1. l far de Favit aari V istxTreball elaborat pels alumnesDe 5B del CP Mare de Du de Grcia-curs 11-12 2. Qu vam aprendre a lactivitat prvia? 3. Zones de MenorcaMenorca est dividida en dues zones:Tramuntana, al nord i Migjorn al sud.Aquesta divisi coincideix quasib amb lacarretera de Ma-Ciutadella.Al nord, l arena t diferents colors. Elvent s de tramuntana i les plantes queestan devora la mar han de suportar el venti la sal.La part de Migjorn est ms protegida perles muntanyes, larena s groguenca i lavegetaci s ms alta.El far de Favritx es troba al parc natural delAlbufera des Grau. 4. Geologia de MenorcaLes roques de tramuntana sn moltvelles, impermeables, s a dir, quelaigua no penetra i la majoria snfosques i de colors variats.Les roques de la zona de migjornsn permeables, la majoria sn delmateix color groguenc, i menysdures. 5. La llosella, un tipus de pissarra La llosella es troba a la zona de Tramuntana, aix que tamb en el far de Favritx. s tova, perqu hi podem fer una retxa amb lungla, s grisa i impermeable i laminada. s un tipus de pissarra. 6. Vegetaci de Menorca La vegetaci de la part de Tramntana est molt ben adaptada al vent i a la sal. Solen tenir fulles dures i punxegudes.Algunes sn endmiques, s a dir, que noms nhi ha a Menorca com els socarrells.A la part del Migjorn hi ha terresde cultiu, vora la costa, tamb lavegetaci s ms alta i verda. 7. Quina informaci vam extreurea preparaci de la visita ? 8. Els fars de Menorca La majoria dels fars es troben situats en la zona de tramuntana. El far ms antic de Menorca s el de de Punta de San Carlos i el que s ms amunt s el de Cavalleria que es troba a 94m sobre el mar. Les torres ms altes sn les de lIlla de lAire i el cap dArtrutx. A la zona sud no hi ha tants de fars perqu no hi ha caps. Els fars sn diferents perqu sapiguen quin far s de dia, ja que no fan llum i de nit fan diferents llampades perqu els puguin diferenciar. 9. El far de FavritxEl far de Favritx est situat al ParcNatural de sAlbufera desGrau a la part de Tramuntana de lilla.Aquest far va ser inaugurat dia 20 desetembre de 1922.El van construir perqu no hi hagusms naufragis en aquella zona.La seva alada s de 47 m sobre el nivell de la mar.El seu senyal didentificaci s un grup de 2+1llampades cada 15 segons. La seva llum arriba a 26,5milles de la costa. Est pintat amb franges blanques inegres en diagonal que lenvolta, i aix lidentifica. 10. Qu hem aprs delfuncionament del farde Favritx? 11. Subministrament denergiadel farDins el magetzem delfar hi ha una srie decapses per controlar silelectrictat arriba al fara travsdunfilsubterrani. Des de Maels faroners vigilen quehi hagi electrictat a totsels fars de Menorca.Si hi hagus una apagada de llum hi ha dos grups que fabriquen electrictat per si decas. 12. ptica i bombetes del far Els vidres de la ptica concentren tota la llum a un punt central que fa que doni ms llum. Les bombetes antigament eren ms grosses,per feien menys llum. Actualment sn ms petites, per il.luminen ms. 13. Rotaci del farAntigament els faronersdonaven corda als farsperqu girassin i aixvoltaven i feien lallampada prpia de cadafar. Aix oblgaven a queels faroners visquesin alfar. TActualment els farsfuncionen amb dos motorsque es troben a la galeriade la llanterna, un derecanvi i laltre que el fanservir per fer voltar. 14. Galeria de la llanterna Els vidres del far sn redons. Els del far de Favritx estan collocats dos de junts i un de ms separat. Daquesta manera fa dues llampades ms una cada 15 segons. Davall dels vidres hi ha mercuri que permet girar lptica. En total hi ha 70 Kg de mercuri. Hi ha dos motors que fan girar el far.