Un projecte de: MODIband projectes Culturals

Guia per a P3

FESTIVAL DE CINEMA INFANTILDE CATALUNYA 7ª edició www.elmeuprimerfestival.com

1Presentació

Què és EL MEU PRIMER FESTIVAL?Com és un dia al MEU PRIMER FESTIVAL?

Quin és el paper dels nens i nenes al MEU PRIMER FESTIVAL?

2Continguts i activitats al voltant del cinema

Què és el cinema?La sala de cinema

Què hi ha darrera una pel·lícula?

3Detall de la programació i activitats relacionades

Guia d’educació infantil

2

1PRESENTACIÓ

Què és EL MEU PRIMER FESTIVAL?

El MPF és una mostra de cinema per a nens i nenes de 2 a 12 anys que té lloc a Barcelona i a altres municipis de Catalunya cada any amb l’objectiu de donar a conèixer un cinema divers, plural i creatiu als petits espectadors tot fent-los partícips i protagonistes del seu propi aprenentatge. El Meu Primer Festival ofereix un programa especial per a les escoles a través d’una activitat matinal i materials didàctics que ajuden als mestres a preparar l’activitat. Aquest és un projecte organitzat per l’Associació Cultural MODIband, experts en cinema infantil, que rep el suport de l’Ajuntament de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya.

3

Com és un dia al MEU PRIMER FESTIVAL?

Per als alumnes d’Educació Infantil, de P3 a P5, l’activitat té una durada d’una hora i mitja en total, al llarg de la qual els alumnes gaudeixen d’una selecció de diferents curtmetratges adequats a la seva edat, que seran presentats per un animador que fa de mestre de cerimònies: el Sr. Claqueta.

4

Seqüència de l’activitat:

Benvinguda de les escoles – exterior/entrada – 10’ Presentació del festival – dins la sala – 5’ Projecció de curts (Primer Bloc) – 30’ Dinamització, comentaris i votacions – 10’ Projecció de curts (Segon Bloc) – 25’ Valoració final i tancament – 10’

Quin és el paper dels nens i les nenes al MEU PRIMER FESTIVAL?

Els nens i les nenes estan convidats a participar al festival com a espectadors i jurat. Ells seran, per tant, els autèntics protagonis-tes de la jornada, i assistiran al festival amb els cinc sentits ben oberts per tal de poder veure i valorar la millor pel·lícula. Els membres d’un jurat de cinema què fan?

Es preparenEls membres del Jurat d’un festival de

cinema han d’aprendre primer alguns

conceptes clau sobre el cinema, la seva

singularitat com a art, la seva evolució

i els elements bàsics del seu llenguatge.

Per això us proposem en aquesta guia

treballar alguns continguts i activitats.

Van als festivals i veuen pel·lículesEl festival es farà en una sala de

cinema de veritat, amb pantalla gran i

butaques per tots els espectadors.

Els nens i nenes veuran un total de

6 curtmetratges, presentats pel Sr. o la

Sra. Claqueta, directors del festival.

S’acreditenQuan els membres d’un jurat

assisteixen a un festival cal que

s’acreditin degudament. Per això us

demanem que cada nen porti la seva

acreditació, amb el seu nom, nom de

l’escola i pel·lícula (o sèrie de dibuixos

preferida).

Valoren les pel·lícules i emeten

la seva opinióEns agradaria molt saber quina és la

valoració de la sessió dels nens i nenes de P3. Són menuts i per això la dinàmica serà ben senzilla. El directors del festival, el Sr.

i Sra. Claqueta, ens guiaran en aquest procés.

5

ActivitatPot ser interessant plantejar una conversa

participativa en què els alumnes puguin parlar de les seves experiències amb relació al cinema i exposar quins són els seus coneixements previs.

2CONTINGUTS I ACTIVITATS AL VOLTANT DEL CINEMA

Què és el cinema?

El cinema és un art que ens mostra imatges en moviment a través d'una pantalla. Això vol dir que a la pantalla hi veiem coses que es mouen. En canvi, quan mirem una imatge que està quieta, estarem veient una foto, un conte o un quadre. El cinema ens explica històries de gent, d’animals o de coses que passen al món o en la imaginació de la gent que les fa. El cinema, igual que altres formes artístiques com ara la dansa, la música o la literatura, serveix a l’ésser humà per expressar-se d’una manera creativa. El cinema ens explica històries i transmet emocions i pensaments.

Hem anat mai al cinema? Recordem alguna pel·lícula? Ens ha agradat?

N'hem vist alguna a casa? On l'hem vist?

6

La sala de cinema

Una sala de cinema és un espai molt gran amb una pantallai seients, tots iguals, que es diuen butaques. Les pel·lícules les podem veure gràcies a un aparell, el projector, que està elevat i darrera els nostres caps quan estem a la sala. També veureu que a les parets hi ha una mena de caixes negres que són els altaveus. Per aquí surt el so de les pel·lícules.

Normalment, els cinemes no estan oberts al matí però com que és un festival per a nens i nenes faran una excepció. Ens haurem de posar les acreditacions i preparar-nos per veure molts dibuixos animats!

Hi haurà els directors del festival, el Sr. i la Sra. Claqueta, que ens ens rebrà abans d'entrar a la sala de cinema i ens ensenyarà com funciona tot.

Com ens hem de comportar en una sala de cinema? Hem d'estar ben alerta del que veiem a la pantalla, fer silenci i no bellugar-nos gaire per no molestar la resta d'espectadors. Al Meu Primer Festival no podem menjar dins de la sala perquè si masteguem tots alhora no sentirem res!.

7

Hi ha unes parts del nostre cos que són molt importants al cinema:Els nostres ulls i les nostres orelles

Hem de mirar i escoltar atentament les pel·lícules que veurem. Ho passarem molt bé!

8

Quan anem a un concert de música, un espectacle de teatre o de titelles, què fem quan acaba? Piquem de mans. D'això se'n diu aplaudir i quan ho fem estem expressant que ens ha agradat el que hem vist i donem les gràcies a les persones que han fet l'espectacle.

Farem el mateix amb les pel·lícules d'El Meu Primer Festival. Veurem imatges dels curtmetratges que hem visionat i aplaudirem més o menys en funcció de si ens ha agradat o no.

Activitat

Feu pensar als nens i nenes en contes o pel·lícules que els agradin i intenteu que expliquin als companys i companyes quin és l’argument, què hi passa, quina és la història.

Activitat

Proposeu als nens que cadascun d’ells pensi en una pel·lícula (o sèrie de dibuixos animats). I que intenti descriure un o dos dels seus personatges. Qui són? Són nens, animals, objectes? Són bons o dolents? Són divertits, valents, porucs?

Què hi ha darrera d'una pel·lícula?

Una pel·lícula està formada per molts elements. A continuació n’expliquem uns quants que pensem que podeu treballar amb els vostres alumnes

LA HISTÒRIA:

Les persones sempre han explicat històries. Igual que els contes, les pel·lícules ens expliquen coses, relats, històries...És el que s‘anomena argument. Identificar i ajudar a entendre aquestes històries, com els nens i les nenes les perceben i les interpret-en és una bona manera d’estimular l’atenció i la capacitat d’anàlisi i reflexió dels més petits.

ELS PERSONATGES:

Els personatges són els que viuen les històries. Aquelles persones, animals o objectes als quals els hi passen coses. Com són aquests personatges, quins atributs tenen, com reacciones davant dels esdeveni-ments...són aspectes que podem començar a trebal-lar amb els nens.

Activitat

Proveu de posar un fragment d'una pel·lícula a la classe i quan soni la música, tanqueu els ulls. Quan els obriu, expliqueu al grup: Com us heu sentit? Què creieu que hi passava a la pantalla?Després torneu a repetir l'escena amb els ulls oberts. Què noteu de diferent? *Si voleu podeu fer aquesta activitat després d’assistir al festival amb els DVD recopilatori que us donarem amb el programa de curts que veureu.

LA MÚSICA:

La majoria de les pel·lícules tenen sorolls i música que acompanyen la història i que fan que l’enten-guem millor o que sentim emocions, com alegria, tristesa, por... En els curtmetratges que veureu al festival la música és molt important, ja que la majo-ria no tenen diàlegs.

9

LES EMOCIONS

El cinema, com totes les expressions artístiques, és un mitjà de transmissió d’emocions i sentiments. És doncs una bona excusa per treballar les emocions amb els infants: identificar-les, entendre-les, com-partir-les... La capacitat d’emocionar del cinema és fruit de la combinació dels diferents elements men-cionats anteriorment (història, personatges, so, música...), així com dels aspectes més visuals

ELS COLORS I LES FORMES:

Dels múltiples aspectes visuals relacionats amb el cinema us proposem de treballar els colors i les formes, que tot sovint (igual que passa en les arts plàstiques) ajuden a configurar una determinada atmosfera i transmetre unes sensacions o unes altres. L'ús de la il·luminació, els tons i les textures d'un film són factors decisius en la transmissió de la història cap a l'espectador/a. També ho són les formes geomètriques que s’utilitzen i el traç dels dibuixos. Els curtmetratges que conformen el programa que veuran els nens i nenes ens ensenyen propostes cromàtiques i plàstiques ben diferents, que transmeten estats d’ànim i sensacions diverses.

10

3DETALL DE LA PROGRAMACIÓ I ACTIVITATS RELACIONADES

A continuació, s'exposen els curtmetratges que els alumnes de P3 visionaran durant “El Meu Primer Festival”.La programació consta de 6 curtmetratges escollits per a l'etapa d'educació infantil, de diverses procedències i èpoques, així com de diferents tècniques i tipus d’animació. Per cada un d’ells us proposem una sèrie d’aspectes a observar i a treballar amb els alumnes. L’organització del festival us facilitarà un DVD amb el recull de curts per a que pugueu tornar-los a veure a l’escola si voleu posteriorment.

11

Què podem observar i treballar?

L’Aston passa un any sencer recopilant i col·leccionant pedres. Com sabem que passa un any? Fixeu-vos en les imatges i esbrineu quina estació representa cadascuna.

L’Aston i les pedres (Astons stenar), Lotta Geffenblad, Uzi Geffenblad. Suècia, 2007, 9’, en suec

L’Aston és un gos sensible i hospitalari. Creu que les pedres estan desitjant que algú les acotxi. Per què no endur-se-les a casa? Centenars i centenars de pedres! Però aviat arribaran les vacances i les pedres hauran d’explorar nous territoris.

12

13

Què podem observar i treballar?

ELS APRENENTATGES:

Al Topets i a al Taquetes els encanta explorar el món que els envolta i imitar-lo. S'assemblen molt als seus espectadors més menuts: saben que una bona manera d'aprendre consisteix a observar i experimentar. Iniciativa no els en falta, però aconseguir el seu objectiu és més difícil del que pensaven. Aquesta és una història sobre el procés d'aprenentatge. El mateix passa quan un infant vol vestir-se tot sol, vol deixar els bolquers a banda, o vol aprendre a anar en bicicleta.

I a tu, quina d'aquestes accions et costa més de fer? Quina ja saps fer tot sol?

El circ d’en Topets i en Taquetes // Pigat i Tacat es capgiren (Spot and Splodge do Earstands) (Prick och Fläck Star pa Oronen). Lotta Geffenblad, Uzi Geffenblad, Suècia, 2013, 8’, doblat al català

Aquest parell de conills són molt curiosos, sempre tenen ganes d’aprendre coses noves! Un dia van al circ i, és clar, després volen imitar els acròbates. Això de fer tombarelles no és la seva especialitat i acaben bruts de cap a peus. O serà a l'inrevés?

Què podem observar i treballar?

APRENDRE A COMPARTIR:

L’eriçó, l’esquirol, el conill i el ratolí comparteixen una poma i es queden amb gana, però no hi ha cap problema! Faran un sopar a casa l’eriçó i cadascú durà menjar. Què menjaran?

Encercleu els aliments que duen per sopar:

El petit eriçó generós (Le petit hérisson partageur), Marjorie Caup, França-Bèlgica, 2014, 5’, doblat al català

Què bones són les pomes! Sobretot quan hi ha gana! Mentre passeja pel camp, un eriçó troba una poma ben bonica i apetitosa, però haurà de compartir-la amb altres animalons, que també en volen un bocí.

14

Què podem observar i treballar?

LES TEXTURES:

L’animació de la pel·lícula està realitzada amb un material força insòlit: la llana cardada. La llana suggereix calidesa i ens evoca un entorn acollidor, confortable i protegit. Els nens i nenes hi congenien perquè els teixits estimulen unes qualitats sensorials que difícilment poden evocar les imatges digitals. Visualment, el curtmetratge s'assembla a un conte infantil: l'animació és plana, els efectes visuals són simples -de formes i colors abstractes en el moment de la transformació- i els sons són orgànics, fins i tot apareixen les onomatopeies! A classe podeu repartir materials i teixits amb textures diferents perquè els nens i les nenes les puguin tocar i reconèixer.

ELS CANVIS I LES TRANSFORMACIONS:

El film narra amb tendresa la transformació de l’eruga a capoll, i de capoll a papallona. La gallina està expectant i emocionada, tot i saber que quan acabi la mutació, la seva amiga marxarà a conèixer món. El relat també mostra el pas de les hores amb el·lipsis poètiques que juguen amb els canvis de color.

Als tres anys els infants perceben les transformacions que viuen els elements del seu entorn, siguin persones, objectes, plantes o animals. És el cicle de la vida. Ells mateixos estan immersos en processos maduratius molt importants. Amb senzillesa i delicadesa la pel·lícula tracta sobre l'acceptació d'aquests canvis, el respecte pels ritmes evolutius de cadascú i el pas del temps.

A classe podeu introduir aquest tema amb exemples senzills, que els nens i nenes comencen a captar.

L’eruga i la gallina (Il bruco e la gallina), Michela Donini i Katya Rinaldi,Itàlia, 2013, 10’, sense diàlegs

Ha arribat el dia més important de la vida de l’eruga. És l’hora de la metamorfosi a papallona i necessita l’afecte i el suport d’una bona amiga. La gallina serà al seu costat per viure-ho i celebrar-ho plegades, sense presses.

15

ELS POLLETS SERAN... ?

EL CAPGRÒS SERÀ... ?

LA LLAVOR SERÀ .... ?

DESPRÉS DE LA NIT HI HAURÀ... ?

16

Què podem observar i treballar?

LA TÈCNICA DE L’ORIGAMI:

Al Japó, l'origami és l'art de la papiroflèxia, és a dir, totes aquelles tècniques de plegatge de paper per a fabricar objectes decoratius. No està permès trencar ni enganxar! Moltes escoles fan activitats de papiroflèxia a les classes d'educació plàstica i també es fa servir com a recurs didàctic a les matemàtiques per conèixer les formes: triangles, rectangles, quadrats, pentàgons, etc. i resoldre problemes geomètrics i equacions.Les papiroles més conegudes són els avions, els vaixells o els ocells de paper. Sabríeu construir la cara d'un gos i d'un gat? Són dues figures molt senzilles que poden fer els nens i nenes a partir de 3 anys. Agafeu un retall de paper -si pot ser amb les cares de dos colors diferents-, un retolador negre per pintar ulls, nassos i bigotis, i seguiu les instruccions:

Si voleu saber com es va rodar aquest curtmetratge, aquest és l’enllaç del making of:http://youtu.be/-6WtHVGLjsY

Animals de mocador de paper (Tissue Animals), Yuki Ariga, Japó, 2013, 1’40”, sense diàlegs

Molta creativitat i un munt de mocadors de paper són els ingredients d'aquesta sorprenent animació en stop-motion. Es tracta de l'espot d'una empresa paperera japonesa en el que, en menys d'un minut i mig, apareixen fins a 12 figures fetes amb mocadors de paper!

17

Què podem observar i treballar?

ELS POLS:

Fa 90 anys, això de viatjar al Pol Nord i el Pol Sud era tota una gesta heroica. Avui encara és molt difícil arribar-hi. Però, què són els Pols? Si aconseguiu un globus terraqui expliqueu als nens i nenes on és el Sol, on és la Terra i perquè als Pols hi fa tant de fred!

Viatge al Pol (Trip to the pole), Harry Bailey, John Foster, Frank Moser, Jerry Shields, EUA, 1924, 5’30”, sense diàlegs?

Aquesta faula visual combina imatge real i imatge creada per ordinador i narra les peripècies d’un saltamartí una mica maldestre que se les haurà d'empescar per millorar els seus saltirons.

18

FESTIVAL DE CINEMA INFANTILDE CATALUNYA 7ª ediciówww.elmeuprimerfestival.com