CA

Pan Casah va dedicar uqucsia foio^afia "a la Sra.

hla, espma dA nostrii prcsideni", l'any ¡950.

Ets amics ^ironins de Pau Casáis Josep Víctor Gay

Pau Casáis, níiscur al barri de Sant Salvador del Ve-ndrcU, a Tarragona, on reposen avui les seves despulles, va viure envolrat d'amisrar i d'estreces relacions amb gironins, alguns

d'ells dererminanrs en I'ohra i la rrajectdria vital dei mestre del violoncel- Tractarem de recordar alguns, L]ue no pas tots, d'aqucsts gironins estretanient relacionar.s amb Pau Casáis, que ens ajudaran a definir la perso-nalitat d'aquest cátala universal.

Josep María Corredor, el primer

Per conéixer Pau Casáis, s'ba de teñir a l'abast un Ilibre cabdal: les Converses amb el mescre, obra de la qual és autor Josep Maria Corredor, un gironf de soca-rel nascut al carrer Pascual i Prats, fill d'iin funcionari de la Dipuració i a qui I'exili de 1939 va portar.

com a rants d'altrcs, al Rosselló. La personali-tac de Corredor, desaparegut a la tardor de 1981, va ser degudament recordada en un número monografic d'aquesta Revista de Girona (número 143, de l'any de la seva mort). Entre les aportacions que s'hi ir\cloíen cal esmentar la de la seva Hila, Maria Rosa Corredor, catedrática de literatura francesa a la Universitat de Montpeller, que precisa-ment dedica el sen trebali a les relacions entre Pau Casáis i el seu pare. Corredor va ser estret coMaborador del mestre en els anys de Testa­da d'aquest darrer a Prada del Conflent. Jiints van donar forma ais testi\'als musicals, que avui porten el nom de Casáis, i d'aquesta rela-ció directa i perllongada en va sorgir el Uibre que esmentavem, Cüfifürses amb Pau Casáis, editat i reeditat entre nosalcres i avui - e n podcm donar te - introbable. L'exit d'aquesta obra va ser immediat; una dotzena de traduc-cions arreu del món ho evidencien.

Iln21 46 Revista de Girona / ni'mi. ly-J inari - ;]bril 2000

Menys coneguda és la coMaboracic) de Josep María Corrcdtir en la realitza-ció del documen ta l El món de Pan Cosáis, estrenar a Perpínya el 1974 i al Patán de la Música de Barcelona el 1977, i ara restaurat a cura del Govem del Principat d'Andorra i el Congrés de Cultura Catalana. Amb una durada de cent minuts, recull una entrevista amb el mestre, imatges de diferents concerts i altres inter\'eneions ci'viqucs de Casáis. Josep María Corredor va ser el responsa­ble de la part biográfica del documental.

Les converses de Corredor amb Pau Casáis van suposar tres anys de feina, que va satisfer el mestre fins a Pcxtreíii que, com assenyala Maria Rüsa Corredor, ambdós van acordar canviar el títol primer, «Historia de la meva vida", per «Converses amb Pau Casáis». Explica la filia: «Casáis li "fa donació" del Uibre perqué el considera el veritahle autor".

Per cert que en un punt de les Conversen Corredor "carrega» dura-ment contra un altre autor gironí, Josep Maria Gironella, per les seves referen-cies ais concerts del mestre en el decurs deis anys de la guerra i postguerra ci\'ils.

Avui es faria difícil enrendrc i coneixer la personalitat de Casáis man-cats de l'obra del seu directe col-labora-dor, Josep Maria Corredor, el gironí decisiu en Pentorn del mestre.

Les relacions musicals amh Girona

Abans de la Guerra Civi l , Pau Casáis ja era un músic reconegut arrcu del món. Pero el músic va \'oler portar les seves in tcrpre tac ions arrcu, no només ais yrans auditoris. La fundació de la seva orquestra l'any 1920 i de l'Associació Obrera de Concerts evi­denc ien aquest afany d 'apropar la música al poblé, i en primer Uoc al seu poblé, a la seva gent.

El curs 1922-1923 es funda a Girona l'Associació de Música, a l'ombra de la Casa Sobrequés, que ja s'ha estudiat degLidament des d'aquesces pagines (1). i f l Cíuicert de cloenda del segon curs d'activitats de l'esmentada associació va anar a cura de TOrquestra Pau Casáis, el dia 24 de juny de 1924. El resso d'aques-ta primera presencia a Girona el tenim pt^rfectament recoUit per Tomas Sobrequés a la revista Schcrzando, una piiblicació a la qual s'ha de recóner obli-

Pau Camh ijm^b Thamus a tes escíiies de la Cmedral de Girona. l'any i9.i3.

gadament si es vol saber del fet musical a Girona en el primer ten; del nostre segle.

Pau Casáis roma a Girona aquell mateix any, el 10 de novembre, per oferir un concert, aquesta vegada C{.)m a solista, amb el pianista que habitual-ment l'vicompanyava, Blai Net. El con­cert, que es va fer al teatre AlbÜMii:, va ser precisament el número 47 de la Casa Sobrequés. Aquesta nova estada fou recollida, naturalment. a les pagi­nes de Scliiir^tinJn, amb un sonet de Josep Tharrats indos.

Els concerts i les estades de Pau Casáis a Girona \'an encoratjar els seus amics gironins a promoure un honie-

natge al mestre i a la seva trajectoria musical i cívica. Casáis no ho acceptá. En la co r respondenc ia Casals -Sobrequés s'apunta per part del mestre que, tüt i que agraeix aquesta iniciativa i que ha acceptat iniciatives de carác­ter patriótic (recordem que eren els anys de la Dic tadura de Pr imo de Rivera), no ho pot ter amb aquesta, ates que té un sentir personal.

NOLI concer t de Pau Casáis a Girona. en l'obcrtura del quart curs de l'Associació de Música. Aquesta vega-1,1a íou un ejuartet, en el qual també hi bavia Enric Casáis, directe col-labora-dor del seu germa i exceblent director.

Rtívista de Girona / niíin. U)9 man," - ahiil 1000 47 llbil

SCHfHíAKOIj

TEATRE ALBENIZ. - GiRONA CONCERT 47 DE LA CASA SORRirQUES

l)j | 10 dr No^cmíit. • Ifi dru ataní iii;jirlilr U nii

P A U C A S A L S (Vialonccl) BLAl NET (Penisla)

Soin\M tn ID] tPtior

P R O G R A M A PHI.MKRA PAHT

SEGON'A PART

g te MD

TERCERA P^RT fiARSETi^

tlavLnrnt Lrnf it l4 !íon<ia rn Id FAL'aE

Filcírir GRANADOS

l^iTercnrrro dr Go^ttcaí SAIMSAEKS

Alif eii> «pfutoniro PttiQ df cui "Cuxu ^Fl

Pri>i^uma d'un amcen de Pau Casáis a Girona, l'any ¡924.

El mes d'abril de 1926, nova estada de Pau Casáis a Girona. Ja era el quart curs de rAssociació de Música, i el vio-loncel de Casáis amb l 'acompanya-ment de Blai Ner oferircn un concert al Teatre Municipal. Aprofiraren la seva estada a la capital per anar a Figueres, on també havien estat convo-cats per i'Associació de Música de la capital de l'Alt Emporda.

El juny de 1930 toma l'Orquestra Pau Casáis. El mestre era el president de rhomenatge a Juli Carreta, que culmina amb el monument que tenim ais jardins de la Devesa. Per raons de comunica-cions i de compromisos de la formació, el concert es va fer en un horari sorpre-nent, a 2/4 d ' l l del matí. Pero Casáis resta a la ciutat per participar en els diferents actes d'homenatge a Carreta.

L'amistat amb Josep Tharrats

Un alcre gironí amb qui Pau Casáis va mantenir una Marga relacíó va ser amb Josep Tharrats, una de les persona-íitats mes sorprenents de la primera mei-cat de segle. Aragó (2) l'ha qualificat de «poeta arquícectonic». Fou un «fabri-cant» incansable de sonets: algú ha dit que en va fer mes que peces de mosaic, que era el negocí familiar. Guanyador, ais 22 anys, de la Flor Natural deis Jocs Floráis de Girona, enamorat de l'obra de Gabriel d'Annuzio, Tharrats va ser, per damunt de tot, una persona comprome­sa amb la cultura que es feia a Girona, perqué era un apassionat de la seva ciu­tat, malgrat que, amb el pas deis anys i

Josep María Corrcdnr i Pau Casáis a Prada, en d decurs de la preparada de íes Converses.

per situacions familiars í empresarials, va anar a viure a Barcelona,

La seva relació amb Pau Casáis va ser intensa i esta documentada per un seguir de car tes . T a m b é tenim un número especial de l'esmentada revista Scherzarxdn, exactament el 235, tor ell dedicac a Pau Casáis, la seva perstina, la seva obra i acció musicals, etc. Josep Tharrats hi apareix amb una Oda a Pau Casáis. Tampoc no hi manquen els sonets. Un d'ells és aquest, precisament en la mort del mestre.

PAU CASALS 22 octubre 1973

Aquesta mort és una mort suprema. Deixa en ei man un sale de solitud. Sa vida fou nodrida amb la virtut d'una Art on assolíla diadema.

La Patria tindrá el ?n¿s pur emblema per testimoniar nostra altitud. Oh senectut toiiuiclajoventut, algant el cor per a poder-lo esprémer!

Amb ton sagrat viokmcel, la veu de i'ánima immortal és toniaveu penetraní els avenes de l'Harmonia.

Déu l'unirá a les consteiladons i en tes divines revelacions sorgirá Bach a fcr-te companyia.

Aquesta relació Casals-Tharrats es va fer familiar en el moment en qué el mestre va ser el padrí de Maria-Helena T h a r r a t s , a la qual dedica , e n t r e d'altres, una cangó de bressol, que reproduim amb la partitura autof^rafia-da del compositor.

Després de la guerra, ia relació entre ambdues personalitats va conti­nuar. En una de les cartes Casáis escriu a Tharrats: «Que bo és tot el que li conec de poesia. Cap deis nostres poe­tes em dona el que vosté pot donar-me i.le fintir excelsa» {7 de febrer de 1957).

Xavier Cugat, el gironí d'América que acollí Casáis

En la projecció que Pau Casáis va assolir ais Estats Units, ja hem esmen-tat els seus memorables concerts a tes Nacions Unides i a la Casa Blanca. Va teñir al seu costat un altre gironf, Xavier Cugat i Mingall, que estava t o t a l m e n t i den t i t i c a t amh aquel l immens país i que va a c o n s e l l a r Casáis en diferents aspectes relacio-nats amb la defensa deis seus drets d'autor, en la seleccio deis espais de concerts, els acompanyants deis reci­táis solistes, etc.

Aquesta relació va esdevenir estre-ta amistat . Una primera fotografía dedicada de Casáis a Cugat en consti­tuía un document inicial que es va per-dre en un incendi deis estudis de cine­ma on treballava Cugat. Pero ja a les acaballes de la seva vida Casáis va saber d'aquesta pérdua i va dedicar una nova fotografia al músic de Girona, que seguía essenc una de les primeres persones amh qui es posava en contac­te el mestre en cada visita ais EUA.

Per la seva part, Cugat va fer una de les seves singulars caricatures dedi­cada al mestre.

164] 48 Revista de Girona / ni'iin. I í'-) niLiri,; - aliril 2000

Pan Cosáis amh el presideni irla, a Perptnyti, l'any ¡950.

La relació amb Josep Irla i la Presidéncm de la Gencralitat

Les institucions políciques catala­nes van patir especialmenr les situa-cions provocadas per la Guerra Civil. La presencia del G o v e r n de la República a Barcelona va deixar en un segon pía l 'autori tat i l 'acció de la Generalitat. Aquesta sicuació, evident-ment , es va agreujar en l 'etapa de l'cxili, I encara s'agreuja mes l 'any 1940, després de l'armistici que Franca va haver de demanar ais alemanys, que ocuparen la meitat del territori francés; 'A l'anomenada «:ona llíure», que és on residí precisament Pan Casáis, el régim de Vicby, en definitiva, estava sotmés a la voiuntat deis ocupants.

La detenció del president Com-panys, el seu Uiurament a les autoritats espanyoles i la sentencia condcmnato-tia a more, executada el 15 d'octubre de 1940, comportaren que la presiden­cia de la Generalitat correspongués al president del Parlament, que era el ganxó Josep Irla. Pero aquest, en la seva modestia, considera que calia nomenar un president de Catalunya iimb prou projecció i prestigi interna-cionals que permetessin el reconeixe-ment del nostre país i de la seva situa-ció. La proposta fou Pau Casáis.

Irla i Casáis dialogaren. El mestre asscnyala que podria fer mes servei a CataKinya sense teñir cap carree insti­tucional. La seva veu seria mes escolta­da com a músic, com a consciéncia nacional de Ca ta lunya . Igualment

assenyala que no tenia la condició de parlamentar! i que calia respectar la normativa establerta.

D'aquesta relació en nasqué una bona amistat. Per a Casáis, Irla va ser el seu president, com ho demostra la fotoj^rafia que el mestra dedica a la muUer de josep Irla: "A la senyora Irla, esposa del noscre President. Res-pectuosament».

L'estrena d'«El Pessebre» al Festival de Calonge

Al costat de les relacions personáis, algiines prou directes i singulars, que Pau Casáis va mancenir en el decurs de la seva vida amb gironins, la seva presencia musical entre nosalcres va ser notable, com hem assenyalat. També caldria recordar els grups presents ais festivals de Prada. I encara ens agradaría fer memo­ria de l'estrena a tenes gironines de l'ora-tori El Pessebre, que va teñir lloc el 17 de julitil de 1974, és a dir, l'estiu següent a la mort del mestre i compositor.

Va ser en el marc de Vil Festival de Música de Calonge i, concretament, en el pati del castell calongí, on es va pre­sentar aquesta obra emblemática de Pau Casáis, sobre el poema de Joan Alave-dra. Segons assenyala el programa, el va interpretar l'Orfeó de Sants, amb Maria Camie Bustamente, soprano; Montserrat Aparici, contralt; Jaume Baró, tenor; Enríe Serra, baríton, i Raimon Torres, baix. El director va ser Enric Casáis, germa del compositor i, per cert, amb una gran semblan9a física amb Pau. No

Enric Casáis ámgeix El Pessebre aCalon^e. l'any ¡974-

cal dir que l'esdeveniment va teñir un abast extraordinari en el país. Franco era viu, i el concert va teñir un evident aire de reivindicació nacional que no escapa-va a ningú deis presents. L'obstinat i voluntar! exili de Pau Casáis, només trencat unes bores per venir, a entenar les despulles de la seva primera esposa, era tot un símbol del rebuig al régim generar pels vencedors de la guerra.

I encara una nota musical que rela­ciona Pau Casáis amb intérprets giro­nins: al Vendrell es cclebrava un concert cada 29 de desembre, data de la nai-xenga del mestre, d'enga que en complí 92, el 1968. En el de 1970, en que Casáis feia 94 anys, actúa com a violí solista Tempordanés i becari de la Diputado Gon^a! Cornelias, que repetí el 21 de juliol de Í973, en la doble vessant de director del concert i violí solista.

Només es tracta d'unes pinzellades entorn deis molts gironins -insistim, no pas t o t s - que van mantenir una relació intensa i constant amb Pau Casáis, músic de quaü ta t s úniques l'exemple de patriotisme del qual igua­la la seva vocació. Com a gironins podem estar satisfets d'aquesta vincula-ció entre la iiostra gent i el mestre en el decurs de tota la seva llarga vida.

Josep Víctor Gay és periodista.

(1) "Lii cíisn Sohri;L|inJs, un fociis Je cultura musical a Gironíi". Juan G.\y. R¿i'i.sin de Girona, núm. 169.

(2) "Josep Tliarrats, faliricant Je SOIIL-IS". Narcís-Jordi Aniyó. Revista de Gitana, núm, 116.

Revista de Girona / ni'iin. \99 nrirt; - abril 2000 49 lUñ]