Ètica i deontologia professional 19 de febrer de 2003

Etica i deontologia professional

Ètica i deontologia Ètica i deontologia professionalprofessional19 de febrer de 200319 de febrer de 2003

Pla de la classe

Tema 2: La docència com a professió (continuació)

Presentacions de capítols de llibres o textos

Presentació: “En busca de Bobby Fischer” (fragments escollits)


ApuntsApuntsUnitat 2: La docència com a professióUnitat 2: La docència com a professió

1. Anàlisi i origen del terme “professió”La seva ambigüitat

2. Notes definitòries d’una professióDavant la tendència a professionalitzar quasi tots els treballs

3. Dificultats en el procés de professionalització específic de la docènciaNo és típic

4. L’educació com a professió assistencialD’”ajuda” més que de “servei”



2.2. Notes definitòries d’una professió2.2. Notes definitòries d’una professió

2. Notes definitòries d’una professióHi ha una tendència a professionalitzar tots els treballs:

quins són els elements que cal considerar?

No és només na qüestió de control, sinó de “qualitat” Els estudis de sociòlegs americans constaten que no

s’ha aconseguit una professionalització satisfactòria de la docència (sí en altres àmbits: ITV...)

“Tota professió és un treball, però no tot treball és na professió”:

quin status professional té la docència? es reconeix que la professionalització millora la qualitat

del mestre?



2.2. Notes definitòries d’una professió 2.2. Notes definitòries d’una professió

Una professió (Gichure) es sol qualificar per:

Base sistemàtica del saber (certa especialització) Uns fins clars i definits Un component científic dels coneixements Certa estandardització (un mètode).

I on queda la iniciativa, imprescindible en totes les “helping professions”?

Per tant, una professió exigeix:1. Coneixements especialitzats: una instrucció teòrica prèvia2. La titulació o certificació (no és garantia d'idoneïtat)3. Un procés de selecció per entrar a la feina: examen, prova4. Fer serveis socials útils (què és primer: el servei o la remuneració?)5. Normes d’autogovern (codi de comportament). Deontologia6. Inspecció de la feina: qualitat7. Autonomia per a les decisions operatives en el treball. Limitada pel

“client”



2.2. Notes definitòries d’una professió 2.2. Notes definitòries d’una professió

– Anàlisi de la professionalitat: veure el capítol de Sarramona que es va distribuir a principi de curs:

delimitar l’àmbit d’actuació dels educadors preparació tècnica, no absolutament determinada: no

n’hi ha prou amb “sentit comú i experiència” compromís d’actualització i perfeccionament

(ajudat/facilitat per l’empresari) prestigi: drets i reconeixements socials autonomia d’actuació (condicionada per l’ideari, les

famílies...) compromís deontològic (del qual hi ha menys tradició

que en altres feines)Resum: la docència no és només un “ofici” (cal una

qualificació universitària) però només és una semi-professió. Cal refelxionar sobre les especificitats (veure següent apartat)



2.3. Dificultats en la professionalització de la docència 2.3. Dificultats en la professionalització de la docència

3. Dificultats en la professionalització de la docènciasembla que és bo “professionalitzar” la pròpia feina, però...

és sempre possible?Considerem els següents elements:

a) coneixement fonamentat en un “saber teòric”b) subordinació a l’interès i benestar del clientc) dret a formular judicis autònoms (sense un control extra-

professional)

En la pràctica educativaa) “A educar s’aprèn educand, però no coneixent l’ésser de

l'educació ni la naturalesa de l’educand”. El coneixement teòric és útil però no ho soluciona tot: és un art, no ve mai dictat per la teoria. Hi ha sempre diverses solucions...




En la pràctica educativa (segueix)b) no se sap bé qui és el client del docent:

l’alumne? Però a EI, Primària, Secundària i Batxillerat és menor d’edat (no és part contractant)

els pares o tutors? es relacionen amb el docent, però no en reben ni els seus serveis ni en són els destinataris de la seva feina.A més, el resultat de la docència no és mesurable amb concreció ni precisió (en altres feines: s’ha curat, la casa aguanta, he guanyat un plet...)

la institució per a la qual treballo?




En la pràctica educativa (segueix)

c) el mestre no pot fer el que vol: té una autonomia limitada: no controla el context

organitzatiu general, per`sí el que passa dins les parets de la seva aula

sols ser un treball depenent (pocs professors són propietaris de la seva escola): han de donar comptes del seu treball a la Direcció del col.legi, a la Inspecció...

per tant: el destinatari dels serveis – client real – no és ni qui exigeix la responsabilitat pel treball que fa el mestre ni qui controla el rendiment acadèmic (resultats)

també és curiosa l’autonomia del temps: determinació d’un horari de classes – llibertat de l’organització de la resta del temps (semi-fexibilitat molt especial)




Resum: segons uns criteris clàssics de professionalització, el treball de la docència és inviable (base teòrica, primacia del client, control només intern), perquè:

ha de prendre decisions pràctiques, sempre imaginatives (els protocols d’actuació no estan escrits)

hi ha un interès del cient, però relacionat amb famílies i institucions

l’autonomia ve limitada per l’empresa (ideari...): no és un professional lliberal

La docència exigeix na nova noció de professionalitat, no com a feina “de servei” – neutra, com a ensenyant no compromès,... –, sinó com a activitat “intencionalment educativa” (voluntat, afectes, dedicació): és una “professió d’ajuda” (helping profession)


Ètica i deontologia Ètica i deontologia professionalprofessionalPropera classe: 24 de febrerPropera classe: 24 de febrer

Ètica i deontologia professional 19 de febrer de 2003

Documents