SUMARI

ÀFRICA

ELS FANG14 GUARDIANS DE RELIQUIARI, ELS EYEMA BYERI

REGNE DE BENÍN16 L’ART A LA CORT DELS OBA

ÀFRICA OCCIDENTAL I CENTRAL18 ESTATUÀRIA20 MÀSCARES

ETIÒPIA22 ART CRISTIÀ

OCEANIA

NOVA GUINEA28 LA CASA DELS HOMES30 MÀSCARES I ESCULTURES CERIMONIALS32 ART I GUERRA34 L’ESCULTURA DEL KARAWARI36 BISJ, ESCULTURES DELS ASMAT

AUSTRÀLIA38 LA PINTURA SOBRE ESCORÇA40 CERIMÒNIES DE LES ILLES TIWI

POLINÈSIA42 ARTS A LES ILLES DEL PACÍFIC

ÀSIA

FILIPINES48 URNES FUNERÀRIES 50 LUZON: L’ART DELS POBLES DE MUNTANYA52 PALAWAN I MINDANAO

INDONÈSIA54 ART MAGICORELIGIÓS56 JAVA, ENTRE EL BUDISME I L’HINDUISME

ÍNDIA58 ART HINDÚ60 ART JAINA62 ART BUDISTA64 ARTS DEL PERÍODE MOGOL

ÍNDIA-BIRMÀNIA66 ELS NAGA

NEPAL68 L’ART NEWAR

NURISTAN70 A LES VALLS DE L’HINDU KUSH

GANDHARA72 ART INDOGREC

TIBET74 ARTS DEL BUDISME TIBETÀ76 RITUALS TÀNTRICS

TAILÀNDIA78 ART BUDISTA TAILANDÈS

BIRMÀNIA80 ART BUDISTA BIRMÀ

JAPÓ82 ESCULTURA JAPONESA84 CERÀMICA JAPONESA86 ARTS DEL PERÍODE EDO

XINA88 EL BUDISME A LA XINA

COREA90 CERÀMICA COREANA

AMÈRICA

MESOAMÈRICA96 AIXOVARS FUNERARIS98 EL JOC DE PILOTA100 ELS MAIES

AMÈRICA CENTRAL102 RITUALS I CREENCES

ELS ANDES104 CULTURES ANDINES106 L’ART DE TEIXIR

108 ORÍGENS DE LA COL·LECCIÓ122 BIBLIOGRAFIA SUMÀRIA124 INFORMACIONS PRÀCTIQUES

Ikeg

ob

o, a

ltar

po

rtàt

il d

e fu

sta

ded

icat

al c

ulte

a

la m

à. S

egle

XIX

. Po

ble

ed

o. R

egne

de

Ben

ín.

Nig

èria

. ME

B 3

131.

Co

l·lec

ció

Fo

lch.

Fig

ura

de

llaut

ó. S

egle

XVI

II. P

ob

le e

do

. Reg

ne d

e B

enín

. Nig

èria

. ME

B C

F 34

96. C

ol·l

ecci

ó F

olc

h.

L’any 1668 l’holandès Olfert Dapper (c. 1635–1689) va descriure l’esplendor del palau reial de la ciutat de Benín, amb un interior amb pilars de fusta coberts de dalt a baix amb bronzes en els quals es representaven les seves guerres i batalles. Es tractava en realitat de plaques figuratives de llautó amb escenes de guerra, de vida a la cort o de cerimònies en honor a l’oba, que van ser foses a la cera perduda durant els segles xVi i xVii per recobrir i adornar l’interior del gran palau del rei.

Placa decorativa del palau reial. 1550–1700. Poble edo. Regne de Benín. Nigèria. MEB CF 339. Col·lecció Folch.

El regne de Benín, situat al sud-oest de l’actual Nigèria, va ser, entre els segles XV i XIX, un dels reialmes més poderosos de l’Àfrica. De la seva història antiga —la penetració dels seus habitants, els edo, en el territori al voltant del segle IX i l’es-tabliment de les dinasties reials dels ogiso i dels oranmiyan— se’n coneixen alguns detalls gràcies a la tradició oral, si bé es disposa de més informa-ció a partir del 1486, quan l’explorador portuguès João Afonso d’Aveiro (c. 1460 – c. 1491) va establir les primeres relacions entre Lisboa i Benín tot ini-ciant-se un fructífer trànsit comercial.

Els segles XV i XVI corresponen a l’expansió del regne, sota el comandament de reis o oba, consi-derats com éssers divins —com ara Ewuare, Ozolua i Esigie. Des d’aleshores, i fins a final del segle XIX, el regne de Benín va controlar el comerç entre els europeus que arribaven a les costes i els pobles de l’interior, afirmant així la seva riquesa i preeminèn-cia. Va ser en aquest període quan va florir un art de cort que va tenir en l’oba el seu principal impul-sor, destinatari i motiu iconogràfic. Així, entre les tipologies d’objectes més característiques d’aquest període figuren els caps de llautó, destinats a altars commemoratius de reis i membres il·lustres de la cort, escultures de personatges de la cort i de portuguesos, i també les plaques foses a la cera perduda que adornaven el palau reial.

L’esplendor del regne i la seva capital, però, va acabar de forma abrupta el gener de 1897 quan una expedició punitiva anglesa va entrar a la ciutat de Benín, per derrocar l’oba i saquejar el palau reial, símbol del seu poder, en resposta a una matança d’emissaris britànics. Van emportar-se aleshores un botí amb grans quantitats d’escultures, plaques de-coratives i altres tipus d’obres d’art en metall, fusta i ivori. L'any 1914, el fill del rei destronat va restaurar la monarquia sota control britànic.

SALA 2REGNE DE BENÍNL’ART A LA CORT DELS OBA

REGNE DE BENÍN

16 17

Osu

n, d

eess

a d

e l’a

igua

do

lça

i del

s ri

us, a

com

pan

yad

a d

’ass

iste

nts

amb

co

nten

ido

r d

’ofr

enes

. Tal

la a

trib

uïd

a a

Olo

we

d’Is

e (c

. 187

3–19

37) i

el s

eu ta

ller

pro

ced

ent d

e l’a

ntig

a co

l·lec

ció

de

Mig

uel N

úñez

de

Prad

o. 1

926–

1929

. Po

ble

ioru

ba.

Nig

èria

. ME

B 7

1-1.

Retr

at c

om

mem

ora

tiu d

e p

erso

na d

ifunt

a, s

ego

ns la

prà

ctic

a d

ocu

men

tad

a en

tre

els

div

erso

s p

ob

les

de

lleng

ua à

kan.

Seg

les

XVII–

XIX.

Po

ble

àka

n. G

hana

. ME

B C

F 57

59. C

ol·l

ecci

ó F

olc

h.

Aquest fetitxe revela, observat amb raigs X, una figura femenina amb una cavitat entre les natges que conté una amalgama de substàncies màgiques orgàniques, una càrrega ritual que servia per consagrar la peça i per dotar la figura d’ànima i d’eficàcia protectora. La imatge era emprada per a ritus de curació o de fecunditat.

Fetitxe. Segle XIX. Poble bembe. República Democràtica del Congo. MEB CF 5913. Col·lecció Folch.

L’estatuària africana presenta tantes variacions formals com cultures i contextos d’ús. Les escultures solen ser tallades en fustes locals toves, tot i que abunden també les realitzacions en fang —cuit o simplement assecat— i en metall, generalment aliat-ges de coure i llautó. Acostumen a ser obra d’es-pecialistes, ja siguin ferrers, endevins o escultors professionals, els noms dels quals sovint han caigut en l’oblit en pertànyer a cultures de tradició oral.

Eminentment antropomorfa, l’estatuària africa-na representa tant personatges concrets —herois mítics, personatges reials, avantpassats de llinat-ges— com entitats relacionades essencialment amb el món dels esperits i les forces de la natura. Les escultures poden ser objectes personals o pro-pietat de la família, d’especialistes en rituals o de la comunitat, de tal manera que despleguen la seva presència en el món quotidià d’una manera activa garantint la continuïtat de la naturalesa i de l’ordre social. S’empren en contextos diversos —rituals de fertilitat i de curació, culte als ancestres, cerimònies funeràries, protecció de malalties, bruixeria, guer-res, etc.— que tenen com a finalitat última vetllar per l’equilibri social. D’aquesta manera, totes elles formen un extens panteó d’éssers animats que han de ser invocats i que s’incorporen al món afectiu de les persones regulant la vida del grup, expressant els principis directors de la vida social i proporcio-nant seguretat psicològica a l’individu. La seva apa-rença humana, amb un rostre que es dirigeix als vius, transmet serenor, grandesa, poder, joventut o bé altres valors ideals que se sintetitzen a través de formes, gestos, símbols i al·lusions plàstiques, emfasitzant els trets representatius que en cada cas es vulguin transmetre.

SALES 3 I 5ÀFRICA OCCIDENTAL I CENTRALESTATUÀRIA

ÀFRICA OCCIDENTAL

I CENTRAL

18 19

Màs

cara

cas

c so

wei

, les

úni

que

s m

àsca

res

afri

cane

s q

ue fa

n se

rvir

les

do

nes

per

dan

sar.

Prim

era

mei

tat d

el s

egle

XX.

Po

ble

m

end

e. S

ierr

a Le

one

o L

ibèr

ia. M

EB

CF

242.

Co

l·lec

ció

Fo

lch.

Màs

cara

kiw

oyo

o g

iwo

yo. I

nici

del

seg

le X

X.

Pob

le p

end

e. R

epúb

lica

Dem

ocr

àtic

a d

el

Co

ngo

. ME

B C

F 29

0. C

ol·l

ecci

ó F

olc

h.

Les màscares negres ikwara s’associaven a ritus justiciers destinats a resoldre conflictes i restablir l’ordre. Actuaven al capvespre en un espai allunyat del poblat i davant la mirada de persones iniciades o implicades en la situació a tractar. Part de l’eficàcia de l’objecte radicava en el fort impacte visual que causaven.

Màscara femenina ikwara. Segles XIX–XX. Poble tsangui. El Gabon. MEB CF 5917. Col·lecció Folch.

Les màscares destaquen a l’Àfrica per la seva diver-sitat formal —humana, animal o híbrida—, estilística —naturalista o abstracta— i per les moltes maneres en què es poden portar: sobre la cara, cobrint el cap, a l’espatlla, etc. Són fetes amb tècniques i amb materials molt diversos: de fusta, roba, metall, ciste-lleria o, per exemple, fulles o argila, i es diferencien de les màscares occidentals pel fet que no repre-senten estrictament personatges o arquetips, sinó que esdevenen la manifestació d’entitats sobre-naturals i una prova tangible de la relació existent entre el món invisible —el dels ancestres, els déus i els esperits— i el de les persones.

Cada màscara s’ha de considerar en el si d’una representació complexa que inclou un vestit desti-nat a amagar el caràcter humà de qui l’anima i està associat a una coreografia, un acompanyament musical i un auditori determinat. En aquest sentit, la mascarada és un art canviant, en transformació i en moviment, que va més enllà de les formes artístiques estàtiques que generalment s’exposen als museus. Les màscares acostumen a ser propietat de la comunitat o d’associacions de persones i, amb poques excepcions, la seva utilització, també la d’aquelles que representen dones, és una activitat masculina. Intervenen en contextos molt variats que tenen a veure principalment amb la iniciació, la mort, l’expressió del poder polític i la celebració del cicle de la natura.

SALES 6 I 7ÀFRICA OCCIDENTAL I CENTRALMÀSCARES

ÀFRICA OCCIDENTAL

I CENTRAL

20 21