Núm. 1060

835

RESOLUCIÓRESOLUCIÓRESOLUCIÓRESOLUCIÓRESOLUCIÓ d’1 de juliol de 2005, quedóna instruccions per a l’organització i elfuncionament dels centres docents públicsd’educació secundària de Catalunya peral curs 2005-2006.

Per tal d’establir els aspectes d’orga-nització i funcionament i les orientacionsgenerals per a l’aplicació pràctica de la nor-mativa vigent en els aspectes didactico-pedagògics, participatius i de gestió delscentres docents d’educació secundària, isense perjudici de les normatives especí-fiques que regulen situacions particulars,en virtut de les atribucions conferides perl’article 16 de la Llei 13/1989, de 14 dedesembre, d’organització, procediment irègim jur íd ic de l ’Administració de laGeneralitat de Catalunya,

Resolc:

Aprovar les instruccions d’organització ifuncionament dels centres docents públicsd’ensenyament secundari de Catalunyaper al curs escolar 2005-2006, en els ter-mes establerts en l’annex 1 d’aquestaResolució.

Els directors i directores donaran a co-nèixer els continguts de les instruccions atots els sectors de la comunitat educativa.

Barcelona, 1 de juliol de 2005

Ramon Martínez i DeuSecretari general

ÍNDEX

ANNEX 1

I. Organització general del centre1. Prioritats generals2. Integració escolar i social de l’alumnat2.1. Consolidar la llengua catalana, i l’aranès

si escau, com a eix vertebrador d’un projecteplurilingüe

2.2. Fomentar l’educació intercultural, ba-sada en la igualtat, la solidaritat i el respectea la diversitat de cultures, en un marc dediàleg i de convivència

2.3. Promoure la igualtat d’oportunitats pertal d’evitar qualsevol tipus de marginació

2.4. Coordinador lingüístic, d’interculturalitati de cohesió social del centre

2.5. Plans educatius d’entorn3. Atenció a les necessitats educatives de

l’alumnat3.1. Acció tutorial3.2. Atenció a la diversitat3.2.1. Comissió d’atenció a la diversitat3.2.2. Criteris organitzatius3.3. Atenció a l’alumnat amb necessitats

educatives especials3.3.1. Unitats de suport a l’educació espe-

cial3.3.2. Unitats d’educació especial3.3.3. Escolaritat compartida

3.4. Atenció a l’alumnat nouvingut3.4.1. Acollida i integració3.4.2. Aula d’acollida3.4.3. Adaptacions del currículum3.4.4. Avaluació3.4.5. Professorat tutor de l’aula d’acollida3.5. Procediment per a la incorporació

d’alumnat procedent de sistemes educatiusestrangers

3.5.1. Incorporació d’alumnat procedent desistemes educatius estrangers a l’educaciósecundària obligatòria

3.5.2. Incorporació d’alumnat procedent desistemes educatius estrangers al batxillerat

3.6. Atenció a l’alumnat que pateix malaltiesprolongades

3.7. Adaptacions i modificacions del currí-culum

3.7.1. Adaptacions del currículum3.7.2. Modificacions curriculars i convalida-

cions d’àrees a l’etapa d’ESO3.7.3. Modificacions curriculars, exemp-

cions i convalidacions de matèries al batxille-rat

3.7.4. Modificacions curriculars i exemp-cions a la formació professional específica

4. Plans estratègics5. Projectes d’innovació educativa6. Avaluació de centre7. Coordinació entre primària i secundària8. Programació general del centre9. Programacions didàctiques

II. Currículum1. Decrets d’aplicació2. Competències bàsiques a l’ESO3. Tecnologies de la informació i de la

comunicació

III. Organització del curs1. Calendari del centre2. Horari general del centre2.1. Règim diürn2.2. Règim nocturn2.3. Observacions sobre l’horari de l’alumnat

en el centre2.4. Activitats que impliquen variació en els

espais habituals2.5. Viatges escolars3. Criteris generals de distribució de grups

i d’elaboració de l’horari3.1. Criteris bàsics en l’ESO3.1.1. Nombre i continuïtat del professorat3.1.2. Organització dels grups3.1.3. Ràtio3.1.4. Altres consideracions3.2. Criteris bàsics en el batxillerat3.3. Confecció de l’horari3.3.1. Aprovació dels criteris de confecció

de l’horari3.3.2. Elaboració de l’horari3.3.3. Aprovació de l’horari4. Horari del professorat4.1. Horari general del professorat4.2. Dedicació horària dels òrgans de

govern i de coordinació4.2.1. Òrgans unipersonals de govern4.2.2. Òrgans col·legiats de coordinació4.2.3. Òrgans unipersonals de coordinació4.2.4. Hores de reconeixement com a

lectives i complements dels càrrecs decoordinació

4.3. El professorat de l’especialitat de Psico-logia i Pedagogia i els mestres de Pedagogiaterapèutica

4.3.1. El professorat especialista de Psico-logia i Pedagogia

4.3.2. Els mestres de Pedagogia terapèutica4.3.3. El professorat d’unitats de suport a

l’educació especial4.4. Altre personal de suport a l’educació

especial4.4.1. Auxiliars d’educació especial4.4.2. Educadors d’educació especial4.5. Professorat de Religió

IV. Aspectes generals1. Drets i deures dels alumnes2. Educació secundària obligatòria2.1. Assignació horària a les àrees2.2. Llengua i literatura2.3. Matemàtiques2.4. Llengües estrangeres2.5. Crèdits variables2.5.1. Crèdits variables de reforç2.5.2. Crèdits variables de segona llengua

estrangera2.5.3. Crèdits variables de cultura clàssica2.5.4. Crèdits variables de filosofia i ètica2.5.5. Crèdits variables dissenyats pels

centres docents2.6. Crèdits de síntesi2.7. Avaluació d’alumnes de l’etapa d’ESO2.7.1. Criteris generals2.7.2. Avaluació final de curs2.7.3. Proves extraordinàries2.7.4. Promoció de curs2.7.5. Títol de Graduat en Educació

Secundària Obligatòria2.7.6. Documentació acadèmica2.8. Reclamacions motivades per les

qualificacions d’ESO2.8.1. Reclamacions per qualificacions

obtingudes al llarg del curs2.8.2. Reclamacions per qualificacions

finals3. Batxillerat3.1. Estructura del batxillerat3.2. Configuració del currículum de l’alumnat3.3. Matèries optatives3.3.1. Matèries optatives tipificades3.3.2. Matèries optatives dissenyades pels

centres docents3.3.3. Estada a l’empresa3.4. Matèries de la modalitat de literatura3.5. Llengua catalana i literatura, Llengua

castellana i literatura: lectures3.6. Llengües estrangeres3.7. Treball de recerca3.8. Avaluació d’alumnes de batxillerat3.8.1. Criteris generals3.8.2. Avaluació de matèries pendents3.8.3. Càlcul de la qualificació final de

batxillerat i de la nota d’expedient3.9. Incorporació d’alumnes al batxillerat3.9.1. Alumnes que s’incorporen al primer

curs3.9.2. Alumnes que s’incorporen al segon

curs3.9.3. Convalidació de matèries de batxille-

rat per a l’alumnat procedent de cicles forma-tius

3.9.4. Alumnat que va cursar batxilleratexperimental

3.9.5. Alumnat procedent del COU3.10. Canvis en el currículum de l’alumnat3.10.1. Canvis de matèries sense canvi de

modalitat3.10.2. Canvis de modalitat3.10.3. Segona modalitat

Full de disposicions i actes administratius

836

3.11. Situacions derivades d’un canvi decentre o de règim d’estudis

3.11.1. Canvi de centre sense canvi derègim

3.11.2. Trasllat amb canvi de règim un copiniciat el curs

3.11.3. Trasllat de centre per completarmatèries soltes de batxillerat

3.12. Inscripcions extraordinàries i anul·la-ció de matrícula

3.13. Documentació acadèmica3.13.1. Expedient acadèmic3.13.2. Actes finals de batxillerat3.14. Reclamacions3.14.1. Reclamacions motivades per les

qualificacions obtingudes al llarg del curs3.14.2. Reclamacions motivades per les

qualificacions finals4. Cicles formatius de formació profes-

sional específica4.1. Organització general4.1.1. Calendari i horari4.1.2. Denominació i organització dels

ensenyaments4.1.3. Matriculació parcial4.1.4. Matriculació fora de termini4.1.5. Durada dels cicles formatius4.1.6. Distribució dels cicles formatius4.1.7. Distribució de l’horari lectiu4.1.8. Organització d’horaris del professo-

rat de cicles formatius4.1.9. Assistència4.2. Desplegament del cicle formatiu4.2.1. Nombre d’alumnes4.2.2. Atribució docent dels professors4.2.3. Organització dels continguts4.3. El crèdit de Formació en Centres de

Treball (FCT)4.3.1. Finalitats i objectius de l’FCT.4.3.2. Accés a la formació pràctica en cen-

tres de treball.4.3.3. Seguiment del crèdit de Formació en

centres de treball4.3.4. Proposta d’extinció del conveni4.4. Avaluació4.4.1. Criteris generals4.4.2. Junta d’avaluació4.4.3. Sessions d’avaluació4.4.4. Avaluació dels crèdits4.4.5. Recuperació de crèdits4.4.6. Avaluació final4.4.7. Document del procés d’avaluació4.4.8. Valoració del curs4.5. Qualificacions4.5.1. Qualificació final dels crèdits4.5.2. Qualificació del crèdit de Formació

en centres de treball4.5.3. Crèdits convalidats i exempts4.5.4. Qualificació dels mòduls que s’estruc-

turen en un crèdit4.5.5. Qualificació dels mòduls que s’es-

tructuren en més d’un crèdit4.5.6. Valoració i qualificació final del cicle

formatiu4.5.7. Inalterabilitat de les qualificacions

positives4.5.8. Documents de qualificació4.5.9. Reclamacions motivades per les

qualificacions4.6. Repetició de crèdits4.6.1. Nombre de repeticions i convocatò-

ries4.6.2. Cicles formatius que es distribueixen

en un any4.6.3. Cicles formatius que es distribueixen

en més d’un any

4.6.4. Cicles rotatoris4.7. Anul·lació de la matrícula4.7.1. Iniciativa d’anul·lació de la matrícula4.7.2. Causes de l’anul·lació de la matrícula4.7.3. Efectes de l’anul·lació de la matrícula4.8. Documentació acadèmica4.8.1. Expedient acadèmic4.8.2. Actes d’avaluació4.8.3. Trasllat d’alumnat4.9. Accés4.9.1. Cicles formatius de grau mitjà4.9.2. Cicles formatius de grau superior4.10. Persones provinents de les proves

d’obtenció del títol de Tècnic/a o Tècnic/asuperior

4.11. Incompatibilitats4.12. Convalidacions4.13. Correspondència entre estudis de

formació professional de grau superior iestudis universitaris de primer cicle

4.14. Informació a l’alumnat4.15. Acreditació dels cicles formatius4.15.1. Titulació4.15.2. Certificació d’estudis de cicles

formatius de grau superior per a l’accés aestudis universitaris

4.15.3. Certificació d’estudis complets decicles formatius de grau mitjà

4.15.4. Certificació d’estudis complets decicles formatius de grau superior

4.15.5. Certificació d’estudis parcials decicles formatius de grau mitjà

4.15.6. Certificació d’estudis parcials decicles formatius de grau superior

5. Ensenyaments de règim especial d’es-ports

6. Programes de garantia social7. Ensenyament de la Religió7.1. Opció7.2. ESO7.3. Batxillerat8. Igualtat d’oportunitats per a nois i noies9. Llibres de text10. Orientació a l’alumnat11. Assistència del professorat12. Salut i seguretat12.1. Farmaciola12.2. Prevenció del tabaquisme i de l’alcoho-

lisme12.3. Plans d’emergència del centre docent12.4. Control de plagues13. Actuacions, tràmits i gestions en deter-

minats casos d’accidents o incidents13.1. Actuacions en el supòsit de possible

lesió en béns o en drets de particulars (danyssoferts en la seva integritat i en els seusbéns materials)

13.2. Responsabilitat civil14. Actuacions en el supòsit d’absentisme

de l’alumnat15. Actuacions en cas de queixes sobre

la prestació del servei que qüestionin l’exer-cici professional de personal del centre

16. Criteris d’actuació en situacions sin-gulars

17. Gestió econòmica dels centres18. Ús d’imatges d’alumnes19. Participació de les famílies

V. Formació permanent del professorat

VI. Referents normatius1. Organització general del curs2. Currículum d’ESO3. Currículum de batxillerat

4. Avaluació d’alumnes5. Connexió batxillerat - cicles formatius6. Projecte lingüístic7. Plans estratègics de centre8. Programes d’Innovació Educativa9. Plans educatius d’entorn10. Salut i seguretat11. Simultaneïtat d’estudis d’ESO o de bat-

xillerat amb estudis de música o dansa12. Accés a la universitat

ANNEX 2Lectures prescriptives de batxillerat

ANNEX 3Orientacions per al desenvolupament deprocessos de mediació escolar

ANNEX 4Instruccions sobre aspectes organitzatius id’avaluació d’alumnes en unitats d’escola-rització compartida

ANNEX 5Instruccions sobre determinats aspectesorganitzatius i de l’avaluació d’alumnes enel batxillerat en règim nocturn, i del pasd’alumnes entre règims

ANNEX 6Simultaneïtat d’estudis d’ESO o de batxi-llerat amb estudis de música o de dansa

ANNEX 7Cicles formatius de grau mitjà i grau supe-rior

ANNEX 8Currículum de l’alumnat que, havent cursatel segon de batxillerat abans del curs 2003-2004, s’hi torna a inscriure

ANNEX 9Models per emplenar documentacióacadèmica a l’ESO

ANNEX 10Models de documents per a l’exempció dematèries de batxillerat per als alumnes quehan superat un cicle formatiu

ANNEX 11Models per emplenar documentacióacadèmica a la Formació Professional

– Exempció FCT– Expedient acadèmic– Acta d’avaluació– Certificacions d’estudis

ANNEX 12Model de notificació d’accident laboral

ANNEX 1

I. Organització general del centreEls centres docents han d’establir, en el

marc dels seus projectes educatius i curri-cular, i com a conseqüència dels processosd’avaluació que es realitzin, les fites queprogressivament esdevenen objecte d’ac-ció prior i tàr ia de la inst i tució escolar.

Núm. 1060

837

Aquestes fites poden constituir objectius oprojectes a curt o mitjà termini. Les progra-macions generals anuals dels centres hand’explicitar les actuacions que es duran aterme cada curs escolar en relació ambaquestes prioritats.

1. Prioritats generalsDes de la perspectiva global del sistema

educatiu, el Departament d’Educació con-sidera aspectes prioritaris que s’han deconsolidar en tots els centres:

– L’ús de la llengua catalana com a llen-gua d’aprenentatge i de comunicació enles actuacions docents i administratives delcentre.

– L’escolarització integradora de tot l’a-lumnat atenent, des d’un plantejament glo-bal de centre, les necessitats educativesdels alumnes i prioritzant, sempre que siguipossible i adequat, la màxima participacióen els entorns escolars ordinaris.

– L’assoliment per part de tot l’alumnatd’un bon nivell de comprensió i d’expressióoral i escrita, d’agilitat en l’ús d’estratègiesi instruments de càlcul i en la resolució deproblemes, i d’autonomia en l’aprenen-tatge.

– La millora de l’aprenentatge de lesl lengües estrangeres, potenciant l ’úscomunicatiu de la llengua i la seva utilitzaciócom a eina d’accés al coneixement enàrees no lingüístiques.

– La integració de les tecnologies de lainformació i la comunicació (TIC) en el pro-cés d’ensenyament-aprenentatge i enl’avaluació de les diferents àrees del currí-culum.

– La integració en els processos d’ense-nyament i d’aprenentatge de contingutsvinculats amb la coeducació, la ciutadania,la convivència, l’educació ambiental, lasalut, la comunicació audiovisual, l’accésa la informació i el gust per la lectura.

– La coordinació entre el professorat deprimària i el de secundària per afavorir lacoherència del procés educatiu i la milloradels aprenentatges dels alumnes.

Els projectes Educatiu i Curricular delscentres han de contenir aquestes prioritatsi les Programacions Generals Anuals hand’incloure les actuacions per a la sevaimplementació.

2. Integració escolar i social de l’alum-nat

D’acord amb l’objectiu general del Plaper a la Llengua i la Cohesió social calgarantir la integració escolar i social de totl’alumnat, amb independència de la llen-gua, cultura, condició social i origen, a partirde tres eixos:

• Consol idar la l lengua cata lana, il’aranès si escau, com a eix vertebradord’un projecte plurilingüe.

• Fomentar l’educació intercultural, ba-sada en la igualtat, la solidaritat i el res-pecte a la diversitat de cultures, en un marcde diàleg i de convivència.

• Promoure la igualtat d’oportunitats pertal d’evitar qualsevol tipus de marginació.

Així mateix, cal la priorització del treballen xarxa amb la resta d’agents i col·lectiusque formen la xarxa escolar i la xarxa local

per aconseguir la coherència i la continuïtaten l’educació de l’alumnat.

Els centres educatius han de revisar iadequar el projecte educatiu, el projectelingüístic i la resta de documents de gestióper desenvolupar aquests tres eixos.

– El Projecte educatiu ha de potenciaruna educació per a la cohesió social, ba-sada en la llengua catalana com a instru-ment de comunicació en un contextmultilingüe i en els elements que garan-teixen la igualtat d’oportunitats i el dret a ladiferència de tot l’alumnat.

– El Projecte lingüístic ha de garantir untractament de les llengües que doni respostaa la situació sociolingüística de l’alumnat,vetllant per l’ús del català com a vehicled’ensenyament-aprenentatge i com a llen-gua de relació en tots els àmbits.

– El Projecte curricular ha de desen-volupar un currículum obert que doni res-posta a les necessitats reals de tot l’a-lumnat, des d’una òptica intercultural i ambun enfocament metodològic adequat enun context de diversitat lingüística i cultu-ral.

– El Reglament de règim intern ha derecollir els drets i deures dels diferentsmembres de la comunitat educativa pel quefa a l’ús de la llengua, el respecte a ladiversitat i la igualtat d’oportunitats, i had’organitzar els recursos necessaris perportar a terme els objectius del Pla per a laLlengua i la Cohesió social al centre.

- El Pla d’acollida i d’integració ha decomprendre un conjunt sistemàtic d’ac-tuacions que permeti la incorporació de totl’alumnat a la vida i a la dinàmica ordinàriadel centre. També ha d’incloure un protocolespecífic per a l’alumnat nouvingut o ambrisc d’exclusió social. Aquest protocol had’oferir una resposta educativa coherent apartir d’una avaluació acurada de les ne-cessitats de l’alumnat (socioafectives,pedagògiques, econòmiques…) i una pla-nificació dels recursos necessaris per ga-rant i r la igual tat d’oportuni tats en laconsecució de l’èxit escolar.

– El Pla d’acció tutorial ha de garantirl’acompanyament educatiu dels processosidentitaris i d’integració escolar i social detot l’alumnat en contextos multiculturals.

– La Programació general anual had’incloure objectius i actuacions que garan-teixin l’ús de la llengua catalana entre totsels membres de la comunitat educativa, laconvivència i la cooperació entre alumnesde diferents cultures, la igualtat d’oportu-ni tats de l ’a lumnat sociocul tura lmentdesfavorit, i la implicació i la interacció ambl’entorn.

El centre ha de planificar una formaciópermanent adreçada a tots els membresde la comunitat educativa que garanteixil’assoliment dels tres eixos del Pla per a laLlengua i la Cohesió Social.

Així mateix, tots els centres han de dispo-sar d’un fons de documentació bàsic (bi-bliografia, orientacions metodològiques,materials didàctics, TIC...) que faciliti la po-tenciació de l’ús de la llengua catalana, lamillora de la didàctica de l’ensenyamentde la llengua i dels aspectes lingüístics deles altres matèries, l’acollida lingüística isocial de l’alumnat nouvingut i l’educacióintercultural.

El centre ha de garantir els espais decoordinació i un s istema de traspàsd’ informació efect iu i f lu id entre e lsmembres de la comunitat educativa queintervenen en l ’educació de l ’alumnatnouvingut o en risc de marginació.

Els centres docents s’han de coordinaramb els centres propers i col·laborar ambl’entorn per planificar conjuntament actua-cions específiques que afavoreixin la cohe-sió social promovent l’ús de la llenguacatalana, l’educació intercultural i la igual-tat d’oportunitats.

2.1. Consolidar la llengua catalana, i l’ara-nès si escau, com a eix vertebrador d’unprojecte plurilingüe

Perquè s’asseguri aquest objectiu elcentre docent ha de:

• Util itzar la llengua catalana, com allengua pròpia de Catalunya, i l’aranès a laVal d’Aran, normalment com a llengua vehi-cular i d’aprenentatge en totes les activitatsinternes i externes de la comunitat educati-va: les activitats orals i escrites, les exposi-cions del professorat, el material didàctic,els llibres de text i les activitats d’apre-nentatge i d’avaluació han d’ésser en llen-gua catalana. Així mateix, les reunions, elsinformes, les comunicacions..., han d’ésseren llengua catalana.

• Establir pautes d’ús lingüístic favora-bles a la llengua catalana per a tots elsmembres de la comunitat educativa i ga-rantir que totes les activitats administrativesi les comunicacions entre el centre i l’entornsiguin en llengua catalana, sense prejudicique s’arbitrin mesures de traducció en elperíode d’acollida de les famílies de l’alum-nat nouvingut.

• Explicitar al Projecte lingüístic el tracta-ment de les llengües en el currículum.

• Reflectir a la programació de l’àrea dellengua el treball conjunt en llengua cata-lana i en llengua castellana dels continguts,objectius, aspectes metodològics i criterisd’avaluació. Les estructures lingüístiquescomunes de llengua catalana i llengua cas-tellana han d’introduir-se en la llengua d’a-prenentatge evitant repeticions en les duesllengües. Les competències lingüístiquesque tenen un caràcter transversal han detractar-se des de les diferents àrees.

• Garantir que les metodologies i elsagrupaments de l’alumnat afavoreixin lesinteraccions comunicatives per millorar l’a-prenentatge i l’ús de la llengua catalana,potenciant activitats d’ús de la llengua nodirectament relacionades amb l’activitatordinària del centre.

• Ajustar l’enfocament metodològic del’ensenyament i l’aprenentatge de les llen-gües catalana i castellana a la realitat so-ciolingüística de l’alumnat del centre.

• Impartir la resta d’àrees en llengua ca-talana, a excepció de la llengua castellanai de les llengües estrangeres, i d’aquellesàrees en què així estigui establert en elscentres que disposin d’un projecte específicper a impart ir alguna àrea en l lenguaestrangera.

• Tenir com objectiu fonamental que totl’alumnat assoleixi una sòlida competènciacomunicativa i que en acabar l’educacióobligatòria pugui utilitzar normalment i cor-

Full de disposicions i actes administratius

838

rectament les dues llengües oficials, i com-prendre i produir missatges orals i escritsen les llengües estrangeres que el centrehagi escollit en el projecte lingüístic.

• Transmetre la importància del pluri-lingüisme i la necessitat d’usar la llenguacatalana com a llengua comuna de cohe-sió social. Potenciar el respecte per a totesles llengües, la importància de la diversitatlingüística i cultural i la necessitat de preser-vació de les llengües minoritàries.

• Facilitar a l’alumnat, dins de l’horariextraescolar i d’acord amb els criteris esta-blerts pel Departament d’Educació i pel pro-jecte lingüístic, el coneixement de les llen-gües de la nova immigració.

2.2. Fomentar l’educació intercultural, ba-sada en la igualtat, la solidaritat i el respec-te a la diversitat de cultures, en un marc dediàleg i de convivència

L’educació intercultural implica un modeleducatiu que potencia la cultura del diàlegi de la convivència, i ajuda a desenvoluparla consciència i el sentiment d’igualtat coma condició prèvia per al coneixement i elrespecte de les diferències culturals.

El centre educatiu ha de tenir com aobjectiu fonamental que tot l’alumnat, elsde la cultura majoritària i els de les mino-ritàries, mitjançant qualsevol àrea curricular,desenvolupin les aptituds i les actituds queels capaciten per viure en la nostra societatmulticultural i multilingüe.

Per assolir aquest objectiu cal que elcentre docent:

• Possibiliti que tot l’alumnat senti queforma part de la societat catalana, senseperdre els referents propis.

• Fomenti les actituds d’obertura que fa-ciliten l’enriquiment personal i cultural. Ajudia superar estereotips i prejudicis respectea persones i grups diferents. Subratlli lessemblances i fomenti el respecte pels va-lors, creences i comportaments de les diver-ses cultures en el marc de la DeclaracióUniversal dels Drets Humans i dels Dretsdels infants.

• Expliciti els continguts interculturals ales àrees curriculars.

• Desenvolupi una actitud crítica versqualsevol cultura, tant la pròpia com l’alie-na.

• Incentivi la participació escolar de totsels alumnes i llurs famílies, eviti qualsevoltipus de marginació i potenciï la convivènciai la cooperació entre alumnes de culturesfamiliars diverses, dins i fora de l’escola.

• Desenvolupi habilitats per a la convi-vència, necessàries a l’hora de participaren la vida ciutadana multicultural i es preo-cupi per la integració socioafectiva de totl’alumnat.

2.3. Promoure la igualtat d’oportunitats pertal d’evitar qualsevol tipus de marginació

Cal crear en els centres docents lescondicions que facin efectiva la igualtatd’oportunitats per accedir a una educacióde qualitat i evitar qualsevol tipus de mar-ginació i exclusió.

Per assolir aquest objectiu el centredocent ha de:

• Garantir la integració escolar i socialde tot l’alumnat, amb especial atenció al’alumnat amb més risc d’exclusió social,vetllant per obtenir-ne el màxim rendimentescolar, mitjançant les eines disponibles imostrant expectatives positives respecte ales possibilitats d’aquest alumnat.

• Adoptar mesures preventives respectea l’absentisme escolar i fer-ne un seguimentacurat.

• Detectar les necessitats específiquesde l’alumnat (físiques, afectivo-relacionals,psicològiques, cognitives i socials) i pre-veure’n la tutorització efectiva i vetllar pelsaspectes afectius, emocionals i relacionals,fent una èmfasi especial en l’alumnat ambrisc d’exclusió social.

• Garantir la no discriminació per raonseconòmiques, faci l i tant la informació il’accés de les famílies als diferents tipusd’ajuts i beques que tenen a l’abast iassegurant que tot l’alumnat disposi delmaterial escolar necessari i tingui accés ales activitats complementàries i extraes-colars programades pel centre.

• Fomentar la integració social delsalumnes i les famílies col·laborant en untreball en xarxa amb el teixit associatiu icorporatiu de la localitat per aconseguir lacont inuï tat educat iva i potenciar e ldesenvolupament, si escau, d’un Pla edu-catiu d’entorn.

2.4. Coordinador lingüístic, d’interculturalitati de cohesió social del centre

Per tal de potenciar el Pla per a laLlengua i la Cohesió social el director/adel centre nomenarà, com a referent, uncoordinador/a de llengua, interculturalitat icohesió social, que desenvoluparà lesfuncions següents:

– Promoure en la comunitat educativa,coordinadament amb l’assessor/a LIC,actuacions per a la sensibilització, fomenti consolidació de l’educació intercultural ide la llengua catalana com a eix vertebradord’un projecte educatiu basat en el plurilin-güisme.

– Assessorar l’equip directiu i col·laboraren l’actualització dels documents de cen-tre (PEC, PLC, PCC, RRI, PAT, Pla d’aco-llida i integració, Programació general anualde centre …) i en la gestió d’actuacionsque fan referència a l’acollida i integracióde l’alumnat nouvingut, a l’atenció a l’alum-nat en risc d’exclusió i a la promoció del’ús de la llengua, l’educació intercultural ila cohesió social en el centre.

– Promoure actuacions en el centre i encol·laboració amb l’entorn per potenciar lacohesió social mitjançant l’ús de la llenguacatalana i l’educació intercultural, afavorintla participació de l’alumnat i garantint-nela igualtat d’oportunitats.

– Participar en la comissió d’atenció a ladiversi tat per ta l de col· laborar en ladefinició d’estratègies d’atenció a l’alum-nat nouvingut i/o en risc d’exclusió social,participar en l’organització i optimitzaciódels recursos i coordinar les actuacions delsprofessionals externs que hi intervenen.

– Participar, si escau, en les comissionsde treball derivades del Pla educatiu d’en-torn.

– Assumir funcions que es deriven del

Pla per la Llengua i la Cohesió social, perdelegació de la direcció del centre.

2.5. Plans educatius d’entornPer donar una resposta integrada i

comunitària a les necessitats educativesdels membres més joves de la nostrasocietat amb una proposta educativa inno-vadora,,,,, el Departament d’Educació haposat en marxa, durant el curs 2004-2005,els plans educatius d’entorn amb caràcterexperimental a 25 localitats, amb la intenciód’estendre’ls a tot el territori català, s’hacreat una xarxa de suport a la comunitateducativa que permeti un treball d’entornescolar amb la col·laboració dels diferentsserveis i recursos municipals i d’altres insti-tucions o entitats d’àmbit social, cultural oesportiu.

El pla educatiu d’entorn és un sistemade cooperació educativa que vol donarresposta a les múltiples necessitats de lanostra societat dinamitzant, potenciant idesenvolupant actuacions coordinades enl’àmbit formal, informal i no formal ambl’objectiu d’aconseguir l’educació integralde l’alumnat i promoure la cohesió social através de l’educació intercultural i l’ús dela llengua catalana en un marc multilingüe.

El centre educatiu, malgrat totes lesseves limitacions, és l’element bàsic peraconseguir educar per a la ciutadania, fentpossible l’autonomia i el desenvolupamentde tot l’alumnat en el marc d’una societatcatalana plural.

Per aconseguir aquest objectiu el cen-tre educatiu ha de:

– Fomentar la participació dels membresde la comunitat escolar en els processosde presa de decisions del Pla educatiud’entorn.

– Promoure la creació d’una comissiódel Consel l Escolar de centre perdinamitzar actuacions de la comunitat edu-cativa relacionades amb el Pla educatiud’entorn.

– Coordinar-se i col·laborar amb la xarxaescolar: els serveis educatius i els centresescolars de la zona.

– Adequar el projecte educatiu de cen-tre al projecte comú d’entorn, vetllant perla continuïtat entre els valors que es treballinal centre i els de la resta d’activitats: espor-tives, culturals i de lleure.

– Incloure en el Pla anual de centre lesactuacions previstes en el Pla educatiud’entorn.

– Fer conèixer a la comunitat local lesactuacions del centre respecte als objectiusdel Pla educatiu d’entorn.

– Participar de manera efectiva en laxarxa comunitària i col·laborar amb elsdiferents serveis municipals i amb altres ins-titucions o entitats de la localitat en l’orga-nització i desenvolupament d’actuacionsconjuntes que fomentin l’ús de la llenguacatalana, l’educació intercultural i la cohe-sió social.

– Facilitar la participació del professoraten les comissions de treball del Pla educatiud’entorn.

– Facilitar els espais i els recursos delcentre per al desenvolupament del treballd’entorn.

– Estimular la participació de l’alumnat i

Núm. 1060

839

de les famílies en les actuacions i activitatsdel Pla educatiu d’entorn.

El procés progressiu prev ist per al’expansió del Plans educatius d’entornimplica que tots els centres, malgrat quemolts encara no pertanyin a un Pla educatiud’entorn, han d’iniciar la col·laboració ambl’entorn i s’han d’implicar en un treball enxarxa a nivell de zona per tal de donar unaresposta conjunta i coherent a lesnecessitats de l’alumnat i assegurar lacontinuïtat educativa en tots els àmbits.

3. Atenció a les necessitats educa-tives de l’alumnat

3.1. Acció tutorialL’acció tutorial és el conjunt d’accions

educatives (activitats d’acollida, d’orien-tació personal, acadèmica i professional)que contribueixen a desenvolupar i poten-ciar capacitats bàsiques dels alumnes, aorientar-los per tal d’aconseguir la sevamaduració i autonomia i a ajudar-los aprendre decisions coherents i responsables.Així mateix, ha de garantir la coordinaciódel professorat que intervé amb un mateixalumnat i en l’atenció a la diversitat, i laimplicació de les famílies en el procésd’aprenentatge. El professorat del centreha de programar l’acció tutorial d’acordamb les línies d’actuació establertes en elprojecte educatiu del centre, mitjançant unpla d’acció tutorial que aproven el claustrei el consell escolar.

En tant que l’activitat docent implica, amés del fet d’impartir els ensenyamentspropis de l’àrea, el seguiment i l’orientaciódel procés d’aprenentatge dels alumnes il’adaptació dels ensenyaments a la diver-sitat de necessitats educatives que pre-senta l ’a lumnat, l ’acció tutor ia l l ’hand’exercir de manera compartida el conjuntde professors que intervé en un grup d’a-lumnes.

Tanmateix, per coordinar l’acció tutorial,el director o directora del centre ha de de-signar un tutor o tutora per a cada grupd’alumnes, segons el procediment previsten el reglament orgànic i en el reglamentde règim intern del centre i amb les funcionsque allí s’especifiquen. A l’ESO, la perso-na tutora ha de ser professor o professoradels crèdits comuns d’alguna de les àreesi s’ha de vetllar perquè sigui la mateixa per-sona més d’un curs escolar.

El tutor o la tutora del grup, com a res-ponsable del seguiment de l’alumnat, hade vetl lar especialment pel progressiuassoliment de les competències bàsiques iper la coordinació, a aquests efectes, detot el professorat que incideix en un mateixalumne o alumna. Així mateix, haurà decoordinar amb el tutor o tutora de l’aulad’acollida l’acció tutorial de l’alumnat nou-vingut que assisteix durant una part del seuhorari a l’aula d’acollida.

Tot i que la manera usual és designar untutor o tutora per a cada grup d’alumnes,essent aquesta la forma de comptabilitzarles assignacions horàries de professorat peraquest concepte, no s’exclou que, ambels mateixos recursos, s’uti l itzin altresfórmules de tutoria, com, per exemple, or-

ganitzar la tutoria individual de maneracompartida entre el professorat.

La persona tutora ha de tenir cura quel’elecció del currículum variable (ESO) idiversificat (batxillerat) de l’alumne o alum-na sigui coherent al llarg de l’etapa i doniresposta als seus interessos i necessitats,tant pel que fa a la seva situació actualcom a les seves opcions de futur acadèmici laboral.

La coordinació dels tutors ha de tenircom a finalitat garantir la coherència deldesenvolupament de la tutoria i fer elseguiment i l’avaluació de les activitats quees duen a terme.

El pla d’acció tutorial del centre ha deconcretar els objectius i les activitats queduu a terme el professorat pel que fa a:

– l’orientació acadèmica, personal i pro-fessional de l’alumnat,

– la dinamització del grup classe,– la coordinació de l’activitat educativa

entre els membres dels equips docents,– la comunicació del centre amb les famí-

lies de l’alumnat.A l’ESO s’ha d’impartir un crèdit de

tutoria en cadascun dels cursos. Aquestcrèdit es distr ibuirà a raó d’una horasetmanal amb el grup classe. Els tutorsd’ESO disposaran, per a cada grup, de 2hores lectives setmanals de dedicació ales tasques de tutoria, per atendre el crèditde tutoria amb el grup classe i les atencionsindividualitzades a l’alumnat.

Al batxillerat, l’acció tutorial es concretaen un crèdit de tutoria cada curs, durant elqual es faran activitats amb tots els alumnesd’un grup i atencions individualitzades. Lamanera com es distribueixin les 35 horesdel crèdit de tutoria al llarg del curs i laseva assignació a activitats individualitzadeso de grup dependrà de l’organització pròpiade cada centre.

El pla d’acció tutorial ha de preveure elsmecanismes necessaris per al seguiment iavaluació del seu desenvolupament.

3.2. Atenció a la diversitatL’atenció a la diversitat de necessitats

educatives que presenten els alumnes il’assoliment per part de tot l’alumnat de lescompetències que li permetin el desen-volupament personal i escolar és un principicomú a tots els cursos i etapes de l’edu-cació obligatòria. El professorat ha d’orga-nitzar l’activitat docent tenint en compteles característiques del seu alumnat i ladiversitat de necessitats i ritmes d’apre-nentatge.

3.2.1. Comissió d’atenció a la diversitatPer tal de planificar i fer el seguiment de

les actuacions que es duguin a terme peratendre la divers i tat de l ’a lumnat, esconstituirà en cada centre la comissiód’atenció a la diversitat, integrada pel o lacap d’estudis o el coordinador o coordi-nadora pedagògic que la presideix, elprofessor o professora de psicologia i peda-gogia i, si escau, el mestre/a de pedagogiaterapèutica, el coordinador/a d’ESO, elcoordinador/a de llengua, interculturalitat icohesió social del centre, i els coordina-dors/es de curs, caps de departament o

altre professorat que el centre considericonvenient, així com el/la professional del’equip d’assessorament psicopedagògic(EAP) que intervé en el centre.

La comissió d’atenció a la diversitathaurà de determinar les actuacions que esduran a terme per atendre les necessitatseducatives específiques de l’alumnat, elsprocediments que s’empraran per deter-minar aquestes necessitats educatives i performular les adaptacions curriculars o elsplans individuals intensius per a l’alumnatnouvingut quan correspongui, i els tretsbàsics de les formes organitzatives i delscriteris metodològics que es considerin mésapropiats.

3.2.2. Criteris organitzatiusComplementàriament a les estratègies

que ha d’adoptar el professorat a l’aula pera atendre la diversitat de l’alumnat, els cen-tres disposen de mesures organitzatives pera atendre aquesta diversitat:

– A la part comuna del currículum: agru-pant els alumnes en les diferents àrees se-gons les diverses propostes didàctiques.

– A la part variable del currículum: plani-ficant itineraris que atenguin l’ampliació oel reforç o incorporin elements de motivaciólligats a les diferents possibilitats de sortidaal final de l’ESO.

Tots els centres tenen, afegit al nombrede professors necessaris segons el currí-culum, un nombre de professors per poderatendre la diversitat de l’alumnat, inclosesles necessitats educatives especials del’alumnat amb discapacitat i de l’alumnatamb problemes de conducta.

El professorat que s’assigna a cada cen-tre per atendre la diversitat té com a finalitatproporcionar atenció especí f ica a lsalumnes que presenten dif icultats perassolir els aprenentatges. Amb la mateixafinalitat d’atenció a la diversitat de l’alumnatde l’etapa d’educació secundària obliga-tòria es prioritzarà la dedicació de les horesde professorat que estiguin disponibles perajustament dels horaris personals, un copcobertes les prescripcions curriculars delsdiferents ensenyaments del centre. Les ho-res de professorat per atendre a la diversitatno poden usar-se per disminuir simplementla ràtio alumnes/grup de manera genera-litzada sense cap altre criteri.

Les mesures més específiques d’atencióa la diversitat poden ser organitzatives(agrupaments flexibles, atenció en petitsgrups o de manera individualitzada dins ofora de l’aula...), però han d’incidir, fona-mentalment, en les estratègies didàctiquesi metodològiques i en el procés d’avaluacióde l’alumnat.

L’organització dels recursos disponiblesper atendre singularment els alumnes queho necessitin ha de fonamentar-se en cri-teris com els que es formulen a continuació:

– Prioritzar l’atenció a l’assoliment de lescompetències bàsiques, principalment lacomprensió i l’expressió oral i escrites i lescompetències matemàtiques, l’establimentde vincles positius i d’interdependència ambels companys i el professorat, i construcciód’expectatives positives i ajustades a lespossibilitats.

– Compaginar la programació d’actua-

Full de disposicions i actes administratius

840

cions de caràcter singular per a un alumneo alumna o grup d’alumnes amb les neces-sitats d’integració d’aquests alumnes enles activitats ordinàries procurant, sempreque sigui possible i adequat, la participacióde tot l’alumnat en les activitats d’ensenya-ment-aprenentatge del grup ordinari, si calamb el suport d’altre professorat a l’aula.

– Prendre com a referència en la plani-ficació d’activitats els objectius generals del’àrea, els objectius generals d’etapa i lescompetències bàsiques. Aquest plante-jament exclou la possib i l i tat que lesactivitats diferenciades puguin derivar capa la formulació d’un currículum i una organit-zació paral·lela, amb finalitat impròpia del’edat (d’escolarització obligatòria), o capa la realització d’activitats únicament lúdi-ques sense funcionalitat ni consideració so-cial.

Atesa la seva rellevància en els proces-sos d’aprenentatge, el professorat dediversitat es destinarà, fonamentalment, areforçar l’assoliment de competències cog-nitivolingüístiques i competències mate-màtiques per part de tot l’alumnat i al desen-volupament d’activitats de l’aula oberta.

Pel que fa a les competències cogniti-volingüístiques i matemàtiques, es prio-ritzaran activitats com:

Competències cognit ivol ingüíst iques(comprendre, analitzar, descriure, interpre-tar, justificar i argumentar): lectura i anàliside textos de diferents àrees i de diferentstipologies, recerca d’informació en textosdiversos (textos didàctics, enciclopèdies,d iar is , mater ia ls audiov isuals i in for-màtics…), esquematització i resum de tex-tos, producció de textos (exposit ius,argumentatius, narratius, descriptius…),discussió i debat sobre temes específics,treball en equip, etc.

Competències matemàtiques (tècniquesi estratègies de càlcul, interpretació i re-solució de situacions matemàtiques de lavida quotidiana, argumentació de proces-sos i resultats): realització de càlculs ensituacions de la vida quotidiana, ús dematerials manipulatius (instruments de me-sura, de càlcul…), ident i f icació deproblemes, selecció d’informació i d’estra-tègies de resolució, descripció de proces-sos, valoració de resultats…

3.2.2.1. Aules obertesPer als alumnes que per causes diverses

presenten mancances significatives en elseus aprenentatges, baix nivell d’autoestimai desmotivació per l’activitat escolar i, pertant, requereixen estratègies metodo-lògiques i organitzatives prou diferenciadesde les de l’aula ordinària, o per als que acausa d’una disminució psíquica reque-reixen una metodologia essencialmentmanipulativa, en el segon cicle de l’ESOes poden organitzar entorns escolars enquè prevalguin plantejaments més globalsi activitats més funcionals que mantinguinla motivació de l’alumnat per a l’assolimentde les competències bàsiques.

Aquests entorns o unitats d’adaptaciócurricular s’han de plantejar com aulesobertes, en l’organització de les quals calprioritzar els criteris següents:

– Compartir les activitats a l’aula espe-cífica amb activitats amb el grup classeordinari.

– Organitzar de manera globalitzada elsaprenentatges bàsics i fonamentals dediverses àrees amb una metodologia méspràctica i activitats més funcionals i mani-puladores.

– Reduir e l nombre de professorsimpartint un mateix professor, de manerainterdisciplinària, continguts de més d’unaàrea.

– Utilitzar les TIC com a eina d’apre-nentatge en totes les àrees.

– Fomentar el treball cooperatiu.– Reforçar l’atenció personalitzada per

potenciar l’autoestima i proporcionar orien-tació escolar i laboral.

Els objectius que cal assolir amb aquestaorganització són, fonamentalment:

– Desenvolupar les competènciesbàsiques: comprensió i expressió oral i es-crita, agilitat en el càlcul i la resolució deproblemes, coneixements essencials delsàmbits social i científic i autonomia en eltreball escolar.

– Establir relacions personals positives,procurant incrementar el nivell d’auto-estima, la motivació pels aprenentatges iles expectatives de futur de l’alumnat.

– Sentir el centre com un espai propi iacollidor en el qual tenen un lloc, podenfer aportacions i demostrar les pròpies ha-bilitats de maneres diverses.

– Desenvolupar habi l i tats per a lainserció escolar, social i laboral.

– Assolir els aprenentatges necessarisper obtenir el Graduat en Educació Secun-dària Obligatòria.

Pel que fa a la metodologia, s’ha de do-nar prioritat als aspectes següents:

– Treball global de continguts de dife-rents àrees.

– Diversificació d’estratègies d’aprenen-tatge: expl icacions, t rebal ls pràct ics,recerca d’informació, projectes individualsi de grup...

– Diversificació de materials i suports:documents escrits, audiovisuals, infor-màtics...

– Diversificació d’activitats d’aprenen-tatge per a l’adquisició d’un mateix con-tingut i diversificació de continguts per aun mateix objectiu.

– Incorporació de les TIC com a einaordinària de treball en les diferents àrees.

– Combinació del treball individual peratendre necessitats individualitzades ambtreball en equip per potenciar hàbits desocialització.

– Seguiment sistemàtic de l’activitat del’alumne o l’alumna i valoració persona-litzada del desenvolupament d’aquestaactivitat.

– Diversificació de les activitats i instru-ments d’avaluació : exercicis autocorrec-t ius, correcció indiv idual , correcciócol·lectiva, coavaluació entre els alumnes,exposic ions indiv iduals i col · lect ives,proves...

A tall d’exemple, i com a síntesi d’ex-periències que s’han iniciat en alguns cen-tres, se suggereix la següent organització:

Activitats en espais específics1. Formació bàsica: 10-15 hores.– Treball de continguts de les àrees de

llengua catalana i castellana, matemà-tiques, ciències de la naturalesa i ciènciessocials, i si el centre ho creu convenient,de llengua estrangera.

– Ús de les TIC com a eina fonamentald’aprenentatge.

2. Formació pràctica: 6-10 hores.– Realització d’activitats manipuladores

relacionades amb la tecnologia, activitatsde tipus taller...

3. Desenvolupament personal: 1-2 ho-res.

– Dinàmica de grup: relació, compromís,afectivitat, resolució de conflictes…

– Treball de valors, competències i habi-l i tats socia ls: comunicació, capacitatassertiva, autoestima, respecte, tolerància,negociació, emotivitat...

– Orientació escolar: seguiment i valora-ció de l’activitat i dels progressos dels alum-nes i les alumnes, orientació personal,acadèmica i professional...

– Orientació laboral: recerca de feina,recursos de l’entorn, drets i deures dels tre-balladors, compleció de formularis...

Activitats a l’aula ordinària (6-12 hores)– Participació en les sessions ordinàries

del grup classe de les àrees d’educaciófísica, educació artística (plàstica i músi-ca) i crèdits de tutoria i, si el centre ho creuconvenient, de llengua estrangera, així comcrèdits variables i crèdits de síntesi, en al-guns casos amb el suport d’un segon pro-fessor a l’aula.

– Participació en activitats col·lectives:actes culturals, sortides, millores del cen-tre...

La participació en aquestes activitatss’ha de presentar als alumnes com unaoportunitat per millorar els seus aprenen-tatges i assolir les competències bàsiques,i, per tant, s’ha de requerir el compromísd’aprofitar el recurs que se’ls ofereix. Pelseu caràcter obert els alumnes han de po-der participar, segons les seves necessitats,en un, dos o els tres blocs de l’aula oberta.Així mateix, han de poder-s’hi incorporaren qualsevol moment del curs i, també, enqualsevol moment del curs s’ha de poderdecidir la reincorporació a l’aula ordinària.

Pel seu caràcter obert, els alumnes hande poder part icipar, segons les sevesnecessitats, en un, dos o els tres blocs del’aula oberta. Així mateix, han de poder-s’hi incorporar en qualsevol moment delcurs i, també, en qualsevol moment del curss’ha de poder decidir la seva reincorporacióa l’aula ordinària.

El professorat que intervingui en aquestaaula o unitat ha d’ésser prioritàriamentprofessorat amb destinació definitiva alcentre, amb experiència docent, coneixe-ments tecnològics i domini de les TIC.D’entre aquest professorat es nomenarà eltutor o la tutora responsable.

3.2.2.2. Unitats d’escolarització compartidaPer tal de garantir l’atenció educativa

necessària a l’alumnat amb necessitatseducatives derivades de la inadaptació almedi escolar, els alumnes que a més d’unretard en els aprenentatges presentin demanera reiterada i contínua desajustos deconducta greus, absentisme injustificat orebuig escolar que posin en perill la convi-vència del centre, podran seguir una partdels ensenyaments corresponents a aques-ta etapa en unitats d’escolarització com-partida (UEC), on se’ls oferiran activitats

Núm. 1060

841

especí f iques adaptades a les sevesnecessitats. En aquests casos caldrà ga-rantir que el tutor o tutora del centre al qualestà matriculat l’alumne/a fa el seguimentde com evoluciona.

3.3. Atenció a l’alumnat amb necessitatseducatives especials

En e l marc dels pr inc ip is genera lsd’integració escolar i educació inclusival’atenció a l’alumnat amb necessitats edu-catives especials s’ha de proporcionar,sempre que per les seves característiquessigui possible i adequat, en entorns esco-lars ordinaris, proporcionant-los el suportnecessari per a possibilitar-los l’accés alsentorns i activitats generals, als aprenen-tatges escolars i l’assoliment de les compe-tències bàsiques.

L’atenció a les necessitats educativesde tot l’alumnat ha de plantejar-se des dela perspectiva global del centre i ha de for-mar part de la seva planificació. L’apre-nentatge cooperatiu, la intervenció de mésd’un professional a l’aula, la planificacióindividualitzada de l’activitat dels alumnes,la resolució col·laborativa de conflictes, en-tre d’altres poden afavorir la inclusió de totl’alumnat a l’aula ordinària.

Els mestres de pedagogia terapèutica iel professorat de psicologia i pedagogia hande prioritzar l’atenció directa a l’alumnatamb necessitats educatives especials enels entorns escolars ordinaris.

L’avaluació dels processos d’aprenen-tatge dels alumnes amb necessitats edu-catives especials ha de seguir el mateixprocés que la resta d’alumnat ordinari. Lesadaptacions curriculars individualitzades, isi escau les modificacions del currículum,han d’esdevenir el referent per a l’avaluaciód’aquest alumnat tenint en compte, en elmarc dels objectius del curs i de l’etapa,l’assol iment de les competències queafavoreixen l’autonomia per a l’aprenen-tatge i el desenvolupament personal i so-cial.

La junta d’avaluació, amb la col·labo-ració de l’EAP, ha de fer el seguiment delsaprenentatges dels alumnes i adoptar lesdecisions que correspongui en relació ambl’atenció educativa que es dóna a l’alum-ne/a, procurant sempre la màxima partici-pació de l’alumne/a en els entorns i grupsordinaris.

En la valoració del procés d’aprenen-tatge de l’alumnat amb necessitats educa-tives especials es tindrà especialment encompte l’assoliment de les competènciesbàsiques, el desenvolupament personal isocial, i l’adquisició d’hàbits d’autonomia ide treball.

En els informes trimestrals s’explicitaràl’evolució de l’alumne en les diferents àreesexpl ic i tant, f ins on sigui possible, elscontinguts treballats i els aprenentatgesrealitzats, l’assoliment d’hàbits de treball id’autonomia i l’adaptació al centre i al grup.És convenient util itzar el mateix modeld’informe que amb la resta de l’alumnat.

En finalitzar el curs escolar els professorsi professores que han impartit cadascunade les àrees han d’atorgar a l’alumne/a laqualificació que correspongui, tenint encompte les adaptacions del currículum que

per a cada alumne/a s’hagin formulat.Correspon a la junta d’avaluació decidir so-bre la promoció de l’alumnat. Tal i comestableix el punt 2.7.4 del bloc IV de l’annex1 d’aquesta Resolució els alumnes quesegueixin un programa específic (adaptacióo modificació curricular individualitzada),han de ser escolaritzats en el nivell i grupque, atenent la proposta educativa que se’lsformuli, es determini en l’adaptació o mo-dificació curricular corresponent.

En l’avaluació final de l’etapa es consi-derarà la maduresa de l’alumne/a en rela-ció amb els objectius generals de l’ESO,prenent com a referent els criteris bàsicsque s’estableixen al punt 2.7.5 del bloc IVde l’annex 1 d’aquesta Resolució, la madu-resa personal i les possibilitats de progrésen cursos posteriors.

La comissió d’atenció a la diversitat hade fer el seguiment de l’evolució de l’alum-ne/a amb necessitats educatives especialsamb els tutors i professionals especialistes–EAP, professorat de psicologia ipedagogia, mestre/a de pedagogia tera-pèutica, professionals de la USEE– com aelement clau de les decisions organit-zatives, curriculars i avaluatives que esprenguin per a afavorir la inclusió escolar.

La impl icació de les famí l ies i lasistematització dels aspectes que es trac-ten i els acords que es prenen seran es-sencials per a poder fer seguiment del’evolució de l’alumnat.

El coordinador pedagògic del centre hade vetllar per l’elaboració de les adaptacionscurriculars necessàries i per a la regularit-zació de propostes de modificacions curri-culars que hagin de ser autoritzades pelDepartament d’Educació.

A l’apartat d’observacions de les actesd’avaluació i en l’expedient acadèmic esfaran constar l’àrea o les àrees del curs enquè l’alumne ha seguit una adaptació ouna modificació curricular. Així mateix, a lapàgina 19 del llibre de qualificacions del’ensenyament bàsic –observacions sobrel’escolaritat– es consignaran els cursos enquè l’alumne/a hagi seguit una adaptacióo una modificació del currículum.

3.3.1. Unitats de suport a l’educació espe-cial

Els centres ordinaris que escolaritzin ungrup de més de quatre alumnes ambnecessitats educatives especials greus ipermanents, susceptibles d’ésser escolarit-zats en centres específics, es dotaran ambunitats específiques de suport a l’educacióespecial.

Les unitats de suport a l’educació espe-cial (USEE) són unitats de recursos per aafavorir, sempre que sigui possible, la parti-cipació de l’alumnat amb necessitats edu-catives especials en entorns escolarsordinaris.

Els professionals assignats a aquestesunitats han de prioritzar l’elaboració, coor-dinadament amb el professorat del grupordinari, de materials específics o adaptatsque fac i l i t in la part ic ipació d’aquestalumnat en les activitats generals del grupi l’acompanyament d’aquests alumnes,quan calgui, en les act iv i tats a l ’aulaordinària, col·laborant en el procés educa-tiu de l’alumnat. Així mateix, desenvo-

luparan activitats específiques, individualso en petit grup, quan els alumnes ho reque-reixin.

Per facilitar la incorporació de l’alumnatamb necessitats educatives especials enles activitats de l’aula ordinària cal que enla planificació del treball del grup classe esprevegin diferents formes de participaciósegons les diverses possibilitats d’aprenen-tatge de l’alumnat.

Cadascun dels alumnes amb necessitatseducatives especials, ha d’estar assignata un grup ordinari. L’especificitat del procésd’aprenentatge d’aquest alumnat fa ne-cessària la realització d’adaptacions omodificacions curriculars individualitzadesque tinguin en compte les seves possibi-litats i comptin amb la coresponsabilitat detots els agents que intervenen en el seuprocés d’aprenentatge. Correspon al tu-tor/a del grup classe, conjuntament ambel professorat de la USEE, amb la col·la-boració de l’EAP, concretar l’atenció quees donarà a aquest alumnat.

El professorat de la USEE ha de col·labo-rar amb el tutor/a del grup ordinari realitzantla tutoria individual dels alumnes que aténi el seguiment del seu procés d’aprenenta-tge. Els professionals de la USEE hand’aportar a la junta d’avaluació tota lainformació sobre l’evolució de l’alumne/aen aquelles àrees en les quals tingui unaintervenció directa, aportant elements pera la valoració dels aprenentatges i el seuprocés de maduresa. Així mateix, tot elprofessorat que imparteixi docència al’alumne/a ha d’aportar les valoracionscorresponents. La junta d’avaluació potpreveure la possibilitat de realitzar unasessió d’avaluació complementària per aavaluar l’alumnat atès amb professionalsde l’USEE.

3.3.2. Unitats d’educació especialLes unitats d’educació especial són

unitats específiques ubicades en centresordinaris per a l’atenció de l’alumnat ambnecessitats educatives especials. El profes-sorat de la UEE atén els alumnes com agrup específic, compartint determinadesàrees o activitats amb els grups ordinaris.

Les unitats d’educació especial hand’incrementar progressivament la participa-ció de l’alumnat amb necessitats educati-ves especials en les activitats dels grupsordinaris prioritzant, sempre que sigui possi-ble, l’atenció a l’alumnat en els entorns es-colars ordinaris.

3.3.3. Escolaritat compartidaD’acord amb la Resolució d’11 de març

de 2005, per la qual s’aproven les normesde preinscripció i matrícula de l’alumnat,els alumnes que s’escolaritzen de maneracompartida entre un centre ordinari i uncentre d’educació especial, es matricula-ran a l centre en e l qual , segons laResolució de la direcció dels ServeisTerritorials, tingui una major permanència.Aquest centre tindrà la custòdia de ladocumentació acadèmica corresponent.

L’escolaritat compartida requereix lacoordinació entre els professionals delscentres que atendran l’alumne/a. Per talde garantir la coherència i la complemen-tarietat de les actuacions cal que, abansde l’inici de curs, els professionals d’amb-

Full de disposicions i actes administratius

842

dós centres, conjuntament amb l’EAP,concretin l’atenció que es donarà a l’alum-ne/a –prioritats educatives, emplaçamentsen què es duran a terme i criteris per alseguiment i l’avaluació– i es facin els ajus-taments horaris que correspongui.

Per fer el seguiment de l’evolució del’alumne/a, i introduir si fa al cas modifica-cions en l’atenció educativa, es crearà unacomissió formada per un professional decada centre i el professional de l’EAP cor-responent.

El tutor/a del centre on està matriculatl’alumne/a coordinarà el procés d’ava-luació. Els professors/es d’ambdós cen-tres que atenguin l’alumne/a aportaran ala junta d’avaluació informació sobre la sevaevolució i els seus aprenentatges.

3.4. Atenció a l’alumnat nouvingutEs considera alumnat nouvingut aquell

alumne/a de nova incorporació al sistemaeducatiu de Catalunya en els vint-i-quatremesos darrers.

Davant el xoc emocional que en aquestalumnat suposa l’arribada a un entorn so-cial i cultural sovint completament nou, elcentre ha de preveure mesures específi-ques per tal que pugui sentir-se ben acolliti percebre el respecte envers la seva llenguai cultura, i que, com més de pressa millor,pugui seguir amb normalitat el currículum iadquirir l’autonomia personal dins l’àmbitescolar i social.

El centre ha de donar una resposta in-dividualitzada per garantir l’aprenentatgede la llengua, l’accés al currículum comú iels processos de socialització d’aquestalumnat, i establir els criteris metodològicsi els materials curriculars que facilitin la inte-gració a les aules ordinàries des del primermoment.

Correspon a la comissió d’atenció a ladiversitat determinar les actuacions que esduran a terme per a atendre les necessitatseducatives d’aquest alumnat així com elstrets bàsics de les formes organitzatives idels criteris metodològics que es considerinmés apropiats.

3.4.1. Acollida i integracióL’acollida i la integració escolar de tot

l’alumnat ha de ser una de les primeresresponsabilitats i dels primers objectius delcentre educatiu i dels professionals que hitreballen.

Per aconseguir aquest objectiu, particu-larment pel que fa referència a l’alumnatnouvingut, el centre educatiu ha de:

Proporcionar a les famílies la informacióadequada sobre el s istema escolar aCatalunya: funcionament del centre, trac-tament i ús de les llengües, recursos a l’a-bast, possibil itat de sol· l icitud d’ajuts,procés d’integració de l’alumne/a al cen-tre, assoliment dels aprenentatges…

Garantir una comunicació eficient ambla família, utilitzant el servei de traducció siescau, per tal de copsar les necessitats del’alumne/a (físiques, afectives, emocionals,cognitives, socials…). El centre podrà sol·li-citar la presència d’un traductor/intèrpretquan l’alumne/a i la seva família desco-neguin les dues llengües oficials a Catalu-nya. Tant les entrevistes inicials com elseguiment poden fer-se en sessions indivi-duals o en grup.

A la web del Departament d’Educació hiha una l l is ta actual i tzada d’ent i tats iprofessionals que proporcionen serveis detraducció i d’interpretació. La petició delservei es farà directament a les entitats iprofessionals relacionats a la llista i ha decomptar amb el vistiplau del director o di-rectora del centre. Els centres educatiusdisposen d’un espai web que el Depar-tament ha habilitat al portal XTEC ambinformació seleccionada i actualitzada so-bre aquesta temàtica (http://www.xtec.net/lic/nouvingut/professorat/prof_com_tra-duccio.htm).

Fer l’avaluació inicial de l’alumne/a enla llengua familiar o d’escolarització prèvia,en la mesura que sigui possible.

Vetllar per una correcta adscripció decurs i grup, preferentment al nivell quecorrespon a l’edat cronològica.

Garantir el traspàs d’informació al tutor/a ia l’equip docent.

Atendre les necessi tats afect ives,emocionals i relacionals derivades dels pro-cessos migratoris i reforçar la tutoria per apotenciar l’autoestima i proporcionar l’orien-tació escolar i/o laboral necessària.

3.4.2. Aula d’acollidaEl Departament d’Educació, a partir de

la detecció de necessitats realitzada percada Servei Territorial, fa la dotació de re-cursos per crear una aula d’acollida querespongui a les necessitats objectives i alcompromís explícit del centre a implicar-seen el procés d’acollida de l’alumnat nou-vingut.

L’aula d’acollida ha d’esdevenir un puntde referència i un marc de treball obert ambuna constant interacció amb la dinàmicadel centre, que permeti una atenció emo-cional i curricular personalitzada i un apre-nentatge intensiu de la llengua catalana.Ha de proporcionar a l’alumnat nouvingutuna atenció adequada a les necessitats ials progressos relacionals i lingüístics, sen-se perdre el contacte amb la resta de grupclasse al qual estigui adscrit.

La metodologia de l’aula d’acollida hade tenir en compte l’organització delsaprenentatges de manera globalitzada,l’existència d’activitats funcionals, el fomentdel treball cooperatiu i l’establiment derelacions personals positives.

És convenient que l’horari de l’aulad’acollida no interfereixi en aquelles ma-tèries que l’alumnat nouvingut pot com-partir amb els companys de classe i que ladurada de l’assistència vagi disminuint amesura que avanci en els aprenentatges.Cal garantir un espai on l’alumnat interactuïamb la resta de l’alumnat del grup classeper facilitar el seu procés de socialització.En cap cas un alumne estarà tota les horeslectives a l’aula d’acollida. El pas de l’alum-ne nouvingut a l’aula ordinària demana unaatenció educativa que incrementi progres-sivament els aprenentatges normalitzats,però amb el suport suficient per assegurarl’èxit escolar.

Pel caràcter obert de l’aula, els alumneshan de poder incorporar-s’hi en qualsevolmoment del curs i, també, s’ha de poderdecidir la reincorporació d’un alumne oalumna a l’aula ordinària en el moment quees consideri més adient.

El nombre de professors que intervé al’aula ha d’ésser reduït. El professorat hade tenir experiència docent i domini de lestecnologies de la informació i la comuni-cació. D’entre aquest professorat el direc-tor/a del centre nomenarà el tutor o la tuto-ra responsable. Es preveu un assessora-ment i un pla de formació específic per alprofessorat.

El tutor o tutora del grup classe ordinaricoordinarà amb el tutor de l’aula d’acollidal’acció tutorial de l’alumnat que assisteixdurant una part del seu horari a l’aula d’aco-llida.

3.4.3. Adaptacions del currículumL’aprenentatge de la llengua de l’escola

és una de les primeres necessitats del’alumnat que, sense conèixer-la, s’incor-pora als centres educatius de Catalunya.Per això, a més de les activitats docentsdedicades directament a l’ensenyament dela llengua catalana, tota la comunitat edu-cativa ha de vetllar especialment per faci-litar-ne l’aprenentatge.

L’especificitat del procés d’aprenentatged’aquest alumnat, sovint incorporat durantel curs escolar, amb situacions singularsfruit de la diversitat d’edats, procedències iprocessos d’escolarització previs i espe-cialment el fet de compartir el temps esco-lar entre l ’au la d’acol l ida o a l t resestructures de suport i l’aula ordinària, fanecessària l’elaboració d’un pla individualintensiu amb orientacions curriculars (pro-gramacions específiques…) i avaluativesque tinguin en compte la diversitat de l’a-lumnat i la coresponsabilitat de tots elsagents que intervenen en el seu aprenen-tatge.

Quan les necessitats educatives del’alumne/a comportin importants dèficitsafegits als propis de la competència lin-güística, s’elaborarà la corresponent adap-tació curricular individualitzada (ACI) o, sifa al cas, es proposarà una modificació delcurrículum. Les adaptacions curricularsindividualitzades i les modificacions delcurrículum han de preveure el procés d’ad-quisició de les competències bàsiques:comprensió i expressió oral i escrita, agilitaten el càlcul i la resolució de problemes,coneixements essencials dels àmbits so-cial i científic i autonomia en el treball es-colar.

Les adaptacions curriculars individua-litzades han d’explicitar les característiqueso si tuació de l ’a lumnat, les pr ior i tatseducatives, la proposta curricular i els em-plaçaments en què es durà a terme, aixícom els criteris per al seguiment i l’ava-luació dels aprenentatges d’aquestalumnat.

El centre ha d’elaborar els plans inten-sius, les adaptacions currruculars individu-alitzades i les modificacions del currículumen relació amb el seu projecte curricular ila programació didàctica de cada departa-ment didàctic.

Cal preveure la dotació dels suportsnecessaris amb tots els recursos del cen-tre per a aquell alumnat amb una escolarit-zació prèvia deficient.

Correspon als departaments, seminaris ial professorat específic que atén l’alumnatnouvingut, en el marc de la comissió de

Núm. 1060

843

diversitat, l’elaboració i actualització del plade treball individual intensiu de l’alumne/anouvingut que s’incorpora al centre i, si cal,al tutor amb la col·laboració del professoratde psicologia i pedagogia i de l’EAP l’elabo-ració de les adaptacions curriculars indivi-dualitzades i les modificacions del currícu-lum.

3.4.4. AvaluacióCom la resta de l’alumnat del centre,

l’alumnat nouvingut haurà de ser avaluattrimestralment de les àrees curricularscursades durant el trimestre. L’avaluaciódels processos d’aprenentatge de cadaalumne o alumna es durà a terme en relacióamb els objectius del seu pla individualintensiu (PII) o, si escau, de l’adaptació cur-ricular individualitzada (ACI) o la modificaciócurricular corresponent. L’avaluació had’ésser contínua, amb observació sistemà-tica i visió global del seu progrés d’apre-nentatge, integrant les aportacions i lesobservacions efectuades en cada una deles àrees. En cap cas l’avaluació ha de serla suma o combinació numèrica de resul-tats obtinguts en les diverses àrees.

Les ACI, les modificacions del currícu-lum, o si cal el Pla Intensiu Individual, esde-vindran el referent per a l’avaluació final del’alumnat.

3.4.5. Professorat tutor de l’aula d’acollidaEl tutor/a de l’aula d’acollida ha de ser

el referent més clar per a l’alumnat nouvin-gut, però és responsabil itat de tota lacomunitat educativa la resposta que s’ofe-reix a aquest alumnat per a la seva plenaintegració al centre.

El tutor/a d’acollida ha de tenir prefe-rentment destinació definitiva al centre. Ex-cepcionalment, la designació podrà recau-re en un professor/a amb destinació provi-sional o interí, a proposta de la direcció delcentre com a lloc de treball per atendre lesdiverses necessitats i interessos de l’alum-nat, d’acord amb la Resolució EDC/1385/2005, de 2 de maig (DOGC núm. 4379, de06.05.2005), modificada per la ResolucióEDC/2014/2005, de 23 de juny (DOGCnúm. 4417, d’1 de juliol de 2005). En aquestcas, la proposta de la direcció del centrecomportarà una priorització en l’adquisicióde la destinació per al curs 2005/2006.

El tutor de l’aula d’acollida ha de dur aterme les funcions següents:

– Realitzar l’avaluació inicial i col·laboraren l’elaboració de plans de treball indivi-duals intensius, les adaptacions curricularsindividualitzades i les modificacions delcurrículum d’acord amb les necessitats decada un dels alumnes respecte al seuprocés d’ensenyament-aprenentatge.

– Gestionar l’aula d’acollida: planificarrecursos i actuacions, programar lesseqüències d’aprenentatge, aplicar les me-todologies més adequades i avaluar proces-sos i resultats.

– Aplicar metodologies i estratègies d’im-mersió lingüística per a l’adquisició de lallengua.

– Promoure la integració de l’alumnatnouvingut a les seves aules de referència.

– Col·laborar en la sensibilització i intro-ducció de l’educació intercultural al pro-cés educatiu de l’alumnat nouvingut.

– Coordinar-se amb el/la coordinador/a

de Llengua, Interculturalitat i Cohesió So-cial del centre i i amb els professionalsespecialistes (LIC, EAP...).

– Participar en les reunions dels equipsdocents, comissions d’avaluació…, per co-ordinar actuacions i fer el seguiment delsalumnes a fi d’assegurar la coherència edu-cativa.

3.5. Procediment per a la incorporaciód’alumnat procedent de sistemes educatiusestrangers3.5.1. Incorporació d’alumnat procedent desistemes educatius estrangers a l’educaciósecundària obligatòria

L’Ordre min ister ia l de 30.4.96,d’adequació a la nova ordenació educati-va dels criteris d’homologació i convalidaciód’estudis estrangers (BOE núm. 112, de 8de maig), estableix les equivalències entreels estudis cursats en diferents països i elsestudis del nou sistema educatiu.

L’Ordre ministerial ECD/3305/2002, de16.12.02, que modi f ica parc ia lmentl’anterior, estableix que l’alumnat procedentde sistemes educatius estrangers ques’incorpori a qualsevol dels cursos de l’eta-pa d’educació secundària obligatòria nohaurà de fer cap tràmit de convalidaciód’estudis. La seva incorporació al curs quecorrespongui s’efectuarà d’acord amb l’e-dat exigida per a cada curs i segons lanormativa aplicable en aquest cas.

La incorporació dels alumnes procedentsde sistemes educatius estrangers a qual-sevol dels cursos de l’educació obligatòriaes farà tenint com a referents la seva edati els coneixements, així com les possibilitatsde progrés que el centre observi en el procésd’acollida.

3.5.2. Incorporació d’alumnat procedent desistemes educatius estrangers al batxillerat

L’Ordre ministerial de 30.4.96, d’adequa-ció a la nova ordenació educativa dels cri-teris d’homologació i convalidació d’estudisestrangers (BOE núm. 112, de 8 de maig),estableix les equivalències entre els estudiscursats en diferents països i els estudis delnou sistema educatiu.

L’alumne/a que vulgui incorporar-se aqualsevol dels dos cursos del batxillerathaurà de sol·licitar la convalidació dels es-tudis cursats a l’estranger al Ministeri d’Edu-cació i Ciència (MEC), el qual li lliurarà undocument anomenat Volant per a la ins-cripció condicional a centres docents o aexàmens oficials, que li permetrà inscriure’sen el centre docent en els mateixos ter-mes que si la convalidació hagués estatconcedida, per bé que amb caràcter con-dic ional i per un termin i de tempsdeterminat. La sol · l ic i tud d’aquestaconvalidació s’ha de presentar a la corres-ponent Subdelegació del Govern Central:Barcelona (c/ Bergara, 12; tel. 935 209690), Girona (av. Jaume I, 17; tel. 972 069000), Lleida (Pl. de la Pau, 1; tel. 973 959000), Tarragona (Pl. Imperial Tarraco, 3; tel.977 999 000).

Un cop feta la inscripció condicional,serà vigent només per al curs acadèmiccorresponent, fins a la data de signaturade l’acta d’avaluació final. En cap cas noes tramitarà el títol de Batxiller per als alum-nes que es trobin pendents de convalidació

d’estudis estrangers a partir dels qualshaguessin fet inscripció condicional al bat-xillerat.

La Direcció Genera l d’Ordenació iInnovació Educativa resoldrà els casos delsalumnes que, havent sol·licitat convalidaciód’estudis estrangers i havent formalitzatinscripció a un dels cursos de batxilleratamb el Volant per a la inscripció condicio-nal a centres docents o a exàmens oficials,no obtinguessin posteriorment la conva-lidació d’estudis en els termes sol·licitats.

Així mateix, en el cas d’alumnes que hancursat a l’estranger estudis convalidats, oen tràmit de convalidació, amb el primercurs de batxillerat o equivalent, la DireccióGeneral d’Ordenació i Innovació Educati-va farà el càlcul de la qualificació final debatxillerat i la nota d’expedient per a l’accésa la universitat. Amb aquesta finalitat, elcentre on l’alumne es trobi cursant el segoncurs de batxillerat trametrà, en el períodede tres mesos a comptar des de la datad’incorporació de l’alumne al centre, ladocumentació següent:

a) Sol·licitud de l’alumne/a.b) Còpia compulsada de la credencial

de convalidació amb el primer curs debatxillerat o equivalent, o bé del Volant pera la inscripció condicional a centres do-cents o a exàmens oficials, degudamentsegellat.

c) Còpia compulsada de les qual i f i-cacions obtingudes a l’estranger en el curso cursos per als quals s’ha sol·licitat la con-validació amb el primer curs de batxillerato equivalent.

Els alumnes que haguessin cursat el pri-mer curs de batxil lerat i posteriormenthaguessin superat a l’estranger estudisconvalidats, o en tràmit de convalidació,amb el segon curs de batxillerat, haurand’adreçar-se a la Direcció General d’Orde-nació i Innovació Educativa tant per altancament del Llibre de qualificacions debatxillerat com per al càlcul de la quali-ficació final de batxillerat i la nota d’expe-dient per a l’accés a la universitat. Ambaquesta finalitat, l’alumne/a trametrà ladocumentació següent:

a) Sol·licitud de tancament del Llibre dequalificacions de batxillerat i/o de càlculde qualificació final de batxillerat i nota d’ex-pedient.

b) Certificació de qualificacions obtingu-des en el primer curs de batxillerat, o béfotocòpia compulsada de la pàgina corres-ponent del Llibre de qualificacions de batxi-llerat.

c) Còpia compulsada de la credencialde convalidació amb el segon curs de batxi-llerat, o bé del Volant per a la inscripciócondicional a centres docents o a exàmensoficials, degudament segellat.

d) Còpia compulsada de les qualifica-cions obtingudes a l’estranger en el curs ocursos per als quals s’ha sol·licitat la conva-lidació amb el segon curs de batxillerat.

Atès que els centres no poden lliurar alsalumnes que no hagin cursat i superat elsdos cursos de l’etapa el corresponent llibrede qualif icacions de batxil lerat, aquestlliurament el farà la Direcció General d’Orde-nació i Innovació Educativa, la qual sol·lici-tarà al centre on l’alumne/a havia superat

Full de disposicions i actes administratius

844

el primer curs el corresponent trasllat delllibre, un cop l’alumne o alumna hagi sol·lici-tat el seu tancament.

Els alumnes procedents de sistemeseducatius estrangers que tinguin els estudisconvalidats –o en tràmit de convalidació–amb el batxillerat o amb altres estudis queels permetin accedir a un cicle formatiu degrau superior, podran adreçar-se a laDirecció General d’Ordenació i InnovacióEducativa per tal que aquesta calculi laqualificació mitjana dels seus estudis i emetila corresponent resolució. Amb aquestafinalitat, l’alumne/a trametrà la documen-tació següent:

a) Sol·licitud de càlcul de qualificació mit-jana a efectes de la incorporació a un cicleformatiu de grau superior.

b) Còpia compulsada de la credencialde conval idació amb el batx i l lerat oequivalent, o bé del Volant per a la inscrip-ció condicional a centres docents o a exà-mens oficials, degudament segellat.

c) Còpia compulsada de les qualifica-cions obtingudes a l’estranger en el curs ocursos per als quals s’ha sol·licitat la con-validació amb els dos cursos de batxillerato equivalent.

Si no es disposa d’aquesta resolució, es con-sidera que la qualificació mitjana és de 5.

3.6. Atenció a l’alumnat que pateix malaltiesprolongades

L’article 19 del Decret 266/1997, de 17d’octubre, sobre drets i deures dels alumnesdels centres de nivell no universitari deCatalunya, que desplega la Llei orgànica8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret al’educació, reconeix el dret que tenen elsalumnes que cursen nivells obligatoris i quepateixen una adversitat familiar, un acci-dent o una malaltia prolongada, a rebrel’ajut necessari per tal d’assegurar el ren-diment escolar. Així mateix, el Decret 299/1997, de 25 de novembre, sobre l’atencióeducativa a l’alumnat amb necessitats edu-catives especials, estableix a l’article 10.2que el Departament d’Ensenyament podràcol·laborar en l’atenció educativa domici-liaria als alumnes en edat d’escolaritat obli-gatòria que la necessitin perquè pateixenmalalties greus que no els permeten assistiral centre docent.

L’alumnat en edat d’escolaritat obliga-tòria que per patir malalties prolongadesno pugui assistir al centre docent durantun període superior a 30 dies podrà rebreatenció educativa al domicili familiar o alcentre hospitalari durant el període en quèno pot assistir a les classes.

Per sol·licitar l’atenció domiciliària, elspares o mares dels/les alumnes han depresentar una sol·licitud al centre on estàmatriculat el seu fill o filla acompanyadade l’informe mèdic en el qual es faci cons-tar el diagnòstic i la previsió aproximadadel temps que l’alumne/a no podrà assistiral centre docent, així com el nom i cog-noms del/de la facultatiu/va i el número decol·legiat/da. Les sol·licituds es formula-ran d’acord amb el model que es podràobtenir a Internet.

E l/ la d i rector/a del centre docenttrametrà la sol·licitud i l’informe mèdic alsServeis Territorials corresponents juntamentamb una certificació del curs en què es

troba escolaritzat/ada l’alumne/a i el nomdel professor/a tutor/a que tutelarà el pro-cés d’aprenentatge durant el període enquè l’alumne/a no pugui assistir al centre.

L’equip docent, amb l’assessorament siescau de l’EAP o del psicòleg o pedagogdel centre, elaborarà la proposta curriculara desenvolupar per l’alumne/a durant elperíode de no-assistència a classe. El pro-fessor/a tutor/a farà el seguiment de la sevaevolució amb el professorat que l’atenguial centre hospitalari o en atenció domici-liària.

El docent que realitzi l’atenció domicilià-r ia haurà de coordinar-se amb el/ laprofessor/a tutor/a del centre, i si escau elprofessorat del centre hospitalari, amb lafinalitat de fer el seguiment oportú del pro-cés d’aprenentatge de l’alumne/a.

L’atenció domicil iària finalitzarà quanl’alumne/a s’incorpori a les classes. Sil’alumne no pot incorporar-se en la dataprevista caldrà trametre un nou informe mè-dic en el que es faci constar la previsió detemps que, segons el/la facultatiu/va quefa el seguiment de la malaltia, l’alumne potcontinuar encara sense incorporar-se alcentre.

Les sol·licituds es poden presentar enqualsevol moment del curs escolar.

Les famílies podran sol·licitar que l’alum-ne/a pugui disposar d’un ordinador portàtilmentre duri l’atenció domiciliaria. En aquestcas caldrà fer-ho constar al full de sol·licitud.

Les persones beneficiàries d’aquestaatenció hauran de facilitar a l’AdministracióEducativa tota la informació que se’lsrequereixi.

3.7. Adaptacions i modificacions del currí-culum3.7.1. Adaptacions del currículum

Per als alumnes que presentin dificultatsper cursar el currículum ordinari d’una omés àrees es faran adaptacions curricularsindividualitzades (ACI).

L’elaboració de les adaptacions curricu-lars individualitzades es fonamentarà en l’a-nàlisi de les necessitats de l’alumne/a pera l’assoliment dels objectius del currículumi dels processos d’avaluació dels progres-sos de l’alumnat.

Les adaptacions curriculars individualit-zades han d’explicitar les característiqueso situació de l’alumne/a, les prioritats edu-catives, el pla individualitzat (proposta curri-cular i emplaçaments en què es durà aterme) i els criteris per al seguiment i d’a-valuació dels aprenentatges d’aquest alum-nat.

Atès que les ACI no han de comportarmodificació dels elements prescriptius delcurrículum, les elabora i aplica el mateixcentre en relació amb el seu projecte curri-cular i la programació didàctica de cadadepartament.

Les ACI han de ser elaborades pel tutor/a de l’alumne comptant amb la col·la-boració del professorat de psicologia ipedagogia, dels professionals que han d’in-tervenir en la seva atenció i de l’EAP.

Les adaptacions curr iculars haurand’estar a disposició de la Inspecció des del’inici del curs, sens perjudici dels ajusta-ments que, d’acord amb l’evolució del’alumne/a, al llarg del curs s’hi puguin in-corporar.

Per als alumnes que romanguin un anymés en qualsevol dels cursos de l’etapa,aquestes adaptacions permetran, entre al-tres mesures, que l’alumne/a cursi un nom-bre de crèdits comuns i variables diferentdel que s’ha establert amb caràcter gene-ral.

3.7.2. Modificacions curriculars i convali-dacions d’àrees a l’etapa d’ESO

3.7.2.1. Modificacions del currículumQuan s’hagin exhaurit les possibilitats

d’adaptació que ofereix el currículum espodran sol·licitar modificacions dels seuselements prescriptius segons el procedi-ment establert a l’Ordre de 24 de novembrede 1998 (DOGC núm. 2807, de 18.1.1999).

D’acord amb el que estableix aquestaOrdre, poden autoritzar-se modificacionscurriculars a alumnes que mostren avançossignificatius i continuats en els processosd’aprenentatge i aquel ls que mostrendificultats que interfereixen en el seu procésd’aprenentatge a causa de discapacitatsmotrius, psíquiques o sensorials, mancan-ces o malalties greus, o trastorns de con-ducta greus que es manifesten en una ina-daptació marcada i continuada a l’entornescolar.

Les modificacions del currículum podenconsistir en la reducció o ampliació de ladurada de l’etapa o en la introducció decanvis significatius en els objectius i contin-guts d’una o més àrees, o en la distribucióde crèdits comuns i variables establerta ambcaràcter general.

El director o la directora del centre, uncop hagi informat els pares, mares o tutorslegals respecte al contingut de la propostade modificació, procedirà a sol·licitar l’auto-rització corresponent al director o directo-ra dels Serveis Territorials, el qual, ambl’informe de la Inspecció d’Ensenyament,la resoldrà en el termini de dos mesos acomptar de la presentació de la sol·licitud.

En el cas que les causes al·legades perdemanar una modificació curricular siguindiferents de les que preveu l’Ordre de 24de novembre de 1998 –abans esmen-tades–, la sol·licitud es trametrà al directoro directora dels Serveis Territorials, quel’haurà de trametre, amb l’informe de laInspecció d’Ensenyament, a la DireccióGeneral d’Ordenació i Innovació Educati-va per tal que aquesta procedeixi a la sevaresolució.

Les sol·licituds de modificació del currí-culum s’acompanyaran sempre de la docu-mentació següent:

a) Còpia de l’expedient acadèmic de l’a-lumne/a.

b) Proposta justificada de modificació delcurrículum elaborada per l’equip docent.

c) Informe de l’EAP.d) Document en què consti l’opinió del

pare, mare o tutors legals de l’alumne/a.En determinats casos caldrà, a més,

adjuntar alguns dels documents que s’in-diquen a l’article 8 de l’Ordre esmentada.

3.7.2.2. Convalidacions d’àreesA l’ensenyament secundari obligatori no

es concediran exempcions. Si ca l ,s’aplicaran modificacions curriculars.

Als alumnes que, per cursar estudis demúsica o dansa, sol·licitin de no cursar les

Núm. 1060

845

àrees d’Educació física i/o Música, se’lspodrà concedir la convalidació d’aquestesàrees segons el procediment que s’espe-cifica en l’annex 6 d’aquestes instruccions,relatiu a la simultaneïtat d’estudis ordinarisamb estudis de música o de dansa.

3.7.3. Modificacions curriculars, exemp-cions i convalidacions de matèries al batxi-llerat

3.7.3.1. Modificacions del currículumEl Decret 82/1996, de 5 de març, d’or-

denació dels ensenyaments del batxillerat,modificat pel Decret 182/2002, de 25 dejuny (DOGC núm. 3674, de 10.7.2002),estable ix la possib i l i tat d’autor i tzarmodificacions del currículum per a la sevaadequació a les necessitats educatives es-pecials d’alumnat (amb discapacitats o ma-lalties greus).

Poden autoritzar-se modificacions delcurrículum a alumnes amb discapacitats,trastorns, lesions o malalties greus. Aixímateix, es podran efectuar modificacionscurriculars a alumnes que per altres cir-cumstàncies excepcionals tenen dificultatsper seguir amb normalitat el currículumordinari.

Les modif icacions del currículum del’etapa de batxillerat podran consistir en laintroducció de canvis significatius en elsobjectius i continguts d’una o més matèries.Excepcionalment, també es podran autorit-zar modificacions del currículum que com-portin la reducció o ampliació de la duradade l’etapa, o canvis en els criteris de pasde curs establerts amb caràcter general.En casos excepcionals, la modificació delcurrículum d’una matèria podrà comportar-ne la supressió total.

Per sol·licitar l’autorització de modifica-cions del currículum la direcció del centretrametrà al director o la directora delsServeis Terr i tor ia ls la documentaciósegüent:

a) Sol·licitud signada per l’alumne o alum-na, o pels seus pare, mare o tutors legals siés menor d’edat.

b) Documentació acreditativa de lescauses que motiven la petició: certificaciódel centre d’atenció als disminuïts (CAD);certificat mèdic (no necessàriament oficial),en el qual constarà el caràcter permanento temporal de la malaltia, lesió o trastorn;certif icació d’inscripció a un centre demúsica o dansa, informe de la federacióesportiva, o d’altres.

c) Proposta de modificació curricular ela-borada pel centre de batxillerat (amb la col-laboració de l’EAP, si escau).

En el cas de modificacions que afectenels continguts i/o objectius d’una o mésmatèries, s’indicaran els blocs de contin-guts i objectius curriculars que, a parer delcentre, haurien de ser suprimits o modificatsper a l ’a lumne o alumna, aix í com laprogramació d’aprenentatges i activitatsque realitzarà l’alumne o alumna en la ma-tèria o matèries afectades. En el cas quela modificació comporti la supressió de lamatèria, s’indicarà la programació d’apre-nentatges i activitats que realitzarà l’alumneo a lumna en les hores lect ives cor-responents a la matèria suprimida.

El director o la directora dels ServeisTerritorials trametrà la documentació, ambl’informe de la Inspecció d’Educació, a la

Direcció General d’Ordenació i InnovacióEducativa per tal que procedeixi a la sevaresolució.

La resolució de la DGOIE per la qual esconcedeix la modificació s’incorporarà al’expedient de l’alumne/a i la direcció delcentre en comunicarà per escrit al pare,mare o tutors la concessió. Contra la reso-lució de la DGOIE es podrà interposar recursd’alçada en el termini d’un mes davant laconsellera d’Educació.

3.7.3.2. Exempcions i convalidacions dematèries

Al batxillerat es concediran exempcions de:a) estada a l’empresa,b) treball de recerca.Les condicions per a l’exempció de la

matèria d’Estada a l’empresa s’explicitenen el punt 3.3.3 del capítol IV, referit a as-pectes generals, i les condicions per a l’e-xempció del treball de recerca són en elpunt 3.7 del mateix capítol.

Als alumnes que, per cursar estudis dedansa, sol·licitin de no cursar la matèriad’Educació física, se’ls podrà concedir laconval idació de la mateixa segons elprocediment que s’especifica en l’annex 6d’aquestes instruccions, relatiu a la simulta-neïtat d’estudis ordinaris amb estudis demúsica o de dansa.

3.7.4. Modificacions curriculars i exemp-cions a la formació professional específica

3.7.4.1. Modificacions del currículumEl Decret 332/1994, de 4 de novembre,

pel qual s’estableix l’ordenació general dela formació professional específica, deter-mina, dins l’article 22, que el Departamentd’Educació establirà el marc regulador deles adaptacions i modificacions del currí-culum per a alumnat amb necessitats edu-catives especials vinculades a discapaci-tat.

Per sol·licitar una modificació curriculard’un cicle formatiu, la direcció del centretrametrà al director o la directora delsServeis Terr i tor ia ls la documentaciósegüent:

a) Sol·licitud signada per l’alumne/a, opels seus pare, mare o tutors legals si ésmenor d’edat.

b) Documentació acreditativa de lescauses que motiven la petició: certificaciódel centre d’atenció als disminuïts (CAD)

Proposta de modificació curricular ela-borada pel centre, amb la col·laboració del’EAP, si escau, i amb l’assessorament dela Inspecció d’Educació.

El director o directora dels ServeisTerritorials trametrà la documentació, ambl’informe de la Inspecció d’Educació quereculli si s’ha seguit el procediment esta-blert, a la Direcció General de FormacióProfessional i Educació Permanent per talque procedeixi a la seva resolució.

La modificació curricular es fonamen-tarà, per una banda, en les condicions del’alumne/a d’acord amb els barems contin-guts en els annexos I, II i IV de l’Ordre de 8de març de 1984 del Ministeri de Treball iSeguretat Social (BOE núm. 65 i 66, de 16i 17 de març de 1984), i per una altra ban-da, en el nivell de modificació amb relacióal grau d’assoliment dels objectius, els con-tinguts i la temporització dels crèdits.

La Direcció General de Formació Profes-

sional i Educació Permanent, amb la col·la-boració si escau de l’EAP o de l’organismeque correspongui, podrà resoldre dos tipusd’autoritzacions:

a) Modificacions curriculars que puguingarantir l’assoliment de la competència ge-neral del cicle formatiu i conduir, unavegada superat el cicle, a l’obtenció deltítol de tècnic/a o tècnic/a superior. La mo-dificació curricular podrà comportar canvisen els objectius terminals, els continguts ola distribució ordinària del cicle formatiu, o,en casos excepcionals, la supressió totald’algun crèdit no relacionat directamentamb les unitats de competència profes-sional del títol.

b) Modif icacions curr iculars que nopuguin garantir l’assoliment de la compe-tència general del cicle però sí conduir al’obtenció d’una certificació d’estudis par-cial.

Aquestes modi f icacions curr icu larspodran preveure la supressió total d’alguno alguns crèdits, la modif icació de ladistribució ordinària del cicle, i la modifi-cació, si cal, dels objectius terminals i con-tinguts dels crèdits que ho necessitin. Elcentre expedirà una certificació d’estudisparcials dels crèdits superats d’acord ambla modificació feta, emprant els models del’annex 11.

La resolució de la DGFPEP, per la quales concedeix la modificació curricular,s’incorporarà a l’expedient de l’alumne oalumna i la direcció del centre comunicaràper escrit la seva concessió a l’alumne/a oal pare, mare o tutors. Contra la resolucióde la DGFPEP es podrà interposar recursd’alçada en el termini d’un mes davant laconsellera d’Educació.

En el cas que el nivell de discapacitatno pugui garantir la consecució d’un mínimdels objectius generals del cicle ni cap deles competències professionals, la DireccióGeneral de Formació Professional i Edu-cació Permanent, amb la col·laboració siescau de l’EAP o de l’organisme que cor-respongui, emetrà un informe per orientarl’alumne/a a estudis més adients amb lesseves possibilitats.

3.7.4.2. Exempcions de la formació encentres de treball

S’estableixen uns criteris per resoldrel’exempció, total o parcial, de l’FCT per al’alumnat que acrediti experiència laborali/o experiència formativa, d’acord amb laResolució comunicada de 23 de juny de2005, de la Direcció General de FormacióProfessional i Educació Permanent, per laqual s’estableix la normativa de pràctiquesi estades a les empreses per al curs 2005-2006.

La sol·licitud de l’alumne/a i la resolucióde les exempcions per part de la direcciódel centre s’ajustarà als models establertsa l’annex 11.

Les resolucions de les exempcionspodran ser objecte de recurs davant la Di-recció General de Formació Professional iEducació Permanent en el termini d’un mesa comptar de la seva notificació.

4. Plans estratègicsEl curs 2005-2006 e l Departament

d’Educació promourà, mitjançant convoca-

Full de disposicions i actes administratius

846

tòria pública de projectes, l’autonomia delscentres docents públics.

Els centres amb pla estratègic autoritzatpel període 2002-2006 podran sol·licitar,mitjançant una convocatòria específica,una pròrroga d’un curs escolar per a lafinalització del pla estratègic.

5. Projectes d’innovació educativaEl curs 2005-2006 s’iniciarà la implemen-

tació dels projectes d’innovació educativaseleccionats mitjançant la convocatòriaefectuada per l’Ordre EDC/179/2005, de22 d’abril (DOGC núm. 4375, de 2 de maigde 2005).

La participació en la convocatòria deprogrames d’innovació educativa compor-ta el compromís del centres d’implementarel projecte durant un mínim de tres cursosescolars. Els centres seleccionats hand’explicitar en la Programació GeneralAnual les actuacions del projecte que esduran a terme durant el curs escolar. Lacoordinació general del projecte corresponal cap d’estudis o el coordinador pedagò-gic. Es designarà un professor o unaprofessora responsable del desenvo-lupament del projecte. La Inspecció Edu-cativa realitzarà el seguiment del desen-volupament dels projectes.

Durant el primer trimestre de l’any 2006es realitzarà la convocatòria per a la selec-ció dels projectes d’innovació educativaque s’iniciaran el curs 2006-2007.

6. Avaluació de centreL’avaluació és una eina de reflexió per

al coneixement i millora constant del serveieducatiu que ofereix el centre. Tots elscentres d’educació secundària han detenir elaborat i aprovat pel consell escolarel propi pla d’avaluació interna, en els ter-mes establerts en l’Ordre de 20 d’octubrede 1997, per la qual es regula l’avaluaciódels centres docents sostinguts amb fonspúblics (DOGC núm. 2511, de 5.11.97).

El pla d’avaluació del centre ha d’em-marcar-se en el projecte educatiu i en elmodel educatiu que el centre vol impulsar,i ha d’incidir en els plantejaments institucio-nals que s’adopten per aconseguir-ho.

El conjunt d’actuacions d’avaluació hade proporcionar un coneixement aprofunditi interrelacionat de la realitat, útil per a lapresa de decisions que contribueixin a lamillora de la gestió del centre, de la gestiódel currículum i dels resultats d’aprenen-tatge de l’alumnat.

Pel que fa a la gestió del currículum, calfer un plantejament integrat de l’avaluacióque relacioni els resultats d’aprenentatgedels alumnes, els processos d’ensenyamenti aprenentatge, la gestió dels recursos, iels objectius que el centre es proposa,d’acord amb les caracter íst iques delcontext en què es desenvolupa l’accióeducativa.

Per tal d’aportar elements de reflexió pera l’avaluació dels centres, s’apliquen aCatalunya proves per avaluar l’assolimentde les competències bàsiques per part del’alumnat del segon curs de l’ESO. Elsresultats de les proves permeten reflexio-

nar en el si del claustre de professors iprofessores sobre l’assoliment de les com-petències bàsiques en el centre, analitzarla situació i l’evolució dels resultats en elpropi centre i comparar la situació del cen-tre amb els resultats de Catalunya. ElDepartament d’Educació facilita a cadacentre els resultats obtinguts en les provesen una mostra estadística de centres per-què cada centre pugui comparar els seusresultats.

En aquesta anàlisi cal relacionar elsresul tats obt inguts en les proves decompetències bàsiques, i en altres provesi avaluacions que realitzi el centre, amb elscriteris adoptats per a la gestió del currícu-lum i el desenvolupament dels processosd’ensenyament i aprenentatge. Per inter-pretar, explicar i millorar els resultats calanalitzar els processos d’ensenyament iaprenentatge aplicats en els diferents cur-sos: activitats d’aprenentatge, estratègiesdidàctiques i metodològiques i criteris iestratègies d’avaluació.

L’avaluació ha de contribuir a obtenir unavis ió g lobal del funcionament i de lsresultats que aconsegueix el centre, iden-tificant les bones pràctiques i els aspectessusceptibles de millora. Aquest coneixe-ment ha d’esdevenir el punt de referènciaper a l’adopció de decisions sobre aspec-tes de la docència i de la gestió del currí-culum i sobre estratègies per a la sevaimplementació (objectius anuals, plans oprojectes específics, activitats de formació,etc.).

Als efectes de la programació d’activitatsdel centre cal tenir en compte que lesproves d’avaluació de competències bàsi-ques del curs 2005-2006 es focalitzaranen competències de l’àmbit matemàtic,amb activitats de diferents àrees, i s’apli-caran als alumnes de 2n d’ESO la primeraquinzena del mes de maig de 2006.

Atès que el curs 2005-2006 finalitza elpla triennal d’avaluació 2003-2006, enfinalitzar el curs cada centre ha de fer unareflexió per a valorar el pla d’avaluació2003-2006:

– l’adequació de les actuacions a lesnecessitats del centre,

– el grau d’assoliment del pla i els ele-ments que hi han incidit,

– les millores introduïdes a partir delsresultats de l’avaluació,

– la incidència en els aprenentatges delsalumnes i en la qualitat educativa del cen-tre.

Cal preveure aquesta valoració en laplanificació del centre i incloure les conclu-sions a la memòria anual.

E l curs 2005-2006 e l Departamentd’Educació iniciarà un nou pla d’avaluacióintegrat que inclou la planificació i l’aplica-ció de tota l’activitat avaluativa que realitzael Departament d’Educació des dels dife-rents àmbits (avaluació del s istemaeducatiu, avaluació de programes, avalua-ció de centres, avaluació de la funció di-rectiva i de la funció docent…) i també laplanificació i l’aplicació de l’avaluació decentre des d’una perspectiva integrada(avaluació interna - avaluació externa). Elscentres docents hauran de planificar lesavaluacions dels propers cursos en el marc

de les disposicions normatives que en eldesenvolupament d’aquest pla s’esta-bleixin.

L’apl icació del nou pla d’avaluaciós’iniciarà, de manera experimental, el curs2005-2006 en un nombre determinat decentres que així ho acordin amb el Depar-tament d’Educació. Aquests centres rebranformació específica per a dur-lo a terme.

7. Coordinació entre primària i secun-dària

Els centres d’educació secundària hande planificar amb els centres d’educacióinfantil i primària dels quals procedeixil’alumnat, la realització, durant el curs es-colar, de sessions de coordinació quecontribueixin a la coherència del procéseducatiu i la millora dels aprenentatges del’alumnat.

La coordinació entre centres ha d’in-cloure tant aspectes relatius al coneixe-ment de l’alumnat que passa de primària asecundàr ia com aspectes re lat ius a ldesenvolupament del currículum (priorit-zació d’objectius i continguts, estratègiesdidàctiques i metodològiques i criteris d’a-valuació de l’alumnat), i aspectes de l’orga-nització del centre i de l’alumnat.

Pel que fa al traspàs d’informació del’alumnat, els centres d’educació infantil iprimària lliuraran, a petició dels centres d’e-ducació secundària, el llibre d’escolaritatdels alumnes i còpia de l’expedient acadè-mic dels alumnes amb aquella informacióque es consideri convenient per a la millorincorporació de l’alumnat a la nova etapaeducativa, especialment dels alumnes queno hagin assolit suficientment alguns delsobjectius propis de l’etapa d’educació pri-mària.

En aquesta coordinació, especialmentpel que fa a l’atenció d’alumnes amb ne-cessitats educatives específiques, es podràdisposar de la col·laboració de l’EAP.

Per tal de facilitar una adequada atencióals alumnes en el moment d’incorporar-seals centres de secundària, caldrà garantirque el traspàs d’informació, en especialtot allò que faci referència a l’alumnat ambnecessitats educatives especials, es faciabans del 30 de juny. Quan en el centre esmatr icu l in a lumnes amb necessi tatseducatives especials, el coordinador o coor-dinadora pedagògic o el cap d’estudisdemanaran la col·laboració de l’EAP perplanificar l’atenció a aquests alumnes, i eltutor o la tutora convocarà els pares i ma-res per informar-los de les mesures que s’a-dopten per a l’atenció educativa dels seusfills.

Durant el primer trimestre del nou curs,els tutors o tutores del darrer cicle del’educació primària mantindran una entre-vista amb els tutors del primer curs del’educació secundària obligatòria per tal decompletar la informació sobre els aprenen-tatges de l’alumnat.

Pel que fa als aspectes relatius al desen-volupament del currículum, els equipsdirectius dels centres vinculats determina-ran l ’estructura de la coordinació, laperiodicitat de les sessions i el professoratde cada centre que hi ha de participar.

Núm. 1060

847

En les sessions de coordinació s’acor-daran criteris comuns d’actuació i es podranformular, si escau, propostes de formaciódel professorat que cal incorporar al Pla deFormació Permanent de la zona.

Els centres podran convocar reunionsamb els pares i mares dels alumnes perinformar-los de l’organització del centre ide les activitats educatives que s’hi duen aterme.

La Inspecció Educat iva vet l larà peldesenvolupament i la funcionalitat d’a-questa coordinació.

8. Programació general del centreEls centres docents han d’explicitar en

la programació general anual els objectiusdel curs escolar i, si escau, del pla estra-tègic o de projectes d’innovació educati-va, les actuacions que es duran a termeper assolir-los, els recursos i els responsa-bles, els mecanismes de seguiment de laseva implementació i els criteris per a l’ava-luació dels resultats.

L’equip directiu presentarà la progra-mació general al consell escolar no mésenllà del dia 15 d’octubre. Les activitats i elcalendari de reunions podran ser revisats iactualitzats trimestralment. Aquestes revi-sions també es comunicaran al consellescolar.

9. Programacions didàctiquesCorrespon als departaments, seminaris i

altres equips específ ics de professorsl’elaboració i actualització, abans de l’inicidel curs, de la programació dels ensenya-ments que tenen assignats i de les sevesadaptacions curriculars. Aquesta actualit-zació es farà en el marc del projectecurricular de centre i tenint en compte lescaracterístiques de l’alumnat. L’actualitza-ció i modificació de les programacions esfarà tenint en compte, si escau, les priori-tats establertes en el pla estratègic del cen-tre. En la programació es reflectirà el treballconjunt dels departaments pel que fa al’assoliment de les competències bàsiques,entenent que aquestes inclouen tant elssabers o continguts conceptuals com elsprocediments i les actituds.

La programació també haurà de con-cretar les estratègies, tant en la part co-muna com en l’optativa, perquè els alum-nes puguin desenvolupar al màxim lesseves capacitats d’aprenentatge.

La programació ha d’especificar:a) Els objectius que cal assolir i la seva

temporització, per àrees/matèries i cursos.b) Els continguts que s’han de desen-

volupar i la seva ordenació i temporització.c) La metodologia i les situacions de tre-

ball que es duran a terme (individuals i engrup).

d) El procediment d’avaluació i recupe-ració de l’alumnat que se seguirà, tant pelque fa a les àrees/matèries del curs com ales possibles àrees/matèries pendents.

En el cas de l’àrea de Llengua, la progra-mació haurà de reflectir el treball conjunten llengua catalana i en llengua castellanade continguts, objectius, aspectes meto-

dològics i avaluació. A aquest f i , ésrecomanable consultar el document Eltractament de les llengües a l’EducacióSecundària Obligatòria.

Els crèdits comuns i variables de lesàrees s’han de programar de manera con-junta i coherent. Hi ha d’haver una únicaprogramació d’àrea, una part de la qual éscursada per tots els alumnes i unes altresparts per col·lectius específics d’alumnat.

La programació haurà de formalitzar-seper escrit i s’inclourà en el projecte curri-cular. El director o directora en tindrà unacòpia a disposició de la Inspecció d’Edu-cació des del començament de curs.

Els departaments o seminaris dedicaran,com a mínim, el temps equivalent a unahora setmanal seguida a reunions regularsde treball, amb la participació obligatòriade tots els seus membres, per tal de:

– Estudiar el desenvolupament de laprogramació didàctica en els diferents grupsi cursos i acordar, si cal, els ajustamentspertinents.

– Concretar els criteris d’avaluació i pre-parar conjuntament el material necessari(exercicis orals i escrits, proves objectives,pautes de correcció, documents d’obser-vació sistemàtica de l’alumne o alumna,indicacions de treballs per realitzar, etc.).

– Analitzar els resultats que s’obtenen,per tal d’introduir en la programació les mo-dificacions que es considerin convenients.

– Tractar les dificultats, tant generals comespecífiques, que puguin sorgir en relacióamb les àrees/matèries o en relació ambles qualificacions.

Aquestes reunions han de constarexpressament a l’horari del professorat is’ha d’aixecar acta dels acords que s’hiprenguin.

En el cas que un professor o professoraimparteixi àrees/matèries de més d’unseminar i o departament, part ic iparàpr ior i tàr iament en l ’e laboració de laprogramació i en les reunions del seminario departament de la seva adscripció prin-cipal, sense perjudici que col·labori en laprogramació de les dels altres seminaris odepartaments i que imparteixi les sevesclasses d’acord amb la programació quehagin establert.

II. Currículum

1. Decrets d’aplicacióEn l’organització del currículum d’ESO

seran d’aplicació els decrets 96/1992 i 223/1992, pels quals s’estableix l’ordenació delsensenyaments de l’ESO, el 75/1996, pelqual s’estableix l’ordenació dels crèditsvariables de l’ESO, parcialment modificatspel Decret 179/2002, de 25 de juny, i l’Or-dre de 3 de juny de 1996, pel que fa al’organització dels ensenyaments de l’e-ducació secundària obligatòria.

L’organització del batxi l lerat es faràd’acord amb el que preveuen el Decret 82/1996, de 5 de març de 1996, pel qual s’es-tableix l’ordenació dels ensenyaments delbatxillerat, i el Decret 22/1999, de 9 defebrer, pel qual s’adequa l’organització delsensenyaments de batx i l lerat a l règim

nocturn, parcialment modificats pel Decret182/2002, de 25 de juny.

2. Competències bàsiquesSer competent va més enllà del domini

de determinats coneixements i habilitats;les competències impliquen la capacitatd’utilitzar aquests coneixements i habilitats,de manera transversal i interactiva, en con-textos i situacions diferents, cosa querequereix la comprensió, la reflexió i eldiscerniment tenint en compte la dimensiósocial de cada actuació.

A l’ensenyament obligatori cal prioritzarl’assoliment, per part de tot l’alumnat, deles competències que afavoreixen l’auto-nomia necessària per a l’aprenentatge i peral desenvolupament personal i social.

A més de les conclus ions de laConferència Nacional d’Educació expres-sades en e l document Proposta degradació i avaluació de les competènciesbàsiques, contingut en la publicació Debatsobre el sistema educatiu català. Conclu-sions i propostes (Departament d’Ensenya-ment, 2002) i posteriorment ampliades enel document Relació de competènciesbàsiques (que es pot consultar a la pàginaweb del Departament d’Educació, les fontsque serveixen de referència per a laconcreció de les competències bàsiquessón: els objectius generals de l’etapa, elscr i ter is bàsics ( resum dels object iusgenerals) que s’estableixen en l’apartatreferent a l’avaluació final d’etapa en lesinstruccions d’organització del curs, el cu-rr ícu lum de les àrees de l ’educaciósecundària obligatòria i la concreció decompetències de les proves de competèn-cies bàsiques que s’apliquen a l’alumnatde 14 anys.

En qualsevol cas, la comprensió il’expressió oral i escrita, la recerca i lareelaboració d’informació, la utilització flui-da de tècniques, estratègies i instrumentsde càlcul i l’aplicació d’estratègies per a lacomprensió i la resolució de situacions dela vida quotidiana, són eines imprescindi-bles perquè els alumnes puguin inserir-seen la societat de manera satisfactòria. Pertant, en el procés d’aprenentatge caldràproporcionar als alumnes contextos ade-quats per a l’adquisició de les competèn-cies següents:

– La comprensió ora l i escr i ta,especialment a través del treball dels proce-ssos de comprensió (selecció d’informació,interpretació, inferència i anticipació) mit-jançant textos de tipologia diversa i des dediferents àrees. Habilitats com la subrat-llada, les anotacions, l’elaboració d’esque-mes i de resums…, reforcen i afavoreixenla comprensió i l’adquisició de coneixe-ments.

– L’expressió oral i escrita, fent èmfasien l ’ordenació pràct ica de les idees,l’elaboració acurada del contingut i larev is ió del resul tat . Act iv i tats comexposicions orals, debats i escenificacions,lectura en veu alta, comunicacions perso-nals, exposició oral i escrita de coneixe-ments, idees, arguments i resul tats,afavoreixen el desenvolupament d’estra-

Full de disposicions i actes administratius

848

tègies que permeten fer front a situacionscomunicatives diverses.

– La recerca i la reelaboració d’ in-formació, especialment mitjançant la cer-ca i la selecció d’informació a partir dediverses fonts bibliogràfiques, documentals,audiovisuals, etc., i de diferents tipologies(textos, dades, gràfics, imatges, etc.), i laseva organització i comunicació mitjançatformes també diverses (textos, taules,gràfics, imatges, etc.). L’ús de les TIC, tanten la recerca i presentació d’informaciócom en la comunicació, en treballs indivi-duals o d’equip, contribueixen al desenvo-lupament d’aquesta competència i a laconstrucció de coneixement.

– La ut i l i tzació f lu ida de tècniques,estratègies i instruments de càlcul, a partirdel coneixement de les relacions entre elsnombres i les propietats de les operacions.El treball contextualitzat de la mesura,l’estimació i el càlcul de magnituds dotade significat les estratègies i mètodes decàlcul (exacte/aproximat, mental/instru-mental), i la seva aplicació en situacionspràctiques ha de proporcionar el coneixe-ment de la seva funcionalitat i la decisiórespecte de l’estratègia més adient en cadacas. L’ús de les eines tecnològiques ha deservir per agilitar els càlculs i per aproxi-mar-se a una manera de fer més creativa,ja que permeten fer conjectures, compro-var-les, refer estratègies i arribar a generalit-zacions d’una manera ràpida i senzilla.

– L’apl icació d’estratègies per a lacomprensió i la resolució de situacions dela vida quotidiana, a través del raonament,la reflexió i el pensament crític. Desen-volupar activitats com el plantejament depreguntes, la selecció d’informació, la pla-nificació i el desenvolupament d’estratè-gies d’actuació i la valoració de resultatsafavoreix que els alumnes esdevinguincompetents en l’aplicació del coneixement.

– A més, però, cal tenir presents tant elsaspectes individuals com els aspectessocials de l’aprenentatge. Potenciar el rao-nament, la reflexió, la col·laboració entreels alumnes, el treball en equip, la reflexiócompartida, el respecte i la valoració delsaltres, afavorirà que els alumnes esdevin-guin més autònoms, conscients delsprocessos i de les estratègies d’aprenen-tatge, i que aprenguin a organitzar el seupropi procés d’aprenentatge per aprendrede manera individual o en grup i superarles seves dificultats, i també contribuirà aaplicar els coneixements adquirits per opi-nar, actuar i participar en situacions escolarsi socials.

L’atenció a les competències bàsiquess’ha d’assegurar, no tan sols en llengua oen matemàtiques, sinó en totes les àrees i,per tant, és responsabilitat de tot el profes-sorat. El seu assoliment, analitzat global-ment pel conjunt de totes les àrees, had’esdevenir el criteri de superació de l’etapaper part de l’alumnat.

En el marc del seu projecte curricular,els centres han de precisar els objectiusque garanteixen l’assoliment de les compe-tències bàsiques i determinar l’atenció quecal donar, des de cada una de les àrees, ales competències que tenen un caràctermés transversal.

El curs 2005-2006 entrarà en funciona-ment un portal temàtic amb recursos i mate-rials com a eina de suport als centres per ala millora de l’adquisició de les compe-tències bàsiques dels alumnes (http://phobos.xtec.net/xarxacb).

3. Tecnologies de la informació i de lacomunicació

Les tecnologies de la informació i de lacomunicació ofereixen múltiples recursosper a l’acció didàctica i per a l’aprenen-tatge de l’alumnat. Aquests recursos, detipologies diverses, com són ara unitatsdidàctiques, programes d’exercitació i desimulació, programes ludicoeducatius, en-torns per a projectes cooperatius, aplica-cions ofimàtiques, continguts informatius icercadors, tenen un elevat potencial perestimular i centrar la feina de l’alumnat i,alhora, reforcen la tasca del professorat.

L’alumnat ha d’adquirir procediments detractament de la informació amb einestecnològiques mitjançant la utilització deprogrames de suport a l’escriptura (proces-sament de textos), al càlcul (activitats decàlcul mental, calculadora…), a l’expressióartística (dibuix, expressió plàstica i músi-ca), recerca d’informació, etc.

Internet ofereix immenses possibilitats dedisposar de recursos apropiats a lesdiverses àrees curriculars en una àmpliagamma de contextos didàct ics i d’a-prenentatge. Les adreces web http://www.xtec.net/escola i ht tp://www.e-du365.com contenen molts recursos peral treball en les diverses àrees del currícu-lum. És important que el professorat elsconegui i que el projecte curricular del cen-tre faci previsions respecte de la sevautilització, seqüenciació i avaluació, esti-mulant especialment l’ús de les TIC en elscrèdits de síntesi i en els projectes derecerca.

A aquests efectes la direcció del centreprendrà les mesures necessàries per:

a) Potenciar l’accés de l’alumnat als re-cursos informàtics i a Internet per al treballindividual i en equip, dins i fora d’hores declasse.

b) Atendre les diferències derivades dela desigualtat d’oportunitats d’accés perraons socioeconòmiques i de gènere, en-tre altres, vetllant per la igualtat d’oportu-nitats i la no-discriminació dels alumnesamb relació a la tecnologia.

Així mateix, caldrà garantir l’operativitat ila seguretat dels recursos informàtics itelemàtics, i l’adequació del programari alsobjectius educatius.

Els centres docents han de tenir encompte les restriccions que estableix la LleiOrgànica de Protecció de Dades per al trac-tament de dades de caràcter personal enla creació de sistemes d’informació propis.

III. Organització del curs

1. Calendari del centreTots els centres hauran d’atenir-se al

calendari escolar per al curs 2005-2006,aprovat amb caràcter general per a l’ense-nyament no universitari per Ordre EDC/

224/2005 de 12 de maig (DOGC núm.4390, de 24.05.2005).

El segon curs de batxillerat, per a lainscripció al procediment d’accés a la uni-versitat i la preinscripció als cicles forma-tius de grau superior, té les avaluacionsfinals anticipades a finals del mes de maig.

L’accés a la universitat i la preinscripcióals cicles formatius de grau superior sónopcions acadèmiques o professionals quees poden triar en finalitzar el batxillerat peròque no han d’alterar el dret a l’escolaritzacióde l’alumnat de segon curs de batxillerat,en el marc de l’Ordre esmentada. Per per-metre, doncs, el normal desenvolupamentdel procediment d’accés a la universitat ila preinscripció als cicles formatius de grausuperior, cal que, amb poster ior i tat aaquesta avaluació, tots els centres de bat-xillerat ofereixin activitats lectives als seusalumnes, d’aprofundiment i consolidaciódels continguts del batxillerat, orientant-lessegons les seves opcions posteriors. Lesactivitats lectives s’hauran de perllongar finsa la data establerta amb caràcter generalen l’esmentada Ordre, per bé que l’alumnatque s’hagi inscrit a les proves d’aptitud pera l’accés a la universitat hi assistirà nomésfins que realitzi aquestes proves.

2. Horari general del centreEl consell escolar haurà d’aprovar l’horari

tipus dels diferents cursos (hores d’entradai de sortida, nombre de classes al matí i ala tarda, etc.).

2.1. Règim diürnCom a norma general, per a l’horari diürn

es tindrà en compte que:– El centre ha d’estar obert de dilluns a

divendres, matí i tarda, de manera que elsalumnes puguin accedir als seus serveisdins els límits horaris diaris establerts pelconsell escolar.

– La distribució de l’horari lectiu s’ha demantenir dins els límits següents: de les 8hores a les 19 hores. Les classes s’orga-nitzaran en sessions de matí i tarda.

– La sessió de classe és de 60 minuts,en els quals s’inclou el canvi de classe.Per criteris didàctics podrien programar-sesessions de durada diferent sempre que elnombre total d’hores per àrea o matèria novariés.

– No es poden fer més de 3 horesseguides de classe sense un esbarjo mínimde 30 minuts.

– Normalment es faran 6 hores diàriesde classe, 4 de les quals seran al matí i 2 ala tarda. En cap cas no es faran més de 7hores diàries de classe a un mateix grupd’alumnes, i en l’educació secundària obli-gatòria no se’n faran més de 5 en horari dematí.

– Els grups d’alumnes no tindran horeslliures intercalades entre les de classe.

– Es procurarà que les hores d’entrada ide sortida, tant al matí com a la tarda, siguinles mateixes cada dia de la setmana per acada grup d’alumnes.

– A l’ESO, la concreció de l’horari indivi-dual de les matèries optatives o la progra-mació d’act iv i tats generals de centre(reunions de professors, esports, etc.) nopodrà comportar més de dues tardes lliuressetmanals per a cada alumne/a.

– Els alumnes del primer cicle d’ESO

Núm. 1060

849

tindran de mitjana 29 hores lectives setma-nals cada curs.

– Els alumnes del segon cicle d’ESOtindran 30 hores lectives setmanals cadacurs.

– L’alumnat de batxillerat tindrà entre 29i 32 hores lectives setmanals, incloent-hiels crèdits corresponents al treball de recer-ca i de tutoria.

Les instruccions recollides en aquestpunt podran adaptar-se, d’acord amb laInspecció d’Educació, a les especificitatsd’aquells centres que tinguin aprovat undoble torn.

Els horaris dels centres amb alumnatusuari del transport escolar s’establiran demanera que s’ajustin amb els del servei detransport.

La direcció dels Serveis Terr i tor ia lsresoldrà, quan calgui, sobre l’horari enaquests casos, prèvia audiència dels con-sells comarcals quan tinguin la gestió deltransport, per tal d’optimar el servei mitjan-çant el nombre mínim de rutes, el nombremàxim d’ocupació de places per vehicle ila coincidència horària per poblacions deresidència de l’alumnat de les diferentsetapes educatives.

2.2. Règim nocturnEl batxillerat en aquest règim està regulat

en el Decret 22/1999, de 9 de febrer, pelqual s’adequa l’organització dels ensenya-ments de batxillerat al règim nocturn, i pelDecret 127/2001, de 15 de maig, pel quales modifiquen determinats aspectes de l’or-denació curricular de l’educació secundàriaobligatòria, del batxillerat i del batxilleratnocturn. S’adjunten com a annex 5 les Ins-truccions de 8 de maig de 2000, que pre-cisen determinats aspectes d’organitzaciói de l’avaluació d’alumnes en el batxilleraten règim nocturn, i del pas d’alumnes en-tre règims.

2.3. Observacions sobre l’horari de l’alum-nat en el centre

Els centres l l iuraran als alumnes elshoraris que inclouran les sessions de classei activitats escolars, i el temps d’esbarjo.

L’absència del professor o professoraresponsable d’una classe o activitat esco-lar no ha de representar interrupció de l’ho-rari de l’alumnat, per la qual cosa el direc-tor o directora haurà de preveure’n la substi-tució.

Els alumnes han de romandre al centredurant tot l’horari destinat a les sessionsde classe i activitats escolars. Quan permotius d’organització s’alterin les classeso activitats escolars programades, elsalumnes romandran en dependències delcentre, i en tindrà cura un professor oprofessora. Per això el responsable d’au-tor i tzar l ’a l teració de l ’act iv i tat hauràd’assegurar la disponibilitat de lloc i profes-sorat.

Els alumnes d’ESO romandran en elcentre durant el seu temps d’esbarjo,acompanyats dels professors o professoresde guàrdia designats pel director o directo-ra.

Les sortides d’alumnes del centre enl’horari de classes i d’activitats escolars,que inclou el temps d’esbarjo, hauran d’au-toritzar-se segons el procediment que cada

centre estableix en el seu règim interior defuncionament.

L’assistència dels alumnes al centre ésobligatòria. En el cas dels alumnes menorsd’edat, el centre comunicarà als respon-sables legals de l’alumne o alumna les fal-tes no justificades. En el cas d’absènciesno justificades repetides, el professor oprofessora tutor o tutora, dins el marcd’actuacions previst per a aquests casosen el centre, procurarà en primer lloc lasolució del problema amb l’alumne o alum-na i amb la seva família i, si escau, sol·licitaràla col · laboració dels equips d’asses-sorament i orientació psicopedagògica i delsserveis d’assistència social del municipi.

2.4. Activitats que impliquen variació en elsespais habituals

La programació genera l d’aquel lesactivitats escolars que es facin fora delrecinte del centre o que interrompin l’horarilectiu habitual, s’haurà de fer al comen-çament del curs o amb prou antelació, ihaurà de ser aprovada pel consell escolar.

En el marc d’aquesta programació, lesactivitats concretes les autoritzarà el direc-tor i les comunicarà al consell escolar en laprimera reunió d’aquest.

Les activitats que directament o indirec-tament afectin tot el centre, s’hauran decomunicar als Serveis Territorials en untermini de 15 dies d’antelació.

L’horari d’activitats escolars programa-des i aprovades pel consell escolar res-pectarà l’horari setmanal general establertper al professorat, i tindrà per al professo-rat la mateixa obligatorietat que l’horari ha-bitual de treball.

Als alumnes menors d’edat que parti-cipin en activitats fora del centre, els caldràl’autorització escrita dels seus pares, ma-res o tutors legals.

Quan en una activitat fora del centre,programada per a un col·lectiu d’alumnes,hi hagi alumnes d’aquest col·lectiu que nohi participin, el centre organitzarà l’atencióeducativa d’aquests darrers mitjançant elsprofessors/es que quedin alliberats d’obli-gacions docents per l’absència d’alumnesdel centre i el professorat de guàrdia.

En les sortides, la relació entre alumnesi professors-acompanyants serà de 20/1en l’ESO i de 25/1 en els ensenyamentspostobligatoris. El consell escolar del cen-tre, justificant-ho adequadament per a unaactivitat concreta, podrà acordar el canvid’aquesta relació. Sense aquest acordexplícit i justificat per a una activitat con-creta, s’haurà d’aplicar la relació establertaamb caràcter general. En el cas d’alumnesamb necessitats educatives especials esconformarà a les seves característiques.

No es podran realitzar sortides ambmenys de dos acompanyants, un dels qualshaurà de ser necessàriament un professoro professora, llevat d’aquelles situacionsen què el consell escolar pugui determinaraltres condicions.

2.5. Viatges escolarsPerquè e ls v iatges escolars s iguin

coberts per l’assegurança escolar, caltrametre prèviament a la corresponent ofi-cina de l’Institut Nacional de la Seguretat

Social (INSS) la relació d’alumnes, les da-tes i l’itinerari.

3. Criteris generals de distribució degrups i d’elaboració de l’horari

El centre matr icu larà e ls a lumnes,formarà els grups i confeccionarà els horarisd’acord amb el nombre de grups (per cur-sos, modalitats, especialitats, matèriesoptatives, crèdits variables, llengües estran-geres, etc.) que els hauran estat autoritzats,i en funció de l’especialitat i la preparacióespecífica del professorat.

Per a l’assignació d’àrees, matèries,crèdits i grups als professors, serà un criteriprioritari l’aplicació del projecte lingüísticdel centre. En tot cas, el professorat ques’incorpori als centres públics d’ensenya-ment secundari haurà d’exercir la docènciaen llengua catalana, d’acord amb el projec-te lingüístic, excepte per a les assignaturesde l lengua i l i teratura castel lanes i dellengües estrangeres.

El director assignarà a cada departamento seminari els grups de matèries i àrees(tant la part comuna com la variable) que licorresponguin d’acord amb la seqüen-ciació establerta en el projecte curricularde centre i d’acord amb el criteri d’especia-lització del professorat assignat a la planti-lla del centre.

L’especial i tat docent, adquir ida peroposició o per qualsevol dels procedimentsde reconeixement previstos reglamentà-riament ( inclosa l’habil i tació especial),atorga la capacitat i idoneïtat per impartirla docència en un determinat àmbit curri-cular (àrees, matèries o crèdits). Tanmateix,teni r garant ides aquesta capaci tat iidoneïtat no exclou la possibilitat de tenirprou competència per impartir altres àrees,matèries o mòduls, quan no existeixi en elcentre més professorat disponible del’especialitat i la millor organització delsrecursos disponibles ho requereixi.

En conseqüència, en l’assignació d’à-rees, matèries i mòduls al professorat s’hande tenir en compte els criteris següents:

a) El professorat té l’obligació d’impartirles matèries d’ESO i batxillerat, mòduls icrèdits de cicles formatius associats a l’es-pecialitat de la qual és titular o de la qual téreconeguda l’habilitació especial, en la me-sura en què ocupi un lloc de treball quetingui assignats els continguts curricularscorresponents i d’acord amb al lò queestableixen les disposicions següents:

– Reial decret 1701/1991, de 29 denovembre, pel qual s’estableixen especia-litats del cos de professors d’ensenyamentsecundari, s’hi adscriuen els professorscorresponents de l’esmentat cos i es deter-minen les àrees i matèries que haurà d’im-partir el professorat respectiu (BOE núm.288, de 2.12.91).

– Reial decret 1635/1995, de 6 d’octu-bre, pel qual s’adscriu el professorat delscossos de professors d’ensenyament se-cundari i professors tècnics de formacióprofessional a les especialitats pròpies dela formació professional específica (BOEnúm. 242, de 10.10.95).

– Reial Decret 777/1998, de 30 d’abril,pel qual es desenvolupen determinats as-pectes de l’ordenació de la formació pro-

Full de disposicions i actes administratius

850

fessional en l’àmbit del sistema educatiu(BOE núm. 110, de 8.5.1998).

– Decret 200/2000, de 13 de juny, sobremobilitat del professorat de formació profes-sional (DOGC núm. 3166, de 22.6.2000).

– Decret 214/2001, de 24 de juliol, de24 de juliol, de modificació del Decret 67/1996, de 20 de febrer, pel qual es regula,entre d’altres matèries, el desenvolupamentdels requisits d’especialització (DOGC núm.3446, de 6.8.2001).

– Reial decret 1284/2002, de 5 dedesembre, pel qual s’estableixen les espe-cialitats dels cossos de professors d’Artsplàstiques i Disseny i mestres de taller d’Artsplàstiques i Disseny, s’hi adscriuen elsprofessors dels esmentats cossos i es de-terminen els mòduls, assignatures i matè-ries que hauran d’impartir (BOE núm. 304,de 20.12.2002).

b) Així mateix, sobre la base de lesnecessitats del servei i de les disponibilitatsde la plantilla de professorat, la direcciódel centre pot assignar al professorat àrees,matèries, mòduls o crèdits diferents delsassociats a la seva especialitat, sempre quecomprovi que el professor o la professoradisposa de la titulació, formació o expe-riència docent suficients (un mínim d’haverimpartit durant dos o més cursos acadè-mics els continguts curriculars correspo-nents i, en aquest cas, sempre que comptiamb l’acceptació de l’interessat o interes-sada) per prestar la docència que se li volassignar.

L’assignació que compleixi els requisitsanteriors serà efectiva sense perjudici deldret que té el professorat de presentar,davant la direcció del centre, una reclama-ció per escrit contra l’esmentada assig-nació, en la qual exposi raonadament queno es considera prou capacitat per impartiralguna de les àrees, matèries o mòduls quese li han assignat, i també té el dret arecórrer davant de la direcció dels ServeisTerritorials contra la resposta escrita, degu-dament motivada, del director o la directo-ra en què li confirmi, si escau, l’assignaciód’horari.

c) En ocasió de substitucions o d’ocu-pació interina de dos llocs de mitja dedi-cació diferents en un mateix centre, o unlloc en què s’hagin d’impartir algunes matè-ries no associades a l’especialitat ques’hagi definit com a requisit del lloc de tre-ball, la direcció del centre haurà de comu-nicar aquesta circumstància als ServeisTerritorials.

Els departaments o els seminaris faranuna proposta de distribució dels grups dematèries o àrees (tant la part comuna comla part variable) que corresponen als seusmembres. Aquesta proposta s’ajustarà alscriteris que, per a cada etapa, s’indiquenen els apartats següents i al criteri d’espe-cialitat esmentat. La proposta inclouràtambé, si escau, els membres d’altres de-partaments o seminaris que hi hagin de ferhores de classe, i es tindran en compte elsrequeriments derivats de les adaptacionscurriculars.

3.1. Criteris bàsics en l’ESO3.1.1. Nombre i continuïtat del professorat

Aquest és el principal criteri que cal se-

guir en la distribució de grups d’ESO. Enconseqüència:

– El professorat dels crèdits comuns hade ser el mateix, al llarg del curs, per acada grup d’alumnes, i també al llarg delcicle si no és que hi hagi raons justificadesper fer-ho altrament.

– El professorat dels crèdits variables quecursa un alumne o alumna és, en termesgenerals, el mateix que el professorat delscrèdits comuns. Les excepcions (culturaclàssica, ètica, segon idioma...) han dereduir-se als casos estrictament necessaris.

– Per tal d’evitar la dispersió i afavorir lacoherència i l’avaluació integrada, és moltconvenient, especialment en el primer cicled’ESO, que un mateix professor o profes-sora imparteixi diferents àrees, per exemple:Ciències de la naturalesa i Matemàtiques,o Català i Ciències Socials, o Castellà iLlengua estrangera, o altres.

– Per tal de coordinar l’actuació delprofessorat que intervé en un mateix grupd’alumnes, es crearan els equips docents.En l’horari setmanal de permanència delprofessorat s’ha de preveure un espai horariper a les reunions de l’equip docent.

– Es vetllarà perquè la persona tutorad’un grup d’alumnes sigui el mateix duranttot un cicle i perquè el professorat delscrèdits comuns imparteixi la majoria delscrèdits variables que cursi el grup. Els tutorsd’ESO dels centres de secundària tindran,per a cada grup d’ESO, dues hores lectivessetmanals de dedicació a les tasques detutoria, tant per atendre el crèdit de tutoriaamb el grup classe com per real i tzartasques de coordinació o altres activitatsderivades del pla d’acció tutorial.

3.1.2. Organització dels grups– L’organització de l’alumnat en grups

no podrà respondre de manera estable igeneral a una categorització acadèmicaper nivells, ni podrà comportar l’incrementde plantilla.

– L’organització dels grups d’alumnes enels crèdits comuns pot permetre l’agrupa-ment flexible en alguna àrea. Aquest agru-pament f lex ib le representarà que lacomposició i organització de cada grupd’alumnes sigui revisada segons les neces-s i tats d’aprenentatge dels a lumnes,d’acord amb el procés d’avaluació contí-nua. Això pot comportar tenir en una àreaun grup més que en les altres àrees.

3.1.3. Ràtio– La ràtio mitjana d’alumnes per grup en

el conjunt de crèdits variables és de 20. Sien la programació curricular del centres’inclouen crèdits variables que exigeixen,pel seu contingut i ubicació (tallers, labora-toris, informàtica, etc.), un nombre d’alum-nes sensiblement inferior a 20, el centredisposarà l’increment del nombre d’alum-nes en altres crèdits per tal de mantenir laràtio mitjana de 20 alumnes.

– En tota l’etapa, en 1/3 de les horesdels crèdits comuns de l’àrea de Ciènciesde la naturalesa, el grup no sobrepassaràels 20 alumnes.

– En tota l’etapa, en 2/3 de les horesdels crèdits comuns de l’àrea de Tecno-logia, el grup no sobrepassarà els 20 alum-nes.

– En 1/3 de les hores dels crèdits comuns

de l’àrea de Llengua estrangera, el grupno sobrepassarà els 20 alumnes.

– Cal tenir en compte que hi ha previstauna assignació d’hores de professorat quees dedicaran a l’atenció a la diversitat del’alumnat, incloent-hi el que manifestanecessitats educatives especials derivadesde disminucions físiques, psíquiques osensorials i de problemes de conducta,donant prioritat a les àrees instrumentals.Les hores assignades a cada centre estanen proporció al nombre de grups d’ESO.Aquestes hores tenen com a finalitat resol-dre les necessitats d’atenció específicaque alguns alumnes requereixen, per exem-ple a través d’agrupaments flexibles o depetits grups, i no poden usar-se en cap casper abaixar simplement la ràtio de maneragenera l i tzada sense cap a l t re cr i ter i .Aquesta assignació d’hores podrà augmen-tar excepcionalment en el cas que el nom-bre d’alumnes que necessit in atencióindividualitzada superi la situació estàn-dard.

3.1.4. Altres consideracions– Normalment, cada alumne o alumna

tindrà, com a màxim, una sessió de classeal dia de cada crèdit. En el cas que raonsmetodològiques o raons d’atenció a alum-nes amb necessitats educatives especialsaconsellin a un departament o seminariproposar que en un crèdit els alumnes rebindues sessions seguides de c lasse,correspon al consell escolar, amb l’acordprevi del claustre, acceptar o denegar laproposta. Aquesta decisió s’haurà deprendre abans de confeccionar els horaris.

– Per tal d’aprofitar més bé els recursoshumans assignats als centres, els mestresque passin a prestar serveis a llocs de treballde primer cicle de l’ESO impartiran, siescau, els ensenyaments corresponents aàrees d’un mateix àmbit (c ient i f ico-tecnològic, humanístic i d’expressió) si dis-posen dels requisits d’especial i tzacióestablerts en l’article 2.1 del Decret 67/1996, de 20 de febrer. Igualment, haurand’impartir els crèdits variables de l’àmbitreferits a l’etapa de l’ESO i no assignatsespecíficament al segon cicle. Tanmateix,els mestres adscrits a llocs de treball delprimer cicle de l’ESO podran completar laseva dedicació lectiva, fins a un terç del’horari setmanal, impartint ensenyamentsdel segon cicle de l’ESO si posseeixen al-guna de les titulacions superiors correspo-nents a l’especialitat.

3.2. Criteris bàsics en el batxillerat– Les matèries que es distribueixin al llarg

de dos cursos han de ser impartides per unsol professor o professora, llevat que hoimpedeixin circumstàncies inevitables d’or-ganització o plantilla.

– El nombre d’alumnes de cada grup enles matèries comunes i de modalitat serà,com a màxim, de 35. Quan el grup sigui demés de 25 alumnes es podran desdoblarun terç de les hores en les matèries demodalitat de caràcter experimental i tecno-lògic i en llengua estrangera. En el conjuntde les matèries optatives que no siguin demodalitat, la mitjana d’alumnes per grupserà de 20.

Núm. 1060

851

3.3. Confecció de l’horari3.3.1. Aprovació dels criteris de confeccióde l’horari

El director o la directora estudiarà laproposta d’assignació de grups i hores fetapels departaments i la confirmarà o, si nos’adequa als criteris bàsics establerts o elfuncionament del centre ho exigeix, la mo-dificarà enraonadament, d’acord amb lescompetències del director o directora queestableix el reglament orgànic.

El claustre, a proposta de l’equip directiu,i atenint-se, en tot cas, a les normesgenerals i criteris bàsics continguts enaquest document i a l’horari tipus aprovatpel consell escolar, té encomanat d’apro-var els criteris pedagògics que cal seguiren l’elaboració dels horaris setmanals delsgrups i del professorat.

3.3.2. Elaboració de l’horariL’elaboració de l’horari és responsabilitat

del cap d’estudis. En elaborar els horarisdel professorat es tindran en compte tantles hores lectives com la resta (fins a 24 desetmanals) d’horari fix, les quals quedarandegudament especificades en la declaracióhorària que s’ha incloure en les dadesanuals del centre. En establir aquestes ho-res caldrà:

– Preveure un mínim d’una hora setmanalper a les reunions de departament o semi-nari, una altra per a les coordinacions denivell, i una altra per a la tutoria d’alumnes(visites d’alumnes o dels seus pares i ma-res).

– Garantir que a cada hora de classe idurant les hores d’esbarjo hi hagi els profes-sors de guàrdia necessaris segons lescaracterístiques físiques i d’ocupació delcentre.

– Preveure les hores que els tutors depràctiques hagin de dedicar per al segui-ment de la Formació en centres de treball iles Estades en empreses i les que s’haginde dedicar al manteniment dels laboratoris,aula de tecnologia i aules específiques.

Als professors que siguin membres elec-tes del consell escolar, se’ls assignaran 22hores setmanals amb horari fix. Les altresdues hores seran a compte de les reunionsdel consell i de les seves comissions.

En l’horari del professorat de l’equip di-rectiu no cal incloure-hi hores de guàrdia,però cal que durant tot l’horari en què elcentre estigui obert hi hagi present uncàrrec directiu.

El calendari d’act iv i tats a les qualspodrien ser convocats els professors coma responsables d’experiències o per a acti-vitats de formació permanent, i el calendarid’altres activitats de formació permanentque ja sigui conegut a l’inici de curs, convétenir-los presents a l’hora de confeccionarels horaris, per tal de facilitar l’assistènciadels professors afectats a les activitats deformació. En particular, i sempre que quedinateses les necessitats generals del centre(guàrdies, reunions de departament/seminari, tutories, etc.), a l’horari fix set-manal de permanència dels professors enel centre s’hi podran incloure les classesd’actualització lingüística a què assisteixincom a alumnes.

3.3.3. Aprovació de l’horariQuan s’hagi confeccionat l’horari, el di-

rector o directora l’aprovarà provisio-

nalment, el distribuirà al professorat i con-vocarà una sessió de claustre per tal decomprovar que, en elaborar-lo, s’han seguitels criteris pedagògics prèviament esta-blerts. Si es constata que no s’ha complertalgun dels criteris, es determinarà quin haestat i es modificarà aquest aspecte con-cret en el sentit procedent en un terminimàxim de cinc dies, durant els quals s’hauràde complir l’horari inicialment proposat, sicalgués.

Els horaris dels professors/es, incloent-hi totes les hores fixes de permanència alcentre, els horaris dels grups d’alumnes ila resta d’informació horària significativa(hores de visita de tutors i de càrrecs direc-tius, etc.), juntament amb el calendari d’ac-tivitats, seran exposats en lloc accessiblea tots els membres de la comunitat educa-tiva, i es comunicaran al consell escolarperquè en tingui coneixement.

4. Horari del professorat

4.1. Horari general del professoratJornada laboral de 37 hores i mitja que

es distribuirà de la manera següent:– 18 hores lectives, distribuïdes en cinc

dies, que es destinaran a la docència di-recta a l’alumnat: docència a grups classe,atenció a la diversitat, tutoria individual i engrup, i activitats directives i de coordinacióamb les dedicacions previstes per a l’exer-cici d’aquestes funcions. Aquestes 18 horespodran prendre’s com a mitjana quan elcentre no faci una distribució horària uni-forme al llarg del curs escolar a causa devariacions trimestrals.

– 6 hores d’activitats d’horari fix: guàr-dies i altres vigilàncies, reunions setmanalsde departament o seminaris, comissió d’a-tenció a la diversitat, coordinacions de nivelli amb especialistes per a l’atenció a la diver-s i tat, entrevistes amb mares i pares,manteniment del laboratori i aules espe-cífiques.

– 6 hores, no sotmeses necessàriamenta horari fix, per reunions d’avaluació, declaustre i de consell escolar, reunions ambpares i mares, reunions de coordinació ambaltres centres, reunions amb professionalsi entitats externes i altres encàrrecs que enel marc de les seves funcions li encarreguiel director del centre.

– 7 hores 30 minuts de preparació declasses, correcció d’activitats, assistènciaa cursos i activitats de formació…, que nohauran de fer-se necessàriament al cen-tre.

Per exercir una altra activitat remunera-da cal obtenir prèviament l’autorització decompatibilitat corresponent, d’acord ambel que estableix la Llei 21/1987, de 26 denovembre, d’incompatibilitats del personalal servei de l’Administració de la Gene-ralitat.

Els funcionaris amb un fill o filla de menysde nou mesos tenen dret a un permís d’unahora diària d’absència de la feina per alactància.

El personal funcionari docent no univer-sitari de 60 o més anys i amb més de trentaanys de servei en qualsevol nivell educatiude l’ensenyament públic no universitari potsol·licitar la reducció de fins a tres hores

setmanals, en el seu horari complementari,sense pèrdua de retribucions.

El personal docent pot sol·licitar reduccióde jornada pels motius següents:

a) Per guarda legal d’un infant menor desis anys. La reducció que pot sol·licitar ésd’un terç o de la meitat de la jornada, ambuna percepció del 80% o del 60% de laretribució íntegra, respectivament. En el su-pòsit de reducció d’un terç de la jornadade treball i fins que l’infant tingui un anycom a màxim, percebrà el 100% de lesretribucions. En el cas d’adopció o acolli-ment permanent o preadoptiu d’un infantmenor de 3 anys, té dret a la reducció d’unterç amb el 100% de retribucions durantsetze setmanes, comptades a partir de lafinalització del permís per adopció o aco-lliment.

b) Per guarda legal d’una persona dismi-nuïda física, psíquica o sensorial que no facap activitat retribuïda. Té dret a una reduc-ció d’un terç o de la meitat de la jornadalaboral, amb una percepció del 80% o del60% de la retribució íntegra, respectiva-ment.

c) Per tenir a càrrec directe un familiar,fins al segon grau de consanguinitat o afi-nitat, amb una incapacitat o disminució re-coneguda de més del 65%. Té dret a unareducció d’un terç o de la meitat de la jor-nada laboral, amb una percepció del 80%o del 60% de la retribució íntegra, respec-tivament.

d) Per incapacitat física, psíquica o sen-sorial d’un familiar fins al primer grau deconsanguinitat o afinitat, amb la reduccióproporcional de retribucions.

Aquestes reduccions de jornada són in-compatibles amb el desenvolupament dequalsevol activitat econòmica retribuïda ono retribuïda durant la jornada objecte dela reducció.

Els funcionaris de carrera poden sol·li-citar una reducció de la meitat de la jorna-da per interès particular amb la deduccióproporcional de retribucions.

Els funcionaris de carrera poden dema-nar una reducció de la jornada d’un terç ode la meitat quan els manquin menys decinc anys per a la jubilació forçosa per edato per raó de recuperació d’una malaltia.Les retribucions seran del 80% i del 60%,respectivament.

D’acord amb l’article 20.5 de la Llei 30/1984, de 2 d’agost, afegit per la Lleiorgànica 1/2004, de 28 de desembre, demesures de protecció integral contra lav io lència de gènere, les funcionàr iesvíctimes de la violència de gènere, per ferefectiva la seva protecció o el seu dret al’assistència social integral, tenen dret a lareducció de la jornada amb disminució pro-porcional de les retribucions, o a la reor-denació de la jornada de treball mitjançantl’adaptació de l’horari, de l’aplicació del’horari flexible o d’altres formes d’ordenacióde la jornada de treball que siguin aplica-bles.

El personal docent no universitari potoptar pel dret a gaudir d’una llicència retri-buïda de dotze setmanes per cura d’uninfant menor d’un any, a partir del momenten què es reincorpori a la feina després delpermís de maternitat, en substitució del dret

Full de disposicions i actes administratius

852

a percebre el 100% de les retribucions enel supòsit de reducció d’un terç de la jor-nada. En el cas d’adopció o acolliment per-manent o preadoptiu, el personal docentno universitari pot gaudir d’una llicència desis setmanes a continuació del permís peradopció o acolliment.

La concessió d’aquestes l l icènciesretribuïdes és incompatible amb el desen-volupament de qualsevol altra activitateconòmica, remunerada o no remunera-da, durant l ’horari en què es gaudeixd’aquestes llicències retribuïdes.

En el cas que dues persones que pres-ten serveis en el sector públic generin eldret pel mateix subjecte, només en podràgaudir una de les dues, però podran repar-tir-se el temps de llicència que els corres-pondria mentre duri el fet causant.

Les reduccions de jornada i les llicenciesregulades en els punts anteriors les conce-dirà la direcció dels Serveis Territorials.

4.2. Dedicació horària dels òrgans de governi de coordinació4.2.1. Òrgans unipersonals de govern

Per als instituts d’educació secundària,els òrgans unipersonals de govern per alcurs 2005-2006 seran el director o directo-ra, el/la cap d’estudis, el coordinador ocoordinadora pedagògic i el secretari osecretàr ia establerts en el Reglamentorgànic dels centres docents públics d’edu-cació secundària i formació professionalde grau superior.

Per a les seccions d’educació secun-dària, els òrgans unipersonals de governper al curs 2005-2006 seran:

– director/a i secretari/ària, quan tinguinmenys de 90 alumnes o menys de 5 grups,

– director/a, secretari/ària i cap d’estudis,quan tinguin entre 90 i 160 alumnes o en-tre 5 i 7 grups,

– director/a i secretari/ària, cap d’estudisi coordinador/a pedagògic/a, quan tinguinmés de 160 alumnes o més de 7 grups.

En els centres específics de formacióprofessional, el cap d’estudis esdevé capd’estudis de formació professional.

Els IES-SEP inclouen en la seva estruc-tura, alternat ivament al cap d’estudisd’ensenyaments professionals, el subdirec-tor o subdirectora de formació professionali l’adjunt o adjunta al secretari amb funcionsde suport a la gestió econòmica del cen-tre.

La resta de centres incorporen a l’equipde direcció del centre el cap d’estudis d’en-senyaments professionals, amb la condiciód’òrgan unipersonal de govern, sempre queel centre imparteixi tres o més famílies deformació professional específica. En elscentres específics de formació professional,el cap d’estudis esdevé cap d’estudis deformació professional.

Els centres en els quals es dóna algunade les circumstàncies següents incorpo-ren l’adjunt al cap d’estudis a l’equip dedirecció:

– Impartir batxillerat en règim nocturn otenir doble torn en IES que imparteixencicles formatius quan el centre resti obertde 8-9 hores del matí fins les 21-22 hores ien el cas que s’imparteixin un mínim de 4

grups de cicles formatius per la tarda, tanten un cas com en l’altre.

– Tenir més de 1.000 alumnes d’educa-ció secundària obligatòria i batxillerat.

– Tenir més d’una seu.Els centres disposaran d’un nombre glo-

bal d’hores de gestió, a distribuir entre elsmembres de l’equip directiu, assignadesen funció del nombre de grups d’escola-rització d’acord amb la següent distribució,en el cas que tinguin 4 càrrecs directius:

IES fins a 11 grups: 30 horesIES entre 12 i 17 grups: 33 horesIES entre 18 i 24 grups: 36 horesIES amb 25 grups o més: 39 horesA aquestes hores cal afegir-n’hi 6 més si

l’IES té el càrrec de Cap d’estudis adjunt,o Cap d’estudis d’FP/subdirector d’FP.

4.2.2. Òrgans col·legiats de coordinació

4.2.2.1. Departaments didàcticsEl nombre de departaments didàctics als

IES i a les SES és el previst en el Reglamentorgànic.

El Reglament de règim interior de cadaIES pot preveure la creació de seminarisen el si dels departaments quan la sevacomplexitat ho aconselli.

El nombre de departaments didàctics ide seminaris serà com a màxim:

fins a 14 grups d’ESO i de Batxillerat: 11caps de departament i de seminari:

– de 15 a 19 grups: 14,– de 20 a 25 grups:15,– més de 25 grups:16,En els IES que imparteixen batxillerat

sense impartir educació secundària obliga-tòria, el nombre de departaments i de semi-naris serà:

– fins a 4 grups de batxillerat: 4 departa-ments o seminaris,

– per cada 2 grups de més, o fracció: 1departament o seminari més.

L’estructura de departaments didàcticsno es considerarà en el cas dels centresexclusivament de formació professional.

En centres de menys de 8 grups, el nom-bre de departaments serà el següent:

– centres de fins a 4 grups en un úniccicle d’ESO: 2 departaments,

– centres de fins a 4 grups en dos ciclesd’ESO: 3 departaments,

– centres d’entre 5 i 7 grups: 4 departa-ments.

4.2.2.2. Departaments de formacióprofessional

El nombre de departaments didàctics deformació professional als IES i a les SES ésel previst en el Reglament orgànic.

El Reglament de règim interior de cadaIES pot preveure la creació de seminarisen el si dels departaments de formació pro-fessional quan la seva complexitat ho acon-selli. Es podrà constituir un seminari, quanen el departament hi hagi un mínim de 10membres i un altre seminari per cada 10professors d’un mateix departament de for-mació professional.

En aquells instituts on hi hagi més d’unprofessor o professora que imparteixi l’es-pecialitat de formació i orientació laborales constituirà un departament de formaciói orientació laboral.

En els centres que només imparteixinformació professional i tinguin autoritzatscicles formatius que en el seu ordenament

curricular incorporin crèdits de llengua es-trangera es constituirà un departament di-dàctic de llengües estrangeres.

4.2.3. Òrgans unipersonals de coordinacióEl nomenament per exercir les funcions

dels òrgans unipersonals de coordinaciós’efectua d’entre els funcionaris i funcionà-ries docents en servei actiu i amb destinaciódefinitiva al centre. Només quan no hi hagiprou funcionariat docent amb destinacióal centre es podrà nomenar, per a l’exercicidel càrrec, un funcionari o funcionària queno té destinació definitiva al centre.

4.2.3.1. Caps de departament didàcticEn els instituts d’educació secundària,

tindran prioritat per optar a cap de depar-tament didàctic els professors i les profes-sores que pertanyen al cos de catedràticsd’ensenyament secundari, d’acord amb ellloc que ocupa en la plantilla del centrecom a titular d’alguna de les especialitatsintegrades en el respectiu departament. Sicap d’ells ni d’elles no hi opta i se’n téconstància expressa, o en cas d’absènciade professors i de professores d’aquest cos,el nomenament podrà recaure en profes-sors o professores funcionaris del cos d’en-senyament secundari o, si no n’hi ha, enqualsevol altre professor o professora queimparteixi ensenyaments del mateix nivello règim, d’acord amb el lloc que ocupa enla plantilla del centre com a titular d’algunade les especialitats integrades en el respec-tiu departament.

4.2.3.2. Caps de departament de formacióprofessional i de seminari

Al capdavant de cada departament deformació professional i seminari, i escoltatsels seus membres, es nomenarà un/a capde departament o de seminari d’entre elsseus integrants que, tot i reunir els requisitsgenerals, tingui la condició de catedràtic.Si cap d’ells no hi opta i se’n té constànciaexpressa, o en cas d’absència de profes-sors i de professores d’aquest cos, es podrànomenar un professor o professora funcio-nari del cos de professors d’ensenyamentsecundari o, si no n’hi ha, qualsevol altreprofessor o professora que, formant partintegrant del departament o del seminari,reuneixi la resta de requisits.

En els instituts d’educació secundària,qualificats com a superiors d’ensenyamentsprofessionals, s’atribueixen al cap de depar-tament didàctic de la família professionalde referència les següents funcions especí-fiques:

– Coordinar la generació de recursosdidàctics i d’informació i orientació profes-sional.

– Desenvolupar programes de recerca,d’innovació i d’avaluació relacionats ambla família professional, d’acord amb elsplans d’actuació aprovats pel Departamentd’Educació.

– Desenvolupar programes de formacióprofessional en col·laboració amb altresdepartaments de la Generalitat, altres admi-nistracions públiques, entitats o empreses.

– Col·laborar amb l’equip directiu delcentre en l’elaboració, el seguiment i l’ava-luació dels plans d’actuació específicsrelacionats amb la família professional dereferència.

Núm. 1060

853

– Altres derivades de les funcions com ainstituts superiors d’ensenyaments profes-sionals.

4.2.3.3. Coordinació d’educació secun-dària obligatòria

En els centres amb tres línies completeso més d’educació secundària obligatòriaes nomenarà un coordinador o coordina-dora d’educació secundària obligatòria.

4.2.3.4. Coordinació de batxilleratEn els centres amb tres línies completes

o més de batxillerat, entre el règim de diürni el règim de nocturn, es nomenarà un coor-dinador o coordinadora de batxillerat.

4.2.3.5. Coordinació de formacióprofessional

En els IES amb una oferta de dues omés famílies professionals o més de quatregrups de formació professional específicahi haurà un coordinador o coordinadora deformació professional.

4.2.3.6. Coordinació d’informàticaEn tots els IES i les seves seccions

d’educació secundària hi ha un coordina-dor o coordinadora d’informàtica.

4.2.3.7. Coordinació lingüística, intercul-tural i de cohesió social

En tots els IES i les seves seccionsd’educació secundària hi ha un coordina-dor o coordinadora lingüístic, d’intercul-turalitat i de cohesió social, que ha de de-senvolupar les funcions previstes en el punt2.4 de l’apartat 1 d’aquesta Resolució.

4.2.3.8. Coordinació d’activitats i serveisescolars

En tots els IES i les seves seccionsd’educació secundària hi ha un coordina-dor o coordinadora d’activitats i serveisescolars.

4.2.3.9. Responsable de mantenimentQuan siguin necessàries dues o més

instal · lacions per impart i r docència al’alumnat matriculat en una família profes-sional, es nomenarà un/a cap de mante-niment.

4.2.3.10. Coordinació de Prevenció de Ris-cos Laborals

En tots els centres docents d’educaciósecundària de Catalunya el director o ladirectora del centre nomenarà un coordi-nador o coordinadora de Prevenció de Ris-cos Laborals i ho comunicarà al directordels Serveis Territorials. La designació re-caurà, sempre que sigui possible, en fun-cionaris o funcionàries docents en serveiactiu i amb destinació definitiva en el cen-tre, amb formació en la matèria. Únicamentper insuficiència d’aquests es podrà cobriraquesta coordinació amb funcionaris o fun-cionàries docents que no tinguin destinaciódefinitiva.

El Departament d’Educació continuaràoferint cursos de Seguretat i salut laboralde nivell bàsic (30 hores) per tal que lespersones designades coordinadores puguinfer-lo.

Correspon als coordinadors i coordina-dores de Prevenció de Riscos Laborals pro-moure i coordinar les actuacions en matèriade salut i seguretat en el centre i, per tant,hauran de:

1. Coordinar les actuacions en matèriade seguretat i salut, així com promoure i

fomentar l’ interès i la cooperació delstreballadors i treballadores en l’acció pre-ventiva, d’acord amb les orientacions delservei de Prevenció de Riscos Laborals.

2. Col·laborar amb la direcció del centreen l’elaboració del pla d’emergència, itambé en la implantació, la planificació i larealització dels simulacres d’evacuació.

3. Revisar periòdicament la senyalitzaciódel centre i els aspectes relacionats ambel p la d’emergència amb la f ina l i tatd’assegurar-ne l’adequació i funcionalitat.

4. Revisar periòdicament el pla d’emer-gència per assegurar-ne l’adequació a lespersones, els telèfons i l’estructura.

5. Revisar periòdicament els equips del lu i ta contra incendis com a act iv i tatcomplementària a les revisions oficials.

6. Promoure actuacions d’ordre i netejai fer-ne el seguiment.

7. Emplenar i t rametre a ls ServeisTerritorials el full de Notificació d’accidents(se n’adjunta model a l’annex 11).

8. Col·laborar amb els tècnics del serveide Prevenció de Riscos Laborals en lainvest igació dels accidents que esprodueixin en el centre docent.

9. Col·laborar amb els tècnics del serveide Prevenció de Riscos Laborals enl’avaluació i el control dels riscos generalsi específics del centre.

10. Coordinar la formació de les treba-lladores i dels treballadors del centre enmatèria de prevenció de riscos laborals.

11. Col·laborar, si escau, amb el claustreper al desenvolupament, dins del currícu-lum de l’alumnat, dels continguts de pre-venció de riscos.

Per tal de facil itar l’assistència a lesactivitats formatives i a les reunions que esconvoquin des dels Serveis Territorials perplanificar i programar les tasques que elscoordinadors/es duguin a terme en el cen-tres, aquestes es realitzaran en dijous.

4.2.3.11. Coordinació de Qualitat i milloracontínua.

En tots els instituts d’educació secun-daria autoritzats per la Direcció General deFormació Professional i Educació Perma-nent per desenvolupar el projecte deQualitat i millora contínua hi haurà un coor-dinador de qualitat.

La seva funció principal és l’elaboració imanteniment del sistema de gestió de laqualitat del centre.

4.2.4. Hores de reconeixement com a lec-tives i complements dels càrrecs de coor-dinació

S’atribuirà als òrgans de coordinació,una reducció d’hores lectives a la setmanaper atendre les tasques de coordinació enla quantia que el Reglament de règim inte-rior del centre estableixi proporcional a lesresponsabilitats assignades, tot tenint encompte les disponibilitats de la plantilla deprofessors, i la distribució següent:

– Més de 27 grups d’ESO i batxillerat:63 hores.

– Entre 22 i 27 grups d’ESO i batxillerat:57 hores.

– Entre 16 i 21 grups d’ESO i batxillerat:44 hores.

– Entre 10 i 15 grups d’ESO i batxillerat:38 hores.

– Entre 6 i 9 grups d’ESO i batxillerat:

15 hores.- Menys de 6 grups d’ESO i batxillerat:

6 hores.En els centres que imparteixen cicles

formatius d’FP s’incrementaran 3 horeslectives per departament/seminari d’FP au-toritzat, entre 6 i 9 hores per coordinaciód’FP i entre 3 i 4 hores per responsabilitatsde manteniment.

Els caps de departament didàctic, dedepartament de formació professional, i deseminari, fins als nombres establerts en lanormativa vigent, el coordinador o coordi-nadora d’educació secundària obligatòria,el coordinador o coordinadora de bat-xillerat, el coordinador o coordinadora deformació professional, el coordinador o coor-dinadora d’informàtica i el coordinador ocoordinadora d’activitats i serveis escolarsi el coordinador de riscos laborals, el coor-dinador lingüístic, d’interculturalitat i decohesió social, el o la responsable de pro-grames d’innovació educativa i el coordi-nador o coordinadora de qualitat i milloracontínua, nomenats d’acord amb aquestesinstruccions, percebran el corresponentcomplement específic.

4.3. El professorat de l’especialitat de Psico-logia i Pedagogia i els mestres de Pedagogiaterapèutica

L’atenció a la diversitat de necessitatseducatives dels alumnes és responsabilitatde tot el professorat. El professorat dePsicologia i Pedagogia i els mestres de Pe-dagogia terapèutica s’han de dedicar,prioritàriament, als alumnes que presentenmés dificultats en l’aprenentatge i, moltparticularment, aquells que necessitensuports educatius específics per progressaren els seus aprenentatges i per participaren les activitats ordinàries del centre,complementant les funcions que desenvo-lupen els professors/es d’àrea pel que fa al ’atenció de les d i ferents capaci tats,interessos i ritmes d’aprenentatge que pre-senten els alumnes. Per tant, els alumnesamb necessitats educatives especials vin-culades a discapacitats o amb greusdificultats d’aprenentatge són els primersque s’han de beneficiar de la intervenciód’aquests especialistes.

4.3.1. E l professorat especia l ista dePsicologia i Pedagogia

El professorat especialista en Psicologiai Pedagogia ha de distribuir el seu horarilectiu entre les activitats següents:

A) DocènciaDocència en la part comuna i de la part

variable del currículum, principalment per al’assoliment de les competències bàsiquesde les àrees que tenen un caràcter mésinstrumental, a l’alumnat amb més dificul-tats per aprendre.

B) Atenció a alumnes amb necessitatseducatives especials

1. Valoració de necessitats educativesde l’alumnat en l’àmbit acadèmic i escolar.

2. Atenció individualitzada als alumnesamb necessitats educatives especials,vinculades a discapacitats o a altres cir-cumstàncies personals, que necessitin unaatenció específica.

Full de disposicions i actes administratius

854

L’atenció als alumnes amb necessitatseducatives especials ha de comportar lacol· laboració amb el professorat en lapreparació de materials i activitats adap-tades, , per tal que es disposi dels recursosapropiats per a la participació d’aquestsalumnes en activitats de l’aula ordinària.

C) Suport tècnic al professorat1. Orientació d’estratègies organitzatives

i didàctiques per a l’atenció a necessitatseducatives de l’alumnat.

2. Participació en l’elaboració i el segui-ment de les adaptacions curriculars indivi-dualitzades.

3. Aportació de materials específics iadaptats que facilitin la participació de l’es-mentat alumnat en les activitats ordinàries.

4. Col·laboració en la prevenció de con-ductes de risc i en la resolució de conflictes.

5.Col·laboració en la planificació i eldesenvolupament de l’acció tutorial i enl’orientació acadèmica i professional del’alumnat.

6. Participació en la comissió d’atencióa la diversitat per tal de col·laborar en laplanificació i seguiment de mesures d’aten-ció a les necessitats educatives de l’alum-nat del centre.

7. Coordinació de les actuacions delsserveis externs que intervenen en l’atencióa l’alumnat amb necessitats educativesespecials.

En la programació del centre s’atribuiran9 hores lectives per al desenvolupamentde les funcions B i C. En el desenvo-lupament d’aquestes actuacions el profes-sorat especialista de Psicologia i Pedagogiacomptarà amb la col·laboració de l’EAP.

4.3.2. Els mestres de Pedagogia terapèu-tica

Els mestres de Pedagogia terapèuticahan de distribuir el seu horari lectiu entreles activitats següents:

• DocènciaImpartir docència en la part comuna del

currículum, a l’alumnat amb més dificultatsper aprendre, principalment en aquellesmatèries que tenen un caràcter marcada-ment instrumental. Col·laborar en l’atencióals alumnes amb necessitats educativesespecials o amb dificultats d’aprenentatgedins l’aula ordinària.

• Atenció als alumnes amb necessitatseducatives especials

Atenció individualitzada als alumnes ambnecessitats educat ives especia ls v in-culades a discapacitats o a altres circums-tàncies personals que necessit in unaatenció específica.

L’atenció comporta tant la docència al’alumnat a l’aula ordinària, en petit grup oatenció individual, com la preparació dematerials i activitats adaptades en col·labo-ració amb la resta del professorat, per talque es disposi dels recursos apropiats enel conjunt de l’atenció que reben.

Un cop cobertes aquestes prioritats, siencara tenen disponibilitat, aquests espe-cialistes s’hauran de sumar a altres actua-cions que el centre els assigni, en elconjunt de mesures adreçades a l’atencióa la diversitat.

Els mestres de pedagogia terapèutica,participaran en la comissió d’atenció a la

diversitat i en l’elaboració de les adapta-cions curriculars individualitzades.

Quan un centre disposi de professoratde Psicologia i Pedagogia i de mestre omestra de Pedagogia terapèutica alhora,la comissió d’atenció a la diversitat establiràla distribució d’actuacions que hauran defer cadascun d’ells per dur a terme lesfuncions que tenen atribuïdes.

Per dur a terme les seves actuacions,els mestres de Pedagogia terapèutica hande coordinar-se amb el professorat dePsicologia i Pedagogia.

4.3.3. El professorat d’unitats de suport al’educació especial

En els centres que disposin d’unitats desuport a l ’educació especia l , e lsespecialistes assignats a aquestes unitatscentraran la seva intervenció a desenvo-lupar actuacions que facilitin, tant com si-gui possible i adequat, la participació del’alumnat de la unitat en les activitats del’aula ordinària i del centre.

Així, aquests especialistes d’educacióespecial hauran de:

1. Elaborar, amb la col· laboració del’EAP i del professorat del centre, el plad’atenció educativa a l’alumnat de la unitat–prioritats educatives, formes de partici-pació en les activitats de l’aula ordinària,activitats d’atenció individual o en grupreduït, criteris de seguiment i d’avaluació.

2. Elaborar materials específics o adap-tats que facilitin l’aprenentatge i la partici-pació de l’alumnat en les activitats del grupordinari.

3. Acompanyar els alumnes de la unitaten la seva participació en les activitats del’aula ordinària.

4. Desenvolupar les activitats específi-ques, individuals i en petit grup, que elsalumnes de la unitat requereixin.

5. Formular les propostes de modificaciócurricular, de caràcter individual i si escaude grup, de l’alumnat de la unitat.

6. Fer el seguiment i la tutoria individualde l’alumnat que atén.

L’atenció per part dels professionalsassignats com a suport a l’educació espe-cial s’ha de proporcionar, sempre que siguipossible i adequat en situacions generalso ordinàries, i quan sigui necessari en situa-cions de grups reduïts d’alumnes, ensituacions d’atenció individual o en altresformes d’agrupament d’alumnat.

La finalitat dels suports que proporcio-nen els especialistes és la de proporcionara l’alumnat amb necessitats educativesespecials condicions adequades per alprogrés en l’adquisició de les capacitatsestablertes en el currículum de l’etapa i pera la seva participació en les activitats gene-rals de les aules ordinàries i del centre.

4.4. Altre personal de suport a l’educacióespecial

Els auxiliars d’educació especial (cen-tres ordinaris) i els educadors d’educacióespecial (centres d’educació especial iunitats de suport a l’educació especial) hande donar suport a l’alumnat amb neces-sitats educatives especials vinculades adiscapacitats. La direcció del centre ha devetllar perquè aquest suport afavoreixi eldesenvolupament de l’autonomia personal

i la millora de la qualitat de vida d’aquestalumnat.

4.4.1. Auxiliars d’educació especialLes funcions específiques de l’auxiliar

d’educació especial són:a) Ajudar l’alumnat amb necessitats

educatives especials,– en els seus desplaçaments dins i fora

del centre docent, el control i els canvis dela postura necessaris per garantir la sevamobilitat,

– en aspectes de la seva autonomia per-sonal (higiene, alimentació, cures habi-tuals...) per garantir que pugui participaren totes les activitats i realitzar els seustractaments específics en el centre docent.

b) Vigilar i ajudar l’alumnat amb neces-sitats educatives especials a les horesd’entrada i sortida del centre, durant eltemps d’esbarjo i en el temps de menjador.

c) Aportar informació verbal i/o escrita alprofessorat sobre les activitats i actuacionsde l’alumnat amb necessitats educativesespecials.

d) Realitzar altres tasques, pròpies delseu grup professional, que li pugui enco-manar el director/a o el professorat.

La jornada laboral dels auxiliars d’educa-ció especial del Departament d’Educacióés de 37,5 hores setmanals, en règim dejornada partida, amb una interrupció míni-ma d’una hora per dinar. L’horari s’adaptaràa les necessitats d’atenció de l’alumnat i al’horari de funcionament del centre.

4.4.2. Educadors d’educació especialLes funcions específiques de l’educador

d’educació especial són:– Participar en l’elaboració i l’aplicació

de programes específics relacionats ambautonomia personal, habil itats socials,mobilitat i desplaçaments, habilitats de vida,transició a la vida adulta i preparació per almón laboral, escolaritat compartida cen-tres ordinaris / centres d’educació espe-cial.

– Participar en el projecte educatiu delcentre.

– Dur a terme programes específics pau-tats pel professorat i/o especialistes.

– Aportar informació tècnica i propostesals professors i als especialistes sobre lesactivitats i actuacions de l’alumnat amb ne-cessitats educatives especials que puguinser útils per ajustar, si cal, les programa-cions.

– Donar suport a l’alumnat amb neces-sitats educatives especials perquè puguinpart ic ipar en les act iv i tats del centre(desplaçaments dins i fora del centre, elseu control postural i canvis posturals ne-cessaris per a garantir la seva mobilitat…).

– Donar suport a l’alumnat amb neces-sitats educatives especials en aspectes dela seva autonomia personal (higiene, ali-mentació…) per tal que puguin participaren totes les activitats i portar a terme elstractaments específics en el centre.

– Vigilar i ajudar l’alumnat amb necessi-tats educatives especials a les hores d’en-trada i sortida del centre, durant el tempsd’esbarjo.

La jornada laboral ordinària és de 37,5hores setmanals, distribuïdes de la manerasegüent:

Núm. 1060

855

– 25 hores d’atenció directa als alumnesen horari lectiu.

– 8 hores per a reunions, coordinació ialtres activitats incloses en el projecteeducatiu de cada centre.

– 4,5 hores de preparació, formació i reci-clatge i d’altres activitats relacionades ambles seves funcions que no han de ser realit-zades necessàriament en el centre.

4.5. Professorat de ReligióEls professors i professores de Religió

tindran el mateix horari laboral que elprofessorat de règim general, si se’ lsassigna una dedicació completa.

Atesa l’especificitat d’aquesta matèria,a més de la dedicació completa, podranconsiderar-se altres dedicacions inferiors.Les atribucions horàries a cada dedicaciósón les següents:

– Dedicació completa: 24 horessetmanals, de les quals un mínim de 18hores seran lectives i, la resta d’activitatscomplementàries, amb horari fix.

– Dedicació de 3/4 de jornada: 18 horessetmanals, de les quals un mínim de 14hores seran lectives i, la resta d’activitatscomplementàries, amb horari fix.

– Dedicació de 1/2 jornada: 12 horessetmanals, de les quals un mínim de 9 seranlectives i, la resta d’activitats complemen-tàries, amb horari fix.

– Dedicacions inferiors: les activitatscomplementàries d’horari fix seran la ter-cera part de les hores lectives.

La programació de l’ensenyament de laReligió en un centre determina la dedicaciódel seu professorat, la qual serà constantal llarg de tot el curs, comptabilitzant-secom a tal la dedicació mitjana en el casque hi hagi variacions trimestrals en el nom-bre de classes.

Un cop determinada la plantilla del cen-tre i la dedicació del professorat, aquestas’ajustarà mitjançant l’oferta de crèdits va-riables de Religió prevista en el punt 7.2del bloc IV de l’annex 1 d’aquesta Reso-lució.

Es procurarà que e ls professors oprofessores de mitja dedicació o inferiorcompletin la seva activitat en més d’uncentre, si és necessari. En els centres enquè s’hagi definit la plantilla amb dedicaciócompleta, de tres quarts o mitja, no escomptarà amb altres dedicacions inferiorsa mitja jornada.

Les cues horàries de l’àrea de Religióinferiors a sis hores que puguin produir-seles assumirà el professorat de la plantillade Religió.

En el cas que un professor o professorade religió imparteixi docència en més d’uncentre públic, es comptaran fins a dueshores en concepte d’itinerància. Aquestareducció es considera inclosa en el totald’hores de contracte i s’efectua sobre leshores de permanència en el centre.

Els directors dels diferents centres onhagi estat destinat el professor de religiós’hauran de coordinar per tal de garantirque l’interessat o interessada pugui com-patibilitzar els horaris.

Els professors de rel igió de centrespúblics tindran la consideració plena deprofessors del centre, i, com a tals, seran

membres del claustre, formaran part d’undepartament i tindran la possibil itat depertànyer a tots els organismes docentsdel centre, a excepció dels que estiguinexplícitament assignats a funcionaris. Entot cas, la dedicació a aquestes respon-sabilitats no podrà implicar l’augment de laplantilla de religió assignada al centre.

IV. Aspectes generals

1. Drets i deures dels alumnesCada centre ha de disposar d’un

reglament de règim interior. Mentre no espubliqui el nou Decret sobre drets i deuresdels alumnes els centres docents de nivellno universitari de Catalunya han d’ajustarel reglament de règim interior al que disposael Decret 266/1997, de 17 d’octubre, so-bre drets i deures dels alumnes dels cen-tres de nivell no universitari de Catalunya(DOGC núm. 2503, de 24.10.1997),modificat pel Decret 221/2000, de 26 dejuny (DOGC núm. 3175, de 5.7.2000), llevatque l’òrgan resolutori serà la direcció delcentre.

Els centres poden resoldre, mitjançantprocessos de mediació, els conflictes ge-nerats per conductes dels alumnes o deles alumnes contràries a les normes deconvivència.

L’aplicació de mesures correctores perconductes contràries a les normes deconvivència del centre hauran de seguir elprocediment establert en e ls decretsesmentats.

No podran imposar-se sancions perconductes greument perjudicials per a laconvivència del centre sense la instruccióprèvia d’un expedient de la forma indicadaen els decrets esmentats, en el benentèsque la resolució final de l’expedient co-rrespon a la direcció del centre.

2. Educació secundària obligatòria

2.1. Assignació horària a les àreesEl nombre de crèdits assignats a les

àrees de l’educació secundària obligatòriaés el següent:

CICLES1r 2n

Llengua catalana i literatura ......... 6 6Llengua castellana i literatura ....... 6 6Llengües estrangeres.................... 6 6Matemàtiques .............................. 6 6Ciències de la naturalesa ............. 6 6Ciències socials ........................... 6 6Educació física ............................ 4 4Tecnologia ................................... 4 4Educació visual i plàstica .............. 2 2Música ......................................... 2 2Religió / Activitats alternatives*....... 3 3Crèdits variables*........................... 6 10Tutoria .......................................... 2 2Crèdits de síntesi ..........................(2) (2)

TOTAL .......................................... 58 60

* Dels tres crèdits de les activitats alternativesa la Religió del 1r cicle, dos són comuns i escursen a 1r i l’altre és variable. Els del 2n cicle

són tots variables. Per tant, l’alumnat que cursaReligió té 5 crèdits variables en el primer cicle i 7en el segon. Els crèdits variables corresponents aactivitats alternatives també s’han indicat en elcòmput total de variables.

L’alumnat no té cap obligació de cursarcrèdits variables específics d’una àrea con-creta, atès que aquells sobre els quals exis-tia aquesta obligatorietat han quedat assi-milats a crèdits comuns.

L’a lumnat que hagi optat per l ’en-senyament de la religió cursarà els tres crè-dits establerts en cada un dels dos ciclesde l’etapa.

Aquesta distribució implica la següentmitjana d’hores setmanals:

CURSOS........ 1r 2n 3r 4t

Llengua catalanai literatura ................ 3 3 3 3Llengua castellanai literatura ................ 3 3 3 3Llengüesestrangeres ............. 3 3 3 3Matemàtiques .......... 3 3 3 3Ciènciesde la naturalesa ....... 3 3 3 3Ciènciessocials ..................... 3 3 3 3Educació física ........ 2 2 2 2Tecnologia ............... 2 2 2 2Educació visuali plàstica .................. 1 1 1 1Música .................... 1 1 1 1Religió / Activitatsalternatives .............. 2 (1)* (1,5)* (1,5)*Crèdits variables ...... 2 4 5 5Tutoria ..................... 1 1 1 1Crèdits de síntesi ..... 1 1 1 1

TOTAL ..................... 29 29 30 30

* Aquestes hores estan incloses en les horesde crèdits variables.

2.2. Llengua i literaturaEn el primer cicle, la finalitat principal de

la literatura ha de ser desvetllar en l’alumnatel gust per la lectura, a través de la qual espotencia la capacitat de comprensió, l’arre-lament de la persona en la tradició del paísi l’obertura de la ment al món de la cultura.Caldrà triar obres que connectin amb lasensib i l i tat juveni l i amb les sevesexperiències i interessos.

En el segon cicle, la literatura incorporaràautors clàssics, dels quals es llegiran obressenceres si són adequades a la compe-tència lectora de l’alumnat, o bé fragmentso adaptacions. Cal alternar els autors delcànon amb altres d’actuals i, si és possible,encara vius, que puguin fer el rol de modelsliteraris pròxims i a l’abast. En aquest cicle,al costat de l’educació del gaudi per la lec-tura, s’han de perfeccionar les capacitatsde comprensió i d’expressió lingüística através dels bons models d’escriptura. Caldeduir de la lectura les convencionsliteràries i practicar el comentari d’obra i detext, fent de la l i teratura un mit jà peraconseguir un aprenentatge interdis-ciplinari.

A cada curs de l’etapa l’alumnat hauràde llegir un mínim de dues obres de litera-

Full de disposicions i actes administratius

856

tura catalana i dues de literatura castella-na. Les obres a llegir seran triades pelsdepartaments didàctics. Les lectures se-leccionades han de constar en la progra-mació del centre i s’han de fer públiquesconjuntament amb la llista de llibres de textabans del 30 de juny anterior al comença-ment de cada curs.

2.3. MatemàtiquesEn coherència amb els objectius globals

de l’etapa, i la necessitat d’assolir lescompetències bàsiques, cal que l’alumnatrealitzi activitats lligades a situacions realson hagi d’identificar problemes, on calguiobtenir i seleccionar informació de les fontsen què habitualment es troba disponible,on es potenciï la reflexió sobre els proces-sos i estratègies, al costat del treball mésmecànic d’aplicació de procediments aproblemes o exercicis de càlcul, treball quetambé és necessari però que no pot cons-tituir l’única vivència matemàtica de l’alum-nat en el centre.

2.4. Llengües estrangeresEn aquesta etapa educativa, l’alumnat

ha de disposar d’una competència comuni-cat iva bàsica en l lengua estrangera,sobretot en comprensió i expressió oral i,per tant, cal no repetir aprenentatges iconstruir sobre el que ja saben.

Atesa la necessi tat de garant i r unaprofitament màxim de les hores de con-tacte de l ’a lumnat amb la l lenguaestrangera, aquesta ha de ser el vehicleprincipal de comunicació no només durantel desenvolupament de les tasques d’apre-nentatge sinó en qualsevol moment querequereixi una interacció de caire funcio-nal dins l’aula.

La possibilitat de poder disposar de grupsreduïts en 1/3 de les hores dels crèditscomuns de llengua estrangera permet pro-gramar tasques d’aprenentatge en aquestapart de l’horari lectiu que incideixen moltespecialment en el desenvolupament deles competències d’expressió i interaccióoral.

Cal aprofitar també els recursos audio-visuals i tecnològics a l’abast perquè l’a-lumnat pugui comunicar-se i intercanviarinformació, amb facilitat i immediatesa, ambparlants nadius i/o aprenents de la llenguameta, i desenvolupi destreses per al tracta-ment de la informació en la llengua/llengüesque aprèn.

2.5. Crèdits variablesEl centre ha d’organitzar l’assignació de

crèdits variables a l’alumnat des d’una visióglobal, no fragmentada per trimestres.

En començar el cicle, el centre informaràels alumnes de l’oferta programada de crè-dits variables.

L’alumnat escollirà, cada trimestre, elscrèdits variables que haurà de cursar a partirde l’oferta i condicions d’organització delcentre amb l’ajut de la persona tutora.

El centre oferirà un nombre de crèditsvariables de manera que la ràtio mitjanad’alumnes per grup en el conjunt de crèditsvariables sigui de 20.

2.5.1. Crèdits variables de reforç

Els crèdits de reforç es dissenyaran deforma que facilitin a l’alumnat l’assolimentde les competències bàsiques de l’ense-nyament obligatori mitjançant diferentsestratègies metodològiques que comple-mentin i diversifiquin les activitats dels crè-dits comuns de l’àrea corresponent.

2.5.2. Crèdits variables de segona llenguaestrangera

Els crèdits variables tipificats de segonallengua estrangera constitueixen un pla pera tota l’etapa i l’opció de l’alumne o alum-na és per al conjunt de l’oferta. Atès aquestcaràcter de continuïtat, el centre, d’acordamb l’avaluació inicial de l’alumnat, esta-blirà les condicions mínimes que els alum-nes han de compl ir per poder cursaraquests crèdits. Això inclou la possibilitatque, amb els criteris que el centre determini,un alumne o alumna s’incorpori a la segonallengua estrangera en un crèdit diferent delprimer.

En casos excepcionals en què, a la vis-ta de la seva evolució acadèmica, es consi-deri més adient per a un alumne o alumnaque havia fet l’opció per la segona llenguaestrangera, de cursar uns crèdits variablesdiferents, la Direcció del centre podràautoritzar el canvi.

Els centres podran oferir la possibilitatde cursar els sis crèdits de segona llenguaestrangera en el segon cicle de l’etapa.

El centre podrà oferir, a més dels siscrèdits de segona l lengua estrangera,crèdits variables d’ampliació d’aquesta.

2.5.3. Crèdits variables de cultura clàssicaTots els centres han d’oferir obligatò-

riament, en el segon cicle, un mínim dedos crèdits variables tipificats de culturaclàssica, en els termes establerts en l’ar-ticle 12 del Decret 75/1996.

El Decret 285/1998, de 3 de novembre,pel qual s’estableixen nous crèdits varia-bles tipificats de cultura clàssica de l’edu-cació secundària obligatòria (DOGC núm.2761, de 9.11.1998), dóna orientacions pera l’ensenyament de la cultura clàssica enaquesta etapa i estableix nous crèdits decultura clàssica, que s’afegeixen als esta-blerts en el Decret 75/1996. Aquests crè-dits s’atribueixen al professorat de les es-pecialitats de Grec i Llatí.

2.5.4. Crèdits variables de filosofia i èticaL’Ordre de 17 de juny de 1999, de

modificació de l’Ordre de 3 de juny de 1996,per la qual es desplega l’organització iavaluació dels ensenyaments de l’educacióobl igatòr ia (DOGC núm. 2933), dónaorientacions per a l’ensenyament de lafilosofia i l’ètica en aquesta etapa i estableixcrèdits de ciències socials amb contingutsd’ètica, que s’afegeixen als establerts enel Decret 75/1996.

Els crèdits de filosofia i ètica s’atribueixenal professorat de l’especialitat de Filosofia.

2.5.5. Crèdits variables dissenyats pelscentres docents

Els crèdits variables dissenyats pel cen-tre hauran de tenir un nom diferent delscrèdits variables tipificats.

E ls centres docents que dissenyincrèdits variables n’hauran de presentar lesprogramacions als Serveis Terr i tor ia lscorresponents, abans de l’inici del curs, per

a la seva aprovació, adjuntant-hi l’acta dela reunió de departament o seminari en quès’han aprovat. Aquestes programacionsconstaran d’una introducció que justifiquila proposta del crèdit, els objectius, elscontinguts i els criteris d’avaluació delscrèdits variables dissenyats pel centre. ElsServeis Territorials, amb l’informe previ dela Inspecció d’Educació, aprovaranaquestes programacions segons la sevacoherència amb els objectius generals del’etapa i de les àrees o indicarà, si escau,les modificacions que cal introduir-hi perta l de procedir a la seva aprovació.Transcorregut un termini de dos mesos desde la sol·licitud sense que s’hagi dictatresolució expressa, aquesta s’entendràestimada.

2.6. Crèdits de síntesiEl crèdit de síntesi està format per un

conjunt d’act iv i tats d’ensenyament-aprenentatge que comporten un treballinterdisciplinari que afavoreix la integracióde coneixements i de la feina en equip,tant per part de l ’a lumnat com delprofessorat. Aquestes activitats estanconcebudes per avaluar si s’han acon-seguit, i fins a quin punt, els objectiusestablerts pel centre en la seva programaciói, en particular, els objectius establerts enles diverses àrees curriculars. Durant el crè-dit de síntesi, l’alumnat haurà de demos-trar prou capaci tat d’autonomia enl’organització del seu treball individual, itambé de cooperació i col·laboració en eltreball en equip.

L’equip de professors programarà unsegui t d’act iv i tats interdisc ip l inàr iesrelacionades amb diferents àrees del currí-culum comú de l’alumnat. No és necessarique en cada crèdit de síntesi hi hagi acti-vitats associades a totes i cadascuna deles àrees. En canvi, és essencial que lesdiferents activitats siguin significatives peral tema que es treballa i que no cons-titueixin un seguit de propostes deslligades,s inó un tot coherent. Amb aquestesactivitats es pretén provocar una sèrie desituacions en què l’alumnat aplicarà, demanera pràctica, coneixements i habilitatsadquirits durant un llarg període d’apre-nentatge, per tal de trobar solucions alsproblemes plantejats.

En l’organització d’aquest crèdit s’ha detenir en compte l’assignació d’un professoro professora que imparteix crèdits comunso crèdits variables que tutoritzi cada dos otres equips de quatre o cinc alumnes, elqual s’encarregarà de fer-ne el seguiment il’orientació.

L’alumnat ha de fer un crèdit de síntesicada curs.

Es farà una avaluació integrada del’assoliment dels objectius de les diferentsactivitats desenvolupades en el crèdit desíntesi, tant les de treball individual com lesde treball en equip.

2.7. Avaluació d’alumnes de l’etapa d’ESO2.7.1. Criteris generals

L’avaluació dels processos d’aprenen-tatge dels alumnes serà contínua, ambobservació sistemàtica del procés d’apre-nentatge de l’alumnat en cadascuna de

Núm. 1060

857

les àrees i l’anàlisi global del progrés decada alumne en cada curs i al llarg de l’eta-pa.

L’avaluació dels processos d’aprenen-tatge dels alumnes es durà a terme enrelació amb els objectius terminals de cadaàrea i l’assoliment global de les compe-tències bàsiques, tenint en compte que elsobjectius s’assoleixen mitjançant diferentstipus de continguts: fets, conceptes i siste-mes conceptuals; procediments; i valors,normes i actituds.

Tots els documents oficials de l’avaluaciós’han de conservar en el centre a disposicióde la Inspecció per a possibles compro-vacions. També, amb aquesta finalitat, calmantenir en el centre tot el material quehagi pogut contribuir a atorgar una qualifi-cació (proves escrites, treballs, quadernsde pràctiques, etc.).

En l’àrea de Llengua hi ha d’haver untreball conjunt en llengua catalana i enllengua castellana i, per tant, la coordinacióen els criteris d’avaluació i en l’atorgamentde qualificacions com a resultat d’aquestaavaluació.

Quan en un centre educatiu hi hagimatriculats alumnes que temporalment estrobin en situació d’escolarització singular,com ara les escolaritzacions compartidesentre centre ordinari i centre d’educacióespecia l , la rea l i tzació d’act iv i tatscomplementàries en unitats d’escolarit-zació compartida (UEC), l’atenció educa-tiva en aules hospitalàries o l’atenció edu-cativa domiciliària, o bé internats en cen-tres educatius del Departament de Justícia,l’equip directiu i els tutors del centre onsón matriculats, han d’establir els proce-diments necessaris pel seguiment acadè-mic i pel procés d’avaluació d’aquestalumnat.

Tot i que determinades àrees contri-bueixen en mes grau a obtenir lescapacitats fonamentals de l’ensenyamentobligatori, s’ha de procurar l’aprenentatgede les competències bàsiques des de totesles àrees i, per tant, des d’aquesta pers-pectiva, l’avaluació, com a observació idiagnòstic del progrés dels aprenentatgesde l’alumnat, necessita la integració de lesaportacions de tot el professorat que impar-teix docència a un mateix alumne o alum-na.

Aquesta necessitat justifica també lalimitació en el nombre de professors dife-rents que ha de tenir un determinat alum-ne o alumna. Un nombre excessiu departicipants en una junta d’avaluació difi-culta la real ització de la integració deparers.

2.7.2. Avaluació final de cursLes avaluacions finals a l’ESO s’han de

fer en cadascun dels quatre cursos del’etapa. L’avaluació final de cada curs com-porta dos tipus de decisions: decisions so-bre les qual i f icacions dels a lumnes idecisions sobre la seva promoció al curssegüent.

En la darrera sessió d’avaluació del cursescolar, la junta d’avaluació ha de fer unaanàlisi conjunta i global de les valoracionsque es fan de cada alumne/a en cadas-cuna de les àrees, i del desenvolupamentdel crèdit de síntesi. El professor/a de cadaàrea ha d’atorgar la qualificació a cada

alumne/a considerant l’assoliment dels ob-jectius de l’àrea i les valoracions que,referides a cadascun/a, s’expressin a lajunta d’avaluació.

Les decisions sobre la promoció del’alumnat les pren de manera col·legiadala junta d’avaluació, un cop realitzades lesproves extraordinàries.

2.7.3. Proves extraordinàriesEls alumnes amb àrees no superades

mitjançant l’avaluació contínua tenen dreta realitzar una prova extraordinària. Lesproves extraordinàries s’han de considerarproves de suficiència, per a la superaciód’àrees no superades mitjançant l’avaluaciócontínua, i no per millorar les qualificacionsde l’alumnat. La qualificació final de lesàrees superades mitjançant una provaextraordinària serà de suficient.

Les proves extraordinàries de cada àreaes faran per separat i les elaborarà icorregirà el departament didàctic corres-ponent.

Les proves extraordinàries es duran aterme no més tard del dia 28 de juny de2006.

2.7.4. Promoció de cursPerquè l’alumne/a pugui accedir al curs

següent, cal que les qualificacions de totesles àrees siguin positives, amb un màximde dues excepcions. No es comptabi-litzaran els crèdits variables, que ja hauranestat recollits en l’avaluació de l’àrea oàrees a les quals corresponguin, ni elscrèdits de síntesi, que contribueixen al’avaluació integrada de l’alumne/a. Si s’es-cau, es comptabilitzaran com una únicaàrea les cursades amb el mateix nom endiferents cursos.

Un cop fetes les proves extraordinàries,i no més tard del dia 29 de juny, la juntad’avaluació es reunirà per decidir sobre lapromoció de cada alumne/a al curs se-güent. Per prendre aquesta decisió, la jun-ta d’avaluació ha d’afegir a les dadesd’avaluació del curs els resultats obtingutsen les proves extraordinàries i tenint encompte l’evolució general de l’alumne/a,l’assoliment dels objectius en les diferentsàrees i en els crèdits de síntesi decidir, pera cada alumne/a, si passa al curs següento bé si roman un any més en el mateix cursper tal de garantir l’assoliment de les com-petències corresponents.

Per tal de fer efectives les decisions so-bre la promoció de l’alumnat, excepcio-nalment, de manera raonada i un copescoltat el professorat corresponent, la jun-ta d’avaluació podrà acordar la superaciód’alguna àrea, tenint en compte la madu-resa, actituds i interessos de l’alumne/a,l’anàlisi global dels seus aprenentatges iles possibilitats de recuperació i de progrésen els cursos posteriors. Per prendreaquesta decisió caldrà el vot favorable d’unmínim de dos terços dels membres de lajunta d’avaluació. La qual i f icació d’a-questes àrees serà de suficient i s’indicaràa l’acta d’avaluació amb un asterisc.

El vot favorable de dos terços s’ha decomptabilitzar sobre el total de membresde la junta presents en la sessió. Cadaprofessor/a pot emetre un únic vot, ambindependència del nombre d’àrees queimparteixi a l’alumne/a en qüestió. Els vots

en blanc i les abstencions tenen en aquestcàlcul els mateixos efectes que el votnegatiu.

L’alumne/a que en finalitzar el curs nocompleixi els requisits per passar al següenthaurà de repetir el curs. Cada curs es podràrepetir un sol cop. La junta d’avaluació esta-blirà les mesures de reforç i suport que calincloure en la programació del curs següentper als alumnes que passin de curs sensehaver assolit els objectius d’alguna o algu-nes àrees.

Si la junta d’avaluació decideix que elsa lumnes amb necessi tats educat ivesespecífiques (alumnes amb necessitatseducatives especials i alumnat nouvingut)han de seguir programes específics (adap-tacions o modificacions curriculars indivi-dualitzades), aquests seran escolaritzats enel nivell i grup que, atenent la propostaeducativa que se’ls formuli, es determinien l’adaptació o modificació curricularcorresponent.

Les adaptacions curriculars no impliquenmodificacions d’elements prescriptius delcurrículum establert, i, per tant, les had’elaborar i aplicar el mateix centre ambrelació al seu projecte curr icular i lesprogramacions didàctiques corresponents.

Les adaptacions curr icu lars indiv i-dualitzades han d’explicitar les caracterís-t iques o la situació de l’alumne/a, lesprioritats educatives, el pla individualitzat(proposta curricular i emplaçaments en quèes durà a terme) i e ls cr i ter is per a lseguiment i d’avaluació dels aprenen-tatges d’aquest alumnat. Les adaptacionscurriculars hauran d’estar a disposició dela Inspecció des de l’inici del curs, sensperjudici dels ajustaments que, d’acordamb l’evolució de l’alumne/a, al llarg delcurs s’hi puguin incorporar.

Les modificacions curriculars poden in-cloure canvis significatius en els objectius icontinguts d’una o més àrees o en ladistribució de crèdits comuns i variablesestablerta amb caràcter general i, d’acordamb l’Ordre de 24 de novembre de 1998(DOGC núm. 2807, de 18.1.1999), les had’autoritzar el director o directora delsServeis Territorials corresponents.

Dels cursos en què l’alumne/a segueixiuna adaptació o modificació del currícu-lum, se’n deixarà constància en la pàgina19 (Observacions sobre l’escolaritat) delllibre d’escolaritat de l’ensenyament bàsic.

La llei vigent dóna dret a l’alumnat acursar l’ensenyament obligatori en els cen-tres ordinaris fins a l’edat de divuit anys.

2.7.5. Títol de Graduat en Educació Secun-dària Obligatòria

L’obtenció del títol de Graduat en EducacióSecundària Obligatòria requereix la supe-ració de totes les àrees.

Excepcionalment, la junta d’avaluació,considerant la maduresa en relació ambels objectius de l’etapa i les possibilitats deprogrés, pot decidir l’obtenció del títol deGraduat en Educació Secundària Obliga-tòria per part de l’alumnat que tingui una odues àrees no superades, sempre queaquestes dues no siguin simultàniamentd’entre les tres següents: llengua catalanai literatura, llengua castellana i literatura imatemàtiques. A aquests efectes es comp-

Full de disposicions i actes administratius

858

tabilitzaran com una única àrea les cursa-des amb el mateix nom en diferents cur-sos.

El referent per analitzar l’assoliment delsobjectius generals de l’etapa per part decada alumne seran els cr i ter is bàsicssegüents, que resumeixen aquests objec-tius, d’acord amb les finalitats de l’etapa:

– Haver assolit el grau de comprensió id’expressió, oral i escrita, en català i encastellà necessari per a la incorporació ala vida social i professional.

– Saber utilitzar les eines matemàtiquesnecessàries en situacions i problemes dela vida quotidiana.

– Disposar dels elements bàsics decomprensió del món en els seus aspectescientífic, social, tècnic i artístic.

– Haver aconseguit el creixement per-sonal necessari per viure d’una maneraautònoma en les dimensions: individual isocial.

En qualsevol cas, per obtenir el títol deGraduat en Educació Secundària Obliga-tòria, és necessari haver assolit la capacitatd’utilitzar normalment i correctament lesdues llengües oficials a Catalunya.

Per prendre la decisió caldrà el vot favo-rable d’un mínim de dos terços dels mem-bres de la junta d’avaluació.

També en aquest cas, el vot favorablede dos terços s’ha de comptabilitzar sobreel total de membres de la junta presents enla sessió. Cada professor/a pot emetre unúnic vot, amb independència del nombred’àrees que imparteixi a l’alumne/a. Els votsen blanc i les abstencions tenen en aquestcàlcul els mateixos efectes que el votnegatiu.

2.7.6. Documentació acadèmicaQualificacionsLes qualificacions finals s’expressaran

en els termes insuficient, suficient, bé,notable i excel·lent, i aniran acompanyadesde la qualificació numèrica, sense deci-mals, amb la correspondència següent:

Insuficient: 0, 1, 2, 3, o 4Suficient: 5Bé: 6Notable: 7 o 8Excel·lent: 9 o 10Dels alumnes que hagin superat l’etapa

se’n calcularà la qualificació mitjana del’etapa, que serà la mitjana aritmètica deles qualificacions de totes les àrees.

ActesLa junta d’avaluació elaborarà una acta

amb les qual i f icacions atorgades pelsprofessors a cadascun dels alumnes enfinalitzar el curs, i una acta final d’avaluacióon constin les qualificacions finals de l’a-lumnat (cal incorporar a les qualificacionsdel curs les qualificacions de les provesextraordinàries) i les decisions sobre lapromoció de l’alumnat al curs següent.

En les observacions de l ’acta f ina ld’avaluació es consignaran, si escau, lesàrees dels cursos anteriors que, a parer delprofessor/a que imparteix l’àrea (o deldepartament que correspongui quanaquesta no s’imparteixi en el curs), superinels alumnes. S’adjunten models per a l’ela-boració d’aquestes actes. Aquesta informa-ció també es consignarà en el l’apartatd’observacions corresponent en el llibred’escolaritat.

Llibre d’escolaritat de l’ensenyament bà-sic

a) En la pàgina 19 (Observacions sobrel’escolaritat) es deixarà constància, si fa alcas, de les adaptacions o modificacionscurr iculars de què hagi estat objectel’alumne o alumna.

b) L’espai de les pàgines 21 i 23 que fareferència a les decisions sobre la promocióal tercer i al quart curs de l’etapa, respec-t ivament, no s’ha d’emplenar. L’espaid’aquestes pàgines destinat a consignarobservacions s’emplenarà només en el casque s’especifica a l’apartat c).

c) Les qualificacions dels alumnes d’ESOes consignaran, dins el llibre d’escolaritatde l’ensenyament bàsic, en les pàginessegüents:

– les qualificacions de primer curs d’ESOes consignaran a la pàgina 29, o a lessegüents si aquesta ja contingués algunaanotació, d’acord amb el model adjunt,

– les qualificacions de segon curs, a lapàgina 20. En aquest cas, dins l’apartatd’observacions de la pàgina 21 s’anotaràla diligència: Les qualificacions recollidesen la pàgina 20 corresponen al segon cursde l’educació secundària obligatòria, ambles dates i signatures corresponents. Quans’utilitzi un full autoadhesiu segons el modeladjunt, no caldrà fer-hi la diligència.

– les qualificacions de tercer curs, a lapàgina 22.

– les qualificacions de quart curs, a lapàgina 24. En aquest cas, a l’espai en blancde la pàgina 25 s’hi anotarà la diligència:Les qualificacions recollides en la pàgina24 corresponen al quart curs de l’educaciósecundària obligatòria, amb les dates isignatures corresponents. Quan s’utilitzi unfull autoadhesiu segons el model adjunt,no caldrà fer-hi la diligència.

d) En el cas que l’alumne/a hagués repe-tit el curs de l’ESO, la pàgina corresponenta les qualificacions d’aquest curs ja hauràquedat emplenada anteriorment, per la qualcosa les noves qualificacions es consig-naran a la pàgina 29 o següents, d’acordamb els models adjunts.

e) A la pàgina 27 es consignarà l’acre-ditació de l’escolarització, un cop l’alumnel’hagi finalitzada. Les columnes correspo-nents a les qualificacions de primer i segoncicle es ratllaran diagonalment. Es consig-naran la qualificació final de l’etapa i elscursos d’escolarització. Alternativament espodrà utilitzar un full autoadhesiu segonsel model adjunt.

f) L’expedient acadèmic de l’alumne/as’emplenarà d’acord amb el model adjunt.Caldrà incloure un full de resultats d’ava-luació per a cadascun dels cursos en quèl’alumne estigui matriculat en l’ESO.

g) En els espais de cada curs del llibred’escolaritat destinats a observacions esconsignaran, si escau, les àrees de cursosanteriors que, a parer del professor/a queimparteix l’àrea (o del departament quecorrespongui quan aquesta no s’imparteixien el curs), superin els alumnes.

Alumnes que no completen l’etapaAtès el caràcter obligatori de l’etapa

d’ESO, no es preveu la possibilitat que elsalumnes anul·lin la matrícula. Si el pare,mare o tutors legals d’un/a alumne/a amb

16 anys complerts opten perquè aquestabandoni l’etapa, hauran de comunicar-hoper escrit a la direcció del centre docent.Aquesta circumstància quedarà recollidaen l’expedient acadèmic, en el llibre d’es-colaritat (en l’apartat Observacions sobrel’escolaritat, pàgina 19) i en l’acta trimes-tral corresponent.

En el llibre d’escolaritat es consignaranles qualificacions corresponents al darrercurs completat per l’alumne o alumna.També caldrà emplenar la pàgina 26 (Fina-lització de l’escolaritat obligatòria) i, en ferlliurament del llibre a l’alumne/a, la pàgina28. Els apartats esmentats s’emplenarannomés quan hi hagi garanties que, per havercomplert els 18 anys, l’alumne/a ja no pros-seguirà estudis en aquesta etapa, o bé sisol·licita de forma expressa el lliuramentdel llibre.

2.8. Reclamacions motivades per lesqualificacions d’ESO

En aplicació del que s’estableix dinsl’article 8 del Decret 266/1997, de 17d’octubre, sobre drets i deures dels alumnesdels centres de nivell no universitari de Cata-lunya (DOGC núm. 2503, de 24.10.1997),modificat pel Decret 221/2000, de 26 dejuny (DOGC núm. 3175, de 5.7.2000), elsalumnes o els seus pares, mares o tutors,en el cas que siguin menors d’edat, tenendret a sol·licitar aclariments per part delprofessorat respecte de les qualificacionstrimestrals o finals, així com a reclamarcontra les decisions i qualificacions que,com a resultat del procés d’avaluació, s’a-doptin al final d’un curs o de l’etapa.

2.8.1. Reclamacions per qualif icacionsobtingudes al llarg del curs

Les reclamacions respecte a les qualifi-cacions obtingudes al llarg del curs, si noes resolen directament entre el professor oprofessora i l’alumne o alumna afectat, espresentaran a la persona tutora, la qual lestrasl ladarà al departament o seminaricorresponent per tal que s’estudiïn. En totcas, la resolució definitiva correspondrà alprofessor o professora. L’existència de lareclamació i la resolució adoptada es fa-ran constar en el llibre d’actes del depar-tament o seminari i es comunicaran a lajunta d’avaluació del grup corresponent.

2.8.2. Reclamacions per qualificacions finalsPer a les qualificacions finals de curs o

d’etapa, com també per a les decisionsque s’hagin adoptat respecte a la promocióde curs, els centres establiran un dia enquè la junta d’avaluació estudiarà i resoldràles possibles reclamacions, que s’haurande presentar per escrit en el termini de 48hores, adreçades al director o directora delcentre, que convocarà, si s’escau, una re-unió extraordinària de la junta d’avaluació.La decisió de la junta d’avaluació respectea la reclamació presentada es prendrà perconsens. En cas de no poder arribar-hi, esresoldrà per majoria simple i, en cas d’em-pat, decidirà el vot de la persona tutora.

Les reclamacions formulades i la sevaresolució raonada es faran constar en unaacta elaborada a aquest efecte per la per-sona tutora i signada pels membres de lajunta d’avaluació.

A la v ista de la decis ió de la junta

Núm. 1060

859

de qualificacions, podran ser destruïts oretornats als alumnes si aquests així hohavien demanat prèviament.

3. Batxillerat

3.1. Estructura del batxilleratEl nombre de crèdits de les matèries de

batxillerat i la seva distribució al llarg delsdos cursos és el següent:

1r 2nPart comunaEducació física ............................. 2 -Llengua catalana i literatura .......... 3 3Llengua castellana i literatura ........ 3 3Llengua estrangera ....................... 3 3Filosofia ........................................ 3 3Història ......................................... - 4Religió (voluntària)* ....................... 2 -

Part diversificadaModalitat ...................................... 3 3Modalitat ...................................... 3 3Modalitat ...................................... 3 3Optatives** ..................................... 10Treball de recerca ........................... 2Tutoria ...........................................1 1

Total .............................................. 62

* L’alumnat que opti per cursar Religió tindrà doscrèdits menys de matèries optatives.** Poden ser de modalitat, optatives tipificades ooptatives de centre.

La distribució horària del batxillerat en règimnocturn queda exposada en el quadresegüent:

1r 2nPart comunaLlengua catalana i literatura .......... 3 3Llengua castellana i literatura ........ 3 3Llengua estrangera ....................... 3 3Filosofia ........................................ 3 3Història ......................................... - 4Religió (voluntària)* ....................... 2 -Part diversificadaModalitat ...................................... 3 3Modalitat ...................................... 3 3Modalitat ...................................... 3 3Optatives* ....................................... 4Treball de recerca ........................... 2

Total .............................................. 52

***** Poden ser de modalitat, optatives tipificadeso optatives de centre. L’alumnat que opti percursar Religió tindrà dos crèdits menys de matèriesoptatives.

Les matèries pròpies de modalitat, i laseva distribució horària en els dos cursos,són les següents:

a) Modalitat d’Artsprimer curs segon curs

Dibuix artístic ..... 3 crèdits 3 crèditsDibuix tècnic ..... 3 crèdits 3 crèditsHistòria de l’art ... 3 crèdits

Fonaments de disseny, 3 crèditsImatge, 3 crèditsTècniques d’expressió graficoplàstica,3 crèditsVolum, 3 crèdits

Aquestes quatre matèries podran desen-volupar-se en qualsevol dels dos cursos.

d’avaluació, el director del centre emetràresolució relativa a la reclamació, resolucióque es notificarà a l’interessat. En el casque sigui acceptada, es modificarà, endiligència signada pel director o directora,l’acta d’avaluació corresponent i es comu-nicarà a la junta d’avaluació del grup.

La resolució que el director o directoradoni a la reclamació es podrà recórrer da-vant la Direcció General d’Ordenació i Inno-vació Educativa, en escrit del recurrentpresentat als Serveis Territorials corres-ponents a través de la direcció del centre,en el termini de cinc dies hàbils a comptarde l’endemà de la notificació de la reso-lució. Aquesta possibilitat s’haurà de ferconstar en la notificació de la resolució delcentre a l’interessat o interessada.

En el cas que l’interessat o interessadapresenti recurs contra la resolució del cen-tre, el director o directora el trametrà alsServeis Terr i tor ia ls corresponents,juntament amb la documentació següent:

a) còpia de la reclamació adreçada aldirector o directora del centre,

b) còpia de l’acta d’avaluació,c) còpia de l’acta de la reunió en què

s’hagi analitzat la reclamació,d) còpia de la resolució del director o la

directora del centre,e) còpia de les qualificacions trimestrals

i finals obtingudes per l’alumne o alumnaal llarg de l’etapa,

f) qualsevol altra documentació que, perin ic iat iva del d i rector o a pet ic ió del’interessat, es consideri pertinent adjun-tar.

Un cop informats per la Inspecció, elsServeis Territorials trametran els recursos ala Direcció General d’Ordenació i InnovacióEducativa amb tota la documentació il’informe de la Inspecció. Aquest informeinclourà tant els aspectes procedimentalsseguits en el tractament de la reclamaciócom el fons de la qüestió reclamada. Si del’informe i de la documentació es desprènla conveniència de revisar la qualificació oel procediment d’avaluació, la DireccióGeneral d’Ordenació i Innovació Educati-va encarregarà aquesta tasca a unacomissió formada per un professor oprofessora del centre que no hagi estatresponsable directe de la qual i f icacióobjecte de reclamació, proposat pel direc-tor o directora, un professor o professorad’un altre centre i un inspector o inspecto-ra, proposats per la Subdirecció Generalde la Inspecció d’Educació. D’acord ambl’informe de la Inspecció i, si escau, de lacomissió, la DGOIE ho resoldrà defini-tivament, amb notificació a l’interessat, através de la direcció del centre i, si escau,amb els efectes previstos en el tercerparàgraf d’aquest punt.

Per tal que les tramitacions anteriorssiguin factibles, cal que el professoratmantingui un registre de tots els elementsque ha utilitzat per avaluar i cal que conservien el centre, o que hagi retornat als alum-nes, tots els elements escrits. Els exercicisescrits que no s’hagin retornat als alumnes,les proves ordinàries i les proves extraor-dinàries, si escau, s’hauran de conservarfins al 31 d’octubre de 2006. Transcorregutaquest termini, i si no estan relacionats ambla tramitació d’expedients de reclamació

b) Modalitat de Ciències de la naturalesa ide la salut

primer curs segon curs

Matemàtiques .... 3 crèdits 3 crèditsBiologia ............. 3 crèdits 3 crèditsFísica ................ 3 crèdits 3 crèditsQuímica ............ 3 crèdits 3 crèditsCiències de la Terrai medi ambient ... 3 crèdits 3 crèditsDibuix tècnic ..... 3 crèdits 3 crèdits

c) Modalitat d’Humanitats i ciències socialsprimer curs segon curs

Llatí .................... 3 crèdits 3 crèditsMatemàtiquesaplicades a lesciències socials ... 3 crèdits 3 crèditsEconomiai organitzaciód’empresa ........... 3 crèdits 3 crèditsEconomia ........... 3 crèditsGeografia ........... 3 crèditsGrec ................. 3 crèdits 3 crèditsHistòria de l’art ... 3 crèditsHistòria del móncontemporani ..... 3 crèdits

Literatura castellana, 3 crèditsLiteratura catalana, 3 crèditsHistòria de la música, 3 crèdits

Aquestes tres matèries podran desenvolu-par-se en qualsevol dels dos cursos.

d) Modalitat de Tecnologiaprimer curs segon curs

Física ................. 3 crèdits 3 crèditsMatemàtiques .... 3 crèdits 3 crèditsTecnologiaindustrial ............ 3 crèdits 3 crèditsDibuix tècnic ..... 3 crèdits 3 crèditsQuímica ............. 3 crèdits 3 crèdits

Electrotècnia, 3 crèditsMecànica, 3 crèdits

Aquestes dues matèries podran desenvo-lupar-se en qualsevol dels dos cursos.

3.2. Configuració del currículum del’alumnat

En començar el batxillerat, i d’acord ambel seu tutor o tutora, l’alumne o alumna triauna modalitat i les matèries de modalitatque cursarà en el cicle. L’alumnat ha decursar, com a mínim, 3 matèries de la moda-litat escollida en cadascun dels dos cursosdel batxillerat. A efectes d’aquest còmput,les matèries de modalitat que tenen assig-nats tres crèdits es consideren una matèria,i les matèries de modalitat que tenen assig-nats sis crèdits es consideren dues matè-ries.

Els centres oferiran un nombre suficientd’optatives de batxillerat que permeti lapossibilitat d’opció dels alumnes en cadamodalitat. També oferiran desdoblamentssetmanals en les matèries que inclouenpràctiques de laboratori.

3.3. Matèries optativesEl conjunt de l’oferta de matèries optativ-

es del centre es donarà a conèixer al con-sell escolar.

Els centres poden oferir, com a matèries

Full de disposicions i actes administratius

860

optatives, matèries de modalitat corres-ponents a modalitats que el centre no téautoritzades. Aquest supòsit no donarà lloc,en cap cas, al reconeixement d’una novamodalitat a l’alumne/a.

L’alumnat pot optar per canviar algunade les matèries optatives no superades delprimer curs per altres matèries optatives ode modalitat.

3.3.1. Matèries optatives tipificadesAquestes matèries, i els seus objectius,

continguts i criteris d’avaluació, han quedatestablerts en l’Ordre de 31 de juliol de 1998,de desplegament de l’organització i l’ava-luació dels ensenyaments de batxillerat. Al-gunes d’aquestes matèries, però, hanperdut posteriorment la seva raó de ser, jaque s’han inclòs els seus continguts en elcurrículum d’alguna matèria de modalitat.

En les modalitats de Ciències de la natur-alesa i la salut i Tecnologia, almenys unade les opcions que ofereixen els centresestarà adreçada als alumnes que volenaccedir a estudis universitaris que requere-ixin una base forta de matemàtiques. Enaquest itinerari s’ampliarà l’horari assignatal currículum de matemàtiques de maneraque en acabar el batxillerat l’alumnat hagicursat un mínim de 8 crèdits (6 que corres-pondrien a la matèria de modalitat i 2 crèditscorresponents a matèr ies optat ives) .L’organització d’aquest itinerari en els cen-tres pot suposar que es cursi una matèriaoptat iva de 2 crèdi ts (equiva lent al’ampliació de matemàtiques), però tambéés possible distribuir els 2 crèdits al llargdels dos cursos de manera que resulti unaassignació de 4 hores setmanals de mate-màtiques. En la documentació acadèmicaoficial, aquestes dues matèries (de 6 i 2crèdits) constaran separadament.

Amb la finalitat de coordinar la distribuciódels continguts del programa actualmentvigent amb les possibles organitzacions deMatemàtiques, s’ha convingut amb l’Ofi-cina de Coordinació i d’Organització de lesPAU que la part de programa coincidentamb els nuclis de continguts del programaanterior sigui el que es desenvolupi en les3 hores de matèria de modalitat que fantots els alumnes en cada curs. Aquestapart del programa serà la que determinaràel contingut dels exàmens de les PAU de

l ’a lumnat que comenci aquesta novaprogramació de batxillerat; és a dir, que pera l’alumnat que s’examinarà de Mate-màtiques a les PAU de juny de 2006, elprograma de Matemàtiques serà sobre elsblocs de continguts vigents fins ara:

– El nombre real: expressió, ordenació ioperacions.

– Els nombres i la seva evolució històrica:sistemes de notació i de numeració, el nom-bre racional, el nombre irracional, el nom-bre negatiu, el zero.

– Trigonometria.– Funció real.– Pla i espai vectorial (V2 i V3).– Geometria analítica. Pla i espai afí.

Qüestions afins i mètriques.– Resolució de problemes.Els continguts nous que s’impartiran en

l’horari d’optatives són:– El nombre complex: notacions i repre-

sentació.– Llocs geomètrics: les altres còniques

(a part de la circumferència).– Estadística i probabilitat. Distribucions

contínues. La llei normal. Estadística bidi-mensional. Correlació lineal.

Tots els centres docents de dues o méslínies de batxillerat hauran d’oferir la matèriaoptativa de Segona llengua estrangera. Esrecorda que l’alumnat ha de tenir garantiade continuïtat en l’opció de Segona llenguaestrangera al llarg de l’educació secundàriaobligatòria i del batxillerat.

En els centres d’una línia es podrà im-partir també la Segona llengua estrangerasi hi ha un nombre suficient d’alumnes queho sol·licita.

A més, en aquells centres que impar-teixen els cicles formatius d’Arts plàstiquesi Disseny, l’alumnat de la modalitat d’Artspodrà triar mòduls teoricopràctics delsesmentats cicles com a matèries optativesde batxillerat. La correspondència entre leshores d’un d’aquests mòduls teoricopràc-tics i el nombre de crèdits que se li assignencom a matèria optativa de batxillerat seràd’un crèdit per cada 30 hores del mòdulteoricopràctic, fins a un màxim de 6 crèditsper matèria optativa.

L’atribució de les matèries optatives ales diverses especialitats de professorat esfarà, preferentment, d’acord amb els criterissegüents:

En el cas que el centre no tingui profes-sorat amb disponibilitat horària de l’especi-al itat considerada com a preferent, lamatèria podrà impartir-la professorat d’altresespecialitats d’acord amb el criteri d’espe-cialitat especificat en el punt 3 del bloc III,«Organització general del curs».

3.3.2. Matèries optatives dissenyades pelscentres docents

Les matèries docents optatives dissenya-des pel centre hauran de tenir un nomdiferent, i que no pugui induir a confusions,de les matèries optatives tipificades i deles matèries de modalitat.

En el projecte curricular constaran elsobjectius, els continguts i els criteris d’ava-luació de les matèries optatives dissenya-des pel centre.

Els centres docents que dissenyinmatèries optatives n’hauran de presentarles programacions al serveis territorials cor-responents, abans de l’inici del curs, per ala seva aprovació, adjuntant-hi l’acta de lareunió de departament o seminari en quès’han aprovat. Aquestes programacionsconstaran de:

– una introducció que justifiqui la propos-ta de matèria,

– els objectius, els continguts i els criterisd’avaluació de la matèria,

– el nombre de crèdits assignats a lamatèria,

– el curs en què s’impartirà la matèria.Els serveis territorials, amb l’informe previ

de la Inspecció d’Educació, aprovaranaquestes programacions segons la sevacoherència amb els objectius generals del’etapa i de les àrees, o indicarà, si escau,les modificacions que cal introduir-hi pertal de procedir a la seva aprovació. Trans-corregut un termini de dos mesos des de lapresentació de la sol·licitud sense que s’ha-gi dictat resolució expressa, hom entendràque aquesta ha estat estimada.

Com a criteri general, cal que les propos-tes de matèries siguin coherents amb elsobjectius generals del batxil lerat i quetractin aspectes relacionats amb l’opció defutur que ha pres l’alumne o alumna, enparticular amb les matèries comunes i demodalitat que cursa. No s’aprovaran lespropostes de matèries dissenyades pelcentre la programació de les quals es basien continguts conceptuals i objectius jainclosos en altres matèries de batxilleratque cursi l’alumnat del centre, ni les quesiguin assimilables a crèdits variables propisde l’educació secundària obligatòria. Sí quepodran autoritzar-se matèries amb contin-guts ja presents en matèries comunes o demodalitat, però en les quals es proposi untractament específic ben diferenciat del quees doni a la matèria original.

En el cas que un centre proposi confi-gurar una matèria optativa a partir de laselecció de determinats cont inguts iobjectius d’una matèria optativa tipificadao d’una matèria de modal itat, amb laconsegüent reducció del nombre de crèditsassignats originalment a la matèria, nocaldrà que el centre sol·liciti una autorit-zació expressa. El nom de la nova matèriahaurà de ser el de la matèria originalprecedit de «Elements de ...». No es podràutilitzar la paraula «elements» en cap altra

Segona llengua estrangeraAmpliació de MatemàtiquesBiologia humanaElectrònica

EstèticaExpressió vocalFormació laboralHistòria de CatalunyaInformàtica

Literatura universal

Lògica i metodologiaPsicologiaSociologia

.....

..........................

.............................

..............................................................................

................................................

..................

............................................................................

Alemany, Anglès, Francès, Italià (segons escaigui)MatemàtiquesBiologia i GeologiaTecnologia, Sistemes electrònics, Sistemes electrotècnicsi automàtics, Organització i procés de manteniment devehicles, Navegació i instal·lacions marinesFilosofiaMúsicaFormació i orientació laboralGeografia i HistòriaTecnologia, Matemàtiques, Informàtica, Administraciód’empreses, Organització i gestió comercial, Formació iorientació laboralLlengua catalana i Literatura, Llengua castellana i Litera-tura, Alemany, Anglès, Francès, Italià, Grec, LlatíFilosofiaFilosofiaFilosofia, Geografia i Història

Núm. 1060

861

matèria que no respongui a la tipologiasuara descrita. Aquesta nova matèria tindràla mateixa consideració que les matèriesoptatives t ipif icades i, per tant, no esconsiderarà matèria de modalitat ni matèriaoptativa dissenyada pel centre.

Els centres docents que en aquest curs2005-2006 vulguin oferir com a matèriaoptativa pròpia de centre una ampliaciód’un tercer crèdit en una matèria optativatipificada, de dos crèdits, sense modificar-ne els continguts, no caldrà que demaninla preceptiva autorització. Podran oferir-laen les mateixes condicions que si la matèriaoptativa tipificada constés de tres crèdits.

3.3.3. Estada a l’empresaEntre les matèries optatives del centre

s’haurà d’ofertar una estada a l’empresa.Aquesta estada tindrà una durada d’unes70 hores. A efectes d’avaluació i de còm-put de crèdits, l’estada a l’empresa equival-drà a dos crèdits.

E ls a lumnes que acredi t in unaexperiència laboral igual o superior a 140hores podran sol·licitar a la direcció del cen-tre de batxillerat l’exempció de dos crèdits,que es consideraran corresponents a lamatèria optativa Estada a l’empresa.

La sol·licitud corresponent haurà d’anaracompanyada d’una memòria, en la qualconstarà:

a) Descripció de l’empresa.b) Descripció de les tasques que hi va

desenvolupar l’alumne o alumna.c) Còpia del contracte laboral.Els alumnes que en acabar el primer curs

tinguin pendents d’avaluació positiva mésde dues matèries i, en conseqüència, ha-gin de repetir tot el primer curs, en el casque tinguin superada la matèria Estada al’empresa no l’hauran de repetir.

Els alumnes que en acabar el segon curstinguin pendents d’avaluació positiva mésde tres matèries de batxillerat i, en conse-qüència, hagin de repetir tot el segon curs,en el cas que tinguin superada l’Estada al’empresa no l’hauran de repetir.

Al professorat que fa el seguiment del’estada a les empreses dels alumnes se liaplicaran les mateixes assignacions d’ho-res lectives previstes per al tutor de la for-mació en centres de treball del punt 4.1.8.2del bloc IV, sobre aspectes generals.

3.4. Matèries de la modalitat de literaturaEntre les matèr ies de la modal i tat

d’humanitats i ciències socials figuren Li-teratura catalana i Literatura castellana.Aquestes matèries de modalitat tenen unallista de lectures prescrites que es va reno-vant periòdicament. Per a les pròximespromocions d’alumnes les lectures obli-gatòries de les literatures de modalitat sónles que figuren en l’annex 2.3.

3.5. Llengua catalana i literatura, Llenguacastellana i literatura: lectures

La didàctica de la literatura ha de fer-sede manera que aquesta ajudi l’alumnat «adefinir la seva sensibilitat, a conèixer-ned’altres o a millorar l’expressió de senti-ments, vivències o experiències personals»,i a més que proporcioni a l’alumnat «unselements bàsics perquè, un cop acabat elcicle, tingui l’autonomia suficient per llegir

amb interès i profit, per comprendre i, sical, valorar críticament el discurs literari».

Per tal de potenciar i concretar aquestensenyament de la literatura partint de lalectura de textos, tal com es preveu en elcurrículum de les matèries, el Departamentd’Educació indica els llibres que l’alumnatha de llegir amb caràcter obligatori, segonsla promoció a què pertanyin.

L’alumnat ha de fer cinc lectures permatèria, de les quals quatre seran lesmateixes per a tot l’alumnat i la cinquenala seleccionarà cada centre docent d’entreobres d’autors contemporanis i actuals.Aquesta cinquena lectura permetrà quel’alumnat pugui posar-se en contacte ambescriptors i escriptores vius i donarà alsestudis literaris una dimensió més actual imés propera a les experiències personalsdels estudiants. En l’annex 2.2 es concre-ten les lectures obligatòries de cada unade les literatures, catalana i castellana.

La programació de literatura de cadacentre inclourà també la literatura univer-sal que cada centre distribuirà de la mane-ra que consideri més convenient entrecatalà i castellà, amb una programació pergèneres o per èpoques o una altra, quepermeti la seva inserció en el programa deles literatures de cada una de les llengüescatalana i castellana.

En l’annex 2.3 s’explicita una llista orien-tativa d’obres de les diferents literatures,d’entre les quals els centres poden com-pletar les lectures prescriptives de lesliteratures catalana i castellana amb obresde la literatura universal.

Les lectures seleccionades han de cons-tar en la programació del centre i s’han defer públiques conjuntament amb la llista dellibres de text abans del 30 de juny anterioral començament de cada curs.

3.6. Llengües estrangeresL’alumnat que accedeix a aquest nivell

educatiu ja duu un bagatge de coneixe-ments i de competència lingüística en lallengua estrangera que ha cursat a l’ESOque li permet desenvolupar-se en situa-cions habituals de comunicació.

Ara, cal desenvolupar més la seva auto-nomia, atès que s’hauran perfilat amb majorprecisió les seves necessitats i interessosde futur. Per tant, en el batxillerat la llenguaestrangera s’uti l itzarà per promoure laformació intel·lectual i per accedir a altresàrees del coneixement i per desenvoluparcapacitats més especialitzades en funciódels interessos professionals i acadèmicsque guiaran el futur de l’alumne.

La tipologia de textos i documents quecal emprar ha de ser molt variada i ha d’in-cloure textos accessibles amb valor literari,i s’ha de presentar en suports diversos,incloent-hi els formats electrònics i ambtasques d’una complexitat cognitiva méselevada que en els nivells educatius pre-cedents.

La possibilitat de poder disposar de grupsreduïts en 1/3 de les hores dels crèdits co-muns de llengua estrangera permet pro-gramar tasques d’aprenentatge en aquestapart de l’horari lectiu que incideixen moltespecialment en el desenvolupament de

les competències d’expressió i interaccióoral.

Com a l’etapa anterior, cal aprofitartambé e ls recursos audiov isuals itecnològics a l’abast perquè l’alumnatpugui comunicar-se i intercanviar informa-ció, amb faci l i tat i immediatesa, ambparlants nadius i/o aprenents de la llenguameta, i desenvolupi destreses per al tracta-ment de la informació en la llengua/llengüesque aprèn.

3.7. Treball de recercaEl treball de recerca té caràcter indivi-

dual. En els casos que el treball a realitzarprevegi alguna part de tipus experimental(treball de camp, laboratori o taller), aquestainvestigació podrà realitzar-se en grups re-duïts (entre dos i quatre alumnes). Enaquests casos caldrà que el tutor asseguri,en fer el seguiment del treball, que cadas-cun dels membres del grup assoleix elsdiversos objectius plantejats, i fer unaavaluació individual de cada alumne oalumna. En particular, el dossier del treballi la presentació que se’n faci han de serindividuals.

És convenient considerar en el treballde recerca les etapes o fases següents:

– elecció del tema i de la qüestió a in-vestigar,

– plantejament de qüestions relacio-nades,

– planificació de la recerca,– cerca d’informació,– processament de la informació,– síntesi de la investigació i explicació

dels resultats,– revisió de la feina feta,– presentació de l’informe: redacció del

treball i exposició oral.Durant les diverses fases de realització

del treball de recerca, els alumnes seranassessorats i supervisats per un professoro professora: el tutor del treball de recerca.A més de l’orientació sobre les tècniqueshabituals emprades en qualsevol recerca,els tutors del treball han de vetllar perquèl’alumne realitzi les tasques amb regularitat,uti l itzi adequadament les fonts d’infor-mació, faci una correcta selecció de lainformació i estructuri adequadament lapresentació final. A tal fi, es realitzaranentrevistes periòdiques, per fer el seguimentde l’estat del treball i establir fites per a lesproperes trobades. El tutor del treball derecerca ha de ser present en totes les fa-ses abans esmentades.

El treball de recerca del batxillerat té unaassignació curricular de dos crèdits; a l’horad’assignar les hores totals de professoratper impartir el batxillerat es considera comuna matèria més i se li assigna una ràtio devint alumnes. En conseqüència, el centredisposa de 70 hores lectives de professoratper cada vint alumnes, o fracció de vint,que han de realitzar el treball de recerca.Cal tenir en compte que es tracta d’unamatèria singular, en el sentit que es potorganitzar de maneres diferents en el cen-tre. És a dir, es pot organitzar com unamatèria optativa més del centre, amb unaràtio mitjana de divuit-vint alumnes, a laqual el professorat dedica durant dos tri-mestres tres hores lectives setmanals, o

Full de disposicions i actes administratius

862

bé es poden distribuir els alumnes que fanel treball de recerca entre el professorat demanera que, un professor que tutoritza sisalumnes, té una assignació d’una hora lec-tiva setmanal al llarg de dos trimestres, obé es poden adoptar a l t res formesorganitzatives.

A més d’aquesta assignació d’horeslectives, per a l ’atenció adequada alsalumnes en el treball de recerca cal afegir-hi la disponibi l i tat horàr ia general delprofessorat per a preparació de classes,correcció d’exercicis, etc.

Tindrà dret a l’exempció del treball derecerca l’alumnat que es trobi en algunade les situacions següents:

a) Haver cursat COU i tenir-ne almenysuna assignatura aprovada.

b) Provenir d’una altra comunitat autò-noma i haver-se incorporat al nou centre apartir del segon trimestre del segon curs debatxillerat.

La sol·licitud haurà de presentar-se perescrit a la direcció del centre, la qual, uncop verificat el compliment d’alguna de lessituacions esmentades, incorporarà l’e-xempció a l’expedient acadèmic i la comu-nicarà per escrit als pares o tutors.

3.8. Avaluació d’alumnes de batxillerat3.8.1. Criteris generals

L’avaluació dels processos d’aprenen-tatge dels alumnes serà contínua i ambobservació sistemàtica del procés d’apre-nentatge de l’alumnat en cadascuna deles matèries i l’anàlisi global del progrés decada alumne en cada curs i al llarg de l’e-tapa.

L’avaluació dels processos d’aprenen-tatge dels alumnes es durà a terme enrelació amb els objectius terminals de cadamatèria, tenint en compte que els objectiuss’assoleixen mitjançant diferents tipus decontinguts: fets, conceptes i sistemes con-ceptuals; procediments; i valors, normes iactituds.

Tots els documents oficials de l’avaluaciós’han de conservar en el centre a disposicióde la Inspecció per a possibles compro-vacions. També, amb aquesta finalitat, calmantenir en el centre tot el material quehagi pogut contribuir a atorgar una quali-ficació (proves escrites, treballs, quadernsde pràctiques, etc.).

En l’avaluació del batxillerat cal aplicarel procediment establert en el capítol 3 del’Ordre de 31 de juliol de 1998, de desple-gament de l’organització i avaluació delsensenyaments de batxillerat (DOGC núm.2716, de 2.9.1998).

3.8.2. Avaluació de matèries pendentsLes avaluacions extraordinàr ies de

matèries no superades es realitzen el curssegüent a la convocatòria ordinària.

L’alumne/a de segon curs de batxilleraten règim presencial diürn que en l’avaluacióordinària del mes de juny de primer quedàamb una o dues matèries pendents, tindràuna avaluació d’aquestes matèries a l’inicide segon per tal que, en cas de superar-les, pugui concentrar-se exclusivament enles matèries de segon curs sense la càrregaafegida de les matèries pendents. Aquestaavaluació s’efectuarà abans del 15 d’oc-

tubre i, atès que correspon al curs acadèmic2005-2006, en el cas que l’alumne s’hagitraslladat, es farà al centre de recepció;per la mateixa raó, en el cas que es conce-deixi a l’alumne l’anul·lació de la matrículadel curs 2005-2006, les qualificacions ob-tingudes en l’avaluació de les matèriespendents de primer curs no tindran valide-sa.

El centre farà constar en una acta provi-sional els resultats d’aquesta avaluació, queno tindran validesa legal fins que siguinconsignats en l’acta de final de curs i, pertant, no se’n poden expedir certificacionsabans de la finalització del curs.

Aquesta avaluació no és d’aplicació alsalumnes inscrits de matèries soltes: alum-nes de règim diürn al qual resten tres omenys matèries per completar l’etapa,alumnes de règim nocturn i alumnes d’es-tudis a distància.

Per a l ’a lumnat que no super i lesmatèries pendents, cada centre establiràles estratègies que consideri idònies per ala seva recuperació, i programarà lessessions d’avaluació que consideri opor-tunes i que, en qualsevol cas, tindran llocabans de l’avaluació final del batxillerat.Els resultats de l’avaluació de les matèriespendents, tant els de les realitzades a l’inicidel curs com els de les desenvolupadesdurant la resta de l’any, s’hauran de con-signar en l’acta d’avaluació extraordinàriade batxillerat definida en l’Ordre de 31 dejuliol de 1998, de desplegament de l’orga-nització i l’avaluació dels ensenyaments debatxillerat.

L’alumnat que en acabar el segon curstingui pendents d’avaluació positiva tres omenys matèries de batxillerat, prenent eltreball de recerca com una matèria, elsegüent curs acadèmic s’inscriurà per tor-nar a cursar només aquestes matèries. Siescau, en podrà canviar alguna, tal comes descriu en el punt 3.9 del bloc IV, sobreaspectes generals.

3.8.3. Càlcul de la qualificació final debatxillerat i de la nota d’expedient

Un cop s’hagin superat totes les matèriescorresponents, es calcularà una notamitjana (a) que s’obtindrà per mitjana arit-mètica ponderada de les qualificacionsobtingudes en les matèries, d’acord ambla fórmula següent:

a = (Q1 · C1 + ... + Qn · Cn) / (C1 + ... + Cn),on Qk és la qualificació obtinguda i Ck elnombre total de crèdits cursats en relacióamb cadascuna de les matèries (comu-nes, de modalitat i optatives).

Si a és la qualificació del conjunt de lesmatèries comunes, de modalitat i optatives,i b la qualificació del treball de recerca, laqualificació final de batxillerat es calculade la manera següent:

Qualificació final de batxillerat = (0,9 · a)+ (0,1 · b)

Si l’alumne/a està exempt de realitzar eltreball de recerca, la qualificació final debatxillerat coincidirà amb la qualificació delconjunt de matèries comunes, de modalitati optatives.

La qualif icació f inal de batxil lerat esconsignarà amb una xifra decimal. Quanels centèsims siguin iguals o superiors a 5,s’arrodonirà per excés; quan els centèsims

siguin iguals o inferiors a 4, s’arrodoniràper defecte.

La nota d’expedient, per a aquel lsalumnes que no hagin cursat la matèria deReligió, coincidirà amb la qualificació finalde batxillerat. Per als alumnes que l’hagincursada, la nota d’expedient es calcularàanàlogament a la qual i f icació f inal debatxillerat, però excloent-ne la qualificacióde la matèria de Religió.

La nota d’expedient és la qualificació debatxillerat en tots aquells processos en quèentrin en concurrència els expedients del’alumnat.

3.9. Incorporació d’alumnes al batxillerat3.9.1. Alumnes que s’incorporen al primercurs

Podrà accedir al batxillerat l’alumnat queestigui en possessió del títol de Graduat enEducació Secundària Obligatòria. Tambés’hi podrà incorporar l’alumnat que es trobien alguna d’aquestes situacions:

– Tenir superats els estudis del primercicle experimental (14-16) d’ensenyamentsecundari, establerts en l’Ordre de 4 demaig de 1987 (DOGC núm. 854).

– Haver superat un mòdul professionalexperimental de nivell 2.

– Haver obtingut el títol de Tècnic auxi-liar de la Formació Professional de primergrau (FP1).

– Haver superat els tres cursos comunsd’Arts aplicades i Oficis artístics del pla de1963.

– Haver aprovat e l segon curs delbatxillerat unificat i polivalent (BUP), ambdues matèries pendents com a màxim. S’hiinclouen els alumnes que, tot i haver cursatel tercer de BUP, no n’han superat totesles assignatures.

– Haver obtingut el títol de Tècnic perhaver superat un cicle formatiu de graumitjà al qual s’havia accedit mitjançant unaprova d’accés.

– Haver obtingut el títol de Tècnic supe-rior per haver superat un cicle formatiu degrau superior al qual s’havia accedit mitjan-çant una prova d’accés.

3.9.2. Alumnes que s’incorporen al segoncurs

L’alumnat que s’incorpori a segon cursde batxillerat, a més de cursar les matèriescomunes que el centre tingui assignades asegon curs, s’adscriurà a una modalitat,de la qual haurà de cursar un mínim dequatre matèries. També haurà de realitzarel treball de recerca i cursar les matèriesoptatives que corresponguin a segon curs.En el cas de matèries que tinguin conti-nuïtat en els dos anys, el centre haurà devetllar perquè l’alumne o alumna puguiadquirir els coneixements essencials de lapart que no ha cursat.

Podrà accedir a segon curs debatxillerat, a més del que procedeixi de pri-mer curs en les condicions establertes,l’alumnat que es trobi en alguna d’aques-tes situacions:

a) Haver accedit a l segon curs debatxillerat LOGSE procedent d’una altracomunitat autònoma.

b) Haver superat e l pr imer curs debatxillerat experimental.

c) Haver obtingut el títol de Batxil ler

Núm. 1060

863

(BUP). S’hi inclouen els alumnes que, tot ihaver cursat el COU, no n’han superattotes les assignatures.

d) Haver obtingut el títol de Tècnic es-pecialista de la Formació Professional desegon grau (FP2).

e) Haver superat l’últim curs d’espe-cialitat d’Arts aplicades i Oficis artístics.

3.9.3. Convalidació de matèries de batxi-llerat per a l’alumnat procedent de ciclesformatius

Els alumnes que han cursat determinatscicles formatius de grau mitjà tenen dret ala convalidació de les matèries de batxilleratque es determinen en l’apartat 4.12 delbloc IV, sobre aspectes generals, d’aques-tes instruccions.

L’Ordre de 23 de setembre de 1998, perla qual es determinen els efectes aca-dèmics de la incorporació a ls ense-nyaments de batxillerat de l’alumnat pro-cedent de cicles formatius de grau mitjà(DOGC núm. 2746, de 19.10.98), estableixla possibilitat de declarar exempt de lesmatèries optatives i del treball de recercadel batxillerat l’alumnat que hi hagi accedithavent cursat prèviament un cicle formatiude grau mitjà.

El procediment que cal seguir en aquestscasos, extret de les Instruccions de laDirecció General d’Ordenació Educativa,de 16 de novembre de 1998, per al’aplicació de l’esmentada Ordre, i per a latramitació dels casos d’alumnes que hagincursat prèviament un cicle formatiu de grausuperior, es detalla a continuació.

– L’exempció de cursar matèr iesoptatives que estableix l’Ordre de 23 desetembre de 1998, per la qual es determi-nen els efectes acadèmics de la incor-poració als ensenyaments de batxillerat del’alumnat procedent dels cicles formatiusde grau mitjà, computarà fins a un màximde deu crèdits en el règim diürn, i de quatreen el règim nocturn. L’exempció del treballde recerca computarà dos crèdi ts.L’exempció, en conjunt, no ultrapassarà elsdotze crèdits en el règim diürn, i els sis enel nocturn.

– Atès que l’exempció dels crèdits quepreveu l’Ordre de 23/9/98 afecta nomésles matèries optatives i el treball de recerca,no es podrà declarar exempt cap alumne oalumna de matèries comunes o de moda-litat prenent com a fonament de tal exemp-ció aquesta Ordre, encara que el nombrede crèdits convalidats sigui inferior a dotzeen el règim diürn i sis en el nocturn. En totcas, atès que hi ha alumnes que en cadacurs de batxillerat cursen més de tres matè-ries de modalitat, es podrà demanar l’e-xempció d’una matèria de modalitat siaquesta excedeix de tres el nombre dematèries de modalitat de cada curs.

– Els alumnes que vulguin acollir-se alque preveu l’Ordre esmentada hauran dedemanar-ho explícitament, en el primer mesde classes, al director o directora del cen-tre on cursen els estudis de batxillerat,d’acord amb el model 1 que figura a l’annex10.

– Els alumnes que optin per demanarl’exempció podran fer-ho per a tots elscrèdits als quals tindrien dret d’acord amb

l’Ordre, o bé per a un nombre de crèditsinferior. En la seva sol·licitud hauran d’in-dicar quines matèries volen fer constar enel seu currículum diversificat, i hauran dedeclarar explícitament que coneixen elcaràcter irrevocable de la seva sol·licitud.

– Les matèries que els alumnes hagindemanat de cursar hauran de ser neces-sàriament superades per obtenir el títol deBatxiller i comptabilitzaran com qualsevolaltra matèria, tant a efectes del còmput dematèries pendents per passar de primer asegon curs com per al càlcul de la qualifi-cació final del batxillerat.

– A l’expedient acadèmic dels alumnesque hagin obtingut l’exempció, i a les actescorresponents, es farà constar l’expressióexempt per al treball de recerca i per a lesmatèries optatives. Pel que fa a aquestesúltimes, s’utilitzarà l’expressió genèricamatèries optatives, sense especificar capnom de matèr ia, però indicant entreparèntesis el nombre de crèdits dels qualsl’alumne o alumna ha quedat exempt.

– La Direcció General d’Ordenació iInnovació Educativa estudiarà les peticionsindividuals d’exempció de les matèriesoptatives i del treball de recerca dels alum-nes que, havent superat un cicle formatiude grau superior al qual havien accedit mit-jançant una prova d’accés, accedeixin albatxillerat. Per sol·licitar aquesta exempció,el centre de batxillerat haurà de trametre aaquesta direcció general (DGOIE) la docu-mentació següent:

• Sol·licitud de l’alumne o alumna, d’a-cord amb el model 2 que figura a l’annex10.

• Certif icació de superació del cicleformatiu de grau superior.

• Especificació del currículum diversificatque vol cursar l ’alumne/a, amb espe-cificació, si s’escau, del nombre de crèditsde què consten les matèries optativesdissenyades pel centre.

3.9.4. Alumnat que va cursar batxilleratexperimental

L’alumnat que hagi cursat el batxilleratexperimental i tingui tres matèries o menysno superades, podrà sol·licitar cursar nomésles matèries que té pendents. En el casque alguna d’aquestes matèries no tinguéscorrespondència amb matèries del noubatxillerat, podrà substituir-se per una altra.La sol·licitud es trametrà a la DGOIE junta-ment amb un informe de la direcció delcentre, que inclogui:

– Certificació acadèmica on constin lesqualificacions obtingudes en els dos cur-sos de batxillerat experimental (i en matèriessoltes del batxillerat LOGSE, si escau).

– Proposta de matèries de batxillerat quehauria de cursar l’alumne/a.

– Informació, si escau, sobre els estudisposteriors que l’alumne o alumna té intencióde seguir.

El centre vetllarà pel compliment del que,respecte al còmput de matriculacions enel batxillerat, estableixen les normatives vi-gents.

3.9.5. Alumnat procedent del COUL’alumnat que hagi cursat COU i tingui

alguna matèria aprovada d’aquest curs, enincorporar-se al segon curs de batxillerat

pot sol·licitar per escrit a la direcció delcentre l’exempció del treball de recerca.

El centre vetllarà pel compliment del que,respecte al còmput de matriculacions enel batxillerat, estableixen les normativesvigents.

L’alumnat que hagi cursat i superat elCOU i vulgui cursar matèr ies del noubatxi l lerat que no siguin equivalents ad’altres que hagués cursat al COU, podràsol·licitar a la Direcció General d’Ordenaciói Innovació Educativa la seva incorporacióal nou batxillerat. La documentació quehaurà d’aportar és la següent:

a) Sol·licitud de l’alumne/a, en la qualhaurà d’especificar les matèries que volcursar, la modalitat en què es vol inscriurei el nom del centre on vol cursar els estudis.

b) Certificació acadèmica de COU.

3.10. Canvis en el currículum de l’alumnat3.10.1. Canvis de matèries sense canvi demodalitat

– Durant el primer mes de classes, elsalumnes del primer curs poden sol·licitar elcanvi d’alguna de les matèries que hagues-sin triat, sempre que això sigui compatibleamb l ’organització horàr ia del centredocent. En el cas que la direcció del cen-tre aprovi el canvi, es considerarà a tots elsefectes que l’alumne/a ha cursat des delprincipi les noves matèries.

– En finalitzar el primer curs, l’alumnatque es troba en condicions de passar alsegon curs pot sol·licitar a la direcció delcentre de canviar algunes de les matèriesque havia triat per al segon curs, sempreque això sigui compatible amb l’organit-zació horària del centre docent. El terminiper sol·licitar aquest canvi finalitza al capd’un mes d’haver iniciat les classes del se-gon curs.

– El fet d’haver cursat els tres primerscrèdits d’una matèria de modalitat no im-plica necessàriament que l’alumne/a hagide continuar-la a segon curs.

– Si un alumne o alumna que ha cursatels tres primers crèdits d’una matèria demodal i tat decideix no cursar e ls t rescorresponents a segon curs, aquest fet nol’eximeix d’haver de recuperar la part cur-sada d’aquesta matèria en el cas que nol’hagués superada.

– Excepcionalment, l’alumnat podrà cur-sar en el segon curs de batxillerat matèriesque tinguin continuïtat en els dos cursostot i que no les hagués cursat a primer. Enaquests casos, el centre l’orientarà per talque pugui adquirir els coneixements mésessencials no cursats.

– L’alumnat que hagi cursat el primer i elsegon curs i a qui restin tres o menysmatèr ies no superades, també podràsol·licitar –durant el primer mes de classes–el canvi d’una o més d’aquestes matèriesa la direcció del centre, la qual vetllaràperquè el currículum de l’alumne/a s’ade-qüi al que ha estat establert amb caràctergeneral quant al nombre de crèdits i dematèries de modalitat que han de confor-mar el currículum de batxillerat. Així mateix,si vol afegir alguna matèria al seu currícu-lum, podrà matricular-s’hi i, en aquest cas,el currículum de l’alumne/a estarà format

Full de disposicions i actes administratius

864

per més crèdi ts dels establerts ambcaràcter general.

– El canvi de matèries en el pas de pri-mer a segon curs de batxillerat inclou lapossibilitat de sol·licitar, durant el primermes de classes, el canvi d’idioma, tant dinsla matèria comuna Llengua estrangera, comdins la matèria optativa Segona llenguaestrangera. L’autorització corresponentserà competència de la direcció del cen-tre, que tindrà en compte tant les efectesorgani tzat ius d’aquest canvi com elsconeixements previs de l’alumne/a per in-corporar-se al nou idioma.

En tots els documents obligatoris d’ava-luació es farà constar una referència al’autorització corresponent.

En el règim diürn, en el cas que l’alumnehagués superat a primer curs l’idioma queara vol deixar, només haurà de cursar elscrèdits del nou idioma de segon curs. Sil’alumne/a arrossega pendent l’idioma deprimer curs, podrà canviar-lo pel nou idio-ma, per al qual serà avaluat, doncs, de latota l i tat de crèdits que conformen lamatèria. En el règim nocturn caldrà semprecursar la totalitat dels crèdits del nou idio-ma.

Cal tenir en compte que, per examinar-se a les proves d’accés a la universitat d’undeterminat primer idioma, cal haver-locursat com a matèria comuna Llenguaestrangera a lmenys al segon curs debatxillerat.

3.10.2. Canvis de modalitat– Durant el primer mes de classes, els

alumnes del primer curs poden sol·licitard’adscriure’s a una modalitat diferent de laque havien triat inicialment, d’entre les queofereix el centre docent. En el cas que ladirecció del centre aprovi el canvi, esconsiderarà a tots els efectes que l’alumne/a ha cursat des del principi la nova moda-litat.

– Si en finalitzar el primer any l’alumnatque es troba en condicions de passar asegon curs decideix canviar de modalitat,el centre podrà modificar-li el currículumassegurant-se que l’alumne/a cursa tresmatèries pròpies de la nova modalitat en elsegon curs i que en acabar el batxillerat hasuperat un mínim de quatre matèr iesd’aquesta nova modalitat. El termini persol·licitar aquest canvi finalitza després d’unmes d’haver iniciat les classes del segoncurs.

– En el cas de matèries que tinguin conti-nuïtat en els dos anys, el centre haurà devetllar perquè l’alumne o alumna pugui ad-quirir els coneixements essencials corres-ponents que no ha cursat.

– Si l’alumnat no tingués superada algu-na matèria de primer curs pròpia de lamodalitat que ha deixat, el centre haurà devetllar per la seva superació durant el segoncurs. L’alumnat pot optar per canviar algu-na de les matèries no superades del primercurs per matèries de la nova modalitat.

– Les matèries de Matemàtiques i Mate-màtiques aplicades a les ciències socialses consideraran equivalents a efectes decanvis de modalitat.

3.10.3. Segona modalitat– Els alumnes que hagin superat el

batxillerat en una determinada modalitat i

vulguin adscriure’s a una altra, podran ma-tricular-se de les matèries de modalitat queels calguin per poder-ne comptabilitzar qua-tre de la nova modalitat.

– L’alumnat que hagi cursat el primer i elsegon curs, i al qual restin tres matèries omenys no superades, no pot canviar demodalitat. Si vol tenir l’adscripció a unasegona modalitat, podrà matricular-se deles matèries de modalitat que li calguin perpoder-ne comptabilitzar quatre de la novamodalitat, en les condicions establertes enel primer apartat de l’article. En aquest cas,el currículum de l’alumne o alumna estaràformat per més crèdits dels establerts ambcaràcter general.

3.11. Situacions derivades d’un canvi decentre o de règim d’estudis3.11.1. Canvi de centre sense canvi de rè-gim

Cal remarcar especialment que:– En acabar el batxillerat, l’alumne o

alumna haurà d’haver cursat totes lesmatèries comunes i sis matèries de moda-litat. També haurà d’haver realitzat el treballde recerca; en queden exclosos e lsalumnes procedents d’una altra comunitatautònoma o d’un altre país que s’incorporena partir del segon trimestre del segon curs.En aquest cas, l’alumne o alumna podràsol·licitar a la direcció del centre l’exempciódel treball de recerca.

– El nombre total de crèdits que ha decursar l’alumne o alumna en el cicle ha deser l’establert amb caràcter general per alrègim en què l’alumne o alumna estigui ins-crit. Si l’alumne o alumna ha cursat el pri-mer en una altra comunitat autònoma, elnombre de crèdits que haurà de seguir enel segon curs serà el que el centre docenttingui establert en l’itinerari triat per l’alum-ne/a.

– En cap cas l’alumnat no podrà tornara cursar una matèria que ja tingui aprovada,llevat que hagi de repetir curs.

– En l’acta d’avaluació final de batxillerates consignarà, en cadascuna de les matè-ries, el nombre de crèdits realment cursatsper l’alumne o alumna. Si l’alumne/a enqüestió havia cursat el primer en una altracomunitat autònoma, en l’acta d’avaluaciófinal de batxillerat només es consignaranles matèries cursades per l’alumne o alum-na en el segon curs, i es calcularà la quali-ficació final d’acord amb les instruccionscontingudes en la Resolució de la DGOEde 7 d’abril de 1999.

– Si l’alumne o alumna es trasllada uncop iniciat el curs, tant a primer com a se-gon, s’incorporarà a un dels itineraris ofertspel nou centre docent i, a efectes de currí-culum i avaluació, es considerarà que hacursat des de l’inici del curs el currículumestablert pel nou centre.

3.11.2. Trasllat amb canvi de règim un copiniciat el curs

Si l’alumnat, un cop iniciat el curs, fa uncanvi del règim diürn al règim nocturn (dinsel mateix centre o en un altre) o a estudis adistància, cursarà el currículum dels nousensenyaments. En tot cas, les condicionsde matrícula seran les mateixes amb quèva iniciar el curs en el règim diürn, tant pel

que fa al curs en què s’inscriu com pel quefa al nombre de matèries superades opendents.

3.11.3. Trasllat de centre per completarmatèries soltes de batxillerat

Si bé l’alumnat a qui resten entre una itres matèries per completar el batxilleratno pot canviar de modalitat, no hi ha impe-diment legal perquè es traslladi a un centreque no ofereix la modalitat per la qual haoptat, sempre que aquest centre imparteixiles matèries que a l’alumne o alumna liresten pendents.

En qualsevol cas, caldrà que en els docu-ments obligatoris d’avaluació es faci cons-tar una diligència indicant aquesta circums-tància.

3.12. Inscripcions extraordinàries i anul·la-ció de matrícula

La permanència en el batxillerat serà,com a màxim, de quatre anys en el règimdiürn o de sis anys en el règim nocturn. Sil’alumne o alumna canvia de règim, es tin-dran en compte les inscripcions forma-litzades en l’altre règim. Les inscripcionsque un alumne o alumna hagués formalit-zat en el tercer curs de BUP i/o en el COUabans d’incorporar-se al batxillerat, es com-putaran com a inscripcions en el batxillerata efectes de permanència en el cicle.

No obstant això, els alumnes podransol·licitar al director o directora del centrel’anul·lació de matrícula del curs que esti-guin cursant, o bé una matrícula extraor-dinària si es tracta d’una cinquena inscrip-ció en el batxillerat diürn o una setena enel nocturn.

L’anul·lació de matrícula haurà de sol·li-citar-se abans de finalitzar el mes d’abrildel curs acadèmic corresponent.

Es recorda que per poder tenir dret al’anul·lació de matrícula, l’alumnat ha d’a-creditar, documentalment i fefaent, trobar-se en alguna de les circumstàncies se-güents: malaltia prolongada o accident del’alumne o alumna o d’un familiar, incor-poració a un lloc de treball, maternitat, oqualsevol altra circumstància de caràcterexcepcional que, a criteri del director delcentre, justifiqui la concessió de l’anul·lacióde matrícula.

La matrícula extraordinària haurà desol·licitar-se dins el termini de matrículaestablert per al curs corresponent i acre-ditant, documentalment i fefaent, trobar-se en alguna de les circumstàncies ante-riorment esmentades.

La resolució del director o directora delcentre quant a anul·lació de matrícula omatrícula extraordinària es comunicarà perescrit a l’alumne o alumna en els 15 diessegüents a la presentació de la sol·licitudcorresponent. En cas de resolució negati-va, l’alumnat podrà presentar, a través delcentre, un recurs als serveis territorialscorresponents, la qual resoldrà definiti-vament.

3.13. Documentació acadèmica3.13.1. Expedient acadèmic

En el cas que l’alumne o alumna hagicursat l’ESO en un altre centre, el centrede batxil lerat podrà sol·l icitar al centre

Núm. 1060

865

d’origen còpia de l’expedient d’ESO ambaquella informació que es consideri conve-nient per a la millor incorporació de l’alumneo alumna a la nova etapa educativa.

3.13.2. Actes finals de batxilleratEn el cas d’alumnes que només hagin

cursat fins a tres matèries que els havienquedat pendents d’avaluació positiva enel curs anterior, les actes finals de batxilleratcontindran igualment les qualif icacionsfinals de totes les matèries comunes, demodalitat i optatives, la del treball de re-cerca i la qualificació final de batxillerat.

3.14. ReclamacionsEn aplicació del que estableix l’article 8

del Decret 266/1997, de 17 d’octubre, so-bre drets i deures dels alumnes dels cen-tres de nivell no universitari de Catalunya(DOGC núm. 2503, de 24.10.1997), modi-ficat pel Decret 221/2000, de 26 de juny(DOGC núm. 3175, de 5.7.2000), e lsalumnes –o els seus pares, mares o tutors,en el cas que siguin menors d’edat– tenendret a sol·licitar aclariments per part delprofessorat respecte de les qualificacionsd’activitats parcials o finals de curs, aixícom també a reclamar contra les decisionsi qualificacions que, com a resultat delprocés d’avaluació, s’adoptin al final d’uncurs o del cicle.

3.14.1. Reclamacions motivades per lesqualificacions obtingudes al llarg del curs

Les reclamacions respecte a lesqualificacions obtingudes al llarg del curs,si no es resolen directament entre elprofessor o professora i l’alumne o alumnaafectats, es presentaran a la persona tuto-ra, la qual les traslladarà al departament oseminari corresponent per tal que s’estu-diïn. En tot cas, la resolució definit ivacorrespondrà al professor o professora.L’existència de la reclamació i la resolucióadoptada es faran constar en el l l ibred’actes del departament o seminari i escomunicaran a la junta d’avaluació del grupcorresponent.

3.14.2. Reclamacions motivades per lesqualificacions finals

Per a cada una d’aquestes qual i f i -cacions, el centre establirà un dia en quèels professors i professores estudiaran iresoldran les possibles reclamacions. Sil’alumne o alumna no està d’acord amb laresolució, podrà reiterar la reclamaciómitjançant un escrit adreçat al director odirectora i presentat el mateix dia o l’en-demà. Per resoldre aquestes reclamacionsse seguirà la tramitació següent:

a) El director o directora traslladarà lareclamació al departament o seminaricorresponent per tal que, en reunió convo-cada a aquest efecte, estudiï si la qualifi-cació s’ha atorgat d’acord amb els criterisd’avaluació establerts pel departament oseminari. Si aquest consta només d’un ode dos membres, s’ampliarà, en aquest cas,fins a tres, amb els professors que el direc-tor o directora designi (entre el professoratd’altres matèries del mateix àmbit o entreels càrrecs directius). Les reclamacionsformulades i la seva proposta raonada deresolució es faran constar en el l l ibred’actes del seminari o del departament.

b) A la vista de la proposta del seminari odepartament i de l’acta de la junta d’ava-luació que atorgà les qualificacions finals,el director o directora podrà resoldredirectament la reclamació, o bé convocaruna nova reunió de la junta d’avaluació.En aquest últim cas, resoldrà, a la vistadels elements abans esmentats i de laproposta que faci la junta d’avaluació en lareunió extraordinària, les deliberacions dela qual constaran en un acta singular ela-borada a tal efecte.

c) La resolució del director o directoraes notificarà a l’interessat per escrit. En elcas que sigui acceptada, es modificarà,en diligència signada pel director o direc-tora, l’acta d’avaluació corresponent i escomunicarà a la junta d’avaluació del grup.En la notificació de la resolució del directoro directora s’indicaran els terminis i elprocediment que per presentar recurss’especifiquen en el punt d).

d) L’alumne o alumna –o els seus repre-sentants legals, si és menor d’edat– podràrecórrer la resolució del director o directoraen el termini de cinc dies hàbils a partir del’endemà de la notificació de la mateixa.Aquest recurs, que anirà adreçat a laDirecció General d’Ordenació i InnovacióEducativa, s’haurà de presentar al mateixcentre de batxillerat, la direcció del qual eltrametrà als serveis territorials, juntamentamb la documentació següent:

– una còpia de la reclamació adreçadaal director o directora del centre,

– una còpia de l’acta de les reunions enla qual s’hagi estudiat la reclamació,

– una còpia de la resolució recorreguda,– una còpia de l’acta final d’avaluació

del grup a què pertany l’alumne o alumna– qualsevol altra documentació que, a

iniciativa pròpia o a petició de l’interessat ointeressada, consideri pertinent d’adjuntar-hi.

e) Un cop informats per la Inspecció, elsserveis territorials trametran els recursos ala Direcció General d’Ordenació i InnovacióEducativa amb tota la documentació il’informe de la Inspecció. Aquest informeinclourà tant els aspectes procedimentalsseguits en el tractament de la reclamaciócom el fons de la qüestió reclamada.

f) Si de l’informe i de la documentacióes desprèn la conveniència de revisar laqualificació o el procediment d’avaluació,la Direcció General d’Ordenació i InnovacióEducativa encarregarà aquesta tasca auna comissió formada per un professor oprofessora del centre que no hagi estatresponsable directe de la qual i f icacióobjecte de reclamació, proposat pel direc-tor o directora, un professor o professorad’un altre centre i un inspector o inspecto-ra, proposats per la Subdirecció Generalde la Inspecció d’Ensenyament. D’acordamb l’informe de la Inspecció i, si escau,de la comissió, la DGOIE ho resoldràdefinitivament amb notificació a l’interessat,a través de la direcció del centre i, si escau,amb els efectes previstos en el punt c).

g) Per tal que les tramitacions anteriorssiguin factibles, cal que el professoratmantingui un registre de tots els elementsque ha utilitzat per qualificar i cal que con-

servi en el centre, o que hagi retornat alsalumnes, tots els elements escrits. Elsexercicis escrits que no s’hagin retornat alsalumnes, i també les proves de suficiènciai les de caràcter final, si escau, s’haurande conservar fins al 31 d’octubre de 2006.Transcorregut aquest termini, i si no estanrelacionats amb la tramitació d’expedientsde reclamació de qualificacions, podran serdestruïts o retornats als alumnes si aquestsaixí ho havien demanat prèviament.

4. Cicles formatius de formació pro-fessional específica

4.1. Organització general4.1.1. Calendari i horari

Els cicles formatius hauran d’atenir-seal calendari escolar aprovat amb caràctergeneral per als centres docents d’ense-nyaments no universitaris.

Excepcionalment, la Direcció Generalde Formació Professional i Educació Per-manent podrà autoritzar distribucions de leshores lectives fora dels límits del calendariescolar, amb la petició prèvia escrita iraonada del centre per a cada cas, trami-tada a través dels serveis territorials i ambl’informe de la Inspecció.

El consell escolar haurà d’aprovar l’horari-tipus dels diferents cursos (hores d’entradai de sortida, nombre d’hores lectives al matíi a la tarda, etc.).

4.1.2. Denominació i organització delsensenyaments

La denominació de cada cicle formatiu,el currículum, la durada, l’organització,l’estructura i les hores destinades a laformació pràctica en centres de treball(FCT) són els que s’estableixen en elsdecrets respectius. Tots aquests elementss’especifiquen en l’annex 7.

4.1.3. Matriculació parcial

4.1.3.1. Matriculació de crèdits soltsSi després del procés ordinari de matrí-

cula resten vacants, els centres haurand’obrir un període de matriculació parcialper crèdits. D’acord amb la Resolució EDC/712/2005, d’11 de març, per la quals’aproven les normes de preinscripció i ma-trícula de l’alumnat als centres per al curs2005-2006, es podran matricular per crèditssolts les persones que exerceixen una acti-vitat laboral i que compleixen les condicionsd’accés al cicle corresponent.

També es podran matricular per crèditssolts les persones que cursen els ensenya-ments superiors de disseny establerts en elDecret 227/2002, de 27 d’agost.

Als alumnes que es matriculin de crèditssolts d’un cicle formatiu, se’ls aplicarà lanormativa general

4.1.3.2. Orientació itinerari formatiuEl centre orientarà els alumnes sobre el

possible itinerari formatiu a seguir en lamatriculació de crèdits solts d’acord ambel projecte curricular del centre i l’interèsformatiu de l’alumne/a.

4.1.3.3. Cicles formatius que es distri-bueixin en més d’un any

En els cicles que es distribueixen en mésd’un curs, l’alumne/a serà matriculat en

Full de disposicions i actes administratius

866

aquell curs on el nombre d’hores delscrèdits que ha de cursar sigui més elevat.

4.1.3.4. TutoriaEl seguiment de l ’a lumne o alumna

correspon al tutor/a del curs en què estàmatriculat.

4.1.3.5. Anul·lació de matrículaL’alumne/a –o qui en tingui la pàtria

potestat si és menor– podrà sol· l icitarl’anul·lació de tots o algun (alguns) delscrèdits en què està matriculat, per escrit iper una sola vegada, a la direcció del cen-tre. En aquest cas el centre podrà garantirplaça per al curs següent per a l’alumne/aque hagi anul·lat la matrícula únicamenten el cas de poder tornar a ofertar vacantsper a matriculació parcial una vegadafinalitzat el procés ordinari de matrícula.

4.1.3.6. No superació de crèdits soltsEn el cas que un alumne/a de matrícula

parcial no superi algun dels crèdits, el cen-tre l i podrà garantir plaça per al curssegüent per repetir el crèdit o crèdits úni-cament en el cas de poder tornar a ofertarvacants per a matriculació parcial una vega-da finalitzat el procés ordinari de matrícula.

4.1.3.7. Certificació d’estudis parcialsL’alumne/a rebrà, en acabar el curs, una

certif icació d’estudis parcials del cicleformatiu que correspongui que s’ajustaranal model establert a l’annex 11.

4.1.4. Matriculació fora de terminiEn aquel ls casos en què e l centre

matriculi alumnes als cicles formatius forade termini, caldrà elaborar un pla d’inte-gració individualitzat que garanteixi quel’alumne pugui seguir els estudis d’acordamb la programació prevista.

4.1.5. Durada dels cicles formatius

4.1.5.1. Còmput efectiu de la durada delcicle

Els centres docents calcularan la sumatotal d’hores d’impartició efectiva delscicles formatius, deduint les hores des-tinades a altres activitats (viatges, activitatsextraordinàries, etc.), de manera que escompleixin les hores previstes en l’annex 7.

4.1.5.2. Hores de tutoriaLes hores que es dediquin a activitats

de tutoria no es computaran com horeslectives dels alumnes en el cicle formatiu.

4.1.6. Distribució dels cicles formatius

4.1.6.1. Distribució ordinàriaAmb caràcter ordinari, els cicles forma-

tius es distribuiran de la manera següent:

4.1.6.1.1. Cicles amb una durada total de1.300 o 1.400 hores: un curs acadèmic

La formació pràct ica en centres detreball es podrà fer en el mateix curs aca-dèmic i una vegada finalitzada la primeraavaluació. També es podrà realitzar al curssegüent, sempre que l’alumne/a hagi for-malitzat la matrícula, però aquesta ins-cripció no es comptabilitzarà en la confec-ció dels grups d’alumnes del centre.

4.1.6.1.2. Cicles amb una durada total de1.700 o 2.000 hores: dos cursos acadèmics

En aquests cicles, la formació pràcticaen centres de treball es farà prioritàriamenten el segon curs.

En cas d’iniciar-se en el primer curs,podrà començar una vegada finalitzada lasegona avaluació.

La formació pràct ica en centres detreball es podrà portar a terme simultà-niament amb les hores lectives o bé demanera intensiva.

4.1.6.1.3. Compleció del per íode depràctiques

Si per tal de completar el període depràctiques es depassen les dates previstesper a l’avaluació final del cicle formatiu,caldrà fer constar, en l’acta d’avaluació fi-nal, PA dins el crèdit corresponent (PA =pendent d’avaluació del crèdit de formaciópràctica en centres de treball). Una vegadafinalitzat el crèdit de FCT, es farà la sessiód’avaluació corresponent.

4.1.6.2. Distribucions extraordinàriesLa Direcció Genera l de Formació

Professional i Educació Permanent podràautoritzar altres distribucions dels cicles for-matius, amb la petició prèvia escrita iraonada del centre per a cada cas, trami-tada a través dels serveis territorials i ambl’informe d’aquesta.

La petició haurà de detallar, almenys, lainformació següent de cadascun dels crè-dits: la durada, la data de començament ide f inal i tzació, i la distr ibució horàr iasetmanal.

4.1.7. Distribució de l’horari lectiu

4.1.7.1. Distribució ordinària de l’horarilectiu

La distribució de l’horari lectiu es farà dedilluns a divendres.

La distribució de l’horari lectiu s’ha demantenir dins els límits següents: de les 8a les 22 hores.

La sessió de classe és de seixanta mi-nuts, en els quals s’inclou el canvi de clas-se.

En els cicles formatius no es poden fermés de tres hores lectives seguides senseun esbarjo mínim de vint minuts.

En cap cas un mateix grup d’alumnesno farà ni més de sis hores lectives diàries,en horari de matí o tarda, ni més de sethores lectives en horari de matí i tarda, ambel benentès que la interrupció entre matí itarda serà, almenys, d’una hora.

L’horari dels grups d’alumnes es realit-zarà bé al matí (entre les 8 i les 15 hores),bé a la tarda (entre les 15 i les 22 hores), obé entre el matí i la tarda.

Es procurarà que l’hora d’entrada, tantal matí com a la tarda, sigui la mateixa cadadia de la setmana per a cada grup d’alum-nes, i que aquests no tinguin hores lliuresintercalades entre les hores lectives.

4.1.7.2. Distribució extraordinària de l’horarilectiu

Excepcionalment, els serveis territorialscorresponents podran autoritzar distribu-cions extraordinàries de l’horari lectiu, ambla petició prèvia escrita i raonada per a cadacas. En tot cas es respectaran els límitsmàxims de sis hores lectives diàries i detrenta hores lectives setmanals, si es tractad’horari intensiu de matí o de tarda, o deset i trenta-cinc, respectivament, si es trac-ta d’horari partit entre matí i tarda.

4.1.7.3. Distribució de les hores de currí-culum de lliure disposició del centre

Les hores de lliure disposició del centre

tenen per finalitat completar el currículumestablert i adequar-lo a l’àmbit socioeco-nòmic del centre.

Els centres docents distr ibuiran leshores, bé en un o més dels crèdits previs-tos per a cada cicle, o bé programant méscrèdits segons els criteris del projecte curri-cular del centre. En el cas de programarmés crèdits, la durada mínima de cadacrèdit serà de 35 hores.

4.1.7.4. Distribució del crèdit de formacióen centres de treball

4.1.7.4.1. Distribució ordinàriaLa distribució de la formació en centres

de treball es fixarà a cada centre i seguirà,amb caràcter general, el calendari escolar.

La formació en centres de treball es potportar a terme en un període o més. Espoden realitzar fins a quatre hores diàriesde manera simultània amb les hores lec-tives del cicle. Es poden fer fins a set horesdiàries, en la modalitat intensiva, si no con-corren en el mateix dia amb les horeslectives del cicle.

La formació en centres de treball es faràdins del període comprès entre les 8 horesi les 22 hores.

4.1.7.4.2. Distribucions específiquesLa Direcció Genera l de Formació

Professional i Educació Permanent podràautoritzar altres distribucions de la formacióen centres de treball amb la petició prèviaescrita de la direcció del centre, raonadaen cada cas i tramitada mitjançant el coor-dinador o coordinadora territorial de forma-ció professional.

4.1.8. Organització d’horaris del professoratde cicles formatius

4.1.8.1. Flexibilitat d’horari del professoratEn funció de la planificació del cicle

formatiu en crèdits al llarg del curs, podràfer-se un nombre variable d’hores lectivessetmanals, respectant, en tot cas, el còm-put total anual d’hores. Se suggereix que,en el cas d’incrementar les hores lectivesen determinats períodes, es faci al principidel cicle, per tal de facilitar el desenvo-lupament de la formació pràctica en cen-tres de treball en els altres trimestres.

En els centres que, a més de la formacióprofessional, imparteixin el batxillerat i/ol’educació secundària obligatòria (ESO),caldrà preveure globalment la distribucióhorària pel que fa a les matèries del batxi-llerat i/o crèdits de l’ESO que puguin serimpartits pel professorat de les especialitatsque també té atribució docent en la forma-ció professional.

4.1.8.2. Horari de la persona tutoraCom a norma general, els tutors dels

grups d’alumnes dels cicles formatius de-dicaran, dintre del seu horari setmanal de18 hores lectives, una hora lectiva setmanalper realitzar les tasques d’orientació delprocés formatiu de l’alumnat i d’acciótutorial.

Per tal de portar a terme les tasques deprogramació, seguiment, avaluació i con-trol de la fase de formació pràctica en cen-tres de treball, els tutors i tutores, dels cen-tres de t i tu lar i tat del Departamentd’Educació disposaran d’una hora lectiva

Núm. 1060

867

setmanal per cada cinc alumnes o fraccióde cinc que hagin de cursar l’FCT.

Segons la planificació de l’FCT al llargdel curs, podrà disposar-se d’una distri-bució diferent de les hores de reducció,respectant, en tot cas, el còmput totalanual d’hores.

La reducció de les hores lectives totalsque resultin de la proporció anterior corres-pon a cada cicle, independentment del fetque es despleguin en el primer curs, en elsegon o en ambdós cursos. En aquest dar-rer cas, els centres preveuran el còmput ila distribució del conjunt d’hores lectivesde tutoria d’FCT.

4.1.8.3. La funció tutorial en cicles de doscursos

En els cicles formatius que es distri-bueixin en més d’un curs, tinguin la duradaque tinguin, la persona tutora del cicleformatiu ho serà al llarg dels dos cursos dela promoció, l levat que es produeixinc i rcumstàncies excepcionals que hoimpedeixin.

4.1.9. AssistènciaL’assistència de l’alumnat és obligatòria

a totes les hores previstes per a cadascundels crèdits lectius que cursi i a totes leshores previstes del crèdit de formació encentres de treball.

L’assistència de l’alumnat és condiciónecessària per a l’avaluació contínua. Enel cas de manca d’assistència sense justifi-cació, s’aplicarà el reglament de règimintern del centre, d’acord amb el decret dedrets i deures de l’alumnat.

4.2. Desplegament del cicle formatiu4.2.1. Nombre d’alumnes

El nombre màxim d’alumnes en cadas-cun dels crèdits dels cicles formatius seràde trenta.

Es podran efectuar els desdoblamentstotals o parcials d’aquells crèdits per alsquals es fa aquesta previsió a les orienta-cions per al desplegament dels currículumspublicades pel Departament d’Educació.

4.2.2. Atribució docent dels professors/es

4.2.2.1. Atribució generalLes especialitats que tenen atribució

docent sobre els crèdits en què s’estruc-turen els cicles formatius són les ques’estableixen en els decrets corresponentsa cada cicle formatiu i la normativa que elsdesenvolupen.

En la plantilla docent s’atribuirà a cadaespecialitat docent del professorat el nom-bre d’hores que li correspongui de cadacrèdit. Pel que fa als crèdits de síntesi i ales hores de lliure disposició del centre,aquesta atribució es farà en funció del’atribució docent prevista en el decretcorresponent del cicle formatiu, a propostadels departaments i, si fa al cas, seminaris,del centre. El director/a, escoltada laproposta dels departaments i, si fa al cas,del seminari, assignarà al professorat leshores i els crèdits que els corresponguinde la seva especialitat docent, d’acord ambel projecte educatiu i les necessitats delcentre, i tenint en compte el criteri d’espe-cialitat especificat en el punt 3 del capítolIII, sobre organització general del curs.

4.2.2.2. Atribució docent a una segonallengua estrangera

En aquells cicles formatius en què elcurrículum preveu una primera llengua es-trangera, es podran atribuir hores, de lesque són a disposició del centre, per a unasegona llengua estrangera.

4.2.3. Organització dels contingutsL’equip docent assignat al cicle formatiu

elaborarà, de manera conjunta i coordina-da, la proposta d’organització del cicleformatiu i els criteris generals de desenvo-lupament curricular que, en tot cas, formaràpart del projecte curricular del centre.

4.2.3.1. Organització del cicle formatiuLa concreció de la proposta d’orga-

nització del cicle formatiu haurà d’incloure,almenys, els aspectes següents:

a) La distribució de crèdits al llarg delcicle, fent-hi constar, per a cada crèdit, ladata prevista d’inici i d’acabament, ladurada en hores, el nombre d’hores setma-nals i el professorat que els impartirà.

b) Els espais docents i els recursos quecaldrà usar en el desenvolupament del cicle.

c) Els criteris seguits per a l’assignacióde les hores de lliure disposició del centre,d’acord amb el punt 4.1.7.3.

d) En els cicles que contenen el crèditde síntesi, els criteris seguits per determi-nar-ne el contingut i l’organització.

e) Els criteris seguits per a l’organitzacióde la formació en centres de treball, d’acordamb el punt 4.3.

4.2.3.2. Programació dels crèditsLa programació de cada crèdit haurà

d’incloure, almenys:a) El conjunt d’unitats didàctiques en

què s’organitza el crèdit, fent-hi constar ladurada de cadascuna i la seqüència d’im-partició.

b) Les estratègies metodològiques ques’hauran d’aplicar en el desenvolupamentdel crèdit.

c) Els criteris i instruments d’avaluacióque s’hauran d’emprar.

De cada unitat didàctica s’especificaran:a) Els objectius terminals.b) Els continguts que s’hi desenvo-

luparan, convenientment contextualitzatsen la unitat didàctica, si escau.

c) L’enunciat dels diversos nuclis d’acti-vitat en què s’agruparà el conjunt d’acti-vitats d’ensenyament-aprenentatge quecalgui desenvolupar.

4.3. El crèdit de formació pràctica en cen-tres de treball (FCT)4.3.1. Finalitats i objectius de l’FCT

4.3.1.1. Finalitats de l’FCTa) Desenvolupament d’estratègies que

portin cap a un acostament entre l’estruc-tura acadèmica i la laboral, tant en un sentitcom en l’altre.

b) Integració d ins e l curr ícu lum del ’a lumne o a lumna de totes aquel lesaccions que estan dintre el camp de latransició cap al món laboral.

c) Facilitar tant a l’alumnat com a l’em-presa o institució la possibilitat de dur a lapràctica aquestes accions.

4.3.1.2. Objectius

4.3.1.2.1. Objectius generals

a) Orientar l’alumnat perquè pugui tenirun coneixement més clar de les pròpiescapacitats i interessos.

b) Facilitar la inserció i la qualificacióprofessional dins el món laboral.

4.3.1.2.2. Objectius específicsa) Aspectes de qualificacióFer un aprenentatge significatiu dels

coneixements i tecnologies actuals en unambient real de treball d’empresa o insti-tució.

Adquirir nous coneixements professio-nals.

Desenvolupar, en el context laboral, elsconeixements curriculars apresos.

b) Aspectes d’insercióComprendre el procés productiu i/o tas-

ques de serveis i participar-hi.Adquirir hàbits de relacions humanes a

l’empresa.

4.3.1.3 Exempcions del crèdit de formacióen centres de treball

S’aplicarà la normativa de pràctiques iestades a les empreses per al curs escolar2005-2006 que estableix la Resolució de23 de juny de 2005, de la Direcció Generalde Formació Professional i Educació Per-manent.

4.3.2. Accés a la formació pràctica en cen-tres de treball

L’equip docent responsable de laimpartició del cicle formatiu conjuntamentamb el coordinador de la formació profes-sional, pot establ i r que, per iniciar laformació pràctica en centres de treball, call’avaluació posit iva de tots els crèditslectius cursats fins al moment d’iniciar-la,o bé una valoració individualitzada, per aaquells alumnes que no els haguessin supe-rat tots, del grau d’assol iment delsobjectius dels crèdits cursats, de les possi-bilitats raonables de recuperació i del pre-visible aprofitament que l’alumne/a puguiobtenir de l’FCT.

4.3.3. Seguiment del crèdit de Formacióen centres de treball

El seguiment de l’alumnat en formacióen centres de treball el farà el tutor o tutorade pràctiques, conformement a l’article 5de l’Ordre ENS/193/2002, de 5 de juny,per la qual es regula la formació pràcticaen centres de treball i els convenis decol· laboració amb empreses i entitats(DOGC 3657, de 14.6.02).

4.3.4. Proposta d’extinció del conveniL’equip docent responsable de la

impartició del cicle formatiu, a proposta dela persona tutora del cicle formatiu, potproposar al director o directora del centrel’extinció del conveni per a la realització dela formació pràctica amb l’entitat o empre-sa col·laboradora. La proposta d’extinciópot fonamentar-se, per part d’alumnat, encomportaments o actituds inadequats o encapacitats notòriament no idònies que, perla seva permanència o intensitat, impe-deixin o dificultin el normal desenvolupa-ment de la formació pràctica, i, per part del’empresa, pot fonamentar-se en l’incom-pliment de les condicions que assegurenel caràcter formatiu de l’FCT o de les nor-mes de seguretat reglamentàries, o perhaver estat sancionada per l’autoritat la-boral en els sis mesos anteriors.

Full de disposicions i actes administratius

868

L’equip docent responsable d’impartir elcicle formatiu, a proposta de la personatutora, pot decidir, bé l’avaluació negativade la formació pràctica en centres detreball, tot i que no s’hagués completat elnombre d’hores previstes, o bé diferir larealització de les hores de formació pràcticapendents.

4.4. Avaluació4.4.1. Criteris generals

L’avaluació de l ’aprenentatge del’alumnat de cicles formatius serà conti-nuada, integrada en el procés d’aprenen-tatge, tindrà en compte una organitzaciómodular i es farà per crèdits.

De manera genera l , l ’avaluació del’alumnat de cicles formatius es farà a par-tir de l’assoliment de les capacitats expres-sades en els objectius generals del cicle-

A l’inici del curs, el centre informaràl’alumnat dels continguts del currículumformatiu, l’estructura per crèdits, els objec-t ius generals del c ic le i e ls object iusterminals de cada crèdit, així com dels crite-ris generals d’avaluació, promoció de cursi superació del cicle.

L’aplicació del procés d’avaluació con-tinuada requereix, per part de l’alumnat,l ’assistència regular a les classes i elseguiment de les activitats dels diferentscrèdits.

El centre haurà de posar a disposició dela Inspecció els registres de l’avaluaciócontinuada i la documentació que hagi con-tribuït a avaluar els diferents crèdits (provesescrites, graelles d’observació i d’altres).

4.4.2. Junta d’avaluacióL’equip docent, integrat per la totalitat

del professorat que imparteix el cicleformatiu, constitueix la junta d’avaluació,encarregada de fer el seguiment dels apre-nentatges i prendre les decisions que enresultin.

L’organització i la presidència de la jun-ta d’avaluació correspon al tutor o tutoradel cicle, com també l’expedició de les ac-tes corresponents.

4.4.3. Sessions d’avaluació

4.4.3.1. ObjectiusLes sessions d’avaluació tenen per

objectiu:a) Valorar el desplegament del cicle, en

general, i coordinar-ne l’equip docent, laseqüenciació i adequació de la programacióa les necessitats formatives i l’actitud i moti-vació general de l’alumnat, en particular.

b) Proposar actuacions per corregir lesdeficiències observades en el procés d’en-senyament-aprenentatge.

c) Valorar, de manera col·legiada, el graud’assoliment per part de l’alumnat delsobjectius terminals dels crèdits impartits du-rant el període d’avaluació.

d) Valorar, de manera col·legiada, el graud’assoliment per part de l’alumnat delsobjectius generals del cicle formatiu, indivi-dualment i col·lectivament.

e) Qualificar l’alumnat amb relació alscrèdits f inal itzats i als mòduls corres-ponents.

f) Valorar la programació desenvolupadaal llarg del període objecte d’avaluació iproposar, si escau, actuacions correctoresdel procés d’aprenentatge.

4.4.3.2. DesenvolupamentEn les sessions d’avaluació es prendran

les decisions pertinents, que es faran cons-tar en l’acta de la sessió.

La participació de l’alumnat en les ses-sions d’avaluació, si escau, es farà d’acordamb la normativa interna de cada centre.

4.4.3.3. PeriodicitatDurant el curs acadèmic es faran un

mínim de tres sessions d’avaluació ordi-nàries, a més de l’avaluació final.

4.4.3.4. Avaluació inicialA l’inici de cada cicle formatiu, abans

de la primera avaluació trimestral ordinària,es farà una avaluació inicial del cicle forma-tiu, que té per objectiu avaluar globalmentla incorporació de l’alumnat al cicle, ajus-tar la programació prevista i reorientar-la, siescau.

4.4.3.5. Informació a l’alumnatLa persona tutora del cicle formatiu

informarà cada a lumne/a, o a ls seusrepresentants legals, dels acords de cadasessió d’avaluació que l’afectin, per escrit,incloent-hi les qualificacions obtingudes,si n’hi ha. També l’informarà per escrit,individualment i periòdicament, en els ter-mes acordats per la junta d’avaluació, res-pecte al seu aprofitament i aprenentatge,amb referència als objectius que cal assoliri sobre la qualificació obtinguda dels crèditsavaluats.

4.4.4. Avaluació dels crèditsL’avaluació dels crèdits es farà a partir

del grau d’assoliment de les capacitatsexpressades pels objectius terminals pre-vistos en cadascun dels crèdits. Els ob-jectius s’assoleixen mitjançant els contin-guts de fets, conceptes i sistemes concep-tuals, així com els de procediments i elsd’actituds.

A mesura que avanci e l procésd’aprenentatge, el professorat enregistrarà,per a cada alumne/a i crèdit, l’assolimentd’aquests objectius terminals.

4.4.4.1. Avaluació del crèdit de síntesiL’equip docent, de manera col·legiada,

avaluarà i qualificarà el crèdit de síntesi decada alumne/a, en aquells cicles en quèestigui previst.

El crèdit de síntesi s’avaluarà positi-vament quan l’equip docent que l’hagiimpartit apreciï que l’alumne/a ha assoliten un grau suficient els objectius terminalspropis d’aquest crèdit i els objectius ge-nerals del cicle formatiu que s’hi recullen.En el cas contrari, l’avaluació serà negati-va.

4.4.4.2. Avaluació del crèdit de Formacióen centres de treball

L’avaluació del crèdit de Formació encentres de treball la portarà a terme la jun-ta d’avaluació, tenint en compte la valora-ció feta per l’empresa, i prenent com areferència els objectius terminals, les activi-tats formatives de referència i els criterisgenerals d’avaluació determinats en eldecret pel qual s’estableix el currículum cor-responent al cicle.

L’avaluació del crèdit de Formació encentres de treball serà continuada durantl’estada de l’alumne/a a l’empresa. El tu-tor o tutora del cicle i la persona responsa-ble d’aquesta formació a l’empresa tindran

en compte la valoració que l’alumnat enfa, a l’hora de determinar la seva idoneïtati corregir-ne, si cal, les possibles deficièn-cies, la qual cosa quedarà recollida en elquadern de pràctiques.

En acabar l’FCT, la persona responsa-ble de la formació a l’empresa valoraràl’evolució de l’alumne/a, mitjançant un in-forme que incorporarà al quadern de pràc-tiques.

L’equip docent, a proposta de la perso-na tutora del cicle formatiu, determinaràl’avaluació final del crèdit de Formació encentres de treball, tenint present els infor-mes esmentats i la informació recollida enel quadern de pràctiques.

4.4.5. Recuperació de crèditsL’alumnat disposarà d’una convocatòria

extraordinària de recuperació, d’acord ambla planificació de les activitats de recupe-ració establertes pel centre en la progra-mació curricular del cicle formatiu.

Cada professor/a establirà les estratègiesde recuperació, que podran consistir enactivitats puntuals o continuades, previstesen la programació de cada crèdit. En totcas, l’alumnat haurà d’estar informat deles activitats que haurà de portar a termeper recuperar els crèdits suspesos, així comdel període i les dates en què es faran lesavaluacions extraordinàries corresponents.

4.4.6. Avaluació finalLa sessió d’avaluació f ina l de tot

l’alumnat es desenvoluparà en acabar lesactivitats lectives dels darrers crèdits. Esfarà una sessió d’avaluació extraordinàriaper als alumnes que hagin de superar elscrèdits pendents.

4.4.7. Document del procés d’avaluacióEls resultats de les avaluacions es reflec-

tiran a l’acta d’avaluació, d’acord amb elmodel de l’annex 11.

4.4.8. Valoració del cursFinalitzat el curs, l’equip docent valorarà

el funcionament general del curs pel quefa al desenvolupament curricular (progra-macions, desplegament del currículum,distribució de les hores a disposició delcentre, organització del cicle en crèdits icrèdit de síntesi, si n’hi ha), desenvo-lupament de la formació en centres detreball, instal·lacions i equipaments, horaris,qualificacions i tots aquells aspectes quees considerin pertinents.

D’aquesta valoració se’n farà un infor-me de proposta de millores al departamentdidàctic corresponent, per incorporar-les,si escau, a la planificació del cicle formatiudel curs següent.

4.5. Qualificacions4.5.1. Qualificació final dels crèdits

L’expressió de l’avaluació final de cadaun dels crèdits que componen el cicle for-mat iu es real i tzarà en forma dequalificacions numèriques de l’1 al 10, sen-se decimals. Es consideraran positives lesqualif icacions iguals o superiors a 5, inegatives les restants.

4.5.2. Qualificació del crèdit de Formacióen centres de treball

La qualificació del crèdit de Formacióen centres de treball s’expressarà en elstermes «apte» o «no apte». En el cas de

Núm. 1060

869

ser apte, anirà acompanyada d’una valora-ció orientadora del nivell d’assoliment deles competències professionals recollidesen el Quadern de seguiment, en els termesde suficient, bé i molt bé.

4.5.3. Crèdits convalidats i exemptsEls crèdits convalidats per haver superat

altres cicles formatius, formació professio-nal de segon grau o estudis universitarisaf ins es qual i f icaran amb l ’expressióConvalidat.

Els crèdits associats a una unitat decompetència professional acreditada a tra-vés de les proves d’obtenció dels títols detècnic/a i tècnic/a superior es qualificaranamb l’expressió Exempt.

4.5.4. Qualificació dels mòduls que s’es-tructuren en un crèdit

La qualificació dels mòduls que en eldesplegament curricular s’estructuren enun sol crèdit serà directament la del crèdit,és a dir, de l’1 al 10, sense decimals.

4.5.5. Qual i f icació dels mòduls ques’estructuren en més d’un crèdit

La qualificació dels mòduls estructuratsen dos crèdits o més, segons la corres-pondència establerta en el decret que re-gula el currículum del cicle, serà la mitjanaponderada de les qual i f icacions delscrèdits que el componen. La ponderacióes farà segons la totalitat d’hores queestableixi el desplegament curricular quehagi fet el centre per a cada crèdit. Enaquest cas, la qualificació del mòdul seràtambé d’1 a 10, sense decimals, i caldràajustar-la, per defecte, fins a 49 centèsims,al nombre enter inferior i, per excés, a par-tir de 50 centèsims, al nombre enter supe-rior. Per tal que la qualificació del mòdulsigui positiva, cal que tots els crèdits que elcomponen estiguin superats.

4.5.6. Valoració i qualificació final del cicleformatiu

En l’avaluació final del cicle formatiu,l’equip docent responsable de la sevaimpartició valorarà, per a cada alumne oalumna, el grau d’assoliment dels objectiusgenerals amb relació a les competènciesdefinides en el perfil professional. Tambéen valorarà l’historial acadèmic i, per acordd’un mínim dels dos terços dels membresde la junta d’avaluació, es podrà determi-nar la superació dels crèdits pendents,atorgant-los la qualificació que es decideixi.En aquest cas caldrà fer constar a l’acta,juntament amb la qualificació del crèdit,un asterisc (*), i al peu de l’acta s’hi escriuràl’expressió: «(*) Requalificat per la Juntad’avaluació».

Per superar el cicle formatiu, cal que totsels crèdits i tots els mòduls professionalstinguin qualificació positiva i cal, a més,haver obtingut la valoració d’»Apte» en elcrèdit de Formació en centres de treball.

La qualif icació final del cicle serà lamitjana aritmètica, ponderada per les horesrespectives, de les quali f icacions delsmòduls i dels crèdits que no es deriven d’unmòdul que componen el cicle i que tinguinexpressió numèr ica, amb dues x i f resdecimals. En conseqüència, en el càlculde la qualificació final del cicle no es tindranen compte les qual i f icacions «apte»,«exempt» o «convalidat».

4.5.7. Inalterabilitat de les qualificacionspositives

Els crèdi ts superats mantenen laqualificació. No es pot aplicar cap mesuraque possibiliti la modificació d’una qualifi-cació positiva atorgada; és a dir, ni es po-den repetir crèdits ja superats per millorar-ne les qualificacions, ni es poden establirfórmules (presentació a les convocatòriesextraordinàries ni d’altres) per incremen-tar-ne la qualificació positiva.

4.5.8. Documents de qualificacióLes qualificacions obtingudes per l’alum-

nat es reflecteixen en l’expedient aca-dèmic.

4.5.9. Reclamacions motivades per lesqualificacions

Les reclamacions respecte a lesqualificacions obtingudes i comunicades al’alumne/a al final de cada crèdit, si no lesresol directament la junta d’avaluació,caldrà adreçar-les per escrit al director/adel centre en el termini de dos dies lectius.El director/a traslladarà la reclamació aldepartament corresponent per tal que, enreunió convocada a aquest efecte, estudiïsi la qualificació s’ha atorgat d’acord ambels cr i ter is d’avaluació establerts peldepartament. Si aquest consta tan solsd’un o dos membres, s’ampliarà fins a tresamb els professors que el director/a designi(entre el professorat d’altres matèries delmateix àmbit o entre els càrrecs directius).A la vista de la proposta del departament ide l’acta de la junta d’avaluació, el direc-tor/a resoldrà la reclamació. L’existènciade la reclamació i la resolució adoptada esfarà constar a l’acta d’avaluació corres-ponent i es notificarà per escrit a l’interes-sat. En la notificació s’indicaran els terminisi el procediment per recórrer que s’indica acontinuació.

Si l’alumne/a no està d’acord amb laresolució, podrà reiterar la reclamació, enel termini de cinc dies, mitjançant escritadreçat a la Direcció General de FormacióProfessional i Educació Permanent, que espresentarà a l centre, i se seguirà e lprocediment que es detalla tot seguit:

a) El centre el trametrà, en els tres dieshàbils següents, als serveis territorials cor-responents, conjuntament amb una còpiade les actes d’avaluació i la documentaciócomplementària, per tal que la inspección’emeti informe. Aquest informe inclouràtant els aspectes procedimentals seguitsen el tractament de la reclamació com elfons de la qüestió reclamada.

b) Un cop informats per la inspecció, elsserveis territorials trametran l’expedient delrecurs a la Direcció General de FormacióProfessional i Educació Permanent, perquèel resolgui.

c) Si de l’informe i la documentació esdesprèn la conveniència de revisar la quali-ficació o el procediment d’avaluació, laDirecció General encarregarà aquesta tas-ca a una comissió integrada per un profes-sor o professora del centre que no hagiparticipat en l’avaluació, un/a professor/ad’un altre centre i un/a inspector/a proposatper la Subdirecció General de la Inspecciód’Educació.

d) Vist l’informe de la comissió, la Direc-

ció General la resoldrà definitivament ambnotificació a l’interessat o interessada, através de la direcció del centre.

4.6. Repetició de crèdits4.6.1. Nombre de repeticions i convo-catòries

L’alumnat podrà cursar un crèdit tresvegades com a màxim, en el mateix centredocent i en un mateix cicle formatiu. Podràpresentar-se a les convocatòries d’ava-luació i qualificació d’un mateix crèdit unmàxim de quatre vegades, i computarantant les ordinàries com les extraordinàries.

La presentació a les convocatòr iesextraordinàries és voluntària. L’alumnat queno s’hi presenti no perdrà la convocatòriaa efectes del còmput màxim.

Un cop exhaurides les quatre convo-catòries, per motius o circumstàncies decaràcter excepcional, l’alumnat podrà sol·li-c i tar una c inquena convocatòr ia, decaràcter extraordinari, al director o directo-ra del centre, qui la resoldrà mantenint elcriteri de cursar un crèdit un màxim de tresvegades.

4.6.2. Cicles formatius que es distribueixenen un any

L’alumne/a que tingui algun o algunscrèdits pendents, un cop passada laconvocatòria extraordinària, haurà de re-petir només aquell o aquells no superats.

4.6.3. Cicles formatius que es distribueixenen més d’un any

L’alumnat que, una vegada realitzada laconvocatòria extraordinària, hagi superatun nombre de crèdits amb càrrega horàriasuperior al 60% del conjunt dels crèdits delprimer any, es matricularà en el segon cursdel cicle i haurà de cursar els crèditspendents del primer any.

En el cas contrari, es matricularà en elprimer curs del cicle i podrà cursar elscrèdits del segon any que no presentinincompatibilitat horària significativa o curri-cular, segons el projecte curricular del cen-tre, i hi hagi disponibilitat de plaça.

Tanmateix, el reglament de règim inte-rior del centre podrà determinar en quinescircumstàncies excepcionals, relacionadesamb incompatibilitats curriculars o horàries,un alumne o alumna haurà de matricular-se a primer curs, malgrat haver superat el60% de la durada horària del conjunt decrèdits de primer curs.

Per als alumnes matriculats a segon cursamb crèdits pendents de primer no es com-puta la convocatòria dels crèdits que nos’han pogut iniciar.

L’alumne/a de segon curs que tinguialgun o alguns crèdits pendents, un coppassada la convocatòria extraordinària,haurà de repetir només aquell o aquells nosuperats.

4.6.4. Cicles rotatorisEls centres que tinguin autoritzat un

procés rotatori de matriculació d’algun cicleformat iu han d’ informar l ’a lumnatd’aquesta pecul iar i tat abans que esmatriculi, especialment del fet que elscrèdits no superats que no s’imparteixindurant el curs següent, els haurà de cursar

Full de disposicions i actes administratius

870

en un altre centre o esperar que es tornin aimpartir.

4.7. Anul·lació de la matrícula4.7.1. Iniciativa d’anul·lació de la matrícula

L’alumne/a, o qui en tingui la pàtria potes-tat si és menor, podrà sol·licitar l’anul·laciótotal de la matrícula del cicle formatiu, perescrit i per una sola vegada, al director odirectora del centre.

4.7.2. Causes de l’anul·lació de la matrí-cula

Podran ser causes de l’anul·lació totalde la matrícula aquelles que generen unaabsència prolongada, com és ara:

– la malaltia o accident de l’alumne oalumna o de familiars,

– l’atenció a familiars,– la maternitat o paternitat,– el fet de treballar o d’incorporar-se a

un lloc de treball,– altres circumstàncies personals de

caràcter extraordinari.L’alumne o alumna haurà d’aportar la

documentació que justifiqui de manera fi-dedigna les circumstàncies al·legades.

4.7.3. Efectes de l’anul·lació de la matrí-cula

L’alumnat amb la matrícula anul·lada:– conserva el dret de reserva de plaça

per al curs següent,– no perd la qualificació obtinguda en

els crèdits superats,– no se li computen les convocatòries

dels crèdits no qualificats.En el cas d’haver-se iniciat, sense com-

pletar-la, la fase de formació en centres detreball, es computen les hores de formacióen centres de treball efectivament realit-zades.

4.8. Documentació acadèmica4.8.1. Expedient acadèmic

L’expedient acadèmic de l’alumne oalumna s’ajustarà al model establert en l’an-nex 11.

4.8.2. Actes d’avaluacióLes actes d’avaluació s’ajustaran al mo-

del establert en l’annex 11.

4.8.3. Trasllat d’alumnat

4.8.3.1. Documentació que cal remetreQuan un alumne o alumna es traslladi a

un altre centre sense haver finalitzat el cicleformatiu, el centre d’origen remetrà al dedestinació, quan aquest ho sol·liciti, unacertificació de l’expedient acadèmic. Jun-tament amb aquesta certificació es remetràl’informe d’avaluació individualitzat i lacertificació d’estudis parcials de grau mitjào de grau superior, segons el cas, previstaen l’annex 11.

El centre de destinació traslladarà a l’ex-pedient acadèmic de l’alumne/a les quali-ficacions i la durada de tots els crèditssuperats en el centre d’origen.

4.8.3.2. Informe d’avaluació individualitzatPer tal de garantir la continuïtat del

procés d’aprenentatge, l’Informe d’avalua-ció individualitzat –que elaborarà la perso-na tutora del cicle formatiu a partir de les

dades faci l i tades pel professorat delscrèdits– contindrà, almenys, els elementssegüents:

a) Apreciació sobre el grau de conse-cució de les capacitats enunciades en elsobjectius generals del cicle.

b) Apreciació sobre el grau d’assimilaciódels continguts dels diferents crèdits o mò-duls.

c) Qualificacions parcials o valoracionsde l’aprenentatge, si se n’haguessin pro-duït.

d) Apl icació de mesures educativescomplementàries, si escau.

El centre receptor traslladarà de l’informea l’expedient acadèmic de l’alumne o alum-na, les dades relatives a possibles mesuresd’adaptació curricular i posarà l’informe adisposició de la persona tutora del cicleformatiu al qual s’incorpori l’alumne o alum-na.

4.8.3.3. Compleció de la programació delcentre de destinació

L’alumnat que es trasl ladi de centrehaurà d’aprovar tots els crèdits no superatsque componguin el cicle formatiu del noucentre, per tal de superar-lo i poder dema-nar el títol corresponent.

E ls crèdi ts der ivats de les hores adisposició del centre que hagués superaten el centre d’origen es faran constar enl’expedient acadèmic del de destinació, alsúnics efectes de constància acadèmica decrèdits cursats, si bé no formaran part dela programació del cicle formatiu ni estindran en compte a efectes de la qualifi-cació final d’aquest cicle en el nou centre.

L’alumnat que es trasl ladi de centrehaurà de superar els crèdits derivats de leshores a disposició del centre que constinen la seva programació, si n’hi ha d’esta-blerts.

L’alumnat que en el centre d’origen hagisuperat la totalitat dels crèdits del cicleformatiu excepte el crèdit de formació encentres de treball, només caldrà que cursiaquest crèdit per tal de completar el cicleformatiu en el centre de destinació. Enaquest cas es t indrà en especia lconsideració l ’ in forme d’avaluacióindividualitzat que emeti el centre d’origen.

4.9. AccésD’acord amb el que disposa el Decret

332/1994, de 4 de novembre, pel quals’estable ix l ’ordenació genera l delsensenyaments de formació professional es-pecífica (DOGC núm. 1990, de 28 de de-sembre), als cicles formatius s’hi accedeixmitjançant la titulació suficient o per la provad’accés.

4.9.1. Cicles formatius de grau mitjà

4.9.1.1. Accés mitjançant titulacióPodrà accedir als cicles formatius de grau

mitjà l’alumnat que es trobi en possessiód’alguna de les acreditacions acadèmiquessegüents:

a) Estar en possessió del títol de Graduaten Educació Secundària Obligatòria.

b) Estar en possessió del títol de Tècnicauxiliar (FP 1).

c) Estar en possessió del títol de Tècnic.

d) Haver superat, íntegrament, els dosprimers cursos del batxillerat unificat poli-valent.

e) Haver superat el primer cicle d’ense-nyament secundari experimental (cicle 1416).

f) Haver superat un mòdul professional2 experimental.

g) Haver superat, dins dels ensenya-ments d’Arts aplicades i Oficis artístics, eltercer curs del pla de 1963 o el segon cursde comuns experimental.

h) Haver superat altres estudis declaratsequivalents a efectes acadèmics amb al-gun dels anteriors.

4.9.1.2. Accés mitjançant provaTambé podrà accedir als cicles formatius

de grau mitjà l’alumnat que acrediti:a) Haver superat les proves d’accés a

cicles formatius de grau mitjà.b) Haver superat les proves d’accés per

a qualsevol cicle formatiu de grau superior.c) Haver superat totalment les proves

d’accés a la universitat per a majors de 25anys.

d) Haver superat prova als Mòduls Pro-fessionals 2.

4.9.2. Cicles formatius de grau superior

4.9.2.1. Accés mitjançant titulacióPodrà accedir als cicles formatius de grau

superior l’alumnat que tingui alguna de lessegüents acreditacions acadèmiques:

a) Estar en possessió del títol de Batxiller.b) Haver superat el segon curs del batxi-

llerat experimental, de qualsevol modalitat.c) Haver superat el curs d’orientació

universitària o preuniversitari.d) Estar en possessió del títol de Tècnic

especialista (FP 2).e) Estar en possessió del títol de Tècnic

superior.f) Estar en possessió d’un títol equivalent

a efectes acadèmics a algun dels anteriors.g) Estar en possessió d’una titulació uni-

versitària o equivalent.h) Estar en possessió de la certificació

d’haver superat els ensenyaments substi-tutoris de la prova d’accés, per a determi-nats cicles formatius de grau superior.

4.9.2.2. Accés mitjançant provaTambé podrà accedir als cicles formatius

de grau superior l’alumnat que acrediti:a) Haver superat les proves d’accés per

al cicle formatiu de grau superior que vulguicursar.

b) Haver superat totalment les provesd’accés a la universitat per a majors de 25anys, sempre que hi hagi el corresponentgrau d’afinitat entre els estudis universitarisi el cicle formatiu al que es vulgui accedir.

c) Haver superat la prova corresponentals Mòduls Professionals 3, d’acord ambl’annex 8 de la Resolució ENS/310/2002,de 31 de gener (DOGC núm. 3581, de 22de febrer de 2002).

4.9.2.3. Criteris de prioritat en l’admissiód’alumnes per cursar cicles formatius encentres sostinguts amb fons públics queseran d’aplicació a l’alumnat que accedeixials cicles formatius de grau superior en elcurs 2005-2006

Núm. 1060

871

Criteris de prioritat en l’admissió d’alumnes per cursar

cicles formatius en centres sostinguts amb fons públics que

seran d’aplicació a l’alumnat que accedeixi als cicles

formatius en el curs 2004-2005

Cicles formatius de grau superior Modalitats del batxillerat

Activitats agràries

Gestió i Organització d’empreses agropecuàries CNS TEC – –

Gestió i Organització de recursos naturals CNS TEC – –

i paisatgístics

Activitats físiques i esportives

Animació d’activitats físiques i esportives Qualsevol modalitat

Activitats maritimopesqueres

Navegació, Pesca i Transport marítim CNS TEC – –

Supervisió i Control de màquines i instal·lacions CNS TEC – –

del vaixell

Producció aqüícola CNS TEC – –

Administració

Administració i Finances CNS – HCS –

Secretariat CNS – HCS –

Arts gràfiques

Disseny i Producció editorial CNS TEC – ART

Producció en indústries d’arts gràfiques CNS TEC – –

Comerç i Màrqueting

Comerç internacional CNS – HCS –

Gestió comercial i Màrqueting CNS – HCS –

Serveis al consumidor CNS – HCS –

Gestió del transport CNS – HCS –

Comunicació, Imatge i So

Realització d’audiovisuals i espectacles CNS TEC – ART

Producció d’audiovisuals, ràdio i espectacles CNS TEC HCS –

Imatge CNS TEC – ART

So CNS TEC – –

Edificació i Obra civil

Desenvolupament i Aplicació de projectes CNS TEC – –

de construcció

Desenvolupament de projectes urbanístics CNS TEC – –

i operacions topogràfiques

Realització i Plans d’obres CNS TEC – –

CNS: Ciències de la naturalesa i de la salut; TEC: Tecnologia; HCS: Humanitats i Ciències socials; ART: Arts.

Full de disposicions i actes administratius

872

Cicles formatius de grau superior Modalitats del batxillerat

Electricitat i Electrònica

Desenvolupament de productes electrònics CNS TEC – –

Instal·lacions electrotècniques CNS TEC – –

Sistemes de regulació i control automàtics CNS TEC – –

Sistemes de telecomunicació i informàtics CNS TEC – –

Fabricació mecànica

Desenvolupament de projectes mecànics CNS TEC – –

Producció per mecanització CNS TEC – –

Construccions metàl·liques CNS TEC – –

Producció per fosa i pulverimetal·lúrgia CNS TEC – –

Òptica d’ullera CNS TEC – –

Fusta i Moble

Desenvolupament de productes en fusteria i moble – TEC – ART

Producció de fusta i moble CNS TEC – –

Hoteleria i Turisme

Agències de viatges – – HCS –

Informació i Comercialització turístiques – – HCS ART

Restauració CNS – HCS –

Allotjament CNS – HCS –

Animació turística – – HCS ART

Imatge personal

Assessoria d’imatge personal CNS – HCS –

Estètica CNS – HCS –

Indústries alimentàries

Indústria alimentària CNS TEC – –

Informàtica

Desenvolupament d’aplicacions informàtiques CNS TEC HCS –

Administració de sistemes informàtics CNS TEC HCS –

Manteniment de vehicles autopropulsats

Automoció CNS TEC – –

Manteniment aeromecànic CNS TEC – –

Manteniment d’aviònica CNS TEC – –

Manteniment i serveis a la producció

Desenvolupament de projectes d’instal·lacions CNS TEC – –

de fluids, tèrmiques i de manutenció

Manteniment d’equips industrials CNS TEC – –

Manteniment i Muntatge d’instal·lacions d’edifici CNS TEC – –

i procés

Prevenció de riscos professionals CNS TEC HCS –

Núm. 1060

873

Cicles formatius de grau superior Modalitats del batxillerat

Química

Anàlisi i Control CNS TEC – –

Fabricació de productes farmacèutics i afins CNS TEC – –

Indústries de procés químic CNS TEC – –

Plàstics i Cautxú CNS TEC – –

Química ambiental CNS TEC – –

Indústries de procés de pasta i paper CNS TEC – –

Sanitat

Higiene bucodental CNS TEC – –

Laboratori de diagnòstic clínic CNS TEC – –

Imatge per al diagnòstic CNS TEC – –

Ortesis i Pròtesis CNS TEC – –

Dietètica CNS – – –

Anatomia patològica i Citologia CNS – – –

Salut ambiental CNS TEC – –

Pròtesis dentals CNS TEC – –

Documentació sanitària CNS – HCS –

Radioteràpia CNS TEC – –

Audiopròtesis CNS TEC – –

Serveis socioculturals i a la comunitat

Animació sociocultural CNS TEC HCS –

Educació infantil Qualsevol modalitat

Interpretació del llenguatge de signes Qualsevol modalitat

Integració social CNS TEC HCS –

Tèxtil, Confecció i Pell

Patronatge CNS TEC – ART

Processos de confecció industrial CNS TEC – –

Processos tèxtils de filatura i teixidura de calada CNS TEC – –

Processos tèxtils de teixidura de punt CNS TEC – –

Processos d’ennobliment tèxtil CNS TEC – –

Adobs CNS TEC – –

Vidre i Ceràmica

Desenvolupament i fabricació de productes ceràmics CNS TEC – –

Fabricació i transformació de productes de vidre CNS TEC – –

Full de disposicions i actes administratius

874

4.10. Persones provinents de les provesd’obtenció del títol de Tècnic/a o Tècnic/asuperior4.10.1. Matrícula

L’alumnat que mitjançant les provesd’obtenció del títol tingui superats tots elscrèdits del cicle formatiu i hagi de cursar elcrèdit de formació en centres de treball no-més es matricularà en aquest crèdit per talde completar el cicle formatiu. En el mo-ment de la formalització de la matrícula nocaldrà que acrediti el requisit d’accés alcicle formatiu corresponent, d’acord ambel Reial decret 942/2003, de 18 de juliol,que determina les condicions bàsiques quehan de reunir les proves per a l’obtenció detítols de Tècnic/a i Tècnic/a superior deFormació Professional Específica (BOE de31 de juliol de 2003).

4.10.2. TitulacióQuan l’interessat o interessada sol·liciti

l’expedició del títol de Tècnic/a o de Tècnic/asuperior haurà d’acreditar que compleix al-gun dels requisits d’accés al cicle formatiucorresponent als que fa referència el punt4.9 d’aquesta Resolució.

4.11. IncompatibilitatsEl personal, ja sigui docent o no docent,

no podrà cursar els cicles formatius en elmateix centre escolar on presti serveis.

4.12. ConvalidacionsS’aplica l’Ordre ENS/58/2003, de 12 de

febrer, per la qual es determinen les con-validacions dels ensenyaments de forma-ció professional específica.

Les convalidacions singulars que siguincompetència de la Direcció General deFormació Professional i Educació Perma-nent, caldrà trametre-les conjuntamentamb l’informe justificatiu de la direcció delcentre.

L’alumne matriculat en un cicle formatiuque tingui f inalitzats ensenyaments deformació professional de segon grau, queno hagin estat declarats equivalents a efec-tes acadèmics i professionals amb el cicleen què es troba matriculat (article 10 delReial decret 777/1998, de 30 d’abril), o es-tudis univers i tar is que sol · l ic i t i unaconvalidació singular, d’acord amb l’article7 de l’Ordre ENS/58/2003, haurà d’adjuntaruna còpia compulsada del títol dels estudiscursats i, en el cas d’estudis universitaris,a més haurà d’ajuntar el pla d’estudis cursati el certificat acadèmic personal expedit pelcentre universitari.

Es consideraran també convalidacionssingulars les que afectin als cicles formatiusd’Atenció sociosanitària, Explotació desistemes informàtics i Prevenció de riscosprofessionals.

Convalidacions de mòduls professionals amb matèries de batxillerat

Cicle formatiu de grau mitjà Mòdul professional Matèria de batxillerat

Equips i Instal·lacions electrotècniques Electrotècnia Electrotècnia

Instal·lació i Manteniment electromecànic Electrotècnia Electrotècnia

de maquinària i conducció de línies

Manteniment ferroviari Electrotècnia Electrotècnia

Muntatge i Manteniment d’instal·lacions de fred, Electrotècnia Electrotècnia

climatització i producció de calor

Laboratori Química i Anàlisi química Química

Operacions de fabricació de productes farmacèutics Química aplicada Química

Operacions de procés de pasta i paper Química aplicada Química

Operacions de procés en planta química Química aplicada Química

Operacions d’ennobliment tèxtil Química tèxtil Química

Núm. 1060

875

4.13. Correspondència entre estudis de for-mació professional de grau superior i estudisuniversitaris de primer cicle

El Departament d’Educació, a través dela Direcció General de Formació Professio-nal i Educació Permanent, el Departamentd’Universitats, Recerca i Societat de laInformació a través de la Direcció Generald’Universitats, i les universitats de Catalunyahan signat un acord per establir el reco-neixement de crèdits de primer cicle. LaSecretaria General del Consell Interuni-versitari de Catalunya publicarà la relacióde tots els reconeixements de crèdits vi-gents durant el curs.

4.14. Informació a l’alumnatL’alumnat ha de disposar de la informació

necessària, tant pel que fa al desplegamentdel cicle com per a després de cursar-lo.

Aquesta informació inclou, almenys, lesmatèries següents: durada lectiva i d’FCTdel cicle, calendari escolar, avaluacions,criteris d’avaluació dels crèdits i del cicle,calendari de les convocatòries extraordi-nàries per a la recuperació, criteris de pro-moció dels cicles que s’imparteixin en mésd’un curs, previsió de realització de l’FCT isupòsits d’exempció i continuïtat d’estudis.

La persona tutora de grup és la personadirectament responsable de fer arribaraquesta informació.

La informació que es considera mínimaés la següent:

1. Organització del cicle formatiu.1.1. Organització dels continguts en

mòduls/crèdits i unitats didàctiques.1.2. Distribució dels crèdits al llarg del

curs o cursos.1.3. La formació pràctica en centres de

treball.– Objectius de les pràctiques.– Previsió del calendari.– Empreses o institucions col·labora-

dores.– Exempcions total i parcial. Documen-

tació per acreditar-les.2. Avaluació del cicle formatiu.2.1. Avaluacions trimestrals i avaluació

final.2.2. Criteris d’avaluació i qualificació dels

crèdits.2.3. Criteris d’avaluació i qualificació del

crèdit de síntesi (en els cicles en què n’hihagi).

2.4. Criteris d’avaluació i qualificació dela formació pràctica en centres de treball.

2.5. Càlcul de la qualificació final delcicle.

2.6. Criteris de promoció de curs.3. Promoció acadèmica i professional.3.1. Per a alumnes de cicles formatius

de grau mitjà.– Titulació que s’obté.– Formacions complementàries.– Altres cicles formatius de grau mit-

jà afins.– Continuació, si escau, d’estudis en el

batxillerat, i convalidacions establertes.– Accés als cicles formatius de grau su-

perior mitjançant la prova d’accés.– Adreces útils: Departament de Treball,

serveis locals d’ocupació o inserció, etc.3.2. Per a alumnes de cicles formatius

de grau superior.

– Titulació que s’obté.– Formacions complementàries.– Altres cicles formatius de grau supe-

rior afins.– Accés a la universitat: estudis segons

el cicle cursat.És molt interessant disposar del fullet

«Preinscripció Universitària», que publicacada any el Consell Interuniversitari deCatalunya.

També és interessant disposar de lesnotes de tall exigides per cada facultat oescola universitària als darrers cursos peraccedir-hi des de la formació professional.

– Adreces útils: Departament de Treball,serveis locals d’ocupació o inserció, etc.

4.15. Acreditació dels cicles formatius4.15.1. Titulació

Els centres autoritzats a impartir ciclesformatius tramitaran, quan l’interessat o in-teressada ho sol·liciti, l’expedició dels títolsde Tècnic per als cicles formatius de graumitjà, i de Tècnic superior, per als ciclesformatius de grau superior, d’acord ambl’Ordre EDC/216/2005, de 4 de maig, perla qual es desenvolupa el procediment detítols acadèmics o professionals no uni-versitaris de Catalunya.

El títol de Tècnic dóna dret, en el cas del’alumnat que hi hagi accedit mitjançant laprova d’accés, a accedir a totes les moda-litats de batxillerat i a determinades convali-dacions. El punt 4.12 conté la relació deconvalidacions entre mòduls professionalsdels cicles i matèries del batxillerat.

El t ítol de Tècnic dóna dret, per alsalumnes que accedeixin a totes les moda-litats de batxillerat, a estar exempt de cur-sar les matèries optatives del batxillerat, demanera que l’exempció computa fins a deucrèdits, i a estar exempt del treball derecerca, de manera que l’exempció com-puta dos crèdits. En conjunt, l’exempcióno ultrapassarà els dotze crèdits. Aquestaexempció és regulada a l’Ordre de 23 desetembre de 1998, per la qual es determi-nen e ls efectes acadèmics de laincorporació als ensenyaments de batxille-rat de l’alumnat procedent dels cicles for-matius de grau mitjà, publicada en el DOGCnúm. 2746 de 19.10.1998.

4.15.2. Certif icació d’estudis de ciclesformatius de grau superior per a l’accés aestudis universitaris

Pel que fa als cicles formatius de grausuperior, i als únics efectes de l’accés aestudis universitaris, els centres certifica-ran el cicle superat, d’acord amb el modelde l’annex 11, incloent-hi la segona xifradecimal.

4.15.3. Certificació d’estudis complets decicles formatius de grau mitjà

Pel que fa als cicles formatius de graumitjà, els centres certificaran el cicle supe-rat, d’acord amb el model de l’annex 11.

4.15.4. Certificació d’estudis complets decicles formatius de grau superior

Pel que fa als cicles formatius de grausuperior, els centres certificaran el ciclesuperat d’acord amb el model de l’annex 11.

4.15.5. Certificació d’estudis parcials decicles formatius de grau mitjà

Pel que fa als estudis parcials de cicles

formatius de grau mitjà, els centres hocertif icaran, d’acord amb el model del’annex 11.

4.15.6. Certificació d’estudis parcials decicles formatius de grau superior

Pel que fa als estudis parcials de ciclesformatius de grau superior, els centres hocert i f icaran d’acord amb el model del’annex 11.

5. Ensenyaments de règim especiald’esports

Els inst i tuts d’educació secundàr iapodran impartir les modalitats dels ensenya-ments de règim especial d’esports autorit-zades pel Departament d’Educació.

Les instruccions per a l’organització i elfuncionament dels centres que imparteixinels ensenyaments de règim especial d’es-ports s’establiran mitjançant una resolucióespecífica.

6. Programes de garantia socialEl Decret 123/2002, de 16 d’abr i l ,

estableix l’ordenació general dels progra-mes de garantia social a Catalunya (DOGCnúm. 3627, de 2.5.2002). Els centres desecundària informaran l’alumnat de lesofertes de programes de garantia social dis-ponibles en el territori i facilitaran als cen-tres que imparteixen aquests programes lainformació necessària sobre els seus alum-nes i les seves alumnes per afavorir unacorrecta incorporació de l’alumnat.

7. Ensenyament de la Religió

7.1. OpcióD’acord amb la normat iva v igent,

l’ensenyament de la Religió té caràcteroptatiu per als alumnes i és d’oferta obliga-tòria per als centres.

Els pares, mares o tutors dels alumnespoden demanar que aquests rebin formaciórel igiosa (catòl ica, evangèlica, jueva oislàmica).

La manifestació de l’opció per la forma-ció religiosa és totalment voluntària. En casde no fer-la es deduirà que es volen seguirensenyaments alternatius. El centre docentoferirà la possibilitat d’optar per la formacióreligiosa a l’alumnat de nou ingrés en elcentre, d’acord amb el model de declaraciósobre l’opció per la formació religiosa quees mostra a continuació.

Els pares, mares o tutors dels alumnes, iper iniciativa seva, poden modificar perescrit l’opció abans del començament decada curs. En aquest cas la rectificacióhaurà de ser comunicada per escrit a ladirecció del centre durant el darrer trimes-tre del curs anterior.

La Inspecció d’Educació vetllarà per lacorrecta aplicació d’aquesta norma.

Model de declaració sobre l’opció per laformació religiosa, exclusivament per aalumnat nou en e l centre, en l ’etapad’educació primària, d’educació secun-dària obligatòria i de batxillerat

Nota: La senyalització de la casella del’opció religiosa és totalment voluntària. Encas de no senyalar-la o de no emplenar

Full de disposicions i actes administratius

876

aquest full, l’alumne o l’alumna seguirà elsensenyaments alternatius.

Aquest full es podrà oferir només a l’alum-nat de nou ingrés en el centre.

A la DIRECCIÓ DEL CENTRE(nom del centre).........................................

VOLEM que el nostre fill/filla(nom i cognoms).......................................

rebi FORMACIÓ RELIGIOSA

Catòlica Evangèlica

Islàmica Jueva

........................., d .............. de 20........

Firma del pare, mare o tutor/a de l’alumne/a

7.2. ESOLa configuració horària del currículum

diversificat ha de tenir en compte l’opcióde l’àrea de religió. L’actual normativapermet de satisfer, mitjançant la repeticióde crèdits en altres trimestres, tots els itine-raris curriculars dels alumnes, sense conflic-tes de possibilitats o interessos.

En l’organització de l’horari dels crèditsde Rel ig ió caldrà teni r en compte e lsegüent:

– Fer compatibles els crèdits de Religióamb els crèdits de reforç i amb altres crèditsque puguin ser components importants del’itinerari de crèdits variables de l’alumne oalumna.

– Doblar un mateix crèdit, de Religió od’altres matèries, en altres trimestres si elscondicionants d’organització del centre horequereixen.

– Disposar de registres documentalspertinents relatius als alumnes que han fetl’opció, de l’organització horària que elspermet fer- la efect iva i dels resultatsacadèmics que obtenen. Els resultats del’avaluació dels crèdits de l’àrea de Religióconstaran a l’expedient acadèmic delsalumnes. S’ha de tenir present que els re-sultats de l’avaluació dels crèdits de l’opcióde Religió, considerats comuns, no s’hand’incloure en els del conjunt de crèdits va-riables.

– L’orientació i la tutoria dels alumnes,pel que fa al seu itinerari curricular, seràrespectuosa amb l’opció feta pels seuspares i mares.

• Crèdits comuns de ReligióEls sis crèdits de l’àrea de Religió són

crèdits comuns d’àrea d’oferta obligatòriaper als centres i de caràcter voluntari perals alumnes. Els dos primers crèdits, ques’imparteixen a primer curs, es programenen horari destinat a crèdits comuns i tenencom a alternativa els dos crèdits d’activitatsd’estudi alternatives als ensenyaments dereligió definides en el currículum. Els altresquatre crèdits (un en el primer cicle i tresen el segon) s’ imparteixen en l ’horar idestinat als crèdits variables, tenint encompte que aquest horari no té per quèser una franja fixa per a tot el centre, sinóque per a l’aprofitament d’espais i d’horesdel professorat pot tenir concrecionsdiferents segons les línies o els cicles.

• Oferta de crèdits variablesA més de fer efectiu l’ensenyament de

la Religió per a aquells que hi han optatmitjançant els tres crèdits comuns per cicle,

per a l conjunt de tots e ls a lumness’inclouran en l’oferta variable de l’ense-nyament secundari crèdits variables de Reli-gió a impartir pels professors de Religió.

Aquesta oferta per a tots els alumnes,inclosa en la part variable i optativa, seràd’increment de l’oferta assignada a lesàrees, de manera que no actuï en detri-ment de les possibilitats d’ensenyament dequalsevol de les altres àrees. Aquesta ofer-ta serà, normalment, per a cada línia d’ESO,una tercera part dels crèdits comuns deReligió, i no es comptabilitzarà dins el nom-bre total de crèdits variables a oferir pelcentre.

En ordre al desdoblament de grups deReligió, aquests tindran una mitjana al’entorn de vint alumnes per tal d’encaixar-los, si escau, en l’organització de l’ofertavariable.

El nombre d’a lumnes per grup il ’organització de l ’oferta dels crèditscomuns de Religió han de garantir semprel’elecció feta per l’alumne/a, de maneraque, si cal, es procedirà al desdoblamentdel grup d’alumnes i a la repetició de l’ofertad’un determinat crèdit en horari o trimestrediferent, dins l’horari destinat a la part diver-sificada del currículum.

7.3. BatxilleratL’ensenyament de la Religió en aquesta

etapa s’efectuarà d’acord amb el queestableix el Decret 82/1996, de 5 de març,pel qual s’estableix l’ordenació dels ense-nyaments del batxillerat, amb les modifi-cacions vigents a partir del curs 2002-2003.Els dos crèdits de la matèria comuna deReligió són d’oferta obligatòria per als cen-tres i de caràcter voluntari per als alumnes,s’imparteixen en l’horari destinat al currí-culum diversificat, tenint en compte queaquest horari no té per què ser una franjafixa per a tot el centre, sinó que per a l’apro-fitament d’espais i d’hores del professor pottenir concrecions diferents, segons leslínies.

Abans d’iniciar el batxillerat s’ha de ferconstar novament l’opció amb relació a lareligió mitjançant el full de preinscripció, siescau, o la declaració que consta en l’an-nex que s’adjuntarà a la matrícula.

L’opció per la formació religiosa feta encomençar el batxillerat és vàlida per a total ’etapa, sens per judici de la possiblemodificació a l’inici de cada curs escolar.

L’eventual modificació de l’opció realit-zada abans de començar el curs hauràd’ésser comunicada per escrit a la direcciódel centre durant el darrer trimestre del cursanterior.

La matèria optativa tipificada Simbologiareligiosa ha de ser impartida per professoratde Religió.

8. Igualtat d’oportunitats per a nois inoies

Els centres han de promoure la igualtatd’oportunitats per als nois i les noies i evi-tar els comportaments i les actituds discri-minatòries per raó de sexe, principi quehauran de reflectir convenientment en elsseus projectes educatiu i curricular. Aixímateix, els centres han de posar especial

cura a evitar els referents i contingutsandrocèntrics i homofòbics en el desen-volupament del currículum, eliminar elsllenguatges i els comportaments sexistes,promoure la prevenció de conductesabusives i fomentar la no agressivitat enles relacions interpersonals.

El Departament d’Educació impulsaràmitjançant convocatòria pública el desen-volupament de projectes de coeducacióque contribueixin a potenciar la igualtatd’oportunitats dels alumnes i les alumnes iintegrin la perspectiva de gènere en elsaprenentatges.

9. Llibres de textEls llibres de text escollits pels centres,

excepte els de llengua castellana i els dellengües estrangeres, han d’ésser en ca-talà, llengua vehicular de l’ensenyament aCatalunya. A la Vall d’Aran seran en aranèsels que estableixin les disposicions espe-cífiques.

Els l l ibres de text no poden éssersubstituïts abans de transcórrer un períodemínim de quatre anys. Només en casosexcepcionals, i per raons plenament justifi-cades, el director o directora dels ServeisTerr i tor ia ls, amb informe prev i de laInspecció d’Educació, podrà autoritzar-nela substitució.

D’acord amb la normativa vigent, elscentres docents han d’exposar en el taulerd’anuncis la relació de l l ibres de textseleccionats per al curs següent abans del30 de juny, per cursos i indicant el títol,l’autoria i l’editorial.

10. Orientació a l’alumnatEls centres docents han de proporcio-

nar a l’alumnat la informació suficient il’orientació necessària per triar l’opció mésadequada als seus interessos i aptituds,d’acord amb les ofertes acadèmiques iprofessionals existents, especialment a par-tir de la incorporació a l’ESO i quan finalitziels estudis d’aquesta etapa. Amb aquestafinalitat, els centres, en el marc de l’acciótutorial, han de planificar accions d’orien-tació, que poden concretar-se en sessionsmonogràfiques, jornades, conferències, vi-sites..., per tal que els alumnes disposind’informació respecte a les ofertes deformació i a les vies per accedir a les dife-rents opcions i sortides ocupacionals.

El professorat disposa d’informació so-bre orientació en les web següents:

• www.xtec.es/eap/orienta/orienta.htm• www.edu365.com/estudiar/index.htm• www.xtec.es/orientaEls Serveis Educatius del Departament

d’Educació, especia lment e ls EAP,ofereixen suport i assessorament als do-cents, tutors i psicopedagogs dels centreseducatius en la funció d’informació i orien-tació a les famílies i a l’alumnat.

11. Assistència del professoratCada centre ha d’establir un sistema de

control d’assistència i de puntualitat delprofessorat. Aquest sistema s’ha de co-municar al consell escolar. Ha d’inclouretant les activitats d’horari f ix com lesreunions.

Núm. 1060

877

Els professors i professores estan obli-gats a complir, dins el marc horari generaldefinit en el punt 4 del capítol III, sobreOrganització general del curs, l’horari declasses i les altres activitats d’horari fix;estan obligats també a assistir als claus-tres, a les reunions de cicle, de coordinaciói a les derivades de la seva condició detutor/a o del càrrec que ocupin. Són tambéd’assistència obligatòria les altres reunionsextraordinàries no previstes en la progra-mació general del centre que siguin degu-dament convocades pel director/a.

Les faltes d’assistència són justificadesquan hi ha llicència o permís concedits.

A) Les llicències es concedeixen per lescauses següents: matrimoni, malaltia, acci-dent laboral, funcions sindicals, estudis, as-sumptes propis i per atendre un familiar finsal segon grau, en casos de malalties greusa l ’empara de l ’art ic le 95 del Decretlegislatiu 1/1997, de 31 d’octubre, pel quals’aprova la refosa en un text únic dels pre-ceptes de determinats textos legals vigentsa Catalunya en matèria de funció pública(DOGC núm. 2509, de 3.11.1997) i de laLlei 17/1997, de 24 de desembre, de mesu-res administratives i organització (DOGCnúm. 2548, de 31.12.1997). Les llicènciesles concedeix el director o la directora delsServeis Territorials corresponents.

Amb la finalitat d’agilitar la tramitació deles llicències per malaltia, el director o di-rectora del centre vet l larà perquè lescomunicacions de baixa, confirmació i altamèdica s iguin t rameses a ls ServeisTerritorials amb la màxima urgència. Aaquests efectes, el director o la directoradel centre comunicarà per correu electrònico per fax la incorporació al centre per altamèdica dels professors el mateix dia de laseva incorporació.

Les comunicacions de baixes per malal-tia, infantament o accidents hauran decontenir necessàriament el nom complet,el NIF i el telèfon de la persona, i també ladurada prevista de la baixa i distinció entresi està motivada per malalt ia comuna,infantament, accident laboral o en servei(en cas de treballadors adscrits al règim deMUFACE), o accident no laboral.

El personal funcionari adscrit a MUFACEque estigui acollit a l’assistència sanitàriade la Seguretat Social ha de presentar elscomprovants de baixa mèdica en els im-presos de MUFACE i signats pel metgecorresponent de la Seguretat Social.

B) Els permisos es concedeixen per lescauses següents:

a) En els supòsits de naixement i d’adop-ció o acolliment permanent o preadoptiud’un/a menor, cinc dies.

b) Per trasllat de domicili (sense canvide localitat, un dia; amb canvi, fins a quatredies).

c) Per a la realització d’exàmens finalsen centres oficials, un dia, i per a altresproves definitives d’avaluació, alliberadoresde matèria, en els esmentats centres, eltemps indispensable per fer-les.

d) Per al compliment d’un deure inexcu-sable de caràcter públic o personal (la causaha de justificar-se per escrit, i el temps depermís que pot concedir-se serà el deltemps indispensable per al compliment deldeure).

e) Per raó de matrimoni d’un familiar finsal segon grau d’afinitat o consanguinitat,el temps indispensable per assistir-hi.

f) Per a la realització d’exàmens prena-tals i de tècniques de preparació al part.

g) Per assistir a activitats de Formaciódel Professorat del Departament d’Educa-ció, quan així ho disposi la direcció delsServeis Territorials. Això inclou la possibilitatd’assistència a jornades de formació durantun matí, dins l’horari lectiu.

h) Als funcionaris amb fills discapacitatsse’ls pot concedir un permís retribuït perassistir a reunions de coordinació ordinàriaamb finalitats psicopedagògiques amb elcentre d’educació especial o d’atencióprecoç on rebi tractament el fill o filla, o béper acompanyar-lo si ha de rebre suportaddicional en l’àmbit sanitari. Així mateix,el funcionari pot gaudir de dues hores deflexibilitat horària diària que li permeti con-ciliar els horaris del centres d’educacióespecial, o altres centres on el fill o filladiscapacitat rebi atenció amb els horarisdel propi lloc de treball, tenint en compte lasituació del domicili familiar.

i) Per la mort, l’accident, la malaltia greuo l’hospitalització d’un/a familiar fins al se-gon grau de consanguinitat o afinitat, dosdies si l’esdeveniment es produeix a la ma-teixa localitat, i fins a quatre dies si és enuna altra localitat.

j) En els casos de naixement de fi l lsprematurs o que, per qualsevol motiu, haginde romandre hospitalitzats després del part,la funcionària o funcionari té dret a absen-tar-se del lloc de treball fins a un màxim detres hores diàries, amb la percepció de lesretribucions íntegres.

Els permisos regulats en e ls puntsanteriors els concedirà el director o direc-tora. S’hauran de sol·licitar prèviament enels casos b, c, d, e, f, g i h. En el cas que eldeure de caràcter personal esmentat en elpunt d) pugui entendre’s com de forçamajor, sense possibilitat de ser sol·licitatprèviament, el director o directora podràqualificar-lo com a tal, ateses les raons que,amb posterioritat, es presentin per escrit.En aquest cas, correspon a la direcció delcentre apreciar el caràcter justificat de l’ab-sència, atenent la singularitat o reiteracióde la situació produïda i les altres circums-tàncies que consideri oportú de tenir encompte.

Els permisos de fins a nou dies l’any pre-vistos en el punt segon de l’article 96 delText únic dels preceptes de determinatstextos legals v igents a Cata lunya enmatèria de funció pública, aprovat pelDecret legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre,en el cas dels funcionaris docents es con-sideren inclosos en aquells dies períodesde vacances escolars en els quals no ésexigida la seva presència al centre (Nadal,Setmana Santa, juliol), ja que durant elperíode lectiu no es pot garantir que «s’as-sumirà sense dany per a terceres personeso per a la mateixa organització de les tas-ques del funcionari al qual es concedeix elpermís», condició a la qual la Llei subordi-na la concessió del permís.

Les baixes del professorat que imparteixbatxillerat i formació professional específi-ca de grau mitjà i de grau superior es

cobriran amb personal substitut des delprimer dia en els casos en què aquestessiguin de catorze o més dies de durada.

En tot cas, el director o directora hauràde vet l lar per l ’adequada atenció a lsalumnes durant les absències del professo-rat derivades dels permisos i llicències pre-vistos en aquest apartat.

Quan es produeixi una manca d’assis-tència o de puntualitat i no es justifiqui, eldirector o directora ho comunicarà imme-diatament a la persona interessada, d’a-cord amb el model 1 que s’inclou en aquestapartat.

En els casos en què funcionàries vícti-mes de violència de gènere hagin d’ab-sentar-se del seu lloc de treball per aquestmotiu, aquestes faltes d’assistència, totalso parcials, es consideraran justificades peltemps i en les condicions que així ho deter-minin els serveis socials d’atenció o de salutsegons s’escaigui.

En interès del centre, el director o direc-tora podrà assignar un encàrrec de serveisa qualsevol professor o professora, sempreque es reuneixin les condicions següents:

– Que hi hagi l’acord del professor oprofessora i, si escau, del departament oseminari afectat.

– Que el consell escolar, escoltats elsarguments del departament o seminari (enencàrrecs que afectin la matèria o àreaque li és pròpia), del claustre de professors(en encàrrecs que afectin els aspectes do-cents generals del centre) o de l’equipdirectiu (en tot cas), hi doni la seva confor-mitat.

– Que s’organitzi l’adequat sistema d’a-tenció als alumnes durant el període queduri aquest encàrrec de serveis.

Els encàrrecs de serveis es comunica-ran al claustre de professors i, en relaciómensual, a la Inspecció d’Educació. Encap cas no superaran els cinc dies lectiusa l’any per professor o professora, llevatque es refereixin a activitats de formacióincloses en el Pla de Formació Permanentque no afecti l’horari lectiu dels alumnes.

Abans del dia 5 de cada mes, s’hauràde fer pública, a la sala de professors, unarelació de tot el professorat del centre ambles faltes d’assistència i de puntualitat ales diferents activitats (classes, guàrdies,reunions, claustres, tutories, etc.) corres-ponents al mes anterior, en què constin elsmotius, els quals s’agruparan en:

– Malaltia– Llicència– Permís– Accident laboral o en servei– Accident no laboral– Força major– Sense justificarConstarà, també, en aquesta relació, la

suma acumulada per cada professor oprofessora dels diferents tipus de faltesd’assistència o de puntualitat corresponentsals mesos anteriors. Així mateix, s’hi faràconstar el nombre de classes no impartidesper cada professor o professora amb motiud’encàrrecs de serveis o, en el cas delscàrrecs directius, per assistència a convo-catòries de l’Administració. Els professors iprofessores podran presentar a la direccióles al·legacions pertinents en aquest res-

Full de disposicions i actes administratius

878

pecte. L’esmentada relació es posarà enconeixement del consell escolar, en sessióconvocada a aquest efecte o en sessióordinària, si han estat regulades com d’o-bligació mensual.

No més tard del dia 10 de cada mes, eldirector o directora trametrà a la Inspeccióde Serveis de la Secretaria General delDepartament d’Educació la relació delsprofessors amb faltes d’assistència o depuntualitat sense justificar del mes ante-rior, amb expressió del nombre d’hores notreballades i les possibles al·legacions dela persona interessada si és el cas. Latramesa es farà directament a la Inspeccióde serveis per fax (al número 934 006 975)o per correu e lectrònic (sgis.educa-cio@gencat.net), en el benentès que enambdós casos es confirmarà immedia-tament per correu ordinari (Via Augusta 202-226, planta 5B, 08021 Barcelona). Aaquesta relació, s’hi adjuntarà còpia de lacomunicació de la falta i les possiblesal·legacions de l’interessat o interessada.amb expressió del còmput total d’hores notreballades i adjuntant-hi les comunicacionsefectuades i les possibles al·legacions del’interessat/ada. El model per fer aquestescomunicacions serà el que figura com amodel 2 i que s’inclou en aquest apartat.En aquesta tramesa no s’inclouran les fal-tes d’assistència degudes a l’exercici deldret de vaga, ja que aquest supòsit com-porta la deducció dels havers correspo-nents, però no responsabilitats disciplinà-ries.

En cas de vaga, acabada aquesta, eldirector o directora confeccionarà la relaciód’incidències derivades de l’exercici deldret de vaga per part del professorat. Ladonarà a conèixer als interessats i elsdonarà un termini de cinc dies per presen-tar al·legacions. Transcorregut aquest ter-min i , t rametrà la re lac ió a ls ServeisTerritorials acompanyada de les al·legacionsrebudes.

El centre haurà d’arxivar i tenir a dispo-sició del professorat afectat, de la Inspec-ció i del consell escolar la documentacióinterna emprada per fer el control d’absèn-cies, i també els justificants presentats i lesrelacions mensuals acumulatives (on hande constar les altes dels mesos anteriors).En acabar el curs es trametrà a la Inspecciód’Ensenyament la relació de professors ifaltes d’assistència acumulades durant elcurs, classificades per grups de motius.

Models de comunicació de fa l tesd’assistència del professorat

Model 1

Model de comunicació de faltes d’assis-tència o de puntualitat no justificades

Senyor/Senyora (nom i cognoms):

D’acord amb el que consta en aquestadirecció, els dies (nombre) del mes (mes)vau incórrer en falta no justificada a lesactivitats del vostre horari per un total de(nombre) hores, la qual cosa, en el supòsitde persistir la no-justificació, serà inclosaen e l comunicat mensual de fa l tescorresponent, amb els efectes previstos en

el règim estatutari dels funcionaris públics.Per aquest motiu, i per tal de garantir l’a-dopció de les mesures que es puguin des-prendre de l’aplicació del règim esmentat,us comunico que podeu presentar davantd’aquesta direcció, per escrit, les al·lega-cions justificatives que estimeu procedents,en el termini de cinc dies comptats a partirde la recepció d’aquesta comunicació.

(Localitat i data)El/la director/a

Rebut en data:(Signatura de la persona interessada)

Model 2

Model de comunicació de fa l tesd’assistència o de puntualitat no justificadesa la Secretaria General

Centre

Curs: ................ Mes: ..................

Comunicació mensual de les fa l tesd’assistència no justificades del personaldel centre a la Secretaria General.

Perquè en tingueu esment, i als efectesprevistos en la normativa vigent, us comuni-quem que durant el mes d ............... s’hanproduït, entre el personal destinat al cen-tre, les faltes no justificades que es rela-cionen a continuació:

(Faltes)(localitat i data)El/la director/a

12. Salut i seguretat

12.1. FarmaciolaA cada centre hi ha d’haver una farma-

ciola en lloc visible, preferiblement fresc isec, a l’abast conegut de tothom, tancadaperò no amb clau, i pròxima a un punt d’ai-gua.

A la vora de cada farmaciola, i en llocvisible, també hi ha d’haver les instruccionsbàsiques de primers auxilis i de contingutde la farmaciola, que, de manera orientati-va, poden ser les que el Departamentd’Educació facilita als centres mitjançantla pàgina web http://www.xtec.es/pese.

El contingut de les farmacioles s’ha derevisar periòdicament per tal de reposar elmaterial i tenir cura de les dates de cadu-citat.

12.2. Prevenció del tabaquisme i de l’alco-holisme

La Llei 20/1985, de 25 de juliol de 1985(DOGC núm. 572, de 7.8.1985), modifica-da per la Llei 10/1991, de 10 de maig(DOGC núm. 1445, de 22.5.1991) i per laLlei 8/1998, de 10 de juliol (DOGC núm.2686, de 22.7.98), estableix les mesures iaccions per a la prevenció i assistència enmatèria de substàncies que poden gene-rar dependència.

D’acord amb la normativa vigent, no espoden vendre productes derivats del tabacni fumar en els centres d’ensenyament dequalsevol nivell.

Aquesta normativa afecta el professorat,l’alumnat, el personal d’administració i ser-veis i qualsevol persona que es trobi dinsdel recinte escolar.

El consell escolar, a proposta del direc-tor o directora, ha de reservar àrees bendelimitades per a fumadors i senyalitzar-lesadequadament, les quals no podrancorrespondre a zones on es produeixi laconvivència amb alumnes.

En atenció a la promoció i defensa de lasalut individual i col·lectiva, el dret a la salutdels no fumadors, en les circumstànciesen què pugui ésser afectada, preval sobreel dret a consumir productes del tabac.

Tampoc no és permesa la venda ni elconsum de begudes alcohòliques en elscentres d’ensenyament. Es recorda quesón alcohòliques totes les begudes ambmés de 0,5 graus d’alcohol. La cervesa esconsidera beguda alcohòlica.

Qui incompleixi aquesta llei serà degu-dament advertit i, si s’escau, sancionat,d’acord amb el règim disciplinari vigent.

12.3. Plans d’emergència del centre docentLa Llei 4/97 de Protecció Civil; la Llei

31/95 de prevenció de riscos laborals i elReial decret 486/97 de disposicions míni-mes de seguretat i salut en els llocs detreball, determinen la necessitat de tenirfet i actualitzat el pla d’emergència del cen-tre i la realització d’un simulacre a l’anycom a mínim.

Per donar compliment a aquesta norma-tiva, de caràcter obligatori per a tots elscentres, caldrà desenvolupar les accionssegüents: elaborar, revisar i actualitzarperiòdicament el pla d’emergència. (Ésaconsellable utilitzar el manual del pla d’e-mergència del centre docent, editat pelDepartament d’Educació. Es pot trobar ala pàgina web del Departament d’Edu-cació.)

Fer un simulacre d’evacuació a l’any,com a mínim, durant el primer trimestre.

Una vegada s’hagi fet el simulacre eldirector/a emetrà un informe i el farà arri-bar a la direcció dels Serveis Territorials.D’aquest informe en formaran part les fitxes1, 26, 27, 28 i 29 del pla d’emergència delcentre docent degudament emplenades itres còpies dels plànols del centre actua-litzats.

12.4. Control de plaguesPer ta l de min imitzar l ’exposic ió a

pesticides i prevenir els seus efectes nociussobre la salut de les persones, les mesuresde control de plagues s’aplicaran quansiguin estrictament necessàries, evitant,sempre que es pugui, les actuacions decaràcter merament preventiu. Quan s’haginde dur a terme, caldrà atenir-se a lesrecomanacions que a aquest efecte hadictat la Direcció General de Salut Públicadel Departament de Salut.

13. Actuacions, tràmits i gestions endeterminats casos d’accidents oincidents

13.1. Actuacions en el supòsit de possiblelesió en béns o en drets dels particulars(danys soferts en la seva integritat física ien els seus béns materials)

Núm. 1060

879

D’acord amb el que disposa l’Ordre de13 de novembre de 1989, per la quals’aproven les instruccions que regulen lesactuacions, els tràmits i la gestió que hande realitzar els centres docents públics denivell no universitari de Catalunya en deter-minats casos d’accidents o incidents(DOGC núm. 1225, de 29 de novembre),modificada per l’Ordre de 16 d’octubre de1991 (DOGC núm. 1510, de 25 d’octubre),el professor o professora que es trobi diriginto vigilant una activitat escolar, extraescolaro complementària en la qual tingui lloc unaccident, haurà d’atendre la s i tuacióproduïda amb els mitjans de què puguidisposar, actuant en tot moment amb dili-gència, conforme a allò que estableix lanormativa vigent.

El director o directora del centre comu-nicarà els fets, al més aviat possible, a ladirecció dels Serveis Territorials correspo-nents, a fi que l’òrgan competent puguiprendre les mesures adients de proteccióde l ’a lumne/a accidentat, s i escau, iassabenti el pare, mare o tutors d’aquest,o les persones perjudicades (tercers), so-bre els fets ocorreguts i el procedimentestablert per reclamar en via administrati-va.

Per dur a terme les actuacions previstesen l ’apartat anter ior, l ’ interessat ointeressada, o el pare, mare o tutors legalsde l’alumne/a, han de presentar un escritde reclamació adreçat a la consel lerad’Educació davant el director o la directo-ra dels Serveis Territorials d’Educaciócorresponent. Cal que els particulars adjun-tin a l’escrit algun document acreditatiu delseu dret i un detall sobre l’estimació delperjudici ocasionat. En el cas d’accidentssoferts per alumnes, els interessats presen-taran una fotocòpia del llibre de família odel document judicial que acredita la repre-sentació legal del menor, certificat mèdicde lesions, justificació i avaluació de lesdespeses originades, o que es puguin ori-ginar, en ocasió de l’accident, i qualsevolaltra documentació que considerin per-tinent.

La direcció del centre emplenarà elcomunicat de la possible lesió en els bénso drets dels particulars i, sempre que hiconcorrin les circumstàncies que puguindonar lloc a responsabilitat civil de l’Admi-nistració, el traslladarà a la corredoriad’assegurances al més aviat possible.

El director o directora del centre, ambl’assistència deguda, haurà d’elaborar uninforme detallat dels fets i de les circums-tàncies que van envoltar l’accident. Per al’elaboració d’aquest informe, el director odirectora ha de tenir en compte la versiódels fets donada (i ratificada posteriormentper escrit) pel professorat o la persona alservei de l ’Administració que tenienencarregada la direcció, vigilància o custò-dia de l’alumne o alumna en el moment deproduir-se l’accident, i les informacionsverbals o documentals de què pugui dispo-sar.

L’informe esmentat s’ha de trametreimmediatament al director o la directoradels Serveis Territorials corresponents. Enel termini de cinc dies, a partir de la recepcióde la reclamació, la direcció dels Serveis

Territorials haurà de traslladar la reclamaciói els documents presentats pel presumpteperjudicat, afegint-hi tots els antecedentsdel fet i el seu informe en aquest respecte,a la Secretaria General del Departamentd’Educació, a la corredoria d’asseguran-ces i a l’assegurança escolar, i donar comp-te a la junta de personal de l’inici de l’expe-dient de reclamació en els supòsits depossible exigència de responsabilitats alpersonal docent.

L’Administració resoldrà l’expedient enel termini més breu possible, notificarà laresolució al reclamant i a la junta de perso-nal i, si escau, tramitarà l’abonament de laindemnització corresponent.

13.2. Responsabilitat civilL’Administració educativa respondrà,

d’acord amb allò que estableixen les lleis,de les possibles responsabil itats civi lsindemnitzables que es puguin derivar deprocediments judicials seguits contra elsfuncionaris docents, segons escaigui, i dela prestació de les fiances corresponents.L’Administració educativa vetllarà, en totmoment, perquè els professors o professo-res disposin d’una defensa adient quan,arran d’una denúncia, demanda o querellaper actuacions i/o omissions en l’exercicide les seves funcions, necessitin assistèn-cia lletrada. Se seguiran, en aquest sentit,els criteris que estableix el Decret 57/2002,de 19 de febrer, de modificació del Decret257/1997, de 30 de setembre, pel quals’aprova el Reglament dels Serveis Jurídicsde l’Administració de la Generalitat de Cata-lunya (DOGC núm. 3584, de 27.2.2002).Entre les funcions que s’assignen a lGabinet Jurídic Central hi ha la defensadels funcionaris de la Generalitat per acteso omissions comesos en l’exercici del seucàrrec, dels quals puguin derivar-se res-ponsabilitats per a la institució o per al funci-onari o funcionària.

14. Actuacions en el supòsit d’absen-tisme de l’alumnat

Quan en l’alumnat de l’ensenyamentobligatori es produeixi un cas d’absentismeescolar, el centre es posarà en contacteamb els pares, mares o tutors legals per tald’assabentar-los de la situació i recordar-los les obligacions que tenen de vetllar perla correcta escolarització dels seus fills.

Si d’aquesta actuació no en resulta larectificació del comportament absentista,la direcció del centre comunicarà per escritla situació als serveis socials del municipi.D’aquesta comunicació n’haurà de que-dar còpia arxivada en el centre, a disposicióde la Inspecció.

A criteri de la direcció del centre, i en totcas quan no hi hagi hagut solució efectivaa l’absentisme després de la comunicacióals serveis socials del municipi, la direcciódel centre n’informarà a la direcció delsServeis Territorials.

El procediment detallat d’actuació ensituacions d’absentisme de l’alumnat had’explicitar-se en el reglament de règim in-terior del centre.

En els nivells no obligatoris, els casos deno assistència injustificada es considera-ran falta en el marc del que preveu el decretregulador dels drets i deures dels alumnes.

15. Actuacions en cas de queixes so-bre la prestació del servei que qües-tionin l’exercici professional de per-sonal del centre

En cas de queixes sobre l ’exerc ic iprofessional d’una persona que prestaserveis en un centre docent públic delDepartament d’Educació, cal tenir presentque els escrits de queixa o denúncia quees formulin han d’adreçar-se a la direcciódel centre i han de contenir la identificacióde la persona o persones que el presen-ten, el contingut de la queixa, la data i lasignatura, i, sempre que sigui possible, lesdades, documents o altres elements acre-ditatius dels fets, actuacions o omissions aquè es fa referència.

El director o directora del centre ha detraslladar còpia de la queixa al professor/ao treballador/a afectat i, directament o através d’altres òrgans de govern del cen-tre, obtenir informació sobre els fetsexposats.

Obtinguda la informació i escoltat l’inte-ressat o ionteressada, el director o directo-ra ha de prendre les decisions que consideripertinents i comunicar per escrit a la per-sona o persones que han presentat la quei-xa la solució adoptada, o si escau ladesestimació motivada, fent constar enl’escrit l’òrgan al qual poden recórrer si noqueden satisfets per la resolució adopta-da. La documentació generada ha de que-dar arxivada dins la direcció o la secretariadel centre.

El procediment detallat de tramitació deles queixes ha d’expl ic i tar-se en e lreglament de règim interior dels centres,atenent allò que estableix la Resolució de25 de maig de 2004 (Full de disposicions1006, de maig de 2004).

16. Criteris d’actuació en situacionssingulars

A. Criteris a aplicar en els supòsits deproblemes dels progenitors en relació ambels fills

En els supòsits de problemes sorgitsentre e ls progeni tors o tutors legalsd’alumnes menors d’edat dels centresdocents públics dependents del Depar-tament d’Educació, cal tenir en compte elssegüents criteris:

1. Com a regla general:– No prendre partit ni adoptar cap posi-

cionament en les relacions privades entreels pares dels alumnes, referents als seusdrets i deures envers aquests.

– Complir sempre les resolucions i re-queriments judicials relatius a les citadesrelacions.

2. Com a qüestions específiques:– Cap funcionari està obligat a propor-

cionar informes dels alumnes, a peticiód’advocat. Caldria exigir l’oportú reque-riment judicial.

– Els pares, si no han estat privats de lapàtria potestat, tenen dret a rebre infor-mació sobre el desenvolupament educatiudels fills.

– Els pares que hagin estat privats de lapàtria potestat s’han de sotmetre al règimde relacions amb el f i l l que hagi estatestablert mitjançant sentència judicial.

– Les decisions de canvi de centre d’un

Full de disposicions i actes administratius

880

alumne corresponen als que tinguin atri-buïda la pàtria potestat. Aquesta s’exerceixper ambdós progenitors o per un de solamb el consentiment exprés o tàcit del’altre, essent vàlids els actes que realitziun d’ells segons l’ús social i les circums-tàncies. En cas de desacord s’ha d’estar aallò que determini el jutge.

– Els infants més petits han de ser lliurats,a l’hora de la sortida, als pares que tinguinatribuïda la guàrdia i custòdia o a les per-sones que en tinguin l’encàrrec.

– Davant de qualsevol exigència quedepassi els criteris abans expressats, caldràdemanar el corresponent requeriment judi-cial.

B. Criteris a aplicar davant determinadesactuacions policials

En el supòsit que es presenti la policiajudicial en les dependències d’un centredocent públic, cal tenir presents els criterisd’actuació següents:

– Si demanen endur-se algun alumne,cal:

– Que s’acreditin com a policia, o sigui,que exhibeixin el carnet professional.

– Que exhibeixin el requeriment judicial,o de la fiscalia, que ordena l’actuació.

– Avisar els pares (o tutors legals), sil’alumne és menor, per tal que acompanyinel fill. Si no és possible comptar amb elspares o tutors, els menors han d’ésseracompanyats pel professor-tutor o per unaltre professor.

Aquests criteris d’actuació han de cedirquan els agents de policia es trobin davantd’una situació d’urgència, perquè l’alumneintenti fugir o cometre algun il·lícit penaldins el centre.

– Si demanen identi f icació o dadesd’algun alumne, cal:

– Que s’acreditin com a policia.– Que exhibeixin el requeriment judicial,

o de la fiscalia, que ordeni l’actuacióEn conseqüència, sense el previ compli-

ment de les precedents actuacions, no espot lliurar cap alumne a la policia ni propor-cionar dades sol·licitades per aquesta.

C. Criteris a aplicar en el cas de la pre-sumpta comissió, per part dels alumnes,d’algun tipus de delicte o falta dins les de-pendències del centre

En el supòsit que es compti amb indicisracionals clars i suficients que algun alumneha comès algun acte presumiblementdelictiu (p.ex. tràfic d’estupefaents) o cons-titutiu de falta penal (p.ex. agressió), calque:

– El director incoï el corresponent expe-dient disciplinari a l’alumne, sens perjudicide les mesures cautelars que es pugui adop-tar.

– Que es denunciï el cas davant la policia.En e l supòsi t que e ls indic is de la

presumpta comissió d’un delicte o d’unafalta es desprenguin de la tramitació d’unexpedient disciplinari, caldrà actuar d’acordamb allò que s’estableix a l’art 39.2 delDecret de drets i deures dels alumnes i, enaquest sentit:

– Un cop determinats els fets a l’expe-dient, caldrà fer un informe de l’instructor itrametre’l al ministeri fiscal.

– El mateix informe s’ha de trametre alsServeis Territorials.

En el cas d’aldarulls de control difícil oimpossible produïts per alumnes o tercerespersones dins el centre:

– El director cridarà la policia local pertal de restablir l’ordre públic.

D. Criteris a aplicar quan es té cons-tància que algun alumne ha estat objectede maltractaments

En aquest supòsit cal que:– El tutor o professor que en tingui cons-

tància elabori un informe sobre les sevesobservacions.

– El director ha de trametre aquest infor-me a la Direcció General d’Atenció a laInfància (c/Aragó, 332 – 08009 Barcelona)i donar compte d’aquesta actuació alsServeis Territorials

17. Gestió econòmica dels centresEls centres docents públics ajustaran la

seva gestió econòmica a allò que disposala Llei 4/1988, de 28 de març, reguladorade l’autonomia de gestió econòmica delscentres docents públics no universitaris dela Generalitat de Catalunya (DOGC núm.974, de 6.4.1988), la normativa que ladesenvolupa ¾el Decret 235/1989, de 12de setembre (DOGC núm. 1204, de9.10.1989) i l’Ordre de 16 de gener de 1990(DOGC núm. 1250, de 2.2.1990), i les altresinstruccions que s’hagin donat en la sevaaplicació.

La gestió econòmica del servei de men-jador es regirà pel que estableix el Decret160/1996, de 14 de maig (DOGC núm.2208, de 20.5.1996).

18. Ús d’imatges d’alumnesL’accés de tots els centres docents a

Internet i l’ús de les noves tecnologies queel Departament d’Educació ha impulsat enels darrers anys han afavorit que molts cen-tres disposin de les seves pròpies webs ide mitjans de reproducció digitals. Aixòcomporta que la imatge dels alumnes i deles alumnes estigui present a la xarxa d’unamanera cada vegada més massiva.

Atès que el dret a la pròpia imatge estàreconegut en l’article 18.1 de la Constituciói regulat per la Llei sobre el dret a l’honor, ala intimitat personal i familiar i a la pròpiaimatge, es fa necessari que, prèviament ala publicació a les pàgines web dels cen-tres docents d’imatges dels alumnes i deles alumnes on aquests o aquestes siguinclarament identificables, s’hagi d’haverobtingut el consentiment dels pares, ma-res o tutors legals.

Per facilitar l’obtenció d’aquest consen-t iment de manera genèr ica, el centredocent lliurarà als pares, mares o tutors le-gals de l ’a lumnat el ful l de sol· l ic i tudd’autorització, que informarà de la possi-bilitat de publicació a la web del centred’imatges on hi hagi els seus fills o filles enactivitats escolars lectives, complementà-ries o extraescolars, i en què es demanaràautorització per a la publicació a la web.Amb aquesta finalitat s’adjunta un modeld’autorització que els centres haurien dedemanar que fos emplenat pels pares,mares o tutors.

Aquest consent iment, per a l casd’imatges clarament identificables, haurà

de donar-se per a qualsevol altre sistemade captació d’imatge (filmacions, fotogra-f ies, etc.) dest inat a ser reproduït entelevisió, revistes, publicacions de propa-ganda, llibres, o qualsevol altre mitjà dedifusió pública.

Model de sol·licitud d’autorització

El (centre) disposa a Internet d’un espaiweb (adreça o adreces web) on informa ifa difusió de les seves activitats escolarslectives, complementàries i extraescolars.

En aquesta pàgina(es) web s’hi podenpublicar imatges en les quals apareguin,individualment o en grup, alumnes realitzantles esmentades activitats.

Atès que el dret a la pròpia imatge estàreconegut dins l’article 18.1 de la Cons-titució i regulat per la Llei 5/1982, de 5 demaig, sobre el dret a l’honor, a la intimitatpersonal i familiar i a la pròpia imatge, ladi recció d’aquest centre demana e lconsentiment als pares, mares o tutorslegals per poder publicar fotografies on apa-reguin els seus fills i filles i on siguin clara-ment identificables.

(Nom i cognoms) ………………., amb DNIo passaport (……….), autoritzo que laimatge del meu f i l l /a (…..….. ) , puguiaparèixer en fotografies corresponents aactivitats escolars lectives, complemen-tàries i extraescolars organitzades pel cen-tre docent i publicades a:

• les pàgines web del centre,• filmacions destinades a difusió pública

no comercial,• fotografies per a revistes o publicacions

d’àmbit educatiu.

Signatura,(lloc i data)

19. Participació de les famíliesLa col·laboració i la participació de les

famílies dels alumnes és imprescindible perassolir els millors resultats educatius en uncentre i contribuir a la millor integració es-colar i social de l’alumnat.

En el cas de les famílies nouvingudes, elcentre establirà els mecanismes necessarisper facilitar la seva integració en la vida delcentre.

Una primera dimensió de col·laboració iparticipació és la que es dóna normalmenta través del tutor o tutora i que es refereixal seguiment continuat dels progressoseducatius de cada noi i noia durant tot elseu temps de permanència a l’escola. Laprogramació horària del centre tindrà encompte les possibilitats dels pares i maresper tal de facilitar-los les entrevistes ambels tutors de llurs fills i filles.

Una segona dimensió és la de caràctercol·lectiu: la participació de pares i marescom a sector de la comunitat educativa enla gestió del centre docent. En aquestsentit, cal tenir present que per garantir lapresència de mares i pares en la vida delcentre s’han de satisfer unes condicionsmínimes:

– facilitar espais, i l’accés a aquests es-pais en l’horari adequat, per a les activitatsde les associacions de mares i pares,

– reservar espais en el tauler o sistema

Núm. 1060

881

d’anuncis del centre per a les associacionsde mares i pares,

– establir un calendari de contactesperiòdics entre l’equip directiu del centre iles associacions de mares i pares.

Així mateix, per tal que el consell escolardel centre sigui efectivament un organismede participació de les famílies, és necessarique:

– es programi un calendari de reunionsque n’inclogui, com a mínim, una a comen-çament de curs, una altra al final i una cadatrimestre,

– les reunions del consell escolar tinguinlloc en un horari que permeti l’assistènciadels representants de mares i pares,

– la convocatòria de les reunions s’efectuïamb prou antelació,

– es faciliti prèviament informació i docu-mentació dels temes que es tractaran enles sessions del consell escolar,

– es confeccioni l’ordre del dia de lessessions de manera que incorpori els puntsque pugui sol·licitar el sector de mares ipares,

– es difonguin a tota la comunitat edu-cativa els acords del consell que siguind’interès general,

– es garanteixi al sector de mares i pa-res membres del consel l escolar ladisponibilitat de les actes de les sessionsdel consell.

Els pares i mares dels alumnes podencol·laborar també en el desenvolupamentd’activitats generals i ordinàries que esrealitzen al centre i en les activitats organit-zades, si escau, dins dels Plans educatiusd’entorn.

V. Formació permanent del pro-fessorat

D’acord amb el Pla Marc de FormacióPermanent 2005-2010, el Departamentd’Educació desenvoluparà programes deformació en els àmbits següents:

– Escola inclusiva.– Currículum.– Tecnologies de la informació i de la

comunicació.– Millora personal i desenvolupament

professional.– Gestió de centres.La formació permanent del professorat

tendeix a disminuir el seu component deformació d’iniciativa individual per passara ser, progressivament, un element delprojecte de tot el centre. La finalitat de l’o-ferta formativa és donar resposta a neces-sitats i prioritats de formació, tant des delvessant de l’actualització i millora indivi-dual com col·lectiva. Es prioritzaran els as-sessoraments i seminaris en el marc delsplans de formació de zona segons les ne-cessitats detectades per cada centre en elseu pla de formació interna, i la formaciód’actualització científica i didàctica en elscontinguts bàsics de l’ensenyament secun-dari.

El director o directora del centre, o elcoordinador o coordinadora pedagògica perdelegació seva, es responsabilitzarà de re-bre i canalitzar en el centre la informaciósobre les activitats de formació permanent

que puguin interessar o afectar el profes-sorat. Així mateix, farà arribar als respon-sables del Centre de Recursos Pedagògicsles necessitats de formació del seu centre.Per a aquesta comesa, s’iniciaran en diver-ses zones de Catalunya act iv i tats deformació per als responsables de la forma-ció en els centres, que els ajudaran a de-tectar necessitats, gestionar activitats deformació i avaluar-ne la incidència.

Les activitats de formació permanent delprofessorat que afectin el claustre enconjunt, o que afectin el professorat d’unaetapa, d’un cicle, d’un nivell, d’una àreadeterminats, s’inclouran en la programaciógeneral del centre, de la qual formaran part,i es duran a terme en horari no lectiu; nomésexcepcionalment es faran en franges horà-ries que incloguin parcialment temps lectiu.

Plans de Formació de ZonaObjectius generals: Per al curs 2005-

2006, les actuacions dels Plans de Forma-ció de Zona (PFZ) tindran com a objectiusgenerals i prioritaris:

a) Avançar cap una escola més inclusivadonant resposta adequada i de qualitat al’alumnat nouvingut, al que es troba en riscde marginació social i al que presenta ne-cessitats educatives especials.

b) Facilitar la innovació preferentment enles àrees de llengua, matemàtiques, cièn-cies i llengües estrangeres.

c) Impulsar l’ús col·laboratiu de les tecno-logies de la informació i la comunicació al’aula.

d) Contribuir a la millora personal delprofessorat en general.

e) Formar els caps d’estudis i coordi-nadors/es pedagògics/ques dels centrescom a gestors de plans de formació encentres.

Les activitats de formació per a la millorade la pràctica docent i l’adquisició de nousconeixements, normalment incloses en elsPFZ i coordinades des dels centres de re-cursos pedagògics del respectiu àmbitterritorial, es faran en horari laboral no lectiudel professorat, llevat dels casos excepcio-nalment autoritzats per la Direcció Generald’Ordenació i Innovació Educativa.

Aquesta formació es pot consultar a lapàgina web: www.xtec.es/formacio

Programes d’ajuts individuals i llicènciesd’estudi

Es preveu la concessió d’ajuts individu-als, per participar en activitats de formació,d’acord amb els criteris de la convocatòriacorresponent. Es preveu la concessió dellicències d’estudi retribuïdes (per a un cursescolar o per a mig curs) d’acord amb elscriteris de la convocatòria corresponent.

VI. Referents normatius

1. Organització general del curs• Decret 75/1992, de 9 de març, pel qual

s’estable ix l ’ordenació genera l delsensenyaments de l’educació infantil, l’edu-cació primària i l’educació secundària obli-gatòria a Catalunya (DOGC núm. 1578, de3.4.1992).

• Decret 199/1996, de 12 de juny, pelqual s’aprova el Reglament orgànic delscentres docents públics que imparteixeneducació secundària i formació professionalde grau superior (DOGC núm. 2218, de14.6.1996).

• Decret 266/1997, de 17 d’octubre, so-bre drets i deures dels alumnes dels cen-tres de nivell no universitari de Catalunya(DOGC núm. 2503, de 24.10.1997).

• Decret 221/2000, de 26 de juny, pelqual es modifica el Decret 266/1997, de17 d’octubre, sobre drets i deures dels alum-nes dels centres de nivell no universitari deCata lunya (DOGC núm. 3175, de5.7.2000).

• Ordre de 20 d’octubre de 1997, per laqual es regula l’avaluació dels centres do-cents sostinguts amb fons públics (DOGCnúm. 2511, de 5.11.1997).

• Ordre EDC/224/2005, de 12 de maig,per la qual s’estableix el calendari escolardel curs 2005-2006 per als centres docentsno universitaris (DOGC núm. 4390, de24.05.2005).

• Reial decret 1318/2004, de 28 de maigpel que s’estableix el calendari d’aplicacióde la nova ordenació del sistema educatiuestablerta per la Llei orgànica 10/2002 dequalitat de l’educació (BOE de 29 de maigde 2004).

2. Currículum d’ESO• Decret 96/1992, de 28 d’abril, pel qual

s’estableix l’ordenació dels ensenyamentsd’educació secundària obligatòria (DOGCnúm. 1593, de 13.5.1992).

• Decret 223/1992, de 25 de setembre,de modificació dels decrets 95/1992 i 96/1992, de 28 d’abril, pels quals s’estableixl’ordenació de l’educació primària i l’orde-nació dels ensenyaments de l’educació se-cundària obligatòria (DOGC núm. 1662, de28.10.1992).

• Decret 75/1996, de 5 de març, pel quals’estableix l’ordenació dels crèdits varia-bles de l’educació secundària obligatòria(DOGC núm. 2180, de 11.3.1996).

• Ordre de 3 de juny de 1996, per la quales desplega l’organització i avaluació delsensenyaments de l’educació secundàriaobl igatòr ia (DOGC núm. 2215, de7.6.1996).

• Resolució de la Direcció Generald’Ordenació Educativa, de 19 de juny de1997, per la qual s’aproven instruccionsrelatives a l’organització del currículum al’educació secundària obligatòria per a l’a-tenció a la diversitat dels alumnes (FDAADEnúm. 669).

• Ordre de 24 de novembre de 1998, perla qual s’estableix el procediment per a l’au-torització de modificacions d’elements pres-criptius del currículum de l’etapa d’educa-ció secundària obligatòria (DOGC núm.2807, de 18.1.1999).

• Decret 127/2001, de 15 de maig, pelqual es modifiquen determinats aspectesde l’ordenació curricular de l’educaciósecundària obligatòria, del batxillerat i delbatxillerat nocturn (DOGC núm. 3398, de

Full de disposicions i actes administratius

882

29.05.2001).• Decret 179/2002, de 25 de juny, pel

qual es modifiquen el Decret 75/1992, de9 de març, pel qual s’estableix l’ordenaciógeneral dels ensenyaments de l’educacióinfantil, l’educació primària i l’educació se-cundària obligatòria a Catalunya, el Decret96/1992, de 28 d’abril, pel qual s’estableixl’ordenació dels ensenyaments d’educaciósecundària obligatòria i el Decret 75/1996,de 5 de març, pel qual s’estableix l’orde-nació dels crèdits variables de l’educaciósecundària obligatòria (DOGC núm. 3670,de 4.7.2002).

3. Currículum de batxillerat• Decret 82/1996, de 5 de març de 1996,

pel qual s’estableix l’ordenació dels ense-nyaments del batxillerat (DOGC núm. 2181,de 13.3.1996).

• Ordre de 31 de jul iol de 1998, dedesplegament de l’organització i l’avaluaciódels ensenyaments de batxillerat (DOGCnúm. 2716, de 2.9.1998).

• Decret 22/1999, de 9 de febrer, pelqual s’adequa l’organització dels ensenya-ments de batxi l lerat a l règim nocturn(DOGC núm. 2826, de 12.2.1999).

• Decret 127/2001, de 15 de maig, pelqual es modifiquen determinats aspectesde l’ordenació curricular de l’educació se-cundària obligatòria, del batxillerat i del bat-xi l lerat nocturn (DOGC núm. 3398, de29.05.2001).

• Decret 182/2002, de 25 de juny, pelqual es modifiquen el Decret 82/1996, de5 de març, pel qual s’estableix l’ordenaciódels ensenyaments de batxillerat, i el Decret22/1999, de 9 de febrer, pel qual s’adequal’organització dels ensenyaments de batxi-llerat al règim nocturn (DOGC núm. 3674,de 10.7.2002).

4. Avaluació d’alumnes• Ordre de 3 de juny de 1996, per la qual

es desplega l’organització i avaluació delsensenyaments de l’educació secundàriaobl igatòr ia (DOGC núm. 2215, de7.6.1996).

• Ordre de 31 de juliol de 1998, de desple-gament de l’organització i l’avaluació delsensenyaments de batxillerat (DOGC núm.2716, de 2.9.1998).

• Decret 22/1999, de 9 de febrer, pelqual s’adequa l’organització dels ensenya-ments de batxi l lerat a l règim nocturn(DOGC núm. 2826, de 12.2.1999).

• Resolució de la Direcció Generald’Ordenació Educativa, de 7 d’abril de1999, per la qual es donen instruccionsper al càlcul de la qualificació final de batxi-llerat i de la nota d’expedient dels alumnesde batxillerat (LOGSE) (FDAADE núm. 762).

• Ordre 1923/2003, de 8 de juliol, per laqual s’estableixen els elements bàsics delsdocuments d’avaluació i e ls requis i tsformals derivats del procés d’avaluació quesón necessaris per garantir la mobilitat del’alumnat (BOE d’11 de juliol de 2003).

• Reial decret 1318/2004, de 28 de maig,pel qual s’estableix el calendari d’aplicacióde la nova ordenació del sistema educatiuestablerta per la Llei orgànica 10/2002, de

qualitat de l’educació.

5. Connexió batxillerat - cicles forma-tius

• Reial decret 777/1998, de 30 d’abril,pel qual es desenvolupen determinatsaspectes de l’ordenació de la formació pro-fessional en l’àmbit del sistema educatiu(BOE núm. 110, de 8.5.1998).

• Reial decret 362/2004, de 5 de març,pel qual s’estableix l’ordenació general dela formació professional específica (BOEnúm. 74, de 26.3.04).

• Resolució de 25 de maig de 1998, demodificació de la Resolució de 4 de febrerde 1998, per la qual s’aproven les normesde preinscripció i matriculació d’alumnesals centres docents sostinguts amb fonspúblics, pel que fa al procediment d’ad-missió d’alumnes procedents del batxilleratLOGSE en els ensenyaments de grau su-perior de formació professional específica(DOGC núm. 2651, de 2.6.1998).

• Ordre de 23 de setembre de 1998, perla qual es determinen els efectes acadè-mics de la incorporació als ensenyamentsde batxillerat de l’alumnat procedent decicles formatius de grau mitjà (DOGC núm.2746, de 19.10.1998).

6. Projecte lingüístic• Decret 362/1983, de 30 d’agost, so-

bre l’aplicació de la Llei 7/1983, de 18d’abril, de normalització lingüística de Cata-lunya, a l’àmbit de l’ensenyament no uni-versitari (DOGC núm. 359, de 31.8.83).

• Llei 1/1998, de 7 de gener, de políticalingüística (DOGC núm. 2553, de 9.1.1998).

7. Plans estratègics de centre• Decret 132/2001, de 29 de maig, pel

qual es regulen els plans estratègics delscentres docents sost inguts amb fonspúblics (DOGC núm. 3401, d’1.6.2001).

• Resolució d’11 de desembre de 2001,per la qual s’autoritzen els plans estratègicsdels centres docents de Catalunya sostin-guts amb fons públics per al període 2002-2006 (i 2001-2005) (DOGC núm. 3541, de27.12.2001).

• Resolució de 19 de desembre de 2002,per la qual s’autoritzen els plans estratègicsdels centres docents de Catalunya sostin-guts amb fons públics per al període 2003-2007 (DOGC núm. 3790, de 30.12.2002).

• Resolució de 13 de gener de 2004, perla qual s’autoritzen els plans estratègicsdels centres docents de Catalunya sostin-guts amb fons públics per al període 2004-2008 (DOGC núm. 4052, de 20.1.2004).

• Resolució de 3 de març de 2004, per laqual s’autoritza la pròrroga per al curs 2004-2005, dels plans estratègics dels centresdocents que finalitzen el curs 2003-2004(DOGC núm. 4093, de 17.3.2004).

8. Programes d’Innovació Educativa• Ordre EDC/179/2005, de 22 d’abril,

de convocatòria de concurs públic per a laselecció de projectes d’innovació educati-va duts a terme per centres docents sos-

tinguts amb fons públics de Catalunya(DOGC Núm. 4375, de 2.5.2005).

• Resolució EDC/1329/2005, de 25d’abril, de convocatòria de concurs públicper a la selecció de projectes de centresdocents, d’educació infantil i primària i d’e-ducació secundària de Catalunya, de titu-laritat del Departament d’Educació, perparticipar en un pla experimental de llen-gües estrangeres (DOGC Núm. 4375, de2.5.2005.

9. Plans educatius d’entorn• Decret 218/2001, de 24 de juliol, pel

qual es regulal’ús social dels edificis delscentres docents públ ics (DOGC núm.3446, de 6.8.2001).

10. Salut i seguretat• Llei 31/1995, de 8 de novembre, de

prevenció de riscos laborals (BOE núm.269, de 10.11.1995).

• Reial decret 39/1997, de 17 de gener,pel qual s’aprova el Reglament dels serveisde prevenció (BOE núm. 27, de 31.1.1997).

• Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecciócivil a Catalunya (DOGC núm. 2401, de27.5.1997).

• Decret 312/1998, d’1 de novembre,pel qual es creen els serveis de prevencióde riscos laborals per al personal al serveide l’Administració de la Generalitat (DOGCnúm. 2784, d’11.12.98).

• Decret 183/2000, de 29 de maig, deregulació del Servei de Prevenció de Ris-cos Laborals del Departament d’Ensenya-ment (DOGC núm. 3152, d’1.6.2000).

11. Simultaneïtat d’estudis d’ESO o debatxillerat amb estudis de música odansa

• Resolució de la Direcció Genera ld’Ordenació Educativa, de 16 de juny de1997, per al reconeixement d’ensenya-ments cursats en determinades escoles demúsica (FDAADE núm. 671, de juliol de1997).

• Ordre ministerial de 2 de gener de 2001,per la qual s’estableixen convalidacionsentre els ensenyaments de règim especialde Música i de Dansa i determinades àreesd’Educació Secundària Obligatòria (BOEde 6.1.2001).

• Resolució de 29 de gener de 2001, perla qual s’estableixen criteris i es doneninstruccions per autoritzar l ’adaptaciócurricular del batxillerat, amb reducció delnombre de crèdits de matèries optatives,per als alumnes que cursen estudis equi-valents al grau mitjà de música en determi-nades escoles (DOGC núm. 3322, de7.2.2001).

• Resolució de la Direcció General d’Or-denació i Innovació Educativa, de 9 de junyde 2004, per la qual es fa pública la relaciód’escoles de música els/les alumnes delsquals, si cursen alhora ensenyaments d’e-ducació secundària o de batxillerat, podenacoll ir-se al reconeixement dels ense-nyaments musicals com a crèdits variablesde l’educació secundària obligatòria o coma matèries optatives de batxillerat (Full dedisposicions i actes administratius delDepartament d’Ensenyament 1009, de junyde 2004).

Núm. 1060

883

12. Accés a la universitat• Reia l decret 1640/1999, de 22

d’octubre (BOE núm. 257, de 27 d’octubre).• Reial decret 990/2000, de 2 de juny

(BOE núm. 133, de 3 de juny).• Ordre de 14 de maig de 2001 (BOE

núm. 122, de 22 de maig).• Reial decret 1025/2002, de 4 de octu-

bre (BOE núm. 253, de 22 d’octubre).• Reial decret 69/2000, de 21 de gener,

pel qual es regulen els procediments deselecció per a l ’ ingrés en e ls centreuniversitaris dels estudiants que reuneixinels requisits legals necessaris per a l’accésa la univers i tat (BOE núm. 19, de22.1.2000).

ANNEX 2

Lectures prescriptives de batxi-llerat

1. Lectures prescriptives per a lesmatèries comunes de batxillerat1.1. Lectures prescriptives per a la matèriacomuna de Llengua catalana i literatura albatxilleratPromoció 2004-2006

1. Curial e Güelfa* (versió actualitzada).2. Joan Maragall, Visions i cants.3. Mercè Rodoreda, La plaça del

diamant.4. Quim Monzó, Ol ivett i , Moul inex,

Chaffoteau et Maury.5. (A criteri del departament de llengües.)

Promoció 2005-20071. Joanot Martorel l , Tirant lo Blanc

(versió actualitzada).2. Antologia de poesia catalana.*3. Àngel Guimerà, Terra baixa.4. Mercè Rodoreda, La plaça del

Diamant.5. (A criteri del departament de llengües.)* En les lectures marcades amb un

asterisc no serà objecte d’avaluació l’obracompleta, sinó la selecció que figura acontinuació.

Curial e Güelfa. Capítols seleccionats:Llibre primer

Capítols 1-15: Presentació de la cort deMontferrat.

19-24: Desgreuges a la duquessa dutsa terme per Jacob de Cleves, Curial i altrescavallers.

27-29: Enamorament i declaració deLaquesis a Curial. Marxa de Curial.

32-38: Presentació de Boca de Far igelosia de Curial perquè pretén Güelfa.

43-45: Torneig amb Boca de Far ipresència del rei Pere d’Aragó.

Llibre segonCapítols 4-5: Retrets de Güelfa per les

noves d’Alemanya i decis ió que Artaacompanyi Curial.

11-13: Cavaller que pretén Arta (Festa).14-21: Torneig amb B. del Chastel.34-37: Prop de Melú, Tura li porta notícies

de Laquesis.40: Torneig de vespres, Rei d’Aragó.

43: Laquesis.44: Festa.46-47: Desqualificació del duc d’Orleans.62: Laquesis parla de Curial al rei de

França.66-68: El rei d’Aragó se’n va. Melcior de

Pando: noves de Güelfa.

Llibre tercerCapítols 41-56: Esclavatge a Tunis i

coneixença de Camar.61-65: Camar desvela a Joan el secret

del t resor de l ’hort . Camar besaapassionadament Curial.

69-72: Suïcidi de Camar i alliberamentde Curial (escena dels lleons).

77-80: Retorn a Montferrat i rebuig de laGüelfa.

88-92: Torneig del rei de França. Curialvenç el turc Critxí.

100-107: Torneig final i festes de noces.(La numeració dels capítols segueix l’e-

dició de les MOLC, a cura de Marina Gus-tà.)

Antologia de poesia catalana1. Guillem de Berguedà: «Cançoneta leu

e plana».2. Cerverí de Girona, «No el prenatz lo

fals marit...».3. Ramon Llull: «A vós, dona Verge San-

ta Maria...».4. Ausiàs March: Poema LXXXI («Així

com cell qui es veu prop de la mort...»).5. Ausiàs March: Poema XIII («Colguen

les gents amb alegria festes...»).6. Anselm Turmeda: «Elogi dels diners».7. Jordi de Sant Jordi: «Desert d’amics,

de béns e de senyor».8. Joan Roís de Corella: «La balada de

la garsa i l’esmerla».9. Francesc Vicent Garcia: «A una her-

mosa dama de cabell negre que es pen-tinava en un terrat amb una pinta de mar-fil».

10. «A la vora de la mar» (cançó popu-lar).

11. Bonaventura Carles Aribau: «Lapàtria».

12. Teodor Llorente: «Vora el barranc delsalgadins» de Nou llibret de versos (1909).

13. Jacint Verdaguer: «Els dos campa-nars», de Canigó (1885).

14. Jacint Verdaguer: «Vora la mar», deFlors del calvari (1895).

15. Miquel Costa i Llobera: «El pi de For-mentor» de Poesies (1885), edició de 1907.

16. Joan Maragall: «La vaca cega», dePoesies (1895).

17. Joan Maragall: «Oda a Espanya»,de Visions i cants (1900).

18. Joan Alcover: «La Balenguera», deCap al tard (1909).

19. Josep Carner: «Cançoneta incerta»d’El cor quiet (1925), edició de Poesia(1957).

20. Josep Carner: «Bèlgica», de Llunya-nia (1952), edició de Poesia (1957).

21. Maria Antònia Salvà: «L’encís quefuig», d’Espigues en flor (1926).

22. Josep Maria Junoy: «Oda a Guy-nemer», de Poemes i cal·ligrames (1920).

23. Joan Salvat-Papasseit: «Tot l’enyorde demà», de L’irradiador del port i les gavi-nes (1921).

24. Joan Salvat-Papasseit: «Com sé quees besa», d’El poema de la rosa als llavis(1923).

25. Josep Maria de Sagarra: «Vinyes ver-des vora el mar», de Cançons de rem i devela (1923).

26. Josep Maria de Sagarra: «Aigua-ma-rina», d’Àncores i estrelles (1936).

27. Carles Riba: «Que jo no sigui méscom un ocell tot sol...», d’Estances (llibresegon) (1930).

28. Carles Riba: «Súnion, t’evocaré delluny...», d’Elegies de Bierville (1943).

29. Clementina Arderiu: «El pendís», deL’alta llibertat (1920).

30. Rosa Leveroni: «Elegies de la repre-sa, VI», de Presència i record (1952).

31. Bartomeu Rosselló-Pòrcel: «A Ma-llorca durant la guerra civil», d’Imitació delfoc (1938).

32. Màrius Torres: «La ciutat llunyana»,de Poesies (1947).

33. Agustí Bartra: «Oda a Catalunya desdels tròpics» de L’arbre de foc (1946), ediciód’Obra poètica completa (1971).

34. J. V. Foix: «Sol, i de dol, i amb vetus-ta gonella...», de Sol, i de dol (1947).

35. J. V. Foix: «És quan dormo que hiveig clar», d’On he deixat les claus. . .(1953).

36. Salvador Espriu: «Cançó del matíencalmat», d’El caminant i el mur (1954).

37. Salvador Espriu: «Assaig de cànticen el temple», d’El caminant i el mur (1954).

38. Pere Quart: «Corrandes d’exili», deSaló de tardor (1947).

39. Pere Quart: «Vacances pagades»,de Vacances pagades (1961).

40. Joan Vinyoli, «Les boies», de Cercles(1979).

41. Gabriel Ferrater: «Floral», de Danuces pueris (1960).

42. Gabriel Ferrater: «Cambra de latardor», de Da nuces pueris (1960).

43. Joan Brossa: «Poema», de Poemesvisuals (1975).

44. Joan Brossa: «Eco», de Rua de lli-bres (1980).

45. Vicent Andrés Estellés: «Els amants»,de Llibre de meravelles (1971).

46. Miquel Martí i Pol: «L’Elionor», de Lafàbrica (1972).

47. Maria Mercè Marçal: «Brida», deBruixa de dol (1979).

Indicacions per a les edicions de l’Antologiaanterior:

– Els poemes d’autors medievals (1-8)han d’anar acompanyats d’una versió enprosa actual. Cal destacar el text original,amb la consegüent adaptació ortogràficai, amb un altre tipus de lletra, cal introduirla versió actualitzada.

– La lectura dels poemes ha de facilitar-se amb notes que introdueixin aclarimentslèxics. Cap paraula ha d’entrebancar la lec-tura del text.

– Seria convenient que cada poema fosprecedit per un breu text explicatiu que aju-dés a situar l’autor i la seva obra. Aquestanota hauria d’afavorir essencialment la lec-tura, sense pretendre la inserció de l’obraen un context històric.

Full de disposicions i actes administratius

884

Joanot Martorell, Tirant lo Blanc. Capítolsseleccionats:

X. La resposta definitiva que l’ermità féual Rei.

XI. Les gràcies que lo rei d’Anglaterra faa l’ermità.

XII. Com lo rei anglès donà llicència al ’ermità que anàs a fer les magranescompostes.

XXVIII. Com lo rei d’Anglaterra se casàab la filla del rei de França, e en les bodesforen fetes molt grans festes.

XXIX. Com Tirant manifestà son nom eson llinatge a l’ermità.

XXX. Com Tirant demanà a l’ermità enquè pensava.

XXXI. Com Tirant pregà a l’ermità que livo lgués di r quina cosa era l ’orde decavalleria.

XXXII. Com l’ermità llegí un capítol aTirant, del llibre nomenat Arbre de batalles.

LX. Les paraules que Tirant dix al cavallerqui es combatia, com lo tingué vençut.

LXI. La resposta que Tirant féu al senyorde les Vilesermes quan li demanà lo fermallque la bella Agnès li havia dat.

LXII. Lletra de batalla tramesa per losenyor de les Vilesermes a Tirant lo Blanc.

LXIII. Com Tirant demanà de consell aun rei d’armes sobre la lletra del senyor deles Vilesermes.

LXIV. Lo consel l que Jerusalem, reid’armes, donà a Tirant lo Blanc.

LXV. Com lo senyor de les Vilesermesdevisà les armes.

LXVI. Lo raonament que lo rei d’armes,com a jutge de la batalla, féu als doscavallers.

LXVII. Com fon feta la batalla de Tirantab lo senyor de les Vilesermes.

LXXXV. Com fon instituïda la fraternitatde l’orde dels cavallers de la Garrotera.

XCVIII. Com Tirant ab sos companyonspartiren de l’ermità e tornaren en llur terra.

XCIX. Com lo Mestre de Rodes, ab totala religió, fon delliurada per un cavaller del’orde.

CXVIII. Com Tirant fon ferit en lo cor abuna fletxa que li tirà la deessa Venus perquèmirava la filla de l’Emperador.

CXXVI. Com Tirant satisféu en les raonsque l’Emperador li demanava.

CXXVII. Com la Princesa conjurà a Tirantque li digués qui era la senyora qui ell tantamava (fins a «Llavors ella hagué plenanotícia que per ella se faïa la festa, e fonmolt admirada que sens parlar pogués homrequerir una dama d’amors» —pàg. 405).

CLVII. Com lo Soldà ordenà les sueshosts, e com començà la batalla.

CLXIII. Lo somni que Plaerdemavida féu.CLXIV. Lo consel l que los mariners

donaren a Tirant.CLXXXIX. Les grans festes que

l’Emperador féu fer per amor dels am-baixadors del Soldà (fins a «L’Emperadorprorrogà lo torneig per a l’endemà.» —pàg.630).

CCXXXI. Com Plaerdemavida posà aTirant en lo llit de la Princesa.

CCXXXI I I . Rèpl ica que fa T i rant aPlaerdemavida.

CCLX. Resposta feta per l’Emperadriu aHipòlit.

CCLXI. Com Hipòlit mostra de paraula lacontentació que té de sa senyora.

CCLXII. Rèplica que fa l’Emperadriu aHipòlit (fins a «...que si aquest delit li llevamseria poca admiració no aumentàs la suamalaltia en major grau que no és.» —pàg.760).

CCLXXXIII. Ficció que féu la reprovadaViuda a Tirant (fins a «...e la ignorància dela Princesa donà lloc a la malícia de la Viu-da.» —pàg. 805).

CDXXXIV. Com T irant anà aContestinoble per parlar ab l’Emperador.

CDXXXV. Gràcies d’amor que fa Tirant ala Reina.

CDXXXVI. Com Tirant vencé la batalla eper força d’armes entrà en lo castell.

CDXXXVII. Reprensió d’amor que fa laPrincesa a Tirant.

(La citació de pàgines es refereix al’edició de Martí de Riquer, Barcelona: Ariel,1979.)

1.2. Lectures prescriptives per a la matèriacomuna de Llengua castellana i literaturaal batxilleratPromoció 2004-2006

1. Mariano José de Larra, Artículos.*2. Antonio Buero Vallejo, Un soñador

para un pueblo.3. Juan Marsé, Últimas tardes con Tere-

sa.4. Gabriel García Márquez, El coronel no

tiene quien le escriba.5. (A criteri del departament de llengües.)

Promoció 2005-20071. Mariano José de Larra, Artículos.*2. Antonio Buero Vallejo, Un soñador

para un pueblo.3. Juan Marsé, Últimas tardes con Tere-

sa.4. Blas de Otero, Antología poètica.*5. (A criteri del departament de llengües.)* En les lectures marcades amb un

asterisc no serà objecte d’avaluació l’obracompleta, sinó la selecció de capítols opoemes que figuren a continuació.

Mariano José de Larra, Artículos (selec-ció)

1. Empeños y desempeños.2. El casarse pronto y mal.3. El castellano viejo.4. Vuelva usted mañana.5. En este país.6. La educación de entonces.7. Un reo de muerte.8. Literatura.9. El día de difuntos de 1836.10. La nochebuena de 1836.

Antología poética de Blas de Otero1. Hombre (Ángel fieramente humano)«Luchando, cuerpo a cuerpo, con la

muerte»2. Lo eterno (Ángel fieramente humano)«Un mundo como un árbol desgajado»3. Cántico (Redoble de conciencia)«Es a la inmensa mayoría, fronda»4. Digo vivir (Redoble de conciencia)«Porque vivir se ha puesto al rojo vivo»5. Ecce homo (Ancia)«En calidad de huérfano nonato»6. Tarde es, amor (Ancia)«Volví la frente: estabas. Estuviste»

7. En el principio (Pido la paz y la pala-bra)

«Si he perdido la vida, el tiempo, todo»8. «Me llamarán, nos llamarán a todos»

(Pido la paz y la palabra)9. Guernica (En castellano)«Aquí estoy»10. Cantar de amiga (Esto no es un libro)«A ti posible compañera»11. Cartilla (poética) (Que trata de Espa-

ña )«La poesía tiene sus derechos»12. «Hablamos de las cosas de este

mundo» (Que trata de España)13. Campo de amor (Que trata de Espa-

ña )«Si me muero, que sepan que he vivido»14. Vámonos al campo (Que trata de

España)«Señor don Quijote, divino chalado»15. Crónica de una juventud (Que trata

de España)«Pasó sin darme cuenta. Como un vien-

to»16. Museo del Prado (Historias fingidas

y verdaderas)«La mano en el pecho del Caballero. La

camisa de los Fusilamientos»17. Invasión (Todos mis sonetos)«Maravilloso mar el de la muerte»18. Vieja historia (Hojas de Madrid con

La Galerna)«Había un albañil enjabelgado»19. Historias fingidas y verdaderas (Ho-

jas de Madrid con La Galerna)«Estas historias que se acercan tanto»20. Penúltima palabra (Hojas de Madrid

con La Galerna)«Dentro de poco moriré»*A l’antologia anterior, els poemes són

identificats pel títol (si en té) i a més a méspel primer vers. El títol del llibre figura entreparèntesis

2. Lectures prescriptives per a lesmatèries de modalitat de literatura2.1. Lectures prescriptives per a la Litera-tura catalana de la modalitat d’Humanitatsi ciències socials del batxilleratPromoció 2004-2006

1. Ramon Llull, El llibre de les bèsties(versió actualitzada).

2. Àngel Guimerà, Terra baixa.3. Joaquim Ruyra, Marines i boscatges.*4. Josep Carner, Arbres.*5. Salvador Espriu, Narracions.*6. Miquel Martí i Pol, La fàbrica (1970-

1971).Promoció 2005-2007

1. Narcís Oller, La bogeria.2. Joaquim Ruyra, Marines i boscatges.*3. Joan Salvat-Papasseit, L’irradiador del

port i les gavines.4. Joan Oliver, Ball robat.5. Joaquim Amat-Piniella, K.L. Reich.6. Miquel Martí i Pol, La fàbrica (1970-

1971).(*) En la lectura marcada amb un asterisc

no serà objecte d’avaluació l’obra com-pleta, s inó la se lecció que f igura acontinuació.

Salvador Espriu, Narracions1. «Tereseta-que-baixava-les-escales».2. «El meu amic Salom».

Núm. 1060

885

3. «Teoria de Crisant».4. «Conversió i mort d’en Quim Fede-

ral».(Les anter iors d ins Ariadna a l

laberint grotesc —1935.)5. «Letizia». (Dins Letizia i altres proses

—1937.)6. «Mariàngela l’herbolària».7. «Tres sorores».

(Les dues anteriors, dins Antologiade contistes catalans, a cura de JoanTriadú —1950.)

Joaquim Ruyra, Marines i boscatges (triade narracions)

1. Una tarda per mar.2. Mar de llamp.3. Mànegues marines.4. Avís misteriós.5. La Xucladora.6. En Garet a l’enramada.7. La Fineta.8. Jacobé.

Josep Carner, Arbres (tria de poemes)1. «Arbres».2. «Els ametllers de Sarrià».3. «Tres arbres» («L’enamorat», «El

creient», «L’orgullós»).4. «Els nostres pins».5. «L’eucaliptus de Quarto dei Mille».6. «Els pollancs de França».7. «Els cocoters de Macuto».8. «Sota del faig».9. «A un auró».10. «Conversa».

2.2. Lectures prescriptives per a la Litera-tura castellana de la modalitat d’Humanitatsi ciències socials del batxilleratPromoció 2004-2006

1. Jorge Manrique, Coplas a la muertede su padre.

2. Miguel de Cervantes Saavedra, ElQuijote. *

3. Pedro Calderón de la Barca, La vidaes sueño.

4. Leopoldo Alas «Clarín», La Regenta.*5. Antología poética de la generación

del 27.*6. Ramón J. Sender, Réquiem por un

campesino español.

Promoció 2005-20071. Jorge Manrique, Coplas a la muerte

de su padre.2. Miguel de Cervantes Saavedra, El

Quijote.*3. Pedro Calderón de la Barca, La vida

es sueño.4. Emilio Pardo Bazán, Los pazos de

Ulloa.5. Juan Ramón Jiménez, Antología poé-

tica.*6. Gabriel García Márquez, Cien años

de soledad.* En les lectures marcades amb un

asterisc no serà objecte d’avaluació l’obracompleta, sinó la selecció de capítols opoemes que figura a continuació.

Miguel de Cervantes Saavedra, El Qui-jote

Capítols seleccionats:

PRIMERA PARTEPRÓLOGOCAPÍTULO 1. Que trata de la condición

y ejercicio del famoso hidalgo don Quijotede la Mancha.

CAPÍTULO 7. De la segunda salida denuestro buen caballero don Quijote de laMancha.

CAPÍTULO 8. Del buen suceso que elvaleroso don Quijote tuvo en la espantabley jamás imaginada aventura de los molinosde viento, con otros sucesos dignos defelice recordación.

CAPÍTULO 9. Donde se concluye y dafin a la estupenda batalla que el gallardovizcaíno y el valiente manchego tuvieron.

CAPÍTULO 20. De la jamás vista ni oídaaventura que con más poco peligro fueacabada de famoso caballero en el mundocomo la que acabó el valeroso don Quijotede la Mancha.

CAPÍTULO 21. Que trata de la alta aven-tura y rica ganancia del yelmo de Mambrino,con otras cosas sucedidas a nuestro in-vencible caballero.

CAPÍTULO 22. De la libertad que dio donQuijote a muchos desdichados que mal desu grado los llevaban donde no quisieran ir.

CAPÍTULO 25. Que trata de las estrañascosas que en Sierra Morena sucedieron alvaliente caballero de la Mancha, y de laimitación que hizo a la penitencia de Bel-tenebros.

CAPÍTULO 31. De los sabrosos razona-mientos que pasaron entre don Quijote ySancho Panza, su escudero, con otros su-cesos.

CAPÍTULO 44. Donde se prosiguen losinauditos sucesos de la venta.

SEGUNDA PARTEPRÓLOGOCAPÍTULO 3. Del ridículo razonamiento

que pasó entre don Quijote, Sancho Pan-za y el bachiller Sansón Carrasco.

CAPÍTULO 10. Donde se cuenta la in-dustria que Sancho tuvo para encantar ala señora Dulcinea, y de otros sucesos tanridículos como verdaderos.

CAPÍTULO 23. De las admirables cosasque el estremado don Quijote contó quehabía v isto en la profunda cueva deMontesinos, cuya imposibilidad y grande-za hace que se tenga esta aventura porapócrifa.

CAPÍTULO 29. De la famosa aventuradel barco encantado.

CAPÍTULO 41. De la venida de Clavileño,con el fin desta dilatada aventura.

CAPÍTULO 48. De lo que le sucedió adon Quijote con doña Rodríguez, la dueñade la duquesa, con otros acontecimientosdignos de escritura y de memoria eterna.

CAPÍTULO 62. Que trata de la aventurade la cabeza encantada, con otras niñe-rías que no pueden dejar de contarse.

CAPÍTULO 64. Que trata de la aventuraque más pesadumbre dio a don Quijote decuantas hasta entonces le habían sucedi-do.

CAPÍTULO 73. De los agüeros que tuvodon Quijote al entrar de su aldea, con otrossucesos que adornan y acreditan esta gran-de historia.

CAPÍTULO 74. De cómo don Quijote

cayó malo, y del testamento que hizo, y sumuerte.

Leopoldo Alas «Clarín», La RegentaCapítols: 1, 3, 5, 6, 10, 13, 15, 17, 20,

25 i 30.

Antología poética de la generación del 27

PEDRO SALINAS (1891-1951)1. «Posesión de tu nombre».2. «El alma tenías».3. «Para vivir no quiero».

JORGE GUILLÉN (1893-1984)4. «Más allá».5. «Los nombres».6. «Las doce en el reloj».7. «Ars vivendi».

GERARDO DIEGO (1896-1987)8. «El ciprés de Silos».9. «Sucesiva»

VICENTE ALEIXANDRE (1898-1984)10. «Las águilas».11. «Se querían».

FEDERICO GARCÍA LORCA (1898-1936)

12. «Canción del jinete».

13. «Romance sonámbulo».

14. «La aurora».

15. «Casida de la mujer tendida».

16. «El poeta pide a su amor que le escri-ba».

DÁMASO ALONSO (1898-1990)17. «Cómo era».18. «Oración por la belleza de una mu-

chacha».19. «Insomnio».20. «Hombre y Dios».

LUIS CERNUDA (1902-1963)21. «Quisiera estar solo en el sur».22. «Qué ruido tan triste».23. «No decía palabras».24. «Donde habite el olvido».25. «Yo fui».26. «No es el amor quien muere».

RAFAEL ALBERTI (1902-1999)27. «A Federico García Lorca».28. «Si Garcilaso volviera».29. «Los ángeles muertos».30. «Cita triste con Charlot».

Antología poét ica de Juan RamónJiménez

1. «Paisaje dulce; está el campo» (Ariastristes).

2. «Viene una música lánguida» (Ariastristes).

3. «Se esta muriendo el otoño» (Jardi-nes lejanos).

4. «Infancia! campo verde, campanario,palmera» (Elejías).

5. El viaje definitivo (Poemas agrestes)«... Y yo me iré. Y se quedarán».

6. Hora inmensa (El silencio es oro)«Sólo turban la paz una campana,

un pájaro».7. «El sol dorará las hojas» (Pastorales).8. «Fuiste como una primavera sana»

(Melancolía).9. Zenobia (Monumento de amor)

«Me he convertido a tu cariño puro».

Full de disposicions i actes administratius

886

10. Retorno fugaz (Sonetos espirituales)«¿Cómo era, Dios mío, cómo era?».

11. Soledad (Diario de un poeta reciéncasado)

«En ti estás todo, mar, y sin embargo».12. Nocturno (Diario de un poeta recién

casado)«Tan inmenso que es, ¡oh mar!, el cielo».

13. «Inteligencia, dame» (Eternidades).14. «Vino, primero, pura» (Eternidades).15. El poema (Piedra y cielo)

«¡No le toques ya más».16. ¡Amor! (Poesía)

«Todas las rosas son la misma rosa».17. «¡Esta vida, que amo» (Belleza).18. Mensajera de la estación total (La

estación total)«Todas las frutas eran de su cuerpo».

19. El otoñado (La estación total)«Estoy completo de naturaleza».

20. El nombre conseguido de los nom-bres (Animal de fondo)

«Si yo, por ti, he creado un mundo para ti».*A l’antologia anterior, els poemes són

identificats pel títol (si en té) i a més a méspel primer vers. El títol del llibre figura entreparèntesis

3. Llista d’obres de literatures diver-ses que ha de servir de base per pro-gramar la literatura universal comple-tant les lectures prescriptives delsalumnes de batxillerat

Homer, L’Odissea.Sòfocles, Antígona.Aristòfanes, Els núvols; La pau.Virgili, Eneida; Les bucòliques.Horaci, Odes.Dante, Divina comèdia (Infern).Petrarca, Poesia.Boccaccio, Decameró.Rabelais, Gargantua i Pantagruel.Shakespeare, Hamlet; Romeu i Julieta;

Somni d’una nit d’estiu.Molière, Tartuf; El misantrop; L’avar.Voltaire, Càndid.Schi l ler, Don Car los; Mar ia Stuart ;

Guillem Tell.Goethe, Werther; Faust; Wilhelm Meister.Keats, Antologia poètica.Hölderlin, Antologia poètica.Baudelaire, Les flors del mal.Stendhal, El roig i el negre.Balzac, Un assumpte tenebrós; Eugénie

Grandet; Les il·lusions perdudes.Zola, Germinal; Nana.Flaubert, Madame Bovary.Puixkin, La filla del capità.Tolstoi, Anna Karenina.Dostoievski, El jugador; L’idiota.Dickens, David Copperfield.Emily Brontë, Cims rúfols.Henry James, Washington Square; Les

bostonianes; Una altra volta de cargol.V. Hugo, Cromwell; Hernani.Ibsen, Una casa de nina; Hedda Gabler;

Un enemic del poble.Txèkhov, L’oncle Vània; Les t res

germanes; Contes.Valéry, Antologia poètica.Rilke, Antologia poètica.T.S. Eliot, Antologia poètica.Pessoa, Antologia poètica.

Kavafis, Antologia poètica.Proust, A la recerca del temps perdut.Kafka, La metamorfosi.Joyce, Dublinesos; Retrat de l’artista

adolescent.Thomas Mann, Els Buddenbrook; Mort a

Venècia.Faulkner, El so i la fúria.V. Woolf, Els anys, Orlando.Brecht, Vida de Galileu.Beckett, Tot esperant Godot.

ANNEX 3

Orientacions per al desenvolupamentde processos de mediació escolar

1. La mediació com a procés educatiuLa mediació és un procés educatiu per

gestionar els conflictes de convivència quesorgeixen als centres en els quals hi sóninvolucrats alumnes.

2. Àmbits i principisDefinició

La mediació és una eina eficaç de paci-ficació social, responsabilitzadora de lesaccions personals i que genera beneficis atots els que hi participen: per a uns perquèels fa conscients de les conseqüències delsseus actes i els ofereix una via reparadora,alternativa a la sanció; per als perjudicatsperquè els permet expressar-se i conside-rar el dany rebut i les disculpes i els com-promisos dels altres; per tota la comunitateducativa perquè queda enfortida i méslegitimada en la seva primordial funciósocialitzadora.

Àmbits d’aplicacióEls processos de mediació poden

utilitzar-se com a estratègia preventiva enla gestió de conflictes interpersonals, quesón freqüents en els centres docents, i noestan necessàriament tipificats com a con-ductes contràries a la convivència en elcentre.

Es pot oferir la mediació en la gestió deconflictes generats per les conductes delsalumnes o de les alumnes contràries a lesnormes de convivència del centre o greu-ment perjudicials per a la convivència en elcentre, que hagin originat un perjudici aaltres, llevat que es doni alguna de lescircumstàncies següents:

a) Que s’hagi produït una agressió, ame-naça o vexació a algun membre de la co-munitat educativa, si s’ha emprat greuviolència o intimidació, o si es tracta d’unareiterada i sistemàtica comissió de conduc-tes contràries a les normes de convivènciadel centre.

b) Que ja s’hagi utilitzat el procés demediació en la gestió de dos conflictes ambel mateix alumne o alumna, durant el ma-teix curs escolar, qualsevol que hagi estatel resultat d’aquests processos.

Es pot oferir, també, la mediació com aestratègia de reparació o de

reconciliació, un cop aplicada una me-sura correctora o una sanció, per tal derestablir la confiança entre les persones iproporcionar nous elements de resposta en

situacions semblants que es puguin produir.

PrincipisLa mediació regulada en aquest títol,

com a procés educatiu de gestió dels con-flictes de convivència en els centres, esbasa en els principis següents:

a) La voluntarietat, segons la qual lespersones implicades en el conflicte nosolament són lliures d’acollir-se o no a lamediació, sinó també de desistir-ne enqualsevol moment del procés. La personamediadora també pot donar per acabadala mediació en el moment que apreciï man-ca de col·laboració en un dels participantso l’existència de qualsevol circumstànciaque faci incompatible la continuació delprocés de mediació amb els principisestablerts en aquest títol.

b) La imparcialitat de la persona media-dora, que ha d’ajudar als participants aassolir l’acord pertinent sense imposar capsolució ni mesura concreta ni prendre-hipart.

c) La confidencialitat, que obliga a lapersona mediadora i als participants a norevelar a persones alienes al procés demediació la informació de caràcter confi-dencial que n’obtinguin en el curs delprocés, llevat dels casos previstos a les lleis.

d) El caràcter personalíssim, que suposaque les persones que prenen part en elprocés de mediació i la persona mediado-ra han d’assistir personalment a les reunionsde mediació sense que es puguin valer derepresentants o intermediaris.

3. Desenvolupament de la mediacióInici del procés de mediació

Qualsevol alumne o alumna, per iniciati-va pròpia o per recomanació d’altres per-sones del context on sorgeix el conflicte,pot sol·licitar prendre part en un procés demediació per tal d’aclarir la situació i evitarla possible intensificació del conflicte.

Així mateix, un cop detectada una con-ducta contrària a les normes de convivènciadel centre es pot oferir a l’alumne o al’alumna la possibilitat de resoldre el con-flicte per la via de mediació, llevat dels casosesmentats a l’apartat anterior. Si el procésde mediació es duu a terme un cop iniciatun procediment sancionador, el centre hade disposar de la confirmació expressa del’alumne o alumna i, si és menor dels seuspares o tutors, en un escrit dirigit al directoro a la directora del centre on consti l’opcióper la mediació i la voluntat de complirl ’acord a què s’arr ibi. En aquest cas,s’atura provisionalment el procedimentsancionador i s’interrompen els terminis deprescripció i de les mesures provisionalsadoptades i, des del moment de l’assump-ció del compromís, no es poden adoptarmesures provisionals i en el cas d’haver-seadoptat se suspenen provisionalment.Procés de mediació

Si la demanda sorgeix de l’alumnat, elprocés de mediació serà gestionat direc-tament per les persones de la comunitateducativa prèviament acreditades com amediadors o mediadores.

Si el procés s’inicia a partir l’acceptacióde l’oferiment de mediació feta pel centre

Núm. 1060

887

en la gestió d’un conflicte, el director o ladirectora ha d’escollir, en el termini màximde dos dies hàbils, una persona mediado-ra, d’entre els pares, mares, personaldocent i personal d’administració i serveisdel centre, que disposin de capacitat iformació adequada per conduir el procésde mediació. La persona triada no pot tenircap relació directa amb els fets. El directoro la directora també pot designar un alumneo una alumna perquè col·labori amb la per-sona mediadora en les funcions demediació si ho considera convenient perfacilitar l’acord entre els implicats. En totcas, l’acceptació de l’alumne o de l’alumnaés voluntària.

La persona mediadora, després d’entre-vistar-se amb l’alumne o l’alumna, s’ha deposar en contacte amb la persona perjudi-cada per exposar-li la manifestació favora-ble de l’alumne o de l’alumna de resoldreel conflicte per la via de la mediació i perescoltar la seva opinió pel que fa al cas.Quan s’hagin produït danys a les ins-tal·lacions o al material dels centres do-cents o s’hagi sostret aquest material, eldirector o la directora del centre ha d’actuaren el procés de mediació en representaciódel centre.

Si la persona perjudicada accepta parti-cipar en el procés de mediació, la personamediadora ha de convocar una trobada deles persones implicades en el conflicte perconcretar l’acord de mediació amb els pac-tes de conciliació i/o de reparació a quèvulguin arribar.

Finalització del procés de mediacióEls acords presos en un procés de

mediació s’han de recollir per escrit.Si la solució acordada inclou pactes de

reparació, s’ha d’especificar a quines ac-cions reparadores en benefici de la perso-na perjudicada es compromet l’alumne ol’alumna i, si és el cas, els seus pares otutors i, en quin termini s’han de dur a terme.Si la solució acordada inclou pactes deconciliació, aquesta s’ha de dur a termeen el mateix acte. Només s’entén produïdala conciliació quan l’alumne o l’alumnareconegui la seva conducta, es disculpidavant la persona perjudicada i aquestaaccepti les disculpes; i només s’enténproduïda la reparació quan l’alumne ol’alumna dugui a terme, de forma efectiva,les accions reparadores en benefici de lapersona perjudicada a què s’hagi com-promès. Aquestes accions poden ser larestitució de la cosa, la reparació econò-mica del dany o la realització de prestacionsvoluntàries, en horari no lectiu, en beneficide la comunitat del centre. Si el procés demediació es duu a terme un cop iniciat unprocediment sancionador, un cop produïdala conciliació i, si n’hi haguessin, complertsels pactes de reparació, la persona media-dora ho comunicarà per escrit al director oa la directora del centre i l’instructor o ins-tructora de l’expedient formularà la propos-ta de resolució de tancament de l’expedientdisciplinari.

Si el procés de mediació finalitza senseacord, o si s’incompleixen els pactes dereparació per causes imputables a l’alumneo l’alumna o als seus pares o tutors, la per-sona mediadora ho ha de comunicar al di-rector o directora del centre per tal d’iniciarl’aplicació de mesures correctores o el

procediment sancionador corresponent. Siel procés de mediació es duia a terme uncop iniciat un procediment sancionador eldirector o la directora del centre ordenaràla continuació del procediment sanciona-dor corresponent. Des d’aquest moment,es reprèn el còmput dels terminis i es po-den adoptar mesures provisionals.

Quan no es pugui arribar a un acord demediació perquè la persona perjudicada noaccepti la mediació, les disculpes de l’alum-ne o l’alumna o el compromís de reparacióofert per aquest, o quan el compromís dereparació acordat no es pugui dur a termeper causes alienes a la voluntat de l’alumneo l’alumna, aquesta actitud ha de ser con-siderada com a circumstància que pot dis-minuir la gravetat de la seva actuació.

El procés de mediació s’ha de resoldreen un termini màxim de quinze dies des dela designació de la persona mediadora. Lesvacances escolars de Nadal i de SetmanaSanta interrompen el còmput del termini.

4. Concreció al reglament de règim in-terior

Els centres que decideixin util itzar lamediació com a procés de gestió de laconvivència han de concretar-ne el procésal reglament de règim interior.

ANNEX 4

Instruccions sobre aspectes organitza-tius i d’avaluació d’alumnes en unitatsd’escolarització compartida

Les instruccions de la DGOIE, de 30 dejuny de 2001, estableixen el procedimentd’escolarització compartida i el traspàsd’informació sobre l’avaluació de l’alumnatd’ESO, entre els IES i les UEC, en els ter-mes que explicitats en els annexos se-güents:

ANNEX I

1. Les Unitats d’Escolarització Comparti-da (UEC)

2. Aspectes curriculars i organitzatius2.1. Desplegament i aplicació del currí-

culum

3. Identificació de l’alumnat susceptibled’atenció a les Unitats d’EscolaritzacióCompartida

3.1. Procediment a seguir per a l’esco-larització d’alumnat a les unitats d’es-colarització compartida (UEC)

3.1.1. Derivació d’alumnat dels centresd’educació secundària obligatòria a lesunitats d’escolarització compartida (UEC)

3.1.2. Seguiment escolar i psicope-dagògic de l’alumnat que assisteix a lesUnitats d’Escolarització Compartida

3.1.3. Retorn de l’alumnat al centre deprocedència

3.1.4. Motius pels quals un alumne potcausar baixa en una UEC

1. Les unitats d’escolarització com-partida (UEC)

Per tal de garantir l’atenció educativanecessària a l’alumnat amb necessitatseducat ives especia ls der ivades de la

inadaptació al medi escolar en els centresque imparteixen educació secundària obli-gatòria, de manera excepcional, algunsd’aquests alumnes podran seguir part delsensenyaments corresponents a aquestaetapa en unitats d’escolarització compar-tida (UEC) on se’ls oferiran activitats espe-cífiques adaptades a les seves necessitats.

El Departament d’Educació ha arribat aacords amb determinades entitats i corpo-racions locals per poder oferir aquestesactivitats complementàries, des de lesunitats d’escolarització compartida (UEC),considerant l’experiència i l’especialitzacióen l’atenció a joves amb risc de marginació,amb trets d’inadaptació social, amb con-ductes agressives, predelictives o d’altresde naturalesa similar.

L’escolarització en aquestes unitats su-posarà una escolarització compartida ambel centre docent en què l’alumne estiguimatriculat, del qual en continuarà depenentals efectes acadèmics i administratius.

2. Aspectes curriculars i organitzatiusLes unitats d’escolarització compartida

oferiran la possibilitat de seguir l’etapad’ESO en un grup reduït, d’acord amb lescorresponents adaptacions curricularsindividualitzades.

Les activitats que s’imparteixin en lesunitats d’escolarització compartida tindrancom a referent últim els objectius generalsde l’etapa d’educació secundària obliga-tòria, ajustades a les característiques iconeixements de l’alumnat, tindran prefe-rentment un caràcter globalitzador i d’apli-cació pràctica i tindran en compte la promo-ció d’habilitats que facilitin la inserció so-cial i laboral.

Així mateix, aquestes unitats prioritzaranles activitats que promoguin l’adquisició deles habilitats necessàries per a la readap-tació de l’alumnat al medi escolar ordinari.

L’escolarització en aquestes unitatstindrà sempre caràcter temporal i caldràrevisar-la al llarg del curs escolar, segons elque estableix el punt 3.1. d’aquestesinstruccions. Sempre que sigui possible esprocurarà que l’escolaritat compartidacomporti per part de l’alumne la realitzaciód’algunes activitats en el centre docent alqual pertany.

2.1. Desplegament i aplicació del currícu-lum

El currículum de referència per a l’alum-nat que comparteix escolaritat en les unitatsd’escolar i tzació compart ida serà e lcorresponent a l’etapa d’educació secun-dària obligatòria i el projecte curricular del’IES de procedència, que es concretaràen el pla d’actuació que realitza la comissióde treball (el tutor de l’alumne/a del centred’ESO de procedència, l’Equip d’Asses-sorament i Orientació Psicopedagògica(EAP) i la persona responsable de l’alumne/a a la UEC), encarregada del seguimentescolar i psicopedagògic en el moment dela seva derivació i amb una valoració tri-mestral.

Només per a l’alumnat que ho necessita,el director de l’IES sol·licitarà la modificacióindividual del currículum, referida a canvis

Full de disposicions i actes administratius

888

significatius en els continguts i objectiusd’una o més àrees de l’etapa o bé en ladistribució de crèdits comuns i variablesestablerta amb caràcter general, que trami-tarà als Serveis Territorials, tal com es dispo-sa a l’Ordre de 24 novembre de 1998, perla qual s’estableix el procediment per al’autorització de modificacions d’elementsprescriptius del currículum de l’etapa d’edu-cació secundària obligatòria (DOGC núm.2807, de 18.1.99).

3. Identificació de l’alumnat suscepti-ble d’atenció a les unitats d’esco-larització compartida (UEC)

L’atenció educativa de l’alumnat en lesunitats d’escolarització compartida té uncaràcter excepcional i es produirà nomésquan el centre hagi exhaurit totes lespossib i l i tats d’adaptació i d’atenciópersonalitzada, d’acord amb els recursoshumans i materials disponibles.

Serà susceptible de rebre atenció edu-cativa en aquestes unitats l’alumnat ambnecessitats educatives especials derivadesde la inadaptació al medi escolar que, amés d’un retard en els aprenentatgespresenti de forma reiterada i contínua al-guna de les característiques següents:

• Desajustaments greus de la conductaque es manifestin en situacions d’agressi-vitat o violència que posin en peri l l laconvivència del centre.

• Absentisme injustificat, rebuig escolar,existència de conductes predel ict ivesgreument per judicia ls, contrar is a lesnormes de convivència del centre.

Els alumnes hauran de tenir cursat,preferentment, el primer curs de l’ESO, obé tenir, com a mínim, 14 anys i en cap casmés de 16.

3.1. Procediment a seguir per a l’escola-rització d’alumnat a les unitats d’escolarit-zació compartida:

Als diversos Serveis Territorials s’establiràel procediment per identificar l’alumnat queha d’utilitzar aquest recurs i les condicionsen què ha de fer-ho. Aquest procedimentinclourà:

3.1.1. Derivació d’alumnes dels centresd’educació secundària obligatòria a unitatsd’escolarització compartida (UEC)

a) Proposta escrita del tutor de l’alumnea la Comissió d’Atenció a la Diversitat delcentre explicitant els motius pels quals larealitza.

Si no existeix la comissió d’atenció a ladiversitat en el centre, el tutor sol·licita alCap d’estudis i al Coordinador Pedagògic ia l’Equip d’Assessorament i OrientacióPsicopedagògica (EAP) una reunió per ex-posar el problema.

b) Anàlisi de la proposta per part de laComissió, estudiant sobretot les mesuresque ha emprat el centre per intentar resol-dre la situació i afavorir l’aprenentatge del’alumne.

c) Si la proposta és acceptada, el direc-tor del centre l’eleva a la Inspecció junta-ment amb un informe de l’EAP i l’acordescrit dels pares o tutors legals de l’alumne.

d) La Inspecció informa positivament onegativament la proposta i ho eleva al di-rector dels Serveis Territorials.

e) El director dels Serveis Territorials re-

sol i tramet còpies compulsades d’aquestaresolució al director del centre d’ESO onestà escolaritzat l’alumne, al responsablede la UEC on assistirà i al Servei d’EducacióEspecial i Programes Educatius, de laDirecció General d’Ordenació i InnovacióEducativa.

Així, doncs, els alumnes seran derivats ales UEC per resolució expressa del direc-tor dels Serveis Terr i tor ia ls, quefonamentarà la seva resolució en els infor-mes abans esmentats i a raó de ladisponibilitat de places de les UEC.

Els informes que elaboraran el directordel centre i l’EAP contindran informaciósobre:

Informe del director del centre d’ESO,que constarà de:

• Els motius pels quals es sol· l ic ital’escolarització a una UEC.

• Actuacions prèvies a la propostad’adaptació curricular, d’emplaçament es-colar, disciplinàries, etc. dutes a terme alcentre a fi de donar resposta educativa ales necessitats específiques de l’alumne.

• Document signat pels pares on constique se’ls ha informat i estan d’acord ambla mesura proposada.

Informe d’escolarització compartida del’EAP, que constarà de:

• Valoració ps icopedagògica del’alumne, fent especial incidència en elsaspectes relacionats a l’apartat 3 d’a-questes instruccions.

• Aspectes a prioritzar per compensarles di f icultats d’adaptació escolar del’alumne.

• Justificació de la necessitat i conve-niència d’assistir a la UEC.

3.1.2. Seguiment acadèmic, avaluació iacredi tació escolar de l ’a lumnat queassisteix a les unitats d’escolarització com-partida (UEC)

A aquests efectes es crearà unacomissió de treball composta pel tutor del’alumne del centre d’ESO de procedència,l’EAP i la persona responsable de l’alumnea la UEC, amb les següents funcions:

• Realitzar un pla d’actuació adreçat al’alumne per un període concret (revisableperò màxim d’un curs escolar) amb unsobjectius acotats i avaluables cada 3 me-sos. Aquest pla d’actuació constarà de:

– Priorització de les capacitats de l’etapa.– Contingut de les àrees del currículum.– Objectius didàctics, activitats d’apre-

nentatge i activitats d’avaluació.– Estratègies metodològiques, d’organit-

zació i recursos.• Seguir trimestralment el pla d’actuació

amb la conseqüent realització de l’acta dela comissió de treball (vegeu-ne el model al’annex 2).

Els responsables de les unitats d’esco-larització compartida desenvoluparan laprogramació establerta (crèdits comuns,var iables i de síntesi ) a part i r del plad’actuació. El seguiment acadèmic i l’ava-luació del progrés de l’alumnat es recolliranen els corresponents fulls de seguimentacadèmic de l’alumne/a (vegeu-ne elsmodels orientatius a l’annex 3).

El responsable de la unitat escolar com-partida trametrà al director de l’IES cor-responent, els fulls de seguiment acadèmicdels alumnes al final de cada trimestre. Elsfulls de seguiment acadèmic s’incorporaran

als expedients de cada alumne/a que esconservaran en el centre fins que finalitzila seva escolarització.

En finalitzar cada curs escolar, es consti-tuirà per cada alumne una Junta d’Ava-luació formada pel director de l’IES o per-sona en qui delegui, el professor-tutor del’alumne/a i el responsable de l’alumne enla unitat d’escolar i tzació compart ida.Aquesta Junta comptarà amb la col·labo-ració d’un membre de l’EAP. Les decisionsde la junta s’inclouran a l’Acta d’Avaluacióque correspongui. Aquests resultats els tras-lladarà el secretari/ària de l’IES corres-ponent a l’expedient acadèmic i al llibred’escolaritat de l’ensenyament bàsic.

Tal com s’estableix a l’Ordre de 3 de junyde l996, la inspecció d’ensenyament super-visarà les actuacions d’avaluació i vetllaràper la seva adequada integració en el pro-cés educatiu dels alumnes i la seva correc-ció formal.

3.1.3. Retorn de l’alumnat al centre d’ESOde procedència

En e l moment que es consider i lapossibilitat de retorn de l’alumne al centre,s’instrumentarà el procediment següent:

a) La comissió de treball comunica alsdi rectors del centre d’ensenyamentsecundari obligatori i de la UEC, respec-tivament, que l’alumne ja pot incorporar-seal centre ordinari, i els lliura l’últim informede seguiment i l’avaluació corresponent.

b) El director de l’IES comunica als pa-res i a la Inspecció el retorn del seu fill ialumne, respectivament.

c) La Inspecció ho comunica al directordels Serveis Territorials perquè en quèdiconstància.

3.1.4. Motius pels quals un alumne potcausar baixa en una UEC

• Retorn de l’alumne al centre d’ESO deprocedència, tal com estableix el punt3.1.3.

• En el moment que fa els 16 anysd’edat.

• Després d’un mes d’absent ismeinjustificat.

En tots els casos es procedirà de lamanera següent:

La Inspecció ho comunicarà al directordels Serveis Territorials perquè en quediconstància i perquè tramiti la corresponentresolució de baixa, especificant el motiu ala Direcció General d’Ordenació i InnovacióEducativa.

Per u l t ra, cadascun dels ServeisTerritorials designarà un inspector com ainterlocutor de les UEC, així com per a lasupervisió de l’atenció educativa de l’alum-nat.

En finalitzar el curs, els directors delsServeis Territorials elevaran al director ge-neral d’Ordenació i Innovació Educativa uninforme amb:

• La relació d’alumnes dels seus ServeisTerritorials que han assistit a unitats d’esco-larització compartida, fent constar la duradad’aquesta mesura i el centre de procedèn-cia de l’alumne.

• La valoració de la utilitat del recurs deles unitats d’escolarització compartida alllarg de cada curs.

• La relació d’alumnes que han retornata l’IES.

• La relació d’alumnes absentistes.• La relació d’alumnes que han obtingut

el graduat.

Núm. 1060

889

ANNEX II

Model d’acta de la comissió de treballper al seguiment psicopedagògic del’alumnat que assisteix a les unitatsd’escolarització compartida

Tutor/a de l’IES:

Professional de l’EAP:

Responsable de la UEC:

Acords presos en el pla d’actuació:

1. Període previst d’estada de l’alumne/aen el centre d’acollida

2. Aspectes rellevants del pla d’actuació

3. Resultats de l’avaluació trimestral

4. Criteris de reajustament del pla d’ac-tuació i de les condicions per a la propostade retorn de l’alumne/a a l’IES

Full de disposicions i actes administratius

890

Etapa d’Educació Secundària Obligatòria1. Full de seguiment acadèmic: resum

Cognoms i nom de l’alumne/a

Data de naixement / /

Lloc de naixement

Cicle Curs

Unitat d’escolarització compartida

Cognoms i nom del responsable

Llenguacatalana

Llenguacastellana

Llengüesestrangeres

Ciènciessocials

Ciències de lanaturalesa

Tecnologia

Educació física

Educació visuali plàstica

Música

Matemàtiques

ÀreaTrimestre Qualificació*

global1r 2n 3r 4t 5è 6è

* : E N B S IQualificacions : excel·lent : notable : bé : suficient : insuficient

Qualificació global dels crèdits variables

Qualificació global dels crèdits de síntesi

Qualificació global de cicle/curs

Proposta de promoció al següent (sí o no)

Observacions

Signatura del responsable de la UEC data i segell de la UEC

Curs acadèmic

Dades personals

Dades acadèmiques

ANNEX III

Models orientatius de fulls de seguiment per al traspàs d’informació a l’IES

Núm. 1060

891

Llenguacatalana

Llenguacastellana

Llengüesestrangeres

Ciènciessocials

Ciències de lanaturalesa

Tecnologia

Educació física

Educació visuali plàstica

Música

Matemàtiques

ÀreaCrèdits comuns

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Etapa d’Educació Secundària Obligatòria2. Full de seguiment acadèmic: per àrees

Cognoms i nom de l’alumne/a

Cicle Curs Trimestre

Unitat d’escolarització compartida

Cognoms i nom del responsable

Curs acadèmic

Dades personals

Dades acadèmiques

Qualificacióglobal

Full de disposicions i actes administratius

892

Observacions

Llenguacatalana

Llenguacastellana

Llengüesestrangeres

Ciènciessocials

Ciències de lanaturalesa

Tecnologia

Educació física

Educació visuali plàstica

Música

Matemàtiques

ÀreaCrèdits variables

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Qualificacióglobal

Núm. 1060

893

Relació crèditscomuns

Relació crèditsvariables

Àreesimplicades

Àreesimplicades

Qualificacióglobal

Qualificacióglobal

Observacions

Observacions

Relació crèditsde síntesi

Àreesimplicades

Qualificacióglobal

Observacions

1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

8.

9.

10.

1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

8.

9.

10.

1.

Etapa d’Educació Secundària Obligatòria3. Full de seguiment acadèmic: per crèdits Curs acadèmic

Cognoms i nom de l’alumne/a

Cicle Curs

Unitat d’escolarització compartida

Cognoms i nom del responsable

Dades personals

Dades acadèmiques

Full de disposicions i actes administratius

894

Objectius didàctics

Nom del crèdit

Àrees implicades

Data d’inici Data de finalització

Valoració

Etapa d’Educació Secundària Obligatòria4. Full de seguiment acadèmic: per objectius didàctics. Curs acadèmic

Cognoms i nom de l’alumne/a

Unitat d’escolarització compartida

Cognoms i nom del responsable

Dades personals

Dades acadèmiques

Cicle Curs Trimestre

Observacions

Núm. 1060

895

ANNEX 5

Instruccions sobre determinats as-pectes organitzatius i de l’avaluaciód’alumnes en el batxillerat en règimnocturn, i del pas d’alumnes entre rè-gims

Les Instruccions de la DGOIE, de 8 demaig de 2000, precisen els aspectes orga-nitzatius i d’avaluació dels alumnes de bat-xillerat en règim nocturn i el pas d’alumnesentre règims en els termes següents:

Qüestions generalsQüestions generalsQüestions generalsQüestions generalsQüestions generals

Objecte d’aquestes instruccionsLes presents Instruccions tenen per ob-

jecte adequar determinats aspectes de l’a-valuació d’alumnes a les característiquesdel batxillerat en règim nocturn, i regular elpas d’alumnes entre règims.

Àmbit d’aplicacióAquestes Instruccions seran d’aplicació

als centres docents públics i privats i al’alumnat que cursi el batxillerat en règimnocturn o realitzi canvis de règim en l’àmbitterritorial de Catalunya.

CCCCCanvis de matèria i canvis de modalitatanvis de matèria i canvis de modalitatanvis de matèria i canvis de modalitatanvis de matèria i canvis de modalitatanvis de matèria i canvis de modalitaten el règim nocturnen el règim nocturnen el règim nocturnen el règim nocturnen el règim nocturn

Canvis de matèries1. Durant el primer mes de classes de

cada curs acadèmic, els alumnes podensol·licitar el canvi d’alguna de les matèriesque haguessin triat, sempre que això siguicompatible amb l’organització horària delcentre docent. En el cas que la direcciódel centre aprovi el canvi, es considerarà atots els efectes que l’alumne o alumna hacursat des del principi del curs les novesmatèries.

2. Si l’alumne o alumna canviés algunade les matèries de modalitat de sis crèdits,la part que hagués cursat (sempre queconsti de més d’un crèdit) i superat d’a-questes matèries en cursos anteriors comp-tar ien com una matèr ia a efectes delcòmput de matèries de modalitat. Si la partcursada i superada només constés d’uncrèdit, aquesta part es comptaria com amatèria optativa.

3. Si l’alumne o alumna canviés algunamatèria de modalitat de tres crèdits que nohagués estat cursada totalment, la partsuperada en cursos anteriors no es comp-tabilitzaria com a matèria de modalitat, sinócom a matèria optativa.

4. Si el canvi fos per cursar una matèriade modalitat de sis crèdits, l’alumne o alum-na haurà de cursar íntegrament aquestamatèria.

5. L’alumnat podrà sol·licitar el canvi dela matèria comuna Llengua estrangera, quehaurà de superar en la seva totalitat.

Canvis de modalitat1. En el règim nocturn, l’alumnat que

vulgui adscriure’s a una modalitat diferentde la que havia triat inicialment, d’entre les

que ofereix el centre docent, haurà de con-figurar el seu currículum de manera que,en acabar el batxillerat, hagi cursat sismatèries de la nova modalitat, amb l’ex-cepció que s’estable ix en l ’apartat 3d’aquest epígraf.

2. Les matèr ies de Matemàt iques iMatemàtiques aplicades a les ciències so-cials es consideraran equivalents a efectesde canvis de modalitat.

3. Els alumnes que els quedi un màximde tres matèries per finalitzar el batxillerat,si volen adscriure’s a una altra modalitat,podran realitzar un canvi de matèries i con-figurar el seu currículum de manera que,en acabar el batxillerat, hagin cursat quatrematèries de la nova modalitat.

4. Els alumnes que hagin superat el batxi-llerat en una determinada modalitat i vulguinadscriure’s a una altra modalitat, podranmatricular-se de les matèries de modalitatque els calguin per a poder-ne compta-bilitzar quatre de la nova modalitat.

Adaptació d’aspectes organi tzat ius iAdaptació d’aspectes organi tzat ius iAdaptació d’aspectes organi tzat ius iAdaptació d’aspectes organi tzat ius iAdaptació d’aspectes organi tzat ius id’avaluació d’alumnes a les caracte-d’avaluació d’alumnes a les caracte-d’avaluació d’alumnes a les caracte-d’avaluació d’alumnes a les caracte-d’avaluació d’alumnes a les caracte-rístiques del batxillerat en règim nocturnrístiques del batxillerat en règim nocturnrístiques del batxillerat en règim nocturnrístiques del batxillerat en règim nocturnrístiques del batxillerat en règim nocturn

Matriculació de matèries soltesEn cas que l’alumnat vulgui matricular-

se de matèries soltes, només podrà forma-litzar matrícula per primera vegada dematèries que siguin compatibles per horari.En cas que es matriculi de matèries que jaha cursat prèviament, no serà exigibleaquesta compatibilitat.

Adscripció a un cursMalgrat que els centres docents organit-

zin el currículum del batxillerat en règimnocturn en dos cursos, l’alumnat pot se-guir aquests estudis seguint un itinerari pro-pi, estructurat de forma diferent a la quedefineix el centre.

Per tal de determinar si un alumne o alum-na es considera alumne de primer o desegon de batxillerat, a efectes de formalit-zació de documentació acadèmica i decanvi de règim, caldrà determinar la sumadel nombre de crèdits de les matèries jasuperades i el nombre de crèdits de lesmatèries de què es matricula. Si aquestasuma és igual o superior als 26 crèdits il’alumne o alumna n’ha superat 20 o més,l’alumne es considera alumne de 2n curs;en cas contrari, se’l considera de 1r.

Superació de matèries pendents en règimnocturn

L’alumnat que li quedi alguna matèriapendent de superació, podrà recuperar-lamatriculant-se de forma ordinària d’aquestamatèria en el curs següent. En el cas dematèries optatives o de modalitat i de lamatèria comuna Llengua estrangera, podràcanviar-les per altres matèries, d’acord ambel què s’estableix en l’apartat Canvis dematèries d’aquestes instruccions.

Actes d’avaluació1. Els resultats aconseguits pels alumnes

que cursen batxillerat en règim nocturn,amb independència del curs a què estiguin

adscrits, es recolliran en una única actaper a cada grup, amb independència queels alumnes que componguin el grup siguinconsiderats alumnes de 1r o de 2n curs.

2. La composició dels grups d’alumnesde batxillerat en règim nocturn s’atindrà alscriteris que determini cada centre docent.

3. En l’acta d’avaluació constarà, per acada alumne, la totalitat de les matèriesvàlides cursades per l’alumne en el ciclede batxillerat (és a dir, les matèries apro-vades en cursos anteriors i aquelles de quèhagi formalitzat matrícula en el curs a quèes refereixi l’acta), amb el nombre de crèditscursats i la qualificació obtinguda.

4. En el cas de matèries que s’impar-teixen al llarg de dos cursos, es faran cons-tar el total de crèdits cursats per l’alumneamb la seva valoració global.

5. En cas que l’alumne hagués cursat latotalitat dels crèdits que conformen lamatèria i la valoració global fos negativa,però la junta d’avaluació donés per supe-rada la primera part de la matèria, aquestfet es faria constar en l’annex de l’actad’avaluació final. La constatació d’aquestfet en l’annex de l’acta es farà encara quela superació de la primera part de la matèriahagués tingut lloc en un curs acadèmicanterior.

6. En la columna «Qualif. global» i «Notad’expedient» es consignarà:

– La qualificació final de batxillerat i lanota d’expedient, en el cas d’alumnes quehagin superat el batxillerat.

– Un guió en cada columna, en el casd’alumnes que hagin cursat tots els crèditsdel batxillerat però no l’hagin superat.

– La menció NF (no finalitzat) en cadacolumna, en el cas d’alumnes que encarano hagin cursat tots els crèdits del batxi-llerat.

7. Si l’alumnat, per procedir del règimdiürn o per altres circumstàncies, haguéscursat la matèria Educació física, la qualifi-cació corresponent s’haurà d’incloure enuna de les columnes del currículum diver-sificat.

8. En l’annex i d’aquestes instruccionshi ha el model de l’acta d’avaluació i l’annexde l’acta.

Expedient acadèmicCada curs s’haurà de formalitzar, i incor-

porar a l’expedient acadèmic, un full quereculli la totalitat de les matèries vàlidescursades per l’alumne, fins aquell moment,en el c ic le de batx i l lerat; és a dir, latranscripció dels resultats recollits en l’actad’avaluació descrita en l’apartat anterior.En l’annex II d’aquestes instruccions hi hael model del full esmentat.

Llibre de qualificacionsLa formalització del l l ibre de qualif i-

cacions s’ajustarà a allò que es disposa enles instruccions generals, tenint en compteque:

– Sempre que s’hagi d’indicar la mencióal curs en què està matriculat l’alumne, esseguirà e l cr i ter i indicat en l ’apartatAdscripció a un curs d’aquestes instruc-cions.

Full de disposicions i actes administratius

896

– A les pàgines de QUALIFICACIONS DEL BATXI-L L E R A T (12, 14, 16, 18 i 20) caldràtranscriure-hi les qualificacions correspo-nents a les matèries cursades en el cursde què es tracti que figurin en l’acta finaldel curs. És a dir, en la pàgina de quali-ficacions d’un curs només s’hi inclouranles qual i f icacions de matèries de quèl’alumne hagi estat matriculat en el curs,però no de les que corresponguin a cursosanteriors.

– En el curs en què l’alumne superi elbatxillerat, no serà necessari emplenar unapàgina amb les matèries cursades en aquellcurs, sinó que es podran formalitzar directa-ment les pàgines 22 i 23 (QUALIFICACIONS FINALS

DEL BATXILLERAT).

Regulació del pas d’alumnes entre règimsegulació del pas d’alumnes entre règimsegulació del pas d’alumnes entre règimsegulació del pas d’alumnes entre règimsegulació del pas d’alumnes entre règimsde batxil leratde batxil leratde batxil leratde batxil leratde batxil lerat

Accés, des del règim diürn, al batxillerat enrègim nocturn

1. L’alumnat que hagi cursat primer cursde batxillerat en règim diürn i estigui encondicions d’accedir a segon curs enaquest règim, es pot incorporar a batxilleraten règim nocturn conservant les qualifica-cions positives. Si l’alumne o alumna noestà en condicions d’accedir a segon cursen el règim diürn, en el règim nocturn hauràde cursar el batxillerat íntegrament.

2. L’alumnat procedent del primer cursen règim diürn que s’incorpori a segon cursde batxillerat en règim nocturn, en finalitzarel cicle haurà d’haver estat avaluat d’unmínim de 55 crèdits (inclosos els correspo-nents al treball de recerca). Atès que elscrèdits de tutoria no es qualifiquen, restenexclosos d’aquest còmput.

3. L’alumnat que en acabar el segoncurs de batxillerat en règim diürn tinguipendents d’avaluació positiva tres o menysmatèries, es pot incorporar a batxillerat enrègim nocturn havent de cursar només lesmatèries pendents. Si l’alumne o alumnaté pendents d’avaluació positiva més detres matèries, s’incorporarà a batxillerat enrègim nocturn sense que es tinguin en

compte cap de les qualificacions obtingu-des en les matèries cursades en el segoncurs de batxillerat en règim diürn. Per lescaracterístiques específiques del treball derecerca i de l’estada a l’empresa, en casque estiguin superats no s’hauran de repe-tir.

Accés, des del règim nocturn, al batxilleraten règim diürn

1. L’alumnat que hagi cursat ensenya-ments de batxillerat en règim nocturn ivulgui incorporar-se a batxillerat en règimdiürn amb reconeixement dels estudis fets,ho farà aplicant les condicions de promocióde curs del règim diürn.

2. Els criteris a utilitzar són els següents:– l’alumnat que tingui superats menys

de 25 crèdits, en incorporar-se al règim diürnhaurà de cursar íntegrament el batxillerat.Per les característiques específiques deltreball de recerca i de l’estada a l’empresa,en cas que estiguin superats no s’haurande repetir.

– l’alumnat que tingui superats 25 o méscrèdi ts i t ingui més de tres matèr iespendents de superació, en incorporar-seal règim diürn haurà de cursar íntegramentel segon curs de batxi l lerat. El centredocent a què s’incorpori determinarà,d’entre les matèries superades per l’alumneo alumna, quines s’ajusten més a la formaen què el centre té organitzat el primer cursde batxillerat, i recollirà en un declaraciód’incorporació (d’acord amb l’annex III) laconfiguració del primer curs de batxilleratque, a efectes d’incorporació a règim diürn,constarà en l’expedient acadèmic. Aquestprimer curs haurà d’estar integrat per unmínim de 26 crèdits i un màxim de 28.Aquesta declaració d’incorporació s’adjun-tarà a l’expedient acadèmic de l’alumne oalumna. En finalitzar el cicle, l’alumne hauràd’haver estat avaluat d’un mínim de 55crèdits (inclosos els corresponents al treballde recerca). Atès que els crèdits de tutoriano es qualifiquen, resten exclosos d’aquestcòmput.

– l’alumnat a qui li quedin tres o menysmatèries pendents per a la superació delbatxillerat, en incorporar-se al règim diürnnomés haurà de cursar aquestes matèries.

3. En tots els còmputs que s’indiquenen el punt anterior, s’entenen com a crèditssuperats els corresponents a matèries debatxillerat que l’alumne o alumna ha cursati superat. No es tenen en compte aquellsdels quals n’estigui exempt o que tinguiconvalidats.

Concurrència de diversos canvis de règimen un mateix alumne

En cas que un alumne o alumna realitzidiversos canvis entre règims, en cadaocasió es prendrà com a referència el darrerrègim en què hagi estat matriculat i esseguiran les instruccions corresponents aaquest canvi especificades en els articlesanteriors.

Trasllat de l’alumne o alumna a una altracomunitat autònoma

En cas que l’alumne o alumna es traslladia un centre situat en una altra comunitatautònoma, els criteris a utilitzar seran elsque determini l’ordenació establerta perl’autoritat educativa de la comunitat autò-noma corresponent. Per tal de facilitar laincorporació de l’alumne o alumna, el cen-tre d’origen sempre haurà de trametre uninforme individual d’avaluació, anàleg al’establert en l’esmentada Ordre de 31 dejuliol de 1998. S’hi farà constar la relaciócompleta de matèr ies cursades perl’alumne o alumna, amb l’assignació totalde crèdits de la matèria i la seva traduccióen hores lectives, i la qualificació obtingudaen cadascuna d’elles, tot indicant si laqualificació correspon a la totalitat de lamatèria o bé a la primera part. Per a cadamatèria també s’haurà d’indicar la sevatipologia (comuna, de modalitat, optativatipificada, optativa dissenyada pel centre,treball de recerca) i, en el cas de matèriesoptatives, la relació d’objectius terminalsde la matèria.

Núm. 1060

897

Núm. CursQualif.global

Notaexpedient

Llenguacatalana

Llenguacastellana

Llenguaestrangera Història Filosofia Religió

TreballrecercaModalitatDNI Cognoms i nom

Matèries comunes

Nom del centre Codi

Adreça

Població Data de constitució de la Junta d’Avaluació

Codi postal

Signatura del cap d’estudis

Data i segell del centre

Vist i plau del director/a

Nom i cognoms Nom i cognoms

Signatura del tutor/a

Nom i cognoms

Acta d’avaluació final

Batxillerat nocturnCurs acadèmicGrup

ANNEX I

Full de disposicions i actes administratius

898

Signatura del professorat

Núm. DNI Cognoms i nom

S’indica amb asterisc les noves qualificacions atorgades per la junta d’avaluació.

- S’ha d’indicar en cada cas, abans de la qualificació, els crèdits cursats de cada matèria.- S’indicaran les Matrícules d’Honor a la dreta de la nota d’expedient, amb l’anotació M.- Si s’escau, cal incloure-hi la columna de Llengua aranesa.

Currículum diversificat

Nom i cognoms

Nom i cognoms

Nom i cognoms

Nom i cognoms

Nom i cognoms

Nom i cognoms

Nom i cognoms

Nom i cognoms

Nom i cognoms

Nom i cognoms

Nom i cognoms

Nom i cognoms

Nom del centre Codi

Adreça

Població Data de constitució de la Junta d’Avaluació

Codi postal

Signatura del cap d’estudis

Data i segell del centre

Vist i plau del director/a

Nom i cognoms Nom i cognoms

Signatura del tutor/a

Nom i cognoms

Nom i cognomsNom i cognoms Nom i cognoms

Acta d’avaluació finalCurs acadèmicGrup Batxillerat nocturn

Núm. 1060

899

Núm. QualificacionsModalitatDNI Cognoms i nom

Observacions

Nom del centre Codi

Adreça

Població Data de constitució de la Junta d’Avaluació

Codi postal

Signatura del tutor/a

Nom i cognoms Data i segell del centre

Vist i plau del director/a

Nom i cognoms

Acta d’avaluació finalCurs acadèmicGrup Batxillerat nocturn

Full de disposicions i actes administratius

900

Signatura del professorat

Nom i cognoms Nom i cognoms Nom i cognoms Nom i cognoms

Nom i cognoms Nom i cognoms Nom i cognoms Nom i cognoms

Nom i cognoms Nom i cognoms Nom i cognoms Nom i cognoms

Nom i cognoms Nom i cognoms Nom i cognoms Nom i cognoms

Nom i cognoms Nom i cognoms Nom i cognoms Nom i cognoms

Nom i cognoms Nom i cognoms Nom i cognoms Nom i cognoms

Nom i cognoms Nom i cognoms Nom i cognoms Nom i cognoms

Nom i cognoms Nom i cognoms Nom i cognoms Nom i cognoms

Nom del centre Codi

Adreça

Població Data de constitució de la Junta d’Avaluació

Codi postal

Signatura del tutor/a

Nom i cognoms Data i segell del centre

Vist i plau del director/a

Nom i cognoms

Acta d’avaluació finalCurs acadèmicGrup Batxillerat nocturn

Núm. 1060

901

Resultats de l’avaluació final Batxillerat nocturn

Qualificacions

Modalitat

Crèditscursats

Qualif.

Llengua catalana i literatura

Llengua castellana i literatura

Llengua estrangera ( )

Història

Filosofia

Religió ( ) (voluntària)

Crèditscursats

Qualif.

Treball de recerca 2

Observacions

Nota d’expedient

Qualificació final de batxillerat

Nom del centre Codi

Cognoms i nom de l’alumne/a

DNI Lloc i data de naixement

Matèries comunes Matèries del currículum diversificat

Signatura del tutor/a

Nom i cognoms Data i segell del centre

Vist i plau del director/a

Nom i cognoms

ANNEX II

Full de disposicions i actes administratius

902

Determinació, a efectes de canvi de règim, de les matèries de batxillerat que componenel primer curs de batxillerat en règim nocturn

alumne/a de curs de batxillerat al centre,

de de

Exposo

Que, havent cursat estudis de batxillerat en règimnocturn, i per tal de determinar les condicionsd’incorporació a règim diürn, en els termes establertsen les Instruccions de 8 de maig de 2000, que

precisen determinats aspectes de l’avaluació

d’alumnes en el batxillerat en règim nocturn, i del pas

d’alumnes entre règims,

Sol·licito

que el meu currículum de primer curs de Batxillerat,als efectes d’incorporar-me al règim diürn, estiguiformat per les matèries següents:

a) Matèries comunes

Matèria Crèdits Qualificació

b) Matèries de modalitat

c) Matèries optatives

d) Treball de recerca

director/a del centre ,

Vista la sol·licitud adjunta i d’acord amb l’organitzaciócurricular d’aquest centre

Determino

Que, a efectes d’incorporació al batxillerat en règimdiürn, en els termes establerts en les

el currículum de primer curs de Batxillerat delsol·licitant queda configurat per les matèriessegüents:

Instruccions

de 8 de maig de 2000, que precisen determinats

aspectes de l’avaluació d’alumnes en el batxillerat

en règim nocturn, i del pas d’alumnes entre règims,

Matèria Crèdits Qualificació

Matèria Crèdits Qualificació

Títol Qualificació

Data

Signatura

a) Matèries comunes

Matèria Crèdits Qualificació

b) Matèries de modalitat

c) Matèries optatives

d) Treball de recerca

Matèria Crèdits Qualificació

Matèria Crèdits Qualificació

Títol Qualificació

Data

Signatura (segell del centre)

ANNEX III

Núm. 1060

903

ANNEX 6

Simultaneïtat d’estudis d’ESO o debatxillerat amb estudis de músi-ca o de dansa

6.1. Tipus de centres de música i de dansaa) Conservatoris de música o de dansa:

centres públics que imparteixen ensenya-ments de grau mitjà, de música o de dansa,dels ensenyaments establerts a la LOGSE.La relació de conservatoris de música i dedansa es troba al final d’aquest annex.

b) Centres autoritzats de grau mitjà demúsica o de dansa: centres privats queimparteixen ensenyaments de grau mitjà,de música o de dansa, dels ensenyamentsestablerts a la LOGSE. La relació es trobaal final d’aquest annex.

c) Escoles de música: a efectes d’aques-tes instruccions, les escoles de música sónaquelles l’alumnat de les quals podenacollir-se al reconeixement d’ensenyamentsmusicals com a crèdits variables de l’edu-cació secundària obligatòria o com a crè-dits de matèries optatives del batxillerat.La relació es troba al final d’aquest annex.

d) Escoles de dansa autoritzades: esco-les, públiques o privades, que imparteixenel nivell elemental de dansa i/o estudisequivalents a grau mitjà de dansa. La relacióes troba al final d’aquest annex.

Tota referència a estudis de grau mitjàde música o dansa està vinculada als cen-tres que s’indiquen als apartats a) i b),conservatoris de música o de dansa i cen-tres autoritzats de grau mitjà de música ode dansa. Els alumnes d’altres tipus decentres cursen, s i és e l cas, estudisequivalents a grau mitjà de música o dansa.

6.2. Alumnat que pot acollir-se a les possi-bilitats de simultaneïtzació d’estudis desecundària i de música o dansa

6.2.1. Els alumnes d’ESO o de batxilleratque simultàniament cursin estudis de mú-sica o dansa de determinats nivells i adeterminats centres es poden acollir a lespossibilitats que per simultaniejar ambdóstipus d’estudis s’estableixen en aquestcapítol.

6.2.2. Aquestes possibilitats només sónd’aplicació per als alumnes que es trobeninscrits en algun centre de música o dedansa, segons les condicions que s’indi-quen a cada apartat. Tampoc no es podenaplicar als alumnes que s’inscriguin en uncurs de música o de dansa pel qual ja se’lshaguessin concedit exempcions, convali-dacions o reconeixement de crèdits, àreeso matèries en cursos acadèmics anteriors.

6.3. Procediment6.3.1. Atès que totes aquestes possi-

b i l i tats es fonamenten en la s imulta-neïtzació d’estudis ordinaris amb els estudisde música o de dansa, la sol·licitud hauràde renovar-se cada curs.

6.3.2. La convalidació o reconeixementde crèdits variables o de crèdits optatiusno correspon a una determinada àrea omatèria del currículum, sinó que s’ha d’en-tendre com una reducció del nombre total

de crèdits variables o optatius que elsalumnes han de cursar.

6.3.3. L’alumnat que ho desitgi pot sol·li-citar la convalidació o el reconeixementd’un nombre de crèdits inferior a aquell aquè en principi té dret.

6.3.4. Tant per a les resolucions quesiguin competència de la direcció del cen-tre, com per a les que corresponguin a laDirecció General d’Ordenació i InnovacióEducativa, els alumnes hauran de presen-tar la documentació següent:

a) Sol·licitud, que vindrà signada per l’a-lumne o pels seus pares o tutors legals siés menor d’edat.

b) Certificació del centre de música odansa, en la qual s’especificarà de quincurs es troba inscrit l’alumne o alumna is’indicaran les qualificacions que va obtenirl’últim curs en què va estar inscrit en estudisde música o dansa. Aquests qualificacionsno s’escauran quan l’alumne o alumnas’hagi inscrit per primer cop per al primercurs de grau mitjà de música o dansa.

c) Per als alumnes de música que nocursin grau mitjà a un conservatori o cen-tre autoritzat de grau mitjà de música:certificació acreditativa d’haver superat laprova d’accés al grau mitjà de música.

6.3.5. Les resolucions que siguin compe-tència de la direcció dels centres desecundària hauran de ser comunicades perescrit als interessats i podran ser recorre-gudes davant la Direcció General d’Orde-nació i Innovació Educativa en el terminide cinc dies hàbils a partir de l’endemà dela notificació de la resolució.

6.3.6. Per a les resolucions que siguincompetència de la Direcció Genera ld’Ordenació i Innovació Educativa caldràque el centre d’ESO o de batxillerat hi tra-meti la documentació que s’escaigui. Alseu torn, la Direcció General d’Ordenació iInnovació Educativa trametrà dos exem-plars de la resolució al centre, per tal queaquest en lliuri un a l’alumne o alumna in’incorpori un altre a l’expedient acadèmiccorresponent.

6.3.7. Contra les resolucions de laDirecció General d’Ordenació i InnovacióEducativa es podrà interposar recurs d’al-çada davant la Consellera d’Ensenyamenten el termini d’un mes a partir de l’endemàde la notificació de la resolució.

6.3.8. A tots els documents obligatorisd’avaluació es farà constar referència a laresolució, tant si aquesta correspon a ladirecció del centre com si competeix a laDirecció General d’Ordenació i InnovacióEducativa.

6.4. Alumnes que cursen simultàniamentl’etapa d’ESO i estudis de música

6.4.1. Convalidació o reconeixement decrèdits variables

Als alumnes que cursin estudis de músi-ca i simultàniament estudis d’ESO se’lspodrà concedir la conval idació o e lreconeixement dels estudis de música ambcrèdits variables de l’etapa d’ESO, segonsels criteris següents:

a) En el cas dels alumnes que cursenestudis de grau mitjà de música del nousistema educatiu en algun conservatori demúsica o centre autoritzat de grau mitjà de

música s’aplicarà una convalidació, queserà resolta per la direcció del centre d’ESOsegons el procediment que s’indica al’apartat 6.4.1.1.

b) En el cas dels alumnes que cursenestudis equivalents a grau mitjà del nousistema educatiu en determinades escolesde música s’aplicarà el reconeixement,que també serà resolt per la direcció delcentre d’ESO segons el procediment ques’indica a l’apartat 6.4.1.2.

La resolució d’aquests expedients esrealitzarà com segueix:

6.4.1.1. Convalidació de crèdits varia-bles per a alumnes que cursen grau mitjàde música als conservatoris o als centresautoritzats de grau mitjà

Els directors i directores dels centresd’ESO podran concedir convalidacions detots els crèdits variables del curs als alum-nes que cursin l’etapa d’ESO i, simultà-niament, ensenyaments de grau mitjà demúsica del nou sistema educatiu en unconservatori o en un centre autoritzat degrau mitjà de música.

La relació de conservatoris i de centresautoritzats de grau mitjà de música es trobaals annexos 6.1 i 6.2 respectivament.

6.4.1.2. Reconeixement de crèdits va-riables per a alumnes que cursen estudisequivalents a grau mitjà de música a deter-minades escoles

e) Els directors i directores dels centresd’ESO, en aplicació del que s’estableix enla Resolució de la Direcció Genera ld’Ordenació Educativa de 16 de juny de1997 per al reconeixement d’ensenyamentscursats en determinades escoles de músi-ca («Ful l de Disposic ions i ActesAdministratius del Departament d’Ense-nyament» núm. 671, juliol de 1997) podranconcedir el reconeixement com a crèditsvariables dels estudis de música equiva-lents a grau mitjà del nou sistema educatiucursats pels alumnes a determinadesescoles de música, la relació de les qualsapareix en l’annex de la Resolució de 9 dejuny de 2004, de la Direcció Generald’Ordenació i Innovació Educativa, per laqual es fa pública la relació d’escoles demúsica els/les alumnes de les quals, sicursen alhora ensenyaments d’ESO o debatxillerat, poden acollir-se al reconeixe-ment dels ensenyaments musicals com acrèdits variables de l’educació secundàriaobligatòria o com a crèdits de matèriesoptatives de batxi l lerat (FDAADE núm.1009, juny de 2004).

Es podran reconèixer a l’alumne o alum-na tots els crèdits variables del curs. Caltenir en compte que per obtenir aquestreconeixement cal haver superat la provad’accés al grau mitjà.

6.4.2. Convalidació de l’àrea de MúsicaEls alumnes que cursen estudis de grau

mitjà de música del nou sistema educatiuen un conservatori o centre autoritzat degrau mitjà de música poden sol·licitar aldirector o directora del centre d’ESO laconvalidació de l’àrea de música de l’etapad’ESO.

Full de disposicions i actes administratius

904

6.5. Alumnes que cursen simultàniamentbatxillerat i estudis de música

6.5.1. Convalidació o reconeixement decrèdits de matèries optatives

Als alumnes que cursin estudis de músi-ca i simultàniament estudis de batxilleratse’ls podrà concedir la convalidació o elreconeixement dels estudis de música ambcrèdits de matèries optatives de batxillerat,segons els criteris següents:

a) En el cas dels alumnes que cursenestudis de música del nou sistema educatiuen un conservatori o centre autoritzat degrau mitjà de música s’aplicarà una conva-lidació, que serà resolta per la direcció delcentre de batxillerat segons el procedimentque s’indica a l’apartat 6.5.1.1.

b) En el cas dels alumnes que cursenestudis equivalents a grau mitjà del nousistema educatiu en determinades escolesde música s’aplicarà el reconeixement,que també serà resolt per la direcció delcentre segons el procediment de l’apartat6.5.1.2.

L’alumnat que ho desitgi pot sol·licitar laconvalidació o el reconeixement d’un nom-bre de crèdits inferior a aquell a què enprincipi té dret. En tot cas, en el segoncurs de batxi l lerat podrà acumular elscrèdits que corresponien a primer curs,sempre i quan no hagués demanat alesho-res la convalidació o reconeixement de totso part dels crèdits que li pertocaven, tot ique reunia els requisits per fer-ho.

Hi ha alumnes que a cada curs debatxillerat cursen més de tres matèries demodalitat, per haver triat com a optativauna matèria de modalitat. Com a conse-qüència, un alumne pot demanar la convali-dació o el reconeixement de crèdits d’unamatèria, encara que sigui de modalitat, siaquesta matèria excedeix de tres el nom-bre de matèries de modalitat que cursa.

La resolució d’aquests expedients esrealitzarà com segueix:

6.5.1.1. Conval idació de crèdits dematèries optatives per a alumnes que cur-sen grau mitjà de música als conservatoriso als centres autoritzats de grau mitjà

Els directors i directores dels centres debatxillerat podran concedir la convalidacióde crèdi ts corresponents a matèr iesoptatives als alumnes que cursin el batxi-llerat i, simultàniament, estudis de graumitjà de música del nou sistema educatiuen un conservatori o en un centre autoritzatde grau mitjà.

Es convalidarà un màxim de 4 crèdits dematèries optatives per cadascun dels doscursos de batxillerat.

6.5.1.2. Reconeixement de crèdits dematèries optatives per a alumnes que cur-sen estudis equivalents a grau mitjà demúsica a determinades escoles

Els directors i directores dels centres debatx i l lerat podran concedir e l reco-neixement, com a crèdits corresponents amatèries optatives, dels estudis de músicaequivalents a grau mitjà del nou sistemaeducatiu cursats pels alumnes a deter-minades escoles de música. El procedi-ment a apl icar per concedir aquestreconeixement queda establert en la Reso-lució de 29 de gener de 2001, per la quals’estableixen criteris i es donen instruccions

per autoritzar l’adaptació curricular delbatxillerat, amb reducció del nombre decrèdits de matèries optatives, per alsalumnes que cursen estudis equivalents algrau mit jà de música a determinadesescoles (DOGC núm. 3322, de 7.2.2001).La relació d’escoles de música apareix enl’annex de la Resolució de 9 de juny de2004, a la qual es fa referència a l’apartat6.4.1.2 d’aquest annex.

6.5.2. Compatibilització dels estudis debatxillerat amb el grau mitjà de música delnou sistema educatiu («batxillerat musical»)

A efectes d’aquestes instruccions s’en-tén per batxillerat musical aquell que escompon de les matèries següents:

– Matèries comunes de batxillerat (cur-sades a qualsevol centre de batxillerat).

– Matèries del grau mitjà de música delnou sistema educatiu (cursades a un con-servatori o centre autoritzat de grau mitjàde música).

6.5.2.1. Alumnes del tercer cicle de graumitjà de música

L’a lumnat que cursa e l batx i l lerat isimultàniament el tercer cicle de grau mitjàde música (només a conservatoris o cen-tres autoritzats de grau mitjà de música),pot cursar només les matèries comunesde batxillerat. El Treball de recerca no ésmatèria comuna, sinó que forma part delcurrículum diversificat.

La inscripció en aquestes condicions,que es pot fer a qualsevol centre de batxi-llerat, no necessita d’una autorització es-pecíf ica, si bé en iniciar el batxi l leratl’alumne o alumna haurà d’indicar que novol cursar una modalitat, i haurà de pre-sentar al centre una certificació d’inscripcióal tercer cicle del grau mitjà expedit pelconservatori o centre autoritzat de graumitjà de música corresponent.

En superar les matèries comunes debatxillerat i completar el grau mitjà de mú-sica, l’alumne o alumna podrà sol·licitar eltítol de Batxiller, si bé no tindrà dret alreconeixement de modalitat.

E l càlcul de la qual i f icació f ina l debatxillerat d’aquest alumne o alumna seràestablert per la Direcció General d’Ordena-ció i Innovació Educativa, per a la qual cosael centre de batxillerat hi haurà de trametresengles certificacions acreditatives delsestudis de batxillerat i dels estudis de graumitjà de música.

En el cas que vulgui accedir a les PAU,s’aplicaran els criteris que s’indiquen al’apartat 6.5.3 d’aquest annex.

6.5.2.2. Alumnes del segon cicle de graumitjà de música

– L’alumnat que cursa el segon cicle delgrau mitjà de música i simultàniament elbatxillerat, també pot optar per la formad’inscripció (cursar només les matèriescomunes) que s’indica al punt anterior, sibé en aquest cas haurà de demanar lacorresponent autorització a la DireccióGeneral d’Ordenació i Innovació Educati-va.

En superar les matèries comunes debatxillerat i completar el grau mitjà de mú-sica, l’alumnat podrà sol·licitar el títol deBatxiller, si bé no tindrà dret al reconeixe-ment de modalitat.

E l càlcul de la qual i f icació f ina l debatxillerat d’aquest alumne o alumna seràestablert per la Direcció General d’Orde-nació i Innovació Educativa, per a la qualcosa el centre de batxillerat hi haurà detrametre sengles certif icacions acredi-tatives dels estudis de batxillerat i delsestudis de grau mitjà de música.

En el cas que vulgui accedir a les PAU,s’aplicaran els criteris que s’indiquen al’apartat 6.5.3 d’aquest annex.

6.5.2.3. L’alumnat que a primer curs debatxillerat havia iniciat una de les quatremodalitats establertes i decideix canviar al’opció «batxillerat musical» en iniciar elsegon curs, també ho podrà fer, tot seguintel procediment que s’estableix als anteriorsapartats 6.5.2.1 i 6.5.2.2 d’aquest annex.

6.5.3. Tramitació del títol de Batxiller iprovés d’accés a la Universitat (PAU) delsalumnes de grau mitjà de música

6.5.3.1. Alumnes de música que hancursat una modalitat de batxillerat

Els alumnes que, tot i haver obtingut laconvalidació o el reconeixement de crèditsde matèries optatives del batxillerat, hancursat una modalitat i han superat totes lesmatèries que conformen el seu currículum,poden sol·licitar la tramitació del títol deBatxiller, independentment del fet que hagincompletat o no els estudis de grau mitjà demúsica.

A efectes de real ització de les PAUaquests a lumnes no són considerats«alumnes de música» i, per tant, fan lesPAU en igualtat de condicions amb la restad’alumnes.

6.5.3.2. Alumnes de grau mitjà de músi-ca que no han cursat una modalitat debatxillerat (alumnes de «batxillerat musi-cal»)

Els alumnes de grau mitjà de música quenomés han cursat les matèries comunesde batxillerat, no poden sol·licitar el títol deBatxiller fins que no hagin superat, a més amés de les matèries comunes de batxillerat,els estudis de grau mitjà de música.

A efectes de real ització de les PAUaquests alumnes són considerats «alumnesde música», i s’examinen de les matèriescomunes i de només dues matèries demodalitat, les dues vinculades a la via dePAU per la qual optin. Aquestes duesmatèries de modalitat no caldrà que constina l’expedient de batxillerat de l’alumne oalumna, que podrà preparar-les pel seucompte, si bé també podrà sol·licitar al di-rector o directora de cursar-les al centrede batxillerat. En tot cas, les qualificacionsd’aquestes dues matèries no es tindran encompte a efectes del cà lcul de laqualificació final de batxillerat.

6.6. Alumnes que cursen simultàniamentl’etapa d’ESO i estudis de dansa

6.6.1. Convalidacions o reconeixementde crèdits variables

Als alumnes que cursin estudis de dansaen un conservatori de dansa o en un cen-tre autoritzat de grau mitjà de dansa isimultàniament estudis d’ESO se’ls podràconcedir la convalidació dels estudis dedansa amb crèdits variables de l’etapad’ESO.

Núm. 1060

905

Aquestes convalidacions seran conce-dides pels directors i directores dels cen-tres d’ESO i podran afectar tots els crèditsvariables del curs.

La relació de conservatoris de dansa ide centres autoritzats de grau mitjà de dan-sa es troba, respectivament, als annexos6.1 i 6.2.

6.6.2. Convalidació de l’àrea d’Educaciófísica

Els alumnes que cursen estudis de dansaen un conservatori de dansa, centre autorit-zat de grau mitjà de dansa o escola dedansa autoritzada (la relació dels quals estroba, respectivament, als annexos 6.1, 6.2i 6.3),i amb una dedicació horària d’al-menys 7 hores setmanals, poden sol·licitaral director o directora del centre d’ESO laconvalidació de l’àrea d’Educació física.

6.6.3. Convalidació de l’àrea de MúsicaEls alumnes que cursen estudis de grau

mitjà de dansa del nou sistema educatiuen un conservatori de dansa o centre auto-ritzat de grau mit jà de dansa l podensol·licitar al director o directora del centred’ESO la convalidació de l’àrea de músi-ca. La relació de conservatoris de dansa ide centres autoritzats de grau mitjà de dan-sa es troba, respectivament, als annexos6.1 i 6.2.

6.7. Alumnes que cursen simultàniamentbatxillerat i estudis de dansa

6.7.1. Convalidació o reconeixement decrèdits de matèries optatives

a) Als alumnes que cursin estudis dedansa en un conservatori de dansa o enun centre autoritzat de grau mitjà de dansai simultàniament estudis de batxillerat se’lspodrà concedir la convalidació o el reco-neixement dels estudis de dansa ambcrèdits de matèries optatives de batxillerat.

Aquestes convalidacions seran concedi-des pels directors i directores dels centresde batxillerat i afectaran un màxim de 4crèdits de matèries optatives per cadascundels dos cursos de batxillerat.

La relació de conservatoris de dansa ide centres autoritzats de grau mitjà dedansa es troben al final d’aquest annex.

L’alumnat que ho desitgi pot sol·licitar laconvalidació d’un nombre de crèdits infe-rior a aquell a què en principi té dret. En totcas, en el segon curs de batxillerat podràacumular els crèdits que corresponien aprimer curs, sempre i quan no haguésdemanat aleshores la convalidació de totso part dels crèdits que li pertocaven, tot ique reunia els requisits per fer-ho.

Hi ha alumnes que a cada curs debatxillerat cursen més de tres matèries demodalitat, per haver triat com a optativauna matèria de modalitat. Com a conse-qüència, un alumne o alumna pot demanarla convalidació de crèdits d’una matèria,encara que sigui de modalitat, si aquestamatèria excedeix de tres el nombre dematèries de modalitat que cursa.

6.7.2. Conval idació de la matèr iaEducació física

Els alumnes que cursen estudis de dansaen un conservator i de dansa, centreautoritzat de grau mitjà de dansa o escolade dansa autoritzada (la relació dels qualses troba al final d’aquest annex), i amb una

dedicació horàr ia d’a lmenys 7 horessetmanals, poden sol·licitar al director odirectora del centre de batxillerat la convali-dació de la matèria Educació física.

6.7.3. Compatibilització dels estudis debatxillerat amb el grau mitjà de dansa delnou sistema educatiu («batxillerat de dan-sa»)

A efectes d’aquestes instruccions s’en-tén per batxillerat de dansa aquell que escompon de les matèries següents:

– Matèries comunes de batxillerat (cur-sades a qualsevol centre de batxillerat).

– Matèries del grau mitjà de dansa delnou sistema educatiu (cursades a un con-servatori de dansa o centre autoritzat degrau mitjà de dansa).

6.7.3.1. Alumnes del tercer cicle de graumitjà de dansa

L’alumnat que cursa e l batx i l lerat isimultàniament el tercer cicle de grau mitjàde dansa en un conservatori de dansa oen un centre autoritzat de grau mitjà dedansa pot cursar només les matèries co-munes de batxillerat. El Treball de recercano és matèria comuna, sinó que forma partdel currículum diversificat.

La inscripció en aquestes condicions,que es pot fer a qualsevol centre de batxi-llerat, no necessita d’una autorització es-pecíf ica, si bé en iniciar el batxi l leratl’alumne o alumna haurà d’indicar que novol cursar una modalitat, i haurà de pre-sentar al centre una certificació d’inscripcióal tercer cicle del grau mitjà expedit pelconservatori de dansa o centre autoritzatde grau mitjà de dansa.

En superar les matèries comunes debatxil lerat i completar el grau mitjà dedansa, l’alumne o alumna podrà sol·licitarel títol de Batxiller, si bé no tindrà dret alreconeixement de modalitat.

E l càlcul de la qual i f icació f ina l debatxillerat d’aquest alumne serà establertper la Direcció General d’Ordenació iInnovació Educativa, per a la qual cosa elcentre de batxillerat hi haurà de trametresengles certificacions acreditatives delsestudis de batxillerat i dels estudis de graumitjà de dansa.

En el cas que vulgui accedir a les PAU,s’aplicaran els criteris que s’indiquen al’apartat 6.7.4.

6.7.3.2. Alumnes del segon cicle de graumitjà de dansa

– L’alumnat que cursa el segon cicle delgrau mitjà de dansa i simultàniament elbatxillerat, també pot optar per la formad’inscripció (cursar només les matèries co-munes) que s’indica al punt anterior, si béen aquest cas haurà de demanar lacorresponent autorització a la DireccióGeneral d’Ordenació i Innovació Educati-va.

En superar les matèries comunes debatxil lerat i completar el grau mitjà dedansa, l’alumne podrà sol·licitar el títol deBatxiller, si bé no tindrà dret al reconeixe-ment de modalitat.

E l càlcul de la qual i f icació f ina l debatxillerat d’aquest alumne o alumna seràestablert per la Direcció General d’Ordena-ció i Innovació Educativa, per a la qual cosael centre de batxillerat hi haurà de trametresengles certificacions acreditatives dels es-

tudis de batxillerat i dels estudis de graumitjà de dansa.

En el cas que vulgui accedir a les PAU,s’aplicaran els criteris que s’indiquen al’apartat 6.7.4.

6.7.3.3. L’alumnat que a primer curs debatxillerat havia iniciat una de les quatremodalitats establertes i decideix canviar al’opció «batxillerat de dansa» en iniciar elsegon curs, també ho podrà fer, tot seguintel procediment que s’estableix als apartats6.7.3.1 i 6.7.3.2.

6.7.4. Tramitació del títol de Batxiller iprovés d’accés a la Universitat (PAU) delsalumnes de grau mitjà de dansa

6.7.4.1. Alumnes de dansa que hancursat una modalitat de batxillerat

a) Els alumnes que, tot i haver obtingutla convalidació o el reconeixement de crè-dits de matèries optatives del batxillerat,han cursat una de les quatre modalitatsestablertes i han superat totes les matèriesque conformen el seu currículum, podensol·licitar la tramitació del títol de Batxiller,independentment del fet que hagincompletat o no els estudis de grau mitjà dedansa.

b) A efectes de realització de les PAUaquests a lumnes no són considerats«alumnes de dansa» i, per tant, fan les PAUen igualtat de condicions amb la restad’alumnes.

6.7.4.2. Alumnes de grau mitjà de dansaque no han cursat una modal i tat debatxillerat (alumnes de «batxillerat de dan-sa»)

a) Els alumnes de grau mitjà de dansaque només han cursat les matèries comu-nes de batxillerat, no poden sol·licitar eltítol de Batxiller fins que no hagin superat,a més a més de les matèries comunes debatxillerat, els estudis de grau mitjà dedansa.

A efectes de real ització de les PAUaquests alumnes són considerats «alumnesde dansa», i s’examinen de les matèriescomunes i de només dues matèries de mo-dalitat, les dues vinculades a la via de PAUper la qual optin. Aquestes dues matèriesde modal i tat no caldrà que const in al’expedient de batxillerat de l’alumne oalumna, que podrà preparar-les pel seucompte, si bé també podrà sol·licitar al di-rector o directora de cursar-les al centrede batxillerat. En tot cas, les qualificacionsd’aquestes dues matèries no es tindran encompte a efectes del cà lcul de laqualificació final de batxillerat.

a) Relació de conservatoris de música ide dansa (centres públics que imparteixenensenyaments de grau mitjà, de música ode dansa, dels ensenyaments establerts ala LOGSE)

Conservatoris de música• Barcelona: Conservatori de Grau Mitjà

de Música• Badalona: Conservatori de Grau Mitjà

de Música• Cervera: Conservatori de Grau Mitjà de

Música• Manresa: Conservatori de Grau Mitjà

de Música• Igualada: Conservatori de Grau Mitjà

de Música• Sabadell: Conservatori de Grau Mitjà

de Música

Full de disposicions i actes administratius

906

• Terrassa: Conservatori ProfessionalMunicipal de Música

• Girona: Conservatori de Grau Mitjà deMúsica

• Lleida: Conservatori de Grau Mitjà deMúsica

• Reus: Conservatori de Grau Mitjà deMúsica

• Tarragona: Conservatori de Grau Mitjàde Música

• Tortosa: Conservatori de Grau Mitjà deMúsica

• Vila-seca: Conservatori de Grau Mitjàde Música

Conservatoris de dansa• Barcelona: Institut del Teatreb) Relació de centres autoritzats de grau

mitjà de música i de dansa (centres privatsque imparteixen ensenyaments de graumitjà, de música o de dansa, dels ensenya-ments establerts a la LOGSE)

Centres autoritzats de grau mitjà demúsica

• Barcelona: Centre autoritzat de graumitjà de música Liceu

Centres autoritzats de grau mitjà dedansa

• Alella: Escola de dansa Laie• Tarragona: Escola de dansa Artemisc) Relació d’escoles de música l’alumnat

de les quals poden acol l i r-se al reco-neixement d’ensenyaments musicals coma crèdits variables de l’ESO o com a crèditsde matèries optatives del batxillerat

• Agramunt: Escola de Música Munici-pal - 1r i 2n cicle

• Amposta: Escola de Música La LiraAmpostina - 1r i 2n cicle

• Amposta: Escola de Música La UnióFilharmònica - 1r i 2n cicle

• Arenys de Mar: Escola de Música - 1rcicle

• Artés: Escola de Música Municipal - 1rcicle

• Ascó: Escola de Música Municipal - 1ri 2n cicle

• Badalona: Escola de Música Munici-pal - 1r i 2n cicle

• Balaguer: Escola de Música Municipalde Balaguer - 1r i 2n cicle

• Barberà del Vallès: Escola de MúsicaMunicipal de Barberà del Vallès - 1r i 2ncicle

• Barcelona: Escola Aula de Música 7 -1r i 2n cicle

• Barcelona: Escola de Música Allegretto- 1r i 2n cicle

• Barcelona: Escola de Música Ars Nova- 1r i 2n cicle

• Barcelona: Escola de Música Berna -1r cicle

• Barcelona: Escola de Música de Bar-celona - 1r i 2n cicle

• Barcelona: Escola de Música de Gràcia- 1r i 2n cicle

• Barcelona: Escola de Música de l’OrfeóGracienc - 1r i 2n cicle

• Barcelona: Escola de Música delGuinardó - 1r i 2n cicle

• Barcelona: Escola de Música del Liceu- 1r i 2n cicle

• Barcelona: Escola de Música del Palau- 1r i 2n cicle

• Barcelona: Escola de Música Diaula -1r i 2n cicle

• Barcelona: Escola de Música Diesi - 1ri 2n cicle

• Barcelona: Escola de Música Farré - 1ri 2n cicle

• Barcelona: Escola de Música Gymúsic- 1r cicle

• Barcelona: Escola de Música Harmonia- 1r i 2n cicle

• Barcelona: Escola de Música i DansaArtmúsic - 1r i 2n cicle

• Barcelona: Escola de Música JoanLlongueres - 1r i 2n cicle

• Barcelona: Escola de Música JuanPedro Carrero - 1r i 2n cicle

• Barcelona: Escola de Música Luthier -1r i 2n cicle

• Barcelona: Escola de Música Marshall- 1r i 2n cicle

• Barcelona: Escola de Música Musicant- 1r i 2n cicle

• Barcelona: Escola de Música Ntra. Sra.de Lourdes - 1r i 2n cicle

• Barcelona: Escola de Música Pausa -1r i 2n cicle

• Barcelona: Escola de Música SantEstanislau de Kostka - 1r i 2n cicle

• Barcelona: Escola de Música SantJosep - 1r i 2n cicle

• Barcelona: Escola de Música Taller demúsics - 1r i 2n cicle

• Barcelona: Escola de Música Tarantel·la- 1r i 2n cicle

• Bellpuig: Escola de Música Municipalde Bellpuig - 1r cicle

• Berga: Escola de Música Municipal -1r i 2n cicle

• Caldes de Montbui: Escola de MúsicaMunicipal Joan Valls - 1r i 2n cicle

• Caldes de Montbui: Escola de MúsicaTot Música Ensenyament - 1r i 2n cicle

• Cambrils: Escola de Música Municipal- 1r i 2n cicle

• Capel lades: Escola de Música deCapellades - 1r i 2n cicle

• Cassà de la Selva: Escola de MúsicaLiceu Pere Mercader - 1r cicle

• Castellar del Vallès: Escola de MúsicaMunicipal Torre Balada -1r i 2n cicle

• Castellterçol: Escola de Música Muni-cipal - 1r cicle

• Cerdanyola del Vallès: Escola de Músi-ca Municipal Aulos - 1r i 2n cicle

• Cervera: Escola de Música MunicipalCervera: - 1r i 2n cicle

• Cornellà: Escola de Música Municipal- 1r i 2n cicle

• El Vendrell: Escola de Música Munici-pal Pau Casals - 1r i 2n cicle

• Esparreguera: Escola de Música Muni-cipal - 1r i 2n cicle

• Figueres: Escola de Música la FlautaMàgica - 1r i 2n cicle

• Flix: Escola de Música Municipal -1r i2n cicle

• Girona: Escola de Música Aula musi-cal - 1r i 2n cicle

• Girona: Escola de Música Municipalde Girona - 1r i 2n cicle

• Granollers: Escola de Música Munici-pal Josep Maria Ruera - 1r i 2n cicle

• Igualada: Escola de Música Municipal- 1r i 2n cicle

• L’Ametlla del Vallès: Escola de MúsicaMunicipal de l’Ametlla del Vallès - 1r cicle

• L’Espluga de Francolí: Escola de Músi-ca Casal de l’Espluga de Francolí - 1r cicle

• L’Hospitalet de Llobregat: Escola deMúsica Haro - 1r i 2n cicle

• La Garriga: Escola de Música Munici-pal de la Garriga Josep Aymerich - 1r i 2ncicle

• Les Borges Blanques: Escola de Músi-ca Municipal - 1r cicle

• Lleida: Escola de Música l’Intèrpret - 1ri 2n cicle

• Lleida: Escola de Música Municipal deLleida - 1r i 2n cicle

• Lliçà d’Amunt: Escola de Música Mu-nicipal - 1r cicle

• Manlleu: Escola de Música Municipalde Manlleu - 1r i 2n cicle

• Manresa: Escola de Música Municipalde Manresa - 1r i 2n cicle

• Martorell: Escola de Música Municipal- 1r i 2n cicle

• Mataró: Escola de Música Liceu - 1r i2n cicle

• Molins de Rei: Escola de Música Muni-cipal - 1r i 2n cicle

• Mollerussa: Escola de Música Munici-pal de Mollerussa - 1r i 2n cicle

• Mollet del Vallès: Escola de MúsicaMunicipal de Mollet del Vallès - 1r i 2n cicle

• Montblanc: Escola de Música Munici-pal - 1r cicle

• Móra d’Ebre: Escola de Música Muni-cipal - 1r i 2n cicle

• Navarcles: Escola de Música Munici-pal - 1r cicle

• Navàs: Escola de Música Municipal -1r cicle

• Olesa de Montserrat: Escola de Músi-ca Municipal - 1r i 2n cicle

• Olot: Escola de Música Harmonia - 1r i2n cicle

• Olot: Escola de Música Municipal d’Olot- 1r i 2n cicle

• Palafrugel l : Escola de Música dePalafrugell - 1r i 2n cicle

• Pineda: Escola de Música Municipal -1r cicle

• Ponts: Escola de Música Municipal dePonts - 1r cicle

• Premià de Mar: Escola de Música Mu-nicipal - 1r i 2n cicle

• Puigcerdà: Escola de Música Munici-pal Issi Fabra - 1r cicle

• Puig-reig: Escola de Música Municipalde Puig-reig - 1r i 2n cicle

• Reus: Escola de Música de Reus - 1r i2n cicle

• Riudoms: Escola de Música Municipal- 1r cicle

• Rubí: Escola de Música Municipal deRubí - 1r i 2n cicle

• Sabadell: Escola de Música CEME - 1ri 2n cicle

• Sabadell: Escola de Música Creu Alta- 1r i 2n cicle

• Sabadell: Escola de Música Municipalde Sabadell - 1r i 2n cicle

• Sallent: Escola de Música Municipal -1r cicle

• Salou: Escola de Música Municipal - 1rcicle

• Sant Boi de Llobregat: Escola de Músi-ca Municipal Blai Net - 1r cicle

• Sant Cugat del Vallès: Escola de Músi-ca Fusió, Música i Dansa - 1r i 2n cicle

Núm. 1060

907

• Sant Cugat del Vallès: Escola de Músi-ca Municipal Victòria dels Àngels - 1r i 2ncicle

• Sant Feliu de Guíxols: Escola de Músi-ca Municipal - 1r i 2n cicle

• Sant Feliu de Llobregat: Escola deMúsica Municipal - 1r i 2n cicle

• Sant Hipòlit de Voltregà: Escola deMúsica Municipal - 1r cicle

• Sant Joan de Vilatorrada: Escola deMúsica Municipal - 1r i 2n cicle

• Santa Coloma de Farners: Escola deMúsica Municipal Josep Carbó - 1r i 2ncicle

• Santa Coloma de Gramenet: Escolade Música Municipal Can Roig i Torres - 1ri 2n cicle

• Santa Coloma de Queralt: Aula Muni-cipal de Música de Santa Coloma deQueralt - 1r i 2n cicle

• Santa Perpètua de Mogoda: Escola deMúsica Municipal de Santa Perpètua deMogoda - 1r i 2n cicle

• Santpedor: Escola de Música Munici-pal - 1r cicle

• Súria: Escola de Música Municipal - 1ri 2n cicle

• Tarragona: Escola de Música de laDiputació de Tarragona - 1r i 2n cicle

• Tarragona: Escola de Música Munici-pal - 1r cicle

• Tarragona: Estudi de Música - 1r cicle• Tàrrega: Escola de Música Municipal -

1r i 2n cicle• Terrassa: Escola de Música Centre

d’Educació Musical - 1r i 2n cicle• Terrassa: Escola de Música Municipal

- 1r i 2n cicle• Torredembarra: Escola de Música Mu-

nicipal - 1r cicle• Tortosa: Escola de Música de Tortosa -

1r i 2n cicle• Val ls: Escola de Música Municipal

Robert Gerhard - 1r i 2n cicle• Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant:

Escola de Música Municipal de Vandellòs il’Hospitalet de l’Infant - 1r i 2n cicle

• Vic: Escola de Música Municipal deVic - 1r i 2n cicle

• Vidreres: Escola de Música Municipal -1r i 2n cicle

• Vi lafranca del Penedès: Escola deMúsica Arts Musicals - 1r i 2n cicle

• Vi lafranca del Penedès: Escola deMúsica Municipal Maria Dolors Calvet - 1r i2n cicle

• Vilanova i la Geltrú: Escola de MúsicaMunicipal Mestre Montserrat - 1r i 2n cicle

• Vila-seca: Escola de Música Municipalde Vila-seca - 1r i 2n cicle

d) Relació d’escoles de dansa autorit-zades

Anglès:– Escola de Dansa M. Carme Carreras

CanalsArenys de Mar:– Escola de Dansa SineraBadalona:– Escola de Dansa Emi Vivas– Escola de Dansa Lola y Pavón– Escola de Dansa Marisa Yudes– Escola de Dansa Stil

Barcelona– CEPA Oriol Martorell– Escola de Dansa Anna Maleras– Escola de Dansa Ballet Clàssic– Escola de Dansa Carme Cavaller– Escola de Dansa Coco Comin– Escola de Dansa David Campos– Escola de Dansa Eulàlia Blasi– Escola de Dansa Herminia Espejo– Escola de Dansa Isabel Porcar– Escola de Dansa Joan Magriñá– Escola de Dansa Maxime d’Harroche– Escola de Dansa Mercedes Ribera– Escola de Dansa Pilar Domínguez– Escola de Dansa Rosita Mauri– Escola de Dansa Spin– Escola de Dansa Studio Isadora– Escola de Dansa Yisbell– Escola de Música i Dansa Artmúsic– Institut del Teatre

Blanes:– Escola de Dansa L’Esclat

Castellar del Vallés– Escola de Dansa Parc

Castelldefels:– Escola Munic ipal de Dansa de

Castelldefels

Cerdanyola del Vallès:– Escola de Dansa l’Art

Figueres:– Escola de Dansa Marta Coll

Gavà:– Escola de Dansa L’Aula de Dansa

Girona:– Escola de Dansa Maribel Bover i Viñals

Girona:– Escola de Dansa M. Mercedes Ribera

Granollers:– Escola de Dansa Águeda Murillo

Igualada:– Escola de Dansa del Consell Comar-

cal de l’Anoia

Lleida:– Escola de Dansa La Dansa Estudi

Manresa:– Escola de Dansa Roser

Mataró:– Escola de Dansa Dúnia– Escola de Dansa E. Alum

Mollerussa:– Escola de Dansa de Mollerussa

Montbrió del Camp:– Escola de Dansa de Montbrió del

Camp

Reus:– Escola de Dansa Artís– Escola de Dansa del Centre de Lectu-

ra de Reus– Escola de Dansa Nuria Díez

Sabadell:– Escola de Dansa Bots– Escola de Dansa Ritme

Sant Adrià de Besòs:– Dansa 2001, Generació Innovadora

Segle XXI

Sant Just Desvern:– Escola de Dansa Marta Roig

Sitges:– Escola de Dansa Dolors Vilalta Lacruz

Tarragona:– Escola de Dansa Artemis– Escola de Dansa Artis

Tordera:– Escola de Música i Dansa Teatre

Ateneu Clavé

Valls:– Escola de Dansa Adagi– Escola de Dansa Pas

Vic:– Escola de Dansa Thais

Vilanova i la Geltrú:– Escola de Dansa Coral Retamero

Vilassar de Mar:– Escola de Dansa Madó

Full de disposicions i actes administratius

908

ANNEX 7

Cicles formatius de grau mitjà i superior

Cicles formatius de grau mitjà

Títol CrèditReial Currículum Durada de síntesi

Decret Decret/Data DOGC Denominació Total Lec. FCT Mín. Màx.

Activitats agràries

1716/96 49/1998, de 3.3 20.4.98 Explotacions agrícoles intensives 2.000 1.590 410 90 120

1715/96 134/1998, de 9.6 3.7.98 Explotacions agràries extensives 2.000 1.590 410 90 120

1713/96 133/1998, de 9.6 30.6.98 Treballs forestals i de conservació 2.000 1.590 410 90 120

del medi natural

1717/96 117/1999, de 19.4 11.5.99 Explotacions ramaderes 2.000 1.590 410 90 120

1714/96 55/1998, de 3.3 23.4.98 Jardineria 2.000 1.590 410 90 120

Activitats físiques i esportives

2048/96 118/1999, de 19.4 19.5.99 Conducció d’activitats fisicoesportives 2.000 990 410 60 120

en el medi natural

Activitats maritimopesqueres

725/94 212/1998, de 30.7 17.8.98 Operació, Control i Manteniment 2.000 1.260 740 60 120

de màquines i instal·lacions del vaixell

726/94 169/1997, de 22.7 4.8.97 Operacions de cultiu aqüícola 1.700 960 740 – –

724/94 54/1996, de 6.2 29.2.96 Pesca i Transport marítim 2.000 1.260 740 60 120

727/94 87/2000, de 8.2 9.3.00 Busseig a profunditat mitjana 1.400 960 440 60 120

Administració

1662/94 57/1996, de 6.2 29.2.96 Gestió administrativa 1.300 990 310 60 85

Arts gràfiques

2424/94 171/97, de 22.7 4.8.97 Preimpressió en arts gràfiques 2.000 1.620 380 90 120

2425/94 207/97, de 30.7 28.8.97 Impressió en arts gràfiques 1.400 990 410 50 120

2426/94 199/1999, de 13.7 19.8.99 Enquadernació i Manipulació de paper 1.400 990 410 50 85

i cartró

Comerç i Màrqueting

1655/94 53/1996, de 6.2 29.2.96 Comerç 1.400 990 410 60 85

Comunicació, Imatge i So

2037/95 50/1999, de 23.2 5.3.99 Laboratori d’imatge 1.400 990 410 60 120

Edificació i Obra civil

2212/93 55/1996, de 6.2 29.2.96 Obres de la construcció 2.000 1.710 290 70 120

2214/93 86/2000, de 8.2 9.3.00 Operació i Manteniment de maquinària 2.000 1.600 400 60 120

de construcció

2213/93 131/1998, de 9.6 22.6.98 Obres de formigó 2.000 1.600 400 60 120

2211/93 132/1998, de 9.6 22.6.98 Acabats de construcció 2.000 1.600 400 60 120

Lec.: hores lectives.

FCT: hores de formació pràctica en centres de treball.

Núm. 1060

909

Títol CrèditReial Currículum Durada de síntesi

Decret Decret/Data DOGC Denominació Total Lec. FCT Mín. Màx.

Electricitat i Electrònica

623/95 368/1996, de 29.10 22.11.96 Equips i Instal·lacions electrotècniques 2.000 1.650 350 60 120

624/95 372/1996, de 29.10 22.11.96 Equips electrònics de consum 2.000 1.650 350 60 120

Fabricació mecànica

2419/94 139/1997, de 13.5 13.6.97 Mecanització 2.000 1.600 400 90 120

2420/94 119/1999, de 19.4 18.5.99 Tractaments superficials i tèrmics 1.400 990 410 60 120

2421/94 (En tramitació) Fosa 1.400 990 410 60 120

1657/94 12/1999, de 26.1 11.2.99 Soldadura i Caldereria 2.000 1.600 400 90 120

2419/94 139/1997, de 13.5 13.6.97 Mecanització, adaptat al perfil 2.000 1.600 400 90 120

professional de Reparació i manteniment

d’aparells de mesura i control (Ordre de

16.9.1999, DOGC de 6.10.99)

Fusta i Moble

732/94 369/1996, de 29.10 22.11.96 Fabricació a mida i Instal·lació 2.000 1.590 410 90 120

de fusteria i moble

731/94 178/1997, de 22.7 4.8.97 Fabricació industrial de fusteria i moble 1.400 990 410 50 120

730/94 (En tramitació) Transformació de fusta i suro 1.300 990 310 50 85

Hoteleria i Turisme

2219/93 309/1995, de 7.11 30.11.95 Cuina 2.000 1.600 400 – –

2220/93 174/1997, de 22.7 4.8.97 Pastisseria i Forneria 1.400 960 440 – –

2221/93 306/1995, de 7.11 30.11.95 Serveis de restaurant i bar 1.400 990 410 – –

Imatge personal

631/95 264/1998, de 6.10 20.10.98 Caracterització 2.000 1.700 300 90 120

630/95 172/1997, de 22.7 4.8.97 Estètica personal decorativa 1.400 990 410 60 120

629/95 208/1997, de 30.7 28.8.97 Perruqueria 2.000 1.700 300 60 120

Informàtica

497/03 (En tramitació) Explotació de sistemes informàtics 2.000 1.690 310 90 120

Indústries alimentàries

2051/95 204/1997, de 30.7 28.8.97 Escorxador i Carnisseria-Xarcuteria 1.400 960 440 60 120

2052/95 193/1999, de 13.7 5.8.99 Conservació vegetal, càrnia i de peix 1.400 960 440 60 120

2053/95 51/1999, de 23.2 9.3.99 Elaboració d’olis i sucs 1.400 960 440 60 120

2054/95 194/1999, de 13.7 9.8.99 Elaboració de productes làctics 1.400 960 440 60 120

2055/95 138/1998, de 9.6 9.7.98 Elaboració de vins i altres begudes 1.400 960 440 60 120

2056/95 196/1999, de 13.7 12.8.99 Molineria i Indústries cerealistes 1.400 960 440 60 120

2057/95 11/1999, de 26.1 9.2.99 Panificació i Rebosteria 1.400 960 440 60 120

Manteniment de vehicles autopropulsats

1650/94 311/1995, de 7.11 30.11.95 Carrosseria 2.000 1.590 410 80 120

1649/94 310/1995, de 7.11 30.11.95 Electromecànica de vehicles 2.000 1.590 410 80 120

Full de disposicions i actes administratius

910

Títol CrèditReial Currículum Durada de síntesi

Decret Decret/Data DOGC Denominació Total Lec. FCT Mín. Màx.

Manteniment i serveis a la producció

2045/95 197/1997, de 30.7 21.8.97 Instal·lació i Manteniment electromecànic 2.000 1.650 350 60 120

i conducció de línies

2046/95 198/1997, de 30.77 21.8.97 Muntatge i Manteniment d’instal·lacions 2.000 1.650 350 60 120

de fred, climatització i producció de calor

2047/95 287/1998, de 3.11 13.11.98 Manteniment ferroviari 2.000 1.650 350 – –

Química

814/93 141/1997, de 13.5 13.6.97 Operacions de procés en planta química 1.400 960 440 60 120

815/93 137/1998, de 9.6 9.7.98 Operacions de procés de pasta i paper 1.400 960 440 60 120

816/93 13/1999, de 26.1 9.2.99 Operacions de fabricació de productes 1.400 960 440 60 120

farmacèutics

817/93 307/1995, de 7.11 30.11.95 Laboratori 1.300 960 340 60 120

818/93 140/1997, de 13.5 13.6.97 Operacions de transformació de plàstics 1.400 960 440 60 120

i cautxú

Sanitat

546/95 203/1997, de 30.7 28.8.97 Cures auxiliars d’infermeria 1.400 990 410 60 120

547/95 181/1998, de 8.7 5.8.98 Farmàcia 1.300 990 310 60 120

Serveis socioculturals i a la comunitat

496/03 (En tramitació) Atenció sociosanitària 2.000 1.580 420 60 120

Tèxtil, Confecció i Pell

743/94 58/1996, de 6.2 29.2.96 Confecció 1.400 990 410 50 85

740/94 62/1996, de 6.2 29.2.96 Producció de teixits de punt 1.400 990 410 50 85

739/94 263/1998, de 6.10 20.10.98 Producció de filatura i teixidura 1.400 990 410 50 85

de calada

741/94 (En tramitació) Operacions d’ennobliment tèxtil 1.400 990 410 60 120

742/94 (En tramitació) Calçat i Marroquineria 1.400 990 410 60 120

Vidre i Ceràmica

2040/95 (En tramitació) Operacions de fabricació de productes 1.400 990 410 50 85

ceràmics

2041/95 243/2000, de 7.7 4.8.00 Operacions de fabricació de vidre 1.400 990 410 50 85

i transformats

Núm. 1060

911

Cicles formatius de grau superior

Títol CrèditReial Currículum Durada de síntesi

Decret Decret/Data DOGC Denominació Total Lec. FCT Mín. Màx.

Activitats agràries

1711/96 53/1998, de 3.3 22.4.98 Gestió i Organització d’empreses 2.000 1.590 410 90 120

agropecuàries

1712/96 48/1998, de 3.3 17.4.98 Gestió i Organització de recursos 2.000 1.590 410 90 120

naturals i paisatgístics

Activitats físiques i esportives

2048/96 40/1999, de 23.2 4.3.99 Animació d’activitats físiques i esportives 2.000 1.590 410 60 120

Activitats maritimopesqueres

721/94 354/1997, de 25.11 7.1.98 Navegació, Pesca i Transport marítim 2.000 1.260 740 60 120

722/94 211/1998, de 30.7 17.8.98 Supervisió i Control de màquines 2.000 1.260 740 60 120

i instal·lacions del vaixell

723/94 176/1997, de 22.7 4.8.97 Producció aqüícola 2.000 1.590 410 – –

Administració

1659/94 63/1996, de 6.2 29.2.96 Administració i Finances 2.000 1.650 350 – –

1658/94 64/1996, de 6.2 29.2.96 Secretariat 1.300 990 310 60 85

Arts gràfiques

2422/94 68/1996, de 6.2 29.2.96 Disseny i Producció editorial 2.000 1.620 380 90 120

2423/94 200/1997, de 30.7 21.8.97 Producció en indústries d’arts gràfiques 2.000 1.620 380 90 120

Comerç i Màrqueting

1653/94 59/1996, de 6.2 29.2.96 Comerç internacional 2.000 1.650 350 90 120

1651/94 60/1996, de 6.2 29.2.96 Gestió comercial i Màrqueting 1.400 990 410 60 85

1652/94 179/1998, de 8.7 31.7.98 Serveis al consumidor 1.400 990 410 60 85

1654/94 197/1999, de 13.7 16.8.99 Gestió del transport 2.000 1.680 320 60 120

Comunicació, Imatge i So

2033/95 177/1997, de 22.7 4.8.97 Imatge 2.000 1.650 350 90 120

2034/95 199/1997, de 30.7 21.8.97 Producció d’audiovisuals, ràdio 2.000 1.620 380 90 120

i espectacles

2035/95 352/1997, de 25.11 7.1.98 Realització d’audiovisuals i espectacles 2.000 1.620 380 90 120

2036/95 198/1999, de 13.7 17.8.99 So 2.000 1.620 380 90 120

2035/95 352/1997, de 25.11 7.1.98 Realització d’audiovisuals i espectacles, 2.000 1.620 380 90 120

adaptat al perfil professional de Multimèdia

interactiva (Ordre de 30.9.2003, DOGC

de 13.10.2003)

Edificació i Obra civil

2208/93 205/97, de 30.7 28.8.97 Desenvolupament i Aplicació de projectes 2.000 1.650 350 – –

de construcció

2209/93 135/1998, de 9.6 6.7.98 Desenvolupament de projectes urbanístics 2.000 1.650 350 – –

i operacions topogràfiques

Full de disposicions i actes administratius

912

Títol CrèditReial Currículum Durada de síntesi

Decret Decret/Data DOGC Denominació Total Lec. FCT Mín. Màx.

Edificació i Obra civil

2209/93 135/1998, de 9.6 6.7.98 Desenvolupament de projectes urbanístics 2.000 1.650 350 – –

i operacions topogràfiques, adaptat al perfil

professional de sobrestant en l’àmbit

de l’obra civil (Ordre de 22.2.1999, DOGC

d’11.3.1999)

2210/93 56/1998, de 3.3 23.4.98 Realització i Plans d’obres 1.700 1.230 410 60 120

Electricitat i Electrònica

620/95 367/1996, de 29.10 22.11.96 Desenvolupament de productes 2.000 1.650 350 – –electrònics

621/95 366/1996, de 29.10 22.11.96 Instal·lacions electrotècniques 2.000 1.650 350 – –

619/95 370/1996, de 29.10 22.11.96 Sistemes de regulació i control automàtics 2.000 1.650 350 – –

622/95 371/1996, de 29.10 22.11.96 Sistemes de telecomunicació i informàtics 2.000 1.650 350 – –

Fabricació mecànica

2416/94 143/1997, de 13.5 13.6.97 Desenvolupament de projectes mecànics 2.000 1.600 400 – –

2417/94 144/1997, de 13.5 13.6.97 Producció per mecanització 2.000 1.600 400 90 120

1656/94 85/2000, de 8.2 8.3.00 Construccions metàl·liques 2.000 1.600 400 90 120

2418/94 (En tramitació) Producció per fosa i pulverimetal·lúrgia 2.000 1.600 400 90 120

370/01 237/2002, de 25.9 9.10.00 Òptica d’ullera 2.000 1.650 350 60 120

Fusta i Moble

728/94 288/1998, de 3.11 4.12.98 Desenvolupament de productes de fusteria 2.000 1.590 410 90 120

i moble

729/94 299/1999, de 9.11 2.12.99 Producció de fusta i moble 2.000 1.600 400 60 120

Hoteleria i Turisme

2215/93 173/1997, de 22.7 4.8.97 Agències de viatges 1.400 990 410 60 120

2217/93 205/1995, de 7.11 30.11.95 Informació i Comercialització turístiques 1.400 990 410 60 120

2218/93 206/1997, de 30.7 28.8.97 Restauració 2.000 1.600 400 90 120

2216/93 52/1998, de 3.3 21.4.98 Allotjament 1.400 990 410 60 120

274/00 394/2000, de 5.12 20.12.00 Animació turística 1.400 990 410 60 90

Imatge personal

627/95 298/1999, de 9.11 3.12.99 Assessoria d’imatge personal 1.700 1.260 440 90 120

628/95 349/1997, de 25.11 7.1.98 Estètica 2.000 1.570 430 90 120

Indústries alimentàries

2050/95 170/1997, de 22.7 4.8.97 Indústria alimentària 2.000 1.590 410 90 120

2050/95 170/1997, de 22.7 4.8.97 Indústria alimentària, adaptat al perfil 2.000 1.590 410 90 120

professional d’Enologia i viticultura

(Ordre de 21.10.2003, DOGC de 30.10.2003)

Núm. 1060

913

Títol CrèditReial Currículum Durada de síntesi

Decret Decret/Data DOGC Denominació Total Lec. FCT Mín. Màx.

Informàtica

1660/94 175/1997, de 22.7 4.8.97 Administració de sistemes informàtics 2.000 1.650 350 90 120

1661/94 61/1996, de 6.2 29.2.96 Desenvolupament d’aplicacions 2.000 1.650 350 90 120

informàtiques

Manteniment de vehicles autopropulsats

1648/94 308/1995, de 7.11 30.11.95 Automoció 2.000 1.590 410 80 120

625/95 136/2000, de 20.3 10.4.00 Manteniment aeromecànic 2.000 1.590 410 – –

626/95 134/2000, de 20.3 7.4.00 Manteniment d’aviònica 2.000 1.590 410 – –

Manteniment i serveis a la producció

2042/95 195/1997, de 30.77 21.8.97 Desenvolupament de projectes 2.000 1.650 350 – –

d’instal·lacions de fluids, tèrmiques

i de manutenció

2043/95 196/1997, de 30.7 21.8.97 Manteniment d’equips industrials 2.000 1.650 350 – –

2044/95 351/1997, de 25.11 7.1.98 Manteniment i Muntatge d’instal·lacions 2.000 1.650 350 – –

d’edifici i procés

1116/01 (En tramitació) Prevenció de riscos professionals 2.000 1.610 390 60 120

Química

811/93 313/1995, de 7.11 30.11.95 Anàlisi i Control 2.000 1.590 410 90 120

812/93 312/1995, de 7.11 30.11.95 Química ambiental 1.400 960 440 60 120

810/93 286/1998, de 3.11 20.11.98 Fabricació de productes farmacèutics 1.400 960 440 60 120

i afins

808/93 138/1997, de 13.5 13.6.97 Indústries de procés químic 1.400 960 440 60 120

813/93 142/1997, de 13.5 13.6.97 Plàstics i Cautxú 1.400 960 440 60 120

809/93 14/1999, de 26.1 10.2.99 Indústries de procés de pasta i paper 1.400 960 440 60 120

Sanitat

537/95 348/1997, de 25.11 7.1.98 Higiene bucodental 1.400 990 410 60 120

539/95 202/1997, de 30.7 28.8.97 Laboratori de diagnòstic clínic 2.000 1.560 440 60 120

545/95 353/1997, de 25.11 7.1.98 Imatge per al diagnòstic 2.000 1.290 710 60 120

536/95 50/1998, de 3.3 20.4.98 Dietètica 2.000 1.590 410 60 120

538/95 54/1998, de 3.3 22.4.98 Anatomia patològica i Citologia 2.000 1.320 680 60 120

540/95 318/2004, de 22.6 25.6.04 Salut ambiental 2.000 1.590 410 60 120

541/95 51/1998, de 3.3 21.4.98 Pròtesis dentals 2.000 1.590 410 60 120

542/95 350/1997, 25.11 7.1.98 Ortesis i Pròtesis 2.000 1.590 410 60 120

543/95 180/1998, de 8.7 31.7.98 Documentació sanitària 1.400 990 410 60 120

544/95 195/1999, de 13.7 11.8.99 Radioteràpia 1.700 990 710 60 120

62/01 226/2002, de 27.8 13.9.02 Audiopròtesis 2.000 1.590 410 60 120

Serveis socioculturals i a la comunitat

2058/95 183/1998, de 8.7 12.8.98 Animació sociocultural 1.700 1.270 430 60 120

2059/95 182/1998, de 8.7 13.8.98 Educació infantil 2.000 1.600 400 90 120

2060/95 157/2003, de 23.6 7.7.03 Interpretació del llenguatge de signes 2.000 1.790 210 60 120

Full de disposicions i actes administratius

914

Títol CrèditReial Currículum Durada de síntesi

Decret Decret/Data DOGC Denominació Total Lec. FCT Mín. Màx.

Serveis socioculturals i a la comunitat

2061/95 39/1999, de 23.2 4.3.99 Integració social 1.700 1.280 420 60 120

2061/95 39/1999, de 23.2 4.3.99 Integració social, adaptat al perfil 1.700 1.280 420 60 120

professional d’Intervenció sociosanitària

(Ordre de 10.1.2000, DOGC de 21.1.2000)

Tèxtil, Confecció i Pell

737/94 56/1996, de 6.2 29.2.96 Processos de confecció industrial 1.400 990 410 50 85

738/94 201/1997, de 30.7 21.8.97 Patronatge 1.400 990 410 50 85

733/94 262/1998, de 6.10 20.10.98 Processos tèxtils de filatura i teixidura 1.400 990 410 50 120

de calada

734/94 135/2000, de 20.3 10.4.00 Processos tèxtils de teixidura de punt 1.400 990 410 50 120

735/94 144/2003, de 10.6 25.6.03 Processos d’ennobliment tèxtil 1.400 990 410 50 120

736/94 (En tramitació) Adobs 1.400 990 410 60 120

Vidre i Ceràmica

2038/95 241/2000, de 7.7 2.8.00 Desenvolupament i Fabricació 2.000 1.600 400 – –

de productes ceràmics

2039/95 242/2000, de 7.7 3.8.00 Fabricació i Transformació de productes 1.400 990 410 – –

de vidre

Núm. 1060

915

ANNEX 8

Currículum de l’alumnat que, haventcursat segon de batxillerat abans delcurs 2003-2004, s’hi torna a inscriure

D’acord amb la Resolució de la DireccióGeneral d’Ordenació i Innovació Educati-va, de 3 de setembre de 2003, en el currí-culum dels alumnes que havent cursat elsegon curs de batxillerat abans del curs2003-2004 s’hi tornin a inscriure, s’haurande tenir en compte els aspectes següents:

1. Alumnat que repeteix tot segon debatxillerat

1.1. Observacions sobre la incorporació algrup

L’alumnat de segon de batxillerat que,per causa de tenir pendents de superacióquatre o més matèries, hagi de repetir totel segon curs, s’incorporarà a un grup ordi-nari de segon curs, i si accedeix a les PAUles realitzarà d’acord amb el nou currícu-lum.

1.2. Observacions sobre matèries comu-nes1.2.1. Història

a) Atès que l’alumne/a que repeteix se-gon curs ha de cursar el currículum ordinaridel seu grup, cursarà la matèria Història (4crèdits), fins i tot en el cas que a primercurs ja hagués cursat i superat la matèriaHistòria (3 crèdits).

b) En el cas que hagués cursat la matèriaHistòria de primer curs però la tingui pen-dent, un cop superada la matèria Històriade segon curs, es farà constar com a su-perada, amb la mateixa qualificació, la ma-tèria Història de primer curs.

1.2.2. Filosofiaa) Atès que l’alumne/a que repeteix

segon curs ha de cursar el currículum ordi-nar i del seu grup, cursarà la matèr iaFilosofia (II), de 3 crèdits, fins i tot en el casque a primer curs ja hagués cursat i superatla matèria Filosofia (3 crèdits).

c) En el cas que hagués cursat la matèriaFilosofia de primer curs però la tingui pen-dent, un cop superada la matèria Filosofia(II) de segon curs, es farà constar com asuperada, amb la mateixa qualificació, lamatèria Filosofia (I).

1.3. Observacions sobre matèries demodalitat1.3.1. Atès que l’alumne/a que repeteixsegon curs ha de cursar el currículum ordi-nari del seu grup, en el cas que el seuitinerari comprengui l’assignatura Històriade l’Art, podrà tornar a cursar-la, fins i toten el cas que a primer curs ja hagués cursati superat la matèria Història de l’Art (3crèdits).

1.3.2. L’alumne/a que en incorporar-se aun grup ordinari de segon curs porti pendentde primer curs les matèries Dibuix tècnic,Grec o Ciències de la Terra i delmediambient, haurà de recuperar lesmatèr ies Dibuix tècnic ( I ) , Grec ( I ) oCiències de la Terra i del mediambient (I).

2. Alumnat amb matèries soltes

2.1. Es considera alumne/a de matèriessoltes aquell/a que, per tenir pendents desuperació tres o menys matèries debatxillerat, només ha de cursar aquestes,si bé les de modalitat o optatives potsol·licitar a la direcció del centre de canviar-les per d’altres.

2.2. L’alumne/a que cursi matèries soltespot optar per realitzar les PAU segonsl’estructura i el currículum anteriors o elsdel nou currículum, opció que existirà enels cursos acadèmics 2003-04 i 2004-05.Les PAU del nou currículum versaran sobreles matèries de segon curs de batxillerat.

2.3. L’alumne/a que tingui pendent desuperació la matèria Història haurà de cur-sar-la d’acord amb el currículum nou i, pertant, en el seu currículum aquesta matèriaconstarà a partir del curs acadèmic 2003/04 amb 4 crèdits.

2.4. L’alumne/a que tingui pendent de supe-ració la matèria Filosofia podrà recuperar-la mitjançant la superació de Filosofia (I) obé mitjançant la superació de Filosofia (II).

2.5. L’alumne/a que tingui pendent desuperació l’antiga matèria de modalitatHistòria de la Filosofia, la recuperarà sotaaquesta mateixa denominació; per prepa-rar-la podrà assistir a les classes de Filo-sofia (II).

3. Alumnat de règim nocturn

3.1. Per a l’alumnat de règim nocturn,independentment del nombre de matèriesque li restin per completar el batxillerat,s’aplicarà el mateix criteri dels alumnes ambmatèries soltes en allò que afecta les PAU,és a dir, podrà optar entre el currículum noui l’antic.

3.2. Pel que fa a la compleció del currícu-lum de batxillerat d’aquests alumnes, si encomençar el curs acadèmic 2003-04 elsfalten més de 18 crèdits per completar elbatxillerat, hauran d’incorporar-se al currí-culum nou; és dir, els serà d’aplicació elque s’indica a l’article 1 d’aquestesinstruccions. En el cas que en començar elcurs acadèmic 2003-04 els hi restin 18 omenys crèdits per completar el batxillerat,els serà d’aplicació el que s’indica al’article 2.

4. Alumnat que afegeix matèriesL’alumnat que, havent completat el bat-

xi l lerat en una determinada modalitat,afegeix i matèr ies al seu curr ículum os’adscrigui a una altra modalitat, a partirdel curs 2003-04 realitzarà les PAU segonsl’estructura i el currículum nous.

5. Còmput de crèdits i de matèries demodalitat

5.1 L’alumnat que, havent estat inscrit asegon curs de batxillerat i no havent-locompletat, s’hi torni a inscriure a partir delcurs acadèmic 2003-04, en completarl’etapa haurà hagut de cursar almenys 58crèdits –entre els quals no s’inclouen elscrèdits de tutoria– si és de règim diürn, i 52si és de règim nocturn.

5.2. A partir del curs 2003/04, el còmput deles 6 matèries de modalitat de tots elsalumnes es farà segons el que estableix elDecret 182/2002, de 25 de juny, indepen-dentment del curs acadèmic en què hagues-sin iniciat l’etapa.

6. Casos particularsEls casos no contemplats en aquestes

instruccions seran resolts individualmentper la Direcció General d’Ordenació i Inno-vació Educativa.

Full de disposicions i actes administratius

916

Núm.

Ll.cat.Cognoms i nom

Ll.cast.

Ll.est.

C.nat.

C.soc.

Ed.fís. Tec.

Ed.v.p. Mús. Mat. Rel.

GlobalCV CS

Acta de qualificacions de 1r cursd’educació secundària obligatòria

Observacions

Curs acadèmic

Nom del centre Codi

Adreça

Població Data de constitució de la Junta d’Avaluació

Codi postal

Signatura del tutor/a

Nom i cognoms Data i segell del centre

Vist i plau del director/a

Nom i cognoms

ANNEX 9Models per emplenar la documentació acadèmica a l’ESO

Núm. 1060

917

Núm. Cognoms i nom Crèdits variables

Acta de qualificacions de 1r cursd’educació secundària obligatòria

Observacions

Curs acadèmic

Nom del centre Codi

Adreça

Població Data de constitució de la Junta d’Avaluació

Codi postal

Nom i cognoms

Nom i cognoms

Nom i cognoms

Llengua castellana

Ciències de la naturalesa

Tecnologia

Nom i cognoms

Matemàtiques

Nom i cognoms

Nom i cognoms

Nom i cognoms

Nom i cognoms

Nom i cognoms

Nom i cognoms

Llengua catalana Llengua estrangera

Llengua estrangera Ciències socials

Educació física Educació visual i plàstica

Nom i cognoms Nom i cognoms

Música Religió

Signatura del tutor/a

Nom i cognoms Data i segell del centre

Vist i plau del director/a

Nom i cognoms

Signatura del professorat

Full de disposicions i actes administratius

918

Núm.

Ll.cat.Cognoms i nom

Ll.cast.

Ll.est.

C.nat.

C.soc.

Ed.fís. Tec.

Ed.v.p. Mús. Mat. Rel.

GlobalCV CS

Acta de qualificacions de 2n cursd’educació secundària obligatòria

Observacions

Curs acadèmic

Nom del centre Codi

Adreça

Població Data de constitució de la Junta d’Avaluació

Codi postal

Signatura del tutor/a

Nom i cognoms Data i segell del centreNom i cognoms

Vist i plau del director/a

Núm. 1060

919

Acta de qualificacions de 2n cursd’educació secundària obligatòria Curs acadèmic

Núm. Cognoms i nom Crèdits variables

Observacions

Nom del centre Codi

Adreça

Població Data de constitució de la Junta d’Avaluació

Codi postal

Nom i cognoms

Nom i cognoms

Nom i cognoms

Llengua castellana

Ciències de la naturalesa

Tecnologia

Nom i cognoms

Matemàtiques

Nom i cognoms

Nom i cognoms

Nom i cognoms

Nom i cognoms

Nom i cognoms

Nom i cognoms

Llengua catalana Llengua estrangera

Llengua estrangera Ciències socials

Educació física Educació visual i plàstica

Nom i cognoms Nom i cognoms

Música Religió

Signatura del tutor/a

Nom i cognoms Data i segell del centreNom i cognoms

Signatura del professorat

Vist i plau del director/a

Full de disposicions i actes administratius

920

Acta de qualificacions de 3r cursd’educació secundària obligatòria

Núm.

Ll.cat.Cognoms i nom

Ll.cast.

Ll.est.

C.nat.

C.soc.

Ed.fís. Tec.

Ed.v.p. Mús. Mat. Rel.

GlobalCV CS

Observacions

Curs acadèmic

Nom del centre Codi

Adreça

Població Data de constitució de la Junta d’Avaluació

Codi postal

Signatura del tutor/a

Nom i cognoms Data i segell del centreNom i cognoms

Vist i plau del director/a

Núm. 1060

921

Acta de qualificacions de 3r cursd’educació secundària obligatòria

Núm.

Ll.cat.Cognoms i nom

Ll.cast.

Ll.est.

C.nat.

C.soc.

Ed.fís. Tec.

Ed.v.p. Mús. Mat. Rel.

GlobalCV CS

Observacions

Curs acadèmic

Nom del centre Codi

Adreça

Població Data de constitució de la Junta d’Avaluació

Codi postal

Signatura del tutor/a

Nom i cognoms Data i segell del centreNom i cognoms

Vist i plau del director/a

Full de disposicions i actes administratius

922

Acta de qualificacions de 3r cursd’educació secundària obligatòria Curs acadèmic

Núm. Cognoms i nom Crèdits variables

Observacions

Nom del centre Codi

Adreça

Població Data de constitució de la Junta d’Avaluació

Codi postal

Nom i cognoms

Nom i cognoms

Nom i cognoms

Llengua castellana

Ciències de la naturalesa

Tecnologia

Nom i cognoms

Matemàtiques

Nom i cognoms

Nom i cognoms

Nom i cognoms

Nom i cognoms

Nom i cognoms

Nom i cognoms

Llengua catalana Llengua estrangera

Llengua estrangera Ciències socials

Educació física Educació visual i plàstica

Nom i cognoms Nom i cognoms

Música Religió

Signatura del tutor/a

Nom i cognoms Data i segell del centreNom i cognoms

Signatura del professorat

Vist i plau del director/a

Núm. 1060

923

Acta de qualificacions de 4t cursd’educació secundària obligatòria

Núm.

Ll.cat.Cognoms i nom

Ll.cast.

Ll.est.

C.nat.

C.soc.

Ed.fís. Tec.

Ed.v.p. Mús. Mat. Rel.

GlobalCV CS

Observacions

Curs acadèmic

Nom del centre Codi

Adreça

Població Data de constitució de la Junta d’Avaluació

Codi postal

Signatura del tutor/a

Nom i cognoms Data i segell del centreNom i cognoms

Vist i plau del director/a

Full de disposicions i actes administratius

924

Acta de qualificacions de 4t cursd’educació secundària obligatòria Curs acadèmic

Núm. Cognoms i nom Crèdits variables

Observacions

Nom del centre Codi

Adreça

Població Data de constitució de la Junta d’Avaluació

Codi postal

Nom i cognoms

Nom i cognoms

Nom i cognoms

Llengua castellana

Ciències de la naturalesa

Tecnologia

Nom i cognoms

Matemàtiques

Nom i cognoms

Nom i cognoms

Nom i cognoms

Nom i cognoms

Nom i cognoms

Nom i cognoms

Llengua catalana Llengua estrangera

Llengua estrangera Ciències socials

Educació física Educació visual i plàstica

Nom i cognoms Nom i cognoms

Música Religió

Signatura del tutor/a

Nom i cognoms Data i segell del centreNom i cognoms

Signatura del professorat

Vist i plau del director/a

Núm. 1060

925

Núm.

Ll.cat.Cognoms i nom

Ll.cast.

Ll.est.

C.nat.

C.soc.

Ed.fís. Tec.

Ed.v.p. Mús. Mat. Rel.

GlobalCV CS

Accés a2n curs

S’indica amb un asterisc* les qualificacions atorgades per la Junta d’Avaluació.

Acta final d’avaluació de 1r cursd’educació secundària obligatòria

Observacions

Curs acadèmic

Nom del centre Codi

Adreça

Població Data de constitució de la Junta d’Avaluació

Codi postal

Signatura del tutor/a

Nom i cognoms Data i segell del centreNom i cognoms

Vist i plau del director/a

Full de disposicions i actes administratius

926

Acta final d’avaluació de 1r cursd’educació secundària obligatòria Curs acadèmic

Núm. Cognoms i nom Crèdits variables

Observacions

Nom del centre Codi

Adreça

Població Data de constitució de la Junta d’Avaluació

Codi postal

Nom i cognoms

Nom i cognoms

Nom i cognoms

Llengua castellana

Ciències de la naturalesa

Tecnologia

Nom i cognoms

Matemàtiques

Nom i cognoms

Nom i cognoms

Nom i cognoms

Nom i cognoms

Nom i cognoms

Nom i cognoms

Llengua catalana Llengua estrangera

Llengua estrangera Ciències socials

Educació física Educació visual i plàstica

Nom i cognoms Nom i cognoms

Música Religió

Signatura del tutor/a

Nom i cognoms Data i segell del centreNom i cognoms

Signatura del professorat

Vist i plau del director/a

Núm. 1060

927

Acta final d’avaluació de 2n cursd’educació secundària obligatòria

Núm.

Ll.cat.Cognoms i nom

Ll.cast.

Ll.est.

C.nat.

C.soc.

Ed.fís. Tec.

Ed.v.p. Mús. Mat. Rel.

GlobalCV CS

Accés a3r curs

S’indica amb un asterisc* les qualificacions atorgades per la Junta d’Avaluació.

Observacions

Curs acadèmic

Nom del centre Codi

Adreça

Població Data de constitució de la Junta d’Avaluació

Codi postal

Signatura del tutor/a

Nom i cognoms Data i segell del centreNom i cognoms

Vist i plau del director/a

Full de disposicions i actes administratius

928

Acta final d’avaluació de 2n cursd’educació secundària obligatòria

Núm.

Ll.cat.Cognoms i nom

Ll.cast.

Ll.est.

C.nat.

C.soc.

Ed.fís. Tec.

Ed.v.p. Mús. Mat. Rel.

GlobalCV CS

Accés a3r curs

S’indica amb un asterisc* les qualificacions atorgades per la Junta d’Avaluació.

Observacions

Curs acadèmic

Nom del centre Codi

Adreça

Població Data de constitució de la Junta d’Avaluació

Codi postal

Signatura del tutor/a

Nom i cognoms Data i segell del centreNom i cognoms

Vist i plau del director/a

Núm. 1060

929

Acta final d’avaluació de 2n cursd’educació secundària obligatòria Curs acadèmic

Núm. Cognoms i nom Crèdits variables

Observacions

Nom del centre Codi

Adreça

Població Data de constitució de la Junta d’Avaluació

Codi postal

Nom i cognoms

Nom i cognoms

Nom i cognoms

Llengua castellana

Ciències de la naturalesa

Tecnologia

Nom i cognoms

Matemàtiques

Nom i cognoms

Nom i cognoms

Nom i cognoms

Nom i cognoms

Nom i cognoms

Nom i cognoms

Llengua catalana Llengua estrangera

Llengua estrangera Ciències socials

Educació física Educació visual i plàstica

Nom i cognoms Nom i cognoms

Música Religió

Signatura del tutor/a

Nom i cognoms Data i segell del centreNom i cognoms

Signatura del professorat

Vist i plau del director/a

Full de disposicions i actes administratius

930

Acta final d’avaluació de 3r cursd’educació secundària obligatòria

Núm.

Ll.cat.Cognoms i nom

Ll.cast.

Ll.est.

C.nat.

C.soc.

Ed.fís. Tec.

Ed.v.p. Mús. Mat. Rel.

GlobalCV CS

Accés a4t curs

S’indica amb un asterisc* les qualificacions atorgades per la Junta d’Avaluació.

Observacions

Curs acadèmic

Nom del centre Codi

Adreça

Població Data de constitució de la Junta d’Avaluació

Codi postal

Signatura del tutor/a

Nom i cognoms Data i segell del centreNom i cognoms

Vist i plau del director/a

Núm. 1060

931

Acta final d’avaluació de 3r cursd’educació secundària obligatòria Curs acadèmic

Núm. Cognoms i nom Crèdits variables

Observacions

Nom del centre Codi

Adreça

Població Data de constitució de la Junta d’Avaluació

Codi postal

Nom i cognoms

Nom i cognoms

Nom i cognoms

Llengua castellana

Ciències de la naturalesa

Tecnologia

Nom i cognoms

Matemàtiques

Nom i cognoms

Nom i cognoms

Nom i cognoms

Nom i cognoms

Nom i cognoms

Nom i cognoms

Llengua catalana Llengua estrangera

Llengua estrangera Ciències socials

Educació física Educació visual i plàstica

Nom i cognoms Nom i cognoms

Música Religió

Signatura del tutor/a

Nom i cognoms Data i segell del centreNom i cognoms

Signatura del professorat

Vist i plau del director/a

Full de disposicions i actes administratius

932

Núm.

Ll.cat.Cognoms i nom

Ll.cast.

Ll.est.

C.nat.

C.soc.

Ed.fís. Tec.

Ed.v.p. Mús. Mat. Rel.

GlobalCV CS

Superacióetapa

S’indica amb un asterisc* les qualificacions atorgades per la Junta d’Avaluació.

Qual.global

Acta final d’avaluació de 4t cursd’educació secundària obligatòria

Observacions

Curs acadèmic

Nom del centre Codi

Adreça

Població Data de constitució de la Junta d’Avaluació

Codi postal

Signatura del tutor/a

Nom i cognoms Data i segell del centreNom i cognoms

Vist i plau del director/a

Núm. 1060

933

Acta final d’avaluació de 4t cursd’educació secundària obligatòria Curs acadèmic

Núm. Cognoms i nom Crèdits variables

Observacions

Nom del centre Codi

Adreça

Població Data de constitució de la Junta d’Avaluació

Codi postal

Nom i cognoms

Nom i cognoms

Nom i cognoms

Llengua castellana

Ciències de la naturalesa

Tecnologia

Nom i cognoms

Matemàtiques

Nom i cognoms

Nom i cognoms

Nom i cognoms

Nom i cognoms

Nom i cognoms

Nom i cognoms

Llengua catalana Llengua estrangera

Llengua estrangera Ciències socials

Educació física Educació visual i plàstica

Nom i cognoms Nom i cognoms

Música Religió

Signatura del tutor/a

Nom i cognoms Data i segell del centreNom i cognoms

Signatura del professorat

Vist i plau del director/a

Full de disposicions i actes administratius

934

Expedient acadèmic Educació Secundària Obligatòria

Dades personals

Observacions generals

Nom Codi

Adreça

Població Codi postal

Dades del centre

Cognoms i nom

Lloc i data naixement

Adreça

Nova adreça

Nom dels pares (o representants legals)

Número de registre de la matrícula

Sèrie i número del llibre d’escolaritat

Nom del centre de trasllat

Data d’inici

Data de la matrícula

Data de la baixa

Dades acadèmiques

Data de finalització

Núm. 1060

935

Qualificacions

Llengua catalana i literatura

Llengua castellana i literatura

Llengua estrangera ( )

Ciències de la naturalesa

Ciències socials

Religió ( ) (voluntària)

Educació física

Tecnologia

Eduació visual i plàstica

Música

Matemàtiques

Crèdits variables

Crèdits de síntesi

Resultats de l’avaluació. Primer curs Educació Secundària Obligatòria

Observacions

Nom del centre Codi

Cognoms i nom de l’alumne/a

Curs acadèmic

Matèries

Signatura del tutor/a

Nom i cognoms Data i segell del centreNom i cognoms

Vist i plau del director/a

Full de disposicions i actes administratius

936

Resultats de l’avaluació. Segon curs Educació Secundària Obligatòria

Qualificacions

Llengua catalana i literatura

Llengua castellana i literatura

Llengua estrangera ( )

Ciències de la naturalesa

Ciències socials

Religió ( ) (voluntària)

Educació física

Tecnologia

Eduació visual i plàstica

Música

Matemàtiques

Crèdits variables

Crèdits de síntesi

Observacions

Nom del centre Codi

Cognoms i nom de l’alumne/a

Curs acadèmic

Matèries

Signatura del tutor/a

Nom i cognoms Data i segell del centreNom i cognoms

Vist i plau del director/a

Núm. 1060

937

Resultats de l’avaluació. Tercer curs Educació Secundària Obligatòria

Qualificacions

Llengua catalana i literatura

Llengua castellana i literatura

Llengua estrangera ( )

Ciències de la naturalesa

Ciències socials

Religió ( ) (voluntària)

Educació física

Tecnologia

Eduació visual i plàstica

Música

Matemàtiques

Crèdits variables

Crèdits de síntesi

Observacions

Nom del centre Codi

Cognoms i nom de l’alumne/a

Curs acadèmic

Matèries

Signatura del tutor/a

Nom i cognoms Data i segell del centreNom i cognoms

Vist i plau del director/a

Full de disposicions i actes administratius

938

Resultats de l’avaluació. Quart curs Educació Secundària Obligatòria

Qualificacions

Llengua catalana i literatura

Llengua castellana i literatura

Llengua estrangera ( )

Ciències de la naturalesa

Ciències socials

Religió ( ) (voluntària)

Educació física

Tecnologia

Eduació visual i plàstica

Música

Matemàtiques

Crèdits variables

Crèdits de síntesi

Observacions

Nom del centre Codi

Cognoms i nom de l’alumne/a

Curs acadèmic

Matèries

Signatura del tutor/a

Nom i cognoms Data i segell del centreNom i cognoms

Vist i plau del director/a

Núm. 1060

939

LL

IBR

ED

’ES

CO

LA

RITA

TD

EL’E

NS

EN

YA

ME

NT

BÀ

SIC

RE

SU

LTAT

SD

EL’A

VA

LU

AC

IÓP

RIM

ER

CU

RS

D’E

DU

CA

CIÓ

SE

CU

ND

ÀR

IAO

BL

IGA

TÒ

RIA

Lle

ng

ua

cata

lan

ai lite

ratu

ra

Lle

ng

ua

caste

llan

ai lite

ratu

ra

Lle

ng

ua

estra

ng

era

()

Ciè

ncie

sd

ela

na

tura

lesa

Re

ligió

()

(volu

ntà

ria)

Ed

ua

cióvisu

al i p

làstica

Qu

alifica

ció

LL

IBR

ED

’ES

CO

LA

RITA

TD

EL’E

NS

EN

YA

ME

NT

BÀ

SIC

RE

SU

LTAT

SD

EL’A

VA

LU

AC

IÓS

EG

ON

CU

RS

D’E

DU

CA

CIÓ

SE

CU

ND

ÀR

IAO

BL

IGA

TÒ

RIA

Lle

ng

ua

cata

lan

ai lite

ratu

ra

Lle

ng

ua

caste

llan

ai lite

ratu

ra

Lle

ng

ua

estra

ng

era

()

Ciè

ncie

sd

ela

na

tura

lesa

Ciè

ncie

sso

cials

Re

ligió

()

(volu

ntà

ria)

Ed

uca

ciófísica

Tecn

olo

gia

Ed

ua

cióvisu

al i p

làstica

Mú

sica

Ma

tem

àtiq

ue

s

Crè

dits

varia

ble

s

Crè

dits

de

sínte

si

Qu

alifica

ció

L’alu

mn

e/a

ha

ob

ting

ut,

en

el cu

rsa

cad

èm

ic,

els

seg

üe

nt

resu

ltats:

,d

ed

e

L’alu

mn

e/a

ha

ob

ting

ut,

en

el cu

rsa

cad

èm

ic,

els

seg

üe

nt

resu

ltats:

,d

ed

e

El/la

secre

tari/à

riaV

isti p

lau

de

l/de

lad

irecto

r/aE

l/lase

creta

ri/ària

Vist

i pla

ud

el/d

ela

dire

ctor/a

(seg

ell d

el ce

ntre

)(se

ge

ll de

l cen

tre)

Sig

na

tS

ign

at

Sig

na

tS

ign

at

Ciè

ncie

sso

cials

Ed

uca

ciófísica

Tecn

olo

gia

Mú

sica

Ma

tem

àtiq

ue

s

Crè

dits

varia

ble

s

Crè

dits

de

sínte

si

Full de disposicions i actes administratius

940

LLIB

RE

D’E

SC

OLA

RITA

TD

EL’E

NS

EN

YA

ME

NT

BÀ

SIC

RE

SU

LTAT

SD

EL’A

VA

LU

AC

IÓT

ER

CE

RC

UR

SD

’ED

UC

AC

IÓS

EC

UN

DÀ

RIA

OB

LIG

AT

ÒR

IA

Lle

ngua

cata

lana

i litera

tura

Lle

ngua

caste

llana

i litera

tura

Lle

ngua

estra

ngera

()

Ciè

ncie

sde

lanatu

rale

sa

Relig

ió(

)(vo

luntà

ria)

Eduació

visual i p

làstica

Qualifica

ció

LLIB

RE

D’E

SC

OLA

RITA

TD

EL’E

NS

EN

YA

ME

NT

BÀ

SIC

RE

SU

LTAT

SD

EL’A

VA

LU

AC

IÓQ

UA

RT

CU

RS

D’E

DU

CA

CIÓ

SE

CU

ND

ÀR

IAO

BLIG

AT

ÒR

IA

Lle

ngua

cata

lana

i litera

tura

Lle

ngua

caste

llana

i litera

tura

Lle

ngua

estra

ngera

()

Ciè

ncie

sde

lanatu

rale

sa

Ciè

ncie

sso

cials

Relig

ió(

)(vo

luntà

ria)

Educa

ciófísica

Tecn

olo

gia

Eduació

visual i p

làstica

Música

Mate

màtiq

ues

Crè

dits

varia

ble

s

Crè

dits

de

sínte

si

Qualifica

ció

L’alu

mne/a

ha

obtin

gut,

en

el cu

rsaca

dèm

ic,els

següentre

sulta

ts:

,de

de

El/la

secre

tari/à

riaV

isti p

lau

del/d

ela

dire

ctor/a

El/la

secre

tari/à

riaV

isti p

lau

del/d

ela

dire

ctor/a

(segell d

el ce

ntre

)(se

gell d

el ce

ntre

)

Sig

nat

Sig

nat

Sig

nat

Sig

nat

L’alu

mne/a

ha

obtin

gut,

en

el cu

rsaca

dèm

ic,els

següentre

sulta

ts:

,de

de

Ciè

ncie

sso

cials

Educa

ciófísica

Tecn

olo

gia

Música

Mate

màtiq

ues

Crè

dits

varia

ble

s

Crè

dits

de

sínte

si

Núm. 1060

941

LLIB

RE

D’E

SC

OLA

RITA

TD

EL’E

NS

EN

YA

ME

NT

BÀ

SIC

ED

UC

AC

IÓS

EC

UN

DÀ

RIA

OB

LIG

AT

ÒR

IAA

CR

ED

ITAC

IÓD

EL’A

VA

LU

AC

IÓ

En

/na

Se

creta

ri/ària

de

l cen

tre

,de

de

El/la

secre

tari/à

riaV

isti p

lau

del/d

ela

dire

ctor/a

(segell d

el ce

ntre

)

Sig

nat

Sig

nat

Qualifica

ciófin

al d

el ’e

tapa

Certifica

Qu

el’a

lum

ne

/a,

l’exp

ed

ien

td

el q

ua

l figu

rae

na

qu

esta

secre

taria

,h

ao

btin

gu

tla

qu

alifica

ciófin

al se

gü

en

t:

Tam

bé

es

certifica

que

l’alu

mne/a

ha

esta

at

esco

laritza

ten

l’Educa

cióS

ecu

ndària

Oblig

atò

ria, e

ntre

els

curso

saca

dèm

icsde

/i

/.

Full de disposicions i actes administratius

942

ANNEX 10

Models de documents per a l’exempció de matèries de batxillerat per als alumnes que han superat un cicle formatiu

Núm. 1060

943

ANNEX 11

Models per emplenar documentació acadèmica a la Formació ProfessionalExempció FCT

Full de disposicions i actes administratius

944

(fotografia)

Formació professional específica. Expedient acadèmic de l’alumne/a

Indiqueu els crèdits variables (cicles de grau mitjà) i les matèries (batxillerat), relacionats amb el cicle, que ha cursat l’alumne/a.

Dades del cicle formatiu

CodiCentre

Adreça Població

Cicle formatiu Durada total

Cursos acadèmics

Dades personals

Cognoms Nom

DNI/Passaport

Adreça CP

Població

Data i lloc de naixement

Nacionalitat (País)

Nom del pare Professió

ProfessióNom de la mare

Dades acadèmiques

Data de matrícula:

Forma d’accés:

Títol de:

Prova d’accés:

Data d’acabament dels estudis:

Proves d’obtenció del títol de tècnic/a o tècnic/a superior

Núm. 1060

945

DNICognoms i nom

Orientació tutorial de l’etapa anterior

Observacions sobre el procés d’aprenentatge

Avaluacióinicial

Data / /

1r trimestre

2n trimestre

3r trimestre

Avaluació final

4t trimestre

5è trimestre

6è trimestre

Avaluació final

Orientacions de l’equip d’avaluació Tutor/a (signatura)

Data / /

Data / /

Data / /

Data / /

Data / /

Data / /

Data / /

Data / /

Full de disposicions i actes administratius

946

Núm. 1060

947

Full de disposicions i actes administratius

948

Núm. 1060

949

Full de disposicions i actes administratius

950

Certificació d’estudis complets de cicles formatius de grau mitjà

(1) Província de naixement de l’alumne/a o país per a les persones nascudes fora d’Espanya.

Número de certificat

, com a secretari/ària de

segons les dades que hi ha dipositades en aquesta secretaria,

Certifico

amb DNI/Passaport

amb data de naixement

mitjà de formació professional específica

, de data , en elReial Decret

centre

, ha cursat i superat el cicle formatiu de grau

, aprovat pel

,

, natural de

, província de1,

Que l’alumne/a

(denominació del centre)

I perquè consti on convingui, a petició de la persona interessada, signo aquest certificat, amb el vist i plau

director/a del centre, a el dia d 20 .,

El/la secretari/ària

Segell del centre

Vist i plau del/de la director/a del centre

Núm. 1060

951

Certificació d’estudis complets de cicles formatius de grau superior

(1) Província de naixement de l’alumne/a o país per a les persones nascudes fora d’Espanya.

Número de certificat

, com a secretari/ària de

segons les dades que hi ha dipositades en aquesta secretaria,

Certifico

amb DNI/Passaport

amb data de naixement

superior de formació professional específica

, de data , en elReial Decret

centre

, ha cursat i superat el cicle formatiu de grau

, aprovat pel

,

, natural de

, província de1,

Que l’alumne/a

(denominació del centre)

I perquè consti on convingui, a petició de la persona interessada, signo aquest certificat, amb el vist i plau

director/a del centre, a el dia d 20 .,

El/la secretari/ària

Segell del centre

Vist i plau del/de la director/a del centre

Full de disposicions i actes administratius

952

Nom del crèdit hores qualificació

Certificació d’estudis parcials de cicles formatius de grau mitjà

2

Número de certificat

, com a secretari/ària de

segons les dades que hi ha dipositades en aquesta secretaria,

Certifico

amb DNI/Passaport

amb data de naixement

mitjà de formació professional específica

, de data , en elReial Decret

centre

, ha cursat i superat el cicle formatiu de grau

, aprovat pel

,

, natural de

, província de1

,

Que l’alumne/a

(denominació del centre)

, ha obtingut les qualificacions :següents

I perquè consti on convingui, a petició de la persona interessada, signo aquest certificat, amb el vist i plau

director/a del centre, a el dia d 20 .,

El/la secretari/ària

Segell del centre

Vist i plau del/de la director/a del centre

(1) Província de naixement de l’alumne/a o país per a les persones nascudes fora d’Espanya(2) Qualificació de l’1 al 10 , si fa al cas, “convalidat”. Per al crèdit d’FCT s´hi farà constar, segons el cas: Apte, No Apte, Exempt o Pendent.

Núm. 1060

953

Certificació d’estudis parcials de cicles formatius de grau superior

Nom del crèdit hores qualificació

Número de certificat

, com a secretari/ària de

segons les dades que hi ha dipositades en aquesta secretaria,

Certifico

amb DNI/Passaport

amb data de naixement

superior de formació professional específica

, de data , en elReial Decret

centre

, ha cursat i superat el cicle formatiu de grau

, aprovat pel

,

, natural de

, província de ,

Que l’alumne/a

(denominació del centre)

, ha obtingut les qualificacions :següents

I perquè consti on convingui, a petició de la persona interessada, signo aquest certificat, amb el vist i plau

director/a del centre, a el dia d 20 .,

El/la secretari/ària

Segell del centre

Vist i plau del/de la director/a del centre

(1) Província de naixement de l’alumne/a o país per a les persones nascudes fora d’Espanya(2) Qualificació de l’1 al 10 , si fa al cas, “convalidat”. Per al crèdit d’FCT s´hi farà constar, segons el cas: Apte, No Apte, Exempt o Pendent.

2

1

Full de disposicions i actes administratius

954

Notificació d’accident laboral

Dades del centre

Nom del centre Codi

Adreça

Localitat CP

Data TestimonisHora

Serveis Territorials a

Dades de l’accident

/ /

Feina que efectuava

Lloc de l’accident (en cas que l’accident s’hagi produït fora del centre de treball habitual, cal indicar-ne el lloc exacte)

Descripció de l’accident

Descripció dels danys materials

Dades de la persona accidentada*

NIF Cognoms i nom

Data de naixement / /

Personal: Propi: PAS Docent Subcontractat/ada (categoria):

Tipus de cobertura: SS MUFACE

Assistència mèdica: Centre de treball Mútua Entitat MUFACE Altres entitats

Descripció de la lesió o lesions que ha sofert i detall de la part o parts del cos que s’ha lesionat

Data i signatura del/de la directora/a del centre (Segell del centre)

Signatura de la persona accidentada

*S'ha d’emplenar un comunicat per cada persona afectada

Espai reservat per al Servei de Prevenció de Riscos Laborals

Tipologia de l’accident: Sense baixa Amb baixa Mortal

004Y085AA 1 d’1

Telèfon Fax A/e

Personal laboral

ANNEX 12

Model de notificació d’accident laboral