Ètica i deontologia professional 10 de març de 2003

Etica i deontologia professional

Ètica i deontologia Ètica i deontologia professionalprofessional10 de març de 200310 de març de 2003

Pla de la classe

Tema 6. L’ethos professional docentPresentacions de textos: Ayllón,

Ruiz, Consell Escolar de CatalunyaPresentacions de pel.lícules: Herek,

Weir,...Contingut de l’examen final


ApuntsApuntsUnitat 6: L’ethos professional docentUnitat 6: L’ethos professional docent

1. La importància de la moral i la secundarietat dels codis

2. L’estudi específic de l’ethos professional de l’ensenyament

3. Les virtuts professionals bàsiques4. Les virtuts professionals superiors



Síntesi

Qualsevol professió genera – en qui l’exerceix – certs hàbits: són característics de cada feina, i depenen del tipus de treball que es fa.

Els hàbits més importants defineixen així el caràcter o la manera de ser pròpia d’una professió.

Podem parlar de “virtuts professionals”: considerarem les característiques del professional docent en relació amb la fortalesa i temprança, i amb la justícia i la prudència.



1. La importància de la moral i la secundarietat dels codis

Des de fa vint anys, els interessos en educació´han anat des de la tècnica cap a la moral:

1968, Unesco: El planeamiento de la educación 1975: E. Faure: Aprender a ser

1996: J. Delors: La educación encierra un tesoro Totes les professions especifiquen la seva

categoria moral mitjançant l’ètica (en especial, en la seva dimensió pública), però cal distingir dues accepcions de quin és el tema de la deontologia:

una referència deontològica extrínseca (calen principis per resoldre els conflictes que neixen de la pràctica de la feina)

arribar a un equilibri entre els drets individuals i els col.lectius (relació entre drets i deures)



1. La importància de... (continuació)

L’ètica ens fa veure que hi ha dos sentits del “deure”: El d’arrel kantiana: necessitat d’una acció per respecte a la llei

(limitació del subjecte per a una objectivitat superior) la potenciació de la llibertat del subjecte per a perfeccionar-se ell

mateix com agent moral (un es sent com obligat des de dins: ob –lligat). No és una limitació sinó la expansió de la pròpia actuació

En el primer sentit s’oposen ser i deure (és més negativa, i domina en la modernitat). En la segona no. La deontologia que fa un llistat de drets i deures s’inspira en el primer (cal combinar entre els projectes de treballador i dels clients)

Resoldre la deontologia en codis normatius sol provocar més problemes dels que resol, perquè:

un codi pertany a l’àmbit jurídic: hi ha una formalitat sobredimensioonada (cerca una exactitud, ni passar-se ni quedar-se curt), que sol contradir la llibertat de l’agent)

cal fer un llistat: què escollir? Se sol fer un consens, que “confirma” el caràcter provisional – i, per tant, precari – d’allò que s’especifica (normes, drets, deures...). Condueix a un formalisme (que no perfecciona l’agent)




Tot i que la deontologia pugui garantir – si es fa bé – unes pràctiques correctes entre els membres d’una professió (judicis objectius), no permet “sustentar la realització personal en el treball”.

Permet caracteritzar el “bon professional” però no pot definir el “professional bo”

Si considerem l’ètica professional com autèntica ètica aplicada (deontologia és el nom), cal parlar i ocupar-se de la bondat de l’agent i no només d’una correcta relació professional amb el client. Aquest és l’àmbit de la felicitat (saber per a què i per què faig les coses)

Els codis deontològics, per tant, queden reduïts a quelcom secundari (des de la visió de l’ètica): funció de mediació i arbitratge, punt de referència davant conflictes, etc. Sí que serveixen – i permeten – la necessària reflexió sobre elements professionals del caràcter comunitari dels homes




“Lo primero que debe hacer une educador (...) es conseguir que su propia tarea sea un acto ético (...). Ha de ser un buen profesor, siendo un profesor bueno” (Cardona)

“[El docente], cultivando su carácter y asumiendo un compromiso en la tarea desempeñada, ni deja de ser eficaz, ni precisa de códigos de conducta para cumplir con su deber” (Bárcena)



2. L’estudi específic de l’ethos moral de l’ensenyament

Parlar de deontologia significa estudiar tant: el caràcter o manera de ser professional de la

docència els drets i deures que la pràctica docent exigeix

(però això secundàriament)

Així com l’ésser humà té uns drets fonamentals en raó de la seva humanitat, el professional és subjecte de drets per la seva professionalitat (en el seu ofici concret). I sempre és més important allò immanent (saber, experiència, intenció...) que allò que és aparent



2. L’estudi específic... (continuació)

Per tant, hi ha uns: drets essencials i universals e l’home (pel fet d'existir) drets professionals adquirits (per mitjà del treball, en

la pràctica de l’ofici).– Hi ha molts codis deontològics perquè se sap millor

què és la naturalesa humana que el què és realment la docència. per això la primera obligació de la deontologia és reflexionar sobre l’ethos docent

– “Ethos”, en referència a la conducta, té dos valors diferenciables (no separables), com:

a) inclinació natural o disposició a l’acció (hàbit entitatiu). Avui és anomenat idoneïtat, aptitud... És un “hàbit natural o entitatiu”

b) disposició per a l’acció, adquirida per l’individu – no congènita – per la repetició d’actes particulars. És un costum que esdevé “hàbit operatiu”




– Tant els hàbits entitatius com els operatius són capacitacions per a l’acció, però tenen un origen diferent. Tots dos són estables i permanents, però en la maduració es fan cada cop més evidents les qualitats adquirides: els costums adquirits acaben dominant.

– El treball professional és una dimensió de la vida especialment apte per a formar hàbits, caracteritzats per:

a) són ineludibles: la professió genera necessàriament hàbits (més que els “hobbies” o les “afeccions”)

b) defineixen la naturalesa d’una professió (millor que la teoria)c) conformen les capacitats humanes en absolut: una manera

de ser pròpiad) resulten les nocions centrals de la deontologia o ètica

aplicada




– Quan s’estudien cal tenir en compte que:a) s’han d’estudiar no aïlladament sinó en el seu conjuntb) no són exclusius únicament d’una professió (poden ser

comuns)c) els hàbits professionals no s´son els únics d’una professió

(en podem tenir altres)d) sempre es tracta d'especificacions de virtuts humanes

comunes: per això podem analitzar-los des de la consideració de les virtuts fonamentals, radicals (“cardinals”)



Quadre de les virtuts docentsLes bàsiques són el suport elemental per a l’acció docent

(condicions per a...) i les superiors es refereixen directament a la realització didàctica. La virtut teòrica, un cop ben adquirida, es converteix en hàbit

Fortalesa Temprança Justícia Prudència

AltruïsmeMagnanimitat

AutoestimaHumilitat

EquitatPerspicàciaSolèrcia

ConstànciaLonganimitat

TolerànciaMansuetud

VeracitatAtencióDocilitat

PaciènciaAfany per aprendre

EstudiositatRectitud


Ètica i deontologia Ètica i deontologia professionalprofessionalPropera classe, i darrera: 12 de marçPropera classe, i darrera: 12 de març

Ètica i deontologia professional 10 de març de 2003

Documents