òperaIX CICLE D´ÒPERA A CASTELLÓTeatre Principal

Estrena - Òpera contemporàniaMÚSICA: DIEGO DALL’OSTO - LIBRETTO: LLUÍS MESEGUER 31 gener / enero ‘09 22:30 h 01 febrer / febrero ‘09 19:00 h

VeniseFortuny

IX CICLE D´ÒPERA A CASTELLÓPatrocina:

ACTEON

Generalitat de CatalunyaDepartament de Culturai Mitjans de Comunicació

Produeix:

Col. labora:

REPARTIMENT / REPARTO

Mariano Fortuny, Home 1: Toni Marsol (Baríton)

Henriette Nigrin, Dona 1: Alícia Ferrer (Soprano)

Samir Riad, Col.laborador, Adolphe Appia,

Max Reinhardt, Gabrielle D’Annunzio, Tècnic: Antoni Comas (Tenor)

Martine de Béarn, Eleonora Duse,

Elsie McNeil, Dona 2: Claudia Schneider (Mezzosoprano)

Direcció escènica: Rafel Duran | Il.luminació: Sylvia Kuchinow

Regidoria: Elena Vilaplana | Vestuari: Marija Djorjevic

Construcció de decorats: Jesús Meana | Assistent de producció: Sònia Carol

Vídeo: ACTEON | Muntatge de vídeo: Laura P. Sola

Una producció d’ACTEON, en coproducció amb Produccions Metrònom.

Amb el patrocini i el recolzament de INAEM (Ministerio de Cultura)

Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

CASTELLÓ CULTURAL | INSTITUT VALENCIÀ DE LA MÚSICA

I la col.laboració de:

Museu Fortuny de Venècia | Teatre Fortuny de Reus | Centre Cívic La Sedeta de Barcelona

AGRAÏMENTS:

Natxo Meseguer (fotografia), Josep Porcar (disseny de la pàgina fortunyvenise.org),

Samuele Gaiani, Elisa Zulian i Carlo Casula, Càtering de la Bibi.

Fortuny VeniseIX CICLE D´ÒPERA A CASTELLÓ

Òpera contemporània Música: Diego dall’Osto - Libretto: Lluís Meseguer Idea i dramatúrgia: Diego dall’Osto i Lluís Meseguer

REPARTIMENT / REPARTO

Mariano Fortuny, Home 1: Toni Marsol (Baríton)

Henriette Nigrin, Dona 1: Alícia Ferrer (Soprano)

Samir Riad, Col.laborador, Adolphe Appia,

Max Reinhardt, Gabrielle D’Annunzio, Tècnic: Antoni Comas (Tenor)

Martine de Béarn, Eleonora Duse,

Elsie McNeil, Dona 2: Claudia Schneider (Mezzosoprano)

Direcció escènica: Rafel Duran | Il.luminació: Sylvia Kuchinow

Regidoria: Elena Vilaplana | Vestuari: Marija Djorjevic

Construcció de decorats: Jesús Meana | Assistent de producció: Sònia Carol

Vídeo: ACTEON | Muntatge de vídeo: Laura P. Sola

Una producció d’ACTEON, en coproducció amb Produccions Metrònom.

Amb el patrocini i el recolzament de INAEM (Ministerio de Cultura)

Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

CASTELLÓ CULTURAL | INSTITUT VALENCIÀ DE LA MÚSICA

I la col.laboració de:

Museu Fortuny de Venècia | Teatre Fortuny de Reus | Centre Cívic La Sedeta de Barcelona

AGRAÏMENTS:

Natxo Meseguer (fotografia), Josep Porcar (disseny de la pàgina fortunyvenise.org),

Samuele Gaiani, Elisa Zulian i Carlo Casula, Càtering de la Bibi.

Fortuny VeniseIX CICLE D´ÒPERA A CASTELLÓ

Òpera contemporània Música: Diego dall’Osto - Libretto: Lluís Meseguer Idea i dramatúrgia: Diego dall’Osto i Lluís Meseguer

LA ÓPERA CONTEMPORÁNEAFORTUNY VENISE

El núcleo de Fortuny Venise es la personalidad fascinante y polifacética de Mariano Fortuny y Madrazo (Gra-nada 1871-Venecia 1949), hijo del pintor Mariano Fortuny y de Cecilia de Madrazo. Más que en una escenificación bio-gráfica, la música de Diego dall’Osto y el libreto de Lluís Meseguer inten-tan bucear en el tiempo apasionante y complejo que vivió el artista, a la vez pintor, fotógrafo y diseñador de vestuario y escenografía; y sobre todo; en sus relaciones personales y artísticas con personajes conocidos de las artes y la técnica, en sus crea-ciones estéticas e industriales, y en los hechos históricos que presenció.El conocimiento actual de la vida y la obra de Mariano Fortuny cuenta con el impresionante Museo del Pa-lazzo Pesaro degli Orfei de Venecia, y con testimonios excelentes sobre

L’ÒPERA CONTEMPORÀNIAFORTUNY VENISE

El nucli de Fortuny Venise és la per-sonalitat fascinant i polifacètica de l’artista i dissenyador Mariano For-tuny y Madrazo (Granada 1871-Ve-nècia 1949), fill del pintor Mariano Fortuny i de Cecilia de Madrazo. Més que en una escenificació biogrà-fica, la música de Diego dall’Osto i el llibret de Lluís Meseguer intenten bussejar en el temps apassionant i complex que va viure l’artista, alho-ra pintor, fotògraf i dissenyador de vestuari i d’escenografia; i sobretot, en les seues relacions íntimes i ar-tístiques amb personatges coneguts de les arts i la tècnica, en les seues creacions estètiques i industrials, i en els fets històrics que va presenciar.El coneixement actual de la vida i l’obra de Mariano Fortuny compta amb l’impressionant Museu del Pa-lazzo Pesaro degli Orfei de Venècia, i amb testimonis excel.lents sobre

Introducció Introducción

Mariano Fortuny y Madrazo (1871-1949)

LA ÓPERA CONTEMPORÁNEAFORTUNY VENISE

El núcleo de Fortuny Venise es la personalidad fascinante y polifacética de Mariano Fortuny y Madrazo (Gra-nada 1871-Venecia 1949), hijo del pintor Mariano Fortuny y de Cecilia de Madrazo. Más que en una escenificación bio-gráfica, la música de Diego dall’Osto y el libreto de Lluís Meseguer inten-tan bucear en el tiempo apasionante y complejo que vivió el artista, a la vez pintor, fotógrafo y diseñador de vestuario y escenografía; y sobre todo; en sus relaciones personales y artísticas con personajes conocidos de las artes y la técnica, en sus crea-ciones estéticas e industriales, y en los hechos históricos que presenció.El conocimiento actual de la vida y la obra de Mariano Fortuny cuenta con el impresionante Museo del Pa-lazzo Pesaro degli Orfei de Venecia, y con testimonios excelentes sobre

L’ÒPERA CONTEMPORÀNIAFORTUNY VENISE

El nucli de Fortuny Venise és la per-sonalitat fascinant i polifacètica de l’artista i dissenyador Mariano For-tuny y Madrazo (Granada 1871-Ve-nècia 1949), fill del pintor Mariano Fortuny i de Cecilia de Madrazo. Més que en una escenificació biogrà-fica, la música de Diego dall’Osto i el llibret de Lluís Meseguer intenten bussejar en el temps apassionant i complex que va viure l’artista, alho-ra pintor, fotògraf i dissenyador de vestuari i d’escenografia; i sobretot, en les seues relacions íntimes i ar-tístiques amb personatges coneguts de les arts i la tècnica, en les seues creacions estètiques i industrials, i en els fets històrics que va presenciar.El coneixement actual de la vida i l’obra de Mariano Fortuny compta amb l’impressionant Museu del Pa-lazzo Pesaro degli Orfei de Venècia, i amb testimonis excel.lents sobre

Introducció Introducción

Mariano Fortuny y Madrazo (1871-1949)

ell, d’estudiosos com ara Guillermo de Osma i Mazia Maino; i de literats com el poeta Pere Gimferrer. Però l’òpera, sobretot després de Richard Wagner, es revela com la suma de tots els llenguatges artístics. Per això, en Fortuny Venise, la música, el text i la posada en escena, amb la direcció escènica de Rafael Duran, formen una continuïtat on els dife-rents llenguatges es reflecteixen els uns en els altres. Ja que espectacle, l’òpera contem-porània Fortuny Venise proposa una sèrie de sis visions líriques, a través de les quals el protagonista oferirà claus vitals i poètiques, his-tòriques i estètiques, que permeten comprendre el seu temps, que és encara el nostre, el de Castelló de la Plana i el de Venècia, i potser el de sempre: el de totes les arts, el del món i la humanitat, el de la be-llesa i la vida.

él, de estudiosos como Guillermo de Osma y Mazia Maino; y de literatos como el poeta Pere Gimferrer. Pero la ópera, sobre todo después de Richard Wagner, se revela como la suma de todos los lenguajes artísti-cos. Por eso, en Fortuny Venise, la música, el texto y la puesta en es-cena, bajo la dirección escénica de Rafel Duran, forman una continui-dad donde los diferentes lenguajes se reflejan unos en otros. En tanto que espectáculo, la ópe-ra contemporánea Fortuny Venise propone una serie de seis visiones líricas a través de las que el prota-gonista ofrece claves vitales y poéti-cas, históricas y estéticas, que per-miten comprender su tiempo, que es aún el nuestro, el de Castelló de la Plana y el de Venecia, y quizá el de siempre: el de todas las artes, el del mundo y la humanidad, el de la be-lleza y la vida.

ArgumentPer a comprendre Fortuny Venise

PART I Un incendi al Molino Stucky, a l’illa de la Giudecca de Venècia, afecta greument els teixits conservats a la veïna fàbrica fundada per Mariano Fortuny. L’empresari Samir Riad, propietari actual de la fàbrica, la-menta les pèrdues. En un salt tem-poral, Henriette Nigrin, esposa i col.laboradora de Fortuny, el recorda moribund amb la cançó veneciana La barcheta.

PART II A la Venècia actual, poblada de turis-me multitudinari, ressona difícilment el nom de Fortuny. Un segle abans, Fortuny i la seua amant Henriette, una exmodel tot just arribada de Pa-rís, juguen amb sensual complicitat al palazzo Pesaro Orphei, que havia comprat l’artista, mentre compar-teixen els ideals de l’art, contra les convencions imposades. Finalment, entonen un duo d’exaltació de la jo-ventut i la llibertat.

ArgumentoPara comprender Fortuny Venise

PARTE I Un incendio en el Molino Stucky, en la isla de la Giudecca de Venecia, afecta gravemente a los tejidos con-servados en la vecina fábrica funda-da por Mariano Fortuny. El empresa-rio Samir Riad, propietario actual de la fábrica, lamenta las pérdidas. Tras un salto temporal, Henriette Nigrin, esposa y colaboradora de Fortuny, lo evoca moribundo, con la canción veneciana La barcheta.

PARTE II En la Venecia actual, poblada de turismo multitudinario, resuena difí-cilmente el nombre de Fortuny. Un siglo antes, Fortuny y su amante Henriette, una ex-modelo apenas llegada de París, juegan con sensual complicidad en el palazzo Pesaro Or-phei, que había comprado el artista, compartiendo los ideales del arte, contra las convenciones impuestas. Finalmente, entonan un dúo de exal-tación de la juventud y la libertad.

ell, d’estudiosos com ara Guillermo de Osma i Mazia Maino; i de literats com el poeta Pere Gimferrer. Però l’òpera, sobretot després de Richard Wagner, es revela com la suma de tots els llenguatges artístics. Per això, en Fortuny Venise, la música, el text i la posada en escena, amb la direcció escènica de Rafael Duran, formen una continuïtat on els dife-rents llenguatges es reflecteixen els uns en els altres. Ja que espectacle, l’òpera contem-porània Fortuny Venise proposa una sèrie de sis visions líriques, a través de les quals el protagonista oferirà claus vitals i poètiques, his-tòriques i estètiques, que permeten comprendre el seu temps, que és encara el nostre, el de Castelló de la Plana i el de Venècia, i potser el de sempre: el de totes les arts, el del món i la humanitat, el de la be-llesa i la vida.

él, de estudiosos como Guillermo de Osma y Mazia Maino; y de literatos como el poeta Pere Gimferrer. Pero la ópera, sobre todo después de Richard Wagner, se revela como la suma de todos los lenguajes artísti-cos. Por eso, en Fortuny Venise, la música, el texto y la puesta en es-cena, bajo la dirección escénica de Rafel Duran, forman una continui-dad donde los diferentes lenguajes se reflejan unos en otros. En tanto que espectáculo, la ópe-ra contemporánea Fortuny Venise propone una serie de seis visiones líricas a través de las que el prota-gonista ofrece claves vitales y poéti-cas, históricas y estéticas, que per-miten comprender su tiempo, que es aún el nuestro, el de Castelló de la Plana y el de Venecia, y quizá el de siempre: el de todas las artes, el del mundo y la humanidad, el de la be-lleza y la vida.

ArgumentPer a comprendre Fortuny Venise

PART I Un incendi al Molino Stucky, a l’illa de la Giudecca de Venècia, afecta greument els teixits conservats a la veïna fàbrica fundada per Mariano Fortuny. L’empresari Samir Riad, propietari actual de la fàbrica, la-menta les pèrdues. En un salt tem-poral, Henriette Nigrin, esposa i col.laboradora de Fortuny, el recorda moribund amb la cançó veneciana La barcheta.

PART II A la Venècia actual, poblada de turis-me multitudinari, ressona difícilment el nom de Fortuny. Un segle abans, Fortuny i la seua amant Henriette, una exmodel tot just arribada de Pa-rís, juguen amb sensual complicitat al palazzo Pesaro Orphei, que havia comprat l’artista, mentre compar-teixen els ideals de l’art, contra les convencions imposades. Finalment, entonen un duo d’exaltació de la jo-ventut i la llibertat.

ArgumentoPara comprender Fortuny Venise

PARTE I Un incendio en el Molino Stucky, en la isla de la Giudecca de Venecia, afecta gravemente a los tejidos con-servados en la vecina fábrica funda-da por Mariano Fortuny. El empresa-rio Samir Riad, propietario actual de la fábrica, lamenta las pérdidas. Tras un salto temporal, Henriette Nigrin, esposa y colaboradora de Fortuny, lo evoca moribundo, con la canción veneciana La barcheta.

PARTE II En la Venecia actual, poblada de turismo multitudinario, resuena difí-cilmente el nombre de Fortuny. Un siglo antes, Fortuny y su amante Henriette, una ex-modelo apenas llegada de París, juegan con sensual complicidad en el palazzo Pesaro Or-phei, que había comprado el artista, compartiendo los ideales del arte, contra las convenciones impuestas. Finalmente, entonan un dúo de exal-tación de la juventud y la libertad.

PART III Fortuny es troba sol, a l’estudi del palazzo, en una recerca nocturna, febril i solitària, perseguint l’aplica-ció natural dels principis de l’art to-tal de Wagner al vestuari i l’esceno-grafia. Entra Henriette, dissenyado-ra d’un sistema de prisat de teixits, i presenta el primer model de vestit: el Delphos. En un crescendo crea-tiu, amb el col.laborador, programen la creació d’empreses i tallers per a la difusió internacional dels invents i les patents de Fortuny.

PART IVLes creacions de Fortuny avancen pel segle XX, amb una tensió crei-xent entre l’impuls de la creació i les lleis del mercat. Des d’un èxit positiu, acompanyat d’artistes i mecenes com ara la comtessa Martine de Béarn, l’escenògraf Adolphe Appia; el dramaturg Max Reinhardt; la diva Eleonora Duse, el poeta Gabriele D’Annunzio... Les obres de Fortuny s’estenen al mercat del vestuari de qualitat: així, Elsie McNeil amplifica l’im-pacte comercial als Estats Units. Poc a poc, però, els projectes cre-

PARTE III Fortuny se encuentra solo, en el estu-dio del palazzo, en una búsqueda noc-turna, febril y solitaria, persiguiendo la aplicación natural de los principios del arte total de Wagner al vestuario y la escenografía. Entra Henriette, dise-ñadora de un sistema de plisado de tejidos, y presenta el primer modelo de traje: el Delphos. En un crescendo creativo, con el Colaborador, progra-man la creación de empresas y atelie-res para la difusión internacional de los inventos y las patentes de Fortuny.

PARTE IVLas creaciones de Fortuny avanzan por el siglo XX, con una tensión cre-ciente entre el impulso de la creación y las leyes del mercado. Desde un éxito positivo, acompañado de ar-tistas y mecenas como la condesa Martine de Béarn, el escenógrafo Adolphe Appia; el dramaturgo Max Reinhardt; la diva dramática Eleonora Duse, el poeta Gabriele d’Annunzio... Las obras de Fortuny se extienden al mercado del vestuario de calidad: así, Elsie McNeil amplifica el impacto comercial en Estados Unidos. Poco a poco, sin embargo, los proyectos

PART III Fortuny es troba sol, a l’estudi del palazzo, en una recerca nocturna, febril i solitària, perseguint l’aplica-ció natural dels principis de l’art to-tal de Wagner al vestuari i l’esceno-grafia. Entra Henriette, dissenyado-ra d’un sistema de prisat de teixits, i presenta el primer model de vestit: el Delphos. En un crescendo crea-tiu, amb el col.laborador, programen la creació d’empreses i tallers per a la difusió internacional dels invents i les patents de Fortuny.

PART IVLes creacions de Fortuny avancen pel segle XX, amb una tensió crei-xent entre l’impuls de la creació i les lleis del mercat. Des d’un èxit positiu, acompanyat d’artistes i mecenes com ara la comtessa Martine de Béarn, l’escenògraf Adolphe Appia; el dramaturg Max Reinhardt; la diva Eleonora Duse, el poeta Gabriele D’Annunzio... Les obres de Fortuny s’estenen al mercat del vestuari de qualitat: així, Elsie McNeil amplifica l’im-pacte comercial als Estats Units. Poc a poc, però, els projectes cre-

PARTE III Fortuny se encuentra solo, en el estu-dio del palazzo, en una búsqueda noc-turna, febril y solitaria, persiguiendo la aplicación natural de los principios del arte total de Wagner al vestuario y la escenografía. Entra Henriette, dise-ñadora de un sistema de plisado de tejidos, y presenta el primer modelo de traje: el Delphos. En un crescendo creativo, con el Colaborador, progra-man la creación de empresas y atelie-res para la difusión internacional de los inventos y las patentes de Fortuny.

PARTE IVLas creaciones de Fortuny avanzan por el siglo XX, con una tensión cre-ciente entre el impulso de la creación y las leyes del mercado. Desde un éxito positivo, acompañado de ar-tistas y mecenas como la condesa Martine de Béarn, el escenógrafo Adolphe Appia; el dramaturgo Max Reinhardt; la diva dramática Eleonora Duse, el poeta Gabriele d’Annunzio... Las obras de Fortuny se extienden al mercado del vestuario de calidad: así, Elsie McNeil amplifica el impacto comercial en Estados Unidos. Poco a poco, sin embargo, los proyectos

atius són torpedinats amb la buro-cràcia o la mediació dels tècnics i els gestors teatrals, i també per la situació de crisi econòmica i po-lítica dels anys trenta... fins a un clímax, un tutti final, assetjat per la incertesa i la guerra.

PART VDes d’una Venècia arruïnada, des-prés del desenllaç de la Segona Guerra Mundial, pel senyal insegur d’un receptor de ràdio, es comprova la mort de Mussolini. Amb la post-guerra queden abolits els ideals de la Belle Époque. No és possible el futur. Mor Fortuny, i Henriette entona una ària elegíaca sobre la pèrdua de la bellesa. Apareix Elsie amb la vo-luntat d’impulsar l’empresa Fortuny Venise.

creativos son torpedeados con la bu-rocracia o la mediación de los técni-cos y los gestores teatrales, y también por la situación de crisis económica y política de los años treinta... hasta un clímax, un tutti final, asediado por la incertidumbre y la guerra.

PARTE VDesde una Venecia arruinada, tras el desenlace de la Segunda Guerra Mundial, por la señal insegura de un receptor de radio, se comprueba la muerte de Mussolini. Con la postgue-rra quedan abolidos los ideales de la Belle Époque. No es posible el futuro. Muere Fortuny, y Henriette entona un aria elegíaca sobre la pérdida de la belleza. Aparece Elsie con la volun-tad de reflotar la empresa Fortuny Venise.

PART VI Tres anys després de l’incendi del Molino Stucky, l’empresa convoca una recepció internacional en com-memoració del centenari del primer disseny de teixits de Fortuny. Dis-senyadors, aristòcrates, arquitectes i personalitats mediàtiques, es reu-neixen a la Giudecca, com a turistes de la perfecció i la dignitat. Samir exposa la qualitat artesanal i comer-cial de les produccions, i, en una ària final, intensa, deixa oberta la pregunta eterna: qui pot posar preu a la bellesa?

PARTE VI Tres años después del incendio del Molino Stucky, la empresa convo-ca una recepción internacional en conmemoración del centenario del primer diseño de tejidos de Fortuny. Diseñadores, aristócratas, arquitec-tos y personalidades mediáticas, se reúnen a la Giudecca, como turistas de la perfección y la dignidad. Samir expone la calidad artesanal y comer-cial de las producciones, y, en un aria final, intensa, deja abierta la pregunta eterna: ¿quién puede poner precio a la belleza?

atius són torpedinats amb la buro-cràcia o la mediació dels tècnics i els gestors teatrals, i també per la situació de crisi econòmica i po-lítica dels anys trenta... fins a un clímax, un tutti final, assetjat per la incertesa i la guerra.

PART VDes d’una Venècia arruïnada, des-prés del desenllaç de la Segona Guerra Mundial, pel senyal insegur d’un receptor de ràdio, es comprova la mort de Mussolini. Amb la post-guerra queden abolits els ideals de la Belle Époque. No és possible el futur. Mor Fortuny, i Henriette entona una ària elegíaca sobre la pèrdua de la bellesa. Apareix Elsie amb la vo-luntat d’impulsar l’empresa Fortuny Venise.

creativos son torpedeados con la bu-rocracia o la mediación de los técni-cos y los gestores teatrales, y también por la situación de crisis económica y política de los años treinta... hasta un clímax, un tutti final, asediado por la incertidumbre y la guerra.

PARTE VDesde una Venecia arruinada, tras el desenlace de la Segunda Guerra Mundial, por la señal insegura de un receptor de radio, se comprueba la muerte de Mussolini. Con la postgue-rra quedan abolidos los ideales de la Belle Époque. No es posible el futuro. Muere Fortuny, y Henriette entona un aria elegíaca sobre la pérdida de la belleza. Aparece Elsie con la volun-tad de reflotar la empresa Fortuny Venise.

PART VI Tres anys després de l’incendi del Molino Stucky, l’empresa convoca una recepció internacional en com-memoració del centenari del primer disseny de teixits de Fortuny. Dis-senyadors, aristòcrates, arquitectes i personalitats mediàtiques, es reu-neixen a la Giudecca, com a turistes de la perfecció i la dignitat. Samir exposa la qualitat artesanal i comer-cial de les produccions, i, en una ària final, intensa, deixa oberta la pregunta eterna: qui pot posar preu a la bellesa?

PARTE VI Tres años después del incendio del Molino Stucky, la empresa convo-ca una recepción internacional en conmemoración del centenario del primer diseño de tejidos de Fortuny. Diseñadores, aristócratas, arquitec-tos y personalidades mediáticas, se reúnen a la Giudecca, como turistas de la perfección y la dignidad. Samir expone la calidad artesanal y comer-cial de las producciones, y, en un aria final, intensa, deja abierta la pregunta eterna: ¿quién puede poner precio a la belleza?

Diego dall’OstoCOMPOSITOR

Llicenciat en orgue i composició pel Conservatori

de Música de Vicenza i en Música electrònica pel

de Venècia. Actualment, és professor al Conser-

vatori de Màntua. Com a compositor ha obtingut

reconeixements en concursos internacionals i ha

participat en nombrosos festivals musicals, desen-

volupa la seua activitat en el camp del teatre, el

videoart i, especialment, la dansa contemporània.

Ha creat música per a companyies de dansa en

teatres europeus i nord-americans com ara Ba-

llet-Royal Opera House (Londres), Teatro de la

Zarzuela amb la Compañía Nacional de Danza

(Madrid), North Carolina Dance Theater (Charlot-

te, Estats Units).

Lluís MeseguerESCRIPTOR

Llicenciat per la Universitat Autònoma de

Barcelona i doctorat per la de València i amb

formació musical al Conservatori del Liceu de

Barcelona, és actualment catedràtic de Literatura

a la Universitat Jaume I de Castelló. Ha dedicat

bona part de l’activitat de recerca i de didàctica al

camp de l’espectacle musical i dramàtic. A més

de l’activitat docent i comunicativa, ha publicat

obres de recerca i literàries. Ha realitzat activitats

de guionatge dramàtic i audiovisual i és autor de

traduccions, adaptacions i treballs de dramatúr-

gia sobre textos de teatre popular i de literats lo-

cals; d’autors polonesos contemporanis. Debuta

ara com a llibretista.

Rafel DuranDIRECTOR ESCÈNIC

Director escènic format acadèmicament a l’Ins-

titut del Teatre de Barcelona. Aprén l’ofici a co-

mençaments dels noranta en les sales alterna-

tives de Barcelona. És autor i creador d’alguns

espectacles multidisciplinars i de dramatúrgies

de textos no teatrals. Crea la companyia teatral

La d’Hac (1993-2000) per poder presentar les

seves propostes més personals i el teatre dels

grans autors contemporanis: Thomas Bernhard,

Bernard-Maria Koltès, David Mamet, Hans Mag-

nus Enzensberger, etc. També dirigeix òpera; ha

escrit textos sobre l’actualitat teatral en algunes

revistes especialitzades i és professor en algu-

nes acadèmies de teatre de Barcelona.

ACTEONLA COMPANYIA

Amb una llarga experiència de dedicació a l’òpe-

ra contemporània, intenta que els artistes puguen

desenrotllar amb llibertat tot tipus de creacions,

incloses les més innovadores i arriscades. Des

de 1993, ha produït les obres de diversos com-

positors, llibretistes i directors escènics, entre

les quals destaquen Selima (2000, Albert Sardà

i Miquel Palol), Els gossos i els nens són els

únics que miren amb ulls de poeta (2005, José

Luis Bieito i Glòria Balañà), Trenes de marzo

(2006, Lars Graugaard, Toni Montesinos i Rafel

Duran), Renacimiento (2007, Diana Pérez i Clau-

dio Zulian) i Odola (2007, Jordi Rossinyol i Albert

Mestres).

Rafel DuranDIRECTOR ESCÉNICO

Director escénico formado académicamente en el

Instituto del Teatro de Barcelona. Aprende el oficio

a comienzos de los noventa en las salas alterna-

tivas de Barcelona. Es autor y creador de unos

cuantos espectáculos multidisciplinares y de dra-

maturgias de textos no teatrales. Crea la compa-

ñía teatral La d’Hac (1993-2000) para poder pre-

sentar sus propuestas más personales y el teatro

de los grandes autores contemporáneos: Thomas

Bernhard, Bernard-Maria Koltès, David Mamet,

Hans Magnus Enzensberger, etc. También dirige

ópera; ha escrito textos sobre la actualidad teatral

en algunas revistas especializadas y es profesor

en algunas academias de teatro de Barcelona.

ACTEONLA COMPAÑÍA

Con una larga experiencia de dedicación a la

ópera contemporánea, intenta que los artistas

puedan desarrollar con libertad todo tipo de

creaciones, incluidas las más innovadoras y

arriesgadas. Desde 1993, ha producido las obras

de varios compositores, libretistas y directores

escénicos, entre las cuales destacan Selima

(2000, Albert Sardà y Miquel Palol), Els gossos

i els nens són els únics que miren amb ulls de

poeta (2005, José Luis Bieito y Glòria Balañà),

Trenes de marzo (2006, Lars Graugaard, Toni

Montesinos y Rafel Duran), Renacimiento (2007,

Diana Pérez y Claudio Zulian) y Odola (2007,

Jordi Rossinyol y Albert Mestres).

Diego dall’OstoCOMPOSITOR

Licenciado en órgano y composición por el Con-

servatorio de Música de Vicenza y en Música

electrónica por el de Venecia. Actualmente, es pro-

fesor en el Conservatorio de Mantua. Como com-

positor ha obtenido reconocimientos en concursos

internacionales y ha participado en numerosos

festivales musicales, desarrolla su actividad en el

campo del teatro, el videoarte y, especialmente,

la danza contemporánea. Ha creado música para

compañías de danza en teatros europeos y norte-

americanos como por ejemplo Ballet-Royal Opera

House (Londres), Teatro de la Zarzuela con la

Compañía Nacional de Danza (Madrid), North Ca-

rolina Dance Theater (Charlotte, Estados Unidos).

Lluís MeseguerESCRITOR

Licenciado por la Universidad Autónoma de Barce-

lona y doctorado por la de Valencia y con formación

musical en el Conservatorio del Liceo de Barcelona,

es actualmente catedrático de Literatura a la Uni-

versitat Jaume I de Castellón. Ha dedicado buena

parte de la actividad de búsqueda y de didáctica

al campo del espectáculo musical y dramático.

Además de la actividad docente y comunicativa,

ha publicado obras de investigación y literarias. Ha

realizado actividades de guionaje dramático y au-

diovisual y es autor de traducciones, adaptaciones

y trabajos de dramaturgia sobre textos de teatro

popular y de literatos locales; de autores polacos

contemporáneos. Debuta ahora como libretista.

Diego dall’OstoCOMPOSITOR

Llicenciat en orgue i composició pel Conservatori

de Música de Vicenza i en Música electrònica pel

de Venècia. Actualment, és professor al Conser-

vatori de Màntua. Com a compositor ha obtingut

reconeixements en concursos internacionals i ha

participat en nombrosos festivals musicals, desen-

volupa la seua activitat en el camp del teatre, el

videoart i, especialment, la dansa contemporània.

Ha creat música per a companyies de dansa en

teatres europeus i nord-americans com ara Ba-

llet-Royal Opera House (Londres), Teatro de la

Zarzuela amb la Compañía Nacional de Danza

(Madrid), North Carolina Dance Theater (Charlot-

te, Estats Units).

Lluís MeseguerESCRIPTOR

Llicenciat per la Universitat Autònoma de

Barcelona i doctorat per la de València i amb

formació musical al Conservatori del Liceu de

Barcelona, és actualment catedràtic de Literatura

a la Universitat Jaume I de Castelló. Ha dedicat

bona part de l’activitat de recerca i de didàctica al

camp de l’espectacle musical i dramàtic. A més

de l’activitat docent i comunicativa, ha publicat

obres de recerca i literàries. Ha realitzat activitats

de guionatge dramàtic i audiovisual i és autor de

traduccions, adaptacions i treballs de dramatúr-

gia sobre textos de teatre popular i de literats lo-

cals; d’autors polonesos contemporanis. Debuta

ara com a llibretista.

Rafel DuranDIRECTOR ESCÈNIC

Director escènic format acadèmicament a l’Ins-

titut del Teatre de Barcelona. Aprén l’ofici a co-

mençaments dels noranta en les sales alterna-

tives de Barcelona. És autor i creador d’alguns

espectacles multidisciplinars i de dramatúrgies

de textos no teatrals. Crea la companyia teatral

La d’Hac (1993-2000) per poder presentar les

seves propostes més personals i el teatre dels

grans autors contemporanis: Thomas Bernhard,

Bernard-Maria Koltès, David Mamet, Hans Mag-

nus Enzensberger, etc. També dirigeix òpera; ha

escrit textos sobre l’actualitat teatral en algunes

revistes especialitzades i és professor en algu-

nes acadèmies de teatre de Barcelona.

ACTEONLA COMPANYIA

Amb una llarga experiència de dedicació a l’òpe-

ra contemporània, intenta que els artistes puguen

desenrotllar amb llibertat tot tipus de creacions,

incloses les més innovadores i arriscades. Des

de 1993, ha produït les obres de diversos com-

positors, llibretistes i directors escènics, entre

les quals destaquen Selima (2000, Albert Sardà

i Miquel Palol), Els gossos i els nens són els

únics que miren amb ulls de poeta (2005, José

Luis Bieito i Glòria Balañà), Trenes de marzo

(2006, Lars Graugaard, Toni Montesinos i Rafel

Duran), Renacimiento (2007, Diana Pérez i Clau-

dio Zulian) i Odola (2007, Jordi Rossinyol i Albert

Mestres).

Rafel DuranDIRECTOR ESCÉNICO

Director escénico formado académicamente en el

Instituto del Teatro de Barcelona. Aprende el oficio

a comienzos de los noventa en las salas alterna-

tivas de Barcelona. Es autor y creador de unos

cuantos espectáculos multidisciplinares y de dra-

maturgias de textos no teatrales. Crea la compa-

ñía teatral La d’Hac (1993-2000) para poder pre-

sentar sus propuestas más personales y el teatro

de los grandes autores contemporáneos: Thomas

Bernhard, Bernard-Maria Koltès, David Mamet,

Hans Magnus Enzensberger, etc. También dirige

ópera; ha escrito textos sobre la actualidad teatral

en algunas revistas especializadas y es profesor

en algunas academias de teatro de Barcelona.

ACTEONLA COMPAÑÍA

Con una larga experiencia de dedicación a la

ópera contemporánea, intenta que los artistas

puedan desarrollar con libertad todo tipo de

creaciones, incluidas las más innovadoras y

arriesgadas. Desde 1993, ha producido las obras

de varios compositores, libretistas y directores

escénicos, entre las cuales destacan Selima

(2000, Albert Sardà y Miquel Palol), Els gossos

i els nens són els únics que miren amb ulls de

poeta (2005, José Luis Bieito y Glòria Balañà),

Trenes de marzo (2006, Lars Graugaard, Toni

Montesinos y Rafel Duran), Renacimiento (2007,

Diana Pérez y Claudio Zulian) y Odola (2007,

Jordi Rossinyol y Albert Mestres).

Diego dall’OstoCOMPOSITOR

Licenciado en órgano y composición por el Con-

servatorio de Música de Vicenza y en Música

electrónica por el de Venecia. Actualmente, es pro-

fesor en el Conservatorio de Mantua. Como com-

positor ha obtenido reconocimientos en concursos

internacionales y ha participado en numerosos

festivales musicales, desarrolla su actividad en el

campo del teatro, el videoarte y, especialmente,

la danza contemporánea. Ha creado música para

compañías de danza en teatros europeos y norte-

americanos como por ejemplo Ballet-Royal Opera

House (Londres), Teatro de la Zarzuela con la

Compañía Nacional de Danza (Madrid), North Ca-

rolina Dance Theater (Charlotte, Estados Unidos).

Lluís MeseguerESCRITOR

Licenciado por la Universidad Autónoma de Barce-

lona y doctorado por la de Valencia y con formación

musical en el Conservatorio del Liceo de Barcelona,

es actualmente catedrático de Literatura a la Uni-

versitat Jaume I de Castellón. Ha dedicado buena

parte de la actividad de búsqueda y de didáctica

al campo del espectáculo musical y dramático.

Además de la actividad docente y comunicativa,

ha publicado obras de investigación y literarias. Ha

realizado actividades de guionaje dramático y au-

diovisual y es autor de traducciones, adaptaciones

y trabajos de dramaturgia sobre textos de teatro

popular y de literatos locales; de autores polacos

contemporáneos. Debuta ahora como libretista.

Toni MarsolBARÍTON

El seu variat repertori inclou diferents gèneres,

amb obres que van des de l’Edat Mitjana i el Re-

naixement fins als nostres dies, i amb una activi-

tat concertística que el duu a actuar en diferents

cicles i festivals nacionals i internacionals.

Alicia FerrerSOPRANO

Debuta amb Gilda a Rigoletto. Interpreta Marie

a La fille du régiment, Adina de L’elisir d’amore i

Marguerite a Fausto; a més d’òperes de càmera

com La serva padrona, interpreta els personat-

ges protagonistes de grans musicals lírics.

Antoni ComasTENOR

El seu debut operístic va tenir lloc a l’escenari del

Liceu, amb la interpretació de la veu interna d’He-

rodiade, de Massenet. També ha cantat en Così fan

tutte, La flauta màgica, Capriccio i Turandot, entre

altres títols. Ha participat en nombrosos muntatges

de Carles Santos.

Claudia SchneiderMEZZOSOPRANO

Debuta al Liceu amb El Quixot i inicia la seua col.la-

boració amb el pianista i compositor Carles Santos

amb l’estrena de diverses de les seues òperes.

A més a més de Pikovaia Dama, Il viaggio a Re-

ims, L’enfant et els sortilèges, Wozzeck, Madame

Butterfly, Manon, Elektra i Death in Venice.

Toni MarsolBARÍTONO

Su variado repertorio incluye diferentes géneros,

con obras que van desde la Edad Media y el Rena-

cimiento hasta nuestros días, y con una actividad

concertística que lo lleva a actuar en diferentes

ciclos y festivales nacionales e internacionales.

Alicia FerrerSOPRANO

Debuta con Gilda en Rigoletto. Interpreta a Marie

en La fille du régiment, Adina de L’elisir d’amore y

Marguerite en Fausto; además de óperas de cá-

mara como La serva padrona, interpreta los perso-

najes protagonistas de grandes musicales líricos.

Antoni ComasTENOR

Su debut operístico tuvo lugar en el escenario

del Liceo, con la interpretación de la voz interna

d’Herodiade, de Massenet. También ha cantado

en Così fan tutte, La flauta màgica, Capriccio y

Turandot, entre otros títulos. Ha participado en

numerosos montajes de Carles Santos.

Claudia Schneider MEZZOSOPRANO

Debuta en el Liceo con El Quixot e inicia su co-

laboración con el pianista y compositor Carles

Santos con el estreno de varias de sus óperas.

Además de Pikovaia Dama, Il viaggio a Reims,

L’enfant et els sortilèges, Wozzeck, Madame Bu-

tterfly, Manon, Elektra y Death in Venice.

Toni MarsolBARÍTON

El seu variat repertori inclou diferents gèneres,

amb obres que van des de l’Edat Mitjana i el Re-

naixement fins als nostres dies, i amb una activi-

tat concertística que el duu a actuar en diferents

cicles i festivals nacionals i internacionals.

Alicia FerrerSOPRANO

Debuta amb Gilda a Rigoletto. Interpreta Marie

a La fille du régiment, Adina de L’elisir d’amore i

Marguerite a Fausto; a més d’òperes de càmera

com La serva padrona, interpreta els personat-

ges protagonistes de grans musicals lírics.

Antoni ComasTENOR

El seu debut operístic va tenir lloc a l’escenari del

Liceu, amb la interpretació de la veu interna d’He-

rodiade, de Massenet. També ha cantat en Così fan

tutte, La flauta màgica, Capriccio i Turandot, entre

altres títols. Ha participat en nombrosos muntatges

de Carles Santos.

Claudia SchneiderMEZZOSOPRANO

Debuta al Liceu amb El Quixot i inicia la seua col.la-

boració amb el pianista i compositor Carles Santos

amb l’estrena de diverses de les seues òperes.

A més a més de Pikovaia Dama, Il viaggio a Re-

ims, L’enfant et els sortilèges, Wozzeck, Madame

Butterfly, Manon, Elektra i Death in Venice.

Toni MarsolBARÍTONO

Su variado repertorio incluye diferentes géneros,

con obras que van desde la Edad Media y el Rena-

cimiento hasta nuestros días, y con una actividad

concertística que lo lleva a actuar en diferentes

ciclos y festivales nacionales e internacionales.

Alicia FerrerSOPRANO

Debuta con Gilda en Rigoletto. Interpreta a Marie

en La fille du régiment, Adina de L’elisir d’amore y

Marguerite en Fausto; además de óperas de cá-

mara como La serva padrona, interpreta los perso-

najes protagonistas de grandes musicales líricos.

Antoni ComasTENOR

Su debut operístico tuvo lugar en el escenario

del Liceo, con la interpretación de la voz interna

d’Herodiade, de Massenet. También ha cantado

en Così fan tutte, La flauta màgica, Capriccio y

Turandot, entre otros títulos. Ha participado en

numerosos montajes de Carles Santos.

Claudia Schneider MEZZOSOPRANO

Debuta en el Liceo con El Quixot e inicia su co-

laboración con el pianista y compositor Carles

Santos con el estreno de varias de sus óperas.

Además de Pikovaia Dama, Il viaggio a Reims,

L’enfant et els sortilèges, Wozzeck, Madame Bu-

tterfly, Manon, Elektra y Death in Venice.

òperaIX CICLE D´ÒPERA A CASTELLÓTeatre Principal

Estrena - Òpera contemporàniaMÚSICA: DIEGO DALL’OSTO - LIBRETTO: LLUÍS MESEGUER 31 gener / enero ‘09 22:30 h 01 febrer / febrero ‘09 19:00 h

VeniseFortuny

IX CICLE D´ÒPERA A CASTELLÓPatrocina:

ACTEON

Generalitat de CatalunyaDepartament de Culturai Mitjans de Comunicació

Produeix:

Col. labora: