Arquebisbat de Tarragona Diumenge V de Quaresma Any LXIV - IV Època - Número 3288

17 d

e m

arç

de 2

013

Avui em correspon escriure sobre un tema especialment grat: sant Josep i les vocacions al sacerdoci. Semblen dos temes diferents, però estan molt relacionats, tant que a l’espòs de la Mare de Déu se li encomana la promoció d’aspirants al sacerdoci, motiu pel qual en la seva festa, el 19 de març, se celebra el Dia del Seminari, enguany sota el lema: «Sé de qui m’he fiat.»

Són molts els camins pels quals un jove arriba al sacerdoci. Prenguem un cas, el de sant Enric d’Ossó, un sant de la nostra terra, nascut l’any 1840 a Vinebre, a la diòcesi germana de Tortosa.

Ell volia fer magisteri, encara que la seva mare li havia confiat que li faria molta il·lusió que fos sacerdot. El pare, pel seu compte, el va enviar a Reus, on li havia trobat feina en un comerç de teixits. Estant a la capital del Baix Camp, eren freqüents les seves visites al santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia, per confiar a la Verge els seus dubtes i les seves ànsies. Fins que va veure clara la vocació. Anys després, superats els estudis pertinents, el trobem preparant-se per a l’ordenació sacerdotal en un recés espiritual dirigit per sant Antoni Maria Claret. Un sant de professor i un sant d’alumne.

Amb el temps, sant Enric d’Ossó va exercir un mestratge espiritual, va fundar la Companyia de Santa Teresa de Jesús, i va resultar que aquell noi que volia ser mestre va ser l’impulsor d’una gran aventura educativa que feliçment perdura i que ha donat fruits incommensurables.

Com ell, joves de totes les èpoques van rebre la crida al sacerdoci, que és una vocació de lliurament a Déu i amor als altres fins donar la vida sencera. Com sant Josep responen que «sí» a la crida divina. I com aquest sant, el seu lliurament es produeix moltes vegades en-mig de la foscor i els dubtes, fins i tot de l’angoixa, de la qual també l’espòs de Maria va tenir experiència. Però un cop emprès el camí, l’alegria de complir la volun-tat de Déu, de ser els seus peus, la boca i els braços per a la predicació de l’Evangeli i l’administració dels sagraments, supera qualsevol inquietud i aquieta el cor

SÉ DE QUI M’HE FIAT

fins al punt de poder bolcar en altres la pau interior.

La condició és que el sacerdot aspiri a ser, enmig del món, «un altre Crist», sense reparar en els sacrifi-cis, sempre gustosos, que això comporti. El beat Pere Tarrés va escriure: «El sa-cerdot, a l’altar, ha de sentir-se realment víctima, d’una altra manera, seria pur co-mediant.»

Sé molt bé que avui els joves tenen moltes dificultats per escoltar la paraula de Déu. De les famílies depèn prin-cipalment que es creï un ambient propici. La posada en marxa del Seminari Menor a Tarragona es va fer amb el desig d’ajudar a acompanyar el discerniment de possi-bles vocacions.

El camí del seminarista està fet de llibertat i generositat. I al final el que val és, en els qui se senten cridats, demanar consell i fiar-se de Déu per emprendre un camí que pot semblar ardu, però que cal recórrer, com ho han fet tants sacerdots exemplars que lliuren a Déu la seva vida. Vull expressar-los la meva gratitud. Prego per tots els qui serveixen Déu en el sacerdoci i pels qui podrien servir-lo en el futur.

DIUMENGE V DE QUARESMA

PARAULA ENDINS

Lectura del llibre d’Isaïes (Is 43,16-21)El Senyor, el qui obrí enmig del mar un camí, una ruta enmig de l’aigua impetuosa, el qui féu sortir per a la batalla carros i cavalls, guerrers valents i fornits i tots caigueren, no s’aixecaren mai més, s’apagaren com un ble consumit, ara diu això: «No recordeu més els temps passats, no penseu més en les coses antigues; estic

a punt de fer una cosa nova que ja comença a néixer, no us n’adoneu? Pel desert faré que hi passi un camí, que corrin rius per la solitud, els animals feréstecs, xacals i estruços em glorificaran en veure que poso aigua en el desert, que abunden els rius en la solitud perquè begui el meu poble, que jo m’he escollit. Aquest poble que m’he configurat proclamarà la meva lloança.»

Salm responsorial [Sl 125,1-6 (R.: 3)]

Quan el Senyor renovà la vida de Sió ho crèiem un somni; la nostra boca s’omplí d’alegria, de crits i de rialles.

R. És magnífic el que el Senyor fa a favor nostre, amb quin goig ho celebrem!

Els altres pobles es deien: «És magnífic el que el Senyor fa a favor d’ells.» És magnífic el que el Senyor fa a favor nostre, amb quin goig ho celebrem! R.

Renoveu la nostra vida, Senyor. Com l’aigua renova l’estepa del Nègueb. Els qui sembraven amb llàgrimes als ulls, criden de goig a la sega. R.

Sortien a sembrar tot plorant, emportant-se la llavor; i tornaran cantant d’alegria, duent a coll les seves garbes. R.

ENS MIRA AMB MISERICÒRDIAAquest cinquè diumenge de Quaresma té com a

característica peculiar la intensitat de la veu de l’Home misericordiós, Jesús de Natzaret.

L’escena és impressionant: escribes i fariseus sotmeten Jesús a una mena de procés posant davant seu una dona pecadora. Una pregunta que espera una resposta. «Mestre, tu què hi dius?» Una resposta on els acusadors s’allunyen sota el pes del seu orgull i la seva mentida. Només queda la dona sota la mirada misericordiosa de Jesús. «Tampoc jo no et condemno. Vés-te’n, i d’ara endavant no pequis més.» Al desert creat pel pecat irromp la novetat: flueix un riu de misericòrdia (Is 343,19s) que purifica i sana.

Quan Déu es fa home, tot el mal del món cau sobre

l’esquena. I ell, d’aquest mal sap treure només amor, amor que manifestarà fins al seu últim alè de vida, fins experimentar la mort. Però després ressuscita perquè l’amor és més fort que la mort.

També nosaltres hem de presentar-nos a Jesús, juntament amb els nostres germans de comunitat, per demanar el perdó. El perdó ens fa fidels al manament de l’amor, ens fa viure en una vida renovada i ens converteix en testimonis d’esperança.

En el nostre camí quaresmal necessitem buscar un temps, un espai per al silenci i la meditació, trobar-nos cara a cara amb el Senyor i sentir la seva abraçada de Pare.

Isabel Górriz Moreno, d.e.i.c.(Dominiques de l’Ensenyament de la Immaculada Concepció)

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips(Fl 3,8-14)Germans, tots els avantatges que jo pogués tenir els con-sidero desavantatjosos comparats amb el valor que té po-der conèixer Jesucrist, el meu Senyor. Per ell m’he avingut a perdre tot avantatge i a considerar-lo escòria a canvi de guanyar Crist i veure’m incorporat a ell. Ni tan sols sóc just gràcies a una justícia meva guanyada perquè he observat la Llei, sinó gràcies a aquella justícia que Déu dóna als creients. El meu desig és conèixer Crist i experimentar el poder de la seva resurrecció, compartir la seva passió i configurar-me a la seva mort, per poder arribar finalment a ressuscitar d’en-tre els morts. No vull pas dir amb això que ja he obtingut aquella plenitud que busco; corro amb l’esperança d’apode-rar-me’n; puc fer-ho, ja que Jesucrist s’apoderà de mi. Ger-mans, no m’imagino pas haver-me’n apoderat; el que faig és oblidar-me dels avantatges que he deixat enrere i llançar-me tot jo cap allò que tinc al davant; corro cap a la meta per guanyar el premi de la cursa que Déu ha convocat allà dalt en Jesucrist.

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 8,1-11)En aquell temps, Jesús se n’anà a la muntanya de les Oli-veres i l’endemà de bon matí es presentà de nou al temple. Tothom acudia al seu entorn, i ell, assegut, els ensenyava. Els mestres de la Llei i els fariseus li portaren una dona que havia estat sorpresa cometent adulteri. La posaren al mig i li digue-ren: «Mestre, aquesta dona ha estat sorpresa en el moment de cometre adulteri. Moisès en la Llei ens ordenà d’apedre-gar-les, aquestes dones. I vós, què hi dieu?» Li feien aquesta pregunta insidiosament, buscant un pretext per acusar-lo. Però Jesús s’ajupí i s’entretenia dibuixant a terra amb el dit. Ells continuaren insistint amb la seva pregunta. Llavors Jesús alçà el cap i els digué: «Aquell de vosaltres que no tingui cap pecat que comenci a tirar pedres.» Després s’ajupí i continuà dibuixant a terra. Ells, quan van sentir això, s’anaren retirant l’un darrere l’altre, començant pels més vells. Jesús es quedà sol, i la dona era allà al mig. Jesús alçà el cap i digué a la dona: «On són? Ningú no t’ha condemnat?» Ella contestà: «Ningú, Senyor.» Jesús digué: «Tampoc jo et condemno. Vés-te’n, i d’ara endavant no pequis més.»

Diumenge, 17: Diumenge V de Quaresma [Is 43, 16-21; Salm 125, 1-2ab. 2cd- 3.4-5.6; Fl 3, 8-14; Jo 8, 1-11 (LE/LH pròpies)]. Dilluns, 18: Sant Ciril de Jerusalem, bisbe i doctor de l’Església (Com) [Dn 13, 1-9. 15-17. 19-30. 33-62, (o bé més breu: 13,41c-62); Salm 22, 1-3 a. 3b- 4.5.6; Jn 8, 1-11]. Dimarts, 19: Sant Josep, espòs de la Verge Maria (Sol) [2Sa 7, 4-5 a. 12-14 a. 16; Salm 88, 2-3. 4-5. 27 i 29; Rm 4, 13. 16-18. 22; Mt 1, 16. 18-21. 24 a; o bé: Lc 2, 41-51a (LE/LH pròpies)]. Dimecres, 20: [Dn 3, 14-20. 91-92. 95; Salm Dn 3, 52.53. 54. 55. 56; Jo 8, 31-42]. Dijous, 21: [Gn 17, 3-9; Salm 104, 4-5. 6-7. 8-9; Jo 8, 51-59]. Divendres, 22: [Jr 20, 10-13; Salm 17, 2-3 a. 3bc- 4.5-6.7; Jn 10, 31-42]. Dissabte, 23: Sant Toribi de Mogroviejo, bisbe (Com)[Ez 37, 21-28; Salm Jr 31, 10.11-12ab. 13; Jn 11, 45-56 ]. Diumenge, 24: Diumenge de Rams. La Passió del Senyor [Abans de la processó: Lc 19, 28-40; Missa del diumenge, Credo, prefaci propi: Is 50, 4-7; Salm 21, 8-9. 17-18 a. 19-20. 23-24; Fl 2, 6-11; Lc 22, 14-23, 56 (o més breu: 23, 1-49) (LE/LH pròpies)]

Les lectures pertanyen al cicle C. Litúrgia de les Hores: Salmòdia de la setmana I.

LITÚRGIA DE LA SETMANA

3 PREGUNTES A…Francesc Roig Queralt, director deCàritas Diocesana

Càritas Diocesana de Tarragona va celebrar, el dissabte 2 de març, la XXXV Assemblea Diocesana amb la participació d’una setantena de persones. En aquest acte, presidit pel Sr. Arquebisbe, es va presentar la memòria diocesana de l’any 2012, el moviment de tresoreria i els objectius per a aquest any, entre d’altres informacions.

—Quins són els acords més destacats que es van presentar durant l’Assemblea?L’acord més destacable ha estat l’aprovació per tercer any consecutiu del fons d’ajuda diocesà, una aportació econòmica de 100.000 € per a les Càritas parroquials. Aquest any, la destinació de l’ajuda vindrà marcada per quatre criteris: implantar la base de dades que recull la intervenció que es realitza a les Càrites parroquials (SICCE), treballar en els projectes Filigrana i SDA (Serveis de Distribució d’Aliments) per a dignificar el servei i l’acompanyament a la persona.

—Pel que fa als objectius de Càritas per a aquest any, quins podríem destacar?Un dels objectius prioritaris seria vetllar perquè les accions de Càritas donin resposta a les necessitats

actuals, això implica canviar de metodologia i donar respostes de relleu neuronal. Adaptar-nos als canvis no només depèn de l’edat sinó de l’actitud amb què treballem.

—Hi ha algun projecte en marxa?La Fundació Amancio Ortega ha fet una donació de 20 milions d’euros a Càritas Espanyola, dels quals arribaran a l’arxidiòcesi 220.036 € en un període de tres anys. La finalitat d’aquesta ajuda és cobrir les necessitats bàsiques de les persones i famílies en situacions de pobresa i que pateixen de forma aguda els efectes de la crisi. És una oportunitat per a donar un impuls a l’acompanyament de les persones i anar implantant els processos del Model d’Acció Social de Càritas en la nostra acció diària.

AL NOSTRE MÓN PASSA…la població, la reacció serà aplaudir els qui ho fan? ¿Es pot aplaudir la praxi d’un sistema econòmic que no va i ens posa en mans dels especuladors? Es pot restar indiferent veient tantes persones que pateixen i tants alts càrrecs amb uns sous inflats i totalment desproporcionats?

El Papa emèrit Benet XVI, després de donar-nos uns bons criteris sobre aquests problemes, ens ha do-nat una lliçó magistral de fe en el Déu veritable i no en els ídols del poder, dels honors, del tenir… i dels béns materials. La seva decisió de ser simplement un pelegrí en l’última etapa de la seva vida en aquesta terra, ens interpel·la a tots.

Miquel Barbarà Anglès, pvre.

…que passen tantes coses gruixudes que és impossible fer un resum!

Fa mesos que el Cercle Català de Negocis ens avisava dient que els propers mesos —que ja hi som— passarien moltes coses. La llarga llista està encapçalada per aquestes: desànim general i crispació, creixement de l’atur, baixada de salaris i pensions, visualització d’Espanya com a problema de Catalunya, Europa molt preocupada per a trobar una solució al sud… (i continua). Hi hauríem d’afegir la forta crispació per la corrupció tan desvergonyida.

En aquesta situació, ¿algú pot estranyar-se que hi hagi tanta gent indignada? ¿Algú pensa que a base de retallar i treure poder adquisitiu de bona part de

Edita: Arquebisbat de Tarragona · Directora: Anna RobertConsell de redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez, Dídac Bertran, Montse Sabaté, Lluís José Baixauli i Santi Grimau · Redacció i administració: Pla de Palau, 2 · 43003 Tarragona

Telèfon: 977 233 412 · Fax: 977 251 847 · Web: www.arqtgn.cat · e-mail: publicacions@arqtgn.cat · Imprimeix: RABASSA arts gràfiques. Reus - Dipòsit legal: T-519-01

PARAULES DEL CONCILI, AVUI

El Concili «s’adreça abans de tot als fidels catòlics. I ensenya, sostenint-se en la Sagrada Escriptura i en la Tradi-ció, que aquesta Església pelegrina és

necessària per a la salvació, atès que solament Crist és el Mitjancer i el camí de salvació» (n. 14). Té una paraula per als cristians no catòlics: «Són, en efecte, nombrosos els qui tenen en honor la Sagrada Escriptura per norma de fe i de vida i manifesten un zel religiós sincer, creuen amoro-sament en Déu Pare totpoderós i en Crist, tenen el caràcter baptismal que els lliga a Crist, i fins i tot reconeixen i reben […] altres sagraments» (n. 15). No hi falta una paraula per al «poble a qui foren donats els pactes i les promeses, del qual va néixer el Crist segons la carn» (cf. Rm 9,4-5). «Però el designi salvador abasta també aquells que reconeixen el Creador, entre els quals hi ha en primer lloc els musulmans, que s’honoren de tenir la fe d’Abraham, adoren juntament amb nosaltres un sol Déu, únic, misericordiós i jutge dels homes a la fi del món» (n. 16).

MàRTIRS DEL S. XX, CAMí DE LA bEATIFICACIÓ

LLUÍS DOMINGO MARINÉ, prevereEl servent de

Déu Lluís Domingo Mariné va néixer al

Morell el 10 de març de 1911. El 30 de juny de 1935 era ordenat pre-vere pel cardenal Vidal i Barraquer. Caracteritzat per un gran esperit sacerdotal i juvenil, en esclatar la revolta de 1936 era vicari de la Parròquia de Santa Maria Magda-lena del Pont d’Armentera i mai no va abandonar el seu rector. Tots dos es van amagar a la muntanya fins que un feligrès els va cercar una casa al poble. Però els revolu-cionaris el van trobar i el dia 5 d’agost el van fer pujar a un cotxe on va ser torturat bàrbarament fins arribar a la cruïlla de Masllorenç a Valls, a prop de Rodonyà. Aquí el van fer baixar i el van rematar a trets. El secretari de Ro-donyà, molt amic d’infància de Mn. Lluís, el va fer enter-rar al cementiri d’aquesta població, però més endavant les seves despulles van ser exhumades i enterrades al nínxol familiar del cementiri del Morell.

JERONI FÀBREGAS CAMÍ, prevereEl servent de Déu Jeroni Fàbre-

gas Camí va néixer a l’Espluga Cal-ba (les Garrigues) el 5 de desembre de 1910. El 4 de febrer de 1934 era ordenat prevere i la seva primera missa va ser per la mort de la seva mare. Va exercir el seu ministeri com a vicari de la Parròquia de Sant Pere Apòstol de Vilabella i consiliari del Fejocisme. En esclatar la revolta de 1936 va romandre uns dies a la parròquia, però després va marxar a Barcelona. Quan el van demanar per al servei mili-tar va declarar ser sacerdot i va ser enviat al front de l’Ebre, a Mas d’en Puig, on va ser un veritable apòstol. A principis de 1939 el van empresonar al castell de Vilafortuny i el 13 de gener el van conduir cap a Santa Coloma de Queralt. El 19 de gener de 1939 va ser assassinat a Pla de Manlleu (Alt Camp).

Les seves despulles van ser traslladades a l’esglé-sia parroquial de l’Espluga Calba, on reposen actualment.(Biografies extretes del llibre ‘Màrtirs del segle XX de la Causa de Tarrago-na’ de Mn. Àngel Bergadà Escrivà)

QUARESMA ’13«Quan sofrim no estem sols. Jesús ha recorregut les

estacions del nostre sofriment. Per això no hem de fer tots sols el nostre camí. Ell ens hi acompanya. Desco-brirem que el nostre sofriment no deixa de tenir sentit. Té alguna raó de ser, com la passió de Jesús: passar un temps de penes per arribar a la resurrecció, tastar la buidor per trobar-nos en la plenitud, sentir-nos lluny de Déu per a passar a fruir de la seva presència per sempre més. El qui sap descobrir algun sentit en el seu sofriment, segur que el suportarà d’una manera dife-rent.» A. Grün. Viure l’esperit de la Pasqua. Ed. Claret

LA bEATIFICACIÓ DE L’ANy DE LA FETINDRà LLOC EL DIUMENGE 13 D’OCTUbRE

La data de la cerimònia de beatificació que estava fixada, en un principi, per al dia 27 d’octubre, s’ha avançat al dia 13 del mateix mes d’octubre per evitar la coincidència amb la Trobada Mundial de les Famílies amb el Sant Pare que se celebrarà a Roma els dies 26 i 27 d’octubre. La beatificació es farà a les 12.00 h del migdia tal i com estava previst. D’aquesta manera ho anunciava la Conferència Episcopal Espanyola, encarregada d’organitzar la cerimònia a través de l’Oficina per a les Causes dels Sants i en coordinació amb l’Arquebisbat de Tarragona.

AGENDA18 de març• Xerrada de Quaresma sobre el tema «Crisi. Reflexions a la

llum de la fe» a càrrec de Mn. Estanislau Figuerola, diaca. A la sala parroquial de Sant Francesc d’Assís de Reus a les 20.00 h. Organitza la Confraria de Nostre Pare Jesús del Calvari.

21 de març• Conferència «L’Any de la fe i les Associacions de Setmana

Santa» a càrrec de Mons. Sebastià Taltavull, bisbe auxiliar de Barcelona. A l’església de Sant Agustí de Tarragona a les 20.00 h. Organitzen la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de N. S. Jesucrist i la Congrega-ció de senyores sota l’advocació de la Puríssima Sang de N.S. Jesucrist i de la Mare de Déu de la Soledat.

• Xerrada quaresmal amb el tema «Maria, testimoni de la fe davant les dificultats» a càrrec de Mn. Enric Mateu. A l’abadia de la parròquia de Santa Maria de Falset, a les 21.00 h. Organitza la parròquia de Santa Maria de Falset.

Tota l’agenda de l’arxidiòcesi al web www.arqtgn.cat