f»«l pr • la col lació d«l grau d* doctor »n dret pr«nt*d« p«l...

Mim r* g.

a. la. Catalunya del seile XVI

f»«l p*r • la col *lació d«l grau d* doctor »n Dret

pr*«*nt*d« P«l llloncut Oriol OLIAIT l NW»,

dirigida p«) Catedràtic d'«niv*r*itat

i Profassor Ea^rit d* la HAI Dr. Jotquln C«rd*

Facultat d« Dr«t, Onivcraitt 4« •arc·lona

Cur« acadéaic 1991-1992

IS

¿««o * awr 4M» »mit ml pueblo coa *1—... •••» Am« jn l̂tfc^M« --*— í**m •"*"—imi-i-Jai-t ai JBBB* «.amaml ama« infWft VPHI MM %WJ€PailP W ¿spsf iCT¿ry>JlO W VQMPJ # (PPBKr

é* i«* d« #*f », . «MM» 4» ió« mf>t» «rapte*. Con «MwJI«Jt«l «w juma* tve ¿MMMJ*. *»'-̂ M

pu« «u» mà «* un api c» fuetea cort«das0J trono, p*ro t«*6i»n cwj

«ui> nj «n on pun r u fiwran ••«o·cafc·do« J«««»I p«í»" .

f. l*UC»n. mttaeim é» r« t« J «M« y à» 1« r«ron* tf*t, II, ». Ttl.

Establert el fet qu« 1'evolució d« les «s««able«s

estaaentals histèriques dels territoris del «on europeu

occidental respon, en línies generals, a uns «odiéis

relativament sis)ile.rs (M, poden suposar que per sobre

1 BOT», -Tlpolo«i« d* IM institución*« ••t·Mnt·l·· é* Occl

;^,r4-î»If^_ - • • . ' , ' , . . 'V . ' 'CV' : ' ' ' ' ' . . : - ' ." ; ' ' -«'?'' ?** • " • " ' , " ; * . ' ' "' "l|ly\

at

d1 «quel 1«» caràcter í ètiques que •« poden considerar »és

localities o de detall (la» quäl«, «n definitiva, esdevenen

els trets peculiar» © distintius de I* institució d'un

indret determinat) hi h* unes altres línies comunes que

presideixen la «até i XA constitució d« l 'organització

política dels diferents territoris, bo i permetent de situar

les relacions entre els subjectes i els seus senyors dins

d* un «arc també agermanat (a*.

fs des d'aquest punt de vista, doncs, que he» de

contemplar la relació (dialèctica) que s'estableix entre les

dites part» i un dels vel .eles pels qual» es manifesta: la

recla»acié per via de gmigm% derivada directament d'un abús

o d'una extralimitació d'actyacion» per part del monarca o

d'alfun (o alguns) dels »eu« oficial«.

El K ^rfuMtnia fi|cilàfic«

Etimològicament, el »ot català greuge ('), segons

1' ALCOVER- MOLL (*!, és probaba cnent un derivat postverbal

d* «greujar, el qual provindría del llatí «ffrevíare (amb el

sentit de "afeixugar"!, d'un ètim llatí "grevis (amb el

M«t»», *I« ««tudi» è» ia •eci·t·t /«M SMUn d^Sc«t» • 1« 'mmocràeàm' tKSJt.

•«1*. n i ni}, « la MUT-rafia et OSS, Kinffhtp ... ma • pri«*r«»

taabé •«*••!

• Uní f Ir«« qu» M «•!«• ** praaMitar-hi, ex» cauran w eJar parant!«, al·I, 9,

«»., *1 t rob«« an 40oMwt'«ri« »aarm»« ( 'MMU Jo« «wJa C»M«*S par a* ir. f0

•rrtutt ...". t*it «• lili, ellat p» CASlSi, £M «{«(• tf* Mam .... p Ü. *.

U.

r>à iioinii s*t*lè-tulrnclà-t>*l**r , , . , ««I, VI, p. itf, a.«. "Crang»".

significat é« "greu"), base també del *ot equivalent «n

o'altres llengües, no dnicaaert «1 llatí (medieval) grmvamen

(M, alna t a« bé »n «1 trancé« f r i «f («), «1 castellà agravio

(T)f l'aragonès greuge (*), «1 portuguès a^rav.tmento (i

•s*r«vo), etc. {*). Segon« COROMINAS ('*), qui confirma la

tesi anterior, és també un substantiu postverbal que prové

d« l*arcaic greujmr, •! -jual deriva d'un llatí vulgar

•jfreviïr« (o 'mggrevímr* que» com hem vist, registra

1'Alcover-Moll).

S M Cal«l, CJocaariia» «w*;» *t iaflav latinir^tJ«, IV, p. 1M Icorraapon al | Ml

te l'ad. te Pari« 173%), VIUI·IU, HmEim Ittinttatii l*jrlMn minut. p. «74. Tot«

te« «l »** P«l« gfiftm

l·litla« ()«u «1 s*n>or podi« t »ni r contra «1 MH ">ud«t*ri iTABBir. i« árol» priv*

«u .... p. •*).

Diccionario Etimológico y Camf¡*nntmrio ê» ¡m Langue nuit«JJ«M, vol.

l, 9, rtSk-ffte, « . v . "tr«v»"t hl IM "«gravie» «ioruMntat *!• My« iltS-tSl?}; i

•«r«\í«r- {éocu*wt«t «l 1241 i «n d'altr«« ote«« é»l m, XIII} . tumb* m

tmemm» / Mtenu., M^ioMrle c-rltlm mtimoíégteo c»*ti>Umno * Ajs/iá/ilro. v. 3.

« . v . **era«*". t« Itl'Iti.

»i ** '.or.Mr«> '« dMKMinar io grtuff« («•«on« OOSOnilU. Mcclamu»!«

ttlMJaf!«0 4« .̂ tMfj« CtctcJfM«, ». m«, » .» . -fr«»«". « propo«»' mm Im v»u

'«fr«vio' . «lu «a «»ta: «0« l* forw catalan« corr*«nt*

fet* lio« invent»rÍ8 lexicogràfic« recullen «1 t e rae,

a»b un* ll%rga traíllele t que Ja es docuaenta, almenys, «n la

crònica d« Jaume I J»|» o «n »1 Llibre d« Consolat de Mar,

amb »1 sentit d'acció danyosa, ofensiva, d*injuria, d'una

ofens« gr«u. alhora e« consigna -ço« veure» més endavant que

denota la mateixa documentació de l'època moderna (u)- el

fet que al llarg del »egle XIX l i probablement durant els

precedent» tanbé ("ï 1 tant el no« greuge com el verb

mgreujur eren poc usats en benefici dels castellanismes -

avui barbarÍBues- mgravi i mgrmvímr i14), que no plantejaven

conflictes d'adequació a la llengua parlada en la «esura que

no desdeien de l*èti» clàssic gravi») (IS).

COMMINA« tDi«ion*r> ft tmolàgir í o«pi**witarj . . . . vol, IV, « . v . gr*u" , p.

Sfl«41-«i} élu "«M» J» «pu-*!* «n ¿«MW / i .¡I gun »îtr» t »ut mit «ni K, i M

cu* f«c u»* f p»r lluí í ¡ut t f- M» a'AJ w «é* qu* un >». in«»«ur ... , p« n

iMr-n^ ta «U t« ni *! t ipu« è»

U %ttalit*t 4*1 t«nM «IM4* Wn t*st iw>ni«d« {M t»»t».n. «». it, Jhr, JJ, li, SI», SS, M,

W, 4t, «Î«, *«, il; JCAM*. 1,1,1,4 If, 1Í-I·| ,1,1. »7, II if, W) . I»|,4Ï,1 If.

11«), l.l.tl.l If. 147) (Cort te iSM},

11 P. *>., 4CA. g. MM, f. 93.

14V. , ». m,, OVCTIStU, »oc*fcuj«.-/ te twriwriMv«. ». I*. on Mcvll Í»»

rítate«, •*• ««r«r«iir, «§i***BMt, »frmvmciô J ««rAvAr. to«»«

ti V . « ». •«.. 1** **MB m; UOUtm f «MJL, taccfoiHtri

««1. l, f. Ml. MB a» f«r «MM- «w tev*Mt te IM gr«fl»«

•«gî uiar1. l*wllM*M «> i« «nBMKipti* tel» «ritwt* î cularitMter« te I**É

J» !*• IlMMtt < / j l » , «é» «1 f»l qiM l« f>«tna VCK«! 4«, M r«t«la

39

Le« Hängte« del» diferent» territori« e* troben

unid««« COB he« vist, no »o lauen t « partir del substantiu i

del» d- r í vat» (*«) del radica? d« l'ètim Hat Í (que en temps

medievals deriva en la utilització -generalitzada a les

diverse» terr»s europees- del substantiu de grmvmmen, -ínís,

en plural: fr«%*«»ín* (IT) -ter»e que pren una accepció

específica (l§) per a les reclamacions que presenta, al

or»*nt»l. WM «w* f n»ufr«, «us portava • UMI Ifualacié d« *** for*»* no

Hit jada . COM qu« *M ha fat «pilcar dit crltari, no pi« inf l*sàbl***nt , a i no

vinculat * 1* forma nm r»tc é« cate w»t » r**p»ct«nt-tii l»e grafá»« d» l »H vocals

raapartivaa. (t. »«,, 1« irafi« '«franja ta' (à«*. 6, 1081, f. Mv, | 23fi) o

•*.-î(M«--" rafia. C. 10*1. f. !••} te ••««* Mnttngtié«, tat t 1* rr.nflu»iuia qu«

prt"j«u«, »n «•§!*«, «ti.

B*IMM 4« tendu i*l i·iiti« mw *îi»í.t* foraM i »i«pa.-tî v -p«l r*dlccl llati- qiM ha

«lona t «1 ft*el«gt**«i #r«>«f*«n MI *1 MMtlt d« rar r«««. nor«el»»n» d* < onl inût

•coate i c , '4'jw lu. d* ••••r nupiii tada p« r un MAj*rt* u un frup d* subject»-. .

V , , p»r «1 t*rritori c«*t*llà. LtMaiM, "The Span 1 ah tiiimh . .' («n I «a 9, i«l-

M* tranurriu «1 (tncuawnt ra*t«!lè d« litt, IM apar*i>*n tmrmm» oam *tr****ifntc'*,

««r« t »do. mgmvmtr), turrta*. fravaawn); t.iab* "Tto intimin» ef thr raut t lian

Ckwrti 1« mi·1*". P«r al t*rrltori fa1, v., «* prlawr, eUnSB-MURIS, *j*f«Jr*

fu droif ,,., p. Ml, Sft-317; t, p» r « IM *n*Mit poatarior, SnSaT, t»«

««•«•felá** di< < If lié tff rr*n>f .,,, p. ï»«- 2*7, i «1« »ia«pl*s lu» InelOM «i *1«

«p*fMtiB« v fp. ITS}, HI (V. f?t>, ivi (p. sft}, xvi n ip. sasi, sui ip. si?»-

9î»r\t al* tarritort* MinnM, «« SSVMB* "Th* C)«rgy and »arllaawit l» t h«

Thirtwantti Md P« t̂«Mth Conturl»«'. p. tT-ft; MSM, '•tahop·, política and t h»

t v. I«M' tte /fr«>4Mina «f tlw In» l iah elatfy, IXlf-iSM", «• «itra MMtit,

d i »tint, é»l Mr*», «• *1 9W àpat« U •» fa«pT««>tA -«nwi * «l-a»a»J»» . trattat

•a* twnuMNrt par WMA, t*» racioMm »» rw* ate* !•• «pr» a*» «mf-«ii»iff al» J*

40

»e J levai, no r »al ne n t «1 marge de l'assemblea

estamental, el clergat ('*)-, sinó que taube ho estan a

partir d* les famílies de «ot» de significat connex. Així

doncs, no é« casual, que greuge, per exemple, es vinculi amb

reclamació, clam, queixa; o que grief e» relacioni amb

réclmmmiion, dolémnc» -i, doncs, cmhíer d* doléances- (zo);

i encara que grievmnrf es vinculi amb clmim, o fins i tot

petition -i, doncs, petition of rigb+, common petitions,

etc.-.

Si el parent lu provinent de la filologia agermana, per

aproximarle, «1 sentit dels «ota en els diferents idiomes,

no en» h« de sorprendre que, a nivell jurídic, aquests

mateixos »ota puguin arribar » designar institucions que hi

acompleixin funcions igualment msuímilables.

Ela greuge». û fl,_ ngftj-itat comuna europea

Greuges, »grmvioa, sén mots i conceptes coneguts, no

sempre tractat« suficientment per la doctrina (2l)(

«w* inr», tut giti* • f m> cierlM. l '*f>f»l • iraviMiMi »t J« vimpl* qti·irll» »t

Irur* origin»»

• Uu r «un »on» All cl*rfat franc*«, v , , tMbé, ILfT. t» ilrrg* é» 1* fr*rne

»1 Im InnMrchi», CtSI«, g»ck»rch*i historique» «M- J *a«M*M4* «to < irr** tf* fr«/«.»

a» fff«l. MtaomHT. 10» MMvM** At eJ«i*vtf Mm i« rapi* 4« ton!* Af»7 f Jfrf-jftf;;

1, 4«* a«l punt «* vist« Ml* Mh^illMM« te pr«m«iA poll'. le«, OOOIT, to« »c-r««*

tf'«etl«M Ai l'Oren At fjm«é MI Con*»tl At a»J tittl-IVSt, üaumMI. In

d'oppr s i t ió.! le«« U IM A«MBMê** du ri»r«« «• rrane* »u dii-hwit i««* «iéel*"

20 v. ios v*u» e*ftliww (fcrand Dictiommir» tncyclofétliqu» larou**«. t. ti,

«•1 «u»r» r it. t l «l £**!«** MMM>Jffw a» !• AMM» tf'anelM Mgim»), l oOttm **

aoHUnrv* (M t, UVOint, f*tif v«x-«»wJalr» . . . , p. 4l. i 104- IOS).

11 t. «i., mobr« *I« |r •««••, t'okra * tlMmW fJMetlM r Mtlle .... P »•-»!>

«rtr«w (t tot »ovint p«rafr«»*Ja) «IflNM cwvMttM 4* l'obr« d» CaUtf «H

iit1. §*¿rf*%•; < - ^"'íf-T; »è* ?'t .'J. * f**«"»!• '-.r' *' . . •! , *

41

fAc il«ent locmlitcablea -a«b un« tradició plenaaent

•edieval- *n «1* diver«oa territori» peninsulars anb

personalitat Jurídic« pròpia: «1 Principat J« Catalunya i

Coatats d« Rosselló 1 Cerdanya í11), ai Regne d* València

f W), al Refn« d'Arafó (**), al Regne d« Navarra (»), al

Regne de Castella t1* I» o, a»b «Is seus agra\amentos, al d*

Portugal (|f).

rltmtlc* < tMtrmgrmtorium cúria/tan . . ! -al matat é'altr*« tractafiata« COB ara.

HUMÀ fM *1 »»u Sp*cu/u> prim ipuB . , . } - 1« M**e€té á*l* «j»-l« é« pr»»« ca* «

•t «tol i»»'!! r i« fin« t t-jt U t tpo«i*r i« ) , MM* Indicar-So claraacnt. p» r

•aUCOB. m •*!!•«•• , . , , I I , ». tJi-ttf,

22 à ta l l 4**t«vl«, v . , »•'•rtiva··nl, 1 'ftr/a «• prmr*d*r , . , , M« 14, p, «2-7Jv. MMICBALaS / MaMH«UI. «iXorja

tf* i« J*«l«Jaelte .,,, v«J. Vi, y, IW-ZOl, llf-2il i 2tS M., ultra !*•

ir*ffl«* te COHULCZ »KTrtX Í te IMâSâ.

*' SBICi, La a rorr». à» V« »a r r* .... ». 21Î-Î02. •i·tC·ÉiA· / «al·l*«, «Tutoria te

J* I*«J*lMlte .... »oi, IV, p. Mf M., fftMfW te JXavarra ..,], p. 211-221,

•Manul» U> Cort*» te »avarra teaVHte te la conouiata ...**; o, «i ml, *1 br»u

rnuému. âivâsts, g¡ mtgia m. p. iM-tit.

M t, •>., IM ferré« te to« «n(í«IM« t9im» et ggm r CMCJÜ«, • ««l«., a Im .«cía»

te fa« cart** a» CMtJJJ*. M «wls. v . , M ci*r, tea Ami eIà*eâ*M*«, te

Mat**, r*arf« te AM Corl*« ...; PISBHMI. ia* Cart*« te QMtJJJ* «.«!

for»»« M Ja fAp*ila tel

(-,"-',Ä.»J J*/|W f̂S*7Piss.

L* bibliògraf U «i.br» aqi^it ••p·ct· é« twlattvMMiit «burnluM, ultra *1« tr«(Mll>

4* llMOWtt«, r»t«!t . v, !•• t«iptatlv*s cxi^wm ivM d» GlimiSS, t*pr***r(«(ivr

ifotvrnMi« in tattrrn turopr ta t h* «Jjrt«*MtA rwifury; i 4« VOM, ¿BrJJaMMt« «nJ

»mtmtmm in gurof* to lli»", i "Par liaient« in l-Top«: Th« leprvMntat iv«

TradittiM**. Cito, a » a i l

' , f T-' ;,

43

(»}* 1 t a» bé a U P« ï «o« Baixo» ("); en l'àmbit

snxó, pansant p«l petition of pigat i I«* coa»on petition«

(3i); en 1« «ateix» Europa central (M), els

honifar«»©» (ss) I polont»o» (*h «ntre d'altres.

I·IS, 14ÍS, 14*2-1464. mO-HSí, »t( . l·DGOIT. M* «tat* áa ¿«jlfiMMtcM, .... p. 27S

M. i.

91 , »/»»oír» 4u droit .... p, SÎS-3TÏ, CAM I MW, «is fol r» du «f roí t

. 1SS; NDmiïn 'U »»rttctpa««» «M «ouvarn«. ..,", p. 240-241, UNIS, ¡M

« J« fin .,,, p, 505, MOW , £ 'ancien reglmr, It, 9. ti, ntmin, "L««

état« 4« rUiidr» . . , * * , p. §4, ortcar* «IM ne ^on un« •·nir«>»t·c 10 privativa tela

.*t»ts iMMralii. «irxl qw n'hi ta t ««S« «•!• .«tat* particular» (Ol.IVfO-llálTIII.

If) íf o j r» Ai droit . .., p, 187-39S), no aikl als ct>»»votabl»f ;to« ara I*» «n* r qu !

. . . . , - - ~_ *** ' V '--~~J; r *•* • **,

44

Sabé* que Í« historiografia (peninsular) no »oi

establir distincions entre «Is possibles tipus de greuges

(ifît ni entre le« institucions que els «éa equiparables

(*).

Si bé és c«rt %'ie perseguint noticie* i percaçant dades

ho« pot constatar, per exemple, que el parlament anglès, al

costat del processalswnt ben déliai tat petition of right

(**)» i d« íes common petition» (**}, tracta taabé petición»

M » «nd »rtvilcf* . , , * * . p- ni- 176. Tus« N1TT7VTI,

vaiJM áM» t*yvri»t*9f> S t ano» to it. unti 17, Mte«M4»rt al« Ou« J J» fur ;r r JM in»r ifuf J.VM .... III, 9. Ml.

9t .AMU. j^ tKHlv„lr »«»arrhíqu» ...", p. 611 (i «i« t «»toa qua hi cita),

9? SALtAm ("trf* Cart** te Va lamia". ». tM-Vtli »1 ««• to f •, tot »«eu int «It

tmrtos clàmira 4* Mktfe*«,

M eix« ho» »«1 tractar-l«a ind» tdmlltyarta^nt p»r6 conjun«aaM4)t co« »l»»««, t a

Ici no controlador») é» 1 «a relación« «ntr» »ata«anr> f

lingOtat tcaaant, «i priawr «laawtt 4«! aintagM noaUnal *» éHutll l·i

«M it»»and> fata « «na p»r

presentad** p«r particulars f*1}» no ho i* aenys que, per «

l'tebi t ca»al A, habitualment, BO •• «oi diferenciar entre

greugem general» t particulars.

41

«ni «Utertf of UM Mk^et*. L*«» l truwMnt« ,,,'; WIY1. Sir

i t h* cri#»w»r»« «f tto Cia»iiiin«Jf», ItJl-iez» . MLL, -n«

oo »f light t« UM Sncllah fa?li«MMt of int" t, »obr«tüt . HUT. riw

»ifftt , dt. "M* Origan» of t h» P*tftfe«i of «t (h t rwaMiaw«*' .

To» t «IM hl ht qui •••*»>«!• 4M* m> «IB *1 priB«r teur* tela taatiM et pt****M%B,r

p»» i r, on-. iPUKmrr. "ferlUMMf. p. IM-lttl, !• »r«n« i . !•

trilagi« á*l TOLLA!» . Th» ru-r:ijl ,ir«*'H -•. t i,,), 9f P*r) i4«»fit , Th» ' '.t-it »f 1 1,»

Cr«Mi' 1 "t»c»l»0r« »f l>*titiMM »ixi Cl«ri» »f F«H«»»tif* (CUWBM. i fti«forr »f

printf* ilfl . !", p IM *«WMt« ««• «Mi»«i« « l« AMI«« < '' ' >i.i^ «t litt).

(M*n» a }« «InrtilMfie '»ur t*ft»n i«t- !• l*it«t«eie, v. l'apariat á«4irjit •!*

*r«i f,t. -« , , ... If.ff il p S? t , 4*M r*«wlt«

no né »>rr.*','»«

-M. »t ;,

46

Un« ém le« rao»« raw» il* bon segur, un «l «ateix

t rac t «am t qvj«« ni» .juristes h*n anat donant a la qüestió -el

q*'«l, al capdavall, tia acabat traspuant «n 1«

historiografia-, »n bona «estira vinculat a la mateixa

»•^ndènc.i «~o í ne J de« t a»è f i« registre» documental» ( € l ) : la

útil itjac i à p«r part del» »*»bre« d« l s estaments del

conreptf de greugf ( t jn t tà r i f t» f»n t con«íd*rmt) ço» a un

eî«*«*nt d i scur s iu i amenaçador cnver« IP-S «au i f est «c i ont» c.-I

»lîîiir ». e d ' a l f u n »tabre d* 1« cor» , ço» un concepte

i un|r qUr ahriiça 1*»« p«->»%ihl^s suhdix is ions que s*hi

fer ( I 3 I

\ i \ í » en corrent dr trobar f i | r»ss ion8 roa «ra: "...

f«*» Jos a f r a i i « ? gcn*rMl* ,* p*rf i r i j J«r i q.ic* s s

~:\ " ;v . "- . -r,*„*' •--.• „-, .« rj : ü-"• 5 • •" "

4f

gener*!a com particulars" (**), al costat d'altres d* ne»

contundents.

La ^onArquia. una . i l tra i*ftallt.at ·ut*QP·a coaun« (

"t« wi/io teJ *•> »n Con f» 0» i^xlfromittím», mâm eu*1* «atenea; Ja 9U* tlMM Jo» «ataawito*, Jo» cual««fiMftti r *npJJ«Mi, p»rt> «0 tecr*fM «I Mndan, CMB **notorio .

Unfonw »obr* l>»t«' te U oert |*n*ral, IfSS] i 4 7 ) .

41 »CA. tí. K. CI. M, à, M, f. IM«,

** •» >i«iMirt:hi» . à d« U HT («»r.). I»*Pitra Ui lndí(.«ctoii» d»

, p»ií> r»f»rl« •! >«• f ram é* v, MHflMPt /

Au« Jc Frmmt» 4»* n f* »f JT»/Í* ttéfl»»; i

'te royaut* f ran'» t» vu» par 1*J »ut»ur« 1 tttoriir*» su IVl* »i*< !•", tot

M c«n»ld«r«tid •!> lr»b« 11» i« l'épot« pr«>«d»nt tel« div»r*og l^rrilori« GàlCiA

•HUB, "Cn torn» • la natural*** tel pcx!»r ra*l »n la aofuiriiuia te lo» *u*tria* ,

iliitfiff IMBBi **ta •nwr̂ ut· c«« t »Han« y M »roy*ecite iMt ituciowil iltSt-

IBM}**; CIMB« COAiKnK). £« >••«•» tel a»vMr. « M 1* CtmlU é*l -i«Jo A / l ,

U» I« f/i* ff(«l* AfM, KAimwWICS. U>« a/» au r f/* «1er J«, «n» M *ul v»ura invotat.

ffaaM OMTA. I«rJc4JetÍ« .-, ». IS« M; Í I·IMi, *ap** a»d m m. »m, HU-ISÍ?

(!•• taorlca aobr* l'autoritat antr» tota te« patera, y. S-ll; 1*1-200 |aut>r« la

taorla te la« teJM aaaa»»«. v, OOITA, /MrJwfJrtjo ,,., p. Ml M-.| H l« pacwliM*

oriantari« 4'A*I«IMI. âa> aW *MlM» te roj. » a*» d'una ravlaai« flotat «I* vola.

m Í UI tel« m t, tetlMt* • U awoocrAcia.

41 ««r TO««Ilt, **C«»rt«« «atalana« . . ,*% 9, Ml,

48

Sabé» que la figura del rei, del «enarca, comuna en tot

l*occid«nt »«dievul (i§), »o r«con«lx »up«pior (4i) i taabé,

d«»» de 1« int*rv»ncio del« juristes e« la teoritxa^ió i

classificació d« la realitat institi -ional, que gaudeix de

tot*»s aquell«« prerrogativa«, sia per dret coatí, sia p«r

dr*t català (**), ço» aquell«» d* què frueix l'ewperador al

seu i

41 f . » », •*., 1«* iir*ei«tMMi «M hi r* MU, U tfte* •ontxr·t kqu* . . .- . p. 241,

ti4-ti4 «quant a 1« «MlfMcié), 242-2S« (qu«nt «l* l i a i t « é« t« «ob i ran í« ) , 25«-

ttl («Mat al < a r « f t » r mcrst du I« r*t«l**B), 214 ««. t«u*üt * l'*x*rcici erl

p«id«i r*i«t). Ne lUtt», e^mtitutimmllm .... p. 10S-10I, duant als ll·lt*

d» I p, «1» r i · i · l . v, MVIC. i« vou> i»r« j /i« r « «t /»ü liait** , UaM •*•(«• t« CAU t S -à« «ui í lu 90« r«f»r«»«

•ta 4» itS ra«all««- l f«'ra«r«^«(«rjMM cui·iafiri . . . . ff, J3-5», n. 37-100». v . .

I4MM, CMM, fmifUttit . . . . p. 1W aa.; i parc ia tarnt, SHMUT f- formwl« «l«

roí »«t aMBwrmr , p, ffl »».

•r't . ' "" l * l - . -

49

Diner« li* I* lliat.1 d* qual i tat n que «n va enunerunt

CaLLÍS (**)» destaca que «1 príncep h« de s«r liberal i

gracié» (M). i« taube doctrina co»iaa»ent acceptada que

l'exercici p«r part del rei d« le» regalie« no genera la

possibilitat d'iniciar una reclanncié contra 1« dita

actuació {§4), senpre que le» exerceixi dere>ch»mente (ss). El

monarca és font de tota justícia (Si), d'acord anb la regla,

elaborada pels juriste» roaanistes (Sï): "tota la justícia

»jffrj«.«laforji» curnram . , , , f . M aa. ( - 5 9 ) , n, 3l aa, (-t*). Item prasuaci« «M

IM wwtenelaa gu» dieta «l vriœ*v ate junt«?»; CALLIS, Margar J t« ri*cJ. i*

u^:'«. n. *» (f. 131}.

curimfim .... f. Sfl, | CCXIIII

I p»r llai|> tradició ". , , (juod rflctM **f «b antJ^J* in curl« f*n*rall

r* f «'on i», Quorf rf» r^plli* domini tri i* mom pot «9 1 of f fr r i gr*vmm*i im curia",

CALLIS, futrí j'tvmtorim ruritnm , . , , f . St, i f . C9, n. IOS (t«ab« • l'Aragó.

H*«on* lAHtMt, rltat p*r t&IHl, >ínt»crrf*nf»s . . . p. SI); 1 «1 tractat d'A.

•mu.. K f i* li »rum irme t at u t, , , , , B« re* 1 una (C, Magüé*) 1644.

SS f*Bb«, ««fiiint l'orlMitacié roauna. MBUUB, Pmcur«o br«v» so»r* . . . . p. 31v. A

Catalunya tmmé* po* • wr !•• r*f»li** «i ira hi ha 'roa)p»«»,nt" d* ron»l Hm ions, *n

*1 «uní c«* ««u«il*« C*MM (tOKM. Smmrí .... f . 296-297 1. Una mw*raci«

«t«nt« «• !•« MgallMi «n ttlVOLL, *»gtli»,

''̂^̂"i» " * ' * ' *$ff.,

v.í " , „ i " * i , - * ! ^ Jp»* /f * ' , i* ± ííflprSSp'' y,

" i" - ' '; \ »j1*»- - * **v*7* •*'/•' •* "*·' «I w^aaar ala a« f orcos da CALLSGO, recollit» ai* Ad*¡nittr»nón y

ftmevm ... 1 ala travail« qpw (ont*.

Il» autor« solen posar r*.f..i an la figura dal aonarca par a»; paró,

prob«ble»ont p«r la iaaananci« da la (aatiaja par al a. VU} *IaW antropiMòrf ica

âa la aoeiatat «adiaval llttlTlAIBI, "lAtraduction'*, p. *i; 6IIBU, Politico

t*awiM .... p. Ii-t»; MU«. /Taprraanraf

**. "Wü̂ ífT1"̂./}/ "ílT^'-¡.-fWf pím4X^:?m-'' *,f*%.& •' ,>.,•'•*?';? '.. ,' - i ,">r • •• " T" ' ;l- "»vi T J-*- jt¿ ™ j, ' , -, , ,:"'''

1'vft, f mr" , v, .1 , •••-• ' •" "• -.i

S4

torn*« « ocupar «n l'apartat dedicat al donatiu, basta ara

dir que p*r a alfa coa BERARD «1 donatiu é« la paga que es

fa de l'adBlnintracié d« just í c ÍR (**|,

l'f Mr*? inmti tvrianMÎ

La »ituacié en què ho« troba lea institución» del

Principat de Catalunya »l se^le XVI pot »er considerada co«

aquella establerta per le» relación» derivades dels vincles

produïts pe»- un cert continuigme raspéete al període baix-

»edieval precedent, i per l'entrada en escena de nous

factora «edificador» ét la realitat del moment,

easen~ial«ent, des del punt de vista d'orfanitzacié política

í territorial, de I'n«pli»ei6 dels territoris europeus i

ta«b¿ de 1« «ateixa roaplexitut derivada -de l'organització

de IPS possessions peninsulars així ço« trauspirínenques

(Tí); i, des del punt de vist« jurídic, per la teorització i

1'mmpliacie (constant) de IPS facultat« del «onarca.

Esspnc¡al»ent degudes » la recepció del iu» commune i,

consegüentment, m la generalització dels ensenva«ents

jurídie-s, d'una banda, i, de l'mitra, de la tasca dels

juristes, fins que no trobe« un teèric »oder« del nivell de

Jean Bod in (»•).

74M*cnrw» fer*«« aoar» . . . . p. M»,

r«l qu* f« • IB situació mirop*«, v, LaPflTIS, ÍM MWMir«ir(«. «W«PM« ... . p. iOO-

Ilt; p«r •! contat wx-l·l, PttBS UStmtM, AtteJ« è rai» -m .,,, p, tt-M, «T 121;

p»r • U «ItMeté «I« ». m-xnt, v. aMBieSBMtta. Sntmtm è Iwlutiani . . . . »,

i-m,

74 U mn, pMicié MMM pr«u U

llrr»« «to 1« Mp^ll«M, P.rii IMS; t, w»tr« «'«ItrM, «MM l y on ISfl

^jty·jT·Tï •'' » V" " "

"í V*r' •" \··&?Wl?i$fy£f'3'·,J't!-r'?'*l· "'?T*'Ï I"" .T,- '••"'•* "

ss

NOB disposarà, « partir de 1«« seves aportacions, del

concept« d« sobirania perfectament teoritzat, ja que abana

d'ell, segons al letra, ninfa (ni Jurisconsult, ni filòsof)

no 1 *ha definit Í11), ï la s«va construcció teèrica el porta

s afinsart «n contra d'altres opinions, que el príncep

»obirà no pot estar limitat pela estats »ense deixar de ser-

ho; de la »ateixa »añera que s'esdevé en E»p»gnc, d'on cita,

per tal d'il lustrar la igualtat de condicions (és a dir,

les mateixes subaitsions i paraules de subjecció), el

discurs de la reunió de Toledo de 1552 (Tl).

La sobirania d«l monarca no es veu, doncs, alterada r.i

«invada per la presència dels estat«, ans al contrari (ïf).

âab tot no pot deixar de reconèixer i de consignar en

aquelles pàginss una reflexió de caire polític provinent de

la aateixa observació de la realitat: en ocasió de la

celebració de l'asseablea, els príncep«, per no rebouitr els

súbdits, acorden i passen força qüestions que a*tra»ent nr»

consentirien si no estiguessin soterrats per demandes, prec»

i reclamacions

_ • _ - ' • __ \ v.•-. ' • - - ' / " ' . ' . , - " ' :*4.,,I -- : V'"?. *-7n "' ' •: ";

No «n» ha d'*»tr«ny«r, doncs, qu« Im dialèctic* que

s'estable:xi «ait« *I aonarca 1 »1« »«us natural« sigui

mitjançant 1* utilització d'una fóraula d'eficàcia provada;

el recurs a una institució d* llarga tradició i de bons

resultats -gairebé garantit«!-, COB és la core get.erml d«

Catalunya.

L*HSKgabl i»ft ^>at ntal propi* la cort fanera.! H*>

Catalunya (§l)

L'asi-eablea esta»ental (M) és la i na t i tue i ó que

possibilita al «en europeu occidental *edieval i modern que

el «onarca atorgui ala set>s vassalls un determinat grau de

". . . t'ilf («l« prtiK-vpM) n'**Co*Mt tmirtuf ami rrqufft»*. f n »r»* »t »umtostfajMMcw* «í1 un peupJ« mfflígé »t VHM* t» p t u» mtxèttrttt »u d**c+íi ó\t f run*. •( «MIn'fnttttt w t» r f«* MNI», IMI argüien, ft 1* rjpporf d'«wfr»ir". V. t Mb*lUBMCtü. "I«M SodiM * la p»lwác« .,,"*, f, tT,

*' A«

. " • ̂*- '• * ' 4-,*"'. •*»-''• ", **• ',**."' " ' •** -í1* -•''̂ "̂"W"''.'" t"'- ' • A" , ,- i

Sf

(digueu-n«, ara ço» ara) * participad f In abstracto' «B les

tasques de govern (M).

El« orígens d'aquesta assemblea «near« no han estat

prou ••tudiftt·, a diferència ¿«1 que passa en d'«l»res

territori« de l'àmbit europeu dins d'una tradició erudita

distinta de la peninsular on ja fa anys que hoa hi coaençà a

esmerçar esforços per tal de f*xar la cronologi* de les

reunion*«' estaaentals (M|t

De fet, doncs, continuem partint encara d'aquelles

afirmacions -nés o »erys tradicionals- que, groaao modo, en

situen la gènesi temporal en algun moment -men aviat

imprecís- entre l'alta i la baixa edat mitjana (tf), i la

institucional, que ho fa en algun punt -no gaire ben

definit- entre le« cerf» cowtal» {**) (o cifrfes, si fe»

f ti 1*« *

r «1 11atini«m«) 1 la cort gener*! ¿m plenament formad»

4* 1» baixa edat «i t Jana (*»)»

t§**t»cte tcmwiwli i »»era, des à« la p»r«|*ctlva

etirope«

í , ' • * " , ' " " ', ', 7:-¿ >•'" "'* * . .'"»y.''-*' ' ' " ' . ""

assídua (aenys que «é« neci dent«! J 4« " reprcse-nta.it*" («»>

dels t re» ordre* d« i« societat »edieval, i a donar un p«»

decisiu -pel contrast ««b «I« precedent» «és taaediats (> ° ) -

« 1» incorporarlo dels »cubres d« l'estament ejtitmdè t " ) .

Una via d'aproxi«arió, «§ue> pretén el 'dir (o, si nés no,

«11 ss i m t a l ar ) «la int,onv«nients suara e smentats , exeapHf icada

per COROLKU / PILLA í * 1 » » porta a diferenciar, en i« vida d«

la «at ei xa ins t i tuc ió , entre el qu*. ell« »no»;««« "cort» de

>ft fn 1* I iaia inicíate p» r lâMilil AUOBM te vlaoïlar 1» c.«Ml4*ra€t4 do rort * l«

tel« trM «atat« t te 1« COIHOMI« 4*«JM «coMkr »e »tr «vitar

V» *i r*i »fvun>*s «rhitràrl««*nt •xn î« \L* j. fifi«« Xf/ f

t / f / , "U prl·ltlv« nr«anis>< lAn •on·l·ri· te l̂ An y f««tiJl« ) [VaLNM. "L««

íA tel« «Its

te !•• «Il«« t rtutata rralal·l «n !«• MM«*I«M »«'aamital«

« 1« vt«ta te 1« «MiaMnt«ci« txtnavrvate ni an aa^tfua e te iifleil

i»t»rpr»t«tl6. »., p. M., l'vafort «u* ht f«. an «a altr» tabit, nTBPâ, r»»rt« r

fort». M *1 l·lno te tao«"). per ae uwntar *ltr«« f-et or» MB ara la flHctNKiá

«JM« «• fMételk ruant «I iinatii i «Mutât tel« «aa»«aat« «•! braç râlai al llar«

tel« «••>•• hjti^wf'l·v·U i «ad*rn«.

n ta* w»rí« ,,., p. !• M,| i«»Mi MU*, AMi^hiM .... ». -MI. BHft, ttmtort»V Ml.

,-,; ":.; --' í. '''-'V.*'"*--^^"*^-' >j'fc>i'€-é%* - -'^*-'' 'v "•' .'

60

fet" i "coi-t« 40 e/ret". Aquest criteri /o/*»* ï i «t«, ««b un«

certa te«*« dirl««-n*, lefalivta, identifica •! priver c«»

«•b ï« vid« 4« t* institució de« dels orfgenr -v«'.«bles-

fin» l'any 1113 ("); i «1 •egon esa, amb el period« camprè«

entre* 1283 i la ««va extinció amb la implantació del regia

derivat d* la ffova Plani« d«l Principat d* IflS (M).

Malgrat aqueste* aproximación», la història de la

constitució orgànica d* la cort general de Catalunya (**) é«

un« etapa globalment desconeguda, matisada HO lamen* per

alguna dada que contribueix a apuntar un lleugerfssim esbós

de 1'evolució que degué seguir, sempre, però, dintre dels

cànons més pur» de l'ortodèxia {**). Així, per exemple, a

La cort giM*r«I te tare*l««a é* 1IÍS te »«tat eoiMlterate IM Bm« eia« a«

l'*voJur¡^ te 1* inkiuiKírt {«Ihnra «w -p» 1« ««t»iE«.t »»tiu« qu« «r« »#r«n

••••ntatB- to te Mitât t Mb« per » 4*Bltr*s •̂ tf··t·ciw^« te c«ràri*r Icfnl). V.

l'wtill«! «w* «n f«. m partir te IB con«» U uc i d rol«*, «Mtutt, fUCfltfl fBBVIMS,

'U foni-'ltuciô 4* llèy , Ein« tel •oo·sl·r" te div«r»o» Mit«;-« d«dic«t « «!••

à* Mn*h>n« te ttti», M t 'êvmtg , nu«. T4.

fi·l tju« f« •! tecr*t, cal ». 6aff CMOS«, "U (*(>•• I tel »rrr»t d« Kovj Plmt« tel

FriM-iji*t te r«t»liwy«. Mirló te 1« «Munit« origin«! tel Totwjo te Castilla',

te il te Jwiy te IttS**.

VS VM w»po«»f »6. «ctual m *1 MM •o··irt, tel dx·nvolug··t·nt tust it IK. tona 1 •• pot

vwurc «n He tttini, "H«4l t*rrit«rt«.

60* vmr«» t«t **(uit, M («rciir*, pM- part 4*« autor »»MO, «1 puni te r»f»-«nc»a

oficUl" d» 1-aparir 1A te la .-orí r

¡-„s-

i» *

•1

partir d« l'aportació 4* PROCTER (>T)t ho« h»uria d'haver

pres eo« A punt d« referència i coa « primera r art gent ral

à»! Priacipat I« r«««*! à« 1114, a LI«idat P« f jwrmr el Jove

Jan«« ï iM)i tot 1 qti* «n reunion» anterior« ja hi eren

presents algun* ciutadans, i tot t que CAM ÍS ja considerava

que la priaer» reuni6 coa a tal fou la posterior, del 1218

(M).

L'aspect* formal « partir de 1* lertura de le»

constitucions me» signi ficative» de 1283 H'ole«, statuïm i

Un» vegmdm J0 anjr) no»4« per«et de deduir» pel cap alt, que

hi aa8Í»tfren persones que pertanyien al« trea estaments;

re* no en» h» «i#» fer peniar qut* 1« cort j» era dividida en

t re« brmçoa ; «que«t m»p*»ete ha estat aclarit per MâEONOIU

(iMj q - j indica qu«» la d i x l i i ó funcional degu^ d'esdevenir-

, •». i • i m i Mana / uruts. *fto p«rii«*w«tt «f e»

*'"»'"* * ' - ; * *',? ""•""" "" ' ' '**'*., • ,*' " * ' '>, '."• ; '"- "' 1"f"H*-*'i'•"' ' * f-'' ~ - *'*

•I

«e dever» t Sit f«» «i «l* «e«bre» del» diverco» e-

s'estructuraren orginicaaent en tres braçoc f1*1}.

La simultaneïtat del f

,* \t^'^-^¿^^ " • • - • > / • • ,"f _ " . ' " ' "•' ;,"x*L'>' " - f •«"'';;, '«1 4P »nrtHilI, « 4flMT. il ft*M) |.

IM •M "fmftmmmitmtlmf ON «xiryentlflM. U-« ori(tn*i à** a*««*!**« 4'état*.*",

•tf, r,, l

Mit wt

i'Prrfr» OH 4w «MrM pati'titim*nl prlrtltgtt» ê'tm f»y», aíínaanf M M* rf» eiw

*t à» J*MM**J* Ai p«>j, JMT vwlJJw, tf*«n« JMU«, CM »tiniifn «tonémj Or4r*n. êm Cnrp* mt êm tmfivtOt». t turn t a«'«« awjnrj«» JM

a« •rinc» !••

•,; ' - •,' s

04

i«« d«Í» tr*et«étnt»» ( l if) de tfiformt* territori» < lê i).

AftMct« dofiafteióa a»b una clar« »i»f«reacia per i'óptica

««•taaont*f, qu« c«idri* ceaf l»t«p en «1 *«atit cu«

desdi bu ;x« subtilment I 1 , n» eres que l·l puguin tenir «1»

c«rcl*e d ' in fluencia d« 1 m n«r

,*-

•s

on tenien lloc lo trobades o «1* encontres f111) entre eîs

»e»b-e« del« ti«« ordres que podien assistir a la cort i

tenien dret a fer-ho.

f§ clar que aquest« similitud que prediquem respon a

«n» origen» 1 évolue'one »ínimaaent «••¿•llithleM, que.

pa«»en, no caldria »Inj, per una, digueu-ne coapartició d*

función», inserid«» en el »arc del tracte recíproc vinculat

al deure de ronsell («»b un vessant e»inent»ent mora/ i

pol f tic} l d*ajut (amb un ve»smnt e»inent»ent «aterial t

econòmic) (l12), que, en definitiva, permet de veure 1«

celebraclé de 1'assemblea ço« un» pr^sa de contacte (i de

temperatura) entre el »on«rc« i els seu» súbdita. I ai^o ér

•ixi en tot 1'occident medieval (IIS).

tm trtilitj>«ri6 a*»t»r*ni>u«, »inrt quv hi ÍKX)>« h«*«r, i hl

iltiMH lt>fi', -•• o Birnv« |r«H* é* rr-ial,

V U-, c^«t««r«clMM «IM f-u • prupftatt .l'»i»o im

«•h t«t « lUITimt aUtM, f*M>i« .... p. «54

•;

It

Quant « I«« «r,o«enade« atribución* (it«} 4* ra»«e»blea,

cal t«ttit «n coqpt« i«* i« r«l«ti pHkplai om a«?*i:*« tel« «»tat« provlnrial«

tmnapoaad»« * un |>la a*a «*n«r*l, Ja fH* la •»*» «•e·tAncia é« trte «•ri·M« i

tepèn d* f«-.to.« wMMloMl*. Ja IM iirflcat «o» MBIS ("Th» lunfarian ...", p.

Ml-Mf) s'ocujia tel« (r»u«»« M» p«s «HM tracta IM atribución* te !a rort «tnó

9»iw> IM- fa tel »f«ea4iMit , Taa*4 iMta «M púa U 16 re íctica («WOIT. IM tftat«

4» U/>«iMrfcx . ... y, 25' fu*

*t r«wiorraAr»> 4** /faf« eoM*it«Ml awl««

attrlftwtl«M guf l'an» áM ion-»« rf>i«r. n« te f*«MMrikf* te fcv*

115 »*f al no«tr« CM, *. *1 tractaMtit cuMilaUu «M kl teaw OMBU» /

r»« .... p. t* M. taapacta al »»f» te ra«t»ll«. PfUS-Pt«*** «'hi r»f»r«»».

a t «net 4 caauUtic«, «MC acUvifat« (Torfo* te CteUlJ*, p, IH-lill, Par al

•njl*«, ».. p, M., NAtrVaMI. ->n«liati IM», 1907-1«*«". p. lit; PUKBVf,

•ant", p. 1H; MOMMBi / *MMI, 'Tba »arllaawnta of MMV« III*, p. 7S-

ff. ftiumt al* »««ata partlmUra fraitro^M, »., p, a«.. IM»I / CaPTaUO,

t Ifto ««Ht alVI*i ("l*a Corta« te Pavaj-ra ,.«', p tflf} *

«r-

•f

•itjaaeaat le» diferent« fafaal*« te lefialació d« cort, I

«1 rontrol que *1« peraef la dinàaica del» grunge« en funció

d« I«« fuetx«* pi*e»«ntftáe* contra l'actuació d*l re* 1 dels

«*«p oficial«, »I bé cal prec liar que e« distingeix «ntr«

ml» segles widern«! Mireat* -coa he» vi s t - per l'obra dc>

Rodin, i «l» baix-aedteviil» (llf),

P«*rè, »ixí ent*sa la «ituació, el« greuge« de 1« cort

general d« Catalunya no esdevenen un aitji de control (ll1)

únic dintre d'un panorama co»parat; al Principat aateix hi

ha una via p«r * controlar ï*ob»»rvanç» de les noraes, que

no hi hagi conf rafVcrf^n», n! provi sic-nu opoaade» (lll)î a

Irmgé ! València, j» h^ he» vist, es fa »ervir,

prlncipmlaent, la via de greug« í11*); a Castella, d'una

banda, el rontrmfuffro (lfl ), uf l'altra, 1 ' obedéacam* però no

ut

111

lit

110

lA natía*. Im ermmeiéu tlf I 0*r*riM .... 3, g», Stl

Si q«* «en UN »l'ja te pr**«i4 values, p» r o t ««pur unit (v . OUAfT, L» cmrt

l*tM>r»! ,,., f. ll̂ -lil, '*0rfanitaaele l •tritmelaM ..", f. l?, 10).

f. CAT, **iric*c,ia é* t**

...", »«p, ». M-M.

, . .**, p, IS8-S42; "La erario á*t d r« t • Cart*

Bt » p«r»r •*• «t«ncté «1 m« «rstonè«, pratHbiwMMt p*r l**«p*>râ«J

coiif .(ur«< ÍA qu* r*pr*««fit* 1« figura tel Juif ici* fUyor mm tm jutg» inl*tqtt««> qu* cil*n; quant •! procé« qu« > ul«inA »n 1*« Cortes ê*

T* rutona ml 1SM, v . 1« t««i 4* X«vl«r en RUOL; 1 1« introducció

-*ev-"r^-^-T-

•a

se cumpla (>X2)| a Navarra, «1* ronfr«fueros 1 la «oJ»r«c«rta

t1*29); « Guipúscoa, Biscaia i Alaba, ml "pa s r foral" C2').

Mecanismes que comparteixen la característica de tendir «

controlar l'activitat d*l «onarea ( l t s>i i que eoexi«teixen

««b d'altrea d« paral·lel« propi« de 1'estructura política,

de« del qu* podrí*» anoaenar, èptiea interna P**).

Atribución» judíela.!« dg la cort,

L'autoritat de l'l'aatge Tudicium in curi« dmtum

permetia a TALLIS afiraar obertaaent, bo i descansant en

l'habitual i »ceeptada identificacíé entre 1« curia i la

I« fór»iil« *«*»éé«3»«» p»ra mo IM 'U*t>li' »n «I D«r»cho

t«flt*il«Mt> 4« 1« tuja M«d Itodl***.

>r

. n,.

•S

cert f11*) i v» a I» cert g»»»ral «* f«i»n Judie t» (iai), A

»és, ell «ate i x halft* assenyalat f u* la cort «« podia

assl·llar al consell papal, episcopal à arm iepl «copal »

perquè -ta»bé- a la cort •• tractava d« judici* i d« la

refor»arl6 de teta la terra catalana isp)««rnt MO.!!]]«}« p» v 41«p»nlrI«M( pun t un!« < HUT 11 W, "Mirliawmtary

...**, p. 21}. A8 »b.-«« 4« 1'a4at aod«rna {Papwni, Sarrovira, *te«}, ain* pM

taabe ha* I« l̂itXMt aljtvt» »»avalar« é* formularla ••MH·ertt·, »laborat« mi>

•»iata

d'actuació sectorial I, « volt««» gairebé sacral (lit),

Form»! i r ta, perquè es troba a»b «1 pes em Im tradició i «Is

precedents, i cal «alvar se*pre 1«* garantie« f o ruais

necessaries (133}t coa sempre t'ha fet. Casuista, perqué

compta -per 1« mateixa mancança d'unes normes de procediment

explícitament preestablertes- amb una dinàmica d'actuació

que prrmrt una summa flexibilitat en el tractament deia

afers, (sempre din» d'unea línies mestres generals) una gran

adaptació «1 cas concret. Actumcié sectorial, perquè les

1 largue* session» de la réunie de cort í1**) es produïen per-

l'organització funcional pròpia de la cort: reunió per

estaments dels »»mbres, en estances separades, llevat de les

propia 4« 1* cort g »IP ral, a*b la finalitat d» const i tutr-n* un br»viar,

HM, Ml. I8ÎS7-8 tqu.t é«, «*fMM 1'iajvaata.ri 4« Ml«, un

tf* »

fi

seusions conjuntes d'obertur« | d* clocad*» i

excepcionalment- d'algun ewdevçnisient assenyalat (11S).

Aquesta peculiaritat coaporta un hàbit concret d'establir i

d« mantenir relacions (qvit- generava una determinada dinàmica

« un rit»e tMbé det«r»In«t): « travi» d« divtrsos càrrecs i

eo»ission» d« raràeter emtmblf fli§) i, quan calia de càrrec»

! comissions extraordinaris (ist).

A»b tot» els diversos estadis per on calia que passés

e ï desenvolupament de la cort respinien al fet que "J« cort

g9rt(*r»l âf> Cmtmlunym éa un tot interrelmcionmt, bastit sobre

J 'ús i el costil», í çue f en JA un »«ra«Js»e d*» fiincionamfnt

fent p^rd calculat, 1« qumí comí suposat*« quf si hom f n

forçava el mecmnimm®, corria eJ ríac de de>sbmllfst»r 1»

institució* C»11,

Val a dir que les es«entades pautes de procedi»«nt

descansaven en un«, dig'je»-tic i considere«-!« estructura

processal bàsica ineludible» sense I« realitzacié de 1« qual

e« podria dir qu« no hi havia cort, tot Í que podia anar

aroapanymda d'altres elesients no e**encí*aJ», de tipus

conjuntural (llfï.

|*r c«* «1 jii

Ctm mm «I« |>ro«ov»»iors, »Im t»-«' tador«, «1* PTOMVHT» é» gr»ui»«, «l»

d» t*s c

fi

l»« dell·ltació conceptual dels elea, tel b i «.b» ItUiM t r/w

ron«f Ifuf i·i·i«; ftl*f«rr «f fngljnJ im it» origin *t*i dv\*lopmfnf, fmJme» ctertcm

iM>rf ofA»r tllttmttmtíwt» .... » QUI» "S t «MM «event y »«»r« «fl»r ). Va« «Itr» vl·lA

•n Htm, "Tl« at fri(/l>/i low be/fir» tAe fier of fttvmrit / ) ,

«IfiMW» replegué* d'auhaig« ¡lnitluntf. $•/••, éditât« per NASft.?*Kt *l

.•ÎJi; o Selected Alvtorical eMHy* . 4 atunt» «f Jerfiuv«, i

fosttem «wf pul/re) 1** part* •*•. tnter*-iv«fit« 4f 1« -»ev» prtxtorrio

A* Owifcf ifuf i WMÍ Vl*l«ry «f fní/a/xf,

Î3

•eaura, de la preocupació per aconsepuir esbrinar qui

significava *1 parJ«»ent p*r al« anglesos del »o»ent. A

partir d'una d i v i s i ó d* caràcter operatiu entre aquells

aspect«» e función» qu« *« prod«**«« »n tot« i cada w» del»

pari amants, qu* ell« consider«« i .no»«««« «»»«leíaJ« t!**J -

€» a dir, qu« »*hi havien d* produírt neeeasàrlament» perquè

IIOUIMM ITfc» origin« *tt P*rli«Mmt**, *t lût) i, 1«, 4*« d··to·horo·, M» »U

cwijvntMMnt . fal i ».-il i »n eoopt*. p»r* qw# SAYttS publicà t»t M>| TlM

of f»» l*vt«Ít«tut« «»f CloMcMtor. 12 W »1 1ÍJÏ, "*rfl«w»l

Jtülg«* •« I»g*l c4Mi«jH»iit* »I IM«, i "fh* faitur» »f MM»! »1 t»»i»r tïiï* »I

1'.?. P*l IIMI rantA ttriAI§SOII pililitâ "Tin- rr«Mmik «ru! ««ii •%»! peiitic** «1

fc 4f*l««lior»*, »1 til% publiqiMti *Tfc» »»rly >••(.« HU «f t li» iè«gllA

ntn Tfc» FngliMk psrllJMNwti of tA«»rá I", **tli» » » f ly r*«"«rA ,«.r ! K»».II: «f Í4§*ar«Í II*1, "Tti« P»rli«HNit of

fjtll·l» 1 107 S*«^ Ü««1 (WxwMMtta* ( "tin» »r^ilti'a P«rlî »«ilf, «tf ii»»«ri I", »I

!fît "ft.» lri«h P«r! !«••«« s of l«l*- r««or4» of »I» tuglî

;«::••.•.••' Tht.iml»t 4» 1« i«**ttMcio,

144 -.;i, »^1» qu. prvfuKt rt* «UfTUW. tot i «•» on csntiMi lutiiilamf l'«plM«t tô. ti

•11 *»»• «M la fwclé ' »ríñelo*! ' « 'prlowr«' 4*1 psriMMMt «m •a·l·l·tr···

|«*1fri«, tinutwo« / MfUS tftiMa «H« M*«« l"«f>«*t« i«1. «.

"«J

74

un« dr t e minad« reunió r«bé« ml no» de parlament ÍI€IJ-, i

d'aquella «ltr«a fc«p«rt»» I función« qu« noaés hi «pareixien

oras ional»ent, que ellm ronsideren i anoa?nen no ^ssenrt*¡s

-el» qu* no «'havien d« prod« í r en rada reunió-, »caben p«r

concloure, conae-füent^ent, que «I nucli de l*af«e»blea raïa(

i no en la legislació aprovada, no en els donatiu«

!* © en el* i«posto« vo*at* -que «~onat itu i rir>- 1 *« apart w ié «wt Í* •^»••i· í'*». tfUt la 140«- l ni, «M»

f«»»« êtt/ffitti-fg vf j»»fJt» »j» (Jk» inmmnfm ttf

j ?.-,•, f . « fam*fljr*rf JMlfifiiflwi »*•

>

l v« "j* - * -\£»t« •" ,' *"Vi.- r ' '

iBtorMMri* Im gent coetània Mrly r»ct»rtß of I»» twg.itili p»t I i«â»nt«,

off M»r«r fttimrett of »h« |ng ,!,», iwrliMMMt». Th» tngliah p«rli»^««» of

•*««» T", p. lit,

rn

ÎS

corol·lari d*ufui aeri« d'aportació»» (IM) i d'influències

passades p*r una nova òptica fu>).

A principi» dels any« *80 aquesta qüestió j» mereixia

un treball de síntesi per part del professor J. G, EDWARDS

f15*}, t *• i que «e sol prendre ço« m punt de partida per

arrencar, l'anal i «i de MATTLAND del» "Parliamentary roll»*

en què accentuava la presència de »aterial referent »

l'audiència de peticions i « 1« vist* de denandes en la

documentació parlamentària (lí?). En un sentit estricte, i

«tes« 1« mateixa divisió física del seu treball, »embla

evident que la deno«inacié "afers judicials" es referia,

"fc'f vmiltf, ht'*nft , mgmiM't f ix f f»r¡ itmi·iit« *rr of un» k nul »n/< mttd Itet, Wn»n »•

/!«>f¡ Í/M-

t»f ;».f K»"". (A prupfrtit d'aquwstJ ubs»-rvt»i i · i ,

Mil la r , n'*rtiMl * t?« i** r*f«rtari*a »Ubi iogr*f iqu.'-,

«iguMi é* S*>1««; v*f«w-l«k MI PlfBt / Hiua («d«.), *l*t«ne*l

., , t, p. J*4J,

a l a i , 4av*nf '!• l < orí «ni fu* tract«« lu hu qui , MM MVICII 4 fh» Thirteenth

, 121«- U*?, « vol. 4 é» l« 0»r»rrf *l«

-f t-**h" tfc -•' '•f, /V"'!"?1* %Í¿'V" "' -'*"' ' "' I" ~"- :*!?''"'' **"' '""'"--.'.W "- ' "̂

ff

, al «»ge« dels aspect**! i« a dir» als 11««*, que

sovinteger, en els documents, «i m$m no, d«« de 1305 (IS1). En

distingir entr« el »entit eatrict« d«l» afer« judicials

(Judici»! business) i el que anoaimava l'audiència de

peticiona (hearing of petitions) ja s'adonà, perquè matisava

l'afiraacié per tal d'evitar «alentemos i ambigüitats, que

la frontera que delinitava tots dos 4«bits no era gaire (per

no dir gens) far il de deterainar (I5t).

i'obra de POLLARD taabé afermava, a partir d'un»

po»i"ió, diríem-ne, quant í tat iri, les funcions judicial«! del

parlament. Per n el! (lif * « » > *h*rff , NAITLaW, "Introduí I i> n to ^marmnd» é* Parïi#«»nte,

110S , |> 114 Svftm* fLÜCTWlTT l"f»r\ímmmt , p. 226 > é* prwlawMat gr*< à«» «

1«» p*tif i(>M* qu« 1»« pirt» "coûté »»í ni «of /«M awrf rflr»tf r/i* ·n of

ft* r II «MM f 4 r> jtxtn ¿t UIP

i •*« antiga n'»r« i» j m l i « i . « l fi-oluíioii

«»f PurHiimtmt , ». SS-Ki» I »rrlta » wmlfwvtar-lio, fiï» i tot, d'ut« «««»r«,

• l i i I»*- in; . yr«-

i -îf i, « Tj "* JV^V ' - ija' *̂ f * "¡a! "*- WIR.-. t*1 ̂ f ™* * i* * j « ' ' » ' *„f. J" |* ( », *~ '*"' '.'*''*

•;,' .'* ;;'.- ÍA^Í"* »'C/^V " - " • - ' ' : . ' ' ''---V, ' »

el« «ota, t «ab l« denoBinacio * l'her« d'expressar-se «n

llengua anglesa: m high court of Justice (Mi).

11 neutre plantejament, que no pretén ésser tan

ambicies co» el precedent (1M), considera que 1'estructura

de la cort compta amb un marge d*actuaclé força flexible i

elàstic. Considerem que hi ha uns pasars, bàsics (o

essencials, o ineludibles) que calia observar per tal de

poder considerar una cort general com a tal (IM), al costat

d'altres de més complexos o descabdellat» (l*s).

182 t* r lar, per «lie 4« U High CVwrt uf fmrli*»fnt. vj.it, «Icen B d*« A* 1ÎOS,

••fona iMBbU u"» d*»t«i«v* tUITUUO, r«-.> la tughfnt court ot Jumtiï», t Ma

tractat «t^isti«!»"'1 P" i Ne IUMU ( TW ífifAi titwrt af P* r lumen t mud itm

An hiatartr«! mmmmy n t h«« boundaries IWIMMM l«t!i*'*t ion «ncl

mu in lnfl«nd), «1 ijual. MI opinió d'ILTON, f, ». Imttl» i, p. 62, va

!*• opinion« d»l »«u •w·tr·, i *s licita • tr*ct«r (nlapHf trirtaaanf 1

1'aspKt» ( ta i r ) d* tribmMl «4* *lt; OBINSS, li.fliKk Conn i tut ion*! ideas ,,,,

p. 14S, ['»-'r. pot v*ur* WH sintcni «n CM, "B*c«ltt hook* . . .". f, 41S-IU).

•11 part. p*rfuè «us mmmc» IHM \t*úi< ió hiatorÍDgi 4f ica •^lip·r·bl·», ool r*tot pel

lim- f* •!« «nfocMMmt«, « l

In tena wi«urc la nüesl ¡ó no paaaa p» r (i«slri«r tot «lie go« é« Co «H* pit »rribar

• a*r) itt*t>*rf Iv( »irWi p«r dctrrvlrur •!« pa n win que *1* rc>»t»nis r«claaMi (o el«

tr«cta4i*t*»t «o« Calif«, pii l pr«toot»t *Iari ates ink-gulf icant . t, mm,,

ft

Aixf lea coses, considere« que hi ha múltiples aspectes

que «é» n»c*»»»ri« p«r tal qu« una cort «s pugui celebrar»

«IfUPS dels tuais »en »é» evidents qw« d'altres, i alguns

d*ls quals pod«n «parèixer »és o menys «mascarais. Encara

cal afegir-hi q«« n'hi ha que, preeisaaent per això darrer,

no»és seran esmentats i no els desenvoluparem.

Des d'un punt de vista d'anàlisi cronològi a hi hauria

ela estadis següents: la convocatòria (1M) i el lloc de

celebració At* la cort (w), Ja proposició reial i la

respoata dels testament« (IM), l'eleccié del* càrrecs (ÍM),

in 4**t«ca I'tjtciiMlvitat p*r part 4«! a»n«rc« CALLIS, Mérgmritm Fím i .... f.

Ill, n, 28, per « BOSCI. Samar i .... t. 2t

/·«>̂ ' '>̂ -i;>C/?';"¡'"'4!-'"éí ** ¡ ^'-'IA.V'.-íJ1 '• "**"* '* ' ' ' '•'"" ••• ' '' * •'.'/"* «VíV""

'*•Mllt·eié (IW), 1» MtUfeeeié del* gr*itg»s (»"), U

legislació (»«J» •! áonatiti (»*»), 1 In cloenda («•• •* tr«*té* é« cort« guiMrala d* Iota la corara -«n «oi U

'70

no« 4» 'ot.. l« t irt ,

Ot.KAIT, "*Or|*nltMrid i «tfttmciuns , .", p, 20, OUUIT, tm cort g9r.fr f 1 .... p,

112 i«.

. "9ri*nt«e«ciô ' «tribiKlon« ...", p, 10. Sobr* la tranac«iKÍ«iK »• d«

% . timtoè 1*« considrrarion» qw« ha faig «n la r*r«miáé «pi* publi.o

»I» 4J»f, tlX (l9fí).

V. »1 («p| -oi dMirat al «ari l*gal.

l'«kp*rt« di )a l*gt*l«cio no orri tr«ct«t dirvctiuMnt MI a«iw«t treball, «í m»

•a pararà »l·iitlé» |«rè, a 1»« r«}«cieni« «u* hi IM «ntra «1 Ait »«»Hint i «!•

gr*>iig*. o U c«nc*MÍó il·l donatiu, *ab tot, Ja •* n'b* ocupat en MAUT,

"Orgaratxarió i «»rlbucio«« ,.,", p. 21, OLIAIT. La cort gt^rml ,,., p. l«7-lt7,

p»rè b»wMit>ac CD CAT UCOM, ïfickci» d* l«k rx>r»rs a la traáicio jurídica

catalana d*« d« 1« baixa «éat Mitjana fin« al D«rr«t te Mrava Planta"; i "!«

craacté tel tait a Cwrt» i «I control Uuri tturional é« la iwva ota»r*a»

SI

t « d*altr*» tipua

d'assiíBbtea (m)i 1* eo«po«ieié dull braços (m),

1'assistència (lfi), 1» representativitat (im), etc.

Per a nosaltres, perqwè un» cort pugui ser considerada

com o tal en aquest treball, c»l que vagi de la proposició a

la cloenda, #s a dir, que co»ple!xl el que cons» i de re* que é»

«J*«T, "Org«n!t»i té i atriVi« ion* . . . » p 2Ï . OLIAIT, U n»'>! i-»', • ' . 'mwr,» ,11-,, ·;'«i(i·. tmu a •< c-«ptar i a

4cMMr (•»'' (•), ) ;.I »H'»«»ir , (¿,, • r I St··l·tBWI« «|U9 'h l ; »-ull«-I »»>n J* 1« r*pt«MKit 1*

»r t ,a | l t* l ll»»l«i rtwpniMMit» é«» !• r**lH«t polit ic« d* quA •• tract i , in« trofc*»,

fcnrs, ijii»' unit >-ii,i'".i met, «I d l M U r n ¡v .? i f un j u r i i i i i H«- suix>r(K>sn • l.i r f « l i < » l

d* 1« %IM! f " tw« part i ytv\(M», mm i «>«»«·qu*M n, -f>r'-;fiit>-i: Im tet«lit«t nut· n'é« MftMMt. C« i*-r «tua

«1 »«u cicle vital (IWÎ» i tot fent-ho compleixi també la

satisfacció del« gr«ug«sf 1« legislació i l'ofert» del

donatiu.

La »atisac ié qwe «uposa establir un gra« qualitatiu a

partir de l'audiència de peticions entre, d'una banda, les

funrions judicials f descripció usada « voltea

indíseri«intidA«ent} i, de ï'altra, 1 ' administració df

justicia (o simplement jusrffcí«), en la mesura que no se«pre

oir peticiona generava una actuaci¿ judicial, permet a

MATTI AMO (m) de diitingír, bàsicaiaent, entre aquelles

pet ici or* que deaanaven justicia i «quelles que »er»»ent

d*»«i»nitven favors; en d'altres paraile^, entre les qu*»

podrí*»« ano»enar via de ja«rf/ríi í v i« de gràci» f1*1).

La vía de gracia

Forc% mes noabroses que no l'alt re tipus de petición?,

no hnn de ser »enyst íngudes. Les respostes que s'hi donen

dtffrilaent poden ser encabides sota li» deno«inació global

de juttfcia. h »és el fet de demnnmr (petitioning) no erm, o

no havia de ser, necessaria»ent, un procediment judicial o

J" Et, «vident i «on c«n»gM*Mi r«uni««» as c»rt §M»r«l i d'ultr»« «»»»nlil««» «M* i»

f»n l')tu f t , 4«* d'««u««t pun» »»rliMMta, ilt^*% ». IIS,

ift) V. •« B!M, fl AwMje 4« ....p. Mf»Mt; i *Í r»c«nt "II *J*rctei» «• l« tract*

r»gi*c »n f«»fill» «ntr«

?̂ ^̂ ^̂•"'•*,»••' ,; *• l'I'W v y. '. •!',"' ' • .Vi,""/, ,7 V* / 'V •' " •

•3

quasi-judicial f»**»» tot t que «t que ««»n pot afirsar que

generava 1« *f Jor part dels «f «r* Judicial« d« què s'ocupavn

el parlament C1»»). P« r * RICHARDSON / SAYLKS, tot i que se

sol licitav«« s rar í es, consideren que ho« aspirava a obtenir

Justícia (1§i). fs cert, perè, que la dificultat de discernir

clarament què conatituïa una petició de dret i què un» de

gràcim, l'unir que feia era InrreMntar i afavorir el aarge

de discreció del rei i dels seus oficials (»').

La. v

Pot trobar suport en Is descripció (IM) de parlaient de

l'Epi tome del De legibuv, co»una»ent dit Fleta, que

rrflerttix 1« visié de la institució »1 leaps d*Edwmrd I

(1M) í en recull 1« (doble) visió ço» « alt tribunal de

fn tMit* é'fâmtfê í, 1»« p»t!«iwMi

íijfv"..," - - - - • " ..',. ,.' ', j ','»"/jy|V"n'*#£-.v*t.', '• ' j•'.*•*• »i '.í1- *!_-»•• . . ' • - - , * "í . .», _ _ -r . • . • - • • - . _ • «?' . . 'V. . • • .' .''/.'V • •• ' -'', - 4

Justícia i creador de nor»*» f1*) dintre del que podrí e»

anomenar "doctrina legal". Si, * «és a «és, teniu en co»pte

que s'ha argumentat, IM sense crítiques, per part de POLLAR^

t1»1) i d« 1IC1AIDSON / SATLES (m) que I1 administració d«

Justícia és un dels motius principals que fa que els súbdits

demanin al monarca la celebrada del parlament.. Sembla,

perè, eomuna-tent acceptat que el nombre de peticions, sovint

elevat, que es presentava als parlaments comportà que la

institució es veiés implicada en afers judicials (lfs).

Les tasques relacionades «»b l'administració de

Justícia en ocasié de i» celebració del parlament

comportaven, doncs, una activi tat considerable. No ena ha de

sorprendre, per tant, que els mecanismes qu* e« van

arbitrant per despatxar el papera« es puguin veure com un

comportament presidit per una actitud reduccionista. Decisió

que consistiria» bàsicament, en una reconducció cap «Is

canals adequats i en funció de ï a matèriï de les aspiración»

presentades (lt4), que en última instància, perseguiria un«

1M à me» em m ILttAIH. Tb» high court . . . . f. 19S-232 «p. ; v. FOLLUD, ¿raJutlon of

jwJJaMM»«, p 2«'4i, V . , í -«b*, me» *mmt.

191 In IVofMtJafi »f v*rlt*mmit, », 24-25, pMicié i r i t i i -d« per HMASM («Jui ï ln»» Ui

••-Ir . , . " , y, 2«-2M> qtií M dufct* * t lr l«.

itf r, n,, tfOUmMOM / nirut, -tarliMMt« «IM| C r»« t Cuuncit« . . . " . p. I.

199 MA1TUU0. " introduí llu« t» mmmuumm »• f «r U. ««IP. 130$ .

114*** Sigui »1 c«r,c«n«t. « *t« >wd«M, «A *1 ooniMll. 4*«^pM «fletal«, NÉfl

-Introduction t« lümmmmmn .,, ". m. tSi*MS¡ citat p»r OMaSM. '«Justic«» ta

•wrly ., .", p. 2tl I 21f.

*p - -̂ .-«• ,"/,,• - ', ', ' «V̂ T)*** »C-'Y.-!••>'•' t?'-' ,-•- , A- i- "*"'"

ss

finalitat ton eoaprmmibltt rodalr «1 «Ini» »1 conjunt d«

peticions fiï* ftrrltowa a Mr »r»MnUd«n d i rec t ««en t al r* i

Í »1 »«u consell (**»). A»b tot» c*l »«r ton conscient que de

bell antuvi «1 sol·licitant no»és té una expectativa i una

erdr« pr«li«ln*r| no mcon»«fw«im el qu« deman«, sine el

correcte *ndef«««»nt de la qtt«stió suscitada (li§), Pere el

qu« encara é» «é« efectiu i important és que el «mteiic

procés de conduir adequadament cada tipua Je petició

co»porta» per I» pur« art i v* tat, un procés paral leí de

«eleccíé i de filtratfe. El cas angle», estudiat per

RTCHARDSON / SATL1S Ilfî ) »outra ço« una »tribució del

parlaaen'i (de« dels tenns »edieval«) 1« constant audició de

peticions (privades), 1« «ajeria de les quuls deaanaven

justícia, »1 co*tat d'altres «%nlfe»tacions que confinsen

aquest veinant de le« facultats de 1'assemble».

I es precis«»ent co« v.na «an i f estació »é» de

î'«d»ini»traci6 de justícia que fa el «onmrca en oc«»ié de

celebrar cort que cal veure i inserir le« recla»*>cions de

greugem.

t« tnu

[T.f/-;-

n «M«

«un

Cil

ÍJM

I. CMi««l 4* cort {Vit! 4*1 ral Mr 1 1 «14»«

II. Capitel 4* oort «vil 4*1 rat Nu-ti

III. Coital te oert (11} 4'AlfoM IV * ta oort 4« tant (X«Bt «•litt

IV. CMpil·l 4* oort (II 4» §**•*• II • ta oort «• tarcoloM 4»lf«S

V. U»itel (MgMi 4* ta coMtaéta «itr« *1 rai *lfoM IV i «l, • tant Cw«Bt, *1 2»

f»«l p*r • la col *lació d«l grau d* doctor »n dret pr*«*nt*d« p«l...

Documents

f»«l pr • la col lació d«l grau d* doctor »n dret pr«nt*d« p«l...