Estudis longitudinals i determinants de salut en la

població migrada

Jornada Immigració i salut,

Barcelona 25 de febrer de 2019

Laia Ferrer

CEEISCAT, CIBERESP

Índex de la presentació

1. Antecedents

1.1. Demografia i migració

1.2. La salut de la població immigrada

1.3. Els reptes de la recerca en immigració i salut

2. Objectius

3. Els estudis longitudinals

4. Conclusions

1. Antecedents

1.1. Demografia i migracióLa singularitat d’Espanya en matèria d’immigració

Font: Eurostat

Evolució de la xifra d’immigrants als països europeus, 1998-2009

0

200,000

400,000

600,000

800,000

1,000,000

1,200,000

1,400,000

19

98

19

99

20

00

20

01

20

02

20

03

20

04

20

05

20

06

20

07

20

08

20

09

20

10

20

11

20

12

20

13

20

14

20

15

20

16

20

17

20

18

No

mb

re d

'efe

ctiu

s

Evolució dels estocs població amb nacionalitat estrangera a Catalunya 1998-2018. Total i per sexes

Total

Homes

Dones

Les xifres d’immigració a Catalunya

Font: Padró Continu. INE

Regularitzaciómassiva

Inici crisi econòmica.

Regularitzacions per reagrupament i arrelament

Procedència de la població immigrada de Catalunya

0

50,000

100,000

150,000

200,000

250,000

300,000

350,000

400,000

450,000

500,000

1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 2016 2018

No

mb

re a

bso

lut

Evolució del nombre d’estrangers segonsLLOC DE NAIXEMENTCatalunya 1998-2018

UE països europeus no UE

Àfrica América Central i Carib

Amèrica del Nord Amèrica del Sud

Àsia Oceania

Marroc (> 200.000 efectius ) és l’origen més nombrós

0

50,000

100,000

150,000

200,000

250,000

300,000

350,000

400,000

450,000

500,000

1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 2016 2018

Evolució del nombre d’estrangers segonsNACIONALITAT

Cataluna 1998-2018

UE no UE

Àfrica Amèrica central i Carib

América del Nord Amèrica del Sud

Asia Oceania

1.2. La salut de la població immigrada

▪ En general, els immigrants tenen necessitats en salut similars a la poblacióautòctona.

▪ Existeix una relació entre el gènere, la situació socioeconòmica i la situació icondicions laborals en la salut dels immigrants.

▪ Els immigrants són més vulnerables a algunes malalties infeccioses com la tuberculosi, el VIH o l’hepatitis B i troben barreres d’accés a les proves itractaments.

▪ Empitjorament de la salut dels immigrants al llarg del temps degut al canvi de conductes i als determinants socials

2014

Evolució dels nous diagnòstic de VIH segons origen. Catalunya 2008-2017

Font: Vigilància epidemiològica del VIH i la sida de Catalunya. Informe anual 2017

El VIH en immigrants a Catalunya

El 41% de les proves del VIH en centres comunitaris(Xarxa DEVO)

HSH grup de transmissió

mésfreqüent

• A partir de 2004 hi ha un increment dels estudis en immigració i salut a Espanya.

• La recerca s’interessa

• Reconeixement de la complexitat i multifactorialitat entre la immigració i la salut

• La recerca en salut i immigració té llacunes i reptes per davant

1.3. Els reptes de la recerca en immigració i salut

Estudis longitudinals

Migració com a determinant de salut (Ingleby, 2010)

Cicle de vida(Spallek, 2011; Zimmerman, 2011).

1r. descriure l’estat de salut dels immigrants

2n . explorar l’impacte dels determinants socials

1. Descriure 4 estudis longitudinals que exploren la salut de la població

immigrada a Catalunya i Espanya

2. Identificar determinants de vulnerabilitat en la salut i al VIH/sida

2. Objectius

3. Els estudis longitudinals

3.1. Cohort PELFI: Salut percebuda i determinants socials de mala salut en

famílies immigrades.

3.2. Cohort SEXCohort : Salut sexual i determinants socials de

vulnerabilitat en dones trans i homes que exerceixen el treball sexual.

3.3. Cohort ITACA: Risc d’infecció del VIH en homes que tenen sexe amb

homes.

3.4. Cohort PISCIS: Retard diagnòstic del VIH en població immigrada.

Aquest estudi ha rebut finançament del Instituto de Salud Carlos III a través dels projectes P13/01962 i PI14/01146

1. Salut percebuda i determinants socials de mala salut en famílies immigrades

13

Descripció de la cohort

*unitat familiar: families monoparentals o biparentals (del mateix origen) amb fills vivint a la llar.

Disseny: cohort multicèntrica y prospectiva establerta a Barcelona, Alacant, Badalona/Santa Coloma de Gramenet.

Població: famílies* d’Equador, Colombia, Bolívia, Marroc, Paquistà i Xina + grup control de famílies espanyoles residents a les respectives ciutats

Període : 2015-2016 (Badalona) 2015-2017 (Barcelona i Alacant)

Seguiment: 1 seguiment a l’any (x1 Badalona, x2 Barcelona i Alacant)

Recollida de dades: Epidemiològiques (entrevista estructurada a adults i als fills); biològiques per detecció de malaltia infecciosa (pilot Badalona)

Resultats de la subcohort de Badalona

Participants i pèrdues de seguiment(2015-2016)

Pèrdues de seguiment: 25%

Famílies que entren a la cohort: 117 Famílies que tornen en seguiment: 88

41 paquistaneses

11 llatines Retenció: 71%

40 marroquís

5 xineses

20 espanyoles

50fills

205

adults

Retenció: 75%

Retenció: 73%

Retenció: 20%

Retenció: 100%

45 fills(de 26 famílies)150 adults

Font: Hernando C, et al. Gac Sanit. 33(1): 45-52

Perfil de l’immigrant a PELFI segons el sexe

Home (n=74)

Dona(n=93) p-value

Situació administrativa (Nacionalitat espanyola o residència permanent) 90.3 85.9 ns

Anys de residència (mitjana, DS) 15 (4.4) 10 (5.8) <0,001

Font: comunicació presentada al congrés mundial d’immigració, MERH, 2018

Impacte de les variables socioeconòmiques i del suport social en les

desigualtats de salut percebuda entre immigrants i autòctons*. PELFI

2.171.99

1.47 1.56

1.05

0

1

2

3

4

5

+ s

ex a

nd

ed

uca

tion

le

vel

+ o

ccup

ation

+ h

ou

sin

g c

on

ditio

ns

(ove

rcro

wded

)

+ s

ocia

l sup

port

Unadjusted model Adjusted model by

CI Min

CI Max

OR

Font: comunicació presenta al congrés mundial d’immigració, MERH, 2018

*es considera pitjor salut valors inferiors a la mediana de EQ-EVA en immigrants

* Pitjor salut valors inferiors a la mediana del conjunt d’immigrants (EQ-EVA=77); Models ajustatsper temps de reisdència

Determinants de pitjor salut en homes i dones de famíliesimmigrades. PELFI*

MEN WOMEN

8.71

4.65 5.293.91

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

Low social suport unemployed Low monthly incomes (<600€) Low Spanish language skills

* *

Font: comunicació presenta al congrés mundial d’immigració, MERH, 2018

Aquest estudi ha rebut finançament del Instituto de Salud Carlos III a través del projecte PI18/01481

SEXCohort

2. Salut sexual i determinants socials de vulnerabilitat en dones trans i homes que

exerceixen el treball sexual

Descripció de la cohort

❑ Disseny: cohort oportunista prospectiva oberta

❑ Població: dones trans i homes que estan exercint el treball sexual i van a STOP SIDA per realitzar-se la prova del VIH

❑ Període d’estudi: 2014...

❑ Criteris d'inclusió: ≥18 anys, donar el consentiment informat i acceptar tornar en visita de seguiment als 12 mesos

❑ Recollida de dades: Biològiques per a la detecció de VIH/ITS; Epidemiològiques (entrevista semiestructurada)

SEXCohort

Resultats

SEXCohort

Participants i pèrdues de seguiment(2014-2017)

Pèrdues de seguiment*: 46,3 %

Persones que entren a la cohort: 216 Persones que tornen en seguiment: 53

91 homes 125 dones trans 24 homes 29 dones trans

* No en sabem res des de fa un any o més

SEXCohort

Perfil de l’immigrant a SexCohort

82% 97%No han nascut a Espanya

Permís de residència

Sí 25,7 44,3

No 72,9 50,4

L’estic tramitant 1,4 5,2

Anys de residència (mitjana, DS) 4,7 5,7

Motius pels quals vas immigrar a Espanyaª

Per feina 39,7 17,5

Per estudis 10,1 0

Reagrupacio familiar 10,3 1,8

Turisme 27,5 3,6

Amor 2,9 4,5

Per dedicar-se al treball sexual 16,2 91

Seguretat 5,9 4,5

Altreº 2,9 6,9

ª resposta multiple; º por gusto, por amigos, desamor

TSM % TST %

SEXCohort

Prevalença del VIH i altres infeccions de transmissió sexual

93,3%10,1% 25,8%Prevalença Clamidia

Prevalença gonorrea

Prevalença VPH (anal)

VIH: 7,8%

Sífilis: 6,5%

SEXCohort

Font: Sweetie, 2017-2018

Exclusión social(No tener otro trabajo a parte de

ejercer el trabajo sexual)Discriminación o violencia

(en el último año)

Migración(No disponer del permiso de

residencia)

Migración(No disponer de la tarjetasanitaria o seguro médico)

85,6% 35%

14%52,4%

Determinants socials que afecten els treballadors/es sexuals

SEXCohort

16.5

36.7

0

20

40

60

80

100

Sí No

Disponibilidad de tarjeta sanitaria oseguro médico (o en trámite)

ITS auto-declaradas(último año)*

*p < 0,05

Impacte dels determinants socials relacionats amb la condiciód’immigrant en la salut sexual

77.9

55.1

0

20

40

60

80

100

Sí No

Dispone de permiso de residencia (o entrámite)

Acceso a servicios sanitarios(último año)*

SEXCohort

*p < 0,05

52.2

69.7

0

20

40

60

80

100

Sí No

Experiencia de discriminación o violencia

Impacte dels determinants socials en l’accés al sistema sanitari*

SEXCohort

Haver patit discriminació o violència per raó d’origen, orientació sexual o gènere

3. Risc d’infecció del VIH en homes que tenen sexe amb homes (HSH)

▪ Disseny de l’estudi: Cohort oportunista oberta i prospectiva

▪Població d’estudi : homes que tenen sexe amb homes (HSH) VIH-negatius

que es visiten BCN-Checkpoint

▪Període d’estudi: 2008-2011

▪Criteris d’inclusió: >18 anys que sol·licita la prova del VIH a BCN-Checkpoint,

VIH-negatiu, acceptar tornar en visita de seguiment almenys un cop l’any,

signatura del consentiment informat.

▪Recollida d’ informació: Biològiques per a la detecció de VIH; Epidemiològiques

(entrevista semiestructurada)

Descripció de la cohort

Resultats

Participants i pèrdues de seguiment(2008-2011)

Pèrdues de seguiment*: 42,8 %

* No en sabem res des de fa un any o més

Persones que entren a la cohort: 5113

Persones que tornen en seguiment: 2261

33,4% són nascuts fora d’Espanya

Perfil de l’home que té sexe amb homes immigrant a ITACA

31.55

3.68

3.33

57.07

4.37

Regió d'origen dels immigrants

Europa Occidental

Europa de l'Est

America del Nord

Llationamèrica

Altres

Incidència de VIH en HSH segons origen (N=3544). ITACA, 2008-2011

1.22 (95%CI: (0.37-2.06)

2.22 (95%CI: 1.44-3.00)

3.05 (95% CI: 2.17-3.93)

0.46 (95% CI: (-0.18-1.11)

1.62 (95% CI: 0.80-2,44)

2.28 (95%CI: 1.35-3.21)

2.63 (95% CI: 0.53-4.74)

3.39 (95% CI: 1.73-5.05)

4.58 (95% CI: 2.71-6.45)

0

0.5

1

1.5

2

2.5

3

3.5

4

4.5

5

2009*(8 HIV sc)

2010(31 HIV sc)

2011(46 HIV sc)

per

10

0 p

erso

ns-

year

Global

Spanish

Foreigners

2.08

2.21

7.98

2.38 2.15

3.82

0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

Fo

reig

n-b

orn

Pre

vio

us H

IV te

st

at b

ase

line

Cond

om

less w

ith

ste

ad

y p

arn

ter

of

unkn

ow

n H

IVsta

tus

>1

0 c

asu

al

parn

ter

Cond

om

less w

ith

ca

sua

l p

arn

ter

Self-r

epo

rte

dg

on

orr

hea

HR

(9

5%

)

CI Min

CI Max

HR

Determinants de seroconversió al VIH en HSH. ITACA, 2008-2011*

* Ajustat per edat

4. Retard diagnòstic dels VIH i determinants en població immigrada

Aquest estudi ha rebut finançament de la Marató de TV3 (2018)

▪ Disseny de l’estudi: cohort oberta prospectiva i multicèntrica.

▪ Població d’estudi: pacients VIH+ atesos a 16 hospitals de Catalunya i Illes

Balears

▪ Període d’estudi: 1998-...

▪Criteris d’inclusió: edat ≥16 anys

▪ Recollida de dades: Epidemiològiques, clíniques, biològiques i sobre

tractament (dades retrospectives entre 1998-1999 i prospectives des de

2000 en endavant)

Descripció de la cohort

Resultats

0

10

20

30

40

50

60

Migrants Non-Migrants

Presentation withAdvanced HIV Disease

Late Presentation

n=1,638n=1,620

Diferència en el retard del diagnòstic* i diagnòstic tardà amb malaltiaavançadaº entre immigrants i autòctons. PISCIS 2004-2016

*p=0,003; º p=0,001

*Retard diagnòstic: nou diagnòstic amb <350 CD4 o sida; Malaltia avançada: <200 CD4 o sida

Proporció i probabilitat de retard del diagnòstic del VIH en immigrants per regiód’origen

0

10

20

30

40

50

60

70

Crude Adjusted

cOR 95% CI aOR 95% CI

Western Europe

1 1

Eastern Europe 1.2 (0.8-1.8) 1.6 (1.1-2.5)

SubsaharianAfrica 2.3 (1.8-2.9) 1.9 (1.4-2.5)

Northern Africa 2.2 (1.4-3.3) 1.8 (1.1-2.9)

Latin America1.3 (1.1-1.6) 1.8 (1.5-2.2)

North America0.9 (0.4-2.0) 1.3 (0.6-3.0)

Others1.5 (1.0-2.1) 1.4 (0.9-2.1)

(Adjusted for region of origin, sex, transmission group, education level, age and HCV or HBV at diagnosis)

Determinants de desenvolupar sida o mort en els immigrants que presentenretard diagnòstic

Conclusions

➢Bondat dels estudis longitudinals per estudiar la incidència del VIH o aparició de malaltia i els seus determinants, contemplant el context social i incloent la perspectiva del cicle de vida.

➢Viabilitat i acceptabilitat de les cohorts oportunistes en poblacionsvulnerables establertes en centres de base comunitària (ITACA i SexCohort) o quan s’implica a la comunitat en el procés de reclutament i durant la implementació (PELFI)

➢La família ha demostrat ser una bona unitat d’estudi alhora de reclutar i assegurar la retenció a la cohort.

SEXCohort

➢ Els immigrants són una població heterogènia amb problemes de salut i riscos diversos i afectats per diversos determinants socials.

➢Les desigualtat en salut dels immigrants despareixen quan es consideren determinants socials de salut.

➢La migració i el gènere són determinants de salut que interaccionen.

➢La condició d’immigrant, en dones trans i homes que exerceixen el treballsexual, és un eix de vulnerabilitat que s’afegeix a d’altres determinants socials.

Conclusions

SEXCohort

➢Ser immigrant és un determinant de risc a la infecció pel VIH en HSH.

➢La proporció de retard diagnòstic del VIH és més alta en immigrants.

➢ La regió d'origen determina el risc de presentar retard diagnòstic i el pronòstic de la malaltia.

Conclusions

Gràcies

lfserret@iconcologia.net