fernando valdÉs dal-re josÉ garcÍa montalvo fileresum i conclusions 18a escola d’estiu ccoo de...

Resum i conclusions 18a ESCOLA D’ESTIU CCOO de Catalunya

Juliol 2009

1

18a ESCOLA D’ESTIU. CCOO de Catalunya “Sortir enfortits de la crisi. Polítiques i estratègies sindicals”

Calonge - Platja d’Aro. Girona

2009

DIMARTS 30 de juny

Sessió 0: INTRODUCCIÓ: CAP A UN NOU MODEL PRODUCTIU. TREBALL I

MODEL DE RELACIONS LABORALS

JOAN COSCUBIELA S’adjunta powerpoint de l’autor

Sessió 1:

CAP A UN NOU MODEL PRODUCTIU. ANÀLISI I DISFUNCIONS

DE L’ACTUAL

FERNANDO VALDÉS DAL-RE JOSÉ GARCÍA MONTALVO

S’adjunta powerpoint de l’autor

Àmbits d’anàlisi:

Estructura econòmica i productiva

Sectors d’activitat (pes, empreses, activitats, dependències i

interdependències...)

Sistema financer a casa nostra

Polítiques fiscals

El paper que ha de tenir la UE

Infraestructures: viàries, energètiques, telecomunicacions

RELAT - CONCLUSIONS FERNANDO VALDÉS DAL-RE: Interrogant inicial: abans de la crisi el sistema de relacions laborals tenia un entorn de calma o ja presentava una situació convulsa, amb canvis i afectació a l’ocupació?

http://www.ccoo.cat/cultura/documentacio/18_escola_estiu/1.pdf



Juliol 2009

2

Dret del treball, com a marc jurídic:

No pot respondre a la crisi econòmica.

Diferents alternatives que apareixen, són propostes oportunistes, són solucions conjunturals que no alteren la desorganització del model.

Què cal fer? Criteris metodològics d’anàlisi:

El sistema de relacions laborals no ha sabut donar respostes de forma eficient als canvis (2a modernitat). És necessari adaptar-se.

Les mesures s’han d’alinear amb les causes de la crisi econòmica. Manca de connexió.

Les mesures han d’alinear-se amb el canvi de patró del creixement productiu, que és poc.

1a conclusió: El marc jurídic de les relacions laborals (RL) no ofereix finestres per sortir de la crisi, no ha estat protagonista de la seva creació ni ho serà de la seva solució. 2a conclusió: Els reptes del mercat de treball (MT) recauen en com recompondre les estructures socials en la 2a modernitat i són:

a. Normes b. Contracte de treball c. RL col·lectives d. Perímetre del dret del treball (DT)

L’empresa fordista: o Dominava totes les fases de l’activitat productiva. o Relacions dins l’empresa eren d’igual a igual. o 1990-2010: el paradigma s’esmicola, hi ha una descentralització

productiva (art. 42 ET: contractes i subcontractes; 80% de riquesa són les empreses en xarxa i generen el 20% de l’ocupació), apareix la relació de subordinació i domini.

o La gran empresa no ha desaparegut.

Propostes: o Dret del treball, com a conjunt de normes vinculades jurídicament i que

són imperatives. o Dret internacional. o Codis de bones pràctiques: no són obligatoris, no hi ha conseqüència

jurídica.


Juliol 2009

3

El primer problema és la transformació de les estructures de les empreses.

Canvis als convenis col·lectius per codis de bones pràctiques: repte present i futur del dret del treball.

CT. La jurisprudència del TS és el principal causant de la temporalitat. Relacions laborals col·lectives (NC):

Descentralització productiva: o Suprimeix l’element de cohesió (Conveni Col·lectiu) com a llaç de

solidaritat a les organitzacions sindicals se les col·loca en una situació complicada i adversa

o No hi ha interès comú. o La NC no ha sabut racionalitzar la seva estructura (6.000 convenis

anuals per 20 milions de població activa). Hi ha un latifundi negocial. o Les solucions úniques no existeixen. Es conformen subsistemes. o La reforma de la NC (1997, Acord Interconfederal) fa que comparteixin

el poder d’empresaris i sindicats el conveni estatal, territorial i d’empresa.

JOSÉ GARCÍA MONTALVO Com sortim de la crisi? A través d’un canvi de model productiu i legislant NO! A Espanya, la productivitat és d’un -0.8% (a la construcció d’un -2.8%). Moltes hores de “pic i pala”. Propostes:

Eliminar la desgravació de l’habitatge.

Controlar les bombolles immobiliàries: crèdits concedits sobre el valor registral.

Millorar la informació sobre urbanisme i construcció residencial.

Llei del sòl (eficaç en la seva direcció). El ponent discrepa frontalment de la “doctrina Costas”, que diu que sortirem de la crisi amb un canvi de model productiu. No creu que hi hagi d’haver una reforma del MT, considera més important la resistència a la mobilitat geogràfica i augmentar la cultura i les polítiques de foment del lloguer. Tot i això, pensa que s’han d’avaluar les polítiques actives i la productivitat a la funció pública. Reformes educatives i de formació del capital humà:

Anàlisi: més universitat i més educació secundària han significat una sobrequalificació insostenible del nostre alumnat. És molt complicat sortir d’aquest model.


Juliol 2009

4

La conjuntura actual:

Política monetària: augmenta la despesa pública orientada a la productivitat.

Més rentable, augmentar la despesa en educació.

Mite ciutat de Barcelona: “complex de Déu”. La regulació és la solució? Els incentius són perversos. Banca: tornem a la banca avorrida. Hi ha un “perill de captura”.

Sessió 2:

MERCAT DE TREBALL I MODEL DE RELACIONS LABORALS (RL)

SALVADOR ÁLVAREZ S’adjunta powerpoint de l’autor

ROSA FUENTES

Àmbits d’anàlisi: Mercat de treball i model de relacions laborals. Normativa laboral vigent i

possibles reformes.

Marc de relacions sociolaborals a Catalunya. Desenvolupament i nous

instruments (Inspecció de Treball, serveis de mediació i d’intermediació...)

Sentència del TS de l’art. 35 de la CE i reforç del principi de causalitat a la

contractació.

Canvis en l’organització del treball per incorporar el coneixement a les

relacions laborals.

RELAT - CONCLUSIONS (Maria Marín Franconetti)

Salvador Álvarez comença dient que les RL afecten les persones i és una resposta als problemes de molta gent. Les RL són dinàmiques, canviants. El model de RL a l’empresa és la confrontació d’interessos. Conflicte com a motor de la història. La recerca de l’acord: exemple, acord estratègic. Continua amb els agents socials i econòmics a Catalunya (institucional). Marc català de RL Conjunt d’integracions, acords (i desacords) entre patronal, sindicats i Administració. Fa avançar les RL a l’empresa (no tot són flors i violes).



Juliol 2009

5

Fruits importants (alguns pioners):

AIC

TLC + trade

AE

Consell de RL (llei 2007)

CTESC o Consulta-assessor o Potencialment, àmbit de concertació sobre els temes que més afecten

les relacions laborals i el centre de treball. o Comissions:

Convenis col·lectius. Contractació. Inspecció de Treball. Llei a Catalunya ITSS. SL: Estratègia catalana de salut laboral. Important un nou

impuls. Descentralització, d’acord amb el context actual. Departament de Treball: Autoritat laboral

Control normativa ITSS.

Conflictes.

ERO (96%, acord amb autorització administrativa).

CRL: òrgan tripartit. Treballa totes les àrees.

TLC: joia de la corona. Bon instrument de l’àmbit.

CTESC: òrgan interdepartamental del Govern. Economia i fiscalitat. Medi ambient.

Rosa Fuentes: ITSS: La Llei s’aprova per unanimitat a les Corts Generals. Funció social: element imprescindible en el compliment efectiu de la llei laboral. Servei públic: no sols gratuït, sinó d’obligació. Traspassos: llarg camí. Transferència a totes les comunitats autònomes.

Unitat i integració: servei públic, actuació inspectora, ingrés als cossos estatals i mobilitat (cos de subinspectors de Seguretat Social) i d’informació

CCOO sempre ha situat la necessitat de garantir la unitat d’actuació inspectora. La nostra organització té motius per sentir-se coprotagonista de situar en el punt de mira la millora de l’eficàcia i l’eficiència.

Diàleg social 2006 (primer cop) i 2008 de forma explícita.


Juliol 2009

6

Traspàs:

Acostar el centre de decisió al problema.

Oportunitat per millorar la situació.

Oportunitat de més agilitat, més coordinació i més eficàcia en la col·laboració, per ser més efectius.

Millorar el compliment de la llei. Model d’organització específic: Llei d’agència: el 2 de juliol es presenta al Parlament de Catalunya. Característiques:

Organisme autònom

Personalitat jurídica pròpia

Substantivitat i independència de l’actuació i la funció inspectora

Assessorament tècnic a empreses i treballadors: tècnics-habilitats

Contracte de gestió (contracte programa): equilibri entre inspectors i subinspectors

Servei d’auditoria intern

Formació inicial i contínua

Cooperació institucional

Creació del cos de subinspectors (generalitat i especificitat)

Sessió 3:

POLÍTIQUES PÚBLIQUES I COHESIÓ SOCIAL JOAN SUBIRATS RAQUEL SACO

S’adjunta powerpoint de l’autora

Àmbits d’anàlisi: Societats democràtiques i Estat social o del benestar. Dèficits.

Serveis públics d’ocupació (SOC).

Polítiques d’igualtat i transversals.

Política educativa, sanitària, polítiques socials, dependència...

RELAT - CONCLUSIONS (M. Carme Navarro Soberbio)

CCOO defensa i reivindica un model social europeu amb igualtat d’oportunitats i que faciliti la cohesió social en base a una millor redistribució de la riquesa.



Juliol 2009

7

Aquestes intervencions ens ajudaran a situar millor com es pot aconseguir aquest objectiu. Primera ponència: Promoció d’igualtat d’oportunitats. Raquel Saco. Exposa la raó de ser de la Direcció General d’Igualtat d’Oportunitats, depenent del Departament de Treball, que és promoure la igualtat d’oportunitats de les persones amb més dificultats per accedir al mercat laboral. Té dues subdireccions: DONA i DIVERSITAT (joves, persones immigrants, persones amb discapacitat, malaltia mental o en situació de risc d’exclusió). Realitza la seva tasca mitjançant accions per afavorir canvis culturals. Els seus principis orientadors són:

Transversalitat, tant pel que fa a la diversitat com al gènere promou canvis estructurals.

Justícia social, relativa a la distribució de recursos o a la injustícia econòmica objectiva, i al reconeixement o la injustícia econòmica simbòlica. La quantificació del treball domèstic (73.850.000.000 €) suposaria un increment del PIB d’un 4%.

Ampliació del concepte de treball, que pot ser remunerat o no remunerat (productiu, reproductiu, voluntari).

Noves organitzacions del temps (model nòrdic / model mediterrani).

Trajectòries vitals de les persones, establint polítiques laborals que respectin la trajectòria vital de les persones.

Pedagogia, ajudar a prendre consciència de la situació. La crisi és un risc per a les politiques d’igualtat si es retalla pressupost perquè pot anul·lar els organismes que se n’ocupen.

Vull ressaltar una frase de la Raquel: “La crisi sempre afecta els més vulnerables”. Però els més vulnerables ho són fins i tot sense crisi. El millor de tot el seu plantejament, per a mi, és que es promouen accions per afavorir canvis culturals. Mentre la societat (i cadascun dels seus individus) no prengui consciència de les desigualtats existents i les vulgui eliminar, no aconseguirem els objectius. Segona ponència: Politiques públiques i cohesió social. Joan Subirats. El plantejament és que la crisi és global, que no afecta només a l’economia, sinó que és també una crisi de model social, o de canvi d’època, que ens afecta en diversos àmbits: educatiu, de salut, de relacions personals i familiars, de com afrontem la nostra vida diàriament. Les polítiques públiques clàssiques no s’adapten a la realitat actual i s’han de tenir en compte dos factors fonamentals:

- S’ha de promoure el reforçament de l’autonomia personal. - S’ha d’evitar la pèrdua de vincles.


Juliol 2009

8

Exposa els valors clàssics dels segles XIX i XX, igualtat i llibertat, davant dels valors bàsics del segle XXI: autonomia individual, igualtat d’oportunitats, recursos i possibilitats, i diversitat. Diu que la cohesió no indica necessàriament absència de conflicte, que els recursos, que són desiguals, s’han de gestionar adequadament. Cal implicar els mateixos afectats en les polítiques públiques i s’han d’invertir i gestionar el recursos en funció de les necessitats de les persones. Avui no es dóna una resposta global als problemes de les persones. S’han de fer polítiques públiques en clau pública real i amb participació ciutadana. També hi ha diferents models de polítiques públiques segons l’àmbit que es prioritza: econòmic, familiar, laboral... És prioritari articular una política pública més personalitzada i abordar les situacions que més poden preocupar les persones. Coincideixo amb el ponent en la valoració global de la situació que vivim i això significa un canvi molt important en la manera com abordarem l’atenció a les persones des d’una altra visió: la visió de les persones afectades. Per atendre les seves necessitats, primer les haurem de conèixer i saber què és realment el que a cadascú li preocupa. I per acabar, recordem que tots som diferents, però no hem de consentir que la diferència esdevingui desigualtat.

DIMECRES 1 de juliol

Sessió 4: UN NOU MODEL PRODUCTIU DES DE LA SOSTENIBILITAT I

L’EFICIÈNCIA

JOAQUÍN NIETO S’adjunta powerpoint de l’autor

JOSEP GARRIGA

S’adjunta powerpoint de l’autor

Àmbits d’anàlisi: Model energètic Energies fòssils vs energies renovables Les energies renovables com a alternativa i com a generadores d'ocupació Infraestructures Qualitat i subministrament d'energia elèctrica Aprofitament dels recursos existents




Juliol 2009

9

RELAT - CONCLUSIONS

UN NOU MODEL PRODUCTIU DES DE LA SOSTENIBILITAT I

L’EFICIÈNCIA La presentació de la companya Aurora Huerga va emmarcar la qüestió apuntant tres causes que llastren la situació econòmica actual: el canvi

climàtic accelerat, el desordre financer i la inestabilitat dels preus dels aliments i el petroli. I va focalitzar el seu origen en la falta de compromís

amb la regulació, la promoció del “govern reduït”, l’economia del lliure mercat i la governació pèssima de la globalització per part del sistema internacional.

Per tant, és el moment d’aprofitar les oportunitats per reparar i reconstruir l’economia mitjançant inversions responsables des del punt de vista social i

ambiental, que crearan ocupació, estimularan el creixement econòmic i reduiran les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Al mateix temps cal tenir en compte i afrontar la problemàtica dels drets humans, laborals, i

l’acció ambiental. Des de CCOO sostenim que es fomentin iniciatives i campanyes a favor de

les energies renovables, pel que signifiquen de respecte i conservació del medi ambient, i també pel convenciment que són generadores d’ocupació i de teixit industrial, i perquè gràcies a la producció energètica renovable es

podrà reduir la dependència energètica de l’exterior i promoure el desenvolupament de zones rurals d’una manera neta, per exemple,

mitjançant l’aprofitament de l’oportunitat de la biomassa. A més, les energies renovables també tenen un marcat caràcter industrial,

que pot suposar una injecció d’activitat econòmica de futur que crearà l’ocupació verda que ens ha de permetre millorar la qualitat de l’ocupació. Per això, estem treballant per aconseguir que totes les ocupacions siguin

sostenibles en termes ambientals i justes en termes socials. En resum, apostem per les energies renovables, que no són fàcilment

deslocalitzables, són eficients ambientalment i creen ocupació de qualitat. Josep Garriga, director de l’Oficina del Canvi Climàtic de la Generalitat de Catalunya.

La intervenció del ponent va posar de relleu la relació entre canvi climàtic i energia i la complexitat de les construccions de les decisions polítiques per

afrontar els canvis necessaris per reduir l’impacta de les emissions que generen aquest canvi climàtic. La seva exposició va girar entorn de 4 o 5 conceptes que tenen incidència

en la crisi, que ens permeten tenir consciència de les vies de sortida per millorar la situació actual.


Juliol 2009

10

Aquests conceptes són: a) El canvi climàtic com a repte ambiental.

b) El paper que tenen en la superació del canvi climàtic els països emergents com la Xina.

c) Les visions dispars del canvi climàtic.

d) El paper dels països pobres. e) Les xifres són molt importants.

El canvi climàtic com a repte ambiental En el canvi climàtic hi tenen un paper fonamental l’energia, l’ús de l’aigua, els aliments, el comerç internacional... i les estratègies hi compten molt.

Les idees bàsiques són que cal acceptar la influència humana i que la temperatura mitjana puja. Aquesta darrera qüestió ja no la posa en dubte

cap agent polític, científic ni social. Els científics elaboren informes que els aproven els poders polítics. Hi ha un consens general sobre el fet que el llindar d’alarma de

l’escalfament ambiental és l’augment de l’escalfament mitjà en dos graus. Per sota d’aquest llindar l’escalfament és tolerable i la conseqüència és que

cal limitar l’emissió dels gasos d’efecte hivernacle. En això, tothom hi està d’acord. El perill és que, si no s’actua de manera eficient, a l’any 2030 se superarà el

màxim dels gasos d’efecte hivernacle. Això porta al fet que siguin diferents les responsabilitats en funció del nivell

de gasos emesos. Amb tot, hi ha un consens a construir un acord que l’any 2015 hauria de ser el punt d’inflexió per fer baixar les emissions.

El paper dels països emergents: la Xina Actualment, la Xina és el més gran exportador del món. És la fàbrica mundial a costa de generar molts gasos d’efecte hivernacle, i quan se’ls

planteja que cal reduir-los afirmen que es dóna una concurrència de culpes entre l’activitat ineficient dels països industrials i l’actual que generen ells

mateixos a la Xina. Demanen objectivar les responsabilitats. El plantejament de les autoritats de la Xina és: ajudin-nos a reduir les emissions i donin-nos exemples d’altres alternatives de les actuals per

aconseguir aquesta reducció. “No volem anar en automòbil però sí en autobús, però per fer això, cal que Europa doni exemple de mobilitat

sostenible”. La Xina està disposada a rebaixar emissions si les paguen altres. Les visions dispars del canvi climàtic

La decisió política per fer els canvis que necessita el món depèn d’una ínfima minoria política, i les decisions econòmiques tenen unes

repercussions socials importants. Actualment es dóna un consens en què cal construir un acord però hi ha importants diferències en el contingut


Juliol 2009

11

d’aquest acord. Hi ha l’objectiu que a l’any 2050 s’ha d’aconseguir una reducció del 50% de

les emissions actuals. Ara el que cal és decidir el ritme de la reducció. La gran amenaça és que hi ha una excessiva tendència a afrontar les solucions a llarg termini, per tant, la gran dificultat és el consens per ajustar el camí

fins a l’objectiu de l’any 2050. No es pot perdre de vista que la principal responsabilitat és de la Xina,

Europa occidental i EUA. Europa ha assumit un compromís que l’any 2020 aconseguirà la reducció del 20% de les emissions. Aquesta tasca no és suficient per si mateixa; cal la implicació general dels països.

Allò que els capdavanters dels països emergents demanen a les economies desenvolupades

Aquests països, bàsicament la Xina, l’Índia, Sud-àfrica, Brasil, afirmen que defugiran la responsabilitat si no es té en compte la incidència que ja s’ha provocat. Els països pobres no faran res; si de cas volen la seva implicació,

exigeixen avantatges. Parlen d’una dada “màgica”: 2 tones per país seria sostenible. Per tant,

demanen reduccions a l’any 2020 del 26% a EUA, el 19% al Japó, l’11% a Austràlia i el 28% a Europa. Això sí: aquest ha de ser un compromís taxatiu.

Aquest objectiu és assumible per Europa, el problema són els altres països contaminants, ja que en algun cas és impossible, per exemple els EUA. El

gran problema és el repartiment. De tota manera, en la negociació “es va per feina”, i ja hi ha dades i

propostes. També hi ha dates: en el mes d’agost està prevista una trobada informal per preparar l’acord; al setembre, a Bangkok; al novembre, la trobada tindrà lloc a Barcelona, on s’ha d’haver resolt el 80%, i al desembre

s’ha de concloure l’acord a Copenhaguen. Les xifres són molt importants

Hi ha dos camps importants: el primer és l’ONU, amb un camp més diplomàtic, i el segon és el més politicofàctic, que és el que compta de veritat.

Fins a l’any 2004 es pot dir que no hi ha una consciència general. Ara hi ha el G-5, on hi ha representat un país per continent.

Aquests països han de contestar dues preguntes bàsiques: 1) Si hem de lluitar contra el canvi climàtic, quan ens costa? La resposta

és l’1 o el 2%.

Si no lluitem contra el canvi climàtic, quan ens costa? La resposta és el 20%.

2) Quina energia seria sostenible el 2030 per combatre el canvi climàtic? L’informe diu que amb el 2% del PIB es pot combatre el canvi climàtic. Per


Juliol 2009

12

tant, és més sostenible fer el canvi que no fer-lo. A més, l’informe diu que

cal l’estalvi energètic, l’eficiència energètica, amb poc pes de l’energia nuclear, i que són bàsiques les energies renovables.

Ara mateix, la crisi hi incideix d’una manera directa: hi ha més països per discutir i menys diners. Ara el G-2 són la Xina i els EUA, i Europa, per la seva part, ja ha ensenyat les seves cartes.

Estats Units ha promulgat la Llei americana de l’energia neta, que pretén crear llocs de treball nets. A tal fi, es fomentaran els treballs verds des de

les escoles i estan previstes ajudes per l’ajustament de la reconversió. Ja hi ha un pla d’execució. En tot cas, Estats Units aposta perquè els interessos econòmics actuïn fort contra el canvi climàtic, tot i que té 4 grans

problemes, 4 c; a saber: la c de carboni, la c de corn (blat de moro), la c de cotxes i la c de Xina.

Noruega és un altre país que ha fet una altra aposta. S’ha preguntat: dels diners amb rendiment a llarg termini, què en pensem fer? L’aposta és: alguna cosa que quan s’acabi el petroli ens permeti seguir endavant. Per

tant, l’aposta útil i productiva és per les energies renovables. Resum: els dines són molt importants: les xifres i un acord eficient.

http://calentamientoglobal.files.wordpress.com/2007/02/stern_conclusiones_esp.pdf

Joaquín Nieto, president d’honor de Sustainlabour. Fundació pel

Desenvolupament Sostenible La seva ponència té la finalitat de respondre a com podem sortir reforçats

de la crisi. El primer punt és sobre la naturalesa de la crisi. La crisi és del model productiu, model energètic, ambiental... és a dir, és una crisi de conjunt.

Hem acabat una època filla de la Revolució industrial, que va prendre embranzida amb l’aparició del petroli. Ara hem xocat amb la limitació dels

recursos. Som a la gènesi del futur, que haurà de ser diferent. La crisi ha accelerat la necessitat de buscar solucions. En el cas d’Espanya, hi ha una deformació particular, ja que hi ha una

concatenació de la crisi financera i la del model productiu espanyol. El model espanyol ha estat el mateix en els darrers 20 anys, i fonamentat en

la construcció. El resultat és que la pressió sobre els recursos ha crescut més que la riquesa, qüestió que ha produït una distribució injusta dels recursos, ja que, per produir el mateix que altres països, necessitàvem més

recursos. És un problema de competitivitat, ja que a l’any 1990 la UE-15 i Espanya mantenien els mateixos nivells, que amb quinze anys s’han

desorbitat.




Juliol 2009

13

Els sectors productius a Espanya. Hi ha hagut un desequilibri amb el sector

de la construcció, que ha tingut un increment mitjà superior al del PIB. Això ha provocat desequilibris en tots els sectors; per tant, era una situació

insostenible per si mateixa. En aquest punt cal recordar que estem parlant de crisi de model lligat a la utilització dels recursos, i això ens condiciona a l’hora de buscar solucions.

Per superar la situació cal un canvi d’idees, i això val, bàsicament, per a tot el model productiu. Ens hem de preguntar: quin model volem potenciar? La

resposta és que cal sortir de la crisi amb un nou model productiu, els pedaços no solucionaran els problemes. En aquest aspecte, el sindicat és molt important, ja que els canvis de processos i de mentalitats han de ser

simultanis. La crisi com a desencadenant d’un canvi de mentalitat. El model ha de ser socialment just, ambientalment sostenible i amb

repartiment equitatiu. Cal buscar ocupació de qualitat. Un exemple seria el “Green deal”, en què la solució de la crisi va ser un augment del 80% de la inversió pública. La inversió pública molt potent pot ser la solució.

L’economia baixa en carboni és la solució. Ara bé, requereix un canvi que també ha d’afectar les mentalitats.

Darrerament es comencen a tenir en compte les qüestions d’ocupació; és un avanç! Als Estats Units es promou una transició justa cap a les “ocupacions verdes”. També necessitem que el model tingui en compte

tothom, els més pobres i els més rics. L’àmbit és l’interès general, de tota la societat.

És necessària una economia verda. Obama ha establert unes prioritats intel·ligents, en dotar amb 400.000 milions de dòlars entre energies

renovables, educació i salut. A Espanya, per primera vegada en molt de temps, tenim l’oportunitat de no perdre el tren de ser capdavanters en el nou model econòmic: el de la

transformació de processos. Avui ningú no dubta que cal saber posicionar-se internacionalment en un món globalitzat. Per altra banda, Europa s’està

quedant enrere en les transformacions. Exemples en són els tractats de Lisboa, Göteborg, la no-culminació del Tractat europeu. Ara l’objectiu és el 20,20,20,20, que és molt important si s’assumeix com cal.

Tornant a Espanya, ara les energies renovables suposen el 7%, i encara s’està a temps de poder assolir el 28% l’any 2020. Tot i haver-hi dubtes

racionals que el Govern sigui conscient de la magnitud del canvi, el camí que ha explicat per fer-ho possible és el correcte. Ara cal que pensem i concretem el canvi de model.

La Fundació del 1º de Mayo elabora un document per als òrgans de direcció del sindicat, amb quatre eixos: el diagnòstic; els objectius i el camí; els

sectors i les condicions per al canvi; i les polítiques, les mesures i els instruments.


Juliol 2009

14

L’objectiu ha de ser: què es vol de la societat? L’escenari ideal seria fixar

objectius i fites: La prosperitat, el desenvolupament humà i l’equitat. Les condicions de treball. La despesa social. L’autonomia i la sostenibilitat

ecològica. Actualment Espanya és la 17a de la UE en innovació. A Espanya una rendibilitat de –0,25 punts ha estat una excusa per tancar una empresa del sector paperer. Cal revaluar l’aspecte productiu i transformar la

dicotomia guanyadors/perdedors, ja que quan més aviat fem el canvi, més ben posicionats estarem.

Si ens fixem en sectors i condicions, la construcció és molt vulnerable, l’automòbil està molt saturat en el mercat intern... En tot cas, ara convé mirar les potencialitats dels sectors.

Si mirem la construcció, es pot orientar a la reconstrucció i la rehabilitació d’edificis, etc. Els processos són importants però les actituds, personals i

petites, són també molt importants, sobretot, les que tenen a veure amb el consum. El valor marginal és la nostra assignatura pendent. A partir de l’any 2020 totes les construccions hauran de ser sostenibles

energèticament. Per tant, hi ha un camp molt important en la rehabilitació d’habitatges.

Si mirem el transport, i tenint en compte que Espanya sap construir infraestructures, hi ha possibilitats en el ferrocarril de mercaderies. Pel que fa al vehicle elèctric, a l’any 2016 seran el 6% i a l’any 2020 entre el 20% i

el 30%. Pot ser una revolució molt important si treballem l’aspecte fonamental. El resultat serà un vehicle eficient, que fins i tot esdevindrà una

oportunitat d’emmagatzematge d’energia, que és l’aspecte primordial perquè creixin exponencialment les renovables. De tal manera que el cotxe

serà un bé d’ús normal que el subministraran les administracions públiques... Pel que fa al sector serveis i sociosanitaris, la qüestió de la dependència i el

sector biomèdic i sociosanitari crearan molta ocupació... Ara només falta que les mesures conjunturals que s’apliquin no siguin

contradictòries amb el canvi de model. És a dir, han de ser coherents amb aquesta transformació. També cal una reforma fiscal, que l’àmbit polític estigui dominat per la transparència i la participació. Hem d’assolir la

democràcia industrial. El coneixement científic com la nova forma de governar-se.

En darrer terme, la crisi és una oportunitat.


Juliol 2009

15

Sessió 5: ESTAT DE LES AUTONOMIES, UNITAT DE MERCAT I DIMENSIÓ SOCIAL

RELAT - CONCLUSIONS. ALGUNS APUNTS...

ALFONS LABRADOR La descentralització de l’Estat és irrevocable (LOAPA). Document CES: amb un important apriorisme ideològic com és la

unitat de mercat. Les comunitats autònomes han demostrat que han impulsat la cohesió social i no pas al contrari, com diu el document.

Fa un repàs del nostre model de relacions sociolaborals a Catalunya: prestacions d’atur, finançament, polítiques actives...

Propostes:

o Objectivar el debat: reforma fiscal, xifres, economia. o Lleialtat a les competències: exclusives, d’execució i

compartides. o Cultura de la cooperació. o Utilitat per a les persones.

CCOO té el compromís clar de compartir un projecte de sindicat com el

model d’Estat real, descentralitzat. RODOLFO BENITO

El document de la CES és “maniqueu”, posa en qüestió fins i tot el model d’Estat.

La unitat de mercat té una connotació política, no econòmica. Apareix una tensió fictícia entre comunitats autònomes i Estat. Espanya: el model actual de descentralització política ha significat un

augment de la modernització i la cohesió social. Empresa: procés d’internacionalització. Competir en igualtat de condicions

al mercat. Crisi: la política és la gran absent del model econòmic mundial els últims anys.

Amenaça de la unitat de mercat: descohesió social. El dúmping social, la descentralització productiva, la precarietat... afecten la

competència en igualtat de condicions o la unitat de mercat. Error de CCOO: en comptes d’entrar en el debat social, es va entrar en el debat territorial.


Juliol 2009

16

UNAI SORDO

Espanya no està en perill per les comunitats autònomes. La unitat de mercat: lliure circulació de béns, mà d’obra, etc. La concepció del document del CES, camufla una opció amb clara visió

política. Hem de garantir i articular sindicalment espais que ja estan integrats

econòmicament (NC). Tenim un model d’Estat amb distribució competencial. Reforma NC: racionalitzar l’estructura, avançar en la seva articulació amb

àmbits que ja existeixen, existència de convenis territorials, provincials i estatal.

Quota/concert basc: garantir un bon teixit productiu i un sistema de recaptació eficient. Les 3 diputacions basques són 3 sistemes de recaptació diferents que

entren en competència directa. Estat federal, drets compartits, solidaritat, cooperació (argument de la

cohesió i el benestar). Hem d’evitar debats estèrils. Per a CCOO d’Euskadi, que creu en la realitat nacional, la pluralitat i la

transversalitat a Euskadi, exerceix un sindicalisme solidari.

DIJOUS 2 de juliol

Sessió 6: UN NOU MODEL PRODUCTIU ENS PERMETRÀ SORTIR

REFORÇATS DE LA CRISI?

VÍCTOR SANCLIMENT

RELAT - CONCLUSIONS Referències històriques a les crisis de 1929 (crack mundial) i de 1973 (petroli). Antecedents: revolució conservadora. Crisi actual. Definició.

o Alguns la consideren en forma de V, d’altres en forma d’L. o Afectació a les classes treballadores i mitjanes: economia real. o Efectes importants en matèria de destrucció d’ocupació i temporalitat

(30% aprox.). o Consum familiar (baixa la demanda interna). o Figura dels mileuristes.


Juliol 2009

17

Nou model productiu. Alguns apunts:

Canvi de model o modificació? El ponent aposta per una modificació de sectors que han estirat del carro a Catalunya (ho defineix com a “mix productiu”). Per ser:

Més competitius, més moderns i més tècnics. Sectors industrials de manufactura, també de construcció. NO: model actual de construcció (aprox. 12% PIB). Turisme: més modern, innovador... aprimar, reestructurar i reconvertir. Manufactura: augment de la reindustrialització (essencial) madur i més segur. Apostar per subsectors econòmics que tiren de baixos salaris i mà d’obra

intensiva és un gran error! Si l’equació fos “treballadors qualificats i sous dignes”, no augmentaria la seva

presència a l’estranger. Per exemple, hi ha una gran quantitat d’infermeres i metges a França i al Regne Unit formades a casa nostra.

Finalment, com a resum, hem d’apostar per:

Augmentar la productivitat del coneixement. Augmentar la R+D+I (tant en l’àmbit públic com privat). Universitat i empresa. Pimes: augment de la seva musculatura. Millora del sistema educatiu. Recuperar la cultura de l’esforç, disciplina acadèmica (50% dels estudiants

universitaris no acaben la carrera, 30% de fracàs escolar...), etc. Augment de la qualitat democràtica de la nostra societat, ja que el mercat no és

hegemònic.

fernando valdÉs dal-re josÉ garcÍa montalvo fileresum i conclusions 18a escola d’estiu ccoo de...

Documents