guia didàctica busquem la claufundaciovedrunabarcelona.cat/usuaris/publicacions/... ·...

Guia didàctica

Busquem la clau

Fundació Privada Educativa Vedruna-Barcelona

Direcció: Ramon RialAssessorament metodològic: Montserrat Fleck

Equip de treball: Josep Lluís Alonso,Teresa Gamisans i Francesc SalvansIl.lustracions de Carme Jurado

Edicions l’Àlber

Guia de programació

1. Presentació i Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .3

2. Objectius generals d’etapa treballats en el cicle superior . . . . . . . . . . . . . . . .5

3. Competències transversals i aportacions que hi pot fer l’àrea deCultura Religiosa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .7

4. Presentació de les unitats

a. Nivells de treball . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .9

b. Desglossament dels objectius i dels continguts per unitats . . . . . . . . . .9

c. Criteris d’avaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .9

i. Unitat 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .10

ii. Unitat 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .11

iii. Unitat 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .12

iv. Unitat 4 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .14

v. Unitat 5 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .15

vi. Unitat 6 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .16

vii. Unitat 7 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .17

viii. Unitat 8 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .19

5. Esquema de tipologia d’activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .20

6. Esquema de cultures religioses treballades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .21

7. Relació d’imatges relacionades amb el Museu Episcopal de Vic . . . . .22

2© EDICIONS LÀLBER

GUIA DE PROGRAMACIÓBUSQUEM LA CLAU / GUIA DIDÀCTICA

1. Presentació i introducció

PresentacióExposem, en aquesta guia, el conjunt d’aspectes que fonamenten el material elaborat per al llibre de6è d’Educació Primària. Per fer-ho de manera senzilla i que pugui servir de programació d’aula i d’es-cola ens hem proposat:

1. Exposar els objectius generals d’etapa que es treballen en aquest volum, juntament amb elsobjectius generals treballats en el curs anterior.

2.Adonar-nos que l’àrea de cultura religiosa aporta aspectes molts significatius al treball de lescompetències que indica la LOE.

3.Narrar, senzillament, els nivells o recorreguts didàctics que proposem de fer a cada unitat.

4. Indicar els objectius que hi ha al darrera de cada unitat.

5.Desglossar els continguts treballats en conceptes, procediments i actituds.

6. Presentar, en forma d’esquema:

a. Els tipus d’activitats presents a cada unitat.

b. Les cultures religioses que es treballen en el conjunt del material d’aquest curs.

c. Relacionar les imatges d’art que s’inclouen.

No hem entès, en cap cas, aquesta guia com un solucionari, sinó com un seguit de pautes que puguinpermetre treballar amb més sentit el conjunt d’unitats que es presenten. Esperem que sigui útil pera la vostra programació d’aula. Ens podeu fer arribar els vostres comentaris awww.eduvedruna.org/barcelona a l’apartat “materials de cultura religiosa” o bé a www.alber.cat.

IntroduccióTenint en compte el moment educatiu i les característiques dels alumnes d’aquesta edat, hem optatper presentar, en el sisè curs de primària, una proposta que gira entorn del símbol com un ele-ment clau per entendre l’expressió del fet religiós. Es tracta, ja d’uns coneixements que exigeixenuna certa capacitat d’abstracció als nostres alumnes.Anem passant del concret a l’abstracte. D’aquíneix, precisament, el títol del volum: Busquem la clau.Tot símbol exigeix una lectura, demana buscarla contrassenya que ens permet donar una significació en clau religiosa.Després d’una primera unitat adreçada a formular què és un símbol i constatar-ne la seva presèn-cia en la societat i en les religions, la resta d’unitats es dediquen a treballar de forma pausada l’exis-tència del símbols en els diferents àmbits de la nostra vida:

• Símbols en els espais sagrats.

• Símbols en els temps sagrats amb què han organitzat els calendaris des de diverses religions.

• El sentit simbòlic de moltes objectes que s’utilitzen en les celebracions religioses.

• La interpretació de molts símbols que són presents en l’art.

• L´ús de frases i expressions en el nostre llenguatge que tenen un sentit figurat i que esdeve-nen representacions simbòliques de moltes idees.

3© EDICIONS L’ÀLBER

1. PRESENTACIÓ I INTRODUCCIÓBUSQUEM LA CLAU / GUIA DIDÀCTICA

• Les diferents formes d’expressió, a través de la música o la dansa, que són mostra de moltssentiments religiosos.

Com en tots els materials, es treballen de forma preferent els símbols de la cultura cristina, presentde forma majoritària a la nostra societat, però tenint sempre present la necessitat d’anar desco-brint, a poc a poc, l’existència de moltes altres tradicions religioses.


1. PRESENTACIÓ I INTRODUCCIÓBUSQUEM LA CLAU / GUIA DIDÀCTICA

2. Objectius generals d’etapatreballats en el cicle superior

Nota inicialLa falta d’un currículum compartit i oficial de “Cultura Religiosa” ha fet que la redacció dels objec-tius generals d’etapa que es treballen en aquests materials s’hagin elaborat prenent com a punt dereferència els Objectius Generals de l’àrea de Religió Catòlica publicats per la Generalitat de Catalunyaamb data de l’any 1992. Hem realitzat una adaptació d’aquests Objectius Generals, fent les modifi-cacions oportunes que s’avenen al concepte de “Cultura Religiosa” i realitzant-ne una lectura adap-tada al moment present. No existeix, per ara, cap altre marc de referència més actualitzat i com-partit a Catalunya que assenyali uns objectius generals d’etapa. En la redacció s’han tingut tambépresents algunes propostes elaborades pel Centre UNESCO de Catalunya en el document CulturaReligiosa per als ciutadans de demà (2001).

Tot seguit, indiquem -a la columna de l’esquerra- els objectius per a tota l’etapa de primària i a lesdues columnes de la dreta el treball d’aquests objectius en el cicle superior:

8. Conèixer el Déu cristià manifestat en Jesucrist com a pare i creador i aprendre quecada expressió religiosa fa referència a una realitat suprema.

7. Identificar la figura de Jesucrist a través de les seves accions i paraules.

6. Conèixer els principals models de la vida proposats pel Cristianisme a través d’al-guns personatges de l’Antic Testament i del Nou Testament i de protagonistes relle-vants de la història de l’església Catòlica al món i a Catalunya.

5. Conèixer els principals esdeveniments, afirmacions, paraules, cicles litúrgics, textos,que formen part del fet cristià.Adonar-se que cada cultura religiosa disposa de diferentsexpressions.

4. Descobrir diferents experiències humanes del trascendent que donen respostaa les preguntes fonamentals de l’ésser humà: (qui sóc, d’on vinc, a on vaig, i des-prés d’aquesta vida, què?), explicitant la resposta cristiana i descobrint algunes altresrespostes en diferents religions.

3. Utilitzar els recursos dels llenguatges corporal, simbòlic, abstracte i iconogràfic, iexpressar fets, dades, sentiments i opcions sobre el fenòmen religiós a través del dibuix,la música, la mímica, el mural, l’audiovisual...

2. Observar, tot analitzant la realitat de l’entorn, alguns usos i costums de la pràcti-ca cristiana i la seva relació amb l’àmbit familiar i social. Observar que cada cultura reli-giosa té uns usos i uns costums que li són propis.

1. Introduir-se en l’ús, la recerca i la lectura de textos bíblics.

Objectius generals 5è CS 6è CS


2. OBJECTIUS GENERALSBUSQUEM LA CLAU / GUIA DIDÀCTICA


2. OBJECTIUS GENERALSBUSQUEM LA CLAU / GUIA DIDÀCTICA

15. Adonar-se del sentit del diàleg interreligiós com una font de riquesa del nostreentorn i no pas com una dificultat.

14. Copsar a través d’exemples concrets que el sentit religiós crida a l’acció transfor-madora de la persona, del col·lectiu i del medi.

13. Reconèixer la dignitat de les persones, del seu cos i vida, dels seus drets, i valorar lagrandesa de la naturalesa.

12. Conviure amb totes les persones, valorant les seves qualitats, acceptant els seuslímits i iniciant-se a una primera crítica enfront de les diferents actituds que es trobaen l’entorn.

11. Adonar-se del fonament cristià de les actituds i les accions d’inserció i participaciósocial (sinceritat, pau, alegria, comprensió, perdó, solidaritat i amor), i comprendre allòque poden aportar en la vida personal, en la convivència social i també en la pertinen-ça eclesial.Adonar-se d’actituds paral·leles en les persones de diferents cultures religioses.

10. Esbrinar les dades més importants del marc sociocultural religiós de l’entorni de Catalunya en general (costums, art, història, folklore, monuments i festivi-tats), fent especial esment a aquelles relacionades amb la fe catòlica.

9. Descobrir la vida de l’Església universal i de les seves comunitats locals, especial-ment a Catalunya, tot reconeixent la seva acció evangelitzadora, sacramental, cari-tativa, cultural i social.

3. Competències transversals i aportacionsque hi pot fer l’àrea de Cultura Religiosa

D’entre les competències assenyales per la LOE, pensem que des de l’àrea de Cultura Religiosa éspossible aportar-hi molts elements de treball i de consolidació en les següents competències:

1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual

El desenvolupament de cada unitat es situa en un marc important d’expressió oral i de dià-leg que podem treballar a l’aula, especialment en l’apartat inicial de cada unitat, quan es fareferència al “sentit d’experiència”. Es demana que cada alumne/a exposi la seva experiènciaen relació tema que es proposa. La realització del comentari de les preguntes inicials i el des-envolupament de cada tema conviden de forma constant a la conversa i al debat.Les parts de les unitats dedicades al “sentit de valor” i al “sentit transcendent” permeten,també, l’expressió oral i escrita. És important remarcar que, en aquesta àrea, pren un relleuimportant l’expressió oral. Molts exercicis, si es creu convenient, es poden fer de forma oral,deixant per a l’expressió escrita alguns exercicis molt concrets que fan referència a aspec-tes personals.

2. Competència artística i cultural

A les unitats hi ha una doble expressió d’aquesta competència:

• L’estímul de l’expressió artística pròpia a través de l’elaboració de dibuixos com a expressióde pensaments propis.

• L’anàlisi i la interpretació d’obres d’art, centrades en el Museu Episcopal de Vic, que trobareurelacionades al final d’aquesta guia.A cada unitat, la introducció del vocabulari bàsic propi del’àrea permet créixer en la competència cultural de l’alumne/a. Pensem que aquesta àrea témoltes relacions amb l’àrea del Coneixement del Medi Social.

3. Competència relativa al tractament de la informació i competència digital

En el recorregut de cada unitat es presenta la informació a partir de dibuixos, imatges i situa-cions que han de ser treballades i interpretades. L’alumne/a ha de treballar individualment ien col·lectiu per poder assolir la informació presentada. Puntualment es presenten exercicisque demanen l’ús i la recerca de pàgines web.

4. Competència d’aprendre a aprendre

Metodològicament, els materials fan un recorregut que podríem dir que combinen la teoriaamb la pràctica de forma constant. És a partir de la resolució d’un exercici que es presentael següent. L’aprenentatge es presenta de forma dinàmica, amb una interacció constant entreallò que s’ha après i allò nou que es presenta. Molt sovint es tracta d’aprenentatges que per-meten l’exemplificació en relació a l’entorn de l’alumne/a. Sempre que és possible es busquenexercicis que s’avinguin amb un treball significatiu i constructiu.


3. COMPETÈNCIES I APORTACIONSBUSQUEM LA CLAU / GUIA DIDÀCTICA

5. Competències personals:

Competència d’autonomia i iniciativa personal

Competència centrada en conviure i habitar el món

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

Competència social i ciutadana

Els diferents àmbits de les competències personals es tracten de manera constant en les dife-rents unitats. En totes les unitats, hi ha qüestions relacionades amb criteris que fomentenl’autonomia i la iniciativa personal, amb preguntes que tenen respostes i solucions obertes ique obren les portes a l’expressió i al creixement autònom de cada alumne/a. Les qüestionsplantejades fan referència, molt sovint, a aspectes de la vida quotidiona que es fonamentenen la capacitat de millorar la convivència amb el grup i l’entorn. Sovint, també, es plantegenaspectes de ciutadania relacionats amb el diàleg interreligiós i la capacitat d’empatia davantdel fet religiós. Es subratllen els valors que poden ser compartits entre diferents expressionsreligioses. Entem que l’àrea de Cultura Religiosa ajuda de manera clau al creixement integralde l’alumne/a.


3. COMPETÈNCIES I APORTACIONSBUSQUEM LA CLAU / GUIA DIDÀCTICA

4. Presentació de les unitats

A. Nivells de treball o recorregut metodològic

Indiquem el recorregut metodològic que és possible realitzar, a cada unitat, centrat en tres nivellsd’aproximació que són graduals:

Nivell d’experiència: és el punt d’inici de cada unitat. Es planteja una situació propera al’alumne/a a partir d’un fet concret, d’una vivència o d’un aspecte de la vida quotidiana. Enaquest nivell, l’alumne/a s’adona que es tractarà un tema que l’afecta en el dia a dia.

Nivell de valor o de sentit: a partir de les experiències dels mateixos alumnes o de l’ex-periència presentada es procura extreure’n o descobrir-ne un valor determinat que es tre-balla i s’analitza a partir de diferents exercicis.

Nivell de transcendència: Del valor presentat i treballat es passa a estudiar el valor desdel sentit transcendent partint del fet religiós cristià. Posteriorment, es presenta com es viuaquesta mateixa vivència en una altra cultura religiosa. Es procura remarcar, sempre que éspossible, allò que uneix en el fet religiós.

B. Desglossament dels objectius i continguts per unitats

Per a cada unitat es formulen uns objectius concrets a assolir, acompanyats d’un desglossament delscontinguts en els seus tres aspectes clau: conceptes, procediments i actituds, valors i normes.

C. Criteris d’avaluació

Es proposen, per tal de realitzar una avaluació qualitativa, un seguit de frases per tal que el mestre/ales pugui utilitzar en els seus informes. Són frases centrades en els continguts i objectius treballatsque es poden complementar i modificar en funció de l’alumne/a i de l’atenció a la diversitat. Entenemque l’avaluació és continuada i individual. Les frases elaborades poden servir com a criteris d’avalua-ció i poden ser ampliades o modificades pel mestre, en funció de la feina realitzada a l’aula.


4. PRESENTACIÓ DE LES UNITATSBUSQUEM LA CLAU / GUIA DIDÀCTICA


Unitat 1 Busquem la clau

Objectius de la unitat

• Descobrir i identificar la idea de símbol, a partir de l’ús de la contrasenya.

• Aprendre que un símbol és quelcom que té dues parts, una de visible i una altra de no visible quehem de saber captar i llegir.

• Adonar-se de la necessitat d’interpretació del símbol.

• Observar que les religions fan servir el llenguatge simbòlic per expressar algunes idees clau.

• Tenir clar que el llenguatge religiós està centrat en uns símbols que hem de conèixer i respectar.

• Conèixer alguns símbols de les religions cristiana, jueva i islàmica.

Recorregut per nivells

A nivell d’experiència

• Adonar-se que en la nostra vida quotidiana utilitzem símbols o contrasenyes que serveixen perestablir uns codis que després hem d’interpretar.

• Veure que sense la interpretació, el símbol no pren cap sentit.

• Estudiar casos concrets de símbols que hi ha en el nostre entorn.

A nivell de valors

• Descobrir el valor simbòlic de diferents postures, actituds i rituals que hi ha en el nostre entorn.Fer l’exercici de buscar-ne la interpretació.

A nivell de transcendència

• Adonar-nos que diferents religions utilitzen símbols per expressar-se. Sense descobrir el codi quehi ha darrera cada símbol, algunes situacions no tenen cap sentit.

• Treballar el valor del respecte pels símbols de les diferents tradicions religioses.

• Fer veure que sense l’accés al coneixement del significat dels símbols, hi ha situacions que enspoden semblar ridícules.

Continguts

Aspectes d’avaluació

• Ha entès el significat del concepte “símbol”.

• Sap que en la lectura d’un símbol hi ha una part visible i una de no visible.

• Ha après a descobrir l’ús de símbols en la vida quotidiana i sap crear “constrasenyes” que respo-

Ús de diferents símbols: aigua,ciri, pa, vi, kipa…

Anàlisi d’alguns símbols pertan-yents a diferents llenguatges reli-giosos.

Participació activa en les activi-tats de l’aula.

Part visible i no visible del sím-bol.

Observació i descoberta de l’úsde símbols en el llenguatge reli-giós.

Respecte pels símbols de tradi-cions religioses diferents a lapròpia.

Definició de símbol.Observació i descoberta de l’úsde símbols en la vida quotidiana.

Interès per la interpretació desímbols desconeguts.

Definició de “contrasenya”. Creació d’una contrasenya.Interès per l’ús i la descobertade contrasenyes i símbols en lavida quotidiana.

De conceptes De procediments D’actituds


Espais sagrats…


• Posar en comú l’experiència de tenir o disposar d’uns espais on ens hi podem trobar bé.

• Observar que la natura disposa de molts espais que ens poden fer sentir bé.

• Saber que els éssers humans hem construït espais molt plurals relacionats amb el sentit religiós.

• Aprendre de la necessitat de respectar els espais sagrats de les diferents religions.

• Conèixer els noms concrets de diferents espais religiosos cristians: ermita, santuari, església, cate-dral, temple,...i descobrir un espai sagrat concret del nostre entorn.

• Conèixer el nom genèric dels espais religiosos en l’Islam (Mesquita), en el Budisme (Pagoda) i enel Judaisme (Sinagoga).



• Descobrir que tots tenim uns espais concrets on ens podem trobar bé i relaxats.

• Observar que la natura ofereix espais on les persones hi trobem un benestar.

A nivell de valors

• Adonar-nos que els humans hem construït molts espais de relació amb la divinitat que quedenreflectits en l’observació de la nostra geografia.

• Valorar la necessitat de ser respectuosos amb els espais religiosos, encara que a nosaltres no ensagradin ni ens transmetin cap sentiment.


• Conèixer la divisió eclesiàstica de Catalunya, estructurada en bisbats.

• Identificar diferents característiques d’espais sagrats cristians: catedral, ermista, santuari, temple…

• Conèixer el nom d’espais sagrats de diferents religions.

• Explicar el sentit de l’expressió “espai sagrat”.

Continguts

Església, temple, ermita, santuari,catedral.

Observació de la presència des-pais religiosos diversos en lageografia mundial.

Actitud de respecte pels dife-rents espais religiosos.

Bisbat o diòcesi.Identificació despais de benestaren diferents àmbits: casa, natura,ciutat…

Valoració positiva dels espaisreligiosos pertanyents a religionsdiferents.

Espai sagrat.Identificació de diferents tipusdespais.

Capacitat de reflexió sobre ladiversitat d’espais que tenim enl’entorn.


nen a un determinat símbol.

• Ha après que el llenguatge religiós utilitza el símbol per expressar molts dels seus significats.

• Coneix alguns símbols bàsics del llenguatge religiós.

• Té interès per descobrir el significat dels símbols.

• Té una actitud de respecte pels símbols de tradicions religioses diferents a la pròpia.



Unitat 2


• Sap expressar, amb paraules pròpies, el concepte d’espai sagrat.

• Coneix el nom dels bisbats de Catalunya i els situa en el mapa.

• Identifica els diferents tipus de construccions d’espais sagrats cristians: església, temple, ermita,santuari, catedral.

• Coneix el nom d’alguns dels espais sagrats més importants de les tradicions religioses.

• Ha estudiat amb interès un espai religiós.

• Sap quines són les actituds bàsiques de respecte envers els espais religiosos.

• Té interès per estudiar els espais religiosos.

Recerca i estudi d’un espai reli-giós proper.

Caracterització de diferents tipusd’espais religiosos cristians: ermi-ta, santurari, església, temple,catedral…

Coneixement de les actitudsbàsiques de respecte pels dife-rents espais religiosos.

Localització dels bisbats deCatalunya en un mapa.


Mesquita, sinagoga, pagoda.Identificació de religions amb elsseus espais específics.

Interès per conèixer l’ús i la fun-ció dels espais religiosos.


Unitat 3 Temps sagrats…


• Aprendre a valorar i a viure el sentit del temps.

• Observar que les persones hem dividit i estructurat el temps en el nostre ritme de vida: treball,descans, esbarjo, dormir, menjar...

• Adonar-nos que el nom de les setmanes i dels mesos de l’any de la nostra cultura tenen un origenen el món grecoromà.

• Observar que els principals moments de la vida d’una persona poden tenir una estructuració desdel sentit religiós.

• Conèixer el sentit dels sagraments en el Cristianisme, lligats amb els fets important de la vida.Establir una comparació amb l’Hinduisme.

• Adonar-nos que el calendari litúrgic cristià està relacionat amb el cicle anual de l’any.

• Observar aquest mateix fenomen en el calendari del món musulmà.



• Reflexionar sobre el transcurs del temps en la vida humana i veure que les persones “mesurem”,“esperem”,“enyorem”…el temps.

• Adonar-nos que el temps és una creació humana que té, sovint, una arrel en la tradició religiosa decada cultura.

A nivell de valors

• Trobar sentit a l’origen dels dies de la setmana i dels mesos de l’any en la cultura religiosa cristiana.


• Observar que les religions han buscat símbols i formes de “celebrar” el temps en la vida humana.


• Conèixer el sentit dels sagraments en les celebracions cristianes, relacionades en fets vitals per ala persona.

• Descobrir el significat del cicle litúrgic cristià.

• Adonar-se que el temps és també sagrat en altres cultures a partir dels exemples d’alguns trets del’Hinduisme i de l’Islam.

Continguts


• Sap expressar, amb paraules pròpies, el concepte de temps sagrat.

• Coneix l’origen dels noms de la setmana i dels mesos de l’any.

• Coneix el sentit dels sagraments que s’utilitzen en la pràctica cristiana i els símbols que els identi-fiquen.

• Sap el nom dels principals temps del calendari de la litúrgia cristiana:Advent, Nadal, Quaresma,Pasqua i Temps de l’any.

• Coneix alguns dels moments clau en la vida de l’Hinduisme.

• Sap identificar el calendari de l’Islam.

• Té una actitud de respecte per les diferents maneres de viure els “temps sagrats” en les tradicionsreligioses.

Moments clau en la vida d’unbudista.

Relació i comparació entre elcalendari civil i el calendari de latradició islàmica.

Calendari musulmà.Relació i comparació entre elcalendari civil i l’any litúrgic cristià.


Nom i definició dels sagramentscristians.

Interpretació dels símbols ques’utilitzen en els sagraments.

Actitud positiva en la recerca icomparació de calendaris dediferents tradicions religioses.

Sagrament.

Localització i identificació delsmoments clau de la vida de lapersona amb l’estil de vida del’hinduisme.

Interès per conèixer elsmoments clau de la vida de l’hin-dú i el sentit dels símbols queutilitzen.

Calendari litúrgic cristià.

Localització i identificació delsmoments clau de la vida de lapersona amb els sagraments delcristianisme.

Interès per conèixer els sagra-ments i el sentit dels símbolsque utilitzen.

Temps sagrat.

Lectura i interpretació de l’ori-gen dels dies de la setmana i delsmesos de l’any en la tradició gre-coromana.

Interès per conèixer l’origen delsnoms de la setmana i dels mesosde l’any.

Definició de temps.Identificació del concepte “tempssagrat”.

Actitud positiva per reflexionarsobre el temps i el seu sentit.




Unitat 4 Objectes sagrats…


• Adonar-se que les religions utilitzen una varietat important de símbols que prenen forma d’objec-tes que esdevenen “sagrats” per a cada tradició religiosa.

• Conèixer alguns objectes religiosos que han esdevingut sagrats per a unes religions en concret.

• Aprofundir en alguns objectes sagrats del Cristianisme que es tradueixen en formes de vestir, enobjectes de la litúrgia i en imatges.

• Saber i aprendre el nom d’alguns objectes sagrats de diverses tradicions religioses.

• Tenir una actitud de respecte envers els objectes sagrats de totes les religions.



• Descobrir, si cal a través d’una visita, la presència d’objectes sagrats en les religions. Pot ser útil lavisita a una església.

• Adonar-se que els objectes que anomenem sagrats han esdevingut símbols que poden ser llegitstot desxifrant-ne el significat.

A nivell de valors

• Mantenir una actitud de descoberta i d’interès pel coneixement dels símbols religiosos que tenenforma d’objecte.

• Aprendre a observar i llegir diverses formes de símbols: vestits, llibres, imatges, objectes…


• Conèixer el significat simbòlic de diferents objectes que s’utilitzen en la tradició cristiana i apren-dre a fer-ne una lectura.

• Adquirir el vocabulari propi i específic dels objectes, vestits, imatges…de la tradició cristiana.

• Fer la descoberta d’objectes i símbols de diferents tradicions religioses.

Continguts

Nom i símbols sagrats de dife-rents tradicions religioses:Menorah, Hilal o Lluna creixent,Torii,Yin i Yang i Roda de la Llei.

Interpretació d’imatges.

Imatges clau de la tradició cris-tiana: Crist a la creu i la Mare deDéu.

Establiment de relacions entreobjectes i les seves definicions.

Valoració del llenguatge simbòlicreligiós expressat a través delsobjectes sagrats.

Nom de llibres de la tradiciócatòlica: bíblia, missal, leccionari.

Lectura i comprensió de textosreferents a l’ús de símbols.


Nom d’objectes sagrats en lacelebració de l’Eucaristia.

Localització de països en funcióde la seva tradició religiosa.

Valoració dels objectes sagratscom a expressió del pensamentreligiós de les persones.

Nom d’objectes sagrats en lavestimenta cristiana: estola, alba icasulla.

Deducció de noms de símbols apartir de la lectura de defini-cions.

Actitud de respecte envers elsobjectes sagrats de les diferentsreligions.

Definició d’Objecte sagrat.Identificació de símbols i objec-tes sagrats en imatges.

Actitud positiva per a la recerca ila identificació de símbols iobjectes.





• Sap expressar, en paraules pròpies, el significat de l’expressió “objecte sagrat”.

• Coneix el nom d’objectes sagrats en la tradició cristiana relatius a la forma de vestir i als llibres dela tradició catòlica.

• Identifica els principals objectes utilitzats en la celebració de l’Eucaristia.

• Interpreta les principals imatges utilitzades en el Cristianisme.

• Coneix el nom dels principals símbols de diverses religions.

• És capaç de localitzar, en un mapa del món, espais amb diferents tradicions religioses.

• Mostra interès per conèixer el significat de diversos objectes sagrats.

• Té una actitud de respecte envers els símbols de diverses tradicions religioses.


Unitat 5 Mirem l’art


• Adonar-se que en la nostra vida quotidiana utilitzem símbols de tota mena i de manera constant.

• Aprendre a desxifrar els codis d’alguns llenguatges simbòlics quotidians, com seria el cas, dels sen-yals de circulació.

• Conèixer el significat d’alguns dels símbols que s’utilitzen en l’expressió de l’art cristià.

• Aprendre a fer la interpretació dels símbols en les obres d’art a partir d’un model donat.

• Adonar-se que la lectura simbòlica de l’art és possible en totes les tradicions religioses.



• Constatar la presència de símbols en la nostra vida quotidiana a partir d’objectes senzills: carpetesamb adhesius, samarretes amb logos…

• Aprendre que cal fer una lectura d’aquests símbols per tal que prenguin significat per a nosaltres.El codi de circulació en pot ser un exemple.

A nivell de valors

• Tenir una actitud de descoberta i d’interpretació en els símbols religiosos, com a components d’unllenguatge concret.

• Adquirir un vocabulari específic dels símbols cristians i amb els conseqüents significats.


• Fer la lectura i la interpretació de diferents obres d’art romànic i d’art gòtic on es fa imprescindi-ble el coneixement del significat dels símbols.

• Adonar-se que la lectura simbòlica és un element comú a les diferents tradicions religioses.


Continguts


• Sap interpretar codis.

• Coneix el significat de diferents símbols religiosos i és capaç de localitzar-los en les obres d’artromàniques i gòtiques.

• Sap interpretar una obra d’art a partir dels símbols estudiats.

• Té una bona actitud davant la recerca i la interpretació de símbols.

• Sap enfocar l’estudi d’una obra d’art seguint un esquema d’interpretació i comentari.

• Manté una actitud de respecte davant dels símbols religiosos.

Elaboració i comentari d’undibuix que contingui símbols reli-giosos, a partir d’unes pautesdonades.


Anàlisi i interpretació d’una obrad’art a partir de l’aplicació d’unesquema per al seu comentari.

Actitud de respecte pels símbolsque utilitzen totes les culturesreligioses.

Diccionari de símbols bàsics pera la interpretació de l’art romà-nic i gòtic:

àngel, bàcul, balança, bandera,banyes, barbes, blanc, brau,burret, castell, cavaller, clau,colom, xai, corona, creu, dimoni,dit, drac, espasa, estrelles, foc,lleó, sol/lluna, lliri, mà, nimbe,negre, mantell, poma, nuesa,palma, sol, serp, llibre

Observació d’obres d’art romà-niques i gòtiques a partir de lalocalització dels símbols treba-llats en l’apartat de conceptes.

Actitud activa en la recerca i lainterpretació dels símbols reli-giosos estudiats.

Concepte de codi.Interpretació dels codis aplicats ala circulació viària.

Actitud positiva per interpretarel sentit dels símbols religiosos.



Unitat 6 Sentits figurats


• Adonar-se que en l’ús del nostre llenguatge habitual fem servir molts recursos basats en les metà-fores i els sentits figurats.

• Conèixer i usar el concepte de sentit figurat en la nostra llengua.

• Prendre consciència que el llenguatge religiós fa servir el sentit figurat com un recurs simbòlic.

• Desxifrar alguns sentits figurats utilitzats en les tradicions religioses.

• Conèixer específicament alguns dels sentits figurats més importants utilitzats en el cristianisme.

• Aprendre a fer lectura d’imatges i de pel·lícules que utilitzen els sentits figurats.



• Descobrir la presència, en el nostre llenguatge, de paraules que poden prendre diferents significatsen funció del seu ús i del seu context.


• Jugar i practicar amb l’ús del sentit figurat en la llengua oral i escrita.

A nivell de valors

• Adonar-se de la presència del sentit figurat en diferents religions.

• Mostrar una actitud de descoberta i d’interpretació en relació als sentits figurats.


• Conèixer alguns dels sentits figurats més coneguts en la tradició religiosa cristiana: l’arbre, l’eru-ga/papallona, el vel, el somni, la presó/llibertat, la llum/foscor…

• Conèixer l’ús del sentit figurat en diferents tradicions religioses.

• Aprendre que el llenguatge del cinema utilitza les imatges i les semblances en un sentit figurat,també en l’àmbit religiós.

Continguts


• Ha entès el significat de la idea de “sentit figurat”.

• Sap localitzar “sentits figurats” i metàfores en expressions populars.

• Identifica i interpreta alguns sentits figurats que fem servir en el llenguatge religiós.

• Sap relacionar alguns sentits figurats que usem en la literatura i el cinema.

• Expressa, amb paraules pròpies, el sentit figurat d’algunes imatges relacionades amb el fet religiós.

Expressió, amb paraules pròpies,del significat dels dobles sentitstreballats.

Valoració del llenguatge simbòlicreligiós expressat a través de lesmetàfores i els sentits figurats.

Conceptualització del següentssentits figurats:

- arbre- eruga/papallona- vel- somni- presó/llibertat- llum/foscor

Identificació i interpretació delsdobles sentits assenyalats en l’a-partat de conceptes.


Concepte de metàfora.Lectura i recerca d’imatges/sím-bols de doble sentit en el NouTestament.

Actitud activa en la recerca i lainterpretació dels sentits figuratstreballats.

Concepte de “doble sentit” i“sentit figurat”.

Interpretació de frases ambdoble sentit.

Actitud positiva per pensar atrobar mots i expressions ambdoble significat.



Unitat 7 Pregant dues vegades


• Constatar que en les nostres tradicions populars (balls, cançons, danses…) utilitzem el llenguatgesimbòlic.

• Aprendre a desxifrar el llenguatge simbòlic d’algunes de les nostres tradicions populars.

• Adonar-nos que darrera dels símbols populars hi ha l’expressió d’uns valors.

• Observar que en el Cristianisme es fan servir símbols en forma de cants, danses i oracions que


responen a diferents maneres d’adreçar-se a Déu.

• Constatar que moltes tradicions religioses utilitzen les danses i les cançons com a formes de pre-gària.



• Fer l’observació de danses i cançons tradicionals que utilitzen els símbols en la seva expressió.

• Interpretar algunes d’aquestes danses i cançons, tot desxifrant-ne els significats simbòlics.

A nivell de valors

• Mostrar una actitud de descoberta del significat simbòlic popular que s’expressa en diferents tra-dicions.


• Observar que la música i la dansa poden ser maneres d’adreçar-se al transcendent.

• Fer la lectura simbòlica d’algunes danses i músiques en el marc de les diferents tradicions religioses.

Continguts


• Sap que podem explicar idees i sentiments a través de la música i de la dansa.

• Coneix els símbols que aporten algunes danses i cançons del nostre país.

• És capaç d’adonar-se que algunes dandes i cançons són expressions simbòliques.

• Sap que les danses i les cançons poden ser formes diverses de dirigir-se al transcendent.

• Valora el llenguatge simbòlic religiós expressat a través de la música i la dansa.

• Interpreta imatges festives d’origen religiós.

Lectura i interpretació de textos iimatges festives d’origen religiós.


Interpretació del sentit de dan-ses, músiques i cançons de cairereligiós.

Valoració del llenguatge simbòlicreligiós expressat a través de lamúsica, la dansa i les expressionspopulars.

Conceptes de festa i celebracióen el llenguatge simbòlic religiós.

Interpretació del sentit de dan-ses, músiques i cançons populars.

Actitud activa en la recerca i lainterpretació de danses i músi-ques que expressen sentimentsreligiosos.

Concepte de festa i celebraciópopular.

Identificació del concepte defesta i descoberta de l’ús de sím-bols.

Actitud positiva per buscar elsignificat dels símbols religiososexpressats a través de la música ila dansa.




Unitat 8 La vida és un misteri, descobreix-lo


• Constatar que, en totes les unitats treballades, hem aprofundit en la lectura del llenguatge simbòlic.

• Adonar-se que el llenguatge religiós utilitza els símbols de forma constant.

• Observar que els símbols són recursos que utilitzem els éssers humans per donar resposta a pre-guntes que generen un misteri i una inquietud.

• Fer la lectura d’un poema que contingui paraules i sentits figurats basats en els símbols.



• Constatar que hi ha preguntes sense resposta.

• Aprendre que els símbols esdevenen una manera de donar resposta i significació als misteris de lavida humana.

A nivell de valors

• Adonar-nos del valor del símbol en l’intent de donar resposta a preguntes transcendentals.


• Treballar la figura de Teresa de Calcuta i fer una lectura símbòlica del text:“La vida és….”, tot des-cobrint la presència de diferents simbolismes.

• Constatar que totes les religions utilitzen el llenguatge simbòlic en diferents sentits: en l’espai, enel temps, en els objectes, en les danses, en l’art, en la música…

Continguts


• Ha après que el llenguatge religiós es pot expressar a través de símbols.

• Ha conegut i aprofundit en la persona de Teresa de Calcuta.

• Sap llegir expressions i frases simbòliques.

• Ha entès el concepte de “misteri” i “transcendència”.

• Sap distingir el llenguatge religiós d’altres llenguatges.

Aplicació i ús de símbols adequatsa diferents tradicions religioses.


Interpretació del Cant a la vidade Teresa de Calcuta.

Interès per conèixer la vida iobra de Teresa de Calcuta.

Vida i obra de Teresa de Calcuta.Identificació de la vida i obra deTeresa de Calcuta.

Interès en la interpretació detextos amb càrrega simbòlica.

Concepte de “transcendir” o“transcendència”.

Elaboració de gestos o símbolsque ens caracteritzen com aéssers humans.

Interès per l’ús de símbols reli-giosos.

Concepte de misteri.Identificació de gestos o símbolsque ens caracteritzen com aéssers humans.

Actitud positiva per pensar ensituacions que impliquen misteri itranscendència.




5.Tipologia de les activitatsrealitzades en les unitats

Subratllem les principals activitats presents en cada tema:

Valoracions personals

Resolució d’un petit enigma

Resoldre mots encreuats

Relacionar conceptes amb frases o dibuixos

Recerca en el Nou Testament

Recerca en l’àmbit personal o social

Observació i interpretació d’imatges

Lectura de textos i/o mapes

Interpretació teatral o de dibuixos

Interpretació de significats de frases, imatges i símbols

Escriure petits textos

Dibuixar

Debat / activitat en grup

Comprensió lectora • preguntes tancades• preguntes obertes

Completar graelles tancades

Completar / enllaçar frases X

Objectius generals U-1 U-2 U-3 U-4 U-5 U-6 U-7 U-8


5. ESQUEMA DE TIPOLOGIA D’UNITATSBUSQUEM LA CLAU / GUIA DIDÀCTICA

6. Relació de cultures religioses treballades

Vet-aquí la relació de cultures religioses que es treballen al llarg de les unitats:

Religions africanes

Sintoisme

Confucionisme

Sikhs

Budisme

Hinduisme

Judaisme

Islam

Cristianisme

U-1 U-2 U-3 U-4 U-5 U-6 U-7 U-8


6. RELACIÓ DE CULTURESBUSQUEM LA CLAU / GUIA DIDÀCTICA

7. Relació d’imatges relacionadesamb el Museu Episcopal de Vic

S’ha pres l’opció, en aquest material que sempre que fos possible s’expliquessin les imatges religio-ses a través de la història de l’art. Pensem que l’art és un element transversal que ha de poder serensenyat a totes les etapes educatives i des de diverses àrees. Des de l`àrea de Cultura Religiosas’hi pot fer una incidència específica. L’art, per tal que sigui comprès, s’ha de treballar de forma con-tinuada al llarg del procés d’aprenentatge, ajudant a l’alumne/a a observar i interpretar.En aquest material, les imatges religioses escollides pertanyen al Museu Episcopal de Vic i, més con-cretament, a les seves col·leccions de romànic i gòtic.Això fa més possible l’organització de possi-bles sortides per conèixer i localitzar, de forma directa, les imatges treballades al llarg del material.D’altra banda, és possible realitzar altres sortides a museus del nostre país que acullen imatges moltsemblants.Veiem important fer aproximacions als museus de forma continuada i amb objectius con-crets, més enllà de les visites generals. Una bona sortida de final de curs pot ser conèixer i treba-llar les imatges que s’han conegut al llarg del material.

La relació d’imatges del Museu treballades en la unitat 6 són:

• Frontal d’altar de Sant Martí de Puigbó.

• Fragment del frontal d’altar de la Mare de Déu del Coll.

• Fragment de la pintura mural de l’absis de Sant Sadurní d’Osormort.

• Lateral d’altar del Mestre de Sorigueles (Pes de l’ànima).

• Fragments del retaule dedicat a Sant Antoni i Santa Margarida.

• Fragment del frontal d’altar de Sant Vicenç d’Espinelves.

• Fragment del retaule de Santa Maria de Verdú.


7. RELACIÓ D’IMATGESBUSQUEM LA CLAU / GUIA DIDÀCTICA

guia didàctica busquem la claufundaciovedrunabarcelona.cat/usuaris/publicacions/... ·...

Documents