Pensament Pensament MedievalMedieval

RELIGIÓ I FILOSOFIA

Introducció a la filosofia Introducció a la filosofia MedievalMedieval A principis del s.IV el Cristianisme domina en tot l'Imperi Romà.

Aquesta nova religió provoca una sèrie de canvis que defineixen tot el pensament medieval fins al s.XIV. Els canvis introduïts són els següents: Separació entre l'Estat i la Religió (acabarà per dominar) Destrueix la unitat entre el Cosmos i l'humà mitjançant la idea de

la creació. Déu crea el món i el dóna a l'humà. Importància de la història com a mitjà de salvació. La naturalesa és un simple objecte creat per Déu. Importància de la Fe com a mitjà de coneixement que es

contraposa en alguns casos a la Raó. La veritat és revelada per Déu.

Teocentrisme: tot gira entorn la idea de Déu. Tots aquests canvis van conduir, en un primer moment, a un

enfrontament amb la filosofia antiga. Enfrontament que es transformarà en el problema dominant, en tota l'Edat mitjana, entre Filosofia i Teologia, o més ben dit, entre Fe i Raó.

1. s V-VIII: Invasió 1. s V-VIII: Invasió BàrbarsBàrbars Pensadors: Boeci (480-

525)– La consolació de la filosofia.

Temes: Què és persona? Substància individual de naturalesa racional

2. s VIII-IX: Renaixement 2. s VIII-IX: Renaixement carolingicarolingiPensadors: Joan Escot Eriúgena (810-877)

Temes: Raó/Fe: Valora el paper de la raó. Panteísme: Identifica Déu i la naturalesa.

3. s X-XII: Feudalisme i 3. s X-XII: Feudalisme i EscolàsticaEscolàstica Corrents de pensament:

Escolàstica / Islam L’Escolàstica neix de les escoles catedralícies. El

seu pensament era cristià i tenia com a objectiu aprofundir en el coneixement de les veritats de la fe cristiana mitjançant la raó. Van tractar també altres temes com el del problema dels universals i la demostració de l’existència de Déu.

L’Islam designa l’acte de submissió del creient a la voluntat divina. Defensa la unitat de Déu. Recupera la filosofia aristotèlica.

4. s X-XII: Feudalisme i 4. s X-XII: Feudalisme i EscolàsticaEscolàstica Pensadors:

S. Anselm de Canterbury: argument ontològic – demostració a priori de l’existència de Déu. Primer la Fe i després la Raó.

P. Abelard: dialèctica com a mètode de coneixement per contraposar arguments –sic et non- i conceptualisme: els universals són conceptes que existeixen en la nostra ment.

Al-Farabí: distinció entre essència i existència. Averrois: Dos nivells de coneixement diferent:

teològic i cientificofilosòfic. Teoria de la doble veritat.

4. s XIII: Grans síntesis4. s XIII: Grans síntesis Primeres Universitats (París, Bolonya i Oxford) Franciscans

Pensadors: Sant Bonaventura: La Fe és més important que la

Raó. Roger Bacon: És més important la Raó que la Fe

en el coneixement i a més aquesta necessita l’experimentació i l’observació amb l’ajuda indispensable de les matemàtiques.

Duns Escot: Voluntarisme. Déu fa el que vol (en cas contrari no seria omnipotent!).

Ramon Llull: La Raó ha de servir a la Fe. Mitjançant demostracions lògiques pretenia convertir als infidels .

Ramon Llull

6. s XIII: La gran 6. s XIII: La gran escolàsticaescolàsticaPensadors:

Tomàs d’Aquino o Sant Tomàs: Demostració de l’existència de Déu a posteriori: de

l’efecte a la causa. Cinc vies de demostració: moviment, causa, contingència, perfecció i finalitat.

Col·laboració de la Fe i la Raó en el coneixement. Afirma l’existència de la llibertat humana donant

més importància a la voluntat. Omnipotència divina: té límits Déu? Conceptualisme: Els Universals com a conceptes

mentals provenen de Déu.

7. Finals s XIV: Època de 7. Finals s XIV: Època de crisicrisi Decadència de l’escolàstica. Crisi del cristianisme com ideal

de vida i del poder dels papes. Causes: Consciència

democràtica en auge. Defensa de la individualitat per part de

la burgesia.

Pensadors: Guillem d’Occam “Doctor supersubtil”

Voluntarisme: la llibertat humana depèn de la voluntat divina. Fe com a únic camí a Déu Coneixement de la naturalesa a través de

l’experiència. Principi d’economia o navalla d’Occam: “Entia non

sunt multiplicanda praeter necessitatem”. Nominalisme: mediació lingüística en la nostra

concepció del món.