ESTATS UNITS D’AMÈRICA

POLÍTICA COMPARADA II

Núria Moral, Sophie Briquetti, Guillem Carol, Àlex Montesinos, Roger Melcior

PRESENTACIÓ

Enllaç "Filibuster Stackhouse" (the West Wing 2x17)

1. Independència de l'executiu del legislatiu.

2. 2. Que els senadors, tot i ser d'un partit concret, poden discrepar del seu partit ja que el sistema d'elecció d'EUA fa que el senador es degui més al seu votant que al seu partit.

3. 3. Que cada senador és important en la cambra ja que tenen molt força i mitjans.

EL “CREDO” AMERICÀ (I)

Pels nordamericans la nació és la base del sistema polític i la seva indentitat el contrari que nacions com ara França o Japó.Els Estats Units es funden com a nació el 1776, amb uns principis que esdevenen elements comuns per tota la ciutadania.El fet que els EUA hagin estat terra d'acollida ha influit en el model de contrucció nacional.

EL “CREDO” AMERICÀ (II)

Llibertat: els individus són lliures en la seva actuació.Autogovern: principi que l'estat ha d'actuar en pro de l'interès general ja que aquesta és la raó del Govern.Igualtat: tots els ciutadans han de tenir el mateix tracte davant la llei.Individualisme: suport a la iniciativa personal, l'autosufiència i l'acumulació de béns.Diversitat: sosté que les diferències individuals han de ser respectades gràcies a la base de l'inetrès propi.Unitat: el principi que els americans formen una única unió que és indivisible.

EL “CREDO” AMERICÀ (III)

Alguns principis deuen el seu orígen als colons protestants: responsabilitat de l’individu I igualtat moral.Trobem un distanciament respecte vell continent. Era inaplicable un sistema aristocràtic en el que el ploretariat se sentís inferiror.

Tractats de terres obertes de propietat ploretaria.

Idees que han portat conflictes i consenos.

“Habits of the heart” Toqueville, en relació als ideals americans.

EL PATRIMONI FEDERAL NORD-AMERICÀ

SOBRE LES COMPETÈNCIES NACIONALS

L’article I de la Constitució garanteix 17 poders al Congrés.SUPREMACIA: D’acord amb l’article VI de la Constitució preval la legislació nacional per sobre de la de cada estat. CLÀUSULA “ELÀSTICA” (article I secció 8): dóna al Congrés capacitat per a optar per competències no reconegudes per la Constitució, per un suposat interès general.

SOBRE LES COMPETÈNCIES ESTATALS

S’aposta per cedir la sobirnia a la unitat supraestatal.ANTIFEDERALISTES apel·len a la diversitat d’interessos.FEDERALISTES asseguren que l’autoritat nacional simplement proporciona un marc: defensa, progrés econòmic…Poders reservats: Esmena 10 a (1791) “els poders no delegats als Estats Units mitjançant la

Constitució […] estaran reservats als Estats”

INSTITUCIONS SEPARADES, PODER COMPARTIT

Concepte descrit per Ricard Neustadt: institucions separades que comparteixen poder mitjançant un sistema de bloqueig i equilibri.Cap institució té via lliure per prendre una decisció sense el suport de la resta.El legislatiu, l'executiu, el judicial estan constituits de tal manera que cada un pot controlar l'actuació de l'altre.L'executiu i el legislatiu estan incloses en la mateixa institució 

PODER COMPARTIT EN EL LEGISLATIU

El Congrés compta amb potestat legislativa però:

PRESIDENT: dret a veto, proposta legislativa, convocatòria de seccions especials…CORT SUMPREMA: pot interpretar actes del Congrés, revisar jurídicament i declarar nul·litat de lleis contràries a la Constitució.Dins de les cambres sistema de bloqueig mútu.

PODER COMPARTIT EN L’EXECUTIU

L’executiu es competència del President, però:

Congrés i Senat poden impugnar i rescindir la confiança al President.Té superditada la seva actuació al vist-i-plau del Capitoli.El poder judicial pot declarar il·legal qualsevol desició presidencial quan no és autoritzada per la legislació.

PODER COMPARTIT EN EL JUDICIAL

El poder judical recau en la Cort Suprema I les corts federals de rang inferior, però:

El Congrés condiciona aquesta branca: tamany, apel·lacions, nomenaments i cessaments.Pot rescriure la legislació en cas de malinterpretació.El president pot nomenar jutges federals amb l’acord del Senat. És el responsible d’aplicar les decisions de la Cort.

LEGISLATIU FORMAL

Legislative brenchEl Congres és un sistema bicameral està constituït del  Senat i la Càmara de Representants.Caracterísitques i  funcions del CongresCarrera política Cap al Congres 

LEGISLATIU INFORMAL: EL ROL DELS GRUPS D’INTERÈS

Ajuden a determinar la voluntat ciutadanaAjuden en les causes de les minoriesPromouen temes que no són tractats pels líders políticsErrades del Pluralisme:

Liberalisme dels GI: els polítics executen les demandes que són reclamades pels GI. Conseqüències negativesAsimetria representativa per part dels GI

EXECUTIU: SOBRE EL PRESIDENT

Pocaconcreció sobre els deures del President en la ConstitucióIdees generals:

Es requereix una administració més forta per l’actual contextTreball amb staff, experts i ajudants. Inconvenients: impossible controlar-los a tots. El president és el cap de l’executiu, tothom escolta les seves idees, però necessita que la gent les recolzi.

EXECUTIU: EL SISTEMA DE PARTITS

Hi ha molts partits. Són dos els partits que dominen. Responsable: Sistema electoral. [Eleccions Al Gore: partit verd va ser decisiu]

A) DemòcrataB) Republicà

ELECCIÓ CANDIDATS

Diversos candidats que s’autofinancen la campanyaL’elecció interna dels candidats de cada partit: caucuses.Afiliats als partits eleccions primàries delegats convenció Candidat

Caucuses en funció de l’Estat:Elecció de 50% + 1 => 100 dels delegats

Sistema representatiu. Els candidats es van retirant de la carrera electoral a base que va avançant la campanya: Endorsement.

ELECCIÓ (I)

President i Vicepresident (Ticket)Hi ha 588 vots electorals dividits en 50 Estats. (Repartiment en funció de població).270 vots electorals: President. La majoria d’Estats 51% = 100%En cas de no majoria:

Elecció president: Cambra de Representants (cada Estat = 1 vot)

Elecció vicepresident: Senat.

ELECCIÓ (II)

El poder judical recau en la Cort Suprema I les corts federals de rang inferior, però:

Cambra de Representants: 435 membres representant un districte congressual (2 anys) [En funció de la població]Senat: 2 Senadors = 1 Estat. Electes per períodes de sis anys [terç del senat és renovat cada dos anys]

EL PODER JUDICIAL (I)

Naturaleza El sistema judicial federal La corte suprema de los Estados Unidos Una institución no democrática

Papel de la Corte Suprema en el sistema de checks and balances Sobre el ejecutivo: declarar una acción ilegal

porque no es conforme a la legislación Sobre el legislativo: interpretar actos del Congreso

debatidos en casos legales A su vez controlada por el ejecutivo y legislativo

EL PODER JUDICIAL (II)

Controversia sobre su verdadera naturaleza ¿Una institución que actúa también

políticamente en vez de interpretar estrictamente las leyes?

El caso G.W. Bush vs Al Gore en 2000

CONCLUSION  Características principales El concepto de democracia Una nueva era

CONCLUSIONS

Moltes gràcies!