Fa molts anys que se sap que la naturafunciona d’una manera cíclica. Lesmolècules que en un momentdeterminat formen un ésser, viu o no,les podem trobar en un altre momentformant-ne un altre. Amb les activitatsdels humans passa el mateix. Femservir uns materials i els retornem almedi encara que sigui amb unesqualitats força diferents. Prenem aiguaneta i la retornem barrejada amb altresproductes. Per alimentar-nos utilitzemanimals i plantes. Tanmateix, la nostraactivitat vital depèn de l’energia queobtenim de l’entorn.

Per procurar alterar el mínim possibleaquest cicle, l’Entitat Metropolitana deMedi Ambient ha posat en marxa elPrograma Metropolità de Gestió de

Residus Municipals amb la voluntat deretornar tots els elements orgànics alssistemes naturals i reciclar la major partdels inorgànics. Creiem que una bonamanera de fer el cicle curt és compostarles nostres deixalles orgàniques demanera que siguin un adob natural per ales plantes. El procés es pot fer engrans naus industrials, però també a lescases particulars.

Us animem, doncs, a intervenir en lagestió de les deixalles domèstiquesd’una manera fàcil i divertida: fent-vos elvostre propi compost. Amb aquestacol·laboració, el cicle dels residus seràmolt més sostenible.

Introducció - 3 -01. El cicle de la vida - 4 -02. Les deixalles orgàniques - 5 -03. Una alternativa als adobs sintètics - 5 -04. Per què un compostador? - 6 -05. Què es necessita? - 7 -06. La millor ubicació del compostador - 8 -07. Què es pot compostar - 9 -08. Què no es pot compostar - 9 -09. Començar - 10 -10. Un cop instal.lat, la barreja de materials - 11 -11. Possibles problemes i solucions - 12 -12. Quan es pot saber si ja ha madurat el compost? - 13 -13. Com utilitzar el compost - 14 -

Preguntes freqüents - 16 -

INDEX

- 2 -

- 3 -

Compostar és sotmetre la matèriaorgànica a un procés de transformacióper obtenir compost, un adob natural.Aquesta transformació es pot dur aterme en qualsevol casa amb jardímitjançant un compostador, sense capmena de mecanisme, cap motor ni capdespesa de manteniment.

La brossa diària que es genera conté un40% de matèria orgànica, que pot serreciclada i retornada a la terra en formad’humus per a les plantes i els conreus.

De cada 100 kg de brossa orgànicas’obtenen 30 kg de compost.

D'aquesta manera es contribueix a lareducció de les deixalles que es portenals abocadors o a les plantes devalorització. Al mateix tempss’aconsegueix reduir el consum d’adobsquímics.

INTRODUCCIO

- 4 -

01. El cicle de la vida

A la natura, la vida es comporta d’unamanera cíclica. En un bosc a la tardor,per exemple, es veu que les fulles delsarbres cauen a terra i, juntament ambtrossos de branques, excrementsd’animals o herbes, passen a una fasede descomposició. Hi intervenen moltselements i factors en el procés: el sol,l’aigua, la calor o el fred, diferentsespècies vives com larves, cucs,

cargols, fongs i multitud d’insectes. Apoc a poc, es transforma tot en humus,aquesta terra de color fosc, amb unaolor característica de terra bona i unatextura esponjosa. L’humus, per efectede la pluja, s’incorporarà de nou al sòl icontribuirà a la continuïtat del cicle de lavida alimentant altres espècies vegetalsque, a la vegada, alimentaran lesespècies animals.

- 5 -

02. Les deixalles organiques

Aquest principi general de funcionamentde la Terra recorda que els materials nodesapareixen i que la matèria orgànica,segons com es transformi, pot ser unacausa de contaminació.

Les deixalles orgàniques no s’han deveure com un residu, sinó com unrecurs molt valuós.

És millor retornar a la terra, degudamenttransformades en humus, les restes depoda, de collites o de vegetals engeneral, que actualment van a parar alsabocadors o als incineradors.

La matèria ni es crea ni esdestrueix, només es transforma

L’adob que s’obté del procés decompostatge permet que es redueixi l’úsde fertilitzants químics, que no solscontaminen els aqüífers per un excésde nitrats, sinó que també sóncontaminants durant el procés deproducció, embalatge i transport.

03. Una alternativa als adobs

sintetics

- 6 -

04. Per que un compostador

prestar-hi una atenció especial. Amés, no s’ha de malbaratar aiguaper regar-la quan estigui seca.

Visualment no causa cap impacte alnostre jardí. Es pot instal·lar elcompostador en qualsevol lloc,sense que pugui molestar els veïns.

Es pot fer compost sense uncompostador, com s’ha fet tota la vidaals femers, però:

En un compostador, tot el procésestà molt més resguardat de lesinclemències del temps (sol, pluja,vent). La brossa no es resseca nis’humiteja massa; per tant, no cal

– –

- 7 -

Un garbell per separar el compostde les restes més gruixudes

Una biotrituradora, si quanesporguem tenim una quantitat debranques gruixudes que no espoden tallar amb tisores

05. Que es necessita

Per començar a compostar esnecessita:

Un compostador de plàstic reciclat ireciclable

Una eina per remoure el compost,segons convingui, d’una mida enconsonància amb les dimensionsdel compostador

Unes tisores de podar per tallar lesbranques petites que s’aboquencom a material estructurant

Una pala per extreure el compostmadur

•

•

•

•

També poden ser útils:

•

•

- 8 -

06. La millor ubicacio del compostador

Sempre en contacte directe amb laterra. Per comoditat, poseu-lo en unlloc proper a la cuina.

S’ha de procurar que no rebi gaireinsolació per no haver-lo de regar.Si es posa a l'ombra, millor.

–

– Es necessiten entre 50 cm i 1 md’espai pels costats per poderextreure el compost madur ambcomoditat.

- 9 -

07. Que es pot compostar

De la cuina:

• Restes de fruita i verdura

• Closques d'ou aixafades

• Iogurts i sucs de fruita caducats

• Taps de suro i paper de cuina

• Oli i vinagre d’amanir

• Marro de cafè i restes d’infusions

Del Jardí:

• Flors, fulles i plantes verdes o seques

• Gespa

• Restes de poda triturades

• Cendres i serradures de fusta natural

• Restes de collita de l’hort

• Fems d’animals de granja i palla

08. Que no es pot compostar

• Peix, carn i ossos, fins que es tinguiper la mà el procés de compostatgeja que poden fer mala olor

• Plantes o fruits malalts i/o gransquantitats de vegetals podrits

• Fems d’animals domèstics od’humans, perquè poden portargèrmens

• Cendres o serradures de fustatractada o aglomerats, perquèporten coles i vernissos

• El resultant de passar l’escombra

• Qualsevol material que no siguiorgànic i biodegradable

- 10 -

09. Comencar

6. Si després de fer la barrejas’observa que el conjunt està sec,s’hi pot afegir una mica d’aigua perhumitejar-lo. Però amb moltaprecaució, perquè un excésd’humitat pot crear problemesd’olors per la falta d’oxigen.

7. Quan es recullen fulles seques a latardor, cal emmagatzemar-ne unesquantes, perquè a l’estiu no n’hi ha.En canvi, hi ha moltes restes defruita i gespa, que contenen moltahumitat. Per aconseguir l’equilibrientre parts verdes i parts marrons,caldrà anar-hi aportant fulles sequesi barrejar-les amb la gespa acabadade segar i els residus de la cuina.

1. Un cop s’ha decidit la millor ubicaciódel compostador, podem començara omplir-lo. Els materials i lesdeixalles s’han d’entrar per la partsuperior del compostador, mentreque el compost madur s’haurà detreure, uns mesos més tard, per lapart inferior.

2. Es remou la terra perquè elsmicroorganismes entrin en contacteamb tots els materials que hicomencem a abocar.

3. Inicialment es posen fulles seques ibranquetes a la base delcompostador i ja hi podrem posarrestes de cuina.

4. Les restes verdes i humides esbarregen amb les marrons i seques.D’aquesta manera s’aconsegueixmés rapidesa en el procés i mésqualitat del compost.

5. Quan se sega la gespa o es trituren

restes de poda, cada cabàs que estreu de la segadora o biotrituradoras’aboca al compostador i es remouamb el que hi ha dins procurant queno es formin capes de diferentsmaterials.

- 11 -

10. La barreja de materials

Això no vol dir que s’hagi de remenarcada dia, sinó només quan es dipositaal compostador una quantitat significantd’un mateix material, com per exemplela gespa tallada o una pila de fullesseques.

Si s’hi dipositen cada dia petitesquantitats de matèria orgànica, n’hi haprou de barrejar les restes delcompostador un cop per setmana.

Abans de començar, una regla generalper obtenir bon compost: cal barrejar elsmaterials sovint. Els microorganismesque viuen al compostador necessitenque circuli l’aire.

S’han de barrejar les restes que esdipositen. No s’han de fer capes dematerials frescos i humits o capes dematerials secs. S’ha de veure totsempre ben barrejat.

- 12 -

consulta al telèfon 93 665 01 60, telèfonmòbil 618 60 92 15 o per correuelectrònic: info@compostadores.com

11. Possibles problemes i solucions

Si teniu algun altre problema i lainformació de la guia o de la web(www.compostadores.com) no us potajudar, no oblideu que podeu fer la

PROBLEMA SIGNIFICAT SOLUCIÓ

Fa olord’amoníac

Hi ha massa gespasense barrejar ambfulles seques.

Barrejar i remenar

Fa olor de podrit

Hi ha mosquetesde la fruita

La matèria estàseca i freda

El compost és massahumit i hi ha pocoxigen.

Estan fent la sevafunció; per tant, nosón cap problema.

Hi falta humitat.

Barrejar amb matèriaseca i remenar

Si no es volen veure ose’n volen veuremenys, s’hand’enterrar una micales restes de cuinaentre les fullesseques.

Barrejar el que hi haamb restes de cuina iremoure-ho.

- 13 -

12. Quan es pot saber si ja ha madurat el compost?

• No s’hi ha de reconèixer res del ques’havia abocat al compostador,excepte branques, pinyes i pinyols,que separarem amb un garbell.

• Es nota que la temperatura delcompost és la de l’ambient, a causade la falta d'activitat delsmicroorganismes.

Per saber si el compost està madur:

• Agafeu-ne un grapat amb les mans inoteu que fa olor de bosc.

• Ha de tenir l’aspecte d’una terra decolor negre o marró fosc, que tacamolt poc les mans, perquè no ésgaire humida.

- 14 -

13. Com s’ha d ’utilitzar el compost

Els horts i jardins necessiten el compostper renovar les substàncies que lesplantes han absorbit durant elcreixement.

Per aplicar el compost, s’ha de fer servircompost madur (entre 4 i 6 mesos) perassegurar una absorció de nutrientslenta i continuada a mesura que plogui oque es regui.

Si es vol aplicar a l’hort, es pot fer servirun compost fresc (entre 2 i 3 mesos), jaque l’alliberació de nutrients serà moltmés ràpida, però curta.

Les plantes no es cremen encara quese sobrepassi la quantitat recomanada.Com que el compost no conté capsubstància química, no corren cap perill.

- 15 -

• Plantes i Flors. A la primaveranecessiten uns 2 cm de compostper mostrar-se amb tota l’esplendorde què són capaces any rere any.

• Trasplantaments. Convé afavorir lesplantes a les quals hàgim canviat laubicació, la terra, la il·luminació, etc.El compost no solament els dónaels nutrients que necessiten perdesenvolupar-se correctament, sinóque també les manté sanes. Enaquest casos, s’ha de barrejar 1part de compost amb 3 de terra.

• A l'hort. Entre 1 i 2 mesos abans deplantar-hi res i amb el compostmadur, s’hi apliquen uns 4 litres decompost per metre quadrat (aprox.4 litres és un 1kg).

• Arbres fruiters. Una vegada s’hagifet tota la recol·lecció de latemporada, s’aplica a l'arbre uns 5l/m2 (una capa de 2 cm).

• Gespa. Quan es comença a segaramb regularitat, és a dir, a laprimavera, es passa el compostmadur per un garbell, per noobstaculitzar el creixement de lagespa i s’hi aplica 1 l/m2, si és per al’enceball, i 5 l/m2, si és per fer unnou jardí..

• Arbres ornamentals. A la tardor, percompensar l'esforç fet a laprimavera i a l’estiu, s’apliquen uns

2 cm de compost a tota la superfícieque ocupa la copa.

- 16 -

PREGUNTES FREQUENTS

El procés és natural i autònom. Si volemreduir el temps de compostatge de 4mesos a 2, hi podem afegir unaccelerador biològic.

Les restes de cuina acceleren molt ladescomposició de les restes del jardí;per tant, cal barrejar-les bé.

¨

El compostatge produeix malesolors?

El procés de descomposició de lesrestes vegetals desprèn una olorcaracterística i agradable. Recorda l’olorque fa el bosc humit. Això passa perquèels milions d’organismes ques’alimenten de les restes que esdipositen al compostador no permetenque passi més temps del necessari pertransformar-les en compost.

Si no fa olor de bosc humit, consulteul’apartat 11.

Recordeu que no s’han de fer capes derestes humides o seques. Dins delcompostador ha d’estar tot barrejat.

Cal afegir-hi algun producte?

- 17 -

Quan temps es triga a recollircompost?

Si es barregen les restes de tant en tant(un cop per setmana), no apareixeninsectes molestos, com ara un excés demosquestes de la fruita. De totamanera, aquests organismes tambéajuden a fer el compostatge i, en tot cas,la seva presència sempre està limitadaa l’interior del compostador.

Si apareixen formigues, vol dir que nos’ha remenat prou. La solució ésremoure-ho bé.

Els llimacs o altres organismes que esmengen les plantes, ara les deixaran debanda per anar cap al compostador.Serviran per menjar-se les restes i noles flors del jardí.

Els animals, com ara gossos, gats oratolins, no poden entrar alcompostador, ja que es tracta d’unrecipient tancat dissenyat per evitar ques’hi puguin introduir.

Depèn de la quantitat de restesvegetals, però com a norma general desque es comença el primer dia a abocarrestes al compostador fins que es recullcompost per primer cop passaran entre3 i 4 mesos.

Se sap que el compost és madur perquèté color marró fosc, fa olor de terra debosc i no s’hi reconeixen les restes de faun parell de mesos, ja que s’hantransformat durant el procés decompostatge.

El compostatge pot atreureanimals molestos?

- 18 -

No s’hi ha d’afegir mai terra. El pes de laterra és un inconvenient per a lacirculació correcta d’oxigen dins elcompostador. El que interessa ésrecollir adob i no una mescla d’adob iterra.

Quan es feia compostatge de superfície,hi posaven capes de terra per evitarcridar l’atenció de rosegadors i animalsdomèstics cap a les restes de menjarque es dipositaven, cosa que ara nopassa amb els compostadors.

Cal regar el compost?

No cal, si es té el compostador al’ombra o en semiombra. Depenent delclima sec o humit, es pot humitejar, peròamb moderació. Normalment n’hi haprou amb l’aigua que contenen tots elsvegetals per mantenir-hi la humitatnecessària.

Quan es feia compostatge a terra oentre quatre fustes, calia utilitzar aiguaper mantenir la humitat per a la vidadels organismes que realitzen el procés.Un dels avantatges dels compostadorsés que, gràcies a les seves paretsgruixudes, mantenen la temperatura i lahumitat constants tot l’any. S’observacom, amb la calor que desprèn elprocés, l’aigua es condensa a la tapadel compostador i torna a caure a dins.

Si s’hi afegeix una quantitatconsiderable de fulles seques, es podenhumitejar una mica, però sempre ésmillor barrejar-les amb restes de cuinaperquè n’absorbeixin la humitat.

Cal afegir-hi terra?

- 19 -

Com i quan s’ha d’utilitzar el garbell

El garbell serveix per separar elcompost més fi de les parts mésgruixudes, com ara branques, pinyes,etc.

Procediments

• Es treuen del compostador lesrestes de la part superior queencara no s’han desfet.

• Es decideix on es posa el compost fii les restes sense desfer.

• Cada 3 o 4 palades de compost quees tiren sobre el garbell, s’hi ha depassar la mà amb un guant peraconseguir que només el compost

més fi passi a través dels forats. Sical, abans d’aquesta operació espot deixar assecar el compost undia, d’aquesta manera filtra més bé.

• Les restes que s’han separat alprincipi es tornen a posar dins delcompostador, juntament amb lesparts més gruixudes que no hanpassat pel garbell. Abans de tancarlo, convé mullar el compostador.

• No cal amoïnar-se pels organismesque apareixen escampats per terra,ja que ells mateixos troben el camídel compostador i continuentreballant.

- 20 -

Com que és un producte totalmentnatural, es pot aplicar a qualsevolplanta, ja sigui d’interior, com d’exterior,de jardí, hort, fruiters, testos, jardineres,parterres, gespa, etc. És un producteuniversal i ben segur que la planta a laqual s’aplica ho agrairà. La proporció espot consultar a l’apartat 13.

Hi ha d’haver una proporcioadequada del que s’aboca alcompostador?

Per aconseguir un compost equilibrat ide qualitat, convé barrejar tres parts derestes humides riques en nitrogen(restes de cuina, fulles verdes, gespaacabada de tallar, plantes de l’hort ojardí, etc.) per cada part de restesseques riques en carboni (fulles seques,palla, serradures, branques triturades,pinyes, etc.).

El compost que s’obte, es apteper a tota mena de plantes?

EdicióEntitat Metropolitana de Medi Ambient

ContingutCompostadores.sl

Il·lustracionsMR. Bié – Compostadores.sl

ImpressióEL TINTER, SAL(empresa certificada ISO 14001 i EMAS)

Dipòsit legalB-51.715-2004

Primera edicióNovembre 2004

Imprès en paper reciclat

Compostadores.comAv. La Pineda 40 - 08860 CastelldefelsTel.: 93 665 01 60 Tel. Mòbil 618 60 92 15Correu electrònic: info@compostadores.comhttp://www.compostadores.com

Esperem que la guia us sigui útil ique ho passeu molt bé fent-vos elvostre compost.

El medi ambient també us hoagrairà.

Més informació:

Elf

utur

esa l

esnostres mans