotalderestesperacadaunadelscitatsenquadramentstemporals),elvalorméselevatesprodueixenelSUP(3,99%)ientotalaFase2nosen’hapogutobservarcap,ésadir,quetansolsencontextosclaramentprehistòricselsvalorsoscil·lenentreel2,42%(1000-850AC),1,62%(1400-1000AC) i el 0,72% (MB-1F). Si s’integren les restes de les conquilles de Cerithium vulgatum quepresentavenelperistomatrencat (PT), com ja s’hacomentatanteriorment,els resultatspresentenevidents canvis, ja que aquestes restes apareixen també en la Fase 2. En tres enquadramentstemporals: SUP,1000-850AC i s. III-IIAC, espresentenuns valorsmolt semblants (4,65%,3,64% i3,54%,respectivament),totiquelesINH-2Fsegueixenpresentantelsvalorsmésbaixos,enconcret1,08%.D’aquestamanera, lesdadespareixen indicar(tot i lesmancancesanteriormentexposades)que els penjolls d’origenmalacològic no representen una importància simbòlica evident dins delsentorns de caràcter funerari de la Segona Edat del Ferro. En canvi sí que pareix que hi havia unavoluntatexpressadesituarpropdelcadàverconquillesdeS.gaederopusodeGlycymerisspp.ambunaparentvalorsimbòlic.

L’anàlisidelamalacofaunamarina,nohapermèsaclarir lesactivitatsopossiblesusosdel’IllotdesPorrosdurant el Bronze. La fragmentacióde la informació tampocha ajudat.De totamanera, pelnombredeconquillestrobadespareixquesiguiproducted’unússignificatiu.Possiblement l’anàliside les restes de fauna vertebrada o la resta de cultura moble pugui concretar millor el que lamalacofaunamarinapareixindicar.

Finalment, una idea recurrent en aquest jaciment és que, en temps prehistòrics, es trobàs unit aMallorca(Tarradell,1964;Hernández-Gaschetal.,1998;Hernández-Gasch&Sanmartí,1999;Pigaet


145

al., 2007). Si es tenen en compte les dades aportades en un treball recent sobre el darrer treballsobrelesevidènciesgeoarqueològiquesdelportsuddelaciutatromanadePollentia(Giaimeetal.,2017), la variació del nivell del mar a finals del segonmil·lenni i, especialment, durant el primermil·lenniabansde lanostraEranoseriaproupersuposarqueaquest illot formésuncontinuambMallorca, a no ser que ho fes gràcies a una llengua d’arena o de sediment tou. Les restes demalacofauna no apunten cap a aquesta possible solució, amb la qual no apareixen elements quesustentinditaunió.Percontra,síqueesreforçalaideadevinculacióambelmard’aquestescultures(Hernández-Gasch,1998).


146

6.3 NECRÒPOLISDESONREAL/PUNTADESFENICIS

LaPuntades Fenicis és undelsmolts sortints opuntesque s’internenalmarque caracteritzenellitoraldelafincadeSonReal,enellas’hitrobaeljacimentconegutalabibliografiaarqueològicacoma Necròpolis de Son Real i de forma popular com a Cementeri des Fenicis. Aquesta necròpolispertany a les societats del Ferro (Talaiòtica i Balear) i representa un fet singular a totaMallorca,especialmentperlautilitzaciódetombes,encomptesd’efectuarelsenterramentsencovesnaturalsamb tancament ciclopi o coves retocades. Les sepultures, a més, miniaturitzen construccions designificat social, com són els talaiots circulars o quadrats i els navetiformes, molts dels quals defacturamonumental(Hernández-Gasch,1998;Hernández-Gaschetal.,2005;2017).

Figura6.15:LocalitzaciódeljacimentdelaPuntadesFenicis(NecròpolisdeSonReal)

Aquest jaciment ocupa una superfície d’uns 900 m2 i està situat a una distància d’entre 15 i 20metres la línia de mar (Figura 6.15 i Figura 6.16). El nom de Punta des Fenicis, ja denota unainterpretacióhistoricistasobreaquest jaciment,possiblementproposatperalgunerudit localenelsegle XIX (Tarradell & Hernández-Gasch, 1998). Així doncs, almenys des del segle XIX es teniaconstància de la seva presència. Tarradell & Hernández-Gasch (1998) exposen que, en l’ambitdocumental, laprimera informaciósobre les seves ruïnesésdeLl.Amorósenelsanys50, seguidad’una breu nota sobre el contingut d’una tomba en elNoticiario Arqueológico Hispánico de l’any1955escritaperB.Ensenyat.ElDr.Tarradell,afinalsdeladècadadels50,començàaprospectariatreballarsobreaquestespai,aixícomenelproper IllotdesPorros,elquedonà llocaunasèriedepublicacions(Tarradell&Woods,1959;Pericot&Tarradell,1961),perònoseràfinsal1960quanesrealitzà la primera campanya d’una manera extensa, seguida de dues més en el 1961 i 1962.Aquestes campanyes, juntament amb les anteriors, donaren lloc a un avançament de lamemòriad’excavació(Tarradell,1964),peròqueesconvertíenladarrerapublicacióiúnicafontdereferènciasobreSonRealiIllotdesPorrosdurantmoltsd’anys,jaquelesexcavacionsposteriorsdel1964,65,67,69i70quedareninèdites(Tarradell&Hernández-Gasch,1998).Nofoufinsamitjansdelsanys90queamb la recopilació iestudide ladocumentacióexistent,aixícomde lanetejadel jaciment i laconfecció de planimetries més completes, donà lloc a la defensa i posterior publicació de la tesi


147

doctorald’Hernández-Gasch(1998;Tarradell&Hernández-Gasch,1998).Aquestmateixany,el1998,s’iniciaren un seguit de campanyes d’excavació i consolidació, que es desenvoluparen fins al 2002(Hernández-Gasch et al., 2005), les quals es tornaren a reprendre entre els anys 2007 i 2010(Hernández-Gasch&Ramis, 2010). Finalment, el 2012 s’iniciàunnouprogramaqueha comportattreballsanualsd’excavacióiderestauraciódelestombes.

Figura6.16:Fotografiaaèriaiplanimetriadeljaciment,modificadad’Hernández-Gaschetal.,2017

El material que es presenta en aquest treball correspon principalment al que es va recuperar enaquestesdarreres intervencions(2012–2016),amésescompletaambelqueespublicàen latesidoctorald’Hernández-Gasch(1998,Tarradell&Hernández-Gasch,1998).Lametodologiad’excavacióaplicada és en extensió, distingit cada estrat i element estructural al qual se li dóna un númerod’unitat estratigràfica, seguint Harris (1991 [1979]) i el seu mètode de registre. Per a cada nivellarqueològic o part estructural s’utilitzen les eines que es consideren adients en relació a la sevanatura i informacióqueaporta.Enaquestsentit, s’hanemprateinespetites (pinzells ipaletes)perextreureelsedimentdedinsiforadelesestructures,aixícommaquinàriapesada(retroexcavadores


148

mixtes)perenretirarterreresimouregranspedresotambéunaaspiradoraindustrial,enl’excavacióde les inhumacions.Les tasquesdemovimentdematerialperpartde lamaquinàriapesada, forensupervisades arqueològicament per comprovar el sediment mogut, en cas d’aparèixer materialarqueològic,escontinuaval’excavaciódeformamanual.Elsedimentarqueològicvasergarbellatperrecuperarqualsevolmaterialdemidapetita,aixícomelsedimentaspirat.Amés,esvareservar10litres de sediment de cada unitat estratigràfica de l’interior de les tombes per a la seva flotació itriatge a la recerca sobretot de restes biològiques demida petita, amés d’unamostramés per al’estudipalinològicideformaespecíficaenelcasdelesinhumacions(Hernández-Gaschetal.,inèdit-j).

Encitat jaciment tambés’hanpogutextreurerestesde faunavertebradadomèstica i salvatge,aixícomaltresinvertebratsmarins.Hernández-Gasch&Ramis(2010)exposenlestroballesderestesdebòvids (Bos taurus) relacionant-lesambuna funcionalitat ritualo simbòlica.De totamaneraen lescampanyes actuals, on Lua Valenzuela col·labora amb l’equip d’excavació i signa l’apartat de lamemòria quinquennal (Hernández-Gasch et al., inèdit-j), bàsicament s’hi descriu petits vertebratsintrusius. Pel que fa alsmaterials de les excavacions realitzadespelDr. Tarradell,Nadal (1998) enrealitzàunpetitinformeons’hidescriulespoquesrestesdevertebratsrecuperadesdurantaquellsanys(3restesdeCaprahircus,14deBostaurus,2deSuscfdomesticus,1deCanisfamiliarisi1deOryctolagus cunucilus), així comdemol·luscs i equinoderms.Durant les campanyes actuals tambés’han recuperat escafòpodes (Dentalium spp.), cefalòpodes (Sepia officinalis), així comdecàpodes,totsaquestsse’lshadeixatal’esperad’unproperestudimésespecífic.


Figura6.17:Datacionscalibradesilocalitzaciódelesmostres.

(Figura7[modificada].Hernández-Gaschetal.,2017)

LanecròpolisSonReal/PuntadesFeniciss’emmarcadinsl’edatdeFerroaMallorca,cronologiaqueespotdeduirdelesmateixesconstruccions,delsmaterialsarqueològicsitambédeles14datacionsradiocarbòniquesques’hananatfentduranttotsaquestsanysiqueesrepresentenenlaFigura6.17.


149

Ambtot,caltenirencomptequelesprimeresdatacionsnosempreforenbencontroladesenorigenisovintsenseanaracompanyadesd’unaestratigrafiaclara.Notansolspelscondicionantshistòricsdel’èpocaenquèesvarenexcavar,sinópelfetquemoltestombeshavienestatespoliadesdesd’antic(Hernández-Gasch et al., 2005). De tota aquesta informació, Hernández-Gasch (1998) va dividirl’espai crono-arqueològic en 3 fases (SR I, situada al voltant del segleVII AC, en tot cas abansdelsegleVIAC;SRII,situadaalllargdelsseglesVIiVACiSRIII,situadaentreelsseglesIViIIAC,encaraqueambvisitesocasionalsfinsal’IdC.),alesqualsselipotsumarunaagrupacióincerta–actualquecorrespondria anivells dedifícil assimilació a les anteriorsobé a aquells nivells creatsdemanerarecentperòambmaterialarqueològicpresent.

6.3.2 SRI(s.VII–VIAC)

Totique,comjas’hacomentatanteriorment,alsvoltantsdelaPuntadesFenicisiladesPatró,hihacovesnaturals retocadesamb finalitat funeràriad’èpoquesanteriors (EdatdelBronze),elsprimersenterramentsenaquestanecròpolisespodrienremuntaralsegleVIIACielsindicisapuntenqueestractavad’unanecròpolisdeprestigi, imitanttalaiots(tantcircularscomquadrats)demidareduïda(Hernández-Gasch, 1998), amb un accés diferenciat al dret a enterrar-se en aquest cementiri,reservatenbonapartahomesd’edatadultaomadura.Algunesd’aquestesesvanreutilitzar,enuncasconcretfinsa17vegades(Hernández-Gasch,comunicaciópersonal)sibénosesapenquinlapsedetemps,mentrequed’altresacollirenunsolinhumat,caracteritzatcomaguerrerperl’armamentquel’acompanyava(Hernández-Gasch,1998;Hernández-Gaschetal.,2005).


D’aquestacronologiatansolshihalainformaciópublicadaenelCatàlegiInventarisdelaNecròpolis(Tarradell &Hernández-Gasch, 1998) i és d’on s’ha tret la informació per confeccionar la següentimatge(Imatge6.18)itaula(Taula6.24).

Figura6.18:EstructuresassociadesalafaseSRI.Ambelcolormésviuielnúmerodetombalesqueesdetectàpresènciademalacofaunamarina


150

T1Nivell4 Nivellsituatsobreelfonsdelarocaons’hidescriguerencincinhumacions,juntamentambalguns

objectesdebronze(collar)iferro.S’hidescriulapresènciad’untap9.T5Nivell2 Nivellimmediatamentanterioralainhumació,propdelfonsdelatomba.S’hidescriuuntap.T67Nivell5 Nivell inferiorde latomba,aparentmentpocafectatper lesespoliacions,enelseuvessantsud.

S’hidescriguerencinctapsialgunsobjectesdeplomibronze(braçalet).T68Nivell4 Nivell inferior de la tomba, possiblement afectat per espoliacions. Juntament amb les restes

humanestambés’hidescriguéuncranidecavall,trestaps,objectesdeferro(punyalipunxó)idebronze(puntesdellança).

T83Nivell4 Nivell quasi inferior de l’estructura. També s’hi descriu un fragmentd’eriçómarí (possiblement

Paracentrotuslividus)Taula6.24:NivellsambmalacofaunamarinaassociadesalafaseSRI

Les restes de malacofauna tot seguit s’exposen (Taula 6.25), són les identificades i descrites perNadal(1998)analitzantleslàminesialtrematerialescritdelDr.Tarradelldurantlessevescampanyes.Per aquesta taula i per a les respectives taules de les fases següents,malgrat queendeterminatscasosaquestadescripciópodriaarribardiscriminarindividus(NMI)derestes(NR),s’hacregutoportúmantenir el NR com a referència, per evitar caure en interpretacions errònies. També s’ha cregutoportú, permantenir la coherènciadel present treball, actualitzar i adaptar la seva taxonomia. Enaquestsentits’haoptatpertransposarelnomoriginaldeCerastodermaedule,Glycymerisviolascenso Patella aspera, per citar tres exemples, a Cerastoderma spp., Glycymeris spp. o Patella spp.respectivament.

T1 T5 T67 T68 T83

Bivalves NR NR NR NR NRAcanthocardiatuberculata 2

Arcanoae 2 1

Cerastodermaspp. 2 2 Glycymerisspp. 1 5 7

Mactraspp. 1 Spondylusgaederopus 2 2 3

Indeterminat 3

TOTAL - 8 11 8 6Gasteròpodes NR NR NR NR NR

Patellaspp. 1 9 2 10Phorcusturbinatus 1

9Objected’osdebòvid(Bostaurus),concretamentdelcòndildelfèmur,treballatdeformamésomenyscònica(querecordauntapdesuro),típicdelsenterramentsdel’EdatdelFerroa lesGimnèsies.SegonsHernández-Gasch (1997) aquesta terminologia ha gaudit d’un notable èxit en la bibliografia arqueològica des de queColominas(1915-1920)eldescriguéil’identificàcomamaterialarqueològic.Lasevafuncionalitatencaranoésdel totclara,però les interpretacionsmésacceptadessón lesque lesconfereixenuncaràcter simbòlic-ritual(Hernández-Gasch1997;Balaguer,2005).


151

Stramonitahaemastoma 1 Vermetidae 1

Indeterminat 1 2

TOTAL 1 2 10 3 12Mol·luscindeterminat - NR - - NR

TOTAL 21 20Taula6.25:NRdelesdiferentsespèciesdemalacofaunadurantlafaseSRI

6.3.2.2 Discussió

Tal com ja s’ha exposat anteriorment, la informació aquí mostrada ha sigut extreta del Catàleg iInventaris de la necròpolis (Tarradell & Hernández-Gasch, 1998), per la qual cosa no s’ha poguttreballar amb les seves restes. Pareix que tan sols la T1 presenta un element (Vermetidae,possiblement Vermetus triquetrus), metre que les altres tombes presenten una importantrepresentaciódemol·luscsmarins,especialmentlaT5(amb31restes)ilaT83(amb40).TantenlesT5,T67iT83esdescriuenbivalves(Cerastodermaspp.enlaT5,un“ostreum”[sic,possiblementS.gaederopus]enlaT67,itresconquillessenseidentificarenlaT83)ambelnatisperforat,amblaqualcosa es podria interpretar com a un ús ornamental (Barge, 1982; Taborin, 1993b; Pascual, 1998;Micheli,2004;Borrello&Dalmeri,2004;Álvarez,2006;2011;Borrello&Micheli,2011).

6.3.3 SRII(s.VI–VAC)

Tot i que la necròpolis segueix sent de prestigi, en aquesta fase sembla que s’obre cap a unaprogressivageneralitzaciódel’accésalanecròpolis,respectedelsexeil’edatdelsindividusenterrats(tretdelsindividusinfantils,moltpocrepresentats).Aquestaobertura,noveacompanyadaperunadavalladatècnicaenlaconstrucciódelestombesnienelnombred’objectesd’acompanyament,quefins itotaugmenta(Hernández-Gaschetal.,2005).Detotamanera,síques’observala introducciódenovesformes,especialmentlesmicronavetesolesovalades(Hernández-Gasch,1998)otambéunaltre tipus d’estructura recentment descrita: les tombes de planta circular-oval semisoterrades-exemptes,sovintambfossasimple,queocupenunampliespaidelsectordetramuntana(nord)delanecròpolis,aixícomduesconstruccionsinsòlites:unaossera(E129)iunafosasimpledelimitadaperpedres (T130), aquestadarreraambclarsparal·lelspropersen les fossesd’inhumacióde l’exteriordelsCerclesdelanecròpolisdel’IllotdesPorros(Hernández-Gaschetal.,2017).6.3.3.1 Cronologia,distribucióiespècies

Duranttoteslescampanyes2012-2016s’excavarenunasèriedesectorsienaquestsespoguerendetectar noves tombes i estructures. (Figura 6.19). Les datacions radiocarbòniques i les relacionsestratigràfiqueslessituenafinalsdelsegleVI–segleVAC,incloent-hil’espaidelssectorsexcavats.Pera laconfeccióde laTaula6.25comper l’anàliside lesrestesmalacològiques,s’hanagrupat lesunitats estratigràfiquesper estructures o, quanes tracta d’exteriors de sepultures, per sectors. Lainformació per confeccionar la següent imatge i taula (Taula 6.26) s’ha extret dels respectiusinformes de campanya (Hernández-Gasch et al., inèdit-e; inèdit-f; inèdit-g; inèdit-h; inèdit-i) i delCatàlegiInventarisdelanecròpolis(Tarradell&Hernández-Gasch,1998).


152

Figura 6.19: Estructures i sectors associats a la fase SR II. Amb el color més viu i el número de tomba (oestructura)lesqueesdetectàpresènciademalacofaunamarina.

T124UE1316 Sediment que envoltava la inhumació (UE 1317) delimitant l’espai d’un possible “farcell

mortuori”.T125UE1213 Sediment que cobreix directament la inhumació (UE 1222) i que s’estén per la totalitat de

l’interiordelatomba.UE1234 Sedimentsituatpersotadeladitainhumació(UE1222).T126UE1230 Sedimentdereblimentdelafosa(UE1241).T127UE1223 Sedimentquecobrialainhumació(UE1233).E129UE1402 Sediment que contenia algunes pedres i abundantmaterial osteològic humàmolt fragmentat i

dispers.Interpretatcomalrebleconstructiuoriginaliinalterat,situatentrelacoberta(UE1629)ielparamentquerepresentalacorona(UE1628).

UE1634 Estratadossatal’anterioriqueenvoltavalesllosesenvertical, juntamentalesmateixesllosesid’altresblocsrelativamentcol·locats.S’hainterpretatcomallímitestructuraldel’osseraenelseudarrermoment d’ús, després de la reforma que constitueix la col·locació de les dites lloses envertical.

UE1423 Estratqueconteniapedresiossoshumans,estrobavadescansantperlapartdel’Oestdamuntlarocadebase(UE1000)is’adossaalabasedelparamentinterndel’estructura.

T130UE1420 Sedimentdel’interiordelatombaiadossatalesfalquesdelasepultura,elqualcobrialesrestes

moltdegradesd’unainhumacióenconnexióanatòmica(UE1421).T132UE1503=UE1429=UE1430

Estratcomençataexcavarl’any2014,dinsdelqualapareixenossoshumansdislocatsifragmentsdeceràmicaamà,quepertanyenaunaollade tipuspitoidepràcticamentsencera (DA15/23-3-231),així coma labased’unaaltraolla (DA15/23-3-232).El conjuntceràmics’interpretacomaurnad’inhumacióinfantilamblasevatapadora.

UE1516 Sedimentrebliaunafossaovorectangular(UE1517)practicadasobrelarocabase,acompanyadadevèrtebrescaudalsdebòvid,sensecapaltrematerialarqueològic.


153

T133UE1522 Primer sediment pròpiament de l’interior de la tomba, que cobria 2 inhumacions (UE 1523 i

UE1524).UE1525 Sedimentpersotadelesinhumacionsanteriorsidelpossibleenllosat(UE1527),amodedereble

constructiu.UE1604 Sedimentsituatsotalacobertaoriginal(UE1606),alabandaoest,amodederebleconstructiu.UE1617 Sediment de rebliment de la inhumació (UE 1622) i que contenia també alguns petits ossos

dislocats.UE1618 Sediment sota de l’anterior delimitant l’espai d’un possible “farcell mortuori”, cobrint la fosa

d’inhumació(UE1619).T134UE1644 Sedimentdereblimentdelafosasituadacapalapartmitjanadelatomba(UE1643).UE1642 Sedimentquerebliaparcialmentlafosasituadaalvessantnord(UE1641).UE1645 Sediment de rebliment l’extrem sud-est de la fosa anterior i que sobresortia lleugerament del

retallcobrintlarocabase(UE1000).T135UE1621 Sedimentinterpretatcomalrebleconstructiuoriginaliinalterat,situatentrelacoberta(UE1629)

ielparamentquerepresentalacorona(UE1628).UE1627 Sedimentquerebleixl’espaientrelesfiladesdelacorona(UE1628).UE1630 Estratd’anivellamentpersostenirlacoberta(UE1629).UE1632 Sediment situat dins la fossa d’inhumació (UE 1631) a mode de rebliment, però que contenia

resteshumanesdesarticuladesperprocessospostdeposicionalsicobrialainhumació(UE1633).SectorT46-47UE1216 Estratsotadelsuperficialques’esténpertotelsectoriquecobrialainhumació(UE1221)dela

T126.SectorT47-87UE1324 Estrat que se’l va considerar igual que la UE 1216, i que contenia algunes restes humanes

inconnexes.UE1326 Estratsotadel’anterioriinterpretatcomaproductedel’arrasamentdel’E129iT130.UE1333 Estratsubjacentdel’anteriorialvessantsuddelsector.SectorT72-80UE1236 Estratqueocupatotelsector.PodriaserelmateixquelaUE1204,perònohihacontinuïtatentre

ambduesunitatsestratigràfiques.SectorT83-85iSectorT83-84UE1204 Estratqueocupatotelprimersector i lapartorientaldelsegon.Podriaserelmateixque laUE

1236,perònohihacontinuïtatentreambduesUE.UE1208 Estratsotadel’anterior(enambdóssectors).Semblaserunnivellnaturald’aportacióeòlica.SectorT104–OestUE1212 Primerestratarqueològicsotalaterreraexistent.SectorNord-OestUE1310 EstrattallatperlaconstrucciódelaT128iques’adossaalaT112.UE1336 Estratques’esténpertotelsondeigestratigràficrealitzat.SectorT51-106+SectorT60-Nord/T106-114UE1609 Estratarenósinetsituatenelnivellinferiorjustpersobreelnivellnatural(UE100)10.

10EnaquestsectorestrobàunaconquilladeB.barbataenlaUE100.LaUE100perdefiniciónopotcontenirmaterials, ja que es tracta de la degradació del marès de base (UE 1000), a no ser que ho faci de formaintrusiva.L’explicaciómésversemblantésqueaquestaconquillahadepertànyeralnivellsuperior (UE1609)perlaqualcosas’haassimilataditaunitatestratigràfica.


154

T4- (Sensereferènciadenivell)T20Nivell1 Nivell situat a partir dels 90 cm de profunditat, s’hi descrigué alguns fragments d’ossos molt

destruïts.T21- (Sensereferènciadenivell)T23Nivell5 Sedimentsituatdinsdelafosasud,persotad’uncranihumà.T30- (Sensereferènciadenivell)T34Nivell5 Nivelldel’interiordelafossanord,aparegueren3taps,unclaudebronzeidiversosfragmentsdel

quepareixienganivetsdeferro.T36Nivell2 Nivell sota el superficial,molt barrejat, possiblement a causa d’un espoli antic amb elmaterial

arqueològicendesordre(restesdefinsa6inhumacions,4taps,2espiralsidiversosfragmentsdepunxonsdeferro,fragmentsdecollardebronzeifragmentsdeceràmicaindígena).

T37- (Sensereferènciadenivell)T39- (Sensereferènciadenivell)T40Nivell3 Nivelldel’interiordelafossasud-oest,apareguerennombrososfragmentsdeceràmicaindígenaT42- (Sensereferènciadenivell)T43Nivell4 Nivell per sota les inhumacions, aparegueren alguns fragments de ceràmica indígena i un

fragmentd’unobjectedeferro.T44- (Sensereferènciadenivell)T45Nivell2 Nivell sota el superficial,molt barrejat, possiblement a causa d’un espoli antic amb elmaterial

arqueològicendesordre.T46Nivell2 Nivell inferiorde la tomba,onhi reposavauna inhumacióenposició fetal. Les conquilles foren

trobadesengarbellarelsedimentdelfons.T54- (Sensereferènciadenivell)T58- (Sensereferènciadenivell)T69Nivell2 Nivellinferiordelatomba,apareguerenfragmentsd’objectesdeferroibronze,2tapsifragments

deceràmica.T74“Nivell1” [Sic].Nivelld’arenabarrejat,senseresteshumanes.“Nivell4” [Sic].Nivell inferiorde la tomba,apareguerendiversosossoshumans,2 fragmentsd’espiralsde

ferroi1discdebronze(tintinabulum).


155

Nivell6 Nivelldel’interiordelafossasud,apareguerendiversosfragmentsdecadenadebronze.T76- (Sensereferènciadenivell)T77Nivell3 Nivell inferior de la tomba, en el seu vessant nord-est hi ha evidències de foc, separades

d’aquestesevidènciesestrobarenmandíbulesdesuids,1bauladebronze i1tap.Enelvessantsud-est,atocardelmur,s’excavàunainhumaciócompletaenposiciófetal.

Taula6.26:UE/NivellsambmalacofaunamarinaassociadesalafaseSRII

Les restesdemalacofaunaanalitzadesprovenende les campanyesdel2012al 2016, amésde lesdescritespelDr.NadalenlescampanyesdelDr.Tarradell.EnlaTaula6.27esmostrenelnombrederestes (NR) i elnombremínimd’individus (NMI), solspera les tombesexcavades recentment,peragrupaciód’estructures.

Tombes Sectors Tombes(Tarradell)

Bivalves NR NMI NR NMI NRAcanthocardiatuberculata 1 1 6

Arcanoae 8 7 1 1 3

Barbatiabarbata 10 7 1 1 Carditacalyculata 3 3

Cerastodermaspp. 1 1 Ctenadecussata 1 1 1 1

Glycymerisspp. 1 1 1 1 28

Irusirus 7 6 1 1 Keliasuborbicularis 2 2

Limariahians 4 3 Lithophagalithophaga 2 2

Mactraspp. 2 2 1Mytilusspp. 1 1

Petricolalithophaga 4 3

Spondylusgaederopus 1 1 3 3 6Indeterminat 4 4 1 1 6

TOTAL 52 45 9 9 51Gasteròpodes NR NMI NR NMI NR

Cerithiumvulgatum 8 8 3 3 1

Columbellarustica 23 21 Conusventricosus 5 5 1

Fissurellaspp. 1 1 Haliotistuberculata 1 1

Hexaplextrunculus 1Lurialurida 1

Melarhapheneritoides 3 3

Mitrellaspp. 1 1 Patellacaerulea 34 25 12 11

Patellarustica 13 13 9 7


156

Patellaulyssiponensis 3 3 3 3 Patellaspp. 21

Phorcusarticulatus 6 6 1 1

Phorcusturbinatus 4 3 6 6 Stramonitahaemastoma 2 1 1 1 7

Vermetidae 6 6 4 4 Indeterminat 7

TOTAL 110 97 39 36 38

Mol·luscindeterminat - - - - NR TOTAL 22

Taula6.27:NRiNMIdelesdiferentsespèciesdemalacofaunadurantlafaseSRII

Totiquedeformamoltparcial,gràciesalesseccionsiplanimetriesoriginals,facilitadesperundelscodirectors(elDr.JordiHernández-Gasch),aixícomperlasevadescripciódetalladaenelsinformesde campanya s’ha pogut calcular o inferir el volum de determinades unitats estratigràfiquesd’algunesestructuresfuneràries,igràciesaaquestpodercalcular(oinferir)ladensitatderestes(DR)o ladensitatmínimad’individus (DMI).Detotamaneraaquestess’handeprendreamb l’oportunacautela.

UE m3 NR/NMI DR-Biv. DR-Gast. DR-Tot. DMI-Biv. DMI-Gast. DMI-Tot.

1216(T124) 0,0389 2 51,48 - 51,48 51,48 - 51,481213(T125) 0,2905 14/13 30,98 17,21 48,19 30,98 13,77 44,75

1234(T125) 0,0676 1 - 14,80 14,80 - 14,80 14,80161911(T133) 0,3156 24/17 60,20 15,84 76,04 38,02 15,84 53,86

1642(T134) 0,0392 7 102,01 76,51 178,52 102,01 76,51 178,521644(T134) 0,0067 1 - 149,15 149,15 - 149,15 149,15

1621(T135) 0,2187 12 - 54,86 54,86 - 54,86 54,86

1632(T135) 0,0195 28/23 1280 154,6 1434,6 1024 154,6 1177,6Taula6.28:DRiDMId’algunesdelesunitatsestratigràfiquesdelafaseSRII

6.3.3.2 Tafonomia

PeralesrestesdelescampanyesdelDr.Tarradell,noesrealitzàunprofundestuditafonòmic.ElDr.Nadaltansolsprecisàalgunesperforacions,perlaqualcosaenaquestapartattansolss’analitzenlesconquilles procedents de les campanyes del 2012-2016. En aquestes, el seu estat de conservaciódivergeixdemaneraevidentdepenentde lesestructuresosectors.Aixípera les tombes124,125126, 127, 130 i els sectors T104-Oest i T51-106 + sector T60-Nord / T106-114 les conquillespresentavenunrelatiubonestatdeconservació,metrequelestombes132,133ielsectornord-oestpresentavenunmalestatdeconservació.Perlasevabanda,l’estructura129,lestombes134,135iels sectors T83-85, T72-80, T42-47 i 47-87mostraven un estat de conservació dispar, amb algunselementsenmoltmalestatdeconservaciómetrequeend’altresésproubona.Detotamanera,ala

11LesUE1617i1618forendescritesdinsdelafosaUE1619.Noesdisposad’unaseccióperaquestesunitatsestratigràfiques,peròsíquese’ndescriulafosa,perlaqualcosaesposenjuntes.LafosaUE1619mesura1,67mdelongitud,per0,90md’ampladai0,84mdeprofunditat,peròestavabuidaen¾parts,(Hernández-Gaschetal.,inèdit-i:18)amblaqualcosatansolsesconsideraenaquestcàlculel25%delasevacapacitat.


157

tomba135abundavenlesquepresentavenunbonestatdeconservació.Enlasegüenttaula(Taula6.29), esmostren les categories i l’Índex de Fragmentació, així com a una valoració del seu estatgeneralperambdóscontextos.S’hadetenirencomptequeen4ocasionsunfragmentpresentavaconnexió anatòmica amb una altra resta (L. hians en la T133, P. caerulea en el sector T51-106 +sector T60-Nord / T106-114 i P. rutica amb 2 fragments en el sectorT47-87) i les 2 valves de P.litophagadelsectorT104–Oest,erendelmateixindividu.S’hanobservatfinsa14conquilles(1A.noae,1C.vultagumi2P.caeruleaenlaT133,1C.rustica,1P.caeruleai1P.rusticaenlaT125,2P.caeruleaenlaT135,1P.rusticaenlaT124i1mésenlaE129,1S.gaederopusenelsectorT83-85i1P.caeruleaenelsectorT72-80i1mésenelsectorT104–Oest)ambevidènciesd’abrasiónatural(ABRA1)i1conquilla(C.ventricosus,enlaT133)ambabrasiónaturalmoltpronunciada(ABRA2).

Tombes SectorsBiv. Gast. Total Biv. Gast. Total

CS 23 34 57 2 13 15CT 7 22 29 2 12 14CMT 6 6 12 3 1 4FRAG 16 48 64 2 13 15 ÍF 0,58 0,51 0,53 0,44 0,64 0,60 DES1 3 5 8 0 5 2DES2 21 48 69 5 17 22DES3 27 41 63 2 13 15DES4 0 5 5 1 2 3ABRA1 1 10 11 1 2 3ABRA2 0 1 1 0 0 0

Taula6.29:CategoriesiÍndexdeFragmentacióiEstatgeneral,perclassesenelscontextosdelafaseSRII

Són relativament freqüents les conquilles o restes ambevidènciesdebioalteracions, especialmentlestrobadesenelssectors,ambun52,1%,respecteal30,2%delestombes,iambunmajornombreels gasteròpodesqueels bivalves, comespotobservar en la Taula6.30. Pel que fa a lapresènciad’epibionts,sen’hanobservatfinsa22restes,majoritàriamentenlacaraexterna(17).Tansolsdes’ha observat 5 restes de FOR1, totes elles dins els cotextos funeraris (sobreA. noae en la T124,sobre B. barbata en la T133, sobre 2 P. caerulea i sobre Ph. turbinatus en la T135). Pel que fa aincrustacions sobre les conquilles, se n’han observat fins a 61 casos especialment en les restesprovinentsdelestombes.

Tombes SectorsBiv. Gast. Total Biv. Gast. Total

ALT1 6 33 39 1 13 14ALT2 2 7 9 1 8 9ALT3 0 1 1 2 0 2ΣALT 8 41 49 4 21 25 EPI 6 5 11 2 5 6INT 0 1 1 1 0 1EPNT 0 7 7 0 5 5


158

ΣEPI 6 13 19 2 10 12FOR1 2 3 5 0 0 0INC 25 26 51 1 9 10

Taula6.30:Alteracions,epibiontsiforatsnaturals,perclassesenelscontextosdelafaseSRII

Nos’hanobservatgairesevidènciesclaresdelautilitzaciódelfocodetractamentstèrmicssobreelsmol·luscs,tansolss’haobservat1alteraciódelaconquilla,juntamentaunennegrimentgeneral,d’1exemplar de C. rustica i una taca ennegrida, possiblement per transferència per contacte ambcarbonssobre1conquilladeC.ventricosus,peraltrabandamoltafectadaperorganismesepibionts.Pel que fa a restes amb forats no naturals se n’han observat 6 casos (P. litophagaen la T134,C.vulgatum,C.rusticaiVermetidaeenlaT133,PrusticaenlaT124iC.vulgatumenelsectorT51-106+sectorT60-Nord/T106-114),encaraquetansolsespodrienconsiderarperaunúsornamental,perles vores del forat arrodonides, els 2 exemplars de C. vulgatum i el de C. rustica, així com,possiblement, també P rustica. Finalment cal destacar la presència de taques negroses en unaconquillad’A.noaeenlaT124,relacionadesseguramentalcontacteolapresènciadetigesdeferroobservadesenladitatombaiinterpretadescomafermallsdelespossiblesmortalles.

6.3.3.3 Biometria

No es poden presentar gran part de les dades biomètriques durant aquesta fase, ja que la pocapresènciadelesespèciesobjectiuperaquestapartatdificultavaoimpossibilitavaelseutractamentestadístic.EnlaTaula6.31tansolsespresentenlesmitjanes(𝑥)ilesdesviacionsestàndards(σ),aixícomelvolummitjàcalculatperaP.rusticaiPh.turbinatus,tenintencomptequealgunsdelsvalors(AiVOL,enelcasdeP.rusticaiL1,L2iVOL,enPh.turbinatus)provenendelgrupβdedades.

Patellarustica

(9·7) L1(mm) L2(mm) L3(mm) D1(mm) D2(mm) A(mm)VOL(mm3)

Tombes𝑥 23,31 8,86 15,10 18,87 18,75 9,04 1.023σ 6,55 2,33 4,62 4,89 5,25 2,06 624

Sectors𝑥 32,68 12,41 20,28 26,14 28,24 14,49 3.944σ 6,71 2,57 4,62 5,25 5,03 2,62 2.048

Phorcusturbinatus

(3·5) L1(mm) L2(mm) D1(mm) D2(mm)VOL(mm3)

Tombes𝑥 25,05 16,80 23,24 20,90 2.139σ 0,86 0,13 1,25 1,03 204

Sectors𝑥 25,03 16,40 22,98 21,13 2.118σ 2,47 1,56 1,74 1,61 550

Taula6.31:Mitjanes,desviacionsestàndardsivolumsdeP.rusticaiPh.turbinatusenlafaseSRII

EnlaFigura6.20esrepresental’agrupacióencolumnesohistogrames(Barceló,2007)delalongitud(L1)o l’amplada(D1),amésd’unasèriedeparàmetresestadístics.Amés,perreforçarelpossiblediscursd’aquestaespècie,s’hacregutoportúintroduirlesdadesdeP.caerulea,espècienormalmentnotingudaencompteenl’anàlisibiomètricperlasevavariabilitatfenotípica(Bosch&Moreno,1986;Cretellaetal., 1990;Mauro etal.,2003).Nos’havolgut representar lesdadesdePh. turbinatus acausa de la poca presència en les tombes, que desvirtuava dita representació. Per al disseny del


159

númeroiampladadelshistogramess’hatingutencomptetotes lesdadesexistentsdel’espècieenqüestiódeljacimentis’hanmantingutlesproporcionsenelnombrederestesdelamateixaespècie,perfacilitarlasevacomparació.

Figura6.20:Longitud(L1)delesconquillesdeP.rusticaiPcaeruleaenelscontextosdelafaseSRII

6.3.3.4 Discussió

Tots els estrats trobats en els sectors (de la mateixa manera que els mateixos sectors) s’haninterpretat en relació a la construcció,manteniment i ús de la necròpolis. La discussió sobre unspossiblesespaisdecirculacióperalafreqüentaciódelanecròpolisolarealitzaciódesepelisiritualsfou tractada en la tesi doctoral d’Hernández-Gash (1998:36). Si aquests foren planificats en algunmoment, actualment es troben desfigurats, ja que molts d’aquests suposats espais de circulacióforencegatsperlaconstrucciódenovessepultures,enadossar-seatombesprecedents.EnaquestsentitHernández-Gash(1998)explicaqueenelbastimentdenoussepulcresvendriaregit,mésqueper qüestions d’espai, per altres circumstàncies o vinculacions, tal volta familiars. Totes aquestescircumstànciesreforcenelsentitd’analitzarlestroballesd’aquestsdoscontextosperseparat.

Comparant el nombre de restes (NR) del conjunt de les espècies amb el test de Kruskall –Wallis(1952), tant dels contextos funeraris (tombes) com el dels sectors, no s’observen diferènciessignificatives. Tampoc se n’observen si es comparen (els dos grups anteriorment citats) amb lesdades (NR) procedents de Nadal (1998). Si es comparen les categories de fragmentació i dedescripcióde l’estatgeneralde lesconquillesentreelsdiferentscontextos, comentreclassesdinsd’aquests mateixos, novament tampoc s’observen diferències significatives, la qual cosa es tornafàcilmentobservablequanescomparenelsseuspercentatges(perponderarladiferènciaderestes,especialmentpelsbivalvestrobatsenelsdiferentsespais).


160

On pareix que sí que hi ha diferències significatives és en la presència de conquilles ambincrustacions. Així, dins de les tombes s’han observat un total de 51 restes (25 bivalves i 26gasteròpodes),mentre que dins els sectors se n’han observat un total de 10 restes (1 bivalve i 9gasteròpodes),elquesuposaun34,7%de les restesde les tombes iun21,7%de lesdels sectors.Aquesta diferència és encaramés evident quan es comparen, tan sols els bivalves.Un 53,2%delsbivalvesenelscontextosfunerarispresentenincrustacionsperun12,5%delssectors.Unapossibleexplicació d’aquestes diferències sigui causada pels canvis fisicoquímics de l’entorn de les resteshumanesendescomposició.

Atenentallòques’hacitatanteriorment,queelsestratsdelssectorss’interpretencomanivellsdecirculacióodeconstrucciódelanecròpolis,partdelesrestesmalacològiquespodenderivar-sed’unasimpleaportaciónaturaloeòlica(Mir-Gual,2014;Ponsetal.,2017).Unaaltrapart,encanvi,podriaser causada per una aportació humana, ja que algunes espècies presenten un evident interèsalimentari i podrien ser fruit d’un consumdirecte (sensepreparació tèrmica) i rebuigde la closca.Amb tot, també cal destacar la presència d’una conquilla de C. vulgatum en el sector T51-106 +sectorT60-Nord/T106-114ambpossiblesevidènciesd’unúsornamental.

En les tombes també és possible que la presència d’alguns elements, per la seva mida reduïda,profunds desgasts o abrasions, així com per la presència demarques d’epibionts en la seva carainterna, siguiaparentment involuntària iquehaginestataportats juntamentambel sedimentquereblia o igualava l’espai on es col·locarien els cossos inhumats. De fet, com es pot observar en laFigura 6.20 hi ha un important nombre de conquilles petites, respecte als sectors / nivells decirculació i construcció. En altres casos, en canvi, la seva presència pareix més plausible unaintervenció humana, especialment per les qualitats alimentàries dels mol·luscs, amb midesaparentmentmésaptesoméssusceptiblesperserconsumides,aixícomperunavinculacióausosornamentalsorituals.Enaquestsentitcalassenyalar lapresènciad’unexemplardeP.rusticaambunforatirregularenlaT124oelsexemplarsdeC.vulgatumiC.rusticaenlaT133quefapensarambla sevautilització comaornamentpersonal (Barge, 1982; Taborin, 1993b; Borrello, 2004;Micheli,2004;Borrello&Dalmeri,2004;Álvarez,2006;2008;Oliva,2015).Tambéésnecessaridestacar,enprimerlloc,laconquilla(A.noae)trobadaenelsedimentquereblialafossasud(UE1517)delaT132juntament amb 2 vèrtebres caudals de bòvid sumat al fet d’haver-se trobat un fragment d’os desacre (també de bòvid) en el sediment de la fossa veïna. Aquestes restes podrien ser que fossinresultatsdepràctiques cerimonials sense focoundipòsit voluntari (possiblement ritual) de restesfaunístiques,vinculadesalatombaqueesvabastiracontinuació.Ensegonlloc,calassenyalarqueenlaT135s’observaunelement(C.rustica)ambunpossibleunaalteraciótèrmica,talvoltaproduïdaenunritualfunerariodeconsumritualocomensalitat(Dietler1999;2001;Sørensen,2000;Dietler&Hayden,2001;Bray,2003;Parker2003)coms’hadescritenelsmateixosàmbits,gràciesarestesdefaunavertebrada(Hernández-Gasch,1997;Hernández-Gasch&Ramis,2010).

Pelquefaalespossiblesdiscussionssobreladensitatdelesrestes(Bernáldez-Sánchezetal.,2014),el reduït nombre d’unitats estratigràfiques on s’ha aconseguit inferir el seu volum, amb laconseqüentmancad’informacióperagranpartdelesestructuresodelssectors,tansolspermetunasimple aproximació, sense poder anar molt més enllà en la seva interpretació. En aquest sentit,pareixqueladensitatnosiguimoltelevadaenlamajoriadelsespaisanalitzats(enel68%d’aquestsnosesuperen les80restes/m3), tot iquehihaespaison lasevapresènciaésmoltmés important


161

comels2espaisdelaT134estrobenentreles200i300conquilles/m3ilaUE1632delaT235superaelmilenar(possiblementperquècombinilamajorpresènciademalacofaunaambunadelesunitatsestratigràfiquesambelmenorvoluminferit).

A lesmostresanalitzadespelDr.Nadal (provinentsde lesexcavacionsdelDr.Tarradell) tansolsestractad’unapresènciatestimonial,amb1o2conquillesdescrites,enmoltestombes(T20,T21,T23,T30,T34,T36,T37,T43,T44,T45,T46,T69iT76).Detotamanera,enlaT77sen’hidescriuen6,enlaT47conquillesmésunfragmentdelacloscainternadeSepiaspp.,enlaT429conquilles,enlaT4014 conquilles o en la T74 fins a 49 conquilles.Noesprecisa, el “nivell” enquè foren trobades lesrestesdemol·luscsenlestombesT4,T21,T32,T37,T39,T42,T44,T54,T58iT74,aixímateixtampocprecisa, en la T74, la pertinença de les restes a quin dels tres nivells que descriuen Tarradell &Hernández-Gasch (1998), amb la qual cosa és difícil poder anar més enllà amb la possibleinterpretació.EnlestombesT36iT45,elseumaterialapareguébarrejat,acausad’unpossibleespoli,amb laqualcosa la interpretacióde lesresteséscomplicada.En lestombesrestants, lesrestesdemalacofauna es troben relacionades (T20, T23, T46 i possiblement la T43) amb el sediment queenvoltalainhumació,obérelacionades(T34,T43,T69iT77)ambaltresrestesquel’acompanyaven(ceràmica,objectesmetàl·lics,faunavertebradaotaps),amblaqualcosapodrienhaverformatpartdels rituals funeraris, tal com s’ha exposat anteriorment. Així mateix, el Dr. Nadal, tot i que noidentificataxonòmicament22deles61restespresents,síquedescriualgunsbivalves(especialmentGlymymerisspp.)ambelnatisperforat (T30,42,T74 iT76),amb laqualcosaespodria interpretarperunúsornamental(Jordá,1982;Barge,1982;Moreno,1994;Pascual,1998;Micheli,2004;Álvarez,2006;Borrell&Estrada,2009;Avenzuela&Álvarez-Fernández,2012;Oliva,2015;Luján,2016)ofinsi tot un fragment dePatella spp. en formad’anella (T34), que alguns autors tambého relacionenambaquestús(Pascual,1998;Micheli,2004;Álvarez,2006;Díaz,2008;Luján,2016).

6.3.4 SRIII(s.IV–IAC/IDC)

Aquestafasesuposalautilitzaciódelacremaciócomaritualfunerari,aixícomuncertcanvienlescaracterístiquesconstructives,pernormageneralmenysmonumentals i, fins i tot,unaconstrucciómenysacurada.Encanvi,pareixqueesmantenenelselementsquedenotenuncertestatussocial,enespecialelsmetalls,(Hernández-Gaschetal.,2005)mantenint-seencaracomunespaifunerarideprestigi. Les tombes són de planta rectangular, adossant-se entre si en tres rengleres, ocupant elsectordexaloc(sud-est)delanecròpolis(Figura6.21).


Durant la campanya de 2014 es tornaren a excavar algunes tombes de les intervencions del Dr.Tarradell. Els materials arqueològics les situen de cronologia posterior al s. IV AC. Tal com s’haproceditenelpuntanterior,pera la confeccióde laTaula6.32, així comen l’anàlisi de les restesmalacològiques, s’han agrupat les unitats estratigràfiques per estructures o sectors. La informacióperconfeccionarlasegüenttaulas’haextretdelrespectiuinformedecampanya(Hernández-Gaschetal.,inèdit-g)idelCatàlegiInventarisdelaNecròpolis(Tarradell&Hernández-Gasch,1998).

T14UE1414 Estratanterioralaconstrucciódeditatomba(aixícomdelaT10iT15).


162

T15UE1409 Estratadossatalmursud-estdeditatomba,afectatperl’excavaciódeTarradell.Sector10–95UE1403 EstratanterioralaconstrucciódelaT10.UE1404 Estratsotadel’anterioritambéanterioralaconstrucciódelaT10.T14- (Sensereferènciadenivell)T16- (Sensereferènciadenivell)T24- (Sensereferènciadenivell)T26- (Sensereferènciadenivell)T27- (Sensereferènciadenivell)T95- (Sensereferènciadenivell)T96- (Sensereferènciadenivell)T99- (Sensereferènciadenivell)T100- (Sensereferènciadenivell)

Taula6.32:UE/NivellsambmalacofaunamarinaassociadesalafaseSRIII

Figura 6.21: Estructures associades a la fase SR III. Amb el colormés viu i el número de tomba les que esdetectàpresènciademalacofaunamarina.

Aixídoncs, lesrestesdemalacofaunaanalitzadesprovenende lacampanyadel2014,amésde lesdescritespelDr.Nadalprocedents les campanyesdelDr. Tarradell. En laTaula6.33esmostrenelnombre de restes i el nombremínim d’individus (tan sols per a les tombes i el sector excavadesrecentment).Tambés’haagrupatlainformaciódelestombesexcavadespelDr.Tarradell.


163

T14 T15 SectorSE Tombes(Tarradell)Bivalves NR NMI NR NMI NR NMI NR

Cerastodermaspp. 3 1 1 1 1

Glycymerisspp. 1 1 2Spondylusgaederopus 1 1 2

Indeterminat 1 TOTAL 4 2 1 1 1 1 6

Gasteròpodes NR NMI NR NMI NR NMI NRColumbellarustica 1

Patellacaerulea 3 2

Patellarustica 3 1 Patellaspp. 9

Phorcusarticulatus 3 1 2 2 Phorcusturbinatus 3 2 3 3

Phorcusspp. 1

Stramonitahaemastoma 1 1 1Indeterminat 2

TOTAL 13 7 5 5 14Mol·luscindeterminat - - - - - - NR

TOTAL 4Taula6.33:NRiNMIdelesdiferentsespèciesdemalacofaunadurantlafaseSRIII

6.3.4.2 Tafonomia

Totpareixindicarquel’únicsedimentexcavatd’ambduestombesqueespuguinrelacionarambl’úsfuneraridel’estructuraéslaUE1409delaT15.ElsedimentdelaT14ésanterioralaconstrucciódeT15ialmursud-oestdelaT14(Hernández-Gaschetal., inèdit-g),amblaqualcosaésversemblantinterpretar-locomaunnivelldeconstruccióocirculaciód’aquestsectordelanecròpoliso,finsitot,anterior,perlaqualcosapotserassimilatalmateixsectorSE(queenglobalaT15,T14,T10iT95).Ditestrat de la T15 tan sols s’ha observat una resta, un exemplar (CT) de Cerastoderma spp. quepresentava un relatiu mal estat de conservació (DES3) amb evidències de bioalteracions (ALT1) iincrustacions. Pel que fa a la T14, es pot dir que les conquilles tenen un relatiu bon estat deconservació,totiquen’hihaquepresentenproblemesevidentsdeconservació(Taula6.34).

SectorSE+T14Biv. Gast. Total

CS 1 3 4CT 0 4 4CMT 0 1 1FRAG 4 9 13 ÍF 0,20 0,41 0,36 DES1 0 2 2DES2 1 11 12DES3 3 4 7


164

DES4 0 0 0ABRA1 1 0 1ABRA2 0 0 0

Taula6.33:CategoriesiÍndexdeFragmentacióiEstatgeneral,perclassesenelsectorSE+T14(faseSRIII)

Tan sols s’han observat algunes restes (1 S. gaederopus, 1 P. caerulea i 1 Ph. turbinatus) ambevidències de bioalteracions (ALT1), així com d’altres (1 Ph. articulatus i 1 Ph. turbinatus) moltbioalterades(ALT2).Nos’haobservatcapaltreprocéstafonòmic.

6.3.4.3 Biometria

Talcoms’haexpressatenl’apartatanterior,lamajoriaderestessónfragmentsamblaqualcosanoesvarenpoderprendrelescorresponentsmesuresbiomètriques.Amés,elfetdetansolsdisposard’algunadelesespèciesenuncontext,nopermetrealitzarlesoportunescomparacions.AmbtotesmostrenelsresultatsdePh.turbinatusal’esperadepoder-loscontextualitzarmésadequadamentenl’anàlisi global del jaciment. Així doncs, en la següent taula (Taula 6.35) tan sols es presenten lesmitjanes(𝑥)ilesdesviacionsestàndards(σ),aixícomelvolummitjàcalculatPh.turbinatus,tenintencomptequealgunsdelsvalors(L1,L2iVOL)provenendelgrupβdedades.

Phorcusturbinatus(3·5) L1(mm) L2(mm) D1(mm) D2(mm) VOL(mm3)

SectorSE+T14𝑥 28,03 18,13 27,33 25,15 3.044σ 2,97 2,41 0,85 1,01 683

Taula6.35:Mitjana,desviacióestàndardivolumdePh.turbinatusenelSectorSE+T14(faseSRIII)

D’unamanerasemblant,enlaFigura6.22esrepresental’agrupacióencolumnesohistogramesdelalongitud(L1)dePh.turbinatus,amésd’unasèriedeparàmetresestadístics.

Figura6.22:Longitud(L1)dePh.turbinatusenelsectorSE+T14(faseSRIII)

6.3.4.4 Discussió

Elnombredeconquilles trobades, i especialment laúnica restaencontextos funeraris,nopermetanar més enllà d’una simple especulació, destacant-se el seu interès alimentari. Pel que fa alselementstrobatsennivellsdeconstrucció,circulacióod´ús,espodriaestablirunparal·lelismeamballòcomentatperlafaseII,ambelements(especialmentlaconquilladeS.gaederopusdelaT14pel


165

seugraud’abrasió)dipositatsdeformanaturalambaltres,possiblement,d’aportacióantròpicafruitdelseuconsumdirecte.

Pelquefaa lesmostresanalitzadespelDr.Nadal,sesegueixunpatrómoltsemblanta l’expressatdurantlafaseSRII,ambunapresènciatestimonial,amb1oduesconquillesdescrites,enlamajoriadetombes.Enlesquese’ndescriuenmés,tampocelnombreésmassaelevat(4enlaT96,5enlaT26i6enlaT95).Malauradament,tampocesprecisael“nivell”enquèforentrobadeslesrestesdemol·luscs, amb la qual cosa és difícil poder anar més enllà amb la possible interpretació, ja quetampocendescriucapambunforatquepuguiferpensarenunúsornamental.

6.3.5 INCERTA–ACTUAL

Durant lescampanyesd’excavaciódelDr.Tarradellaixícomposteriors intervencions,esgenerarenuna sèrie de terreres o fins i tot un mirador elevat. Ja durant les campanyes de finals dels 90 iprincipisdel2000esvaveurelanecessitatd’enretirarpartdelesterreresdelescampanyesantigues,fet que permeté descobrir noves estructures (Hernández-Gasch et al., 2005) i evidenciar així elpotencial que amagaven. També era clar que les terreres i el mirador dificultaven la delimitacióprecisadelanecròpolisiconstituïenunelementpertorbadorenelpaisatge.Alhora,esvaferevidentlanecessitatd’iniciarunprojectederestauraciódelestombes,elqualobligàal’excavaciód’espaisentre tombes iprovocàno tansols la recuperaciómonumentalonova informaciósobre la tècnicaconstructiva (Hernández-Gasch et al., 2005), sinó que també ha permès recuperar materialarqueològicodescobrirnoussepulcres.Eneldarrerprogramaquinquennal,s’haefectuatl’extracciódefinitivadelesterreresiunrebaixdel’esplanadad’accés(sud)ambtresobjectiusprimordials:enprimer terme, la localitzaciódenoves tombes i ladelimitaciódefinitivade lanecròpolis, en segonterme, la recuperació dematerials arqueològics que haguessin passat desapercebuts o haguessinestat rebutjatsdurant les intervencionsdelsanys seixanta i, finalment, la restituciódelpaisatgeo,comamínim,delavisióquealaSegonaEdatdelFerroesteniadelcementeri(Hernández-Gaschetal.,2017).Aquestesintervencions,comjas’hacomentatanteriorment,hanpermèsrescatarmaterialarqueològic, però de difícil, sinó impossible, assignació a una fase concreta de l’ús d’aquest espaicomanecròpolis,acausadel’origenmoderndeldipòsit.

Malauradament,noesvarecuperar(recollir)caprestademalacofaunaenelnivellsuperficial(UE1),la qual cosa no ens permet tenir un element de referència propi, tal com sí que es té dels altresjacimentsobjectedelpresenttreball(IllotdesPorrosiPuntadesPatró).Aquestfethauràdeveure’scompensat, d’alguna manera, amb la informació dels nivells superficials d’aquests dos jaciments,mésendavant(Vegeu6.6).


Aixídoncs,elsestratsquepresentenrestesdemalacofaunapodenprovenirdedosorígensdiferents:les terreres abansmencionades o bé els estrats de destrucció-remoció d’una sèrie de tombes, ons’inclou la UE 1424 que possiblement fos producte del moviment de material causat pel forttemporaldelatardorde2001iquedestruítombesdelsectordeLlevantivaimpactarfortamententotelsectordetramuntana(Hernández-Gaschetal., inèdit-g),amésd’afectartambéels jacimentsveïns de l’Illot des Porros i de la Punta des Patró, aquest primer de forma greu (Hernándezet al.


166

2005;Pigaetal.,2007;Hernández-Gasch2011b;Vicensetal.,2014).Lainformacióperconfeccionarlasegüenttaula(Taula6.36)s’haextretdelsrespectiusinformesdecampanya(Hernández-Gaschetal.,inèdit-e;inèdit-g;inèdit-i).

T14UE1412 EstratsituatalapartióentreT14iT15,quecobreixenpartl’arrasamentdelmursud-oestdeT15.T134UE1610 Estratdedestrucciódelatombairemociódelcontingut.UE1640 Estrat situat sota de l’anterior i també interpretat de destrucció de la tomba i remoció del

contingut.T135UE1607 Estratdedestrucciódelatomba.UE1612 Estratsituatentrelacoberta(UE1629)ilacorona(UE1628)pelsudiestdelatomba,afectatper

laremocióquetestimonialaUEanterior.SectorT72-80UE1215 SedimentpossiblementredipositatdurantlesexcavacionsdelDr.Tarradell.TerreraSud–EstUE1417 EstratdelaTerreradelesexcavacionsdelDr.Tarradell.SectorT104–OestUE1203 EstratdelaterreradelesexcavacionsdelDr.Tarradell.UE1207 EstratdelaterreradelesexcavacionsdelDr.Tarradell.UE1237 EstratdelaterreradelesexcavacionsdelDr.Tarradell.SectorT51-106+SectorT60-Nord/T106-114UE1424 Estratsotaelsuperficialpossiblementformatpelforttemporalde2001.

Taula6.36:UEambmalacofaunamarinaassociadesal’agrupacióIncerta–Actual

Figura6.23:Tombesisectorsons’hadetectatpresènciademalacofaunamarinaenl’agrupacióIncerta–Actual

Lesrestesdemalacofaunaanalitzadesprovenendelescampanyesdel2012,2014i2016.Comquèelnombrederestesengranpartd’aquestsespaisésreduïtiperfacilitarl’exposiciódelesdades,s’hacregutoportúagruparels sectors, les terreres i laT14,mantenintper separat lesduesestructuresambmésmaterial.


167

T134 T135 SectorsiT14Bivalves NR NMI NR NMI NR NMI

Acanthocardiatuberculata 2 2

Anomiaephippidum 2 2 Arcanoae 3 3 1 1

Barbatiabarbata 2 1 Cerastodermaspp. 1 1

Chamagryphoides 1 1 Chameleagallina 3 2

Irusirus 29 17

Mactraspp. 3 2 Mytilusspp. 2 1

Petricolalitophaga 1 1 Spondylusgaederopus 1 1 1 1Indeterminat 4 4 TOTAL 1 1 52 36 3 3Gasteròpodes NR NMI NR NMI NR NMI

Cerithiumvulgatum 2 2 5 5 1 1Columbellarustica 7 7

Conusventricosus 3 3 Hexaplextrunculus 1 1

Mitrellaspp. 1 1 1 1

Patellacaerulea 5 5 15 13 1 1Patellarustica 7 7 9 1 1

Patellaulyssiponensis 5 5 Phorcusarticulatus 5 5

Phorcusturbinatus 6 3 1 1

Stramonitahaemastoma 1 1Triviaspp. 1 1

Vermetidae 13 13 1 1 TOTAL 20 20 59 46 12 12

Taula6.37:NRiNMIdelesdiferentsespèciesdemalacofaunaenl’agrupacióIncerta–Actual

6.3.5.2 Tafonomia

Talcoms’hafetambelsapartatssobretafonomiaanteriors,espresentaelcomportamenttafonòmicdelesrestesd’aquestaagrupació,tenintencomptel’heterogeneïtatquelaintegra.

Incerta–ActualBiv. Gast. Total

CS 17 29 46CT 13 14 27CMT 13 12 25FRAG 13 36 49 ÍF 0,54 0,47 0,50


168

DES1 4 8 12DES2 20 54 74DES3 28 23 51DES4 3 3 6ABRA1 0 3 3ABRA2 1 0 1

Taula6.38:CategoriesiÍndexdeFragmentacióiEstatgeneral,perclassesenl’agrupacióIncerta–Actual

S’observenenrelativafreqüènciaconquillesorestesambevidènciesdebioalteracions,especialmenten gasteròpodes amb un 30,8%, respecte al 14% dels bivalves, la gran majoria es troben dins lacategoriaALT1(Taula6.39).Pelquefaalapresènciad’epibionts,tansolssen’hanobservat7restes,majoritàriamenten la caraexterna, i afectantenmajormesuraalsbivalves,de lamateixamaneraquemajoritàriament s’observen FOR1 en bivalves (1A. noae, 1Ch. gryphoides i 7 I. irus per 1P.caerulea).Tambéenelsbivalvess’observenunamajorproporciódepresènciad’incrustacionssobrelesconquilles.

Incerta–ActualBiv. Gast. Total

ALT1 7 19 26ALT2 1 7 8ALT3 0 2 2ΣALT 8 28 36 EPI 3 2 5INT 0 0 0EPNT 0 2 2ΣEPI 3 4 7 FOR1 9 1 10INC 26 21 47

Taula6.39:Alteracions,epibiontsiforatsnaturals,perclassesenl’agrupacióIncerta–Actual

Enaquestaagrupació,igualquelarestadeljaciment,nos’hanobservatmassaevidènciesclaresdelautilitzaciódelfocodetractamentstèrmicssobreelsmol·luscs,tansolssen’haobservat3possiblescasos, un sobre una conquilla, molt alterada, de Cerastoderma spp. (procedent de la terrera delsectorT104-O)i2exemplarsdePatella(P.caeruleaiP.rustica,procedentsdel’estratsuperiordelaT134).Aixímateix,pelquefaalesrestesambforatsnonaturals,sen’hanobservat2casos,unsobreunexemplarproubenconservatdeC.vulgatum(procedentdel’estatsuperiordelaT135)isobreunexemplaralteratdeC.ventricosus(procedentdel’estratsuperiordelaT134).

6.3.5.3 Biometria

De manera similar als apartats de biometria anteriors, en aquesta agrupació tampoc es podenrealitzar totes les anàlisis volgudes per lamanca d’exemplars de les espècies objectiu, amb tot esmostrenelsresultatsdeP.rustica,deP.ulyssiponensisidePh.articulatus(Taula6.40)presentant-selesmitjanes (𝑥) i les desviacions estàndards (σ), de lesmesures, així com el volummitjà calculat


169

d’aquestes espècies, tenint en compte que alguns dels valors de Ph. articulatus (L1, L2 i VOL)provenendelgrupβdedades.

Patellarustica(8) L1(mm) L2(mm) L3(mm) D1(mm) D2(mm) A(mm) VOL(mm3)

𝑥 26,84 10,07 16,74 21,79 23,66 11,11 2.355σ 6,89 1,93 4,81 5,45 6,20 4,24 1.633

Patellaulyssiponensis(4) L1(mm) L2(mm) L3(mm) D1(mm) D2(mm) A(mm) VOL(mm3)

𝑥 30,12 11,99 17,57 23,93 24,83 10,37 2.762σ 9,82 4,08 4,82 7,64 7,50 4,46 2.586

Phorcusturbinatus(5) L1(mm) L2(mm) D1(mm) D2(mm) VOL(mm3)

𝑥 28,73 15,48 25,59 22,73 2.455σ 3,84 8,67 2,15 3,56 1.624

Taula6.40:Mitjanes,desviacionsestàndardsivolumsd’algunesespèciesenl’agrupacióIncerta–Actual

Tal i com s’ha fet anteriorment, en la Figura 6.24 es representa l’agrupació en columnes ohistogrames de la longitud (L1) de P. rustica i Ph. turbinatus, a més d’una sèrie de paràmetresestadístics.

Figura6.24:Longitud(L1)deP.rusticaiPh.articulatusenl’agrupacióIncerta–Actual

6.3.5.4 Discussió

D’unamanera semblant a l’apartat anterior, aquests contextos demescla de cronologia incerta oactual (encara que possiblement amb elements arqueològics) no permeten anar molt més enllàd’una simple especulació. De totamanera, tot sembla indicar que es va repetint el patró generalobservatenel jaciment,ambrestespossiblementdipositadesde formanatural juntament,amb laresta de sediment arenós, amb restes amb un interès alimentari evident i que per la seva midapodriensersusceptiblesd’haver-seconsumit,simésnodeformaocasional.

Peraltrabanda,l’apariciódediversesconquillesambpossiblesevidènciesdetractamenttèrmic,aixícomde restesambunpossibleúsornamental, tenenparal·lels amb les conquilles trobadesenelscontextosfunerarisideconstruccióid’úsdelanecròpolis.


170

6.3.6 DISCUSSIONSICONCLUSIONSPERALANECRÒPOLISDESONREAL

Hernández-Gash(1998)indicaquelaconcentraciód’estructuresnoevidenciaunamancad’espaifísicpera la construccióde lanecròpolis,encaraquesíquepareixevidentunapossiblemancad’espaifunerari, per laproximitatdelmar i de lesestructuresantigues. Lesestructuresen la faseSR II esconstrueixencapatramuntana(nord)icapallevant(est)delesSRI,seguintelterrenyqueentracapalmar.PeraltrabandalesestructuresdurantlafaseSRIIIs’edificarancapaxaloc(sud-est)deSRI,seguinttambéladirecciócapalmar,encaraquesesuposaqueenlazonamésmarginaloperifèricadelanecròpolis,noempradafinsaldarrermoment(Hernández-Gash,1998:36).Aixídoncs,nohihanovesconstruccionsalponent(oest)deSRI,elque indica lavoluntatexpressadesituar-sevoraelmaridelestombesfundacionals.D’aquestamaneras’evidencialaconnexiósimbòlicaentreelmarila darrera llar dels difunts, que s’observa en l’Illot dels Porros i que s’ha tractat anteriorment. Lapresència del mar com a una frontera física, cognitiva o element divisori, així com de connexiósimbòlicaamballòquenoéspresentoqueved’enfora(Hernández-Gasch,1998).Unaltreelementque s’ha de considerar és el possible cinturó de vegetació que l’aïllava, protegia o “confinava”respectealarestadel’espai“habitable”oconreable(Hernández-Gash,1998).

Pel que s’ha pogut extreure dels diferents contextos analitzats destaca, en primer lloc, l’escassapresènciademalacofaunamarinaeneljaciment,tantdelescampanyesanalitzades(2012-2016)comde la informació procedent de les excavacions del Dr. Tarradell. Més si es té en compte la sevaproximitatalmari,demaneramoltespecial,lacontraposicióambelsnombrososelementspresentsendosjacimentsmoltpropersivinculats(Tarradell,1964;Hernández-Gaschetal.,1998;Hernández-Gasch&Sanmartí,2003;Hernández-Gaschetal.,2005;Hernández-Gasch&Ramis,2010;Hernández-Gasch,2011b),comsón IllotdesPorros iPuntadesPatró,ambtreballs sobre lasevamalacofaunamarinapublicats(Vicens&Hernández-Gasch,2014;Vicensetal.,2014)iobjectedelpresenttreballde recerca. Aquest fet podria anar en relació a allò exposat per Hernández-Gasch (1998) enreferènciaalesrestesdefaunadomèstica(bòvidsialgunequíd)conservadaenlanecròpolis,onnopareixques’hihaguerencelebratgransbanquetsfuneraris.Detotamanera,mésque l’abundànciaper Hernández-Gasch & Ramis (2010:83) “la veritable aportació resideix en la localització d’altresrestes (escàpules,mandíbules i una falange)que semblaapuntar capaun sacrifici de l’animal”enrelacióaunapossibleparticipacióenelsritualsfuneraris,laqualcosapareixquetambés’apuntaperlesrestesdemalacofaunamarina.

Un fet que s’observa repetidament en lesmostres analitzades és que la dicotomia entre espais ocontextosfunerarisiespaisdeconstrucció,úsocirculació,presentaalgunsaspectescomuns.Així,ésdeltotpossiblequelapresènciaalgunesdelesrestes(especialmentaquellsdemidareduïda)puguinseratribuïblesaunaaportaciónaturaloeòlica(Mir-Gual,2014;Ponsetal.,2017),mentreenaltrescasos(midesmésgrans,peròambprofundsdesgastsoabrasions,obéambmarquesd’epibiontsenlasevacarainterna)fanpensarenlasevaaportació,involuntàriaono,ambelsedimentderebliment.Ja en la tesi doctoral d’Hernández Gasch (1998:50) es qüestiona si la presència de malacofaunamarinaendeterminatscontextosfuneraris,juntamentambsedimentarenós,fouintencionadadinsdel ritual funerari. En canvi, altres restes presenten més elements per atribuir-los una funcióalimentària,jasiguidinselscontextosfunerariscomaofrenesoconsumsrituals,obéperconsumsesporàdicsdurantlestasquesdeconstruccióoúsdelanecròpolis(foradequalsevolritualfunerari)talcomespots’hadescritendiversosjacimentsd’habitació(VegeuCapítol2).Detotamanera,cal


171

dirqueaquestsconsumsesporàdicsseriendirectesosenseunaexcessivapreparacióculinària,jaquetansolss’hanpogutapreciarquatreelementsambunapossiblealternaciótèrmica,elsqualsamésnoestrobenencontextosclars.Enuncases localitzàenunnivellpossiblementredipositatdurantles excavacions del Dr. Tarradell en els anys 60, en dos casosmés es localitzaren juntament ambdiversos ossos desarticulats, però la cronologia incerta del nivell no permet avançarmassamés, ifinalment, en el darrer cas, sí que es troba dins contextos funeraris primaris, amb la qual cosa espodriateoritzarsobreelseupaperdinsd’unpossibleritual,noobstantelfetdetrobar-setantsoluncasprovocaques’hagidesermoltcaut.Durantlacampanyade2012esvatrobarunfragmentdeS.haemastomaambindicisd’haverestatsotmèsaaltestemperatures,peròacausadeproblemesderegistre no s’ha pogut establir la unitat estratigràfica a la qual pertanyia. La presència d’elementsmalacològicsassociatsaunpossibleúsornamental,encaraquerelativamentescassa,s’haobservattant en contextos de circulació o ús i en d’altres de funeraris. Principalment en exemplars de C.vulgatum,peròtambéS.gaederopus,C.rusticao,inclús,Patellaspp.

Talcoms’harealitzatenlesconclusionsdelaPuntadesPatró(6.2.5),s’hancomparat les longituds(L1)oamplituds(D1)d’unasèried’espèciesenlesfasesicontextospresentsenlaNecròpolisdeSonReal/PuntadesFenicis(Figura6.25)seguintelsmateixoscriterisjaexposatsenelcitatcapítol.Ésadir,elsquartilsdel25al75%,peracadafase–context,esdibuixendinsd’unquadre,lamitjanaesmostra amb una línia horitzontal dins del quadre (o fora si és valor únic) i els valors residuals esmostrenamblínieshoritzontals.S’hadetenirencomptequeenalgunesdelesfasesnos’hanpogutplasmarlesdadesdeP.rusticaiA.noaeenlagràfica,permancad’aquestes.Aixícom,lesdadesd’A.noaedelafaseSRIs’hanextretdelesmesurespresesperNadal(1998).Ambtot,nos’evidenciademaneraclaracaptendènciageneral.Arabé,peraA.noaesemblaqueenl’agrupaciódecronologiaincerta i actual lesmides sónmés reduïdes que en les fases arqueològiques,mentre queper aP.rusticapresentaunacertahomogeneïtatenlesdiferentsfases–agrupacions.LesduesespèciesdePhorcus,semblenpresentarcomportamentsoposats,tantpelquefaalesmidescomenelnombred’exemplars.

Figura6.25:Midesdeldiferentsorganismesenlesdiferentsfases–contextos.



172

Perexplorarméslespossiblesdiferènciesentreelscontextosfunerarisielsespaisdeconstrucció,úso circulació de la necròpolis s’ha realitzat una anàlisi multivariant amb mesures de similitudeuclidianes,utilitzantelprogramariPAST (Hammer,2001). Enprimer lloc s’hananalitzat lesdadessobrelapresènciadelesespèciesdelsquatrecontextosanteriormentanalitzats.Talcoms’hafetenelcapítoldeconclusionsanterior(6.2.5)s’haelegitelsvalorsdelnombremínimd’individus(NMI).Lafigura resultant (Figura 6.26) separa clarament els contextos funeraris de la fase SRII i l’agrupacióIncerta–Actualdelsespaisdeconstrucció,úsocirculació.Laqualcosatépuntsdeversemblança,jaquegranpartdelsnivellsprovenendelesterreresdelesexcavacionsdelDr.Tarradell(quesecentràenlestombes)obéderemenatsambunagranpossibilitatqueelsmaterialsprovinguessind’aquestsmateixoscontextos.Amés,pelquefaalsespaisdeconstruccióiús,podriaindicarunpatrósemblantderecol·lecció–sedimentació.

Figura6.26:SimilitudsentreelNMIdelesdiferentsfases–contextos.


Figura6.27:Similitudsentreelsprocessostafonòmicsnoantròpicsdelesdiferentsfases–contextos.



173

En segon lloc s’han elegit les categories associades a possibles processos tafonòmics naturals. Nos’han analitzat, com s’ha fet en el capítol de conclusions anterior, les categories associades a lapossiblemanipulacióo l’úsantròpicde les restes, jaques’hanpresentatmoltpocscasos inos’haconfiat en la seva representativitat estadística. Els resultats (Figura 6.27) mostren les mateixesagrupacionsobservadesanteriorment,peròambungraudesimilitudmésevident.Possiblementunexempled’aquestasimilitudseriaeldel’apariciód’incrustacionssobrelesconquilles,moltdestacatentrelesrestesdelscontextosfunerarisitambéenl’agrupacióIncerta–Actual,encontraposiciódelapocaonul·lapresènciad’incrustacionsenel casdelsespaisdeconstrucció,úsocirculacióde lanecròpolis.Comjas’haapuntatanteriorment,unapossibleexplicacióserialaproximitatalesresteshumanesendescomposiciófacilitessinlasevaaparició.

PelquefaalesmostresanalitzadespelDr.Nadal,ellmateixn’exposapuguintenir“unadoblefuncióalimentària idecorativa,omillor simbòlica (jaquenoestanmodificades)” iquehihauna “àmpliavarietatd’espèciesdemol·luscs(gasteròpodes,cefalòpodes,bivalves),entreelsquepredominenlesqueviuenenfonsrocallosos”(Nadal,1998:221).Amés,enelseu“conjuntdemostraqueelsrecursosmarítims jugarien un paper destacat” (Nadal, 1998:221). Si es comparen amb el resultat de lescampanyesrecents,coincideixenbàsicamentenelseupossibleúsilasevaprocedència.Malgrattot,tambéhidiscrepàncies.Així,semblaquenohihagiunacorrespondènciaentreelnombrederestesde diversos bivalves com A. tuberculata o, de manera molt evident, de Glycymeris spp. o de S.gaederopus de les campanyes dirigides pel Dr. Tarradell i les dirigides pel Dr. Hernández-Gasch,MunariBurgaya,moltméscomunesenlesprimeres.

Finalment,noespodenextreuremassaconclusionsenreferènciaaladensitat(Bernáldez-Sánchezetal.,2014)derestestrobades,jaques’hapogutinferirelvolumdemoltpocsestrats.Detotamanera,pareixques’estableixendosotresgrups:elmenysnombrósnosuperales60exemplars/m3,mentreque en dos casos se superen el centenar d’e/m3. Finalment, l’estrat ambmés densitat supera elmilenard’e/m3.


174

6.4 PUNTADESPATRÓ

LaPuntadesPatró,igualquelaPuntadesFenicis,ésunaltredelssortintsdelafincadeSonRealqueentren dins el mar i que en caracteritzen el seu litoral. El nom de Punta des Patró derivapossiblementdelapresènciad’unacasetadepescadors,actualmentcompletamentenderrocada,dela qual encara s’observen restes de la construcció, especialment del seu varador retallat sobre laroca (Hernández-Gaschet al., inèdit-c; Hernández-Gasch& Sanmartí, 1999; 2003). El seu jacimenthomònimestrobasituatauns25metresdelalíniademardelacalaadjacentalapunta,atocardelaplatjad’arena juston s’inicia la cobertura vegetalde ladunaque cobreix l’indret i formantunaplataforma,queocupauns25metresendireccióllevant/ponent(est/oest)(Hernández-Gaschetal., inèdit-c;Hernández-Gasch,2011b), i apràcticamentaldavantde l’illotdelsPorros,el jacimentques’hatractatenelcapítol6.2.

Figura6.28:LocalitzaciódeljacimentdelaPuntadesPatró

Descobert l’any 1996 per l’acció de furtius poc abans de la intervenció arqueològica a l’Illot delsPorros (Hernández-Gasch & Sanmartí, 1999, 2003; Hernández-Gasch, 2011b), com a mesurapreventivaestapàlesrestesiespreparàunprojecteespecíficques’iniciariael1998.Diesabansdel’inici de la campanya, el jaciment tornà a patir l’acció d’espoliadors amb una cala major i mésprofunda que la del 96, podent-se recuperar una nombrosa quantitat de material procedentd’aquesta,dispersper les immediacions (Hernández-Gaschetal., inèdit-c). Les intervencions forendirigidesperJordiHernández-GaschiJoanSanmartí,desdelaUniversitatdeBarcelona,iMagdalenaSalasdurant4anys(del1998al2001) ipermeterendescobrirdosedificisdeplantaabsidal (Figura6.29) identificats inicialmentcomasantuaris,peròqueactualment tansolss’hiconsideraund’ells(Hernández-Gasch,2011b).Aquestesestructuresestrobenencaradesenunmateixeix,demaneraquelasevasumadonariaunafalsaaparençad’unaestructuraoval,peròquemais’hivaveure,jaquequan s’edificà el santuari, l’estructuramés antiga ja estavadel tot amortitzada (Hernández-Gasch,2011b). Una vegada finalitzada l’excavació arqueològica es procedí a la seva protecció, però queresultà en part insuficient, ja que l’important temporal de 2001, que també afectaren demaneragreuel jacimentdel’IllotdesPorros,elcobrirencompletamentd’arena(Hernández-Gasch,2011b).


175

Desdellavorsnos’harealitzatcapaltra intervencióamblaqualcosalessevesestructurestansolssónvisiblesdemanerapuntual,especialmentl’avantcambra(Figura6.29).

Figura6.29:Fotografiaaèriadeljacimentilasevaplanimetria,segonsVicens&Hernández-Gasch,2014

Elmaterialqueespresentaenaquesttreballcorresponalqueesvarecuperarenlesintervencionsabansmencionades,amblaqualcosaespresentatotelmaterialexistentperaaquestjaciment.Enles tasques d’intervenció arqueològica es va realitzar en extensió, distingint cada estrat i elementestructuralalqualse livadonarunnúmerod’unitatestratigràfica,seguintHarris(1991[1979]) ielseumètodede registre.Aquestaextracciódelmaterialesva ferde formamanual,amb l’ajudadepetiteseines (paletes i pinzells) pels estrats arqueològics i per l’estrat superficial (UE1) einesmés


176

grans (càvecs i pales). El sediment extret es passà (en sec) per un garbell i les restes recuperadess’incorporarendinsbossesperalasevaposterioranàlisi.(Hernández-Gasch,comunicaciópersonal).

Amésdelsmol·luscsmarins, tambéespoguerenextreure restesde faunadomèstica (vertebrada),aixícomaltresinvertebratsmarins.Lafauna(tanvertebradacomelsmol·luscs)fourevisadapelDr.JordiNadalielDr.DamiàRamis(Hernández-Gaschetal., inèdit-c;inèdit-d;inèdit-k),encaraquedeformaparcial isenseaprofundir-hi.Detotamanera,Ramis(inèdit)signàuninformesobre lafaunavertebradadelaPuntadesPatródelescampanyesde2000i2001.Pelquefaalsinvertebratsmarinsfaunsanysespublicà(Vicens&Hernández-Gasch,2014)unestudipreliminarcentratenlesprimeresdadesobtingudessobrelamalacofaunamarinadelaSegonaEdatdelFerrodeljaciment(santuari).Amés, també s’han extret altres classes de mol·luscs com els escafòpodes (Dentalium spp.) ocefalòpodes (Sepia officinalis) i s’han observat restes d’altres fila, com antozous (Leptopsammiapruvoti, Cladocora cespitosa), briozous (Schizobrachiella sanguinea), decàpodes (indeterminats),equinoderms (Paracentrotus lividus) o serpúlids (Serpula vermicularis). En la Taula 6.41 es veuenreflectides les restes de cada un d’aquests grups per fases (agrupant les diverses unitatsestratigràfiquesquelesengloben)ounitatsestratigràfiques(senseadscripciócronològicaclara).

Cefalòpodes Escafòpodes Antozous Briozous Decàpodes Equinoderms SerpúlidsUE1 1 UE138 1 1 FaseV 3 1 2 7 1 7 FaseIV 1 2 1FaseII 5 1 14 2 1FaseI 7 1 UE170 1 4

Taula6.41:NRd’altresinvertebratsmarinsenlaPuntadesPatró,perfasesounitatsestratigràfiques

Comespotobservaren la taulaanterior,elnombrederestesd’altres invertebratsmarinsésmoltreduït, en comparació amb els bivalves i gasteròpodes. Tal com s’ha procedit amb els jacimentsanteriors,s’hacregutoportúdeixar-losdebandaal’esperad’unestudiespecífic.


Punta des Patró no presenta moltes datacions radiocarbòniques, tan sols se’n disposa12de tres(Taula6.42),sol·licitadespelGrupd’InvestigacióArqueoUIB13alRoyalInstituteforCulturalHeritageRadiocarbon and Stable Isotope Measurements (RICH) i facilitades pels doctors Jordi Hernández-Gasch (codirectorde la intervenció) iManelCalvo (ArqueoUIB).Detotamanera, lacronologias’haestablert majoritàriament a partir de l’abundant ceràmica d’importació que s’hi ha recuperat. Enaquest sentit, l’abandonament del santuari es podria situar en la segona meitat del segle II AC(Sanmartíetal.,2002).Tambécal tenirpresent l’existènciad’ungrafit llatígravata lavoradelbol

12De fet, també existeixen dues datacions més, sol·licitades pel Dr. Damià Ramis a Kiel AMS (KIA), peròpresentenunaevidentmancadecoherènciaamblaceràmicadelsmateixoscontextosi,amés,esdubtadelasevacertesa(Hernàndez-Gasch,comunicaciópersonal)perlaqualcosanos’hantingutencompte.13DinsdelprojecteArchipiélagos:Paisajes,comunidadesprehistóricas insularesyestratégiasdeconectividadenelMediterráneoOccidental.ElcasodelasIslasBalearsdurantelaPrehistória(HAR2015-67211-P),finançatpelMinisteriodeEconomiayCompetitividad.


177

carenat,onelsautorsd’aquestapublicació(Hernández-Gaschetal.,2002b:60)exposenquesegonsel “Dr. Joan Ramon Torres [...] el bol fou fabricat en un taller púnic d’ubicació imprecisa,possiblementdel’àreadel’EstretdeGibraltaroenAlgèriaOccidental”,iquefouunadelesdarreresofrenesefectuadesenelrecinte.L’epígrafenlletresllatinesfadifícilpensarenunadeposicióabansde laconquestaromanade l’illa, laqualcosasituaria lafidelsantuariambposterioritatal123AC,peròencarapossiblementdinsdelsegleII.PelquefaaladatafundacionaldelrecintepossiblementesremuntaafinalsdelsegleIIIAC,encaraqueambanterioritatdelaconstrucciódelsantuarielllocjaerautilitzatper fer-hicerimònies.Aixídoncs, lesceràmiquessuggereixenunorigenalmenysa lasegonameitatdelsegleVIAC,ambcontinuïtatalllargdelsegleIVAC.(Hernández-Gasch&Sanmartí,2003).Pelquefaall’Edifici1,hihalapresènciadematerialforadecontext,tambépertanyentalasegona la segona meitat del segle VI AC, segurament més relacionat amb aquestes activitatsanteriors a la construcció del santuarimés que a l’ús delmateix Edifici 1, el qual s’establiria unsseglesabans,claramentdinslaPrimeraEdatdelFerro.

Mostra Context ANYS(BP) CALAC1σ CALAC2σRICH-23396 UE88 2500±32 770-740(11.9%)

690-660(10.7%)650-540(45.6%)

790-510(95.4%)

RICH-23427 UE67 2426±32 730-720(1.0%)710-690(2.4%)540-410(64.9%)

750-680(18.4%)670-630(6.2%)590-400(70.8%)

RICH-23428 UE159 2449±33 750-680(22.5%)670-640(7.8%)560-420(37.9%)

760-400(95.4%)

Taula6.42:DatacionsradiocarbòniquesdelaPuntadesPatró

Així doncs, s’han establert (Hernández-Gasch, comunicació personal), en cada una de lesconstruccions, una sèrie de fases cronològiques, a les quals se’ls poden sumar quatre unitatsestratigràfiquesdecronologia relativament indefinidaquerepresentarien l’aportaciódesediment imaterial malacofaunístic, abans de la primera ocupació (UE 170), un estrat de cronologiaindeterminada(UE138), l’ampli l’espaientre l’abandonamenttotal i l’actualitat (UE1) i, finalment,l’estrat fruit de l’acció dels espoliadors (UE 2). Igual que passa amb els jaciments tractatsanteriorment,nohaestatpossible situardiversesunitatsestratigràfiques (UE130,131 i171)ambpresènciademalacofauna(1,56i62restes,respectivament)dinscapd’aquestesfasesoagrupacions,la manca d’elements amb garanties per poder dur-ho a terme ha fet que es deixessin fora delpresenttreballal’esperad’unescircumstànciesmésfavorables.

6.4.2 EDIFICI1IEVIDÈNCIESDINSDELSANTUARI(PRIMERAEDATDELFERRO)

Les darreres campanyes d’excavació se centraren en l’exterior del santuari i revelant l’existènciad’una primera construcció, l’Edifici 1, identificada de manera preliminar també com a santuari(Hernández-Gaschetal.,inèdit-k;inèdit-d;Hernández-Gasch,2011b).Presentavaunaplantaabsidaliestava construït ambmurs de pedra d’estructura bipartita i tripartida (reblerts de pedra demidapetita). Tot pareix indicar que el santuari va utilitzar elements estructurals d’aquest Edifici 1, enconcretelsmursnordisud,amésd’unacolumnapolilíticaintegradaenelmurestdelsantuarienseredificat(Hernández-Gasch,2011b;Vicens&Hernández-Gasch,2014).Totiquelapartconservadai


178

no reaprofitadad’aquestedificipresentaunsmursd’aproximadamentd’1metred’amplada iunesdimensionsd’uns5,5metresdellargadaper7metresd’amplada,elquesuposaambunasuperfícieinteriord’uns19,5m2.Espodriaestimarqueladitaestructuraoriginalmenttinguésuns12metresdelongitud(Hernández-Gasch,2011b).Enelcentredelapartdel’edifici1,conservadaal’exteriordelsantuari, es va localitzar una columna polilítica de la qual tan sols es conserven dos tambors, perdavalldeltambordebaseesdocumentàunapetitadepressióreblertapercendres,queHernández-Gasch(2011b)interpretacomaunaevidènciad’unritualfundacional.


Lainterpretaciódelsmaterialstrobats, juntamblesdatacions,hapermèsdiferenciarunagranfase(ús),dinsde laquals’hacregutconvenientdiferenciarunasèriedenivellsoestratsdecombustió,algunsd’ellsagrupatsdinsl’espaiconcretassignataunallardefoc,aixícomalgunesevidènciesdelseuabandonament.LainformacióperconfeccionarlaTaula6.43(aixícomlaTaula6.51)s’haextretdelesfixesidiarisd’excavaciófacilitatsperundelscodirectors(elDr.JordiHernández-Gasch),quihaproposat,amés,lafasificacióemprada.

Figura6.30:Localització14(segonspropostadelDr.JordiHernández-Gasch)delesUEambrestes

malacològiquesalaPrimeraEdatdelFerro

FASEI:Nivellsd’úsUE64 Estratd’arenaalnorddel’avantcambraicorredor.UE76 Estatd’arenaipedresalapartnorddel’avantcambraielcorredor.CobertaperlaUEanterior(UE

64).UE79 Estrat d’arena compacte de color marró amb abundants carbons, fauna i ceràmica. Situada a

l’anglenord-oest.EncontacteamblaUE94.

14En la representació de les estructures del jaciment s’ha intentat diferenciar ambun canvi de tonalitat lesestructuresenús.Aixíesdifumina,enaquestaFigura6.30ienlesfiguresposteriors(6.32,6.35i6.368,l’espaid’unaaltraèpoca,jasiguiperdesúsosiguiperquèencaranoestariaconstruït.


179

UE88 Estatd’arenamarronosaidetexturaargilosa,situadaenelcorredoricobertaperlaUE76.Contécarbonsifauna.

UE91 Estratd’arenasituata l’anglesud-oest,presentacarbonets ialgunescendres.PossiblementsiguiequivalentalaUE94.

UE94 Estratd’arenavermellosaambargiles.Contécarbonsiabundantfauna.S’esténarreudelrecintetretdelazonadel’absis.EncontacteamblaUE79

UE99 Sedimentd’arenade colormarró, al sudde la llarde foc central delimitadaperpedres (FET7).Contéfaunaimol·luscsenabundància.Cobertaperla91.

UE100 Estratd’arenadecolorgris-marrófoscal’interiordel’avantcambraicorredorentrelesllosesUE87ilallosadellinda.EstàcobertaperlaUE88.

UE102 Estratd’arenadecolormarróclar,alapartsud-oestdel’avantcambra,davantlallosalongitudinalUE114,contéfauna,mol·luscsiceràmicaialgunscarbonets.EstàencontacteamblaUE103.

UE103 Estrat d’arena, a la part sud-est de l’avantcambra, davant la llosa longitudinalUE114, presentaalgunestaquesfosquesicarbons.EncontacteamblaUE102.

UE109 Estrat tènue d’argiles blanques amb restes de carbonets i fauna, s’estén davant el corredor il’anglesud-oest.

UE140 Estratd’arenaataronjadaal’oestdelmonòlit,contéfauna.SituadasotadelaUE112.UE15915 Estatcendrósambcarbons,estenent-sepergranpartdel’Edifici1.UE163 Estratd’arenagrisa-negre,fentunatacaenlaUE159.UE165 Estratd’arenasituatalacalarealitzadaalapartsud(exterior)del’Edifici1.UE166 Estratdel’interiordel“nínxol”[sic]del’extremsud-oestdelmurdel’Edifici1.UE167 Estratd’arenamarronosasituatalacalaexterior(sud)del’Edifici1,sotalaUE165presentaalgun

carbó,mol·luscs,faunaiceràmica.UE172 Estratd’arenamarronosasituatalapartnordioestdel’Edifici1.UE173 Estratd’arenadecolormarróclar,situatalapartsud-oestioestdel’Edifici1,presentafaunaen

abundància.EstrobaencontacteamblaUE174.UE174 Estratd’arenasituatalapartnorddel’Edifici1.EstrobaencontacteamblaUE173.UE175 Estratd’arenademarróclardinsdel’Edifici1sobreelpaleosòl(UE170),ambcapesdecendresi

carbons.EstrobacobertperlesduesUEanteriors(UE173i174).UE177 Estratd’arenaambcendresicarbonsalvoltantdelabasedelacolumna.FASEI:NivellsdecombustióUE67 Estrat de color gris, situat a l’oest del recinte cap al mur oest fins a tocar de la falca sud del

monòlit.Compostpercendres,amésdecarbons, iargilesblanques.Formapartde la llardefocFET7.

UE80 Estratd’argilablancaal’interiordelallardefoc(FET7),cobertienvoltatd’arenacendrosa.UE81 TacadecendresdinsdelaUE79,alapartnord-oestdelrecinte(santuari).Contéossosiceràmica.UE92 Tacacendrosasituadaalapartnord-oestdelrecinte.CobertaperlaUE79.UE107 Estratdecendresdecolornegreal’interiordelallar(FET7),contéossos.UE112 Estratd’arenacendrosa,peròsensecarbons,defarcimentdel’estructuraantigaquedelimitenles

llosesal’anglenord-estidavantelmurUE39(FET7).FASEI:Enderrocs–abandonamentUE160 Estratdepetitespedresdelabandaoestdel’Edifici1

Taula6.43:UEassociadesalaPrimeraedatdelFerro(FaseI)

15Aquestaunitatestratigràficapresentaunadatació(RICH-23428)ambunventallrelativamentampli,améshihauriaevidènciesquelapodriensituardinsdel’enquadramentcronològicdel’abandonament,detotamaneras’hamantingutenelsnivellsd’úsdelaFaseI,jaquetotindicaqueésproducted’unacertaactivitatrelacionadaambl’Edifici1.


180

EnlaTaula6.44esmostrenelnombrederestes(NR)ielnombremínimd’individus(NMI)percadaundelsenquadramentstemporalsod’úsques’hanestablert.

Nivellsd’ús Nivellsdecombustió Enderroc

Bivalves NR NMI NR NMI NR NMI

Acanthocardiatuberculata 1 1 Arcanoae 30 21 1 1 3 2Barbatiabarbata 4 3 1 1 Chamagryphoides 1 1 Chameleagallina 1 1 Glycymerisspp. 2 1 5 3 Kelliasuborbicularis 1 1 Mactraspp. 24 12 Pinnanobilis 6 2 3 2 Spondylusgaederopus 21 15 7 5 2 2Venerupisdecussata 1 1 Intederminat 2 2 TOTAL 92 59 19 14 5 4

Gasteròpodes NR NMI NR NMI NR NMICerithiumvulgatum 8 8 1 1Columbellarustica 5 5 Conusventricosus 6 6 1 1 2 2Erosariaspurca 1 1 Hexaplextrunculus 2 2 Patellacaerulea 34 32 6 5 4 4Patellarustica 47 46 11 10 6 6Patellaulyssiponensis 3 3 1 1 Phorcusarticulatus 17 17 1 1 10 10Phorcusturbinatus 81 71 16 13 77 77Stramonitahaemastoma 16 15 5 5 Vexillumebenus 1 1 TOTAL 221 207 41 36 100 100

Taula6.44:NRiNMIdelesdiferentsespèciesenelsespaisdelaPrimeraedatdelFerro

Gràciesa lesseccions iplanimetriesoriginals, realitzadesdurant l’excavació, facilitadesperundelscodirectors (el Dr. Jordi Hernández-Gasch), s’han pogut inferir el volum de gran part de les UEpresentsiobtenirladensitatderestes(DR)i ladensitatmínimad’individus(DMI).Detotamanera,s’hadetenirencomptequelesdadesques’expressenenlasegüenttaula(Taula6.45),aixícomenles posteriors de volums (Taules 6.53 i 6.61), s’han de prendre amb una certa cautela, ja que elsvolumsnosónreals,sinóinferits.

UE m3 NR/NMI DR-Biv. DR-Gast. DR-Tot. DMI-Biv. DMI-Gast. DMI-Tot.

64 0,2712 3 3,69 7,37 11,06 3,69 7,37 11,0676 0,4178 3/2 4,79 2,39 7,18 2,39 2,39 4,79

88 0,2059 6/5 9,71 19,43 29,14 4,86 19,43 24,29


181

91 0,3822 19/16 20,93 28,78 49,71 15,70 26,16 41,8694 1,0652 24/17 11,27 11,27 22,53 5,63 10,33 15,96

99 0,0290 5 103,58 69,05 172,63 103,58 69,05 172,63

100 0,1773 5/4 5,64 22,56 28,20 5,64 16,92 22,56102 0,6240 7 3,21 8,01 11,22 3,21 8,01 11,22

103 0,1962 5 - 25,48 25,48 - 25,48 25,48109 0,1607 8/7 12,45 37,34 49,79 12,45 31,12 43,56

159 2,8676 121/100 9,07 33,13 42,20 3,84 31,04 34,87

160 0,6413 105/104 7,80 155,94 163,73 6,24 155,94 162,17163 0,0816 2 12,25 12,25 24,51 12,25 12,25 24,51

165 0,2351 42/36 68,06 110,61 178,67 46,79 106,35 153,15167 0,5619 20/18 10,68 24,92 35,60 7,12 24,92 32,04

172 0,4109 2 - 4,87 4,87 - 4,87 4,87173 0,5300 7 1,89 11,32 13,21 1,89 11,32 13,21

174 0,7386 2 - 2,71 2,71 - 2,71 2,71

175 0,8713 20/17 6,89 16,07 22,95 5,74 13,77 19,51177 0,1391 1 7,19 - 7,19 7,19 - 7,19

Taula6.45:DRiDMIengranpartdelesunitatsestratigràfiquesdelaPrimeraEdatdelFerro

6.4.2.2 Tafonomia

Engeneral,lesconquillespresentenbonestatdeconservació.Elpercentatgedeconquillessenceres(CS)ésprouelevat(un43,89%enelsnivellsd’ús,un43,90%enelsnivellsdecombustióiun66,67%enl’enderroc),laqualcosarepercuteixenunelevatvalordel’ÍndexdeFragmentació(ÍF):0,71,0,67i0,9respectivament(Taula6.46).Enelsnivellsd’úsienelsdecombustió,lacategoriamésabundantés laDES3,superantel50%de lesrestes (enconcret53,67% i53,33%,respectivament),seguitperDES2ambun28,12% i25,00%respectivament,metrequeen l’enderroc lamésabundantésDES2ambun52,38%, seguidadeDES1 ambun27,62%. Contràriament, els nivells d’ús, presentenunesproporcionsmínimesdeDES1(4,47%),mentrequeenelsnivellsdecombustiónon’hihacap.Enelsnivells d’ús hi ha fins a 9 fragments que presentaven una connexió anatòmica amb altres restes,podent-se agrupar en 4 M. glauca, 1 P. rustica i 1 P. caerulea. Hi ha algunes conquilles ambevidènciesd’abrasiónatural (ABRA1), representantunesproporcionsmolt similarsenelsdiferentsespais:un5,43%enelsespaisd’ús,un5,75%enelsdecombustióiun3,33%enl’enderroc.

Ús Combustió EnderrocBiv. Gast. Total Biv. Gast. Total Biv. Gast. Total

CS 36 97 133 7 18 25 2 68 70CT 12 76 88 4 11 15 1 23 24CMT 13 18 29 2 6 8 2 5 7FRAG 31 30 63 6 6 12 0 4 4 ÍF 0.52 0.78 0.71 0,58 0,71 0,67 0,60 0,91 0,90 DES1 1 13 14 0 0 0 0 29 29DES2 27 61 87 7 8 15 1 54 55DES3 52 122 174 8 24 32 3 14 17


182

DES4 9 16 25 3 8 11 1 2 3ABRA1 6 12 16 1 1 2 0 1 1ABRA2 0 2 2 0 0 0 0 0 0Taula6.46:CategoriesiÍndexdeFragmentacióiestatgeneral,perclasses,alaPrimeraEdatdeFerro

Són molt freqüents les conquilles amb restes o evidències de bioalteracions, especialment sobregasteròpodes, destacant-se fins al 83,81% del total de les restes bioalterades en l’enderroc, el68,33%enelsnivellsdecombustióoel65,18%enelsnivellsd’ús.Detotamanera,lacategoriamésnombrosaésladeconquillaambindicisd’alteracions(Taula6.47).Percontra,elsrastresopresènciad’epibiontssónmoltminoritaris,finsaun8,63%enelsnivellsd’úsoun6,67%enelsdecombustió(no se n’han observat en l’enderroc) i aquesta presència es focalitzamés a la part externa en elsnivells d’ús i en la part interna en els nivells de combustió. La presència de perforacions (FOR1)atribuïbles, principalment, a altres organismes marins (D'Errico et al., 1993; Claassen, 1998;Kowalewski,2004;Álvarez,2007) tansols s’haobservatenelsnivellsd’úsen5ocasions:doscopssobre C. vultagum i un cop sobre B. barbata, P. caerulea i S. haemastoma. La presènciad’incrustacionsenlesconquillesésfreqüent,tantenelsnivellsd’úscomenelsdecombustió,ambun27,48%i31,67%,respectivament.Detotamanera,s’observendiferènciesapreciablespelquefaalaclassemésafectada,mentrequesónelsbivalvesenelsnivellsd’ús (un41,3%),enelsnivellsdecombustiósónelsgasteròpodes(un34,15%).


ALT1 22 122 144 3 17 20 3 71 74ALT2 9 37 46 2 8 10 0 13 13ALT3 6 8 14 2 9 11 1 0 1ΣALT 37 167 204 7 34 41 4 84 88 EPI 11 8 19 1 0 1 0 0 0INT 3 2 5 0 3 3 0 0 0EPNT 0 3 3 0 0 0 0 0 0ΣEPI 14 13 27 1 3 4 0 0 0 FOR1 1 4 5 0 0 0 0 0 0INC 38 48 86 5 14 19 2 1 3

Taula6.47:Alteracions,epibiontsiforatsnaturals,perclasses,alaPrimeraEdatdeFerro

L’observació (Taula 6.49) de restes que presenten indicis o evidències de tractaments tèrmics éscomuna,especialmentquanestractadelsnivellsdecombustió(ques’arribaal48,33%),peròtambépresentenelsnivellsd’úsambun12,78%.Enelsenderrocsnosen’haobservatcap.Enelsnivellsdecombustió s’observa una major proporció de gasteròpodes, mentre que els nivells d’ús són elsbivalveselsquelapresenten.Contràriamentalquesucceeixenl’IllotdesPorros,aquílagranmajoriaderestesambindicisoevidènciestèrmiquessónconquillessenceresoambpetitstrencaments,enpocscasossónFRAG.LesespèciesmésafectadessónlesdelsgèneresPatellaiPhorcusperpartdelsgasteròpodesiM.glauca,A.noae,Glycymerisspp.oS.gaederopusperpartdelsbivalves,totesellsambundestacat interèsalimentari.Detotamanera, tambécalcitarques’hanobservatalmenys4exemplarsdeC.ventricosuselsquals,per lasevamida,aparentment,nopresentenaquest interès.


183

EnlaTaula6.48s’havolgutpresentarlesunitatsestratigràfiquesambunaelevadaproporció(>20%)derestesambindicisoevidènciesdetractamentstèrmics.

Ús CombustióUE Total(B./G.)% UE Total(B./G.)%76 33,3(50/0) 67 40(50/35,3)94 41,7(25/58,3) 80 71,4(0/100)99 80(66,7/100) 81 50(0/100)103 60(-/60) 92 28,6(0/40)166 100(100/-) 107 50(100/40)172 50(-/50) 112 61,5(0/100)

Taula6.48:%deconquillesambindicisdetractamenttèrmic,perUE,alaPrimeraEdatdeFerro

Pelquefaalasevapossibleutilitzaciócomapenjolls,tansolssen’haobservatenelsnivellsd’ús,en4ocasionsisobre4espèciesdiferents:C.vulgatum,C.ventricosus,P.caeruleaiS.haemastoma.Detotamanera,tambétenirencomptedelapresènciade5C.vulgatumambelperistomatrencat(4enels nivells d’ús i 1 en l’enderroc), coma possibles elements ornamentals.Un altre aspecte que éspossiblerelacionarambunúsornamentalsónlesperforacionsmésgransisenselesvoresregulars(FOR2). Tan sols s’han pogut observar en els espais d’ús i, també en un grup relativament diversd’espècies, són: A. noae, C. vulgatum, Ch. gryphoides, E. spurca, M. glauca, P. caerulea, Ph.turbinatus,S.gaederopusiS.haemastoma.


TN 12 23 35 8 9 17 0 0 0 FOC 2 7 9 1 5 6 0 0 0PFC 12 19 31 4 19 23 0 0 0ΣFOC 14 26 40 5 34 29 0 0 0 PNJ 0 1 1 0 0 0 0 0 0PPJ 0 3 3 0 0 0 0 0 0ΣPNJ 0 4 4 0 0 0 0 0 0 FOR2 7 10 17 0 0 0 0 0 0

Taula6.49:Processosassociatsal’activitatantròpica,perclasses,alaPrimeraEdatdeFerro

6.4.2.3 Biometria

Lesdadesques’exposenen laTaula6.50sónα,tretd’algunesdeP.rustica (A iVOL)enelsnivellsd’úsid’enderroc,quesónβ.Demanerasimilaralesanàlisisbiomètriquesanteriors,s’hanobviatlesespèciesambmassapocsexemplarsdelsdiferentsespaisd’usos.


Ús𝑥 33,40 12,27 21,39 27,49 28,57 15,85 4.250σ 4,59 3,13 3,61 3,88 4,06 3,08 1.610


184

Combustió𝑥 36,79 12,92 23,39 29,28 30,25 16,33 5.326σ 1,60 1,68 2,00 2,79 3,40 4,16 1.962

Enderroc𝑥 34,16 11,24 22,92 28,16 27,81 15,50 4.513σ 5,66 1,68 4,15 3,60 4,80 4,27 2.496

Phorcusarticulatus(15·1·10) L1(mm) L2(mm) D1(mm) D2(mm) VOL(mm3)

Ús

𝑥 26,54 17,30 23,53 21,24 2,309σ 2,92 2,08 1,87 1,71 637

Enderroc𝑥 25,82 16,78 23,56 21,20 3.349σ 4,79 3,35 3,48 3,12 1.094

Phorcusturbinatus(70·13·76) L1(mm) L2(mm) D1(mm) D2(mm) VOL(mm3)

Ús𝑥 25,23 16,54 23,93 21,90 2.406σ 3,24 2,34 2,56 3,51 993

Combustió𝑥 25,06 1,63 22,86 21,42 2.195σ 3,22 0,22 2,72 2,92 785

Enderroc𝑥 24,57 16,03 23,55 21,33 2.165σ 2,95 2,30 2,02 2,00 687

Taula6.50:Mitjanesidesviacionsestàndards,mésvolumsd’algunesespècies,alaPrimeraEdatdeFerro

EnlaFigura6.31esrepresental’agrupacióencolumnesohistogrames(Barceló,2007)delalongitud(L1) i l’amplada (D1) de la conquilla realitzada per a determinades espècies, amés d’una sèrie deparàmetres estadístics. Tal com s’ha fet amb les figures d’apartats anteriors s’han mantingut lesproporcionsenelnombrederestesdelamateixaespècie,perfacilitarlasevacomparació.


185

Figura6.31:Longitud(L1)oamplitud(D1)delaconquillad’algunesespècies,alaPrimeraEdatdeFerro

6.4.2.4 Discussió

ComespotobservarenlaTaula6.45,ladensitat(DMI)méselevadaésdelaUE99(ambquasi173exemplars/m3),acausadepresentarelmenordelsvolumsinferits,encaraquecontengui,envalorsabsoluts,unnúmerorelativamentbaixdeconquilles.AquestcontextésseguitperlaUE160ilaUE165, amb 162 i 153 e/m3, respectivament, per conformar el grup que presenta les densitatsméselevades.Larestadedensitatsespodenagrupartresgransgrups,entre44i32e·m-3(UE109,UE91,UE159iUE167),entre25i11e/m3(UE103,UE163,UE88,UE100,UE175,UE94,UE173,UE102iUE64)idemenysde10e/m3(UE177,UE172,UE76iUE174).Lesduesunitatsestratigràfiquesquepresenten més exemplars són la UE 160 i la UE 159 (amb 104 i 100 individus, respectivament),situant-sedinselprimerisegongrupdedensitats.Detotamanera,s’hadetenirencomptequelaUE 160 és la segona en densitat amb un volum relativament elevat, aproximadament 0,64 m3,mentrequelaUE159éslaquerepresentaambdiferènciaelmajorvolum,aproximadament2,86m3.Desgraciadamentnos’hapogutinferir(permancadedades)elsvolumsdelsnivellsrelacionatsamb


186

la combustió. Ésmoltpossiblequeper ladescripcióque se’n realitza,noelpresentinmoltelevat,amblaqualcosaelsvalorsdedensitat,possiblement,siguinelevats,encaraqueelvalordelnúmerod’exemplarsnohosiguigaire.

S’hancomparatelnombrederestes(NR)ielnombremínimd’individus(MNI)ambeltestdeKruskall–Wallis (1952), lesúniquesdiferències significativesapareixenquanes comparenelsnivellsd’ús il’enderroc.Tambéestornenaproduirquanescomparenlesdiferentscategoriesdel’estatgeneralde les conquilles entre els nivells d’ús i l’enderroc.Malgrat que en els nivells de combustió no espresenten conquilles amb forats possiblement antròpics (FOR2) o amb evidències d’un úsornamental, tampoc hi ha diferències significatives entre aquests i els nivells d’ús. El citat test deKruskall–Wallisnoespotrealitzaramblesrestesdel’enderroc,ennoobservar-secapindicitèrmico d’ús ornamental, però aquesta absència és un element prou indicatiu de la divergència entrel’enderrocielsaltresnivells.Endefinitiva,totsemblaindicarquel’enderrocs’allunyadelsaltresdoscontextosanalitzats.

Gràciesa localitzacióaproximadade lesunitatsestratigràfiques,presentadaen laFigura6.30, s’hacregutoportúrealitzarunaagrupacióperespaisenelsnivellsd’úsiestudiarlespossiblessemblancesidiferències.Aixís’hadividitelsespaisdelsedificisentressectors,méselcorredori l’avantcambra(Figura6.32).ComquèlaUE94i159ocupenmésd’unsectoriperevitarsobrerepresentarelsectorcentral,davantlamancad’altreselementsperdiferenciarelsespaiss’hadividitentredoselsvalorsd’aquestesis’hanrepartitentreelssectorsqueocupen.Tambés’hadetenirencomptequeaquestadistribucióagafalareferènciadelesestructurespresents.Malgratestinguilacertesadequèl’Edifici1 ocupàmés extensió, on posteriorment s’ubicà el santuari, és impossible saber la seva extensióoriginali,endeterminatscasos,lasevapossibledistribucióinterna/externadel’estructura.Pertotaixò,elsresultatsqueseguidaments’exposens’handeprendreamblacautelaoportuna.

Figura6.32:Sectorsenelsdiferentsnivellsd’úsalaPrimeraEdatdelFerro

Per poder observar el grau de similituds entre els diferents sectors s’han realitzat dues anàlisismultivariantsambmesuresdesimilitudeuclidianesutilitzantelprogramariPAST(Hammer,2001).El


187

primerdelqualtansolsamblainformaciópuramentbiològica(nomésambelnúmerorelatiudelesespèciespresents,NMI)ielsegonambelvalorrelatiudelspossiblesusosantròpics,totcomparant-losambelsvalorsglobals(TOT)delsnivellsd´úsdelaFaseI.S’hacregutconvenientutilitzarelsvalorsrelatiusenllocdelsabsolutsperevitarlacomparacióentrevalorsmassadesiguals,especialmentelsvalors TOT. En la Figura 6.33, de valors relatius de les espècies, s’observa que el sector nord del’Edifici 1 (EN) seria el més semblant al global (TOT) d’aquests nivells, mentre que les espèciestrobadesenl’avantcambraielcorredor(ACiCO)serienelsmésdiferents.

Figura6.33:SimilitudsentreelNMIdelssectorsdescritsenelsnivellsd’úsdelaFaseI.


En la Figura6.34, es tonaamostrarqueelmés semblant al global és el sectornordde l’Edifici 1,juntament ambel central (EC),mentre l’avantcambra es torna amostrar comelmés diferent.Detotamanera,enaquestaanàlisisesituadinsdelgrupmésproperalglobal.

Figura6.34:Similitudsentreprocessosassociatsal’activitatantròpicadelsenelsnivellsd’úsdelaFaseI.



188

En la Fase I és destacada la presència de conquilles amb evidències de tractamets tèrmics o ambtaques negroses, possiblement per transferència amb aquests carbons (Taules 6.48 i 6.49),possiblementconseqüènciadequèmoltesunitatsestratigràfiquess’hidescriul’existènciadecarbons,cendres o directament restes d’una llar. Pel que fa a la presència d’elements que puguin serinterpretats com a ornamentals, aquesta no és molt elevada i fins i tot absent. Això es podriarelacionar amb el pocs exemplars relacionats amb aquesta finalitat en els jaciments anteriormentdescrits (Illots des Porros iNecròpòlis de SonReal / Punta des Fenicis). Si s’observen lesmitjanesbiomètriquespresentadesenlaTaula6.50,elsseusvalorssónmoltsemblants,sensequecapnivelldestaqui per lamida de les seves restes.Més aviat, dins d’unmateix context es pot copsar comalgunesespèciespodenexpressarelsvalorsméselevats,mentrequeend’altresresultenelsinferiors.Pelquefaalesestructuresd’histogramesexposadesenlaFigura6.31espodenobservarsemblancesperòtambéalgunesdiscrepàncies,possiblementcausadespelreduïtnombred’exemplarsanalitzatsenalgundelscontextospresents.

6.4.3 SANTUARI(SEGONAEDATDELFERRO)

Elsantuarivaserlaprimeraestructuraqueesvaexcavar,jaqueeralaquehaviapatit l’espoli, ivaresultar ser ladeconstrucciómésmoderna (Hernández-Gasch,2011b). L’edificació constadeduesparts:unrecinteprincipaliunaavantcambraadossadaalaportad’accés,situadacapamigjorn(S).Elrecinteprincipalocambra,presentaunaplantaen formade ferradurad’uns8metresde longitudper 8metres d’amplada, el que suposauna superfície internad’uns 21m2, es troba construït ambmurs que combinaven diferents aparells i tècniques (Hernández-Gasch & Sanmartí, 2003).L’avantcambratéunaplantasemicirculard’uns5per3metres,elquesuposaunasuperfícieinternaaproximada d’uns 6,9m2, construïda amb de paraments més senzills i es troba unida al recinteprincipal mitjançant un petit corredor d’uns 2 metres de distància (uns 2,5m2 de superfície). Totsembla indicar que l’aparença original del santuari no distavamolt de la que es va trobar, ja quel’estudidelsparamentsidel’estratigrafiavapermetredescartarqueelrecintehaguésestatcobertniamb lloses, ni ambelements vegetals (Hernández-Gasch& Sanmartí, 1999: 2003) comalgunsdelssantuarisde l’època(Guerrero,1990-1991),end’altres,encanvi,síqueenpresentaven(Lulletal.,2001).L’edificiesvaconstruirparcialmentpersotadelacotadecirculaciódelmoment,excavantlesarenes acumulades. El resultat va ser el d’una estructura semihipogea, element que recorda alscerclesfunerarisdel’IllotdelsPorros(Hernández-Gasch&Sanmartí,2003),ambunrevestimentdellosesverticalsenpartdelparamentexterior,especialmententotelfrontis,quedescansasobreelnivell de circulació d’aquell moment, element insignificant a escala estructural, però rellevant enl’àmbit estètic (Hernández-Gasch& Sanmartí, 1999; 2003). Amés, cal destacar la presència d’unagranllosavertical,de177centímetresd’alçada,76centímetresd’amplei31centímetresdemitjanadegruix,perfectamentenfrontadaalcorredor ia laportad’accés iamb lacarademigjorn (laquedónaalaporta)bentallada.Lapocaalçadadelesparetsdelrecintecomparadaambladelmonòlitcentral,permetiadivisar-lodesde foradel santuari, laqual cosael connectaambels santuarisdeTaulamenorquins(Hernández-Gasch&Sanmartí,2003;Hernández-Gasch,2011b).


Laseqüènciaestratigràficaenelsantuaripotagrupar-seenunasèriedefasestemporals.Així,enelsnivellsmésprofundsforadel’edificació,estrobenrestesd’unapresènciaprèviaalaconstrucciódel


189

santuari(possiblementenelsegles.VIACambunmomentàlgid,pelquefaalsmaterialsrecuperats,durantelsegleIVAC.),mentrequedinsdelrecintesesituenelsnivellsdelasevaconstrucció(finalsdelsegleIIIoprincipisdelsegleIIAC)ipersobred’aquestselsnivellsd’úsdelsantuari(alvoltantdelsanys150–100AC.)ifinalmentelsnivellsd’abandonamentvoluntari(alvoltantdelsegleIAC.),peròque denoten alguna activitat, possiblement ritual, quan l’edifici ja estava amortitzat (Hernández-Gasch&Sanmartí,2003;Hernández-Gasch,2001)

Figura6.35:Localització(segonspropostadelDr.JordiHernández-Gasch)delesUEambrestesmalacològiquesalaSegonaEdatdelFerro


190

FASEII:Freqüentacióprèvia(s.VI–IVAC.)UE122=UE123=UE124=UE125

Estratsd’arenesgrisosessituadesa l’estdelsantuari (UE122) ide lescalesotrinxeresexternes(UE123,124i125),contémol·luscsiceràmiques,aixícomossosialgunscarbons(UE124).

UE127 Estratd’arenablancaal’estdelsantuariidinsdelescalesitrinxeresexternes.SesituapersotadelesUEanteriors.

UE128 Estrat de color gris i de forma oval, a l’exterior (nord-est) del santuari, possiblement per ladispersiód’unafoguera.

UE135 Estratd’arenagrisosad’uns10cmdepotència,cobrintlapartcentraldelaUE136ambceràmicaimol·luscs.

UE136 Estratd’arenafoscaambmol·luscsiceràmica,situadaalcostatsud-estdelsantuariUE137 Estratd’arenaambclapesdecendrosesgrisesinegres,situadaalnordioestdelsantuari.UE143 Estatargilósdecolormarróobscurafectatperl’acciódelfoc(UE142)queelcobreix,situatsobre

elmursuddel’Edifici1.UE144 Estatd’arenamarronosadel’interiordel’Edifici1.Presentaabundantceràmicaiossos.UE152 EstratargilósdecolorgroguencsituatpersotadelaUE143.UE157 EstatarenósquerebleixunretalldelaUE144,situatalcostatdelaparetnorddel’Edifici1.UE158 Estatmarronóssituatal’exterior(sud)del’Edifici1,ambpresènciadeceràmicaimol·luscs.UE161 Tacad’arenasituadaalcostatnord-oestdelaparetdel’Edifici1.EstrobacobertaperlaUE144.FASEIII:Construcciódelsantuari(s.III–IIAC.)UE53 Estratexteriord’arenaambclapesmarronoses,situatal’oestinorddelsantuariiambabundant

materialosteològiciàmfora[sic].UE54 Estratd’arenadecolorgrisambpocmaterialosteològicoceràmic,situatdinsl’avantcambra.UE57=UE131

Estrat exterior d’arena de colormarró fosc, ambmúltiples taques de cendres, situat a l’est delsantuariidelasevaavantcambra.Presentamaterialosteològic,ceràmicimalacològic.

UE59 Estratd’arenaal’interiordel’avantcambra(entrel’absisilallosaUE114).UE63 Estratd’arenaamb taquesmarronoses, situadaa l’interiordel corredor.Contéalguns carbons i

unallosaplanaatocardelllindar.UE69 Estratd’arenadecoloraciófosca,situadaal’interiordel’avantcambraiambpresènciadecarbons

iabundantfauna.UE96 Estratdecolormarróclaralabandainteriordelallosaquetravessaelcorredor.UE149 Estrat d’arenamarronosa a tocar del mur que separa els dos edificis, al vessant de l’Edifici 1.

ContéceràmicaifaunaUE153 Estratformatperllosetesplanesquerecolzaofalcal’exteriordelmurestdelsantuari.FASEIV:Funcionamentdelsantuari(150–100AC.)UE14 Estratd’arenaqueconformaunllitques’esténpergranpartdelsantuari(tretdelvessantnord-

oest)iquecontématerialdivers(ceràmic,faunístic,metàl·lic,etc.)UE19 Estratd’arenamarronosasituatal’interiordelcorredoriquecontématerialceràmiciosteològic.UE22 Estrat d’arena marronosa situat a l’angle nord-oest del santuari. Conté cendres, carbons i

abundantfauna.UE24 Contingutd’unretalldelaUE14,formatperarenacendrosaicarbons,possiblementd’unapetita

foguera.UE26 Sedimentgris,sòld’úsdel’avantcambra.UE27 Estratd’arenadecolormarró,ambtaquesdecarbons,situatsotalaUE14.UE50 EstratdeterragrisasituatsotalaUE26.UE56 Estratd’arenamarronosaalapartnorddel’avantcambra,davantelcorredoriambcontacteamb

laUE19.


191

UE60 Estratdecendres,tallantlaUE27,alapartinteriordelmursuddelsantuari,tocantelmuroestdelcorredor.

UE65 Estratd’arenasotalaUE27,ambtaquesdecendres,algunesd’ellesperfogueres.UE68 EstratcendrósdinsdelaUE22,ambceràmicaabundant.UE71 TacacendrosadelaUE65.UE85 RetalldelaUE65.FASEV:Abandonamentdelsantuari(s.IAC.)UE5 Enderroc exterior del santuari (pràcticament envoltant l’edifici), conté material ceràmic i

osteològic.UE6 Enderrocinteriordelsantuari,contématerialceràmiciosteològic.UE13 Enderrocdel’interiordel’avantcambra,contétaquesdecendra,materialceràmiciosteològic.UE51 Estratdellosesipedresplanesalvessantnord-oestdelsantuari,darrerelallosavertical.UE5216 Estrat exterior situat al vessant nord i est del santuari cobert per la UE 5, amb presència de

mol·luscsillosesplanes.UE5516 Estrat delimitat dins de laUE 52, de colormarró – gris, ambpresència de carbons i ceràmica i

pedrescremades.Taula6.51:UnitatsestratigràfiquesassociadesalesfasesdelaSegonaedatdelFerro

EnlaTaula6.52esmostrenelnombrederestes(NR)ielnombremínimd’individus(NMI)percadaunade les fasesestablertes,metrequeen laTaula6.53esmostren ladensitatderestes (DR)o ladensitatmínimad’individus(DMI)delesunitatsestratigràfiquesques’hapogutinferirelseuvolum.

FaseII FaseIII FaseIV FaseV

Bivalves NR NMI NR NMI NR NMI NR NMIAcanthocardiatuberculata 3 2 12 6 1 1

Anomiaephippium 1 1 2 1 2 2Arcanoae 123 75 12 8 48 27 77 36

Barbatiabarbata 6 5 3 2 1 1 13 10Cerastodermaspp. 2 2 1 1 4 4 1 1

Chamagryphoides 1 1

Chameleagallina 4 4 1 1 3 2 1 1Chlamysmultistriata 2 1 2 2

Ctenadecussata 2 2 1 1Donaxspp. 1 1 1 1 1 1

Flexopectenglaber 1 1

Glycymerisspp. 11 9 7 6 28 19 4 4Kelliasuborbicularis 2 2 2 2

Limalima 1 1 1 1Mactraspp. 11 8 2 2 17 9 9 8

Peronaeaplanata 1 1 Pinnanobilis 28 6 3 1 25 4 2 2

Spondylusgaederopus 94 54 29 18 54 33 79 48

16LesUE52iUE55presentenalgunesdificultatsdefasificació, jaquesibéespodenconsiderarposteriorsal’úsdel Santuari, se situenper sota (ésadir,que sónanteriors) a laUE5,quemarca l’abandonament. S’haconsideratadequatmantenir-lesenaquestafaseposteriorod’abandonament,perevitarlacreaciód’unafaseintermèdia,quehauriadificultatl’anàlisi.


192

Indeterminat 1 1 TOTAL 287 170 66 46 196 108 195 119

Gasteròpodes NR NMI NR NMI NR NMI NR NMI

Bolmarugosa 1 1 1 1Cerithiumvulgatum 39 29 7 6 25 22 41 39

Columbellarustica 27 22 8 8 8 8 9 9Conusventricosus 16 16 6 6 8 8 9 9

Haliotistuberculata 1 1 1 1 1 1

Hexaplextrunculus 13 9 1 1 4 3 10 8Ocenebraerinaceus 1 1

Patellacaerulea 110 102 21 20 25 20 49 42Patellarustica 1199 1164 116 109 100 91 139 136

Patellaulyssiponensis 17 15 3 3 7 7 19 19Phorcusarticulatus 52 45 5 5 23 23 11 11

Phorcusturbinatus 249 191 53 46 232 201 56 51

Pusiaebenus 1 1 1 1 Semicassisspp. 1 1

Stramonitahaemastoma 52 34 19 16 30 21 33 23Tarantinaealignaria 2 2

TOTAL 1780 1633 241 222 462 404 379 350

Taula6.52:NRiNMIdelesdiferentsespèciesenlesfasesdelaSegonaEdatdelFerro

UE m3 NR/MNI DR-Biv. DR-Gas. DR-Tot. DMI-Biv. DMI-Gas. DMI-Tot.

FASEII

122* 22,3342 1262/1145 7,61 49,61 57,22 4,88 46,97 51,85

127 20,2261 16/13 0,49 0,30 0,79 0,35 0,30 0,64128 0,1614 4 18,59 6,20 24,78 18,59 6,20 24,78

135 0,8767 20/15 - 22,81 22,81 - 17,11 17,11143 0,0641 70/54 46,77 1044,60 1091,37 46,77 795,14 841,92

144 4,2985 218/150 11,63 39,08 50,72 4,42 30,48 34,90158 1,0378 177/137 46,25 124,30 170,55 25,05 106,95 132,00

161 0,3468 9 8,65 17,30 25,95 8,65 17,30 25,95

FASEIII

53 2,2994 123/108 5,65 47,84 53,49 3,48 43,49 46,9754 1,3822 40/33 11,58 17,36 28,94 8,68 15,19 23,87

57=131 11,8290 66/56 2,11 3,47 5,58 1,44 3,30 4,7359 0,7310 4 2,74 2,74 5,47 2,74 2,74 5,47

63 0,2843 18/17 10,55 52,77 63,32 7,04 52,77 59,80

69 0,8845 23 2,26 23,74 26,00 2,26 23,74 26,0096 0,0797 1 - 12,55 12,55 - 12,55 12,55

149 0,5470 28/24 3,66 47,53 51,19 3,66 40,22 43,88

FASEIV

14 1,5325 7 2,61 1,96 4,57 2,61 1,96 4,57

26 1,9710 210/156 23,34 83,21 106,54 11,67 67,48 79,1527 1,2787 33/27 8,60 17,20 25,81 5,47 15,64 21,11

50 0,5801 31/30 1,72 51,72 53,44 1,72 49,99 51,72

56 0,1857 48/39 91,54 166,93 258,46 59,23 150,77 210,0060 0,2130 5 9,39 14,09 23,48 9,39 14,09 23,48


193

65 0,9599 257/210 81,26 186,48 267,74 46,88 171,90 218,78FA

SEV

5 4,4049 304/260 17,25 51,76 69,01 10,44 48,58 59,03

6 2,6627 36/24 3,76 9,76 13,52 2,63 6,38 9,01

13 0,5153 11/7 15,53 5,82 21,35 7,76 5,82 13,5951 0,3632 14/10 22,02 16,52 38,54 13,76 13,76 27,53

52 7,3016 190/150 12,19 13,83 26,02 7,12 13,42 20,54Taula6.53:DRiDMIengranpartdelesunitatsestratigràfiquesdelaSegonaEdatdelFerro.

(122*:UE122=UE123=UE124=UE125)

6.4.3.2 Tafonomia

Tal com s’ha exposat anteriorment, en general les conquilles d’aquestes fases presenten un bonestatdeconservació.Lesconquillessenceres(CS)presentenelvalorpercentualméselevatentotesles fases, situant-se entre el 51,39% de la Fase III (construcció) i el 36,24% de la Fase V(abandonament),mentrequeelpercentatgemésbaixnormalmentes trobaen lesconquillesmolttrencades(CMT),un10,64%enlaFaseIV(ús),un13,55%enlaFaseII(prèvia)iun16,90%enlaFaseV.EnlaFaseIIIelpercentatgemenorestrobaenelsfragments(FRAG),un11,95%.Totaixòincideixdirectamentenunsvalorselevatsdel’ÍndexdeFragmentació(ÍF).Entoteslesfaseslaproporcióderestesdesgastades(DES3)és laméselevada,variantentreel53,19%(FaseIV) iel41,11%(FaseV),mentrequeelsvalorsmésbaixos s’observauncertpatró.En les fasesanteriorsa lautilitzaciódelsantuarien lesconquilles intactesoquasi intactes (DES1)són lesmenysabundants,ambun1,40%(Fase II) iun2,79% (Fase III).Per contra,en les fasesd’ús id’abandonamentho són les conquillesambevidènciesd’abrasiónatural (ABRA1)ambun2,28%(Fase IV) iun4,18%(FaseV).Comespotobservar en la Taula 6.54, hi ha molt pocs exemplars evidències d’abrasió natural pronunciada(ABRA2).

FaseII FaseIII FaseIV FaseVBiv. Gast. Total Biv. Gast. Total Biv. Gast. Total Biv. Gast. Total

CS 114 795 909 12 117 129 72 210 282 72 136 208CT 44 517 561 11 47 58 23 117 140 47 123 170CMT 54 226 280 11 23 34 23 47 70 31 66 97FRAG 75 242 317 8 22 30 78 88 166 45 54 99 ÍF 0,55 0,74 0,71 0,55 0,78 0,75 0,48 0,71 0,64 0,61 0,68 0,66 DES1 10 19 29 0 7 7 6 15 21 31 10 41DES2 95 828 923 12 90 102 66 149 215 66 144 210DES3 129 840 969 26 85 111 89 261 350 71 165 236DES4 37 56 93 2 20 22 33 23 56 18 43 61ABRA1 16 35 51 2 7 9 1 14 15 8 16 24ABRA2 0 2 2 0 0 0 1 0 1 1 1 2

Taula6.54:CategoriesiÍndexdeFragmentacióiEstatgeneral,perclasses,enlaSegonaEdatdelFerro

Unfetquedestacaperlasevaabundància,especialmentenlaFaseII,sónlesrestesambevidènciesde bioalteracions. Així en la Fase II s’arriba pràcticament al 85% de les seves restes i en les fasesposteriorselseuvaloresmoualvoltantdel50%.Elsmésafectatssónelsgasteròpodes,demanera


194

moltevidentenlaFaseII(90,96%)oenlaFaseIV(61,47%).EnlaFaseIIelsvalorsd’ALT1respectealesaltrescategoriessónelsméselevats,jaquesuposenun62,60%delesrestes.Enlesaltresfaseslesproporcionsd’ALT1iALT2estrobenmésigualades,alvoltantdel20%,sibéenlaFaseVelsvalorsdeALT2sónmésbaixos(11,15%).Tambéestrobenalvoltantdel20%elsvalorsrelatiusdeconquillesALT2delaFaseII.S’hanobservatalgunesconquillesorestesambALT3,peròlasevaproporcióvariaentrelesfases,situant-sealvoltantdel2,50%enlaFaseIIiVialvoltantdel6%enlaFaseIIIiIV.Sónpocomoltpocfreqüentslesconquillesambmarquesorestesd’organismesepibiontsilatendènciapareixincrementar-seamesuraquesesucceeixenlesfases.Així,enlaFaseIItansolss’hanobservatun2,61%deconquillesafectades,2,79%enlaFaseIII,mentrequeenlaFaseIVarribaal5,78%ilaFaseVal8,71%.Normalmentlaclassemésafectadasónelsbivalves(superantlleugeramentl’11%enla Fase II i al voltant del 8% en les Fases IV i V), tret de la Fase III que no se n’ha observat cap.Aquestesmarques se solen situar en la cara externa de la conquilla. La presència de perforacions(FOR1)atribuïblesaaltresorganismesmarinsésmoltescassa,entreel0,58%enlaFaseIIiel2,44%enlaFaseV.Elstaxonsmésafectatssón:Glycymerisspp.iA.noae(6i5casos,respectivament),enelcasdelsbivalves,iC.vultagum,C.ventricosus,S.haemastomailesdiversesespèciesdePatella(9,6,6 i 5 casos, respectivament), en cas dels gasteròpodes. S’observa amb relativa freqüència lapresènciad’incrustacionsen lesconquilles,en laFaseIIpresentaunpercentatgedel8,85%ien lesfases següents se situen entre el 12,75 (Fase III) i el 13,83% (Fase IV), però aquestes proporcionss’incrementensinomésestenenencompteelsbivalves,movent-seentreel19,05%delaFaseIIIal23,98%delaFaseIV.


ALT1 77 1217 1294 11 50 61 26 140 166 30 71 101ALT2 35 369 404 7 49 56 23 114 137 21 101 122ALT3 22 33 55 3 13 16 10 30 40 22 42 64ΣALT 134 1619 1753 21 112 133 59 284 343 73 214 287 EPI 24 13 37 0 5 5 12 16 28 14 27 41INT 4 4 8 0 1 1 2 3 5 2 6 18EPNT 4 5 9 0 1 1 2 3 5 0 1 1ΣEPI 32 22 54 0 7 7 16 22 38 16 34 50 FOR1 3 9 12 1 3 4 2 6 8 6 8 14INC 59 124 183 8 24 32 47 44 91 39 37 76

Taula6.55:Alteracions,epibiontsiforatsnaturals,perclassesenlaSegonaEdatdeFerro

Les restes quepresenten indicis o evidències de tractaments tèrmics són relativament abundants,especialmentenlaFaseIIIiIVonarribenal22,31%ial26,44%,respectivament.Encanvienlesaltrestan sols arriben al 5,85% en la Fase II i al 4,88% en la Fase V. Observat per classes, també hi haalgunesdiferències,jaqueenlaFaseIII,IViVelsgasteròpodessónelsmésafectats,mentrequeenlaFaseIIhosónelsbivalves.EnlaFaseIIIiV,totiqueelsgasteròpodessónelsmésabundants,lesseves proporcions respecte als bivalves són semblants (22,97% respecte al 19,05%, en la Fase III i5,01%respecteal4,62%,enlaFaseV),metrequeenlaFaseIVsónmoltdispars(8,16%elsbivalvesi34,2%elsgasteròpodes).Tal comespotveureen laTaula6.57, tambéés relativamentcomuna lapresènciaderestesambtaquesnegrosesatribuïdesaunatransferènciapercontacteambcarbons,


195

seguint un comportament més o menys paral·lel amb les restes amb indicis o evidències detractaments tèrmics. Tal com es pot observar durant la fase I, també en les diferents fases de laSegona Edat de Ferro, la majoria de restes amb indicis o evidències tèrmiques són conquillessenceresoambpetitstrencaments,tambécomparteixenlesespèciesmésafectades,quesónlesdelgènere Phorcus i Patella (especialment Ph. turbintus i P. rustica) per part dels gasteròpodes i S.gaederopus, A. noae o Glycymeris spp. per part dels bivalves, totes ells amb un destacat interèsalimentari.Detotamanera,entotes les fasesespodentrobar (Taula6.56)unitatsestratigràfiquesambunaelevadaproporció(>20%)derestesambindicisoevidènciesdetractamentstèrmics.

FASEII FASEIII FASEIV FASEVUE Total(B./G.)% UE Total(B./G.)% UE Total(B./G.)% UE Total(B./G.)%135 40(-/40) 53 23,6(30,8/22,7) 24 100(100/100) 55 31,6(50/26,7)152 71,4(-/71,4) 54 42,5(25/54,2) 26 46,7(13/56,1) 57 70(0/77,8) 27 33,3(18,2/40,9) 50 38,7(0/40) 65 20(50/0) 71 42,9(-/42,9) Taula6.56:%deconquillesambindicisdetractamenttèrmic,perUE,enlaSegonaEdatdeFerro

Pelquefaalasevapossibleutilitzaciócomaúsornamental, lasevapresènciaésescassa,entreun1,02%(enlaFaseII)iun2,39%(enlaFaseIII),iapareixensobrediferentsespècies,lamésafectadaés Glycymeris spp. (pràcticament l’únic bivalve), seguida de C. ventricosus, els representants delgènere Patella i S. haemastoma. També cal destacar l’observació d’una possible canellera o depenjollenformademitjallunasobreunperistomadeSemicassisspp.enlaFaseV,descritdeformarelativamentfreqüentcomaelementornamentaloacompanyantentornsritualsienterramentsendiversos jaciments del sudd’EuropaoCatalunya (Ripoll& Llongueras, 1963;Barge, 1982; Taborin,1993;Boschetal.,1999;Micheli,2004;Estrada&Nadal,2008;Garcíaetal.,2013).Finalment,enlaFase IV i V s’hanobservat alguns elements amb taques verdoses, atribuïdes a la transferènciapercontacteambdeterminatsobjectesmetàl·lics(possiblementcoureobronze),localitzatsenlesUE13(Fase V) i UE 19 (Fase IV) i afectant una part de les conquilles trobades en aquestes unitatsestratigràfiques(45,45%i20,00%,respectivament).Araperara,mancaunestudiprofundsobreelsobjectesmetàl·licsdelSantuari(aixícomdeljaciment),amblaqualcosanoespotmésqueaventurarunaexplicacióplausible.Comjas’haexposatanteriorment,elsobjectesmetàl·licsgaudiend’unvalorsimbòlic evident (Salvà, 2013). Així doncs, és possible una associació simbòlica o d’ús per a lesconquillesde laUE19,mentrequees famésdifícil establir una relacióen laUE13, jaqueper lainformacióexposadaenlaTaula6.51,aquestaunitatestratigràficaestàdescritacomaenderroc.


TV 0 0 0 0 0 0 2 5 7 2 3 5TN 16 102 118 16 12 28 17 78 95 6 18 24 FOC 10 46 56 0 2 2 2 18 20 3 1 4PFC 22 43 65 8 46 54 14 140 154 6 18 24ΣFOC 32 89 121 8 48 56 16 158 174 9 19 28


196

PNJ 3 2 5 0 1 1 0 0 0 0 1 1PPJ 0 16 16 1 4 5 6 2 8 3 6 9BRC 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1ΣPNJ 3 18 21 1 5 6 6 2 8 3 8 11 FOR2 10 31 41 0 2 2 7 3 10 4 14 18

Taula6.57:Processosassociatsal’activitatantròpica,perclasses,enlaSegonaEdatdeFerro

6.4.3.3 Biometria

Pràcticament la totalitat de les dades que s’exposen en la Taula 6.58 són α (tan sols les de S.gaederopusdelaFaseIIIquesóndadesβ).S’hanobviatlesdadesdeP.ulyssiponensisdelaFaseIIIacausadelseubaixnombred’exemplars.

Arcanoae(107·5·41·66) L1(mm) L2(mm) L3(mm) D1(mm) A(mm) X(mm) VOL(mm3)

FaseII𝑥 14,81 13,37 14,90 38,76 9,80 34,99 1.801σ 2,77 2,45 3,09 6,97 2,30 6,51 993

FaseIII𝑥 16,72 15,43 16,50 40,09 10,13 36,29 2.070σ 3,22 1,26 2,23 5,33 0,81 4,92 644

FaseIV𝑥 15,89 14,03 16,23 41,58 10,28 37,82 2.077σ 2,72 2,76 3,25 7,09 2,02 6,29 1.094

FaseV𝑥 14,37 12,99 14,49 36,63 9,79 33,59 1.543σ 2,76 2,64 2,68 7,85 5,60 7,49 925

Spondylusgaederopus(66·16·34·55) L1(mm) L2(mm) D1(mm) A(mm) X1(mm) X2(mm)

FaseII𝑥 47,59 45,08 42,55 17,15 18,72 24,29σ 14,83 17,77 12,34 5,20 5,60 6,91

FaseIII𝑥 64,93 68,00 58,86 15,92 22,43 30,96σ 14,33 22,63 13,23 9,21 4,77 5,08

FaseIV𝑥 52,75 54,75 49,46 14,42 20,19 27,44σ 12,32 16,62 13,70 5,87 4,47 5,76

FaseV𝑥 49,81 50,20 46,73 17,11 18,63 25,06σ 14,40 12,66 14,54 5,03 4,58 6,62

Patellarustica(1109·98·85·133) L1(mm) L2(mm) L3(mm) D1(mm) D2(mm) A(mm) VOL(mm3)

FaseII𝑥 30,06 10,72 19,33 24,25 25,36 13,57 2.817σ 3,15 1,49 2,29 2,85 3,50 2,02 1.045

FaseIII𝑥 31,49 10,40 20,80 25,28 26,43 14,17 3.225σ 3,15 1,29 2,59 2,91 3,38 2,09 1.073

FaseIV𝑥 30,23 10,64 22,35 24,52 27,81 12,82 2.531σ 4,69 2,39 21,63 4,41 4,80 2,92 1.434

FaseV𝑥 29,91 11,22 18,85 24,60 25,51 12,90 2.667σ 3,41 2,37 2,91 3,21 3,23 2,31 1.021

Patellaulyssiponensis(14·2·7·17) L1(mm) L2(mm) L3(mm) D1(mm) D2(mm) A(mm) VOL(mm3)

FaseII𝑥 36,05 14,96 21,46 26,93 28,74 12,05 3.640σ 7,80 3,33 4,81 7,39 7,13 3,36 2.523


197

FaseIV𝑥 37,07 14,21 22,71 28,50 29,50 12,29 3.835σ 3,60 2,48 1,93 4,40 4,93 2,27 1.526

FaseV𝑥 35,69 13,85 20,91 25,90 27,46 10,88 2.688σ 6,44 2,75 3,85 5,26 5,42 2,36 1.647

Phorcusarticulatus(44·4·23·11) L1(mm) L2(mm) D1(mm) D2(mm) VOL(mm3)

FaseII𝑥 23,94 15,49 21,79 19,59 1.903σ 5,34 3,73 4,05 3,14 1.012

FaseIII𝑥 24,42 15,94 23,56 20,32 2.210σ 6,22 4,30 5,20 3,88 1.358

FaseIV𝑥 26,37 17,31 23,39 21,39 2.458σ 2,86 2,48 2,41 2,21 661

FaseV𝑥 26,40 17,05 22,94 20,64 2.336σ 2,64 1,72 2,39 2,68 592

Phorcusturbinatus(186·43·195·50) L1(mm) L2(mm) D1(mm) D2(mm) VOL(mm3)

FaseII𝑥 23,64 15,56 22,68 20,45 2.008σ 4,25 3,26 3,28 3,08 964

FaseIII𝑥 22,89 15,03 21,77 19,94 1.871σ 4,17 3,27 3,44 3,10 976

FaseIV𝑥 23,43 15,09 22,32 20,36 1.894σ 3,83 3,04 2,92 2,72 758

FaseV𝑥 25,12 16,43 23,46 21,32 2.317σ 4,25 3,40 3,27 3,05 1.189

Stramonitahaemastoma(25·12·13·19) L1(mm) L2(mm) D1(mm) D2(mm) O1(mm) VOL(mm3)

FaseII𝑥 43,39 20,97 28,93 23,88 32,38 7.406σ 8,13 4,04 4,57 3,75 6,53 3.158

FaseIII𝑥 40,58 16,15 24,47 20,46 34,23 6.026σ 7,55 3,26 5,46 3,07 6,48 2.492

FaseIV𝑥 54,58 20,81 29,54 22,88 42,89 14.287σ 10,36 7,23 7,53 5,03 9,37 6.419

FaseV𝑥 46,09 19,06 29,42 23,32 37,60 8.521σ 8,61 4,52 4,70 3,72 7,65 4.37

Taula6.58:Mitjanesidesviacionsestàndards,mésvolumsd’algunesespècies,enlaSegonaEdatdeFerro


198


199

Figura6.36:Longitud(L1)oamplitud(D1)delaconquillad’algunesespècies,enlaSegonaEdatdeFerro

EnlaFigura6.36esrepresental’agrupacióencolumnesohistogrames(Barceló,2007)delalongitud(L1)odel’amplituddelaconquilla(D1)realitzadesperadeterminadesespècies,amésd’unasèriede paràmetres estadístics, tal com s’ha fet amb les figures d’apartats anteriors. A causa del’importantnombrederestesdeP.rusticaenlaFaseIItansolss’hanutilitzatelsexemplarsCS,totiaixís’hahagutdecanviard’escalaperaquestafase.Pera larestadegràfiquess’hanmantingut lesproporcionsenelnombrederestesdelamateixaespècie.

6.4.3.4 Discussió

Ladensitat(DMI)méselevadaésdelaUE143(ambquasi842exemplars/m3),possiblementperunnombrerelativamentelevatd’organismes(150)ielvolummoltbaix(elmenordelsinferits),seguidade laUE65,UE56 i laUE158,amb219,210 i132e/m3, formenelgrupd’unitatsestratigràfiquesamblesdensitatsméselevades.Larestadedensitatsespodenagruparentresgransgrups,entre79i44e/m3(UE26,UE63,UE5,UE122=123=124=125,UE50iUE53),entre35i12,5e/m3(UE144,UE51,UE69,UE161,UE128,UE54,UE60,UE27,UE52,UE135iUE13)idemenysde10e/m3(UE6,UE 59,UE 57=131,UE 14 i UE127). La densitat de restes (Bernáldez-Sánchezet al., 2014) ajuda acontextualitzar o ponderar les dades en brut del nombre de restes que presenta una unitatestratigràfica, així la que presenta (l’equivalent a unitat estratigràfica, en aquest cas), ambmoltadiferència,mésexemplarséslaUE122=123=124=125amb1158exemplars.Aquestamateixaunitatestratigràficaéslaquetambépresentaelvolumméselevatuns22,33m3,aixòfaquesesituïdinsdelsegongrupdedensitat,concretamentambquasi52e/m3.Percontra,lasegonaunitatestratigràficaenvolum,laUE127(quesuperaels20,22m3)presentaunreduïtnombredeconquilles,laqualcosafaquesigui lademenordensitat(aproximadament0,64e/m3).Talcoms’haexposatanteriorment,durant les fases de la Segona Edat del Ferro tampoc s’hanpogut inferir (permancadedades) elsvolums dels estrats relacionats amb la combustió, amb la qual cosa tan sols es pot suposar unadensitatsimilaraleszonesdecombustiódescritesenlaPrimeraEdatdelFerro,peròsensepoder-hoassegurar.

S’hancomparatelnombrederestes(NR)ielnombremínimd’individus(MNI)ambeltestdeKruskall–Wallis(1952)inoapareixendiferènciessignificativesentrelesdiferentsfases,tampocn’apareixensiescomparenlescategoriesassociadesalseuúsantròpic.Detotamanera,ésevident,talcoms’haexposat anteriorment, que els valors relatius de les conquilles amb indicis o evidències detractamentstèrmicsnopresentenuncomportamenthomogenientoteslesfasesdelaSegonaEdat


200

del Ferro. Així la fase prèvia (Fase II) i posterior (Fase V) presenten uns valors al voltant del 5%,mentreque la fasede construcció (Fase III) i d’ús del santuari (IV) superenel 20%, encaraqueespodenobservarestratsassociatsallarsoanivellsdecombustióentoteslesfasessemblaclarquelautilitzaciód’aquestsorganismesésmésintensaenelsmomentsdel’úsdel’espaicomasantuari.Síque apareixen diferències significatives quan es comparen les categories de l’estat general de lesconquilles de la Fase II amb la resta de fases. De tota manera, és molt possible que aquestesdiferències siguin a causa de l’important nombre de restes d’aquesta fase que se situen dins lacategoriaALT1,respectealesaltresfases.Lanotablepresènciad’elementsbioalteratsenlaFaseII,aixícomenlaFaseIV,notéunaexplicaciósenzilla.Talvoltaunincrementenlapressióprovoquésuna recollida d’exemplars que en altres circumstàncies no haurien estat capturats. La recerca denoves àrees ambunes condicions ambientals queprovoquessin unamajor incidència o unamajorpresènciad’organismesepibionts, tambéseriapossible.Araperaraesdesconeixenelsmotius,quisapsienunfuturgràciesanovesanàlisisespodràplantejaralgunahipòtesialrespecte.

Talcoms’haexposatenlaFaseI(6.4.2.4),s’havolgutferunacomparacióentreelsespaisdescritsenlaFigura6.32,dedinsdelsantuaridurantlaFaseIV(úsd’aquestespairitual),seguintlalocalitzacióde les unitats estratigràfiques representades en la Figura 6.32. Així s’ha realitzat una anàlisimultivariant ambmesures de similitud euclidianes utilitzant el programari PAST (Hammer, 2001),ambvalorrelatiudelsvalorstantdelNMIcomeneldelescategoriesdelspossiblesusosantròpicsperacadaunitatestratigràfica(oagrupaciód’aquestes)situadadinselsantuari,juntamentambelsvalorsglobals(TOT)delaFaseIV.ComespotobservarenlaFigura6.37,peralpuntdevistabiològic,elcorredor(Cor.=UE19)esmantémoltseparatdelarestad’espais.ElsvalorsglobalsdelaFaseIVs’agrupenambcambradelsantuari(Camb.=UE14,24,27,65,71i85)demaneramoltenvient,peròtambéambl’anvantcambra(AvantC.=UE26i50)iamésdistànciaambelsectorsuddelacambra(Camb.S.=UE60).Finalment,elsectornorddelacambra(Camb.N.=UE22i68)éselquepresentamenysrelacióambaquests.

Figura6.37:SimilitudsentreelNMIdelsdiferentsespaisdescritsenlaFaseIV.


En la Figura 6.38, per al punt de vista dels processos associats a l’activitat antròpica, elcomportamentésforçasemblantal’expressatenlafiguraanterior.Elcorredoressegueixmostrant


201

allunyatdelarestad’espais.ElsvalorsglobalsdelaFaseIVs’agrupenambcambradelsantuari ielsectornorddel’anvantcambra,peròaquestsdosdemaneramoltmésevident,quealhoras’agrupenambl’avantcambra.Elssectorsnordisuddelacambras’agrupendeformaseparadaalarestadelsd’altresespaisanteriors.

Figura6.38:Similitudsentreprocessosassociatsal’activitatantròpicadelsespaisdescritsenlaFaseIV.


6.4.4 UE170,UE138,UE2(ESPOLI)IUE1(ESTRATSUPERFICIAL)

S’havolgut incloureenelpresentestudiunasèried’estrats,quearqueològicamentsovintsesolenrebutjar,intentantaixíextreure’nelmàximd’informació.EnaquestsentitlaUE170,ques’interpretàcomapaleosòl,vaserestèrildematerialarqueològic i l’estratsuperficial (UE1)contéunabarrejavariadadematerials(anticsiactuals),barrejaqueesfamésevidentenelssedimentsremogutssensecontrol en l’espoli (UE 2) just abans d’iniciar-se la primera campanya d’excavació. A aquest grupheterogeni també se li ha integrat la UE 138, ja que presenta un important volum de restes demol·luscs, però els elements ceràmics que contenia no han permès una datació clara. La possiblerelació amb laUE144de la Fase II (Hernández-Gaschetal., inèdit-k) tampocha sigutunelementdefinitiuperfer-ho.Aixídoncs,s’haninclòspermirard’esbrinaroaclarirelpossibleseuorigenienelcasdel’interpretatcomapaleosòlil’estatsuperficial,utilitzar-loscomaunselementsdereferència.


La informacióper confeccionar laTaula6.59 s’haextret (de lamateixa formaque les taules6.41 i6.51)delesfixesidiarisd’excavaciófacilitatsperundelscodirectors(elDr.JordiHernández-Gasch).

UE170 Estratinferiordelsondeigsuddel’Edifici1interpretatcomaladunaonesbastirenelsedificis.UE138 Estrat que cobria el mur de l’Edifici 1, així com pels seus costats. Presenta intrusions

corresponentsadiversesfases(FaseIIaIV).UE2 Sediment, fàcilment destriable, procedent de la cala realitzada pels espoliadors dies abans de

l’inicidelaintervencióarqueològica.Presentànombrósmaterial.


202

UE1 Sedimentsuperiordetotelsectorexcavat,nosen’hapogutdistingircapaltrefinsalatroballadelesestructures.

Taula6.59:DescripciódelaUE170,UE138,UE2iUE1

Figura6.39:Localització(segonspropostadelDr.JordiHernández-Gasch)delaUE170,UE138iUE1

EnlaTaula6.60esmostrenelnombrederestes(NR)ielnombremínimd’individus(NMI)percadaunadelesunitatsestratigràfiquescitades,mentrequeenlaTaula6.61esmostrenlasevadensitatderestes(DR)ilasevadensitatmínimad’individus(DMI).ElvolumdelaUE2s’hainferitgràciesalesdimensionsdelacala.

Bivalves

UE170 UE138 UE2 UE1NR NMI NR NMI NR NMI NR MNI

Acanthocardiatuberculata 1 1 Arcanoae 24 11 8 3 8 5 7 4Barbatiabarbata 6 3

1 1

Cerastodermaspp.

3 2 1 1

Donaxspp. 1 1

Glycymerisspp.

1 1 3 2 2 2Mactraspp. 2 1 2 2 1 1 4 2Pinnanobilis 1 1 Spondylusgaederopus 4 3 10 4 10 6 18 11Indeterminats 1 1

2 2

TOTAL 38 20 21 10 28 19 34 20Gasteròpodes NR NMI NR NMI NR NMI NR MNIBolmarugosa

1 1

Cerithiumvulgatum 1 1 14 12 4 4 5 5Columbellarustica

3 3 2 2

Conusventricosus

1 1 1 1 2 2Haliotistuberculata 1 1

5 2

Hexaplextrunculus

1 1 1 1 3 3

Patellacaerulea 13 10 11 11 9 8 5 5Patellarustica 6 6 302 281 6 6 36 35


203

Patellaulyssiponensis 2 2 3 3 1 1 4 3Phorcusarticulatus

4 4 7 7

Phorcusturbinatus

30 25 9 8 20 18Stramonitahaemastoma 2 2 9 8 6 5 13 12Tarantinaealignaria

1 1

Vermetusspp.

2 1Indeterminats 1 1 1 1 TOTAL 25 22 379 350 42 36 102 96

Taula6.60:NRiNMIdelesdiferentsespèciesenlaUE170,UE138,UE2iUE1

UE m3 NR/NMI DR-Biv. DR-Gas. DR-Tot. DMI-Biv. DMI-Gas. DMI-Tot.

170 0,2755 63/41 137,93 90,74 228,68 72,60 79,85 152,45

138 1,9460 400/362 10,79 194,76 205,55 5,14 179,86 184,992 3,9000 70/55 7,18 10,77 17,95 4,87 9,23 14,10

1 98,9546 136/116 0,34 1,03 1,37 0,20 0,97 1,17Taula6.61:DRiDMIdelaUE170,UE138,UE2iUE1

6.4.4.2 Tafonomia

Engeneral,comalarestadeljaciment,lesconquillesditesunitatsestratigràfiquespresentenunbonestatdeconservació.Detotamanera,s’hadetenirencomptequeenlaUE138elvalorrelatiuméselevatesdónaenlesconquillesmolttrencades(CMT)(ambun33,50%)ienlaUE1enlesconquillestrencades (CT) (35,29%),metre que el de laUE 2 i 170 és en les senceres (CS) (32,86% i 42,86%,respectivament).Percontraelvalorrelatiumenysfreqüentés,enlaUE170,laUE1ilaUE2,elCMT(12,70%,13,97%i17,14%,respectivament)ienlaUE138enCS(19,75%).Pelquefaal’estatdelesconquilles,en laUE170 i laUE1elsvalorsrelatiusdeDES3sónelsméselevats (47,62% i47,06%,respectivament), mentre que en la UE 138 i UE 2 es donen en DES2 (72,50% i 54,29%,respectivament). Com es pot observar en la Taula 6.62, no s’observen conquilles amb evidènciesd’abrasiónatural (ABRA1oABRA2)nien laUE170nien laUE138,en laUE2 tansolss’observenconquilles ABRA1 (5,71%), mentre que en la UE 1, per contra, presenten uns valors relativamentelevats:11,03%enABRA1i2,21%enABRA2.

UE170 UE138 UE2 UE1 Biv. Gast. Total Biv. Gast. Total Biv. Gast. Total Biv. Gast. TotalCS 21 6 27 4 75 79 10 13 23 12 30 42CT 6 11 17 2 91 93 7 12 19 13 35 48CMT 6 2 8 3 131 134 5 7 12 6 13 19FRAG 5 6 11 12 82 94 6 10 16 3 24 27 ÍF 0,71 0,68 0,70 0,29 0,44 0,43 0,61 59,52 0,60 0,74 0,64 0,66 DES1 0 0 0 2 19 21 2 0 2 0 2 2DES2 13 13 26 7 283 290 14 24 38 13 32 45DES3 18 12 30 10 65 75 8 15 23 11 53 64DES4 7 0 7 2 12 14 1 2 3 3 4 7


204

ABRA1 0 0 0 0 0 0 3 1 4 6 9 15ABRA2 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 2 3Taula6.62:CategoriesiÍndexdeFragmentacióiEstatgeneral,perclasses,delaUE170,UE138,UE2iUE1

En aquest grup d’unitats estratigràfiques les restes amb evidències de bioalteracions són moltabundants, arribant fins a un 69,85%de les restes de laUE170, un 63,24%en les de laUE1, un56,5%enlesdelaUE138iun35,71%enlaUE2.Nohihaunauniformitatsobreelgraud’afectacióentre bivalves i gasteròpodes en aquestes unitats estratigràfiques, ja que si bé en la UE 170 elsbivalvesesveuenafectatsenmajormesura(un76,31%respecteaun60%delsgasteròpodes),sónelsgasteròpodeslaclassemésafectadatantenlaUE1(un67,64%respecteaun50%,delsbivalves),comen laUE138 (un56,5%, respecteaun47,62%)o laUE2 (un42,86%, respecteaun24,99%).Tampoc existeix una uniformitat respecte a l’observació de conquilles amb marques o restesd’organismesepibionts.GlobalmentlaUE138ilaUE1presentenunsvalorsrelatiusmoltsimilars,el4%iel3,68%respectivament,mentrequelaUE2elpresentade17,15%olaUE170de20,63%.Arabé,sis’observenelsvalorsperclasses,malgratqueelsvalorsméselevatspertanyenalsbivalves,hofandemaneramoltdiferent.Aixía laUE170, laUE130 i laUE2esdonenvalorselevats(23,68%,19,05% i 17,86%, respectivament) mentre que a la UE1 és de 5,88%. Les marques se situenprincipalmentenlacaraexternadelaconquillaenlaUE170,laUE2ilaUE138,mentrequeenlaUE1,majoritàriamentsesituenalacarainternaiexterna.L’observaciódeFOR1ésescassa,lamàximaproporciódelesrestesestrobaenlaUE170,concretamentel3,17%,seguidaperl’1,47%enlaUE1il’1,43%en laUE 2,mentre que en laUE 138 tan sols representa el 0,75%.Aquestes perforacionss’observenen3restesdeC.vultagum(2enlaUE138i1enlaUE1),3restesdeS.haemastoma(1en laUE170,en laUE2 ien laUE138) i1restaenH.truculus (UE1) iA.noae (UE170).Unaltreelementquenopresentauniformitatéslapresènciad’incrustacionsenlesconquilles,mentrequeenlaUE170el52,38%de lesrevesrestesenpresenten,en lesaltresunitatsestratigràfiquesaquestaproporcióésmoltmenor:el16,91%enlaUE1,l’11,43%enlaUE2iel2,75%enlaUE138.Detotamanera, si s’analitzaperclasses,elsbivalvesesveuenmésafectatsqueelsgasteròpodesen laUE170(un55,26%respecteaun48%,respectivament),enlaUE1(un38,24%respecteaun11,76%)ien la UE 138 (un 19,5% respecte a un 1,85%). Per contra en la UE 2 els més afectats són elsgasteròpodes(un14,29%respecteaun7,14%delsbivalves).

UE170 UE138 UE2 UE1 Biv. Gast. Total Biv. Gast. Total Biv. Gast. Total Biv. Gast. TotalALT1 20 11 31 6 82 88 3 11 14 7 34 41ALT2 6 3 9 3 134 137 2 6 8 4 30 34ALT3 3 1 4 1 0 1 2 1 3 6 5 11ΣALT 29 15 44 10 216 226 7 18 25 17 69 86 EPI 8 2 10 2 8 10 5 5 10 2 0 2INT 0 0 0 1 2 3 0 2 2 0 0 0EPNT 1 2 3 1 2 3 0 0 0 0 3 3ΣEPI 9 4 13 4 12 16 5 7 12 2 3 5 FOR1 1 1 2 0 3 3 0 1 1 0 2 2INC 21 12 33 4 7 11 2 6 8 13 12 23

Taula6.63:Alteracions,epibiontsiforatsnaturals,perclassesdelaUE170,UE138,UE2iUE1


205

La manca d’uniformitat detectada anteriorment en aquestes unitats estratigràfiques, es torna amostrar en les evidències dels processos associats a activitat antròpica (Taula 6.64). Els indicis oevidènciesdetractamentstèrmicsnos’observenenlaUE170,sónpocfreqüentsenlaUE138iUE2(un 0,26% i un 1,43% de les seves restes, respectivament) i relativament freqüents en la UE 1(16,18%). Si s’analitzenper classes, el 19,05%de les restesdebivalvesen laUE138enpresentenrespecteal0,26%delesrestesdegasteròpodes.EncanvienlaUE1ilaUE2,tansolss’observenenelsgasteròpodes(un21,57%iun2,38%delessevesrestes,respectivament).Lapresènciaderestesambtaquesnegroses,atribuïdesaunatransferènciapercontacteambcarbons,nos’observennienlaUE170,nienlaUE2,mentrequeenlaUE138assoleixenun3%ienlaUE1un5,15%.Detotamanera, pareix que afecten més als bivalves, assolint uns valors similars en ambdues unitatsestratigràfiques(14,29%i14,71%,respectivament).Pelquefaalsindicisoevidènciesdetractamentstèrmics,esprodueixensobreespèciesambunevidentinterèsalimentari i lasevapresènciaésmésevident en laUE1 amb18 restesCSoCT (17de les qualsP. rustica i la següentPh. turbintus), 3restesCMT(2Ph.turbintusi1P.rustica)i2FRAG(1Ph.turbintusi1P.rustica).EnlaUE138,deles5restesobservades,tansolsunaésCS(Glycymerisspp.),mentrequelesaltresrestessónFRAG(totesd’A.noae), sibé3presentenconnexióanatòmica, laqualcosasignificaquepertanyerenalmateixindividu.EnlaUE2tansolssel’observaunFRAG(P.rustica)mentrequetampocs’observenenlaUE170.

UE170 UE138 UE2 UE1Biv. Gast. Total Biv. Gast. Total Biv. Gast. Total Biv. Gast. Total

TN 0 0 0 3 9 12 0 0 0 5 2 7 FOC 0 0 0 0 1 1 0 0 0 0 0 0PFC 0 0 0 4 0 4 0 1 1 0 22 22ΣFOC 0 0 0 4 1 5 0 22 22 PNJ 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0PPJ 0 0 0 0 1 1 0 0 0 0 0 0ΣPNJ 0 0 0 0 1 1 0 0 0 0 0 0 FOR2 0 0 0 1 4 5 0 4 4 0 2 2

Taula6.64:Processosassociatsal’activitatantròpica,perclassesdelaUE170,UE138,UE2iUE1

Pel que fa a la seva possible utilització com a ús ornamental, la seva presència és pràcticamentinexistent,tansolsunapossiblepeça(C.vulgatum)enlaUE138.TambéresultenmoltescasseslesrestesobservadesambFOR2,contabilitzant-seuntotalde2restesdeS.haemastoma,1P.rustica,1C.vulgatum i1S.gaederopus,enlaUE138.EnlaUE2,s’hanobservat2restesd’H.tuberculata,1restadeC.vulgatumi1Ph.turbinatus,mentrequeenlaUE1,tansols1restadeC.rusticai1mésdeP.rustica.Nosen’hanobservadescapenlaUE170.Unaspecteadestacarésl’observaciódeduespossiblesrestesatribuïblesaindústriaòssia(Figura6.40),trobadesenlaUE1,peròperlainformacióproporcionadaperl’equipd’excavació,situadesenl’espaidelsantuari.


206

Figura6.40:PossibleindústriaòssiasobrerestesdeconquillesenlaPuntadesPatró

6.4.4.3 Biometria

Granpartdelesdadesques’exposenenlaTaula6.65sóndelgrupα.EncanvisóndelgrupβtoteslesdadesdeP.rusticadelaUE2,menysD2,aixícomD1,AiVOLdeP.rusticadelaUE170iL1,L2iVOLdeS.haemastonadelaUE1iUE2,amésdePh.turbinatusdelaUE2.Demanerasimilaralesanàlisisbiomètriquesanteriors,s’hanobviatalgunesdadesacausadelreduïtnombred’exemplars.

Arcanoae(21·2·8·6) L1(mm) L2(mm) L3(mm) D1(mm) A(mm) X(mm) VOL(mm3)

UE170𝑥 15,09 13,69 15,52 38,79 10,21 34,92 1.831σ 2,12 1,55 2,38 6,29 1,57 8,31 829

UE2𝑥 16,38 16,30 17,25 44,75 10,64 43,25 3.103σ 3,54 0,97 1,19 2,22 1,49 2,53 222

UE1𝑥 15,18 14,76 16,90 42,45 9,91 40,12 2.699σ 2,95 3,10 3,62 9,04 1,66 8,94 1.680

Patellarustica(6·234·5·33) L1(mm) L2(mm) L3(mm) D1(mm) D2(mm) A(mm) VOL(mm3)

UE170𝑥 35,54 12,84 22,70 28,82 29,90 15,89 4.430σ 1,77 1,15 0,99 2,06 1,79 1,15 589

UE138𝑥 29,63 10,91 18,84 23,93 24,90 13,31 2.651σ 3,49 1,76 2,68 3,02 3,14 2,44 891

UE2𝑥 27,88 10,00 18,63 23,38 23,60 10,72 2.459σ 3,17 1,58 4,50 2,50 3,10 6,44 1.151

UE1𝑥 29,68 10,88 19,32 24,36 25,34 13,28 2.825σ 3,97 1,36 2,18 2,99 3,06 2,27 1.260

Phorcusturbinatus(0·23·8·16) L1(mm) L2(mm) D1(mm) D2(mm) VOL(mm3)

UE138

𝑥 23,80 15,48 22,98 20,92 1.995σ 3,70 2,78 2,58 2,40 702

UE2𝑥 24,93 16,07 23,79 21,94 2.242σ 3,32 2,39 2,45 2,26 815


207

UE1𝑥 24,64 16,18 22,25 21,74 2.006σ 3,64 2,63 6,61 2,99 1.205

Stramonitahaemastoma(2·7·4·7) L1(mm) L2(mm) D1(mm) D2(mm) O1(mm) VOL(mm3)

UE138𝑥 49,33 23,18 28,61 22,52 32,91 9.800σ 29,57 3,34 4,18 2,93 6,52 5.604

UE2𝑥 42,67 21,50 27,33 21,67 36,83 6.816σ 6,33 4,53 3,06 2,52 5,69 2.388

UE1𝑥 49,37 23,65 31,01 24,15 39,56 9.666σ 10,16 4,78 5,85 4,22 9,89 5.026

Taula6.65:Mitjanesidesviacionsestàndards,mésvolumsd’algunesespècies,delaUE170,UE138iUE1

EnlaFigura6.41esrepresental’agrupacióencolumnesohistogrames(Barceló,2007)delalongitud(L1)deP.rustica.Talcoms’haexposatenlaFigura6.36,permantenirlesproporcionsenelnombrederestess’hareduïtelnombred’exemplarsdeP. rusticade laUE138agafant tansols la longituddelsexemplarsCS.

Figura6.41:Longitud(L1)deP.rusticadelaUE170,UE138,UE2iUE1

6.4.4.4 Discussió

En aquest grup d’unitats estratigràfiques, les densitats (DMI) de la UE 170 i de la UE 138 sónrelativamentsemblants,peròproductededuescircumstànciesmoltdiferents.LaUE170ésresultatdel’excavaciód’unacala,ambunvolummoltreduïtiamb,relativament,poquesconquilles,mentreque la UE 138 és un estrat sobre el mur de l’Edifici 1, amb un volum de sediment relativamentconsiderableitambépelquefaalnombredeconquillesextretes.Lesaltresunitatsestratigràfiquespresenten un volum molt menor en comparació amb les primeres. Per una part hi ha la UE 2,


208

producted’unespoli, iper l’altrahiha laUE1ambunvolummoltelevat,elméselevatdetota laintervenció,quedónacomaresultatunadelesmenorsdensitatsdetoteljaciment.

S’hancomparatelnombrederestes(NR)ielnombremínimd’individus(MNI)ambeltestdeKruskall– Wallis (1952) apareixent diferències significatives entre les UE 170 i UE 1. Pel que fa a lesdiferènciestafonòmiquesd’aquestesquatreunitatsestratigràfiques,totpareixindicarquepresentenun comportament tafonòmic poc homogeni. De la mateixa manera que en la seva biometria, nopareixexistiruna tendènciaclaraperacadaunad’aquestesunitatsestratigràfiques.Aquestapocauniformitatomancade tendènciapodira serel resultatde la comparaciód’estratsproudiferents,tantenl’origendelpropiestratcomdeprocedènciadelamalacofauna,laqualcosaésespecialmentimportantperalesUE170iUE1.

6.4.5 DISCUSSIONSICONCLUSIONSPERALAPUNTADESPATRÓ

Si bé aquest jaciment es podria considerar acabat, amb tot elmaterial extret disponible i excavatd’unasolavegadaiperunmateixequipambunauniformitatambelsprotocols,laqualcosafacilitael treball posterior d’anàlisi, encara queden llacunes en el seu estudi i bona part de la sevainformació encara és inèdita. És d’esperar que aquest treball sigui un estímul per a l’anàlisi (i lapublicació)delarestadematerialmobleestret.

Talcoms’haexposatanteriorment,nos’hapogutinferirelvolumdetoteslesunitatsestratigràfiquesquecontenienrestesdemalacofauna.Tansolss’hapogutinferiren51delespresents,delesqualslagran majoria (34) no superaven el metre cúbic, mentre que tan sols 10 superaven els 2 m3, 4superavenels10m3,3els20m3.L’estatsuperficial(UE1)éselquesuperadellargtotselsregistres,acostant-se als 100 m3. D’una manera semblant, el nombre d’exemplars (NMI) tampoc és massaelevatenlamajoriad’elles.En39d’aquestesnosesuperenels50exemplarsitansols4superenels200exemplars,mentreque laUE138presenta362exemplars i laUE122=123=124=125arribaals1145.Totplegatprodueixunadensitat(DMI)delesdiferentsunitatsestratigràfiquesmoltvariable,situant-se entre el 0,64 e/m3 (UE 127) i els 841,92 e/m3 (UE 143). Així doncs d’aquestes 10 nosuperenels10e/m3i37els50e/m3,mentrequetansols3arribenals200e/m3.Araperaranoespot anar molt més enllà d’aquestes agrupacions d’unitats estratigràfiques per densitat demalacofaunamarina. Amb l’aprofundiment de la informació d’aquest jaciment que en un futur espuguiproduir,s’hauràdecomprovarsilarestadeculturamobleescomportadelamateixamaneraiespuguinveureparal·lelismesentreelsusosd’aquestsestrats.

Unfetdestacat,quejas’hamencionatanteriorment,éslagrandiferènciadedensitatsentreelsdosestratsamb,enprincipi,mésd’influèncianatural,laUE1i laUE170.Totipreveurequeenl’estratsuperficial (UE 1) es trobin organismes provinents d’estrats inferiors, tal com succeeix amb elmaterialceràmicprehistòrictrobatenditaunitatestratigràfica(Hernández-Gaschetal.,inèdit-k),elsvalorsdeDMIsónmassadiferentspersuposarunpatródedeposiciósemblant.Finsitotsiestéencompte una línia del mar lleugerament més enretirada (Giaime et al., 2016) amb una possibledisminució de les aportacions naturals (en la UE 170), així com una acumulació antròpica mésaccentuada per l’increment de la població en els darrers anys (en laUE 1), la tendència resultanthauriad’anarensentitcontrarialqueesreflecteixencadaunadelesdensitatspresentsenl’estratprofund(UE170)ielsuperficial(UE1).Amés,s’hadetenirencompteelresultatdeltestKruskall–


209

Wallis, establint diferències significatives pel que fa al nombre de restes o de conquilles de lesespècies que hi eren presents. Per tot plegat, d’aquí en endavant a la UE 170 se la citarà com alsuposatpaleosòlal’esperad’altresprovesquereforcinaquestindiciovaginendirecciócontrària.

Tal com s’ha realitzat en les conclusions dels jaciments anteriors, s’ha intentat seguir un ordrecronològicen la representaciódeFases–unitatsestratigràfiques,de totamanera s’hade tenirencomptequelaUE138,possiblementhauriad’anarsituadaalcostatdelaFaseIIo,entotcas,abansdelaFaseIV,peròs’hacregutoportúmantenir-laseparadadelesfasesacausadelaimpossibilitatdepoder-ladatarcorrectament.En lesgràfiquesde laFigura6.42s’hantingutencomptetotes lesdades(tantdelgrupαcomdelβ)isesegueixlamateixametodologiaquelesanàlisisrealitzadesfinsara(capítols6.2.5i6.3.5).Així,elsquartilsdel25al75%esrepresentendinsd’unquadre,lamitjanaes mostra amb una línia horitzontal dins del quadre, mentre que els valors més enllà d’aquestspercentilsesmostrenamblínieshoritzontals,sihihavalorsextrems,esmostrenambuncercle.

Figura6.42:Midesdelsorganismesenelsdiferentsmarcstemporalsounitatsestratigràfiques.



210

Unavisióenconjunt,peratotes lesespècies,espotobservarunacertaregularitatamblesmides.Així els gruixos dels valors (rectangles) mostren un distribució relativament semblant. Amb tot,aquestes semblancesesmostrenmésevidentsenalgunesespècies,mentrequeend’altresnohosón tant. L’espècie més regular en tots els marcs temporals / unitats estratigràfiques és Ph.turbinatus, inclús en els valors centrals (mitjana), mentre que la més irregular podria ser Ph.articulatus, així comper l’absènciao escàsnombrede representants en algunsmarcs temporals /unitatsestratigràfiques.P.rusticapresentaunestallesmajorsdurantlaFaseI(Talaiòtic),respecteales següents fases (Balear), però amb una destacable uniformitat, especialment durant el Balear.L’espècie amb una distribució dels gruixos dels valorsmés àmplia és S. haemastoma, encara quesembli que presenti una tendència contaria a la descrita anteriorment, amb unes mides menorsdurantelTalaiòticiambunesmidesméselevadesdurantelBalear.

Tambés’havolgutrepresentarelgraudesimilitudsentreelsdiferentsenquadramentstemporalsdeljacimentdesdedospuntsdevista,elpuramentbiològicieldepossiblesusosantròpics.Talcoms’hafetenelscapítolsanteriors.MitjançantelprogramariPAST(Hammer,2001)s’harealitzatunaanàlisimultivariantambmesuresdesimilitudeuclidianes.Peralprimerpuntdevistas’haelegitlesdeNMIis’han suprimit aquelles espècies molt minoritàries (presents en tan sols un o dos momentscronològics i que a més no comptessin amb més de tres individus). A més s’han unit els doscontextos d’ús i de nivells de combustió de la Fase I per facilitar la interpretació històrica id’utilització de l’espai en aquesta fase, deixant de banda, això sí, l’estrat d’enderroc, ja que esconsideraunafaseposterior.Amés,acausadel’elevatnombred’individusdelaFaseII,s’hahagutd’ajustar l’escala per poder observar d’una manera més clara la posició que ocupaven la restad’enquadramentstemporals,d’aquíques’haretallatladistànciaentreelvalor960i240.EnlaFigura6.43esreflecteixallòque jas’haviaexposatanteriorment, laFase IIdifereixclaramentde laresta,aixícomlaUE138ilaFASEIV.Elsaltresenquadramentspresentenduesagrupacions,laFaseViIIIperunabandailarestaperl’altra.

Figura6.43:SimilitudsentreelNMIdelsdiferentsenquadramentstemporals.


Per al segon punt de vista, s’han elegit les categories associades a la possiblemanipulació o l’úsantròpic de les restes i, amb la intenció d’uniformitzar millor les dades, aquestes es mostren en


211

forma dels valors relatius respecte al total de restes de cada una de les fases o enquadramentstemporals.Així,espotobservar(Figura6.44)comseseparenclaramentendosgrups.EnelprimergruphihalaUE160(End.F.I),queesmantéallunyadadelaresta,formantdossubgrups,perunabandalaU2,UE138iUE170iperl’altralaFaseIIiFaseV.EnelsegongruplaUE1tambéseseparadelaresta,onestrobenlaFaseIilesFasesIIIiIV(aquestsduesmésproperes).

Figura6.44:Similitudsentreprocessosassociatsal’activitatantròpicadelsdiferentsenquadramentstemporals.


Hernández-Gasch& Sanmartí (1999; 2003) exposen una sèrie d’evidències que fan pensar en unadeterminada activitat ritual una vegada abandonat el santuari. En aquest sentit, el comportamentsemblant dels processos tafonòmics associats a l’activitat antròpica de la Fase II (prèvia a laconstrucció)idelaFaseV(abandonament),podriaapuntarquelapossibleactivitatritualespoguésremuntarabansdelasevaconstrucció.Amés,altresindicadorsarqueològics(fragmentsdevaixellesi àmfores vinàries) apunten a la importància d’aquest espai com a lloc de realització de rituals,possiblement funeraris i relacionats amb la necròpolis de s’Illot des Porros (Sanmartíet al., 2002;Hernández-Gasch,2011b),amblaqualcosalainformacióproporcionadaperlamalacofaunamarinaaniriaenconsonànciaambels indicismencionats.S’hadetenirencompteque laFaseIIcoincideixamb la construcció i primer ús de la cambra funerària absidal més antiga de s’Illot des Porros(Hernández-Gaschetal.,1998;Pigaetal.2007;2010;Hernández-Gasch,2011b).

Unaltreaspecteinteressantésl’agrupacióentrelesFasesI(Edifici1),III(construcciódelsantuari)iIV (úsdelsantuari).Undelsespectesquepodrienagrupardites fasesés lapresènciadeconquillesambevidènciesdetractamenttèrmic,especialmentnombrosesdurantlaFaseIIIiIVitambé,encaraque amb uns valors lleugerament menors, en la Fase I. Aquestes evidències són importants comproposendediversosautors(Guerrero,1990-1991;Waldrenetal.,1991;Fernández-Mirandaetal.,1995)en l’estudidesantuarisde l’EdatdelFerroaMallorca iMenorca,relacionant lapresènciadefoccomaincididel’existènciad’unritual.Així,talcomespotobservarenlestaules6.46i6.54,hihaunitats estratigràfiques que assoleixen el 100% de les seves restes amb evidències o indicis detractament tèrmic. A més, especialment durant la Primera Edat del Ferro, el nombre d’unitatsestratigràfiquesambaquestesrestesésmoltdestacada(6peralsespaisd’ús i6mésconcentradesenl’espaidecombustióFET7),elquepodriareforçarqueestractésd’unespairitual.Elspocsestudis


212

sobremalacofaunamarinad’espaisd’habitació(vegeuCapítol2)nopresentennielnombrederestesni tants espais afectats pel foc, amb la qual cosa es podria entendre que es tractaria d’uns usosdiferents.Així,espodriaapuntarquelesactivitatsritualsnotansolsespuguinremuntarenlafased’entre edificacions, sinó que també es podria incloure les de l’ús de l’Edifici 1. En aquest sentitcaldria tornar a insistir que ni durant la Fase I ni durant la Fase IV la presència o utilització delsmol·luscsmarinsnoésuniformedinsdelsrespectiusmonuments.Perallòexposatanteriorment,lesevidènciesd’úsdelamalacofaunaenlaFaseI(Figura6.34)pareixquesecentrenenelvessantnordicentral de l’edifici, així comen l’espai onenel s. III esbastirà el corredor. És impossible, almenysactualment, saber si aquest espai se situava fora o dins de l’edifici 1 en l’època que es trobavaplenamentenús.Quisapsialgundiaespodràaclarirladisposicióoriginaldel’edificicomplert.Perlasevabandaen laFase IV(Figura6.37),aquestesevidènciessemblen indicarqueesconcentravaenl’avantcambra, especialment en l’espai que precedia al corredor i en la part central de la cambraprincipal.Malgrat que aquestes evidències no s’han realitzat estudis de detall sobre la distribucióinternadelssantuaris,aixídoncs, ladistribuciódelsritualsdecremaciódefaunatansolselspodencomençaraintuir.Enaquestsentitcaldriaferl’incísqueescomençaaintentaranalitzarladistribucióespacialenelssantuarisdeTauladeMenorca(DeMulder&DeWitte,2017),d’aquestprimerintentpareix deduir-se la presència recurrent de capes de cendres, mesclades amb ceràmica i faunavertebradaquepodrien reflectir restesd’activitats rituals. Caldràobservar si enuns futurs estudisdetallatsde la faunavertebradaelspatronsdedeposicióanteriormentpresentatsper confirmaromodificarleslocalitzacionspreferentsdelsritualsqueallàs’hidesenvoluparen.

Sis’observalainformaciódesimilitudsproporcionadaenlesfiguresanteriors(figures6.43i6.44)lesUE 170, UE 2 i UE 1 nomostren una tendència o comportament uniforme. Per introduir un altreelementquepermetidefinir-lesmillors’haconsiderataportarunaltreaspectebiològic,peròtambéd’informació tafonòmica,dins l’anàlisidesimilituds.Així, s’hanelegit lescategoriesd’estatgeneraldelaconquilla,expressadesenformadevalorsrelatius.EnlaFigura6.45espotobservar,deformaespecífica per aquestes tres unitats estratigràfiques analitzades, un comportament caramentdiferenciat.

Figura6.45:Similitudsentrel’estatgeneraldelaconquilladelsdiferentsenquadramentstemporals.



213

PerunabandalaUE2sesituadinsdelgrupformatperlaUE160(End.F.I)ilaUE138,amblaqualcosala interpretaciódelresultatdel’espoliexposadaeneltreballpreliminar(Vicens&Hernández-gasch,2014) s’hauriadematisaro corregir, jaque s’allunyadel comportamentde laUE1, amb laqualcosaaniriamésensintoniadequèditl’espoliafectàrealmentaestratsarqueològics,talcomesdedueix de la descripció delsmaterials trobats en aquesta unitat estratigràfica (Hernández-gasch,inèdit-c).LaUE170ilaUE1quesesituencadaunaaunextremdelgrupmajoritari,amblaqualcosaes reforça la creença que el suposat paleosòl no sigui un estrat amb una deposició natural.L’explicació més versemblant és que pugui ser un estrat produït a conseqüència dels treballs decondicionamentsrelacionatsalaconstrucciódel’edifici,laqualcosaesvinculariad’algunamaneraalesUE175 iUE177,encaraqueditaUE170nopresentamaterialarqueològicmoble(ceràmica)nifaunadomèsticaqueevidenciïaquestavinculació.

Finalment, la presència d’elements susceptibles de ser interpretats com a penjolls o elementsornamentals, és escassa, destacant-se el 2,39%de les restes de la Fase III o l’1,92%de la Fase V.Aquestadarreraambl’únicarestaatribuïbleaunacanellera,amblaqualcosaespodriadeduirqueen les activitats rituals dutes a termeen aquest espai els elements ornamentals no suposavenunaspecterellevant.


214

6.5 ALTRESJACIMENTSASONREAL

Tal com ja s’haexposat, a SonReal hi ha altres jaciments excavatson s’hadescrit la presènciademol·luscs marins. S’ha de tenir en compte que la seva informació prové tan sols dels respectiustreballspublicatsique,enconseqüència,lamalacofaunanohaestatrevisada.

6.5.1 SEPULCREMEGALÍTICDESONREAL

El sepulcremegalític de SonReal es situa a uns 140metres de la línia actual de la costa, entre lanecròpolisdeSonReal i ladel’IllotdesPorros,enunespaiquasiplaambunalleugerapendentdecapalmar.

Imatge6.46:ImatgeaèriaiplanimetriageneraldelSepulcreMegalític,segonsPlantalamoretal.,2004.


215

Totsemblaindicarqueaquestjacimentpassàinadvertitdinslaliteraturacientífica(Plantalamoretal.,2004), tot iqueVeny (1968:177)pareixqueen faunabreuressenyaquancita lapresènciad’“unaespèciededolmend’estructuraparticular”,sensecapaltradescripcióniobservació.L’any2003dinsd’un projecte d’estudi de les estructures funeràries de les primeres fases de la prehistòria insular(“Hipogeïsme imegalitisme a les Illes Balears i Pitiüses, en elmarc de lamediterrània occidental.L’economia i la societat dels vius a través de les restes funeràries. Del Calcolític al Bronze Inicialinsular”), el Museu de Menorca i la Universitat de les Illes Balears, amb el Dr. Plantalamor alcapdavant iniciaren la seva excavació, situant-lo en una quadrícula de 10x11 metres. Dins de lacambraesdiferenciarenfinsa5nivellsrecuperant-semoltpocmaterial(Plantalamoretal.,2004).


Entotaseguretat(Plantalamoretal.,2004)estractad’unedificinoconclòs,ipertant,noutilitzatenla seva funció prevista (amb molta probabilitat funerària), la qual cosa implica la inexistència deresteshumanesod’altreselementsquepermetenunadatacióabsolutagràciesel 14C, sent l’únicreferent la ceràmica.Malgrat tot, pareix evident que la seva construcció fou en la fase inicial delBronze,inclinant-secapafinalsdelIIImil·lenni,interrompudapossiblementperl’establimentol’inicid’altres rituals funeraris (Plantalamor et al., 2004), així doncs, l’espai concret és objecte d’unabandonamentpràcticament total i ambmoltpoca freqüentaciódel llocdurant granpartdel II i Imil·lenni.

Lafaunainvertebradamarinaés,comlarestadematerial,escassa(Taula6.66).Detotamaneratotafoutrobadaobéenl’interiordelacambraoenlessevesproximitats(Figura6.46)ienelseunivell(UE)4.Elsmol·luscsmarinsforenidentificatspelDr.GuillemX.Pons(UniversitatdelesIllesBalears)ieldecàpodel’identificàLlucGarcía(MuseuBaleardeCiènciesNaturals).

Imatge6.47:Localitzaciódelsmol·luscsmarins,segonsPlantalamoretal.,2004.

Espècie Quadre QuantitatSpondylusgaederopus E-9 1fragment


216

Patellacaerulea E-9 1fragmentArcanoae D-9 1valva(?)Phorcusturbinatus D-9 1exemplarStramonitahaemastoma F-7 1exemplar Eriphiaverrucosa F-7 1fragment(?)

Taula6.66:OrganismesmarinsrecuperatsenelSepulcreMegalíticdeSonReal

Com ja s’ha comentat abans, no s’ha tingut accés a aquest material. De tota manera, és moltprobableque,pera ladescripcióen lapublicació(Plantalamoretal.,2004)A.noaenopresentiunindividu sencer (2 valves), sinó que tan sols es recuperés 1 valva. D’unamanera semblantEriphiaverrucosa,elmésprobablequerealmentsiguiunfragment,nounindividusencer.

6.5.1.2 Discussió

Lamajoriadelesrestesdefaunamarinaeslocalitzenmoltpròximesalesestructuresdelvessantdellevant(est)del’entradail’S.haemastomaaixícomeldecàpodeE.verrucosaestrobenenl’interiordelpossiblesepulcre.Enlacitadapublicació(Plantalamoretal.,2004)nohihacapreferènciasobreelseuestatdeconservació,marquesd’úsoevidènciesdefoc,perlaqualcosalesconclusionss’handeprendreambcertaprecaució.Detotamanera,ésd’esperarper l’escassetatdelmaterial,quesis’haguessin observat evidències de la utilització del foc (especialment canvi en la coloració de lesrestes),aquestahauriaestatassenyalada.

L’apariciódeconquillescomacomponentsd’ornamentpersonalcombinadesambaltreselementsésfreqüentencontextosdolmènics(Pérez,1987).Elfetqueaquestsepulcrenofosacabat,nopermetrealitzarunparal·lelismeambaquestsoamblamalacofaunadescritaenl’interiordelesestructuresdolmèniques illenques de s’Aigua Dolça (Nadal & Estrada, 2003) o Ca Na Costa (Fernández et al.,1976).Detotamanera,alarestadedòlmensmenorquinsideMallorcanose’ncitalasevapresència,però possiblement és a causa “aparent i derivada de les condicions d’excavació de la resta dedòlmens,jaqueaquestespecesdecollarnosuperarenmoltdecasoselsquatreacincmil·límetresdediàmetreisónalavegadaextremadamentfràgils”(Guerrero&Calvo,2003a:105).

Totes lesespèciesdemol·luscs,aixícomtambéeldecàpode,sónapreciatsgastronòmicament,aixíquemoltprobablementlasevapresènciatinguiaveureambaspectesalimentaris.Laqualcosaaniriaen consonància amb la descripció demalacofauna en contextos d’habitació del BronzeAntic i delNaviforme(vegeuCapítol2).

6.5.2 ESFIGUERALDESONREAL:COMPLEXNORD-EST

Eljacimentd’EsFigueraldeSonRealestrobaalcostatdelpuntquilomètric17,7delacarreteraMa-12 (Port d’Alcúdia – Artà) i a uns 2 kilòmetres de la costa. Es troba format per un conjuntd’estructuressituadessobreunapetitaduna fòssilenunazonaplanad’uns20-30metresd’altitud(Figura 6.48). Al voltant d’aquest espai, s’identificaren diverses estructures navetiformes, algunesaïllades i altres adossades, però que no foren excavades (Rosselló-Bordoy& Camps, 1972). Tot elmateriald’aquestjacimentestrobaalMuseudeMallorca.Granpartd’aquestespaifouexcavatl’any1965,encaraquelapublicaciódelasevamemòriad’excavaciónoesprodueixfinsal1972.


217

Figura6.48:Imatgeaèriaiplanimetriageneral,ambl’evoluciódelseuprocésconstructiu.

Enverdlaprimerafase,elrosalasegonaienlilalatercera,segonsRosselló-Bordoy&Camps,1972.

Faunsanys(2015)esrealitzàtotaunasèriedetreballsdenetejadevegetació,elsqualspermeterenfermés visibles les patologies del conjuntmonumental, oferint un punt de partida a les possiblesactuacionsdeconsolidaciófutures (Hernández-Gaschetal., inèdit-l).Amésesconstatàquealguns


218

elementsdescritsperRosselló-Bordoy&Camps(1972) jahandesaparegut,aixícomunamancadedocumentació d’altres elements. En el mateix informe (Hernández-Gasch et al., inèdit-l) esproposava una actuació de consolidació, restauració i excavació d’alguns espais amb nivellsarqueològics,laqualcosapermetriaunarelecturamésacuradadeljaciment.

Aquest conjunt arqueològic ésundelspocs assentamentsexcavats enextensió, encaraqueper lametodologiad’excavacióideregistrelainformacióestenenmoltpoquesdadessobreladistribuciódelsmaterials(Salvà&Hernández-Gasch,2009).TotielsdubtesexpressatsperHernández-Gaschetal.(inèdit-l),Rosselló-Bordoy&Camps(1972)proposarenquelasevaestructuraéselproductefinaldediverses fases constructives (Figura4.48).Durant laprimerad’elles tindria lloc lapreparaciódel’espaiilaposteriorconstrucciódelmonumentelevat,deformatriangular.Laplataformaanterioraaquestacambra,aixícom lesgradesd’accés, tambétindria llocenaquestmoment.Enunasegonafase es construirien dos grups d’habitacions absidals, format cadascun d’ells per dues càmeres,situadesa labasedelmonumentelevat.Enunatercerafases’edificariaunacàmeraadossada,perunabanda,alabasedeltúmuli,del’altra,aunadeleshabitacionsabsidals.Alnorddelconjunthihaunacàmeraambplantadeferraduraquefouexcavadaenelmarèsipresentaunbancalllargdelaparet,igualmentexcavat,idostamborsdepilastradisposatsseguintl’eixlongitudinaldel’estructura.Lasevaexcavacióvaresultarpràcticamentestèrilinoesvapoderrelacionarestratigràficamentamblarestadeljaciment(Rosselló-Bordoy&Camps,1972).


Totiqueesdocumentàunaocupaciód’èpocaislàmicaposterior(ambunadatacióvinculada,Y-1858),les restes de malacofauna marina, així com la resta de fauna vertebrada foren localitzats encontextosclaramentprehistòrics,pertanyentsalesacaballesdelBronze,idemaneramésconcretaafinalsdelNaviformeIo,demaneramésclara,durantelNaviformeIIodetransició.Lacronologiaesrealitzà gràcies a la ceràmica trobada així com en la seva arquitectura, a més de dues datacionsradiocarbòniques(Taula6.67)realitzadessobreaquestsdarrershoritzons(“nivellmitjà”,estrats II iIII) caracteritzats per l’abundància de cendres i carbons, el que s’interpretà com al seuabandonament.Dites datacions foren sol·licitades per Rosselló-Bordoy i Camps a laUniversitat deYale(Y).Laprimerad’ellesprocedeixdel’estratIIIdelmonumentelevat,mentrequelasegonafouagafada d’una escombrera del mateix monument elevat utilitzada per reacondicionar-lo en unmomentavançatdelasevautilització(Micó,2005)

CODI MATERIAL ANYS(aP) CALAC1σ CALAC2σY-1856 Carbó 2.960±80 1296–1054BC(68,2%) 1402–976BC(95,1%)

952–948BC(0,3%)Y-1857 Carbó 2.920±80 1258–1230BC(7%)

1219–1010BC(61,2%)1377–1338BC(3,3%)1321–916BC(92,1%)

Y-1858 Carbó 990±80 986–1155AD(68,2%) 890–1216AD(95,4%)Taula6.67:Datacionscalibradesdeljacimentconsultadesahttp://radon.ufg.uni-kiel.deel08/01/18

Els mol·luscs marins foren identificats pel Dr. Joan Cuerda i publicats en la memòria d’excavació(Rosselló-Bordoy&Camps,1972).Lesdadesperelaborarlasegüenttaula(Taula6.68)s’extreuendeRamis (2006), que les incorporà al seu treball de tesi doctoral. Tot i no haver tingut accés a ditmaterial,s’harealitzatl’oportunaactualitzaciósistemàtica.


219

Plataforma Mon.Elev.Nivellmitjà

AbsidalC

AbsidalD

DobleAbsidal

Navetaexcavada

TOTAL

Arcanoae 1 1Cerastodermaedule 2 2 4Chameleagallina 1 1Glycymerisnummaria 3 1 4Glycymerissp. 2 2 4Mactrastultorum 2 2Spondylusgaederopus 4 4

TOTALBIV. 12 2 1 1 2 2 20Cerithiumvulgatum 1 1Conusventricosus 1 1Lurialurida 1 1Patellaulyssiponensis 1 1Patellacaerulea 2 3 5Patellarustica 1 1 2 1 5Patellaspp. 2 1 1 4Phorcusarticulatus 1 1Phorcusturbinatus 1 1Phorcussp. 1 1Stramonitahaemastoma 2 1 3

TOTALGAST. 6 1 3 5 7 2 24Taula6.68:NRdemol·luscsmarinsiespaidelocalitzacióeneljaciment,segonsRamis,2006

6.5.2.2 Discussió

Possiblementelcasde lamalacofaunasiguiundelspocscasosenquèesconeix ladistribuciódelsmaterials per estructures.Malgrat això, a causa de les tècniques d’excavació i registre d’aquellesèpoques no és segur que es recollís i guardés demanera exhaustiva tot elmaterial procedent del’excavacióimoltmenystoteslespossiblesrestesdemalacofauna.Ramis(2006:495-496)jaexposaque per un conjunt amb una ocupació, en principi, prolongada “crida l’atenció l’escassetat” delsvalorscarnisproporcionatsperlesrestesd’animalsanalitzats,amblaqualcosaéscomplexrealitzarapreciacionssobrel’explotacióambfinalitatsalimentàriesdelacabanaramaderaenaquelljaciment.Aquest mateix fet també ho relaciona amb els baixos valors dels mol·luscs marins i la sevarecol·lecció.

Salvà&Hernández-Gasch(2009:304)enlasevarevisiódelsespaisdomèsticsdelBronzeidelFerro,exposenque “sembla haver-hi una clara diferenciació funcional entre els edificis del poblat.Hi haestructures amb gran quantitat de restes i altres gairebé buides”. Ho exemplifiquen amb claradiferenciació de les restes procedents de l’edifici central i la seva plataforma amb la resta deconstruccions i ho relacionen amb els canvis produïts al tombant delmil·lenni de transició cap alTalaiòtic. Les restes de mol·luscs marins també van en aquesta direcció, ja que en la Plataformas’observaunaquantitat importantderestesdemol·luscs,eldobleomésenqualsevoldelesaltreslocalitzacions. Així, tal volta es podria relacionar aquest espai amb la zona de tallers (Àrea II) deClososdeCanGaià(Javaloyasetal.,2007),unespaidesenvolupattambédurantelnaviformeII.Enlaprimera aproximació malacològica en el jaciment dels Closos de Can Gaià (Vicens, inèdit) ja


220

s’esposava l’enorme diferència entre el nombre total de restes procedent del navetiforme 1 i del’ÀreaII(queinclou,tambéelnavetiforme2).

Desgraciadamentnoestécapreferènciaalatafonomiadelesrestesdemol·luscsmarins,perlaqualcosa,araperara,ésnoespotsabersialgunesd’aquestes restes tinguin indicisd’úsornamentaloevidències de tractament tèrmic. En aquest sentit, pel fet de trobar-se en un espai amb unapresènciaabundantdellars–graella(Rosselló-Bordoy&Camps,1972),ésdeltotplausiblequeditesevidències hi apareguin. Sigui com sigui, la granmajoria de les espècies són comestibles i per lesdescripcions del jaciment, tot sembla indicar que es tractaria d’un espai d’habitació, d’aquestamanera,lesrestesdemol·luscsanirienensintoniaalarestadepoblatsdelBronzeons’hihadescritmalacofaunamarina(vegeuCapítol2).


221

6.6 DISCUSSIONSICONCLUSIONSPERAL’ESPAIDESONREAL

El primer aspecte a destacar en les conclusions per a aquest espai és, tal com s’ha comentatanteriorment,lapresènciad’algunesllacunesenlainformaciódecadaundelsjacimentstractats,Laqualcosanohapermèsaprofundirenlamesuradesitjadaenelconeixementqueenspodriaaportar.Unad’aquestesllacunesés,lamancauntreballacuratamblesrestesdefaunavertebradaperpoderrealitzarelsparal·lelismesoportunsentreaquesteslesrestesilesdelsmol·luscsmarins.Totiquelagestió de la fauna no té el perquè coincidir podria utilitzar-se com a element comparatiu,especialment pel que fa a la seva utilització en finalitats rituals. Malgrat tot, el volum de dadestractades,més lesreferènciesbibliogràfiquesd’aquestmateixespai,permetencomençaraestablirundiscurssobre lapresència iutilitzacióde lamalacofaunamarinapera lesprimeresculturesquehabitarenMallorca,aixícomunasèried’inferènciessobreaquestescomunitatszoològiques.

Unaltreaspecte importantés laconnexiósimbòlicaque implicaaquestespai i lavinculacióalmarqueesdeviaestablirambelsprimershabitantsdeMallorca.Notansolscomapuntd’intercanvisinótambécomespaideculteorelacióambelmésenllà.

Per comparar les semblances o diferències entre el nombre de restes de mol·luscs marins queconformen els jaciments i observar així alguna possible tendència, s’ha treballat amb l’anàlisi decomponentsprincipals,agrupantalmàximengransmomentscronològics.Perpodertenirunavisiómésàmplias’havolgutinclouregranpartdelsjacimentsolesfases/elsenquadramentstemporalstractats en aquest capítol (no s’hautilitzat la informació sobre elMonumentMegalític a causadel’escàsmaterialfaunísticpresentolaUE2delaPuntadesPatró,perlaimpossibilitatdesituar-loenun o un altre moment cronològic). En aquest sentit s’ha hagut de recórrer a la informacióproporcionadaenlespublicacions(iques’haexposatanteriorment),aixícomhaverdetreballarambelnombrederestes(NR)ihaverd’integrartoteslesespèciesdelsgèneresPatellaoPhorcus,jaqueenmoltes de les publicacions no es distingia l’espècie. Per evitar la distorsió que suposa la grandiferènciade restes enalgunade les fases s’ha cregutoportúestablir el percentatgede restesdecada espècie respecte al total de la fase o enquadrament temporal. A més, no s’han tingut encompte lesespèciesmoltminoritàriespelcàlcul,amb laqualcosa tansolss’hanutilitzat lesdadesd’Arcanoae,Glycymeris spp. iSpondylusgaederopus,pelquefaalsbivalves, iCerithiumvulgatum,Columbellarustica,Patellaspp.,Phorcusspp.iStramonitahaemastoma,pelquefaalsgasteròpodes.Unaltreaspecteamencionaréslarelativaimportànciad’espèciesquenos’hantingutencompteperadeterminatscontextosdeSonReal(descritscomaindeterminatsaTarradell&Hernández-Gasch,1998),especialmentelsfunerarisdelafaseSRI(s.VII–VIAC),SRII(s.VI-VAC)iSRIII(s.IV-IAC/IDC),querepresentenaproximadamentel45%,12%i30%delnombrederestes,respectivament.

En laFigura6.49espotobservarelques’haviacomentatanteriorment,especialmenten l’IllotdesPorros,comlaproximitatdelRegiratAntic(RA)amblesrestesdelesfasesmésantigues:1400-1000AC(Br2)i1000-850AC(Br3),aixícomlapocaproximitatentrelesanteriorsilaMescladelBronzeiPrimerFerro(B+F1).També, ladistànciaentreelsaltrescontextos(s. III-IIAC) ielsfuneraris(s.VI-VAC + III-II AC) de la Segona Edat del Ferro (F2) delmateix Illot des Porros. Amb l’anàlisi global esreflecteix, amb lesprudènciesestablertesanteriorment, la relativaproximitatde lesmostresde laNecròpolisdeSonReal,sibéelscontextosfunerarisdelss.VII-VIAC(SR1)ielsdelss.VI-VAC(SR2)esmostrenmoltméspròxims, juntamentambels contextos funerarisdels s.VI-V+ III-IIde l’Illotdes


222

Porros,queelscontextosdelss. IV-IAC/IDC(SRIII).PelquefaalsdiferentscontextosdelaPuntadesPatró,esmostrenmoltdispersos,especialmentelsdelaPrimeraEdatdelFerro(Fer1),situatsalsextremsdelagràfica.

Figura6.49:ComparativadelNRdelesespèciesmésdestacadesenl’espaianalitzat.

MitjançantPAST3.11(Principalcomponents)

Unade les llacunesen la informació,abansdenunciades,és lamancad’informacióvolumètricaenmoltesdelesunitatsestratigràfiquesdelsjacimentstractats.Noestéinformaciódel’IllotdesPorrosimoltpocadelaNecròpolisdeSonReal.Elvolumdelsestratscalculatsd’aquestaésescàs,capvalorsuperaels0,32m3,laqualcosacombinadaambunsigualmentescassosvalorsdelNMIsuposenunesdensitats(DMI)situadesentreel45iel180e/m3,tretdelsdoscasosextremsde14,8i1177e/m3.PeralsnivellsdelaPuntadesPatródequèesdisposad’aquestainformació,s’hapogutobservarquelagranmajorianosuperavenelmetrecúbicdevolum,encaraquehihaestratsquesuperendemoltaquestaxifra,superantels10o20m3.L’estratambmésvolum(laUE1)s’acostaals100m3.Talcoms’hacitatanteriorment,elnombred’exemplars(NMI)tampocésmassaelevatenlamajoriad’elles,sensesuperarels50exemplars,quedetotamanerasuperende llargelspresentsenelsnivellsdel’IllotdesPorros.Launitatestratigràficaambunmajornombred’exemplarséslaUE122=123=124=125,quearribaals1145.Totplegatprodueixunadensitat(DMI)moltvariable,situant-seentreel0,64e/m3iels841,92e/m3.Arribaraconclusionsopoderestablirparal·lelismesentrenivellsoentrejacimentséscomplexambla informacióqueesdisposa.Detotamanera,el fetdetreballarambladensitat ha permès començar a clarificar el vertader origen d’uns dels nivellsmés profunds de laPunta des Patró, passant d’atribuir-lo com a paleosòl a relacionar-lo amb una sèrie d’activitatspreconstructivesdelprimeredifici.


223

En tots els jaciments (on s’ha estudiat directament les seves restes) apareixen conquilles ambevidèncieso indicisdemanipulacióoúsantròpic,encaraquepresentennotablesdiferènciesentreels jaciments ientre lesfasesenquès’handividitcadaund’aquests.Lesevidènciesoels indicissecentren,principalment,amblapresènciadeforatsoenpossiblestractamentstèrmics.Eltractamentestadístic (Figura 6.14) ha permès observar diferències, a l’Illot des Porros, entre els contextosfunerarisielsaltrescontextosdelBalearol’ocupaciódurantelNaviforme,ambunacertasemblançaentreaquests. És evidentque l’activitatqueallà s’hi desenvolupavanoera lamateixaen lesduesèpoques,peròpresentapuntscomunspelquefaal’úsdelsmol·luscosmarins,relacionatsambelseuconsum alimentari. Pel que fa a la Punta des Patró, l’anàlisi de les restes ha permès establirvinculacionsambunapossiblel’activitatritualjadinsdelTalaiòtic,amblaqualcosaaquestanotansolss’hauriaproduïtenelBalearambl’establimentdelsantuari.Amés,gràciesaladescripciódelesunitats estratigràfiques s’ha pogut (figures 6.34 i 6.37) establir espais on les possibles activitatsritualsforenmésmarcades,almenysplequefareferènciaalautilitzaciódelsmol·luscsenaquestes.Aixíenl’Edifici1l’activitatsecentrariaprincipalmentenl’espaiposteriordel’edifici(properal’absis)així com en determinats espais ocupats pel posterior santuari. En el santuari l’activitat pareixfocalitzar-seenlapartcentraldelacambraienlapartmésposteriordel’avantcambra,aixícomenlarestadel’avantcambra.

Lesevidènciesqueportenaconsideraraunobjectecomaadornpersonal,moltsovintnosóndeltotsenzilles,jaquesibénormalmenthandeteniralguntipusdeperforacióperdur-sesuspesos,tambépoden trobar-se subjectats d’altra forma o fins i tot cosits la vestimenta (Díaz, 2008). També ésconvenientexposarquenielperistomatrencat(especialmentenCerithiumvulgatum)nialgunesdeles perforacions anteriorment exposades (FOR2) són signes inequívocs d’utilització coma elementd’adornpersonal,jaqueelperistomaésunelementsusceptibledesertrencatdemaneranaturaliquelairregularitatd’algunesdelesvoreshauriaafectatl’elementsuspensori,trencant-lo.Aixídoncs,tot i aquests condicionants, per a aquesta consideració tan sols es té en compte l’existència deperforacions.A l’IllotdesPorrosésescassa i ambalgunsproblemesd’interpretació.D’unamanerasemblant, en les activitats que es realitzaven en l’espai de la Punta des Patró, els ornamentspersonalsambmol·luscsmarinsnoerenunelementprioritari.Perlasevabanda,alaNecròpolis,totique tampoc és abundant sí que hi és present i se cita de manera explícita (Nadal, 1998) en lesexcavacionsdelDr. Tarradell. Per tot plegat, tal com s’ha exposat anteriorment, tot pareix indicarquealesactivitatsritualselselementsornamentalsnosuposavenunelementrellevant.Encanvisíque s’evidencia la presència destacada d’alguns bivalves (Glycymeris spp. i S. gaederopus) situatssobreo al costat de les inhumacions, amb la qual cosa és versemblant atribuir-los algun significatsimbòlicounpaperdinsdelsritusfuneraris.

Pelquefaalabiometriaenelcapítolsegüentestractaambmésprofunditatis’incorporaenl’anàlisiperalesespèciesmésabundantsunsresultatsbiomètricssobreorganismesrecents.Detotamanera,en l’Illot des Porros, la distribució per talles de les diferents espècies donen uns patrons moltsemblants,ambunsvalorscentrals(mitjans)forçaequiparables.Finsitotelnivellsuperficialtambémostraaquestessemblances.UnacosasimilartambéespotobservarenlaPuntadesPatró,encaraqueamblleugeresdiscrepàncies,ambalgunaespècie,comPatellarustica,onespodriaintuirqueelsenquadramentstemporalsmésanticspresentinunestallesméselevades,obéelcascontrari,comStramonita haemastoma, on pareix que són elsmésmoderns. Per la seva banda, les restes de laNecròpolis SonReal nopresentenunpatró comú i cada espèciemostrauna tendència pròpia.De


224

totamaneras’hadetenirencompteelsrelatiuspocexemplarsd’aquest jacimentrespectea l’Illotdes Porros o la Punta des Patró. Aquest fet podria relacionar-se amb una “evidència de caràcternegatiu” ja exposada en un treball d’Hernández Gasch (2011b:396) amb la pràctica absència deceràmicaenelsjacimentsdelaNecròpolisdeSonRealidel’IllotdesPorros,un“fetanòmalrespected’altresnecròpoliscontemporànies,quepotexplicar-semillorperlapresènciadelsantuari,jaquelesofrenesvinculadesalsritualsfuneraris”s’haurienrealitzatenunaltreespaicerimonialoritual,compodria serelsde laPuntadesPatró“sensenecessitatdedipositar-seenels cementiris”,elmateixraonamentperlaceràmicapodriaservàlidperlafauna,concretamentlamalacofaunamarina.

Algunsautors (Dietler1999;2001;Bray,2003)handefinit la comensalitat com la formad’activitatpúblicacentradaenelconsumcomunaldemenjaribegudaperaunpropòsitounaocasióespecial,aixídoncs, l’alimentolabegudaesdevéunrecurssimbòliccabdal.Totinopoder-sesustentarambforça sobre evidències de fauna vertebrada o de ceràmica (majoritàriament encara inèdites), lapresència de mol·luscs marins en espais funeraris o en el santuari, tan associats amb restes decombustiócomforad’aquests,apuntaenaquestadirecció.

Un aspecte que es reflecteix de manera evident a la Necròpolis de Son Real, tant els espais ocontextosfunerariscomelsespaisdeconstrucció,úsocirculació,ésquelapresènciaalgunadelesrestes (especialment aquelles de mida reduïda) possiblement poden ser atribuïbles a una simpleaportació natural o eòlica (Mir-Gual, 2014; Pons et al., 2017),mentre en altres casos (midesmésgrans, però amb profunds desgasts o abrasions, o bé amb marques d’epibionts en la seva carainterna) fan pensar en la seva aportació amb el sediment de rebliment. Ja en la tesi doctorald’HernándezGasch (1998:50) es qüestiona si la presència demalacofaunamarina en determinatscontextos funeraris, juntamentambsedimentarenós, fou intencionadadinsdel ritual funerari. Peraltrabanda,altresrestespresentenméselementsperatribuir-losunafuncióalimentària,jasiguidinselscontextosfunerariscomaofrenesoconsumsrituals,possiblementcomatradicióheretadadelsprimers poblaments. En aquest sentit cal assenyalar la presència de malacofauna en contextotsfunerarisantics,comdinscoves,hipogeusodòlmens(vegeuCapítol2)itambéenllaçadaambaltrestradicionspeninsulars (Ripoll&Llongueras,1963;Moreno,1994;Pascual,1998;Oliva,2012;2015;Luján,2016)oenaltressocietatsmediterrànies,comlapúnica(Garrigo&Orta,1978;Ramos,1990;Niveau de Villedary, 2006; 2012; Mesa & Niveau de Villedary, 2014; Niveau de Villedary & Abia,2014). Així doncs, la influència púnica en la societat Balear (Hernández-Gasch, 1998; Hernández-Gasch & Quintana, 2013) podria haver-se trobat amb un substrat cultural procliu a la utilitzacióelementsmalacològics.Perpoderavaluarméscorrectamentelgraud’influènciadelaculturaPúnicasobre la societat indígena, caldrà aprofundirmés en el coneixement d’altres jaciments funeraris /santuaris de l’Edat del Ferro i a ser possible, poder diferenciar la diacronia temporal en els seusrituals.

Finalment,perlesespèciesobservadesencadaundelsjacimentsanteriorsnoesdesbaratatpensarqueenelsdiferentsmomentsdelseuús,aixícomde lessevesacumulacionsposteriors, remetinaunaacumulaciódecaràcterlocal,especialmentendeterminatsjaciments,d’acordambelfonsmaríactualiseguramentambl’antic,senseapreciarorganismesd’espèciesexòtiquesoforanes.Aquestasuposicióvedonadaperunapredominançaabsolutad’organismesassociatsacostaofonsrocallós,amblapresènciad’organismesassociatsapraderiesdeposidòniai,enmenorproporcióalsassociatsaalguersdecaulerpals,fonstousod’arena(Ramosetal.,1997;Luque&Templado,2004;Borgetal.


225

2006; Box, 2008; Templado et al. 2012). De tota manera, no es tracta d’un reflex directe de lescomunitatscostanerespassades,sinóproducted’unaaccióderecollidaselectiva(idipòsit)perpartdel’home.

Actualment es desconeixen les eines per a la captura dels organismesmés adherits a les roques(principalmentelspatèl·lids),elsaltrespodenserrecollitsambrelativafacilitatamblesmans.Tot iqueaqueststipusd’instrumentsnosónmassaconeguts,engeneral,tretdel“PicoAsturiense”(VegadelSella,1923),podriahaversigutsimilar(ofinsitotlamateixa)alautilitzadapermodificarcovesnaturals o excavar hipogeus àmpliament repartits per la geografia insular. Ara per ara, també esdesconeixeltipusd’einautilitzatperaquestestasques.Hernández-Gaschetal.(2017),proposenunaaixa-destralmetàl·lica per fer el repicament final de determinades fosses de laNecròpolis de SonReal(Figura4.50),tantperlesmarquesenlesparetscomperlapresènciadelessevesrestesenlanecròpolis.

Figura6.50:Marquesenlaparetd’unafossaidibuixd’unaaixa-destrallocalitzadaenlaNecròpolisdeSonReal.

(Figures5i6[modificada],Hernández-Gaschetal.,2017)

Detotamanera,acausadelaimportànciaivalorsimbòlicdelmetallenlessocietatsprehistòriquesmallorquines (Salvà, 2013) no es creu plausible que una eina de coure s’utilitzés com a eina decapturadelspatèl·lids.Tambéesfadifícilpensarqueeltreballmésdurd’excavaciós’haguésportataterme amb aquest tipus d’eines, elmés probable és que s’utilitzessin eines lítiques, possiblementsemblantsalesdescritesenlesminesdecouredel’Illad’enColom,Menorca(Llulletal.,2012;Huntet al., 2013; Hunt et al., 2013). Així, per a la captura dels patèl·lids el més versemblant sigui lautilització de pedres de mida mitjana o petita, així com d’elements de fusta per arrancar-lesaprofitantl’espaiexistententrelacloscai larocaquanl’animalestrobaenrepòs.Perlamancadesenyals d’impacte en lamajoria de conquilles, elmés probable és que fossin arrancades amb lesmans,mitjançantl’úsdepalanquesodecopsmoltprecisossensequelasevaconquillaenresultésalterada.

Un aspecte interessant és el diferent grau de presència de les valves de S gaederopus. Així enpràcticamenttoteslesfasesoenquadramentstemporalsdelaPuntadesPatróidel’IllotdesPorroshihaunapresènciamoltmésabundantde lavalvasuperior (esquerra) respectea lavalva inferior(dreta)(Figura4.51,Taula6.69).Elsvalorsqueseguidaments’exposens’hantingutencomptetotes


226

lesconquillesques’hanpogutextreurealgunadadabiomètrica,ésadir,lesconquillesCS,CTiCMT.Elsfragments(FRAG)oelsfragmentsquepresentenconnexióanatòmicaambunaltreresta(FRAG+)nos’hancomptabilitzat.Globalment,elconjuntdelsjacimentspresentenunaproporcióde68,56%i76,88%devalvessuperiorsen laPuntadesPatró i l’IllotdesPorros,respectivament.Aquestadadacontrastaamblesproporcionsdelesvalvesdel’altrebivalvemésabundantenelscitatsjaciments:A.noae, que els seus valors s’aproximen al valor esperable del 50% en les valves dreta i esquerra.Concretament A. noae en la Punta des Patró presenta una proporció de 46,25% i 53,75%respectivament,metrequeal’IllotdesPorrosésde54,22%i45,48%.Calferl’incísquelavalvamésabundantd’A.noaenoéslamateixaenambdósjaciments.

Figura6.51:S.gaederopus,valvessuperior,inferioriexemplarcomplert(actual).

ExemplarcomplertextretdeBorrello&Michaeli,2004(Figura1)

IllotdesPorros PuntadesPatró

Fase/UE V.sup. V.inf. Fase/UE V.sup. V.inf.UE1 12(66,67%) 6(33,33%) UE1 41(80,39%) 10(19,61%)

UE2 5(83,33%) 1(16,67%) 1400-1000 33(66%) 17(34%)UE138 1(25%) 3(75%) 1000-850 68(80%) 17(20%)

FASEV 38(69,09%) 17(30,91) RA 84(79,5%) 23(21,5%)FAVEIV 29(80,56%) 7(19,44%) MB+F1 11(84,62%) 2(15,38%)

FASEIII 12(75%) 4(25%) Inh.s.VI-V 1(100%)

FASEII 44(66,67%) 22(33,33%) Inh.s.III-II 9(69,23%) 4(30,77%)FASEI 14(56%) 11(44%) s.III-II 9(69,23%) 4(30,77%)

UE170 2(66,67%) 1(33,33%) TOTAL 157(68,56%) 72(31,44%) TOTAL 256(76,88%) 77(23,12%)

Taula6.69:Número(%)devalvessuperioriinferiordeS.gaederopus,perfases/UE

Tot ielbaixnombred’exemplarsd’espòndilsenelscontextosd’inhumacionsdelsseglesVI-Ven laPunta des Patró i de lesUE 138 iUE 170 de l’Illot des Porros (inclús laUE 2, tambéde l’Illot desPorros), la diferència d’exemplars entre les dues valves es pot considerar com a significatiu. Sensdubtehihaunfactornaturalqueintervéenaquestsvalors.Elsespòndilssónbivalvesepifàunicsque


227

viuenfixatsalfonsialesparetsrocosesperlavalvainferior.Lavalvainferiorsovintquedafixadaalsubstrat, mentre que la valva superior,més plana i lleugera, pot quedar lliure amb facilitat quanl’animalmor(Poppe&Goto,1993)i,pertant,ésfàcildequèpuguiarribaralacostairecollir-la.Detotamanera,esfadifícilpensarque l’elevadadiferènciaentreproporcionsd’ambduesvalvesnohiintervingui, en part, una voluntarietat o preferència de recol·lecció o d’utilització. Així doncs,possiblementconvergeixenenunasinergiacomunaelfactorambiental ihumà.Laimportànciaoelpesdecadaund’aquestsfactorsesdesconeix,aixícomsiaquestapresènciadesigualésunfenomenés comú o repetit en altres jaciments, és a dir, es desconeixen les possibles referències a uncomportamentsimilaraMallorca, la restad’Illeso fins i totenelMediterrani.Detotamanera,nos’had’oblidarquecadaunade lesvalvesdeS.gaederopus,encontextosprehistòricseuropeus,sesolia destinar a un treball diferenciat per obtenir diferents tipus d’ornaments, “anells” o penjollsgrans per a la valva superior i botons o peces de collar per a la valva inferior (Tsuneki, 1989;Chapman,etal.,2012).Amésdeserunaespècieambunevidentinterèsalimentari,tambépresentasignificacionssocials i simbòliquesenmoltesculturesprehistòriques iqueel “fenomen”Spondylus(Ifantidis&Nikolaidou,2011)hadonatllocaimportantsmodelssobreelcomerç,lainteracciósocialielsimbolismeal’Europacontinentalprehistòrica(Séfériadès,1995;2000;Borrello&Michaeli,2004;Dimitrijević&Tripković2006;Micheli,2015;Windler,2017).


228


229

CAPÍTOL7:ANÀLISIBIOMÈTRICAACTUAL/ARQUEOLÒGICA

Capítol7–Anàlisibiomètricaactual/arqueològica

230


231

7.1 MOL·LUSCSACTUALS:ESPÈCIESOBJECTIUIESPAISDEMOSTREIG

Per aportar una visió actual i poder realitzar una comparació amb les espècies pretèrites,especialmentenelsaspectesbiomètrics,s’hadutatermeunaanàlisisobreorganismesactualsdelesdues espècies de gasteròpodesmés abundants en els jaciments tractats:Patella rustica iPhorcusturbinatus. S’ha considerat oportú amés de l’àmbit on se situen els jaciments (Son Real), obtenirdadesd’espais externs:unespai a la zonade gregal (nord-est)deMallorca, concretament l’antigapedrera demarès situadaal vessant demigjorn (sud) de la Puntaden’Amer i a diverses cales deCabrera (Figura7.1).Pera la sevacaptura, s’hanextret totselsorganismesquehihaviaen l’espaitriat,tansolsdeixantelsméspetitsoelsdemoltdifícilaccéssemprequelasevacapturaimpliquésdanyal’individu,ésadir,nohihahagutcapselecciódemides.Peraladescripciódel’estatdelesconquilles, com ja s’ha exposat en el capítol 5, s’han utilitzat els mateixos paràmetres que en ladescripciótafonòmica.Ambtot,ésevidentquenoespotparlardetafonomiaenunsorganismesvius,peròsíqueespodenempraralgunsdelsparàmetrestafonòmicstreballatsanteriormentperpoderestablir paral·lelismes o algun tipus d’aproximació a allò observat en les restesarqueomalacològiques.Aixídoncs,pelques’hapogutobservarenelsorganismesactuals,amésdelescategoriesdefragmentacióodel’estatgeneral,tambés’hanpogutinclourelesd’alteracionsilapresènciasobrelessevesconquillesd’epibionts.

Figura7.1:Localitzaciódelsespaisdel’estudisobrelesduesespèciesactuals

7.1.1 Patellarustica

El primer aspecteque crida l’atencióenel recompted’exemplarsper espais (Taula7.1) és la sevaaparent poca presència, o inclús absència en llocs concrets, a l’illa de Cabrera. En general els


232

patèl·lids,totiserpresentsenalgunsdelsespaismostrejats,noerenmoltcomunsimenysencaraelnombrederepresentantsdel’espècieobjectiu(P.rustica).

Mallorca N. Cabrera N.PedreraPuntaden’Amer 36 L’Olla 23

PuntadesFenicis 64 CaladesBurrí 6

PuntadesPatró 38 CalódesMacs 6 PortdeCabrera 3

TOTAL 138 TOTAL 41

Taula7.1:Númerod’exemplarsdeP.rusticaencadaunadeleslocalitzacions

7.1.1.1 Descripciódel’estatdelesconquilles

CS CT DES1 DES2 DES3 EPI ALT1 ALT2P.n’Amer 28 8 36 0 0 4 2 0

P.Fenicis 41 23 63 1 0 8 15 11P.Patró 20 18 38 0 0 2 7 6

L’Olla 18 5 20 3 0 0 12 1

C.desBurrí 6 0 4 2 0 0 4 0

C.desMacs 6 0 6 0 0 0 0 0PortC. 2 1 1 0 2 1 1 1

Taula7.2:EstatdelesconquillesdeP.rusticaactuals

ComespotveureenlaTaula7.2,lesconquillesd’espaisdeMallorca,majoritàriamentsónCS,encaraquelaproporciódeCTésdestacada,principalmental’àreadeSonReal,ambun35,94%enlaPuntadesFenicisiun47,37%enladesPatró.EncanviaCabrera,tansolsendueslocalitzacionss’observenCT,enelPortdeCabrera(33,33%)ial’Olla(21,74%).DES1éslacategoriapràcticamentexclusivapera lesconquillesdelsespaisdeMallorca (tansols1solexemplarDES2en laPuntadesFenicis),percontra en les conquilles dels espais de Cabrera, n’apareixen algunesmés i fins i tot s’observen 2conquillesDES3delseuPort.Ésrelativamentfreqüentlapresènciad’invertebratsepibiontssobrelesconquilles de P. rustica capturades, principalment en els espais de Mallorca (situant-se entre el5,26%enlaPuntadesPatróiel12,50%enladesFenicis),aCabrera,enelseuport,sen’observà1(laqualcosasuposaun33,33%)mentrequealarestadelParcNaturalnosen’observàcapaltra.Encanvi,síques’observarenconquillesbioalterades,especialmentperalguesincrustants.EntresdelsespaisdeCabrera(elPort,L’Ollai laCaladesBurí),superenel50%,percontral’altreespai(elCalódesMacs)nosen’observàcap.Pràcticamentlatotalitatd’aquestsorganismesdeCabreraestrobendins lacategoriaALT1,menys1exemplarde laCaladesBurí i1altreenelPortdeCabreraqueesconsidera ALT2. En els espais de Mallorca, tampoc presenten un comportament uniforme. En laPuntadeN’Amer,delacategoriaALT1,sen’observarenpocsexemplars(arribantaun5,56%),metrequeenelsespaisdeSonReal laproporciód’afectacionsen lesdues categoriesés força semblant,encaraqueenlaPuntadesFeniciséslleugeramentsuperior.AixíenlaPuntadesFenicislaproporciód’ALT1 arriba al 23,44% i la d’ALT2 al 17,19%,mentre que en la del Patró els valors se situen al18,42%ial15,79%,respectivament.


233

7.1.1.2 Biometria

Les dades que s’exposen en la Taula 7.3 són del grup α. Tal com s’ha procedit en les anàlisisbiomètriquesdelcapítolanterior,s’haobviatlarepresentaciódelsespaisambmassapocsexemplars.Pel que fa a la distribució per columnes o histogrames (Figura 7.2), s’ha cregut oportú utilitzar elvalorcalculatdelvolum(encm3),d’aquestamaneras’integrengranpartdelesmesurespresesenunsol valor. De manera similar a com s’ha procedit en el capítol anterior, s’han mantingut lesproporcionsenelnombred’exemplarsentotesleslocalitzacionsperfacilitarlasevacomparació.

EspaisdeMallorca(36·10·5) L1(mm) L2(mm) L3(mm) D1(mm) D2(mm) A(mm) VOL(mm3)

P.n’Amer𝑥 26,29 10,57 15,73 20,94 22,23 11,12 1.799σ 4,67 2,78 2,90 4,30 4,30 2,65 999

P.Fenicis𝑥 26,29 10,57 15,73 20,94 22,23 9,37 1.247σ 4,67 2,78 2,90 4,30 4,30 3,34 993

P.Patró𝑥 28,06 10,98 17,08 22,86 23,69 10,14 1.696σ 5,80 2,69 3,31 5,22 5,19 3,51 1.233

EspaisdeCabrera(3·23·6·6) L1(mm) L2(mm) L3(mm) D1(mm) D2(mm) A(mm) VOL(mm3)

L’Olla𝑥 25,61 9,56 16,05 19,76 20,94 10,84 1.608σ 3,20 1,97 2,05 2,98 3,07 2,19 708

C.Burrí𝑥 18,26 7,00 11,26 14,31 16,07 6,61 541σ 3,14 1,77 1,69 2,71 2,58 1,84 295

C.Macs𝑥 23,29 9,72 13,56 18,89 19,69 10,42 1.318σ 2,97 1,12 2,17 3,05 3,01 1,92 545Taula7.3:Mitjanesidesviacionsestàndards,mésvolumsdeP.rusticaactual


234

Figura7.2:VolumdelaconquilladeP.rusticaactuals,enelsespaisdeMallorcaiCabrera

7.1.2 Phorcusturbinatus

Contràriamentaallòques’observaperaP.rusticaal’illadeCabrera,Ph.turbinatussíqueestrobapresent en tots els espais mostrejats, encara que en algun d’ells el nombre d’exemplars ésrelativamentreduït.

Mallorca N. Cabrera N.PedreraPuntaden’Amer 35 CaladesPalangrers 28

PuntadesFenicis 41 L’Olla 5

PuntadesPatró 12 CaladesBurrí 19 CalódesMacs 29

CalódesForn 15 PortdeCabrera 7

TOTAL 88 TOTAL 103

Taula7.4:Númerod’exemplarsdePh.turbinatusencadaunadeleslocalitzacions

7.1.2.1 Descripciódel’estatdelesconquilles

CS CT CTM DES1 DES2 EPI ALT1P.n’Amer 33 2 0 35 0 1 3P.Fenicis 40 1 0 41 0 0 6P.Patró 11 1 0 12 0 3 2

C.Palangrers 28 0 0 15 13 12 13L’Olla 5 0 0 5 0 1 0

C.desBurrí 18 1 0 19 0 8 6C.desMacs 27 2 0 28 1 2 4

C.desForn 15 0 0 12 3 9 0

PortC. 6 0 1 5 2 2 2Taula7.5:EstatdelesconquillesdePh.turbinatusactuals

ComespotextreuredelaTaula7.5,ungranpercentatgedelesconquillesdePh.turbinatus(finsitottotes en algundels espais) es trobendins de la categoriaCS.De totamanera, tambées va poderobservarunindividu(viu)enelPortdeCabreraambl’àpexcompletamenttrencat(Figura7.3).DES1


235

és també lacategoriapràcticamentexclusivaperaaquestesconquilles, tretd’algundelsespaisdeCabreraquesen’observenalgunesDES2.SónespecialmentdestacablesaquestsvalorsenlaCaladesPalangrers,arribantfinsal46,43%,aixícomelsdelPortdeCabreraielCalódesForn,ambun28,57%iun20%,respectivament.

Figura7.3:ExemplarCMTlocalitzatalPortdeCabrera,tambés’observendosbalànidsepibionts

En pràcticament tots els espais, s’han observat invertebrats epibionts sobre les seves conquilles(Puntades Fenicis és l’únic espai onno sen’haobservada cap), encaraqueel seupercentatge esmoltdispar.AixíenlaPuntaden’AmerienelCalódelsMacs,sónmoltpocpresents(2,86%i6,9%,respectivament), en l’Olla, la Punta des Patró i el Port de Cabrera es troben entre el 20% i,pràcticament,el29%,metrequeenlescalesdesPalangrersidesBuríalvoltantdel42%ielCalódesFornarribantal60%.EnelCalódesForniL’Ollanos’observenlesconquillesbioalterades,peròenles conquilles dels organismes capturats en els espais de Mallorca i en el Caló des Macs, el seupercentatgesesituaentreel8,57%iel16,67%.EnlaCaladesBuríielPortpresentenel31,58%iel28,57%,respectivamentilaCaladesPalangrersarribael46,43%.

7.1.2.2 Biometria

Igualmentqueen l’apartatanterior(7.2.2)Lesdadesques’exposenen laTaula7.6sóndelgrupα.Percontra,lesdadesques’exposenenlaFigura7.4decolumnesohistogramesdelvolumdelasevaconquilla, són totes les que es disposa (dades α i β). De manera similar a com s’ha proceditanteriorment,s’hanmantingutlesproporcionsenelnombred’exemplarsentotesleslocalitzacionsperfacilitarlasevacomparació.

EspaisdeMallorca(35·41·12) L1(mm) L2(mm) D1(mm) D2(mm) VOL(mm3)

P.n’Amer𝑥 17,00 10,90 16,89 15,55 895σ 4,64 3,42 3,94 3,65 562

P.Fenicis𝑥 18,76 11,97 18,73 16,87 1.162σ 5,17 3,72 4,55 4,02 725

P.Patró𝑥 21,97 14,32 21,15 19,31 1.574σ 3,37 2,36 2,19 1,76 524


236

EspaisdeCabrera(28·5·19·29·15·6) L1(mm) L2(mm) D1(mm) D2(mm) VOL(mm3)

C.Palangrers𝑥 25,36 16,48 23,50 21,24 2.355σ 5,20 3,75 4,14 3,49 1.150

L’Olla𝑥 15,58 10,30 16,24 14,62 729σ 4,49 2,75 3,53 3,28 544

C.Burí𝑥 19,79 14,05 18,63 16,66 1.396σ 6,26 6,22 5,24 4,83 877

C.Macs𝑥 21,26 13,65 20,82 18,94 1.488σ 2,97 2,50 2,26 2,15 509

C.Forn𝑥 20,18 12,85 19,51 17,48 1.318σ 4,96 3,55 4,15 3,73 861

PortC.𝑥 20,29 12,83 21,16 18,96 1.534σ 7,57 5,75 6,59 5,97 1.924

Taula7.6:Mitjanesidesviacionsestàndards,mésvolumsdeP.rusticaactual


237

Figura7.4:VolumdelaconquilladePh.turbinatusactuals,enelsespaisdeMallorcaiCabrera

7.1.3 DISCUSSIÓ

S’hadetenirencomptequeelnombretotald’exemplarsestudiatséssemblant(179deP.rustica i191dePh.turbinatus),perònohoéslasevarelacióentreorganismesdeMallorcaiCabrera.Talcoms’ha comentat anteriorment, el nombre de patèl·lids observats a Cabrera és sorprenentment baix(inclúsabsentsendeterminatsespais).Totiqueéspossiblequeaquestfetfosproductedeldissenyexperimentaldelmostreig,s’hadevalorarlaimpressiósubjectivad’algundelsmembresdelpersonaldeParcNacional,queafirmavaqueenlesdarreresdècadeslasevaobservaciónoeratanhabitual.Possiblement s’hauria d’iniciar un projecte específic per comprovar o validar els resultats delmostreigrealitzatperaquesttreballi,encasafirmatiu,poderesbrinarelsmotius.

Per establir una sèrie de pautes o comportaments a l’estat de les conquilles, s’ha volgut treballarambl’anàlisidecomponentsprincipals(Figura7.5),mostrantal’horaallòexposatenlaTaula7.2(P.rustica) i la Taula 7.5 (Ph. turbinatus), però en valors relatius, amb la intenció de ponderar lesdiferènciesentreelnombred’exemplarsencadalocalització.Enl’anàlisideP.rusticas’observaquelesmostresproperesalsjacimentss’agrupenique,al’hora,lapedreradelaPuntaden’Amertambémostra semblances a aquests dos espais, amb la qual cosa es podrien agrupar els tres espais deMallorca.ElCalódesMacsésl’espaideCabreraqueméss’acostariaalsespaisdeMallorca.PelquefaaPh.turbinatus,aquestcomportamentnos’observademaneratanevident.ElsexemplarsdelapedreradelaPuntaden’Amer,PuntadesFenicisidelCalódesMacss’agrupen,mentrequelaPuntadesPatróesmantindriamésallunyat,possiblementméspròximambL’OllailaCaladesBurrí.Quans’observenlesduesespèciesjuntes,pareixquel’estatenquès’observarenlessevesconquillesenelstresespaisdeMallorcailesdelCalódesMacspresentensimilitudsevidents.


238

Figura7.5:Comparativadel’estatgeneraldelesespeciesobjectiuactuals.


Peral’anàlisidedistribuciódetalles(volum),s’harealitzatd’unamanerasemblantalsmateixostipusd’anàlisianteriors,ésadir,elsquartilsdel25al75%esrepresentendinsd’unquadre,lamitjanaesmostraambunalíniahoritzontaldinsd’aquest,mentrequeelsvalorsmésenllàd’aquestspercentilsesmostrenamblínieshoritzontalsisihihavalorsextrems,esmostrenambuncercle.Lesdadesques’hanutilitzat sóndel grupα. Si s’observa (Figura7.6) la distribuciódeP. rustica, en cadaundelsespais en què s’han pogut localitzar, es comprova una certa sintonia en allò que s’ha exposatanteriormenten lacomparativade l’estatgeneralde lesconquilles (Figura7.5).Així, lesconquillesdelsespaisestudiatsdeMallorcasónforçasimilars,itambéespodriaincloureenaquestasemblançaL’Olla ielCalódesMacs,mentrequeelvolumdelsexemplarsprovinentsdelaCaladesBurríodelPortdeCabreras’allunyariendel’eixquemarquenelsaltresespais.

Figura7.6:VolumdeP.rusticaenelsespaisactualsdeMallorcaiCabrera.



239

PelquefaaPh.turbinatus(Figura7.7),nos’observalasintoniaentreelvolumdelesconquillesielseuestatgeneralqueespot intuirperP. rustica,ni tampocunspatronssemblantsentreaquestesduesespècies.AixípelsespaisdeMallorca,pareixhaver-hiunatendènciad’incremententreaquestsespais.EnlapedreradelaPuntaden’Amerlasevamidaésmenor,mentrequeenlaPuntadesPatróésmajor.Pernormageneral,pareixqueelsespaisdeCabrerapresentenmides lleugeramentmésgransqueelsespaisdeMallorca,encaraqueL’OllaielPortdeCabrera,lessevesmitjanesestrobenper sota de les deMallorca. En el Port de Cabrera s’ha observat l’exemplar amb elmajor volumobservat(5,4522cm3)ielCalódesPalangrers,ambunsvalorsclaramentsuperiorsalsobservatsenpràcticamenttotselsespaisestudiats.

Figura7.7:VolumdePh.turbinatusenelsespaisactualsdeMallorcaiCabrera.


Ja famolt temps que se sap que l’exposició de les zones costaneres al vent és un dels principalsfactorsqueconformenels seusparàmetresecològics igeomorfològics (Lewis,1964;Stephenson&Stephenson,1972).Seguinteltreballd’Álvarezetal.(2010)alesaigüesdelParcNacionaldeCabrera,s’ha intentat copsar si, amb lesdadesexistents,hi haviaalgunefecteo tendènciaobservable tantambl’estatgeneraldelaconquillacomenlessevesmesures,tantenelsespaisdeCabreracomenels de Mallorca. Malgrat l’evident efecte del vent i de l’exposició a les ones del mar sobre lescomunitatsmarines(Ekebonetal.,2003;Burrowsetal.,2008)nos’hapogutobservarcaptendènciaclaraodefinitiva.Seguramenteldissenyexperimentaldelmostreigensigui lacausa,sienunfuturs’engeguésunprojectepervalidarlapresènciadepatèl·lidsenelParcNacionaldeCabrera,s’hauriend’incloureelsaspectesd’exposicióal’onatge.

7.2 ARQUEOMALACOFAUNA:AGRUPACIONSTEMPORALSIESPACIALS

Enaquestcapítolnoestornaràadescriurelatafomoniadelesduesespèciesobjectiuexposadesenelcapítolanterior,jaqueesconsideraqueseriareiteratiu.Elquesíques’exposaéslasevabiometria,utilitzantelseuvolum(encm3),talcoms’harealitzatenelelsapartatsanteriors(7.2.3.i7.3.3).Detotamanera,persimplificaraquestestudi,s’hacregutoportútotrespectantels jaciments,agruparelsorganismesenlesgransfasesenquèesdistribueixlaprehistòriadeMallorca,encaraques’hanrespectatunasèried’agrupacionstemporalspelseudifícilencaixenaquestsperíodes.AixíesmantélaUE170(170)de laPuntadesPatró,elRegiratAntic (RA) i lamesclaentreBronze iPrimerFerro(MB-1F = B+F1) de l’Illot des Porros (IP). Igualment per a les conquilles trobades en els estratssuperficials (SUP), tantde l’IllotdesPorroscomen laPuntadesPatró (PP).En laFigura7.8espot


240

observarcomenel casdeP. rusticaelsvalorsdelvolumde les fasesmésantigues (1400-1000AC[B2]i1000-850AC[B3])del’IllotdesPorros,aixícomelRA,quejas’hanestablertelsparal·lelismesambaquestestresagrupacionstemporals)ésforçasemblant,alqualselipodriaafegirlaUE170ilaPrimeraEdatdelFerro(F1)ambduesdelaPuntadesPatró.EncanvilamesclaentreBronzeiPrimerFerrodel’IllotdesPorross’allunyaambprouclaredatd’aquestatendència.ElsvalorsgeneralsdelaSegonaEdatdelFerroF2sónbaixos,elsdeSonReal (SR)especialment.Tot ielsnombrososvalorsextremsdurantlaSegonaEdatdeFerroenlaPuntadesPatró(ambl’organismeambelmajorvolumobservat,d’uns10,8215cm3),l’espaicentraldelsvalorsmostrenlatendènciagenerald’aquestafase.Elsvalorsesrecuperen lleugeramentenelnivellsuperficialde laPuntadesPatró idemaneramésevidentenl’IllotdesPorros,aproximant-sealsvalorsdel’EdatdelBronze.

Figura7.8:VolumdeP.rusticadelsjacimentsenlesagrupacionstemporalsestablertes.


PelquefaaPh.turbinatus(Figura7.9)lestendènciesnoesmostrenentantaclaredat,mantenint-seunacertauniformitatentotes lesagrupacions temporalsestablertes.Ambtot,elsexemplarsde laSegonaEdatdeFerrodeSonReal,pareixquepresentenunsvalorssuperiorsalaresta,encaraqueelsexemplarsmésgrans(valorsextrems)estrobenenlaSegonaiPrimeraEdatdelFerrodelaPuntadesPatróienelRegiratAnticdel’IllotdesPorros(ambexemplarsquesuperenel6cm3,peròeldevolumsuperiorésdelaSegonaEdatdelFerroambunvolumd’uns6,9241cm3).

Figura7.9:VolumdePh.turbinatusdelsjacimentsenlesagrupacionstemporalsestablertes.



241

7.3 CONCLUSIONS

Amb les figures anteriors (Figures 7.6, 7.7, 7.8 i 7.9) on s’exposava el seu volum, ja es podienobservaralgunsaspectesgeneralsiquenoestornenaexposarpernocaureenreiteracions.Detotamanera,deformaglobal,ésevidentqueenlesfasesprehistòriqueselsorganismespresentavenunamidaméselevadaalsdelsespaisactuals.Fins i totelsestratssuperficialsdels jacimentspresentenunamidasuperior.Aixídoncs,ésversemblantqueelspobladorsprehistòricsdel’àreadeSonReal(iperextensióelsdeMallorcaielsdelarestad’Illes),realitzessinunarecollidaselectivad’organismesodeconquilles(Hockey&Bosman,1986;Cantosetal.,1994;Lindbergetal.,1998;Kido&Murray,2003;Royetal.2003;Ramírezetal.,2009;Bernáldez-Sánchez&Garcia-Viñas,2014) focalitzant-seenmidesgransomitjanesideixantelsméspetitssenserecollir.

Perpoderobservaraltrestendènciesenlamidadelesconquilles,s’hatornatatreballarambl’anàliside components principals ajuntant totes les dades disponibles per a cada una de les espèciesobjectiu.AixíperaP.rustica(Figura7.10),totiladispersió,hihaunacertaalineaciódegranpartdeles fases arqueològiques. Amb tot, els exemplars deP. rustica de la Primera Edat del Ferro en laPuntadesPatró, espodria situar aunextremdedita tendència, obé situar-ne fora lamescladelBronzeidelPrimerFerroilesdel1000-850AC.Detotamanera,s’hidesvinculenclaramenttantelsorganismesactuals,perunabanda,comlesrestesdel1400-1000ACdel’IllotdesPorros i lesdelaSegonaEdatdelFerrodelaPuntadesPatró,perl’altra.

Figura7.10:ComparativadelvolumdeP.rustica,enlesdiferentsfasesiespaisactuals.



242

Les restes (i organismes actuals) de Ph. turbinatus mantenen un comportament marcadamentdiferentdeP.rustica,jareflectitenladistribuciódelsvolumsexpressadaenlesfiguresanteriormentcitades.EnlaFigura7.11s’observacomhihaunaevidentagrupacióenlapartcentraldelsdoseixosdepràcticamenttotselsespaisifasesarqueològiques.ElsexemplarsdelaPrimeraEdatdelFerrodelaPuntadelPatróielsorganismesactualssesituenforad’aquestgrangrupcentraliamésocupantespaismoltallunyatsdelaresta,pràcticamentextrems.

Figura7.11:ComparativadelvolumdePh.turbinatus,enlesdiferentsfasesiespaisactuals.



243

CAPÍTOL8:CONCLUSIONSIDISCUSSIONSFINALS

Capítol8–Conclusionsidiscussionsfinals

244


245

8.1 DISCUSSIONSICONCLUSIONSGENERALS

LessocietatsprehistòriquesdelesillesBalearsiPitiüsestenienunampliconeixementl’espaimarí iésdeltotversemblantqueconeguessinelsrecursosqued’ellpodrienextreure,jaqueformavapartdelseuàmbitvital,notansolsperquèelmarfoulasevaviad’entradaalesIlles(Guerrero,2006a;2006b; 2007), sinó per l’espai comú que suposaven les diferents illes i elmar com a nexe d’unió(Alberoetal.,2011;Salvà&Javaloyas,2013;Calvoetal.,enpremsa;Calvo&Galmés,enpremsa).D’entreelsmúltiplesrecursosqueelmarofereix,elsmol·luscssónundelsmillorsrepresentatsdinsd’arqueologia,jaquesónpresentsennombrososjacimentsdetoteslesèpoquesofasesculturalsdela prehistòria i protohistòria de les Gimnèsies i Pitiüses. En conseqüència, elsmol·luscs marinsformavenpart de la seva vida quotidiana.Enaquells jacimentsquehansigutobjected’unestudimésacurats’evidencienaquestsusos.Aixídoncs,lasevapresènciaespotrelacionaramb:

a. Elseuvessantalimentari.b. Elseuúscomaelementsornamentals.c. Enaspectesrituals,tantenmengescomensalscomendeposicionssimbòliques.

El present treball,malgrat els condicionants exposats en el capítol 6, no tant sols corrobora ditesevidències,sinóquetambéaportanovesdadessobreaquestsusos.Siestéencomptequeelsespaisanalitzatspertanyenmajoritàriamentalsvessantsritualsofuneraris,esdeixaentreveurefinsaquinpuntelsmol·luscsmarinsformavenpartdelseumónculturalosimbòlic.

Un altre aspecte prou important del present treball és que permet interpretar que els mol·luscsmarins, sense ser un pilar fonamental de les seves menges (almenys a Mallorca), sí que hi erenpresentscomacomplementalimentariocomarecursocasional.AquestaconclusióescontraposaalesdarreresinterpretacionsdePrados&Jiménez(2017:108)sobreeltreballdeRiuhete(2000)delesrestes humanes de la Cova des Càrritx, a Menorca, on citen que l’autora “demostra que ambanterioritat [al s. VIII AC] es consumeixen únicament productes animals (carn) i els seus derivats(llet),altractar-sedecomunitatseminentmentramaderes”.Senseentraradebatresobreelstreballssobre l’agricultura aMenorca (Moffet, 1992; Stika, 1999; Arnau et al., 2003) o les darreres dadessobreimportànciadel’agriculturaenaquestessocietats(Valenzuela-suauetal.,2017;Pérez-Jordàetal., 2017), no es poden obviar les descripcions de restes d’espècies comestibles de malacofaunamarina,enmoltscontextosd’habitacióduranttotalaprehistòriadelesGimnèsiesilesPitiüses,aixícomencontextosclaramentalimentarisdediversos jacimentsdelBronze(vegeuCapítol2)oen lamateixaEdatdelFerro.AquestaconclusióTambéescontraposaalesideesexpressadesperdiversosautors(Davis,2002;VanStrydoncketal.,2002;2005).Talcoms’haexposatenelCapítol2,aquestesdadespresentenunaimportantvariació,onles“diferènciesenladietaentrelespoblacionshumanesalesillespodriaestarrelacionatambl’ecologiai lageografiadiversadelesilles”(VanStrydoncketal.,2005:530).Amés,caldriatenirencomptelacríticametodològicasobreelmenystenimentdelesproporcionsd’isòtopsestablesδ13Coδ15Ndelsmol·luscsmarins,expressadaperAlcover (2009:17-18).Aixídoncs,malgratqueelscitatsautorsnoveuenreflectidesenlessevesrespectivesproveslaparticipaciódelcomponentmaríenladieta,elplantejamentmetodològicplantejadubtessobreelsseusresultats.Lapresènciademalacofaunaésmassaevidentperobviarl’explicacióméssenzilla,ladelasevautilitzaciócomarecursalimentari.Amés,calrecordarqueSubirà&Malgosa(1991:321),defensavenuna“altaproporciódemol·luscsenladieta”enlapoblaciódelaPuntadesPatró,perles


246

concentracionselevadesdedeterminatselementsquímics.Detotamanera, talcoms’haexpressatanteriorment, segurament a Mallorca i Menorca (a diferència, possiblement, de Formentera) elcomponentmarínoseriaundelspilarsfonamentalsdelasevadieta.

Tot iquelesconquillesencontextosarqueològics, igualquealtrescomponentsbiològics(Picornell,2012), es poden qualificar de cultura material, és evident el seu paper com a indicador biològic(Claassen,1998;Bar-Yousef,2005).Per lasevacomposiciótaxonòmica,ésversemblantpensarqueels exemplars provinguin d’espais propers. De tota manera, aquesta no és una acumulacióhomogènianies tractad’un reflexdirectede les comunitats costanerespassades (oactuals), sinóproducte,engranpart,d’unaaccióderecollidaselectiva (idipòsit)perpartde l’home.Enaquestsentit, aquesta recollida selectiva dels mol·luscs no es realitzava tan sols en les espècies, sinótambépelquefaalesmides.

Lesespèciesdescritesenels jacimentssón,majoritàriament,d’hàbitatsde costa rocallosa,amb laqual cosa la seva captura havia de ser relativament senzilla. Possiblement els millors exemplesserien lesdiferentsespèciesdelsgèneresPatella iPhorcus, jaquesónpresentsenel supralitoral iintermareal i suposen els mol·luscs més abundants en pràcticament tots els jaciments tractats.Abundànciaque tambééscompartidaenmoltsdels jacimentsde laprehistòriade les Illesode lapenínsulaIbèrica(Jordá,1981;Moreno,1994;Jover&Luján,2010;Marlasca,2010;Ramis&Anglada,2012; Marlasca et al., 2014; Pascual, 2014; Luján & Rosser, 2015; Carcía-Escárzaga et al., 2015;Álvarez et al., 2015). Una altra espècie relativament abundant és S. haemastoma. No és estranytrobaralgundelsseusexemplarsmoltapropdelasuperfíciedel’aigua(enintermarealil’infralitoralsuperior),amblaqualcosatambééspossibleunarecol·lecciósenzillaalacosta.Detotamanera,pelcasdelsbivalvesialgunsgasteròpodesqueviuenobéenterratsal’arenaoambunacertacolumnad’aigua per sobre (plenament en l’infralitoral) la seva recol·lecció pot resultarmés complexa. Pelquefaalesespèciesd’espaistousoarenosos,comCerastodermaspp.oA.tuberculata,percitarelsexemplesmésevidents,l’etnologiail’arqueologia(Jordá,1984;Claassen,1989;Batista,2001;López&Ruiz,2010;Bejega,2015; Luján,2016)hadescritdiverses tècniquespera la sevacaptura.Peraaltres espècies d’ambients rocallosos, d’alguers o de praderia de posidònia, com A. noae, S.gaederupus (molt comunes en els citats jaciments, especialment la segona) o C. rustica o C.ventricosuss’hauriad’exploraraltresmecanismesdecaptura,incloent-hilasevarecol·lecciódirectasota l’aigua.De totamanera, s’hade tenir en comptequeésmolt possibleque tambées fes unarecollidad’exemplars,ode tan sols les seves conquilles, arrossegatsper lesonesoperacciódefortstemporals.

Gràciesal treball sobreelsorganismesdeP. rustica iPh. turbinatus actuals i a la sevacomparacióamblesrestesprocedentsdelsjaciments,s’hanpogutdestacardosaspectesprincipals.Globalment,lesconquillesprocedentsdels jacimentspresentenunatallamitjanasuperiora ladelsactuals.Ésversemblantpensarqueelspobladorsprehistòricsdel’àreadeSonReal(ipossiblementperextensióelsde les Illes) focalitzessin la recollidasobremidesgransomitjanestalcoms’hadescritenaltrescultures i espais (Castilla & Duran, 1985; Lindberg et al., 1998; Jackson & Sala, 2001). Vists elsresultatsdel’estudiabansexposatdeBosch&Moreno(1986)sobrelabiometriadelgènerePatellaaMallorca i Cabrera, tot i que els valors són els globals per a les 31 estacions, els resultats sónsemblantsalestallesobservadesperalsorganismesactualsenelpresenttreball.Totaixòindicarialapossibilitatd’unareducciódelestallesenlespoblacionscontemporàniesobéqueelsindividusmés


247

granssobrevisquinenespaisonelseuaccésnosiguisenzill, laqualcosapodriaserel reflexd’unapressiódecaçaocapturail·legal(Eekhoutetal.,1992;Stineretal.,1999;Addessi1994;Griffiths&Branch,1997;Royetal.,2003)obéaltrescondicionantsambientals.Elsegonaspecteadestacarés,atenentalsresultatsdelesanàlisisdecomponentsprincipalsexpressatsenlesfigures7.10i7.11,elcomportament clarament diferent quan s’observen amb detall les dues espècies. Així, és possibleque les estratègies o preferències de captura no fossin generals, sinó que s’actués de maneradiferentdepenentdel’espècieacapturarorecollir.

Tal com ja s’ha apuntat anteriorment totes les espèciesque s’observenoque s’handescrit enelsjaciments són les mateixes que es poden trobar actualment, sense que s’hagin pogut detectarexemples d’espècies exòtiques o foranes. No ha estat possible establir espècies indicadores.Malgrat tot, es podria fer l’incís que no s’ha observat cap resta atribuïble a Patella ferruginea,espècietrobadaambunarelativafacilitatenalgunsjacimentsdelapenínsulaIbèricadelesculturesdelBronzeobédelFerro,aixícomenl’èpocaRomanaoTardorromana(Moreno,1994;1995;Bernaletal.,2014;2015).Lasevapresènciahaestatdesdefatemps(Cuerda&Sacares,1966;Mercadal,1966; Cuerda, 1975; Pomar & Cuerda, 1979; Cuerda, 1987; Vicens & Gràcia, 1998) àmpliamentdescritaenjacimentspaleontològicsdelquaternaridelesGimnèsies.TotiqueCuerda(1975)diuqueexcepcionalment es podria trobar viva a les costes illenques, il·lustrant la cita amb un exemplar,presumptament actual, trobat a Cabrera (Col·lecció R. Galiana)17, Bosch & Moreno (1986) no ladescriuen en el seu estudi a 31 estacions de mostreig a Mallorca i Cabrera. Ruiz-Altaba (1993)tampoc la cita de Cabrera, però uns anys més tard (1999) considera que no es rara a Mallorca,possiblement confonentP. ulyssiponensis perP. ferruginea (Vicens et al., 2001:135). Vicens et al.(2001) pensen en una extinció molt antiga, ja que no se’n troben exemplars entre les restesarqueològiques deMallorca iMenorca. En elmateix sentit aniria el present treball, el de la sevaextincióalesGimnèsies,possiblementabansdelaconsolidacióhumanaalesIllesoalmenysabansde les restesmés antiguesestudiades. El declivi gradual de lespoblacionsdeP. ferruginea durantl’Holocèprimerencen lapenínsula italiana i Sicíliaésun fetexposatperalgunsautors (Durante&Settepassi,1972;Compagnoni,1991;Ghisotti,1997) ianiriaensintoniaamblasevadesapariciódelescostespeninsulars tretd’algunspuntsde lacostad’Andalusia (Espinosaetal.,2005;Moreno&Arroyo,2008) i, possiblementdeMúrcia (Espinosaetal., 2009). Lesúniquespoblacions viablesenl’actualitatestrobenalesillesChafarinasienlacosaafricana(Guallart,2006).

Un altre aspecte interessant del treball sobre les dues espècies de gasteròpodes actuals, ha estatpoderobservarsobrelessevesconquillesmarquesiafectacionsdefinidescomabioalteracionssobrelestrobadesencontextosarqueològics.Aquestfethaajudataentendremoltmillorditesafectacions.Amb tot, no es creu que aquesta presència hagués estat un impediment per a la seva captura oobjectederebuigperpartdelescomunitatshumanesprehistòriques.

Pelquefaal’observaciódetractamentstèrmicssobrelesconquilles,totinosermoltcomuns,síques’han pogut descriure en pràcticament totes les fases i agrupacions cronològiques dels diferentsjaciments,peròpareixqueaqueststractamentstèrmicssónmésabundantsenelscontextosrituals

17Actualment aquesta col·lecció es troba a la Societat d’Història Natural de les Balears, gràcies a la sevadonacióperpartdelapropietatoriginal.Enunarevisiórecent(GuillemX.Pons,comunicaciópersonal),elcitatexemplar de P. ferruginea no va aparèixer. Amb la qual cosa es genera el dubte si el professor Cuerda elconfonguésambunexemplardeP.ulyssiponensisobéques’hagiperdut.


248

i funeraris.Aixídoncs,ésversemblantqueelsmol·luscsparticipessind’algunamaneraenofrenesomengescomensalsonelfoctambéteniauncertpaper.Enalgunscasos,s’hanobservatrestesmoltcremades.L’explicacióméssenzillaésques’haguessinllançatalfocunavegadaconsumideslessevespartstoves(quisapsicomarebuigodeformaintencionadaformantpartdelritual).L’altrapossibleexplicacióésquefoselresultatd’unaofrenaoritualonl’exemplarfoscrematpercomplet.Detotamanera, aquests tipus d’ofrenes cremades no s’handescrit en la bibliografiamallorquina o balear(JaumeDeyà,comunicaciópersonal),amblaqualcosaaquestapossibilitats’hauria,araperara,dedescartar.S’hadetenirencomptequetotiques’hagimostratunpossibleconsumdemol·luscsambevidènciesdetractamenttèrmicforadelsespaisritualsofuneraris,aquestsorganismespermetenelseuconsumdirecte,senselaintervenciódelfoc.Vistelnombred’exemplarsambosenseevidènciade tractament tèrmic, el més probable és que les preferències de consum es decantessin perconsumir-losfrescs.

Finalment,calexposardosaspectesousosdelesconquilles.Enprimerlloclapocapresència,entotselsjaciments,d’elementsambevidènciesdeserutilitzatscomaelementsornamentals.Donadalafacilitatperrealitzaraquestselements,cabrialapossibilitatdequeelseuúsnofoscomúpermotiusculturals o que es tractés d’un element simbòlic d’ús restringit o reservat. Un altre ús que pareixintuir-sededeterminatselements(especialmentA.noae,Glycymerisspp.iS.gaederopus)enlasevautilització simbòlica dins d’espais funeraris. S’ha de recordar la presència d’A. noae en una fosad’una tomba de la necròpolis de Son Real, juntament amb restes de bòvids, que podrien indicaralgundipòsitritual,amésdeladescripciód’algunesinhumacionsdel’IllotdesPorrosambpresènciaalcostatoencontactedelscadàvers.AixícomunaconquillasenseidentificartaxonòmicamentounavalvadeS.gaederopussituadesalcostatdelcrani,laqualcosaespodriavincularalaimportànciaenel ritual funerari que té el cap o el crani en aquestes cultures del Bronze i del Ferro (Veny, 1968;Waldren,1982;Lulletal.,1999;Salvà,2013;Gornés,2016).

Com a conclusió final, es pot afirmar que la metodologia utilitzada és vàlida. Ha permès unaaproximació biomètrica i una descripció tafonòmica de les restes, així com l’obtenció de dades itendènciesgràciesalseutractamentestadístic.L’apartatmésdificultós,permancad’informaciódebase, ha estat poder referenciar els resultats amb el volum del sediment extret. Amb tot, tambés’handetectatpuntsfeblesoaspectesamillorar.Aquestsaspectess’exposenenelproperpunt.Elgrau d’aprofundiment que gaudeixen els estudis arqueomalacològics en altres espais on aquestadisciplinacompteambunaàmpliatradició(comelvessantcantàbricdelapenínsulaIbèrica,percitarunexemplerelativamentproper),potindicarelcamíarecórrer.

8.2 REPTESDEFUTUR

Encara queda molt camí per recórrer en el coneixement dels usos o la implicació dels mol·luscsmarinsen lavidaquotidianaosimbòlicadelsprimershabitatsdeMallorca.Amésd’ampliar l’espaiderecercaambnousjaciments,l’autord’aquesttreballésconscientqueenlesrestesdelsjacimentstractatsenelpresentestudiencaraquedenaspectesenquès’haprofunditzatpocoquenos’hanpogutanalitzar,comlesmarquesd’ús(traceologia)olesanàlisisd’isòtops,percitar-nedosexemples.Enun futurnomolt llunyàcaldria insistirenaquestsaspectes ipoder-los combinaramb lesdadesobtingudesde la faunavertebrada.Tambéserànecessariabordar laqüestióde ladiferènciaentrevalvesdeSpondylusgaederopus.Intentaresbrinarelpesdelcomponentambientalihumà,aixícom


249

observarsielpatróesreprodueixenaltres jacimentsdeMallorcaode larestad’Illes, laqualcosahauriadepermetresis’haderelacionarambunsespaisambunscondicionantssingulars,comelsdeSonReal,osielvalorsimbòlicdelavalvasuperiorelstranscendeix.

Unaaltralíniaderecerca,quetotjustescomençaaencetar(ManelCalvo,comunicaciópersonal)éslaconcepciódel’espaidelesprimeresculturesdeMallorcaodelesIlles,amblaintegraciódelmaren aquestmarc18que les aïllava i les connectava a l’hora. Tot i no haver-se tractat d’unamaneradirectaenelpresenttreball,síqueelmarcomafontderecursoss’hitraspua.Aixídoncs,enunfuturcaldràinsistirenl’estudi,directeoindirecte,delquesignificavaelmarperaquellesculturesiquinsrecursosenpoguerenaprofitar.

AMPLIACIÓDEL’ESTUDICAPAALTRESJACIMENTS

Malgrat la voluntat inicial de l’autor d’incloure jaciments deMallorca iMenorca, l’àmbit final delpresenttreballsobrel’arqueomalacofaunamarinas’hacentratenl’àreadeSonReal.Aixídoncs,ésdel tot necessària l’ampliació d’aquests estudis en altres jaciments deMallorca i especialment deMenorca, amb una visió global i de síntesi. En aquest sentit, caldrà un evident esperit crític i desuperacióperabordarlaimmensainformaciónotractadadipositadaenelsrespectiusmuseus.

APROFUNDIRENLADETERMINACIÓTAXONÒMICA

Enels jacimentstractats,hihaunasèriedegrupsenelsqualsnos’hapogutaprofundiren lasevadeterminaciótaxonòmica,notansolsenelsrepresentantsdelsgèneresGlycymeris,CerastodermaoDonax, tambéenelsde la famíliaVermetidae od’algunes restesd’altres invertebratsmarins, comperexempleelsdecàpodes.Aixídoncs,caldràuntreballevidentenperfilar lataxonomiad’aquestsgrups per assolir unmillor coneixement de lamalacofauna (o fauna invertebrada) trobada en elsjaciments. També es podria dur a terme un treball de diferenciació de les diverses varietatsmorfològiquesdePatella caerulea.Aquest sensdubte contribuiria amillorar el treball biomètricobiomorfològicrealitzatsobredelspatèl·lidsipodriaajudaradefinirmillordelspatronsdecapturadelessevesespèciesodelesdiferentsmorfologies.

ANÀLISIDELÍNIESDECREIXEMENTI/OD’ISÒTOPS

Comés ben sabut, elsmol·luscs no reconstitueixen ni reabsorbeixen els components de les sevesconquilles una vegada han estat dipositats. Per la qual cosa, la conquilla esdevé un registre de lahistòriavidadel’animal idelsseuscondicionatsexterns(Rhoads&Lutz,1980;Davis,1989[1987]).Tot i la influència d’altres factors ambientals, la temperatura i la salinitat són els més influentsrespecte al seu creixement. Així es produeix més conquilla a l’estiu i minva aquesta producció al’hivern o fins i tot es pot aturar, per la qual cosa en les conquilles poden aparèixer línies decreixementoanellshivernals(Schöneetal.2005;Fengeretal.,2007;Coloneseetal.2011;Verdún2014). Urey (1947) observà que la proporció dels dos isòtops estables d’oxigen (O16 i O18) variava

18Aquestmarc comú, on les comunitats humanes i l’espai terrestre imarí formenpart d’unamateixa xarxacomplexa,haestatanomenat Islandscape (Broodbank,2000)oAquapelago (Dawson,2012;Hayward,2012).L’espaiterrestreimarítimescombinenpercrearunnouterritori,unmarcúnic,sensequesiguiuniforme.Aixídoncs, es poden observar diferències o particularitats pròpies dins de l’àmbit cultural comú d’aquestescomunitats.


250

segonslatemperaturaiquemesurantlessevesproporcionsenelscarbonatsdelesconquillesdelsexemplarspodriaestimar-sel’evoluciódelatemperaturadelmar.Durantelprocésdecalcificaciólatemperaturaambientalafavoreixlapresènciad’unisòtopounaltre,commésfredasiguil’aiguamésproporció d’O18 es fixarà a la conquilla (Davis, 1989 [1987]).Un altre dels principals elements quepoden ser analitzats en la conquilla delsmol·luscs és l’estronci, dels diversos isòtops estables quepresentautilitzatsenarqueologiasónelSr86iSr87ilasevarelaciós’haobservatdiferentdepenentdel’edatilacomposiciódelsòl,laqualcosatambéestransportaal’aiguademar(Douka,2011).Totiqueelsmecanismesd’absorciódel’estroncidepenendirectamentdelamineralogiadelaconquilla(les estructures aragonítiques solenenriquir-se en Sr en comparació amb les calcítiques) tambéhiintervenenaltresfactorscomlasalinitatdel’aigua,latemperatura,dietaitaxadecreixement(Pilkey&Goodell,1963).Aixídoncs,siunmol·luscdipositamaterialenlasevaconquilladuranttotl’any,unmostreigregulard’aquestamostraràlesvariacionsdetemperaturaquehapatitisilamostras’agafadelapartmésdistal,espodràdeterminarl’èpocadel’anyquemoríl’organisme.Aquestespropietats(líniesdecreixement iproporció isotòpica)hanestatutilitzadespermoltsautorsperproporcionarinformació sobre la seva taxa de creixement o la dinàmica poblacional (Dettman et al., 2004;Cárdenasetal.,2015),l’estacióoelmomentdecapturadel’animal,permetentaixíinferirunavisiótemporaldelrecurs(Claassen,1998;Álvarez,etal.;2011;Coloneseetal.,2011,Verdún,2014),amésdetotaunasèriededadesclimàtiquesopaleoclimàtiques(Krantzetal.,1987;Ingram&Sloan1992;Widerlund&Andersson2006;Hallmann,etal.,2009;Coloneseetal.,2012;Twaddleetal.,2016)ofinsitotperobtenirelseuorigengeogràficotemporal(Shackleton&Elderfield,1990;Vanhaerenetal., 2004; Bajnóczi, 2013). És evident que un treball d’aquests tipus podriamostrar si existia unagestió del recurs condicionada als cicles anuals imillorar de forma substancial el coneixement delpaleoclimaenèpoquesprehistòriques.

ANÀLISIFUNCIONALDELESCONQUILLES.ELEMENTSDECORATIUSPERSONALS

Unaltredels aspectesenquè tampoc s’ha treballat és en l’anàlisi funcional de les conquilles comeinesoinstruments.Tothinohaver-sepogutobservarexemplesclars,tansolsduespossiblesrestesatribuïblesa indústriaòssiaperòenuncontextdedifícil interpretació,hihaun importantnombred’activitats productives en les quals poden intervenir les conquilles (Claassen, 1998). Raspadors,talladors,ralladors,polidors,hams,punxons,pales,pinces,contenidorsorecipients,etc.sónalgunesde les aplicacions observades en diferents estudis etnogràfics (Cuenca, 2013). Malgrat que lesanàlisis funcionals són relativament escasses (Pètillon, 2008) i no exemptes de dificultatsmetodològiques (Cuenca, 2010; 2013; Cuencaet al., 2010), abordar aquesta qüestió podria donarunanovaperspectivaal’economiaialesactivitatsquotidianesdelessocietatsprehistòriquesdelesGimnèsiesiPitiüses.

Per contra, les conquilles que s’han pogut relacionar amb elements decoratius, sense ser moltabundants sí que s’han pogut descriure i s’han centrat especialment en C. vulgatum i C. rustica,encara que també en S. gaederopus, Glycimeris spp., Semicassis spp. o P. rustica. Tal com s’haapuntat anteriorment, aquests elements s’han proposat com a un llenguatge propi, com a codid’informació o sistema de comunicació delsmembres d’unmateix grup o entre els grups que estransmetria enun llenguatge simbòlic (D'Erricoetal., 2009b). Per tant, unornamentpersonalpotportarunainformacióintrínsecadeltipussocial,econòmic,emocionalisimbòlic,tenenvidacomenmort del portador (Noaín, 1996). Sens dubte, un millor coneixement dels elements decoratius,


251

incloent-hielsd’origenmalacofaunístic,idelsseusprocessosd’elaboració,podriaajudaraentendred’unamaneramésprofundaaquellessocietats.

ESTABLIRESPAISOPATRONSDECAPTURA

Unaltreaspectequemillorariaelconeixementdel’úsdelrecursseriaeldepoderestablirzonesderecol·lecciódelsexemplarsen l’espai intermareal i/o supralitoralde lacosta.Els resultatsd’aquesttipusd’estudisperalacostadel’AtlànticrealitzatsperCraighead(1995)oCabral(2014)difícilmentes podrien transportar directament en ambientsmediterranis. Així doncs, s’hauria de realitzar unplantejamentdedissenyexperimentalsobreexemplarsactuals iendiferentsespaisdelacostaperpoder realitzarelsoportunsparal·lelismes.Amés, si s’ampliéselnombred’espèciesobjectiu (mésenllàdeP.rusticaiPh.turbinatus)espodrienobservarsilesdiferènciesdepatronsoestratègiesdecaptura es mantenen o s’amplien, podent així aprofundir en el coneixement de preferènciesd’aquellessocietats.

Siesportésatermeaquesttreball,s’hauriadeposarunespecialèmfasienelspatèl·lidsdel’illadeCabrera, amb la intenció de resoldre la seva aparent baixa presència en el Parc Nacional.L’aprofundiment d’aquest aspecte o el plantejament d’un estudi específic podria confirmar odesmentir les impressionsaportadesanteriorment.Encasdeconfirmar-les,esplantejariaunaaltrasèriedeqüestionssobreelseuabastoalsevacausa.

AVALUARELPAPERDELAMALACOFAUNAENALTRESESPAISRITUALS

Peraltrabanda,sielconsumdemol·luscsmarinserapresentenlessocietatsprehistòriques,tambéhi era present, vists els resultats presentats en aquest treball, en determinats àmbits ritualitzats.Diversosautors(Connerton,1992;Kertzer,1988;Rappaport,1999)defineixenelritualcomaaquellapràcticasocialconformadaperunconjuntd’actesoexpressionsformalsestandarditzades(repetidesi ordenades de forma seqüencial) a través dels quals es transmet o comunica una informaciósignificativaentreelsseusparticipants.Aixídoncs,tot i l’espaisingularquerepresentaSonReal,elfetdetrobarrestesdemalacofaunamarinaencontextosrituals,hadefersuposarqueaquests,enmenoromajormesura,tambéhauriendeserpresentsenaltressantuarisoespaisfuneraris.Defet,síques’handescritenelsespaisfunerarisdediversesèpoques,amésdelaBalear(vegeucapítol2),peròhanpassatmésdesapercebutsenladescripciódelsespaisritualsosantuaris.Enaquestsentitesfanecessàriaunaviaperavaluarlasevaimplicacióenaquestsespais,caldràunarevisióevidentdeles restes de les excavacions en santuaris o en espais rituals dipositades en els magatzems delsmuseusoestaratentsalespossiblesnovesintervencionsenelscitatsespais.

MILLORARELCONEIXEMENTDELESMENGESENLESPRIMERESCOMUNITATS

És del tot evident que el potencial interpretatiu sobre les menges o la cuina han estat un delsaspectes molt poc explorats per l’arqueologia, però pot ser un aspecte cabdal per entendredinàmiquescomercials,econòmiqueso socialsd’unacomunitat (Meyers,2003;Sánchez&Aranda,2005;Delgado,2008).Elsalimentspodenestardirectamentrelacionatsambl’estatus,elgènere, lareligió o la ideologia, sense descartar-ne els tabús o les tradicions culturals. Així, malgrat quel’alimentestrobaenelcentredelavidasocialielseuconsumadquireixi,pertant,unasignificacióiunpoderimmensos(Sánchez,2008),esconeixrelativamentpocsobrequeesmenjavaolamanera


252

de com es preparava l’aliment en les cultures prehistòriques de les Gimnèsies i Pitiüses. Aquestconeixementésencaramoltmenordecomespreparavenoesconsumienelsproductesprocedentsdelmar.Hihauncertconsensque,tretdeFormentera(Marlasca,2008),alarestad’Illes,hihapocapresènciaderestesdepeixomancad’evidènciesdelasevapescatretd’algunesmostresenelBalearo SegonaEdat del Ferro (Ramis, 2017).Aquestamancançapossiblement vendria provocadaper ladinàmicadelesexcavacionsidelseumètodederegistre(Hernández-Gaschetal.,2002a),jaquealjacimentdelsClososdeCanGaià(Portocolom),perexemple,síques’hanobservatalgunesrestesdepeix(dadessensepublicar).TotiqueFormenterapresentaunscondicionantsbiogeogràficsevidents(Suredaetal.,2017),tambééspossiblequeesproduísalguntractamentopreparaciód’aquestquedificulti l’arribada als jaciments de restes perdurables. En aquest aspecte cal recordar la formatradicionaldepreparardeterminatspeixosal’illadeFormentera,ambunassecamentdelpeixobertisensecapalsolilabrisamarina(Figura8.1).Malgrattot,adiferènciadelpeix,síquelapresènciaderestesdemol·luscsmarinsestrobabendescritaenlabibliografiaarqueològica(Capítol2)i,comenaquesttreballs’hadefensat,unúscomarecurscomplementari,ocomamínimesporàdic,delasevaalimentació.Aixídoncs,lamaneradeconsumirelsmol·luscsoelsaltresrecursosdelmar,amésdelsprocedentsdel’agricultura,ramaderiaodelsboscosrestaperserexplorada.

Figura8.1:Peixosassecant-seaFormentera(Torrentdes’Alga).

ImatgecediapelDr.JordiMartinell

8.3 PROPOSTA METODOLÒGICA DE RECOL·LECCIÓ I REGISTRE DE MOL·LUSCS ID’ALTRESINVERTEBRATSMARINSENJACIMENTSARQUEOLÒGICS

L’homehaconviscut,voluntàriamentoinvoluntària,ohaaprofitatmoltesespèciesd’invertebrats,lasevapresènciaenels jacimentsésdoncs comuna. L’estudide les restesd’organismes invertebrats(marinsiterrestres)podenabastarcampsmoltdiversos,desdel’anàlisidelmedinaturalanticfinsal’explotació o utilització dels recursos naturals per part de les comunitats que l’habitaven. Elsmètodes de recollida i registre d’aquestesmostres han de formar part del treball arqueològic decamp.Totallòqueesnoesrecull,esllançaonoesmanipulairegistracorrectament,ésinformació


253

perduda i irrecuperable (Burkeetal.,2007).Peraixòmateix,ésnecessariestablirunprotocolquepuguirespondreal’exigènciacientíficadelespersonesresponsablesdel’excavacióarqueològica.

Un dels aspectes preocupants que l’autor ha pogut observar durant els anys de vinculació enl’arqueologia, i de formamés evident en la consecució del present treball, és la poca atenció quealgunsdelsequipstenenperlesrestesbiològiquesideformamoltespecialpelsmol·luscsterrestres.La creença estesa que fan caus profunds o que s’enterren, per altra banda no corroborada perl’observació o el coneixement del comportament dels caragols terrestres, ha dut a la confusió amoltshistoriadors/arqueòlegsdequènocal lasevaconservacióoregistredurant lesexcavacionsarqueològiques.Totiquealgunsequipsestancanviantaquestparadigma,especialmentsilesrestesprovenendedipòsitsestratigràficshomogenisibendatats,elseurebuigimpedeixunavisióholísticade l’espai i deixa de banda no tan sols les implicacions faunístiques o paleoecològiques, sinó queimpedeixpoderestablirunspossibles“fòssilsdirectors”queCalvoiGuerrero(2011c)eslamentavenno tenir. Els mol·luscs terrestres podrien ser uns excel·lents marcadors cronològics (Evans, 1969;Clark,1980[1939])enunespai insular, jaqueobésónautòctonsohanarribatdelamàdel’ésserhumàenalgunmomentdeterminat.Amés, les sevesclosquessónuna fontatractivad’informaciómediambiental a través dediferents tècniques analítiques com la composició isotòpica de carboniestable o d’oxigen (Coloneseet al., 2015). La proporció de C13 es troba principalment relacionadaamb la dieta (Stott, 2002), és a dir, pot aportar informació sobre el comportament alimentariespecíficdel’espècie(Coloneseetal.,2010a;2010b)ipotencialmentsobrelescondicionsambientalsdelfraccionamentdel’isòtopdecarbonidelesplantes(Kohn,2010).Laproporciód’O18,perlasevabanda,haestatrelacionadaamb laproporciód’isòtopsd’oxigende lapluja, lahumitatrelativa i latemperatura, encaraqueaquesta relacióés complexa i ambvariables regionals a tenir en compte(Zanchettaetal.,2005,Yanesetal.,2009).

La propostametodològica19que aquí es presenta pretén ser una guia bàsica per a la recol·lecció iregistre de mol·luscs (terrestres i marins), així com d’altres invertebrats marins. Aquesta s’hauràd’adaptar a les circumstancies específiques de cada jaciment de forma coordinada amb elsespecialistes (enaquestcasarqueomalacòlegs/arqueomalacòlogues) iels responsablesde lasevaexcavació.No es fa esment a la recuperació d’artròpodes terrestres o demicrorestes (diatomees,foraminífers, així com escates de peix, per exemple) ja que requereixen protocols molt mésespecífics.

8.3.1 Recollidadelesrestes

Totes les restes han de ser recollides exhaustivament i sistemàtica, especialment quan provinguind’unnivell noalterat.De totamaneraelsnivells superficialso regirats, enalgunes circumstàncies,poder sermolt útils per establir unmarc de comparació – control per amoltes pautes i patronsobservatsenelsnivellsarqueològics,perlaqualcosatambéesrecomanaditarecollida.

És del tot recomanable realitzar, mantenir i proporcionar una mesura volumètrica dels nivells oestratsexcavats.Lainformaciódel’anàlisidelesrestesenreferènciaalvolumésmoltsuperiorala

19Aquestapropostaesbasaprincipalmentenel“Protocolderecollidaimostreigderestesbioarqueològiques”aprovat per l’Assemblea General de l’Associació Catalana de Bioarqueologia el dia 15 de maig de 2010 ipublicatenTribunad’Arqueologia(ACB,2012)


254

que poden proporcionar altres estimadors de l’abundància com el nombre de restes (NR) o elnombremínim d’individus (NMI). En aquest sentit, és imprescindible la transmissió de lamàximainformació del treball de camp a l’especialista encarregat de la revisió o estudi de les restes,especialmentenelscasosenquèaquestnohagiformatpartactivadel’equipd’excavació.

RECOLLIDADEMACRORESTES

Totelmaterial biològic s’hade recuperar amb lamateixa cura i interèsambquèes recuperen lesaltres restes de la cultura material. Sempre que sigui possible, les restes de mol·luscs o altresinvertebratsesrecolliranmanualmentenel transcursde l’excavació,entotselsnivells ielsestratsexcavats. Les restes recuperades en els garbells de malla gran (5 mm) s’ajuntaran a les mostresmanuals,peròambindicaciódelaprocedènciaieltractamenttècnicfet.

Sis’observaalgunbivalvesenceroalgunaltreexemplarqueconservinlasevaconnexióanatòmica,caldràsermoltcurósal’horad’identificarirecolliraquestesrestesamblaintencióqueconservinlaseva connexió. És important que el seu aixecament, registre i conservació permeti conservar ditaconnexióo,almenys,mantenirlesrestesaïlladesdelsaltres.

És important, en determinats contextos (especialment els funeraris o els de les llars de foc, entred’altres) realitzarunabonadocumentaciógràfica (fotografiaodibuix),del seuestat in situ i caldràquelesrestespuguinserrecuperades,conservadesianalitzadesdemanerainequívoca.Espotdonarel cas de restes que estiguin molt deteriorades o que siguin extremadament fràgils, la sevarecuperació es farà gràcies a encofrats amb el mateix sediment que les envolta i amb protecciód’espumaexpansibledepoliuretà(osimilar).Aquestaprotecciótambéesproporcionaràaaquellesrestesquepresentinunanaturafràgil.

RECOLLIDADEMICRORESTES

Lesmicrorestessónlesrestesqueesrecuperenmitjançantelgarbellatdemallafina(inferiora5mmifinsa0,5o0,25mm)obélaflotaciód’unamostradelsediment(normalmentambtresgarbellsambmallade5o4mm,2o1mmi0,5mm),elvolumdelqualdependràdelescircumstànciesconcretesdecadaexcavació.

El fet d’estudiar-les és d’importància vital per a la interpretació del jaciment, ja que proporcionadades de tipus paleoambiental i climàtic. També es possible detectar espècies indicadores(biocronològigues) lesqualspermetenestablirunacronologiarelativaapartirde lasevaaparicióoextinció.

Encoves,abricsiendeterminatsjaciments(interiord’edificisd’habitació,funerarisorituals,etc.)ésconvenientprocessar totelsediment,podent-sedescartar tantsolsdeterminatsestratsonivellssipresentenseriososdubtessobrelauniformitatdelseuorigen.Enlarestadelsjaciments,caldriasergenerósenlareservadesedimentperalseuprocessament,méssiprovenend’èpoquesantiguesoamb la possibilitat de trobar moltes restes. En aquest sentit cal recordar que gran part delsinvertebratsoquemoltsornamentsd’origenbiològicsóndemidapetitaiquenoespodenrecuperarsinoésatravésdelseugarbellatoflotació.


255

8.3.2 Tractamentdelesrestes

Es convenient que les restes recollides directament no es rentin, perquè poden malmetre elseventualsresidusperalesposteriorsanàlisisoelsignificatdelesanàlisistraceològiquesfuncionalsitecnològiques. En cas de què aquest fos necessari per observar els trets definitoris per a la sevaclassificaciótaxonòmica,esrealitzaràambcuraiprudència,ambunraspalltouoambelspropisdits.Elsmol·luscsterrestresod’aiguadolça,solenpresentarunaconquillamésfràgilqueelsmarins,perla qual cosa el seu rentat s’ha de produir amb una cura especial. Si es detecten alteracionsantròpiquesnoesrentaranal’esperadelesanàlisispertinents.

Pel que fa al garbellat, s’ha de tenir en compte que aquesta tècnica pot afectar a les restesbiològiques,emmascarantmarquesoevidènciesdelasevautilitzaciócomaeinao,inclús,eliminant-les (Cuenca, 2010). De forma anàloga als instrumentsmanufacturats amb altresmaterials, com elsílex. Un dels elements més agressius és la pròpia malla metàl·lica, si és possible es recomanasubstituir-la per una de naturalesa plàstica. D’aquestamanera esmanté la seva funcionalitat i esreduirienaquestsdanys.Tambés’hadetenirencomptequeelcribratgeambrentatsenseremocióéslatècnicaonelgraud’alteraciódelesrestesbiològiquesésmenor,elgarbellatensecpresentaungraud’afectacióelevat i el rentat amb remociómanual ésuna tècnica adescartarper l’importantgraud’afectació(Cuenca,2010).

Tant si el sediment es garbellat amb aigua o flotat, les restes extretes s’han d’eixugar per unitatsseparadesiaresguarddelsolidelvent.Unavegadasecs,peracadaundelsnivellsdesedimentaciócaldràl’oportunarevisiódelmaterialpresent,podent-seefectuaraullnuu,ambunalupad’augmentounalupabinoculardepenentdelamidadelesrestes.

8.3.3 Emmagatzematgeiregistredelesrestesomostres

Uncoprecuperatdeljaciment,s’had’esperarqueelmaterialestiguideltotsecabansd’encapsar-looembossar-lo.Lesrestess’handeguardardemaneraquenoesfragmentinnihiapareguinmarquesmodernes, en aquest sentit és convenient recordar que determinades espècies o grups presentenuna gran fragilitat. L’emmagatzematge de les restes imostres es farà demanera individualitzada,segonselmètodederecuperacióipercategoriesdematerials,peracadamostrairesidudegarbell.

Lesrestesdemacrofaunaespodenguardarenbossesocaixesrígidesconvenientmentetiquetades(comesfaamblaceràmica),mentrequelamicrofauna,uncoptriada,esguardaràentubsdeplàstic,enrecipientshermèticsoenaltresrecipientsrígids(comesfaambelsartefactesmésdelicatscommetalls,vidre,etc.).Elsresidusdelsgarbells,tantdelrentatgepercolumnacomdelaflotació,sinosóntriatsesguardaranensacsobossesdeplàstic,sensebarrejarlesrestesprocedentsdegarbellsdemallesdiferents,is’etiquetaranindicant,amésdel’expressadaanteriorment,totalainformaciócorresponent(nomdeljaciment,campanya,sector,unitat,nivelloestrat,etc.).

Es recomana no marcar (siglar) la peça biològica, per evitar que afecti a la pròpia conquilla oexosquelet,aixícomlescaracterístiquesmodificadesoalteradesd’antic.Així,ésconvenientguardar-laenbossesiidentificar-lapermitjàd’etiquetes.


256


257

CAPÍTOL9:BIBLIOGRAFIA

Capítol9:Bibliografia

258


259

ADDESSI, L. (1994).HumanDisturbanceand Long-TermChangesonaRocky IntertidalCommunity.EcologicalApplications,4(4):786-797

ADROVER, R.; AGUSTÍ, J.; MOYÀ-SOLÀ, S. & PONS-MOYÀ, J. (1985). Nueva localidad demicromamíferos insulares del Mioceno medio en las proximidades de San Lorenzo en la isla deMallorca.PaleontologiaiEvolució,18:121-130

AGUSTÍ,J.;MOYÀ-SOLÀ,S.&PONS-MOYÀ,J.(1982).UneespècegéantedeMuscardinusKaup,1829(Gliridae, Rodentia,Mammalia) dans le gisement karstique de Cala Es Pou (Miocène supérieur deMinorque,Baléares).Geobios,15:783-789

ALBEROSANTACREU,D.J. (2008). La calcita comodesgrasanteañadidoencerámicasarqueológicasprehistóricas:Estadodelacuestión.ActasdelasIJornadasdeJóvenesenInvestigaciónArqueológica:DialogandoconlaCulturaMaterial:93-100

ALBERO, D.J.; GARCIA, J.; JAVALOYAS, D. & CALVO TRIAS, M. (2011). Cultura material, Habitus,espacioymovilidadenelarchipiélagobalearduranteelBronceFinalI(c.1400-1100bc).BolletídelaSocietatArqueològicaLul·liana,67:15-37

ALCALDE IGURT,G. (1999). Estudio arqueozoológicode los restos de los roedores de la CovadesCàrritx.InLULL,V.;MICÓ,R.;RIHUETE,C.&RISCH,R.(Eds.).LaCovadesCàrritxylaCovadesMussol.IdeologíaysociedadenlaprehistoriadeMenorca.ConsellInsulardeMenorca:543-448

ALCOVER I TOMÀS, J.A. (2001). Nous avenços en el coneixement dels ocells fòssils de les Balears.AnuariOrnitològicdelesBalears,16:3-13

ALCOVER I TOMÀS, J.A. (2008). The First Mallorcans: Prehistoric Colonization in the WesternMediterranean.JournalofWorldPrehistory,21:19–84

ALCOVERITOMÀS,J.A.(2009).Limitacionsd’algunessuposicionsempradesalesrecerquessobrelaprehistòriainicialdelesBalears.BolletídelaSocietatArqueològicaLul·liana,65:9-30

ALCOVER, J.A. & BOVER, P. (2002). Paleontologia, espeleologia i ciències del carst a les Balears.Sedeck,3:92-105

ALCOVER, J.A. & MAYOL, J. (1980). Noticia del hallazgo de Baleaphryne (Amphibia: Anura:Discoglossidae)vivienteenMallorca.Doñana,ActaVertebrata,7(2):266-269

ALCOVER J.A. &MAYOL J. (1981). Especies relíquies d’Amfibis i de Rèptils a les Balears i Pitiüses.BolletídelaSocietatd’HistoriaNaturaldelesBalears,25:151-167

ALCOVER, J.A. & McMINN, M. (1992): Presència de l’àguila marina Haliaeetus albicilla (Linnaeus1758)al jacimentespeleològicquaternaridesPouàs(SantAntonidePortmany,Eivissa).Endins,17-18:81-87


260

ALCOVER, J.A.; BOVER, P. & SEGUÍ, B. (1999a). Una aproximació a la paleoecologia de les illes. InALCOVER, J.A. (Coord.) Ecologia de les Illes. Monografia de la Societat d’Història Natural de lesBalears,6/Monografiadel’Institutd’EstudisBaleàrics,66:169-204

ALCOVER,J.A.;BOVER,P.;ESCANDELL,M.J.;LÓPEZ-GARÍ,J.M.;MARLASCA,R.&RAMIS,R.(2004).ElssuperdepredadorsdelafaunapleistocènicadeMenorcaiFormentera.Endins,26:53-57

ALCOVER, J.A.; LLABRÉS, M. & MORAGUES, LL. (Coords.) (2000). Les Balears abans dels humans.MonografiesdelaSocietatd’HistòriaNaturaldelesBalears,8.78p.

ALCOVER, J.A.; MOYÀ-SOLÀ, S. & PONS-MOYÀ, J. (1981). Les Quimeres del Passat. Els vertebratsfòssils del Plio-Quaternari de les Balears i Pitiüses. Institut d’Estudis Catalans. MonografiesCientífiques,11.260p.

ALCOVER, J.A.; SANS, A .& PALMER,M. (1998). The extent of extinctions ofmammals on islands.JournalofBiogeography,25:913-918

ALCOVER,J.A.;SEGUÍ,B.&BOVER,P.(1999b).ExtinctionsandLocalDisappearancesofVertebratesinthe Western Mediterranean Islands. In MacPHEE R.D.E. (Ed.). Extinctions in Near Time: Causes,Contexts,andConsequences.AdvancesinVertebratePaleobiology,2:165-188

ALCOVER,J.M.;RAMIS,D.;COLL,J&TRIAS,M.(2001).BasesperalconeixementdelcontacteentreelsprimerscolonitzadorshumansilanaturalesadelesBalears.Endins,24:5-57

ÁLVAREZ FERNÁNDEZ, E. (2006). Los objetos de adorno-colgantes del Paleolítico Superior y delMesolíticoenlaCornisaCantábricayenelValledelEbro:unavisióneuropea.EdicionesUniversidaddeSalamanca.ColecciónVitor,195.1333p

ÁLVAREZFERNÁNDEZ,E. (2007) . Laexplotaciónde losmoluscosmarinosen laCornisaCantábricadurante el Gravetiense: primeros datos de los niveles E y F de la Garma A (Omoño, Cantabria).Zephyrus,60:43-58

ÁLVAREZ FERNÁNDEZ, E. (2008). The use of Columbella rustica (class: gastropoda) in the IberianpeninsulaandEuropeduringtheMesolithicandtheearlyNeolithic.InMAUROS.HERNÁNDEZ,M.S.;SOLER,J.A.&LÓPEZ,J.A.(Coords).IVCongresodelNeolíticoPeninsular(27-30denoviembrede2006),MuseoArqueológicodeAlicante,vol.2:103-111

ÁLVAREZ FERNÁNDEZ, E. (2011). Spondylus Shells at Prehistoric Sites in the Iberian Peninsula. InIFANTIDIS, F. & NIKOLAIDOU, M (Eds.). Spondylus in Prehistory New data and approachesContributions to the archaeology of shell tecnologies. Archaeopress. Publishers of BritishArchaeologicalReports,2216:13-18

ÁLVAREZ,D.;APARICIO,A.;RUEDA,L.;MOREY,G.;NAVARRO,O.;COLL,J.;&GRAU,A.;DEUDERO,S.&REÑONES,O.(2010).Marinehabitatmapping:EstimationofwaveexposureinCabreraArchipelagoNationalParkforidentificationofessentialfishhabitats.XVISimposioIbéricodeEstudiosdeBiologíaMarina.Alicante(España),Septiembre2010:Poster


261

ÁLVAREZ, M.; BRIZ, I.; BALBO, A. & MADELLA, M. (2011). Shell middens as archives of pastenvironments, human dispersal and specialized resource management. Quaternary International,239(1-2):1-7

ÁLVAREZ,M.; VICENS,M.À. & FERNÁNDEZ, A. (2015). Estudio arqueomalacológico del yacimientopúnicodeNaGalera(Mallorca-España).LaInvestigaciónArqueomalacológicaenlaPenínsulaIbérica:NuevasAportaciones(ActasdelaIVReunióndeArqueomalacologíadelaPenínsulaIbérica).163-171

AMENGUAL, P.M.; FORÉS, A.; GELABERT, L.; GILI, S.; HERNÁNDEZ-GASCH, J.; LULL, V.; MICÓ, R.;RIHUETE,C.&RISCH,R. (2013).14ªcampanyad’excavacionsaSonFornés (Montuïri,any2011):ElSantuari2.VJornadesd’ArqueologiadelesIllesBalears(Palma):101-107

AMENGUAL, P.M.; FORÉS, A.; GELABERT, L.; GILI, S.; HERNÁNDEZ-GASCH, J.; LULL, V.; MICÓ, R.;RIHUETE,C.&RISCH,R. (2012). S1.Unedifici singularenel SonFornésd’ÈpocaClàssica (segles IIIANE–IDENE).IVJornadesd’ArqueologiadelesIllesBalears(Eivissa):71-81.

AMORÓSAMORÓS,L.R.(1952).LaEdaddelBronceenMallorca.PanoramaBalear.MonografíasdeArte,Vida,LiteraturayPaisaje.Número23.17p.

ANGLADA,M.;FERRER,A.;PLANTALAMOR,LL.&RAMIS,D.(2017).Continuïtatculturalenèpocadecanvis:laproduccióipreparaciód’alimentsaCorniaNou(Maó,Menorca)durantelsseglesIV-IIIaC.InPRADOS,F.; JIMÉNEZ.H.&MARTÍNEZ,J.J. (Eds.).Menorcaentrefenicis ipúnics/Menorcaentrefeníciosypúnicos.UniversidaddeMúrcia.PublicacionesdelCEPOAT,2:137-155

ANSCHUETZ, K.F.; WILSHUSEN, R.H. & SCHEICK, Ch.L. (2001). An Archaeology of Landscapes:PerspectivesandDirections.JournalofArchaeologicalResearch,9(2):152-197

ANTONIOLI, F.; ANZIDEI, M.; LAMBECK, K.; AURIEMMA, R.; GADDI, D.; FURLANI, S.; ORRÙ, P.;SOLINAS,E.;GASPARI,A.;KARINJA,S.;KOVAČIĆ,V.&SURACE,L.(2007).Sea-levelchangeduringtheHolocene in Sardinia and in the northeastern Adriatic (central Mediterranean Sea) fromarchaeologicalandgeomorphologicaldata.QuaternaryScienceReviews,26:2463–2486

ANZIDEI, M.; ANTONIOLI, F.; LAMBECK, K.; BENINI, A.; SOUSSI, M. & LAKHDAR, R. (2011). Newinsights on the relative sea level change duringHolocene along the coasts of Tunisia andwesternLibyafromarchaeologicalandgeomorphologicalmarkers.QuaternaryInternational232:5-12

ARAMBURU-ZABALA HIGUERA, J. (1998). El patrón de asentamiento de la cultura talayótica deMallorca.ElTall.304p.

ARAMBURU-ZABALAHIGUERA,J. (2009).SesPaïsses(Artà,Mallorca).Excavacioneseneledificio25(“Climent Garau”). Campañas 2004, 2005, 2006. Consultat el 15/05/18 awww.academia.edu/20195097/Ses_Païsses_Artà_Mallorca_Excavaciones_en_el_edificio_25.1080p.

ARAMBURU-ZABALA HIGUERA, J. (2017). Ses Païsses (Artà, Mallorca) El Edificio 17. Consultat el15/07/2018awww.academia.edu/33055034/SES_PAÏSSES_Artà_Mallorca_EL_EDIFICIO_17.213p.


262

ARAMBURU-ZABALAHIGUERA,J.(2018).SesPaïsses(Artà,Mallorca)ElEdificio18.FaseBaleáricaI.(VII. Fauna).Consultatel15/07/2018awww.academia.edu/36444197/SES_PAÏSSES._EDIFICIO_18._FASE_BALEÁRICO_I._PARTE_III.38p.

ARAMBURU-ZABALA,J.&HERNÁNDEZ-GASCH,J.(2005).Memoriadelasexcavacionesarqueológicasen el poblado talayótico de Ses Païsses (Artà-Mallorca). Campañas 1999-2000. Estudio de losmateriales de las campañas de la misión hispano-italiana 1959-1963. Consultat el 15/07/2018 awww.academia.edu/20196674/Memoria_de_las_excavaciones_en_el_poblado_talayótico_de_Ses_PAïsses_Artà_Mallorca_Campañas_1999-2000.Estudio_de_los_materiales_de_las_campañas_de_la_ Misión_Italiana_1959-1963.642p.

ARAMBURU-ZABALA,J.&MARTÍNEZ,J.A.(2015).LacovadesonPellisser(Calvià,Mallorca).Elritualfunerario con cal. Consultat el 15/07/2018 a www.academia.edu/20196904/La_cova_de_Son_Pellisser_Calvià_Mallorca_Sala_1._El_ritual_funerario_con_cal.106p.

ARNAU,P.;GORNÉS,J.S.&STIKA,H.P.(2003).LoshipogeosdeS’Alblegall(Ferreries)ylaagriculturacerealística amediados del segundomilenio CAL ANE enMenorca.Trabajos de Prehistoria, 60(2):117-130

ASSOCIACIÓ CATALANA DE BIOARQUEOLOGIA (2012). Protocol de recollida i mostreig de restesbioarqueològiques.Tribunad’Arqueologia,2010-2011:101-113

AVENZUELA, B. & ÁLVAREZ-FERNÁNDEZ, E. (2012). Los objetos de adorno-colgantes durante elSolutrense en la Península Ibérica. Espacio, Tiempo y Forma. Serie I, Nueva época. Prehistoria yArqueología(T.5):323-332

BAILEY,G.N.&CRAIGHEAD,A.S.(2003).LatePleistoceneandHolocenecoastalpalaeoeconomies:areconsiderationof themolluscan evidence fromnorthern Spain.Geoarchaeology:An InternationalJournal,18(2):175-204

BAILÓN, S.;BOVER,P.;QUINTANA, J.&ALCOVER, J.A. (2010). First fossil recordofVipera Laurenti1768 ‘Oriental vipers complex’ (Serpentes: Viperidae) from the Early Pliocene of the WesternMediterraneanislands.ComptesRendusPalevol,9:147–54

BAILÓN, S.;GARCIA-PORTA, J.&QUINTANA, J. (2002). PremièredécouvertedeViperidae (Reptilia,Serpentes)danslesÎlesBaléares(Espagne):desvipèresduNéogènedeMinorque.Descriptiond’unenouvelleespèceduPliocène.ComptesRendusPalevol1:227–34

BAILÓN,S.;QUINTANA,J.&GARCIAPORTA,J.(2005).PrimerregistrofósildelasfamiliasGekkonidae(Lacertilia) y Colubridae (Serpentes) en el Plioceno de Punta Nati (Menorca, Islas Baleares). InALCOVER, J.A.&BOVER, P. (Eds.). Proceedings of the International Symposium “Insular VertebrateEvolution: the Palaeontological Approach”. Monografies de la Societat d’Història Natural de lesBalears,12:27-32

BAJNÓCZI, B.; SCHÖLL-BARNA, G.; KALICZ, N.; SIKLÓSI, Z.; HOURMOUZIADIS, G.H.; IFANTIDIS, F.;KYPARISSI-APOSTOLIKA,A.;PAPPA,M.;VEROPOULIDOU,R.&ZIOTA,C.(2013).Tracingthesourceof


263

LateNeolithicSpondylusshellornamentsbystable isotopegeochemistryandcathodoluminescencemicroscopy.JournalofArchaeologicalScience,40:874-882

BALAGUER NADAL, P. (2005). Aproximación cronotipológica a la materialidad del postalayóticomallorquín: El ajuar funerario no cerámico. UniversitadAutòmona de Barcelona. 412p. (Treball deTercerCicleinèdit)

BAR-YOSEF MAYER, D.E. (2005). An Introduction to Archaeomalacology. In BAR-YOSEF, D.E. (Ed.)Archaeomalacology. Molluscs in former environments of human behavior. Proceedings of the 9thConferenceoftheInternationalCouncilforArchaeozoology:1-14

BARCELÓ I ÁLVAREZ, J.A. (2007). Arqueología y estadística (1). Introducción al estudio de lavariabilidad de las evidencias arqueológicas. Col·leccióMaterials 187. Servei de publicacions de laUniversitatAutònomadeBarcelona.135p.

BARDAJÍ,T.;GOY,J.L.;ZAZO,C.;HILLAIRE-MARCEL,C.;DABRIO,C.J.;CABERO,A.;GHALEB,B.;SILVA,P.G.&LARIO,J.(2009).SealevelandclimatechangesduringOIS5eintheWesternMediterranean.Geomorphology,104:22-37

BARGE,H. (1982). Les parures duNeolíthiqueancienaudebut de l’agedesmetaux en Languedoc.CentreNationaldelaRechercheScientifique(CNRS).396p.

BARTOLOMÉ,J.;RETUERTO,C.;MARTÍNEZ,X.;ALCOVER,J.M.;BOVER,P.;CASSINELLO,J.&BARAZA,E. (2011).Consumodebojbalear (Buxusbalearica Lam.1785)porelextintoMyotragusbalearicusBate1909.InLÓPEZ,C.;RODRÍGUEZ,M.P.;SANMIGUEL,A.;FERNÁNDEZ,F.&ROIG,S.(Eds.).Pastos,paisajes culturales entre tradición y nuevos paradigmes del siglo XXI. Sociedad Española para elEstudiodelosPastos:491-495

BATISTAGALVÁN,C.(2001).ElmarisqueoenlaprehistoriadeGranCanaria.Vectorplus,18:67-76

BEJEGA GARCÍA, V. (2009a). Composición y metodología de análisis de concheros aplicada a loscastros litorales gallegos. Actas de las I Jornadas de Jóvenes en Investigación Arqueológica (JIA):Dialogandoconlaculturamaterial(Madrid,2008),TomoI:247-254

BEJEGAGARCÍA,V.(2009b).Arqueomalacología:Metodologíadeanálisis.UniversidaddeLeón.112p.(TreballdeTercerCicleinèdit)

BEJEGAGARCÍA,V. (2015).ElmarisqueoenelNoroestede laPenínsula Ibéricadurante laEdaddelHierroylaÉpocaRomana.UniversidaddeLeón.959p.(TesiDoctoralinèdita)

BEJEGA, V.; GONZÁLEZ, E.; AYÁN, X.M.;MOLEDO, X.; DABEZIES J.M.; GONZÁLEZ, L.; RODRÍGUEZ,R.M.&COLLAZO,J.C.(2010b).Paisaje,arqueologíaysociedad:experienciasarqueomalacológicasenelcampodetrabajodelosCastrosdeNeixón(Boiro,aCoruña)(2005-2008).Férvedes,6(ActasdelaIReuniónCientíficadeArqueomalacologíadelaPenínsulaIbérica):9-16


264

BEJEGA, V.; GONZÁLEZ, E. & FERNÁNDEZ, C., (2010a). La arqueomalacología: una introducción alestudiodelosrestosdemoluscosrecuperadosenyacimientosarqueológicos.Iberus,28(1):13-22

BERGADÀ,M.M.;GUERRERO,V.M.&ENSENYAT,J.(2005).Primerasevidenciasdeestabulaciónenelyacimiento de Son Matge (Serra de Tramuntana, Mallorca) a través del registro sedimentario.Mayurqa,30:153-180.

BERNAL, D.; CANTILLO, J.J.; DÍAZ, J.J.; EXPÓSITO, J.Á.; PASCUAL, M.Á.; DURANTE, A.M.; HOYO, L.;BLANCO, E. & RETAMOSA, J.A. (2015). Marisqueo en la Baelo Claudia Tardorromana. Contextosmalacológicosdelastermasmarítimas.LaInvestigaciónArqueomalacológicaenlaPenínsulaIbérica:NuevasAportaciones(ActasdelaIVReunióndeArqueomalacologíadelaPenínsulaIbérica).187-197

BERNAL, D.; SÁEZ, A.M.; BUSTAMANTE, M.; CANTILLO, J.J.; SORIGUER, M.C.; ZABALA, C. &HERNANDO, J.A. (2014). un taller tardorromano de producción de púrpura getúlica en Septem.Moluscos y púrpura en contextos arqueológicos atlántic-mediterráneos. Nuevos procesos yreflexiones en clave del proceso histórico. (Actas de la III Reunión de Arqueomalacología de laPenínsulaIbérica):329-344

BERNÁLDEZ-SÁNCHEZ, E. & GARCIA-VIÑAS, E. (2014). Deposits of terrestral snails: natural oranthropogenic processes? In SZABÓ, K.; DUPONT, C.; DIMITRIJEVIĆ, V.; GÓMEZ, L. & SERRAND, N.(Eds.).Archaeomalacology:Shells in thearchaeological record.BritishArchaeologicalReports (BAR)InternationalSeries,2666:235-244

BERNÁLDEZ-SÁNCHEZ, E.; GARCÍA-VIÑAS, E.; HERNÁNDEZ, C. & FERNÁNDEZ, E. (2014). Criteriosbioestratinómicos en la interpretación de los registros arqueomalacológicos del litoralmalagueño:playa de la sardina vs. cueva de Nerja.Moluscos y púrpura en contextos arqueológicos atlántico-mediterráneos: nuevos datos y reflexiones en clave de proceso histórico (Actas de la III reunióncientíficadearqueomalacologíadelaPenínsulaIbérica):259-269

BLANES,C.;BONET,J.;FONT,A.&ROSSELLÓ,A.M.(1990).LesIllesalesfontsclàssiques.MiquelFontEditor.142p.

BOFILL,M.&SUREDA,P.(2008).LesPitiüses,unesillesnotanaïlladesdelaprehistòria.Estratcrític:Revistad’arqueologia,2:135-147

BONETIAVALOS,A.(2003).AnálisismalacológicosdelEdificioAlfadelPuigMorter.EnCASTRO,P.V.;ESCORIZA,T.&SANAHUJA,M.E. (Eds.).MujeresyHombresenEspaciosDomésticos.TrabajoyVidaSocialen laPrehistoriadeMallorca.BritishArchaeologicalReports, International series,1162:362-365

BORETTO, G.; ROBLEDO, A.; IZETA, A.; BARANZELLI, M.; GORDILLO, S. & CATTÁNEO, R. (2015).Análisismorfométricodeejemplaresactualesy fósilesdePlagiodontesdaedaleus (Deshayes1851)del sitio Alero Deodoro Roca, Sierras Pampeanas de Córdoba, Argentina. En HAMMOND, H. &ZUBIMENDI,M.A.(Eds.).Arqueomalacología:abordajesmetodológicosycasosdeestudioenelConoSur.FundacióndeHistoriaNaturalFélixdeAzara:91-104


265

BORG, J.A.; ROWDEN, A.A.; ATTRILL,M.J.; SCHEMBRI, P.J. & JONES,M.B. (2006).Wanted dead oralive:highdiversityofmacroinvertebratesassociatedwithlivingand‘dead’Posidoniaoceanicamatte.MarineBiology,149:667-677

BORRELL, F. & ESTRADA, A. (2009). Elements ornamentals neolítics en matèries dures animals(petxinaident)recuperatsa lesmines84i85deGavà.Rubricatum.RevistadelMuseudeGavà,4:175-179

BORRELLO, M.A. (2004). Le conchiglie nella preistoria e nella protostoria. Prehistoria Alpina, 40(supl.1):19-42

BORRELLO,M.A. & DALMERI, G. (2004). Gli ornamenti preistorici lavorati in conchiglie conservatipressoinMuseoTridentinodiScienceNaturali(Trento).PrehistoriaAlpina,40(suppl.1):43-52

BORRELLO, M.A. & MICHAELI, R. (2004). Spondylus gaederopus, gioiello dell’Europa preistorica.PrehistoriaAlpina,40(suppl.1):71-82

BORRELLO, M.A. & MICHAELI, R. (2011). Spondylus gaederopus in Prehistoric Italy: Jewels fromNeolithic and Copper Age Sites. In IFANTIDIS, F. & NIKOLAIDOU,M (Eds.). Spondylus in PrehistoryNew data and approaches Contributions to the archaeology of shell tecnologies. Archaeopress.PublishersofBritishArchaeologicalReports,2216:13-18

BOSCH,J.;ESTRADA,A.;JUAN-MUNS,N.(1999).L’aprofitamentderecursosaquàtics,marinsilitoralsdurant el neolític a Gavà (Baix Llobregat). Saguntum. Papeles del Laboratorio de Arqueología deValencia,extra2:77-83

BOSCH,M.&MORENO,I.(1986).ContribuciónalconocimientodelgeneroPatellaLinné1758,enlaisladeMallorca.BolletídelaSocietatd’HistòriaNaturaldelesBalears,30:127-135

BOUZOUGGAR,A.;BARTON,N.;VANHAEREN,M.;D’ERRICO,F.;COLLCUTT,S.;HIGHAM,T.;HODGE,E.;PARFITT,S.;RHODES,E.;SCHWENNINGER,J.L.;STRINGER,C.;TURNER,E.;WARD,S.;MOUTMIR,A.& STAMBOULIP, A. (2007). 82,000-year-old shell beads fromNorth Africa and implications for theoriginsofmodernhumanbehavior.ProceedingsoftheNationalAcademyofSciencesof theUnitedStatesofAmerica(PNAS),104(24):9964-9969

BOVERARBÓS,P.(2011).LapaleontologiadevertebratsinsularsdelesBalears:lacontribuciódelesexcavacions recents.ENDINS, 35 (Monografia de la Societat d’HistòriaNatural de les Balears, 17):299-316

BOVER,P.&ALCOVER,J.A. (2000).La identitattaxonònicadeMyotragusbinigausensisMoya-Sola iPons-Moya1980.ENDINS,23:83-88

BOVER, P. & ALCOVER, J.A. (2003). Understanding Late Quaternary extinctions: the case ofMyotragusbalearicus(Bate,1909).JournalofBiogeography,30:771–781


266

BOVER,P.&ALCOVER, J.A. (2008).Extinctionof theautochthonous smallmammals fromMallorca(Gymnesic Islands, Western Mediterranean Sea) and its ecological consequences. Journal ofBiogeography,35:1112-1122

BOVER,P.&RAMIS,D.(2005).RequiemforMyotragusbalearicusdomestication. InAlcover,J.A.&Bover, P. (eds.): Proceedings of the International Symposium “Insular Vertebrate Evolution: thePalaeontologicalApproach”.MonografiesdelaSocietatd’HistòriaNaturaldelesBalears,12:73-84

BOVER,P.;ALCOVER, J.A.;MICHAUX, J.J.;HAUTIER,L.&HUTTERER,R. (2010).BodyShapeandLifeStyleoftheExtinctBalearicDormouseHypnomys(Rodentia,Gliridae):NewEvidencefromtheStudyofAssociatedSkeletons.PLoSONE5(12):e15817

BOVER,P.;QUINTANA,J.&ALCOVER, J.A. (2008).Three islands, threeworlds:PaleogeographyandevolutionofthevertebratefaunafromtheBalearicIslands.QuaternaryInternational,182:135–144

BOVER,P.;ROFES,J.;BAILON,S.;AGUSTÍ,J.;CUENCA-BESCÓS,G.;TORRES,E.&ALCOVER,J.A.(2014).Late Miocene/Early Pliocene vertebrate fauna from Mallorca (Balearic Islands, WesternMediterranean):anupdate.IntegrativeZoology,9:183–196

BOVER,P.;VALENZUELA,A.;TORRES,E.;COOPER,A.;PONS,J.&ALCOVER,J.M.(2016).Closingthegap: New data on the last documented Myotragus and the first human evidence on Mallorca(BalearicIslands,WesternMediterraneanSea).TheHolocene,26:1887-1891

BOX CENTENO, A. (2008).Ecología de Caulerpales: Fauna y Biomarcadores. Universitat de les IllesBalears.354p.(TesiDoctoralInèdita)

BRAY, T.L. (2003). The Commensal Politics of Early States and Empires. In BRAY, T.L. (Ed.): TheArchaeologyandPoliticsofFoodandFeastingStatesandEmpires.Plenum:1-16.

BROODBANK, C. (2000).An island archaeology of the early Cyclades. Cambridge University Press.414p.

BRÜCKNER,H.;KELTERBAUM,D.;MARUNCHAK,O.;POROTOV,A.&VÖTT,A. (2010).TheHolocenesealevelstorysince7500BP–LessonsfromtheEasternMediterranean,theBlackandtheAzovSeas.QuaternaryInternational,225:160-179

BURJACHSICASAS,F.(2006).Palinologíayrestituciónpaleoecológica.Ecosistemas,15:7-16

BURJACHS, F.; GIRALT, S.; ROCA, J.R.; SERT, G. & JULIÀ, R. (1997). Palinología holocénica ydesertizaciónenelMediterráneoOccidental. In IBÁÑEZ,J.J.;VALERO,B.L.&MACHADO,C. (Eds).Elpaisajemedicerráneoatravésdelespacioydeltiempo.Impliacionesenladesertificación:379-394

BURJACHS,F.;PÉREZ-OBIOL,R.;ROURE,J.M.&JULIÀ,R.(1994).DinámicadelavegetaciónduranteelHolocenoenlaisladeMallorca.Trabajosdepalinologíabasicayaplicada(XSimposiodePalinología.Valencia):199-210


267

BURKE,H.;SMITH,C.&DOMINGO, I. (2007).Manualdecampodelarqueólogo.Ariel -Prehistoria:478p.

BURROWS,M.T.;HARVEY,R.&ROBB,L. (2008).Waveexposure indices fromdigitalcoastlinesandthepredictionofrockyshorecommunitystructure.MarineEcologyProgressSeries,353:1-12

BUSACK S. & McCOY C.J. (1990). Distribution, variation and Biology ofMacroprotodon cucullatus(Reptilia,Colubridae,Boiginae).AnnalsoftheCarnegieMuseum,59:261-285

BUTZER, K.W. (1975): Pleistocene littoral-sedimentary cycles of the Mediterranean Basin: aMallorquinview. InBUTZER,K.W.& ISAAC,G.L. (Eds.).After theAustralopithecines.MoutonPress:25-71

BUTZER,K.W.&CUERDA,J.(1962):CoastalstratigraphyofsouthernMallorcaanditsimplicationsforthePleistocenechronologyoftheMediterraneanSea.JournalofGeology,70:389-416

CABRAL J.P. (2014)Morfologia das conchas de Phorcus lineatus (da Costa 1778: Trochus) do sítioarqueológico de Areias Altas II (Porto, Portugal), e seu possível significado ambiental. LaInvestigación Arqueomalacológica en la Península Ibérica: Nuevas Aportaciones (Actas de la IVReunióndeArqueomalacologíadelaPenínsulaIbérica).65-74

CALVÍNCALVO,J.C.(1995).Elecosistemamarinomediterráneo:guíadesuflorayfauna.J.C.Calvín:797p.

CALVOTRÍAS,M.(2009).ReflexionesentornoalosesquemasderacionalidadespacialreflejadosenelpaisajedurantelaprehistoriadeMallorca.Pyrennae,40(2):37-78

CALVO,M.; ALBERO, D.; GARCIA, J.; JAVALOYAS, D. & GUERRERO, V.M. (2013). Re-thinking SocialHierarchization and Stratification in the Bronze Age of the Balearic Islands. In BERROCAL, M.;SANJUÁN,L.&GILMAN,A.(Eds.).ThePrehistoryofIberia:DebatingEarlySocialStratificationandtheState:170-202

CALVO,M.;FORNÉS,J.;GARCÍA,J.;IGLESIAS,M.A.&JUNCOSA,E.(2005).CondicionantesespacialesenlaconstruccióndelTurriformeescalonadodeSonFerrer(Calviá,Mallorca).Mayurqa,30:487-510

CALVO,M.&GALMÉS,A.(ENPREMSA).De islase isleños.Movilidad,conectividadygeneracióndeidentidadesenlasIslasBalearesduranteelBronceMedioyFinal.Nuevaslíneasdereflexión.

CALVO, M.; GALMÉS, A. & MEDAS, S. (EN PREMSA). Entre la tierra y el mar. Infraestructuras demovilidadcosteraduranteelBronceFinalenlasIslasBaleares.

CALVO,M.;GARCÍA, J.; IGLESIAS,M.A.& JUNCOSA,E. (2006). LanecrópolisdelBronceAntiguodeCanVairet/SonFerrer(CalviàMallorca).Mayurqa,31:58-82

CALVO,M.&GUERRERO,V.M. (2002).Los iniciosde lametalúrgiaen lasBaleares.ElCalcolítico (c.2500-1700cal.BC).ElTall.288p.


268

CALVO,M.&GUERRERO,V.M.(2004).Laculturatalaiòtica.DelsinicisalsegleVIaC.InBERENGUER,E.(Ed.).HistòriadelesIllesBalears,I:Delaprehistòriail’antiguitatalmónislàmic.Edicions62:93-124

CALVO,M.&GUERRERO,V.M. (2007). Primeros indicios de ocupaciónhumana en las Baleares. InGUERRERO,V.M.(ed.).PrehistoricBalearicIslands.ArchaeologicalrecordandsocialevolutionbeforeIronAge(PrehistoriadelasislasBaleares.RegistroarqueológicoyevoluciónsocialantesdelaEdaddelhierro).BritishArchaeologicalReports(BAR)InternationalSeries,1690:61-102

CALVO, M. & GUERRERO, V.M. (2011a). De los primeros indicios de ocupación humana en lasBaleares hasta la Edad del Bronce. In CALVO, M & AGUARELES A. (Coords.). Calvià. PatrimonioCultural:63-88

CALVO,M.&GUERRERO,V.M.(2011b).LaCulturaTalayótica.InCALVO,M&AGUARELESA.(Coords.)Calvià.PatrimonioCultural:89-112

CALVO,M.&GUERRERO,V.M.(2011c).LaCulturaPostalayótica(650/550–123AC).InCALVO,M&AGUARELESA.(Coords.)Calvià.PatrimonioCultural:113-146

CALVO,M.;GUERRERO,V.M&SALVÀ,B.(2001).LacovadesMoro(Manacor,Mallorca).Campanyesd’excavacióarqueològiques1995-98.Col·leccioQuadernsdePatrimoniCultural,2.70p.

CALVO,M.;GUERRERO,V.M&SALVÀ,B.(2002).LosorígenesdelpoblamientoBalearunadiscusiónnoacabada.Complutum,13:159-191

CALVO,M.;JAVALOYAS,D.;ALBERO,D.;GARCIA-ROSSELLÓ,J.&GUERRERO,V.M.(2011).ThewayspeoplemovemobilityandseascapesintheBalearicIslandsduringthelateBronzeAge(c.1400–850800bc).WorldArchaeology,33:345-363

CALVO,M.;QUINTANA,C.&GUERRERO,V.M.(2009).Territoriiintercanvi:lainfluènciapúnicaenlacomunitattalaiòticadelPuigdeSaMorisca(Calvià).ITrobadad’ArqueòlegsdelesIllesBalears:63-74

CALVO,M.&SALVÀ,B.(1997).Elbronzefinala lesBalears.Latransiciócapa laculturaTalaiòtica.QuadernsArcanúm.14.ARCA(AssociacióperalaRevitalitzaciódelCentresAntics).88p.

CALVO,M.&SALVÀ,B.(1999).AproximacióalaseqüènciacronoculturaldelaNavetaIdeljacimentdeClososdeCanGaià.Mayurqa,25:59-82

CALVO,M.& SALVÀ, B. (2007). Anàlisi de la industria lítica del jaciment calcolític deMoletaGran(Sóller).IIJornadesd’HistòriaLocaldeSóller:171-201

CAMPBELL,G. (2008).Beyondmeanstomeaning:usingdistributionsofshellshapestoreconstructpastcollectingstrategies.EnvironmentalArchaeology,13(2):111-121

CAMPS,J.&VALLESPIR,A.(1998).ElTuródelesAbelles:ExcavacionsaSantaPonça,Calvià,Mallorca.Volum1deLadeixa.MonografiesdePatrimoniHistòric.ConselldeMallorca.259p.


269

CANTARELLAS CAMPS, C. (1972). Excavaciones en “Na Cotxera” (Muro, Mallorca). Separata delNoticiarioArqueológicoHispano–PrehistoriaI.ServiciodePublicacionesdelMinisteriodeEducaciónyCiencia.SecretaríaGeneralTécnica:179-226.

CANTILLO, J.J.; RAMOS, J.; CASIMIRO-SORIGUER, M.; VIJANDE, E.; BERNAL, D.; DOMÍNGUEZ, S.;ZABALA. C.; HERNANDO, J. & CLEMENTE, I. (2010). La explotación de los recursos marinos porsociedades cazadoras-recolectoras-mariscadoras y tribales comunitarias en la región histórica delEstrecho de Gibraltar. Férvedes, 6 (Actas de la I Reunión de Arqueomalacología de la PenínsulaIbérica):105-113

CANTILLO,J.J.;RAMOS,J.;SORIGUER,M.&BERNAL,D.(2014).Evidenciasdeexplotaciónderecursosmarinos en la orilla norteafricana del Estrecho de Gibraltar por sociedades del Pleistoceno en elAbrigo de Benzú (Ceuta).Moluscos y púrpura en contextos arqueológicos atlántic-mediterráneos.Nuevos procesos y reflexiones en clave del proceso histórico. (Actas de la III Reunión deArqueomalacologíadelaPenínsulaIbérica):23-31

CANTOS, R; MAZÓN, P.; PAREDES, M.D.; PICÓ, M.L.; SALES, E. & SÁNCHEZ-JEREZ, P. (1994).AportaciónalconocimientodelaspoblacionesdePatellacaeruleayP.asperaenlareservamarinadeTabarca(Alicante):densidadpoblacionalyfrecuenciadetallassegúneltipodesustratoygradodepresiónantrópica.Trabajosdecampoen la reservamarinadeTabarca.UniversitatdeAlicante-InstitutodeEcologíaLitoral:45-52

CARBONELL,E.;RAFELMORA,R.;PONS-MOYÀJ.&COLL,J.(1981).Laindústriaensílexdeljacimental’airelliuredelazonadelRafaldelsPorcs–CovadesDrac(Santanyí,Mallorca).Endins,8:75-80

CÁRDENAS, J.; GORDILLO, S. & SAN ROMÁN, M. (2015). Bandas de crecimiento en Nacella(Patinigera) magellanica y su potencialidad para determinar patrones estacionales.Arqueomalacología.AbordajesmetodológicosycasosdeestudioenelConoSur.79-90

CARRANZAS.,ARNOLDE.N.,WADEE.&FAHDS.(2004).Phylogeographyofthefalsesmoothsnakes,Macroprotodon (Serpentes,Colubridae):mitochondrialDNAsequencesshowEuropeanpopulationsarrivedrecentlyfromNorthwestAfrica.MolecularPhylogeneticsandEvolution,33:523-532

CARRASCOPORRAS,M.S. (2011).Estudiomalacológicode losrestoshalladosenCanVicentGat,SaCala (Ibiza).Trespaisajes ibicencos:unestudioarqueológico.Saguntum.PapelesdelLaboratoriodeArqueologíadeValencia,10ext.:91-95

CARRASCO,M.S&ACUÑA,J.D.(2005).EstudioarqueofaunísticodeunacomunidadpúnicoebusitanaasentadaenMallorca.III.Lamalacofauna.Mayurqa,30:693-706

CARRASCO, T & MALGOSA, A. (1990). Paleopatología oral y dieta. Interpretación de la patologíadentalde112 individuosprocedentesdeunanecrópolis talayóticamallorquina (sigloVIal11a.c.).Dynamis,10:17-37


270

CARRASCO,T.;MALGOSA,A.&CAMPILLO,D.(1991).Patologiasdentariasdelanecrópolistalayóticade“S’IllotdesPorros”,Mallorca.ActasdelIXCongresoNacionaldeHistoriadelaMedicina,4:1189-1200

CARRERAS, J. & COVAS, J. (1984). La ceràmica incisa a Santanyí. Avenç per a l’estudi dels seusjaciments:L’hàbitatd’EsVelar(d’Aprop).BolletídelaSocietatArqueològicaLul·liana,40:3-38

CASTILLA,J.C.&DURAN,L.R.(1985).HumanexclusionfromtherockyintertidalzoneofcentralChile:theeffectsonConcholepasconcholepas(Gastropoda).Oikos,45:391–399

CASTRO,P.V.;ESCORIZA,T.&SANAHUJA,M.E. (2003).MujeresyHombresenespaciosdomésticos.Trabajo y vida social en la prehistoria de Mallorca (c. 700-500 cal ANE). El edificio Alfa del PuigMorterdeSonFerragut (Sineu,Mallorca).BritishArchaeologicalReports (BAR) InternationalSeries,1162.514p.

CHAPMAN, J.; GAYDARSKA, B. & BALEN, J. (2012). Spondylus ornaments in the mortuary zone atneolithicVukovarontheMiddleDanube.VjesnikArheološkogMuzejaZagreb,45:191-210

CHERRY,J.F.&LEPPARD,T.P.(2018).TheBalearicParadox:WhyWeretheIslandsColonizedSoLate?Pyrenae,49(1):49-70

CHOI,K.&DRIWANTORO,D. (2007).Shell toolusebyearlymembersofHomoerectus inSangiran,centralJava,Indonesia:cutmarkevidence.JournalofArchaeologicalScience,34(1):48-58

CLAASSEN,C.(1998).Shells.CambridgeManualsinArchaeology.CambridgeUniversityPress.266p.

CLARK, G. (1980).Arqueogia y Sociedad. Reconstruyendo el pasado histórico. Akal / Universitaria.256p.[versiócastellanadel’originalenanglèsde1939.ArchaeologyandSociety:reconstructingtheprehistoricpast.Methuened.220p.]

COLLCONESA,J.(1993).Aproximacióal’organitzacióterritorialdelaValldeSóller(Mallorca)durantlaprotohistòria.HomenatgealprofessorM.Tarradell.UniversitatdeBarcelona.329-343

COLL CONESA, J. (2000). Excavación arqueológica del Coval Simó. Estado actual y perspectivas defuturo. In GUERRERO, V.M.&GORNÉS, S. (Coords.). Colonización humana en ambientes insulares.Interacciónconelmedioyadaptacióncultural.UniversitatdelesIllesBalears:371-400

COLLCONESA, J. (2006).Història de Sóller: de la Prehistòria a l’ÈpocaMusulmana. Ajuntament deSòller.603p.

COLL, J.;CALVO,M.&GUERRERO,V.M. (1997).ElDolmendeS’AiguaDolça: sepulcrocolectivodelPretalaiótico.Revistadearqueología,191:18-29

COLOMCASASNOVAS,G.(1978).BiogeografíadelasBaleares:laformacióndelasislasyelorigendesufloraydesufauna.Institutd’EstudisBaleàrics/ConsejoSuperiordeInvestigacionesCientíficas.2aed.:515p.


271

COLOMINASIROCA.J.(1915-1920).L’Edatdelbronce[sic]aMallorca.Lesinvestigacionsdel’Institut(1916-1920).Anuaridel’Institutd’EstudisCatalans,vol.VI:555-573.

COLONESE,A.C.;CAMARÓS,E.;VERDÚN,E.; ESTÉVEZ, J.;GIRALT, S.&REJAS,M (2011). IntegratedArchaeozoological Research of Shell Middens: New Insights Into Hunter-Gatherer-Fisher CoastalExploitationinTierraDelFuego.TheJournalofIslandandCoastalArchaeology,6(2):235-254

COLONESE,A.C.;LOVETRO,D.&MARTINI,F.(2014).Holocenecoastalchangeandintertidalmolluscexploitationinthecentralmediterranean:variationsinshellsizeandmorphologyatGrottad’Oriente(Sicily).Archaeofauna,23(ActasdelaIIReunióndeArqueomalacologíadelaPenínsulaIbérica):181-192

COLONESE,A.C.;MANNINO,M.A.;BAR-YOSEF,D.E.;FA,D.A.;FINLAYSON,J.C.;LUBELL,D.;LUBELL,D.& STINER, M.C. (2011). Marine mollusc exploitation in Mediterranean prehistory: An overview.QuaternaryInternational,239:86-103

COLONESE, A.C.; VERDÚN, E.; ÁLVAREZ, M.; BRIZ, I.; ZURRO, D. & SALVATELLI, L. (2012). Oxygenisotopic compositionof limpet shells from theBeagleChannel: implications for seasonal studies inshellmiddensofTierradelFuego.JournalofArchaeologicalScience,39:1738-1748

COLONESE,A.C.;ZANCHETTA,G.;DOTSIKA,E.;DRYSDALE,R.N.;FALLICK,A.E.;GRIFONICREMONESI,R.&MANGANELLI, G. (2010a). Early Holocene Land snail shell Stable isotope record from Grotta diLatronico3(SouthernItaly).JournalofQuaternaryScience,25(8):1347-1359

COLONESE, A.C.; ZANCHETTA, G.; FALLICK, A.E.; MARTINI, F.; MANGANELLI, G. & DRYSDALE, R.N.(2010b). Stable isoto-pe compositionofHelix ligata (Müller, 1774) from latePleistocene-Holocenearchaeological record from Grotta della Serratura (Southern Italy): palaeoclimatic implications.GlobalandPlanetaryChange,71:249-257.

COLONESE,A.C.;ZANCHETTA,G.;FALLICK,A.E.&DRYSDALE,R.(2015).HoloceneclimatevariabilityinMediterraneanIberia:areviewofsnailshellisotoperecord.LaInvestigaciónArqueomalacológicaenla Península Ibérica: Nuevas Aportaciones (Actas de la IV Reunión de Arqueomalacología de laPenínsulaIbérica).55-63

COMPAGNONI, B. (1991). La malacofauna del sito mesoneolitico della Grotta dell’Uzzo (Trapani).RivistadiScienzePreistoriche43:49-72

CONNERTON,P.(1989).HowSocietiesRemember.CambridgeUniversityPress.121p.

CORTÉS-SÁNCHEZ, M.; MORALES-MUÑIZ, A.; SIMÓN-VALLEJO, M.D.; LOZANO-FRANCISCO, M.C.,VERA-PELÁEZ, J.L.; FINLAYSON, C.; RODRÍGUEZ-VIDAL, J.; DELGADO-HUERTAS, A.; JIMÉNEZ-ESPEJO,F.J.; MARTÍNEZ-RUIZ, F.; MARTÍNEZ-AGUIRRE, M.A.; PASCUAL-GRANGED, A.J.; BERGADÁ-ZAPATA,M.M.;GIBAJA-BAO,J.F.;RIQUELME-CANTAL,J.A.;LÓPEZ-SÁEZ,J.A.;RODRIGO-GÁMIZ,M.;SAKAI,S.;SUGISAKI,S.;FINLAYSON,G.,FA,D.A.&BICHO,N.F.(2011).EarliestknownuseofmarineresourcesbyNeanderthals.PLoSONE,6(9):e24026


272

CORTI,C.;MASSETI,M.;DELFINO,M.&PÉREZ-MELLADO,V. (1999).Manandherpetofaunaof themediterraneanislands.RevistaEspañolaHerpetología,13:83-100

COSTA RIBAS, B. (2000). El poblament de les Illes Pitiüses durant la prehistòria. Estat actual de lainvestigació. InGUERREROV.M.&GORNÉS,S.(Coords.).Colonitzacióhumanaenambientsinsulars,interaccióambelmediiadaptaciócultural.UniversitatdelesIllesBalears:215-322

COSTA,B.&BENITO,N.(2000).ElpoblamentdelesillesPitiüsesdurantlaprehistòria.Estatactualdelainvestigació.InGUERRERO,V&GORNÉSS.(Coords).Colonizaciónhumanaenambientesinsulares.Interacciónconelmedioyadaptacióncultural:215-322.

CRAIGHEAD,A.S.(1995).MarineMolluscaaspalaeoenvironmentalandpalaeoeconomicindicatorsinCantabrianSpain.UniversityofCambridge(TesiDoctoralinèdita).485p.

CRAMPTON,J.S.&MAXWELL,P.A.(2000).Size:allit’sshapeduptobe?Evolutionofshapethroughthe lifespan of the Cenozoic bivalve Spissatella (Crassatellidae). In HARPER, E.M.; TAYLOR, J.D. &CRAME, J.A. (Eds.). Evolutionary biology of the Bivalvia. Geological Society of London SpecialPublication177:399-423

CRETELLA, M.; SCILLITANI, G.; TOSCANO, F.; TIRELLA, P. & PICARIELLO, O. (1990). ComparativemorphologyofsoftpartsofPatellaL.1758fromthebayofNaples(Gastropoda:Patellidae).BolletinoMalacologico,26:205-210

CUENCASOLANA,D.(2010).LosefectosdeltrabajoarqueológicoenconchasdePatellasp.yMytilusgalloprovincialis y su incidencia en el análisis funcional. Férvedes, 6 (Actas de la I Reunión deArqueomalacologíadelaPenínsulaIbérica):43-51

CUENCASOLANA,D.(2013).Utilizacióndeinstrumentosdeconchaparalarealizacióndeactividadesproductivasenlasformacioneseconómico-socialesdecazadores-recolectores-pescadoresyprimerassociedadestribalesdelafachadaAtlánticaeuropea.EditorialdelaUniversidaddeCantabria.445p.

CUENCA,D.;CLEMENTE, I.&GUTIÉRREZ-ZUGASTI, I. (2010).Utilizaciónde instrumentosdeconchadurante el Mesolítico y Neolítico inicial en contextos litorales de la región cantábrica: programaexperimentalparaelanàlisisdehuellasdeusoenmaterialesmalacológicos.TrabajosdePrehistoria,67(1):211-225

CUERDABARCELÓ,J.(1975).LosTiemposCuaternariosenBaleares.Institutd’EstudisBaleàrics.304p.

CUERDABARCELÓ, J. (1987).Moluscosmarinos y salobresdel PleistocenoBalear. CajadeBaleares“SaNostra”.421p.

CUERDA,J.&SACARES,J.(1966):NuevacontribuciónalestudiodelPleistocenomarinodeltérminodeLluchmajor(Mallorca).BolletídelaSocietatd’HistòriaNaturaldelesBalears,12:63-99

DASILVA,A.C.F. (2003).Morphometricanalysisof limpets froman Iron-Age shellmidden found innorthwestPortugal.JournalofArchaeologicalScience,30(7):817-829


273

D’ERRICO, F.; JARDON-GINER, P. & SOLER-MAYOR, B. (1993). Critèries à base expérimentale pourl’étude des perforations naturelles et intentionnelles sur coquillages. Traces et fontion: les gestesretrouvés.ColloqueinternationaldeLiège.Eraul,50:243-254.

D’ERRICO,F.;HENSHILWOOD,C.;VANHAEREN,M.&VANNIEKERK,K.(2005).NassariuskraussianusshellbeadsfromBlombosCave:evidenceforsymbolicbehaviourintheMiddleStoneAge.JournalofHumanEvolution,48:3-24

D’ERRICO,F.;VANHAEREN,M.;BARTON,N.;BOUZOUGGAR,A.;MIENIS,H.;RICHTER,D.;HUBLIN,J.J.;MCPHERRON,S.P.&LOZOUET,P.(2009a).AdditionalevidenceontheuseofpersonalornamentsintheMiddlePaleolithicofNorthAfrica.ProceedingsoftheNationalAcademyofSciencesoftheUnitedStatesofAmerica(PNAS),106(38):16051-16056

D’ERRICO, F.; VANHAEREN, M.; HENSHILWOOD, C.; LAWSAON, G.; MARUREILLE, B.; GAMBlE, D.;TILLIER, A.M.; SORESSI, M. & VAN NIEKERK, K. (2009b). From the origin of language to thediversificationof languages:Whatcanarchaeologyandpalaeoanthropologysay?. InD’ERRICO,F.&HOMBERT, J.M. (Eds.) . Becoming Eloquent: Advances in the emergence of language, humancognition,andmoderncultures:13-68

DANTONI, G., (1980). I livellimusteriani con strumenti su valva diCallista (Callista) chione (L.) nelSalento.Studiperl’EcologiadelQuaternario,2:67-75

DAVIS, S.J.M. (1989). La arqueologia de los animales. Ed. Bellaterra. 243p. [versió castellana del’originalenanglèsde1987.Thearchaeologyofanimals.YaleUniversityPress.224p.]

DAVIS,M. (2002).Puttingmeaton thebone:an investigation intopaleodiet in theBalearic Islandsusingcarbonandnitrogenstable isotopeanalysis. InWALDREN,W.H.&ENSENYAT,J. (Eds.),WorldIslands in Prehistory. International Insular Investigations. V Deià Conference of Prehistory. BritishArchaeologicalReports(BAR)InternationalSeries,1095:198-216

DAWSON,H.(2012).Archaeology,AquapelagosandIslandStudies.InternationalJournalofResearchintoIslandCultures,6(1):17-21.

DE MULDER, G. & DE WITTE, A.S. (2017). Un intento de analizar la distribución espacial de losartefactosenlastaulasdeMenorca.VIIJornadesd’ArqueologiadelesIllesBalears(Maó):147-151

DEMULDER,G.;VANSTRYDONCK,M.;BOUDIN,M.;RAMIS,D.&FONTAINE,L.(2017)Balearic limeburials. New insights on an old funerary ritual. Iber-crono. Cronometrías Para la Historia de laPenínsulaIbérica:226-324

DEPORTA,J.;MARTINELL,J.&CIVIS,J.(1979).DatospaleontológicosytafonómicosdelaFormaciónTurreenCortijadadeArejos.StudiaGeológica,15:63-83

DERENZI,M.;MARTINELL,J.&REGUANT,S.(1975).Bioestratigrafía,tafonomíaypaleoecologia.ActaGeológicaHispánica,10(2):80-86


274

DELGADOHERVÁS,A.(2008).Alimentos,podereidentidadenlascomunidadesfeniciasoccidentales.CuadernosdeprehistoriayarqueologíadelaUniversidaddeGranada,18:163-188

DETTMAN,D.;FLESSA,K.;ROOPNARINE,P.;SCHÖNNE,B&GOODWIN,D.(2004).Theuseofoxygenisotope variation in shells of estuarine mollusks as a quantitative record of seasonal and annualColoradoRiverdischarge.GeochemistryetCosmochimicaActa,68(6):1253-1263

DEYÀMIRÓ,J.(2017).Covesforn?NovesreflexionsentornalritudelacalçaMallorca.VIIJornadesd’ArqueologiadelesIllesBalears(Maó):411-420

DÍAZDETORRES,M.(2008).EladornopersonalenelSurestede laPenínsula Ibérica.Lanecrópolisdel yacimiento calcolítico de los Millares. Actas de las I Jornadas de Jóvenes en InvestigaciónArqueológica:DialogandoconlaCulturaMaterial:183-189

DIETLER, M. (1999). Rituals of commensality and the politics of state formation in the “princely”societiesofearlyIronAgeEurope.InRuby,P.(Ed.).Lesprincesdelaprotohistoireetl´émergencedel´état.CentreJeanBérard:135-152.

DIETLER,M.(2001).TheorizingtheFeast:RitualofConsumption,CommensalPolitics,andPower inAfrican Contexts. In DIETLER, M & HAYDEN, B. (Eds.). Feasts. Archaeological and EthnographicPerspectivesonFood,Politics,andPower.SmithsonianInstitutionPress:65-114.

DIETLER,M.&HAYDEN,B.(2001).DigestingtheFeast.GoodtoEat,GoodtoDrink,GoodtoThink:AnIntroduction. In DIETLER, M & HAYDEN, B. (Eds.). Feasts. Archaeological and EthnographicPerspectivesonFood,Politics,andPower.SmithsonianInstitutionPress:1-22

DIMITRIJEVIĆ, V.& TRIPKOVIĆ, B. (2006). Spondylus andGlycymeris bracelets: Trade reflections atNeolithicVinča-BeloBrdo.DocumentaPraehistorica,33:237-252

DOMÍNGUEZMONEDERO, A. (2005). Losmercenarios baleáricos. In COSTA, B. & FERNÁNDEZ, J.H.(Eds). Guerra y Ejército en el Mundo Fenicio-Púnico. XIX Jornadas de Arqueología fenicio-púnica.TreballsdelMuseuArqueològicd’EivissaiFormentera:163–189

DORALE,J.A.;ONAC,B.P.;FORNÓS,J.J.;GINÉS,J.;GINÉS,A.;TUCCIMEI,P.&PEATE,D.W.(2010).Sea-LevelHighstand81,000YearsAgoinMallorca.Science,327:860-863

DOUKA,K. (2011).Thecontributionofarchaeometrytothestudyofprehistoricmarineshells. InF.IFANTIDIS, F. & NIKOLAIDOU, M. (Eds.). Spondylus in Prehistory: New Data & Approaches.ContributionstotheArchaeologyofShellTechnologies.Archaeopress.BritishArchaeologicalReports(BAR)InternationalSeries,2216:171-180

DOUKA, K. & HIGHAM, T.F.G. (2012). Marine resource exploitation and the seasonal factor ofNeanderthal occupation: evidence fromGibraltar. In BARTON, R.N.E., FINLAYSON, C. & STRINGER,C.B. (Eds.). GibraltarNeanderthals in Context. A report of the 1995-98 excavations atGorham’s&VanguardCaves,Gibraltar.OxfordUniversitySchoolofArchaeology,75:266-276


275

DUPONT,C.(2006).Lamalacofaunedessitesmésolithiquesetnéolithiquesdelafaçadeatlantiquedela France.Contributionà l’economieetà l’identité culturelledesgroupes concernés.Archaeopress.BritishArchaeologicalReports(BAR)InternationalSeries,1571.438p.

DURANTE, S. & SETTEPASSI, F. (1972). I molluschi del giacimento quaternario della grotta dellaMadonnaPraiaaMare(Calabria).Quaternaria16:255-269

EEKHOUT,S.;RAUBENHEIMER,C.M.;BRANCH,G.M.;BOSMAN,A.L.&BERGH,M.O.(1992).Aholisticapproach to the exploitation of intertidal stocks: limpets as a case study.SouthAfrican Journal ofMarineScience,12(1):1017-1029

EFREMOV,J.A.(1940).Taphonomy:Newbranchofpaleontology.Pan-AmericanGeologist,74:81–93

EKEBON,J.;LAINHONEN,P.&SUOMINEN,T.(2003).AGIS-basedstepwiseprocedureforassessingphysical exposure in fragmented archipelagos.Estuarine. Coastal and Shelf Science, 57 (5-6): 887-898

ENSEÑAT ENSEÑAT, C. (1971). Excavaciones en el naviforme Alemany (Magaluf). NoticiarioArqueológicoHispánico,XV:39-73

ENSEÑAT ENSEÑAT, C. (1981). Las cuevas sepulcrales mallorquinas de la Edad del Hierro.ExcavacionesarqueológicasenEspaña,118.149p.

ENSEÑAT, J.&WALDREN,W.H. (1987).PotteryDistributionStatistics: Ferrandell-OlezaCopperAgeOldSettlement. InBellBeakersof theWesternMediterranean,Deià,BAR InternationalSeries,331:307-368

ERLANDSON,J.M.(2001).TheArchaeologyofAquaticAdaptations:ParadigmsforaNewMillennium.JournalofArchaeologicalResearch,9(4):287-350

ERLANDSON,J.M.&FITZPATRICK,S.M.(2006).Oceans, islands,andcoasts:currentperspectivesontheroleoftheseainhumanprehistory.JournalofIsland&CoastalArchaeology,1:5-32

ESPINOSAF.,MAESTREM.&GARCÍA-GÓMEZJ.C.(2009).NewrecordsofdistributionforthehighlyendangeredlimpetPatellaferrugineaontheSpanishcoasts.MarineBiodiversityRecords(Publishedon-line):1-3.Consultataresearchgate.netel25/07/2018

ESPINOSA,F.;FA,D.A.&OCAÑA,T.M.J. (2005).Estadode laespecieamenazadaPatella ferrugineaGmelin,1791(Gastropoda:Patellidae)enlabahíadeAlgecirasyGibraltar.Iberus,23(2):39-46.

ESTÉVEZ ESCALERA, J. (1984a). Restos alimentarios e industria ósea de Son Fornés (Mallorca). InGASULL, P.; LULL, V. & SANAHUJA, M.E. (Eds.), Son Fornés I: La Fase Talayótica. Ensayo dereconstrucción socio-económica de una comunidad prehistórica de la isla de Mallorca. BritishArchaeologicalReports(BAR)InternationalSeries,Oxford,209:138-178


276

ESTÉVEZESCALERA, J. (1984b).Reflexiones sobrealgunosaspectosde los complejos faunísticosdeMallorcay laPenínsulaIbérica. InWALDREN,W.H.;CHAPMAN,R.;LEWTHWAITE,J.&KENNARD,R.(Eds.).TheDeyaconferenceofPrehistory.EarlysettlementintheWesternMediterraneanIslandsandthePeripheraláreas.BritishArchaeologicalReports(BAR)InternationalSeries,229:193-204

ESTRADA I MARTÍN, A. (2009). La malacofauna marina dels jaciments epipaleolítics catalans: unaproximació als usos simbòlics i cultural. Monografies del Seminari d’Estudis i RecerquesPrehistòriques,7.77p.

ESTRADA,A.&NADAL,J.(2008).EstudidelesrestesmalacofaunístiquesdeljacimentdelaCasernadeSantPau(nivellsneolítics).Quarhis,4:64-69

EVANS, J.G. (1969). Land and freshwater Mollusca in archaeology: Chronological aspects.WorldArchaeology,1(2):170-183

FENGER, T.; SURGE, D.; SCHÖNE, B.R. & MILNER, N. (2007). Sclerochronology and geochemicalvariation in limpet shells (Patella vulgata): A new archive to reconstruct coastal sea surfacetemperature.Geochemistry,Geophysics,Geosystems8(7):Q07001

FERBAL,LL.&CRESPÍ,A.(1928-1929).Contribucióalconeixementdel’EdatdelBronzeaMallorca.LaCovadeSonMulet.ButlletídelaSocietatArqueològicaLul·liana,Vol.22:241-244

FERNÁNDEZ-LÓPEZ, S.R. (1999). Tafonomía y fosilización. In MELÉNDEZ, B. (Ed.). Tratado dePaleontología,tomoI.ConsejoSuperiordeInvestigacionesCientíficas,Madrid:51-107

FERNÁNDEZ-MIRANDA, M. (1978). Secuencia cultural de la prehistoria de Mallorca. BibliothecaPraehistoricaHispana,XV.376p.

FERNÁNDEZ-MIRANDA, M. (1993). Relaciones exteriores de las Islas Baleares en tiemposprehistóricos.CuadernosdeArqueologíaMarítima,2:137-157

FERNÁNDEZ-MIRANDA, M.; WALDREN, W.H.; SANDERS, E.O. (1995). Función y significado de lastaulas:elcasodeTorralbad’EnSalort. InWALDREN,W.H.;ENSENYAT,J.&KENNARD,R.C. (Eds.) IIIDeià International Conference of Prehistory. Ritual, rites and religion in Prehistory. BritishArchaeologicalReports(BAR)InternationalSeries,611:122-129

FERNÁNDEZ, J.H.&COSTA,B (1997).EbususPhoenissaetPoena: La islade Ibizaenépoca fenicio-púnica.Espacio,tiempoyforma.SerieI,Prehistoriayarqueología,10:391-446

FERNÁNDEZ, J.H.;PLANTALAMOR,LL.&TOPP,C. (1976).ExcavacionesenelsepulcromegalíticodeCanaCosta(Formentera).Mayurqa,15:109-138

FIORENTINO,V.;MANGANELLI,G.&GIUSTI,F.(2008).Multiplescalepatternsofshellandanatomyvariability in land snails: the case of the Sicilian Marmorana (Gastropoda: Pulmonata, Helicidae).BiologicalJournaloftheLinneanSociety,93:359-370


277

FLENLEY,J.R.&KING,S.M.(1984).LateQuaternarypollenrecordsfromEasternIsland.Nature,307:47-50

FLORIT, X.&ALCOVER, J.A. (1987a). Els ocells del Pleistocè Superior de la CovaNova (Capdepera,Mallorca).I.ElRegistre.Butlletíd’HistòriaNaturaldelesBalears,31:7-32

FLORIT, X.&ALCOVER, J.A. (1987b). Els ocells del Pleistocè Superior de la CovaNova (Capdepera,Mallorca).II.Faunaassociadaidiscussió.Butlletíd’HistòriaNaturaldelesBalears,31:33-44

FONT OBRADOR, B. &MASCARÓ PASARIUS J. (1962). Contribución al conocimiento de la PrimeraEdaddelBronceenMallorca.ColecciónTalaiotdeMonografíasMallorquinas.44p.

FORNÉS,J.;JAVALOYAS;D.;SALVÀ.B.;BELENGUER,C.;MATES,F.;SERVERA,G.&OLIVER,LL.(2009).Másqueunacasa.LosnavetiformesdelaEdaddelBronceBalear.L’espaidomèsticil’organitzaciódelasocietatalaprotohistòriadelaMediterràniaoccidental(1ermil·lenniaC).ArqueoMediterrània,11(ActesdelaIVReunióInternacionald’ArqueologiadeCalafell):323-330

FONT,A.;RAMIS,D.&VICENS,D. (2011).Fauna, flora imineralsde lesBalearsa l’antiguitat: fontsliteràries, fonts científiques i fonts arqueològiques. 1. la grua balear i els caragols. Bolletí de laSocietatArqueològicaLul·Liana,67:39-53

FORÉSGÓMEZ,A.(2017).SonReal.ArqueologiaiPaisatge.Illaedicions.94p.

FORNÓS ASTÓ, J.J. (1987). Les plataformes carbonatades de les Balears.Universitat de Barcelona.954p.(TesiDoctoralinèdita)

FRIGOLA FERRER, J.J. (2012). Variabilitat climàtica ràpida a la conca occidental del Mediterrani:registresedimentològic.UniversitatdeBarcelona.247p.(TesiDoctoralInèdita)

FRITZ, U.; PIEH, A.; LENK, P.; MAYOL, J.; SÄTELLE, B. & WINK, M. (1998). Is Emys orbicularisintroducedonMallorca?.Mertensiella,10:123-133

FULLER, B.T.; MÁRQUEZ-GRANT, N. & RICHARDS, M.P. (2010). Investigation of Diachronic DietaryPatternson the Islandsof IbizaandFormentera,Spain:Evidence fromCarbonandNitrogenStableIsotopeRatioAnalysis.AmericanJournalofPhysicalAnthropology,143:512–522

FULLOLA,J.M.;GUERRERO,V.M.;PETIT,M.A.;CALVO,M.;MALGOSA,A.;ARMENTANO,N.;ARNAU,P.;CHO,S.;ESTEVE,X.;FADRIQUE,T.;GALTÉS, I.;GARCÍA,E.;FORNÉS,J.;JORDANA,X.;PEDRO,M.;RIERA, J.; SINTES, E. & ZUBILLAGA, M. (2008) La Cova des Pas (Ferreries, Menorca): un jacimentcabdalenlaprehistòriadelesBalears.Unicum,7:10-20

FURLANI,S.;ANTONIOLI,F.;BIOLCHI,S.;GAMBIN,T.;GAUCI,R.;LOPRESTI,V.;ANZIDEI,M.;DEVOTO,S.;PALOMBO,M.&SULLI,A.(2013).HolocenesealevelchangeinMalta.QuaternaryInternational,288:146-157


278

GALMÉSALBA,A. (2015).Visibilidad ypercepciónen la construccióndeunpaisajeprehistórico. ElcasodeCalviá(Mallorca,IslasBaleares).Complutum,26(1):173-188

GARCÍA AMENGUAL, E. (2006). El proceso constuctivo de un edificio de la edad del Bronce enMenorca.ElcasodeSonMercaderdeBaix(Ferreries,Menorca).Mayurqa31:113-136

GARCÍA,O.; BERNABEU, J.; CARRIÓN, Y.;MOLINA, LL.; PÉREZ,G.&GÓMEZ,M. (2013). A funeraryperspective on Bell Beaker period in the Western Mediterranean. Reading the social context ofindividualburialsatLaVital(Gandía,Valencia).TrabajosdePrehistoria,70(2):325-339

GARCÍA,J.;GORNÉS,S.;CALVO,M.&GUERRERO,V.M.(2007).ElBronceantíguo.Aldeasnaviformesy arranque de la jerarquització social. In GUERRERO, V.M. (Ed.). Prehistoric Balearic Islands.ArchaeologicalrecordandsocialevolutionbeforeIronAge(PrehistoriadelasislasBaleares.Registroarqueológico y evolución social antes de la Edad del hierro). British Archaeological Reports (BAR)InternationalSeries,1690:185-223

GARCÍA-ESCÁRZAGA, A.; GUTIÉRREZ-ZUGASTI, I. & GONZÁLEZ-MORALES, M.R. (2015). Análisisarqueomalacológico de la unidad estratigràfica 108 del conchero Mesolítico de El Mazo (Llanes,Asturias): conclusiones socio-económicasymetodológicas.La InvestigaciónArqueomalacológicaenla Península Ibérica: Nuevas Aportaciones (Actas de la IV Reunión de Arqueomalacología de laPenínsulaIbérica):77-89

GARCIA-PORTA,J.;QUINTANA,J.&BAILÓN,S.(2002).PrimerhallazgodeBlanussp.(Amphisbaenia,Reptilia)enelNeógenobalear.RevistaEspañoladeHerpetología,16:19-28

GARRIDOTORRES,C.(2008).GuiadeSonReal.Inestur.125p.

GARRIDO,J.P.&ORTA,E.M.(1978).Excavacionesenlanecropolisde“LaJoya”HuelvaII(3ª,4ªy5ªCampañas).ExcavacionesarqueológicasenEspaña,96.258p.

GASULL,P.;LULL,V.&SANAHUJA,M.E.(1984).Estudiocomparativodelostalaiotsnº1y2deSonFornès (Montuiri, Mallorca). In CHAPMAN, R.; WALDREN, W.H. & KENNARD, R. (Eds.). The DeyaConferenceofPrehistory.Vol.IV.BritishArchaeologicalReports(BAR)InternationalSeries,229:1239-1257

GHISOTTI, F. (1997). Shells of sea molluscs in the cave of Arene Candide.Memorie dell’IstitutoItalianodiPaleontologiaUmana,5:137-142

GIAIME,M.;MORHANGE,C.;CAU,M.A.;FORNÓS,J.J.;VACCHI,M.&MARRINER,N.(2017).Insearchof Pollentia’s southern harbour: Geoarchaeological evidence from the Bay of Alcúdia (Mallorca,Spain).Palaeogeography,Palaeoclimatology,Palaeoecology,466:184-201

GINÉSGRACIA,J.(2000).ElkarstlitoralenelLevantedeMallorca:unaaproximaciónalconocimientodesumorfogénesisycronologia.UniversitatdelesIllesBalears.595p.(TesiDoctoralInèdita)


279

GINÉS,A.;GINÉS,J.;FORNÓSJ.J.;BOVER,P.;GÓMEZ-PUJOL,LL.;GRÀCIA,F.;MERINO,A.&VICENS,D.(2012).AnIntroductiontotheQuaternaryofMallorca.InGINÉS,A.;GINÉS,J.;GÓMEZ-PUJOL,LL.;ONAC, B.P. & FORNÓS, J.J. (Eds.). Mallorca: A Mediterranean Benchmark for Quaternary Studies.MonografiesdelaSocietatd’HistòriaNaturaldelesBalears,18:13-53

GINÉS,J.&GINÉS,À.(1993).DatacionesisotópicasdeespeleotemasfreáticosrecolectadosencuevascosterasdeMallorca(España).Endins,19:9-15

GINÉS, J.;FORNÓSJ.J.;GINÉS,À.;GRÀCIA,F.;DELITALA,C.;TADDEUCCI,A.;TUCCIMEI,P.&VESICAP.L. (2001). Els espeleotemes freàtics de les coves litorals de Mallorca: Canvis del nivell de laMediterrània i paleoclima en el Peistocè Superior. A: PONSG.X.&GUIJARRO, J.A. (Eds.). El canviclimàtic:passat,presentifutur.MonografiadelaSocietatd’HistòriaNaturaldelesBalears,9:33-52

GÓMEZ,C.&SANNICOLÁS,M.P. (1988). LaPrehistoriade Ibiza y Formentera: Estadoactualde lainvestigación.TrabajosdePrehistoria,45:201-228

GONZÁLEZ-HERNÁNDEZ,F.M.,GOY,J.L.,ZAZO,C.&SILVA,P.G.(2001).Actividadeólica-cambiosdelniveldelmardurantelosúltimos170.000años(litoraldeMallorca,IslasBaleares).CuaternarioyGeomorfología,15(3-4):67-75

GORNÉS HACHERO, J.S. (2016). Sociedad y cambio en Menorca: sistematización de los contextosarqueológicos de las navetas funerarias entre el 1400 y el 850CALANE.UniversitatAutònomadeBarcelona.384p.(TesiDoctoralInèdita)

GORNÉS, J.S. & GUAL, J.M. (2000). El hipogeo XXI de la necrópolis de Cales Coves, Minorca.L’Ipogeismo nelMediterraneo: origini, sviluppo, quadri culturali: atti del Congresso internazionale:573-590

GORNÉS,J.S.;GUAL,J.M.&GÓMEZ,J.L. (2006).Avançdelscontextsarqueològics ide lacronologiaabsolutadel’hipogeuXXIdeCalascovas.Mayurqa,31:165-181

GOY, J.L.; ZAZO, C. & CUERDA, J. (1997). Evolución de las áreas margino-litorales de la costa deMallorca (I. Baleares) durante el último y presente interglaciar: Nivel del mar holoceno y clima.BoletínGeológicoMinero,108-4/5:455-463

GOY,J.L.;ZAZO,C.&DABRIO,C.J. (2003).Abeach-ridgeprogradationcomplexreflectingperiodicalsea-level and climate variability during the Holocene (Gulf of Almería, Western Mediterranean).Geomorphology,50:251–268

GRÀCIA,F.;CLAMOR,B.;JAUME,D.;FORNÓS,J.J.;RAMIS,D.;BOVER,P.;GUAL,M.À.;WATKINSON,P.; DOT, M.A. & VADELL, M. (2005). La cova genovesa: la importància del patrimoni naturalsubterrani del terme de Manacor i la necessitat de protegir-lo. III Jornades d’Estudis Locals deManacor.AjuntamentdeManacor:343-367


280

GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; LANDERTH, R. VICENS, D. & WATKINSON, P. (2001). Evidènciesgeomorfològiquesdelscanvisdelnivellmarí.InPONSG.X.&GUIJARRO,J.A.(Eds.).Elcanviclimàtic:passat,presentifutur.MonografiesdelaSocietatd’HistòriaNaturaldelesBalears,9:91-119

GRAYSON,D.K.(1984).QuantitativeZooarchaeology:TopicsintheAnalysisofArchaeologicalFaunas.AcademicPressInc.202p.

GRIFFITHS,C.L.&BRANCH,G.M. (1997).Theexploitationofcoastal invertebratesandseaweeds inSouthAfrica:Historicaltrends,ecologicalimpactsandimplicationsformanagement.TransactionsoftheRoyalSocietyofSouthAfrica,52(1):121-148

GRIFFITHS,R.A.;SCHLEY,L.;SHARP,P.E.;DENNIS,J.L&ROMÁN,A.(1998).BehaviouralresponsesofMallorcanmidwifetoadtadpolestonaturalandunnaturalsnakepredators.AnimalBehaviour,54(1):207-215

GUALLART FURIÓ, J. (2006). Estadode Patella ferruginea en las Islas Chafarinas y estudios previospara la traslocación de ejemplares. Informe final. Organismo Autónomo de Parques Nacionales.MinisteriodeMedioAmbiente.135p.

GUERRERO AYUSO, V.M. (1980). El mercenario balear. Una aproximación a su problemáticasocioeconómica.Maina,1:34–40

GUERREROAYUSO,V.M. (1989a).PuntosdeescalayembarcaderospúnicosenMallorca: Illotd’EnSales.BolletídelaSocietatArqueològicaLul·liana,45:27-38

GUERREROAYUSO,V.M. (1989b).Algunascuestionessobre los intercambiosen lafaseprecolonialdeMallorca(500-450aC).Rivistadistudifenici,17(2):213-238

GUERRERO AYUSO, V.M. (1990-1991). Un intento de análisis etnoarqueológico del santuariotalayóticomallorquín.CuadernosdePrehistoriayArqueologíacastellonenses,15:375-400

GUERREROAYUSO,V.M.(1997a):CazadoresypastoresenlaMallorcaprehistórica.DesdelosiniciosalBroncefinal.ElTall.182p.

GUERREROAYUSO,V.M.(1997b).ColonizaciónpúnicadeMallorca.Ladocumentaciónarqueológicayelcontextohistórico.ElTall.596p.

GUERREROAYUSO,V.M. (2000). Intercambioycomercioprecolonialen lasBaleares (1100-600cal.BC). In FERNÁNDEZ, P; LÓPEZ, F. & GONZÁLEZ, E.C. (Coord.). Actas del I coloquio del Centro deEstudiosFeniciosyPúnicos(Madrid,noviembre,1998):35-58

GUERRERO AYUSO, V.M. (2005). Estudios arqueofaunísticos de una comunidad púnicoebusitanaasentadaenMallorca.I.Elcontextoarqueohistórico.Mayurqa,30:639-656

GUERRERO AYUSO, V.M. (2006a). Nautas baleáricos durante la Prehistoria (parte I). Condicionesmeteomarinasynavegacióndecabotaje.Pyrenae,37(1):87-129


281

GUERRERO AYUSO, V.M. (2006b). Nautas baleáricos durante la Prehistoria (parte II). De laiconografíanavalalasfuenteshistóricas.Pyrenae,37(2):7-45

GUERREROAYUSO,V.M.(2007).Condicionesbiogeográficasyestratégiasdelacolonizaciónhumanainsular. In GUERRERO, V.M. (Ed.). In GUERRERO, V.M. (ed.). Prehistoric Balearic Islands.ArchaeologicalrecordandsocialevolutionbeforeIronAge(PrehistoriadelasislasBaleares.Registroarqueológico y evolución social antes de la Edad del hierro). British Archaeological Reports (BAR)InternationalSeries,1690:13-60

GUERREROAYUSO,V.M. (2008). El Bronce Final en las Baleares. Intercambios en la antesala de lacolonización fenicia del archipiélago. In CELESTINO, S.; RAFEL, R. & ARMADA, X.L. (Eds.).ContactoculturalentreelMediterráneoyelAdántico(siglosXII-VIIIane).Laprecolonizaciónadebate:183-217

GUERRERO, V.M.& CALVO,M. (2001). Elmegalitismomallorquín en el contexto delMediteráneocentral.Mayurqa,27:161-193

GUERRERO,V.M.&CALVO,M.(2002).LosiniciosdelametalurgiaenBaleares:elCalcolitico(2500-1700cal.Bc).ElTall.282p.

GUERRERO,V.M.&CALVO,M.(2003a).Botonsielementsd’ornamentpersonal.Estudicontextualicultural. InGUERRERO,V.M.; CALVO,M.&COLL, J. (Eds.). ElDolmende s’AiguaDolça (ColòniadeSantPere,Mallorca).Volum5deLadeixa.MonografiesdePatrimoniHistòric.ConselldeMallorca:92-121

GUERRERO, V.M.& CALVO,M. (2003b).Models of Commercial Exchange between the IndigenousPopulationandColonistsintheProtohistoryoftheBalearicIslands.Rivistadistudifenici,31(1):1-29

GUERRERO,V.M.;CALVO,M.&COLL, J. (2003).ElDolmende s’AiguaDolça.Volum5de Ladeixa.MonografiesdePatrimoniHistòric.ConselldeMallorca.274p.

GUERRERO,V.M.; CALVO,M.;GARCÍA, J.&GORNÉS, S. (2007a). Consolidacióndeunpoblamientoestable. Primeras cominidadesmetalúrgicas. InGUERRERO, V.M. (ed.). Prehistoric Balearic Islands.ArchaeologicalrecordandsocialevolutionbeforeIronAge(PrehistoriadelasislasBaleares.Registroarqueológico y evolución social antes de la Edad del hierro). British Archaeological Reports (BAR)InternationalSeries,1690:103-184

GUERRERO,V.M.;CALVO,M.;GARCÍA, J.&GORNÉS,S. (2007b).ElBronceFinal. Integraciónen lossistemasdeintercambiodebienesdeprestigio.InGUERRERO,V.M.(ed.).PrehistoricBalearicIslands.ArchaeologicalrecordandsocialevolutionbeforeIronAge(PrehistoriadelasislasBaleares.Registroarqueológico y evolución social antes de la Edad del hierro). British Archaeological Reports (BAR)InternationalSeries,1690:215-351

GUERRERO,V.M.;CALVO,M.&SALVÀ,B.(2002).LaCuturaTalayótica.UnasociedaddelaEdaddelHierroenlaperiferiadelacolonizaciónfenícia.Complutum13:221-258


282

GUERRERO,V.M.;ENSENYAT,J.A.;CALVO,M.&ORVAYJ. (2005).ElabrigorocosodeSonGallard–SonMarroig:Nuevasaportacionestreintaysieteañosdespués.Mayurqa,30:79-140

GUERRERO, V.M.; GORNÉS, S.; HERNÁNDEZ, J.; DE NICOLÀS, J.; MORALES, A. & PINO, B. (2007c).Avanç de les investigacions arqueològiques realitzades a l’assentament de Biniparratx Petit (SantLluís).L’ArqueologiaaMenorca:einaperalconeixementdelpassat.Volum3deLlibresdelpatrimonihistòricicultural:9-51

GUICKING, D.; GRIFFITHS, R.A.; MOORE, R.D.; JOGER, U. &WINK, M. (2006). Introduced alien orpersecuted native? Resolving the origin of the viperine snake (Natrix maura) on Mallorca.BiodiversityandConservation,15:3045-3054

GUTIÉRREZZUGASTI,F.I. (2008-2009).Análisis tafonómicoenarqueomalacología:elejemplode losconcherosdelaregióncantàbrica.Krei,10:53-74

GUTIÉRREZZUGASTI,F.I.(2009a).Laexplotacióndemoluscosenlaprehistoriacantábrica:Historiadelasinvestigaciones.RevistaAtlántica-MediterráneadePrehistoriayArqueologíaSocial,11:39-81

GUTIÉRREZZUGASTI,F.I. (2009b).Laexplotacióndemoluscosyotrosrecursos litoralesen laregióncantábricaduranteelPleistocenofinalyelHolocenoinicial.PUbliCan,EdicionesdelaUniverdidaddeCantabria.564p.

GUTIÉRREZ ZUGASTI, F.I. (2010). La biometria al Servicio de la arqueomalacología: estrategias derecoleccióndemoluscosenlaregióncantábricaentrefinaldelPaleolíticoylosiniciosdelNeolítico.Férvedes,6(ActasdelaIReuniónCientíficadeArqueomalacologíadelaPenínsulaIbérica):65-72

GUTIÉRREZ-ZUGASTI, I. (2011). Coastal resource intensification across the Pleistocene–Holocenetransition inNorthern Spain: Evidence from shell size and age distributions ofmarine gastropods.QuaternaryInternational,244(1):54-66

GUTIÉRREZ-ZUGASTI, I.;ANDERSEN,S.;ARAÚJO,A.;DUPONT,C.;MILNER,N.&MONGE-SOARES,A.(2011). Shell midden research in Atlantic Europe: State of the art, research problems andperspectivesforthefuture.QuaternaryInternational,239:70-85.

HALLMANN,N.;BURCHELL,M.;SCHÖNE,B.R.;IRVINE,G.V.&MAXWELL,D.(2009).High-resolutionsclerochronological analysis of the bivalve mollusk Saxidomus gigantea from Alaska and BritishColumbia:techniquesforrevealingenvironmentalarchivesandarchaeologicalseasonality.JournalofArchaeologicalScience,36(10):2353-2364

HAMMER,Ø.;HARPER,D.A.T.&RYAN,P.D.(2001).PAST:PaleontologicalStatisticsSoftwarePackageforEducationandDataAnalysis.PalaeontologiaElectronica4(1).9p.

HARLÉ,E.(1913).LesbronzesantiquesdeCostigetunpetitboeuf,aussideMajorque.BoletíndelaRealAcademiadelaHistoria,63(I-II):107-110


283

HARRIS,E.C. (1991).Principiosdeestratigrafíaarqueológica.Ed.Crítica.227p. [versiócastellanadel’originalenanglèsde1979.PrinciplesofArchaeologicalStratigraphy.AcademicPress.169p.]

HAYWARD,P.(2012).Aquapelagosandaquapelagicassemblages.Shims:TheInternationalJournalofResearchintoIslandCultures,6(1):1-11

HEMP,W.J. (1927). Some rock-cut tombsandhabitation caves inMallorca.Archaeologia, 76:121-160

HERNÁNDEZ-GASCH, J. (1997). El Tap talaiòtic als cementiris protohistòrics de Son Real i s’Illa desPorros(SantaMargalida,Mallorca).Culte,ritualfunerariiestratègiesramaderes.Pyrenae,28:41-64

HERNÁNDEZ-GASCH, J. (1998). Son Real. Necrópolis talayótica de la edad del hierro. Estudioarqueológico y análisis social. Arqueomediterrània, 3 (II). Treballs de l’Àrea d’Arqueologia de laUniversitatdeBarcelona.243p.

HERNÁNDEZ-GASCH,J.(2007).LescasesdeplantacircularipaticentraldelaSegonaEdatdelFerroaMenorca: l’exemple de la casa 1 del poblat talaiòtic de Biniparratx Petit (Sant Lluís). Consultat el23/06/2018 a www.academia.edu/4711157/LES_CASES_DE_PLANTA_CIRCULAR_I_PATI_CENTRAL_DE_LA_SEGONA_EDAT_DEL_FERRO_A_MENORCA_LEXEMPLE_DE_LA_CASA_1_DEL_POBLAT_TALAIÒTIC_DE_BINIPARRATX_PETIT_SANT_LLUÍS_.20p

HERNÁNDEZ-GASCH,J.(2008).PrivatitzacióidiversificaciódeL’espaidomèsticenLasocietatBaleardeL’EdatdelFerro.IIIJornadesd’ArqueologiadelesIllesBalears(Maó):43-62

HERNÁNDEZ-GASCH,J. (2009a).Lescovesde lacingleradelCastelldeSantueri (Felanitx,Mallorca):elsmaterialsdelFonsColominasdelMuseud’ArqueologiadeCatalunya.Endins,33:19-34

HERNÁNDEZ-GASCH,J.(2009b).LesIllesBalearsenèpocatardoarcaica.InNIETO,X.&SANTOS,M.ElvaixellgrecarcaicdeCalaSantVicenç.MonografiesdelCASC,7.Museud’ArqueologiadeCatalunya-Centred’ArqueologiaSubaquàticadeCatalunya:273-292.

HERNÁNDEZ-GASCH,J.(2009-2010).ElcomerçtardoarcaicalesillesBalears:vellsproblemes,dadesrecents,nousplantejaments.Mayurqa,33:113-130

HERNÁNDEZ-GASH,J.(2010).Lapuntadel’iceberg:ReexcavantmaterialsdelfonsColominas(Museud’Arqueologiadecatalunya).ElpoblattalaiòticdeCapocorbVell (Llucmajor,Mallorca).Cypsela,18:171-192

HERNÁNDEZ-GASH, J. (2011a).Privatització idiversificacióde l’espaidomèsticen la societatBaleardel’EdatdelFerro.IIIJornadesd’ArqueologiadelesIllesBalears(Maó)(LlibresdelPatrimoniHistòriciCultural,4):43-62

HERNÁNDEZ-GASCH, J. (2011b). Sa Punta des Patró, un santuario de inspiración menorquina enMallorca.EnFERRANLAGARDAMATA(Ed.)LasenigmáticasTaulasdeMenorca.Homenajea JosepMascaróiPasarius.Volumen1:382-402


284

HERNÁNDEZ-GASCH,J.(inèdit).InformedelstreballsarqueològicsrealitzatsaljacimentdeS’IlladelsPorros(SantaMargalida,Mallorca).Campanyade1995:planimetriaireexcavaciódelsectorSO.40p

HERNÁNDEZ-GASCH,J.&ARAMBURU-ZABALA,J.(2005).MurallasdelaEdaddelHierroenlaculturaTalayótica:El recinto fortificadodelpobladodeSesPaïses (Artà,Mallorca).TrabajosdePrehistoria62(2):125–150

HERNÁNDEZ-GASCH, J. & BURGAYA, B. (Coords.) (inèdit-j).Memòria científica de les IntervencionsArqueològiquesalaNecròpolisdeSonReal(CementiridelsFenicis),SantaMargalida,Mallorca.Anys2012-2017.178p.

HERNÁNDEZ-GASCH, J.; CARDONA, F.; BURGAYA, B. &MUNAR,M. (2017). Estructures inèdites alsector nord de la Necròpolis de Son Real, solucions de preservació del conjunt monumental iamenaces.VIIJornadesd’ArqueologiadelesIllesBalears(Menorca,2016):85-94

HERNÁNDEZ-GASCH,J.;MANGADO,J.;ÁLVAREZ,R.;FULLOLA,J.M.&CALVO,M.(2000).LosTallereslíticosensuperficiedeSonReal(SantaMargalida,Mallorca):estudio,definiciónycaracterización.EnGUERRERO,V.M.&GORNÉS, S. (Coord.). Colonización humana en ambientes insulares. Interacciónconelmedioyadaptacióncultural:351-370

HERNÁNDEZ-GASCH, J.; MUNAR, M. & BURGAYA, B. (inèdit-e). Informe anual. Intervencióarqueològica a la necròpolis de Son Real (Cementiri dels Fenicis). SantaMargalida,Mallorca. Any2012.141p.

HERNÁNDEZ-GASCH, J.; MUNAR, M. & BURGAYA, B. (inèdit-f). Informe anual. Intervencióarqueològica a la necròpolis de Son Real (Cementiri dels Fenicis). SantaMargalida,Mallorca. Any2013.198p.

HERNÁNDEZ-GASCH, J.; MUNAR, M. & BURGAYA, B. (inèdit-g). Informe anual. Intervencióarqueològica a la necròpolis de Son Real (Cementiri dels Fenicis). SantaMargalida,Mallorca. Any2014.194p.

HERNÁNDEZ-GASCH, J.; MUNAR, M. & BURGAYA, B. (inèdit-h). Informe anual. Intervencióarqueològica a la necròpolis de Son Real (Cementiri dels Fenicis). SantaMargalida,Mallorca. Any2015.230p.

HERNÁNDEZ-GASCH, J.; MUNAR, M. & BURGAYA, B. (inèdit-i). Informe anual. Intervencióarqueològica a la necròpolis de Son Real (Cementiri dels Fenicis). SantaMargalida,Mallorca. Any2016.289p.

HERNÁNDEZ-GASCH, J.; MUNAR, M. & BURGAYA, B. (inèdit-l). Informe preliminar / Memòriacientífica.Mantenimentigestiódejacimentsarqueològics:EsFigueraldeSonReal(SantaMargalida,mallorca).Any2015.Númerod’expedientCIM:105/2015.13p.


285

HERNÁNDEZ-GASCH, J.; MUNAR, M.; SANMARTÍ J. & ALESSAN, A. (inèdit-a). Informe dels treballsd’excavació i restauració realitzats en la campanya de 1996 en la necròpolis de s’Illa des Porros(SantaMargalida,Mallorca).97p.

HERNÁNDEZ-GASCH,J.;NADAL,J.;MALGOSA,A.;ALESÁN,A.&JUAN,J.(2002a).Economicstrategiesand limited resources in theBalearic insularecosystem: themythofan indigenousanimal farmingsociety in the first millennium BC. In WALDREN, W.H. & ENSENYAT, J.A. (Eds.). World Islands inPrehistory: international insular investigations, British Archaeological Reports (BAR) InternationalSeries,1095:275-291

HERNÁNDEZ-GASCH, J.; PUIG, A.; LLOBERA, M. & DEPPEN, J. (2015). Evolució de les comunitatsprehistòriques i protohistòriques i transformació del paisatge al nord-est de l’illa de mallorca:projected’estudiiresultatspreliminars.VIJornadesd’ArqueologiadelesIllesBalears(Formentera):109-118

HERNÁNDEZ-GASCH, J. & QUINTANA, C. (2013). Cuando el vino impregnó la isla de Mallorca: elcomerciopúnico-ebusitanoylascomunidadeslocalesdurantelasegundamitaddelsigloVyelsigloIVANE.TrabajosdePrehistoria,70(2):315-331

HERNÁNDEZ-GASCH,J.&RAMIS,D.(2010).EconomiafuneràriaalasegonaedatdelferrodelesillesBalears. L’ús diacrític del sacrifici de bòvids en el santuari i les necròpolis de l’àrea de Son Real(Mallorca).Saguntum.PapelesdelLaboratoriodeArqueologíadeArqueología,42:71-86

HERNÁNDEZ-GASCH,J.;RAMIS,D.&ROSSELLÓJ.A.(2011).EconomiaagropecuàriaicanvisocialalesGimnèsies.Lainterpretaciódelesdadesbioarqueològiquesa lesIllesBalearsenelprimermil·lennia.n.e.ArqueoMediterrània,12(ActesdelaVReunióInternacionalArqueologiadeCalafell):123-138

HERNÁNDEZ-GASCH, J. & SANMARTÍ J. (1999). El santuari de Sa Punta des Patró a l’àrea cultual ifuneràriadeSonReal(SantaMargalida,Mallorca).Avençdelsresultats.Mayurqa,25:113-138

HERNÁNDEZ-GASCH, J. & SANMARTÍ J. (2003). El santuari talaiòtic de sa Punta des Patró (SantaMargalida,Mallorca).Tribunad’Arqueologia,1999-2000:85-99

HERNÁNDEZ-GASCH,J.;SANMARTÍJ.;ALESSAN,A.&MUNAR,M.(inèdit-b).Informepreliminarsobreels treballs d’excavació i restauració desenvolupats durant la campanya de 1997 als jacimentsarqueològicsdeSonRealil’IlladelsPorros(SantaMargalida).61p.

HERNÁNDEZ-GASCH, J.; SANMARTÍ J.; CASTRILLO, M.; ALESÁN, A.; ALFONSO, J.; ÁLVAREZ, R.,TARRADEL, M, & MALGOSA, A. (2005). Son Real revisitat: noves campanyes d’excavació a lanecròpolistalaiòticadeSonReal(IlladeMallorca,1998-2002).Mayurqa,30:379-420

HERNÁNDEZ-GASCH,J.;SANMARTÍ,J.;MALGOSA,A.&ALESÁN,A.(1998).LanecròpolitalaiòticadeS’IllotdesPorros.Pyrenae,29:69-95


286

HERNÁNDEZ-GASCH,J.;SANMARTÍJ.;SALAS,M.&MUNAR,M.(inèdit-d). Informesobreelstreballsd’excavació arqueològica i consolidació realitzats al jaciment de Sa Punta des Patró (SantaMargalida).Campanyade1999.42p.

HERNÁNDEZ-GASCH,J.;SANMARTÍJ.;SALAS,M.;MUNAR,M.&RAMON,M.(inèdit-k).Informesobreels treballs d’excavació arqueològica i consolidació realitzats als jaciments de SaPuntades Patró iSonReal(SantaMargalida,Mallorca).Campanyade2000.107p.

HERNÁNDEZ-GASCH, J.; SANMARTÍ J.; SEGUÍ, M.; ALESSAN, A.; MUNAR, & SALAS, M. (inèdit-c).Informe sobre els treballs d’excavació arqueològica i restauració realitzats a la zona de Son Realdurantlacampanyade1998.86p.

HERNÁNDEZ-GASCH,J.;SANMARTÍJ.&VELAZA,J.(2002b).EIcuencopúnicoesgrafiadoconepígrafelatinodelsantuario talayóticodeSaPuntadesPatró (Mallorca).SyllogeEpigraphicaBarcinonensis:SEBarc,4:57-66

HOCKEY, P.A.R. & AL BOSMAN. (1986). Man as an intertidal predator in Transkei: disturbance,community,convergenceandmanagementofanaturalfoodresource.Oikos,46:3-14

HUNT, M.A.; LLULL, B.; PERELLÓ, L.; PERELLÓ, D. & SALVÀ, S. (2013). Sa Mitjalluna: MineríaprehistóricadecobreenIlladenColom(Mahón,Menorca).DeReMetallica,21:45-57

HUNT,M.A.;LLULL,B.;PERELLÓ,L.&SALVÀ,S.(2014).AprovechamientoderecursoscupríferosenlaedaddelbroncedeMenorca:LaminadeSaMitjaLluna(IlladenColom).CuadernosdeprehistoriayarqueologíadelaUniversidaddeGranada,24:85-109

IFANTIDIS,F.&NIKOLAIDOU,M.(2011).AvolumeonSpondylus. InF.IFANTIDIS,F.&NIKOLAIDOU,M.(Eds.).SpondylusinPrehistory:NewData&Approaches.ContributionstotheArchaeologyofShellTechnologies.Archaeopress.BritishArchaeologicalReports(BAR)InternationalSeries,2216:3-8

INGRAM, B.L. & SLOAN, D. (1992). Strontium isotopic composition of estuarine sediments aspaleosalinity-paleoclimateindicator.Science,255:68-72

JACKSON,J.B.C.&SALA,E.(2001).Unnaturaloceans.ScientiaMarina,65(2):273-281

JALUT, G.; ESTEBAN, A.; BONNET, L.; GAUQUELIN, T. & FONTUGNE,M. (2000). Holocene climaticchanges in the Western Mediterranean, from south-east France to south-east Spain.Palaeogeography,Palaeoclimatology,Palaeoecology,160:255–290

JAUME,C.&FORNÓS,J.J.(1992).Composicióitexturadelssedimentsdeplatjadellitoralmallorquí.BolletídelaSocietatd’HistòriaNaturaldelesBalears,35:93-110

JAVALOYAS,D.;FORNÉS,J.&SALVÀ,B.(2007).BreveaproximaciónalconocimientodelyacimientodeClososdeCanGayà. InGUERRERO,V.M.(ed.).PrehistoricBalearicIslands.Archaeologicalrecordand social evolution before Iron Age (Prehistoria de las islas Baleares. Registro arqueológico y


287

evoluciónsocialantesdelaEdaddelhierro).BritishArchaeologicalReports(BAR)InternationalSeries,1690:352-357

JERARDINO,A. (1997). Changes in Shellfish Species Composition andMean Shell Size froma Late-Holocene Record of theWest Coast of Southern Africa. Journal of Archaeological Science, 24(11):1031-1044

JERARDINO, A. (2016). Shell density as proxy for reconstructing prehistoric aquàtic resourceexploitation and transport, perspectives from southern Africa. Journal of Archaeological Science,Reports6:637-644.

JERARDINO, A. & MAREAN, C.W. (2010). Shellfish gathering, marine paleoecology and modernhuman behavior: perspectives from cave PP13B, Pinnacle Point, South Africa. Journal of HumanEvolution,59(3-4):412-424

JOORDENS, J.C.A.; D’ERRICO, F.; WESSELINGH, F.P.; MUNRO, S.; DE VOS, J.; WALLINGA, J.;ANKJÆRGAARD,C.;REIMANN,T.;WIJBRANS, J.C.;KUIPER,K.F.; MÜCHER,H.J.:COQUEUGNIOT,H.;PRIE,V.; JOOSTEN, I.;VANOS,B.;SCHULP,A.S.:PANUEL,M.;VANDERHAAS,V.;LUSTENHOUWER,W.; REIJMER, J.J.G. & ROEBROEKS,W. (2015).Homo erectus at Trinil on Java used shells for toolproductionandengraving.Nature,518:228-231

JORDÁPARDO,J.F.(1981).LamalacofaunadelaCuevadeNerja(I).Zephyrus,32-33:87-99

JORDÁPARDO, J.F. (1982). Lamalacofaunade laCuevadeNerja (II): Loselementosornamentales.Zephyrus,34-35:89-98

JORDÁ PARDO, J.F. (1984). Lamalacofauna de la Cueva de Nerja (III): Evoluciónmediambiental ytécnicademarisqueoentosornamentales.Zephyrus,37:143-154

JOVER, F.J.& LUJÁN, A. (2010). El consumode conchasmarinas durante la Edad del Bronce en lafachadamediterráneadelaPenínsulaIbérica.Complutum,21(1):101-122

JUAN,G.&PONS,O.(2005).TalatídeDalt1997-2001.5anysd’investigacióaun jacimenttalaiòtictipusdeMenorca.TreballsdelMuseudeMenorca,29.268p.

KEOUGH,M.J.;QUINN,G.P.&KING,A(1993).CorrelationsbetweenHumanCollectingandIntertidalMolluscPopulationsonRockyShores.ConservationBiology,7(2):378-390

KERTZER,D.I.(1988).Ritual,Politics,andPower.YaleUniversityPress.235p.

KIDO, J.S. & MURRAY, S.N. (2003). Variation in owl limpet Lottia gigantea population structures,growthrates,andgonadalproductiononsouthernCaliforniarockyshores.MarineEcologyProgressSeries,257:111-124


288

KÖHLER, M. & MOYÀ-SOLÀ, S., (2009). Physiological and life history strategies of a fossil largemammal in a resource-limited environment. Proceedings of the National Academy of Sciences,106(48):20354-20358

KOHN, M.J. (2010). Carbon isotope compositions of terrestrial C3 plants as indicators of(paleo)ecologyand(paleo)climate.ProceedingsoftheNationalAcademyofSciences,107(46):19691-19695

KOMŠO, D. & VUKOSAVLJEVIĆ, N. (2011). Connecting coast and inland: perforated marine andfreshwatersnailshellsintheCroatianMesolithic.QuaternaryInternational,244:117-125

KOWALEWSKI, M. (2004). Drill holes produced by the predatory gastropod Nucella lamellosa(Muricidae). Palaeobiological and ecological implications. Journal ofMolluscan Studies, 70(4): 359-370

KRANTZ,D.E.;WILLIAMS,D.F.&JONES,D.S.(1987).Ecologicalandpaleoenvironmentalinformationusing stable isotope profiles from living and fossil molluscs. Palaeogeography, Palaeoclimatology,Palaeoecology,58(3-4):249-266

KRAUSE,G.(1977).BerichtüberdievierteGrabungskampagneinderTalayotsied-lungvonS’Illot(SanLorenzo,Mallorca).MadriderMitteilungen,18:28-32

KRAUSE, G. (1978). Bericht über die fünfte Grabungskampagne in der Talayotsied-lung von S’Illot(SanLorenzo,Mallorca).MadriderMitteilungen19:75-88

KRUSKAL,W.H.&WALLIS,A.W.(1952).Useofranksinone-criterionvarianceanalysis.JournaloftheAmericanStatisticalAssociation47(260):583–621

LAMBECK,K.;ANTONIOLI, F.;ANZIDEI,M.; FERRANTI, L.; LEONI,G.; SCICCHITANO,G.&SILENZI,D.(2011).SealevelchangealongtheItaliancoastduringtheHoloceneandprojectionsforthefuture.QuaternaryInternational,232:250-257

LAMBECK,K.;ANTONIOLI, F.;PURCELL,A.&SILENZI,D. (2004a). Sea-level changealong the Italiancoastforthepast10,000yr. QuaternaryScienceReviews,23:1567-1598

LAMBECK, K.;ANZIDEI,M.;ANTONIOLI, F.; BENINI,A.&ESPOSITO,A. (2004b). Sea level inRomantime intheCentralMediterraneanand implicationsforrecentchange.EarthandPlanetaryScienceLetters,224:563–575.

LAPLACE, G. (1971). De l’application des coordonnées cartésiennes à la fouille stratigraphique.Munibe,SociedaddeCienciasNaturalesAranzadi,2/3:223-236.

LAPLACE,G&MÉROC,L.(1954).Applicationdescoordonnéescartésiennesàlafouilled’ungisement.BulletindelaSociétépréhistoriquedeFrance,51(1):58-66

LEWIS,J.R.(1964).Theecologyofrockyshores.EnglishUniversitiesPress.323p.


289

LILLIU,G. (1963). Informe sobre la IV campañadeexcavaciones arqueológicas en Ses-Paises (Artá,Mallorca) de lamisión italiana. Separata del Noticiario Arqueológico Hispánico VII, cuadernos 1-3:116-130.

LINDBERG, D.R.; ESTES, J.A. &WARHEIT, K.I. (1998). Human influences on trophic cascades alongrockyshores.EcologicalApplications,8:880-890

LLABRÉS,J.&ISASI,R.(1934).Excavacionesenlosterrenosdondeestuvoenclavadalaciudadromanade “Pollentia” (Baleares, Isla deMallorca, términomunicipal deAlcudia).Memoria de los trabajospracticadosen1930-1931.JuntaSuperiordelTesoroArtístico.SeccióndeExcavaciones.31p.

LLOVERAS, LL.; VICENTE, O.;MOLIST,M.; NADAL, J.; RIERA, S.; JULIÀ, R. & ESTRADA, A.(†) (2014).InterpretacióntafonómicadelamalacofaunamarinaenelyacimientoneolíticodelaCasernadeSantPau del Camp (Barcelona).Archaeofauna, 23 (Actas de la II Reunión de Arqueomalacología de laPenínsulaIbérica):169-179

LLULL,B.; PERELLÓ, L.;HUNT,M.A.; PERELLÓ,D.& SALVÀ, S. (2012). L’explotacióprehistóricadelsrecursos cuprífers d’Illa den Colom (Maó,Menorca).VI Jornades d’Arqueologia de les Illes Balears(Formentera):11-17

LOMOLINO, M.V. (2000). A call for a new paradigm of island biogeography. Global Ecology andBiogeography9:1-6

LÓPEZMULLOR,A.(2015).LesexcavacionsdelaMancomunitatdeCatalunyaal’illadeMallorca. InROVIRA,J.&CASANOVAS,A.(Eds.).Ladècadaprodigiosa1914-1924:127-144

LÓPEZPONS,A.(2000).Elpoblamentinicialdel’IlladeMenorca. InGUERRERO,V.M.&GORNÉS,S.(Coords.). Colonització humana en ambients insulars, interacció amb el medi i adaptació cultural:195-214

LÓPEZ, J.M.;MARLASCA,R.;MCMINN,M.&RAMIS,D. (2013).L’explotaciódels recursosanimalsalesPitiüsesa inicisdel segonmil·lenni calBC:Un tretdiferencial?V Jornadesd’Arqueologiade lesIllesBalears(Palma):35-42

LÓPEZ, J.J. & RUIZ, J.A. (2010). Arqueología y etnografía de los recursosmarinos en El Puerto deSantaMaría(Cádiz).RevistadehistoriadeElPuerto,44:9-57

LUJÁNNAVAS,A.(2016).AprovechamientoygestiónderecurosmarinosmalacológicosenlafachadamediterráneadelaPenínsulaIbéricadurantelaPrehistóriarecinte.Universitatd’Alacant.611p.(TesiDoctoralInèdita)

LUJÁN,A.&ROSSER,P. (2013).LamalacofaunamarinaenelyacimientoneolíticodelTossalde lesBasses(Albufereta,Alicante).Animalsiarqueologiahui.IJornadesd’arqueozoologia:235-256

LULL,V.;MICÓ,R.;RIHUETE,C&RISCH,R.(1999).LaCovadesCàrritxylaCovadesMussol.IdeologíaySociedadenlaprehistoriadeMenorca.IMEGSA-Barcelona.699p.


290

LULL, V.;MICÓ, R.; RIHUETE, C& RISCH, R. (2001). La prehistòria de les Illes Balears i el jacimentarqueològicdeSonFornés (Montuïri,Mallorca). Laprehistoriade las IslasBalearesyel yacimientoarqueológicodeSonFornés(Montuiri,Mallorca).FundaciónSonFornés.118p.

LULL,V.;MICÓ,R.;RIHUETE,C&RISCH,R.(2004).LoscambiossocialesenlasIslasBalearesalolargodelIImilenio.Cypsela,15:123-148

LULL, V.; MICÓ, R.; RIHUETE, C & RISCH, R. (2013). The Bronze Age in the Balearic Islands. InFOKKEMS, H. & HARDING, A. (Ed.). The Oxford Handbook of the european Bronze Age. OxfordUniversityPress:617-631

LULL,V.;MICÓ,R.;PALOMAR,B.;RIHUETE,C.&RISCH,R.(2008).Cerámicatalayótica.Laproducciónalfareramallorquinaentreca.900y550antesdenuestraera.UniversitatAutònomadeBarcelona.232p.

LUQUE, A.A. & TEMPLADO, J.C. (Coords.) (2004). Praderas y bosques marinos de Andalucía.ConsejeríadeMedioAmbiente(JuntadeAndalucía).336p.

MACARTHUR,R.H.&WILSON,E.O.(1967).Thetheoryofislandbiogeography.PrincetonUniversityPress.203p.

MALGOSA,A.&CAMPILLO,D.(1991).VisiónGeneraldelaspatologiashalladasenlosindividuosdelanecrópolistalayóticade“S’IllotdesPorros”(Mallorca)ActasdelIXCongresoNacionaldeHistoriadelaMedicina,4:1409-142

MAREAN, C.W.; BAR-MATTHEWS, M.; BERNATCHEZ, J.; FISHER, E.; GOLDBERG, P.; HERRIES, A.;JACOBS,Z.;JERARDINO,A.;KARKANAS,P.;MERCIER,N.;MINICHILLO,M.;NILSSEN,P.J.;THOMPSON,E.; TRIBOLO, C.; VALLADAS, H. &WILLIAMS, H. (2007). Early human use ofmarine resources andpigmentinSouthAfricaduringtheMiddlePleistocene.Nature,449:905-908

MARGALEFILÓPEZ,R.(1989).IntroducciónalMediterráneo.ElMediterráneoOccidental.Ed.Omega.374.

MARGALEFILÓPEZ,R.(1991).Ecología.Ed.Omega(7reimpressió).951p.

MARLASCAMARTÍN,R.(2008).IctiofaunasdelacovadesRiuets(LaMola,Formentera,Baleares).InBÉAREZ,P.;GROUARD,S.&CLAVEL,B.(Eds.).Archéologiedupoissón.30ansd’archéo-ichtyologieauCNRS. Hommage aux travaux de Jean Desse et Nathalie Desse-Berset, XXVIIIe rencontresinternationales d’archéologie et d’histoire d’Antibes / XIVth ICAZ Fish remains working groupmeeting:341-346

MARLASCAMARTÍN,R.(2010).ElconsumodemoluscosmarinosporlosprimerospobladoresdelasPitiusas.Férvedes,6(ActasdelaIReunióndeArqueomalacologíadelaPenínsulaIbérica):131-137


291

MARLASCA,R.;COSTAB.&FERNÁNDEZ,J.H.(2014).LamalacofaunamarinadelpobladodelaEdaddel Bronce des Cap de Barbaria II (Formentera, Islas Baleares). Archaeofauna, 23 (Actas de la IIReunióndeArqueomalacologíadelaPenínsulaIbérica):193-204

MÁRQUEZ, F.; NIETO, R.A.; LOZADA, M. & BIGATTI, G. (2015). Morphological and behavioraldifferencesinthegastropodTrophongeversianusassociatedtodistinctenvironmentalconditions,asrevealedbyamultidisciplinaryapproach.JournalofSeaResearch,95:239-247

MARTINELL I CALLICÓ, J. (1973). Algunos datos paleoecocógicos y tafonómicos de un yacimientopliocénicodelAmpurdán.ActaGeológicaHispánica,8(1):16-20

MARTINELL, J.&PEDEMONTE, F. (1974). Estudio tafonómicodel yacimientodeVentalló (Gerona).ActaGeológicaHispánica,9(2):42-44

MARTINELL,J.&MARQUINA,J.(1978).SeñalesdedepredaciónenlosGastropodaprocedentesdeunyacimientopliocénicodeMolinsdeRei (Barcelona). Implicacionespaleoecológicas. ActaGeológicaHispánica,13(4):125-128

MASCARÓ I PASARIUS, J (1952-1962).Corpus de toponimia deMallorca: relación alfabética de lostopónimosregistradosenelMapageneraldeMallorca.(10toms).GràficasMiramar.3379p.

MASCARÓIPASARIUS,J.(1968).PrehistoriadelasIslasBaleares.GràficasMiramar.872p.

MASON,R.D.;PETERSONM.L.&TIFFANYJ.A.(1998).Weighingvs.Counting:MeasurementReliabilityandtheCaliforniaSchoolofMiddenAnalysis.AmericanAntiquity,63(2):303-324

MASON,R.D.; PETERSONM.L.&TIFFANY J.A. (2000).Weighing andCounting Shell: AResponse toGlassowandClaassen.AmericanAntiquity,65(4):757-761

MATEO I ÁLVAREZ, B. (1993). Enciclopèdia deMenorca, Vol. III: Invertebrats No Artròpodes. ObraCulturaldeMenorca.336p.

MATEOMIRAS,J.A.(2015).LosAnfibiosylosReptilesIntroducidosenBaleares:unrepasoaloquesabemos y un ejemplo de puerta de entrada. Llibre verd de protecció d’espècies a les Balears.MonografiadelaSocietatd’HistòriaNaturaldelesBalears,20:447-454.

MATEO,J.A.;AYRES,C.&LÓPEZ-JURADO,L.F.(2011).LosanfibiosyreptilesnaturalizadosenEspaña:Historiayevolucióndeunaproblemáticacreciente.BoletíndelaAsociaciónHerpetologicaEspañola,26(2):94-97

MATEU,G.;VIÑALS,M.J.;MOREIRO,M.&NADAL,G.(2001).LaTransgresiónFlandrienseatrevésdelos foraminíferosbentónicosdelMarBalear. InPONSG.X. iGUIJARRO, J.A. (Eds.).Elcanviclimàtic:passat,presentifutur.MonografiesdelaSocietatd’HistòriaNaturaldelesBalears,9:13-31


292

MAURO, A.; ARCUELEO, M. & PARRINELLO, N. (2003). Morphological and molecular tools inidentifyingtheMediterraneanlimpetsPatellacaerulea,PatellaasperaandPatellarustica.JournalofExperimentalMarineBiologyandEcology,295:131–143

MAYOL, J.;ALCOVER, J.A.;ALOMAR,G.;POMAR,G.; JURADO,J.&JAUME,D. (1980).Supervivènciade Baleaprhyne (Amphibia: Anura: Discoglossidae) a les muntanyes deMallorca. Nota preliminar.ButlletídelaInstitucióCatalanad’HistòriaNatural,45(Sec.zool.3):115-119.

McMINN, M. & J.A. ALCOVER, J.A. (1992). Els ocells del Pleistocè superior de la Cova Nova(Capdepera,Mallorca).IIINovesaportacionsalregistre.Butlletíd’HistòriaNaturaldelesBalears,35:17-32

MEIN,P.&ADROVER,R.(1982).Unefaunuledemammifères insulairesdans lemiocènemoyendemajorque(ilesballéares).GeobiosMémoireSpécial,6:451-463

MELLARS, P. (1976). Fire ecology, animal populations and man: Study of some ecologicalrelationshipsinprehistory.ProccedingPrehistoricSociety,42:15-45

MENÉNDEZ-AMOR, J. & FLORSCHÜTZ, F. (1961). La concordancia entre la composición de lavegetacióndurantelasegundamitaddelHolocenoenlacostedeLevante(CastellóndelaPlana)yenlaW.deMallorca.BoletíndelaRealSociedadEspañoladeHistoriaNatural(Geología),59:97-100

MERCADAL I PONS, B. (1966). Nuevas aportacines al conocimiento del Cuaternario de Menorca.RevistadeMenorca,III(4):148-161

MESA, E.M.&NIVEAUDE VILLEDARY, A.M. (2014). Análisis arqueomalacológico de tres contextosrituales de la necrópolis púnica de Cádiz. Archaeofauna, 23 (Actas de la II Reunión deArqueomalacologíadelaPenínsulaIbérica):69-88

MEYERS,C.(2003).Materialremainsandsocialrelations:women’scultureinAgrarianHouseholdsofthe Iron Age. In Dever,W.G.&GITIN, S. (Eds.). Symbiosis, Symbolism, and the power of the past.Canaan, Ancient Israel, and their neighbours from the Late Bronze Age through Roman Palestina:425-444

MICHELI, R. (2004). Gli ornamenti in conchiglia del Neolitico dell’Italina settentrionale.PrehistoriaAlpina,40(supl.1):53-70

MICHELI, R. (2015). Conchiglie affascinanti per ornamenti di prestigio: Produzione, distribuzione eimpiego dello Spondylus gaederopus nella preistoria europea.Appunti di archeomalacologia: 198-212

MICÓPÉREZ,R. (2005).Cronologíaabsolutayperiodizaciónde laprehistoriades las IslasBaleares.BritishArchaeologicalReports(BAR)InternationalSeries,1373.621p.

MILNER,N.;BARRETT, J.&WELSH, J. (2007).Marine resource intensification inVikingAgeEurope:themolluscanevidencefromQuoygrew,Orkney.JournalofArchaeologicalScience,34(9):1461-1472


293

MIR-GUAL,M.(2014):Anàlisi,caracteritzacióidinàmicadelesformeserosivesblowoutensistemesdunars deMallorca iMenorca (Illes Balears). Universitat de les Illes Balears. 425 p. (Tesi DoctoralInèdita)

MOFFETT, L. (1992). Cereals from a Bronze Age storage vessel at Torralba d’En Salort, Menorca,Spain.VegetationHistoryandArchaeobotany,1(2):87-91

MONTERO,M.(1999).EstudiodelosrestosfaunísticosdelaCovadesCàrritx.InLULL,V.;MICÓ,R.;RIHUETE,C.&RISCH,C.(Eds.).LaCovadesCàrritxy laCovadesMussol. IdeologíaysociedadenlaprehistoriadeMenorca:533-542

MOORE, R.D.; GRIFFITHS, R.A. & ROMÁN, A. (2004a). Distribution of theMallorcanmidwife toad(Alytes muletensis) in relation to landscape topography and introduced predators. BiologicalConservation,116:327-332

MOORE,R.D.;GRIFFITHS,R.A.;O’BRIEN,C.M.;MURPHY,A.&JAY,D.(2004b).Induceddefencesinanendangeredamphibianinresponsetoanintroducedsnakepredator.Oecologia,141(1):139-147

MORALES MUÑIZ, A. (1997). Técnicas de estudio de la Arqueozoología. In NADAL, J., FULLOLAPERICOT, J.M. & PETIT, M.A. (Eds.), Animalia Archaeologica. L’Arqueozoologia i la Tafonomiaaplicadesal’Arqueologia,SocietatCatalanad’Arqueologia:7-19

MORENO NUÑO, R. (1994). Análisis arqueomalacológicos en la Península Ibérica. Contribuciónmetodològicaybiocultural.UniversidadAutónomadeMadrid.353p.(TesiDoctoralinèdita)

MORENO NUÑO, R. (1995). Arqueomalacofaunas de la Península Ibérica: un ensayo de síntesis.Complutum,6:353-382

MORENO,D&ARROYO,M.C.(2008).PatellaferugineaGmelin,1791.LibroRojodelosInvertebradosdeAndaluzia.ConsejeriadeMedioAmbiente,JuntadeAndalucia:308-319

MOURER-CHAUVIRE, C.; ALCOVER, J. A.;MOYÀ, S.&PONS J. (1980).Unenouvelle forme insulaired’EffraiegeanteTytobalearicaN.sp.,(Aves,Strigiformes),duPlio-PleistocenedesBaleares.Geobios,13(5):803-811

MOYÀ-SOLA,S.&PONS-MOYÀ,J.(1979).CatalogodelosyacimientosconfaunadevertebradosdelPlioceno,PleistocenoyHolocenodelasBaleares.Endins,5-6:59-74

MOYÀ-SOLA, S.; PONS-MOYÀ, J.; ALCOVER, J.A. & AGUSTÍ, J. (1984). La fauna de vertebradosneógeno-cuaternariadeEivissa(Pitiüses).Notapreliminar.ActaGeologicaHispanica,19(1):33-35

NADALILORENZO,J.(1998).InformesobrelosrestosfaunísticoscorrespondientesalyacimientodeSonReal.AnexoII.InTARRADELL,M.&HERNÁNDEZ-GASCH,J.SonReal.Necrópolistalayóticadelaedaddelhierro.Catálogoeinventarios.Arqueomediterrània,3(I).Treballsdel’Àread’ArqueologiadelaUniversitatdeBarcelona:219-222


294

NADAL, J.& ESTRADA, A (2003). Estudi de la indústria òssia recuperada en el jaciment de s’AiguaDolça.InGUERRERO,V.M.;CALVO,M.&COLL,J.(2003).ElDolmendes’AiguaDolça(ColòniadeSantPere,Mallorca).Volum5deLadeixa.MonografiesdePatrimoniHistòric.ConselldeMallorca:75-91

NINYEROLA,M.; SÁEZ, L.& PÉREZ-OBIOL, R (2007). Relating postglacial relict plants andHolocenevegetationdynamics in theBalearic Islands through field surveys,pollenanalysis andGISmodelin.PlantBiosystems,141(3):292-304

NIVEAUDEVILLEDARYYMARIÑAS,A.M.(2006).BanquetesritualesenlanecrópolispúnicadeGadir.Gerión,24:35-64

NIVEAUDEVILLEDARYYMARIÑAS,A.M.(2012).Ofrendas,banquetesylibaciones:elritualfunerarioenlanecrópolispúnicadeCádiz.SPALMonografías,12.297p.

NIVEAUDEVILLEDARY,A.M.&ABIA,A.M.(2014).ElsimbolismodelMurexencontextosfunerariosyrituales.Moluscosypúrpuraencontextosarqueológicosatlántic-mediterráneos.Nuevosprocesosyreflexiones en clave del proceso histórico. (Actas de la III Reunión de Arqueomalacología de laPenínsulaIbérica):286-297

NOAÍNMAURA,M.J.(1996).Matèriesprimeres,tecnologiaiculturamaterial.Eladornopersonaldelneolítico peninsular. Sus contenidos simbólicos y económicos. Rubricatum: Revista del Museu deGavà,1(1apart)(ICongrésdelneolíticalapenínsulaibèrica):271-278

OLIVAPOVEDA,M. (2012). Los adornos, productode intercambiode ideas,materias y tecnología.contactose influenciasentre las comunidadesprehistóricasenelnorestepeninsularentreelVI-IVmilenosANE.Rubricatum.RevistadelMuseudeGavà,5(Congrés InternacionalXarxesalNeolític–NeolithicNetworks):257-264

OLIVA POVEDA, M. (2015). Aprofitament i transformació de matèries primeres per a l’elaboraciód’ornaments durant la prehistòria recent (5600-3400 cal ane) al nord-est de la península Ibèrica.UniversitatAutònomadeBarcelona.573p.(Tesidoctoralinèdita)

PALMER, M.; PONS, G.X.; CAMBEFORT, I. & ALCOVER, J.A. (1999). Historical processes andenvironmentalfactorsasdeterminantsofinter-islanddifferencesinendemicfaunas:thecaseoftheBalearicIslands.JournalofBiogeography,26:813–823

PALOMARPUEBLA,B.(2007).LaCeràmicaposttalaiòticadeMallorca:significacióeconòmicaisocialdelscanvisenelprocésproductiuentrec.450-250calANE.ElcasdeSonFornés,Montuïri.UniversitatAutònomadeBarcelona.633p.(TesiDoctoralinèdita)

PAPIRODES,C.(1989).Loselementosdeadorno-colgantesenelPaleolíticoSuperioryEpipaleolítico:pautasparasuestudiotecnológico.TrabajosdePrehistoria,46:47-63

PAREDES,F.&ACUÑA,J.D.(1991).ConsideracionessobreloscaracteresbiométricosusadosparaladistincióndelasespeciesdelgéneroPatellaenEuropaoccidental.BollettinoMalacologico,27(5-9):77-94


295

PARKER PEARSON, M. (2003). Food, Culture and Identity in the Neolithic and Early Bronze.Archaeopress.BritishArchaeologicalReports(BAR)InternationalSeries,1117.134p.

PARRA,L.;PÉREZ-OBIOL,R.;JULIÀ,R.;M.FONTUGNE,M.&ROURE,J.M.(1992).AHolocenepollenanalysesfromMallorca(CoreSP1).Abstractsofthe8thIntemationalPalynologicalCongress.AixenProvence.112p.

PASCUAL I BENITO, J.LL. (1998).Utillaje óseo, adornos e ídolos neolíticos valencianos. Servicio deInvestigaciónPrehistórica.SeriedeTrabajosVarios,95.538p.

PASCUALIBENITO,J.LL.(2014).ElconsumodemoluscosmarinosduranteelNeolíticoantiguoenlaregión central del Mediterráneo peninsular. Archaeofauna, 23 (Actas de la II Reunión deArqueomalacologíadelaPenínsulaIbérica):207-222

PERELLÓ MATEO, L. (2017). Tecnología metalúrgica del cobre y del bronce durante el períodoPostalayóticoenMallorca(ca.s.VIAC-s.IAC).UniversitatdelesIllesBalears.488p.(TesiDoctoralinèdita)

PÉREZ ARRONDO, C.L. (1987). El fenómeno megalítico en la margen derecha del Ebro: La Rioja:estadodelacuestiónyprincipalesproblemas.Elmegalitismoenlapenínsulaibèrica:159-180

PÉREZ‑JORDÀ, G.; PEÑA‑CHOCARRO, L.; PICORNELL‑GELABERT, LL. & CARRIÓN, Y. (2017).Agriculturebetween the thirdand firstmillenniumbc in theBalearic Islands: thearchaeobotanicaldata.VegetationHistoryandArchaeobotany,27(1):253-265

PÉREZ-OBIOL R.; YLL, E., PANTALEÓN-CANO, J. & ROURE, J. (2000). Evaluación de los impactosantrópicos y los cambios climáticos en el paisaje vegetal de las islas Baleares durante los últimos8000años. InGUERRERO,V.&GORNÉS, S. (Coords.)Colonizaciónhumanaenambientes insulares.Interacciónconelmedioyadaptacióncultural:73-98

PÉREZ-OBIOL, R.; SÁEZ, LL. & YLL, E.I. (2003). Vestigis florístics postglacials a les Illes Balears idinàmicadelavegetacióholocènica.Orsis,18:77-94

PÉREZ-OBIOL,R.;YLL,E.I.;PANTALEÓN-CANO,J.&ROURE,J.M.(2001).Canvisenelpaisatgevegetalde les Illes Balears durant el final del Quaternari. In PONS G.X. & GUIJARRO, J.A. (Eds.). El canviclimàtic:passat,presentifutur.MonografiesdelaSocietatd’HistòriaNaturaldelesBalears,9:69-89

PERICOTIGARCÍA,L.(1975).LasIslasBalearesenlostiemposprehistóricos.Ed.Destino.166p.

PERICOT, L. & TARRADELL,M. (1961). Las recientes investigacions sobre la prehistoria de las islasBaleares.VCongresoInternacionaldePrehistoriayProtohistorica(Hamburg,1958):663-666

PÈTILLON, J.M. (2008). First evidence of a whale-bone industry in the western European UpperPaleolithic: Magdalenian artifacts from Isturitz (Pyrénées-Atlantiques, France). Journal of HumanEvolution,54(5):720-726


296

PICORNELLGELABERT, LL. (2012).Paisaje vegetal y comunidades prehistóricas y protohistóricas enMallorcaiMenorca(IllesBalears):Unaaproximacióndesdelaantracología.UniversitatdeBarcelona.386p.(TesiDoctoralInèdita)

PIGA,G.;HERNÁNDEZ-GASSCH,J.;MALGOSA,A.&ENZO,S.(2007).Lacoexistenciadelainhumacióny la incineración en laMallorca protohistórica: Los ritos funerarios en la necrópolis de S’Illot desPorros.Sardinia,CorsicaetBalearesAntiquae,5:133-149

PIGA, G.; HERNÁNDEZ-GASSCH, J.; MALGOSA, A.; GANADU, ML. & ENZO, S. (2010). Cremationpractices coexisting at the S’IllotdesPorrosNecropolis during the Second IronAge in theBalearicIslands(Spain).HOMO-JournalofComparativeHumanBiology,61:440–452

PILKEY O.H. & GOODELL, H.G. (1963). Trace elements in recent mollusk shells. Limnology andOceanography8(2):137-148

PINYA, S.; TEJADA, S.; CAPÓ, X. & SUREDA, A. (2016). Invasive predator snake induces oxidativestressresponsesininsularamphibianspecies.ScienceoftheTotalEnvironment,566-567:57-62

PLAMASIÀ,E.(2000).MoluscosbivalvosygasterópodosdelaMarinaAltayBaleares.AjuntamentdeDènia.180p.

PLANTALAMORIMASSANET,LL.(1991a).L’arquitecturaprehistòricaiprotohistòricadeMenorcaielseumarccultural.TreballsdelMuseudeMaó,12.627p.

PLANTALAMORIMASSANET,LL.(1991b).ElconjuntdeCurnia(Maó)il’evolucióculturalaMenorcaorientalalIImil·lenariAC.BolletídelaSocietatArqueològicaLul·liana,47:3-18

PLANTALAMOR,LL.;ANGLADA,M.&FERRER,A.(2012).Elsaixovarsdelssepulcrescol·lectiusdel’illadeMenorca: elements de tradició neolítica i calcolítica i evidències de relacions amb l’exterior. InBORRELL,M.;BORRELL,F.;BOSCH,J.&MOLIST,M.(Eds.).ActesdelCongrésInternacionalXarxesalNeolític. Circulació i intercanvi de matèries, productes i idees a la Mediterrània occidental (VII-IIImil·lenniaC).Rubricatum,5:433-440.

PLANTALAMOR,LL.;MARQUÈS,J.;RAMIS,D.;PELEGRÍ, I.&VILLALONGA,S.(2004).SonReal:SantaMargalida(Mallorca):Informedel’excavacióarqueològicaalsepulcremegalític.TreballsdelMuseudeMenorca,27.56p.

PLANTALAMOR, Ll. & SASTRE, J. (1991). Excavació d’urgència de la naveta de Binipati Nou(Ciutadella).Meloussa,2:163-172

PLANTALAMOR, LL.; VILLALONGA, S. & MAQUÉS, J. (2008).Monument funerari de Son Olivaret.TreballsdelMuseudeMenorca,30.376p.

PLEGUEZUELOS GÓMEZ J.M. (2002). Las Especies Introducidas de Anfibios y Reptiles. InPLEGUEZUELOSJ.M.,MÁRQUEZR.&LIZANAM.(Eds.).AtlasyLibroRojodelosAnfibiosyReptilesdeEspaña.MinisteriodeMedioAmbiente–AsociaciónHerpetológicaEspañola:501-532


297

POMAR,LL.&CUERDA,B.(1979).LosdepósitosmarinospleistocénicosenMallorca.ActaGeológicaHispánica,14(HomenatgeaLluisSoléiSabaris):505-513

PONS IHOMAR,G. (1997).DadesperalconeixementdelPretalaiòticFinaldeMallorcaa travésdel’anàlisimacroespacial.BolletídelaSocietatArqueològicaLul·liana,53:371-376.

PONS I HOMAR, G. (1999). Anàlisi espacial del poblament al Pretalaiòtic Final i al Talaiòtic I deMallorca.Col·leccióLaDeixa,2.Monografiesdepatrimonihistòric.265p.

PONS-MOYÀ, J.&COLL, J. (1984). Les industries lítiquesdels jacimentsa l’aire lliurede la zonadeSantanyí(Mallorca).InWALDREN,W.H.;CHAPMAN,R.;LEWTHWAITE,J.&KENNARD,R.C.(Eds.).TheDeya conference of prehistory. Early settlement in the western mediterranean islands and theirperipheralareas.(Vol.III).BritishArchaeologicalReports(BAR)InternationalSeries,229:841-858

PONS-MOYÀ, J.;MOYÀ-SOLA, S.;AGUSTÍ, J.&ALCOVER, J.A. (1981). La faunademamíferosde losyacimientosmenorquinesconGeochelonegymnesica (Bate,1914).NotaPreliminar.ActaGeologicaHispanica,16:129-130

PONS,G.X.;ANGLADA,M.;FERRER,A;RAMIS,R.&SALAS,M.(2017).DepósitoseólicosarenososenelyacimientoarqueológicodeesColldeCalaMorell(CiutadelladeMenorca,IslasBaleares).InPONS,G.X.;LORENZO, J.&GÓNEZ,LL. (Eds.)Actasde las IX JornadasdeGeomorfologíaLitoral (Menorca,2017).Geo-Temas,17:31-34

POPPE, G.T. & GOTO, Y. (1993). European Seashells, Vol 2 (Scaphopoda, Bivalvia, Cephalopoda).ConchBooks.221p.

PORCEL GOMILA, G. (1986). Algunos aspectos económicos de la Prehistoria y Protohistoriamallorquina.BolletídelaSocietatArqueològicaLul·liana,42:3-18

PRADOS,F.&JIMÉNEZ,H.(2017).Menorcaentrefeniciosypúnicos:unaaproximaciónarqueológicadesdelaarquitecturadefensiva.InPRADOS,F.;JIMÉNEZ.H.&MARTÍNEZ,J.J.(Eds.).Menorcaentrefenicisipúnics/Menorcaentrefeníciosypúnicos.UniversidaddeMúrcia.PublicacionesdelCEPOAT,2:105-136

QUINTANA ABRAHAM. C. (2000). La ceràmica superficial d’importació del Puig de Sa Morisca.Valldargent.117p.

QUINTANA, J. & AGUSTÍ, J. (2007). Los mamíferos insulares del Mioceno medio y superior deMenorca(islasBaleares,Mediterráneooccidental).Geobios40:677–68

QUINTANA,J.,RAMIS,B.&BOVER,P.(2016).Primeradataciód’unmamífernoautòcton(Oryctolaguscuniculus [Linnaeus, 1758]) (Mammalia: Lagomorpha) del jaciment holocènic del Pas d’en Revull(barrancd’Algendar,Ferreries).RevistadeMenorca,95:185-200


298

QUINTANA, J.; KOHLER,M.&MOYÀ-SOLA, S. (2011).Nuralagus rex, gen. et sp. nov., an endemicinsulargiant rabbit fromtheNeogeneofMinorca. JournalofVertebratePaleontology31 (2):231–240

RAMÍREZ, R.; TUYA, F. & HAROUN, R.J. (2009). Efectos potenciales delmarisqueo sobremoluscosgasterópodosdeinteréscomercial(Osilinusspp.yPatellaspp.)enelArchipiélagoCanario.RevistadeBiologíaMarinayOceanografía,44(3):703-714

RAMIS BERNAT, D. (Inèdit). Estudi faunístic del santuari talaiòtic de sa Punta des Patró, Son Real(SantaMargalida).Campanyesde2000i2001.30p.

RAMIS BERNAT, D. (2006). Estudio faunístico de las fases iniciales de la Prehistoria de Mallorca.UniversidadNacionaldeEducaciónaDistancia.739p.(TesiDoctoralInèdita)

RAMIS BERNAT,D. (2014). Early island exploitations: productive and subsistence strategies on theprehistòricBalearicIslands.InKNAPP,A.B.&VANDOMMELEN,P.(Eds).TheCambridgePrehistoryoftheBronzeandIronAgeMediterranean.CambridgeUniversityPress:40-56

RAMISBERNAT,D.(2017).Evidènciesdecontactesexteriorsalmóntalaiòticapartirdel’estudidelregistrefaunístic.InPRADOS,F.;JIMÉNEZ.H.&MARTÍNEZ,J.J.(Eds.).Menorcaentrefenicisipúnics/Menorcaentrefeniciosypúnicos.UniversidaddeMúrcia.PublicacionesdelCEPOAT,2:201-217

RAMIS, D. & ALCOVER, J.A. (2001a). Revisiting the Earliest Human Presence inMallorca,WesternMediterranean.ProceedingsofthePrehistorySociety,67:261-269

RAMIS,D.&ALCOVER,J.A.(2001b):BoneneedlesinMallorcanprehistory:areappraisal.JournalofArchaeologicalScience,28:907-911

RAMIS,D.&ANGLADA,M.(2012).Unaaproximacióal’explotaciódelsrecursosfaunísticsaMenorcadurantl’edatdelBronze:lanavetadecalaBlanca(Ciutadella).BolletídelaSocietatd’HistòriaNaturaldelesBalears,55:175-197

RAMIS,D.&BOVER,P.(2001).AReviewoftheEvidenceforDomesticationofMyotragusbalearicusBate1909(Artiodactyla,Caprinae)intheBalearicIslands.JournalofArchaeologicalScience,28:265-282

RAMIS,D.&SANTANDREU,G. (2011).Arqueologiade les cavernesde les IllesBalears.ENDINS,35(MonografiadelaSocietatd’HistòriaNaturaldelesBalears,17):317-332

RAMIS, D.; ANGLADA,M.; FERRER, A.; PLANTALAMOR, LL. & VAN STRYDONCK,M. (2017). FaunalintroductionstotheBalearicIslandsintheearly1stmillenniumCALBC.Radiocarbon:1-9

RAMON,J.&COLOMAR,M.(2010).Elrecintefortificatdel’edatdelbronzeil’habitatgeandalusídesaCala(LaMola,Formentera).QuadernsdePrehistòriaiArqueologiadeCastelló,28:139-166


299

RAMOSSAINZ,M.L.(1990).EstudiosobreelritualfunerarioenlasnecrópolisfeniciasypúnicasdelaPenínsulaIbérica.ColeccióndeEstudios.UniversidadAutónomadeMadrid.316p.

RAMOS,A.A.;SEVA,A.M.;SÁNCHEZ,J.L&BAYLE,J.T.(1997).MegabentosasociadoadospraderasdePosidonia oceanica (L.) Delile, 1813 del sudeste ibérico con diferente grado de conservación.PublicacionesEspecialesdelInstitutoEspañoldeOceanografía,23:269-275

RAPPAPORT,R.A.(1999).RitualandReligionintheMakingofHumanity.CambridgeUniversityPress.535p.

RATO,C.;CARRANZA,S.;PERERA,A.;CARRETERO,M.A.&HARRIS,D.J.(2010).Conflictingpatternsofnucleotide diversity between mtDNA and nDNA in the Moorish gecko, Tarentola mauritanica.MolecularPhylogeneticsandEvolution,56(3):962-971

RATO C., CARRANZA S. & HARRIS D.J. (2011). When selection deceives phylogeographicinterpretation: thecaseof theMedterraneanhousegecko,Hemidactylusturcicus (Linnaeus,1758).MolecularPhylogeneticsandEvolution,58(2):365-373

REUMER,J.W.F.&SANDERS,E.A.C.(1984).ChangesinthevertebratefaunaofMenorcainprehistoricandclassicaltimes.Z.Säugetierkunde,49:321-325

RHOADS, D.C. & LUTZ, R.A. (1980). Skeletal growth of aquatic organisms. Biological records ofenvironmentalchange.Plenumpress.750p.

RIBA I ARDERIU, O. (1981). Canvis de nivell i de salinitat de la mediterrània occidental durant elneogen i el quaternari. Biogeografia de la Mediterrània occidental. Institut d'Estudis Catalans.TreballsdelaInstitucióCatalanad'HistòriaNatural,9:45-62

RIEDL,R.(1986).FaunayfloradelMarMediterráneo.Ed.Omega.858p

RIERAMORA,S.(1996).Incendisipertorbacionsforestalsd’origenantròpicdurantelNeolíticAnticalpladeBarcelona(Sectorcentraldelacostacatalana).ActesdelIcongrésdelNeolíticalaPenínsulaIbèrica,Gavà-Bellaterra1993.Rubricatum.RevistadelMuseudeGavà,1(1):35-42

RIERA,M.M.&RIERA,M.(2005).Unpossibletallerdeproducciódeporpradel’antiguitattardanaalPladesesFigueres(illadeCabrera).BolletídelaSocietatArqueològicaLul·Liana,61:377-390

RIERA,N.;TRAVESET,A.&GARCÍA,O.(2002).Breakageofmutualismsbyexoticspecies:thecaseofCneorumtricocconL.intheBalearicIslands(WesternMediterraneanSea).JournalofBiogeography,29:713-719

RIHUETEHERRADA,C.(2000).Dimensionesbio-arqueológicasdeloscontextosfunerarios.Estudiodelos restos humanos de la necrópolis prehistórica de la Cova des Càrritx (Ciutadella, Menorca).UniversitatAutònomadeBarcelona.496p.(TesidoctoralInèdita)


300

RIPOLL, E. & LLONGUERAS, M. (1963). La cultura neolítica de los sepulcros de fosa en Cataluña.Empúries:revistademónclàssiciantiguitattardana,25:1-90

RITALARRUCEA,J.(1998).ElspisosdevegetaciódelaserradeTramuntana.InTOLOSA,F.(Coord.).LaSerradeTramuntana,aportacionsperaundebat:59-69

RIVAS, J.; BERGAS, X.; SALVADOR,P.; FONT,R.;GALMÉS,A.;GONZÁLEZ, C.; SALVÀ,B.&RINNE,C.(2017).EsRossells:resultatspreliminarsdelprimerprojectetriennal.VIIJornadesd’ArqueologiadelesIllesBalears(Maó):105-113

ROBINS, R.P. & STOCK, E.C. (1990). The burning question: A study of molluscan remains from amiddenonMoretonIsland.InSOLOMON,S.;DAVIDSON,I.&WATSON,D.(Eds.).ProblemsolvinginTaphonomy:ArchaeologicalandPalaeontologicalStudiesfromEurope,AfricaandOceania.Tempus.ArchaeologyandMaterialCultureStudiesinAnthropology,2:80-100.

ROCHE, J. (1966). Balance de un siglo de excavaciones en los concheros mesolíticos de Muge.Empúries,28:13-48

ROMAGNOLI, F.; BAENA, J. & SARTI, L. (2016). Neanderthal retouched shell tools and Quinaeconomicandtechnicalstrategies:Anintegratedbehaviour.QuaternaryInternational,407:29-44

ROSSELLÓ-BORDOY,G.(1958).CerámicaincisadeMallorca.StudiSardi,XVI:300-315

ROSSELLÓ-BORDOY,G. (1963).El túmuloescalonadodeSonOms (PalmadeMallorca). InstitutodeArqueologíaiPrehistoria.Publicacioneseventuales,6.36p.

ROSSELLÓ-BORDOY, G. (1965). Excavaciones en el conjunto talayótico de Son Oms: Palma deMallorca.ServicioNacionaldeExcavacionesArqueológicas,35.53p.

ROSSELLÓ-BORDOY, G. (1966). Excavaciones en el círculo funerario de “Son Bauló de Dalt” (SantaMargarita - Isla de Mallorca). Excavaciones arqueológicas de España, 51. Servicio nacional deexcavacionsarqueológicas.22p.

ROSSELLÓ-BORDOY, G. (1972). La Prehistoria de Mallorca. Rectificaciones y nuevos enfoques alproblema.Mayurqa,Vol.7:115-153

ROSSELLÓ-BORDOY,G.(1973).LaCulturaTalayóticaenMallorca.Basesparaelestudiodesusfasesiniciales.EdicionesCort.226p.

ROSSELLÓ-BORDOY,G. (1986-1989). El hogarparrilla en las navetasmallorquines.Empúries, 48-50VolumII:260-267

ROSSELLÓ-BORDOY, G. (1992a). La Prehistoria de Mallorca y su conocimiento científico. LaPrehistòriadelesIllesdelaMediterràniaOccidental.XJornadesd’EstudisHistòricsLocals.Palma:1-19


301

ROSSELLÓ-BORDOY, G. (1992b). Mallorca en el Bronce Final (ss. XVI-XIII A.C.). La Sardegna nelMediterraneotrailBronzoMedioeilBronzoRecente(XVI-XIIIsec.A.C.).AttidelIIIConvengodiStudi“UnMillenniodirelazionefralaSardegnaeiPaesidelMediterráneo(Selargius-Cagliari,1987):421-442.

ROSSELLO-BORDOY,G.&CAMPS,J.(1972).ExcavacionesenelComplejoNoroestede“EsFigueraldeSon Real” (SantaMargarita,Mallorca).Noticiario Arqueológico Hispano – Prehistoria I. Servicio dePublicacionesdelMinisteriodeEducaciónyCiencia.SecretaríaGeneralTécnica:111-176.

ROSSELLÓ-BORDOY, G. & CAMPS, J. (1973). Las excavaciones de Son Oms (Mallorca) 1969-1971.ActasdelXIICongresoNacionaldeArqueología(Jaén,1971):301-306

ROSSELLÓ-BORDOY, G. & FREY, O.H. (1966). Levantamiento planimétrico de S’Illot. ExcavacionesArqueológicasenEspaña,48.19p.

ROSSELLÓ-BORDOY,G.&LLOMPARTMORAGUES,G.(1965).PrehistòriaiProtohistòriadeMallorca.Monografies3.ObraCulturalBalear.54p.

ROSSELLÓ-BORDOY,G.&MASCARÓ,J. (1962).PrimerdolmendécouvertàMajorque:SonBaulódeDalt(CommunedeSainteMargalida).BulletindelaSociétéPréhistoriqueFrançaise,LIX:180-186.

ROSSELLÓ-BORDOY, G.; PLANTALAMOR, LL. & MURILLO, J. (1994). Cala de Sant Vicenç: UnanecrópolisdecuevasartificialesdetipomediterráneoenMallorca.BolletídelaSocietatArqueològicaLul·liana,50:3-56

ROSSELLO-BORDOY, G. & WALDREN, W.H. (1973). Excavaciones en el abrigo del bosque de SonMatge(Valldemosa,Mallorca).SeparatadelNoticiarioArqueológicoHispano–PrehistoriaII.ServiciodePublicacionesdelMinisteriodeEducaciónyCiencia.SecretaríaGeneralTécnica.76p.

ROSSELLÓ-BORDOY,G.;WALDREN,W.H.&KOPPER,J.S.(1967).AnálisisderadiocarbonoenMallorca.TrabajosdelMuseodeMallorca,1.11p.

ROY,K.;COLLINS,A.G.;BECKER,B.J.;BEGOVIC,E.&ENGLE,J.M.(2003).AnthropogenicimpactsandhistoricaldeclineinbodysizeofrockyintertidalgastropodsinSouthernCalifornia.EcologyLetters,6:205-211

RUFINO,M.M.;GASPAR.M.B;PEREIRA,A.M.&VASCONCELOS,P.(2006).UseofshapetodistinguishChameleagallinaandChameleastriatula (Bivalvia:Veneridae): linearandgeometricmorphometricmethods.JournalofMorphology,267:1433-1440

RUIZ-ALTABA,C.(1993).Elsmol·luscsmarins:catàlegpreliminar.InALCOVER,J.A.,BALLESTEROS,E.&FORNOS,J.J.(Eds.).HistoriaNaturaldel’arxipèlagdeCabrera.MonografiesdelaSocietatd’HistòriaNaturaldelesBalears,2:589-596

RUIZ-ALTABA, C. (1999). La diversitat biològica. Una perspectiva des de Mallorca. Manualsd’IntroduccióalaNaturalesa,12:111p.


302

SALES BURGUERA, M. (1999). Intent d’estudi del culte, la religiositat i el paisatge ritual de laprehistòriamallorquina.Mayurqa,25:83-93

SALVÀ SIMONET, B. (1992). El patró d’assentament de la prehistòria a la romanització a Felanitx(Mallorca). X Jornades d’Estudis Histories Locals. La Prehistòria a les Illes de la Mediterràniaoccidental:407-418

SALVÀ SIMONET, B. (2001). El Pretalaiòtic al Llevant mallorquí (1700–1100 Ac). Anàlisi territorial.DocumentaBalear.181p.

SALVÀ SIMONET, B. (2007). La mar i la Prehistòria Balear. Una nova perspectiva: el materialarqueològicdeSaBassaNovadePortocolom.ArqueologiaiHistòriaaPortocolom:39-50.

SALVÀ SIMONET, B. (2013). Arqueometal·lúrgia com a reflex de l’estratificació social de les IllesBalears.UniversitatdeBarcelona.707p.(TesiDoctoralInèdita)

SALVÀ,B.&CALVO,M(2002).ElpoblatdesClososdeCanGaiàdinsdelcontextculturaldelBronceaMallorca.Tribunad’arqueologia,1998-1999:135-158

SALVÀ,B.,CALVO,M.&GUERRERO,V.M.(2002).LaEdaddelBronzeBalear(c.1700-1000/900BC).Desarrollodeunacomplejidadsocial.Complutum,13:193-219

SALVÀ,B.&HERNÁNDEZ-GASCH,J.(2009).LosespaciosdomésticosenlasIslasBalearesdurantelasEdades del Bronce y del Hierro. De la sociedad naviforme a la talayótica. L’espai domèstic il’organització de la societat a la protohistòria de la Mediterrània occidental (1er mil·lenni ANE).ArqueoMediterrània,11(ActesdelaIVReunióInternacionald’ArqueologiadeCalafell:299-321.

SALVÀ,B.& JAVALOYAS,D. (2013).¿Las islasdel findelmundo?Las comunidadesbaleáricas y loscontactos interculturales durante el Bronce Medio y Final (1400-850 A.C.). In PERGOLA, P. &LOSCHIAVO,F.(Eds.).Leslingotspeau-de-boeufetlanavigationenMéditerranéecentrale.ActesduIIèmeColloqueinternational(Lucciana,Mariana,15-18septembre2005).Ajaccio.Ed.AlainPiazzola:243-267

SALVÀ, B.; RHINNE, C.; WEISS, D.; SALVADOR, P.; GALMÉS, A.; RIVAS, J.; BERGAS, X.; FONT, R. &GONZÁLEZ, C. (2015). Es Rossells: ahir i avui. VI Jornades d’Arqueologia de les Illes Balears(Formentera):109-118

SANDERSE.A.C. (1984). Evidence concerning late survival andextinctionofendemicAmphibia andReptilia from the Bronze and Iron Age settlement of Torralba den Salort (Alaior, Menorca). InHEMMER,H.&ALCOVER,J.A.(Eds.).HistòriaBiològicadelFerreret.MonografiesCientífiques,3:123-128

SÁNCHEZ ROMERO, M. (2008). El consumo de alimento como estrategia social recetas para laconstruccióndelamemoriaylacreacióndeidentidades.CuadernosdeprehistoriayarqueologíadelaUniversidaddeGranada,18:17-39


303

SÁNCHEZ,M.&ARANDA,G.(2005).ElcambioenlasactividadesdemantenimientodurantelaEdaddel Bronce: nuevas formas de preparación, presentación y consumo de alimentos. Treballsd´Arqueologia,11:73-90

SANCHIZ, F.B.&ADROVER,R. (1977 [1979]). Anfibios fosiles del PleistocenodeMallorca.Donana,ActaVertebrata,4:5-25

SANMARTÍ,J.;HERNÁNDEZ-GASCH,J.&SALAS,M.(2002).Elcomerçprotohistòricalnorddel’IlladeMallorca.Cypsela,14:107-124

SANTOS,X.&GUICKING,D.(2015).Laculebraviperina(Natrixmaura)enlasislasBaleares.BoletíndelaAsociaciónHerpetologicaEspañola,26(2):94-97

SCHLEY, L. & GRIFFITHS R.A. (1998).Midwife Toads (Alytesmuletensis) Avoid Chemical Cues fromSnakes(Natrixmaura).JournalofHerpetology,32(4):572-574

SCHLEY, L.; GRIFFITHS R.A. & ROMÁN, A. (1998). Activity patterns and microhabitat selection ofMallorcanmidwifetoad(Alytesmuletensis)tadpolesinnaturaltorrentpools.Amphibia–Reptilia,19:142-151

SCHÖNE,B.R.;HOUK,S.D.;FREYRE,A.D.;FIEBIG,J.&OSCHMANN,W.(2005).DailyGrowthRatesinShells of Arctica islandica: Assessing Sub-seasonal Environmental Controls on a Long-lived BivalveMollusk.Palaios,20(1):78–92

SCHULZ, H.D. (1997). Estatigrafia y líneas costeras durante el Holoceno en la isla de Ibiza.ProspeccionesGeo-Arqueológicas en las costas de Ibiza. Treballs delMuseud’Eivissa i Formentera,38:11-31

SEED,R. (1980).Shellgrowthand form in theBivalvia. InRHOADSC.D.&LUTZ,R.A. (Eds.)Skeletalgrowthofaquaticorganisms:biologicalrecordsofenvironmentalchange:23-67

SÉFÉRIADÈS, M.L. (1995). Spondylus Gaederopus: The earliest European long distance exchangesystem.AsymbolicandstructuralapproachtoNeolithicsocieties.DocumentaPraehistorica,22:238-256

SÉFÉRIADÈS,M.L. (2000).Spondylusgaederopus: Someobservationson theearliest European longdistance Exchange system. In S. HILLER, S. & NIKOLOV, V. (Eds.). Karanovo, III. Beiträge zumNeolithikuminSüdosteuropa:423-437

SEGUÍ CAMPANER, B. (1997). Avifauna fòssil del jaciment plistoholocènic de la Cava des Moro(Manacor,Mallorca).BolletídelaSocietatd’HistòriaNaturaldelesBalears,40:71-89

SEGUÍCAMPANER,B. (1998).Elsocells fòssilsdeMallorca iMenorca.Successióestratigràficad’ausen els rebliments càrstics de les Gimmèsies. Universitat de les Illes Balears. 194p. (Tesi doctoralinèdita)


304

SEGUÍ CAMPANER, B. (1999). A Late TertiaryWoodcock fromMenorca, Balearic Islands,WesternMediterranean.TheCondor,101(4):909-915

SEGUÍ CAMPANER, B. (2001). A new species of Pica (Aves: Corvidae) from the Plio-Pleistocene ofMallorca,BalearicIslands(WesternMediterranean).Geobios,34(3):339-347

SEGUÍCAMPANER,B.(2002).Anewgenusofcrane(Aves:Gruiformes)fromtheLateTertiaryoftheBalearicIslands,WesternMediterranean.Ibis,144:411-422

SEGUÍ, B.;MOURER-CHAUVIRÉ, C. & ALCOVER, J.A. (1997). Upper Pleistocene and Holocene fossilavifaunafromMoletaCave(Mallorca,BalearicIslands).BolletídelaSocietatd’HistòriaNaturaldelesBalears,40:223-252

SEGUÍ, B.; QUINTANA, J.; FORNÓS, J.J. & ALCOVER, J.A. (2001). A new fulmarine petrel (Aves:Procellariiformes) from theupperMioceneof theWesternMediterranean.Palaeontology44:933-948

SEIXAS,F.A.;JUSTE,J.;CAMPOS,P.F.;CARNEIRO,M.;FERRAND,N.;ALVES,P.C.&MELO-FERREIRA,J.(2014).ColonizationhistoryofMallorcaIslandbytheEuropeanrabbit,Oryctolaguscuniculus,andtheIberianhare,Lepusgranatensis (Lagomorpha:Leporidae).Biological Journalof theLinneanSociety,111:748-760

SERVERA,J.&PONS,G.X.(2007).Tretsmineralògicsitexturalsdelaseqüènciadunarholocènicadela depressió de Campos (Mallorca). In PONS G.X. & VICENS, D. (Ed.). Geomorfologia Litoral iQuaternari.HomenatgeaJoanCuerdaBarceló.MonografiesdelaSocietatd’HistòriaNaturaldelesBalears,14:253-373

SERVERA,J.;GELABERT,B.&RODRÍGUEZ-PEREA,A.(2009).DevelopmentandsettingoftheAlcudiaBaybeach-dunesystem(Mallorca,Spain).Geomorphology,110:172-181

SHACKLETON,N.J. (1980). Losmoluscosmarinosen laarqueología. InBROTHWELL,D.&HIGGS,E.(Eds).CienciaenArqueología:406-417

SHACKLETON, J. & ELDERFIELD, H. (1990). Strontium isotope dating of the source of NeolithicEuropeanSpondylusshellartefacts.Antiquity,64:312-314

SILVIAROCHA,I.R.(2012).PatternsofbiologicalinvasionintheherpetofaunaoftheBalearicIslands:Determining the origin andpredicting the expansion as conservation tools.UniversidadedoPorto.164p.(TesideMàsterInèdita)

SINTES,E.& ISBERT,F. (2009). InvestigaciónarqueológicaypuestaenvalordelRecintoCartailhac.Una unidad doméstica del s.II ANE en el poblado talayótico de Torre d’en Galmés. PatrimonioCulturaldeEspaña,1:251-260


305

SIVAN,D.;WDOWINSKI,S.;LAMBECK,K.;GALILI,E.&RABAN,A.(2001).RabanaHolocenesea-levelchanges along the Mediterranean coast of Israel, based on archaeological observations andnumericalmodel.Palaeogeography,Palaeoclimatology,Palaeoecology,167:101-117

SØRENSEN,M.L.S.(2000).GenderArchaeology.PolityPress.Cambridge.236p.

STANLEY,S.M.(1970).RelationofshellformtolifehabitsoftheBivalvia(Mollusca).TheGeologicalSocietyofAmericaMemoir,125.296p.

STEPHENSON,T.A.&STEPHENSON,A.(1972).Lifebetweentidemarksonrockyshores.WHFreeman&Co.425p.

STIKA,H.P.(1999).LosmacrorestosbotánicosdelaCovadesCàrritx.InLULL,V.;MICÓ,R.;RIHUETE,C.&RISCH,R.(Eds.).LaCovadesCàrritxylaCovadesMussol.IdeologíaysociedadenlaprehistoriadeMenorca.ConsellInsulardeMenorca:521-531

STINER,M.C.(1993).Smallanimalexploitationanditsrelationtohunting,scavenging,andgatheringintheItalianMousterian.ArcheologicalPapersoftheAmericanAnthropologicalAssociation,4:107-125.

STINER, M.C. (1994). Honor among thieves: A zooarchaeological study of Neandertal ecology.PrincetonUniversityPress.447p.

STINER,M.C. (1999).PalaeolithicmolluscexploitationatRiparoMochi (BalziRossi, Italy): foodandornamentsfromtheAurignacianthroughEpigravettian.Antiquity,73:735-754.

STINER, M.C.; MUNRO, N.D.; SUROVELL, T.A.; TCHERNOV, E. & BAR-YOSEF, O. (1999). PaleolithicPopulationGrowthPulsesEvidencedbySmallAnimalExploitation.Science,NewSeries,283:190-194

STOTT, L.D. (2002). The influence of diet on the δ13C of shell carbon in the pulmonate snailHelixaspersa.EarthandPlanetaryScienceLetters,195:249-259

STRINGER, C.B.; FINLAYSON, J.C.; BARTON, R.N.E.; FEMÁNDEZ-JALVO, Y.; CÁCERES, I.; SABIN, R.C.;RHODESI,E.J.;CURRANTA,A.P.;RODRÍGUEZ-VIDAL,J.;GILES-PACHECO,F.&RIQUELME-CANTAL,J.A.(2008).NeanderthalexploitationofmarinemammalsinGibraltar.ProceedingsofNationalAcademyofScience,105(38):14319-14324

SUBIRÀ,M.E.&MALGOSA, A. (1991). Alkaline earthmetal content of human bones at the site of“S’IllotdesPorros”(Ironage,Mallorca,Spain).InternationalJournalofAnthropology,Vol6(4):225-231

SUBIRÀ,M.E.&MALGOSA,A.(1992).Multi-elementAnalysisforDietaryReconstructionataBalearicIronAgeSite.InternationalJournalofOsteoarchaeology,2:199-204

SUBIRÀ,M.E.;MALGOSA,A.;CARRASCO,T.&CASTELLANA,C.(1989).Estudiodelapaleodietadelanecrópolisdes’IllotdesPorros.ArchivoEspañoldeArqueología,62:193-198


306

SUREDATORRES,P(2013).InteracciónycambiosocialenlasIslasBalearesduranteelBronceFinal.Un punto de partida. In AUBET, M.E & SUREDA, P. (Coords.). Interacción social y comercio en laantesaladelcolonialismo:87-105

SUREDA, P.; BOFILL, M.; CAMARÓS, E.; CUETO, M.; GONZALO, X.; MARÍN, D.; MASCLANS, A.;MOLINA,A.&ÁLVAREZE. (2013).RedescobrintCapdeBarbaria II (Formentera).Resultatsde la6ªcampanyad’excavacionsarqueològiques.VJornadesd’ArqueologiadelesIllesBalears(Palma):15-23

SUREDA, P.; CAMARÓS, E.; CUETOC, M.; TEIRA, L.C.; ACEITUNO, F.J.; ALBERO, D.; ÁLVAREZ-FERNÁNDEZ,E.;BOFILL,M.;LÓPEZ-DÓRIGA,I.;MARÍN,D.;MASCLANS,A.;PICORNELL,LL.;REVELLES,J. & BURJACHS, F. (2017). Surviving on the isle of Formentera (Balearic Islands): Adaptation ofeconomic behaviour by Bronze Age first settlers to an extreme insular environment. Journal ofArchaeologicalScience:Reports,12:860-875

TABORIN,Y.(1993a).Tracesdefaçonnageetd’usagesurlescoquillagesperforés.Tracesetfonction:lesgestesretrouvés.ColloqueinternationaldeLiëge.Eraul,50:255-267

TABORIN, Y. (1993b). La Parure en coquillage au Paléolithique. XXIX supplémentGallia Préhistoire.CentreNationaldelaRechercheScientifique(CNRS).583p.

TARRADELL I MATEU, M. (1964): La necrópolis de “Son Real” y la “Illa dels Porros”, Mallorca.ExcavacionesArqueológicasenEspaña,24.31p.

TARRADELL IMATEU,M. (1974). Dos nuevas fechas de C. 14 para Villena yMallorca.Papeles delLaboratoriodeArqueologíadeValencia,10:19-26

TARRADELL,M&FONT,M.(1975).EivissaCartaginesa.BibliotecadeCulturaCatalana,13.316p.

TARRADELL,M.&HERNÁNDEZ-GASCH,J.(1998):SonReal.Necrópolistalayóticadelaedaddelhierro.Catálogoe inventarios.Arqueomediterrània,3(I).Treballsdel’Àread’ArqueologiadelaUniversitatdeBarcelona.223p.

TARRADELL,M.&WOODS,D.(1959).ThecementeryofSonReal.Archaeology,12(3):194-202

TEMPLADO,J.J.;BALLESTEROS,E.;GALPARSORO,I.;BORJA,A.;SERRANO,A.;MARTÍNL.&BRITO,A.(2012). Inventario español de hábitats y especies marinos. Guía interpretativa. Ministerio deAgricultura,AlimentaciónyMedioAmbiente.229p

TIVOLI,A.M.&ZANGRANDO,A.F.(2011).Subsistencevariationsandlandscapeuseamongmaritimehunter-gatherers.AzooarchaeologicalanalysisfromtheBeagleChannel(TierradelFuego,Argentina).JournalofArchaeologicalScience,38(5),1148-1156

TORRES GOMARIZ, O. (2017).Cerclesmenorquins: Aproximación a la influencia de la arquitecturapúnica en las viviendas postalayóticas deMenorca. In PRADOS, F.; JIMÉNEZ. H. &MARTÍNEZ, J.J.(Eds.). Menorca entre fenicis i púnics / Menorca entre fenícios y púnicos. Universidad de Múrcia.PublicacionesdelCEPOAT,2:231-243


307

TORRES,N.&ALCOVER,J.A.(1981).PresenciadeTudorellaferruginea(Lamarck,1822)(Gastropoda:Pomatiasidae)al’illad’Eivissa.BolletídelaSocietatd’HistoriaNaturaldelesBalears,25:185-188

TSUNEKI,A. (1989).ThemanufactureofSpondylus shellobjectsatneolithicDimini,Greece.Orient,25:1–21

TUCCIMEI,P.;GINÉS, J.;DELITALA,C.;GINÉS,A.;GRÀCIA,F.;FORNÓS, J.J.&TADDEUCCI,A. (2006).LastinterglacialsealevelchangesinMallorcaisland(WesternMediterranean).HighprecisionUseriesdatafromphreaticovergrowthsonspeleothems.ZeitschriftfürGeomorphologie,50(1):1-21

TUCCIMEI,P.;GINÉS,J.;DELITALA,C.;PAZZELLI,L.;TADDEUCCI,A.;CLAMOR,B.;FORNÓS,J.J.;GINÉS,À.&GRACIA,F.(2000).DatacionesTh/UdeespeleotemasfreáticosrecolectadosacotasinferioresalactualnivelmarinoencuevascosterasdeMallorca(España):Aportacionesalaconstruccióndeunacurvaeustáticadetalladadelosúltimos300kaparaelmediterráneooccidental.Endins,23:59-71

TUCCIMEI, P.; GINÉS, J.; GINÉS, À.; FORNÓS, J.J. & VESICA, P. (1998). dataciones Th/U deespeleotemasfreáticoscontroladosporelnivelmarinoprocedentesdecuevascosterasdeMallorca(España).Endins,22:99-107

TUCCIMEI,P.;ONAC,B.P.;DORALE,J.A.;GINÉS,J.;FORNÓS,J.J.;GINÉS,A.;SPADA,G.;RUGGIERI,G.&MUCEDDA,M. (2012).Decoding last interglacial sea-level variations in thewesternMediterraneanusing speleothemencrustations from coastal caves inMallorca and Sardinia: A field data –modelcomparison.QuaternaryInternational,262:56-64

TWADDLE, R.W.; , ULM, S.; HINTON, J.; WURSTER, C.M. & BIRD, M.I. (2016). Sclerochronologicalanalysis of archaeological mollusc assemblages: methods, applications and future prospects.ArchaeologicalandAnthropologicalSciences,8(2):359-379

UERPMANN H.P. (1971). Die Tierknochenfunde aus der Talayot-Siedlung von s’Illot (San Lorenzo,Mallorca).StudienüberfrüheTierknochenfundevonderIberischenHalbinsel,2.110p.

UREY, H.C. (1947). The thermodynamic properties of isotopic substances. Journal of the ChemicalSociety:562-581

USCATESCU BARRON, A. (1992). Los botones de perforación en “V” en la Península Ibérica y lasBalearesdurantelaedaddelosmetales.Foro.270p.

VACCHI, M.; MARRINER, N.; MORHANGE, C.; SPADA, G.; FONTANA, A. & ROVERE, A. (2016).Multiproxy assessmentofHolocene relative sea-level changes in thewesternMediterranean: Sea-level variability and improvements in the definition of the isostatic signal. Earth-Science Reviews,155:172-197

VANSTRYDONCK,M.;BOUDIN,M.&ERVYNCK,A. (2002). Stable isotopes (13Cand15N)anddiet:animal and human bone collagen from prehistoric sites on Mallorca, Menorca and Formentera(Balearic Islands, Spain). In WALDREN, W.H. & ENSENYAT, J.A. (Eds.) World Islands in Prehistory.


308

International Insular Investigations.VDeiàConferenceofPrehistory.BritishArchaeologicalReports(BAR)InternationalSeries,1095:189-197

VAN STRYDONCK, M.; BOUDIN, M.; ERVYNCK, A.; ORVAY, J. & BORMS, H. (2005). Spatial andtemporalvariationofdietaryhabitsduringtheprehistoryoftheBalearicIslandsasreflectedby14C,δ15Nandδ13Canalysesonhumanandanimalbones.Mayurqa,30:523-541

VANSTRYDONCK,M.;RAMIS,D.&DEMULDER,G.(2015).Losenterramientosprotohistóricosencalde las Islas Baleares: ¿cremación o inhumación? VI Jornades d’Arqueologia de les Illes Balears(Formentera):15–21

VALENZUELAOLIVER,A.(2015). LagestiódelsrecursosanimalsenlaintegraciódelesIllesBalearsalmónromà.UniversitatdeBercelona.512p.(TesiDoctoralInèdita)

VALENZUELA,A.&ALCOVER,J.A.(2013a).DocumentingIntroductions:TheEarliestEvidenceforthePresenceofDog(CanisfamiliarisLinnaeus1758)inthePrehistoryoftheBalearicIslands.JournalofIsland&CoastalArchaeology,8:422-435

VALENZUELA, A. & ALCOVER, J.A. (2013b). Radiocarbon evidence for a prehistoric deliberatetranslocation:theweasel(Mustelanivalis)ofMallorca.BiologicalInvasions,Vol15-4:717-722

VALENZUELA, A. & ALCOVER, J.A. (2015). The chronology of the introduction of two species ofMartes (Carnivora, Mustelidae) on the Western Mediterranean Islands: first direct radiocarbonevidence.BiologicalInvasions,17:3093-3100

VALENZUELA-SUAU,L.;PALOMAR,B.;ESCANILLA,N.;CARDONA,F.&OLIVER,LL.(2017).LacovadelCamp del Bisbe (Sencelles). Dades preliminars de les intervencions 2013-2015. VII Jornadesd’ArqueologiadelesIllesBalears(Maó):21-28

VANHAEREN, M.; D’ERRICO, F.; BILLY, I. & GROUSSET, F. (2004). Tracing the source of UpperPalaeolithic Shell beads by strontium isotope dating. Journal of Archaeological Science, 31: 1481-1488

VÁZQUEZ, J.M. & RODRÍGUEZ, C. (1995). Nuevas aportaciones metodológicas al estudio de losconcheroscastreñosdelnoroestedelapenínsulaibérica:elcastrodePundadosPrados(Ortigueira,LaCoruña,Galicia).Zephyrus,58:199-222

VEGADELSELLA,R.(1923).ElAsturiense:Nuevaindustriapreneolítica.Comisiondeinvestigacionespaleontológicasyprehistóricas,32(SeriePreistórica,27).Museonacionaldecienciasnaturales.56p.

VENY MELIÀ, C. (1968). Las cuevas sepulcrales del Bronce Antiguo de Mallorca. BibliothecaPraehistoricaHispana,IX.428p.

VENYMELIÀ,C. (1974).ElconjuntodecuevasartificialesdeBiniparratx(Menorca).EnPrehistoriayArqueologíadelasIslasBaleares.VISimposiumDePrehistoriaPeninsular.InstitutodeArqueologíaiPrehistoria:189-207


309

VENY MELIÀ, C. (1982). La Necropolis Protohistorica de Cales Coves. Menorca. BibliothecaPraehistoricaHispana,XX.490p.

VENYMELIÀ,C.(1992).LasnavetasdeMenorca.LaSardegnanelMediterraneotrailbronzomedioeil bronzo recente (XVI-XIII sec. a.C.). Atti del III Convegno di studi “Unmillennio di relazioni fra laSardegnaeipaesidelMediterraneo”:443-472

VERDÚN CASTELLÓ, E. (2014). El consumo de moluscos en sociedades cazadoras-recolectoras deTierradel Fuego (Argentina). InORIA, J.&TIVOLI,A.M. (Eds.) CazadoresdeMar y Tierra: Estudiosrecientesenarqueologíafueguina:363-387

VICENS I SIQUIER,M.À. (Inèdit). Consideracions preliminars sobre la presència i importància de lafaunamalacològicamarinaenelJacimentdelsClososdeCanGaià(Portocolom).

VICENS I SIQUIER, M.À. (2012). Aproximació a la fauna malacològica marina en el jaciment delsClososdeCanGaià.LaNaveta1.IVJornadesd’ArqueologiadelesIllesBalears(Eivissa):19-25.

VICENS,M.À.&HERNÁNDEZ-GASCH,J.(2014).Aproximaciónalamalacologíamarinaenelsantuariode la Segunda Edad del Hierro de la Punta des Patró,Mallorca.Moluscos y púrpura en contextosarqueológicosatlántic-mediterráneos.Nuevosprocesos y reflexionesen clavedelprocesohistórico.(ActasdelaIIIReunióndeArqueomalacologíadelaPenínsulaIbérica):151-160

VICENS,M.À.;ESTRADA,A.(†);HERNÁNDEZ-GASCH,J.;LLOVERAS,LL.;RAMIS,D.&NADAL,J.(2014a).La arqueomalacología en la necrópolis protohistórica de S’Illot des Porros (Santa Margalida,Mallorca).Moluscosypúrpuraencontextosarqueológicosatlántic-mediterráneos.Nuevosprocesosyreflexiones en clave del proceso histórico. (Actas de la III Reunión de Arqueomalacología de laPenínsulaIbérica):143-150

VICENS,M.À.;SALVÀ,B.&BENNÀSSAR,P. (2014b).ElsAmicsdelsClososdecanGaià,unavessantsocial en la protecció i difusió del patrimoni. VI Jornades d’Arqueologia de les Illes Balears(Formentera):369-375

VICENSXAMENA,D.(2010).ElregistrepaleontològicdelsdipòsitslitoralsquaternarisalazonaNord-oriental de Mallorca (Badia de Pollença i Badia d’Alcúdia). Universitat de les Illes Balears. 337p.(Memòriad’investigacióinèdita)

VICENS, D. & GRÀCIA, F. (1998). Aspectes paleontològics i estratigràfics del Plistocè superior deMallorca.InFORNÓSJ.J.(Ed.).AspectesgeològicsdelesBalears:191-220

VICENS, D.; PONS, G.X.; BOVER, P. & GRACIA, F. (2001). Els taxons amb valor biogeogràfic icronoestratigràfic: bioindicadors climàtics del Quaternari de les Illes Balears. In PONS, G.X. &GUIJARRO,J.A.(Eds.).Elcanviclimatic:passat,presentifutur.MonografiesdelaSocietatd’HistòriaNaturaldelesBalears,9:121-146.

VIGNE, J.D.&ALCOVER, J.A. (1985). Incidence des rélations historiques entre l’hommeet l’animaldans la composition actuelle du peuplement amphibien, reptilien et mammalien des îles de


310

Mediterranéeoccidentale.Actesdu110èmeCongrésNationaldesSociétésSavantes,SectionSciences,2:79-91

VITAGLIANO,S.(1984).NotasulpontinianodellaGrottadeiMoscerini,Gaeta(Latina).AttidellaXXIVRiunioneScientificadell’IstitutoItalianodiPreistoriaeProtoistoria:155-164

VIVES-FERRÁNDIZ, J. (2015). Mediterranean Networks and Material Connections: a View fromEasternIberiaandtheBalearicIslands(12th-8thcenturiesBC).InBABBI,A.;BUBENHEIMER-ERHART,F.; MARÍN-AGUILERA, B. & MÜHL, S. (Eds.). The Mediterranean mirror. Cultural contacts in theMediterraneanSeabetween1200and750B.C.:279-292.

WALDREN,W.H.(1979).ABeakerworkshopareaintheRochShelterofSonMatge,Mallorca.WoldArchaeology,11(1):43-67

WALDREN,W.H.(1982).BalearicPrehistoricEcologyandCulture.Theexcavationandstudyofcertaincaves, rocksheltersandsettlements.BritishArchaeologicalReports (BAR) InternationalSeries,149.773p.

WALDREN, W.H. (1987). A Balearic beaker model. Ferrandell-Oleza, Valldemossa, Mallorca. InWALDREN, W.H. & KENNARD, R. (Eds.). Bell Beakers of the Western Mediterranean. Definition,Interpretation,TheoryandNewSiteData.BritishArchaeologicalReports (BAR) InternationalSeries,331(I):207-255

WALDREN,W.H. (1998):TheBeaker Culture of theBalearic Islands: An inventory of evidence fromcaves, rock shelters, settlementsand ritual sites. BritishArchaeologicalReports (BAR) InternationalSeries,709.375p.

WALDREN,W.H.;ENSENYAT,J.&CUBÍ,C.(1991)SonMasBalearicPrehistoricsanctuary.2.000B.C.-1750B.C.Valldemossa,Mallorca,Baleares,Spain.InWALDREN,W.H.;ENSENYATJ.&KENNARD,R.C.(Eds.) IIDeiàConferenceof Prehistory. Recentdevelopments inWesternMediterraneanprehistory:archaeologicaltechniques,technologyandtheory.BritishArchaeologicalReports(BAR)InternationalSeries,573:267-312

WASELKOV, G.A. (1987). Shellfish Gathering and Shell Midden Archaeology. Advances inArchaeologicalMethodandTheory,10:93-210

WIDERLUND,A.&ANDERSSON,P.S.(2006).StrontiumisotopiccompositionofmodernandHolocenemolluscshellsasapalaeosalinityindicatorfortheBalticSea.ChemicalGeology,232:54-66

WINDLER,A.(2017).FromtheAegeanSeatotheParisianBasin.SpondylusshellexchangeinEuropeduring the process of Neolithisation. In Eisenach, P.; Stöllner, T. &WINDLER, A. (Eds.) The RITaKconferences2013-2014.AnschnittBeiheft,34:95-110.

YANES, Y.; ROMANEK,C.S.;DELGADO,A.; BRANT,H.A.;NOAKES, J.E.;ALONSO,M.R.& IBÁÑEZ,M.(2009).Oxygenandcarbonstable isotopesofmodern landsnail shellsasenvironmental indicatorsfromalow-latitudeoceanicisland.GeochimicaetCosmochimicaActa,73,4077-4099


311

YLL, E.I.; PÉREZ-OBIOL, R. & JULIÀ, R. (1994). Vegetational change in the Balearic Islands (Spain)duringtheHolocene.HistoricalBiology,9(1-2):83-89

YLL, E.I.; PÉREZOBIOL, R.; PANTELEÓN-CANO, J. & ROURE, J.M. (1997). Palynological Evidence forClimaticChangeandHumanActivityduringtheHoloceneonMinorca(BalearicIslands).QuaternaryResearch48:339–347

YLL, R.; PANTALEÓN-CANO, J.; PÉREZ-OBIOL, R. & ROURE, J.M. (1999). Cambio climático ytransformación del medio durante el Holoceno en las Islas Baleares. 11 Congrés del Neolític a laPenínsulaIbérica.SAGVNTVM-PLAV,Extra-2:45-51

ZANCHETTA,G.;LEONE,G.;FALLICK,A.E.&BONADONNA,F.P.(2005).Oxygenisotopecompositionoflivinglandsnailshells:datafromItaly.Palaeogeography,Palaeoclimatology,Palaeoecology,223:20-33

ZAZO CARDEÑA, C. (2006). Cambio climático y nivel del mar: la Península Ibérica en el contextoglobal.CuaternarioyGeomorfología,20(3-4):115-130.

ZAZO, C.; DABRIO, C.J.; GOY, J.L.; LARIO, J.; CABERO, A.; SILVA, P.G.; BARDAJÍ, T.; MERCIER, N.;BORJA,F.&ROQUERO,R.(2008)Thecoastalarchivesofthelast15kaintheAtlantic–MediterraneanSpanishlinkagearea:Sealevelandclimatechanges.QuaternaryInternational,181:72-87

ZILHÃO, J. & VILLAVERDE, V. (2008). TheMiddle Paleolithic ofMurcia. Treballs d’Arqueología, 14:229-248

ZILHÃO, J.; ANGELUCCI, D.E.; BADAL-GARCÍA, E.; D’ERRICO, F.; DANIEL, F.; DAYET, L.; DOUKA, K.;HIGHAM, T.F.G.; MARTÍNEZ-SÁNCHEZ, M.J.; MONTES-BERNÁRDEZ, R.; MURCIA-MASCARÓS, S.;PÉREZ-SIRVENT,C.;ROLDÁN-GARCÍA,C.;VANHAERENK,M.;VILLAVERDE,V.;WOODG,R.&ZAPATA,J.(2010).SymbolicuseofmarineshellsandmineralpigmentsbyIberianNeandertals.ProceedingsoftheNationalAcademyofScience,107(3):1023-1028.


312

diposit.ub.edudiposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/137419/10/mavis_tesi.pdf · estudi...

Documents