fitxa 73 la vicaria

FITXA 73: LA VICARIA Júlia López Valera

FITXA TÈCNICA

Títol La vicaria

Autor Marià Fortuny (Reus, 1838- Roma, 1874)

Cronologia 1867-1870

Tècnica Oli sobre fusta

Mides 60 x 94 cm

Estil Realista

Tema Escena costumista o de gènere

Localització MNAC (Barcelona)

Júlia López Valera

BIOGRAFIA DE L’AUTOR

Neix a Reus el 1838 i mor a Roma el 1874Orfe de petit, el crià el seu avi, que afavorí la seva formació artística. Treballà amb un argenter iminiaturista de reus, cosa que influirà en la seva posterior minuciositat pictòrica.El 1852 es traslladà a Barcelona amb l’avi.

Pensionat per la Diputació de Barcelona, el 12 de febrer de1860, quan esclata la guerra amb el Marroc, Fortuny arribaa Tetuan. El motiu d’aquest viatge a Àfrica és la realitzaciód’una sèrie d’obres on es reculli les gestes del general Primen aquesta guerra.

Té com a compromís lliurar a la Diputació diversescomposicions: diversos dibuixos acadèmics, còpia d’unquadre d’autor clàssic i un oli sobre un assumpte de lahistòria general de Catalunya. Àfrica fou un descobriment per a ell, els paisatges, lesllums, els habitants...


BIOGRAFIA DE L’AUTOR

Gràcies a aquests estudis va obtenir una pensió de la Diputació per poder viatjar a tota Europa ipoder estudiar els quadres més importants de temàtica de batalles.A Roma es casà amb Cecília Madrazo, filla del pintor, Federico Madrazo. Poc després pintà LaVicaria.

Etapa granadina 1870-1872: s’hi instal·là des de 1868. Un gran canvi - llum i color andalús -.

El 21 de novembre de 1874 tornà a Roma, on morí el 21 delmateix mes, amb només 36 anys. Malgrat morir tan jove se’lconsidera un autèntic geni que marcà tota una generació depintors.


DESCRIPCIÓ FORMAL

Pinzellada lliure Gran riquesa de colorsPreciosisme Colors freds

Llum: repartida càlids (primer terme i part més gran)uniformement


ComposicióDisposició asimètrica dels personatges, molt més concentrats a la dreta.Acció principal (signatura del nuvi), lleugerament desplaçada a l’esquerra

DESCRIPCIÓ FORMAL

CaplímitcostatEsquerra

No sesabendimensions

Paret límitcostatDret

Grup dels convidats molt il·luminat


DESCRIPCIÓ FORMAL

Hi trobem també una gran perspectiva, el punt de fuga de la qual seria la firma dels papers pelnuvi


Predominen les línies verticals per sobre les horitzontals

DESCRIPCIÓ FORMAL

Diagonals que marquen la profunditatGran espai buit part inferior

Perspectivalineal


DESCRIPCIÓ FORMAL

reflexos dels metallsfusta del banc gastada per l’ús

catifa vella i esfilagarsada

paper oblidat

reixa

làmpada

La pintura pot ser el martiri d’un Sant

biblioteca i llibres

Espai arquitectònic fictici on Fortuny reuneix elements de diferents llocs.

S’exposà a la galeria del seu marxant, Adolphe Goupil a París. La gent feia cua al carrer per poder-lo contemplar i els principals periòdics van comentar llargament el fet. A tall anecdòtic, hem de dir que Goupil va vendre el quadre per 70.000 francs.


DESCRIPCIÓ FORMAL

Detall de l’escena centralDinamisme per l’actitud de diàleg i la gestualitat dels personatges.Quadre format per diverses escenes (grups) interrelacionades.Júlia López Valera

nuvis i el seguici vestits a la moda del segle XVIII

poble baix torero i “manola” esperen el torn

penitent que demana almoina per les ànimes del purgatori

conjunt de dues figures en plena conversa

mobiliari com a nexe d’unióel centre d’atenció és l’acte de la firma

DESCRIPCIÓ FORMAL

DES

CR

IPC

IÓ D

ELS

GR

UP

S


Increïble virtuosisme tècnic. Tècnica de treball de miniaturista que aquí es fa evident en el vestit del torero.

És important fer-nos una idea de lespetites dimensions del quadre, pervalorar les quantitats de detalls.

Cal observar els rostres de les figures, elsseus vestits i els objectes en deteniment.

El juny de 1868 i instal·lat a Roma pinta laversió definitiva.

DESCRIPCIÓ FORMAL


Isabel (la núvia), la cunyada del pintor

Raimon (el nuvi), el germà d’Isabel

Nicolina (la "maja")la model romana

Arlequino (el torero) model habitual de Fortuny

Meissonier (el militar) pintor realista francès, aleshores molt cèlebre, de qui és sabut com s'enorgullia d'haver posat per a aquesta obra

Cecília, esposa del pintor

ELS

MO

DEL

S


TEMÀTICA

L’acció de l’obra transcorre en una vicaria típica del segle XVIII i reflecteix una escena molt habitualen la vida social europea: el moment de la firma, per part dels contraents, de la documentació quelegalitza la seva unió matrimonial.

La idea d’aquest tema sembla que li va venir després d’havervisitat diverses vegades la sagristia de l’església de San Sebastiàde Madrid, on el mateix artista va fer els tràmits del seumatrimoni amb Cecilia Madrazo, la filla de l’insigne pintorFederico MADRAZO. Tanmateix, la imatge representada no il·lustra una vista reald’aquesta església, perquè durant el llarg procés creatiuFORTUNY també es va inspirar en les nombroses capellesromanes que va poder contemplar durant la seva estada a lacapital italiana. L’obra, inclosa dins el gènere del tableuatin –teles de petitformat, de factura minuciosa i evocadores de l’èpocasetcentista-, s’ha considerat com la imatge paradigmàtica d’undels estereotips vigents més típics de l’imaginari europeu desdel Romanticisme: la societat espanyola està dominada per

tradicions, costums i usos ancestrals arcaics.


MODELS I INFLUÈNCIES

La influència més gran rebuda per FORTUNY va serl’obra de GOYA, a qui va tenir l’oportunitat deconèixer en les seves visites al Museu del Padro deMadrid. La seva empremta es pot notar tant en lessolucions de la composició, com en la inclusió depersonatges populars i típics espanyols. D’altrabanda, l’estada al Marroc durant la guerra el vaportar a introduir a la seva obra una intensitatcromàtica més gran, plena de llum i d’exotisme.

El virtuosisme pictòric, les solucions compositivesarriscades i el cromatisme exacerbat de l’obra deFORTUNY van ser punts de referència de la pinturaespanyola de la darreria dels segle XIX.

GOYA: Passeig per Andalusia (1777)


fitxa 73 la vicaria

Education