ELS SONS I LA SEVA REPRESENTACI

ELS SONS I LA SEVA REPRESENTACI

FONTICA, FONOLOGIA I ORTOGRAFIA:La fontica estudia lestructura fsica dels sons, la seva producci i percepci. La unitat destudi s el so.

La fonologia sencarrega destudiar la funci que tenen els elements fnics de la llengua, s a dir, la seva capacitat diferenciadora. La unitat destudi s el fonema.

Lortografia estableix normes per a lus correcte dels signes ortogrfics, les lletres i els dgrafs que representen els sons.

SO I FONEMA:El fonema s una unitat abstracta, un concepte metodolgic per a lanlisi de la llengua. El so, en canvi, s la realitzaci prctica del fonema.

Els fonemes es presenten entre dues barres inclinades /m/; els sons es representen entre claudtors [m].

EL PROCS DE FONACI:La respiraci consta de dos temps: la inspiraci (quan laire entra) i lexpiraci (quan laire surt). El so articulat es produeix en lexpiraci: laire surt dels pulmons i, a travs dels bronquis i la trquea, arriba a la laringe. La laringe s formada per una mena de tub on es troben les cordes vocals, les quals poden produir un so articulat sonor (si les cordes saproximen i vibren) o b un so articulat sord (si no vibren).De la laringe, laire expirat passa a la faringe i daquesta a la boca (sons orals) o a la cavitat nasal (sons nasals).Segons els rgans articulatoris que es posen en contacte a la cavitat bucal, i segons, les posicions que aquests rgans adopten, distingirem entre el punt darticulaci i el mode darticulaci.Punt darticulaci:s el lloc en qu suneixen o es troben els rgans articulatoris en lemissi dels sons:Bilabials: suneixen els dos llavis.Lbio-dentals: el llavi inferior es recolza en les dents superiors.Dentals: la llengua es recolza en la part interna de les dents superiors.Alveolars: la punta de la llengua toca els alveols dentals superiors.Palatals: la llengua toca el paladar dur.Velars: la part posterior de la llengua es posa en contacte amb el vel del paladar.El mode darticulaci:s la posici que adopten els rgans articulatoris en lemissi dels sons; en aquest sentit, doncs, es parla darticulacions:Oclusives: sinterromp momentniament el pas de laire i, desprs, aquest surt en forma dexplosi.Fricatives: laire no s obstrut, sin que passa per un canal estret i produeix una fricaci prolongada.Africades: es comena amb una oclusi, que va seguida duna fricaci.Lquides: semblants a les vocals, modifiquen el pas de laire molt lleument. Les lquides es divideixen en laterals i vibrants.Laterals: laire surt pels costats de la llengua.Vibrants: vibracions intermitents de la llengua en contacte amb la zona alveolar; la vibraci pot ser simple o mltiple.Nasals: laire surt per la cavitat nasal.LAL.LFON:Lal.lfon s la variant combinatria duna fonema. Aix voldr dir que un fonema pot tenir diferents sons.Exemple:bena [b]: so bilabial, oclusiu, sonor.saba [ ]: so bilabial, fricatiu, sonor.NEUTRALITZACI I ARXIFONEMA:La neutralitzaci s un fenomen que es produeix quan una oposici entres dos fonemes deixa de ser distintiva, s a dir, quan dos fonemes diferents es pronuncien igual.Exemple:a i e en posici tona es pronuncien igual: [e ]o i u en posici tona es pronuncien igual: [u]Aquesta base comuna [u] o [e] compartida pels fonemes /a/, /e/, / / o /o/, /c/,/u/ s anomenada arxifonema. Larxifonema s, doncs, e conjunt de trets compartits per una srie de fonemes.