fisiologia de l'esforç
TRANSCRIPT
![Page 1: Fisiologia de l'esforç](https://reader033.vdocuments.net/reader033/viewer/2022051413/5593b6e21a28ab450d8b461c/html5/thumbnails/1.jpg)
![Page 2: Fisiologia de l'esforç](https://reader033.vdocuments.net/reader033/viewer/2022051413/5593b6e21a28ab450d8b461c/html5/thumbnails/2.jpg)
““LA CLAU ESTÀ EN CONFIAR EN ELLS”LA CLAU ESTÀ EN CONFIAR EN ELLS”
Esther Vilalta
![Page 3: Fisiologia de l'esforç](https://reader033.vdocuments.net/reader033/viewer/2022051413/5593b6e21a28ab450d8b461c/html5/thumbnails/3.jpg)
@phigalg2
http://blocs.xtec.cat/esport http://www.scoop.it/t/llanca-t-a-fer-esport
![Page 4: Fisiologia de l'esforç](https://reader033.vdocuments.net/reader033/viewer/2022051413/5593b6e21a28ab450d8b461c/html5/thumbnails/4.jpg)
És l’estudi de com les estructures i funcions del nostre cos es veuen alterades quan estem
exposats a sèries agudes i cròniques de l’exercici
La FISIOLOGIA DE L’ESPORT aplica els conceptes de la fisiologia de l’exercici a l’entrenament de l’esportista i a
millorar el seu rendiment esportiu
![Page 5: Fisiologia de l'esforç](https://reader033.vdocuments.net/reader033/viewer/2022051413/5593b6e21a28ab450d8b461c/html5/thumbnails/5.jpg)
INDICADORS EXTERNS
INDICADORS INTERNS
-DISTÀNCIA RECORREGUDA
- TIPUS I INTENSITATS DELS DESPLAÇAMENTS
-DURADA DELS DESPLAÇAMENTS
-FREQÜÈNCIA CARDÍACA
- LACTACIDEMIA
-VARIACIONS BIOQUÍMIQUES
-GLUCÓGEN MUSCULAR
![Page 6: Fisiologia de l'esforç](https://reader033.vdocuments.net/reader033/viewer/2022051413/5593b6e21a28ab450d8b461c/html5/thumbnails/6.jpg)
CÀRREGA FÍSICA EXTERNA
1. DISTÀNCIA RECORREGUDA1. DISTÀNCIA RECORREGUDA
APROXIMADAMENT 10.000m. (Martínez (2004): 11240m; Drust (1995):
10104m.; Pirnay (1993)...
2. FATIGA I DISTÀNCIA RECORREGUDA2. FATIGA I DISTÀNCIA RECORREGUDA
Martínez García,J.C.; Pérez García, E; Perarnau Figueras, O; en un estudi a través del sistema AMISCO, no mostren
diferències entre la primera i la segona part d’un partit.
![Page 7: Fisiologia de l'esforç](https://reader033.vdocuments.net/reader033/viewer/2022051413/5593b6e21a28ab450d8b461c/html5/thumbnails/7.jpg)
La estadística de la UEFA reforzó la sensación de que el partido de Messi fue discretísimo. Y la media de la temporada lo muestra. Según la distancia recorrida por los jugadores, en el Calderón solo recorrió 6.853 metros,
prácticamente la mitad de los 12.280 que hizo el rojiblanco Koke, autor del gol.En sus seis partidos en Champions esta campaña, el argentino ha promediado 8.025 metros por partido y en el que más hizo fue ante el Ajax, en la primera
jornada, en la que llegó a 8.647.Esas cifras le dejan como el azulgrana que menos metros recorre cada 90
minutos, justo por detrás de Mascherano (8.576) y lejos de Cesc (12.050), el líder de esta particular clasificación en el equipo.
Si la comparativa se traslada a jugadores de otros equipos, Messi es la estrella que menos metros recorre. Ribery, Robben, Rooney u Özil superan los 11
kilómetros por partido. Incluso Giggs, a sus 40 años, llega a los 10.951 metros, por los 9.902 de Cristiano o los 9.899 de Diego Costa.
Leer más:La plantilla del FC Barcelona, indignada con el partido de Leo Messi ante el Atlético de Madrid en Champions - MARCA.com
![Page 8: Fisiologia de l'esforç](https://reader033.vdocuments.net/reader033/viewer/2022051413/5593b6e21a28ab450d8b461c/html5/thumbnails/8.jpg)
3. VARIACIONS SEGONS LA POSICIÓ EN EL CAMP3. VARIACIONS SEGONS LA POSICIÓ EN EL CAMP
CENTRALS 7759m ds 521
LATERALS 8245m ds 816
MITJOS 9805m ds 710
DAVANTERS 8397m ds 710
(Reilly i Thomas 1976)
ELS MITJOS SÓN, EN TERMES GENERALS, ELS QUE RECORREN MÉS DISTÀNCIA, TOT I QUE L’ESTIL DE JOC I ELS LLOCS ESPECÍFICS PODEN ALTERAR ELS RESULTATS
4.TIPUS I INTENSITAT DELS DESPLAÇAMENTS 4.TIPUS I INTENSITAT DELS DESPLAÇAMENTS
735,11+/- 39,88 CANVIS DE DESPLAÇAMENT EN UN PARTIT (ATURA-CAMINANT, CURSA, SPRINT) Masach, Zubillaga, Castellano (1992-1994)
32% CAMINANT- 42% TROTANT
11% CURSA RÀPIDA- 4% ACCIONS EXPLOSIVES
![Page 9: Fisiologia de l'esforç](https://reader033.vdocuments.net/reader033/viewer/2022051413/5593b6e21a28ab450d8b461c/html5/thumbnails/9.jpg)
5. ACCIONS A ALTA INTENSITAT5. ACCIONS A ALTA INTENSITAT
CANVIS DE DIRECCIÓ: 29,5+/-10
SALTS : 8,5+/-4
CONTACTES AMB L’ADVERSARI : 25,4+/-9,8
SPRINT (variable en funció de la posició del jugador al camp):
-Central 12
-Pivot defensiu 15
-Interior 30
-Davanter 20-30
“MIS DELANTEROS SOLO DEBEN CORRER 15m., A NO SER QUE SEAN ESTÚPIDOS O
ESTEN DURMIENDO” Johan Cruyff
![Page 10: Fisiologia de l'esforç](https://reader033.vdocuments.net/reader033/viewer/2022051413/5593b6e21a28ab450d8b461c/html5/thumbnails/10.jpg)
CÀRREGA FÍSICA EXTERNA
1. DISTÀNCIA RECORREGUDA1. DISTÀNCIA RECORREGUDA
Oscil·len entre 925m. i 7558m., amb una mitjana de
6338m. (Ben Abdelcrim i Col. 2010).
La desviació estàndard és molt elevada, conseqüència de la idiosincràsia de la normativa del bàsquet i la possibilitat de fer
substitucions...
![Page 11: Fisiologia de l'esforç](https://reader033.vdocuments.net/reader033/viewer/2022051413/5593b6e21a28ab450d8b461c/html5/thumbnails/11.jpg)
EP! VARIACIONS SEGONS LA POSICIÓ EN EL CAMPEP! VARIACIONS SEGONS LA POSICIÓ EN EL CAMP
2.TIPUS I INTENSITAT DELS DESPLAÇAMENTS 2.TIPUS I INTENSITAT DELS DESPLAÇAMENTS
11,5% ACCIONS D’ALTA INTENSITAT – 11% INTENSITAT MODERADA- 14% BAIXA INTENSITAT – 63% RECUPERANT
34,6% DEL TEMPS ES FAN MOVIMENTS “ARRASTRANT” ELS PEUS (mov. Laterals)
31,2% DEL TEMPS EL JUGADOR FA CARRERA
EL 4,6% SALTS I EL 29,6% CAMINA
![Page 12: Fisiologia de l'esforç](https://reader033.vdocuments.net/reader033/viewer/2022051413/5593b6e21a28ab450d8b461c/html5/thumbnails/12.jpg)
3. ACCIONS A ALTA INTENSITAT3. ACCIONS A ALTA INTENSITAT
CANVIS DE DIRECCIÓ SALTS (42-46)
CONTACTES AMB L’ADVERSARI SPRINTS
PODEM CONSIDERAR EL BÀSQUET COM UN ESPORT INTERMITENT IMPREVISIBLE
ES PRODUEIXEN UNS 1000 CANVIS D’ACCIÓ!!!!
LA DURADA DE LES ACCIONS INTENSES OSCIL·LA ENTRE ELS 2” I ELS 5”...ES PRODUEIXEN ACCIONS MOLT
INTENSES (2”) CADA 21” DE JOC
![Page 13: Fisiologia de l'esforç](https://reader033.vdocuments.net/reader033/viewer/2022051413/5593b6e21a28ab450d8b461c/html5/thumbnails/13.jpg)
CÀRREGA FÍSICA EXTERNA
1. DISTÀNCIA RECORREGUDA1. DISTÀNCIA RECORREGUDA
Oscil·len entre 4000m. i 6000m.* 5.500 m(+-) 2000 m (Bisciotti, 2001)• 4.152 m ( Konzak, 1990)
• 4.083 m (García Cuesta, 1982)• 6.000 m ( Jewtushenko, 1992)
• 5.800 m ( Ekblom, 1996)• 5.600-6.000 m ( Latiskevits, 1996)
Atenció a la possibilitat de fer substitucions...
![Page 14: Fisiologia de l'esforç](https://reader033.vdocuments.net/reader033/viewer/2022051413/5593b6e21a28ab450d8b461c/html5/thumbnails/14.jpg)
EP! VARIACIONS SEGONS LA POSICIÓ EN EL CAMPEP! VARIACIONS SEGONS LA POSICIÓ EN EL CAMP
2.TIPUS I INTENSITAT DELS DESPLAÇAMENTS 2.TIPUS I INTENSITAT DELS DESPLAÇAMENTS
Intensitat màxima 75%
Intensitat sub.-máxima 14%
Intensitat lenta 7%
Caminar- marxa 4%
3557 mExt. Izq
4083 mExt. Dch
3464 mLat. dch
2857 mLat. Izq
3531 mPivot
3498 mMedia
![Page 15: Fisiologia de l'esforç](https://reader033.vdocuments.net/reader033/viewer/2022051413/5593b6e21a28ab450d8b461c/html5/thumbnails/15.jpg)
3. ACCIONS A ALTA INTENSITAT3. ACCIONS A ALTA INTENSITAT
Ø Canvis de ritme: 190
Ø Canvis de direcció: 279
Ø Salts: 20
Ø Combats: 130-140
Ø Llançaments a porteria: 9-10(per equip 50-60)
Ø Blocatges: 20-25
PODEM CONSIDERAR EL HANDBOL COM UN ESPORT INTERMITENT IMPREVISIBLE...
![Page 16: Fisiologia de l'esforç](https://reader033.vdocuments.net/reader033/viewer/2022051413/5593b6e21a28ab450d8b461c/html5/thumbnails/16.jpg)
CÀRREGA FÍSICA INTERNA
INDICADORS: FREQÜÈNCIA CARDIACA, LACTACIDÈMIA, VO2max, GLUCÒGEN MUSCULAR...
-La freqüència cardíaca mitjana durant un partit de futbol es situa al voltant del 85% de la freqüència cardíaca
màxima. (ex: 160-170ppm) (*Porter 130ppm)
-La freqüència cardíaca mitjana en un partit de handbol es situa entre 165 i 178 ppm.
EL QUE REALMENT ÉS IMPORTANT...
1. Freqüència cardíaca1. Freqüència cardíaca
![Page 17: Fisiologia de l'esforç](https://reader033.vdocuments.net/reader033/viewer/2022051413/5593b6e21a28ab450d8b461c/html5/thumbnails/17.jpg)
250
225
200
175
150
125
100
75
50
25
00:00:00 0:20:00 0:40:00 1:00:00 1:20:00 1:40:00
RC / ppm
Tiempo
Velocidad [km/h]Cadencia [rpm]Potencia [Vatios]
PersonaEjercicioDeporte
Nota
FechaHoraDuración
Selección
EquipoCadenciaPotencia
Velocidad
Distancia
Ritmo cardíaco Límites 1Límites 2Límites 3
F.C.PALAFRUGELL03/08/2005 08:46 p.mFUTBOL
08:46:05 p.m03/08/2005
1:50:20.0
0:00:00 - 1:50:20 (1:50:20.0)
Equipo Polar
149 / 194 80 - 160
80 - 160 80 - 160
1 25
50
75
100
125
150
175
200
225
250
25
50
75
100
125
150
175
200
225
250
200
400
600
800
1000
1200
1400
1600
1800
2000
Tiempo: 0:00:00 RC: 0 ppm Velocidad: 0.0 km/h
Distancia: 0.0 km Cadencia: 0 rpm Potencia: 0 Vatios
![Page 18: Fisiologia de l'esforç](https://reader033.vdocuments.net/reader033/viewer/2022051413/5593b6e21a28ab450d8b461c/html5/thumbnails/18.jpg)
2. Lactacidèmia2. Lactacidèmia
ÀCID LÀCTIC: substància generada a les cèl·lules com a producte de la degradació de la glucosa, i especialment a les cèl·lules musculars durant l’exercici.
Bloquegen metabòlicament la síntesi d’ATP
Genera fatiga i dolor muscular
*Els valors de lactacidèmia al finalitzar un partit de futbol oscil·len entre 2,1 i 15,5 mml/L
*Els valors en el handbol oscil·len entre 4 i 9 mml/L
![Page 19: Fisiologia de l'esforç](https://reader033.vdocuments.net/reader033/viewer/2022051413/5593b6e21a28ab450d8b461c/html5/thumbnails/19.jpg)
3. Consum màxim d'oxigen (VO2max)3. Consum màxim d'oxigen (VO2max)
El consum d’oxigen representa el volum d’oxigen consumit durant qualsevol tipus d’esforç, indicant la
capacitat de l’organisme d’utilitzar l’oxigen. Aquest consum augment a mesura que incrementa la intensitat de l’exercici, fins que arriba a un punt on ja no ho pot fer més,
tot i que segueixi incrementant la intensitat, és el que s’anomena VO2max.
El consum d’oxigen reflexa la capacitat per captar, transportar i utilitzar oxigen, implicant per a tal fet les
funcions respiratòries, hemàtiques, cardiovasculars i musculars.
Handbol: entre 54-57ml/kg/min
Futbol: 60 ml/kg/min
![Page 20: Fisiologia de l'esforç](https://reader033.vdocuments.net/reader033/viewer/2022051413/5593b6e21a28ab450d8b461c/html5/thumbnails/20.jpg)
![Page 21: Fisiologia de l'esforç](https://reader033.vdocuments.net/reader033/viewer/2022051413/5593b6e21a28ab450d8b461c/html5/thumbnails/21.jpg)
![Page 22: Fisiologia de l'esforç](https://reader033.vdocuments.net/reader033/viewer/2022051413/5593b6e21a28ab450d8b461c/html5/thumbnails/22.jpg)
GENERAL I Escassa o nul·la relació amb l’esport. (ex: cursa)
GENERAL IIApareixen elements coordinatius propis del nostre esport, amb o sense pilota, però sense cap altre element de tipus cognitiu o de decisió. Predominen les tasques individuals.
GENERAL
![Page 23: Fisiologia de l'esforç](https://reader033.vdocuments.net/reader033/viewer/2022051413/5593b6e21a28ab450d8b461c/html5/thumbnails/23.jpg)
Busca millorar d’acord amb les necessitats generals del nostre esport de competició. Hi trobarem activitats on hi seran presents elements tècnics bàsics del joc amb pilota i sense. S’inclouen, també tècnico-tàctiques amb un entorn més o menys estable (1x1,2x2...)
DIRIGIDA
Persegueix que el jugador apliqui i optimitzi els requeriments necessaris per la seva demarcació dins del sistema i l’estil de joc proposats, arribant a superar el requeriments reals del joc
ESPECÍFICA
COMPETICIÓ Competició entrenament, amistosos, partits lliga...
![Page 24: Fisiologia de l'esforç](https://reader033.vdocuments.net/reader033/viewer/2022051413/5593b6e21a28ab450d8b461c/html5/thumbnails/24.jpg)
MECANISME DE PERCEPCIÓ
ANALITZADORS EXTERNS ANALITZADORS INTERNS
Anàlisi Comparació
MEMÒRIA
Codi
Perceptiu
Per tal que hi hagi una bona disponibilitat cognitiva del jugador cal:
![Page 25: Fisiologia de l'esforç](https://reader033.vdocuments.net/reader033/viewer/2022051413/5593b6e21a28ab450d8b461c/html5/thumbnails/25.jpg)
LA COMPLEXITAT DELS ESPORTS COL·LECTIUS
El jugador s’ha de fixar en:
CATEGORIES D’INFORMACIÓ
ADVERSARIS
COMPANYS TEMPS
ESPAI
PILOTA
REGLAMENT CAPACITATS PRÒPIES
Directa, dels companys, i intencions
Situacions i intencions
De joc i de la competició Tècniques, físiques i tàctiques
Camp i joc proper
Del partit i de la acció concreta
Ubicació i perillositat
![Page 26: Fisiologia de l'esforç](https://reader033.vdocuments.net/reader033/viewer/2022051413/5593b6e21a28ab450d8b461c/html5/thumbnails/26.jpg)
![Page 27: Fisiologia de l'esforç](https://reader033.vdocuments.net/reader033/viewer/2022051413/5593b6e21a28ab450d8b461c/html5/thumbnails/27.jpg)
![Page 28: Fisiologia de l'esforç](https://reader033.vdocuments.net/reader033/viewer/2022051413/5593b6e21a28ab450d8b461c/html5/thumbnails/28.jpg)
MECANISME DE DECISIÓ
LES MEVES CAPACITATS
MEMÒRIA
Codi Perceptiu
Contrastació
OBJECTIU DE LA
ACCIÓ QUÈ?
PROGRAMA D’ACCIÓ
COM?
![Page 29: Fisiologia de l'esforç](https://reader033.vdocuments.net/reader033/viewer/2022051413/5593b6e21a28ab450d8b461c/html5/thumbnails/29.jpg)
MECANISME D’EXECUCIÓ
SISTEMA NEUROMUSCULAR
GEST
Vinculat a la capacitat condicional, coordinativa i tècnica del jugador
![Page 30: Fisiologia de l'esforç](https://reader033.vdocuments.net/reader033/viewer/2022051413/5593b6e21a28ab450d8b461c/html5/thumbnails/30.jpg)
![Page 31: Fisiologia de l'esforç](https://reader033.vdocuments.net/reader033/viewer/2022051413/5593b6e21a28ab450d8b461c/html5/thumbnails/31.jpg)
PERÍODE DE TRANSICIÓPERÍODE DE TRANSICIÓ• El seu objectiu principal és la recuperació de
l’organisme. Disminueix considerablement el volum i la intensitat de l’entrenament. S’aprofita per realitzar el treball compensatori.
![Page 32: Fisiologia de l'esforç](https://reader033.vdocuments.net/reader033/viewer/2022051413/5593b6e21a28ab450d8b461c/html5/thumbnails/32.jpg)
GENERAL GENERAL (PRETEMPORADA)(PRETEMPORADA)
- Crea la base de l’entrenament - Predomina el volum sobre la intensitat. - Té una durada de 4 a 6 setmanes. - El període comença amb poc treball a un
intensitat baixa i finalitza amb el màxim volum de treball amb una intensitat progressiva.
- No hi ha competicions.
GENERAL IIDIRIGIDA
![Page 33: Fisiologia de l'esforç](https://reader033.vdocuments.net/reader033/viewer/2022051413/5593b6e21a28ab450d8b461c/html5/thumbnails/33.jpg)
• L’objectiu és el de mantenir el nivell de forma assolit i “afinar” el rendiment, aconseguint el màxim nivell en la competició més important.
COMPETICIÓCOMPETICIÓ
DIRIGIDES ESPECÍFIQUES
![Page 34: Fisiologia de l'esforç](https://reader033.vdocuments.net/reader033/viewer/2022051413/5593b6e21a28ab450d8b461c/html5/thumbnails/34.jpg)
![Page 35: Fisiologia de l'esforç](https://reader033.vdocuments.net/reader033/viewer/2022051413/5593b6e21a28ab450d8b461c/html5/thumbnails/35.jpg)
La mesura antropomètrica de l’individu més utilitzada és el pes, tot i que aquesta dada per si sola ens diu poca cosa del subjecte.
Fins i tot l’índex de massa corporal no deixa de ser un
valor poc fiable. Hem de tenir en compte que
l’important no és el què peses, sinó el què et pesa.
![Page 36: Fisiologia de l'esforç](https://reader033.vdocuments.net/reader033/viewer/2022051413/5593b6e21a28ab450d8b461c/html5/thumbnails/36.jpg)
ÍNDEX DE MASSA CORPORAL (IMC)ÍNDEX DE MASSA CORPORAL (IMC)
IMC= pes/talla2
kg m
Valors normals: H= 22-24 D= 21-23
Valors enfermetats cardiovasculars: H= >27,8 D= > 27,3
Primesa: H= <20 D= <19
![Page 37: Fisiologia de l'esforç](https://reader033.vdocuments.net/reader033/viewer/2022051413/5593b6e21a28ab450d8b461c/html5/thumbnails/37.jpg)
El percentatge de greix corporal és l’índex més emprat per avaluar la composició corporal. Els percentatges òptims de greix corporal es situa al voltant del 15% en homes i en un 22% en les dones. (es consideren
obesos quan es troben en més del 25% i del 33% respectivament).
SOMATOTIPUSSOMATOTIPUSÉs l’estudi de la forma del cos en un moment determinat
La representació del somatotipus es determina per tres components:
-Endomòrfic
-Mesomòrfic
-Ectomòrfic
![Page 38: Fisiologia de l'esforç](https://reader033.vdocuments.net/reader033/viewer/2022051413/5593b6e21a28ab450d8b461c/html5/thumbnails/38.jpg)
Endomòrfic
Ectomòrfic
Mesomòrfic
Cos de formes rodones, amb predomini del component de
greix.
Cos amb predomini de la massa muscular.
Cos alt, prim i fràgil. Longilini.
![Page 39: Fisiologia de l'esforç](https://reader033.vdocuments.net/reader033/viewer/2022051413/5593b6e21a28ab450d8b461c/html5/thumbnails/39.jpg)
Com s’obtenen aquestes dades?
El mètode més habitual és el del Health-Carter, a partir de les següents dades:
- Talla – Pes – Plecs cutanis (tricipital, subescapular, suprailíac, medial de la cama) – Diàmetres ossis (biepicondiliar de l'húmer, biepicondiliar
del fèmur) –Perímetres musculars (braç flexionat i contret, cama màxim de relaxada)
Balances de composició corporal
![Page 40: Fisiologia de l'esforç](https://reader033.vdocuments.net/reader033/viewer/2022051413/5593b6e21a28ab450d8b461c/html5/thumbnails/40.jpg)
SOMATOCARTASOMATOCARTA
És la representació gràfica del somatotipus a partir d’un eix de coordenades.
Cada component s’organitza en 9 estadis, essent l’1 en menor i el 9 del major.
És imposible trobar una forma pura de somatotipus...per
exemple 1-1-9.
La lectura es fa a partir deX = ECTO - ENDO
Y = 2 MESO - (ECTO + ENDO)
![Page 41: Fisiologia de l'esforç](https://reader033.vdocuments.net/reader033/viewer/2022051413/5593b6e21a28ab450d8b461c/html5/thumbnails/41.jpg)
Mesomorfia
Endomorfia Ectomorfia
CLASSIFICACIÓ DE SUBJECTE EN FUNCIÓ DE LA LOCALIZACIÓ.
• Endomorfos, Mesomorfos i Ectomorfos balancejats.• Mesomorfo-Endomorfo.
• Mesomorfo-Ectomorfo.• Endomorfo-Ectomorfo.• Prefix del component més allunyat + Sufix del més proper.
– Meso-Endomorfo– Endo-Mesomorfo– Ecto-Mesomorfo– Meso-Ectomorfo– Endo-Ectomorfo– Ecto-Endomorfo
![Page 42: Fisiologia de l'esforç](https://reader033.vdocuments.net/reader033/viewer/2022051413/5593b6e21a28ab450d8b461c/html5/thumbnails/42.jpg)