estudi de la capacitat matemÀtica del sexe...
TRANSCRIPT
ESTUDI DE LA CAPACITAT
MATEMÀTICA DEL SEXE
MASCULÍ I FEMENÍ
Autor: Alejandro Marín Ricart
Tutora: Loly Romo
Curs i grup: 2n BATX B
Centre: Institut El Calamot
Població i data: Gavà, 9 de gener de 2018
ÍNDEX GENERAL
0. Introducció 2
1. Concepte i orígens de les matemàtiques 4
1.1. Definició 4
1.2. Orígens 4
1.2.1. Matemàtica babilònica 6
1.2.2. Matemàtica egípcia 7
1.2.2.1. Nombres cardinals 8
1.2.2.2. Fraccions 8
1.2.2.3. Àlgebra 9
1.2.2.4. Geometria 10
1.2.3. Matemàtica grega 11
2. Els matemàtics més reconeguts de la història 14
2.1. Dones 14
2.2. Homes 17
3. Tipus d’intel·ligència 17
4. Diferències cognitives en les habilitats principals entre el sexe masculí i
femení 28
4.1. Diferències cognitives en habilitats verbals 28
4.2. Diferències cognitives en habilitats visió-espacials 28
4.3. Diferències cognitives en habilitats matemàtiques pures 29
5. Tipus de competències matemàtiques 31
6. Entrevista a un psicòloga especialitzada 33
7. Estudi dels resultats a les proves Cangur 36
8. Enquesta als alumnes de l’Institut El Calamot 41
9. Estudi dels resultats matemàtics a l’Institut El Calamot 51
10. Conclusions 56
11. Referències bibliogràfiques 58
12. Annexos 60
12.1. Àudio entrevista 60
12.2. Taules dels resultats acadèmics 60
2
0. INTRODUCCIÓ
Trobar un tema pel meu treball de recerca no ha resultat gens fàcil perquè cap em
semblava prou original ni massa motivador per elaborar un bon treball de recerca.
Quan vaig veure les propostes dels diversos departaments de l’institut em va cridar
especialment l’atenció una del departament de matemàtiques amb el següent títol:
A qui se li donen millor les matemàtiques, als homes o a les dones? Què hi ha de
veritat en el mite?. Al veure aquesta pregunta em va semblar molt bona idea fer un
estudi sobre la capacitat matemàtica del gènere masculí i femení, ja que sempre
s’ha escoltat la famosa hipòtesi que els homes són millors en matemàtiques que
les dones.
Des d’ un principi tenia clar que volia fer un treball de caire científic i aquesta
oportunitat no la podia desaprofitar.
Vaig començar a elaborar el meu treball incorporant a la part teòrica una recerca
sobre els orígens de les matemàtiques ja que podia tenir relació amb les
conclusions finals del meu treball i, a més, així aprofitaria per aprendre la història
de les matemàtiques ja que tinc un especial interès per aquesta matèria.
El treball l’he dividit en dues parts, una part teòrica i una part pràctica. A la part
teòrica he tractat de cercar la màxima informació dels matemàtics masculins i
femenins més rellevants de la història, els tipus d’intel·ligència, la investigació sobre
les diferents habilitats cognitives dels dos gèneres i els tipus de competències
matemàtiques que hi ha.
A la part pràctica, per tal d’afirmar o refutar finalment la hipòtesi plantejada, vaig
aconseguir una entrevista amb una psicòloga especialitzada a l’àmbit de l’educació
i l’estudi de les capacitats matemàtiques dels nens i nenes i així poder disposar d’un
assessorament totalment professional.
A més, vaig portar a terme una recopilació de les notes de matemàtiques de tots
els alumes de secundària de l’Institut El Calamot separant-los per sexes per tal
d’obtenir el número de suspesos i aprovats de l’assignatura de matemàtiques amb
l’objectiu de poder extreure una conclusió.
3
D’igual manera vaig recopilar els resultats de les proves cangur de l’any 2016-2017
fent la comparació entre els dos sexes de tota Catalunya. En aquest cas, vaig agafar
de les proves només les notes més altes per tal de saber si hi havia diferències
notables en relació a la capacitat matemàtica de homes i dones.
Finalment, vaig decidir passar una enquesta a tots els alumnes de secundària de
l’Institut El Calamot i fer una recopilació de la seva opinió sobre el tema de les
capacitats matemàtiques dels dos sexes. Un cop reunida tota la informació de les
dues parts, pràctica i teòrica vaig aconseguir arribar a una conclusió final i
respondre així a la meva hipòtesi.
La major dificultat que he trobat per a realitzar el meu treball de recerca ha estat
bàsicament trobar la informació adequada a la part teòrica i, en quant a la part
pràctica, recopilar tot el material obtingut i dissenyar un Excel que separés els
cursos per sexes per tal d’obtenir els percentatges per classe, curs i tota l’etapa
secundària.
4
1. CONCEPTE I ORÍGENS DE LES MATEMÀTIQUES
1.1 DEFINICIÓ
Les matemàtiques són una ciència deductiva, la qual s'encarrega de l'estudi de les
propietats dels ens abstractes així com de les connexions i relacions que existeixen
entre ells
Per saber l'origen d'aquesta paraula, hem de remuntar-nos al llatí, per realment
saber que les arrels del vocable matemàtica provenen de mathematicalis, que al
mateix temps neix del de la paraula grega “mathema” que s'entén o es pot traduir
com "l'estudi d'un tema".
L'ús de les matemàtiques ha evolucionat gràcies als comptes, el càlcul i els
mesuraments, així com amb l'estudi sistemàtic de la forma i els moviments dels
objectes físics, no obstant això els dos pilars fonamentals d'aquesta són l'abstracció
i l'ús de la lògica en el raonament, ja que gràcies a ells han ocorregut grans avanços
en els estudis de la raça humana en totes les branques.
1.2 ORÍGENS
Les matemàtiques, com qualsevol altre avanç en la història de la humanitat, parteix
de les necessitats de l'ésser humà d'explicar, mesurar, entendre i determinar la
forma de tot allò que li envoltava. Però la realitat és que, determinar un origen
concret per a l'aparició de cadascun dels conceptes que sentin les bases de les
matemàtiques és bastant complex.
Podem parlar dels primers objectes arqueològics oposats que demostren l'aparició
de conceptes matemàtics en antigues cultures. La primera mostra de conceptes
matemàtics en els nostres avantpassats va ser trobada a una cova a Sud-àfrica, i
consisteix en una roques d'ocre adornades amb esquerdes amb formes
geomètriques datades en 70.000 anys d'antiguitat.
Endinsant-nos en el camp dels nombres, la primera evidència arqueològica la
trobem en l'os de Lebombo, trobat a Swazilàndia i datat en 35.000 anys d'antiguitat.
5
Aquest objecte és un peroné de babuí amb un total de 29 esquerdes que, segons
les excavacions arqueològiques que es van dur a terme en 1973, van ser usades
per les dones de l'època per mantenir el compte dels seus cicles menstruals, ja que
altres ossos i pedres s'han trobat amb entre 28 i 30 esquerdes, existint sempre una
marca significativa en l'última, és a dir un instrument per explicar el temps d'algun
cicle natural.
Continuant amb les restes arqueològiques, la següent fita ho trobem en l'os
d’Ishango, trobat prop del naixement del riu Nil, al nord-est del Congo i amb una
antiguitat d'entorn a 20.000 anys. Aquest os conté una sèrie de marques al llarg
d'ell dividides en tres columnes.
Figura 1: L'os d'Ishango
Font: https://recuerdosdepandora.com/ciencia/matematicas/el-origen-de-las-matematicas/
S'ha teoritzat molt sobre la veritable utilitat de les osques en aquesta mostra
arqueològica, una d'elles parla d’una sèrie d'osques agrupades formant quatre
nombres (11, 13, 17, 19), conformant la primera seqüència de nombres primers
registrada de la història.
6
1.2.1 Matemàtica babilònica
La matemàtica babilònica es refereix al conjunt de coneixements matemàtics que
van desenvolupar els pobles de Mesopotàmia, des de la primera civilització sumèria
fins a la caiguda de Babilònia en el 539 a.C. Els textos de matemàtica babilònica es
poden classificar en dos períodes temporals: el referit a l'Antiga Babilònia (1830-
1531 a. C.) i el corresponent als últims tres o quatre segles a. C.
El nostre coneixement de la matemàtica babilònica es deriva d'unes 400 tables
d'argila desenterrades. Traçades en escriptura cuneïforme, les tauletes es
gravaven mentre l'argila estava humida, i després eren endurides en un forn o
escalfant-les al sol. La majoria de les tauletes d'argila recuperades daten del 1800
al 1600 a. C., i abasten temes que inclouen fraccions, problemes d'àlgebra,
equacions quadràtiques i cúbiques i trios d'enters en l’aplicació de l'esbós del
teorema de Pitàgores, demostrat a Grècia temps després.
Figura 2:Calendari babilònic
Font: https://www.um.es/docencia/pherrero/mathis/babilonia/tablillasbabilonicas.htm
Figura 3: Plimpton 322
Font: http://www.math.ubc.ca/~cass/courses/m446-03/pl322/pl322.html
7
Plimpton 322 és una tauleta de fang de Babilònia, que destaca per contenir un
exemple de les matemàtiques babilòniques.
El contingut principal de Plimpton 322 és una taula de nombres, amb quatre
columnes i quinze files, en notació sexagesimal babilònica.
1.2.2 Matemàtica egípcia
La matemàtica egípcia abans de res és una matemàtica empírica, o almenys
aquesta és l'única conclusió a la qual podem arribar després d'analitzar les fonts.
Si hi ha alguna cosa que caracteritza la ciència de l'Antic Egipte és que s'ensenyava
als escrivans de la mateixa forma que les generacions anteriors havien après. No
existeixen demostracions dels mètodes que s'empren, ni tan sols coneixem l'origen
de les fórmules.
Els coneixements que tenim sobre la matemàtica egípcia es basen en dos
documents: el papir de Moscou, i el papir Rhind. El primer es troba en un museu de
la ciutat de Moscou i el segon en el Museu Britànic de Londres. Els papirs estan
composts de plantejaments de problemes i la seva resolució. En el papir de Moscou
tenim 25 i 87 en el papir Rhind.
El papir Rhind és també conegut com a papir d’Ahmes, l’autor desconegut de l'obra
comença amb la frase: “Càlcul exacte per entrar en coneixement de totes les coses
existents i de tots els foscos secrets i misteris. Els papirs tenien una intenció
purament pedagògica molt bàsica. Estaven bàsicament destinats a l'ensenyament
de comptabilitat i càlcul als funcionaris de l'estat.
D'ells no podem extreure més que coneixements bàsics de matemàtiques. No
sabem si realment els egipcis coneixien sistemes més avançats de càlcul, però sí
que la base de les seves matemàtiques era bastant àrida.
En el papir Rhind tenim operacions de suma, resta, multiplicació i divisió de
nombres enters i fraccions, potències, arrels quadrades, resolució d'equacions amb
una incògnita, càlculs d'àrees de triangles i trapezis i d'alguns volums. Els mètodes
s'usaven tal com durant generacions s'havien après. Existia una fórmula per al
8
càlcul de certes àrees o volums igual que tenien un mètode per sumar o restar, però
aquesta fórmula cometia els mateixos errors de precisió que 1000 anys abans i
ningú es va haver de molestar a trobar una altra més precisa.
1.2.2.1 Nombres cardinals
Els egipcis utilitzaven per als seus càlculs el sistema decimal. Tenien 7 símbols
bàsics que representaven les unitats, desenes, centenes, etc. Els símbols emprats
per a la numeració van ser els següents:
Figura 5: Exemple de numeració egípcia
Font: http://www.monografias.com/trabajos88/numeros-egipto-y-renacimiento/numeros-egipto-y-renacimiento.shtml
Per representar un nombre s'incloïen aquests símbols escrivint-los, normalment de
dreta a esquerra, i representant tants de cadascun com a unitats tingués el nombre.
El sistema és en base 10 però no és posicional, sinó additiu.
1.2.2.2 Fraccions
L'ús de fraccions és sens dubte el tret més peculiar de la matemàtica egípcia. El
mètode emprat pels escrivans per operar amb fraccions és molt més complicat que
el nostre. La base de la representació d'una fracció es trobava en la descomposició
com a suma de fraccions de numerador 1, totes diferents. En la representació de
fraccions s'emprava el símbol (r) que en hieràtica es va convertir en un punt,
i que significava “part”. Quan es volia escriure un valor fraccionari, es representava
el símbol anterior seguit pel valor numèric del denominador i tenia el sentit d'un
ordinal, mai d'un cardinal. Es traduiria, literalment, com a “part 5”. Les úniques
excepcions eren 1/2, 2/3, 1/4 i 3/4, que es representaven amb un jeroglífic especial.
9
Exemple: = 1/5 (Jeroglífica) = 1/5 (Hieràtica)
1.2.2.3 Àlgebra
En els papirs que es conserven amb problemes matemàtics existeix un grup que
podríem incloure dins del concepte d'àlgebra actual. L'egipci no distingia entre
problemes merament aritmètics i aquests en els quals es demana resoldre
equacions lineals de la forma x + ax = b o x + ax + bx = c. Per a ell tot eren
matemàtiques i es limitava a seguir procediments aritmètics. Per descomptat no
s'emprava aquesta notació que usem nosaltres sinó que es demanava per exemple
buscar un nombre, que ells cridaven “aha” o “munt”.
El problema més conegut del papir Rhind sobre aquestes qüestions és el número
24 en el qual es demana calcular el valor del aha si aha i una setena part del aha
és 19. Aquest tipus de problemes apareixen resolts amb unes instruccions que
porten al resultat buscat, sense donar cap explicació sobre per què usar el
procediment.
Els problemes d'equacions lineals són freqüents en la matemàtica egípcia i
apareixen en diversos papirs, però criden l'atenció especialment dos problemes del
papir de Berlín que representen un sistema de 2 equacions amb dues incògnites,
una de les quals és a més de segon grau. Aquests problemes són els més senzills,
del tipus ax2=b o fins i tot en el de dues incògnites una d'elles es dóna en funció de
l'altra, amb el que el problema queda reduït igualment a un del tipus ax2=b.
Curiosament s'utilitza l'arrel quadrada per resoldre el problema, encara que no
tenim constància de si tenien procediments per calcular-les.
10
1.2.2.4 Geometria
La geometria probablement és l'aplicació més important de la matemàtica egípcia,
a causa de la necessitat dels agrimensors per recalcular els límits dels camps
després de la inundació anual del Nil. Després de veure les grans construccions
que van dur a terme els egipcis hauríem d'esperar una geometria molt avançada.
Però desgraciadament no és així, i les úniques fonts que podem analitzar són el
papir Ahmes i el papir de Moscou.
Amb les dades que tenim en aquests 2 papirs no descobrim aspectes especials de
la geometria i l'única cosa que ens aporten són algunes dades per al càlcul d'àrees
i volums de figures geomètriques molt bàsiques.
En el papir d’Ahmes veiem que el càlcul d'àrees tendia a emprar la conversió de la
figura a analitzar en “alguna cosa semblat a una figura coneguda” que permeti
arribar a l'àrea buscada. Veurem aquest mètode en el càlcul de l'àrea del cercle. És
potser un primer pas cap a la demostració geomètrica i un intent de trobar les
relacions mútues entre figures geomètriques, però que es va quedar aquí, en un
primer pas, i al que mai se li ha donat la importància que té. Per aquest mètode es
justifica el càlcul de l'àrea d'un triangle isòsceles. Segons Ahmes ha de dividir-se la
meitat de la base i multiplicar el resultat per l'altura.
Figura 6: Detall del papir d’Ahmes on es localitza el càlcul de l’àrea d’un triangle isòsceles.
Font:http://matemolivares.blogia.com/2015/101001-ahmes-el-mas-antiguo-contribuyente-conocido-a-la-ciencia-
matematica..php
11
Per últim la regla més important, per la seva precisió, és la referida al càlcul del
volum d'un tronc de piràmide de base quadrada. El problema és el número 14 del
papir de Moscou. La fórmula, com és de suposar, no apareix en el papir, però es
calcula el volum exacte.
Figura 7: Càlcul del problema número 14 del papir de Moscou
Font: http://portaldoprofessor.mec.gov.br/fichaTecnicaAula.html?aula=26483
1.2.3 Matemàtica grega
És inevitable referir-se a Grècia quan es pretén mirar la història de les
matemàtiques. L'aportació dels nombrosos i importants matemàtics i filòsofs grecs
com Tales, Pitàgores, Euclides, Arquímedes... molts d’ells amb les seves escoles
van ser molt importants en el desenvolupament d'aquesta branca del saber.
En realitat podem afirmar que en aquesta època, les matemàtiques aconsegueixen
ja la seva maduresa com a ciència, cosa que amb altres ciències ocorreria
centenars d'anys més tard. En l'època hel·lenística, les matemàtiques ja
adquireixen un cos i una reflexió teòrica molt importants, tenen una estructura que
romandrà al llarg de la història: Els descobriments dels grecs se segueixen
estudiant en els cursos de matemàtiques.
Malgrat que les matemàtiques ja havien avançat en temps anteriors (babilonis o
egipcis), fins als grecs, la preocupació per aquesta ciència era merament pràctica:
mesurar, construir, explicar... Els grecs, no obstant, es van preocupar per
12
reflexionar sobre la naturalesa dels nombres, sobre la naturalesa dels "objectes"
matemàtics (geometria),... El que va originar que les matemàtiques passaren a ser
en una ciència racional i estructurada, basades en l’experimentació.
En realitat, la contribució dels grecs a les matemàtiques constitueix el major avanç
d'aquesta ciència en el període comprès entre la Prehistòria i el Renaixement.
Destacar que L'Escola Jònica fundada per Tales de Milet (entorn del 600 a. de C.),
va ser la primera en començar l'estudi científic de la Geometria. Se li atribueixen les
primeres demostracions de teoremes geomètrics mitjançant el raonament lògic.
Més tard va ser l'Escola Pitagòrica fundada per Pitàgores (entorn al 550 a. de C.).
Se li atribueixen nombrosos descobriments matemàtics, entre uns altres, la
demostració del famós Teorema de Pitàgores : "En un triangle rectangle, la
hipotenusa al quadrat és igual a la suma dels quadrats dels catets."
Figura 8: Teorema de Pitàgores
Font: Pròpia
A més, els pitagòrics van elaborar un primer grup de quatre disciplines
matemàtiques: l'aritmètica, la música (o aritmètica d'intervals musicals ), la
geometria plana i la geometria esfèrica. La doctrina pitagòrica sostenia que totes
les raons que regeixen el món havien de ser raons de nombres enters o fraccionaris;
aquests punts de vista van ser qüestionats per una altra escola grega important:
l'escola Elea; la seva crítica va prendre la forma en els treballs de Parmènides i les
cèlebres paradoxes de Zenó.
Després, podem citar la Primera Escola d'Alexandria el principal representant va
ser Euclides (300 a. de C.). Un dels personatges amb pes a la història de les
matemàtiques. La seva obra més important és el tractat Els Elements, el qual el seu
contingut i estructura s'ha estudiat a les escoles i universitats fins a fa molt poc, i va
ser transcendental en el desenvolupament de la geometria.
13
El mètode euclidià comprèn, en primer lloc, una teoria general fundada sobre
axiomes (propietats que admetem com certes sense necessitat de demostració per
ser evidents). Euclides va cridar als seus axiomes postulats.
Citem, per finalitzar aquest breu recorregut a Arquímedes (285 a. de C.). Va ser el
major matemàtic de l'antiguitat. Se li atribueix el càlcul de pi per aproximacions
successives, la determinació dels volums del cilindre i de l'esfera, la quadratura del
segment de la paràbola, l'ocupació dels moments estàtics i dels centres de gravetat,
etc... Aquests descobriments van obrir el camí a la mecànica i al càlcul integral.
Després d'un llarg interval durant el qual els progressos són escassos, sorgeix un
altre fructífer període a causa de la Segona Escola d'Alexandria (100-300 d. de C.)
en la qual destaquen: Nicóman, Ptolomeu (amb el seu cèlebre sistema del món),
Diofanto (amb les seves grans recerques aritmètiques) i Pappus (amb la seva obra
"Col·lecció").
A partir d'aquest moment, la ciència hel·lènica comença a declinar. En occident la
petjada de la cultura grega va ser gairebé inexistent durant molts anys. L'interès
dels romans per les matemàtiques gregues es va reduir a les aplicacions pràctiques
dels mesuraments de terrenys i càlculs i les obres gregues no es van traduir al llatí.
Va ser el món àrab el que va recollir el testimoni de les matemàtiques gregues .
14
2. ELS MATEMÀTICS MÉS RECONEGUTS DE LA HISTÒRIA
La matemàtica no és la ciència més popular però ajuda a comprendre qüestions
fonamentals de la vida. Els matemàtics que venen a continuació van fer
descobriments que van col·laborar a la concreció de noves tecnologies i
maquinàries que faciliten la nostra vida en l’actualitat.
A continuació faré una separació i explicació de les gestes entre dones i homes
matemàtics més rellevants en la història. Amb la finalitat de poder observar
diferències entre ells i elles.
2.2 Dones
Hipatia
Va néixer al voltant de l'any 370 i va morir en el 415 d.C
Hipatia va ser filla de Teón, un dels homes més savis d'Alexandria, és destacada
per ser la primera dona que es té constància en la història de les matemàtiques.
També és recordada pels seus comentaris sobre l'obra d'Arquimedes, i per haver-
hi reemplaçat al seu pare a l'escola d'Alexandria.
L'any 415 va ser víctima, no obstant això, d'una torba de cristians que, encoratjats
pel bisbe de la ciutat, la van martiritzar i matar en ple carrer, arribant al punt
d'acarnissar-se amb el seu cos després de ser morta.
Figura 9: Imatge d’Hipatia
Font: http://lauraelisaarena.blogspot.com.es/2015/04/hipatia-de-alejandria.html
15
Sophie Germain
Sophie Germain va néixer en 1776 a París i va morir també a París en 1831.
Als 18 anys va voler entrar en "L'Ecole Polytechnique", però no admetien a dones.
A través d'uns amics que li passaven les anotacions de les classes al final del
semestre Shopie va presentar una memòria amb un nom masculí, "M. LeBlanc", el
professor Lagrange, un dels més importants matemàtics de l'època va quedar
impressionat per la qualitat del treball de "Monsieur LeBlanc" i va voler conèixer-lo
personalment. Quan va veure que es tractava d'una jove va quedar molt sorprès
però va reaccionar bé i la va introduir en el seu cercle d'investigadors.
En 1801 va presentar uns resultats interessants sobre la teoria de nombres signant
amb el seu àlies, a partir de llavors va establir amb Gauss, el gran matemàtic
alemany, una correspondència freqüent.
Més tard Sophie, va fer descobriments importants en la teoria de nombres, física,
matemàtica, acústica i elasticitat. Anava a rebre el títol de Doctor Honoris Causa a
Gotinga però va morir un mes abans.
Figura 10: Representació de Sophie Germain
Font: https://www.um.es/docencia/pherrero/mathis/mujeres/Germain.jpeg
16
Emmy Noether
Nascuda al 1882 a Erlange, Baviera, Alemanya i va morir al 1935 a Bryn Mawr,
Pennsilvània, USA.
Emmy Noether és coneguda per la seva contribució a l'àlgebra abstracta.
Va estudiar francès i anglès, va decidir continuar estudiant i dedicar-se a les
matemàtiques, enfrontant-se als prejudicis de l'època que s'oposaven al fet que
qualsevol dona es dediqués a una activitat científica.Se li va concedir un permís
especial per assistir a classe a la universitat de Erlangen, però no tenia dret a
examinar-se.
Va ser una de les més consumades especialistes en àlgebra del segle XX; segons
va publicar Albert Einstein, va descobrir mètodes que van resultar transcendentals
per a les generacions de matemàtics subsegüents i va contribuir a aclarir certs
conceptes que després ell va necessitar en la seva teoria general de la relativitat.
Hi ha una estructura algebraica, la de l’anell noetherià que porta el seu nom.
Figura 11: Imatge d’Emmy Noether
Font: http://www.abc.es/ciencia/20150323/abci-emmy-noether-201503230025.html
17
2.3 Homes
Pitàgores
És el matemàtic més important de la Grècia moderna, va viure del 570 a 495 AC.
Pitàgores és també considerat com el primer matemàtic cèlebre pel famós teorema
que porta el seu nom, “el teorema de Pitàgores”, el qual diu el següent: “La suma
dels quadrats dels catets d'un triangle rectangle és igual al quadrat de la
hipotenusa.” Un dels fets més reconeguts acosta de Pitàgores va ser la de la seva
“secta” anomenada els pitagòrics. Així, atès que els deixebles atribuïen tots els
descobriments a l'autor, és difícil determinar amb exactitud quina resultats són obra
del mestre i quins dels alumnes.
Figura 12: Representació de Pitàgores i el seu teorema
Font: https://www.biografiasyvidas.com/biografia/p/pitagoras.htm
Euclides
Euclides va ser un matemàtic i geòmetra grec (325 a. C.- 265 a. C.). Se li coneix
com “El Pare de la Geometria”. El seu llibre Elements, amb els fonaments de la
geometria clàssica, és lectura obligatòria per als matemàtics.
En l'obra, de 23 segles d'antiguitat, estan reunits els seus axiomes. Un exemple
d'ells és el següent: “Es pot fer una recta lligant dos punts”. Per si no fos poc, l'obra
primera d'Euclides és el seu segon llibre més traduït de la història, darrere tan
solament de la Bíblia.
18
Figura 13: Dibuix d’Euclides
Font: https://www.biografiasyvidas.com/biografia/e/euclides.htm
Leonardo Pisano
Leonardo Pisano (1170-1250), més conegut com Fibonacci Fibonacci, va ser
considerat com “el matemàtic occidental més talentós de l'Edat Mitjana”. Va
introduir el sistema de nombres àrab-hindú al món occidental. En el seu llibre, Liber
Abaci (Llibre del Càlcul), va incloure una seqüència de nombres que avui es
coneixen com a “nombres de Fibonacci”.
Figura 14: Leonardo Pisano
Font: https://es.wikipedia.org/wiki/Leonardo_de_Pisa
19
René Descartes
René Descartes (La Haye, Turena francesa, 31 de març de 1596 – Estocolm,
Suècia, 11 de febrer de 1650), també anomenat Renatus Cartesius, va ser un
filòsof, matemàtic i físic francès, considerat com el pare de la geometria analítica i
de la filosofia moderna, així com un dels noms més destacats de la revolució
científica. Així mateix, l'autor també destaca pel seu principi racionalista, el qual es
va fer popular amb la frase “penso, després existeixo”
Figura 15: Imatge de René Descartes
Font: https://historia-biografia.com/rene-descartes/
Leonhard Euler
Leonhard Euler va néixer el 15 d'abril de 1707 a Basilea, Suïssa i va morir el 18 de
setembre de 1783 a Sant Petersburg, Rússia. És considerat el matemàtic més gran
de la història per introduir la notació matemàtica i el concepte de funció. Endemés
va resoldre el problema dels Set Ponts de Koenigsberg. Durant la seva vida va
provar diversos teoremes i va desenvolupar el càlcul, la topologia i la teoria dels
nombres.
20
Figura 16: Imatge de Leonhard Euler
Font: https://www.thefamouspeople.com/profiles/leonhard-euler-biography-441.php
Carl Friedrich Gauss
Carl Friedrich Gauss (1777-1855) és considerat el “Príncep de les matemàtiques”.
Aquest físic alemany és famós per la seva ‘Teoria de nombres’, ‘La funció
gaussiana’ i sobretot per la seva aportació del teorema fonamental de l'àlgebra, en
el qual estableix que tota equació algebraica de coeficients complexos té solucions
igualment complexes
Figura 17: Pintura de Carl Friedrich Gauss
Font: https://www.pinterest.es/explore/carl-friedrich-gauss/
21
Bernhard Riemann
Bernhard Riemann (Breselenz, Alemanya, 17 de setembre de 1826 - Verbania,
Itàlia, 20 de juliol de 1866) va ser un matemàtic alemany que va realitzar
contribucions molt importants a l'anàlisi i la geometria diferencial, algunes de les
quals van aplanar el camí per al desenvolupament més avançat de la relativitat
general. El seu nom està connectat amb la funció zeta, la hipòtesi de Riemann, la
integral de Riemann, el lema de Riemann, les varietats de Riemann, les superfícies
de Riemann i la geometria de Riemann.
Figura 18: Fotografia de Bernhard Riemann
Font: https://www.thefamouspeople.com/profiles/bernhard-riemann-biography-440.php
Alan Turing
Alan Turing va ser un gran matemàtic anglès nascut l’any 1912 a Maida Valde i va
morir al 1954 a Wilmslow.
És considerat una de les grans ments del segle XX, que durant la Segona Guerra
Mundial va treballar per al govern a Gran Bretanya. Aquest científic va estudiar els
codis alemanys i va aconseguir desxifrar-los. Després d’acabar la guerra es va
dedicar a la computació, sent pioner en aquest camp. Va crear el test Turing que
encara s'utilitza per avaluar la intel·ligència de les computadores.
22
Figura 19: Fotografia d’Alan Turing
Font: http://www.isabelherrero.com/publicidad/marie-curie-einstein-alan-turing/
23
3. TIPUS D’INTELIGENCIA
L’objectiu d’aquest apartat és diferenciar els diversos tipus de intel·ligència i explicar
les seves característiques. Amb la finalitat d’entendre d’una millor forma i poder
extreure unes conclusions més precises quan parlem de capacitats únicament
matemàtiques.
Intel·ligència lingüística
És considerada una de les més importants. En general utilitza els dos hemisferis
del cervell i consisteix en l'habilitat de dominar el llenguatge, el significat de les
paraules, l'ordre de les mateixes, els sons, els ritmes, la mètrica, etc, per la qual
cosa té molt a veure amb el procés comunicatiu.
Capacitats implicades: capacitat per comprendre l'ordre i el significat de les
paraules en la lectura, l'escriptura i, també, en parlar i escoltar.
Perfils professionals: líders polítics o religiosos, poetes, venedors, escriptors, etc.
Intel·ligència lògica-matemàtica
És l'habilitat per raonar de manera deductiva i lògica i l'habilitat de resoldre
problemes matemàtics. Els qui pertanyen a aquest grup, fan ús de l'hemisferi lògic
del cervell i poden dedicar-se a les ciències exactes. Dels diversos tipus
d'intel·ligència, aquest és el més proper al concepte tradicional d'intel·ligència.
Capacitats implicades: La rapidesa per solucionar problemes matemàtics, capacitat
per identificar models, calcular, formular i verificar hipòtesis, utilitzar el mètode
científic i els raonaments inductiu i deductiu.
Perfils professionals: economistes, enginyers, científics, etc.
Intel·ligència espacial
La intel·ligència espacial es defineix com la capacitat humana poder observar el
món i els objectes des de diferents perspectives i, a més, és l'habilitat per manipular
o crear imatges mentals per poder resoldre problemes. L'hemisferi dret (en les
persones destres) demostra ser la seu més important del càlcul espacial.
24
Capacitats implicades: capacitat per presentar idees visualment, crear imatges
mentals, percebre detalls visuals, dibuixar i confeccionar esbossos, realitzar
creacions visuals i visualitzar amb precisió.
Perfils professionals: artistes, fotògrafs, arquitectes, dissenyadors, publicistes, etc.
Els escultors, arquitectes, pintors o pilots són exemples d'individus amb alta habilitat
espacial.
Intel·ligència musical
També coneguda com tenir “bona oïda”, està situada en l'hemisferi dret, no estan
localitzades amb claredat com succeeix amb el llenguatge certes àrees del cervell
exerceixen papers importants en la percepció i la producció musical. Aquest tipus
d'intel·ligència és que per fort que sigui, necessita ser estimulada per desenvolupar
tot el seu potencial, ja sigui per tocar un instrument o per escoltar una melodia amb
sensibilitat.
Capacitats implicades: capacitat per escoltar, cantar, tocar instruments. Crear i
analitzar música.
Perfils professionals: músics, compositors, crítics musicals, etc.
Intel·ligència corporal
Es coneix com a intel·ligència corporal el que forma part de l'habilitat d'utilitzar el
propi cos, és a dir, la coordinació dels moviments corporals.
Aquest tipus i intel·ligència fa visible una gran connexió entre la ment (i les
emocions) i el moviment. Tenen la capacitat d'utilitzar el seu cos per resoldre
problemes o realitzar activitats. El control del moviment corporal es localitza en
l'escorça motora i cada hemisferi domina o controla els moviments corporals
corresponents al costat oposat.
Capacitats implicades: capacitat per realitzar activitats que requereixen força,
rapidesa, flexibilitat, coordinació ócul-manual i equilibri, utilitzar les mans per crear
o fer reparacions, expressar-se a través del cos. Una aptitud natural d'aquest tipus
d'intel·ligència es manifesta sovint des de nen.
25
Perfils professionals: escultors, cirurgians, actors, models, ballarins, etc.
Intel·ligència intrapersonal
Aquest tipus d'intel·ligència comprèn l'autoconeixement i l'acte d’apreciació, també
inclou l'enteniment de la condició humana. Hi ha persones que tenen una notable
habilitat d'entendre's a si mateixos, els seus pensaments i emocions i regular el seu
propi comportament, perquè són capaços d'accedir als seus sentiments i emocions
i reflexionar sobre aquests més fàcilment. Aquest tipus d'intel·ligència és funcional
per a qualsevol àrea de la nostra vida.
És també la capacitat per plantejar-se metes, avaluar habilitats i desavantatges
personals i controlar el pensament propi, meditar, exhibir disciplina personal,
conservar el componiment i donar el millor de si mateix.
Perfils professionals: individus madurs que tenen un autoconeixement ric i profund.
Intel·ligència interpersonal
Aquest tipus d'intel·ligència ens permet entendre als altres, ser empàtics amb les
persones i poder reconèixer les seves motivacions, raons i les emocions que els
mouen i permet interpretar les paraules i gestos, o els objectius i metes d'altres
persones.
Es basa en la capacitat de manejar les relacions humanes. Aquesta intel·ligència
per si sola és fonamental per triar bé els nostres amics i en un futur a la nostra
parella. És indispensable que un líder tingui aquest tipus d'intel·ligència i a més faci
ús d'ella en treballar amb gent, ajudar a les persones a identificar i superar
problemes.
Perfils professionals: administradors, docents, psicòlegs, terapeutes, polítics,
professors o actors.
26
Intel·ligència naturalista
Es refereix a la sensibilitat que algunes persones mostren cap al món natural.
És l'habilitat de poder estudiar el nostre al voltant. Distingir, ordenar, classificar,
comprendre i utilitzar elements del medi ambient, objectes, animals o plantes,
sempre fixant-nos en els aspectes naturals amb els quals vivim.
Perfils professionals: Els biòlegs, camperols, botànics o caçadors dominen aquest
tipus d'intel·ligència.
Intel·ligència emocional
És la capacitat humana per resoldre problemes relacionats amb les emocions. És
un complement indispensable en la relació amb si mateix i amb els altres. De res
serveix ser un alumne amb millors qualificacions si el teu fill no té amics i se sent
acomplexat.
Comprèn tant la intel·ligència intrapersonal com la intel·ligència interpersonal, i està
composta per cinc elements: autoconsciència emocional, autocontrol emocional,
automotivació, empatia i habilitats socials. els sentiments i com ens sentim tenen
molt a veure a l'hora de triar. Saber manejar les nostres emocions té a veure amb
la seguretat que ha d'estar present en tots nosaltres.
Intel·ligència existencial
Aquest tipus d’intel·ligència es defineix com la capacitat per situar-se a si mateix
pel que fa al cosmos i respecte als trets existencials de la condició humana, com és
el significat de la vida i de la mort, la destinació final del món físic i psicològic en
profundes experiències com l'amor a una altra persona.
La cerca de sentit i l'autoconeixement, pot conrear-se amb la pràctica de la
meditació, la contemplació o l'exercici de filosofar i dialogar.
27
Intel·ligència creativa
Les persones amb alta intel·ligència creativa tenen la capacitat per produir moltes
idees; la flexibilitat, para per veure i abordar les situacions de formes diferents; i
l'originalitat, per fabricar respostes poc habituals o nova. Sembla que la seva ment
vola, sempre estan un pas per davant dels altres i estan constantment innovant al
món amb les seves idees.
28
4. Diferències cognitives en les habilitats principals entre el sexe masculí
i femení
4.1 Diferències cognitives en l’habilitat verbal
El terme habilitat verbal s'aplica a tots els components de l'ús del llenguatge:
lletrejar, comprensió lectora, coneixement del vocabulari, comprensió oral i
l’habilitat per a l'escriptura com a reflex d'una bona organització d'idees i bon ús de
la gramàtica
Les habilitats cognitives del cervell humà tenen diferències entre homes i dones, ja
que els seus cervells estan capacitats de manera diferent per realitzar algunes de
les funcions més elevades del coneixement humà, i de totes les diferències
cognitives entre sexes que es poden trobar, les diferències en habilitat verbal són
les primeres a manifestar-se, i ho fan afavorint a les dones.
Entre el primer i el cinquè any de vida, les nenes són lingüísticament més
competents que els nens, comencen a parlar gairebé un mes abans, produeixen
expressions més llargues i cometen menys errors.
Sigui en el tipus de prova que sigui, quan les diferències sexuals en habilitats
verbals es troben, sempre es mostra la superioritat femenina perquè sempre donen
major rendiment en l'ús comunicatiu del llenguatge, tenen més velocitat en la lectura
i comprenen millor el llegit.
4.2 Diferències cognitives en habilitats visió-espacials
L'habilitat espacial generalment es refereix a la destresa en la transformació de
representacions mentals, i a la destresa per generar i recordar informació no
lingüística. L'habilitat visió-espacial tampoc és un concepte unitari ja que es refereix
a l'habilitat per imaginar a què s'assembla una figura irregular rotant a l'espai, o en
l’habilitat per destriar la relació entre la forma i l'objecte.
Al 1983, Nyborg (citat en Halpern 2000) va resumir totes les recerques fetes fins a
la seva època en habilitats visió-espacials i va posar de manifest el fet que els
homes gairebé sempre puntuen molt millor que les dones, en la majoria de les
29
proves d'habilitat espacial, com són: El Laberint de Porteus, Les Perspectives de
Piaget, Rutes a Prendre, Anivellació d'Aigua, Formes Geomètriques, la Tríade
Analítica WAIS i el Test de Rotació Mental (que mesura l'habilitat que tenen les
persones per fer rotar mentalment figures geomètriques tridimensionals).
Es pot resumir aquesta idea dient que homes i dones utilitzen de forma bastant
general les diferents estratègies cognitives quan es tracta de realitzar tasques visió-
espacials: mentre l’home tractar més de visualitzar la resposta, les dona intententa
utilitzar referències verbals, ja que, tenen una capacitat superior molt notable a les
habilitats cognitives verbals.
Això és així, perquè el cervell de l'home és més hàbil per a la manipulació de
símbols, la qual cosa els permet captar millor que les dones els elements i relacions
espacials. Per això, en general, ells aprenen millor una ruta d'un mapa en menor
temps i amb menors errors que un grup de dones.
Per tant, els homes solen ser millors que les dones en la resolució de problemes
matemàtics, rotació mental, percepció espacial, i tasques que requereixen l'ús
d'informació en moviment com són les imatges visuals, perquè tenen bon domini a
mantenir i manipular representacions mentals. Però tenen una capacitat inferior a
la de la dona per a la identificació visió-espacial emocional amb el seu hemisferi
dret. És a dir, les dones estan millor dotades per usar informació contextual i
interpretar les expressions gestuals de la cara, i captar la informació emocional de
la mateixa.
4.3 Diferències cognitives en habilitats matemàtiques pures
En els primers anys escolars no hi ha diferències sexuals clares en l'habilitat per a
les operacions aritmètiques. Amb més edat, no obstant això, és clar que els nois
són estadística ment superiors en aquesta activitat, però tots dos tenen diversos
avantatges. Dins de les habilitats matemàtiques hi ha moltes dimensions, i les
diferències sexuals solament es manifesten en algunes d'elles. Les dones puntuen
significativament molt millor que els homes en exàmens de raonament matemàtic
(potser a causa de l'ús d'estratègies verbals per a la resolució d'aquests problemes),
30
mentre que els homes, puntuen significativament molt millor que les dones en
geometria, probabilitat, i estadística, reflectint l'ús d'estratègies visió-espacials en
aquestes àrees
Les diferències més consistents en habilitats matemàtiques, s'han trobat analitzant
el “Test Escolàstic d'Aptitud Matemàtica” (Scholastic Aptitude Test o SAT-M) en el
qual l'avantatge masculí enfront de les dones és clara.
El gran avantatge que posseeixen els homes en els seus resultats del SAT- M, va
ser descoberta sobretot als exercicis de geometria, que depenen en gran part de
l'habilitat per generar i manipular la informació en una representació mental
(Hapern, 2000), i àrees de la matemàtica com la geometria, trigonometria, càlcul, i
topologia ja que generalment requereixen l'ús d'habilitats visió-espacials.
És a dir, l'avantatge dels homes a certes àrees matemàtiques està relacionada amb
el seu avantatge en les habilitats espacials.
Per exemple, Anderson (1990, citat en Halpern, 2000) explica que “de forma
simètrica, els resultats obtinguts sobre la capacitat matemàtica d'un individu, estan
fortament relacionats, amb la seva habilitat visual-espacial”, reiterant la idea que les
diferències sexuals en habilitats matemàtiques són una conseqüències de les
diferències existents en habilitats espacials. Però és necessari tenir en compte que
“l'entrenament pot modificar de manera significativa l'acompliment i el resultat
d'homes i dones en qualsevol tasca cognitiva i per això, qualsevol persona, sigui
home o dona, sota el degut entrenament, pot arribar a tenir una execució i resultats
excel·lents”.
31
5. TIPUS DE COMPETÈNCIES MATEMÀTIQUES
Com ja he comentat prèviament, dins de les habilitats matemàtiques hi ha moltes
dimensions.
En aquest apartat exposaré les dimensions i les competències que abasten dites
dimensions, explicant la funció de cada tipus de competència matemàtica i on es
poden aplicar.
Dimensió resolució de problemes
Competència 1. Traduir un problema a llenguatge matemàtic o a una representació
matemàtica utilitzant variables, símbols, diagrames i models adequats
Competència 2. Emprar conceptes, eines i estratègies matemàtiques per resoldre
problemes
Competència 3. Mantenir una actitud de recerca davant d’un problema assajant
estratègies diverses
Competència 4. Generar preguntes de caire matemàtic i plantejar problemes
Dimensió raonament i prova
Competència 5. Construir, expressar i contrastar argumentacions per justificar i
validar les afirmacions que es fan en matemàtiques
Competència 6. Emprar el raonament matemàtic en entorns no matemàtics
Dimensió connexions
• Competència 7. Usar les relacions que hi ha entre les diverses parts de les
matemàtiques per analitzar situacions i per raonar
• Competència 8. Identificar les matemàtiques implicades en situacions properes i
acadèmiques i cercar situacions que es puguin relacionar amb idees matemàtiques
concretes.
32
Dimensió comunicació i representació
• Competència 9. Representar un concepte o relació matemàtica de diverses
maneres i usar el canvi de representació com a estratègia de treball matemàtic
• Competència 10. Expressar idees matemàtiques amb claredat i precisió i
comprendre les dels altres
• Competència 11. Emprar la comunicació i el treball col·laboratiu per compartir i
construir coneixement a partir d’idees matemàtiques
• Competència 12. Seleccionar i usar tecnologies diverses per gestionar i mostrar
informació, i visualitzar i estructurar idees o processos matemàtics.
33
6. ENTREVISTA
L’objectiu d’aquesta entrevista era poder comparar les conclusions extretes de la
part teòrica amb el que ens podia aportar les respostes d’una psicòloga vinculada
a l’àmbit de l’educació i en els estudis dels resultats acadèmics de la joventut.
La persona entrevistada va ser Alícia Gavaldà la sotsdirectora i psicòloga del
Col·legi Sant Luís del Pla i Amell-Bosch (Begues), amb una dedicació de més de
disset anys al centre i uns coneixements elevats del desenvolupament educatiu dels
nens i nenes a les edats de primària i secundària.
Una vegada trobada aquesta psicòloga específica vaig decidir preparar una sèrie
de preguntes que pogués desenvolupar les seves observacions sobre els resultats
matemàtics dels dos gèneres.
Preguntes:
Creus que el sexe masculí té una millor capacitat matemàtica que el femení?
Quines diferències hi trobes?
Sí, els dos gèneres són bastant diferents sobre tot a l’àmbit espacial (geomètric) i
de càlcul numèric.
Les diferències que he observat durant els meus disset anys d’experiència al centre
treballant amb tots els cursos des de P3 a 4t de l’ESO, han sigut les notables
diferències maduratives entre els dos sexes. Aquestes diferències venen
determinades pel diferent desenvolupament maduratiu que tenen els dos sexes i
aquest desenvolupament es veu reflectit clarament a l’àmbit matemàtic. Al
començament el sexe femení obté millors resultats que el masculí, ja que el cervell
femení es desenvolupa abans i millora les seves capacitats matemàtiques entre
altres, però cap a finals de l’etapa de l’educació secundaria el sexe masculí
comença el seu desenvolupament maduratiu, quan ells es desenvolupen, els
resultats matemàtics surten favorables al sexe masculí ja que les habilitats
relacionades directament amb les matemàtiques es potencien més que les del
gènere femení.
34
Què creus que influeix?
Penso que el fet que més influeix en les diferències entre els resultats matemàtics
entre els dos gèneres són els diferents desenvolupaments maduratius del cervell
masculí i femení. Està demostrat que els homes naturalment tenen més
probabilitats de desenvolupar unes millors habilitats cerebrals a nivell de la
capacitat d’abstracció i de càlcul numèric pur.
Al col·legi Sant Lluís es pot observar una diferència als resultats d’àmbit matemàtic?
Sí, a partir d’un test que passo tots els anys als alumnes de 4t de l’ESO anomenat
TEA. El test TEA consisteix en l’avaluació de la intel·ligència des de l'enfocament
clàssic que s’entén com l’aptitud del subjecte per aprendre. Es divideix en 3 nivells
que reconcilien l'avaluació del rendiment en tasques escolars amb la mesura de
variables psicològiques pures, com és la intel·ligència. Cada nivell explora 3
aptituds escolars fonamentals: verbal, numèrica i raonament.
Els resultats del TEA majoritàriament donen resultats favorables als nens a les
aptituds numèriques i de raonament, mentre que les nenes obtenen uns millors
resultats que els nens a les aptituds verbals. Cal destacar que aquest test es fa
cada any a tots els alumnes de 4t de l’ESO on suposadament tots els alumnes han
assolit un desenvolupament maduratiu força avançat.
És possible una influencia a la societat? Cóm explicaries que al llarg de la història
la majoria de científics i matemàtics més reconeguts fossin homes?
Sí, és possible una influència a la societat. Com ja sabem, des dels inicis de la
història humana, el sexe femení ha patit una discriminació per part de l’home, i això
està clar que també influeix a l’àmbit de la investigació i a la presència de més
figures d’homes matemàtics i científics a la història que de dones.
És cert, que com ja he dit abans, el sexe masculí en unes condicions òptimes
desenvolupa unes habilitats matemàtiques més favorables que les dones, en certa
part, es pot justificar que al llarg de la història apareguin més personatges masculins
35
a la història de les matemàtiques per la major habilitat del sexe masculí pel
coneixement abstracte i la investigació científica. També és veritat que si a les
dones li haguessin donat les mateixes oportunitats des dels principis de la
humanitat per estudiar i desenvolupar les seves facetes intel·lectuals haurien
aparegut més matemàtiques i científiques importants al llarg de la història.
36
7. ESTUDI DELS RESULTATS DE LES PROVES CANGUR
La intenció d’aquest apartat és fer un estudi sobre els resultats de les proves Cangur
a Catalunya observant el número de nens i nenes que van obtenir els resultats més
elevats a l’any 2016-2017 i així, poder extreure uns percentatges per obervar quin
gènere va obtenir millors qualificacions per curs en l’educació secundària.
Què són les proves Cangur?
Les Proves Cangur són un conjunt de reptes matemàtics, de dificultat creixent i de
resposta tancada amb diverses opcions de resposta per a cada problema. A més,
en tots els casos, els participants les han de completar sense calculadora.
Figura 20: Els deu millors resultats a les proves cangur al curs de 1r de l’ESO l’any 2017
Font: Pròpia
37
En aquesta taula es poden observar les qualificacions dels més de 20.000 alumnes
que van participar a les proves cangur en 1r de secundària. Entre les 10 millors
notes trobem que els dos millors resultats són de nenes amb una puntuació de
143,75 i 140,0 respectivament. El tercer lloc l’ocupen tres alumnes amb les
mateixes qualificacions 138,75 dos d’aquests alumnes són nens. Des de la quarta
qualificació fins a la desena s’observen dues nenes i sis nens. A partir d’aquestes
dades es pot obtenir un percentatge que afavoreix al sexe masculí amb un 62% en
quant a resultats mentre que el 38% pertany al gènere femení. Cal destacar que en
aquest cas les notes més altes pertanyen al sexe femení, però hi ha un nombre
més alt de nens amb puntuacions més elevades que nenes.
Figura 21: Taula dels millors resultats a les proves cangur a 2n de secundària de l’any 2017
Font: Pròpia
En el cas de les qualificacions de les proves cangur a 2n d’ESO es pot observar
una diferència més clara a l’analitzar la taula de les millors notes, ja que de les
quatre de les cinc primeres posicions en quant a puntuació el sexe masculí va
38
obtenir uns millors resultats. De les deu millors notes a segon de secundària el 27%
pertany al gènere femení i un 73% al sexe masculí. En aquest cas els alumnes amb
més puntuació a les proves són nens.
Figura 22: Taula amb les millors puntuacions a tercer de secundària a les proves cangur de l’any 2017.
Font: Pròpia
En el curs de tercer de secundària he pogut observar una quantitat més alta de
resultats elevats i empats en quant a puntuacions. En el cas de l’alumnat participant
de 3r de l’ESO es troben cinc amb les puntuacions màximes a les proves cangur,
quatre d’ells són nens, fet que dona uns resultats favorables en quant a capacitats
òptimes a l’àmbit matemàtic al gènere masculí en aquest cas. Al fer els
percentatges dels participants amb les puntuacions més elevades (en el cas
d’aquesta taula només apareixen els alumnes fins a la vuitena millor nota, ja que hi
havia una gran quantitat d’empats a les posicions nou i deu) un 62% són nens i un
39
38% són nenes. En aquest cas surten uns resultats similars que a la taula de 1r de
secundària, no obstant això, cal destacar que en aquest curs s’han aconseguit els
resultats màxims a les proves fet que no s'havia produït en els cursos anteriors
Figura 23: Taula amb les puntuacions més elevades a les proves cangur a 4t de l’ESO de l’any 2017.
Font: Pròpia
Com es pot observar 4t de l’ESO és el curs on es veu la diferència més clara entre
els dos gèneres en quant puntuacions més elevades a les proves cangur, ja que,
dels quinze alumnes amb les millors puntuacions apareix únicament una nena i que
les màximes puntuacions són favorables als nens perquè la noia ocupa l’onzena
posició.
Aquest fet corrobora l’explicació de la psicòloga especialitzada a l’entrevista,
explicant que on es començaven a veure unes clares diferències als resultats
40
matemàtics entre els dos gèneres era a partir de 4t de l’ESO, ja que era el moment
on la majoria dels nens ja havien dut a terme el procés cerebral maduratiu que
proporciona entre altres qualitats una millora a les habilitats matemàtiques, i en
aquell moment era quan els dos sexes ja s’havien desenvolupat cerebralment quan
s’observaven les diferències més clares favorables al sexe masculí en relació a
habilitats matemàtiques.
Com s’ha pogut observar a les taules amb les puntuacions més elevades a les
proves Cangur 2016-2017 durant els cursos de primer, segon i tercer de l’ESO les
diferències entre els dos gèneres és notable ja que el sexe masculí obté unes
millors puntuacions que el femení, però on s’observa la veritable diferència és a
quart de l’ESO que únicament apareix una nena entre les millors puntuacions.
Aquest estudi de les proves Cangur a Catalunya tenia com objectiu fer un estudi i
comparar el resultats més elevats, per poder observar si es ratificava a aquestes
proves tan famoses i utilitzada a diversos països la informació obtinguda a la part
teòrica i pràctica a l’entrevista que afirmava que el sexe masculí científicament té
més possibilitats d’obtenir uns òptims resultats matemàtics que el gènere femení.
41
8. ENQUESTA ALS ALUMNES DE L’INSTITUT EL CALAMOT
Un altre apartat de la part pràctica del treball de recerca ha sigut l’elaboració d’una
enquesta destinada únicament als alumnes de secundària del IES El Calamot.
L’objectiu de les enquestes principalment era estudiar les respostes dels alumnes
de l’institut. Vaig fer unes preguntes bàsiques buscant l’opinió dels alumnes sobre
la hipòtesis i trobar diferències entre els dos sexes al valorar les preguntes
proposades..
A continuació exposaré les preguntes que vaig elaborar per a l’enquesta i faré una
explicació dels resultats de cada pregunta:
Pregunta 1: SEXE
Figura 24: Gràfic enquesta. Títol de la pregunta: SEXE
Font: Pròpia
La primera pregunta només vaig tractar d’obtenir els percentatges de la participació
de les mostres de gènere masculí i femení. Com es pot observar, el 51,8% de les
respostes de l’enquesta pertanyen a nenes i el 48,2% respectivament a nens.
És interesant treballar amb una participació molt igualada entre alumnes de gènere
masculí i femení. D’aquesta manera es podran obtenir unes conclusions més
precises.
42
Pregunta 2: EDAT.
Figura 25: Gràfic enquesta. Representació de les edats dels participants.
Font: Pròpia
Aquesta segona pregunta de l’enquesta tenia la intenció d’obtenir uns percentatges
de l’edat dels participants, ja que, l’edat és un factor condicionant quan es parla de
les capacitats matemàtiques. Com ja s’ha esmentat en apartats anteriors el
desenvolupament cerebral dels joves comença generalment a unes edats força
similars i era totalment necessària aquesta pregunta. L’objectiu d’aquesta pregunta
era tenir una orientació per saber quines edats predominaven a les enquestes, ja
que les conclusions varien depenent de l’edat dels joves, perquè un nen de tretze
anys no té les mateixes habilitats pròpies de la maduració cerebral que aquest
mateix amb setze, i per això, no es poden valorar de la mateixa manera.
43
Pregunta 3: POBLACIÓ.
Figura 26: Gràfic enquesta. Representació en barres del percentatge de la població dels alumnes participants a l’enquesta.
Font: Pròpia
Com es pot observar en aquest gràfic la majoria dels alumnes pertanyen a la
població de Gavà amb un 93,9%. L’objectiu d’aquesta pregunta era fer una distinció
per població dels alumnes participants.
Pregunta 4: CURS
Figura 27: Gràfic enquestes. Percentatge dels cursos dels participants de l’enquesta al IES el Calamot
Font: Pròpia
44
Amb la quarta pregunta de l’enquesta volia obtenir els percentatges dels cursos
dels alumnes participants. L’objectiu és bastant similar que el de la segona pregunta
que tractava de separar els alumnes per edats, en aquest cas volia separar-los per
cursos per intentar buscar algunes diferènciesentre la capacitat matemàtica del
sexe masculí i femení per cursos i edat.
Pregunta 5: CREUS QUE EL SEXE MASCULÍ TÉ MÉS CAPACITAT MATEMÀTICA
QUE EL FEMENÍ?
Figura 28: Gràfic enquesta. Percentatge de les respostes dels alumnes sobre la meva hipòtesis.
Font: Pròpia
Aquest gràfic mostra els resultats de les preguntes dels alumnes sobre la pregunta
de que si creien que l’home té una capacitat matemàtica superior que a la de les
dones. Destaca notablement el 97,3% dels alumnes que van respondre que no a
la pregunta, en front del 1,8% que van respondre afirmativament a la pregunta i l’1%
que va respondre amb un “potser”. L’objectiu d’aquesta pregunta era plantejar
directament als alumnes la meva hipòtesis inicial i poder veure que pensaven els
alumnes participants de l’Institut El Calamot. Crida l’atenció que pràcticament tots
els alumnes sigui qui sigui el seu gènere, responguessin que no, ja que és força
habitual trobar discrepàncies en aquesta pregunta, en aquest cas, el gràfic mostra
el contrari.
45
Pregunta 6: PER QUÈ?
Figura 29: Gràfic enquesta. Justificació dels alumnes a la pregunta número 5
Font: Pròpia
Seguidament a la anterior pregunta vaig demanar justificar la resposta. Com es pot
observar 71 de les 114 respostes comptabilitzades van respondre que el sexe
masculí i femení tenen la mateixa capacitat matemàtica, això percentualment
equival a un 62,2% de les respostes dels alumnes. En front, ens trobem amb les 19
respostes (16,6%) dels alumnes que no van ser capaços de justificar la resposta,
16 alumnes van respondre que depenia de la persona (14%) i un 4,2% dels alumnes
van justificar la seva resposta dient que les dones tenen més intel·ligència que els
homes. Aquesta resposta ens fa veure que els nens d’aquesta edat confonen el
terme capacitat matemàtica i intel·ligència.
La primera i la tercera barra ens mostra que els alumnes de l’Institut El Calamot de
secundària comparteixen l’absència de diferències entre el sexe masculí i femení
en les capacitats matemàtiques i que els dos tenen la mateixa capacitat o que
depèn de les capacitats personals de cada individu.
46
Pregunta 7: T'AGRADEN LES MATEMÀTIQUES?
Figura 30: Gràfic enquesta. Percentatge dels alumnes que li agraden les matemàtiques
Font: Pròpia
La següent pregunta de la enquesta tenia la intenció d’obtenir un percentatge dels
alumnes que li agraden les matemàtiques, per així poder relacionar-lo amb les
notes a l’assignatura de matemàtiques. Saber si els alumnes enquestats els hi
agraden les matemàtiques influeix al extreure els resultats finals. Com es pot
observar al gràfic, un 63,2% dels alumnes participants a l’enquesta van respondre
que li agradaven les matemàtiques mentre un 36,8% que en canvi van respondre
negativament a la qüestió.
47
Pregunta 8: CREUS QUE TENS UNA BONA CAPACITAT MATEMÀTICA?
Figura 31: Gràfic enquesta. Percentatge de la resposta dels alumnes sobre si creien que tenien un bona capacitat matemàtica.
Font: Pròpia
En aquesta pregunta tractava de buscar una valoració personal sobre la capacitat
matemàtica de l’alumne, aquesta està molt relacionada amb la anterior ,ja que el
fet de que a un alumne li agradin les matemàtiques generalment comporta que se
li donin bé. Efectivament, el meu raonament es veu justificat al gràfic, ja que el
67,5% de les respostes dels alumnes afirmen tenir una bona capacitat i un 32,5%
que no. Comparant aquest gràfic amb l’anterior es pot arribar a la conclusió de que
hi ha alumnes que creuen que tenen una bona capacitat matemàtica però no li
agraden les matemàtiques. Aquest suposat raonament es justificaria amb la
diferencia percentual d’un 4,3% relacionant-lo directament amb la pregunta
anterior.
48
Pregunta 9: HAS SUSPÈS ALGUNA VEGADA L’ASSIGNATURA DE
MATEMÀTIQUES?
Figura 32: Gràfic enquesta. Percentatge que mostra la quantitat de vegades que els alumnes enquestats han suspès
l’assignatura de matemàtiques.
Font: Pròpia
Com a última pregunta de l’enquesta vaig intentar buscar una pregunta que em
donés un percentatge de la quantitat de vegades que havien suspès l’assignatura
de matemàtiques els alumnes de l’Institut El Calamot enquestats. Com es pot
observar al gràfic un 62,3% dels alumnes van respondre que mai havien suspès les
matemàtiques, dada que cal destacar per la important coincidència amb el gràfic de
la figura número 30, ja que el percentatge d’alumnes que mai han suspès
l’assignatura de matemàtiques i que els agraden la matèria és pràcticament igual.
El 23,7% dels alumnes van marcar l’opció “diversos cursos”, un 12,3% van
respondre que només havien suspès l’assignatura una vegada, mentre un 1’8% que
l’havien suspès sempre.
49
VALORACIÓ DE L’ENQUESTA
L'enquesta és una de les parts del treball de recerca que més contrast té amb la
meva hipòtesis inicial. En aquest cas, els resultats d’aquest apartat no comparteixen
els de la part teòrica ni els dels apartats de la part pràctica com són l’entrevista a la
psicòloga especialitzada i l’estudi dels resultats de les proves cangur, ja que en el
cas de l’enquesta surten un resultats contraris als capítols ja esmentats. Amb
l’enquesta dels alumnes de secundària de l’Institut El Calamot, es pot fer un
valoració força diferent, ja que independentment del gènere i dels resultats
acadèmics a l’assignatura de matemàtiques, edat, curs i població es pot extreure la
conclusió de que pels alumnes enquestats no existeix una diferència clara en la
capacitat matemàtica del gènere masculí i femení, generalment, pensen que els
dos sexes tenen la mateixa capacitat o les capacitats matemàtiques depenen de la
persona. Valorant tota la investigació prèvia faré un raonament més personal sobre
les enquestes basant-me en tota la informació anterior i intentaré justificar el perquè
d’aquests resultats a l’enquesta.
Probablement la resposta més propera seria dir que els alumnes bàsicament no
troben unes diferències clares a l’assignatura de matemàtiques entre els seus
companys i companyes, i d’aquesta manera justifiquen que els dos gèneres tinguin
la mateixa capacitat matemàtica. El raonament més interessant i més acertat és el
de que les capacitats matemàtiques no depenen del sexe sinó de la persona.
Aquesta resposta es podria donar per bona, ja que dins del nivell de secundària és
més difícil trobar unes diferències notables en les capacitats matemàtiques entre
sexes i dir que depèn de la persona és correcte, ja que és cert que dins d’un nivell
matemàtic força fàcil de superar, com és el de secundària, probablement depèn
més de l’esforç de la persona i la dedicació que de la capacitat matemàtica. És obvi
que sempre estarà present el fet de que hi ha persones amb més facilitat que poden
obtenir bons resultats únicament amb un bon esforç i dedicació per l’assignatura.
D’aquesta manera es podria justificar que alguns alumnes hagin respost que el sexe
femení té més capacitat per el fet que ja esmentat prèviament en altres apartats de
que el sexe femení té més facilitat per portar una metodologia de treball més adient
50
que el sexe masculí, i d’aquesta manera, poden obtenir millors resultats acadèmics
ja de caire general a l’àmbit educatiu.
Les valoracions dels alumnes tenen moltes similituds amb una de les observacions
de l’investigador Anderson (explicat a l’apartat 4.3) on es parlava sobre la les
diferències als en les habilitats cognitives matemàtiques pures deia: “L'entrenament
pot modificar de manera significativa l'acompliment i el resultat d'homes i dones en
qualsevol tasca cognitiva i per això, qualsevol persona, sigui home o dona, sota el
degut entrenament, pot arribar a tenir una execució i resultats excel·lents”.
Amb aquesta frase es resumiria amb força precisió els resultats de l’enquesta dels
alumnes de secundària de l’Institut El Calamot i quedarien justificades de forma
satisfactòria les seves valoracions.
51
9. ESTUDI DELS RESULTATS MATEMÀTICS A L’INSTITUT EL CALAMOT.
L’objectiu d’aquest apartat era fer un estudi sobre les notes de l’assignatura de
matemàtiques de tots els cursos de secundària de l’Institut El Calamot. Per això
vaig utilitzar el programa Excel. Primerament, vaig extreure els percentatges
d’aprovats per classe i després, vaig separar-los per gènere per poder observar el
número de suspesos i aprovats entre sexes en cada classe. Cal destacar, que
només posaré a la memòria del treball de recerca directament els resultats, ja que
totes les taules amb les notes i els noms dels alumnes separats per gèneres
estarien situats a l’apartat d’annexos. Una vegada explicat l’objectiu d’aquest
capítol, començaré a desenvolupar els resultats per cursos:
Avaluació final de curs assignatura de matemàtiques 1r ESO 2016-2017
Figura 33: Percentatges d’aprovats per classe totals i separats per gènere a l’assignatura de matemàtiques a 1r d’ESO
Font: Pròpia
Aquesta és la taula que pertany als resultats acadèmics a l’assignatura de
matemàtiques de 1r d’ESO el curs passat. Com podem observar a la primera taula,
apareixen els percentatges del número d’aprovats per classe. Els cursos de 1r
A,B,C tenen un percentatge d’aprovats propers al 85% mentre que el 1r B té un
93,3%.
El percentatges que interessen són els de la segona taula, ja que ens mostren el
número d’aprovats i suspesos a 1r d’ESO separats per gènere. A 1r A els alumnes
de gènere masculí tenen un 81,3% d’aprovats al costat del 92,9% de les dones. A
1r B el número d’aprovats i suspesos per gènere es pràcticament igual amb un 93%
aproximadament, fet que es podria resumir dient que no hi ha un diferència per
52
gèneres a 1r B. En el cas de 1rC la diferència entre aprovats i suspesos entre nens
i nenes és molt elevada, com es pot veure el 62,5% del alumnes de sexe masculí
van aprovar l’assignatura en front d’un 100% de les nenes. Per últim, a 1r D es
continua veient una superioritat en quant a resultats del sexe femení amb un 77’8%
d’aprovats d’homes i un 92,3% de dones.
Es podria concloure dient que a 1r d’ESO els resultats matemàtics del gènere
femení són superiors que els del gènere masculí excepte a 1r ESO B que els
resultats són pràcticament iguals.
Avaluació final de curs assignatura de matemàtiques 2n ESO 2016-2017
Figura 34: Percentatges d’aprovats totals i separats per sexes a l’assignatura de mtaemàtiques a 2n d’ESO
Font: Pròpia
En el cas de 2n d’ESO el numero d’aprovats per classe disminueix comparats amb
els de 1r. Com es pot observar, a 2n A va aprovar un 80,6% l’assignatura de
matemàtiques, a 2n B destaca el 56,5%, un número força baix d’aprovats, a 2n C
un 84% i a 2n D un 76,9%.
A 2n d’ESO les diferències entre els resultats de nois i noies no són tan clars a favor
del gènere femení com succeïa a 1r d’ESO. A 2n A les nenes tenen un número
d’aprovats superior al dels nens amb un 87,5% a favor i un 73,3% en contra dels
nens. A 2n B el número d’aprovats d’homes és notablement superior que el de les
dones amb un 71,4% i un 50% respectivament, és el primer cas fins el moment,
que els nens tenen uns notables resultats favorables comparats amb les nenes. A
2n C també són favorables els resultats per al gènere masculí, amb un 92,3%
d’aprovats i per contra del 75% de les nenes. Per últim, a 2n D els nens tenen un
53
percentatge d’un 63,6% d’aprovats i les nenes un 86,7%, en aquesta classe si que
es pot observar una clara diferència en quant a resultats a favor del gènere femení.
Avaluació final de curs assignatura de matemàtiques 3r ESO 2016-2017
Figura 35: Percentatges d’aprovats per classe totals i separats per gènere a l’assignatura de matemàtiques a 3r
d’ESO.
Font: Pròpia
En el cas de 3r de secundària el número d’aprovats per classe entre tots els
alumnes sense separar-los per sexes és força similar. A 3r A el número d’aprovats
s’estima en un 72,4%, a 3r B un 70%, a 3r C ,en canvi, observem un percentatge
superior amb un 85,7% i per últim un 79,3% d’aprovats totals a 3r d’ESO D.
Com podem observar, en el moment de separar els aprovats per sexes a 3r d’ESO,
majoritàriament els resultats surten favorables al sexe masculí. En el cas de 3r A el
número d’homes aprovats és d’un 76,9%, mentre que el de les dones oscil·la en un
68,8%. A 3r B els resultats són similars entre els dos gèneres, però hi ha una petita
diferència a favor dels homes amb un 71,4% d’aprovats davant d’un 68,8% de les
dones. A 3r C continua la mateixa tònica dominant del alumnes de sexe masculí
amb un 88,2% d’aprovats comparats amb el 81,6% de les dones. Finalment, en el
cas de la comparació entre gèneres en els resultats de l’assignatura de
matemàtiques a 3r d’ESO D, els nens van obtenir un resultats inferiors en aquella
classe amb un 73,3% d’aprovats davant del 85,7% de les dones.
54
Avaluació final de curs a l’assignatura de matemàtiques a 4t ESO l’any
2016-2017
Figura 36: Percentatges d’aprovats per classe totals i separats per gènere a l’assignatura de matemàtiques a 4t d’ESO.
Font: Pròpia
Per últim, tenim al curs de 4t d’ESO el qual es pot notar una millora en quant als
resultats totals per classe comparats amb els altres tres cursos. A 4t A la quantitat
d’alumnes aprovats per classe és percentualment d’un 92,3%, a 4t B un 85,2% i per
últim a 4t C un 91,7%. Cal mencionar que en el cas de 4t d’ESO hi ha una classe
menys i per tant al fer la valoració posterior dels resultats pot condicionar al extreure
certes conclusions.
Quan fem referència als resultats de 4t d’ESO separats per gènere ha sigut
complicat trobar diferències, ja que el número de suspesos era molt baix a totes les
classes. Per exemple, en el cas de 4t A, un 85,7% del alumnes de gènere masculí
van aprovar l’assignatura ,mentre que un 100% de les alumnes de gènere femení
van aprovar, realment només van suspendre 2 alumnes i aquests eren de sexe
masculí. A 4t B es pot observar una diferència favorable als resultats del gènere
masculí amb un 92,9% d’aprovats davant del 76,9% del sexe femení. Per últim a 4t
d’ESO C la diferència és tan petita que no podríem parlar de diferències clares entre
els dos gèneres en quant a aprovats i suspesos, ja que el número d’aprovats de
nois és d’un 92,3% i el de les noies és d’un 90,3%.
55
VALORACIÓ DE L’ESTUDI SOBRE ELS RESULTATS MATEMÀTICS
ENTRE ELS GÈNERES A L’INSTITUT EL CALAMOT
Com ja havia comentat a la introducció d’aquest apartat, l’objectiu era fer un estudi
dels resultats a l’assignatura de matemàtiques de totes les classes de secundària,
separant als alumnes per gènere. Aquesta part del treball de recerca m’ha
proporcionat continuar amb la hipòtesi inicial, ja que els resultats d’aquest estudi
donen encara més validesa a la investigació realitzada en els capítols anteriors.
Amb aquest estudi es pot arribar a una conclusió molt aproximada a la que em va
proporcionar l’entrevista a la psicòloga, ja que ella argumentava que els resultats
anaven sortint favorables a l’àmbit matemàtic al gènere masculí a mesura que
creixen, ja que a l’arribar a certa edat propera als 17 anys la majoria dels alumnes
han desenvolupat pràcticament el seu procés maduratiu cerebral que proporciona
una important millora a certes habilitats cognitives del cervell i una d’aquestes
habilitats que es desenvolupa és la capacitat matemàtica, concretament l’habilitat
visió-espacial i de càlcul numèric.
Als primers cursos de secundària i a primària els alumnes de gènere femení
obtenen millors resultats a l’àmbit matemàtic, però al arribar a una certa edat a
mitjans/finals de secundària el sexe masculí comença a obtenir millors resultats que
el sexe femení com s’ha pogut observar de forma pràctica amb l’estudi dels
resultats matemàtics a l’Institut El Calamot. A partir de 2n d’ESO els nois suspenen
menys que les nenes, segons la informació que ens donaven els resultats
matemàtics de l’institut a l’any 2016-2017.
56
10. CONCLUSIONS
En aquest treball he tractat d’esbrinar si era cert el mite que els homes són millors
a les matemàtiques que les dones.
Com tots sabem, des del principi de la història de la ciència en general, l’home ha
estat més reconegut a l’àmbit científic i matemàtic que la dona, però cal destacar
que aquest protagonisme del gènere masculí al llarg de la història ve justificat per
una societat masclista on l’home ha dominat a través dels segles la política,
l’economia i sens dubte la ciència. Dit d’una altra manera, les dones sempre han
tingut moltes dificultats per gaudir d’una educació digna i poder dedicar-se a la
investigació científica fins a la segona meitat del segle XX.
Per altra banda, l’objectiu principal del meu treball de recerca era fer un estudi sobre
la capacitat matemàtica del sexe femení i masculí i trobar les diferències
significatives que justifiquessin o no el famós mite.
D’aquesta manera, basant-me únicament en dades científiques i demostrables puc
afirmar que existeixen diferències en la capacitat matemàtica entre els dos sexes.
En veritat, no calia una gran investigació per poder afirmar-lo perquè com tots
sabem, hi ha moltíssimes diferències entre homes i dones, i la de la capacitat
matemàtica és una d’elles. Cal destacar que no s`ha de confondre la intel·ligència
amb la capacitat matemàtica, ja que són dos conceptes força diferents. La
intel·ligència d’una persona la formen diversos tipus d’habilitats com apareix
explicat al capítol 3 i la capacitat matemàtica són aquelles habilitats cognitives que
posseeix una persona únicament per a les matemàtiques.
A partir de la informació extreta al capítol 4 de la part teòrica a partir de reconeguts
estudis científics ha quedat demostrada la millor capacitat visió-espacial i de càlcul
numèric dels homes i, a la part pràctica he pogut confirmar satisfactòriament les
conclusions de la part teòrica i la hipòtesi inicial .
La millor capacitat matemàtica del gènere masculí ve demostrada per un millor
desenvolupament cerebral dels homes a l’adolescència i, sumat això a unes petites
diferències naturals en les habilitats cognitives (càlcul numèric i visió-espacial) fan
57
que l’home tingui més possibilitats d’obtenir uns millors resultats en l’àmbit
matemàtic.
Cal destacar que aquestes diferències entre els sexes no són molt notables a
l’àmbit educatiu obligatori, tal i com s`ha demostrat al capítol 9, però a proves d’alt
nivell matemàtic sí que es pot observar una notable diferència en quant a resultats
favorables al sexe masculí.
Per últim, m’agradaria remarcar que les diferències naturals existents entre els dos
sexes en quant a la capacitat matemàtica s’observen dins d’unes circumstàncies
específiques i que és necessari tenir en compte que l’entrenament pot modificar
significativament els resultats matemàtics tant d’homes com de les dones. Dit d’una
manera més planera, qualsevol persona independentment del seu sexe, si treballa,
sota un entrenament adequat, pot potenciar les seves habilitats matemàtiques.
58
11. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
Documents o pàgines d’internet
BELMAN JODAR, MANUEL (2014). DIFERENCIAS SEXUALES EN HABILIDADES
COGNITIVAS COMPRENDIDAS DESDE UN ENFOQUE MONISTA.
<http://dspace.uib.es/xmlui/bitstream/handle/11201/1091/Manuel_Belman_Jodar_
TFG_GFIL2014.pdf?sequence=1> [consulta: 2 d’octubre de 2017]
BLAYA, JUAN ANTONIO I Mª EGEA, DOLORES (2011) MUJERES
MATAMETÁTICAS.<https://www.um.es/docencia/pherrero/mathis/mujeres/mujer.h
tm>. [consulta: 28 de juliol de 2017]
GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT (2017).
COMPETÈNCIES BÀSIQUES DE L’ÀMBIT MATEMÀTIC.
<http://ensenyament.gencat.cat/web/.content/home/departament/publicacions/coll
eccions/competencies-basiques/eso/eso-matematic.pdf> [consulta:6 d’octubre de
2017]
LÓPEZ, FRANCISCO (2002) LAS MATEMÀTICAS EN EL ANTIGUO EGIPTO.
<http://egiptologia.org/?p=110>. [consulta: 23 de juliol de 2017]
PEÑA, ALEJANDRO (2017) LOS 5 MATEMÀTICOS MÁS GRANDES DE LA
HISTORIA <https://okdiario.com/curiosidades/2017/04/18/5-matematicos-mas-
grandes-historia-917753>. [consulta: 28 de juliol de 2017]
RECUERDOS DE PANDORA (2010) EL ORIGEN DE LAS MATEMÀTICAS
<https://recuerdosdepandora.com/ciencia/matematicas/el-origen-de-las-
matematicas/> [consulta: 22 de juliol de 2017]
SIGNIFICADOS (2016) SIGNIFICADO DE MATEMÀTICA
<https://www.significados.com/matematica/> [consulta: 22 de juliol de 2017]
TOP LIFE (2017) LOS 12 TIPOS DE INTELIGENCIA. <http://qtoplife.com/los-12-
tipos-inteligencia/>. [consulta: 1 de setembre de 2017)
59
VIX (2015) LOS 10 METMÁTICOS MÁS GRANDES DE LA HISTORIA.
<https://www.vix.com/es/btg/curiosidades/5200/los-10-matematicos-mas-grandes-
de-la-historia>. [consulta: 28 de juliol de 2017]
60
12. ANNEXOS
12.1 Àudio entrevista
Aquest subapartat dels annexos té la finalitat d’aportar l’àudio de l’entrevista a
la psicòloga especialitzada tractat al capítol 6 de la part pràctica, on a partir de
la gravació vaig poder confeccionar les respostes de les preguntes preparades
que apareixen a l’apartat de l’entrevista.
A continuació es podrà observar el link per poder escoltar-lo a través del Google
Drive de forma online:
https://drive.google.com/file/d/0Bz0_yAEOWe_yR2hfSmhjeFczM19HbTNXOXk
5aFJqckJXQzNv/view?usp=sharing
12.2 Taules dels resultats acadèmics a l’Institut El Calamot
A continuació, es podran observar totes les taules dels aprovats i suspesos del
sexe masculí i femení per grup i curs amb la finalitat de poder observar tot el
procediment que he realitzat per extreure els percentatges de l’apartat 9 de la
part pràctica a partir del programa Excel.
61
ESTADÍSTICA AVALUACIÓ FINAL
1r ESO CURS 16/17 CLASE 1A 1B 1C 1D
% % % %
MAT 86,7 93,3 83,9 83,9
1A 1B 1C 1D
H OMES DONES HOMES DONES HOMES DONES HOMES DONES
% % % % % % % %
MAT 81,3 92,9 92,9 93,8 62,5 100,0 77,8 92,3
2n ESO 2A 2B 2C 2D % % % % MAT 80,6 56,5 84,0 76,9
2A 2B 2C 2D
H OMES DONES HOMES DONES HOMES DONES HOMES DONES
% % % % % % % %
MAT 73,3 87,5 71,4 50,0 92,3 75,0 63,6 86,7
3r ESO 3A 3B 3C 3D % % % % MAT 72,4 70,0 85,7 79,3
3A 3B 3C 3D
H OMES DONES HOMES DONES HOMES DONES HOMES DONES
% % % % % % % %
MAT 76,9 68,8 71,4 68,8 88,2 81,8 73,3 85,7
4t ESO 4A 4B 4C % % % MAT 92,3 85,2 91,7
4A 4B 4C H OMES DONES HOMES DONES HOMES DONES % % % % % % MAT 85,7 100,0 92,9 76,9 92,3 90,9
62
ACTA D'AVALUACIÓ FINAL MATEMÀTIQUES CURS 16/17 1ESO
1A ESO 1A ESO HOMES 1A ESO DONESALUMNES MAT ALUMNES MAT ALUMNES MAT
ADÁN CEREZUELA, CARLA 9 ADRAOS GAY, MARTÍ 8 ADÁN CEREZUELA, CARLA 9
ADRAOS GAY, MARTÍ 8 BUJALANCE MOYA, ERIC 6 AGUILERA GAMARRA, ROMINA LUJAN 5
AGUILERA GAMARRA, ROMINA LUJAN 5 CAMPMANY JIMÉNEZ, MARTI 9 ALEMÁN MERINO, DIMA 5
ALEMÁN MERINO, DIMA 5 DIALLO AGUSTÍ, ISMAEL 9 BALLESTEROS ORFILA, MARIA 9
BALLESTEROS ORFILA, MARIA 9 LOZANO CASERO, GERARD 4 CORCHADO VAZQUEZ, MIGUELA 4
BUJALANCE MOYA, ERIC 6 MARTINEZ GONZALEZ, ERIC 5 JIMÉNEZ CORONADO, NATALIA 6
CAMPMANY JIMÉNEZ, MARTI 9 PELLICER RODRIGUEZ, ORIOL 4 JLILOUI GATBACHE, YASMIN 5
CORCHADO VAZQUEZ, MIGUELA 4 RAMOS PASCUAL, JONATHAN 3 LÓPEZ NICOLÁS, ELSA 9
DIALLO AGUSTÍ, ISMAEL 9 REAL CHAVEZ, CARLOS ANDRES 6 MÁRQUEZ MARTINEZ, MARINA 9
JIMÉNEZ CORONADO, NATALIA 6 REYES GALLARDO, ALEX 5 NOCETE FUENTES, ALBA 6
JLILOUI GATBACHE, YASMIN 5 SALARICHS DE HARO, ERNEST 6 POUS COSIN, LAIA 7
LÓPEZ NICOLÁS, ELSA 9 SIVILL PINA, MARC 9 RISSO MATAS, ABRIL MARIA 10
LOZANO CASERO, GERARD 4 SMARANDA , PAUL 7 SAMPEDRO CARABALLO, DAYANA 5
MÁRQUEZ MARTINEZ, MARINA 9 SORIANO LÓPEZ, EDGAR 6 SANABRIA HERRERAS, LUCIA 9
MARTINEZ GONZALEZ, ERIC 5 SUBIAS TENLLADO, JAVIER 10
NOCETE FUENTES, ALBA 6 VILLANUEVA SERRANO, POL 5
PELLICER RODRIGUEZ, ORIOL 4
POUS COSIN, LAIA 7
RAMOS PASCUAL, JONATHAN 3
REAL CHAVEZ, CARLOS ANDRES 6
REYES GALLARDO, ALEX 5
RISSO MATAS, ABRIL MARIA 10
SALARICHS DE HARO, ERNEST 6
SAMPEDRO CARABALLO, DAYANA 5
SANABRIA HERRERAS, LUCIA 9
SIVILL PINA, MARC 9
SMARANDA , PAUL 7
SORIANO LÓPEZ, EDGAR 6
SUBIAS TENLLADO, JAVIER 10
VILLANUEVA SERRANO, POL 5
TOTAL ALUMNES 30 TOTAL ALUMNES 16 TOTAL ALUMNES 14
NÚM APROVATS 26 NÚM APROVATS 13 NÚM APROVATS 13
% APROVATS 86,7 % APROVATS 81,3 % APROVATS 92,9
63
1B ESO 1B ESO HOMES 1B ESO DONESALUMNES MAT ALUMNES MAT ALUMNES MAT
KHASSAL LIJIRO, YASMIN 7 AZCONA FERNANDEZ, ORIOL 9 KHASSAL LIJIRO, YASMIN 7
AZCONA FERNANDEZ, ORIOL 9 FERNANDEZ FERNANDEZ, FRANCISCO 5 EL OUAHYDY BEN AMAR, KHADIJA 6
BOHOYO GARCIA, SHEILA 7 FERNÁNDEZ FERNÁNDEZ, YURI 7 ELOUAI MHAMDA, HIBA 3
CUMPA RAMÍREZ, BRUNELLA NAOMI 10 FERNÁNDEZ PERPIÑAN, JESÚS 5 BOHOYO GARCIA, SHEILA 7
DE DIOS BLANCO, ANDREA 8 FERREIRO ALIBERCH, ALBERT 7 CUMPA RAMÍREZ, BRUNELLA NAOMI 10
EL OUAHYDY BEN AMAR, KHADIJA 6 FIGUEROA KOLODIY, ALEJANDRO GENARO 7 DE DIOS BLANCO, ANDREA 8
ELOUAI MHAMDA, HIBA 3 GARCIA MARTOS, PAU 9 GARCIA FERNANDEZ, LIDIA 6
FERNANDEZ FERNANDEZ, FRANCISCO 5 GONZÁLEZ CORZO, SERGI 5 GOMEZ LOZANO, NEREA 5
FERNÁNDEZ FERNÁNDEZ, YURI 7 HERNANDEZ PÉREZ, ALEX 5 HERRERA GRASSO, CATALINA 9
FERNÁNDEZ PERPIÑAN, JESÚS 5 MARTINEZ ALBALADEJO, DANIEL 6 KANWAL , AYESA 9
FERREIRO ALIBERCH, ALBERT 7 MARTOS SIERRA, ISAAC 3 LEIVA BENITEZ, VERONICA 7
FIGUEROA KOLODIY, ALEJANDRO GENARO 7 RIVAS SANTOS, YOEL 5 MOLINA CORDOBA, MARIA RUOYUN 8
GARCIA FERNANDEZ, LIDIA 6 RUIZ MATEOS, JORDI 6 ROMERO MERLO, ALBA 7
GARCIA MARTOS, PAU 9 YANCE HUACON, JHONATAN JUAN 7 SERRANO TETEREVNIKOVA, JULIA 6
GOMEZ LOZANO, NEREA 5 VALCARRERAS CABRERA, LAIA 6
GONZÁLEZ CORZO, SERGI 5 VELASCO PÁEZ, MARYAM 9
HERNANDEZ PÉREZ, ALEX 5
HERRERA GRASSO, CATALINA 9
KANWAL , AYESA 9
LEIVA BENITEZ, VERONICA 7
MARTINEZ ALBALADEJO, DANIEL 6
MARTOS SIERRA, ISAAC 3
MOLINA CORDOBA, MARIA RUOYUN 8
RIVAS SANTOS, YOEL 5
ROMERO MERLO, ALBA 7
RUIZ MATEOS, JORDI 6
SERRANO TETEREVNIKOVA, JULIA 6
VALCARRERAS CABRERA, LAIA 6
VELASCO PÁEZ, MARYAM 9
YANCE HUACON, JHONATAN JUAN 7
TOTAL ALUMNES 30 TOTAL ALUMNES 14 TOTAL ALUMNES 16
NÚM APROVATS 28 NÚM APROVATS 13 NÚM APROVATS 15
% APROVATS 93,3 % APROVATS 92,9 % APROVATS 93,8
64
1C ESO 1C ESO HOMES 1C ESO DONESALUMNES MAT ALUMNES MAT ALUMNES MAT
ALBUIXECH MOLIST, JORDI 7 ALBUIXECH MOLIST, JORDI 7 AMAT URREA, JULIA 7
AMAT URREA, JULIA 7 BURZYNSKI HERNANDEZ, JAMIE 9 ARTERO LÓPEZ, MARINA 7
ARTERO LÓPEZ, MARINA 7 CRESPO RAMÍREZ, ADRIÁN 4 BELMONTE GÓMEZ, ALBA 7
BELMONTE GÓMEZ, ALBA 7 ESTRADA VIDAL, GERARD 7 BEN MOUH ZEMMOURI, NIHAD 6
BEN MOUH ZEMMOURI, NIHAD 6 EXPOSITO CORTES, JUAN CARMELO 2 CANO ESTÉVEZ, MARÍA 10
BURZYNSKI HERNANDEZ, JAMIE 9 FERNÁNDEZ FERNÁNDEZ, MANUEL JOSÉ 6 CUSCÓ GORDÓN, JUDIT 8
CANO ESTÉVEZ, MARÍA 10 GARCIA FERNANDEZ-BRAVO, DANIEL 4 HAMIDOUN , YOUSRA 6
CRESPO RAMÍREZ, ADRIÁN 4 LLORENS CAMINO, CHRISTIAN 5 HERNANDEZ RODRIGUEZ, LAIA 5
CUSCÓ GORDÓN, JUDIT 8 LOZANO CARPIO, MANEL 3 IBAÑEZ VENTURA, ARIADNA 8
ESTRADA VIDAL, GERARD 7 MORENO PIRES, ADRIAN 8 MANSOUR BOUTA, RABIA 6
EXPOSITO CORTES, JUAN CARMELO 2 NUÑEZ BARBOZA, THIAGO 5 MÁRQUEZ ALBALADEJO, SARA 5
FERNÁNDEZ FERNÁNDEZ, MANUEL JOSÉ 6 PEREZ BESERRA, GABRIEL 3 PÉREZ DIAZ, NEREA 5
GARCIA FERNANDEZ-BRAVO, DANIEL 4 ROCA BALADA, SERGI 5 PIZARRO RUS, ARIADNA 8
HAMIDOUN , YOUSRA 6 SIERRA GALLEGO, ADRIA 10 SÁNCHEZ ESTEVE, RAQUEL 9
HERNANDEZ RODRIGUEZ, LAIA 5 UZQUEDA AGUADO, CARLOS 8 VORNICU , CRISTINA REBECA 6
IBAÑEZ VENTURA, ARIADNA 8 VALERO BECERRA, DYLAN 8
LLORENS CAMINO, CHRISTIAN 5
LOZANO CARPIO, MANEL 3
MANSOUR BOUTA, RABIA 6
MÁRQUEZ ALBALADEJO, SARA 5
MORENO PIRES, ADRIAN 8
NUÑEZ BARBOZA, THIAGO 5
PEREZ BESERRA, GABRIEL 3
PÉREZ DIAZ, NEREA 5
PIZARRO RUS, ARIADNA 8
ROCA BALADA, SERGI 5
SÁNCHEZ ESTEVE, RAQUEL 9
SIERRA GALLEGO, ADRIA 10
UZQUEDA AGUADO, CARLOS 8
VALERO BECERRA, DYLAN 8
VORNICU , CRISTINA REBECA 6
TOTAL ALUMNES 31 TOTAL ALUMNES 16 TOTAL ALUMNES 15
NÚM APROVATS 26 NÚM APROVATS 10 NÚM APROVATS 15
% APROVATS 83,9 % APROVATS 62,5 % APROVATS 100,0
65
1D ESO 1D ESO HOMES 1D ESO DONESALUMNES MAT ALUMNES MAT ALUMNES MAT
AHMED ARSHAD, BISMA 6 ALIAOUI BOUAZZAOUI, MARWAN 7 AHMED ARSHAD, BISMA 6
ALIAOUI BOUAZZAOUI, MARWAN 7 ARCAS CUBEDO, PAU 8 ARBO VILLALBA, AGUSTINA 9
ARBO VILLALBA, AGUSTINA 9 AYADI AIAU, AMIN 5 DENINO GONZALEZ, JULIETA AZUL 6
ARCAS CUBEDO, PAU 8 BURGOS DIAZ, JOEL 2 JIMÉNEZ RAMÍREZ, PAULA 9
AYADI AIAU, AMIN 5 CAPDEVILA FERNÁNDEZ, ERIC 5 LOPEZ CORBALAN, ISABEL 6
BURGOS DIAZ, JOEL 2 CASTELL MANCILLA, MARIO 3 MÁRQUEZ GONZÁLEZ, TANYA 5
CAPDEVILA FERNÁNDEZ, ERIC 5 DÍAZ LÓPEZ, ERIC 5 MARTÍNEZ EXPÓSITO, ARANTXA 3
CASTELL MANCILLA, MARIO 3 GÓMEZ MARTÍNEZ, JOAN 8 MINGUEZ GASCÓN, ALICIA 8
DENINO GONZALEZ, JULIETA AZUL 6 MARTIN ETKIN, AGUSTIN ADOLFO 3 ORTEGA MARQUEZ, NEREA 8
DÍAZ LÓPEZ, ERIC 5 MONROY AGUILAR, JOSE MARIA 6 POP , ANA MARIA 8
GÓMEZ MARTÍNEZ, JOAN 8 MORALES CORTÉS, HECTOR 9 SABATÉ MARTOS, MARINA 10
JIMÉNEZ RAMÍREZ, PAULA 9 NAVARRO RUIZ, ERIK 6 SANZ LLENAS, LAIA 6
LOPEZ CORBALAN, ISABEL 6 OCÓN GARCÍA, FERRAN 7 SOLER AGULLÓ, ONA 6
MÁRQUEZ GONZÁLEZ, TANYA 5 PEREZ TROYANO, PARIS 6
MARTIN ETKIN, AGUSTIN ADOLFO 3 PINTO RODENAS, ERIK 5
MARTÍNEZ EXPÓSITO, ARANTXA 3 ROLDÁN NAVARRO, ALEX 5
MINGUEZ GASCÓN, ALICIA 8 RUIZ PEREZ, JUAN 2
MONROY AGUILAR, JOSE MARIA 6 SANCHEZ SEGOVIA, MICHEL 6
MORALES CORTÉS, HECTOR 9
NAVARRO RUIZ, ERIK 6
OCÓN GARCÍA, FERRAN 7
ORTEGA MARQUEZ, NEREA 8
PEREZ TROYANO, PARIS 6
PINTO RODENAS, ERIK 5
POP , ANA MARIA 8
ROLDÁN NAVARRO, ALEX 5
RUIZ PEREZ, JUAN 2
SABATÉ MARTOS, MARINA 10
SANCHEZ SEGOVIA, MICHEL 6
SANZ LLENAS, LAIA 6
SOLER AGULLÓ, ONA 6
TOTAL ALUMNES 31 TOTAL ALUMNES 18 TOTAL ALUMNES 13
NÚM APROVATS 26 NÚM APROVATS 14 NÚM APROVATS 12
% APROVATS 83,9 % APROVATS 77,8 % APROVATS 92,3
66
2ESO
2A ESO 2A ESO HOMES 2A ESO DONESALUMNES MAT ALUMNES MAT ALUMNES MAT
AFKIR , SALAHEDDINE 3 AFKIR , SALAHEDDINE 3 ALFOCEA LOPEZ, THAIS 5
ALAMO KHATTABI, FRANCISCO JOSE 5 ALAMO KHATTABI, FRANCISCO JOSE 5 BALLÓ MARGARIT, MARIA 7
ALFOCEA LOPEZ, THAIS 5 BENITEZ SOLANO, ALEX 10 BARROS DUTRA, EMMILY LOREN 3
BALLÓ MARGARIT, MARIA 7 BUSTAMANTE SOSA, FABIAN 5 CANET GALLARDO, NATALIA 5
BARROS DUTRA, EMMILY LOREN 3 FERNANDEZ FERNANDEZ, JUAN 3 CEBA GARCIA, MARTA 3
BENITEZ SOLANO, ALEX 10 GONZALEZ SEGURA, PABLO 6 CLARES GABALDÓN, CELIA 8
BUSTAMANTE SOSA, FABIAN 5 GONZALEZ TORRES, ERIC 10 CRUZ MILÀ, ANNA 7
CANET GALLARDO, NATALIA 5 HIDALGO ESTEBAN, IKER 5 FERNÁNDEZ SALGUERO, MAR 6
CEBA GARCIA, MARTA 3 JOVE MARTINEZ, ARNAU 2 GOMEZ CORDERO, ELSA 7
CLARES GABALDÓN, CELIA 8 LAO GARCIA, JAVIER 6 MAROUF OULBAGRI, HINDE 7
CRUZ MILÀ, ANNA 7 MARIN FLOTATS, SAMUEL 7 MORALES GARCIA, CLAUDIA 7
FERNANDEZ FERNANDEZ, JUAN 3 MORCILLO VAZQUEZ, ALEIX 8 NAVARRO NAVARRO, CARMEN 6
FERNÁNDEZ SALGUERO, MAR 6 MUÑOZ RODRIGUEZ, JOEL 6 PEREZ COZAR, MICHELLE 5
GOMEZ CORDERO, ELSA 7 OLIVENZA CASADO, CANDIDO 2 ROMAGOSA ROSALES, JULIA MARIA 6
GONZALEZ SEGURA, PABLO 6 TOLEDO BONELL, PAU 10 SAEZ VARGAS, MARTA 9
GONZALEZ TORRES, ERIC 10 SÁNCHEZ MORENO, YAIZA 10
HIDALGO ESTEBAN, IKER 5
JOVE MARTINEZ, ARNAU 2
LAO GARCIA, JAVIER 6
MARIN FLOTATS, SAMUEL 7
MAROUF OULBAGRI, HINDE 7
MORALES GARCIA, CLAUDIA 7
MORCILLO VAZQUEZ, ALEIX 8
MUÑOZ RODRIGUEZ, JOEL 6
NAVARRO NAVARRO, CARMEN 6
OLIVENZA CASADO, CANDIDO 2
PEREZ COZAR, MICHELLE 5
ROMAGOSA ROSALES, JULIA MARIA 6
SAEZ VARGAS, MARTA 9
SÁNCHEZ MORENO, YAIZA 10
TOLEDO BONELL, PAU 10
TOTAL ALUMNES 31 TOTAL ALUMNES 15 TOTAL ALUMNES 16
NÚM APROVATS 25 NÚM APROVATS 11 NÚM APROVATS 14
% APROVATS 80,6 % APROVATS 73,3 % APROVATS 87,5
67
2B ESO 2B ESO HOMES 2B ESO DONESALUMNES MAT ALUMNES MAT ALUMNES MAT
ALVAREZ BERMUDEZ, IKER 5 ALVAREZ BERMUDEZ, IKER 5 ALVAREZ CASADO, MA. TERESA NA
ALVAREZ CASADO, MA. TERESA NA CORCHADO EXPOSITO, JOSE 3 AOUANE MAKMANI, ANHAR 8
AOUANE MAKMANI, ANHAR 8 CORRAL RAMIREZ, JUAN MANUEL 9 BLAZQUEZ GARCÍA, ALBA 5
BLAZQUEZ GARCÍA, ALBA 5 FERNANDEZ CORCHADO, ISAAC NA CHAVES RUIZ, AINHOA 4
CHAVES RUIZ, AINHOA 4 FERRER ZAPATER, DAVID 8 EL BAKALI EL BAKKALI, SAFAA 5
CORCHADO EXPOSITO, JOSE 3 MARTÍNEZ FERMÍN, RAUL 6 EXPOSITO HEREDIA, FELINA 4
CORRAL RAMIREZ, JUAN MANUEL 9 MEDINA JURADO, JOEL ALEXANDER 4 FERNANDEZ DE LA CRUZ, DACHELL STEPHANY 8
EL BAKALI EL BAKKALI, SAFAA 5 MORENO FERNÁNDEZ, JUAN MANUEL NA GALLARDO RAMOS, ANA BELEN 4
EXPOSITO HEREDIA, FELINA 4 PRAT MELERO, PAU 8 GEA ESPINO, MARIA 4
FERNANDEZ CORCHADO, ISAAC NA GOMEZ BAUTISTA, ELVA CHANEL 4
FERNANDEZ DE LA CRUZ, DACHELL STEPHANY 8 JIMENEZ LUCAS, ARANTXA NA
FERRER ZAPATER, DAVID 8 LAFUENTE RODRIGUEZ, GISELA 2
GALLARDO RAMOS, ANA BELEN 4 LEIRO VENDRELL, PAULA 2
GEA ESPINO, MARIA 4 LLORENTE SOLER, NADIA 6
GOMEZ BAUTISTA, ELVA CHANEL 4 MARTIN DOMINGUEZ, INMACULADA 5
JIMENEZ LUCAS, ARANTXA NA MELENDEZ NAVARRO, LAURA ABRIL 5
LAFUENTE RODRIGUEZ, GISELA 2 PIZARRO MORGADO, NAIARA 5
LEIRO VENDRELL, PAULA 2 QUINTANA PEÑA, EVELYN 3
LLORENTE SOLER, NADIA 6
MARTIN DOMINGUEZ, INMACULADA 5
MARTÍNEZ FERMÍN, RAUL 6
MEDINA JURADO, JOEL ALEXANDER 4
MELENDEZ NAVARRO, LAURA ABRIL 5
MORENO FERNÁNDEZ, JUAN MANUEL NA
PIZARRO MORGADO, NAIARA 5
PRAT MELERO, PAU 8
QUINTANA PEÑA, EVELYN 3
TOTAL ALUMNES 23 TOTAL ALUMNES 7 TOTAL ALUMNES 16
NÚM APROVATS 13 NÚM APROVATS 5 NÚM APROVATS 8
% APROVATS 56,52 % APROVATS 71,43 % APROVATS 50
68
2C ESO 2C ESO HOMES 2C ESO DONESALUMNES MAT ALUMNES MAT ALUMNES MAT
ALCALA ALCARAZ, SHEILA 5 BELMONTE SANCHEZ, POL 5 ALCALA ALCARAZ, SHEILA 5
BELMONTE SANCHEZ, POL 5 CAL ZUVIRIA, RICHARD DAVID 5 BOÍL PERLAS, JÚLIA 7
BOÍL PERLAS, JÚLIA 7 CAMACHO CORDOBA, SERGIO 6 CORTES FERNANDEZ, JOSEFINA 3
CAL ZUVIRIA, RICHARD DAVID 5 CAMPOS NAVARRO, FRANCISCO NA DE OLIVEIRA BARRETTO, LUA MARIA 6
CAMACHO CORDOBA, SERGIO 6 FERNÁNDEZ FERNÁNDEZ, AARON 5 DIAZ VALLDEPEREZ, XENIA 8
CAMPOS NAVARRO, FRANCISCO NA FONSECA LOPEZ, HAMBLET-NAHUM 5 JIMENEZ HEREDIA, ROSARIO 3
CORTES FERNANDEZ, JOSEFINA 3 HERNANDEZ MARÍN, ERIC 7 LÓPEZ VIVAS, AROA 6
DE OLIVEIRA BARRETTO, LUA MARIA 6 LEÓN GUIJARRO, JEAN PIERRE NA MORCILLO VAZQUEZ, NATALIA 5
DIAZ VALLDEPEREZ, XENIA 8 MAAROUFI TIJANI, ISAM 5 PALMERO ESTÉVEZ, LINA MARLA 5
FERNÁNDEZ FERNÁNDEZ, AARON 5 MESTRES BARRADO, ADRIÀ 10 PERSON BOTELLO, ANA 10
FONSECA LOPEZ, HAMBLET-NAHUM 5 MOLINA CARRILLO, VICTOR 9 ROMERO CONEJO, ZORAIDA 3
HERNANDEZ MARÍN, ERIC 7 ORDOÑEZ BONILLA, JOSÉ ANTONIO 3 SERRA DE LA TORRE, CLARA 8
JIMENEZ HEREDIA, ROSARIO 3 PINEDA MENCHÓN, LIAM 9
LEÓN GUIJARRO, JEAN PIERRE NA SINGH , SIMRANPREET 5
LÓPEZ VIVAS, AROA 6 ZANCADA BRENES, CARLOS 7
MAAROUFI TIJANI, ISAM 5
MESTRES BARRADO, ADRIÀ 10
MOLINA CARRILLO, VICTOR 9
MORCILLO VAZQUEZ, NATALIA 5
ORDOÑEZ BONILLA, JOSÉ ANTONIO 3
PALMERO ESTÉVEZ, LINA MARLA 5
PERSON BOTELLO, ANA 10
PINEDA MENCHÓN, LIAM 9
ROMERO CONEJO, ZORAIDA 3
SERRA DE LA TORRE, CLARA 8
SINGH , SIMRANPREET 5
ZANCADA BRENES, CARLOS 7
TOTAL ALUMNES 25 TOTAL ALUMNES 13 TOTAL ALUMNES 12
NÚM APROVATS 21 NÚM APROVATS 12 NÚM APROVATS 9
% APROVATS 84,0 % APROVATS 92,3 % APROVATS 75
69
2D ESO 2D ESO HOMES 2D ESO DONESALUMNES MAT ALUMNES MAT ALUMNES MAT
AGULLÓ CORRAL, ARIADNA 5 DERRAZ , YOUSSEF 5 AGULLÓ CORRAL, ARIADNA 5
AMEZCUA EXPOSITO, AMARA 3 EL OUAHABI SELMOUN, ADNAN 3 AMEZCUA EXPOSITO, AMARA 3
BERMUDEZ FERNANDEZ, ANTONIA 5 FARAJI , AMAL 6 BERMUDEZ FERNANDEZ, ANTONIA 5
CLARES GABALDÓN, AITANA 5 FERNANDEZ GARCIA, DIEGO 9 CLARES GABALDÓN, AITANA 5
CUERVO VILA, LAURA 8 FERNÁNDEZ LEON, ANDRES 4 CUERVO VILA, LAURA 8
DERRAZ , YOUSSEF 5 GARCIA MATEO, JONATHAN 3 GOMEZ MARTIN, MARIA 7
EL OUAHABI SELMOUN, ADNAN 3 JIMENEZ HEREDIA, JUAN RAMON NA HERNANDEZ MONLEON, LAURA 9
FARAJI , AMAL 6 OLIVA GARCÍA, JONATHAN 1 LAZARO MEDINA, CARLA 5
FERNANDEZ GARCIA, DIEGO 9 ORTIZ ALVAREZ, DANIEL 9 MARTINEZ MADRID, RUT 10
FERNÁNDEZ LEON, ANDRES 4 PAN , JIANHAO 6 MONCADA SÁNCHEZ, ARIADNA 7
GARCIA MATEO, JONATHAN 3 TADEO ÁVILA, RAUL 5 MORALES GARCIA, IRENE 5
GOMEZ MARTIN, MARIA 7 VAZQUEZ CALVO, MANUEL 5 PASCUAL SEGURA, ALBA 5
HERNANDEZ MONLEON, LAURA 9 PINTADO , NATALIA 5
JIMENEZ HEREDIA, JUAN RAMON NA SIDKI SALVATIERRA, MIRIAM 5
LAZARO MEDINA, CARLA 5 TAPIAS FUNES, VERA 3
MARTINEZ MADRID, RUT 10
MONCADA SÁNCHEZ, ARIADNA 7
MORALES GARCIA, IRENE 5
OLIVA GARCÍA, JONATHAN 1
ORTIZ ALVAREZ, DANIEL 9
PAN , JIANHAO 6
PASCUAL SEGURA, ALBA 5
PINTADO , NATALIA 5
SIDKI SALVATIERRA, MIRIAM 5
TADEO ÁVILA, RAUL 5
TAPIAS FUNES, VERA 3
VAZQUEZ CALVO, MANUEL 5
TOTAL ALUMNES 26 TOTAL ALUMNES 11 TOTAL ALUMNES 15
NÚM APROVATS 20 NÚM APROVATS 7 NÚM APROVATS 13
% APROVATS 76,9 % APROVATS 63,6 % APROVATS 86,7
70
3ESO
3A ESO 3A ESO HOMES 3A ESO DONESALUMNES MAT ALUMNES MAT ALUMNES MAT
ALONSO ROSENDO, RAÚL 4 ALONSO ROSENDO, RAÚL 4 BASCOMPTE PÉREZ, ALBA 10
BASCOMPTE PÉREZ, ALBA 10 BERMUDEZ TORO, ALEJANDRO 5 CEBRIÁN PALACIOS, MARTA 5
BERMUDEZ TORO, ALEJANDRO 5 CARREÑO CASTELLANOS, DIEGO PABLO 4 DOS SANTOS , ISABELLA CRISTINE 5
CARREÑO CASTELLANOS, DIEGO PABLO 4 GONZALEZ CORZO, JORGE 5 EXPOSITO TOMÁS, NAIARA 4
CEBRIÁN PALACIOS, MARTA 5 GONZALEZ MARTOS, RICARDO 5 GARCIA GONZÁLEZ, MELANIE 5
DOS SANTOS , ISABELLA CRISTINE 5 GONZALEZ MATEO, DANIEL 5 HERRERO JURADO, MINERVA 5
EXPOSITO TOMÁS, NAIARA 4 LOPEZ FERNANDEZ, ALFONSO 5 LOZANO LÓPEZ, MARIA 5
GARCIA GONZÁLEZ, MELANIE 5 SALAS GARCIA, ALEX 5 MARIN GONZÁLEZ, LAURA 5
GONZALEZ CORZO, JORGE 5 SÁNCHEZ SUAREZ, JAVIER 5 MARTINEZ BRUGALADA, AINHOA 4
GONZALEZ MARTOS, RICARDO 5 SINGH , JASKARAN 5 MATEO TOMAS, JENIFER 5
GONZALEZ MATEO, DANIEL 5 SUAREZ CATARINEU, IGNACIO 7 OSORIO QUINTO , YAIZA 10
HERRERO JURADO, MINERVA 5 VASCHETTI , TRISTAN 5 ROMERO VALLE, ANDREA IZABEL 3
LOPEZ FERNANDEZ, ALFONSO 5 ZAFAR , MUHAMMAD SAMI 4 ROSADO MESA, CLAUDIA 4
LOZANO LÓPEZ, MARIA 5 SANTOS LÓPEZ, LUCIA 5
MARIN GONZÁLEZ, LAURA 5 TALAYA SÁNCHEZ, AINHOA 4
MARTINEZ BRUGALADA, AINHOA 4 ZAFAR , SHAMEEN 10
MATEO TOMAS, JENIFER 5
OSORIO QUINTO , YAIZA 10
ROMERO VALLE, ANDREA IZABEL 3
ROSADO MESA, CLAUDIA 4
SALAS GARCIA, ALEX 5
SÁNCHEZ SUAREZ, JAVIER 5
SANTOS LÓPEZ, LUCIA 5
SINGH , JASKARAN 5
SUAREZ CATARINEU, IGNACIO 7
TALAYA SÁNCHEZ, AINHOA 4
VASCHETTI , TRISTAN 5
ZAFAR , MUHAMMAD SAMI 4
ZAFAR , SHAMEEN 10
TOTAL ALUMNES 29 TOTAL ALUMNES 13 TOTAL ALUMNES 16
NÚM APROVATS 21 NÚM APROVATS 10 NÚM APROVATS 11
% APROVATS 72,4 % APROVATS 76,9 % APROVATS 68,8
71
3B ESO 3B ESO HOMES 3B ESO DONES
ALUMNES MAT ALUMNES MAT ALUMNES MAT
ANAS , ABAIDULALH 7 ANAS , ABAIDULALH 7 BERMUDEZ FERNÁNDEZ, SHEILA 2
BAENA REINA, ERIK 5 BAENA REINA, ERIK 5 BOTE MEDINA, MARIA AINHOA 2
BERMUDEZ FERNÁNDEZ, SHEILA 2 CASTILLO MENGIBAR, YERAY 4 GIMENEZ JARA, DAHIANA ISABEL 5
BOTE MEDINA, MARIA AINHOA 2 CRUZ HERRADA, SAMUEL 7 GUERRERO MOTOS, VICTORIA IRINA 2
CASTILLO MENGIBAR, YERAY 4 DEL POZO GARCÍA, IKER 5 HERNANDEZ RAMOS, BRITNEY ABIGAIL 2
CRUZ HERRADA, SAMUEL 7 EXPOSITO HEREDIA, MIGUEL 6 HUANCA SOTO, ANA BELEN 5
DEL POZO GARCÍA, IKER 5 GUIJARRO PASCUAL, IVAN 5 LÓPEZ MOYA, JUDITH 7
EXPOSITO HEREDIA, MIGUEL 6 LOPEZ RUBIO, CRISTIAN 4 MONEDERO MATAS, TXELL 9
GIMENEZ JARA, DAHIANA ISABEL 5 MARTIN ETKIN, LAUTARO LUIS 5 MURILLO COLOME, XENIA 3
GUERRERO MOTOS, VICTORIA IRINA 2 NAVARRO ACOSTA , FRANCESC XAVIER 9 OLVERA ICAZA, EMILY GEOVANNA 5
GUIJARRO PASCUAL, IVAN 5 PÉREZ RINCÓN, BRAYAN FELIPE 5 RITO , CHIARA NOELIA 8
HERNANDEZ RAMOS, BRITNEY ABIGAIL 2 RAMIREZ PART, JESUS ARMANDO 1 SABATE FERNANDEZ, AITANA 8
HUANCA SOTO, ANA BELEN 5 SALINAS FERNANDEZ, RAUL 4 SÁNCHEZ MARTIN, DESIRÉE 9
LÓPEZ MOYA, JUDITH 7 SANTANA MÜLLER, PEDRO LUCIO 5 SOSA , LUCIA 6
LOPEZ RUBIO, CRISTIAN 4 TALAMINO ROMERO, LUCÍA 9
MARTIN ETKIN, LAUTARO LUIS 5 ZEA RIZO, MARINA 9
MONEDERO MATAS, TXELL 9
MURILLO COLOME, XENIA 3
NAVARRO ACOSTA , FRANCESC XAVIER 9
OLVERA ICAZA, EMILY GEOVANNA 5
PÉREZ RINCÓN, BRAYAN FELIPE 5
RAMIREZ PART, JESUS ARMANDO 1
RITO , CHIARA NOELIA 8
SABATE FERNANDEZ, AITANA 8
SALINAS FERNANDEZ, RAUL 4
SÁNCHEZ MARTIN, DESIRÉE 9
SANTANA MÜLLER, PEDRO LUCIO 5
SOSA , LUCIA 6
TALAMINO ROMERO, LUCÍA 9
ZEA RIZO, MARINA 9
TOTAL ALUMNES 30 TOTAL ALUMNES 14 TOTAL ALUMNES 16
NÚM APROVATS 21 NÚM APROVATS 10 NÚM APROVATS 11
% APROVATS 70 % APROVATS 71,4 % APROVATS 68,8
72
3C ESO 3C ESO HOMES 3C ESO DONESALUMNES MAT ALUMNES MAT ALUMNES MAT
ABELLAN SOLE, ANDREU 5 ABELLAN SOLE, ANDREU 5 CABALLERO BLANCO, ANDREA 6
ALCARAZO CABA, IKER 9 ALCARAZO CABA, IKER 9 CARABALLO GONZÁLEZ, YANAINA 3
ALEMAN VELASCO, CARLOS 6 ALEMAN VELASCO, CARLOS 6 GONZALEZ ESCALONA, JUDITH NA
ALLAOUI DIAFFAR, AYOUB 4 ALLAOUI DIAFFAR, AYOUB 4 GUERRERO FLORES, LAURA 6
ARCAS CUBEDO, ADRIÀ 10 ARCAS CUBEDO, ADRIÀ 10 GUIRAO MARTÍNEZ, ANDREA 5
BLANCA ESTELLÉS, MARTÍ 10 BLANCA ESTELLÉS, MARTÍ 10 JIMENEZ CASADO, MA. RAQUEL 5
BOSCH FERNANDEZ, IVAN 4 BOSCH FERNANDEZ, IVAN 4 NAVARRO GALLEGO, NEREA 7
CABALLERO BLANCO, ANDREA 6 CALAVERA LUCEÑO, JESUS 5 RESTREPO MONTES, LINDA JULIETH 5
CALAVERA LUCEÑO, JESUS 5 CASTILLO LÓPEZ, FRANCESC XAVIER 9 REYES LUQUE, PAULA 6
CARABALLO GONZÁLEZ, YANAINA 3 COLLADO RODRIGUEZ, JAVIER 6 RUBIA SEPULVEDA, SONIA 3
CASTILLO LÓPEZ, FRANCESC XAVIER 9 GÓMEZ BERNAL, ALVARO 6 RUIZ LITRAN, MARIA 8
COLLADO RODRIGUEZ, JAVIER 6 MARTINEZ ROMERO, DAVID 6 SOLOMANDO LÓPEZ, ANDREA 6
GÓMEZ BERNAL, ALVARO 6 MÍNGUEZ GASCÓN, RAÚL 9
GONZALEZ ESCALONA, JUDITH NA PELEGRINA MARTIN, CARLOS MANUEL 5
GUERRERO FLORES, LAURA 6 PEREGRINA SAAVEDRA, OSCAR 5
GUIRAO MARTÍNEZ, ANDREA 5 SÁNCHEZ BARBA, OSCAR 9
JIMENEZ CASADO, MA. RAQUEL 5 TRILLO MURCIA, DAVID 10
MARTINEZ ROMERO, DAVID 6
MÍNGUEZ GASCÓN, RAÚL 9
NAVARRO GALLEGO, NEREA 7
PELEGRINA MARTIN, CARLOS MANUEL 5
PEREGRINA SAAVEDRA, OSCAR 5
RESTREPO MONTES, LINDA JULIETH 5
REYES LUQUE, PAULA 6
RUBIA SEPULVEDA, SONIA 3
RUIZ LITRAN, MARIA 8
SÁNCHEZ BARBA, OSCAR 9
SOLOMANDO LÓPEZ, ANDREA 6
TRILLO MURCIA, DAVID 10
TOTAL ALUMNES 28 TOTAL ALUMNES 17 TOTAL ALUMNES 11
NÚM APROVATS 24 NÚM APROVATS 15 NÚM APROVATS 9
% APROVATS 85,7 % APROVATS 88,2 % APROVATS 81,8
73
3D ESO 3D ESO HOMES 3D ESO DONESALUMNES MAT ALUMNES MAT ALUMNES MAT
ALGABA DORADO, CLAUDIA 6 BALLESTEROS ORFILA, MARC 6 ALGABA DORADO, CLAUDIA 6
ARICAPA GIRALDO, LAURA 5 BUZÓN LÓPEZ, IKER 4 ARICAPA GIRALDO, LAURA 5
BALLESTEROS ORFILA, MARC 6 FERNÁNDEZ FERNÁNDEZ, DAVID 8 BARRAL SANZ, ALBA 5
BARRAL SANZ, ALBA 5 GIURIA PART, GIANPIERO 6 BRIONES CEDEÑO, ANABELA CRISTINA 3
BRIONES CEDEÑO, ANABELA CRISTINA 3 GONZÁLEZ SÁNCHEZ, PABLO 8 FELIU MEDRANO, SOFIA 7
BUZÓN LÓPEZ, IKER 4 HARILLO MARIN, ALBERT 6 FERNANDEZ FERNANDEZ, CARLA 8
FELIU MEDRANO, SOFIA 7 JIMENEZ IZQUIERDO, EFRAIN 2 INGLÉS RUIZ, MARINA 7
FERNANDEZ FERNANDEZ, CARLA 8 LOPEZ VIVAS, ADRIAN 7 MANSOUR BOUTA, DALILA 7
FERNÁNDEZ FERNÁNDEZ, DAVID 8 MARCE MARQUEZ, JAUME 6 MORENO RAMELLS, ALBA 3
GIURIA PART, GIANPIERO 6 PEREGRIN BLANCO, DIEGO 1 PERLES PARERA, XENIA 7
GONZÁLEZ SÁNCHEZ, PABLO 8 RODRIGUES BARBOSA, PEDRO LUCAS 2 SANCHEZ , LEANNE LENORE 5
HARILLO MARIN, ALBERT 6 RODRÍGUEZ LOZANO, ANDONI 5 SANCHEZ , LOANY LEANDRA 6
INGLÉS RUIZ, MARINA 7 SALVADOR VALERO, MARC 6 SÁNCHEZ MONERA, JULIA 5
JIMENEZ IZQUIERDO, EFRAIN 2 SÁNCHEZ SEGOVIA, VLADIMIR 7 YANCE HUACÓN, GENESIS DAYANA 7
LOPEZ VIVAS, ADRIAN 7 SANS LÓPEZ, JORDI 8
MANSOUR BOUTA, DALILA 7
MARCE MARQUEZ, JAUME 6
MORENO RAMELLS, ALBA 3
PEREGRIN BLANCO, DIEGO 1
PERLES PARERA, XENIA 7
RODRIGUES BARBOSA, PEDRO LUCAS 2
RODRÍGUEZ LOZANO, ANDONI 5
SALVADOR VALERO, MARC 6
SANCHEZ , LEANNE LENORE 5
SANCHEZ , LOANY LEANDRA 6
SÁNCHEZ MONERA, JULIA 5
SÁNCHEZ SEGOVIA, VLADIMIR 7
SANS LÓPEZ, JORDI 8
YANCE HUACÓN, GENESIS DAYANA 7
TOTAL ALUMNES 29 TOTAL ALUMNES 15 TOTAL ALUMNES 14
NÚM APROVATS 23 NÚM APROVATS 11 NÚM APROVATS 12
% APROVATS 79,3 % APROVATS 73,3 % APROVATS 85,7
74
4ESO
4A ESO 4A ESO HOMES 4A ESO DONESALUMNES MAT ALUMNES MAT ALUMNES MAT
BATOOL , HIFZA 6 BENITEZ SOLANO, OSCAR 7 BATOOL , HIFZA 6
BENITEZ SOLANO, OSCAR 7 CAMACHO RODRÍGUEZ, JORDI 9 CAMACHO CORDOBA, LAURA 5
CAMACHO CORDOBA, LAURA 5 CORREA CALVO, DAVID 5 CIUDAD CUADRADO, CARLA 6
CAMACHO RODRÍGUEZ, JORDI 9 COUTO SANTANA, DYLAN 5 FERNÁNDEZ ALEMAN, NOEMI 6
CIUDAD CUADRADO, CARLA 6 CRESPO RAMIREZ, MARCO ANTONIO 5 GONZALEZ MATEO, RAQUEL 10
CORREA CALVO, DAVID 5 GARCÍA CARRETERO, OSCAR 5 KAUR , JASPREET 7
COUTO SANTANA, DYLAN 5 GUITART PALONSKY, GONZALO 10 MANSOUR , FATHIA 5
CRESPO RAMIREZ, MARCO ANTONIO 5 HERNANDEZ PEREZ, VICTOR 5 MARIN ESTEBAN, MERITXELL 8
FERNÁNDEZ ALEMAN, NOEMI 6 IRUSTIA ORTIZ, NAHUEL EZEQUIEL 4 MEDINA PALOMINO, ALEXANDRA 5
GARCÍA CARRETERO, OSCAR 5 JIMENEZ LLANES, GERARD 8 ROMERO LORA, ARIADNA 9
GONZALEZ MATEO, RAQUEL 10 PEREZ RUIZ, GERARD 7 SELFA CURTIDO, ROSANA 5
GUITART PALONSKY, GONZALO 10 TEIRA OSUNA, CARLOS 7 YECHOU KHAYAT, RAJAE 5
HERNANDEZ PEREZ, VICTOR 5 TORMO MARTÍNEZ, JAUME 8
IRUSTIA ORTIZ, NAHUEL EZEQUIEL 4 TORRES DÍAZ, JULIO STEEVEN 4
JIMENEZ LLANES, GERARD 8
KAUR , JASPREET 7
MANSOUR , FATHIA 5
MARIN ESTEBAN, MERITXELL 8
MEDINA PALOMINO, ALEXANDRA 5
PEREZ RUIZ, GERARD 7
ROMERO LORA, ARIADNA 9
SELFA CURTIDO, ROSANA 5
TEIRA OSUNA, CARLOS 7
TORMO MARTÍNEZ, JAUME 8
TORRES DÍAZ, JULIO STEEVEN 4
YECHOU KHAYAT, RAJAE 5
TOTAL ALUMNES 26 TOTAL ALUMNES 14 TOTAL ALUMNES 12
NÚM APROVATS 24 NÚM APROVATS 12 NÚM APROVATS 12
% APROVATS 92,3 % APROVATS 85,7 % APROVATS 100,0
75
4B ESO 4B ESO HOMES 4B ESO DONESALUMNES MAT ALUMNES MAT ALUMNES MAT
ADRAOS GAY, SERGI 7 ADRAOS GAY, SERGI 7 ANSAR , NAIRA 6
ANSAR , NAIRA 6 CAMPOS CORTÉS, MARC 5 CORTES FERNÁNDEZ, SARAI 6
CAMPOS CORTÉS, MARC 5 CANET GALLARDO, RUBÉN 7 DEL PINO FUENTES, IRENE 8CANET GALLARDO, RUBÉN 7 CORREA CANTÓN, JOSE MANUEL 6 FITÉ FERNÁNDEZ, VINYET 9
CORREA CANTÓN, JOSE MANUEL 6 DE DIOS TORRECILLAS, AGUSTIN 5 JIMENEZ VARON, LEIDY MARIANA 3
CORTES FERNÁNDEZ, SARAI 6 GARCÍA DORADO, SERGI 5 MARSALA CENTENO, LUCILA 8
DE DIOS TORRECILLAS, AGUSTIN 5 ONAFUWA MARGARIT, ENRIC ADESEGUN 5 MESTRES BARRADO, LAURA 6
DEL PINO FUENTES, IRENE 8 PALAU GARGALLO, OSCAR 6 PILATUÑA LOJA, ESTEFANIA 4
FITÉ FERNÁNDEZ, VINYET 9 ROMERA GUSTEMS, FRANCISCO 2 PRAT MELERO, LAIA 8
GARCÍA DORADO, SERGI 5 SABATE SERRANO, DIDAC 5 PRIETO REDONDO, NOELIA 3
JIMENEZ VARON, LEIDY MARIANA 3 SERENO FERNÁNDEZ, JOEL 5 SÁNCHEZ GONZALEZ, MARIA LUISA 5
MARSALA CENTENO, LUCILA 8 SIXTO PICCIONI, KYLE OLIVIER 5 ZAFRA TARRASO, EDGAR 5
MESTRES BARRADO, LAURA 6 SOW SOW, HABY 6 TAPIAS FUNES, LUCIA 7
ONAFUWA MARGARIT, ENRIC ADESEGUN 5 TELLO AVILA, YZAN 5
PALAU GARGALLO, OSCAR 6
PILATUÑA LOJA, ESTEFANIA 4
PRAT MELERO, LAIA 8
PRIETO REDONDO, NOELIA 3
ROMERA GUSTEMS, FRANCISCO 2
SABATE SERRANO, DIDAC 5
SÁNCHEZ GONZALEZ, MARIA LUISA 5
SERENO FERNÁNDEZ, JOEL 5
SIXTO PICCIONI, KYLE OLIVIER 5
SOW SOW, HABY 6
TAPIAS FUNES, LUCIA 7
TELLO AVILA, YZAN 5
ZAFRA TARRASO, EDGAR 5
TOTAL ALUMNES 27 TOTAL ALUMNES 14 TOTAL ALUMNES 13
NÚM APROVATS 23 NÚM APROVATS 13 NÚM APROVATS 10
% APROVATS 85,2 % APROVATS 92,9 % APROVATS 76,9
76
4C ESO 4C ESO HOMES 4C ESO DONESALUMNES MAT ALUMNES MAT ALUMNES MAT
ALI , SYED SAFDAR 5 ALI , SYED SAFDAR 5 ALONSO SÁNCHEZ, ANGELES 5
ALONSO SÁNCHEZ, ANGELES 5 CORTAZAR CALLE, IVAN 6 BELDRIS BEN HMIDA, RABAB 9
BELDRIS BEN HMIDA, RABAB 9 DEL MORAL DOMÍNGUEZ, ANTONIO 7 ESCALONA SALAS, ALBA 6
CORTAZAR CALLE, IVAN 6 HERNANDEZ AGUARON, ALEJANDRO NA GALINDO CAMPOS, MARINA 4
DEL MORAL DOMÍNGUEZ, ANTONIO 7 MARTÍ ASENSIÓ, GERARD 5 GARCÍA REY, ANA 6
ESCALONA SALAS, ALBA 6 MARTINEZ GIMENEZ, PERE 3 MESTRES BARRADO, LIDIA 5
GALINDO CAMPOS, MARINA 4 ORTIZ ALARCÓN, IVAN 10 PARRA CABANILLAS, ANDREA 10
GARCÍA REY, ANA 6 PINEDA MENCHÓN, ERIC 7 PEREZ BESERRA, MIRIAM 5
HERNANDEZ AGUARON, ALEJANDRO NA ROMANIUC , ARON-ELIAS 8 RAMOS HERRERO, MARTA 9
MARTÍ ASENSIÓ, GERARD 5 RUBIO ALVAREZ, FRANCIS 5 SEDEÑO CARMONA, PATRICIA 10
MARTINEZ GIMENEZ, PERE 3 SÁNCHEZ FERNÁNDEZ, CARLOS 5 VIDAL PELLON, NURIA 8
MESTRES BARRADO, LIDIA 5 SEVILLA CERMERON, JAVIER 6
ORTIZ ALARCÓN, IVAN 10 TAZOUI , ALI 5
PARRA CABANILLAS, ANDREA 10 VILCHEZ BORRELL, GUILLERMO 9
PEREZ BESERRA, MIRIAM 5
PINEDA MENCHÓN, ERIC 7
RAMOS HERRERO, MARTA 9
ROMANIUC , ARON-ELIAS 8
RUBIO ALVAREZ, FRANCIS 5
SÁNCHEZ FERNÁNDEZ, CARLOS 5
SEDEÑO CARMONA, PATRICIA 10
SEVILLA CERMERON, JAVIER 6
TAZOUI , ALI 5
VIDAL PELLON, NURIA 8
VILCHEZ BORRELL, GUILLERMO 9
TOTAL ALUMNES 24 TOTAL ALUMNES 13 TOTAL ALUMNES 11
NÚM APROVATS 22 NÚM APROVATS 12 NÚM APROVATS 10
% APROVATS 91,7 % APROVATS 92,3 % APROVATS 90,9