GIRONES GIRONES FUTUR FUTUR��������

Relat territorial

Diagnòsticactituds i dinàmica

de treball

Guies estrategiques

Guies estrategiques Eixos

intervenció

La gènesi del Gironès.

El passat

La consolidació del Gironès.

El present

La comarca - metròpolis.

El futur

El Gironès, comarca d’oportunitats

El Gironès, territori capital

El Gironès, qualitat de vida

Context

Transversalitat Associació

Confiança

Terra de fires

Terra de fires

Fem equipFem

equip

Girones en xarxa

Girones en xarxa

Girones dinamicGirones dinamic

Revisió i valoració interna

Consell Assessor

Grup Impulsor

Web i xarxes

Ens finançadors

Projectes

Sistema d’avaluació

i retiment de comptes

Economies clau

Economies clau

PreambulPreambul1.1.

Analisi i diagnosiAnalisi i diagnosi2.2.

Demandes empresarialsDemandes empresarials3.3.

Relat territorialRelat territorial4.4.

Pla d’accioPla d’accio5.5.

AvaluacioAvaluacio6.6.

Evolució de l’estructura demogràfica........................................................................17Composició demogràfica i evolució de les migracions......................................19Mobilitat obligada................................................................................................................21Evolució del mercat de treball.....................................................................................23Col·lectius més vulnerables del territori.................................................................25Necessitats d’orientació i formació professional................................................28Teixit empresarial.. ...........................................................................................................30Internacionalització empresarial i turisme...........................................................33Conclusió del diagnòstic: l’anpalisi DAFO i una valoració qualitativa.......36

La gènesi del Gironès. El passat.................................................................................44La consolidació del Gironès. El present..................................................................45La comarca - metròpolis. El futur.............................................................................46

Objectius 2025...................................................................................................................51Les Guies Estratègiques................................................................................................52Els Eixos d’intervenció...................................................................................................54Projectes a desenvolupar.............................................................................................56

Exposició de motius............................................................................................................10Metodologia emprada en la seva valoració.............................................................11Llistat d’entitats que ha participat en la redacció del Pla Estratègic ........12

...................................................................................................................................................66

AnnexAnnex6.7....................................................................................................................................................74

...................................................................................................................................................41

6

Pla Estratègic liderat per l’Àrea de Promoció Econòmica del Consell Comarcal del Gironès amb la col·laboració d’U·Trans,

empresa consultora en l’àmbit de la innovació i el coneixement

7

El document que teniu a les mans coincideix amb un canvi de rumb a l’Àrea de Promoció Econòmica del Con·sell Comarcal del Gironès. Fins al moment, la major part de les actuacions portades a terme s’han orientat al foment de l’ocupació. Ara, sense deixar de treballar en tot allò que hi té a veure, hem iniciat un camí que té com a punt de partida aquest Pla estratègic: “Gironès, futur 2025” , amb el qual obrim la porta a un conjunt d’actuacions pròpies del que es coneix com a desenvolupament territorial.

Des del Consell Comarcal, hem vist la necessitat de fer una mirada acurada i en clau de reflexió al nostre territori, la nostra comarca. Una mirada al teixit empresarial, a les característiques socials, mediambientals, culturals, infraestructurals del Gironès i de la seva àrea d’influència. Una mirada feta a partir de l’anàlisi de diferents dades així com de la visió de diferents agents de sectors diversos que han participat en l’elaboració del document, amb la finalitat d’assolir un desenvolupament més sostenible.

Quines són les especificitats del Gironès? Amb què ens distingim vers altres territoris i que ens posicionen de forma notable en aquest món absolutament global? Aquestes són dues de les qüestions que “Gironès, futur 2025” posa a debat! Tan sols el treball en xarxa i la suma de complicitats entre els agents públics i privats del territori donaran resposta al conjunt de línies que el document ens planteja per ésser treballades i explorades.

Esperem que aquest Pla estratègic esdevingui una eina útil per a tots i totes que hi feu una ullada.

En darrer lloc, volem fer arribar un agraïment a totes aquelles persones que de forma més o menys intensa han posat el seu granet de sorra per tal que el document fos possible.

Jaume Busquets i Arnau

President del Consell Comarcal del Gironès

Antoni Vidal i Sastre

Conseller Comarcal del Gironès de Promoció Econòmica

PreambulPreambul2.1.

10

Exposició de motius.

Elaborar un pla estratègic és una tasca col·lectiva. Suposa també una determinada manera de treballar en la que s’hi veuen implicats diversos actors i en la que els resultats que s’assoleixin també seran mèrit col·lectiu. Aquesta manera de treballar, però, corre el risc de difuminar les responsabilitats en la implementació de les accions previstes, sent aquesta la porta d’entrada a que el seguit d’accions que conformen el Pla no s’acabi executant mai. La dialèctica entre acció col·lectiva i responsabilitat individual és la veritable pedra de toc de la metodologia del pla estratègic. Així, si bé és lògic que la definició del Pla Estratègic sigui el resultat d’un treball col·lectiu, ja no és tant evident de quina manera la col·lectivitat s’ha d’organitzar per portar a terme les accions prevists. El present pla recull aquesta inquietud i inclou els mecanismes per assegurar que les accions previstes seran efectivament implementades.

Així com l’èxit aparent de l’alpinista és pujar el cim, realment només es troba a la meitat del camí perquè aleshores cal iniciar el descens per tornar sa i estalvi al punt de sortida. Fent, per tant, el paral·lelisme amb la planificació estratègica, disposar d’un pla suposa l’assoliment d’una gran fita, però la seva execució comporta esforç i compromís per assegurar la implementació de les accions previstes i la generació dels impactes posi·tius esperats.

D’altra banda, el desenvolupament local entès com a política pública s’ha consolidat en les darreres dècades com un àmbit d’intervenció en el que més feina hi ha per fer i en el que s’hi poden aplicar notables dosis de creativitat i innovació. Quins són els límits a les accions que des d’una administració local poden emprendre’s per fomentar el desenvolupament local del seu territori? Els límits clàssics de la restricció pressupostària i de les competències legalment establertes poden ésser infinitament eixamplats mitjançant mecanismes de col·laboració pública – pública i pública – privada. Des de les administracions locals, tècnics i polítics van sent progressivament més conscients que l’impacte de les seves iniciatives està assegurat i es maximitza si es col·labora en pla d’igualtat amb els agents presents al territori. Els camps en els que és possible la col·laboració són inacabables: l’orientació professional de joves i adults, la promoció de les fires locals, l’articulació del sistema públic de mobilitat, l’harmonització de les polítiques de foment del comerç, la millora dels espais que acullen l’activitat industrial, la promoció global del territori per retenir i captar talent i inversions, la inclusió social.... tots aquests són camps d’actuació en desenvolupament local i les iniciatives que s’hi poden emprendre són innombrables. El present pla estratègic respon a aquesta voluntat.

El territori del Gironès és divers i està fortament marcat per la presència de la conurbació gironina. La ciutat de Girona i els seus municipis adjacents conformen una forta polaritat metropolitana, un espai densament construït on s’hi concentren béns i serveis de tot ordre i que articulen el territori de la comarca i més enllà. Alhora, dins dels límits oficials de la comarca, també hi ha municipis de mida demogràfica ben diversa amb una idiosincràsia territorial que contrasta amb la polaritat metropolitana. L’estructura productiva de la ciutat central ·serveis urbans i turisme· també contrasta amb el seu entorn ·indústria, natura·, per la qual cosa veus qualificades subratllen la dificultat intrínseca d’alinear el Gironès cap a una estratègia comuna. El present Pla Estratègic no aborda el debat territorial des de la perspectiva de les competències municipals sinó que planteja un exercici de pragmatisme posant, negre sobre blanc, polítiques de desenvolupament local necessàries i fac·tibles per millorar la vida i les oportunitats per a les persones.

11

Metodologia emprada en la seva elaboració

El procés de redacció del Pla Estratègic al llarg de 2018 ha estat el següent. La metodologia ha combinat la recerca d’informació i la creació de coneixement amb la validació de la mateixa per part dels diversos agents implicats en el Pla. Per tant, la implicació dels agents públics i privats en el procés de definició dels continguts del pla ha estat un objectiu buscat des de l’inici, amb la voluntat de garantir la seva participació i el posterior desplegament de les accions previstes.

L’enfocament per assegurar la implicació dels agents presents al territori deriva del model de la Quàdruple Hè·lix (4H), que postula que els projectes de desenvolupament local tenen les seves màximes garanties de generar l’impacte desitjat en la mesura que són el resultat de la col·laboració entre les diverses tipologies d’actors que hi ha al territori: el sector privat ·les empreses·, el sector públic ·els diferents nivells de l’Administració Pública·, el sector del coneixement ·centres de formació, centres de recerca, universitats· i el sector ciutadà ·el Tercer Sector, les entitats ciutadanes de diversa índole·.

Per tant, en la definició dels continguts del Pla hi han participat els agents que s’esmenten més endavant, en un procés de baix a dalt per generar continguts ·projectes i accions· al que se li ha donat forma de pla estratègic.

Els passos seguits han permès anar afegint coneixement contrastat sobre la realitat territorial del Gironès en la perspectiva del desenvolupament local i han estat els següents:

• Durant el mes de març de 2018 es va portar a terme una enquesta a tècnics/ques responsables de desenvolupament local dels municipis de la comarca amb l’objectiu de conèixer amb exacti·tud quins eren els recursos amb els que es compta i quines són les funcions més comunes que es porten a terme

• El mes següent, el dia 13 d’abril, es va portar a terme la primera reunió del Consell Assessor -for·mat per alcaldes i tècnics/ques amb responsabilitats en desenvolupament local amb l’objectiu de presentar els resultats de l’enquesta, validar·los, i recollir els seus primers punts de vista sobre els eixos fonamentals del pla estratègic

• En paral·lel, ja s’havia iniciat l’elaboració de la diagnosi aprofundida del territori del Gironès, a partir de fonts d’informació ja disponibles, per identificar els principals reptes i oportunitats que afecten la comarca en termes de desenvolupament local

• A continuació, durant el mes de juny, es van portar a terme un seguit d’entrevistes en profunditat a informants clau de la comarca, amb l’objectiu de completar la informació ja generada anterior·ment i de completar amb més detall el coneixement que podia aportar l’entrevistat/da des del seu punt de vista sectorial. Es van fer 10 entrevistes.

• A continuació es va fer la primera convocatòria de l’anomenat Grup Impulsor, el dia 21 de juny. Aquest fòrum, creat arrel del procés de definició del pla, vol ser un instrument que connecti les diverses àrees de desenvolupament local del Consell Comarcal i de la resta de municipis del Gi·ronès amb els agents de la 4H presents al territori. Ha de ser un fòrum de contrast i validació de les prescripcions del pla i també un canal d’entrada de noves demandes cap als serveis locals de desenvolupament local i l’àmbit en el que es produeixi el retiment de comptes dels resultats que vagin obtenint-se en el desenvolupament del Pla. Per aquesta raó, el Grup Impulsor es defineix com la instància que lidera i vetlla pel desplegament del Pla i que s’ha de constituir com a fòrum de debat i definició de projectes més enllà de 2018 també per al retiment de comptes periòdic. Es va presentar l’encàrrec de redactar el Pla Estratègic i els resultats de la diagnosi.

12

• Amb posterioritat a l’endegament del Grup Impulsor, a inicis de juliol, es va celebrar la segona sessió del Consell Assessor, en la que es van presentar els resultats de la diagnosi territorial i es van fer noves aportacions als continguts del Pla

• Al mes d’octubre, l’equip tècnic de desenvolupament local del Consell Comarcal ja disposava de la pri·mera versió del pla estratègic, que va ser convenientment validada

• Durant novembre de 2018 el document va ser validat tant pel Consell Assessor com pel Grup Impulsor

• Posteriorment, a finals d’any el Pla Estratègic va ser oficialment aprovat pel Consell Comarcal i va co·mençar la seva aplicació

Llistat d’entitats que ha participat en la redacció del Pla Estratègic.

Hi ha participat tots els membres del Consell Assessor, format pels tècnics de promoció econòmica local de cada municipi i també pels regidors/es responsables de l’àrea de promoció econòmica, i amb la presència i suport dels alcaldes en el seu defecte. Concretament, els ajuntaments que han assistit a les reunions de definició i disseny del Pla Estratègic de Desenvolupament Local i Ocupació del Gironès són:

• Representació de l’Ajuntament d’Aiguaviva

• Representació de l’Ajuntament de Bescanó

• Representació de l’Ajuntament de Bordils

• Representació de l’Ajuntament de Campllong

• Representació de l’Ajuntament de Canet d’Adri

• Representació de l’Ajuntament de Cassà de la Selva

• Representació de l’Ajuntament de Celrà

• Representació de l’Ajuntament Cervià de Ter

• Representació de l’Ajuntament Flaçà

• Representació de l’Ajuntament de Fornells de la Selva

• Representació de l’Ajuntament de Girona

• Representació de l’Ajuntament de Juià

• Representació de l’Ajuntament de Llagostera

• Representació de l’Ajuntament de Llambilles

• Representació de l’Ajuntament de Madremanya

• Representació de l’Ajuntament de Quart

• Representació de l’Ajuntament de Salt

• Representació de l’Ajuntament de Sant Andreu Salou

• Representació de l’Ajuntament de Sant Gregori

• Representació de l’Ajuntament de Sant Joan de Mollet

• Representació de l’Ajuntament de Sant Jordi Desvalls

• Representació de l’Ajuntament de Sant Julià de Ramis

• Representació de l’Ajuntament de Sant Martí de Llémena

• Representació de l’Ajuntament de Sant Martí Vell

• Representació de l’Ajuntament de Sarrià de Ter

• Representació de l’Ajuntament de Vilablareix

• Representació de l’Ajuntament de Viladasens

13

Els i les membres del Grup Impulsor del Pla Estratègic al Gironès són:

Les persones que han estat entrevistades són:

Xavier Fortuny – Gestor i promotor de la indústria cultural

Sandra Teixidor – Ateneu Cooperatiu de les Terres Gironines

Àlex Barceló – Empresari i Regidor de l’Ajuntament de Salt

Pepita Perich – Directora Gerent de la Fundació Ramon Noguera

Mon Bover – Director del Programa d’Assessorament i Reconeixement en qualificació professional de l’IES Montilivi

Lluís Freixes – Empresari i Alcalde de Campllong

Pau Batlle – Cap de DipSalut

Joaquim Bordoy – Construccions Rubau

Joan Marfull – Secretari Territorial de PIMEC

Marta Julià – Directora del Consell de Girona de PIMEC

Mireia Santamaria – Responsable de Gerència de FOEG

Ponç Feliu – Biòleg i Gerent del Consorci del Ter

Glòria Planas – Responsable de desenvolupament local a Girona

Àlex Barceló

REgidor d’etorn urbà i dinamització

econòmica de l’Ajuntament de Salt

Ponç Feliu

Biòleg i gerent del Consorci del Ter

Sílvia BartolíGerent Consell Comarcal del Gironès

Caridad CastilloDirectora del Consorci de Benestar Social Gironès-Salt

Sergi PalolCoordinador del Serveis Territorials de la Generalitat de Girona

Xavi FortunyDirector RGB Management

Anna Mora, Francesc Quintana i Martí Delclòs

Laura Vall-lloseraDirectora Càtedra de Joves Emprenedors

Universitat de Girona

Sandra TeixidorConsultora d’emprenedoria a l’Ateneu

Cooperatiu de Terres Gironines

Josep CalvóVice-rector UDG

Marina MolinaResponsable de projectes Fundació Ramón Noguera

Ramón BoverTècnic en orientació professional

Narcís Xifra Empresari

Lluis Freixes Empresari i Alcalde de Campllong

Helga Nuell

Cap Promoció Econòmica

de la Diputació de Girona

Antoni VidalConsell Comarcal del Gironès

en Promoció Econòmica

Coneixement Societat Civil Administració Pública Empresa

Analisi i diagnosi Analisi i diagnosi

2.2.

16

2. Composició demogràfica i evolució de les migracions

4. Evolució del mercat de treball

6. Necessitats d’orientació i formació professional

8. Internacionalització empresarial i turisme

1. Evolució de l’estructura demogràfica

3. Mobilitat obligada

5. Col·lectius més vulnerables del territori

7. Teixit empresarial

9. La conclusió del diagnòstic: l’anàlisi DAFO i una valoració qualitativa

En aquest apartat es mostra el resum dels treballs del diagnòstic territorial en el marc de l’elaboració del Pla. Bàsicament, s’ha treballat a partir de dues fonts d’informació:

• Una entrada d’informació quantitativa, que ha permès l’elaboració de taules i gràfics a partir d’infor·mació ja publicada per altres entitats. Principalment, les fonts d’informació han estat Idescat, Xifra i SABI, entre altres

• Una entrada d’informació qualitativa a partir de les entrevistes mantingudes amb les entitats que han participat en l’elaboració del Pla

A continuació es reprodueixen les principals variables tractades i el seu comportament, presentant·los en els capítols d’anàlisi en els que s’ha estructurat la diagnosi:

17

• En termes d’estructura de la població, al Gironès hi ha una major proporció de població jove i infantil que en el global de Catalunya

• El creixement natural de la població de la comarca (diferència entre naixements i defuncions) es troba en descens, però a un nivell superior que al del conjunt del país

• El Gironès guanya població de manera sostinguda, inclús durant el període de crisi econòmica 2008 – 2014, encara que amb menys intensitat que el període anterior a la crisi econòmica

• Durant el 2017, el Gironès ha estat la segona comarca catalana en increment de població

1. Evolució de l’estructura demogràfica

0

20.000

40.000

60.000

80.000

100.000

120.000

140.000

160.000

180.000

200.000

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Població, Gironès 1998-2017

Font: Elaboració pròpia a partir d’Idescat. Padró municipal d’habitants

18

• D’altra banda, es consolida la tendència de creixement iniciada el 2014, com pot observar·se amb la taxa de creixement total, que inclou el balanç entre naixements i defuncions i el balanç entre emigrants (les que marxen) i immigrants (les que arriben al Gironès)

• També cal fer palès que tot i el dinamisme que mostra la població del Gironès, aquesta també està clarament afectada per la tendència a l’envelliment (increment del pes de la població de 65 anys i més) i al sobre envelliment (increment del pes de la població de 85 anys i més), el que provoca la pèrdua de pes percentual de les generacions més joves en el conjunt de l’estructura de la població

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

16.000

18.000

20.000

0-4 5-9 10-14 15-19 20-24 25-29 30-34 35-39 40-44 45-49 50-54 55-59 60-64 65-69 70-74 75-79 80-84 85+Edat

Població per edat, Gironès 2013-2017

2013 2014 2015 2016 2017

Font: Elaboració pròpia a partir d’Idescat. Població per nacionalitat, continents, sexe i edat

19

2. Composició demogràfica i evolució de les migracions

• L’arribada de població estrangera es va estroncar amb la crisi iniciada el 2008, i en els darrers anys, el nombre de població d’origen immigrant s’ha reduït lleugerament

• En relació a la població per lloc de naixement, es fa evident que aproximadament un 20% de la mateixa té origen a l’estranger, un 7% ha nascut a la resta d’Espanya i la resta de la població del Gironès té un origen autòcton

Font: Elaboració pròpia a partir d’Idescat. Població per lloc de naixement

0

20.000

40.000

60.000

80.000

100.000

120.000

140.000

160.000

180.000

200.000

Evolució de la població total i estrangera, Gironès 2000-2017

Total població Població estrangera

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

2013 2015 2017

Població per lloc de naixement, Gironès 2013-2017

Nascuts a Catalunya Nascuts a resta Espanya Nascuts a l'estranger

Font: Elaboració pròpia a partir d’Idescat. Població per lloc de naixement

20

• Com acostuma a ser normal en aquests casos, la població d’origen immigrant és jove i es troba en els grups centrals d’edat. També destaquen el pes dels grups d’edat infantil i l’escàs pes per·centual dels grups de major edat, per sobre de 60 anys

• La procedència de la immigració que està arribant en els darrers anys té 3 components impor·tants: Àfrica, Sud·Amèrica i la Unió Europea. Per contra, l’emigració per lloc de destí té un com·portament invers: hi ha un clar predomini de les persones del Gironès que marxen cap a països de la Unió Europea

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

0-4 5-9 10-14 15-19 20-24 25-29 30-34 35-39 40-44 45-49 50-54 55-59 60-64 65+Edat

Població estrangera per edat i sexe, Gironès 2017

Homes DonesFont: Elaboració pròpia a partir d’Idescat. Població per nacionalitat, continents, sexe i edat

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

2012 2013 2014 2015 2016

Immigració per lloc d'origen, Gironès 2012-2016

Resta de la UE Resta d'Europa Àfrica Amèrica Àsia Oceania

Font: Elaboració pròpia a partir d’Idescat. Immigració per lloc d’origen

0

100

200

300

400

500

600

700

800

2012 2013 2014 2015 2016

Emigració per lloc de destí, Gironès 2012-2016

Resta de la UE Resta d'Europa Àfrica Amèrica Àsia Oceania

Font: Elaboració pròpia a partir d’Idescat. Emigració per lloc de destí

21

3. Mobilitat obligada

• En primer lloc, cal destacar que el Gironès és una comarca on la mobilitat hi té un fort protago·nisme com a factor de creació de riquesa i d’equitat social, a banda de l’impacte ambiental: la comarca es troba emplaçada sobre el corredor del Mediterrani i, a més, té una estructura metro·politana marcada per la capitalitat de Girona que es troba envoltada de nuclis residencials, àrees comercials i sòl industrial. En conjunt, la mobilitat és un aspecte crític al Gironès

• La principal causa de la mobilitat obligada és el desplaçament per raó de treball, seguit per l’oci i les compres

Font: Elaboració pròpia a partir del Pla de M obilitat Sostenible a la comarca del Gironès

35,7%

18,1%

24,8%

21,5%

Motiu principal dels desplaçaments realitzats setmanalment

Treball Estudis Compres Oci

22

• En relació als desplaçaments per raó de feina, la comarca presenta un elevat índex d’autocon·tenció: és a dir, més del 80% dels desplaçaments per raó de treball tenen el seu destí dins la comarca. Per tant, la gran majoria de llocs de treball es troben dins la comarca

• En relació als desplaçaments per raó d’estudi, la comarca presenta un elevat índex d’autoconten·ció: és a dir, més del 92% dels desplaçaments per raó d’estudi tenen el seu destí dins la comarca. Per tant, la gran majoria d’estudiants no han de desplaçar·se fora del Gironès per accedir a les aules

81,48%

18,52%

Mobilitat obligada per raó de feina, Gironès (per comarca) 2016

Residents ocupats dins Residents ocupats fora

Font: Elaboració pròpia a partir d’Idescat. Població ocupada resident i llocs de treball localitzats per sexe

92,93%

7,07%

Mobilitat obligada per raó d’estudis, Gironès (per comarca) 2016

Residents que estudien dins Residents que estudien fora

Font: Elaboració pròpia a partir d’Idescat. Població que estudia resident i llocs d’estudi localitzats per sexe

23

4. Evolució del mercat de treball

• La població activa al Gironès (població entre 16 i 64 anys i amb disponibilitat a treballar) és de 46.490 homes i 44.681 dones. La població desocupada ascendeix a 11.492 persones, el que implica que el 64,3% de la població de 16 a 64 anys està ocupada

• En relació a l’evolució de l’atur registrat (les persones que efectivament estan inscrites a l’atur perquè desitgen trobar feina), pot observar·se com en els darrers anys es va reduint en tots els grups d’edat, en una evolució clarament positiva

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

16-19 20-24 25-29 30-34 35-39 40-44 45-49 50-54 55-59 60+Edat

Atur registrat segons edat, Gironès 2013-2017

2013 2014 2015 2016 2017

Font: Elaboració pròpia a partir d’Idescat. Atur registrat. Per edat i sexe

24

• La relació entre nivell d’atur i nivell de formació assolit és prou diàfana: les persones amb un baix nivell formatiu (educació general, estudis primaris incomplerts...) són les que pateixen l’atur amb més intensitat. Igualment, però, l’evolució de les xifres en els darrers anys també ha estat clara·ment positiva

• En relació al sector d’activitat econòmica, el sector dels serveis és el que concentra més atur. És a dir, les persones que han treballat en aquest sector són les que majoritàriament es troben ara en situacions d’atur

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

9.000

Sense estudis Estudis primarisincomplets

Estudis primariscomplets

Programes deformació

professional

Educació general Tècnics-professionalssuperiors

Universitaris deprimer cicle

Universitaris desegon i tercer cicle

Altres estudispostsecundaris

Atur registrat segons nivell formatiu, Gironès 2013-2017

2013 2014 2015 2016 2017

Font: Elaboració pròpia a partir de Xifra. Informe d’atur

25

• La precarització del mercat de treball al Gironès és una altra de les característiques que el de·fineixen. En els contractes signats en els darrers anys (2013 – 2017), el nombre de contractes indefinit és encara clarament inferior al nombre de contractes temporals que es signen

5. Col·lectius més vulnerables del territori

La multidimensionalitat del risc d’exclusió social és notable arreu i té la seva concreció al Gironès

0

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

70.000

80.000

2013 2014 2015 2016 2017

Contractes per modalitat, Gironès 2017

Indefinits Temporals

Font: Elaboració pròpia a partir d’Idescat. Tipologia contractació

26

• En relació a l’ajuda alimentària, el Gironès presenta un percentatge força baix de la població que el rep en relació al conjunt català, sense oblidar els casos de Girona i Salt on les xifres ja són més significatives

• En relació a la infància en risc, val a dir que el Gironès en conjunt té un comportament clara·ment per sota al del conjunt català. Un cop més, les ciutats de Girona i especialment Salt con·centren l’atenció a la infància en risc, sempre per sota de les xifres del conjunt català

0%

2%

4%

6%

8%

10%

12%

14%

16%

18%

2012 2013 2014 2015

Ajuda alimentària (sobre població total), Comparativa 2012-2015

Catalunya Gironès (sense Girona i Salt) Girona Salt

Font: Elaboració pròpia a partir d’Idescat. Indicadors relatius a la protecció social. Àrees bàsiques de serveis socials

0

20

40

60

80

100

120

2012 2013 2014 2015

Expedients informatius i de risc d'infants iniciats durant l'any (per 10.000 habitants), Comparativa 2012-2015

Catalunya Gironès (sense Girona i Salt) Girona Salt

Font: Elaboració pròpia a partir d’Idescat. Indicadors relatius a la protecció social. Àrees bàsiques de serveis socials

Expedients informatius: existència d’indicis de risc o desemparamentExpedients de risc: situació en la qual el desenvolupament i el benestar de l’infant o l’adolescent són limitats o perjudicats per qualsevol circumstància personal, social o

familiar

27

• La Renda Mínima d’Inserció és especialment significativa per al cas de Salt La discapacitat física (motòrica i no motòrica), psíquica i mental predominen en els casos de persones amb reconei·xement de discapacitat

• La Renda Mínima d’Inserció és especialment significativa per al cas de Salt

0%

1%

2%

3%

4%

5%

6%

7%

2012 2013 2014 2015

Renda mínima inserció (sobre total població), Comparativa 2012-2015

Catalunya Gironès (sense Girona i Salt) Girona Salt

Font: Elaboració pròpia a partir d’Idescat. Indicadors relatius a la protecció social. Àrees bàsiques de serveis socials

5009

1955657

579

1952

2245160

Persones amb reconeixement legal de discapacitat, Gironès 2011

Físics motòrics Físics no motòrics Visuals Auditius

Psíquics Malalts mentals No hi consta

Font: Elaboració pròpia a partir de l’Estadística de persones amb discapacitat de la Generalitat de Catalunya

28

6. Necessitats d’orientació i formació professional

• La reflexió en el marc del Pla Estratègic de Promoció Econòmica i l’Ocupació de Girona i el seu Entorn Urbà va aportar els sectors d’activitat estratègics que haurien d’orientar el futur econòmic de la comarca

• Per evitar l’atur, la precarització laboral i la sortida prematura del sistema formatiu, l’orientació professional és clau i al Gironès encara hi ha reptes entre les demandes del mercat, l’oferta formativa i l’orientació professional dels més joves

29

• En Cicles Formatius (tant de Grau Mig com de Grau Superior), al Gironès hi ha una bona oferta, destacant la família de Sanitat

• Ara bé, l’oferta de Cicles Formatius es concentra en dos únics municipis: Girona i Salt, sent l’ofer·ta majoritàriament pública. Aquesta concentració, que s’explica per l’estructura poblacional o poblament, suposa reptes d’accessibilitat que recauen en el sistema públic de transport des del mercat, l’oferta formativa i l’orientació professional dels més joves

0 2 4 6 8 10 12 14 16

SanitatAdministració i gestióComerç i màrqueting

Hoteleria i turismeServeis socioculturals i a la comunitat

Electricitat i electrònicaInstal·lació i manteniment

Transport i manteniment de vehiclesImatge personal

Informàtica i comunicacionsQuímica

Activitats fisicoesportivesEdificació i obra civil

Imatge i soArts gràfiques

Energia i aiguaFabricació mecànica

Indústries alimentàriesSeguretat i medi ambient

Cicles de Formació Professional per famílies professionals, Gironès 2018

Font: Elaboració pròpia a partir del Departament d’Ensenyament, Gencat

Font: Elaboració pròpia a partir del Departament d’Ensenyament, Gencat

0 10 20 30 40 50 60 70 80

Girona

Salt

Cicles de Formació Professional per municipis, Gironès 2017

Públics Privats

30

• En el darrer curs 2017 – 2018, 616 usuaris han fet ús del Servei d’Assessorament i Reconeixement per a la qualificació professional des de 2013, però només unes 65 persones han obtingut un Informe d’Assessorament, és a dir, han tret el màxim profit d’aquest Servei. Per tal que aquest arribi a les persones que se n’haurien de beneficiar, cal l’articulació i el desenvolupament complert del Servei, que hauria d’incorporar la col·laboració dels professionals de l’educació i de serveis socials

7. Teixit empresarial

• El pes del sector dels serveis és clarament predominant al Gironès. Ara bé, la indústria ·en ter·mes de Valor Afegit Brut· conserva encara una rellevància que caldria guanyés encara més pes específic dins del conjunt

Font: Elaboració pròpia a partir de dades Servei FP Gironès

0

10

20

30

40

50

60

70

Assessorades i ambinforme d'assessorament

En procès

Persones assessorades, Gironès curs 2017/18

Persones assessorades, Gironès curs 2017/18

Homes Dones

Persones assessorades, Gironès 2017/2018

Compleixen requisits reconeixement

No compleixen requisits reconeixement

Font: Elaboració pròpia a partir de Xifra. Informe d’activitat econòmica

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

4.000

Agricultura Indústria Construcció Serveis

Valor Afegit Brut per sectors (en milions d'euros), Gironès 2011-2014

2011 2012 2013 2014

31

• L’estructura empresarial de la comarca està dominada pel pes de les indústries del sector de l’alimentació, seguit per la metal·lúrgia, la maquinària, el material elèctric i el transport

• La mida de les empreses al Gironès és, molt majoritàriament, de microempresa (empreses de menys de 10 treballadors/es)

0

100

200

300

400

500

600

700

Indústries extractives,energia, aigua i residus

Alimentació, tèxtil, fusta,arts gràfiques, química i

cautxú

Metal·lúrgia, maquinària,material elèctric i de

transport

Valor Afegit Brut indústria (en milions d'euros), Gironès 2011-2014

2011 2012 2013 2014Font: Elaboració pròpia a partir d’Idescat. Valor afegit brut de la indústria

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Mida de les empreses, Gironès 2017

Gran empresa

Mitjana empresa

Petita empresa

Microempresa

Font: Elaboració pròpia a partir de SABI, Sistema de Análisis de Balances Ibéricos

32

• Entre les 25 empreses que més facturen al Gironès hi ha grans empreses de distribució, però també destaquen les empreses càrniques, constructores, d’arts gràfiques, d’automoció i de ser·veis

• El Gironès també destaca per la gran disponibilitat de sòl industrial que hi ha, lligat a les infraes·tructures del corredor mediterrani (autopista i ferrocarril)

0,00 € 50.000,00 € 100.000,00 € 150.000,00 € 200.000,00 € 250.000,00 € 300.000,00 € 350.000,00 €

Dyneff España SL (Girona)Càrniques de Juià SA (Juià)

Eurofirms ETT SL (Cassà de la Selva)Càrniques Celrà SL (Celrà)

Construcciones Rubau SA (Flaçà)Arconvert SA (Sant Gregori)Grup Unexporc SA (Girona)

Tradeinn Retail Services SL (Celrà)Autopodium SA (Girona)

Comerbal SA (Fornells de la Selva)Joaquim Alberti SA (Campllong)

Valvi Alimentació i Serveis SL (Girona)AD Bosch Recanvis SL (Fornells de la Selva)

Marlex People ETT SL (Girona)Huurrie Ibérica SA (Cassà de la Selva)

Poliuretanos SA (Cassà de la Selva)Media Markt SA (Girona)

Gurit Balsa SL (Girona)Martin i Conesa SA (Salt)

Rousselot Gelatin SL (Cervià de Ter)Hamelin Brands SL (Flaçà)

Cavip SA (Cassà de la Selva)Garage Andreu SA (Girona)

Bestiar Serra i Martí SL (Girona)Clínica Girona SA (Girona)

Top 25 empreses per facturació (milers d'euros), Gironès 2017

Font: Elaboració pròpia a partir del Informe de SABI, Sistema de Análisis de Balances Ibéricos

33

• Les grans empreses en concentren en el sector càrnic. Destaca també el comerç de combusti·bles, els serveis a les empreses, entre altres. Ara bé, queda clar que la gran especialització pro·ductiva industrial del Gironès és la producció i distribució de carn

8. Internacionalització empresarial i turisme

• Les vendes a l’exterior en l’entorn gironí coneix una clara tendència a l’alça en els darrers anys. Per contra, les importacions romanen amb les mateixes magnituds

0,00 € 100.000,00 € 200.000,00 € 300.000,00 € 400.000,00 € 500.000,00 € 600.000,00 € 700.000,00 €

Processat i conservació de carnComerç a l'engròs de combustibles sòlids, líquids i gasosos

Activitats de les empreses de treball temporalConstrucció de carreteres i autopistes

Fabricació d'articles de papereriaVenda d'automòbils i vehicles de motor lleugers

Comerç al detall establiments predomini productes alimentaris, begudes i tabacComerç a l'engròs de carn i productes càrnics

Intermediaris del comerç de productes diversosElaboració de productes càrnics i d'aviram

Activitats de les agències de col·locacióComerç al detall de recanvis i accessoris de vehicles de motor

Fabricació d'altres productes de plàsticFabricació d'altres productes bàsics de química orgànica

Fabricació de galetes i productes de fleca i pastisseria de llarga duradaComerç al detall d'aparells electrodomèstics en establiments especialitzats

Comerç a l'engròs de fusta, materials de construcció i aparells sanitarisFabricació d'altres productes químics

Top 25 empreses per sectors econòmics (classificació CNAE 2009), Gironès 2017

Font: Elaboració pròpia a partir del Informe de SABI, Sistema de Análisis de Balances Ibéricos

2.295 1.799 2.046 2.228 2.017 2.041 2.121 2.302

3.548

3.1393.562

4.046 4.244 4.272 4.3944.681

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Evolució comerç exterior, Província de Girona 2008-2015

Importacions Exportacions

Font: Elaboració pròpia a partir de dades M inisteri d’Economia

34

• En coherència amb el que hem vist en anteriors apartats de la diagnosi, l’alimentació és el principal sector d’exportació. Dins la composició del sector, el de la carn i els preparats alimentaris tenen una clara preponderància

• En relació al destí de les exportacions, aquest és clarament europeu, destacant que hi ha un 10% aproximadament que va a la Xina

2.199,50 €

476,09 €

308,18 €

307,08 €

Principals sectors exportació (en milions d’euros), Gironès 2017

Alimentari Maquinària i béns d'equip

Matèries plàstiques Porductes farmacèutics

1342,17

164,24

146,84

79,57 39,9

Carn i despulles d'animals

Preparats alimentaris

Cafè

Pastisseria i brioixeria industrial

Llet i derivats

Font: Elaboració pròpia a partir de la M emòria econòmica de Catalunya – Girona de la Cambra de Comerç de Girona

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

2017

Top 6 destins exportacions (per països), Gironès 2017

Xina

Regne Unit

Portugal

Alemanya

Itàlia

França

Font: Elaboració pròpia a partir de la M emòria econòmica de Catalunya – Girona de la Cambra de Comerç de Girona

35

• En relació a l’oferta de places d’oferta turística, la d’hotels, hostals i pensions ha conegut un no·table increment en els darrers anys, mentre que la de càmpings i turisme rural té un creixement més lent i es troba estancada

• El nombre de pernoctacions a la ciutat de Girona és ascendent, en especial concentrat en el turisme estranger, però també aquell que és efectuat per residents de l’Estat Espanyol

Font: Elaboració pròpia a partir de Xifra. Informe turisme

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Places oferta turística, Gironès 2003-2016

Hotels, hostals i pensions Càmpings Turisme rural

36

9. La conclusió del diagnòstic: l’ànalisi DAFO i una valoració qualitativa

El Gironès és un territori conformat oficialment com a comarca, i per aquesta raó esdevé un àmbit d’inter·venció pública amb el lideratge del Consell Comarcal. La intervenció pública requereix, però, coneixement i reflexió per al correcte disseny de les polítiques públiques, en aquest cas en el camp del desenvolupament local. Aquest concepte, però, és molt ampli perquè sota aquesta denominació hom hi pot encabir qüestions tant diverses com la promoció de productes agroalimentaris propis, la millora de l’orientació professional o el suport efectiu als processos productius de les empreses, entre molts altres. El diagnòstic del territori i la de·tecció de necessitats i oportunitats, per tant, és l’eina que aporta una de les dues coordenades per a una cor·recta intervenció pública. La segona coordenada consisteix en incorporar les capacitats tècniques i legals de l’administració pública actuant per al disseny efectiu de la política pública: és incorrecte plantejar·se projectes i línies i d’intervenció per als que ·realment· no hi ha capacitat per assumir·los.

En aquest sentit, el Gironès és una comarca amb un cert nivell d’auto reconeixement que conforma al Con·sell una notable capacitat per endegar iniciatives i posicionar·se com a interlocutor especialment davant dels ajuntaments i d’altres actors socials i econòmics. És cert que a Catalunya hi ha altres comarques amb una personalitat geogràfica i un auto reconeixent força més acusat, però no és menys cert que n’hi ha d’altres que tenen la seva personalitat i identificació comarcal força més afeblida que en el cas del Gironès. Ara bé, des d’un punt de vista territorial, el primer que posa en relleu el diagnòstic és la dialèctica establerta entre la realitat de la comarca i la ciutat de Girona.

Al llarg dels treballs de la diagnosi s’ha fet evident que aquesta dialèctica no està resolta i que la implicació de la ciutat de Girona en els afers comarcals és important, alhora que es posen de manifest diferents àrees d’intervenció on amb major voluntat política per ambdues bandes i amb major coordinació, es podrien obtenir majors resultats en relació als actuals. En aquest sentit, caldria explorar intervencions conjuntes en aspectes com l’orientació professional, el transport públic urbà i d’àmbit local o la coordinació en l’oferta de formació professional, a banda de l’aprofundiment de la col·laboració en la definició de polítiques culturals o de l’atenció als col·lectius socials en risc d’exclusió. Ben seguir que l’estructura poblacional del territori ·una gran ciutat com Girona – Salt, municipis de dimensió considerable i municipis de mida petita· no ajuden a la vertebració del territori i la identificació de polítiques d’intervenció.

En termes de distribució i creació de riquesa, val a dir que el Gironès també presenta una certa realitat dual, en el sentit que en el seu conjunt les taxes d’atur són similars a les de la mitjana del país (per al 2017, la taxa d’atur registrat sobre de la comarca és del 9,71%, mentre que a Catalunya és del 10,6%) i els municipis de Salt i en part també el de Girona presenten sectors de població considerables que resten exclosos d’aquest benestar general al que fèiem referència. Diferents administracions ja estan intervenint per revertir dins del possible aquesta situació, però sembla clar que des del Consell Comarcal ha d’existir una escletxa d’oportunitat per intervenir.

D’altra banda, la diagnosi també ha detectat una manca de consonància entre les necessitats de les empreses d’incorporar treballadors i treballadores qualificades i la predisposició del jovent a formar-se en aquests sec·tors d’activitat econòmica on realment hi ha possibilitat d’ocupació de qualitat. Per tant, aquesta mancança, situa el Consell Comarcal en la necessitat d’endinsar·se en el camp de la formació professional i de l’orientació professional amb noves línies d’intervenció o bé reformulant les que ja porta a terme. D’altra banda, el teixit productiu presenta una robustesa considerable -en termes de diversificació i internacionalització- sobre la qual sembla difícil que des del Consell Comarcal s’hi pugui intervenir de manera significativa i en clau positiva, el que no vol dir que el Consell se n’hagi de desentendre absolutament.

Altres variables tractades a la diagnosi destaquen el dinamisme de la població -reflex inevitable del dinamisme i creixement econòmic·, la tendència a la baixa de l’atur de llarga durada, la disponibilitat de sòl industrial, l’exis·tència d’un entorn natural de qualitat amb boscos i indrets naturals amb potencial d’atractivitat i l’existència d’una oferta consolidada de fires que tant tenen una funció comercial com turística. Aquests bons indicadors

37

FEBLESES

FORTALESES

38

AMENACESProcés d’envelliment de la població (sobre envelliment, majors de 85 anys)

Tendència general a la precarització del marcat laboral: contractes curts i salaris baixos

Creixement de l’oferta turística a la resta de Catalunya i professionalització del sector econòmic

Catalunya, capdavantera en atur juvenil i abandonament escolar (OECD)

OPORTUNITATSArribada de nous residents de fora de la comarca

Evolució internacional de la indústrica alimentària de la comarca

Oferta i demanda de serveis turístics i de recreació, a l’alça

Hi ha polítiques públiques de suport a la indústria per seguir creixent i inno·vant, atès que concentra una major permanència en l’ocupació.

Tendència general a la revalorització de la formació professional.

39

econòmics suposen, per ells mateixos, un repte per a la intervenció en desenvolupament local des del Consell Comarcal perquè caldrà saber treure’n més profit.

Una de les febleses que caldria abordar és la qüestió de l’excessiva concentració de l’activitat econòmica en el sector dels serveis i de l’escassa qualificació dels recursos humans. Per exemple, en termes generals, el sector de la carn demanda una important quantitat de treballadors amb baixa qualificació professional. Igualment passa amb el sector del turisme i en alguns subsectors dels serveis. La baixa qualificació dels treballadors i treballadores així com el predomini massiu de contractes a temps parcial és un indicador del poc valor afegit que creen aquests sectors i de la seva vulnerabilitat davant eventuals canvis en la conjuntura econòmica. Con·tra aquesta realitat, només hi cap la qualificació professional dels i les treballadores i des del Consell Comarcal caldrà assumir aquesta responsabilitat amb el màxim compromís.

Dins del present Pla Estratègic es plantegen accions en aquest sentit. A nivell nacional hi ha endegades polí·tiques públiques de suport a la indústria ·que hauria de tenir major pes relatiu en l’estructura productiva del Gironès· i el turisme és l’activitat que més llocs de treball i riquesa genera a Catalunya, i també s’hi aposta amb polítiques a nivell nacional. Per tant, aquí hi ha oportunitats que caldria aprofitar millor perquè tinguin més impacte al Gironès.

Altres aspectes a considerar en el marc del Pla Estratègic haurien de ser el sobreenvelliment de la població, la cronificació de la població en situació de risc d’exclusió social i la fugida cap a Europa de joves altament qualifi·cats que ·per raons difícils d’entendre· no troba el seu encaix en el teixit productiu de la comarca alhora que les empreses es queixen de la dificultat de trobar treballadors qualificats. En relació al sobreenvelliment, cal una reflexió des del món local sobre com abordar aquesta qüestió, que sens dubte demanda nous equipaments o serveis d’atenció domiciliària on les persones longeves puguin ser ateses amb dignitat.

La cronificació de la situació de dependència i vulnerabilitat social de determinats col·lectius en risc d’exclusió és una qüestió sobre la qual des dels Serveis Socials que suporta el Consell Comarcal i els ajuntaments del Gironès ja s’hi està treballant, i les receptes per reduir significativament les taxes de dependència passen per una millor coordinació entre administracions i per col·laborar innovant amb els serveis de promoció econòmica local. El present Pla Estratègic també planteja la necessitat d’abordar aquesta qüestió sempre dins les possibi·litats operatives del Consell Comarcal.

Finalment, també resulta important destacar la xarxa de transport públic. Per raó de mobilitat obligada, l’accés a la mobilitat és un factor que determina les possibilitats de col·lectius socials i de persones d’accedir a béns i serveis que milloren la seva qualitat de vida i les seves oportunitats de creixement. Per tant, i cada vegada més, no tot pot fiar-se al transport privat i a les inevitables desigualtats que genera. Des del Consell Comarcal no es disposa de la capacitat normativa ni dels recursos econòmics per intervenir en aquest àmbit, però sí que es podrien posar ·negre sobre blanc· quines són les demandes i mancances detectades (Estudi de millora del transport a la comarca del Gironès) i pressionar les administracions responsables perquè acompleixin els seus compromisos.

En definitiva, els reptes que planteja el Gironès en desenvolupament local són clars i des del Consell Comar·cal s’ha fet, amb el present Pla, un esforç per capacitar els i les tècniques locals per abordar reptes per mitjà d’accions factibles i amb sentit comú, sempre en coordinació amb els ajuntaments i altres Administracions i mitjançant projectes de caràcter transversal.

Demandes empresarials

Demandes empresarials

3.3.

Les entrevistes presencials mantingudes en la fase de diagnòstic han aportat la següent informació de caire qualitatiu i que engloba diversos aspectes:

• El fet que la ciutat de Girona no participi en tots els projectes del Consell Comarcal representa una dificultat en matèria de desenvolupament local

• Existeix una Àrea Metropolitana real en el territori, compartint múltiples serveis...caldria avançar col·laborativament amb una planificació d’escala comarcal/ metropolitana perquè hi ha moltes oportunitats a estudiar i explorar

• El foment de l’emprenedoria és una línia de treball que, eventualment, podria assumir el Consell Comarcal

• Cal articular i promocionar el conjunt d’itineraris de vies verdes, de bicicleta, turisme rural, etc. connectant municipis i el Consell podria liderar·ho i publicar material turístic de difusió com per exemple mapes, guies, fulls informatius, etc.

• Caldria desenvolupar una xarxa de punts d’informació i assessorament en matèria d’orientació professional i qualificació en el conjunt de la comarca, posant les persones en el centre, és a dir, que cada cas pogués rebre una atenció personalitzada

• Incorporar el Consell Comarcal del Gironès en la planificació dels itineraris d’FP dual, perquè tin·gui un paper més actiu en el mapa formatiu de la comarca i facilitar la mobilitat de les persones en el territori

• Potenciar l’esdeveniment de l’ExpoJove, convidant el conjunt d’entitats formatives que existeixen més enllà de la comarca, incloent l’oferta educativa del SOC fins el catàleg d’estudis universitaris

• Seria positiu explorar la col·laboració interna entre l’Àrea de Promoció Econòmica amb el Con·sorci de Serveis Socials per intervenir amb majors quotes d’èxit en els col·lectius vulnerables presents a la comarca. Igualment, caldria incrementar la col·laboració amb les àrees de Turisme i Cultura

• El Consell Comarcal podria ajudar en la difusió dels serveis de l’Ateneu Cooperatiu entre els mu·nicipis per derivar·hi totes les oportunitats en matèria de cooperativisme

• En el foment de la cultura i la creativitat el Consell Comarcal podria adoptar un rol facilitador per donar suport a les iniciatives espontànies que ja sorgeixen en el territori en col·laboració amb els agents i entitats de referència i també cercar noves fórmules per col·laborar amb aquests actors

• El Consell Comarcal ha de ser capaç de generar més recursos econòmics extraordinaris per aportar més valor al conjunt de municipis del Gironès: recerca de nous projectes a subvencionar a escala europea, col·laboració público-privada, etc. En definitiva, hi ha prou actius i recursos endògens a la comarca per crear projectes de desenvolupament local, però cal fer·ho a través de fórmules de co-finançament, aportant des del Consell Comarcal recursos econòmics suple·mentaris als municipis

• Des del Consell Comarcal es podria liderar una iniciativa per promoure un territori “socialment responsable” cercant la col·laboració de les empreses i les entitats

• Fomentar i estimular la contractació des de l’administració pública de col·lectius en risc d’exclusió social a partir d’un protocol conjunt i en col·laboració amb els Centres Especials de Treball

• El Consell podria articular un programa per promoure i premiar les bones pràctiques que existei·xen en el territori en matèria d’inclusió social: empreses, municipis, el propi Consell Comarcal, etc.

41

Relat territorial

Relat territorial

4.4.

44

El relat de la comarca del Gironès té per objectiu oferir una imatge de la mateixa que posi en relleu els seus principals aspectes clau i fer·ho des del prisma de la positivitat, transmetent un missatge engrescador que generi cohesió entre els actors de la nostra comarca i atractivitat de fora cap endins. El Gironès, com qualse·vol altra comarca del país, té uns valors que un cop potenciats ·fent·los més reals i comunicant·los· han de definir allò que realment és emblemàtic per identificar el territori i generar cohesió i il·lusió col·lectiva i sentit d’identitat.

El relat del Gironès pot estructurar-se en 3 moments, la seva gènesi, el seu moment actual i la projecció de futur des del punt de vista del desenvolupament local. És a dir, passat, present i futur.

La gènesi del Gironès. El passat

Com a espai comarcal, el Gironès ja apareixia als treballs de la Ponència per a la Divisió Territorial de Catalunya endegada el 1931, els resultats de la qual varen cristal·litzar el 1936 encara que de manera efímera, sense im·pacte real. Va caldre esperar fins el 1987 amb la promulgació de Llei 6/87, de 4 d’abril, de l’organització comar·cal de Catalunya per esdevenir comarca.

D’aquesta manera va néixer el Gironès com a àmbit de govern local i que havia de servir d’element potenciador de la capacitat de gestió dels municipis. La llei establia, des del primer moment, que en la determinació de les competències comarcals havia d’ésser decisiu el vessant municipal, a partir d’un procés de transferència de competències basat en els principis de voluntarietat i de col·laboració entre els municipis i la comarca respec·tiva. Aquestes són les premisses a partir de les quals el Consell Comarcal, especialment en matèria de desen·volupament local, ha anat omplint·se de contingut. Igualment, com a element modernitzador, la llei establia la figura de la gerència comarcal amb funcions executives i de gestió, separant així les funcions de representació i decisió política que quedaven atribuïdes al Ple i a la Presidència com a òrgans bàsics de l’administració co·marcal. Finalment, també proposava un important paper als municipis a l’hora d’establir el mapa comarcal i reconeixent-los la iniciativa per modificar-lo. Fruit d’aquesta capacitat municipal, poc després, el 28 de març de 1988, es creava la comarca del Pla de l’Estany a partir dels municipis de la zona nord del Gironès que s’estruc·turaven a l’entorn de Banyoles.

A partir d’aquest moment i sota aquests condi·cionants ·que no són pocs· l’administració co·marcal ha anat desenvolupant·se cercant el seu sentit a través de les competències que altres administracions li atorgaven (la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona, els municipis de la comarca) i fent evident la seva utilitat en aquelles àrees de gestió on s’ha fet manifestat la seva eficàcia i eficiència.

En l’àmbit del desenvolupament local i l’ocupa·ció, des del Consell Comarcal es van anar assu·mint diverses competències però sempre han tingut un pes secundari en el cartipàs comarcal front d’altres com per exemple les que estan vinculades als serveis socials.

45

Aquesta evidència ha de tenir alguna relació amb el fet que el territori del Gironès compti amb una escassa articulació com a conjunt: el fort protagonisme demogràfic, de provisió de serveis, d’atractivitat relacionada amb el coneixement i la cultura, de mobilitat, d’activitat econòmica ·entre altres· que ja tenia la ciutat de Giro·na contrasta amb la munió de pobles de caire eminentment rural que també conformen el Gironès, així com municipis mitjans de caràcter més industrial. Les circumstàncies geogràfiques d’aquest territori han volgut que la comarca del Gironès com a tal estigui mancada de la necessària interdependència funcional que permet la consolidació d’una clara identitat, com sí que succeeix en altres comarques del país.

La consolidació del Gironès. El present.

D’ençà la creació oficial del Gironès han transcorregut tres dècades i ara la comarca és una realitat consolida·da, indiscutible i ben valorada des dels municipis. Ha trobat el seu lloc però en l’àmbit del desenvolupament local encara hi ha força feina a fer alhora que s’és conscient que hi ha determinades qüestions vinculades a la generació de noves oportunitats de riquesa, llocs de treball i benestar social que es veurien afavorides per un abordatge comarcal en l’aspecte territorial. Per tant, l’oportunitat que ofereix la intervenció comarcal dels reptes de futur que ja han estat destacats en el diagnòstic genera consens perquè facilita un tractament conjunt per al territori i integral des de la perspectiva dels àmbits sectorials d’actuació. Aquest és el principal valor que la consolidació del Gironès aporta en l’actualitat. Així, malgrat que encara el Gironès sigui un territori pràcticament verge en l’àmbit de les polítiques de desenvolupament local, el sentit d’aquest àmbit d’interven·ció públic i privat potser té més sentit que mai, atès l’interès manifestat pels diversos actors que ha participat en la definició del Pla Estratègic i la pròpia voluntat política de l’ens local.

El principal escull que cal saber abordar en termes de relat territorial és la metropolitanització del territori comarcal i l’enorme pes i desenvolupament que ha assolit la ciutat de Girona en aquestes tres dècades d’ençà que la comarca va començar a caminar. És una situació fins a cert punt paradoxal que cal saber resoldre en el camí de l’entesa i la col·laboració entre administracions. El Gironès és més comarca que mai però també és una forta realitat urbana articulada entorn la ciutat de Girona, que fins a cert punt, en el funcionament ordinari de les qüestions vinculades al desenvolupament local, prescindeix en la pràctica del seu entorn comarcal. El desajust entre comarca i metròpoli és, ara, el repte per articular autèntiques polítiques públiques en desenvo·lupament local.

El Gironès, des d’un punt de vista físic, es troba al mig del corredor mediterrani que comunica la Pe·nínsula Ibèrica amb la resta d’Europa i per tant hi passen importants vies de comunicació, fet que motiva l’interès per a la ubicació d’activitats econò·miques. Alhora, el Gironès és a tocar de dos focus de màxima atractivitat turística a nivell internacional, com són la ciutat de Barcelona i la Costa Brava, sen·se menystenir altres punts de forta atracció turística com són el Pirineu o les localitzacions que expliquen l’obra de l’artista Dalí. Tot això, entre altres qüestions, crea una àrea de forta atractivitat que la ciutat de Girona ha sabut capitalitzar magistralment durant les darreres dècades, incorporant també els potents recursos que ja la ciutat té per ella mateixa. Aquest èxit ha hipotecat -fins a cert punt- l’articulació de polítiques públiques d’autèntic sentit comarcal amb els municipis petits i mitjans de la comarca.

46

L’endegament d’una política pública centrada en el desenvolupament local de la comarca és una oportunitat per superar aquestes dinàmiques que fins ara no han permès resoldre qüestions clau que permetrien generar nous escenaris per a les persones com la mobilitat, els equipaments culturals, el mapa de la formació pro·fessional, l’articulació d’una xarxa d’orientació professional, les polítiques d’habitatge, l’articulació de l’oferta turística o les polítiques de sòl industrial de qualitat.

La comarca – metròpolis. El futur.

El futur del Gironès en termes de desenvolupament local s’hauria de traçar a partir dels següents eixos:

El Gironès serà una realitat urbana, per la capitalitat que exerceix la ciutat de Girona i l’àrea metropolitana que s’articula al seu voltant, quelcom que permetrà situar encara més la comarca en la dimensió global, atès que hi seguiran aterrant els fluxos de turistes, una vida cultural dinàmica, una oferta de serveis de primer nivell i llocs de treball d’elevada qualificació professional que permetran retenir el talent. Alguns dels elements concrets que justifiquen aquest valor són:

• L’existència i vitalitat d’equipaments i programes culturals de primer nivell al llarg de l’any

• L’existència d’un estoc d’habitatge més fàcilment accessible que en altres àrees metropolitanes del país

• La presència d’una oferta de serveis urbans de qualitat: centres de salut, equipaments docents, parcs i jardins, comerç urbà i centres comercials, administracions públiques

Addicionalment, el Gironès com a comarca seguirà tenint una ubicació immillorable dins del conjunt del país, atès que el fet de residir·hi o situar·hi una activitat de tipus econòmic, posa a l’abast un munt de recursos que són generalment ben valorats. La mida o dimensió tant del seu fet urbà com del territori comarcal defineixen un territori a escala humana, on tot és a l’abast i amb un posicionament geogràfic immillorable dins del conjunt català. Alguns dels elements concrets que justifiquen aquest valor són:

• És a la vora de la gran àrea metropolitana de Barcelona, que articula tot el país, i a la que s’hi pot accedir per diversos mitjans i amb un cost raonable

• La comarca té espais d’interès natural i és a la vora de serralades de muntanya (Les Gavarres, Pirineu, Serralada Transversal) que són un potent atractiu per al turisme de qualitat, posant a l’abast de propis i forans un recurs molt ben valorat

• Des de la comarca es pot accedir fàcilment a la Costa Brava, una de les àrees amb més potencial atractiu del sud d’Europa i que és un recurs molt ben valorat en termes d’oci i qualitat de vida

L’estructura del poblament (entès com a distribució geogràfica de la població) del Gironès junt amb el fet que la comarca es troba situada just sobre l’eix del corredor mediterrani, així com la notable presència de sòl destinat a activitats econòmiques, seguirà causant una gran mobilitat al territori, suportada per una notable presència d’infraestructures de transport. Alguns dels elements concrets que justifiquen aquest valor són:

• Hi trobem grans infraestructures de transport, com ara l’aeroport de Girona o l’estació del tren d’alta velocitat

•

El Gironès, territori capital

47

• La xarxa de carreteres és més que notable, amb autopistes, l’eix transversal i una eficient xarxa de carreteres secundàries, així com la línia de tren de rodalies i internacional

• Gairebé el 80% dels desplaçaments entre el lloc de residència i el lloc de treball queden dins la pròpia comarca, amb un elevat índex d’autocontenció. En paral·lel, però, el Gironès suporta un notable pas tràfic internacional

Les dades econòmiques de la comarca en conjunt en els darrers anys són força bones: la taxa d’atur comarcal és baixa, es guanya població, creix en atractivitat, les empreses són clarament exportadores, entre altres varia·bles econòmiques. Per tant, en aquest sentit, el Gironès continuarà sent un territori dinàmic i atractiu per per·sones i empreses que s’hi vulguin ubicar. Alguns dels elements concrets que justifiquen aquest valor són:

• Les possibilitats de trobar feina es concentren en la distribució comercial i en la indústria alimen·tària

• Existeixen demandes per part del teixit empresarial d’ocupació per a persones altament qualifi·cades en perfils professionals vinculats a la indústria, que té un pes específic sensible en l’estruc·tura productiva de la comarca

• L’oferta formativa professionalitzadora és àmplia a la comarca, i inclou gairebé totes les famílies de la formació professional, alhora que existeix una xarxa de recursos per a la qualificació pro·fessional

L’aspecte de la qualitat ambiental de la comarca i de la forta presència d’espais naturals és un factor que cal posar en valor, no només perquè és una característica que genera atractivitat per ella mateixa sinó perquè és un element potencialment generador de riquesa que encara té major recorregut. Alguns dels elements concrets que justifiquen aquest valor són:

• Un elevat percentatge del territori comarcal és de boscos i bosquines, el que suposa un repte de conservació i ús per a la recreació, però que també suposa una gran oportunitat en termes d’atractivitat

• Al Gironès trobem paratges naturals d’elevat interès paisatgístic i ecològic, i el fet de viure o tre·ballar a la comarca és una factor de qualitat de vida

• A la comarca, l’equilibri entre espai construït, sòl en producció agropecuària i zones forestals i espais protegits configura un paisatge de notable qualitat

El Gironès és un territori de pas, situat enmig del corredor que comunica la Península Ibèrica amb Europa i per tant l’ocupació humana hi és des de fa segles, el que ha configurat una herència cultural i patrimonial que con·creta la identitat del territori. Estem parlant de cultura en el seu sentit més ampli: patrimoni cultural, arquitec·tònic, gastronòmic, històric, entre altres. Alguns dels elements concrets que justifiquen aquest valor són:

• L’oferta cultural és real i es concentra tant a la gran ciutat de Girona com en els pobles mitjans i petits de la comarca al llarg de l’any: festivals d’estiu, programació cultural estable

• Igualment, l’oferta gastronòmica és de reconegut prestigi a tot el país, no només pels establi·ments de restauració de primer nivell internacional com per l’amplia oferta de restauració també de qualitat que hom hi pot trobar

El Gironès, qualitat de vida

48

• És possible conjugar el coneixement i gaudi del patrimoni cultural amb la realització d’itineraris turístics i esportius mitjançant rutes de descoberta per a tot tipus de públic

El Gironès és territori d’acollida, atès que un percentatge notable de la població té els seus orígens en altres països i continents. Per tant, la diversitat cultural és una realitat que fa més fàcil l’enriquiment entre les perso·nes. Així mateix, la bona convivència facilita l’intercanvi cultural amb les noves generacions que van coneixent les formes culturals del país d’acollida. Alguns dels elements concrets que justifiquen aquest valor són:

• La cohesió social és una realitat, i les administracions públiques ·de dins i fora de la comarca· vetllen per la convivència i per la generació d’equitat i oportunitats per a tothom

• Al Gironès, la cultura s’entén com a recurs per generar noves polítiques públiques que afavorei·xen la cohesió social i, alhora, l’apoderament de les persones en els seus projectes vitals, com per exemple en la gastronomia, les manifestacions culturals com la dansa i la música, entre altres

• La riquesa de la diversitat cultural deriva de la possibilitat d’aprendre els uns dels altres, i al Giro·nès és possible l’esforç per reconèixer els valors d’una societat plural i respectuosa

A la comarca hi ha centres de recerca, tecnològics, de prestació de serveis i empreses punteres en el seu sector d’activitat que ens situen en les xarxes globals del coneixement. Tots els experts assenyalen com el coneixe·ment és el factor clau que permet crear nous productes i serveis que el mercat demana, i per tant calen agents públics i privats generadors i aplicadors de coneixement que situïn el territori en el mapa global. Alguns dels elements concrets que justifiquen aquest valor són:

• Comptar amb la Universitat de Girona és un instrument decisiu per a l’activitat de recerca que genera i per la possibilitat de formar els recursos humans al més alt nivell

• La capital del Gironès és una ciutat de congressos i esdeveniments anuals on les entitats públi·ques i privades intercanvien i difonen experiències i coneixement expert

• La presència de centres de recerca (IDIBGI, ICRPC, ICRA, Parc Científic i Tecnològic de la UdG, ERAM) i d’empreses líders en el seu camp professional configura un territori de coneixement on el fet d’emprendre també és un actiu real

L’oferta de fires de la que hom pot gaudir al Gironès al llarg de l’any és excepcional dins del conjunt del país. A la comarca s’ha consolidat en les darreres dècades la celebració de fires sorgides de la iniciativa popular que tenen una gran capacitat d’activar el comerç local i que permeten copsar el dinamisme econòmic i social. Es·deveniments singulars i diferencials que generen una atractivitat de diversos públics (professionals, turistes, famílies, etc.) i, alhora, fan moure l’economia i la vida local. Alguns dels elements concrets que justifiquen aquest valor són:

• Les fires temàtiques són una realitat ben arrelada a les viles i pobles de la comarca, que generen una gran activitat comercial i són un focus d’atracció a nivell nacional

• La fira ha estat tradicionalment una eina de creació d’activitat econòmica, i fa evident el dinamis·me econòmic dels municipis de la comarca

• Més enllà de l’activitat comercial, les fires poden ser punts d’intercanvi de coneixement entre persones i de sorgiment de noves iniciatives en el camp de l’emprenedoria, com la cultura i la inclusió social.

El Gironès, comarca d’oportunitats

49

La gènesi del Gironès.

El passat

La consolidació del Gironès.

El present

La comarca - metròpolis.

El futur

El Gironès, comarca d’oportunitats

El Gironès, territori capital

El Gironès, qualitat de vida

Pla d’accioPla d’accio5.5.

5151

El Gironès, territori capital

El Gironès, qualitat de vida

El Gironès, comarca d’oportunitats

Aconseguir l’òptim encaix entre l’àrea metropolitana

de Girona i de la seva comarca

Atraure més talent, turisme i indústria aprofitant el po-sicionament geogràfic de

la comarca

Dinamitzar el sòl destinat a activitats econòmiques en l’eix del corredor del

Mediterrani

Harmonitzar les polítiques d’intervenció sobre els recursos culturals i el patrimoni natural del

territori

Conjugar l’oferta cultural i gastronòmica amb pro-

ductes turístics i esportius

Apostar per la diversitat cultural com a fonament

d’una societat plural i inclusiva

Potenciar la qualificació de les persones, adequant

l’oferta formativa als perfils professionals

demandats

Posar els recursos i les entitats del coneixement al servei dels reptes socials i

territorials del Gironès

Promoure els esdeveni-ments firals com a factor

de dinamització socioeco-nòmica i territorial

21 3

21 3

21 3

Objectius 2025

52

Les Guies Estratègiques

Qualsevol procés de pensament i planificació estratègica requereix no només pensar què cal fer sinó de quina manera es portarà a terme una determinada intervenció. En aquest sentit, les Guies Estratègiques poden ser considerades com l’element més important dels procés de planificació, perquè corresponen a actituds que cal prioritzar sempre en totes les activitats que es tirin endavant en matèria de desenvolupament local des del Consell Comarcal.

Les Guies Estratègiques són les maneres de fer, l’estil, l’empremta en els projectes i les accions que els desen·volupen, la filosofia i l’esperit del treball que permet la feina ben feta, l’ètica de l’actuació pública. Quan hom fa servir el terme “guia estratègica” no està emprant més que un recurs terminològic per referir·se i il·lustrar les pautes procedimentals en el treball de les persones responsables d’implementar polítiques de desenvolupa·ment local al Gironès. Atenyen, per tant, a l’operativa de persones amb responsabilitats tècniques, i no tant ·tot i que també en cert grau- a qüestions tàctiques i estratègiques.

En definitiva, les guies estratègiques contemplen la necessària coherència entre anàlisi, reflexió i pautes per a l’acció. Les guies són:

actituds i dinàmica de treball

ContextContext ConfiancaConfianca

AssociacioAssociacio

Guies estrategiques

Guies estrategiques

TransversalitatTransversalitat

53

Des d el Consell Comarcal cal crear contextos facilitadors on puguin identificar-se noves necessitats, sorgir idees noves i concretar nous projectes. La creació de contextos és important perquè permet que els agents ·públics o privats· de la comarca s’hi sentin còmodes, en un ambient o entorn on els actors reconeixen im·plícitament la necessitat de col·laborar amb la resta per assolir els propis objectius, i que aquesta col·laboració s’esdevingui de manera natural i a partir de l’interès de cadascú. Cal crear contextos en els que els diferents actors implicats puguin desenvolupar el seu màxim potencial col·laborant entre ells.

Els contextos s’articulen sobre l’intercanvi d’informació, l’establiment de calenda·ris estables de reunions de treball, les dinàmiques d’avaluació crítica de resultats obtinguts en un o altre projecte, de recerca i intercanvi comú d’oportunitats. Els contextos són, en definitiva, dinàmiques de treball en xarxa que realment funcio·nen i que l’administració local ha de ser proactiva en generar·los i dinamitzar·los, adoptant un paper de facilitador, ocupant la posició de secretaria tècnica.

Treballar en associació posa de manifest la voluntat que des de promoció eco·nòmica del Consell Comarcal es treballi sempre en col·laboració amb algun actor públic o privat. Els projectes que s’impulsin sempre hauran de comptar amb un soci extern al Consell Comarcal, deixant enrere els projectes d’intervenció de part. Ja des de la fase de disseny, cal incorporar un soci extern per començar a pensar conjuntament quin és l’impacte que hom vol assolir i dissenyar quines accions cal emprendre, en coordinació i en un pla d’igualtat i horitzontalitat.

Trencar la dinàmica de l’aïllacionisme i de l’acció unilateral és important. Si bé es cert que alguns dels programes de desenvolupament local i el seu finançament venen dissenyats des de dalt cap a baix i que, per tant, el seu marge de maniobra en el desplegament és limitat i força condicionat en la manera de treballar, resulta imprescindible ·igualment· buscar aliances per garantir l’èxit. Cal crear el marc necessari perquè passin coses.

La generació de confiança des del Consell Comarcal cap a la resta d’actors públics i privats és també fonamental. Els actors socials i econòmics del Gironès han de veure en el Consell Comarcal un soci en el que confiar, algú que els facilitarà la seva tasca. Per tant, les activitats que es programin des de l’àmbit de desenvo·lupament local del Consell Comarcal han de facilitar els següents aspectes: que els actors implicats en el projecte tinguin molt fàcil interactuar entre ells, que les activitats programades estiguin adaptades als interessos i habilitats de les entitats participants i que aquestes vegin en el Consell Comarcal un actor que farà la seva feina, algú en qui poden recolzar-se i confiar.

Generar confiança no és una tasca fàcil ni s’aconsegueix amb rapidesa, però és imprescindible per construir contextos en els que es treballi associativament. La confiança entre iguals s’assoleix per la credibilitat i el crèdit que des del Consell Comarcal es vagi aconseguint per raó del rigor i serietat en la manera de treballar i l’obtenció de resultats. Aquesta confiança també apel·la al treball conjunt entre els municipis, atès que en la col·laboració pública – pública en el territori ja hi ha bones pràctiques que il·lustren el beneficis que s’obtenen de la cooperació real.

ContextContext

AssociacioAssociacio

ConfiancaConfianca

54

Els Eixos d’Intervenció

Per eixos d’intervenció cal entendre les agrupacions de les temàtiques d’actuació en les que el Consell Comar·cal hauria d’estructurar la seva tasca. Els eixos d’intervenció són una agregació lògica d’activitats que de mane·ra especialitzada permeten un major impacte entès com a consecució dels objectius marcats. Les iniciatives de desenvolupament local impulsades des del Consell respecten els eixos d’intervenció perquè es troben assen·tades en el funcionament tècnic de les professionals que hi treballen i perquè tenen sentit en haver estat acor·dats en el nivell polític. Més encara, la proposta d’eixos d’intervenció parteix de dues premisses fonamentals:

• En primer lloc, plantejar eixos d’intervenció respon a la voluntat d’ordenar i comunicar inter·nament i cap enfora l’acció pública del Consell, però sense perdre de vista que cal fer sempre l’esforç d’evitar que els eixos d’intervenció funcionin aïlladament en la seva pràctica diària.

• En segon lloc, es planteja la necessitat de crear un nombre reduït d’eixos d’intervenció per ade·quar l’abast global de la política de desenvolupament local del Consell a les seves possibilitats reals. També convé fixar un nombre reduït d’eixos d’intervenció a efectes de comunicació, esta·blint clarament les temàtiques on es centren els esforços i, alhora, posant a prova les noves guies estratègiques que articulen aquest pla d’acció

En conseqüència, per a la consecució dels objectius de Pla Estratègic i com a resultat del procés de diagnòstic i de reflexió col·lectiva seguit en la redacció del Pla, es plantegen els següents Eixos d’Intervenció:

El Consell Comarcal del Gironès ha d’evitar, tant com pugui, funcionar en compartiments estancs, fent compatible el treball per àrees funcionals amb l’abordatge integral de projectes i iniciatives que requereixen la col·laboració de tècnics i tècniques d’àrees com Turisme, Serveis Socials, Cultura, entre al·tres i fins tot, amb els altres municipis de la pròpia comarca.

La transversalitat és un aspecte clau per superar les dinàmiques tradicionals de les administracions públiques, bé sigui compartint informació simplement o co·dissenyant projectes d’intervenció integral en el territori. Només la transversalitat garanteix l’impacte i la sostenibilitat de la intervenció pública. Per tant la guia estratègica de la transversalitat pretén incidir en el principi de cooperació, col·laboració i coordinació interna i externa entre les diferents administracions públiques que actuen en el territori1.

1Article 3. Principis Generals de la Llei 40/2015 del Règim Jurídic del Sector Públic

El desenvolupament local a la comarca no im·plica només a les tècniques responsables del Consell: és una àrea d’intervenció que ha d’im·plicar necessàriament les tècniques dels ajun·taments de la comarca i, en aquest sentit, crear un equip, capacitar·lo, articular·lo i així millorar la coordinació de les polítiques públiques en

desenvolupament local.

Al Gironès existeix un consolidat teixit indus·trial i comercial que té arrels antigues i que cal saber potenciar, atès que tots els indica·dors expressen la necessitat que els territo·ris comptin amb un pes important de la in·dústria en la seva especialització productiva i també que es potenciï el comerç com a factor

de dinamització de ciutats i territoris.

Fem equipFem

equipEconomies

clauEconomies

clau

TransversalitatTransversalitat

55

Desenvolupa els projectes que tenen per objectiu generar més oportunitats de creació de riquesa i ocupació a par·tir del fet que al Gironès hi ha conso·lidada una forta tradició en organitzar fires de notable impacte a nivell local.

Al Gironès hi ha diverses entitats pú·bliques que actuen sobre el seu ter·ritori amb objectius similars però amb dinàmiques de treball, òptiques d’in·tervenció i ritmes força diferents. La coordinació és una necessitat i, alhora,

una oportunitat a explorar.

La trajectòria en desenvolupament local a la comarca ja compta amb un recorregut que també ha de ser incorporat al Pla, per·què no es parteix de zero i perquè la con·tinuïtat dels projectes en marxa té sentit, sobretot si allò que s’està liderant des del Consell Comarcal funciona i els municipis

s’hi acullen favorablement.

Terra de fires

Terra de fires

Girones en xarxaGirones

en xarxaGirones dinamicGirones dinamic

56

1. Fem Equip

El present Pla Estratègic vol ser el revulsiu de les polítiques públiques dedicades al desenvolupament local en el Gironès i, per tant, cal disposar d’un equip tractor que sigui capaç d’implementar els seus projectes creant associacions amb actors públics i privats de la comarca. Es tracta, també, de generar un nou context de treball i confiança que faciliti l’abordatge integral dels reptes socials i econòmics del Gironès. En aquest sentit, aquest eix d’intervenció està dirigit a tècnics i tècniques locals de promoció econòmica i ocupació, desenvolupant un procés de formació i aprenentatge compartit per incorporar nous recursos, intercanviar experiències i bones pràctiques i, en especial, capacitar-se per endegar noves estratègies creatives amb les que treballar. En defi·nitiva, cal crear un espai de treball comú i una filosofia també comuna per endegar una política de desenvolu·pament local consensuada, coherent amb la realitat socioeconòmica de cada municipi, però amb un caràcter propi del Gironès.

1.1. Equip Tècnic del Gironès

Principals Accions: • Crear el grup promotor i executor del Pla Estratègic i de les futures polítiques de desenvolupa·

ment local i ocupació del Gironès.

• Desenvolupar un procés d’aprenentatge compartit capaç de generar un sentiment de projecte comú que faciliti el contacte i la confiança per fer realitat els serveis de desenvolupament local que necessita el teixit empresarial, les persones emprenedores, el talent i la ciutadania

• Estudi aprofundit per identificar les fires de la comarca per presentar-les en format de calendari (si s’escau, incorporant treball de camp i de gabinet) i contrastar·les amb el Consell Tècnic i el Grup Impulsor per a la seva validació.

El Gironès, territori capital

Aconseguir l’òptim encaix entre l’àrea metropolitana

de Girona i de la seva comarca

Atraure més talent, turisme i indústria aprofitant el po-sicionament geogràfic de

la comarca

Dinamitzar el sòl destinat a activitats econòmiques en l’eix del corredor del

Mediterrani

21 3

Fem equipFem

equip

57

1.2. Programa de Formació

Principals Accions:

• Disposar d’un Programa de Formació amb mòduls que capacitin i millorin les competències, ha·bilitats i aptituds dels tècnics i tècniques de desenvolupament local

• Incorporar metodologies formatives vivencials, lúdiques i significatives, capaces de convidar als tècnics i tècniques locals accedir a la zona d’aprenentatge i abandonar les àrees de confort que sovint ens són tant familiars

• Desenvolupar un procés col·lectiu que generi aliances i vincles de confiança entre els membres de l’equip promotor, apoderant als tècnics i tècniques perquè comparteixin experiències i bones pràctiques professionals

1.3. Generació de projectes d’abast comarcal

Principals Accions:

• A partir de la dinàmica de treball i els vincles de confiança adquirits al llarg de les sessions de for·mació anteriors, està previst posar a prova l’equip tècnic en matèria de cooperació i col·laboració pública·pública (entre els ajuntaments i el Consell Comarcal del Gironès)

• Identificar necessitats locals del Gironès, conjuntament, posant en comú tant la realitat munici·pal des dels 27 ajuntaments com la realitat comarcal del Gironès

• Prioritzar les necessitats locals i cercar denominadors comuns que cal resoldre amb major ce·leritat per tal de poder abordar amb projectes concrets, dissenyats conjuntament

• Establir una nova dinàmica de treball per poder co·dissenyar, co·implementar i co·avaluar nous projectes d’abast comarcal, on en primera instància, es comptarà amb una àmplia participació dels ajuntaments del Gironès; mentre que, progressivament, es va incorporant la implicació del teixit empresarial, de les entitats del coneixement, i de les organitzacions ciutadanes

1.4. Gironès Metròpoli Responsable

Principals Accions:

• Desenvolupar l’Agència de Desenvolupament Local del Gironès, conjugant els esforços de les àrees de promoció econòmica dels ajuntaments amb els del Consell Comarcal i incorporant un model de funcionament público·privat on la participació del teixit empresarial tingui una impli·cació efectiva

• Situar en l’agenda pública local del Gironès el debat sobre la necessitat d’harmonitzar el projecte de comarca amb la realitat metropolitana de la mateixa pel que fa als aspectes de desenvolupa·ment local, i fer·ho col·lectivament i amb un enfocament tècnic i en col·laboració amb les entitats del coneixement presents a la comarca

58

• Incidir en determinades línies d’intervenció pública que són competència d’altres administraci·ons locals i que tenen un impacte clar en la millora de les condicions de vida dels habitants del Gironès

El Gironès, territori capital

Aconseguir l’òptim encaix entre l’àrea metropolitana

de Girona i de la seva comarca

Atraure més talent, turisme i indústria aprofitant el po-sicionament geogràfic de

la comarca

Dinamitzar el sòl destinat a activitats econòmiques en l’eix del corredor del

Mediterrani

21 3

2. Economies clau

Economies clau

Economies clau

En l’economia industrial del Gironès hi destaquen diversos sectors tradicionals que mereixen l’atenció del present Pla Estratègic. Abordar l’elaboració d’un projecte per a la modernització, la millora de la seva com·petitivitat i la seva projecció a escala nacional i internacional requereix, des del Consell Comarcal, col·laborar estretament amb entitats patronals com PIMEC Girona i FOEG. Treballar amb aquestes entitats serà una gran oportunitat per complir les guies estratègiques del Pla: en associació, atès que són projectes que es co·dissen·yaran des d’un inici; creant context, en la mesura que pretenen sumar nous agents impulsors i/o generar nous espais de col·laboració público-privada; generant confiança, en la mesura que aquests projectes representen les primeres passes per establir lligams estables amb FOEG i PIMEC Girona; amb transversalitat, perquè caldrà convertir·se en nexe de comunicació i coordinació amb la resta de tècnics i tècniques municipals dels ajunta·ments que estiguin interessats a participar, així com també de la resta d’àrees del Consell Comarcal implicades indirectament, com és el cas d’Ensenyament o Joventut.

59

Principals Accions: • Cercar col·laboracions públiques i privades en el sector industrial del suro per rellançar·lo, atesa

la seva generació de valor a escala local, els valors culturals i patrimonials de la producció del suro (memòria històrica, patrimoni natural de l’alzina surera) i el fet que hi ha empreses del Giro·nès que a data d’avui continuen treballant el suro o bé formen part de la cadena de valor d’aquest ipus d’indústries. En aquest sector, sobretot, les actuacions haurien d’anar dirigides a potenciar els valors i la tradició en la indústria surera i realitzar actuacions per promocionar aquesta in·dústria per assegurar·ne la seva viabilitat. Existeix un coneixement de sector en el territori que genera valor i que cal potenciar·lo com a autòcton

• Cercar col·laboracions públiques i privades en el sector de la ceràmica, amb la voluntat d’incor·porar coneixement per investigar nous usos, per exemple en matèria d’alimentació, tenint en compte l’oportunitat que existeix actualment, que està pujant la necessitat de nous materials substitutius del plàstic, o bé en l’àmbit de la restauració i la gastronomia, així com en el desen·volupament de productes per a la construcció, atès que hi ha sectors emergents vinculats com l’eco·construcció. Addicionalment, és una indústria que necessita d’un relleu generacional.

• La intervenció en ambdós sectors econòmics requereix la creació d’un grup de treball format en·tre tècnics de desenvolupament local, les esmentades entitats patronals i les pròpies empreses dels sectors indicats per co·dissenyar un projecte capaç de posar en valor aquests sector econò·mics autòctons, incorporar activitats d’R+D+I en col·laboració amb les entitats del coneixement de la comarca i explorar la possibilitat de generar segells i/o una marca que permeti reconèixer

2.1. Potenciar sectors tradicionals

Principals Accions: • Donar suport a les empreses del sector del packaging del Gironès a posicionar·se i participar

activament del clúster català del sector. Actualment agrupa 75 membres actius entre empreses, centres de coneixement i entitats que representen tota la cadena de valor de l’àmbit, els quals comprenen des de la R+D, les Matèries Primeres i els Productes Intermedis; la Maquinària; els Perifèrics i Finals de Línia; els Fabricants d’Envasos; i els Usuaris Finals. Aquest sector econòmic al Gironès presenta una capacitat d’arrossegament i, per tant, cal endegar una política de clústers de manera alineada amb la política industrial de Catalunya

• Donar suport a les empreses del sector metal·lúrgic instal·lades al Gironès, col·laborant activa·ment amb l’associació empresarial ja existent en el territori. Entre les activitats a co·dissenyar conjuntament, es considera rellevant reconèixer aquelles empreses que estant clarament po·sicionades en les aplicacions de la indústria 4.0., sector econòmic emergent intensiu en conei·xement, amb més massa crítica en el territori i impacte en l’entorn, capacitat d’atraure i retenir talent o bé en el compromís de fomentar vocacions entre els més joves per cobrir la necessitat de professionals tècnics en les petites i mitjanes empreses

• Promoure i donar suport a les activitats comercials del Gironès mitjançant accions dirigides a col·laborar amb les associacions comercials dels municipis per co·dissenyar projectes que per·metin dinamitzar el teixit empresarial que té una gran capacitat de cohesió social i territorial. En col·laboració amb tècnics i tècniques municipals i les associacions comercials, cal generar projectes com per exemple: rutes senyalitzades o segells que permetin identificar botigues que comercialitzen productes Km0 o del territori, visites als productors locals, entre altres.

2.2. Recolzar sectors dinàmics

60

El Gironès, qualitat de vida

Harmonitzar les políti-ques d’intervenció sobre els recursos culturals i

el patrimoni natural del territori

Conjugar l’oferta cul-tural i gastronòmica

amb productes turís-tics i esportius

Apostar per la diversitat cultural com a fonament

d’una societat plural i inclusiva

21 3

Girones dinamicGirones dinamic

• Cal donar suport dels del Consell Comarcal a altres sectors com les energies renovables, l’eco·nomia de la dependència, el sector primari (bosc, producció de proximitat), l’artesania del ferro i la fusta atès que presenten oportunitats en matèria de desenvolupament local per raó de la necessitat del coneixement per transformar el model productiu cap activitats d’alta qualificació, amb més tecnologia i innovació per ser més competitius a nivell global; de presentar majors oportunitats d’internacionalització.

• Igualment, caldrà treballar de manera al·liniada amb els sectors econòmics motors ja detectats per l’Ajuntament de Girona: petits productors de proximitat, les indústries culturals i creatives, la bicicleta i la moda.

Principals Accions: • Promoure i facilitar actuacions que permetin millorar l’encaix entre l’oferta formativa reglada

amb la demanda i necessitat de perfils professionals de les empreses del Gironès, col·laborant estretament amb les associacions empresarials que ja hi estant treballant en el territori i vetllant perquè l’orientació professionalitzadora possi al focus sobre els oficis que les empreses demanen (guixaires, fusters, serrallers, fresadors, llauners, soldadors, calderers, entre d’altres)

• En col·laboració amb la FOEG proposar els programes de foment de les vocacions als centres educatius del Gironès per incrementar l’abast de les actuacions, articulant projectes de natura·lesa público·privada que permeti avançar en especial a despertar vocacions industrials entre el públic més jove de la comarca i també per conèixer de primera mà el teixit empresarial i industri·al de la comarca (trencant prejudicis i apropant a les escoles la realitat empresarial a través d’un programa de visites a les empreses, per exemple).

• Fer extensiu el coneixement i les bones pràctiques que existeixen en alguns municipis del Gi·ronès en iniciatives d’FP Dual. Generar el context on es trobin i s’incentivi la col·laboració per co·dissenyar projectes entre les associacions empresarials, els tècnics i tècniques municipals i els centres educatius. L’encaix entre l’oferta formativa i les necessitats empresarials és urgent i, per tant, calen iniciatives per difondre les bones pràctiques que ja hi ha en el territori mostrant

2.3. Recuperar els oficis i fomentar vocacions

61

3. Gironès Dinàmic

La trajectòria en desenvolupament local a la comarca ja compta amb un recorregut que també ha de ser in·corporat al Pla, perquè no es parteix de zero i perquè la continuïtat dels projectes en marxa té sentit, sobretot si allò que s’està liderant des del Consell Comarcal funciona i els municipis s’hi acullen favorablement. El Consell Comarcal compta amb professionals del desenvolupament local que ja col·laboren en projectes amb altres municipis, fonamentalment a partir de projectes que compten amb esquemes de finançament dissenyats a nivell nacional, el que facilita una notable experiència que ha de seguir sent potenciada, vist el seu caràcter estratègic.

Principals Accions: • Crear jornades formatives orientades a educar els infants sobre la importància del petit comerç

• Col·laborar amb els centres docents per impulsar l’emprenedoria dels més menuts i fomentar el comerç de proximitat a través dels alumnes

• Portar el projecte a les escoles de primària de la comarca que vulguin acollir·s’hi

3.1. Consell Escola

Principals Accions: • Promoure la cultura emprenedora i el sorgiment i consolidació d’iniciatives empresarials a través

de programes com el Reempresa o el Catalunya Emprèn

• Atenció als emprenedors, reemprenedors i cedents

• Explicar els beneficis dels programes i projectes d’emprenedoria

3.2. Emprenedoria i Reempresa

Principals Accions: • Donar suport i detectar les necessitats del sector empresarial

• Donar suport al comerç de proximitat, en la seva modernització i consolidació empresarial i dina·mitzar els eixos comercials de les poblacions del Gironès, potenciant l’Associacionisme i la gestió dels espais urbans

• La promoció i dinamització de polígons d’activitat econòmica (PAE) al Gironès

3.3. Cens Empresarial

Principals Accions: • Facilitar la millora de competències professionals mitjançant experiència laboral, en un entorn

productiu real, i formació professionalitzadora

• Facilitar a les persones en situació d’atur amb més dificultats d’accedir al mercat de treball la millorar de la seva ocupabilitat

• Combinar un contracte laboral subvencionat, per enriquir l’experiència professional, amb for·mació professionalitzadora o transversal que s’imparteix durant el contracte, amb l’objectiu de millorar la qualificació professional de les persones en situació d’atur

3.4. Treball i Formació

62

Principals Accions: • Incentivar la contractació de joves beneficiaris de la garantia juvenil a Catalunya i afavorir la seva

ocupabilitat mitjançant l’adquisició d’experiència laboral Contractació de persones joves amb ti·tulació universitària, cicles formatius o certificats de professionalitat per un període de 6 mesos.

• Adquisició d’experiència laboral i formació.

• Acompanyament durant tot el procés per una persona tutora de l’entitat.

3.5 Joves en Pràctiques

Principals Accions: • Crear espais municipals de consulta, assessorament i acompanyament en processos d’inserció

laboral a persones en situació d’atur o que volen una millora laboral Actuacions d’informació i assessorament per a persones aturades o que es troben en procés de millora de feina de cadas·cun dels municipis

• Facilitar la incorporació al mercat de treball dels demandants del servei.

• Actuacions formatives individuals i grupals per la millora de l’ocupabilitat de les persones

3.6 Espai Feina

Principals Accions: • Millorar l’ocupabilitat de les persones beneficiàries de la comarca del Gironès tot combinant les

accions d’orientació laboral i la millora de les competències transversals per assolir la inserció laboral: Fase 1 Difusió: Difondre el programa i les seves característiques entre el col·lectiu bene·ficiari; Fase 2 Selecció: Seleccionar els usuaris interessats que compleixin el perfil establert; Fase 3 Diagnòstic i full de ruta: Realitzar un diagnòstic detallat de cada participant i establir un full de ruta.

• Accions de prospecció i apropament a les empreses

• Tasques d’intermediació laboral

3.7 UBICAT

63

El Gironès, comarca d’oportunitats

Potenciar la qualificació de les persones, adequant

l’oferta formativa als perfils professionals

demandats

Posar els recursos i les entitats de coneixement al servei dels reptes socials i

territorials del Gironès

Promoure els esdeveni-ments firals com a factor

de dinamització socioeco-nòmica i territorial

21 3

4. Gironès en xarxa

4.1. Punt de trobada per a la col·laboració

Principals Accions:

• Identificar el conjunt d’entitats supramunicipals (consorcis, mancomunitats, fundacions) que intervenen en el territori del Gironès per treballar en un nou context de col·laboració i coordinació

• Compartir projectes, actuacions, experiències, bones pràctiques i intercanviar coneixement per millorar el disseny de les polítiques públiques en matèria de desenvolupament local

• Posar en marxa diversos projectes com per exemple articular la xarxa de suport de l’emprendor i mapes com a informació de base: 1. mapa d’entitats i grups d’interès al Gironès; 2. mapa d’activi·tats econòmiques al territori per clusteritzar l’activitat econòmica i assegurar l’equitat territorial; 3. mapa de recursos de suport a l’emprenodiria.

Girones en xarxaGirones

en xarxa

Aquest eix d’intervenció proposa coordinar el conjunt d’entitats que treballen en el territori en matèria de desenvolupament local, per incentivar la col·laboració real en base projectes concrets. Evitar la duplicitat i la inversió de recursos per abordar les mateixes temàtiques és quelcom que cal incorporar en aquest Pla Es·tratègic. Així, les entitats ja consolidades que treballen al Gironès es comprometran a desenvolupar un treball en xarxa basat en els principis de col·laboració i coordinació per optimitzar els recursos i esforços invertits. Com a eix d’intervenció, té per objectiu explorar amb rigor les possibilitats del treball coordinat i de generació d’un context de confiança que faciliti plantejar nous projectes de desenvolupament local i on els ens implicats entenguin que els seus objectius particulars s’assoleixen més fàcilment cooperant amb la resta d’actors. Ara bé, per garantir la viabilitat d’aquest eix d’intervenció es proposa una metodologia de treball força executiva, que superi les tradicionals dificultats de negociació, coordinació i aprenentatge inherents a un xarxa de col·lab·oració professional.

64

4.2. Generació i transferència de coneixement

Principals Accions:

• Identificar reptes socials, econòmics, territorials, o de qualsevol altra tipologia que requereixin l’estudi i la generació de coneixement ad hoc per poder aportar solucions innovadores i/o dis·ruptives en col·laboració amb els agents del coneixement del Gironès

• Endegar col·laboracions público·privades estables en el temps que permetin generar nous con·textos per a la transferència de coneixement i projectes en associació

5. Terra de Fires

Terra de fires

Terra de fires

El Gironès és terra de fires, de llarg recorregut i tradició, dies assenyalats en les agendes dels pobles i municipis de la comarca. Esdeveniments, que ara per ara, es celebren de manera aïllada i poc coordinada i que, per tant, presenten un gran potencial si es sumen esforços i es cerquen complementarietats que afegeixin valor. Així doncs, els projectes estudiaran la possibilitat de col·laborar amb: la resta de tècniques comarcals (Turisme, Cultura, Serveis Socials, Joventut), altres entitats territorials interessades (Patronat de Turisme Costa Brava Girona, Diputació de Girona) i amb els organitzadors/promotors de les fires dels ajuntaments, així com també les entitats sense ànim de lucre implicades en el desenvolupament d’aquestes fires, amb la voluntat de vetllar per l’esperit de sumar, complementar i en cap cas duplicar ni amenaçar o ocultar el protagonisme municipal d’aquestes festivitats locals..

El Gironès, comarca d’oportunitats

Potenciar la qualificació de les persones, adequant

l’oferta formativa als perfils professionals

demandats

Posar els recursos i les entitats de coneixement al servei dels reptes socials i

territorials del Gironès

Promoure els esdeveni-ments firals com a factor

de dinamització socioeco-nòmica i territorial

21 3

65

5.1. Calendari Firal

Principals Accions: • Realitzar l’estudi aprofundit en els 27 municipis de la comarca per conèixer el calendari firal que

a data d’avui porten més de dues edicions i que tenen un cert recorregut

• Endegar les estratègies d’organització i comunicació innovadores per agrupar el conjunt d’es·deveniments en un producte turístic per promocionar (nacional i internacionalment) el Gironès com a terra de fires, element singular i atractiu que parteix dels recursos endògens de la comarca

5.2. Calendari d’Oportunitats

Principals Accions:

• Identificar el conjunt de recursos i necessitats compartides d’organització en el conjunt de les fires del Gironès: des de materials com carpes, papereria per a la comunicació dels esdeveni·ments, així com també els serveis auxiliars que es contracten d’informació i orientació als visi·tants, gestió dels espais d’aparcament, les persones que es troben en els punts d’informació i/o acollida, serveis de seguretat, entre altres. Igualment, caldria identificar les necessitats de gestió prèvies a l’organització de les fires, com la gestió de candidatures. L’objectiu és esbrinar l’existèn·cia d’economies d’escala

• L’estudi de viabilitat, per tant, hauria d’incorporar un doble vessant de desenvolupament local: per una banda, la contractació de proveïdors amb economies d’escala que suposaria l’abarati·ment de costos comuns per part dels municipis; d’altra banda, caldria contemplar la contracta·ció responsable que inclogui criteris socials, redactant licitacions que afavoreixin la contractació d’empreses i entitats que treballin amb col·lectius en risc d’exclusió social

5.3. Calendari Cultural

Principals Accions:

• Incorporar el conjunt de potents recursos culturals que hi ha a la comarca a la celebració dels esdeveniments firals, com a recurs per fer més visible la cultura i crear una oferta de fires amb més valor i atractivitat, convocant en una única taula el conjunt d’entitats culturals de renom del Gironès

• Comprendre la cultura en un sentit ampli, que inclogui en la gestió cultural pública nous àmbits relacionats com la creació, la comunicació i les noves tecnologies, l’arquitectura, el sector audio·visual i els videojocs, l’artesania (joieria, ceràmica, etc.) o la gastronomia

• Convertir els esdeveniments firals en nous escenaris artístics oberts a la creativitat, a les inicia·tives culturals, a l’experimentació i iniciació artística. Una aposta per crear una comarca creativa, innovadora, pròspera, cohesionada, singular i sobretot universal, adoptant l’art com a eix enca·minat a donar a conèixer (a través de demostracions, exhibicions, tallers, conferències, trobades, etc.) un catàleg d’espais i/o escenaris per alimentar i fomentar les capacitats creatives dels i les ciutadanes.

AvaluacioAvaluacio6.6.

68

La darrera peça ·però no la menys important· del Pla Estratègic és el sistema d’avaluació dels resultats que vagin obtenint·se, i per tant del seguiment i del retiment de comptes. Resulta indiscutible que el Pla Estratègic, com a pla d’acció que és, conegui quin és el seu impacte per poder valorar i redissenyar el seus projectes i accions.

Ara bé, el Pla Estratègic ha d’anar més enllà de l’elaboració dels mínims requeriments tradicionals de redacció d’informes de resultats per a les entitats finançadores o de les memòries anuals. Es tracta que el sistema de seguiment i avaluació del Pla sigui un autèntic instrument al servei del canvi continu, dins i fora del Consell Comarcal.

En aquest sentit, el sistema d’avaluació proposat consta de diversos estadis que han de passar a formar part de la manera de treballar dels tècnics i les tècniques de desenvolupament local de la comarca. La seva descripció és:

Revisió i valoració interna

Consell Assessor

En primer lloc, en funció dels resultats obtinguts en termes qualitatius i quantitatius i sempre a partir de la in·formació que aportin els indicadors d’impacte / assoliment associats a cada projecte, l’equip tècnic encarregat del desenvolupament local a la comarca (tècniques del Consell Comarcal i tècniques dels municipis) haurà de procedir a fer una revisió i valoració a fons dels resultats que s’estan obtenint i de l’impacte real que s’està generant. D’aquesta valoració i de manera periòdica, es redactaran informes d’assoliment del Pla que hauran de ser presentats al Consell Tècnic i al Grup Impulsor per al seu coneixement i valoració, com a exercici de retiment de comptes que aporti llum al Pla, i així es puguin reorientar les accions previstes de manera regular

El Consell Assessor d’alcaldes/ses i regidors/es responsables de desenvolupament local és la instància on caldrà presentar resultats per al seu contrast. En una sessió de treball anual, n’hauran de sortir orientacions i recomanacions d’acció. Un cop recollides les valoracions, s’incorporaran en el redisseny de projectes i accions

Grup Impulsor

El Grup Impulsor ha estat la instància de caràcter deliberant en la que s’ha recolzat el procés de redacció del Pla Estratègic. Formada per persones de reconeguda vàlua professional en l’àmbit de l’empresa, les entitats del Tercer Sector i de l’àmbit de la ciutadania, l’administració pública i l’àmbit del coneixement, aquesta instància de retiment de comptes i de recollida de noves demandes seguirà exercint la seva funció en el marc del Pla Estratègic. Un cop recollides les valoracions, s’incorporaran en el redisseny de projectes i accions.

69

Elaboració d’infografies

Els aspectes de comunicació són clau. Si un dels objectius del Pla és fer visible la funció de desenvolupament local que ha de jugar el Consell Comarcal, cal saber comunicar les voluntats, els esforços i els resultats ob·tinguts a les parts implicades i a la societat gironina en general. La correcta comunicació aportarà robustesa al treball de les tècniques de desenvolupament local perquè és una funció de doble sentit: del Consell cap enfora i a l’inrevés. L’elaboració de materials gràfics que sintetitzin els missatges de manera entenedora i que transmetin la conveniència i el sentit del desenvolupament local és una tasca necessària ·en primer lloc· per a l’equip tècnic de desenvolupament local del Consell i dels ajuntaments. Una bona imatge té més impacte que el redactat d’un magnífic informe.

Web i xarxes

Seguint amb els aspectes de comunicació, cal també dins la part de l’avaluació que els resultats obtinguts es comuniquin a la societat, assenyaladament a les xarxes socials de les que ja disposa el Consell Comarcal i els ajuntaments del Gironès. De la mateixa manera, cal que dins el web del Consell la informació referida a l’àrea de desenvolupament local aparegui estructurada respectant la composició del Pla Estratègic i que es vagi fornint d’informació de qualitat per ser difosa per les xarxes.

Ens finançadors

Finalment, en el capítol de l’avaluació cal incloure la redacció i lliurament en temps i forma de les memòries preceptives i altra documentació per als ens públics que hagin finançat alguns dels projectes que s’han portat a terme, fent·los públics ·si s’escau· al web del Consell, tot i que cal ser conscients de diferenciar ·a l’hora de dissenyar· aquells informes que tenen per objectiu la difusió i promoció dels projectes i accions del Pla dels que tenen per missió principal la justificació institucional. En cap cas poden ser els mateixos.

70

Relat territorial

Diagnòsticactituds i dinàmica

de treball

Guies estrategiques

Guies estrategiques Eixos

intervenció

La gènesi del Gironès.

El passat

La consolidació del Gironès.

El present

La comarca - metròpolis.

El futur

El Gironès, comarca d’oportunitats

El Gironès, territori capital

El Gironès, qualitat de vida

Context

Transversalitat Associació

Confiança

71

Terra de fires

Terra de fires

Fem equipFem

equip

Girones en xarxa

Girones en xarxa

Girones dinamicGirones dinamic

Revisió i valoració interna

Consell Assessor

Grup Impulsor

Web i xarxes

Ens finançadors

Projectes

Sistema d’avaluació

i retiment de comptes

Economies clau

Economies clau

AnnexAnnex7.7.

74

1. Fem Equip

1.1. Equip Tècnic del Gironès Proposta de primeres passes:

• Identificar els i les tècniques de promoció econòmica dels 27 ajuntaments del Gironès i al seu efecte, aquells regidors i/o tècnics interessats a participar del projecte. En la fase de diagnosi del Pla Estratègic es varen identificar un mínim de 10 persones susceptibles de formar part d’aquest equip promotor

• Dissenyar col·lectivament el Programa de Formació a partir d’una primera proposta amb la vo·luntat de facilitar l’avaluació crítica, identificar pros i contres, al mateix temps que s’incorporen qüestions d’actualitat o d’interès dels propis protagonistes del procés d’aprenentatge compartit: els i les tècniques de promoció econòmica local

• Ates que el Programa de Formació previst pretén incorporar el coneixement de la pràctica pro·fessional de la que disposen els i les tècniques, es demanarà a l’avançada les experiències i bones pràctiques que es volen compartir amb la resta de l’equip, per tal de reservar els espais dedicats a l’intercanvi de coneixement, casos pràctics o sessions de treball organitzades i proposades pels mateixos tècnics i tècniques locals

• Finalment, es considera pertinent que en alguns casos, es valori la idoneïtat d’incorporar en el Programa de Formació visites als municipis del Gironès on els tècnics i tècniques de l’equip pro·motor facin d’amfitrions i organitzin la ruta pertinent en cada cas. Els aprenentatges adquirits en un pla d’horitzontalitat i de caràcter vivencial són aquells processos més significatius i capaços d’establir aliances fermes i estables en el temps

Primers resultats:

• Equip promotor constituït i bona predisposició per part dels tècnics i tècniques de promoció eco·nòmica a participar del Programa de Formació

• Programa de Formació co·dissenyat, contrastat i validat pel conjunt de membres de l’equip pro·motor

Amb la voluntat de descriure amb major concreció els diferents projectes es proposen diferents estratègi·es a partir de les quals abordar els projectes presentats anteriorment. Són unes primeres guies de caràc·ter orientatiu per endegar les noves dinàmiques de treball de l’Àrea de Promoció Econòmica del Consell Comarcal del Gironès, atès que fins ara no s’ha seguit aquest tipus de procediments a l’hora de dissenyar projectes i iniciatives. Aquest Pla Estratègic pretén desenvolupar una nova forma de treballar, on el terri·tori i les persones que hi treballen són el centre de la intervenció pública i per tant la seva col·laboració en la posta en marxa dels projectes és condició sine qua non per garantir l’impacte en el conjunt d’actuacions dirigides a millorar el desenvolupament local i l’ocupació.

A excepció dels projectes 4.1., 4.2. i 4.3. que fan referència a iniciatives que l’Àrea de Promoció Econòmica del Consell Comarcal ja està portant a terme. Per tant no es considera necessari adjuntar possibles estra·tègies d’abordatge que pretenen garantir la participació i implicació dels tècnics i tècniques dels municipis del Gironès, així com les guies estratègiques que recullen tots els eixos d’intervenció (context, associació, confiança i transversalitat).

75

1.2. Programa de Formació

Proposta primeres passes

• Validar la següent proposta de Programa de Formació amb continguts estructurats en cinc mò·duls formatius

o Mòdul 1. “El meu teixit empresarial i comercial”

Exercicis pràctics per conèixer el teixit empresarial i la planta comercial del municipi, compartint aquest coneixement amb la resta de l’equip. Convidar a l’Àrea de Desenvolupament Local a compartir el coneixement adquirit al llarg dels treballs desenvolupats a la zona Sud·Oest de Girona, amb la voluntat d’incentivar la participació activa dels tècnics i tècniques dels municipis implicats

Conjuntament avaluar l’estat, les necessitats, les demandes potencialnyar estra·tègies proactives per apropar·se i presentar·se com a interlocutors de referència local

S’incorporaran recursos per fomentar habilitats i competències transversals que permetis desenvolupar el rol de facilitadors/es que cal emetre en el nou context econòmic actual

Existeixen experiències i bones pràctiques a la comarca que poden inaugurar el mòdul. Per tant, es convidarà als tècnics i tècniques locals a explicar el seu cas i, si s’escau, acollir l’equip promotor al municipi per conèixer de primera mà el coneixe·ment adquirit (exemple: Celrà)

Conèixer les necessitats de qualificació professional que existeix en el municipi a partir d’estratègies i recursos que es posaran en pràctica, així com sistemes d’actu·alització i manteniment de la informació.

Introducció al mapa de Formació Professional de Catalunya i al sistema de qua·lificació tècnica per tal de dissenyar conjuntament un model d’FP Dual que sigui atractiu per les empreses instal·lades en el Gironès, accentuant el lema “Forma a les persones a mida, amb la teva filosofia d’empresa”, atès que és una de les grans avantatges que presenta el model del Gironès

Concertar una reunió tècnica entre l’equip promotor i els IES de Girona i Salt que disposen d’oferta de Cicles Formatius de Grau Mig i Grau Superior, per estudiar possibles convenis d’FP Dual impulsats pels agents econòmics i socials implicats: Ajuntament – Centre Educatiu · Empresa

o Mòdul 3. “Orientació Professional” Una de les estratègies per potenciar l’Expojove és apoderar els testimonis del Gironès que els tècnics i tècniques locals coneixen. Per tant, en aquest mòdul està previst co·dissenyar una campanya per atraure l’atenció de persones que, eventu·alment, podrien desenvolupar la funció d’inspiradors/ambaixadors de perfils pro·fessionals emergents i/o posant èmfasi a les competències transversals que cada vegada més requereix el mercat de treball. (a títol d’exemple, Campanya “Wanted”)

o Mòdul 2. “Itineraris formatius i FP dual ”

76

Es proposa que en el marc d’aquest mòdul formatiu es co·dissenyin les “An·tenes d’orientació professional”, la xarxa local dedicada a l’orientació professio·nal, centrada especialment en els programes Acredita’t, punt d’atenció per a les persones que volen reorientar la seva carrera professional, això com joves que requereixen d’un acompanyament propi dels programes “Transició Escola·Treball (TETs)”

Per construir aquestes antenes, es comptarà amb la col·laboració i mentoratge d’un expert en orientació i qualificació professional de l’IES Montilivi, que també ha treballat molts anys en el Departament d’Ensenyament, que està compromès amb l’orientació professional i que disposa d’un alt coneixement de les necessi·tats que requereixen les persones en aquesta matèria

En aquest mòdul, es proposa convidar els tècnics i tècniques de joventut de la comarca, amb la voluntat de compartir aprenentatges en matèria d’orientació professional, atès que els recursos i dispositius que existeixen destinats a aquest públic són de caràcter específic, com són els programes TET

Finalment, es podria incloure una sortida de l’equip promotor al Saló de l’En·senyament per conèixer nous recursos formatius, establir contactes i aliances en matèria d’orientació professional amb altres agències locals especialitzades (atès que compten amb majors recursos i competències en la matèria), o bé la visita als equipaments dirigits a desenvolupar funcions en el camp de l’orientació i la qualificació professional com a fonts d’inspiració i aprenentatge

En col·laboració amb l’Ateneu Cooperatiu Terres Gironines està previst co·dis·senyar un mòdul formatiu que resolgui dubtes, transfereixi recursos pràctics als tècnics i tècniques en l’àmbit de l’economia social i solidària i sobretot es con·sidera important que s’estableixi un protocol de derivació funcional, centrat en l’usuari

Concertar una ruta de visites per conèixer cooperatives i experiències d’eco·nomia social i solidària com a campanya de sensibilització. En aquest sentit, es considera pertinent que els tècnics i tècniques de l’equip promotor comparteixin les iniciatives socials i solidàries que coneixen

En relació al protocol de derivació consensuat i establert, està previst dotar de pautes a l’equip promotor per poder fer un seguiment i avaluació dels resultats obtinguts i dels recursos prestats (si la derivació ha estat oportuna i si s’han trobat les respostes que s’esperaven) per poder reorientar i millorar periòdicament els processos i poder ajustar·se al màxim a les necessitats de la ciutadania a la que s’atén des dels serveis de promoció econòmica local

o Mòdul 5. “Emprenedoria i Talent”

Aquest mòdul comptarà amb el coneixement previ dels esforços que es realit·zen en el marc del projecte “Emprendre al Gironès”, i es dissenyarà en col·labora·ció amb els agents socials i econòmics implicats en el projecte del Pla d’Especia·lització i Competitivitat Territorial de Girona centrat en emprenedoria que lidera la UdG, juntament amb la Diputació de Girona, entre altres iniciatives municipals que participin al Programa de Formació

o Mòdul 4. “Economia Social i Solidària”

77

Vivers d’empreses / Incubadores Serveis d’assessorament específics Xarxa de gestories – si no està constituïda, es proposa convidar a les entitats dedicades a la matèria a través d’una campanya que caldria traçar col·lectivament (exemple: “vols donar suport als emprenedors del Gironés? Apunta’t!”)Premis d’emprenedoria – si no es disposa d’experiència prèvia, es pro·posa co·redactar les bases en el mateix Programa de Formació, així com seleccionar els membres del jurat, per tal de poder obtenir una primera edició com a resultat tangible i després avaluar·la de manera conjunta identificant així les àrees de millor

Coworkings Espais Fabricació digital

Compartir el coneixement i les experiències locals que existeixin en ma·tèria d’activitats dirigides al foment de l’emprenedoria i la formació en actituds i competències, entre altres per tal d’articular l’oferta o progra·ma d’activitats per a persones emprenedores, itinerant en els municipis del Gironès. En la mesura del possible, seria bo, conèixer a l’avançada els interessos per part del col·lectiu, ja sigui de manera informal amb aque·lles persones que s’atenen des del servei local com fent arribar una breu enquesta a aquells emprenedors/es ja registrats en els municipis

En aquest mòdul s’incorporaran recursos i es presentaran casos pràctics per adoptar estratègies alineades amb el repte: “Com s’atén a l’emprenedor del segle XXI?”. La sessió de formació, disposarà de dinàmiques grupals i jocs de rol palying per posar a prova les habilitats d’atenció, escolta activa i empatia, així com les fór·mules creatives i flexibles que sovint cal emprendre per fer front als reptes que requereix el servei de suport a l’emprenedoria

Es proposa co·dissenyar la “I Trobada d’Emprenedors/es del Gironès” per iden·tificar la massa crítica, activar-la, dinamitzar-la i finalment, fidelitzar-la. Disposar d’aquest talent localitzat a terres gironines és un recurs d’interès pel teixit em·presarial, pels municipis i en especial per projectar internacionalment. Per tant, cal començar per organitzar una primera trobada i més endavant, explorar les aliances estratègiques que eventualment podrien ser d’interès (exemple: plata·forma Invest Girona·Figueres serà un soci potencial, perquè és l’actiu intangible que representa la força tractora per a nous inversors/es, noves activitats econò·miques, etc.)

Primers resultats:

• Programa de Formació desenvolupat i capacitació tècnica dels tècnics i les tècniques de l’equip promotor

Co·crear el portfoli de serveis que està a disposició a la comarca del Gironès en matèria d’emprenedoria i foment del talent. A títol d’exemple, caldria aglutinar en un únic catàleg recursos com:

78

1.3. Generació de projectes d’abast comarcal

Proposta primeres passes

• A partir de la diagnosi elaborada a la pàgina 35 i 36 es proposa plantejar projectes d’intervenció relacionats amb els següents àmbits: o Envelliment de la població i serveis d’atenció específics o Precarització del mercat laboral o Entre altres

• A partir del Programa de Formació compartit en els darrers mesos i consensuat amb el conjunt de tècnics i tècniques municipals del Gironès, es poden abordar iniciatives concretes per millorar els serveis en: o Gestió de coneixement i dinamització empresarial i comercial a través de: x. Web de polígons amb cens empresarial i dades de naus buides o Generació d’itineraris formatius i FP dual en col·laboració amb les empreses dels dife rents municipis: x. Desenvolupar una guia i un acompanyament en col·laboració amb en Narcís de Celrà per aquells municipis que vulguin endegar una iniciativa similar o Fer efectiva la xarxa d’Orientació Professional al Gironès:

x. Establiment de les antenes municipals com a serveis de referència per a l’orien·tació professional en col·laboració amb en Mon Bover: acreditar experiència labo·ral, oferta per a la qualificació professional homologada, reconeixement de mòduls i certificats de professionalitat, etc.

o Elaboració del Protocol de Derivació de les iniciatives d’Economia Social i Solidària del Gironès

x.Reunió de treball, per endegar la col·laboració efectiva amb l’Ateneu de Terres Gironines

o Posta en marxa de projectes específics per tenir cura del Talent gironí i, en especial, de les persones emprenedores

x. Organitzar sessions formatives i visita d’espais actius al territori que tenen cura del talent i l’emprenedoria: coworkings, vivers d’empreses, etc. x. Endegar algunes de les iniciatives proposades en el programa formatiu, com la “I Trobada d’Emprenedors/es del Gironès” o bé els “Premis d’Emprenedoria del Gironès”, entre altres propostes que poden sorgir dels propis tècnics i tècniques participants d’aquest Eix d’Intervenció

1.4. Gironès Metròpoli Responsable

Proposta primeres passes:

• Estudiar models d’Agència de Desenvolupament Local presents en el territori català creades a partir d’un esquema de col·laboració público·privada (exemple: Agència de Desenvolupament Local de Solsona i Cardona). En aquest sentit, es considera pertinent realitzar una visita per do·cumentar els casos amb major precisió. Paral·lelament, explorar el capteniment dels agents lo·cals públics i privats del Gironés.

• Des del Consell Comarcal es continuarà manifestant l’interès perquè s’apliquin les resolucions contingudes en l’estudi sobre mobilitat que ja està fet i aprovat

79

• En el desenvolupament local de la comarca hi ha un innegable vessant metropolità que ha de ser tingut en compte per assegurar l’impacte de les accions, facilitant l’encaix de la capitalitat de Girona amb el projecte comarcal. En conseqüència, caldrà posar a l’agenda pública el debat sobre el futur de l’àrea metropolitana de Girona des del punt de vista del coneixement, impulsant unes Jornades o accions similars de reflexió i pensament -en col·laboració amb la UdG- sobre les polítiques publiques a implementar en el camp del desenvolupament local per afavorir l’encaix entre la capitalitat de Girona, l’àrea metropolitana i el projecte comarcal

• Avançar en accions per fer del Gironès un territori socialment responsable implicant empre·ses i organitzacions empresarials més compromeses amb la Responsabilitat Social Empresarial (RSE), promovent un salt qualitatiu i quantitatiu de l’RSE a la comarca, focalitzant·la com a factor estratègic i cultural de les empreses. En col·laboració amb les entitats que ja estan apostant per portar aquest projecte en altres territoris, s’oferirà l’espai de trobada i col·laboració entre empre·ses de diversos sectors i el territori

Primers resultats:

• Presentació de les experiències i lliçons apreses de les Agències de Desenvolupament Local de Catalunya com a punt de sortida per la presa de decisió sobre la futura Agència de Desen·volupament Local del Gironès

• Consolidar la visió metropolitana i comarcal del Gironès

• Avançar en la coordinació efectiva de polítiques públiques de desenvolupament local entre tots els ajuntaments de la comarca, amb una clara visió de construcció metropolitana i co·marcal

80

3. Gironès Dinàmic

La trajectòria en desenvolupament local a la comarca ja compta amb un recorregut que també ha de ser incorporat al Pla, perquè no es parteix de zero i perquè la continuïtat dels projectes en marxa té sentit, sobretot si allò que s’està liderant des del Consell Comarcal funciona i els municipis s’hi acullen favora·blement. El Consell Comarcal compta amb professionals del desenvolupament local que ja col·laboren en projectes amb altres municipis, fonamentalment a partir de projectes que compten amb esquemes de finançament dissenyats a nivell nacional, el que facilita una notable experiència que ha de seguir sent potenciada, vist el seu caràcter estratègic.

3.1. Consell Escola

Proposta primeres passes:

• Crear jornades formatives orientades a educar els infants sobre la importància del petit comerç

• Col·laborar amb els centres docents per impulsar l’emprenedoria dels més menuts i fomentar el comerç de proximitat a través dels alumnes

• Portar el projecte a les escoles de primària de la comarca que vulguin acollir·s’hi

• Culminar la prova pilot i extreure’n les conclusions per iniciar una nova oferta del programa

• Establir una programació anual sistemàtica, plantejant una metodologia de treball recurrent que faci possible que les escoles del Gironès tinguin més present accedir a aquest recurs

• En paral·lel, planificar les accions de comunicació per al projecte Consell Escola, que inclouria el disseny d’una imatge pròpia per al projecte, la comunicació fluïda amb les entitats que agrupin l’activitat del comerç tradicional al Gironès per recollir les seves aportacions i la comunicació dels resultats obtinguts

Primer resultat:

• Consolidació del programa i nombre de centres docents i d’alumnes que se n’ha beneficiat, junt amb les valoracions qualitatives obtingudes per part d’alumnes, docents i professionals del sector

2. Economies clau

Les tres accions a les que s’estructura aquest projecte es concretaran d’acord amb els interlocutors so·cials del Consell Comarcal necessaris per al seu desenvolupament ( FOEG, PIMEC Girona, IES, Servei de Joventut, entre altres) raó per la qual només pot presentar·se un avançament del cost del projecte en el seu conjunt. D’altra banda, es valora com a convenient que el Consell Comarcal pugui assumir una part del cost adicional del projecte d’Economies Clau, que eventualment haurà de ser complementat amb finançament dels actors també implicats en el desenvolupament del projecte.

81

3.2. Emprenedoria i Reempresa

Proposta primeres passes:

• Promoure la cultura emprenedora i el sorgiment i consolidació d’iniciatives empresarials a través de programes com el Reempresa o el Catalunya Emprèn

• Atenció als emprenedors, reemprenedors i cedents

• Explicar els beneficis dels programes i projectes d’emprenedoria

• Explicar els beneficis de Reempresa

• Donar d’alta i tramitar les gestions i processos dels programes

• Avaluació i seguiment dels projectes

• Dinamitzar l’emprenedoria en l’àmbit de l’economia social i cooperativa, Ateneu cooperatiu de les Terres Gironines

• Contribuir a la millora de l’ocupabilitat a través de la formació i l’assessorament

Primer resultat:

• Consolidació dels programes i nombre d’emprenedors i cedents que se n’ha beneficiat, junt amb les valoracions qualitatives obtingudes per part de l’equip

3.3. Cens empresarial

Proposta primeres passes:

• Donar suport i detectar les necessitats del sector empresarial

• Donar suport al comerç de proximitat, en la seva modernització i consolidació empresarial i dina·mitzar els eixos comercials de les poblacions del Gironès, potenciant l’Associacionisme i la gestió dels espais urbans

• La promoció i dinamització de polígons d’activitat econòmica (PAE) al Gironès

• Suport als projectes SITMUN i INVEST

• Elaboració de censos empresarials i posicionar·los a la plataforma d’Instamaps

• Establir politiques de formació i ocupació

Primer resultat:

• Consolidació d’una bases de dades empresarial i comercial per a l’elaboració d’estadístiques i informes per detectar les necessitats i crear polítiques d’actuació

82

3.4. Treball i formació

Proposta primeres passes:

• Facilitar la millora de competències professionals mitjançant experiència laboral, en un entorn productiu real, i formació professionalitzadora

• Facilitar a les persones en situació d’atur amb més dificultats d’accedir al mercat de treball la millorar de la seva ocupabilitat

• Combinar un contracte laboral subvencionat, per enriquir l’experiència professional, amb for·mació professionalitzadora o transversal que s’imparteix durant el contracte, amb l’objectiu de millorar la qualificació professional de les persones en situació d’atur

• Acompanyar aquestes persones, donant·los eines perquè desenvolupin habilitats i capacitats que els permetin millorar la seva situació laboral o professional

• Adreçat a persones en situació d’atur no perceptores de prestacions per desocupació o subsidi i preferentment més grans de 45 anys.

• Adreçat a persones inscrites com a demandants d’ocupació no ocupades , destinatàries de la renda garantida de ciutadania (RGC).

• Adreçat a dones en situació d’atur.

• Acció de formació

• Acció d’experiència laboral.

Primer resultat:

• En ser un programa amb dotació econòmica provinent del Fons Social Europeu (Programa Ope·ratius FSE de Catalunya 2014·2020), es fa operatiu anualment i el seu impacte es valora en el nombre de persones contractades i en el suport efectiu a les persones en procés d’inserció la·boral.

3.5. Joves en pràctiques

Proposta primeres passes:

• Incentivar la contractació de joves beneficiaris de la garantia juvenil a Catalunya i afavorir la seva ocupabilitat mitjançant l’adquisició d’experiència laboral Contractació de persones joves amb ti·tulació universitària, cicles formatius o certificats de professionalitat per un període de 6 mesos.

• Adquisició d’experiència laboral i formació.

• Acompanyament durant tot el procés per una persona tutora de l’entitat

• Adquisició d’experiència laboral

• Millora de l’ocupabilitat

83

• L’orientació laboral integra serveis i programes personalitzats d’informació, d’acompanyament i d’assessorament per un procés d’inserció o de millora de feina. Els serveis d’orientació tenen en compte les circumstàncies personals i professionals de cada persona usuària ajudant a gestionar els seus itineraris en la recerca d’ocupació .Establir politiques de formació i ocupació

3.6 Espai Feina

Proposta primeres passes:

• Crear espais municipals de consulta, assessorament i acompanyament en processos d’inserció laboral a persones en situació d’atur o que volen una millora laboral Actuacions d’informació i assessorament per a persones aturades o que es troben en procés de millora de feina de cadas·cun dels municipis

• Facilitar la incorporació al mercat de treball dels demandants del servei.

• Actuacions formatives individuals i grupals per la millora de l’ocupabilitat de les persones

• Treball de prospecció empresarial al municipi i gestió de la borsa de treball local.

• Actuacions d’intermediació al mercat laboral local

Primers resultats:

• Creació de serveis municipals d’informació, assessorament i consulta

• Gestió i coordinació de borses de treball locals

3.7 UBICAT

Proposta primeres passes:

• Millorar l’ocupabilitat de les persones beneficiàries de la comarca del Gironès tot combinant les accions d’orientació laboral i la millora de les competències transversals per assolir la inserció laboral: Fase 1 Difusió: Difondre el programa i les seves característiques entre el col·lectiu bene·ficiari; Fase 2 Selecció: Seleccionar els usuaris interessats que compleixin el perfil establert; Fase 3 Diagnòstic i full de ruta: Realitzar un diagnòstic detallat de cada participant i establir un full de ruta.

• Accions de prospecció i apropament a les empreses

• Tasques d’intermediació laboral

• Dissenyar i coordinar projectes d’inserció laboral i foment de l’ocupació a nivell comarcal

• Assessorar i donar suport tècnic en el seu àmbit, a les poblacions que així ho requereixin dins el programa

• Oferir serveis d’intermediació laboral

• Coordinar l’oferta i la demanda laboral

84

• Orientar en matèria laboral i de forma personalitzada a les persones, treballant amb elles per millorar aspectes actitudinals, curriculars, tècnics, legals i estratègics en matèria de recerca de feina, atenent a les especificitats dels diferents públics

• Establir politiques de formació i ocupació

• Gestionar, coordinar i participar als programes d’orientació de l’àrea

• Formacions grupals i individuals

Primers resultats:

• Millorar l’ocupabilitat

• Afavoriment de la contractació

• Inserció laboral

4. Gironès en xarxa

4.1. Punt de trobada per la col·laboració

Proposta primers passes:

• Identificar els ens que intervenen en el disseny, desenvolupament i avaluació de polítiques públi·ques en matèria de desenvolupament local en el territori del Gironès:

o Consorci de les Vies Verdes de Girona

o Patronat de Turisme Costa Brava Girona

o Consorci de Les Gavarres

o Consorci del Ter

o La Ruta del Ter

o Diputació de Girona

o Mancomunitat de la Vall del Llémena

o Agència Catalana de Turisme

• Elaborar materials de comunicació específics per convocar als assistents, dotant d’una imatge gràfica el projecte per tal que pugui esdevenir un espai de trobada amb identitat pròpia. Aquest esforç corporatiu és clau per aportar serietat, en la mesura que podrien dissenyar·se invitacions, per exemple, on apareguessin els logotips de totes les entitats de segon nivell convidades o bé es podria crear un títol atractiu per a les reunions on quedessin clars els objectius que persegueixen i a més fos capaç de generar un cert sentiment de pertinença de formar part de la xarxa

• Disposar d’una figura eterna de dinamització que compti amb els coneixements tècnics per con·duir les reunions de treball, però sobretot que presenti qualitats en matèria d’habilitats i aptituds per introduir dinàmiques de gamificació a les reunions, amb l’objectiu que motivi i incentivi als interlocutors/es a tornar a assistir, i en especial que siguin trobades operatives, amb una esca·leta que estructuri fidelment els temes a tractar, així com també les intervencions i els torns de paraula de totes i tots.

85

• Comptar amb una secretaria tècnica que s’ocupi d’enviar la documentació a l’avançada, l’escaleta de la sessió de treball (temps de dedicació per tema) i resultats esperats, l’acta de la reunió i la redacció dels acords, preparació dels convenis de col·laboració, si s’escau, perquè les trobades es centrin més els esforços en la signatura i les notes de premsa que se’n puguin derivar per donar-ho a conèixer, entre altres funcions administratives que simplifiquin els processos de col-laboració i coordinació que acordi la xarxa. En aquest sentit, és important disposar del correu electrònic del personal tècnic que hi ha rere cadascun dels interlocutors/es per poder gestionar documentació, agendes i disponibilitat, entre altres qüestions. Així doncs, una vegada les entitats assisteixin a les reunions, bona part del material ja estarà treballat prèviament i per tant el temps es dedicarà a acordar les conclusions del procés de col·laboració i a concretar les actuacions a coordinar.

• A títol d’exemple, una sessió de treball podria estructurar-se de la següent manera: o Primera trobada – I Trimestre 2019

• En la mesura que aquestes reunions es consolidessin i el funcionament de la xarxa sigui operatiu i complís amb el conjunt de condicions descrites anteriorment, es convocaria les mateixes enti·tats per liderar el segon Projecte 2 d’aquest ei d’intervenció.

Primers resultats:

• Celebració de les reunions anuals amb una valoració positiva per part dels interlocutors/es de les entitats convocades, així com també l’avaluació per part del cos tècnic amb el que s’ha coordinat la secretaria tècnica abans de les trobades presencials

4.2. Generació i transferència de coneixement

Proposta primeres passes:

• Identificar reptes locals de diversa índole que requereixin la participació dels agents del conei·xement del territori per poder aportar noves solucions i/o iniciatives innovadores. En aquesta primera acció està previst incorporar treball de camp amb la voluntat que els agents locals iden·tifiquin aquests reptes.

• A partir d’un primer llistat de reptes, es proposa presentar·los en una de les reunions del “Gironès en xarxa” perquè les entitats que intervenen en el Gironès acordin una priorització d’aquests, segons els criteris que es considerin pertinents en la mateixa trobada, atès que la naturalesa dels reptes requerirà uns o altres.

86

o És important que els equips d’emprenedors/es, grups d’estudiants universitaris i/o equips informals que estiguin interessats en presentar les seves solucions si·guin interdisciplinars, combinant diferents perfils professionals

o Les solucions que s’aportin als reptes plantejats estiguin dissenyades en format de projecte, amb el seu pla de treball, termini i pressupost, amb l’objectiu que si·guin viables per poder desenvolupar·les

• Es proposa que el procés de selecció de les diferents solucions presentades en la convocatòria, compti amb un jurat ampli que incorpori agents del coneixement, administració pública, parti·cipació de l’empresa i també de la ciutadania. En aquest sentit, es considera convenient implicar alguna de les entitats de segon nivell convocades en el projecte “Punt de trobada per la col·la·boració”.

• Els compromisos polítics i tècnics que caldrà acordar per la posta en marxa de la proposta fina·lista inclouran els actors a implicar, els aspectes comercials i de màrqueting necessaris per poder moure la iniciativa i així garantir una mínima massa crítica i suports/patrocinis necessaris per passar del paper a la realitat, entre altres qüestions que permetin fer efectiva la proposta en el territori.

Primers resultats

• Llistat de reptes al Gironès prioritzats en col·laboració amb les entitats que intervenen en el territori

• I Convocatòria publicada, co·dissenyada amb la UdG (mínim)

• Propostes innovadores a desenvolupar en el territori del Gironès, mínim 5 presentades en el marc de la convocatòria d’equips interdisciplinars i en format de projecte/pla de treball viable

5. Terra de Fires

5.1. Calendari Firal Proposta primeres passes:

• Estudi aprofundit per identificar les fires de la comarca per presentar-les en format de calendari (si s’escau, incorporant treball de camp i de gabinet) i contrastar·les amb el Consell Tècnic i el Grup Impulsor per a la seva validació.

87

FEBRER – CANET D’ADRI

Fira del Porc, última edició 2018 (7a)

MARÇ - BESCANÓ

Fira de l’Embotit, última edició 2018 (23a)

ABRIL - CAMPLLONG

Fira Comarcal de Primavera, última edició 2018 (36a)

ABRIL – FORNELLS DE LA SELVA

Fira de Locomoció i Artesania, última edició 2018 (20a)

MAIG – MEDINYÀ

La Fira del Conte, última edició 2018 (9a)

JUNY – CASSÀ DE LA SELVA

Fira del Tap, última edició 2018 (2a)

JULIOL - CELRÀ

Fira de la Brasa, última edició 2017 (3a)

AGOST – CERVIÀ DE TER

Festival de música clàssica al monestir de Santa Maria, última edició 2018 (8é)

SETEMBRE - VILABLAREIX

Fira de la Tardor, última edició 2018 (11a)

OCTUBRE – SALT

Fira Internacional del Cistell, última edició 2018 (21a)

OCTUBRE - AIGUAVIVA

Fira Medieval, última edició 2016 (11a) · Aquaviva Medievalis

NOVEMBRE – SANT GREGORI

Fira del Pa i la Xocolata, última edició 2018 (11a)

NOVEMBRE - CELRÀ

Fira del Bolet i la màgia, última edició 2018 (3a)

DESEMBRE / GENER – GIRONÉS Fira, Mercat i Quina de Nadal

• Redacció de les bases del concurs dirigit a dissenyadors gràfics i emprenedors per consensuar un títol, un disseny i una imatge al nou producte “Calendari firal del Gironès”

o Els mateixos webs de difusió de les fires a nivell municipal o bé les plataformes que algu·nes de les fires ja s’han creat, amb la voluntat de donar-li una identitat digital

o Els webs del Patronat de Turisme Costa Brava Girona

o Els webs de la Diputació de Girona

o Fins i tot, els webs de l’Agència Catalana de Turisme

Primers resultats :• Entrevistes, reunions i altres tasques pròpies del treball de camp per l’estudi aprofundit dels

esdeveniments firals en els 27 municipis gironins, així com també gestió d’expectatives i dinàmi·ques municipals per coordinar-se i comptar amb les complicitats/confiances necessàries

• Trobada amb el Consell Tècnic i el Grup Impulsor per al contrast i validació de la primera versió del Calendari Firal presentat pels responsables de l’estudi

• Concurs per a dissenyadors i emprenedors del Gironès celebrat

• Materials en paper i en digital per a la promoció i difusió del calendari firal

• Elaboració dels cartells, tríptics i altres materials en paper per promocionar i difondre el producte, tots ells amb codi QR per poder accedir a tota la informació accessible online

• Elaboració de la landing page en format Web·App, en mínim tres idiomes i que esdevingui el node que enllaci amb el conjunt d’ens locals i supramunicipals, per connectar l’oferta turística (gastronòmica, d’allotjament, etc.) ja identificada i promocionada per:

88

5.2. Calendari d’Oportunitats

Propostes primeres passes:

• Desenvolupament dels treballs per identificar béns i serveis comuns que són contractats i/o utilitzats pel conjunt d’esdeveniments firals incorporats en el calendari elaborat en el Projecte 1

• A partir de l’inventari elaborat, estudiar la viabilitat econòmica que suposaria per a alguns dels proveïdors de béns i serveis incorporar economies d’escala, malgrat els esdeveniments siguin deslocalitzats en termes de territori i cronològicament espaiats en el temps

• Segons el conjunt de serveis auxiliars externs contractats estudiar les possibles oportunitats per incorporar mesures de contractació pública sostenible, informant de manera especial al conjunt d’entitats del tercer sector que s’ocupen d’atendre als col·lectius socials més vulnerables.

• Incorporar un pla de comunicació per poder construir el relat de responsabilitat social que in·corpora el programa de l’eix d’intervenció “Terra de Fires” i difondre el missatge i la imatge de diversitat, inclusió, tolerància i compromís del Gironès a través de tots els mitjans de renom

Primers resultats :• Entrevistes, reunions i altres tasques pròpies del treball de camp emprades en el Projecte 1, apro·

fitar-les per identificar els béns i serveis d’organització que tenen com a denominador comú els esdeveniments firals del Gironès

• Estudi de viabilitat per incorporar les economies d’escala en la contractació de béns i serveis

• Trobada amb el Consell Tècnic i el Grup Impulsor per al contrast i validació de la primera versió d’estudi de possibles oportunitats

• Redacció del model de licitació amb mesures de contractació pública sostenible

• Obertura de mínim un procés de licitació pública que incorpori criteris socials per a la contracta·ció de serveis auxiliars requerits en els esdeveniments firals del Gironès

5.3. Calendari Cultural

Proposta de primeres passes:

• Convocar a una primera reunió de treball amb els i les responsables dels centres, entitats, esco·les, equipaments i/o persones interessades per tal de dissenyar col·lectivament la iniciativa, en especial les bases per poder accedir al programa cultural a posar en marxa en el marc dels esde·veniments firals del Gironès. En aquesta trobada, per exemple es comptaria amb la presència de:

o Les Cases de la Música (projecte sociomusical en xarxa de Catalunya) del Gironès

o Sala La Mirona

o Espai Marfà

o Centre Cultural La Fàbrica (Celrà)

• Convenis de col·laboració signats i implementació dels enllaços oportuns per a la integració web

89

o El Galliner, Centre de Formació Teatral

o Escola de Música del Gironès

o La Casa de Cultura del Gironès, Les Bernardes

o Escola de Dansa Nou Espiral (Salt)

o Xarxa de Centres Cívics

o Escola d’Art i Creativitat del Gironès

o Parc Art – Cassà de la Selva o Associacions culturals i artístiques del Gironès (arts plàstiques, cultura digital, etc.)

• Paral·lelament, redactar les bases del concurs que ha de permetre atraure petites empreses i/o emprenedors del Gironès dedicats a l’organització d’esdeveniments (procés de muntatge dels escenaris, equips de so i il·luminació que requeriran els esdeveniments firals per poder acollir la mostra, exhibició i/o exposició artística seleccionada).

Primers resultats:

Disposar d’escenaris i espais d’exposició i exhibició itinerants amb una selecció d’artistes anual que siguin del Gironès és l’estratègia consolidada per reconèixer i posar en valor el talent i la creativitat del territori, aprofitant al mateix temps el calendari dels esdeveniments firals.

90

Estudis de la transversalitat dins del Consell Comarcal segons àreas d’organització vigents, els ajuntaments i les entitats de segon nivell

91

Proposta de Calendari d’execució del Pla Estratègic de Desenvolupament Local i Ocupació del Gironès a curt-mig termini

92

Estudi de costos extraordinaris per projectes

93

Responsables de les accions, resultats i destinataris de les accions del Pla

EL GIRONÈS, TERRITORI CAPITAL

RESPONSABLE PRIMERS RESULTATS A QUI VA DIRIGIT

1. FEM EQUIP Tècniques de desenvolu·pament local del Consell Comarcal

1.1. EQUIP TÈCNIC DEL GIRONÈS

Tècniques de desenvolu·pament local del Consell Comarcal

· Equip promotor constituït i bona predisposició per part dels tècnics i tècniques de promoció econòmica a participar del Programa de For·mació.

· Programa de Formació co·dis·senyat, contrastat i validat pel conjunt de membres de l’equip promotor

Tècnics i tècniques de desenvolupament local del Gironès (Consell Comarcal i Ajuntments)

1.2. PROGRAMA DE FORMACIÓ

Tècnics i tècniques de desenvolupament local del Gironès (Consell Comarcal i Ajuntments)

Programa de Formació desen·volupat i capacitació tècnica dels tècnics i les tècniques de l’equip promotor

Tècnics i tècniques de desenvolupament local del Gironès (Consell Comarcal i Ajuntments)

1.3. GENERACIÓ DE PROJECTES D'ABAST COMARCAL

Tècnics i tècniques de desenvolupament local del Gironès (Consell Comarcal i Ajuntments)

Tècnics i tècniques de desenvolupament local del Gironès (Consell Comarcal i Ajuntments)

1.4. GIRONÈS METRÒPO-LI RESPONSABLE

Tècniques de desenvolu·pament local del Consell Comarcal

· Presentació de les experiències i lliçons apreses de les Agències de Desenvolupament Local de Cata·lunya com a punt de sortida per la presa de decisió sobre la futura Agència de Desenvolupament Local del Gironès.

·Consolidar la visió metropolitana i comarcal del Gironès.

·Avançar en la coordinació efectiva de polítiques públiques de desen·volupament local entre tots els ajuntaments de la comarca, amb una clara visió de construcció me·tropolitana i comarcal

· Consolidar el territori del Gironès com a socialment responsable mitjançant la implicació del seu teixit empresarial i social

Societat gironina en termes generals

1. ECONOMIES CLAU Tècniques de desenvolu·pament local del Consell Comarcal

94

2.1. POTENCIAR SECTORS TRADICIONALS

Tècnics i tècniques de desen·volupament local del Gironès (Consell Comarcal i Ajunt·ments)

Sistema productiu del Gi·ronès

2.2. RECOLZAR SECTORS DINÀMICS

Tècnics i tècniques de desen·volupament local del Gironès (Consell Comarcal i Ajunt·ments)

Sistema productiu del Gironès

2.3. RECUPERAR ELS OFICIS I FOMENTAR VOCA-CIONS

Tècnics i tècniques de desen·volupament local del Gironès (Consell Comarcal i Ajunt·ments)

Joventut, empreses deman·dants de perfils professionals, centres educatius i orientado·res professionals

EL GIRONÈS, QUALITAT DE VIDA

RESPONSABLE PRIMERS RESULTATS A QUI VA DIRIGIT

3. GIRONÈS DINÀMIC Tècniques de desenvolupament local del Consell Comarcal

3.1. CONSELL ESCOLA Tècniques de desenvolupa·ment local del Consell Co·marcal

·Consolidació del programa i nombre de centres docents i d’alumnes que se n’ha beneficiat, junt amb les valoraci·ons qualitatives obtingudes per part d’alumnes, docents i professionals del sector

Centres educatius de la comarca i teixit comercial

3.2. EMPRENEDORIA I RE-EMPRESA

Tècniques de desenvolupa·ment local del Consell Co·marcal

Consolidació dels programes i nombre d’emprenedors i cedents que se n’ha beneficiat, junt amb les valoracions qualitatives obtingudes per part de l’equip

Persones emprenedores

3.3. CENS EMPRESARIAL Tècniques de desenvolupa·ment local del Consell Co·marcal

Consolidació d’una bases de dades empresarial i comercial per a l’elabo·ració d’estadístiques i informes per detectar les necessitats i crear políti·ques d’actuació

Sistema productiu del Gi·roès

3.4. TREBALL I FORMACIÓ Tècniques de desenvolupa·ment local del Consell Co·marcal

En ser un programa amb dotació econòmica provinent del Fons Social Europeu (Programa Operatius FSE de Catalunya 2014·2020), es fa operatiu anualment i el seu impacte es valora en el nombre de persones contracta·des i en el suport efectiu a les perso·nes en procés d’inserció laboral.

Persones a la recerca de feina

95

3.5. JOVES EN PRÀCTIQUES

Tècniques de desenvolupament local del Consell Comarcal

Persones a la recerca de feina

3.6. ESPAI FEINA Tècniques de desenvolupament local del Consell Comarcal

· Creació de serveis municipals d’in·formació, assessorament i consulta · Gestió i coordinació de borses de treball locals

Persones a la recerca de feina

3.7. UBICAT Tècniques de desenvolupament local del Consell Comarcal

· Millorar l’ocupabilitat· Afavoriment de la contractació· Inserció laboral

Persones a la recerca de feina

EL GIRONÈS, COMARCA D’OPORTUNITATS

RESPONSABLE PRIMERS RESULTATS A QUI VA DIRIGIT

4. GIRONÈS EN XARXA Tècniques de desenvolupament local del Consell Comarcal

4.1. PUNT DE TROBADA PER A LA COL·LABORACIÓ

Tècnics i tècniques de desen·volupament local del Gironès (Consell Comarcal i Ajunt·ments)

Celebració de les reunions anuals amb una valoració positiva per part dels interlocutors/es de les entitats convocades, així com també l’ava·luació per part del cos tècnic amb el que s’ha coordinat la secretaria tècnica abans de les trobades pre·sencials

Entitats de segon nivell i societat gironina en ter·mes generals

4.2. EMPRENEDORIA I REEMPRESA

Tècniques de desenvolupa·ment local del Consell Co·marcal

·Llistat de reptes al Gironès priorit·zats en col·laboració amb les enti·tats que intervenen en el territor

· I Convocatòria publicada, co·dis·senyada amb la UdG (mínim)

·Propostes innovadores a desen·volupar en el territori del Gironès, mínim 5 presentades en el marc de la convocatòria d’equips interdisci·plinars i en format de projecte/pla de treball viable

Entitats de segon nivell i societat gironina en termes generals

5. TERRA DE FIRES Tècniques de desenvolupa·ment local del Consell Co·marcal

96

5.1. CALENDARI FIRAL

Tècnics i tècniques de desenvolupament local del Gironès (Consell Comarcal i Ajuntments)

· Entrevistes, reunions i altres tasques pròpies del treball de camp per l’estudi aprofundit dels esdeveniments firals en els 27 municipis gironins, així com també gestió d’expectatives i dinàmiques municipals per coordinar·se i comptar amb les complicitats/confiances necessàries

·Trobada amb el Consell Tècnic i el Grup Impulsor per al contrast i validació de la primera versió del Calendari Firal presentat pels responsables de l’estudi

·Concurs per a dissenyadors i emprenedors del Gironès celebrat

·Materials en paper i en digital per a la promoció i difusió del calendari firal

Sistema productiu del Gironès i societat gironi·na en general

5.2. CALENDARI D'OPORTUNITATS

Tècnics i tècniques de desenvolupament local del Gironès (Consell Comarcal i Ajuntments)

· Entrevistes, reunions i altres tasques pròpies del treball de camp emprades en el Projecte 1, apro·fitar-les per identificar els béns i serveis d’orga·nització que tenen com a denominador comú els esdeveniments firals del Gironès

·Estudi de viabilitat per incorporar les economies d’escala en la contractació de béns i serveis

·Trobada amb el Consell Tècnic i el Grup Impulsor per al contrast i validació de la primera versió d’es·tudi de possibles oportunitats

·Redacció del model de licitació amb mesures de contractació pública sostenible

·Obertura de mínim un procés de licitació pública que incorpori criteris socials per a la contractació de serveis auxiliars requerits en els esdeveni·ments firals del Gironès

Sistema productiu del Gironès i societat gironina en general

5.3. CALENDARI CULTURAL

Tècnics i tècniques de desenvolupament local del Gironès (Consell Comarcal i Ajuntments)

Disposar d’escenaris i espais d’exposició i exhibició itinerants amb una selecció d’artistes anual que siguin del Gironès és l’estratègia consolidada per reconèixer i posar en valor el talent i la creativitat del territori, aprofitant al mateix temps el calendari dels esdeveniments firals.

Sistema productiu del Gironès i societat gironina en general

97