GGRRÈÈVVOOLL

NNºº 66,, AANNYY 33 EEDDIICCIIÓÓ PPRRIIMMAAVVEERRAA--EESSTTIIUU 22000099 PPrreeuu:: 55 €€

RREEPPOORRTTAATTGGEE:: SSOORRTTIIDDAA AAMMBB RRAAQQUUEETTEESS AA TTUUIIXXÉÉNN RRAACCÓÓ TTÈÈCCNNIICC:: EELLSS EENNCCAASSTTAADDOORRSS ((II)) LLAA VVIIAA:: MMOONNTTSSEERRRRAATT PPEERR DDIINNSS ((ii IIIIII))

CCRRÒÒNNIICCAA:: EENN RREECCEERRCCAA DDEELL PPAATTRRIIMMOONNII PPEERRDDUUTT SSEECCCCIIÓÓ IINNFFAANNTTIILL:: SSOORRTTIIDDEESS AA EERROOLLSS II PPOORRTT DDEELL CCOOMMPPTTEE

AAGGEENNDDEESS DD’’AACCTTIIVVIITTAATTSS PPEERR AA LLAA PPRRIIMMAAVVEERRAA II EESSTTIIUU

GRÈVOL Nº 6, any 3 Edició maig-agost 2009 Preu 5 € (gratuït per socis) EDITA: 4000peus Associació Excursionista Collbató

JUNTA DIRECTIVA: President: Josep Anton Serra Vicepresident: Antoni Sorribes Secretària: Montserrat Rovira Tresorer: Eudald Llagostera Vocals: Jaume Llopart Montserrat Lopez Anna Ripol David Martí Jordi Borràs Dolors Macias SEU SOCIAL: Plaça de l’Església, 7 Collbató (“Cal Meteocoll”) TELÈFON: 629 72 20 13 PÀGINA WEB: 4000peus.wordpress.com E-MAIL: 4000peus.collbato@gmail.com EQUIP DE REDACCIÓ: Jordi Borràs David Martí HAN COL·LABORAT EN LA REDACCIÓ D’AQUEST NÚMERO

Aniol Garcia Joan Arnau Anna Rigol Enric Canela

Maria Lopez de Vergara Miquel Gomez

EDITORIAL 4000peus va millorant la seva oferta d’activitats i d’implicació en les activitats del poble. Així, a la passada fira d’Entitats, es va muntar un rocòdrom, que va ser una atracció molt concorreguda per a petits i grans. La secció infantil i juvenil segueix organitzant activitats pels més joves. Aquesta serà potser la pedrera des d’on sortiran els futurs afeccionats a la muntanya, i els que prendran el nostre relleu per a organitzar activitats de muntanya en el futur. S’ha organitzat un curset d’activitats de muntanya adreçats a joves entre 12 i 20 anys, amb col·laboració amb l’empresa “La Sargantana”, que preveu dues sortides per als dies 17 de maig (via ferrada) i 6 de juny (barranc/canal). També s’ha iniciat una nova secció de corredors de muntanya, organitzada per l’Aniol Garcia, per formar un grupet de corredors que es trobarien cada dos dissabtes per fer un volta pels voltants. Finalment, us volem dir que estem cercant un nom per la caminada popular anual de Collbató, que es farà cada any pels voltants d’octubre. El que proposi el nom guanyador tindrà dos sopars a la Vinya Nova de regal. Animeu-vos a suggerir noms!! La Junta Foto de portada: La Tossa Pelada, a Tuixén COL·LABORA: AJUNTAMENT DE COLLBATÓ

LLOC DE TROBADA I TELÈFONS: Cada dijous, de19’30 a 21 h, al local de la pista poliesportiva, Avinguda Centenari s/n Telèfons: Josep Anton Serra 629 72 20 13 Jordi Borràs 609 48 46 13 David Martí 670 87 81 33 e.mail: 4000peus.collbato@gmail.com

REPORTATGE

Sortida a la neu amb raquetes a Tuixén Fotos:Aniol Garcia El dia 21 de febrer vam fer una sortida a la neu a la estació d’esquí nòrdic de Tuixén, al Solsonès. L’excursió s’havia de fer amb raquetes o amb esquí de fons, a escollir. El repte era pujar fins la Tossa Pelada, a 2.378 m d’altitud. El dia va ser magnífic, transparent, i ens va regalar amb unes magnífiques vistes de les planes del Solsonès, l’estació d’esquí del Port del Comte, el Cadí i el Pedraforca, i fins i tot Montserrat. La majoria vam arribar fins dalt la Tossa Alta. Molts de nosaltres encara no ens havíem calçat mai unes raquetes...

A dalt del cim de la Tossa Pelada

La dura pujada

Al fons, Montserrat

El Cadí al fons La traça dels “raquetaires”...

Una foto de grup

RACÓ TÈCNIC Què són els encastadors? (I) Per Miquel Gomez Iniciem un article tècnic sobre els encastadors d’escalada. Aquesta és la primera part, i a la propera revista inclourem la segona i última. Què són els encastadors? Són uns útils de diferents formes i mides que serveixen per col·locar-los a la paret i així tenir un punt d’ancoratge per poder assegurar-nos durant l’escalada. Aquests ancoratges són del tipus anomenat “mòbils”, ja que no estan fixes a la paret. Els anem col·locant i traient a mesura que els necessitem, de manera que no fem malbé la roca i la nostra escalada és totalment respectuosa amb el medi. Hi ha dos tipus molt diferenciats d’encastadors, els mòbils i els passius. Dins dels passius trobem dos tipus: el cònic i l’excèntric, i dins d’aquests dos trobem dos maneres de fabricar-los, amb cable o sense. Antecessors dels encastadors Va ser a finals dels anys 50 al País de Gal·les on és van fer servir els primers encastadors. El nivell d’escalada era molt elevat i els escaladors anglesos tenien un gran problema moral, ja que trobaven deslleial la col·locació de pitons a les seves roques. Així va ser com van començar a utilitzar nusos (en anglès “nuts”) fets amb cordes i a encastar-los a les fissures (A). Després van començar a encastar pedres petites que les envoltaven amb un cordino (B), i ja tenien un altre tipus d’encastador. Però el gran encastador de l’època van ser les femelles que al ser excèntriques aguantaven perfectament dins de les fissures (C). Les femelles que feien servir les agafaven de les vies dels trens i d’aquesta manera tenien material gratis i de qualitat (però no massa legal...). A partir d’aquí van començar a treballar aquest concepte amb diferents materials i formes fins a arribar a l’actualitat.

Una mica d’història (Traducció del document "2001, a Nut Odyssey" de Stéphane Pennequin) Fa molt, molt temps, quan Déu va crear el nostre planeta, també hagué de pensar a crear els riscos en les entranyes de les muntanyes, però no podem saber si estava realment interessat en

l'escalada en roca. En qualsevol cas, la primera constància d'haver col·locat pedres encastades deliberadament en les fissures, perquè protegissin als escaladors, data de 1926. Aquell any Morley Wood ho feia en la coneguda via “Piggot´s Climb”, en Clogwyn du´r Arddu (Gal·les del Nord). Es pot dir que aquell any va començar la història de l’Encastador (Nut).

Piggot’s Climb

Durant les dècades dels anys 20´s i els 30´s, Anglaterra havia demostrat una aversió bastant generalitzada cap a les clavilles, però no per preservar el medi, sinó per motius rigorosament ètics. El seu ús era entès com una mica deslleial i poc complaent, fins a arribar a la retirada massiva de pitons de la majoria de les seves vies. L'escalada lliure, basada en l'equilibri corporal, era l'única tècnica comunament acceptada, i contemplava la possibilitat d'una retirada en “destrepe”, de qualsevol lloc al que abans s’hagués pujat amb cautela. Un estil del que Paul Preuss va ser pioner a principis de segle XX als Alps, i que Preuss va dur a l'extrem amb la seva ètica de “sense clavilles” (les entenia com eines per a una emergència). Moltes grans escalades van ser obertes d'aquesta manera, mitjançant l'aprofitament de sortints i llastres naturals de la roca, per a ser nuades solament amb anells de cordino. Durant les dècades dels anys 40´s i 50´s, moltes (per no dir, la immensa majoria) de les rutes d'escalada, seguien línies naturals de la roca. A Anglaterra, els escaladors solien aplegar pedres de diferents grandàries, recollides habitualment a la base d'aquestes escalades, i guardades dins les grans butxaques dels pantalons que duien. Per exemple, recollien pedres de granit de la regió de Gal·les, i les hi duien a les zones de Gritstone o de calcària de Derbyshire, tot i l’emprenyament dels geòlegs, que no podien assimilar l'existència d'aquelles roques alienígenes. Al 1954, Joe Brown i Don Whillans van utilitzar pedres encastades en una fissura de gran dificultat, de l'Oest de la Aiguille du Blaitiére. Els escaladors francesos Paragot i Bérardini, autors de la segona ascensió de la ruta, al no conèixer aquella tècnica, van pensar que aquells anglesos eren marcians, o d'altre planeta. En aquella època, s’usaven cordinos de gruixos entre els 5 i 10 mm, cuits en aigua ensucrada per a fer-los més flexibles i corredissos.

Però arribada la dècada dels 50, l'edat “de Pedra” tenia els dies comptats, i una nova etapa acabava de començar: l’edat “del Ferro”. La tècnica de l’encastament de pedres gaudia de gran

generalització, però l’última moda llavors va ser la introducció de peces artificials de metall (habitualment rosques). Hughie Banner assenyala a Jack Soper responsable d’aquella idea. Ell podria ser el primer que va encastar rosques de metall a les fissures per a escalar. John Brailsford comenta, no obstant això, que seria molt difícil acreditar el primer ascens amb aquelles “Machined Nuts”, ja que, igual que en altres àmbits, això va ser alguna cosa totalment espontània, i per tant molt possible en qualsevol altra zona de l'Anglaterra industrial. Els primers exemplars no tenien suavitzades les arestes, però no es va trigar gaire a fer-ho, per eliminar el perill de tall del cordino que duien passat pel forat. Les rosques funcionaven com les pedres, però tenien l’avantatge de poder passar el cordino. El gran avenç evitava dur les butxaques plenes de pedres, que, a més, havien de ser nuades, habitualment en situacions extremes. D'aquesta manera també van ser utilitzats tubs de metall, nuats per l’orifici, i tascons i trossos metàl·lics una mica flexibles i expansius a causa de la seva grandària. Dave Gregory recorda que ell i Jack Soper solien recollir grans rosques de les vies de la Snowdon Railway Line, una línia de ferrocarril que unia Llaberis amb Snowdon, el bec més alt de Gal·les. Aquest petit tren de vapor, que ja té més de cent anys d'edat a l'actualitat, passava bastant prop de “Colgwyn dúr Arddu” (abreujat “Cloggy”), la mítica escola d'escalada anglesa. Ells tenien la superstició que si trobaven alguna rosca durant l’aproximació, significaria que tindrien sort en l'escalada del dia.

Des de llavors, qualsevol objecte susceptible de ser encastat començava a ser estudiat pels escaladors. El 1961, un ferrer de Sheffield, John Brailsford (que després arribaria a ser professor d'enginyeria tecnològica), va fer el primer disseny d’encastador específicament dissenyat per l'escalada, el “Acorn” (Gla). El primer va sortir en tres talles diferents, entre els 2,5 i 1,5 centímetres d’ample aproximadament, i va ser construït a partir d'unes peces d'aliatge d'alumini. A més Brailsford va fer uns iguals però de “tufnol”, una fibra resinosa que duien algunes peces lleugeres i

resistents dels Rolls Royce. El “Acorn” duia una rosca allotjada al seu interior, lligada a un cordino, la qual cosa oferia dos gruixos diferents en el mateix aparell. Aquests van ser, molt probablement, els primers encastadors comercialitzats a Anglaterra, per la Roger Turner Mountain Shop de Nottingham.

Bibliografia: El Alpinismo hoy, de Hermann Huber Manual pràctico de montañismo, de Ed Peters Montañismo, la libertad de las cimas . 2001, a Nut Odyssey, de Stéphane Pennequin.

LA VIA

Montserrat per dins (i III) Per Aniol Garcia Presentem el tercer i últim capítol dedicat a l’espeleologia de Montserrat. POU DE COSTA DRETA

Descripció: La gran boca d'entrada al pou presenta una forma allargada amb un llavi superior aixecat 14 metres per sobre de l'inferior. Al seu inici presenta una vertical directa d'entre 35 i 40 metres, depenent d'on s'instal·li el proper ràpel. El pou continua en un seguit de verticals de forma esglaonada, separades per petits replans més o menys còmodes. Un cop arribem al fons, una rampa de pedres enllaça amb una diàclasi perpendicular. Situats a l'exterior del pou principal, per accedir a la Via Transversal, instal·larem a l'extrem SE de la boca per baixar a un petit replà a -5 metres, que no és més que un pont de roca que divideix el pou. El següent ràpel, de 30 metres, haurem d'efectuar un pèndol just abans d'arribar al fons que ens situarà a un altre replà. Aquí continuem el descens per un pou de 23 metres que acaba a la Sala dels Blocs, on una petita obertura comunica amb la Via Principal. A la Sala dels Blocs s'obren dos pous. Haurem de baixar 9

metres per un d'ells, arribant a una planta on s'obre l'estreta boca d'un darrer pou de 22 metres que porta al fons de l'avenc (cota -103). Tornant a l'exterior, podem pujar escalant pel llavi superior de la boca d'entrada, seguint un itinerari ascendent conegut amb el nom de Via Gràcia. D'aquesta manera superarem uns 45 metres de desnivell positiu pujant per una estreta galeria en rampa. A la cota superior observarem arrels d'arbres que ens indiquen la proximitat de la superfície.

Desnivell: -103, +45 Història: La primera exploració fou efectuada per quatre espeleòlegs del Club Muntanyenc, el 12 d'Agost de 1908, i el 1911 es va publicar la primera topografia, atribuint-li una fondària de 120 metres. El 29 de Març de 1979, l'Enric Lucas i el Ferran Cardona efectuaren una escalada fins al sostre del llavi superior, descobrint la Via Gràcia. Uns dies després, en realitzar un nou aixecament topogràfic del Pou, localitzaren i exploraren la Via Transversal.

Material: 110 metres de corda estàtica, descensor amb autofrè (stopper), croll, jumard, cinta de pit, estrep o cinta per posar els peus, mono d'espeleologia, arnès, casc amb làmpada i “petate” per guardar el material i la corda plegada. Per accedir a la Via Gràcia haurem de portar el material d'escalada necessari.

Aproximació: des de Collbató seguirem el Camí de les Bateries, passant per la Taca Blanca (senyera), i enfilarem la zona de "Les Voltes", on el camí puja bruscament per un seguit de revolts. Quan el camí pren una decidida direcció nord, abans d'arribar a un tram planer, trobarem a mà esquerra l'estreta boca d'un petit avenc (Pou de Sant Joan). Just aquí s'inicia un sender estret i poc transitat que pren direcció NW. Mantenint l'alçada, aquest camí ens portarà directament a la boca de la cavitat en uns 15 minuts. L'aproximació des de Collbató és d'una hora.

Situació de les principals cavitats

Fotos: Albert Bielsa

CRÒNICA

En recerca del Patrimoni Perdut Per David Martí

Balma de Can Solà Altre cop 4000peus organitza una sortida prop de casa nostra. En aquest cas, varem fer una descoberta per una zona que no és massa coneguda per molta de gent, i que ens portarà a redescobrir el patrimoni rural i un tast del que és el parc natural de Roques Blanques. L’excursió la iniciem a la masia de Can Solà de la Roca, des de l’antiga carretera N-II, entre els punts quilomètrics 573 i 572. Allà deixem els cotxes, i comencem a caminar per un corriol que discorre per les planes de Can Solà (a 630 msnm), que són la part superior d’unes grans crostes calcàries, d’uns 10-15 m de gruix, que aparegueren arran de la reculada de l’antiga costa que tancava un mar interior, ara ja fa uns quants anys... (diguem-ne, 60 milions). Llavors, l’aigua ha anat erosionant en alguns llocs la base d’aquestes “crostes”, molt més tova, fins a formar balmes, com la balma de Can Solà. Així doncs, seguint pel corriolet, que va vorejant uns camps, ens anem endinsant per la capçalera del torrent de la Cova d’en Solà, i després de caminar uns 600 m, agafem un trencall que baixa a mà dreta, pavimentat amb còdols de riera, fins que apareix la imponent balma. Aquesta balma ha estat utilitzada com aixopluc natural i com a espai en el qual descansaven els ramats de la zona. Avui també és un lloc ideal per a l’escalada i disposa de 12 vies instal·lades. Al centre de la cavitat hi ha la font homònima, que brolla de forma periòdica. Té un desplom d’uns 20 m, i forma un voladís d’uns 30 m. Deixem bocabadats la balma, i seguim per un corriol que surt de la mateixa balma, per la banda dreta del torrent. Aquest camí va planant còmodament, fins a arribar a un camí ample però molt pedregós, que

descendeix fent revolts fins a un túnel estret que passa per sota l’autovia. Deixem que els cotxes passin a tota velocitat, i, ja a l’altre banda, agafem una pista ben ampla, que porta cap a la benzinera. Abans d’arribar-hi, a la vora de l’esplanada de l’aparcament, a mà dreta, hi baixa una pista ben clara, el camí de Can Guixar. La seguim, i al cap d’uns 500 m trobarem a mà dreta un camí que puja fort cap amunt. L’agafem i, de seguida, a uns quanta metres, passem per entre unes cases en ruïnes i arribem al raval de Can Guixar.

Raval de Can Guixar i capella de Sant Miquel de Vilaclara Aquest raval era un alou (propietat territorial lliure i exempta de tota càrrega i dret senyorial), que incloïa la capella de Sant Miquel de Vilaclara, i algunes cases més, de les que en queden almenys Can Guixar, Cal Maset i Cal Maceter. Aquest alou existia ja l’any 1068, en que fou donat per l’abat del monestir de Sant Cugat del Vallès a Arnau Sunyer. L’any 1727 la capella perdé la seva funció religiosa, essent utilitzada com a dependència agrària. Ho podem comprovar pel cup perfectament conservat per guardar l’oli, revestit amb rajola de gres, que es troba just a la base de l’altar de l’esglesiola; i per un dipòsit pel vi del que se’n pot veure el “xupet” a l’exterior, i que ocupa l’ala Oest de la nau, que es construí tapiant l’antiga porta de l’església situada a migdia, que conserva encara un bonic arc de mig punt adovellat. Arquitectònicament Sant Miquel és un petit edifici romànic d’una sola nau, capçat per un absis semicircular, cobert amb volta de quart d’esfera, amb finestra de doble esqueixada. L’absis presenta a l’exterior tres sèries de dobles arcuacions cegues entre lesenes, d’estil llombard. Actualment presenta la volta esfondrada, exceptuant l’absis, que es conserva. És doncs una curiosa reconversió d’un edifici religiós per a una instal·lació agrària, que els amos de llavors van considerar més profitosa. Les altres edificacions conserven algunes de les parets de tàpia en força bon estat, però no així les teulades amb estructura de fusta i canyís, totes esfondrades. Visitem alguna (Cal Maceter), i comprovem que queden restes d’alguna estança esporàdica recent. El conjunt té un aire de digna decadència, i transmet un abandó total, però també una serenor que no deixem de copsar. El dia es frescot, però amb alguna ullada de sol. Ens animem a esmorzar i, mentre, gaudim del paisatge, amb el teló de fons de la muntanya de Montserrat. Deixem aquest indret, i reprenem el camí per la pista, que va descendint fent corbes cap al fons del torrent. El terreny calcari ha

deixat pas a un terreny dominat per les pissarres i llicorelles, molt més ombrívol. Poc a poc ens anem endinsant en la obaga de la riera.

Cup de l’església de Sant Miquel de Vilaclara Després de travessar el torrent de Roques Blanques, trenquem a mà esquerra per un altre pista, deixant a mà dreta la que puja cap a Can Canyelles. La pista segueix baixant molt suaument, i la resseguim fins a trobar un trencall a mà esquerra, en un petit eixamplament de la pista. El caminet es força clar, i s’endinsa encara més cap el fons de la riera. En un moment donat s’estreny, i es converteix en un sender. El seguim sense dubtar, fins que arribem al fons d’un torrent. A mà dreta el torrent baixa per unes bardisses impenetrables, i a mà esquerra s’entreveu entre un caos de pedres encatifades de molsa i bardissa un altre balma, la cova del Ponç (400 msnm). Molt menys coneguda que la balma de Can Solà, és també una balma força imponent, però d’accés més difícil. Després de caminar per les roques, arribem a la balma, que té uns 12 m de desplom, i una fondària d’uns 15 m. La zona és fosca i molt humida, molt enclotada. Un silenci sublim ens embolcalla a tots. No es veuen restes de que hagin estat habitades. La pedra aquí a la base és conglomerada, i un altre crosta calcària penja damunt nostre. L’aigua ha excavat l’estrat conglomerat, més tou. Podem veure uns filets estrets enclastats a dins de la pedra vermellosa: són sediments de guix que s’han escolat per entre les escletxes del conglomerat, dissolts per l’aigua de pluja. La balma acaba en un racó sense sortida, així que hem de recular marxa enrere. Tornem al creuament del torrent, i seguim pel sender, ara per la banda més solana. Una mica d’escalforeta ja la necessitàvem. Aquest sender sorprèn, per que està fet amb marges de pedra seca. Per tant, no és un simple sender de caçadors o senglars, sinó que algú es va molestar ja fa temps a construir-ho, a base d’apilar pedres. Per tant, deuria tenir alguna utilitat. El camí ara, però, està poc utilitzat, i alguns trams són quasi impracticables per la bardissa que s’acumula. Amb un intrèpid esperit estil “Indiana Jones”, anem redescobrint el camí, fins travessar la riera de Pierola, la qual, encara que seca, demostra per la seva amplada, ja a la capçalera, que és una riera senyora i important. Ara només resten alguns tolls en els forats de les roques de la llera que invitarien al bany, si no fos per que estem a desembre... A l’altre riba de la riera el camí és encara més perdedor, però poc a poc l’anem resseguint, amb alguna badada sense importància, fins a sortir a un altre pista. Aquesta ens porta, a mà dreta, cap el mas de Can Manuel que, diuen, estava fortificat, i domina un estret estratègic de la riera de Pierola. La veiem des de pràcticament tot arreu, donada la seva situació dominant. Aquesta masia està habitada, ja que un fumerol s’escapa per la xemeneia.

Cova del Ponç Nosaltres, però, no hi anem, per que és una mica tard, i seguim la pista en sentit contrari, cap a l’esquerra, que puja ara feixugament, fins a arribar a un trencall que, a mà dreta, ens porta a la masia en ruïnes de Can Mata, també en una situació estratègica, molt enlairada, i amb unes vistes fantàstiques de la muntanya de Montserrat, que retrobem després d’anar enclotats pel fons del torrent. Després d’aquí, hem de recular i reprendre el camí per la pista, que travessa l’autovia per sota d’un viaducte. A l’altre banda hi ha un embolic de pistes: nosaltres anem per un tallafocs fins a una estació transformadora i, després d’alguns revolts més, retrobem la balma de Can Solà. En resum, una excursió fàcil i apta per tothom, on descobrim alguns indrets poc freqüentats, però d’un indubtable interès. FITXA TÈCNICA Tipus d’activitat: senderisme Recorregut total: 8 Km Durada aproximada: 3 hores Dificultat: Molt fàcil, apta per tothom Equip necessari: l’habitual per una caminada Més informació sobre Sant Miquel de Vilaclara: www.festacatalunya.cat/poblacions-veure_altres_llocs-0802530008-cat-altres_llocs_per_visitar.htm Més informació sobre la balma de Can Solà: www.festacatalunya.cat/articles-mostra-1248-cat-balma_de_can_sola.htm Més informació sobre el PEIN Roques Blanques: www.aena-anoia.org/roqblanq01.html

RACÓ CULTURAL Apunts de botànica. Per Maria Lopez de Vergara ROGETA Rubia peregrina. Família: Rubiàcia.

Planta perenne i enfiladissa, que es troba a les garrigues i alzinars. La tija és de secció quadrangular i coberta de petits agullons ganxuts, que la fan aspre i adherent al tacte, facilitant que s’enfili a les altres plantes buscant la llum. Les fulles surten en grups de 4 a 6 d'un mateix punt de la tija i són coriàcies (de consistència dura però flexible, com el cuir) i amb un sol nervi. Floreix entre els mesos de juny i agost amb flors molt petites d’un color verd groguenc i hermafrodites. El fruit és esfèric de 4-6 mm de diàmetre llisos i negres quan són madurs.

L'espècie Rubia Tinctoria, del mateix gènere, conté alizarines als rizomes (tija subterrània amb aspecte d’arrel) que s’han emprat per l’obtenció d’un tint vermell carmesí utilitzat per tenyir la llana i el cotó, i amb aquest objectiu era cultivada. Calia agafar els rizomes de plantes amb un mínim de dos anys d’antiguitat, durant la tardor, i deixar-les assecar per després moldre-les. En el cas de Montserrat aquesta espècie va ser herboritzada l’any 1867 per l’abat Muntadas però segurament devia correspondre a algun cultiu de l’hort de l’abadia. Com a ús medicinal cal dir que s’utilitza també el rizoma per les afeccions renals i de les vies urinàries, i per dissoldre els càlculs. Cal tenir en compte que el seu ús segurament farà que l’orina sigui de color vermell. De tota manera, i com sempre us diem, abans d’utilitzar cal consultar a un professional, donat que es poden donar casos de toxicitat i de descompensació de la tensió arterial. BIBLIOGRAFIA FONT QUER, P. El Dioscórides renovado. Editorial Labor, S.A. Barcelona 1993 NUET i BADIA, PANADERAS. Flora de Montserrat. Publ. Abadia Montserrat. BCN 1991. WEB http://biodiver.bio.ub.es Pàgina web molt interessant de la Universitat de Barcelona, amb diferents enllaços molt recomanables, i mapa de localització de plantes a Catalunya. http://www.xtec.es/centres/a8028795/. Hi ha un índex de plantes pel color de la flor, de manera que és molt útil per ajudar a identificar plantes en floració que desconeixem.

VARIS Secció infantil

Acabem un trimestre i comença l’últim d’aquest curs, 2008-2009. El passat ha estat protagonitzat, malauradament, pel mal temps. Així, la sortida al refugi d’Erols es va posposar vàries vegades i, finalment, es va fer el cap de setmana del 28 i 29 de març, encara que altre cop amb mal temps, i fins i tot neu. Aquest proper i últim trimestre farem una sortida d’escalada a Coll de Nargó, i acabarem, com l’any passat, aquí mateix a Collbató.

CALENDARI SECCIÓ INFANTIL PEL 2on TRIMESTRE 2009 26 d’abril: Anul·lada per pluja 10 de maig: Escalada a Coll de Nargó 21 de juny: Cloenda a Montserrat).

ACTIVITATS PER JOVES

4000peus, en col·laboració amb “La Sargantana”, organitza per aquest proper trimestre 3 sortides adreçades als joves, a partir de 12 anys.

Preus inscripcions Socis federats 15 € Socis 20 € No socis 25 € CALENDARI ACTIVITATS PER JOVES: 26 d’abril: senderisme i ràpel 17 de maig: via ferrada 7 de juny: barranc/canal Per veure més informació i fotos de les sortides de la secció infantil i juvenil, podeu consultar el nostre bloc 4000peus.wordpress.com

Avanç Excursions del Grevolet CALENDARI ACTIVITATS “EL GREVOLET: 11 de setembre: Cova de Gombau (El Bruc) Punt de trobada: pati de Can Cases, a les 9,30 h.

Per més informació sobre “El Grevolet”, poseu-vos en contacte amb Enric Canela, ecanela@economistes.com NOTA IMPORTANT: Les excursions del “Grevolet” són de lliure adhesió i sense monitor. Qui hi vagi es responsabilitzarà de la canalla que porti.

Secció Corredors de Muntanya

S’ha creat una nova secció de 4000peus, la secció de corredors, portada per Aniol Garcia. Surten més o menys cada dos dissabtes, i es fan recorreguts pels voltants de Collbató. Les sortides són de lliure adhesió, i el mateix dia es decideix entre tots, depenent del nivell dels participants, el recorregut exacte i la dificultat.

Qui s’hi vulgui apuntar, pot posar-se en contacte amb l’Aniol Garcia (e-mail: aniolit@hotmail.com), o consultar el nostre bloc 4000peus.wordpress.com

AGENDES I CALENDARIS CALENDARI SORTIDES 4000 PEUS 2on QUADRIMESTRE 2009

DATA LLOC DE SORTIDA HORA I PUNT DE

TROBADA NIVELL

I CONTACTE DESNIVELL TELEFON O E-

MAIL OBSERVACIONS DE SORTIDA DURADA

02/05/2009 Portada d'aigua per la Cursa de l'Alba 8,00

Rbla. Mansuet B 4h Joan Arnau 470 m 93 777 04 25 Matinal

17/05/2009 Montserrat, volta de les cabanes 9,00 Pça. Església A 3h David Marti - 670 878 133 Matinal

07/06/2009 Itinerari flora de Montserrat 9,00 Pça. Església A 3h Josep Anton Serra - 629 72 20 13 Matinal

20/06/2009 Serra d'Ensija i Gallina Pelada 7,30

Pista poliesportiva B 5h David Marti 780 m 670 878 133 Portar dinar

11 i 12/07/2009 Bastiments i Creu de Ferro Refugi d'Ulldeter B 6h

Josep Anton Serra 681 m 629 72 20 13

Cap de setmana al refugi d'Ulldeter (*)

(*) Cal confirmar assistència per fer la reserva abans de finals de maig, com a màxim Escala de nivell: A Fàcil, apta per tothom B Mitjana, sense grans dificultats, adequada per qualsevol excursionista en forma C Difícil, sense dificultat tècnica, però llarga D Difícil, amb dificultats tècniques, per a excursionistes amb experiència

Al nostre bloc 4000peus.wordpress.com podreu trobar més informació de les sortides, així com els possibles canvis de programació que poguessin succeir. Preguem confirmació màxim el dijous abans de la sortida, per poder tramitar les assegurances. El cost aproximat pels que no estiguin federats és de 6 €. CALENDARI DE CURSES DE MUNTANYA Per Joan Arnau i Anna Rigol CALENDARI Curses de Muntanya Maig / Agost 2009 Travesses / Caminades Dia Prova Població metres Web/ Contacte Maig

9 Marxa romànica de resisténcia Navàs 80000 http://www.totnavas.com/cen/ 10 Cursa de l'Alba Collbató 24000 http://www.cursalba.org 10 Marxa Popular Canet de Mar Canet de Mar 14000 657 080 880

17 Travesa de Montserrat Monestir Santa Cecilia- Mones. 19500 http://www.uesmap.org

17 La forestal de Sort Sort 42175 http://cursalaforestal.com 23 Gràcia-Montserrat Barcelona 58000 http://www.uecgracia.cat/ 24 Cursa de Paüls Paüls (Baix Ebre) 12000 http://www.uectortosa.org/cursa/cursa.htm

31 Marxa de resistència 7 cims Parc Les Dous (Torrelles de Foix) 57800 http://www.cep.cat

31 II Cursa Ecològica de Muntanya Molins de Rei 21000 www.molinsderei.cat Juny

7 Caminada Reus- Prades-Reus Reus 55400 http://www.aecreus.cat 1 Cursa Cuita el Sol Milla Vertical Àreu 4700 http://www.cuitaelsol.org 7 Diable Martorell 12000 http://triatlocnmartorell.blogspot.com/

14 Pujada a Miramar Valls 11830 http://muntanya.aaeet.com/ 20 Montserrat - Reus Collbató 100000 http://www.secfreddis.org 20 2ª Marxa Nocturna de Calella Calella 12000 www.atletismecalella.cat 21 Cursa de la Campana. Cursa de Muntanya Vacarisses 12500 http://cursavacarisses.corredors.cat/ 21 Maratón Alpino- Madrileño Cercedilla 42195 http://www.maratonalpino.com 28 Skyrace d'Andorra Buff Ordino 25700 http://www.ocisport.net/ca/campeonato/iii-andorra-sk ... 28 III Cursa de Muntanya Pedraforca-Saldes Saldes 13320 http://www.mountainrunners.tandemesports.com/web_cur ...

Juliol 4 Travessa Núria-Queralt Santuari de Núria 94000 http://www.92km.com 4 Andorra Ultra Trail Ordino 105000 http://www.andorraultratrail.org

12 Taga 2040 Sant Joan de les Abadesses 22640 http://www.uesantjoan.com/taga2040/

12 Caminada Popular Góssol Góssol 15650 http://community.webshots.com/user/caminadapop 18 XVIIICaminada Nocturna 2009 Sant Vicenç dels Horts 10000 http://www.cesvdelshorts.com 19 Clàssica a l'olla de Vall de Núria Ribes/Queralbs 23000 http://www.unioexcursionistavic.org 25 Km. Vertical Vall de Ribes Ribes de Fresser 5500 http://www.diedre.cat 25

Cursa i marxa de Muntanya Poblats Ibèrics Cerdanyola del Vallès 10000 www.atletisme.com/runningvalles

Agost 1 10 Caminada Nocturna per les Gabarres La Bisbal 15000 635959182 / 695125278 2 Gran Campionat del Canigó (2784m) Banys de Vernet 33000 http://www.courseducanigou.com/ 2 Travessa d'Ordino i de la Massana Ordino 22000 http://www.muntanyactiva.com 9 Cursa i marxa del Fau Maçanet de Cabrenys 21500 http://www.masdh.com

15 La lluna en un cove Vidreres 6000 marxa.escarlet@gmail.com

29 Tous du Mont Blanc-Courmayeur-Cahmapex-Chamonix Chamonix 86000

158000 http://www.ultratrailmb.com

29 Carros de Foc(sky run en menys de 24h.) Aigüestortes/St. Maurici 60000 http://www.carrosdefoc.com/ 29 Caminada nocturna de Navàs Navàs 13600 http://www.totnavas.com/cen 30 Corsa e caminada des 15 pobles Es Bordes(Vall d'Aran) 21190 http://www.gigantmandronius.org