flora del turó de la rovira

annex I! Fitxes botàniques del Turó de la Rovira

! 1

FITXES BOTÀNIQUESDEL TURÓ DE LA ROVIRA

JORDI MARGALEF I MARRSEGRUP 9 DE 2n DE BATXILLERAT

ANNEX I

PRÒLEG

En aquest annex donarem a conèixer cada una de les espècies que s’han catalogat du-

rant l’estudi del Turó de la Rovira. Les espècies representades són majoritàriament autòc-

tones, de manera que creixen espontàniament al nostre país, o bé han estat introduïdes

des de temps molt antics (naturalitzades). També, però, n’hi ha que són al·lòctones, és a

dir, que són espècies originaries d’altres contrades que generalment es cultiven de forma

ornamental i que a vegades creixen de forma espontània en ambients naturals.

Cada pàgina conté la classificació de l’espècie amb seu nom popular, científic i l’ordre,

família i gènere al qual pertany. Altrament hi ha una part descriptiva de la planta on es fa

una petita descripció física d’aquesta i d’altres característiques típiques com la floració,

fructificació, etc. També hi ha una altra secció on s’especifica l’hàbitat de l’espècie.

Les fotografies mostrades són de font pròpia i fetes d’espècimens del mateix turó de la

Rovira. Generalment en cada pàgina hi han dos fotografies, una mostra l’especte general

de la planta i l’altra n’és un detall.

A part de les pàgines dedicades a les diferents espècies, es mostra de forma intercalada

una pàgina amb els mapes de distribució de cada espècie. Les dades utilitzades per ela-

borar el mapa s’han extret de les fitxes de camp. Per tal de saber el grau d’abundància

s’ha fet una escala de colors. Se n’han utilitzat 6: el blau clar (presència o +), el blau (1), el

verd(2), el groc(3), el taronja(4) i el granat(5). Aquets nombres d’abundància són utilitzats

per fer estudis botànics i en l’apartat de metodologia s’esmenta el seu significat; però el

recordarem aquí altre cop: 5: indica que una espècie és dominant o cobreix quasi el 100%

de la zona d’estudi, 4: cobertura al voltant del 75%, 3: cobertura al voltant del 50%, 2: co-

bertura al voltant del 25%, 1: cobertura al voltant de 5%, presència: s’indica tècnicament

amb una + i significa que hi ha uns exemplars aillats.

L’ordre de les plantes s’ha fet seguint l’ordre alfabètic dels noms populars. Per tal de que

siguin facilmant localizables al final de l’annex hi ha un índex de noms científics i populars.


! 2

Fitxa botànica

Ailant

Nom científic: Ailanthus altissima

Classificació taxonòmica:

Ordre: Sapindals

Família: Simarubàcia

Gènere: Ailanthus

Espècie: A. altissima

Descripció:

És un arbre caducifoli que ateny fàcilment els 25 metres d’alçada.Té un tronc recte d’es-

corça grisenca i rugosa però bruna i llisa quan és jove. La seva capçada és molt densa i té

unes fulles compostes molt grans de fins a 30 centímetres que desprenen una desagra-

dable olor. La flor és groga i marró i s’agrupen en ramells. El fruit és una sàmara i es dis-

persa fàcilment.

Hàbitat:

És una espècie al·lòctona, ori-

ginària de la Xina. Creix i colo-

nitza espais amb molta facilitat

cosa que fa que sigui una plan-

ta invasora. A Catalunya es cul-

tiva com a planta ornamental

en parcs i jardins però també

creix de forma espontània en

boscos propers a zones urba-

nes.


! 3

Fitxa botànica

Aladern

Nom científic: Rhamnus alaternus


Ordre: Rosals

Família: Ramnàcies

Gènere: Rhamnus

Espècie: R. alaternus

Descripció:

És un petit arbret perennifoli que pot assolir els 6 metres, però també pot crèixer de forma

arbustiva. L’escorça prima i grisa. Les fulles són alternes de 2 a 6 centímetres, ovades,

finament dentada i d’especte lluent i coriaci. Flo-

reix de febrer a maig, les flors són petitones i

unisexuals, i és un arbre dioïc, és a dir hi ha ar-

bres masculins i femenins. El seu fruit és una

drupa esfèrica d’uns 4-6 mm de diàmetre, és de

color vermell i al madurar es torna negre. És un

fruit comestible pels ocells.

Hàbitat:

És una planta que viu en els alzinars i pinedes i

màquies de terra baixa, pot crèixer a la muntanya

mitjana però sempre en llocs càlids i assolellats.


! 4

Distribució: Ailant


! 5

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

5 4 3 2 1 +

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

Distribució: Aladern

Fitxa botànica

Aladern de fulla estreta

Nom científic: Phillyrea angustifolia


Ordre: Lamials

Família: Oleàcies

Gènere: Phillyrea

Espècie: P. angustifolia

Descripció:

És un petit arbust perennifoli de fins a 2 metres d’altura. Té el tronc molt ramificat i l’e-

corça grisenca. Les fulles són semblants a les de l’olivera, són lanceolades i llargues però

tenen un color més viu i no són tan arrodonides. Les flors són petites i blanques i s’agru-

pen en inflorescències; el fruit és una drupa, com una oliva.

Hàbitat:

És un arbust propi de la regió medite-

rrània i es troba als alzinars, pinedes,

brolles, garrigues i màquies litorals.


! 6

Fitxa botànica

Albellatge

Nom científic: Hyparrhenia hirta


Ordre: Poals

Família: Poàcies

Gènere: Hyparrhenia

Espècie: H. hirta

Descripció:

És una gramínia cespitosa alta de fins a un metre d’altura. Quan les fulles i tiges són ten-

dres tenen una coloració verda pàlid o fins i tot blavosa, després durant l’estiu, s’assequen

les fulles i adquireixen una tonalitat rosada i torrada. Les seves inflorescències són forma-

des per espigues pubescents.

Hàbitat:

És una espècie d’hàbitat molt

extès. Habita des de les saba-

nes africanes fins a la conca

mediterrània, el seu límit sep-

tentrional. A Catalunya creix en

zones assolellades i seques i

forma extensos prats als solells

de la terra baixa mediterrània.


! 7

Distribució: Aladern de fulla estreta


! 8

ç

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

5 4 3 2 1 +

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

Distribució: Albellatge

Fitxa botànica

Alfals arbori

Nom científic: Medicago arborea ssp citrina


Ordre: Fabals

Família: Fabàcies

Gènere: Medicago

Espècie: M.arborea ssp citrina

Descripció:

És un petit arbust perennifoli de fins a 2 metres d’alçària. Les tiges basals són llenyoses

però les secundàries són verdes. Les fulles són compostes trifoliades i són de color verd

cendrós. La flor surt a la primavera, és groga, semblant a la de la ginesta, i apareix en in-

florescències. Fructifica a l’estiu i ho fa amb un petit llegum de fins a 1,5 centímetres de

diàmetre i que té forma espiral.

Hàbitat:

És un arbust típic de la regió

mediterrània, i creix en llocs

assolellats com pinedes de pi

blanc o prats. També se’l troba

cultivat en conreus com a fe-

rratge o en jardins i parcs com

a planta ornamental.


! 9

Fitxa botànica

Alzina

Nom científic: Quercus ilex


Ordre: Fagals

Família: Fagàcies

Gènere: Quercus

Espècie: Q. ilex

Descripció:

És un arbre perennifoli de creixement lent de fins a 20 metres. Té un tronc molt corpulent i

gruixut amb l’escorça grisa o bruna, rugosa i clivellada. Fa un brancam i fullatge molt

espès. Les fulles són lanceolades d’un color verd fosc i coriàcies per l’anvers i peludes i

clares pel revers. Medeixen de 3 a 7 centíme-

tres i tenen el marge serrat. Floreix d’abril a

maig i és dioic. El seu fruit és un aglà i apa-

reix a la tardor.

Hàbitat:

És l’arbre dominant dels alzinars, i és l’arbre

potencialment dominant de la terra baixa me-

diterrània.


! 10

Distribució: Alfals arbori


! 11

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

5 4 3 2 1 +

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

Distribució: Alzina

Fitxa botànica

Ametller

Nom científic: Prunus dulcis.


Ordre: Rosals

Família: Rosàcies

Gènere: Prunus

Espècie: P. dulcis

Descripció:

És un petit arbre caducifoli que ateny els 10 metres d’escorça grisa i rugosa. Les fulles de

l’atmetller fan uns 10 centímetres de llarg, són lanceolades, dures i tenen un color verd

fosc per l’anvers i un color clar pel revers. La flor de l’atmetller és molt vistosa i d’un color

rosat clar, apareix a l’hivern, abans de que brotin les fulles. El fruit és l’ametlla, d’uns 3 o 5

centímetres i se’n menja la llavor.

Hàbitat:

És un arbre originari del pròxim

orient. Però des de l’antigor

s’ha cultivat a Catalunya. A Ca-

talunya i a tota la regió de clima

mediterrani es cultiva extensa-

ment. Rarament se la troba de

forma espontània ja que es

multiplica bàsicament en es-

queixos.


! 12

Fitxa botànica

Aranyoner

Nom científic: Prunus spinosa


Ordre: Rosals

Família: Rosàcies

Gènere: Prunus

Espècie: P. spinosa

Descripció:

És un arbust caducifoli que no supera els dos

metres d’alçada, té el tronc i les branques

mol ramificades i amb punxes. Les fulles són

petites, lanceolades i alternes unes amb

elles. Floreix al inici de la primavera abans de

que brotin les fulles novelles; les flors són

numeroses, blanques i no massa grans. El

seu fruit, l’aranyó, apareix a la tardor, és

semblant a una pruna petita i és comestible.

Hàbitat:

És un arbust molt comú d’Europa, sobretot

habita boscos esclarissats, bardisses i mar-

ges.


! 13

Distribució: Ametller


! 14

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

5 4 3 2 1 +

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

Distribució: Aranyoner

Fitxa botànica

Arbocer

Nom científic: Arbutus unedo


Ordre: Ericals

Família: Ericàcies

Gènere: Arbutus

Espècie: A. unedo

Descripció:

És un arbret o arbust perennifoli que ateny els 5 metres d’alçària amb facilitat, de tronc

prim i ramificat i d’escorça rogenca i esquerdada. Les fulles són planes, amples, lanceola-

des i coriàcies. Les flors neixen en inflorescències al capdamunt de les branquetes i són

de color blanc grogós. El fruit de l’arbocer és la cirereta d’arboç, una baia vermellosa co-

mestible.

Hàbitat:

La seva àrea de distribució és

la regió mediterrània. El seu

hàbitat predilecte a Catalunya

són els boscos i màquies de

terra baixa amb sòls silícics o

descalcificats.


! 15

Fitxa botànica

Arbre de l’amor

Nom científic: Cercis siliquastrum


Ordre: Fabals

Família: Fabàcies

Gènere: Cercis

Espècie: C. siliquastrum

Descripció:

És un petit arbre caducifoli que rarament ateny els 12 metres. Té l’escorça una mica gri-

senca i es llisa de jove però es clivella de gran. Les fulles són reniformes o cordades (for-

mes de ronyó o cor). Les flors apareixen a finals d’hivern o principis de primavera, quan

encara no han sortit les fulles; són d’un color rosa viu i poden fer fins a 2 centímetres. El

fruit apareix a l’estiu i és una llegum marró aplanada.

Hàbitat:

Aquest arbre és originari de la

Mediterrània Oriental, és a dir,

des d’Itàlia fins a Iran. A Cata-

lunya i altres llocs es cultiva

com a arbre ornamental en

parcs i jardins i alguns cops se

la pot trobar de manera es-

pontània a la natura.


! 16

Distribució: Arbocer


! 17

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

5 4 3 2 1 +

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

Distribució: arbre de l’amor

Fitxa botànica

Arç blanc

Nom científic: Crataegus monogyma


Ordre: Rosals

Família: Rosàcies

Gènere: Crateagus

Espècie: C. monogyma

Descripció:

És un petit arbre o arbust caducifoli d’uns 5 metres, de tronc molt ramificat, espinós i d’es-

corça grisenca. Les fulles són profundament dividides, formant de 3 a 7 lòbuls triangulars i

dentats, i no superen els 3,5 centímetres. Floreix d’abril a juny i ho fa amb flors blanques

de 5-6 milímetres agrupades en corimbes. El fruit és una drupa vermellosa de 8 milíme-

tres.

Hàbitat:

Creix en boscos de muntanya mitjana i en

la terra baixa creix en boscos humits, bar-

disses o ambients de ribera.


! 18

Fitxa botànica

Arç de tanques

Nom científic: Lycium europaeum


Ordre: Solanals

Família: Solanàcies

Gènere: Lycium

Espècie: L. europaeum

Descripció:

És un arbust perennifoli molt ramificat de fins a 4 metres d’alçària de branques espinoses i

escorça grisa i rugosa. Les fulles són lanceolades de fins a 4 centímetres. La flor surt a

l’estiu és de color violaci o blanc i tenen forma de trompeteta. El fruit és una baia verme-

llosa.

Hàbitat:

L’arç de tanques és una

espècie que habita l’àrea Medi-

terrània. És una espècie bas-

tant rara i el seu hàbitat són les

màquies, garrigues i bardisses

seques.


! 19

Distribució: Arç blanc


! 20

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

5 4 3 2 1 +

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

Distribució: Arç de tanques

Fitxa botànica

Argelaga negra

Nom científic: Calicotome spinosa


Ordre: Fabals

Família: Fabàcies

Gènere: Calicotome

Espècie: C. spinosa

Descripció:

És un arbust perennifoli de fins a 3 metres d’alaçària. El tronc és molt ramificat, amb bran-

quillons estriats i espinosos. Les fulles són petites de 0,5 a 1 centímetres, fosques i com-

postes trifoliades. La flor és groga, vistosa, de fins a 1,5 centímetres i apareix a la prima-

vera. El fruit és un llegum negrós de fins a 4 centímetres.

Hàbitat:

És un arbust originari de Cata-

lunya. Habita alzinars aclarits,

màquies i brolles, sobretot so-

bre terrenys silícics.


! 21

Fitxa botànica

Arítjol

Nom científic: Smilax aspera


Ordre: Lilials

Família: Esmilacàcies

Gènere: Smilax

Espècie: S. aspera

Descripció:

L’Arítjol és una liana espinosa perennifolia. Creix damunt d’arbustos o troncs. Les fulles

són coriàcies, cordiformes i triangulars amb el marge un pèl espinós. A la base del pecíol

surten uns circells que serveixen per aferrar-se al les branques de les plantes.

Floreix d’agost a octubre amb unes flors petites i groguenques. Els fruits surten a la tardor

i són vermellosos i formen una mena de raïm

Hàbitat:

Viu en zones de clima mediterrani

litoral en alzinars, màquies i garri-

gues.


! 22

Distribució: Argelaga negra


! 23

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

5 4 3 2 1 +

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

Distribució: Arítjol

Fitxa botànica

Atzavara

Nom científic: Agave americana


Ordre: Asparagals

Família: Agavàcies

Gènere: Agave

Espècie: A. americana

Descripció:

És una planta perennifòlia de tija molt curta, de la qual en surten unes enormes fulles,

disposades en roseta, de fins a 2 metres, lanceolades, carnoses, amb els marges espino-

sos i color verd cendrós. Només floreix un cop a la seva vida, ja que després mor. Poden

passar dècades a que floreixi i l’época de floració és aleatòria. La inflorescència és una

enorme tija cilíndrica d’uns 5-10 metres d’altura en la qual surten 20 o 30 branques horit-

zontals plenes de flors grogues.

Hàbitat:

És un arbust originari de Mèxic, fou in-

troduïda a Europa el segle XVI. A mitjans

del segle XVII ja era molt estesa per a

tota la regió mediterrània. A Catalunya

viu en erms, penyals, màquies, brolles i

vores de camins.


! 24

Fitxa botànica

Baladre

Nom científic: Nerium oleander


Ordre: Gentianals

Família: Apocinàcies

Gènere: Nerium

Espècie: N. oleander

Descripció:

És una arbust que ateny amb facilitat els 4 o 5 metres d’altura, el tronc està molt ramificat

des de la base i té l’escorça grisenca. Les fulles tenen una disposició oposada o verti-

cil·lades, són una mica coriàcies, lanceolades i poden arribar a fer 15 centímetres. Les

flors de 4 o 5 centímetres de diàmetre són rosades o blanques i s’obren a l’estiu. El fruit

és una mena de baia prima i llarga de fins a 15 centímetres de llarg que s’obre quan s’as-

seca i deixa anar uns plomalls.

Hàbitat:

És una espècie autòctona del mediterrani meridio-

nal. A Catalunya se la troba en els llits de rambles o

torrents secs meridionals, per sota del riu Llobregat

i és una espècie abundant al País Valencià i a Ei-

vissa. També és utilitzada com a planta ornamental

a molts parcs i jardins.


! 25

Distribució: Atzavara


! 26

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

5 4 3 2 1 +

Distribució: Baladre

Fitxa botànica

Boix

Nom científic: Buxus sempervirens


Ordre: Buxals

Família: Buxàcies

Gènere: Buxus

Espècie: B. sempervirens

Descripció:

És un arbust alt o petit arbret perennifoli, molt fullós i de creixement molt lent. Les fulles

són oposades, coriàcies, verd fosc per l’anvers i pàl·lides pel revers. Les flors no són vis-

toses i quasi passen desapercebudes. El fruit és una càpsula seca amb unes llavors a l’in-

terior.

Hàbitat:

Aquest arbret és originari d’Europa

i Anatolia. Viu en zones seques i

pedregoses a europa central però

a Catalunya habita llocs una mica

humits o ombrívols de l’estatge

montà, tot i que no tolera l’excés

d’aigua; rarament habita zones

d’alzinar.


! 27

Fitxa botànica

Campanetes de jardí

Nom científic: Ipomoea indica


Ordre: Solanals

Família: Convolvulàcia

Gènere: Ipomoea

Espècie: I. indica

Descripció:

És una liana perennifòlia de tija verda i molt llarga, molt fullosa i que cobreix i s’exten en

grans superfícies. Les fulles són cordades o trilobulades. La flor apareix a la primavera i

estiu, és lila, molt gran, vistosa i té forma de campaneta.

Hàbitat:

És una espècie al·lòctona a les nos-

tres contrades. És originària de Ha-

wai, però es cultiva arreu del món

com a planta ornamental. A Catalu-

nya habita jardins i a vegades se la

troba de forma espontània en zones

forestals limítrofs amb urbanitza-

cions, parcs o ciutats. És una planta

invasora ja que s’estén ràpidament i

cobreix arbusts i arbres, fet que pro-

voca la mort d’aquests.


! 28

Distribució: Boix


! 29

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

5 4 3 2 1 +

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

Distribució: Campanetes

Fitxa botànica

Canya

Nom científic: Arundo donax


Ordre: Poals

Família: Poàcies

Gènere: Arundo

Espècie: A. donax

Descripció:

És una planta herbàcia gramínia molt

gran, de fins a 5 metres d’alçada, la tija és

gruixuda de fins a 3 centímetres de

diàmetre; té rizoma, una tija subterrània

que a l’hivern roman viva mentre que la

tija aèria es mor. Les fulles són lanceola-

des, molt llargues i amples. La flor és una

influorescènia en forma d’espiga i les lla-

vors són una mena de gra.

Hàbitat:

És una espècie autòctona de la regió mediterrània i de l’oest asiàtic. És una planta hipòfila

i hidròfila, és a dir, que viu en zones properes a l’aigua o terrenys amb aqüífers molt su-

perficials, però mai creix damunt de zones inundades.


! 30

Fitxa botànica

Carbassina

Nom científic: Bryonia dioica


Ordre: violals

Família: Cucurbitàcies

Gènere: Bryonia

Espècie: B. dioica

Descripció:

És una herbàcia anual enfiladissa de fins a 4 metres de llarg. La tija és verda i en surten

circells gràcies els quals s’enfila entre els arbres i arbusts. Les fulles són palmades (5

lòbuls) i una mica piloses per l’anvers. Consta de flors femenines i masculines. Les flors

són d’un color groc verdós. El fruit apareix a l’estiu, és esfèric, de la mida d’un pèsol i és

de color vermell

Hàbitat:

És una liana originària del cen-

tre i sud d’Europa. A Catalunya

la trobem en zones humides,

una mica asolellades i en sòls

bàsics.


! 31

Distribució: Canya


! 32

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

5 4 3 2 1 +

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

Distribució: Carbassina

Fitxa botànica

Cedre de l’Atlas

Nom científic: Cedrus atlantica


Ordre: Pinals

Família: Pinàcies

Gènere: Cedrus

Espècie: C. atlantica

Descripció:

És un arbre de gran port que excepcionalment pot atènyer els 35 metres d’alt. Té l’es-

corça escamada i de color gris fosc. La capçada és amplament piramidal que es torna ta-

bular al superar la maduresa, esvelta i té el brancam penjant. Les fulles són aciculars de

color verd platejat d’uns 3 centímetres de llarg per 1

milímetre d’ample. Estan disposades en forma de

feixos a l’extrem dels braquiblasts. Floreix a la tar-

dor i les pinyes són una mica còniques, ovoides,

erectes i els pinyons són alats.

Hàbitat:

És un arbre originari de l’Atlas i forma boscos dels

1300 als 2200 metres d’alçada. A Catalunya fou in-

troduït el segle XIX com a planta ornamental, i s’ha

adaptat bé ja que està adaptat a climes temperats,

actualment es cultiva amb freqüència, excepcional-

ment se’l pot trobar de forma subespontània a la

natura.


! 33

Fitxa botànica

Cèstrum

Nom científic: Cestrum parqui


Ordre: Solanals

Família: Solanàcies

Gènere: Cestrum

Espècie: C. parqui

Descripció:

És un arbust perennifoli que pot atènyer fins a 4 metres. El tronc es recte i ramificat amb

l’escorça marró-verdosa i rugosa. Les fulles, que fan una olor desagradable, són lanceo-

lades, d’un color verd fosc per l’anvers i de color verd clar pel revers, i medeixen entre uns

6 i 14 centímetres de llarg per uns 2,5-4 d’ample. Floreix de maig a octubre; les flors són

d’un color groc verdós, medeixen entre 2 i 3 centímetes i creixen als extrems de les tiges

en forma d’inflorescències. El seu fruit és una petita baia negra que és menjada pels

ocells.

Hàbitat:

És un arbust originari de Sud-Amèrica. A

Catalunya ha estat introduït per ser

plantat de forma ornamental en jardins, i

a vegades se’l troba de forma es-

pontània en boscos propers a ciutats i

urbanitzacions. Aquí a Catalunya no és

invasora però a molts païssos està es-

devenint un problema ecològic molt im-

portant.


! 34

Distribució:Cedre


! 35

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

5 4 3 2 1 +

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

Distribució: Cèstrum

Fitxa botànica

Cirerer japonès

Nom científic: Prunus serrulata


Ordre: Rosals

Família: Rosàcies

Gènere: Prunus

Espècie: P. serrulata

Descripció:

És un petit arbre de fins a 12 metres, de tronc prim i amb un brancam molt espés, d’es-

corça grisenca i rogenca. Les fulles tenen forma de cor de disposició alterna i de fins a

uns 10 centímetres. La seva flor és rosada i molt vistosa i abundant, apareix a inicis de

primavera quan encara no han germinat els borrons. El fruit del cirerer és la cirera, una

drupa comestible de color violat i rogenc.

Hàbitat:

És un arbre exòtic que habita originària-

ment boscos del Japó i la Xina. Es culti-

va en jardins i parcs com a planta orna-

mental.


! 36

Fitxa botànica

Coronil·la

Nom científic: Coronilla glauca


! Ordre: Fabals

! Família: Fabàcies

! Gènere: Coronilla

! Espècie: C. glauca

Descripció:

És un petit arbust perennifoli de tronc molt prim i ramificat. Les fulles són compostes, im-parapinnades i els foliols són obovats. Les flors són grogues i s’agrupen en inflorescèn-cies terminals. El fruit és un petit llegum.

Hàbitat:

És una espècie al·lòctona a les nostres contra-des. És originària del Mediterrani oriental. Es cultiva a Catalunya com a planta ornamental, i a vegades apareix de forma subespontània en boscos i garrigues.


! 37

Distribució: Cirerer japonès


! 38

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

5 4 3 2 1 +

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

Distribució: coronil·la

Fitxa botànica

Cotoneàster

Nom científic: Cotoneaster lactea


Ordre: Rosals

Família: Rosàcies

Gènere: Cotoneaster

Espècie: C. lactea

Descripció:

És un arbust perennifoli que no sobrepassa els 5 metres. El seu tronc és prim, molt ramifi-

cat i d’escorça llissa i una mica grisenca. Les fulles són ovades acabades amb una mica

de punxa, d’uns 2 centímetres de llarg, una mica piloses i de color verd apagat per l’an-

vers i blanc pel revers. La flor és petiteta i blanca i s’agrupa en inflorescènces en forma de

corimbes. El fruit apareix a la tardor i és una petita drupa semblant a la de l’arç blanc.

Hàbitat:

És una espècie al·lòctona a les nostres con-

trades. És originària d’Àsia. A Catalunya es

cultiva com a planta ornamental en parcs i jar-

dins, i creix subespontàniament a molts bos-

cos propers a ambients urbans de Catalunya.


! 39

Fitxa botànica

Esbarzer

Nom científic: Rubus ulmifolius


Ordre: Rosals

Família: Rosàcies

Gènere: Rubus

Espècie: R. ulmifolius

Descripció:

És un arbust lianós de tiges anguloses i corvades de fins a 10 metres de llargada que

acostumen a ser de color morat. Té fulles compostes, de 3 o 5 folíols dentats que naixen

del mateix punt i són de color verd fosc per l’anvers i clares i piloses pel revers. Floreix du-

rant la primavera o estiu. Les flors són de color blanc o rosat i s’agrupen en inflorescèn-

cies. El seu fruit és una polidrupa de color negre, és a dir un conjunt de drupes agrupades

que constitueixen una móra.

Hàbitat:

És un arbust originari d’Europa,

és la planta dominant de les

bardisses i també creix en

marges de camins. És rar en el

sotabosc de boscos típics

d’alzinars, ja que necesita mol-

ta llum.


! 40

Distribució: Cotoneàster


! 41

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

5 4 3 2 1 +

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

Distribució: Esbarzer

Fitxa botànica

Esparreguera boscana

Nom científic: Asparagus acutifolius


Ordre: Asparagals

Família: Asparagàcies

Gènere; Asparagus

Espècie: A. acutifolius

Descripció:

L’esparraguera boscana és un petit arbust lianoide de 40 cm a 2 metres. Les fulles són

molt petites (2-6 mm de llarg) i tenen forma d’agulla. La tija és una mica llenyosa però du-

rant la primavera surten noves tiges tendres anomenades espàrrecs. Les flors són petites

i verdoses i fan un fruit semblant a un pèsol de color negre.

Hàbitat:

És una liana que viu en zones de clima mediterrani. A Catalunya viu a la terra baixa en

alzinars, pinedes de pi blanc i màquies.


! 42

Fitxa botànica

Esparreguera de jardí

Nom científic: Asparagus setaceus


Ordre: Asparagals

Família: Asparagàcies

Gènere: Asparagus

Espècie: A. setaceus

Descripció:

És una petita liana perennifòlia de tija prima i verda amb nombroses ramificacions se-

cundàries. Les fulles són aciculars i tenen el mateix pla que les branques secundàries. La

flor surt a l’estiu, és verda o blanquinosa i és poc vistosa. El fruit és negre i tòxic

Hàbitat:

És una espècie al·lòctona a les

nostres contrades. És originària

de Sud-Àfrica, però es cultiva

arreu del món com a planta or-

namental. A Catalunya habita

jardins i a vegades se la troba

de forma espontània en zones

forestals limítrofs amb urbanit-

zacions, parcs o ciutats.


! 43

Distribució: Esparreguera


! 44

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

5 4 3 2 1 +

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

Esparreguera de jardí

Fitxa botànica

Espinavessa

Nom científic: Paliurus spina-christi


Ordre: Rosals

Família: Ramnàcies

Gènere: Paliurus

Espècie: P. spina-christi

Descripció:

És un arbust caducifoli molt ramificat de fins a 4 metres. Les branques penjants, plenes

d’espines, d’escorça grisenca o bruna i llisa. Té fulles ovades, alternes i amb el marge una

mica dentat. Floreix durant la primavera o principis d’estiu; la flor és menuda i de color

verd grogós. El seu fruit és una sàmara am una sola ala rodona que envolta la llavor.

Hàbitat:

És una planta originària del

Mediterrani, Se’l troba des

d’Espanya fins a l’est de l’Iran.

És típica de les bardisses, i

molt abundant a l’Empordà; a

la resta de Catalunya és bas-

tant rara. També es cultiva per

fer tanques en jardins.


! 45

Fitxa botànica

Estepa borrera

Nom científic: Cistus salviifolius


Ordre: Malvals

Família: Cistàcies

Gènere: Cistus

Espècie: C. salviifolius

Descripció:

És un petit arbust que pot atènyer el metre d’altura, molt ramificat de branques primes i

erectes d’escorça grisenca. Les fulles són ovades, rugoses i piloses per l’anvers i revers i

tenen una disposició oposada. Les flors són blanques, de 3 a 4 centímetres i es reuneixen

3 o 4 sobre el mateix penducle. El fruit és una càpsula de 5 a 7 milímetres.

Hàbitat:

És una planta autòctona de la regió

mediterrània. Creix en pinars, alzinars o

brolles de sòls arenosos i silícics.


! 46

Distribució: Espinavessa


! 47

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

5 4 3 2 1 +

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

Distribució: Estepa borrera

Fitxa botànica

Eucaliptus

Nom científic: Eucalyptus globulus


Ordre: Mirtals

Família: Mirtàcies

Gènere: Eucalyptus

Espècie: E. globus

Descripció:

És un arbre de gran port que pot atènyer els 100 metres d’alçada en condicions òptimes.

El tronc és molt gruixut i l’escorça és marró i està formada per múltiples capes que es van

desprenen del tronc. Les fulles de l’eucaliptus són grans de fins a 20 centímetres de llarg,

i tenen forma lanceolada i asimétrica. Les fulles de les branques joves però són més peti-

tes, ovalades i de color blau grisos, és per això que aquesta espècie s’anomena eucalip-

tus blau. La flor de l’eucaliptus és una mena de plo-

mall rosat i groc dins d’un calze llenyós. El fruit és una

càpsula llenyosa similar al calze de la flor. El fruit i la

flor desprenen una agradable olor molt característica.

Hàbitat:

És una planta al·lòctona originària del Sud-Est d’Aus-

tràlia, de zones temperades de clima mediterrani.

L’eucaliptus forma extensos boscos allà on habita i

acidifica molt el sòl, fet que provoca que poques plan-

tes puguin habitar i competir amb ell. És cultivat com a

planta ornamental.


! 48

Fitxa botànica

Evònim japonès

Nom científic: Euonymus japonicus


Ordre: Celastrals

Família: Celastràcies

Gènere: Euonymus

Espècie: E. japonicus

Descripció:

És un petit arbre o arbust perennifoli de fins a 6 metres d’alçària. Té tronc principal però

està força ramificat i forma una mena de mata. Les fulles són ovolanceolades, coriàcies,

un poc serrades i d’un color verd llampant. Les flors són molt petites i poc vistoses, el fruit

és ataronjat o vermell.

Hàbitat:



del Japó, Xina i Corea. Arreu

del món es cultivada com a

planta ornamental en parcs i

jardins. A Catalunya només se

la troba de forma espontània

en indrets propers a urbanitza-

cions o ciutats.


! 49

Distribució: Eucaliptus


! 50

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

5 4 3 2 1 +

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

Distribució: Evònim japonès

Fitxa botànica

Falzia negra

Nom científic: Asplenium onopteris


Ordre: Polipodials

Família: Aspleniàcies

Gènere: Asplenium

Espècie: A. onopteris

Descripció:

És una falguera de fins a 30 centímetres d’alt. La tija és un petit rizoma bru fosc i pilós,

des d’on surten els pecíols de les fulles. Les frondes ( fulles) poden fer fins a 40 centíme-

tred i tenen el pecíol negre i tant o més llarg que el limbe. Les frondes són coriàcies,

lluents i fosques, en forma triangular i pinnades 2 o 3 cops.

Hàbitat:

És una de les falgueres més

abundants de la terra baixa i

creix en enclavaments rocosos,

pedregosos, silícics i humits o

ombrejats. Normalment se la

troba en alzinars.


! 51

Fitxa botànica

Figuera

Nom científic: Ficus carica


Ordre: Rosals

Família: Moràcies

Gènere: Ficus

Espècie: F. carica

Descripció:

És un arbre caducufoli no molt alt però de capçada ample i irregular que pot assolir els 10

metres. El tronc es gros i curt amb l’ecorça grisenca i llisa. Les fulles són palmades, molt

grans i tenen un color verd fosc a l’anvers i són més clares pel revers. Floreix durant la

primavera. El seu fruit és la figa (un siconi), maduren a finals d’estiu o principis de tardor.

Hàbitat:

És una planta que viu en tota la

zona mediterrània. Se la pot

trobar cultivada o de forma sil-

vestre i normalment creix en

llocs amb poc sòl, pedregossos

o escletxes.


! 52

Distribució: Falzia negra


! 53

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

5 4 3 2 1 +

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

Distribució: Figuera

Fitxa botànica

Figuera de moro

Nom científic: Opuntia ficus-indica


Ordre: Cariofil·lals

Família: Cactàcies

Gènere: Opuntia

Espècie: O. ficus-indica

Descripció:

És un cactus espinós robust de fins a 6 metres. La planta està formada per tiges verdes

aplanades, carnoses i superposades unes a amb altres; cada secció de tija fa entre 30 i

50 centímetres. Les fulles són petitíssimes d’uns pocs milímetres, i la funció sintetitzadora

la fan les tiges. La flor és molt vistosa, gran (fins a 8 centímetres de diàmetre) i de color

groc, tronja o vermellós. El seu fruit és carnós d’uns 5-8 centímetres és comestible i ver-

mell un cop ha madurat.

Hàbitat:

La figuera de moro és originària de

Mèxic. A Catalunya fou introduïda des

de fa segles per ser cultivada, ja que el

seu fruit era molt apreciat. És una planta

que s’ha estés fora dels conreus i se la

troba de forma esponània en molts llocs

assolellats del país com en vores de

camins, garrigues i penyals.


! 54

Fitxa botànica

Fonoll

Nom científic: Foeniculum vulgare


Ordre: Apials

Família: Apiàcies

Gènere: Foeniculum

Espècie: F. vulgare

Descripció:

És una herba anual alta però d’arrel persistent. Les seves fulles creixen aviat a finals d’hi-

vern. Són fulles compostes molt grans i que estan múltiplement dividides en segments

prims. Les tiges centrals creixen a finals de la primavera i poden assolir els dos metres

d’altura. La flor surt a l’estiu, és petita i de color groc i forma unes inflorescències en forma

d’umbel·la. El fruit és marró, petit i aromàtic i apareix a la tardor.

Hàbitat:

És una herba autòctona, que habita en

zones seques de la regió mediterrània. A

Catalunya creix en prats secs i en am-

bients ruderals.


! 55

Distribució: Figuera de moro


! 56

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

5 4 3 2 1 +

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

Distribució: Fonoll

Fitxa botànica

Galzeran

Nom científic: Ruscus aculeatus


Ordre: Asparagals

Família: Ruscàcies

Gènere: Ruscus

Espècie: R. aculeatus

Descripció:

És un petit arbust de fins a 80 centímetres, de branques i tiges verdes. Té dos tipus de

tiges: unes cilíndriques, que fan la funció de tronc i unes altres aplanade, amples i punxe-

gudes que fan la funció de fulla, és a dir un fil·locardi. Les fulles autèntiques són petitissi-

mes. La flor és petita i surt del fil·locardi a l’hivern i primavera i el fruit és una baia rodona

vermella molt característica.

Hàbitat:

És una espècie d’àmbit mediterrà. A Cata-

lunya se la troba sobretot en boscos i ga-

rrigues una mica ombrívols de terra baixa.


! 57

Fitxa botànica

Garric

Nom científic: Quercus coccifera


Ordre: Fagals

Família: Fagàcies

Gènere: Quercus

Espècie: Q. coccifera

Descripció:

És un arbust perennifoli que normalment no fa més d’un metre d’alçària. El tronc molt ra-

mificat i tortuós, i té nombroses branques que s’estenen quasibé tocant el terra de manera

horitzontal. Les fulles són esclrofil·les: són petites (0,5-2cm) i coriàcies; també son

punxants i d’un color verd clar i lluent. Floreix durant d’abril a maig, cada espècimen té

flors masculines i femenines. El seu fruit és un aglà que madura a finals d’estiu o principis

de tardor.

Hàbitat:

El garric és un arbust que habita en zones de

clima mediterrani i que viu en terrenys asso-

lellats, secs, rocosos i calcaris. A Catalunya

se’l pot trobar des dels Pre-Pirineus fins a la

serra d’Alcanar o els Ports. Quan és l’arbust

dominant de la zona forma garrigues, que

generalment són comunitats produïdes per la

degradació de l’alzinar.


! 58

Distribució: Galzeran


! 59

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

5 4 3 2 1 +

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

Distribució Garric

Fitxa botànica

Garrofer

Nom científic: Ceratonia siliqua


Ordre: Fabals

Família: Fabàcies

Gènere: Ceratonia

Espècie: C. siliqua

Descripció:

És un arbre perennifoli de fins 10 metres d’alçària. El tronc es gros i irregular amb l’es-

corça bruna i grisenca. Té un brancam i capçada molt espesos, i les branques surten de

molt avall del tronc, i quasibé toquen el terra. Les fulles són compostes amb 2-5 folíols co-

riacis, i d’un color verd fosc. Floreix de juliol a octubre, les flors són petites i poc vistoses

d’un color verdós. El seu fruit, la garrofa, és un llegum allargat de fins a 20 centímetres de

llarg, és de color verd i es torna marró quan madura, al cap d’un any.

Hàbitat:

És originari del Mediterrani. Viu en

zones litorals, molt aprop del mar, ja

que no tolera les gelades. Creix en

màquies i és extensament conreat

al principat.


! 60

Fitxa botànica

Gatosa

Nom científic: Ulex parviflorus


Ordre: Fabals

Família: Fabàcies

Gènere: Ulex

Espècie: U. parviflorus

Descripció:

És un arbust molt espinós de ramificació molt densa i sense fulles; que han estat substi-

tuïdes per les punxes. Floreix durant l’hivern, fa unes vistoses flors grogues que colorei-

xen tot l’arbust. El seu fruit és un llegum petit marronós i una mica pilós.

Hàbitat:

A Catalunya habita en zones de clima mediterrani litoral, ja que no tolera les gelades.

Creix en llocs secs i pedregosos.


! 61

Distribució: Garrofer


! 62

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

5 4 3 2 1 +

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

Distribució: Gatosa

Fitxa botànica

Gessamí

Nom científic: Jasminum officinale


Ordre: Lamials

Família: Oliàcies

Gènere: Jasminum

Espècie: J. officinale

Descripció:

És un arbust lianós caducifoli d’uns 5 metres, molt ramificat, de tiges verdes. Les fulles

són compostes enteres i té de 5 a 9 folíols no superen els 10 centímetres. Floreix d’abril a

juny i ho fa amb flors blanques i grogues d’un centímetre agrupades en inflorescències i

desprenen una agradable olor. El fruit és una càpsula seca d’uns pocs milímetres.

Hàbitat:

Planta al·lòctona d’origen Asiàtic, ha-

bita en boscos de muntanya mitjana i

baixa i normalment en sòls rics en

humus. Es cultiva arreu del món com

a planta ornamental.


! 63

Fitxa botànica

Ginesta

Nom científic: Spartium junceum


Ordre: Fabals

Família: Fabàcies

Gènere: Spartium

Espècie: S. junceum

Descripció:

És un arbust perennifoli però se li cauen les

petites fulles a l’estiu, que fàcilment ultrepas-

sa els 2 metres d’alçada. Les tiges se-

cundàries són cilíndriques i verdes. Les fulles

són molt petites i escasses. Floreix durant la

primavera i estiu; les seves flors són molt ca-

racterístiques i d’un color groc llempant. El

seu fruit és un llegum sec.

Hàbitat:

Viu en brolles i màquies mediterrànies i sem-

pre en llocs assolellats.


! 64

Distribució: Gessamí


! 65

5 4 3 2 1 +

Distribució: Ginesta

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

Fitxa botànica

Heura

Nom científic: Hedera helix


Ordre: Apials

Família: Aralàcies

Gènere: Hedera

Espècie: H. helix

Descripció:

L’heura és una frondosa liana enfiladissa. Les branques són normalment tortuoses i d’un

color verdós. Té dos tipus de branques: les floríferes (produeixen flor) i les vegetatives.

Les fulles de les branques vegetatives són palmades amb 3 o 5 lòbuls i les floríferes són

ovades. Amdos tipus de fulles són coriàcies, de color verd fosc per l’anvers, més clares

pel revers i tenen els nervis molt marcats.

Les flors són petites i verdes i formen umbel·les de 8 o 12 flors; els fruits són petites baies

de color negrós.

Hàbitat

L’heura viu en llocs ombrívols, com

alzinars i rouredes i creix arrapada

als arbres, parets de cingles o bé

forma catifes de mates pel terra. És

present a tota Europa i Africa del

Nord.


! 66

Fitxa botànica

Lledoner

Nom científic: Celtis australis


Ordre: Rosals

Família: Canabàcies

Gènere: Celtis

Espècie: C. australis

Descripció:

És un arbre caducifoli que no supera els 20 metres. El tronc és recte l’escorça és grisa i

llisa. Té una capçada arrodonida, amb branques ascendents i dens fullatge. Les fulles

medeixen de 4 a 15 centímetres de llarg, són oval-lanceolades d’un color verd lluent, i cla-

res i una mica pubescents pel revers, tenen el marge serrat i són asimètriques. Floreix de

març a abril. El seu fruit és una drupa anomenat lledó, és comestible i aliment d’ocells.

Hàbitat:

És originari de l’oest d’Àsia,

però introduït a la zona medite-

rrània des de l’antigor on s’ha

naturalitzat. Normalment s’uti-

litza com a planta ornamental

en parcs, jardins i carrers.

També se’l pot trobar a la natu-

ra a la terra baixa o mitjàna

mditerrània, però mai forma

boscos.


! 67

Distribució: Heura


! 68

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

5 4 3 2 1 +

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

Distribució: Lledoner

Fitxa botànica

Llentiscle

Nom científic: Pistacia lentiscus


Ordre: Sapindals

Família: Anacardiàcies

Gènere: Pistacia

Espècie: P. lentiscus

Descripció:

El llentiscle és un arbust perennifoli baix, tot i que pot fer-se un arbre, forma una mata

densa i té l’escorça grisenca. La fulla és composta, paripinnada i de tres a sis parells de

folíols. Floreix de març a maig i el seu fruit és petit i arrodonit i té una coloració negrosa

quan ja ha madurat.

Hàbitat:

El llentiscle és un arbust mediterrani que creix en

brolles, màquies i, en pinedes i alzinars esclaris-

sats.


! 69

Fitxa botànica

Lleteressa vera

Nom científic: Euphorbia charicas


Ordre: Malpigials

Família: Euforbiàcies

Gènere: Euphorbia

Espècie: E. chariacias

Descripció:

És un petit arbust o mata perennifòlia que pot ultrapassar el metre d’altura, de la base sur-

ten unes tiges vermelloses no ramificades, poc llenyoses i rectes de les quals ne’n surt un

fullatge espès a la punta de la tija. Les fulles són lanceolades, de color verd blavós i d’uns

10 centímetres de llarg. La flor és groga i negra i s’agrupa en inflorescències als extrems

de les tiges durant els mesos de primavera i estiu. Tot seguit apareix el fruit, una càpsula

marró.

Hàbitat:

És una planta autòcona de la regió medite-

rrània i d’hàbitat força variat. A Catalunya

creix en alzinars, garrigues, brolles o prats,

així com a llocs ruderals coma a marges

de camins o erms, sempre que siguin zo-

nes càlides car no tolera el fred.


! 70

Distribució: Llentiscle


! 71

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

5 4 3 2 1 +

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

Distribució: Lleterassa

Fitxa botànica

Lligabosc japonès

Nom científic: Lonicera japonica


Ordre: Dipsacals

Família: Caprifoliàcies

Gènere: Lonicera

Espècie: L. japonica

Descripció:

És un liana perennifòlia de tija una mica llenyosa i prima. Les fulles són ovades i abcaba-

des en punxa i no són gaire grans, fan entre 2 i 6 centímetres de llarg. Les flors són llar-

gues, amb la base molt gran i de color blanc o groc clar. El fruit és una drupa blava de mig

centímetre de diàmetre.

Hàbitat:

És una espècie al·lòctona a les nostres contrades. És originària de Japó, Xina i Corea. Se

la cultiva arreu del món com a planta ornamental i en alguns llocs està resultatant una

planta invasora.


! 72

Fitxa botànica

Lligabosc mediterrani

Nom científic: Lonicera implexa


Ordre: Dipsacals

Família: Caprifoliàcies

Gènere: Lonicera

Espècie: Lonicera implexa

Descripció:

És una liana perennifòlia que pot arribar a fer 2 metres i es recolza en les plantes cir-

cumdants. Les fulles són ovoides, sèssils, (és a dir que s’ajunten directament des de la tija

sense pecíol visible), oposades; i de color verd lluent per l’anvers i color clar pel revers.

Les flors fan uns 4 centímetres són sèssils, creixen en inflorescències a l’extrem de les

tiges. Són de color blanc-groc i rogenc a l’exterior. El fruit és una petita baia vermella.

Hàbitat:

A Catalunya se’l troba en alzi-

nars i màquies de terra baixa.


! 73

Distribució: Lligabosc japonès


! 74

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

5 4 3 2 1 +

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

Distribució: Lligabosc mediterrani

Fitxa botànica

Llistó

Nom científic: Brachypodium retosum


Ordre: Poals

Família: Poàcies

Gènere: Brachypodium

Espècie: B. retusum

Descripció:

El llistó és una herbàcia rizomatosa petita de fins a 30 centímetres. Les fulles són bassals

i tenen una tija principal d’on en surt la flor i el fruit durant l’època reproductora. La seva

flor és graminoide i el fruit és un petit gra.

Hàbitat:

És una espècie molt freqüent a Catalunya i a tota la regió mediterrània. Habita en boscos

aclarits, marges, prats o garrigues. Quan n’és l’espècie dominant se’n diu que forma llisto-

nars.


! 75

Fitxa botànica

Llorer

Nom científic: Laurus nobilis


Ordre: Laurals

Família: Lauràcies

Gènere: Laurus

Espècie: Laurus nobilis

Descripció:

És un petit arbre perennifoli que ateny els 10 metres. Té una escorça llisa i grisenca. Les

seves fulles són alternes, coriàcies, lanceolades i d’un color verd fosc per l’anvers; també

desprenen una olor molt característica i agradable, es per això que les fulles s’utilitzen per

condimentar. La flor del llorer és petia i groga i el fruit que apareix a l’estiu o tardor, és de

color negre i s’asembla a una oliva petita.

Hàbitat:

És una espècie mediterrània. A Catalunya se

l’ha cultivat des de l’antigor però també se la

troba de forma natural en ambients humits,

com a vores de torrents, barrancs, peus de

cingle o obagues.


! 76

Distribució: Llistó


! 77

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

5 4 3 2 1 +

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

Distribució: Llorer

Fitxa botànica

Magnòlia

Nom científic: Magnolia grandiflora


Ordre: Magnolials

Família: Magnoliàcies

Gènere: Magnolia

Espècie: M. grandiflora

Descripció:

És un arbre perennifòli de fins a 30 metres d’alçària. Les fulles són grans, amples, co-

riàcies, verdes i lluents per l’anvers però de color marró pel revers. La flor és enorme, de

color blanc, amb molts pètals grans i fa una olor agradable. Fa una mena de fruit sec de

10 centímetres amb llavors vermelles a l’inte-

rior.

Hàbitat:

És una espècie al·lòctona a les nostres con-

trades. És originària del Sud-Est dels Estats

Units. A Catalunya se la cultiva com a planta

ornamental en parcs i jardins però no se la

troba en la natura.


! 78

Fitxa botànica

Malva arbòria

Nom científic: Lavatera arborea

Clssidficació taxonòmica:

! Ordre: Rosals

! Família: Malvàcies

! Gènere: Lavatera

! Espècie: L. arborea

Descripció:

És un arbust d’1 a 3 metres d’alçària de cicle anual, tot i que a vegades pot ser bianual, trianual o fins i tot perenne. El tronc es verd marronós i no gaire llenyós. Les fulles fan uns 10 centímetres i són palmades i recorden a les fulles dels geranis. Les flors apareixen du-rant la primavera i estiu, són vistoses i d’un color rosat. Al arribar la tardor generalment la planta es mor.

Hàbitat:

És una planta estesa en les zones de cli-ma mediterrani i atlàntic. Habita penya-segats litorals i zones ruderals preferible-ment nitrificats, ja que és una planta ni-tròfila i ornitocopròfita (viu en zones amb excrements d’ocell); a més també és una planta molt tolerant a la influència salina.


! 79

*Única fotografia de font no pròpia

Distribució: Magnòlia


! 80

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

5 4 3 2 1 +

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

Distribució: Malva arbòria

Fitxa botànica

Marfull

Nom científic: Viburnum tinus


Ordre: Dipsacals

Família: Adoxacàcies

Gènere: Viburnum

Espècie: V. tinus

Descripsió:

És un arbust perennifoli que normalment no supera els tres metres. Les fulles són grans,

ovades, oposades, una mica piloses i tenen un color verd fosc. Floreix de gener a abril.

Les seves flors són petites i blanques i s’agrupen en corimbes. Els fruits són drupes de

color blau fosc.

Hàbitat:

El marfull és un arbust que habita en alzinars i màquies de la terra baixa mediterrània. A

Catalunya és molt freqüent, sobretot a la meitat nord de la franja litoral.


! 81

Fitxa botànica

Matabou

Nom científic: Bupleurum fruticosum


Ordre: Apials

Família: Apiàcies

Gènere: Bupleurum

Espècie: B. fruticosum

Descripció:

El matabou és un arbust perennifoli d’un o dos metres d’altura, amb les branques erectes i

amb abundants fulles. Les fulles són alternes, oblongues, coriàcies i lluents i verdes per

l’anvers i grises pel revers. Floreix a l’estiu amb una flor groga i petita i agrupada en inflo-

rescències en forma d’umbel·la. El fruit és marró i petit i apareix a la tardor

Hàbitat:

És un arbust típic de la regió medite-

rrània, habita en alzinars i pinedes,

en repeus de paret i cingleres i en

torrenteres.


! 82

Distribució: Marfull


! 83

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

5 4 3 2 1 +

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

Distribució: Matabou

Fitxa botànica

Matapoll

Nom científic: Daphne gnidium


Ordre: Malvals

Família: Timeleàcies

Gènere: Daphne

Espècie: D. gnidium

Descripció:

És un arbust petit perennifoli que amb prou feines supera el metre d’alçària. Té les tiges

molt ramificades. Les fulles són nombroses, lanceolades, llises i surten de l’extrem de la

tija. Les flors que són blanques o de color crema, creixen en inflorescències terminals. El

fruit té la grandària d’un pèsol i és de color vermell.

Hàbitat:

És un arbust que habita en ga-

rrigues, matollars i prats secs

de zones litorals mediterrànies.


! 84

Fitxa botànica

Mimosa

Nom científic: Acacia dealbata


Ordre: Fabals

Família: Fabàcies

Gènere: Acacia

Espècie: A. dealbata

Descripció:

És un petit arbre perennifoli que ateny els 12 metres d’alçària, de tronc prim i escorça gri-

senca. Les fulles són compostes bipinnades de fins a 20 centímetres de llargada. Floreix a

l’hivern i fa unes inflorescències rodones de color groc molt vistoses. El fruit de la mimosa

és un llegum marró.

Hàbitat:



d’Austràlia i Tasmània. Es culti-

va a Catalunya en parcs i jar-

dins com a planta ornamental i

en alguns llocs ha esdevingut

una planta invasora.


! 85

Distribució: Matapoll


! 86

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

5 4 3 2 1 +

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

Distribució: Mimosa

Fitxa botànica

Mimosa blava

Nom científic: Acacia saligna


Ordre: Fabals

Família: Fabàcies

Gènere: Acacia

Espècie: A. saligna

Descripció:

És un petit arbre, de fins a 10 metres d’alaçària. El tronc és curt i ramificat i amb escorça

llissa i de color marró grisós. Les seves fulles poden arribar als 25 centímetres de llarg.

Aquestes fulles en realitat no són fulles verdaderes sinó fil·lodis. Els fil·lodis són parts de

l’organisme vegetal que s’han enxamplat i que fan la funció de la fulla però anatònicament

no ho són. La flor de la mimosa blava és molt vistosa, fa un centímetre de diàmetre i és de

color groc. El fruit apareix a l’estiu i és una llegum marró.

Hàbitat:

La mimosa blava és un arbre al·lòc-

ton i originari d’Austràlia. Es cultiva

de forma ornamental a moltes parts

del món i en alguns llocs s’ha con-

vertit en una planta invasora. A Cata-

lunya se la troba de forma es-

pontània en indrets propers a urba-

nitzacions.


! 87

Fitxa botànica

Miraguà de jardí

Nom científic: Araujia sericifera


Ordre: Gencianals

Família: Apocinàcia

Gènere: Araujia

Espècie: A. sericifera

Descripció:

És una liana perennifòlia que creix molt ràpidament i cobreix arbres, arbustos o grans ex-

tensions de superfície. Les tiges són verdes i primes i surten d’una tija llenyosa basal. Les

fulles són oposades, abundants, d’un color verd fosc apagat i clares pel revers i fan uns 8

centímetres. Floreix de maig a setembre, la flor és blanca i vistosa. El seu fruit és un

fol·licle; sec un cop ha madurat, aleshores s’obre i allibera les llavors emplumallades de

l’interior.

Hàbitat:

És originari de Sud-Amèrica, a Catalunya es va in-

troduir com a planta ornamental i cultivada comer-

cialment, ja que la seva llavor serveix per fer farci-

ments dels coxins i peluixos. És una planta invaso-

ra, últimament s’ha estés per moltes contrades

mediterrànies. Creix ràpidament i malmet molt l’e-

cositema original ja que pot ofegar els arbres i co-

breix tot el sotabosc.


! 88

Distribució: Mimosa blava


! 89

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

5 4 3 2 1 +

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

Distribució: Miraguà de jardi

Fitxa botànica

Morera de paper

Nom científic: Broussonetia papyrifera


Ordre: Rosals

Família: Moràcies

Gènere: Broussonetia

Espècie: B. papyrifera

Descripció:

És un arbre caducifoli de fins a 15 metres d’alçada. Té un fullatge molt espés. Les seves

fulles són bastant grans de fins a 20 centímetres, són ovolanceolades (tot i que molts cops

poden ser molt variades), també són aspres per l’anvers i serrades pel marge. Les flors,

que apareixen a l’estiu, tenen una morfologia especial; les inflorescències femenines són

unes esferes plenes de floretes roges. Les masculines, no són tan peculiars, i tenen forma

oblongue ( una mena de tigeta pilosa i llarga).

Hàbitat:

La morera de paper és una espècie

exòtica, d’origen japonès i que es culti-

vava per produïr paper a partir de la

seva escorça.

Actualment és una planta força utilitza-

da com a ornamental en parcs, jardins i

carrers. En alguns llocs fora del seu

hàbitat natural s’ha convertit en planta

invasora.


! 90

Fitxa botànica

Olivarda

Nom científic: Dittrichia viscosa


Ordre: Asterals

Família: Asteràcies

Gènere: Dittrichia

Espècie: D. viscosa

Descripció:

És un petit arbust smicaducifoli (se sequen les fulles però romanen a la tija durant l’hivern)

que assoleix el metre. La base és llenyosa i d’escorça marró i es ramifica en múltiples ti-

ges verdes plenes de fulles. Les fulles són piloses i de forma lanceolada i a vegades po-

den ser una mica dentades pel marge. Floreix a la tardor, i la seva flor és groga i abun-

dant. El seu fruit és un plomall.

Hàbitat:

És una planta originària de la regió medite-

rrània i creix en camps abandonats, erms,

zones ruderals i vores de camins.


! 91

Distribució: Morera de paper


! 92

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

5 4 3 2 1 +

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

Distribució: Olivarda

Fitxa botànica

Olivera

Nom científic: Olea europaea


Ordre: Lamials

Família: oleàcies

Gènere: Olea

Espècie: O. europaea

Descripció:

És un arbre perennifoli no molt alt, de fins a 10 metres. El tronc es molt gruixut, robust i

tortuós amb l’escorça grisenca. Les fulles són d’un color verd fosc grisos per l’anvers i

blanques pel revers. A més són oposades, enteres i lanceolades. Les flors són blanques i

molt petites i s’agrupen en ramells laterals. El fruit és l’oliva, una drupa.

Hàbitat:

És originària del Mediterrani oriental,

viu en zones càlides però tolera el

fred. Cultivada a Catalunya des de

l’antigor. És molt freqüent en terres

catalanes i només se la troba de for-

ma cultivada.


! 93

Fitxa botànica

Om

Nom científic: Ulmus minor


Ordre: Rosals

Família: Ulmàcies

Gènere: Ulmus

Espècie: U. minor

Descripció:

És un arbre caducifoli de fins a 30 metres d’alçària, de capçada densa. Les fulles són peti-

tes, gruixudes, fosques, asimètriques respecte el nervi cenral i de marge serrat. Les flors

són de color verd rogenc, circulars, poc aparents i reunides en grupets. El fruit és una

sàmara seca, un fruit alat que s’escampa a partir del vent.

Hàbitat:

És una espècie originària del Sud

d’Europa. Habita llocs frescals i

una mica humits com ara boscos

de ribera, llits de torrents i ba-

rrancs.


! 94

Distribució: Olivera


! 95

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

5 4 3 2 1 +

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

Distribució: Om

Fitxa botànica

Pebrer Bord

Nom científic: Schinus molle


Ordre: Sapindals

Família: Anacardiàcies

Gènere: Schinus

Espècie: S. molle

Descripció:

És un arbre perennifoli que pot assolir els 20 metres. Té un tronc no massa gros però la

seva copa és molt densa. Les fulles són compostes imparapinnades de fins a 30 centíme-

tres, enteres, d’especte lluent, alternes i desprenen una agradable olor. Floreix a l’estiu,

les flors són petitones i s’grupen en ramells.

El seu fruit és una drupa esfèrica d’uns 1-

3mm de diàmetre, és de color vermell i s’as-

sembla molt al gra de pebre d’aquí el seu

nom.

Hàbitat:

És una planta al·lòctona que és originària de

Centre i Sud-Amèrica, viu en ambients una

mica àrids i secs.


! 96

Fitxa botànica

Perera

Nom científic: Pyrus communis


Ordre: Rosals

Família: Rosàcies

Gènere: Pyrus

Espècie: P. communis

Descripció:

És un petit arbre caducifoli de fins a 15 metres d’alçària. L’escorça és grisenca i una mica

rugosa. Les fulles són fosques per l’anvers i més pàl·lides pel revers on també són una

mica piloses. Les flors de la perera surten a la primavera i són de color blanc. El fruit de la

perera és la pera, un fruit carnós i dolç amb forma una mica conoidal.

Hàbitat:

La perera és una planta naturalitzada a les

nostres contrades. El seu origen es troba

en el Mediterrani Oriental, però fa milers

d’anys que es domesticà i se’n creà una

varietat per al cultiu. La perera silvestre ha-

bita en llocs una mica humits o frescos i fa

les peres una mica més petites que la do-

mesticada.


! 97

Distribució: Pebrer bord


! 98

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

5 4 3 2 1 +

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

Distribució: Perera

Fitxa Botànica

Pi blanc

Nom cintífic: Pinus halepensis

Classíficació taxonòmica:

Ordre: Pinals

Família: Pinàcies

Gènere: Pinus

Espècie: P. halepensis

Descripció:

És un arbre no gaire alt, generalment no supera els 20 metres d’altura. El tronc és sovint

tortuós i té una escorça de color gris clar. La capçada és irregular i poc espesa, i les seves

fulles aciculades, fan de 4 a 7 centímetres

de llarg. Floreix d’abril a maig i després for-

men numeroses pinyes d’uns 8 o 12 centí-

metres de llargada.

Hàbitat:

És l’arbre més estès de la terra baixa medi-

terrània, generalment forma boscos fins els

1000 metres d’alçada en contrades litorals i

damunt de terrenys secs i calcàris. És un

arbre piròfil i oportunista i amb l’ajuda de

l’home ha colonitzat terrrenys on abans crei-

xia l’alzinar o altres boscs típics.


! 99

Fitxa Botànica

Pi pinyoner

Nom científic: Pinus pinea

Classíficació taxonòmica:

Ordre: Pinals Família: pinàcies Gènere: Pinus

Espècie: P. pinea

Descripció:

És una arbre de gran port, pot assolir els 30 metres d'alçada i fa una gran i frondosa

capçada en forma d'umbrel·la. El tronc és robust i l'escorça és rogenca i gruixuda. Les

seves fulles són aciculars d'uns 15 centímetres de llarg i tenen un color verd fosc.

Hàbitat:

El pi pinyoner viu en zones

litorals i costaners fins els

1000 metres d'alçada. Creix

bé en dunes, en terrenys

sorrencs i granítics.


! 100

Distribució: Pi blanc


! 101

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

5 4 3 2 1 +

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

Distribució: Pi pinyoner

Fitxa botànica

Piracant

Nom científic: Pyracantha coccinea


Ordre: Rosals

Família: Rosàcies

Gènere: Pyracantha

Espècie: P. coccinea

Descripció:

És un arbust perenne d’uns dos metres d’altura i que rarament ateny els 6 metres. El tronc

és molt ramificat i espinós i té l’ecorça de color bru-grisenc. Les fulles no superen els 4

centímetres de llarg són ovado-lanceolades, coriàcies, lluents i fosques per l’anvers i pilo-

ses pel revers amb el marge una mica dentat. Les flors fan entre 7 i 8 milímetres de

diàmetre i apareixen en inflorescències en forma de corimbes a la primavera. El fruit fa

entre 5 i 7 milímetres de diàmetre és rogenc i madura a la tardor i hivern.

Hàbitat:

És una espècie originària del

sud-est d’Europa i Àsia occi-

dental. A Catalunya es cultiva

com a planta ornamental en

jardins i parcs. Se la pot trobar

de forma espontània en zones

properes a jardins o ciutats i

urbanitzacions.


! 102

Fitxa botànica

Pitòspor

Nom científic: Pittosporum tobira


Ordre: Apials

Família: Pitosporàcies

Gènere: Pittosporum

Espècie: P. tobira

Descripció:

És un arbust que pot atènyer els 5 metres. Les fulles són d’un color verd fosc brillant per

l’anvers i d’un color clar i apagat pel revers, també són ovades i coriàcies. Floreix durant la

primavera. La flor és d’un centímetre, és de color blanc crema, s’agrupa en corimbes al

final de les branques i és molt fragant. El seu fruit és ovoide d’un centímetre de diàmetre i

és de color verd.

Hàbitat:

És originari del Japó i la Xina, viu en

zones temperades. Fou introduït a Ca-

talunya com a planta ornamental. S’u-

tilitza molt en parcs i jardins, ja que

permet fer tanques, a més tolera la

sequera, el fred i la contaminació.


! 103

Distribució: Piracant


! 104

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

5 4 3 2 1 +

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

Distribució: Pitòspor

Fitxa botànica

Pollancre

Nom científic: Populus sp.

Clssidficació taxonòmica:

Ordre: Malpigials

Família: Salicàcies

Gènere: Populus

Espècie: P. nigra / P. x canadensis

Descripció:

És arbre de port molt alt que supera amb facilitat els 30 metres. El tronc és gruixut i recte i

té una escorça molt clivellada, rugosa, gruixuda i una mica grisa. Les fulles són de color

verd clar i més o menys romboidals. És una espècie molt hibridable, l’espècie nigra és

l’europea i la canadensis és un híbrid. El pollancre ver (nigra) té les fulles mes petites que

la del canadensis. Té flors masculines i femenines, que són poc vistoses, de color verd i

rosat, i s’agrupen en inflorescències en forma de petits penjolls. El fruit és com una mena

de cotó que envolta les petites llavors.

Hàbitat:

El pollancre ver (nigra) és autòcton

d’Europa, és un arbre molt estès i habi-

ta en ambients de ribera o vora torrents

i barrancs. El Populus x canadiensis és

un híbrid entre el pollancre ver i el Po-

pulus deltoides (arbre del Canadà), i es

cultiva com a planta ornamental o per

aprofitar-ne la fusta.


! 105

Fitxa botànica

Pomera

Nom científic: Pyrus malus


Ordre: Rosals

Família: Rosàcies

Gènere: Pyrus

Espècie: P. dulcis

Descripció:

És un petit arbre caducifoli que ateny els 10 metres d’escorça llisa i bruna. Les fulles de la

pomera fan uns 6 centímetres de llarg, són ovades, pubescents pel revers i tenen el mar-

ge serrat. La flor de la pomera és blanca, rosada i molt vistosa. El fruit de la pomera és la

poma, un fruit carnós de fins a 12 centímetres de diàmetre, i de colors vermellosos, grocs i

verds.

Hàbitat:

És un arbre originari del Caucas. Però

des de l’antigor s’ha cultivat a Cata-

lunya. Existeix la varietat cultivada i la

varietat silvestre. La silvestre creix en

ambients forestals i fa unes pomes i

fulles més petites.


! 106

Distribució: Pollancre


! 107

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

5 4 3 2 1 +

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

Distribució: Pomera

Fitxa botànica

Presseguer

Nom científic: Prunus persica


Ordre: Rosals

Família: Rosàcies

Gènere: Prunus

Espècie: P. persica

Descripció:

És un petit arbre caducifoli que ateny els 10 metes d’alçària. Té les fulles lanceolades de

fins a 15 centímetres. Les flors del presseguer són vistoses i tenen un color rosat. El fruit

és el prèssec, un fruit carnós, dolç i de color groc, taronja, vermell o violaci.

Hàbitat:

És una espècie al·lòctona però natura-

litzada a Catalunya. El presseguer és

un arbre originari de la Xina però s’ha

cultivat a la Mediterrània des de ben

antic. A Catalunya es conrea en

abundància al pla de Lleida. Tot i ser

una planta domesticada, alguns cops

pot aparèixer de forma subespontània.


! 108

Fitxa botànica

Prunera

Nom científic: Prunus domestica


Ordre: Rosals

Família: Rosàcies

Gènere: Prunus

Espècie: P. domestica

Descripció:

És un petit arbre caducifoli que pot atèner els 10 metres d’alçària, d’escorça llisa i grisosa.

Les fulles de la prunera fan uns 3 o 5 centímetres de llarg, són oblongues, i una mica pu-

bescents pel revers i tenen el marge serrat. La flor de la prunera és blanca i rosada i vis-

tosa. El fruit de la prunera és la pruna, un fruit carnós de fins a 5 centímetres de diàmetre,

i de colors vermellosos, grocs, verds o liles.

Hàbitat:

És un arbre originari del Pròxim Orient. Des de

l’antigor s’ha cultivat a Catalunya i a altres ra-

cons del món. A Catalunya se’n cultiva en zo-

nes una mica humides i també creix de forma

espontània en bardisses o llocs humits.


! 109

Distribució: Presseguer


! 110

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

5 4 3 2 1 +

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

Distribució: Pruner

Fitxa botànica

Robínia

Nom científic: Robinia pseudoacacia


Ordre: Fabals

Família: Fabàcies

Gènere: Robinia

Espècie: R. pseudoacacia

Descripció:

És un arbre caducifoli que pot arribar atènyer els 25 metres d’alçada. L’escorça és de co-

lor bru i és molt rugosa i clivellada. El brancam és molt espinós quan és jove però a mesu-

ra que creix l’arbre les punxes cauen i només resten en els pecíols. Les fulles són bastant

grans, de fins a 30 centímetres. Són fulles compostes imparapinnades, es a dir amb folíols

imparells (pot tenir entre 11 o 21 folíols) i a la base de cada pecíol hi han 2 punxes. La flor

apareix a finals de primavera, és blanca i s’agrupa en inflorescències en forma de raïm. El

fruit és un llegum aplanat i madura a finals d’estiu.

Hàbitat:

És un arbre exòtic, originari de la cos-

ta est estatunidenca, on és molt abun-

dant. A Catalunya es cultiva com a

planta ornamental, ja que fa una boni-

ca flor i a més a més fa molta ombra.

És una planta invasora ja que creix

ràpidament en qualsevol terreny una

mica humit i es multiplica molt fàcil-

ment a través de l’arrel.


! 111

Fitxa botànica

Rogeta

Nom científic: Rubia peregrina


Ordre: Gentianals

Família: Rubiàcies

Gènere: Rubia

Espècie: R. peregrina

Descripció:

És una petita liana herbàcia perenne de fins a un metre d’altura. La tija és verda, qua-

drancular, recoberta de pèls rigids que fan que tingui un tacte rugós i adherent. Les fulles

són verticil·lades i lanceolades i també són aspres i adherents. Les flors són grogues i

s’agrupen en inflorescències. El fruit és una drupa negra.

Hàbitat:

És una espècie que habita la

regió mediterrània i a Catalun-

ya és molt freqüent en alzinars

i pinedes de terra baixa.


! 112

Distribució: Robínia


! 113

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

5 4 3 2 1 +

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

Distribució: Rogeta

Fitxa botànica

Romaní

Nom científic: Rosmarinus officinalis


Ordre: Lamials

Família: Laminàcies

Gènere: Rosmarinus

Espècie: R. officinalis

Descripció:

És un arbust perennifoli que pot assolir el metre

i mig d’alçada. El tronc es tortuós i molt ramificat. Les fulles són lineals d’un color verd

fosc per l’anvers i clares i piloses pel revers. Té dos etapes de floració: una a la tardor i

l’altre a la primavera però de fet es poden veure exemplars florits a l’hivern i estiu. La flor

és blava o lila, petita i molt abundant. Té una olor molt agradable i característica.

Hàbitat:

És un arbust que viu en les contrades

mediterrànies litorals o continentals, so-

bretot sobre terrenys calcaris. A Cata-

lunya viu en brolles i pinedes seques i

de sòl calcari, del litoral fins el Prepiri-

neu.


! 114

Fitxa botànica

Roser silvestre

Nom científic: Rosa canina


Ordre: Rosals

Família: Rosàcies

Gènere: Rosa

Espècie: R. canina

Descripció:

És un petit arbust, sovint lianòs, caducifoli de fins a 4 metres d’alçària de tija llenyosa. Les

branques i tiges estan recobertes de punxes de fins a 3 centímetres. Les fulles són com-

postes imparapinnades amb 5 foliols ovals i serrats. La flor del roser silvestre és la rosa,

però és més petita que la rosa cultivada i apareix durant primavera i estiu. El fruit és el ga-

varró i apareix a l’estiu i tardor. El gavarró és ovalat, té uns pèls a l’extrem del fruit i és

vermellós quan ha madurat.

Hàbitat:

El roser silvestre és una

espècie autòctona d’Europa. A

Catalunya habita a la terra

baixa, en boscos, bardisses,

indrets de ribera i marges de

camins.


! 115

Distribució: Romaní


! 116

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

5 4 3 2 1 +

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

Distribució: Roser silvestre

Fitxa botànica

Roure cerrioide

Nom científic: Quercus cerriodes


! Ordre: Fagàls

! Família: Fagàcies

! Gènere: Quercus

! Espècie: Q. cerrioides

Descripció:

És un arbre caducifoli que ateny els 30 metres. El tronc té escorça clivellada, bruna i ru-gosa. Les fulles són lobulades però no molt arrodonides, i poden assolir els 8 centímetres. Floreix durant la primavera. El seu fruit és una aglà i madura a la tardor.

Hàbitat:

És un arbre endèmic d’Espanya. Viu en zones de clima submediterrani. A Catalunya se’l troba als Prepirineus, en certs punts de la serralada Prelitoral i en les obagues de la serra-lada litoral.


! 117

Fitxa botànica

Ruda

Nom científic: Ruta chalepensis


Ordre: Sapindals

Família: Rutàcies

Gènere: Ruta

Espècie: R. chalepensis

Descripció:

És un petit arbust perennifoli que normalment no supera el metre d’altura. És llenyos en la

seva tija basal, que després és ramifica en moltes tiges verdes. Les fulles són compostes i

estan molt dividides. Floreix de febrer a agost, les flors són grogues i s’agrupen en corim-

bes, a l’extrem de les tiges. El seu fruit és una baia. És molt característica la seva forta

olor desagradable.

Hàbitat:

És originària del Sud d’Europa, viu en

zones assolellades. A Catalunya és

abundant en garrigues esclarissades,

brolles i prats.


! 118

Distribució: Roure


! 119

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

5 4 3 2 1 +

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

Distribució: Ruda

Fitxa botànica

Saüc

Nom científic: Sambucus nigra


Ordre: Dipsacals

Família: Adoxàcies

Gènere: Sambucus

Espècie: Sambucus nigra

Descripció:

És un arbust o petit arbre caducifoli que pot atènyer 5 metres. El tronc és ramificat, i té

l’escorça clivellada, rugosa i de color marró-grisenc. Les fulles són compostes, de 5 o 7

folíols lanceolats i de marge dentat. La seva flor és blanca i petita i s’agrupa en corimbes a

l’extrem de les tiges. El fruit és negre i surt a finals d’estiu.

Hàbitat:

És un arbust mediterrani. A Ca-

talunya habita en zones humi-

des, com a vores de rierols o

fondalades.


! 120

Fitxa botànica

Seder

Nom científic: Gomphocarpus fruticosus


Ordre: Gencianals

Família: Apocinàcia

Gènere: Gomphocarpus

Espècie: G. fruticosus

Descripció:

És un petit arbust perennifoli molt ramificat, amb fulles lanceolades o lineals i oposades.

Les flors apareixen a l’estiu i s‘agrupen en umbel·les axiliars o terminals. El fruit és un

fol·licle de 4 a 6 centímetres de llarg de forma ovoide, amb pèls i acabat en punxa.

Hàbitat:

És un arbust originari de Sud-àfrica,

actualment creix de forma espontània

en molts indrets de la terra baixa ca-

talana.


! 121

Distribució: Seder


! 122

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

5 4 3 2 1 +

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

Distribució: Saüc

Fitxa botànica

Seneci

Nom científic: Senecio angulatus


Ordre: Asterals

Família: Asteràcies

Gènere: Senecio

Espècie: S. angulatus

Descripció:

Herba enfiladisa de tiges verdes i llargues. S’enfila pels arbres, arbustos i murs o forma

catifes pel terra. Les fulles poden assolir els 5 centímetres, són carnoses i vagament pal-

mades i recorden a les de l’heura. Floreix a la tardor i hivern. La flor medeix entre 1 i 2

centímetres i és de color groc. El seu frui té forma de plomall.

Hàbitat:

És una planta originària de Sud-Àfrica, A

Catalunya se’l troba en jardins i murs parti-

culars però creix de forma espontània en

boscos limítrofs a urbanitzacions. És una

planta invasora, creix ràpidament i està

adaptada al clima mediterrani, ja que és el

propi dea Sud-àfrica.


! 123

Fitxa botànica

Troana

Nom científic: Ligustrum japonicum


Ordre: Lamials

Família: Oleàcies

Gènere: Ligustrum

Espècie: L. japonicum

Descripció:

És un arbust o petit arbre perennifoli de fins a 5 metres. El tronc és prim i recte i l’escorça

és llisa i grisenca. Les fulles rarament superen els 10 centímetres de llargada. Són ova-

des, coriàcies i de color verd fosc per l’anvers i més clares pel revers. La flor és menuda i

blanca i s’agrupa en forma d’inflorescències terminals en forma de panícules. El fruit és

una drupa semblant a una oliva.

Hàbitat:

És un arbret originari de Japó i Corea. A Cata-

lunya és cultivada com a planta ornamental i

és extensament utilitzada en parcs i jardins de

ciutats.


! 124

Distribució: Seneci


! 125

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

5 4 3 2 1 +

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

Distribució: Troana

Fitxa botànica

Ullastre

Nom científic: Olea europaea var. sylvestris


Ordre: Lamials

Família: Oleàcies

Gènere: Olea

Espècie: O. europaea var. sylvestris

Descripció:

És un arbre o arbust similar a l’olivera, de fet és l’olivera en estat salvatge. Té una capça-

da densa i té les tiges i branques amb punxes. Les fulles de l’ullastre són com les de l’oli-

vera però més fosques i petites. El fruit és una oliva petita i no tan carnosa.

Hàbitat:

Així com l’olivera només se la troba de forma

cultivada, l’ullastre és una varietat estricta-

ment salvatge, prescedent de la varietat culti-

vada. És una espècie termòfila autòctona de

la regió mediterrània i habita en màquies i

garrigues seques.


! 126

Fitxa botànica

Vidalba

Nom científic: Clematis vitalba


Ordre: Ranunculals

Família: Ranunculàcies

Gènere: Asparagus

Espècie: C. vitalba

Descripció:

És una gran liana caducifòlia de tronc llenyós, de fins a 10 metres. És molt fullosa i té

unes fulles compostes, pentapinnades i fosques. Les flors són blanques, oloroses i s’a-

grupen en grups petits. El fruit és una núcula amb plomall.

Hàbitat:

És una espècie autòctona de Catalunya. Habita bardisses o boscos humits de la terra

baixa i mitjana.


! 127

Distribució: Ullastre


! 128

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

5 4 3 2 1 +

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

Distribució: Vidalba

Fitxa botànica

Vidiella

Nom científic: Clematis flamula


Ordre: Ranunculals

Família: Ranunculàcies

Gènere: Clematis

Espècie: C. flamula

Descripció:

És una liana perennifòlia de fins a 10 metres de llargada. La tija és verda i llenyosa a la

base. Les fulles són compostes, dividides dues vegades (bipinnades). Gràcies els llargs i

nombrosos pecíols s’entertolliguen amb les branques d’altres plantes. Floreix a l’estiu,

amb abundants flors. La flor és blanca molt olorosa d’uns dos centímetres. El seu fruit és

una núcula guarnida amb uns plomalls.

Hàbitat:

És una liana que habita en tota la zona

mediterrània. A Catalunya se la troba en

garrigues i alzinars.


! 129

Fitxa botànica

Vinya

Nom científic: Vitis vinifera


Ordre: Vitals

Família: Vitàcies

Gènere: Vitis

Espècie: V. vinifera

Descripció:

És un arbust llenyós lianoide que pot créixer de forma horitzontal (cep) o en vertical (pa-

rra). El tronc principal és prim, recargolat i rugós. Les fulles de la vinya són palmades,

amb cinc lòbuls i són de color verd clar. La floració es produeix a la primavera i després, a

finals d’estiu i principis de tardor fructifica en forma de raïm, pot ser de color violat o ver-

dós.

Hàbitat:

És una espècie originària del

pròxim orient. Els grecs la van

introduïr fa molts anys per al

cultiu i actualment és una plan-

ta mot estesa a Catalunya, ja

que és un dels conreus més

extensos. Rarament creix de

forma espontània fora dels

conreus.


! 130

Distribució: Vidiella


! 131

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

5 4 3 2 1 +

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

Distribució: Vinya

Fitxa botànica

Xiprer mediterrani

Nom científic: Cupressus sempervirens


Ordre: Pinals

Família: Cupressàcies

Gènere: Cupressus

Espècie: C. sempervirens

Descripció:

És un arbre perennifoli que pot medir uns 25-35 metres. El tronc és recte i gruixut amb

l’escorça prima i grisa. Les fulles són d’un color verd fosc, molt petites (0,5-1mm) i tenen

forma d’escata. Floreix durant la primavera, cada espècimen té flors masculines i femeni-

nes. El seu fruit és un gàlbul semblant a una pinya i tarda més d’un any en madurar.

Hàbitat:

És originari del Mediterrani

oriental, viu en zones àrides i

caloroses. Fou introduït a Cata-

lunya fa molt de temps per mà

dels grecs i romans. A Catalun-

ya no està del tot naturalitzat

però en algunes zones creix

espontàniament.


! 132

Distribució: Xiprer


! 133

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

A

B

C

D

E

F

G

5 4 3 2 1 +

ÍNDEX DE NOMS CIENTÍFICS

Acacia dealbata 85

Acacia saligna 87

Agave americana 24

Ailantus altisima 3

Araujia sericifera 88

Arbutus unedo 15

Arundo donax 30

Asparagus acutilfolius 42

Asparagus setaceus 43

Asplenium onopteris 51

Blupleurum fruticosum 82

Brachypodium retusum 75

Broussonetia papyrifera 90

Bryonia dioica 31

Buxus sempervirens 27

Calicotome spinosa! ! ! ! ! ! ! ! ! 21

Cedrus atlantica 33

Celtis australis 67

Ceratonia siliqua 60

Cercis siliquastrum 16

Cestrum parqui 34

Cistus salviifolius 46

Clematis flamula 129

Clematis vitalba 127

Coronilla glauca 37


! 134

Cotoneaster lactea 39

Crataegus monogyna 18

Cupressus sempervirens 132

Daphne gnidium 84

Dittrichia viscosa 91

Eucalyptus globulus 48

Euonymus japonicus 49

Euphorbia charicas 70

Ficus carica 52

Foeniculum vulgare 55

Gomphocarpus fruticosus 121

Hedera helix 66

Hyparrhenia hirta 7

Ipomoea indica 28

Jasminum officinale 63

Laurus nobilis 76

Lavatera arborea 79

Ligustrum japonicum 124

Lonicera implexa 72

Lonicera japonica 73

Lycium europaeum 19

Magnolia grandiflora 78

Medicago arborea 9

Nedrium oleander 25

Olea europaea var. Sylvestris 126

Olea europaea 93

Opuntia ficus-indica 54


! 135

Paliurus spina-christi 45

Phillirea angustifolia 6

Pinus halepensis 99

Pinus pinea 100

Pistacia lentiscus 69

Pittosporum tobira 103

Populus nigra 105

Populus x canadiensis 105

Prunus domestica 109

Prunus dulcis 12

Prunus persica 108

Prunus serrulata 36

Prunus spinosa 13

Pyracantha coccinea 102

Pyrus communis 97

Pyrus malus 106

Quercus cerrioide 116

Quercus coccinea 58

Quercus ilex 10

Rhamnus alaternus 4

Robinia pseudoacacia 110

Rosa canina 115

Rosmarinus officinalis 113

Rubia peregrina 112

Rubus ulmifolius 40

Ruscus aculeatus 57

Ruta chalepensis 118


! 136

Sambucus nigra 120

Schinus molle 96

Senecio angulatus 123

Smilax aspera 22

Spartium junceum 64

Ulex parviflorus 61

Ulmus minor 94

Viburnum tinus 81

Vitis vinifera 130


! 137

flora del turó de la rovira

Education