front comú dels veïns de l’illa d’astúries i jiwar ... · ealbert balanz à l que semblava...

Front comú dels veïns de l’illa d’Astúries i Jiwar perquè el Districte replantegi la reformaLa plataforma obre la negociació amb el Districte recollint signatures i desplegant pancartes mentre la residència d’artistes rebutja l’expropiació

Albert Balanzà

El que semblava una rèpli-ca del cas Salvem L’Alzina d’Encarnació però en aquest cas en forma d’illa interior a Astúries-

Travessia Sant Antoni, amb un gran plataner i amb la diferència de projecte d’una promoció pri-vada a una de pública, s’està fent gros per moments i ja es pot dir que el Districte té una nova pata-ta calenta sobre la taula. La plata-forma veïnal Protegim L’Interior d’Illa no només ha unit forces amb l’Associació de Veïns de Travessia Sant Antoni contra la proposta de

construcció del bloc del carrer de l’Àngel, que preveu 18 habitatges i que es carrega per anar massa reculat tot el pulmó verd interior, sinó ara també amb la residència d’artistes Jiwar, afectada en el pla per una expropiació que li arren-ca tot l’hort si s’aixeca el bloc soci-al previst al carrer Jaén 14, amb 8 habitatges. Aquests moviments de confl uència, que han fet que tots dos eixos de reivindicació parlin ja obertament de “nyap urbanís-tic”, coincideixen amb la primera reunió amb el Districte, celebrada aquest dijous, mentre la platafor-ma ja ha començat a recollir sig-natures i a desplegar pancartes pel barri Pàgina 3Primeres pancartes penjades pels veïns a l’entorn de l’illa d’Astúries, Travessia de Sant Antoni i carrer de l’Àngel Foto: S. M.

L’Heliogàbal acaba la reforma per complir la normativa i rellançar els concerts L’ICUB sosté que no s’acabarà el mandat sense la fi gura de l’aforament variable que també ha d’assumir el pla d’usos de Gràcia. P14

L’IES Secretari Coloma planteja Montserrat Roig o Remedios Varo per rebatejar el centre Alumnes, professors i AFA obren el debat al seu consell escolar. P2

Setmanari gratuïtNúmero 737. 21 de desembre de 2018 ISSN - 1695-4793

L’Independent de Gràcia21 de desembre de 2018

2 PolíticaL’IES Secretari Coloma planteja Montserrat Roig o Remedios Varo per rebatejar el centre El consell escolar analitza els arguments d’alumnes, mestres i AFA i es dóna de temps fi ns al març per decidir

Breus

Ardanuy queda 8è a les primàries de Graupera i diu adéu a la política

El president del districte de Gràcia, Gerard Ardanuy, ha anunciat la retirada de la política aquest dimecres després de quedar en vuitena posició i 386 vots en les primàries Barcelona que impulsa la llista independentista del periodista Jordi Graupera i ha apuntat que no participarà en la segona volta de defi nició fi nal. Ardanuy ha apuntat a aquest setmanari que no serà candidat i que en tot cas acabarà el mandat com a regidor a Barcelona i president a Gràcia.

GràciaLlibertat, nom de la plataforma de suport als presos La plataforma de suport als presos, exiliats, encausats i represaliats en el marc del Procés, constituïda diumenge i integrada per entitats com Lluïsos, Amics de la Violeta o l’AV VIla de Gràcia, es dirà GràciaLlibertat i ja ha començat a difondre el seu missatge a les xarxes socials. “Volem conformar la unitat en defensa de la llibertat, des de les nostres singularitats”, han dit.

Albert Balanzà

L’institut Secretari Coloma segueix cremant etapes en el llarg debat sobre la con-veniència o no de canviar el nom del centre, sobretot un

cop la ponència de nomenclàtor de Barcelona ha acceptat (i tancat el període d’al·legacions) el reba-teig del carrer Secretari Coloma per Pau Alsina. El debat, incipi-entment llançat el 2011 quan els alumnes van proposar el nom de Pepe Rubianes i el claustre es va oposar a qualsevol canvi, ha anat madurant sobretot en l’últim any i aquest dilluns ja ha estat ober-tament tractat en el consell es-colar propi amb noves propostes amb cert consens sobre la taula: Remedios Varo i Montserrat Roig.

No hi ha encara res decidit, i de fet el consell escolar el primer que va fer dilluns és proposar un apro-fundiment del debat almenys fi ns al mes de març de 2019, però en tot cas el llançament d’aquests noms de canvi per al Secretari Coloma parteixen d’una base molt més àm-plia que tots els moviments anteri-ors. Tant entre els alumnes, que en les últimes setmanes han llançat la campanya Proposa un altre nom pel Secretari, com entre l’Associació de Familiars del centre, que ja al juny passat va fer un debat amb altres

escoles que havien passat per un procés similar, i fi ns i tot entre els professors i la direcció, hi ha una forta coincidència a favor de Roig o de Varo.

En aquest sentit, el nom de Montserrat Roig ha estat la incor-poració més novedosa al debat, perquè el cas de Remedios Varo, pintura surrealista amb carrera feta a Mèxic però amb taller i pis a la plaça Lesseps, ja va emergir a principi de 2017 sota el paraigües de l’Ateneu Llibertari o d’escrip-tores com Mercè Ibarz. El nom de Montserrat Roig ja és present en altres instituts de Catalunya, com a Terrassa i a Sant ANdreu de la Barca, però a Barcelona en-cara és inèdit.

En el que ha coincidit el con-sell escolar aquest dilluns és que cal anar pas a pas per a un can-vi que, si s’arriba a produir, serà molt signifi catiu per al centre i, per tant, s’ha de debatre amb tota la profunditat i el temps que sigui necessari. Fonts coneixedores del debat han explicat a aquest set-manari que tant Roig com Varo, això sí, suposarien una bona base de treball pedagògic per identifi -car els alumnes amb el nou nom de l’escola i amb models d’èxit en-carnats per dones, molt més afor-tunats que la biografi a que es des-prèn del personatge del Secretari Coloma. •

L’escola Jovellanos aprova dir-se ‘Escola de les Aigües’. El centre educatiu del Camp d’en Grassot,a ja tècnicament en territori de l’Eixample però on hi van alumnes del districte, ha aprovat internament dir-se ‘Escola de les Aigües’ per 364 vots a favor, per sobre de les altres propostes fi nalistes, Carles Capdevila (83 vots) i Joana Raspall (54 vots).

Alumnes del Secretari Coloma votant pel canvi de nom. Foto: Cedida

La renovació, un cop fa quinze dies Serra i Arnau ja van fer públi-ca la voluntat de donar pas a noves cares, respon a la voluntat, segons els probables futurs consellers de “tornar a trepitjar el Districte per fer-hi sentir la veu de la classe tre-balladora i les classes populars de Gràcia des del municipalisme, l’es-sència del nostre projecte polític”. La universalització dels serveis i “el combat contra el mercat immobi-liari salvatge” seran les prioritats.

Paula Serrano (Palma, 1992) és graduada en Filologia Francesa i especialitzada en gènere, literatu-ra i cultura i exerceix com a edu-cadora i traductora. Ha militat a l’Obra Cultural Balear i ara al Casal de Joves Tres Lliris, a l’Ateneu Independentista de la Barraqueta, a la comissió de festes de Progrés o als Eskapulats de l’Europa.

Dani Vázquez (Gràcia, 1986) és educador social de forma-ció i dinamitzador de l’Espai Via

Dani Vàzquez i Paula Serrano aspiren a ser els nous consellers de la CUP a Gràcia“Volem fer sentir la veu de la classe treballadora”, apunten

A. B.

L a CUP Capgirem Barcelona ha estat la primera candida-tura política a les pròximes eleccions municipals del 26 de maig a anunciar els can-

didats a consellers de districte, amb la tria en el cas de Gràcia de Dani Vàzquez i Paula Serrano en substitució de Quim Serra i Maria Antònia Arnau.

Dani Vàzquez. Foto: Arxiu Paula Serrano. Foto: Cedida

Trajana. Fill del carrer Progrés i de la comissió de festes, Vázquez és un històric de l’esquerra in-

dependentista local, soci de la Barraqueta i actiu en el Moviment Popular de Gràcia.•


3SocietatFront comú de Jiwar i els veïns de l’illa d’Astúries Els veïns no s’oposen als blocs socials però rebutgen perdre espai verd a Àngel 16 i Jaén 14

Albert Balanzà

L a plataforma veïnal Protegim L’Interior d’Illa, que es va co-mençar a generar ara fa tot just quinze dies quan un veí afectat va irrompre amb plà-

nols en ple consell de barri a l’Espai Fontana, ha començat a fer forat en els ànims del Districte d’executar la modifi cació del PGM que hauria de permetre desafectar un centenar de pisos implicats en la continuïtat de Rambla de Prat cap endins del nu-cli històric, obrir el carrer de l’Àn-gel fi ns a Astúries i ubicar tres blocs d’habitatge social amb 38 pisos to-tals a la plaça Anna Frank, al mateix carrer de l’Àngel i al carrer Jaén.

Els treballs concretats en dues reunions els dos últims dilluns al CAT s’han concretat en una al-legació conjunta en la qual els ve-ïns -un centenar llarg ja organit-zats- denuncien “una ordenació urbanística arbitrària i allunyada del desenvolupament urbanístic sostenible” pel bloc enretirat de 18

apuntatque rebutja ser expropiada i indemnitzada, argumenta que el jardí és un “bé comú” segons el con-veni que tenen signat amb l’associ-ació Arapdis i animat pel Districte des del 2013. En l’al·legació referent

L’hort de Jiwar, amb la gent d’Arapdis, afectat pel bloc social previst a Jaén 14. Foto: Jiwar

“Hem aconseguit una llum més càlida”, ha explicat mossèn Emili Roure a aquest setmanari.

Els treballs inicials, a falta d’al-gun detall, s’estrenaran per al gran públic amb el Cant de la Sibil·la que es farà com sempre la Nit de Nadal, amb la Missa del Gall i el concert de nadales de l’Orfeò Gracienc. Entre gener i març s’afrontarà la recuperació de la pedra natural de les 12 columnes, fi ns ara pinta-des, i més endavant es reformarà la part del Santíssim i les capelles laterals..•

L’església de Santa Maria estrenarà aquest Nadal la reforma del presbiteriLa parròquia afrontarà ara la recuperació de la pedra natural de les columnes i després reformarà el Santíssim i capelles laterals

A. B.

S anta Maria de Jesús de Gràcia, l’església dels Jardinets, ubicada just darrere de Casa Fuster, està d’estrena aquest

Nadal: després de recollir uns 350.000 euros en donacions en els últims mesos, la parròquia ha en-llestit una primera fase de refor-mes que li ha permès tornar a llu-ir el presbiteri, a tocar de l’altar major, i la il·luminació principal.

a Jaén 14, Estrada demana que es preservi l’espai verd i que es recon-sideri l’alçada fi ns al que marca el PGM, que és planta i un pis. Aquest dijous ha començat la negociació amb el Districte. •

L’argumentari veïnal, que no s’opo-sa a l’habitatge social però sí a la forma enretirada en forma de quei-xal endinsat una desena de metres en un carrer estret com Àngel, s’ha vist complementat pels relats emo-cionats que els veïns han fet arribar a l’Independent. “A casa des de sem-pre ens visita el sol; ma mare, de 91 anys, l’espera cada dia per gaudir-lo; ningú pot aixecar-li una paret al davant per deixar-la sense el seu espectacle preferit”, diu la Núria Masas. “Quan arribo a casa i obro la fi nestra i escolto els ocells a l’ar-bre, sento una tranquil·litat que no té preu. En imaginar la meva vida sense aquell petit descans per l’àni-ma, el meu cor s’omple d’una tris-tesa profunda”, afegeix la Leigh Brooker. “Poques persones poden dir que es desperten veient un ar-bre, un punt verd, que els acompa-nya i els revela el pas del temps”, diu una veïna que no vol dir el seu nom. Altres com en Sergi Bea o la Dolors Martínez han explicat diàlegs amb veïns que van néixer a les cases de l’interior d’illa o el cactus de dos metres que es va tallar en una re-forma anterior.

Però l’amplifi cació del debat ha arribat amb l’afectació per un altre dels blocs previstos a Jaén 14, on un bloc de planta baixa i quatre nivells es carregarà el jardí de la residència d’artistes internacionals Jiwar...per fer un jardí per al bloc. La portaveu de Jiwar, Mireia Estrada, que ja ha

L’església de Santa Maria. Foto: A. V.

“No podem dir no a pisos socials però sí no a aixafar un jardí”

Mireia Estrada, Jiwar

“Ningú pot aixecar-li una paret a ma mare, de 91 anys, per tapar-li el sol”

Núria Masas

habitatges al carrer de l’Àngel 16, que trinxa de facto l’illa interior. “On hi ha un pati interior d’illa amb un arbre centenari, espai obert, ocells, jardins, sol i aire, es preveu un bloc de quatre alçades”, apun-ten. Els veïns també rebutgen les expropiacions previstes per “l’ele-vadíssim cost social i econòmic” i el tancament d’un centre infantil.


4 SocietatLa suspensió de llicències preveu noves catalogacions i canvis de qualifi cacions urbanístiquesL’Ajuntament activarà al gener grups de treball pluridiscilinars amb experts en patrimoni, urbanisme, habitatge i espai verd

A. B.

La suspensió de llicències per a obres de nova construcció i gran rehabilitació, dels co-municats d’enderroc i de la tramitació de plans urba-

nístics derivats durant un any, de-cretada per l’Ajuntament el pas-sat divendres per iniciar un pla de preservació urbanística i pro-tecció del patrimoni, ja ha arren-cat els treballs de primera estruc-turació d’una feina que “haurem de fer en un any quan l’anterior catalogació es va fer en set”, tal com apuntava el passat divendres el regidor de Gràcia, Eloi Badia, a aquest setmanari.

La catalogació, però, serà més que una simple revisió perquè no només preveu la incorpora-ció de nous espais de l’espai de suspensió -tot el nucli històric de Gràcia però també parts de Vallcarca, la Salut i Camp d’en Grassot- sinó que també preveu canvis de qualifi cacions urbanís-tiques, a la manera, per exemple, del que va permetre la protecció del nucli històric de cases baixes de Vallcarca.

Amb aquesta feinada per da-vant, el Districte ha previst la constitució aquest gener de grups de treball pluridisciplinars on s’hi integraran experts en patrimoni, urbanisme, habitatge i espai verd en col·laboració amb tècnics del Districte que ajudaran a inter-pretar la nova catalogació sobre el terreny. “Es farà una anàlisi per sectors del districte”, apun-ten fonts municipals.

El trossejament del distric-te i la pluralitat d’experts en els grups de treball, amb la lògica coordinació i supervisió general,

ha d’aconseguir un nou document que “millori els àmbits de protec-ció amb criteris amplis i contem-poranis”. “Abans es catalogaven edifi cis emblemàtics pels arqui-tectes que els havien fet o per les condicions específi ques de l’edi-fi ci, i ara el valor patrimonial ha adquirit un sentit més transversal on cal tenir en compte aspectes paisatgístics o de memòria histò-rica”, conclouen aquestes fonts. Com a exemple, la nova cataloga-ció podria decidir conservar un espai no pel seu valor arquitectò-nic sinó perquè va ser el lloc on va succeir un esdeveniment històric.

Encarnació i més enllà. Els límits de la suspensió no afectarà grans reformes impulsades per l’Ajun-tament, “pel simple fet que l’Ajun-tament no es demana a si mateix llicència”, com han apuntat fonts municipals, com per exemple la reforma del mercat de l’Abace-ria o la modifi cació del PGM en les desafectacions de Rambla de Prat per fer-hi complementària-ment tres blocs d’habitatge soci-al (vegeu pàgina 3). Però òbvia-ment aturarà encara més el plans privats als terrenys dels casalots d’Encarnació.

L’estudi dels límits de la sus-pensió també dóna pistes dels projectes que estan en marxa si-guin públics o privats: la ratlla de la suspensió deixa fora la Rambla Verda de Vallcarca i el carrer Bolivar i dibuixa una corona pels carrers Farigola de Vallcarca fi ns al Coll del Portell, Olot, Molist i baixant fins a la Travessera de Dalt per Secretari Coloma, Providència i cap a Sardenya per entrar de nou a Travessera de Gràcia i baixar per passeig de Sant Joan.•

L’aula ambiental Turull ja té pla d’ampliacióEls responsables preveuen una bassa per aprofundir educativament en la biodiversitat que aporten els amfi bis

tament, no té encara temps clar de construcció i posada en marxa però els seus responsables ja han fet l’estudi de prioritats que com-plementin l’oferta fi ns ara centra-da en l’estudi de la flora i fauna de la zona. Lara Saiz, portaveu de l’aula, ha argumentat que la bas-sa aportarà “un altre ambient que tracti un altre ecosistema, i que és un dels més amenaçats a la ciutat i dels més afectats per la contami-nació”.

L’aula ambiental, activa des de l’any 2001, ocupa ara un espai de

A. B.

L ’aula ambiental Bosc Turull, l’equipament municipal del passeig Turull, al barri del Coll,

ja té projecte d’ampliació defi nit i en licitació després de la voluntat expressada pel Districte d’ampliar els terrenys d’educació ambiental a la fi nca del costat, al número 14, que encara està sent utilitzada per recollidors de ferralla.

El projecte, que ha superat el tràmit d’aprovació inicial a l’Ajun-

3.500 metres i amb l’ampliació ar-ribarà als 4.050 metres quadrats.

Calendari natural. Al marge de l’ampliació efectiva, l’aula centra-rà l’inici del nou any en el projecte de calendari natural de Vallcarca, una activitat que novament impli-carà les escoles i veïns de la zona i que es presentarà al gener. “Volem compartir amb els veïns els canvis de fl ora i fauna que ens envolten: quan arriben les orenetes, quan fl oreixen els ametllers”, diu Saiz sobre el nou projecte.•

Tanca la històrica ferreteria Els Martells del carrer Penedès

La històrica ferreteria del carrer Penedès 8, Els Martells, ha començat un

procés de tancament de negoci que s’allargarà almenys un any fi ns que els propietaris, encap-çalats darrere del taulell per Daniel Antor, trobin un possi-ble comprador que s’avingui en principi a mantenir la línia de la botiga. Amb més de 50 anys sota la mateixa direcció i heretant un comerç que com a ferreteria ja fa una dècada que va superar el centenari, els amos de Els Martells subrat-llen la renda antiga del lloguer per atraure possibles interes-sats i ara el que faran és inten-tar liquidar a preus d’oferta tot el material que hi ha enca-ra a la botiga.

A.B.

La cooperativa Voltes i l’escola Montseny canvien el pati del centreLa cooperativa Voltes de Vallcarca i l’escola Montseny han iniciat la transformació del pati del centre, dominat per pistes esportives, per crear nous espais “que aportin noves dinàmiques i diversifi quin els jocs”. La primera mesura és la construcció d’unes grades de fusta.

Breus

Imatge virtual del nou espai de l’aula ambiental. Foto: Ajuntament

El mapa amb els límits de la suspensió de llicències.

Carrer Còrsega

Pg. d

e Sa

nt Jo

an

Carr

er S

arde

nyaC.

Sec

reta

ri C

olom

a

Av. V

allc

arca

Av. Prín

cep d’A

stúrie

s

C. M

olis

t

Av. Coll d

el Porte

ll

C. Farigola

Via

Augu

sta

Travessera de Gràcia

Trav. de Dalt

PlaçaLesseps

C. Olot


5


6 Especial Nadal

Opinió convidada

Fanalets de Reis

Joan Amades explica en el Costumari Català que, antigament, durant la nit de Reis, molt nens i ne-nes de diferents poblacions del Pla de Barcelona

anaven a l’actualment desapareguda ermita de Betlem, al peu de Collserola, a rebre el Reis d’Orient amb sogalls de corda vella encesos. El motiu de l’ac-tivitat era ben senzill, els nens i nenes, motivats en part pel pares i amb molta innocència, volien guiar amb llum els Reis en el seu camí fi ns al pla a través de la serralada de Collserola per així assegurar l’arriba-da dels seus regals.

Aquest costum va molt lligat al cicle dels Focs de Nadal que estan emmarcats dins del període de temps proper al Solstici d’Hivern, moment en el qual les hores de llum solar són les més reduïdes de l’any i on l’ésser humà té més necessitat d’il·luminar el seu entorn. Podríem anomenar altres costums associats a aquest cicle com poden ser les falles i fogueres de la Nit de Nadal a les poblacions de Bagà o Sant Julià de Cerdanyola o les llums als carrers de viles i ciutats. El costum que estem analitzant en aquest article està en

l’actualitat absolutament perdut a Gràcia i Barcelona per exemple però encara és present en d’altres com Badalona o Figueres.

Les tradicions neixen, algunes moren, altres so-breviuen i evolucionen. La clau de la seva supervi-vència sempre està en si ens són útils com a socie-

tat. En aquest cas, els Fanalets de Reis és una tradició perfectament recuperable i útil en un entorn urbà en un format modern a base de llums elèctriques a pi-les que té un potencial molt gran. Ho crec així degut a la seva capacitat de fer partícip a la mainada en la Cavalcada i així fer que aquesta sigui més una festa que un espectacle. També ho crec per la seva senzi-lla execució com per la seva capacitat de generar un espectacle de llum molt interesant. El fanalets es po-den fer de manera artesanal a casa o en tallers orga-nitzats per entitats com la Fundació de Festa Major de Gràcia, o es poden comprar a un molt baix preu a qualsevol basar xinès, això fa que la possibilitat de creixement viral del fenomen sigui molt factible. Què falta doncs? Potser més difusió o el treball en xarxa de les entitats i institucions o potser simplement una espurna casual que faci activar el fenomen. Sigui com sigui, tant de bo pugem algun dia veure que aques-ta tradició entra de nou per quedar-s’hi en llocs com Gràcia o Barcelona i que sigui tant present com per exemple ho és en l’actualitat el Tió de Nadal.•

Guillem Roma i Batlle

Silvia Manzanera

L’agenda de Nadal de Gràcia no presenta gaires novetats, a excepció de la cavalcada de les carteres reials, que en-guany enceta el seu procés

de renovació tot just quan es com-pleixen deu anys d’aquesta tradició impulsada per la Fundació Festa Major. Amb l’encesa de l’enllume-nat a 60 trams de carrers dels di-ferents barris i les promocions i activitats impulsades per les dife-rents associacions de comerciants del Districte, a més de la tradicio-nal fi ra solidària del passat cap de setmana a la Virreina, la campa-nya de Nadal gracienca ja funcio-na a ple rendiment i manté les pro-postes estrella dels darrers anys: el trenet, els concerts al carrer, els tallers als mercats, el Nadalàctic a la plaça del Sol, les campanyes so-lidàries, el tió o els pessebres, Els Pastorets al Centre o el Cant de la Sibil·la. Però serà la cavalcada de les carteres reials, que se celebra el 4 de gener, l’activitat nadalen-ca que més canvis visibles presen-tarà. Per començar, el recorregut serà diferent. La sortida serà des dels Jardinets, com cada any, se-guirà pel carrer Gran però no gira-rà per Travessera sinó que ho farà per Montseny (després Perla i Sant

Les carteres reials estrenen vestuari, itinerari i nom i canvien els cavalls per cotxes anticsLa campanya de Nadal ja està en marxa i a l’espera de les activitats ‘estrella’ dels darrers anys: el Nadalàctic, el Cant de la Sibil·la, l’Home dels Nassos o la fi ra de Reis dels artesans

Lluís), fi ns a Escorial i Joanic, i tor-narà per Travessera, Torrent de l’Olla i Diluvi, fi ns la plaça de la Vila. Un cop al Districte, serà el moment d’anunciar els noms de les carteres i posar fi al procés de participació que s’ha fet amb l’alumnat de pri-mer i segon de primària de diverses escoles de la Vila. La proposta no quedarà aquí, sinó que la Fundació prepara un llibre que reculli –a par-tir del nom escollit- la història de cada una de les protagonistes i així poder treballar aquesta tradició na-dalenca amb els centres educatius.

I el tercer canvi serà el mitjà de transport de les carteres, que substituiran els cavalls per cotxes antics d’època, cedits per una asso-ciació. L’any vinent tornaran a uti-litzar carrosses, que també presen-taran un disseny i una estructura nova que es començarà a treballar a partir del febrer. Segons fonts de la Fundació, “després d’aquest any de transició” canviaran els elements de decoració dels remolcs i del ves-tuari perquè sigui més propi de car-teres i no de patges reials. També es jugarà amb l’alçada i elements de llum perquè la rua es pugui veure des de les segones i terceres fi leres. Aquesta edició, la primera de la “re-formulació del projecte”, es comen-çarà a visibilitzar algunes modifi -cacions però serà a partir de l’any vinent quan la transformació es farà més evident.•

La rua de les carteres reials l’any passat. Foto: Josep M. Contel

Fira d’autoedició sota l’alzina. Aquest dissabte 22 de desembre d’11 a 17 h tindrà lloc una jornada dedicada a l’autoedició gràfi ca i musical als jardins de les casetes d’Encarnació. Organitzada pel col·lectiu Mancebía Postigo, la fi ra vol reivindicar “la comunitat creativa de proximitat, els espais d’intercanvi veïnals i celebrar la convivència amb tallers, recitals de poesia, música i ball.

Breus

Més de 360 fi gures Playmobil al pessebre de la Violeta

Segona edició del pessebre “poc convencional” que acull la Violeta fi ns al 20 de gener. Creat per Josep Maria Contel, enguany la proposta s’ha ampliat dels 4 als 8 metres, en una recreació que ha necessitat de 361 fi gures, de les quals 203 són personatges i 158 animals. A més, Contel està fent un llibre sobe l’art efímer dels diorames a Playmobil.

Ruta dels arbres de Nadal dels comerços del CollEl casal infantil del Coll i les escoles El Gat Negre i La Farigola, Mare de Déu del Coll i Montseny han construit arbres de nadal fets de fusta, llumetes led i guarniments de material reciclat que es poden trobar a més de 50 botigues del Coll.


7


8 Esports

ResultatsFUTBOLTercera DivisióJornada 20U. At. Horta 1 - 1 CE Europa1. UE Llagostera ................ 42 punts8. CE Europa ...................... 30 puntsJornada 2123/12 (12:00h) CE Europa - UE Castelldefels

2a Divisió Nacional FemeninaJornada 12Saragossa 2 - 0 CE Europa1. CE Seagull ..................... 32 punts.9. CE Europa ......................15 punts.Jornada 1322/12 CE Europa - FC Barcelona B

BÀSQUETCopa Catalunya Masculina (G1)Jornada 11Lluïsos de Gràcia 68 - 57 Vedruna Gràcia1. CB Lliçà d’Amunt ....................10-12. Lluïsos de Gràcia ....................10-114. Vedruna Gràcia ....................0-11Jornada 1212/1 (18h) Lliçà d’Amunt - Lluïsos de Gràcia13/1 (19:30h) Vedruna Gràcia - CB Mollet B

Primera Catalana MasculinaJornada 11CN Terrassa 49 - 63 Safa ClarorUE Palamós 58 - 60 UE ClaretLluïsos B 51 - 60 Bàsquet Arbúcies Jornada 1212/1 (18h) Safa Claror - Sferic Terrassa

13/1 (12:30h) UE Claret - St Gervasi13/1 (17:45h) Pineda de Mar - Lluïsos de Gràcia B

Primera Catalana Femenina (G1)Jornada 13Lluïsos de Gràcia 58 - 63 Joviat1. Joviat .......................................11-27. Lluïsos de Gràcia.....................8-5Jornada 1413/1 (17:45h) CE Sant Nicolau - Lluïsos de Gràcia

Primera Catalana Femenina (G2)Jornada 13Salle Reus 66 - 49 Safa Claror1. CB Valls ....................................12-16. Safa Claror ...............................8-5Jornada 1412/1 (17:45h) CB Castellbisbal - Safa Claror

WATERPOLOLliga PremaatJornada 10Sant Andreu 14 - 12 CN Catalunya1. CN Atlètic Barceloneta . 30 punts11. CN Catalunya ................. 3 puntsJornada 1122/12 (16h) CN Catalunya - Concepción Ciudad Lineal

Primera Divisió FemeninaJornada 7CDN Boadilla 10 - 7 CN Catalunya1. CDN Boadilla ..................21 punts2. CN Catalunya ..................21 puntsJornada 819/1 (12.45h) CNC - WP 92 02

FUTBOL SALATercera Divisió Nacional (G1)Jornada 12Gràcia FS 2 - 7 Estel Vallesca

1. Ripollet FS ...................... 32 punts13. Gràcia FS ...................... 10 puntsJornada 1322/12 (16.15h) CE J.Maria - Gràcia FS

HANDBOLQuarta Catalana (Grup B)Jornada 9H. Castellbisbal 17 - 21 H. Claret1. SD Espanyol ................... 16 punts8. Handbol Claret................ 6 puntsJornada 1012/01 (13h) Handbol Claret - GEIEG

TENNIS TAULAPrimera Nacional (G2)Jornada 9Lluïsos de Gràcia 2 - 4 Ripollet1. Atlético San Sebastián .. 16 punts11. Lluïsos de Gràcia ........... 2 puntsJornada 1012/01 (17h) Lluïsos - TTT Figueres

El Safa Claror celebra el 25è Torneig de bàsquet de NadalEl Bàsquet Claret i els Lluïsos de Gràcia també participaran d’aquest esdeveniment els dies 27, 28 i 29 de desembre

Albert Vilardaga

Una de les cites tradicionals d’aquestes dates és el tor-neig de bàsquet de Nadal del Safa Claror, que se ce-lebrarà els dies 27, 28 i 29

de desembre i que enguany arriba a la 25a edició. Aquest esdeveniment, que se celebra principalment a la instal•lació del carrer Sardenya, barreja la vessant competitiva, for-mativa i lúdica d’aquest esport.

En categoria masculina, els equips participants seran: Bàsquet Claret, UE Gaudí, Lluïsos de Gràcia, Nou Esplugues i el Safa Claror; mentre que, en categoria femenina competiran: Joventut de Badalona, Basket Almeda, Lluïsos de Gràcia, Boet Mataró, i Safa Claror. Dijous i divendres es disputà la fase prè-via en un format de lligueta on s’en-frontaran tots els equips entre ells; quatre dels cinc primers classifi cats es classifi caran per a les semifi nals que es jugarà dissabte, mentre que el cinquè classifi cat jugarà un úl-tim partit contra el Safa Claror B. Dissabte 29 es jugarà la fi nal mascu-lina (18.45h), i la femenina (20.15h).

Paral·lelament als partits, els equips també competiran en qua-tre concursos de tir que es faran a les pistes descobertes de la instal-lació durant els dies 28 i 29. Aquests concursos són el popular concurs de tir per parelles Two Ball, duel de tiradors, el repte i territori 6.25. Aquests concursos tenen com a pe-culiaritat que en alguns casos re-quereixen la participació dels pares

i mares dels jugadors per poder su-perar-los.

Els organitzadors del torneig també volen aprofi tar l’esdeveni-ment per donar-li un caire forma-tiu, per aquest motiu, han prepa-rat al matí del dijous un clínic que anirà a càrrec de Ferran Anguera, exentrenador del club i actual-ment primer entrenador del Cadet B del FC Barcelona, que explicarà als entrenadors com treballar la nova norma del pas zero. El mà-xim responsable de la secció, César Sanmartín, està acabant de perfi lar un segon clínic de formació, però encara es desconeix qui l’imparti-rà i la seva temàtica. •

El pavelló del carrer Sardenya s’omple cada any per gaudir del tradicional torneig. Foto: Cedida

Tres graciencs a Huelva. Claudia Soriano i Txell Alarcón són dues de les dotze jugadores que formen la selecció catalana cadet que disputarà el campionat d’Espanya a Huelva del 3 al 7 de gener. Pep Presseguer és el tercer gracienc que estarà a la ciutat andalusa aquestes dates per arbitrar diversos partits tant del campionat cadet com l’infantil masculí i femení.

Breus

Miguel Muñoz, campió del IV Obert d’escacs Actius Tres Peons

Una setantena de jugadors van participar del campionat organitzat pel Tres Peons, i de tots ells, Miguel Muñoz va acabar proclamant-se guanyador amb vuit punts dels nou possibles, gràcies al segon desempat amb el segon classifi cat Hugo Pena. Fernando Valenzuela va ser tercer, i Paco Fernández (11è) va ser el millor jugador del club, que va veure com el Víctor Moreno (jugador sub12) acabava el torneig en 17 posició sumant 5,5 punts.

L’Hoquei Claret s’uneix a la reivindicació per un nou pavellóVeïns del Baix Guinardó estan duent a terme una mobilització per demanar la construcció d’un poliesportiu al solar del carrer Sardenya, 420. Dissabte passat van organitzar activitats esportives al solar, on hi va participar l’Hoquei Claret. La iniciativa compta amb el suport de l’AMPA de l’escola Jovellanos o Príncep de Girona, i han recollit més de mil signatures via change.org.


9EsportsMollà es penja sis ors al campionat de CatalunyaEn el seu medaller particular també hi va afegir una medalla de plata en els 50m esquena i una de bronze en els 100m esquena

Mollà (segon per l’esquerra) i els seus companys del CN Catalunya. Foto: Cedida

A. V

E l nedador de CN Catalunya, Mario Mollà és un dels es-portistes més promete-dors del territori i ho va demostrar una vegada més

al Campionat de Catalunya d’Hi-vern que s’ha celebrat a Sabadell i on ha aconseguit penjar-se sis me-dalles d’or, una de plata i una de bronze.

Les distàncies de 50, 100 i 200 metres són l’especialitat de Mollà, que va pujar en el calaix més alt del podi en els 50 metres papallo-na (25.28), en els 50 metres lliures (24.26), i va aconseguir la medalla de plata en els 50 metres esquena (28.54). En la distància de 100 me-tres es va penjar dos ors, en la mo-dalitat de papallona (55.63) i lliu-re (52.96), i un bronze en esquena (1.01.13). Finalment, Mollà va tan-car el seu espectacular medaller amb dos ors més en els 200 me-tres estils (2.08.42) i en els 200 me-tres lliures (1.56.33). Juntament amb els seus companys del ‘Cata’,

Adrián López, Alejandro Queija i Ferran Ruyra van representar el club en els relleus 4x100 estils, on van acabar en 20a posició.

Gascón i Terré, convocats amb la seleccióJordi Gascón i Martina Terré, dos jugadors de waterpolo del CN Catalunya van ser escollits per for-

mar part de la selecció espanyola juvenil. En el cas de Gascón, va vi-atjar a Òstia (Itàlia) per fer entre-naments conjunts amb la selecció italiana, mentre que Martina Tarré i les seves companyes van fer una concentració a Las Palmas de Gran Canària i ara viatjaran a Roma del 27 al 30 de desembre per entrenar amb les jugadores italianes.•

A. V.

S’acaba l’any i s’acaba la primera volta per l’Europa. El Castelldefels serà l’últim rival que visiti el Nou Sardenya aquest 2018, i pot ser un rival propici per-

què els escapulats trenquessin la ratxa de quatre par-tits sense guanyar (2 derrotes i 2 empats). L’última vic-tòria de l’equip de Vilajoana va ser fa més d’un mes, i el desembre l’equip ha estat molt irregular i molt vulne-rable defensivament. Malgrat aquesta mala dinàmica de resultats, l’equip es troba a només tres punts de la zona de playoff.

El rival de diumenge, a les 12 hores, ocupa la zona de descens, només ha sumat 15 punts a la lliga i encadena tres derrotes consecutives. A més a més, el Castelldefels encara no ha estat capaç de guanyar cap partit lluny del seu estadi, i són el tercer pitjor atac de la lliga, amb no-més onze gols marcats en dinou partits.•

El Castelldefels, l’últim rival de l’anyL’Europa acabarà la primera volta i suma 4 partits sense guanyar

Serra controla la pilota en el derbi contra l’Horta. Foto: À. Garreta.


10 Opinió

Editorial

Habitatge social a quin preu?

El Districte ha fet una gran aposta en aquest fi nal de mandat per re-vertir una tendència insultant que històricament ha situat Gràcia a la cua de l’habitatge social i dotacional a la ciutat. En alguns ca-

sos últimament anunciats, pel que fa als dotacionals, s’ha fet un treball pausat i fora dels focus per arribar a un possible pacte amb Kasa de la Muntanya, per exemple, que encara no se sap com acabarà. Però en al-tres casos com els també dotacionals de la Sedeta o de la placeta Manuel Torrente i també en els tres blocs socials que haurien d’emergir del pla de desafectacions que es deriva d’anul·lar la penetració de Rambla de Prat cap al nucli històric la informació pública i privada és certament confusa, i en qualsevol cas no coneguda per la resta de formacions polí-tiques que no formen part del govern.

L’aposta, com dèiem, és agosarada i necessària en un districte on no es depassa el 0,5% del parc de l’habitatge dedicat a pisos socials, però també cal preguntar-se quin és el preu que pagarà el veïnat per una re-forma que en cap cas ha gaudit dels infi nits processos participatius que aquest govern municipal sí que va decidir estendre a principis de man-dat per a tota mena de projectes, des de les superilles fi ns a la reforma de Pi i Margall. També aquesta informació confusa coincideix aquesta setmana amb l’allau d’al·legacions que els veïns organitzats ja en front comú de facto estan a punt de presentar per replantejar la reducció d’espai verd de les illes interiors d’Astúries i Travessia Sant Antoni.

I last but not least, el regidor de Gràcia, Eloi Badia, ha inaugurat aquest dijous una exposició als Jardinets sobre mòduls prefabricats del programa APROP que en públic ha negat que fossin l’exemple a seguir en els habitatges dotacionals de Kasa de la Muntanya, Sedeta i Manuel Torrente, encara que l’arquitecte que ha fet els plànols de mostra -el mateix que va fer els plànols de les primeres promocions APROP- hagi marcat aquests mòduls en els nous projectes. Tot plegat és obvi que transpira una certa precipitació per tancar balanços amb el màxim d’èxit a fi nal de mandat. És legítim, però potser surt massa car.•

La precampanya de les eleccions municipals segueix com-pletant el calendari previst amb les primeres visites de can-didats a Gràcia. El primer va ser Manuel Valls a Vallcarca i aquest dilluns ha estat el torn de Jaume Collboni, que s’ha

vist, per exemple, amb els veïns de la plaça del Nord. Ara ve Nadal i tot plegat s’atura una mica, fi ns i tot aquest Independent, però només tor-nant de festes hi haurà una nova visita de Valls, en aquest cas a la Vila de Gràcia. El més curiós és que el primer cop l’alcaldable va anar acom-panyat de la junta local de Ciutadans i ara també s’hi afegirà l’excon-seller d’Unió Jordi Daura, ara vinculat a Units per Avançar però que en aquest cas ho farà a títol personal.

Eldepen-

dent

Cartes al director

Vaga de fam Quatre presos polítics independentistes catalans porten 15 dies de vaga de fam (https://vagadefam.cat). Un d’ells ja ha sigut traslladat a la infermeria per proble-mes de salut. Porten més d’un any en pre-só preventiva i van iniciar la vaga de fam per demanar que el Tribunal Constitucional (TC), màxima instancia judicial d’Espanya, no retardi més la resposta als seus recur-sos d’empara que està obligat, per llei, a respondre en màxim 30 dies, i els primers recursos porten ja més d’un any! És una estratègia dilatòria del TC per impedir que els recursos puguin ser enviats al Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg perquè revisi si hi ha hagut vulneració dels seus drets. La justícia espanyola viu una crisis de legitimitat, i fi ns i tot el Consell d’Europa l’ha acusat de manca de separació de poders, perquè els membres dels alts tri-bunals són nomenats pels dos partits majo-ritaris. El govern espanyol enlloc de respon-dre a l’independentisme políticament, ho ha fet a través de la justícia, que es presen-ta com a independent però que actua com a corretja de transmissió del nacionalisme espanyol d’aquests partits, i que vol con-demnar els acusats a fi ns a 25 anys de presó per delictes que no van existir.La declaració d’independència que va vo-tar el Parlament de Catalunya l’octubre de 2017 volia pressionar el govern espanyol a negociar, perquè la independència no es va dur a terme, ni va haver-hi cap tipus de vio-lència i, per tant, no va constituir delicte de rebel·lió ni sedició, com ja van dictaminar la justícia internacional davant les peticions d’extradició dels independentistes que van exiliar-se a Europa perquè sabien que, a Espanya, serien condemnats injustament.Espanya segueix negant el dret a l’autodeterminació de Catalunya i els més de dos milions d’independentistes no atu-raran les seves reivindicacions. Només un referèndum pot fer acceptar, als indepen-dentistes i als no-independentistes, el que la societat catalana vol per a si mateixa i ge-nerar estabilitat.

Jordi Oriola

Ull de dona

Conxa Garcia

L’any passat ja vam veure que només podien accedir a una Escola Bressol (EBM) un de cada tres nadons a

la Vila i un de cada dos a la zona de Vallcarca-Els Penitents. Aquest any ha quedat desatesa un 52% de la demanda, segons informacions d’aquest setmana-ri. A més caldria revertir les retallades: el personal de suport té menys hores i les ràtios han pujat, per això van fer vaga. Finalment el districte de Gràcia va presentar el pla d’equipaments on es recull els centres existents, els projec-tats i els que falten al districte És una planifi cació 2019-2025, que encara no te-

nen projecte ni pressupost, ja que el pla només és una proposta per deixar la fei-na de detecció feta. Hi tenim 9 Escoles Bressol al districte i un objectiu de 3 no-ves EBM que ajudin a millorar la insu-fi cient cobertura i a reduir la demanda no atesa. El dèfi cit a Camp del Grassot-Gràcia nova és evident i es podrien fer dues EBM una a cada banda i la terce-ra es podria fer a Vallcarca, ja que les dues que s’apunten estan a l’alçada de Penitents i Sant Gervasi. S’hauria de pla-nifi car una quarta a la Vila. S’ha de do-nar cobertura a tota la demanda. S’ha de tornar a la situació anterior de personal de suport i ràtios. I esperem la seva in-clusió en l’escola obligatòria.•

Pla d’escoles bressol

El dèfi cit a Camp del Grassot és evident i es podrien fer dues EBM i la tercera a Vallcarca

Edita: Associació Cultural L’Independent de Gràcia. President d’honor: Joan Cervera. Director: Albert Balanzà. Redactora en cap: Silvia Manzanera. Redacció: Albert Vilardaga, Carina Bellver, Marc Vilajosana, Clara Darder, Meritxell Díaz, Laura Roig, Ignasi Fortuny, Èric Lluent, Òscar Mejías. Col·la boracions: Albert Benet, Enric Borràs, Jordi Borràs, Xavier Borràs, Lluís Bou, Conxa Garcia, Ernest Cauhé, Ramon Casalé, Josep M. Contel, Marina F. Torné, Luis Ángel Fernández Hermana, Pere Martí, Joan Millaret, Víctor Nubla, Sara Reñé, Josep A. Torralba, Joan Vall i Ricard Valentí. Maquetació: DBcoop, sccl (Marta G. Bravo i Sergi Lou). Disseny web: Jordi Collell. Publicitat: Cristina Gispert (692 601 263) [email protected]. Imprimeix: Indugraf Off set, S.A. 8.500 exemplars.Dipòsit legal: B-32.478-00. Sol·licitat control PGD

La Perla, 31, 08012 BarcelonaTel. 93 217 44 [email protected]

de Gràcia

Amb la col·laboració:


11Opinióla

setmana

Bon nadal

Josep A. Torralba

L ’altre dia passejava per la Vila i em vaig adonar de la falta d’esperit na-dalenc que tenim. Uns dies abans,

m’havien comentat la possibilitat d’im-pulsar el Nadal a una plaça important, i això em va fer obrir els ulls. Realment la sensació que donen els carrers i les places del barri és bastant desoladora. Mira que importem coses d’altres llocs (Halloween, San Valentín...) i, en canvi, l’espectacular esperit nadalenc que es viu en altres parts del món (Nova York, Argentina...), sembla que no tingui ac-ceptació.

Aquest esperit, per mi és un modus vivendi i m’agradaria que s’expandís tot l’any, però està clar que primer estaria bé que sobrevisqués en el seu epicen-tre més lògic. No sé com s’hauria de fer, però sí tinc clar que s’ha d’inten-tar d’alguna manera. Si no es proba, és difícil fracassar en l’intent. I, si resulta que funciona, aconseguiríem que molta gent, entre ella un munt de nens i nenes, gaudissin de la meravellosa època nada-lenca i d’inculcar-la.

No només ens hem de quedar en Els Pastorets, en l’ex cavalcada de les car-teres reals (no hi haurà cavalls) i altres moments característics. Hem de fer possible que durant cada dia fl oti per l’ambient tota aquesta felicitat, ganes de compartir, de donar, d’ajudar... Quina sort tinc que algú com jo, amb ganes de fer de tot, volgués compartir les seves inquietuds i pensaments sobre aquest tema. Què pensaran de nosaltres els Reis Mags, el Tió i el Pare Noel per aquesta qüestió... Carbó ens haurien de deixar a tots plegats.•

Opinió convidada

Fora la placa a Puigmartí de la xemeneia de Poble Romaní

E l passat dia 17 de novembre, i com un acte més que acompanyava a la nostra ruta llibertària a Gràcia del segle XIX, sobre la placa ofi cial dedica-da al patró Francesc Puigmartí se’n va col•locar una altra de simbòlica, per mostrar el nostre re-

buig a la seva inadequada existència en la xemeneia de la plaça del Poble Romaní.

Creiem que la placa consagrada a Francesc Puigmartí és herència d’aquell discurs, tant del “pujolisme”, dedi-cat a enaltir la vida i miracles d’industrials i homes de negocis del s. XIX, que des del punt de vista d’avui serien clarament qüestionats, per poc que gratem en aquesta pàtina de mentides i mitges veritats, que han anat dipo-sitant sobre la memòria popular, els estaments del po-der polític i econòmic.

Francesc Puigmartí que va fundar l’any 1841 l’em-presa de fi lats i teixits de Gràcia, denominada popular-ment “Vapor Nou”, és qualifi cat des de la historiografi a d’aquest país com un “industrial modern”, encara que aleshores tenia ja 69 anys i més que industrial era un co-merciant, que havia estat arrendatari del monopoli de la sal a Catalunya, i que aprofi tava la jerarquia exercida so-bre nombrosos fabricants modests, en tant que proveï-dor i creditor, per apostar pel negoci tèxtil .

Al “Vapor Nou” els confl ictes laborals sovintejaren, conseqüència de la reducció dels salaris, prohibició de portar rellotges dins de la fàbrica (per retallar el descans i allargar la jornada), amenaces d’acomiadaments mas-sius, etc.

Així doncs, creiem impropi l’existència d’aquesta pla-ca a la xemeneia, una xemeneia que per cert sempre s’ha repetit que era del “Vapor Nou”, una afi rmació molt dub-tosa si tenim en compte que aquest estava situat on ara s’aixeca el mercat de l’Abaceria, massa lluny. O sigui que la famosa xemeneia seria de la nova fàbrica que construí

el fi ll de Francesc Puigmartí, Ramon, darrere del gran vapor el 1861, nou anys després de la mort del pare.

El senyor Puigmartí ja té el seu carrer. Les plaques al barri homenatgen a personatges populars, al Gato Pérez, al Pescaílla, al Gironès, al Blume, o a entitats com els Castellers, o al Poble Romaní, però a un patró en les restes d’una fàbrica? Sembla privilegi d’una altra època.

I en aquest temps, de tanta desmemòria i conformis-me, si algú es mereix el nostre record, són especialment “les treballadores i treballadors que van lluitar contra l’explotació i per un món millor”.•

Grup de Memòria Històrica de l’Ateneu Llibertari de Gràcia


12

ExposicionsFins al 28 de desembreExposició: El discurs de l’odi, a càrrec del Punt infoJOVE Gràcia. Mostra que expi-ca com es generen els discursos de l’odi i com reaccionar per fer-los front. Amb motiu del 10 de desembre, dia internacio-nal dels DretsHumnas.Espai Jove La Fontana (Gran de Gràcia, 190)

Fins al 8 de generExposició de pintures i dibuixos de Josep Maria Capell i Castillo. Un recull d’obres de diverses tècniques: olis, aquarel·les, acrílics, guasch i tinta xina.CC La Sedeta (Sicília, 321)

Fins al 10 de generExposició del 5è concurs de fotografi a Mi mascota.Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Lesseps)

Fins a l’11 de generExposició Temps de llum, origen de les tradicions nadalenques. El 17 de desem-bre tindrà lloc una encesa poètica del pessebre i es farà l’acte d’inaguruació de l’exposició a les 20 h. La mostra ja es pot visitar de dilluns a dijous de 17 a 21 h i di-vendres de 10 a 13 h. En aquest mateix horari es pot visitar l’exposició Pessebre monumental.Espai Albert Musons (Alzina, 9)

Fins al 16 de gener Exposició Les edicions Aymà, l’art de so-breviure. La història de les edicions Aymà és molt desconeguda. Jaume Aymà Ayala (1882-1964) havia estudiat a l’Institut Català de les Arts del Llibre. Jaume Aymà Mayol (1911-1989) havia estat professor de català, li agradava llegir i escriure. El 1939 van crear l’Editorial Alcides i el 1940, l’Edi-torial Atlántida. El 1941 sorgeix el segell Aymà, que el 1964 va deixar pas a Delos-Aymà, que el 1968 va deixar pas a l’Editori-al Andorra. En el símbol que va dissenyar per a Aymà el 1948, Ricard Giralt Miracle va imaginar pare i fi ll com dos atletes que fan el relleu del foc sagrat de la cultura.Biblioteca Jaume Fuster (pl. Lesseps)

Fins al 20 de gener Un pessebre poc convencional. De pes-sebres i fi gures n’hi ha de tota mena, gai-rebé totes elles de tall tradicional. Pero el pessebre també s’ha vist afectat amb l’aparició d’una nova joguina, els clics. Seguint aquesta tradició nadalenca La Violeta exposa un pessebre de vuit metres quadrats, elaborat amb fi gures i comple-ments diversos de PLAYMOBIL®.La Violeta (Mapons, 6)

Exposició permanentExposició Casa Vicens, la primera casa de Gaudí: manifi esto de su obra. La segona planta acull l´exposició permanent, on el visitant pot conèixer la història de més de 130 anys de la Casa Vicens, en el seu context social, cultural i artístic, així com el manifest imprescindible de l´obra del geni i la seva anticipació al modernisme.Casa Vicens (Carolines, 18-24)

ActesDel 21 al 24 de desembreMercat d’artesans.Plaça Revolució de 12 a 22 h

Del 28 de desembre al 5 de gener3a edició de Fira de Reis 100% Gràcia per promoure l’artesania del districte. Dia 1 de gener tancat.Passeig de Sant Joan (entre Travessera de Gràcia i Sant Antoni Maria Claret), de 10.30 a 21 h

Del 27 al 31 de desembreNadalàctic. 3a Fira de Nadal del joc i la creativitat.Plaça del Sol de 10 a 14 h i de 17 a 20 h. El 31 de desembre només al matí

Divendres 21 de desembreFesta de nadal per a la gent gran amb tor-rons, cava i un espectacle molt especial. CC El Coll - La Bruguera (Aldea, 15), 17 h

Nadales en moviment. Concert de nada-les que recorrerà els carrers amb comer-ços federats. Avinguda Vallcarca, República Argentina i carrer Agramunt, a partir de les 17.30 h

Concert de swing en 4 actes a càrrec de The Smooth Three. Torrent de l’Olla, entre plaça Lesseps i Còrsega, a les 18.30 h

Concert de swing amb Crazy Red Balls.Placeta de Sant Miquel, a les 19.30 h

Casp Rock’18: Scars in the sound + Sirap.Espai Jove la Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 22 h

OpenMic: Risas, cubatas y palomitas.La Sonora de Gràcia (Riera Sant Miquel, 59), a les 22 h

Dissabte 22 de desembreCicle Matins/Nits III: Baiuca + Linalab + Marina Herlop.Heliogàbal (Ramon y Cajal, 80), a les 13 h i a les 21 h

Improshow Especial nadal.Teatreneu (Terol, 26), a les 21 h

Teatre: Ya vienen los Reyes, a càrrec de Alberto demomento Ramon LSD i Quique Macias.Jove Teatre Regina (Sèneca, 22), a les 20.30 h

Tintorería la Viuda. 6 artistas convidats + micro obert.La Sonora de Gràcia (Riera Sant Miquel, 59), a les 21.30 h

Diumenge 23 de desembreJocs al carrer. Petit parc d’atraccions eco-lògiques que ens parla de la música i la importància del medi ambient.Plaça del Sol, d’11 a 14 h

Barcelona bluegrass jam.La Sonora de Gràcia (Riera Sant Miquel, 59), a les 19.30 h

Dimecres 26 de desembreTeatre familiar: Bon nadal Dr Greenwich, a càrrec de la Trepa.Jove Teatre Regina (Sèneca, 22), a les 19 h

Loqueterroting Jam sessions. Micro obert. Entrada lliure. La Sonora de Gràcia (Riera Sant Miquel, 59), a les 21.15 h

Dijous 27 de desembreWinter is here! Activitats per a joves fi ns als 17 anys: Dapo.La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 18 h

Lo Misteri de Nadal. Amb Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries.CAT (pl. Anna Frank, s/n), a les 21.30 h

Divendres 28 de desembreGrafi tti House. Instal·lació d’una carpa, les parets de les qual es convertiran en un llenç que es pintarà entre tots formant undibuix cooperatiu a 360º.Plaça del Metro de Vallcarca, d’11 a 14 h

Winter is here! Jocs de taula.Espai Jove La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 17 h

Concert: Cubiks, Malmo i La Chica Bomba.La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 22 h

Diumenge 30 de desembreProjecció digital del conte de nadal Un es-tel en la foscor.Plaça del Diamant, d’11 a 14 h i de 18.30 a 20.30 h

Dimecres 2 de generTaller infatil de nadal. Per a nens i nenes de 7 a 11 anys. Cal inscripció prèvia.Biblioteca Vila de Gràcia (Torrent de l’Olla, 104), a les 18 h

Winter is here! Escape Room.Espai Jove la Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 18 h

Dijous 3 de generWinter is here: Karaoke Wii.Espai Jove la Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 18 h

AgendaSi

voleu publi-car els vostres ac-

tes en aquesta agen-da, envieu un correu electrònic a redaccio

@independent.cat

Entitats

Amb el suport de

El cor A Tempo homenatja Joan CererolsEl cor A Tempo oferirà un concert de nadal especial: acompanyats de la coral Ars Nova i el grup instrumental La Caravaggia han escollit una peça del compositor barroc Joan Cererols per la seva propera actuació. Dirigits per Xavier Pagès, el grup del Cercle surt del seu “espai natural” amb una actuació que reforça la seva línia de treball.

Dissabte 22 de desembre a Sant Felip Neri (Sol, 8), a les 20 h

Divendres 21 de desembreFesta de Fals Cap d’Any. Organitzat per l’Espai de Joves la Sedeta.La Sedeta (Sicília, 321), a les 19 h

Dissabte 22 de desembre5a Cursa d’Orientació a Gràcia.Lluïsos (Plaça del Nord), de 10 a 13 h

Tió de nadal i xocolatada popular.La Violeta (Maspons, 6), a les 12 h

Dinar de Nadal de la Barraqueta. Tió i vermut amb ImproNòmadesPlaça Raspall, a les 12 h

Els Pastorets de Josep M. Folch i Torres. Amb la Coral Baluern.El Centre (Ros de Olano, 9), a les 18 h, i també el 23 i del 27 al 30

Dilluns 24 de desembreCant de la Sibil·la.

Parròquia de Santa Maria de Gràcia (Gràcia, 3), a les 23.30 h

Dilluns 31 de desembreL’Home dels Nassos. Inici: La Violeta, a les 10.30 h

Dijous 3 de generEl carter reial a la Violeta.La Violeta (Maspons, 6), a les 17.30 h

Dissabte 5 de generRecollida de cartes a càrrec d’un patge Reial i lliurament de joguines per part dels Reis Mags al Cottolengo.Cottolengo Padre Alegre (Ctra Carmel, 19), a les 18 h

Recomanem


13


14 CulturaBreus

Vada Retro estrena la tercera entrega de l’inspector Porró

La companyia gracienca Vada Retro estrena el cap de setmana del 22 i 23 de desembre la tercera entrega protagonitzada per l’inspector Porró, El curiós cas d’assassinat de Hasting Evans. Escrita per l’Albert Capel després de l’èxit de Qui és l’assassí i L’herència de la tia Àgata, en aquesta part l’ajuda del públic també serà fonamental per resoldre el cas i descobrir el culpable d’entre els cinc sospitosos. A la Sedeta a les 18 h.

L’Independent, nou mitjà ofi cial del festival TradicionàriusL’Associació Cultural l’Independent de Gràcia i el Centre Artesà Tradicionàrius han signat un acord de col·laboració perquè el setmanari sigui un dels mitjans ofi cials del festival folk internacional. El programa del Tradicionàrius es repartirà juntament amb l’Independent divendres 11 de gener.

L’Heliogàbal enllesteix la reforma per complir la normativa i rellançar el programa de concertsL’ICUB sosté que no s’acabarà el mandat sense la fi gura de l’aforament variable que també ha d’assumir el pla d’usos

Albert Balanzà

L’Heliogàbal torna a sonar un cop operat del seu taló d’Aquil·les particular, la so-norització del local i l’accés a minusvàlids, que li han

impedit en els últims tres anys fer una vida normal com la que teni-en fi ns que a principis de 2016 la Guàrdia Urbana els va començar a cosir a multes i van haver de tan-car temporalment. “Només és un primer pas i encara no hi ha res assegurat”, apunta Albert Pijuan, portaveu de l’associació cultural que impulsa el local; però sí, ja es pot dir que l’Heliogàbal torna.

Encara amb algun serrell legal pendent, la petita però emblemà-tica sala de concerts i punt de tro-bada de la Gràcia moderna ha en-llestit aquest desembre les últimes reformes que l’Ajuntament va fi-xar en una circular normativa un ja llunyà maig de 2016, quan totes les veus ofi cials auguraven que la música en viu tornaria a l’espai de Ramon y Cajal en quatre dies. Han passat tres anys.

La normativa de 2016 obligava a fer un estudi d’impacte acústic, complir requisits de seguretat i no

Un concert recent a l’Heliogàbal, amb la reforma ja executada. Foto: Cedida

superar els 30 decibels fi ns les 11 de la nit o 25 si és més tard. Però després de dues fases de reformes, amb canvi d’instal·lacions incloses i repintada general (vermella, es-clar) l’Heliogàbal no ha tingut mí-nimes garanties de futur per part de l’Ajuntament fins ara. L’ICUB treballa per categoritzar una fi gu-ra d’aforament variable que per-meti l’Heliogàbal regir-se com una sala de concerts en lloc de cafete-ria quan programi les seves activi-tats. “No tenim res a veure amb una cafeteria, on les dimensions legals preveuen una persona per metre quadrat; no té sentit que fem con-certs per a 33 persones”, diu Pijuan.

La nova categoria d’aforament variable, segons ha assegurat a aquest setmanari Dani Granados com a portaveu de l’ICUB, entra-rà en vigor “en aquest mandat”. Però la batalla jurídica encara no s’ha acabat i aquí també hi té veu el Districte i el restrictiu pla d’usos de Gràcia. El passat divendres 13 les tres parts, Heliogàbal, ICUB i Districte es van tornar a tro-bar per ultimar l’acord defi nitiu. Encara no hi ha total fumata blan-ca. De moment, tornen els concerts: Flamaradas ha tocat aquest dijous i Pacosan ho farà dijous que ve.•

El Cara B, tancat per problemes d’insonorització. Com si la història es repetís, un altre clàssic de la nit de Gràcia, el Cara B, va tancar a fi nals de novembre amb el precinte municipal després de un grapat de denúncies veïnals. “Hi ha problemes d’insonorització evidents”, diuen fonts municipals.

CinemesBosque multicinemes. Rambla del Prat, 15. Tel. 93 217 26 42.• Animales fantásticos: los críme-

nes de Grindelwald. 22.05• Bohemian Rhapsody. Dv, ds i

dg, 16.00, 19.00 i 22.00. Dl, 15.50 i 18.30. Dt, 19.00 i 22.00.

• El Grinch. 18.10 i 15.55.• El amor menos pensado. Dv, ds,

dg, dt, dc i dj, 19.10. Dl, 18.35. • Ha nacido una estrella. 22.00.• Miamor perdido. 22.30. • Mortal Engines. 16.10 i 22.30.

Excepte dl, 16.00.• Ralph rompe internet. 15.50,

20.10 i 18.05.• Spider-man. Ds, dg, dc i dj, 16.05,

19.05 i 22.05. Dl, 15.55 i 18.25. Dt, 19.05 i 22.05.

• SuperLópez. 15.50 i 20.25.• Yuli. Dv i ds, 16.15 i 19.15. Dg i dt,

19.15. Dl, 16.00 i 18.30.• Aquaman. Dv, ds, dc i dj, 16.00,

19.00 i 22.00. Dg, 19.00 i 22.00. Dl, 15.45 i 18.30. Dt, 19.00 i 22.00.

• El regreso de Mary Poppins.Dv, ds, dg, dc i dj, 16.15, 19.10, 22.05. 18.00 i 21.00. Dl, 15.50, 18.30 i 18.00. Dt, 19.10, 22.05, 18.00 i 21.00.

Cinemes Girona. Girona, 177• Un asunto de familia. Dv, 17.15 i

22.00. Ds i dj, 17.15, 19.30 i 21.45. Dg, 17.15 i 19.30. Dc, 19.30 i 21.45.

• La búsqueda de la felicidad. Dv, ds i dj, 18.00. Dg, 18.00. Dg, 19.30. Dc, 19.00.

• Acuarela. Dv i ds, 22.15. Dc, 21.00. Dj, 22.00.

• La familia. Dv i dj, 16.00. Dc, 21.45.

• Petzi i la mar salada. Dg, 17.00.• La incrïble història de la pera

llegant. Dg, 12.00.• Los perros. Dv, 17.00.• Con el viento. Dj, 20.00.• Black is Beltza. Dj, 22.15.• Ernest & Célestine. Dv, ds, dg i

dj, 16.00.

• Ploey. Ds i dj, 16.00.• Down d’hi do. La càmera ballari-

na. Dj, 20.00.• Viaje al cuarto de una madre.

Dj, 18.00.• Nuestra hermana pequeña. Ds,

20.00.• El cascanueces. Dg, 16.00.• Opera Gala. Dc, 19.00.• Zero (Bollywood). Dv, 19 i 22.30.

Ds, 18.30 i 22.30. Dg, 12.30 i 19..

Texas. Bailèn, 205. [VOS català. 933487748 cinemestexas.cat]• Sala 1: El viatge de Nisha. 16,

18 i 20. Dc, 16 i 18. El padrino. Dc, 20. Basada en fets reals. 22. Comandante Arián. Dj, 22.

• Sala 2: Wonder Wheel. 16.00, 20.15 i 22.10. It’s a wonderful life. 18.

• Sala 3: Petra. 16, 18 i 20. Hermosa juventud. 22.

• Sala 4: Rodin. Dv i dc, 15.50 i 20. Ds, dg, dl, dt i dj, 20. El pastisser de Berlin. 18 i 22.10.

TEXAS NANOS:: • La recerca de l’estel de Nadal. DS

i dg, 16.00. Matinals infantils dg a les 12: • Els investigadors i la maledicció

del rei fosc. • Luis i els extraterrestres. • La recerca de l’estel de nadal.

Verdi. Verdi, 32. • Roma. Dv, ds, dg, dc i dj, 11.30,

16 , 18.40 i 21.30. Dl, 11.30, 16. i 18.40. Dt, 17, 19.30 i 22.

• Bohemian Rhapsody. 11.30, 17, 19.30 i 22. Dl, 11.30, 17 i 19.30. Dm, 17, 19.30 i 22.

• Sobre ruedas. 11.30, 15.55, 18.20, 20.25 i 22.30. Dl, 11.30, 15.55, 18.20, 20.25. Dm, 17.00, 19.05, 21.10.

• La sociedad literaria y el pastel de piel de patata. 18. Dm, 17.

• Un asunto de familia. 15.55, 20.20 i 22.35.Dl, 15.55 i 20.20. Dt, 19.20 i 21.35.

• El amor menos pensado. 15.55, 20.20. Dm, 19.10 i 21.35.

• Kursk. 18.10. Dt, 17.• Ernest & Celestine. Dv i ds,

15.55. Dg, dl, dc i dj, 11.30 i 15.55.• El regreso de Mary Poppins.

11.30.

Verdi Park. Torrijos, 49•Animales fantásticos. 15.55. Dt,

18.45.• Mi obra maestra. 18.25 i 20.30.

Dt, 17 i 19.10.• Infi ltrado en el KKKlan. 22.30.

Dt, 21.30.• Roma. 20.05.• La buena esposa. 22.30. Dt, 21.15.• Colette. 15.55.• Yuli. 17.55 i 20.25. Dt, 17.00 i

19.30.• Ha nacido una estrella. 22.30. Dt,

21.35.• El regreso de Mary Poppins.

22.30. Dt, 21.30. Verdi kids (cas-tellà), 15.55, 18 i 20.05. Dm, 17 i 19.05.

• El Grinch. 16.10 i 18.20 (verdi kids). Dt, 17.


15CulturaEl projecte fotogràfi c de Sergio Parra, al Lliure

El Lliure de Gràcia i Montjuïc acull l’exposició ‘Camerinos’, un projecte del

fotògraf Sergio Parra, realit-zat durant més de 15 anys amb imatges d’intèrprets que es pre-paren per sortir a escena. Les fotos es van mostrar per prime-ra vegada eel juliol del 2011, du-rant la cinquanta-setena edició del Festival de Mèrida, i des de llavors s’han passejat per dife-rents teatres i se n’ha fet un lli-bre. Artistes espanyols i interna-cionals, des de la Núria Espert a Ralph Fiennes, van acceptar ser retratats mentre acabaven de preparar al camerino l’entrada a l’escenari. El projecte comp-ta amb més de 60.000 imatges, una tria de les quals ja es pot veure a les seus del Lliure.

S.M.

Les dones que fan cinemaL’Ateneu Roig aporta una nova mirada sobre la direcció de cinema amb Dones

cineastes, rebels amb causa: exposició ‘work in progress’ que serà itinerant, cinefòrum i bloc per apropar-se a 100 dones invisibilitzades per la indústria del setè art

Silvia Manzanera

Dones cineastes, rebels amb causa és una expo-sició poc convencional, tant pel fons com per la forma. Les parets de

l’Ateneu Roig presenten fi ns ara un total de 27 de les 100 cineas-tes seleccionades pel Raúl Ruiz i la Mireia Chavarría, responsables de la direcció del projecte, un pro-jecte work in progress que tras-passa les fronteres físiques per trobar en l’espai virtual un suport a la difusió de les vides i les tra-jectòries d’unes dones que van haver d’obrir-se camí en un món controlat (també) per homes.

Cada setmana apareixen més cineastes i també cada setmana -concretament els dimecres a les 19.30 h)- es fa un cinefòrum de la mateixa temàtica. Segons deixen clar els responsables de l’expo-sició, l’objectiu és “homenatjar

totes aquestes cineastes que, du-rant els més de cent anys d’his-tòria del cinema, han transgredit barreres que semblaven infran-quejables per ocupar la cadira de direcció”. Les sinèrgies van més enllà del mateix ateneu per trobar altres equipaments i bar-ris que vulguin acollir la mostra.

“Estem buscant centres cultu-rals, cívics o ateneus i convertir la mostra en itinerant un cop esti-gui fi nalitzada”, explica Raúl Ruiz. El criteri que s’ha fet servir per la tria de les cineastes és, segons el responsable de cinema del Roig, clau per entendre el perquè del projecte. “S’ha tingut en compte

la importància història i també les aportacions que han fet al ci-nema des de diferents punts de vista, però sobretot s’han escollit aquells noms més invisibilitzats, que encara han tingut més difi -cultats per fer-se camí en aquesta indústria”, assegura Raúl. La mi-rada social i “fora de la visió més heteropatriarcal de la societat” ha reunit Alice Guy o Lois Weber, les pioneres, Lotte Reiniger, pionera en l’àmbit de l’animació i especia-lista en el cinema de siluetes, Olga Preobrajenska, l’obra de la qual va quedar a l’ombra d’Eisenstein, o Leni Riefenstahl, recordada per ser la cineasta preferida del règim nazi, després va caure en desgràcia però va poder seguir la seva carrera com a documentalis-ta i fotògrafa. Cada setmana i fi ns al 8 de març, tots els espais de l’Ateneu recordaran que les dones –malgrat tot- han fet i fan cine-ma. [rebelsambcausa.wordpress.com/el-projecte]•

el repor

Dos dels plafons que conformen l’exposició de l’Ateneu Roig. Foto: S.M.


16

de GràciaAlbert BenetAlberGràcia Escapulada

La torratxa

Cotxes (2) Luís Ángel FernándezHermana

Pel que sembla estem a punt d’ei-xamplar el mercat laboral, de cre-ar un munt de nous llocs de treball.

Inesperadament, la neoprofessió que està a punt d’incorporar-se al procés produc-tiu és la de ferroveller/a. I com passa en l’era del global, aquest salt evolutiu està a punt de succeir a tot el món. Vols reti-rar cotxes de la circulació? Doncs deci-deix on els vols retirar, com serà aquest asil i especifi ca el procés de trossejament. Perquè del que estem parlant és de molts milers de carrosseries, tantes com vo-lants, menys que seients i moltíssims qui-lòmetres de cables.

En altres paraules, la ferralla es crea, però no s’evapora. A Espanya hi ha em-preses que es dediquen a reciclar metalls com a part de la producció de ferro i acer per a diversos fi ns. Algunes funcionen així, altres així així. Algunes proclamen la seva fe en el desenvolupament sostenible, altres també amb el gest d’allò irremeia-ble: parlem de ferro. Ara bé, si el reciclat-ge apunta a la construcció -per esmen-tar un dels seus sectors clients-, llavors estem matant la gallina per intentar tenir més ous. Dit d’una altra manera, reduïm la mobilitat urbana per viure en els nous habitatges de l’extraradi... que es cons-truiran, entre altres materials, amb el dels cotxes reciclats. Pel poc que sabem fi ns ara, hi ha alguna cosa que grinyola, i no són només els frens.

Això val només com argument que podríem denominar de tipus tècnic, encara que impliqui als suposats nous llocs de treball, fruit de les noves pers-pectives del reciclatge automotriu. El següent pas és més radical: “Després del que m’ha costat estalviar pel cotxe i mantenir-lo ara me’l volen treure?” Tòrcer aquest argument serà més difícil. Sobretot perquè “te’l trec per convertir-lo en ferralla” no és un bon lema de màr-queting. En el suposat més carinyós “te’l trec per posar-li fi ltres, catalitzadors i combustible que redueixen les emissi-ons contaminants”, llavors, per què no comencem a produir ferralla ara per evi-tar mals més grans, per a què esperar a què passi el que ens anuncien que de to-tes maneres ens passarà?•

Té un posat discret. S’asseu a la tribuna baixa, al can-tó on ataca l’Europa. Mai no crida i és dels qui enca-ra fuma mentre comenta la jugada amb el seu amic Josep, a qui anomena “el presi”, perquè dirigeix la desnonada secció de beisbol del FC Barcelona. Li

agrada badar. A la mitja part, demana una aigua amb gas per purgar els excessos nocturns. Amb el partit acabat, enfi la se-renament el camí de la pastisseria Formentor. Cap resultat li espatlla unes postres delicioses. Talment, en Joaquín Luna Morales (Barcelona, 1958), el degà dels periodistes divorci-ats de Catalunya, es comporta al Nou Sardenya com un aspi-rant a jubilat: ortodox i pulcre compleix les seves obligacions d’europeista practicant.

Res a veure amb el personatge liberal i descarat que in-terpreta al programa radiofònic “Islàndia”, de l’Albert Om. A les ones de RAC 1, dona vida a un adult sense cap lligam sentimental, que sedueix i irrita a parts iguals les oients del programa i alhora, esdevé l’heroi dels marits a qui els pesa la creu matrimonial. Un divorciat que difícilment pescarà en les graderies del camp gracienc. Però, n’és conscient perquè a l’Europa no hi va a lligar sinó a recordar. El Sardenya és la seva Ítaca somiada durant l’infantesa.

En Luna va trepitjar per primer cop el camp a mitjan dels anys 60 de la mà d’un seu oncle gracienc del carrer de la Llibertat. La família Luna, per la seva banda, vivia al número 528 del carrer de Sardenya (el seu hàbitat natural), damunt de l’històric Bar Deportivo i just davant de la porta principal del camp. Fa 50 anys l’Europa era un equip amb molta solera i de bon matí es respirava futbol pels vorals d’aquell bar pe-tit, que avui regenten uns xinesos. Els gols d’en Paquito, un davanter madrileny que va acabar pujant l’Sporting de Gijón a 1a divisió i les aturades del gran Rogelio Pàmpols (exCoru-

nya i Saragossa) són alguns dels records inesborrables que guarda d’aquella època primerenca. De mica, en mica, l’Eu-ropa va calar en el cor d’aquell noi i malgrat el descens a 3a va seguir anant al camp.

Consolidat ja com un seguidor fi del, va provar de conver-tir-se en jugador europeista. Però no va passar el tall i ara es deleix en veure el seu nebot Alfons vestint l’escapulari. Potser hagués tingut més sort com a torero. Però, en Luna no es va rendir. Després d’un pas prometedor per la Penya Barcelonista Gensana, va fi txar pel juvenil del Sant Andreu (Sí!). Al Narcís Sala va tenir la confi ança de l’Antoni Giralt i en Nacho Bergara, que el van fer pujar a l’amateur. Però el seu destí no podia ser quadribarrat i gràcies al seu exi-li universitari a Pamplona va deslligar-se poc a poc del club andreuenc. A Navarra encara va compaginar els estudis de Periodisme amb l’esport (Osasuna i Burladés) fi ns que va penjar les botes i va tornar al Principat llicenciat.

Amb gairebé 40 anys de professió a l’esquena, després d’una dilatada carrera com a corresponsal a l’Àsia, els EUA i França, en Joaquín Luna és avui una ploma consolidada de La Vanguardia. A banda d’escriure els editorials, disposa d’una columna reconeguda des d’on defensa la seva catala-no-espanyolitat; critica l’independentisme i la Colau, a parts iguals; enyora la tauromàquia i desgrana les seves cabòri-es sentimentals. A més, en els darrers anys ha esdevingut el cònsol de l’Europa al diari conservador. Alguns dels seus tex-tos són exemples clars d’adoctrinament europeista. A can TC no el deuen llegir o simplement fan els ulls grossos perquè les prèdiques futbolístiques del Luna ajudin a purifi car una atmosfera altament contaminada pel poder blaugrana. Les arengues cap al club de Gràcia palesen que en Luna ens en-ganya ja que des de fa anys està casat amb l’Europa. •

Casat amb l’EuropaJoaquín Luna Morales davant de l’històric Bar Deportivo, al número 528 del carrer de Sardenya on vivia la seva família. Foto: A.B.

front comú dels veïns de l’illa d’astúries i jiwar ... · ealbert balanz à l que semblava...

Documents