EMPORDÀGUIA.com 1

EMPORDÀGUIA.com2 EmpordàGuia presenta su nueva aplicación para iPhone y Android. Descárgatela gratuitamente en tu móvil.

Te hemos guiado durante 10 añosa través de nuestra revista impresa.

Ahora te presentamos la aplicación móvildel Empordà! Búscala en tu tiendaGoogle Play o App Store de Apple!

Look for the new App with our guide and recomendations to the Empordà!

info@empordaguia.com 972 794 231 C/Joan Maragall 3 Camallera 17465 Girona

Arte y Cultura Gastronomía Alojamiento

ComprasOcio ActivoSalud y Belleza

Vino y Delicatesen La Noche Eventos

Mascotas Inmobiliarias Servicios

EmpordàGuia presenta su nueva aplicación para iPhone y Android. Descárgatela gratuitamente en tu móvil.

EMPORDÀGUIA.com4

GENT DE CASA LOCAL PEOPLE

06 Un ramat de cabres per netejar boscosUna iniciativa per al bé de tots08 A herd of goats for cleaning the forestAn initiative for the welfare of all

ENTREVISTES INTERVIEWS

10 Silvia Pérez Cruz La cantant de Palafrugell ens mostra la seva faceta més íntima · The singer from Palafrugell shows her more intimate side14 Mercè Riba L’escultura com a relat seqüencial. Forjada en un entorn on l’art i la creació eren habitualsSculpture as a Sequential Story. Forged in an en-vironment where art and creation were the norm18 Edward Hugh Ens ajuda a entendre els processos econò-mics i socials · He helps us understand econo-mic and social processes22 Enric Ruiz-Geli Arquitecte figuerenc que ha guanyat el premi al millor edifici del món 2011 · Architect from figueres who has been awarded the prize for the best building of the world 2011

MONOGRàfIC MONOGRAPHIC

27 figueres, com mai l’has vist! 44 Citizens of figueresUna visió de la Figueres més autèntica a través de la mirada d’alguns dels seus ciuta-dans · A view of the most authentic Figueres through the eyes of some of its citizens

GASTRONOMIA GASTRONOMy

48 Duran Hotel & Restaurant Coneixem el present d’aquest ja mític esta-bliment figuerenc · We know the present of this mythical establishment of Figueres

EMPRENDEDORS EMPRENEDORS

52 Joan BaldrichDirector del Túnel de Vent y premio Empren-dedor 2012 · Manager of Túnel de Vent and 2012 Entrepreneur award winner56 TodeviseArte y creatividad en el mundo digital Art and creativity in the digital world

NOVETATS A L’EMPORDà NEWS IN THE EMPORDà

59 Montessori Nova oferta educativa a Figueres · New school in Figueres

31EMPORDÀGUIA HIVERN PRIMAVERA 2013

60 Exposició. Exhibition Per conèixer el fons marí · Learn about the seabed61 Ceres Roura 100 anys d’història100 years of history62 Can Garus La força dels pioners reneix de les cendres · The force of the pioneers rising from its ashes63 Vins de Taller Esta bodega celebra su décino aniversario · This cellar celebrates its tenth anniversary

ESPECIAL ESPECIAL

64 24 idees per gaudir aprenentEt convidem a conèixer alguns dels cur-sos, cursets i tallers que s’imparteixen a l’Empordà · Here we invite you to get to know some of the courses and workshops taught in the Empordà.

ESCAPADES ESCAPES

68 A peu per la Conca del Tinar 70 A Hike Through the Tinar Basin72 En coche de Rabós al monestir de Sant Quirze de Colera74 From Rabós to the Monastery of Sant Quirze de Colera

EMPORDÀGUIA.com 5

31SUMARI SUMMARY EG LA GUIA THE GUIDE

CULTURA 80 Museos Museums 82 Galerías Galleries

TURISMO 84 Alojamientos Hotels Camps

GASTRONOMÍA 93 Restaurantes Dinning108 Comidas informales, tapas y vinotecas Informal lunch, tapas and wine bars

OCIO110 Ocio Activo Active Leisure114 Noche Nightlife

COMPRAS116 Productos del Empordà Empordà Goods118 Bodegas y molinos de aceite Wineries & Oil mills122 Delicatessen 126 Anticuarios y vintage Antiques&vintage128 Decoración Deco132 Arquitectura y construcción Architecture & construction135 Jardinería Gardening137 Librerias, artes y electrónica Bookstores, arts and electronics138 Artesanos Artisans139 Joyas Jewellery140 Moda

Fashion143 Deportes Sports144 Eventos Events 146 Comida para llevar Take away

SERVICIOS147 Servicios varios Services150 Salud y belleza Health & Beauty153 Cursillos Courses154 Inmobiliarias Real estate155 Mascotas Pets

AGENDA156 Agenda Calendar

MAPA160 Mapa Map

27 106

EMPORDÀGUIA.com6

DIRECCIÓ Pepa Clavería i Carmina Vilaseca

AJUNDANT DE DIRECCIÓ Andrea Ferrés

MARKETING I ADMINISTRACIÓ Claudia Poch

COL·LABORADORS REDACCIÓ Teresa Artigas, Manuel Blancafort, Helena Borrell, Tina

Casademont, Sonia Fuentes, José G. Osorio, Pere Gifré, Pau Guinart, Cristina Vilà

COL·LABORADORS IMATGE Nino Blancafort, Andrea Ferrés, Vanessa Llinares

REALITZACIÓ APLICACIÓ MÒBIL Ignasi Rifé

TRADUCCIÓ ANGLÈS Walter Tauber

CORRECCIÓ Jacobo Krauel

EDITA / EG EMPORDÀGUIA SC

JOAN MARAGALL, 3

17465 CAMALLERA, GIRONA

T 972 794 231 • 610 417 522 • F 972 795 940

DISTRIBUEIX / EG EMPORDÀGUIA

PUBLICITAT ZONA SUD Clusi Coll, clusi@empordaguia.com

PUBLICITAT ZONA NORD Andrea Ferrés, empordaguia@gmail.com

PUBLICITAT ZONA CENTRE Berta Reig, berta@empordaguia.com

IMPRIMEIx Rotobigsa. EG 31 Hivern/Primavera 2013

DIPÒSIT LEGAL PM-1366-2005

ENTITATS COL·LABORADORES

Ajuntament de Castelló d’Empúries • Ajuntament de Figueres

Patronat de Turisme de Girona

PORTADA Andrea Ferrés, Torroella de Montgrí

2002

2013

EMPORDÀGUIA.com 7

Editorial Edito

En temps de crisi els vents impulsen cap a la in-novació i el canvi. Durant deu anys d’EG hem anat coneixent millor l’Empordà. Ara us convi-dem a provar la nova aplicació per a mòbils amb una selecció de la oferta empordanesa i informa-ció pràctica que des d’ara podem tenir a la but-xaca. A qualsevol lloc i a qualsevol hora podreu trobar el que busqueu, saber a quina distància es troba i com s’hi arriba.

A la revista, en aquesta edició d’hivern i prima-vera, hem fixat la nostra mirada a Figueres, la capital de l’Alt Empordà, una ciutat fronterera que amaga molts secrets. Alguns dels seus perso-natges han compartit amb nosaltres racons espe-cials de la seva ciutat, descobrint-nos una capital viva i amb un futur prometedor.

Diuen que la tramuntana aclareix la imaginació i aguditza l’enginy, i el cert és que d’inventors i de persones amb idees innovadores n’hi ha moltes, com ara Enric Ruíz-Geli, arquitecte guanyador del premi al millor edifici del món 2011; Joan Baldrich, jove emprenedor que ha instal·lat un divertit túnel de vent; o en Joan i la Judit, que netegen els boscos amb ramats de cabres. Gent

Crisis drives innovation and change. And so, this isour theme. We present a new application for mobilephones that puts all the information you might need onthe Empordà in your pocket. You’ll find what youwant, and know how far away you are, or where youshould go. So you will not miss anything. This timewe set our sights on Figueres, capital of the AltEmpordà, a border town that hides many secrets. Onour pages different personalities of Figueres showtheir favorite places to help you discover a lively townwith a promising future. They say the north windclears the head and stimulates inventiveness; itcertainly is a fact that there are inventors and peoplewith ideas in abundance here. Proof is Joan Baldrich,who has installed a wind tunnel for fun; and Joan andJudith, who clean forests with herds of goats: peopleof the Empordà who know how to look for a newopportunity. We also interview Mercè Riba, who addssculpture to the family saga of artists, and Sílvia PérezCruz, a local singer who has gradually but steadilymade a name for herself in the world of music. Wealso present suggestions for courses, seminars, andworkshops for those who have the free time to keeplearning, and as always a guide to all the Empordà hasto offer. You can find even more on our websitewww.empordaguia.com.

Ja tenim llesta l’aplicació mòvil!

empordanesa que sap trobar noves oportuni-tats. També entrevistem Mercè Riba, que aporta l’escultura a la saga de creadors familiars, Sílvia Pérez Cruz, una cantant d’aquestes terres que a poc a poc, però a grans passes, ha aconseguit fer-se un nom en el món de la música. I Edward Hugh ens dona la seva visió de l’actualitat del món econòmic i social.

Per acabar, una secció de notícies i algunes ide-es de cursos, cursets i tallers, per gaudir apre-nent. I com sempre, oferim una guia amb la nostra selecció d’establiments i professionals a l’Empordà. I molt més a la nostra pàgina web www.empordaguia.com

Our new mobile App is ready!

EMPORDÀGUIA.com8

Gent de casa Empordà people

UN RAMAT DE CABRES PER NETEJAR BOSCOS

Joan Martí i Judit Nadal, jove parella de Ga-üses (Vilopriu), han creat una nova empresa, Pasturabosc, amb la finalitat de netejar bos-cos de forma ecològica i sostenible, evitar els incendis forestals i recuperar camps de conreu abandonats propers als pobles.

La idea va néixer després d’un dels nombrosos incendis que cada any devasten el terme de Vilopriu, el municipi que ostenta el rècord en

nombre de focs. Vàrem veure que tot i els incendis no es feia cap tasca de prevenció i, després d’infor-mar-nos sobre diverses experiències en ramaderia extensiva vam pensar que el ramat de cabres seria un bon recurs per mantenir els boscos nets i en bon estat. La Judit, doctora en geologia, havia treballat en

el control d’obres de la construcció. Quan aquest sector va fer fallida, començà a fer de professora. Però ara, amb les retallades, m’he tornat a queda a l’atur. I és per això que vam embarcar-nos en l’aventura de comprar un ramat per netejar els boscos.

Pasturabosc és el nom de l’empresa que han posat en marxa conjuntament amb Joan Martí, el seu marit, jardiner de professió. Se’n van anar a Vandellòs a buscar un petit ramat de Cabra Blanca de Rasquera, una raça autòctona de Catalunya en vies d’extinció. Són d’una raça especial, tenen el braguer reculat i petit, això els permet

EMPORDÀGUIA.com 9

endinsar-se pels boscos -explica el Joan-. Les cabres que hi ha per aquí són de llet i tenen les mames grans, una característica que els impedeix moure’s amb facilitat pels boscos si són bruts. I és precisament per aquesta raó que les nostres cabres són perfectes per fer aquesta tasca, afegeix la Judit.

El seu projecte consisteix a utilitzar el ramat per fer-hi actuacions de neteja forestal de manera ecològica i sostenible; delimiten una zona amb un vailet elèctric on les cabres son vigilades per un Gos de Muntanya dels Pirineus. D’aques-ta manera es transforma la biomassa, el principal combustible dels incendis forestals, en carn de primera qualitat.

Ens agradaria poder viure del bosc, però és molt di-fícil. Els organismes oficials només atorguen ajuts als pastors amb ramats econòmicament viables, que són com a mínim de 200 cabres. Ara per ara, nosaltres no ens atrevim amb tants caps de bestiar i només en tenim 33. Volem ampliar el ramat a poc a poc, ens manca experiència, comenta el Joan.

Han presentat a l’Ajuntament de Vilopriu un projecte de gestió forestal integrada en la ramaderia extensiva amb l’objectiu de portar les cabres a zones considera-des de risc perquè hi pasturin. Es gasten molts recur-sos contra els incendis: helicòpters, hidroavions, bombers... però s’obliden que, per evitar-los, el més important són les mesures preventives. És impres-cindible que els boscos estiguin nets, recalca la Ju-dit. Mentre que esperen una resposta oficial, continu-en pasturant el petit ramat pels boscos. També volen posar en marxa la comercialització de cabrits ecològics i de proximitat, km0, per a particulars i restaurants. Serà una carn de primera qualitat, explica la Judit, la vendrem amb totes les garanties sanitàries i, a més, serà ecològica, perquè les cabres s’alimenten de manera natural i del farratge que conreem nos-altres mateixos, sense cap tipus d’additiu químic.

Només en tres setmanes, la tasca duta a terme pel ramat ha estat important i un petit bosc, abans in-transitable, ara ha quedat net. Alguns diumenges, per aquells indrets és fàcil trobar-hi el Joan i la Judit acom-panyats del Roger, l’Oriol i l’Oleguer, els tres fills que tenen, que comencen a aprendre com han de pasturar les cabres. //Carmina Vilaseca. Fotos: Andrea Ferrés

Pasturabosc: 629 418 483 www.pastucabosc.cat

Es gasten molts recursos contra els incendis: helicòpters, hidroavions, bombers... però s’obliden que, per evitar-los, el més important són les mesures preventives. És imprescindi-ble que els boscos estiguin nets.

EMPORDÀGUIA.com10

The idea was born after one of the numerous forest fires that debastate Vilopríu year af-ter year. The municipality holds the record for such fires. We realised that nothing was being done to prevent the many forest fires here. So after researching into various types of extensive livestock breeding we thought we might use a herd of goats to clean and maintain the woods. With a Ph.D. in geology, Judith worked in construction, overseeing building sites. When the building boom petered out, she took up teaching. Now teaching jobs have been cut and I’m back on the dole. So we opted for a new adventure and bought a herd to clean woods with.

Judith started Pasturabosc with her husband Joan Martí, a gardener. They found a small herd of white Rasquera goats, an autochthonous Catalan race that is dying out. So they decided to help save it from extinction. This is a special race, says Joan. It is small and can easily enter the forests. And Judith elaborates: Most goats around

Gent de casa Local people

A HERD OF GOATS TO CLEAN THE FOREST

here are for producing milk and meat and have large teats. This prevents them from moving into the woods, especially into dense undergrowth. Our Rasquera are perfect for the job.

The idea is to use the herd to clean forests in an ecological and sustainable way. After marking out a certain area with an electric fence, they leave the goats protected by a Great Pyrenees, a dog to livestock protect. In this way, the biomass that burns most fiercely in a forest fire is converted into first class meat.We’d love to live off the forest, but it’s hard. Only shepherds with so-called ‘eco-nomically sustainable’ herds get official support. You need at least 200 animals for that. We didn’t have the courage to start out with so many and now have 33 ani-mals. But we will increase that number gradually, as we learn the job, Joan dreams.

Judith and Joan have presented a project to the Vilopriu council for integral forest management with their herd of goats. They suggest concentrating on high-risk areas. So many resources are spent in fighting fires, helicopters, water-bombing aero-planes, and firemen. But people forget that avoiding fire is much more important. For that, the forests must be cleaned out, explains Judith.

While they wait for an official response, the couple continue grazing their small herd in the woods. They now want to make a name for themselves selling top ecological and local goat meat to restaurants and households. This will be first class meat, Judith assures, totally ecological and raised in all the essential sanitary conditions. These goats only forage in the woods or eat fodder that we grow ourselves without any chemical input.

In only three weeks the herd has done a great job. A small and formerly impenetrable wood is now quite clean. On a Sunday one can frequently meet Judith and Joan there with Roger, Oriol, and Oleguer, their three sons who are already learning how to manage the goats.//

Pasturabosc is a new company founded by this young couple from Gaüses (Vilopriu). Its aim is to avoid forest fires through ecological undergrowth removal

EMPORDÀGUIA.com12

Com va néixer 11 de novembre? Quan el pare va morir, les emocions es van revolucionar dins meu. Vaig començar a escriure moltes cançons i vaig viure un any i mig de bogeria creativa. Primer, com-ponia els temes a casa amb la guitarra i, després, feia els arranjaments de les cançons. Demanar a Raúl Fernández, Refree, que s’encarregués de la coproducció va ser la millor elecció. El disc s’ha elaborat amb molt d’amor i per necessitat. És fruit dels sentiments, volia ser sincera.

És un disc amb una gran varietat d’estils i d’instruments, cantat amb diferents idiomes. Com s’ha gestat? L’objectiu era fer cançons boniques. Sempre he viscut envoltada de música d’es-tils diferents i he begut de moltes persones que m’he anat trobant pel camí. El disc l’he musicat amb poemes de Maria Mercè Marçal, Maria Cabrera i Feliu Formosa, a més d’un text en gallec que l’oncle va escriure per al pare... i també he compost en portuguès. Em sento igual de còmoda cantant en castellà o en català, però no m’esperava una connexió tan bona amb el públic francès i això em fa molta il·lusió...

Silvia Pérez Cruz és una enamorada de l’Empordà. L’essència del paisatge impregna el disc “11 de novembre”, en què mostra la seva faceta més íntima amb composicions pròpies. La cantant de Palafrugell ha guanyat el premi “Terenci Moix” i ha entrat amb força en el mercat francès amb un treball cuinat a foc lent i ple d’amor, en què la terra i la família tenen un paper decisiu.

Entrevista Interview

SILVIA PEREZ CRUZMÚSICA AMB ÀNIMA

“11 DE NOVEMBRE ÉS EL ÀLBUM DE LA MEVA VIDA”

EMPORDÀGUIA.com 13

És un homenatge al seu pare, Càstor Pérez, figura cabdal de l’havanera a Catalunya... És inevitable que sigui un disc d’homenatge perquè l’he enregistrat durant un pro-cés de dol i du per títol la data del naixement del pare, però la meitat de les cançons ja estaven compostes d’abans. Està tenyit per la meva manera d’entendre l’art i influït per tot allò que m’ha ensenyat la mare, que també hi participa. Ella m’ha transmès l’essència de la meva terra, que és molt present en la meva música. M’he acompanyat de grans músics i també d’amics que han tingut una relació emocional amb mi. Puc dir que és l’àlbum de la meva vida; després de 29 anys necessitava treure tot el que portava dins. Vull que aquest disc representi la capacitat de reinven-tar-me, de tornar a començar i de mostrar-me en una nova faceta. El més important és que l’he compost i arranjat jo mateixa, sense oblidar el vessant d’homenatge, que també hi és… El dia 11 de novembre va sortir a la venda una edició especial en DVD que inclou la cançó Así es mi boca.

Com valora el present i la seva incursió en el món del cinema a Blancanieves? L’estiu passat vaig deixar Las Migas, però he continuat amb formacions que no no-més depenen de mi... El camí musical que seguit ha estat molt coherent i sento que sóc on he de ser. Després d’estudiar la carrera, experimento amb diferents estils i ara tinc la necessitat d’oferir la meva pròpia visió de les coses. A Blancanieves, hi poso la veu i també hi he aportat una petita saeta. Em va semblar un projecte d’una gran bellesa i estic molt satisfeta del resultat, ha estat una sorpresa.

Quina és la seva relació amb l’Empordà? La veurem actuar aviat per aquí? En tinc moltes ganes, l’estiu passat vaig actuar a l’Escala, Calonge... i m’agradaria tornar-hi aviat. Sóc molt d’un paisatge, la mare ens va fer descobrir els llocs més bonics i amb ella passejàvem per tots els racons. De fet, el disseny del disc és molt mediterrani. La sessió de fotos es va fer entre El Crit i Sant Roc, i la imatge interior, que és de l’artista Tano Pisano, és plena de referències al meu paisatge. L’Empordà representa la meva llibertat, permet retrobar-me amb mi mateixa i amb els meus inicis, quan començava a expressar-me en el món de la música... En tinc mil re-cords... Quan sóc a Barcelona, ho trobo molt a faltar. L’estiu passat vaig passar-lo a Palafrugell i vull tornar-hi quan arribi el moment.// Sonia Fuentes

Foto Toni Sanchez Poy

EMPORDÀGUIA.com14

Music with a Soul

SILVIA PÉREZ CRUZ“My last recording is the album of my life”

Silvia Pérez Cruz is in love with the Empordà. The essence of its landscape per-meates her latest recording 11 de novembre, in which she reveals her innermost feelings in compositions of her own. This singer from Palafrugell has won the Terenci Moix award and has successfully established herself in France with her lovingly crafted work. In this, both her homeland and her family played an es-sential part. How did you make 11 de Novembre?When my father died, I was convulsed with emotion and I wrote many songs. I went through a year and a half of crazy creativity. First I composed the songs at home with my guitar. Later I’d work on the arrangements. I made a great choice in Raúl Fernández Refree as a co-producer. We made this recording with much love. I wanted to be very sincere, and it fully reflects my feelings. The album has a variety of instrumental styles, and you sing in various languages. How did this come about?The idea was to compose good songs. I’ve always lived with music and have always been surrounded by many styles that inspire me, as well as by many people whom I met on my path. In this album I put music to poems by Maria Mercè Marçal, Maria Cabrera, and Feliu Formosa, as well as to a text in Galician written by my uncle for my father. I have also written in Portuguese and feel as much at home in Spanish as in Catalan. What I didn’t expect was to connect so well with the French audience. I’m very happy about that.

ENTREVISTA INTERVIEW

EMPORDÀGUIA.com 15

The album is also a tribute to your father Càstor Pérez, a crucial figure in the world of Habaneras in Catalonia.This was inevitable, as the recording was part of my mourning, and the title is my father’s birthday. But I wrote half the songs before his death. The album is also coloured by my mother’s view of art and all she taught me. She is very much a part of this, having shown me the essence of my homeland that is ever present in my music. I was also accompanied by great musicians and by friends to whom I have emotional attachments. This is the album of my life, and after 29 years, all this had to come out. I want this album to show my capacity for reinventing myself, starting anew, and I wish to reveal a new part of myself. The most impor-tant thing is that I composed and arranged it myself, without forgetting its role as a tribute. On November 11th a special edition that includes the song Así es mi boca is coming out. How do you feel about your incursion into film with Blancanieves? (Snow White)I left Las Migas last summer, but I have continued to work with other groups that don’t depend on me. My musical career has been very coherent and I feel I am where I need to be. After finishing my studies I experimented with different styles, and now I felt the need to give my view of things. In Blancanieves I provide my voice and I composed a short saeta. I felt this was a beautiful project and I am happy with the result. What is your relationship with the Empordà? Will we see you perform here?Last summer I sang in l’Escala and Calonge, and I’d love to return. I’m very much attached to the landscape. My mother helped me discover the most beautiful corners of this land. The design of this album is very Mediterranean. The photo session was done between El Crit and Sant Roc, and the picture inside by Tano Pissano is the essence of my landscape. To me the Empordà means freedom. Here I can find myself and go back to my roots, when I started to express myself with music. I have so many memories here that I miss in Barcelona. I spent last summer in Palafrugell, and I will return when the moment is right.//

Em

púr

ies

Fest

ival

Por

talb

lau2

012

Foto

, Ira

ida

Sai

s

EMPORDÀGUIA.com16

De petita, quan emmalaltia d’angines, la mare li duia fang al llit per-què s’entretingués modelant figures. No és conscient fins a quin punt aquesta anècdota és l’origen de l’escultora en la qual s’ha convertit, com tampoc no és una història aïllada. Mercè Riba (Barcelona, 1952), néta dels poetes Carles Riba i Clementina Arderiu, va néixer en una família de nou germans, tots estudiants de música, i va créixer en un entorn en què l’art i la creació eren habituals, una situació que l’ha forjat en un ofici que mai més ha abandonat.

Entrevista Interview

MERCÈ RIBAL’ESCULTURA COM A RELAT SEQÜENCIAL

Va estudiar a l’Escola Massana i belles arts i malgrat la important trajectòria d’obra gràfica es considera bàsicament escultora i no només això, sinó que mira enrere i està segura i satisfeta de la decisió que va prendre. El camí

traçat va tenir un punt d’inflexió important quan, amb el seu marit, van decidir deixar Barcelona i instal·lar-se a l’Empordà, a Llampaies, on encara viuen. Allí, els tres fills es van fer grans i a mesura que el ritme vital s’asserenava va adonar-se que l’obra adoptava un caire molt més explosiu i vitalista.

A Llampaies, a pocs metres del taller, disposa d’un espai expositiu molt recomanable per fer-hi una visita. Ara es dedica a una obra ben singular, un conglomerat de relleus que posa en sintonia pintura i escultura, en pla i volum. Una figura ajaguda, amb el tors pintat damunt de fusta, fa emergir de la superfície plana unes cames realistes de marbre i resina. He arribat aquí -explica- després de recuperar inconscientment uns treballs antics de baix relleu. El resultat es preveu entranyable.

A Mercè Riba li agrada treballar amb sèries temàtiques, sempre motivada per un in-terès profund entre el vessant psíquic i l’emocional de la persona. Se centra en l’ésser humà, especialment en les relacions afectives del seu entorn i les que es generen, mantenen, transformen, destrueixen o moren. La comunicació entre la parella, amb els fills i amb un mateix; la figura com a nucli de la part emocional i relacional. És una reflexió constant sobre mi mateixa -admet- sobre la pròpia quotidianitat viscuda, sentida, imaginada, llegida, somniada o lamentada. Són reflexions molt personals, que sempre deixen la porta oberta a la interpretació dels lectors, que sovint la sorprenen i l’obsequien amb versions totalment diferents. La figura humana és molt simbòlica -apunta-, pots expressar-ho tot a través de l’ésser humà i així és com sé comunicar-me.

EMPORDÀGUIA.com 17

Li agrada molt la mida gran per la dedicació, l’absorció, la reflexió que l’embolcalla i per la majestuositat, però també la fascina l’espontaneïtat de les mides petites. En qualsevol cas, és una devota de l’ofici i té un respecte absolut pels materials. Pensa en la idea i l’acabat de l’obra i, a partir d’aquí, recorre al material més escaient. Normalment comença el procés creatiu amb argila i va cap al bronze, sempre amb el desig de treba-llar la textura i deixar patent l’empremta de la mà i les ditades. La terracota li permet imprimir uns senyals frescos i directes, i amb el bronze aconsegueix ser molt fidel a la textura del modelat original. Aquest tret s’aprecia molt bé a la seva escultura pública Sant Jordi i el drac, instal·lada a la plaça Catalunya de Figueres.

A més de la textura, un element molt característic de l’obra de la Mercè Riba és el mo-viment. Tot i els límits propis de l’escultura, intenta capturar el moviment de manera que, en una sola figura, es reveli la seqüència entre l’abans i el després.

Durant un temps, Mercè Riba ha combinat la creació artística amb la seva con-sulta de teràpia psicoemocional, una faceta que li ha permès explorar a fons en el coneixement intern de la persona, una exigència de dedicació sostreta de l’exercici artístic. Ara té ganes de donar un cop de timó i concentrar-se molt més en la faceta artística. Vol tornar a repetir una experiència de fa quatre anys, quan va compartir una exposició amb el seu fill: el pintor Daniel Torrent. Treballant en paral·lel al voltant de Les metamorfosis d’Ovidi, els va fascinar l’atemporalitat i la universalitat de les passions humanes. De petita modelava el fang al llit i avui està entusiasmada de tenir, remenant i voltant pel seu taller, la seva néta d’any i mig. Qui sap com continuarà aquesta seqüència...//Tina Casademont. Fotos Andrea Ferrés

EMPORDÀGUIA.com18

Entrevista Interview

EMPORDÀGUIA.com 19

Mercè RibaSculpture as a Sequential Story

When she was a child and sick with flu, her mother used to bring clay to her bed to keep her busy by making shapes. She doesn’t really know how far this influenced her maturing into a sculptor, for it is not a single anecdote. Mercè Riba (Barcelona, 1952) is the grandchild of the poets Carles Riba and Clementina Arderiu. She was born into a family of nine children, and all of them studied music. She grew up in surroun-dings in which art and creativity were part of daily life. This led her to the profession she has never left.

She went to school at the Massana, in Barcelona, and later studied Fine Arts at the university. Despite her important graphic work, she is mainly considered a sculptress. Looking back, she is satisfied with the choi-ce she made. Her path took an important turn when she and her husband decided to leave Barcelona and settle down in the Empordà, in Llampaies, where they still live today. Their three children grew up here. And as the rhythm of her life became more serene, her work has become more vital and explosive.

Mercè Ribas has a gallery in Llampaies, only meters away from her home, that is really worth a visit. Pre-sently she is working on unique creations, a series of reliefs that show harmony between painting and sculp-ture, between flat surfaces and volumes. The reclining figure, a painted torso on wood. One example is a fi-gure with a painted wooden torso andrealistically sha-ped marble and resin legs emerging from the surface. I arrived at this point after unconsciously, returning to some old work in low reliefs, she explains. The result is moving.

Mercè Riba likes to work in thematic series, and she is always deeply interested in the psychological and emotional side of people. She focuses on the human being, and especially on the affective relationships that generate, maintain, transform, destroy, or kill them. Communication between couples, with children, and with oneself is such a theme. A figure is the nucleus of an emotional and relational world. I am in constant reflexion about myself, she admits, my daily life, my feelings, what I imagine, read, dream, or lament. The-se very personal reflections leave the door open for the viewer’s interpretation; they often surprise her with views totally different from her own. The human figure is symbolic, she believes, you can express everything through a human being, and this is the way I com-municate.

She loves large-scale works for the dedication they require, for the necessary thought that wraps her up, and for their majesty. But she also loves the spontanei-ty of small pieces. Whatever the size, she is devoted to her work and has absolute respect for her materials. She thinks about the idea and the result of her work, and then chooses the appropriate material. She usually starts her creative work with clay, moving on to bronze, yet always with the desire to work on texture and to clearly show the marks of hands and fingers. Terracotta allows for fresh and direct signals, and bronze allows her to be very true to her original model. This can be clearly seen in her public work Sant Jordi i el drac in the Plaça Catalunya in Figueres.

Apart from texture, movement is another characteristic trait of Mercè Ribas’ work. Notwithstanding the limits of sculpture, she strives to capture movement in such a way as to reveal the before and after in a single figure.

For a while, Mercè Riba combined artistic creation with her work as a psycho-emotional therapist. This allowed her to explore the inner workings of people, yet it requi-red dedication and time. Now she wishes to take a new direction and to concentrate more on her work as an artist. She wants to repeat an experience she had four years ago, when she held an exhibition with her son, the painter Daniel Torrent. Working in parallel on the theme of Ovid’s Metamorphosis, they were both fascinated by the timelessness and universality of human passions.//

www.merceriba.com

EMPORDÀGUIA.com20

Entrevista Interview

Vostè va estudiar economia a London School of Economics. Com és que l’inte-ressen la filosofia, la ciència, la sociologia i, fins i tot, la literatura?

La meva infantesa em va influir sobre el que he arribat a fer. Necessitava cultura, tot allò que no tenia. Sortint d’un ambient de carències culturals, avui em sorprèn haver arribat a fer el que realment volia. A l’escola destacava en matemàtiques, però vaig passar de ser el millor al pitjor alumne per a la desesperació dels professors. Mai no em vaig plantejar el que volia fer. Vaig escollir economia com a optativa, i allí tot em resultava fàcil: vaig tornar a ser un alumne brillant. Però els professors no em donaven el que esperava. Sentia la necessitat d’obtenir més coneixements, una bona formació, cultura. I intentava comprendre per què no ho feien, jo tenia la confiança de saber coses que ni ells entenien. Intuïtivament, sabia que la base de l’economia moderna es feia plantejaments sobre l’ésser humà que no em con-vencien. De manera natural vaig arribar a la conclusió que era una gran ximpleria.

Subtitulares

EDWARD HUGHeconomista holísticL’economista Edward Hugh, natural de Liverpool, es considera “cata-là d’adopció” i, en certa mesura, ha estat adoptat per Catalunya, ja que darrerament ha estat una veu constant a programes de televisió, com ara Singulars, a la ràdio i a la premsa. Actualment viu a les Escaules (Alt Empordà).

És un home afable amb una aguda percepció per a l’anàlisi de la cultura i de la soci-etat, i el do d’exposar amb insòlita claredat els processos econòmics i socials. Con-fereix importància a les casualitats, a l’instint i a l’observació. Manté activament el seu blog personal bonoboathome.blogspot.com.es; una animada i agradable comu-nitat al Faceebook, i participa a d’altres fòrums sobre economia global i demografia. Va participar a Un puñado de euros i actualment està treballant en un llibre amb el títol provisional de Población, el último recurso no renovable. És conegut internacio-nalment en els fòrums d’Internet amb el nom de The Bonobo.

EMPORDÀGUIA.com 21

La meva intuïció em deia que el plantejament havia de ser holístic: s’havia de co-mençar pensant primer en el tot i després en allò petit. Quan vivia a Manchester, recercant en els soterranis de les llibreries, vaig trobar diversos llibres d’autors que van incitar el meu interès en altres àrees. Karl Jaspers i la seva teoria sobre la importància per a l’individu del que existeix més enllà del món del temps i de l’espai, allò que ell va anomenar “transcendència”. I els seus es-crits sobre la amenaça que representa per a la llibertat humana la ciència, la política i l’economia modernes. O Marcel Mauss, amb el seu Essai sur le don, més conegut com a El don, inspirador de la seva reflexió sobre l’antropologia econòmica, una suggeridora guia de com el fet de donar pot promoure una millor manera de viure en societat. A moltes societats arcaiques, la reputació es construïa a base de donar, en lloc d’acumular, i les relacions socials s’articulaven en donar, rebre i retornar. Avui Internet potencia aquest model amb el programari lliure; el món dels hackers bons, el millor és aquell que més tecnologia regala.

D’entre els elements que intervenen en l’economia, per què concedeix tanta importància a la població?Va ser per casualitat. Quan vivia a Barcelona vaig col·laborar en un treball sobre l’educació com a interès cultural. Era l’època en què es plantejava la integració escolar dels immigrants. Vaig conèixer el problema japonès, les idees de Krugman i Bernanke. Llavors vaig adonar-me que el problema era explosiu, que la població és el factor més influent en el món econòmic. Quan era jove, passava hores ajagut a l’herba observant un calidoscopi. Avui ho veig com una analogia amb el sistema econòmic: canvia una petita cosa i aquesta minúcia influeix poderosament, ho transforma tot.

Què ens pot dir de la crisi econòmica? I del paper dels polítics?Això no és una crisi, sinó un canvi de plantejament, de manera de viure. Quin sentit té una democràcia capaç de deixar la gent al carrer? Ens trobem en una situ-ació tercermundista. Els pisos no pujaran més, potser algun dia deixaran de baixar. Després de les eleccions alemanyes podrem fer moltes coses. Els canvis han de venir des de baix, no des de dalt, tal com ha passat fins ara. Sempre vaig negar la creació de l’euro, no vaig creure que pogués funcionar. Però ara s’ha d’intentar mantenir-lo, tot i que no crec que sigui possible. És necessari algun tipus de devaluació interna si Espanya vol quedar-se dins de l’euro.

Quant als polítics, el problema és que la classe política espanyola és incapaç. Els catalans són un xic millors. La classe política és com un grup de gais abans de sortir de l’armari. Hem d’ajudar-los. Una certa honestedat seria convenient. La jerarquia ha de canviar molt. I el canvi ha de portar-lo a terme el propi sistema.

Vostè viu a les Escaules, un poble empordanès d’un centenar d’habitants. Fa vida social al poble? Escapa amb freqüència a la ciutat?Sempre he volgut viure a pagès, però sense perdre el contacte amb el món. Necessito la natura. I ara, gràcies a Internet, puc viure en la soledat que necessito i gaudeixo. Quan sóc a les Escaules la meva vida és rutinària. M’aixeco a les sis, preparo cafè, escolto les notícies de l’entorn i després, mentre dedico una estona a les coses de casa i preparo el menjar del dia, m’informo per la CNBC de la marxa de l’economia mundial. Treballo i després faig una passejada, sempre la mateixa ruta. Finalment, a les vuit de la tarda miro una pel·lícula, per tornar a la realitat, que és la manera d’anar a dormir tranquil, sense imatges ni notícies negatives. Per sort existeix Amazon, que em lliura regularment a la porta de casa meva les pel·lícules que vaig escollint. Ara vaig pel cinema argentí, he passat pel rus i per altres, i estic arribant a la conclusió que dels països amb més dificultats sorgeixen més obres de qualitat. No tinc cotxe, utilitzo el microbús que passa tres cops al dia, i faig la compra en una botiga de més a prop, a Llers. Sovint vaig a menjar al Trull d’en Francesc o al Sancho Panza. Sempre estan plens, malgrat la crisi. El seu secret és donar més qualitat al mateix preu. I quan necessito fer vacances, Tapis és el meu refugi per passar dos o tres dies. D’altra banda, viatjo força a Barcelona, a Madrid i a diferents parts del món. Però des d’aquí em relaciono amb persones rellevants del món de la política, la societat, l’economia o la cultura.

Quina opinió s’ha format sobre el futur de l’Empordà?Si en considerem el futur econòmic i social, veurem que efectivament l’Empordà té moltes coses a favor seu. El seu principal actiu és la població, gent amb esperit emprenedor... La proporció d’empordanesos notables és admirable: Dalí, Montu-riol, Adrià... També és important la proximitat amb França, jubilats amb pensions que els permeten venir a gaudir de la gastronomia empordanesa. Els seus notables recursos naturals han estat i seran, si es conserven, decisius per al seu futur com a reclam turístic.// Redacció

EMPORDÀGUIA.com22

Entrevista Interview

Edward Hugh, holistic economist

The economist Edward Hugh, born in Liverpool, con-siders himself an “adopted Catalan” and, in a sen-se, he has been adopted by Catalonia, since he has recently been a regular voice on radio, in the press and on television programmes such as Singulars. He currently lives in Les Escaules (Alt Empordà).

He is an affable man, with an acute perception for the analysis of culture and society, and he has the talent for being able to present the economic and social pro-cesses with unusual clarity. Hugh gives importance to coincidences, instinct and observation. He actively up-dates his personal blog bonoboathome.blogspot.com.es, and a lively and warm community on Facebook; he collaborates with other forums on global economy and demography. He participated in “Un puñado de euros” and he is currently working on a book with the provisional title of Población, el último recurso no renovable. He is internationally known in Internet forums as The bonobo.

You studied economics at the London School of Economics. Why are you interested in philosophy, science, sociology and also literature?My childhood influenced me in doing what I have come to achieve. I needed culture, all that I didn’t have. Having come from an environment with a lack of culture, today I’m amazed to have achieved what I had really wanted. I knew intuitively that the basis of the modern economy put forward approaches on the human being which didn’t convince me. Naturally, I came to the conclusion that this was complete gibberish. My intuition told me that the approach had to be holistic: one had to start by thinking about the whole first, followed by the small things.

When I lived in Manchester, searching in the basements of bookshops, I found several books by authors who triggered my interest in other fields: Karl Jaspers and his theory on the importance to the individual of what exists beyond the world of time and space, what he called “transcendence”. And his writings about the threat to human freedom as a result of modern science, politics and economics. And Marcel Mauss, with his Essai sur le don, better known as “the gift”, the inspiration for his reflection on the importance of economic anthropology, a thought-provoking guide on how donating or giving can promote a better way of living in society. In many ancient societies, reputation was construc-ted on the grounds of giving instead of accumulating, and the social relationships were organised according to giving, receiving and returning. Today Internet en-hances this model through free software; in a world of good hackers, the best is the one who gives away more technology.

What can you tell us about the economic crisis? And the role of the politicians?This is not a crisis, but a change of approach, a change of lifestyle. What sense does it make having a demo-cracy that is capable of leaving people in the streets? We are in a third world situation. Property prices are not going to rise, maybe some will stop falling. After the German elections we will be able to do a lot of things. Change has to come from the bottom, not the top as has been the case up until now. I always denied the creation of the euro, I didn’t believe it could work. But now we have to try to maintain it, although I don’t think it is possible. Some kind of internal devaluation is needed if Spain wants to stay within the euro. Regarding the po-liticians, the problem is that the Spanish politicians are incapable. Catalan politicians are somewhat better. Po-

liticians are like a group of gays before coming out of the closet. We have to help them. Some honesty would be needed. The hierarchy must change dramatically. And this change must be carried out by the system itself.

You live in Les Escaules, a village of about a hundred people in the Empordà. Do you have a social life in the village? Do you escape to the city regularly?I have always wanted to live in the countryside, alt-hough without losing touch with the world. I need nature. And now, thanks to the Internet, I can live in the solitude that I need and I enjoy. When I am in Les Escaules my life is monotonous. I get up at six, make coffee, listen to the local news, and then, while I de-vote some time to housework and prepare the meal of the day, I keep up to date on the course of the world economy through CNBC. I do some work and then I go for a walk, always the same route. Finally, at eight in the evening I watch a film to get back to reality, which is the way I go to bed, relaxed, without negative images and news.

What opinion have you formed about the future of the Empordà?If we consider its economic and social future, we will see that effectively the Empordà has got a lot of things in its favour. The main asset is its population, people with an entrepreneur spirit… The proportion of notable people from the Empordà is surprising: Dalí, Monturiol, Adrià… Its close proximity to France is also important. Retired people with a pension which allows them to come and enjoy the cuisine of the Empordà. Its signi-ficant natural resources have been and will be, if they are preserved, decisive for the future of the Empordà as a tourist attraction.// The entire version in www.em-pordaguia.com

EMPORDÀGUIA.com 23

EMPORDÀGUIA.com24

ENRIC RUIZ-GELI Enric Ruiz-Geli (Figueres, 1968) és l’arquitecte darrera la reconversió d’elBulli en màquina orgànica que redueix el consum d’energia en un 40%. Autor de l’edifici insígnia del 22@ de Barcelona (el Media-Tic,

En un context com l’actual on tothom mira fins l’últim euro de la factu-ra, creus que els edificis que combinin eficiència, tecnologia i sostenibi-litat tindran més oportunitats?

Estem en un escenari de crisi però que és sobretot una crisi mediambiental i de model de producció. L’economia actual és en els productes, la matèria, els recursos i és molt urgent que passem a un nou model d’economia: l’economia del coneixement. ElBulli Fundation és un projecte que estaria en aquesta economia del coneixement, així com al projecte de Vil·la Nurbs hem generat sis patents i s’ha desenvolupat amb una família de l’Empordà.

Cap a quin model de territori, arquitectura i entorn ens encaminem?M’agradaria parlar del fet que tots aquests projectes basats en la nova economia del coneixement ens fan pensar que sortirem de la crisi si entenem que el valor ara és en el coneixement, en la innovació, en la idea, en la creativitat. El nostre territori, l’Empor-dà, és en aquesta línia de la creativitat. El valor que tenim és que el territori i el pai-satge generen una nova cultura. Aquesta indústria cultural que és la que té l’Empordà també és l’única indústria que pot créixer a Europa. Si el territori és com el nostre, amb el vi, amb la gastronomia, amb la cultura, amb les fundacions, amb el turisme del coneixement que s’engega per exemple, amb el projecte de elBulli Foundation, tot això fa que ens situem dins de la indústria cultural.

Entrevista Interview

© A

ndre

a Fe

rrés

© A

ndre

a Fe

rrés

que estalvia el 92% de l’energia que necessita) i amb diversos projectes internacionals, Ruiz-Geli reivindica un nou model cultural i turístic centrat en el coneixement i on el territori de l’Empordà té molt a dir.

Arquitecte figuerenc que ha guanyat el premi al millor edifici del món 2011

EMPORDÀGUIA.com 25

Sempre has estat molt vinculat als teus orí-gens. Des de Vil·la Bio a Llers fins al nou centre de

recerca avançada El Bulli Foundation. Què ofereix l’Empordà per a un arquitecte?

Els cas de Vil·la Nurbs és un cas que estan estudiant les universitats del món. Tant Vil·la Bio, com Vil·la Nurbs com El Bulli Foundation són projectes en què la força local és molt important. Són projectes petits en què l’escala de la innovació és molt important. És sostenible fer innovació amb molta profunditat, fer coses petites amb molta innova-ció. Si vols densitat de coneixement necessites profunditat, com en aquests tres projectes. Aquesta casa de Llers ha estat filmada pel National Geographic i l’han visitat fins i tot del Herald Tribune i del Finantial Times. Aquest èxit ha estat possible ja que el territori de l’Empordà té el temps suficient per fer les coses amb profunditat.Quin tipus d’intervencions consideres que s’haurien de dur a terme a l’Empordà per potenciar el seu atractiu sense que suposi perdre qualitat mediambiental?Ara estic dissenyant El Bulli Foundation i alhora sóc membre de Salvem l’Empordà. Algú pot dir que és incompatible ja que El Bulli és l’establishment però el que jo he estat fent a Salvem l’Empordà és assegurar que no s’instal·lin molins de 100 metres a Peralada o a Llançà. La imatge bucòlica que al territori no s’ha de fer res i s’ha de pre-

“El territori de l’Empordà té el temps suficient per fer les coses amb profunditat”

Estats Units, Corea, Kuwait o Qatar s’han interessat per la teva arquitectura. Sen-se internacionalització no hi ha futur avui en dia?Els que sempre hem estat alhora fora i dintre no podem dir que la internacionalització sigui l’única sortida. Però si podem dir que la indústria de l’arquitectura és una indústria global i estem en la lliga global. El que succeeix és que aquests anys hem estat fora de la indústria cultural, erem a la indústria dels ressorts, dels golfs, del turisme de sol i platja, de la im-mobiliària. Ens hem equivocat d’indústria. Nosaltres liderem la indústria de la construcció del coneixement, liderem la construcció de les infraestructures, la construcció del territori, l’ecologia, la mobilitat. Tenir, com nosaltres, un partner a Mèxic, Kuwait o Taiwan és més difícil que obrir una oficina, però és el que genera un tràfic de coneixement i de cultura.

EMPORDÀGUIA.com26

Quan tornes a Figueres, quines possibilitats li veus a la ciutat on vas néixer i a l’Empordà?Si es convoca el concurs de l’escola de dansa de l’Àngel Corella, el projecte té dos aspectes molt importants de l’Empordà: la bogeria i el socialisme. Fer un projecte amb una persona de talent com l’Àngel Corella que posa la seva escola de dansa molt social en un barri a Figueres és el mateix que la política d’El Bulli Foundation de som els número 1 del món en creativitat i ho compartim. A Figueres li toca ara liderar, ser un HUB d’aquest coneixement des de l’Empordà però d’una manera social. L’Àngel Corella, la Fundació Dalí, la Fundació Bulli, el Festival de Peralda, la Confraria de Pescadors de Roses, el mateix Salvem l’Empordà... El nou pla econòmic i cultural ha de sortir d’aquests nodes de coneixement amb molta

força i evidentment des d’una política social. Tots aquests pols de coneixement ens autodemànen a tots treballar alineats. Quan treballes en alineació ets ràpid i ara el que falta és temps per canviar de model. Hem de treballar tots plegats en un territori divers però amb alineació estratègica. D’aquesta manera generes un nou model de turisme del coneixement que en lloc de 15.000 persones serà de 2.000, però aquests 2.000 turistes deixaran 2.000 euros cada dia.// Jose G. Osorio

servar sense tocar és errònia. Els boscos es cremen perquè estan bruts, s’ha d’intervenir als boscos i posar sensors de foc, s’han de posar agents, caçadors i fins i tot -segons Sargatal- llops. Per exemple, el que s’ha fet al Cap de Creus ara amb el Club Med ha estat una intervenció. No és deixar-ho com estava. Ara el que cal és fer Cap de Creus més eficient, més verd, més ecosistema.

En el cas d’El Bulli Foundation, quin repte suposa per al projecte intervenir al Cap de Creus com a entorn?El primer que ens trobem és que tenim una edificació existent que està malalta ener-gèticament, perd energia per tot arreu: ponts tèrmics, l’aire condicionat s’escapa, el fred entra... Per ser sostenibles hem de fer un projecte de retrofiting a l’edificació

actual abaixant el consum en un 40%. En segon lloc, necessitem més espais per po-der ser una fundació que aculli públic i sigui un espai per la investigació, docència i exhibició. A més, nosaltres hem de fer una arquitectura amb un Cap de Creus, per tant amb un Parc Natural. Hem d’actualitzar la filosofia del Parc Natural per ser ecologistes, augmentar la biodiversitat, fer unes cobertes verdes, treure el formigó del Bulli Foundation, millorar el tema d’ocells, millorar el paisatge del jardí i fer, sobre-tot, arquitectura d’emissions zero.

EMPORDÀGUIA.com 27

Vil·la Nurbs, a Empuriabrava ( En projecte ) Villa Bio, a LLers

Enric Ruiz-Geli“The Empordà has enough time to do things profoundly”Full version www.empordaguia.com

Enric Ruiz-Geli (b. Figueres, 1968), is the architect behind the remodeling of el Bulli into an organic machine that reduces energy consumption by 40%. The designer of the Media-Tic building, which saves 92% of the energy it would use, in Barcelona’s 22@ district, and of several buildings internationally, Ruiz-Geli supports a new cultural and tourist model based on knowledge and the landscape of the Empordà.

In a context like today’s, do you believe that build-ings that combine efficiency, technology, and sustainability have a better chance?We are in a crisis scenario, but above all in an en-vironmental crisis. Today’s economy is made up of products, materials, and resources, and we must move toward a new economic model: the knowledge economy. The elBulli Foundation is part of this econ-omy of knowledge.

everywhere. In the second place, we need more spac-es so as to be a foundation that can bring in people. Besides, we have to consider the Cap de Creus in our architecture, that is, a natural park. Additionally, we have to fulfill the European technical building code.

When you come back to Figueres, what possi-bilities do you see for the Empordà and the city where you were born?If bids are taken for Àngel Corella’s dance school, the project will show two very important aspects of the Em-pordà: emotionality and socialism. It’s Figueres’s turn to lead, to be a hub of knowledge from the Empordà, but in a social way. Àngel Corella, the Dalí Foundation, the elBulli Foundation, the Festival de Perelada, the fisher-men’s guild at Roses, and Save the Empordà itself are all examples. Our new economic and cultural plan must erupt from those nuclei of knowledge, and evidently with a social policy. We should all work together in dif-ferent fields, but in strategic alignment. In that way we can develop a new model of tourism of knowledge that will have 2,000 visitors rather than 15,000, but those 2,000 tourists will spind 2,000 euros a day.//

What kind of territorial, architectural, and envi-ronmental environment are we heading towards?We must understand that currently value is found in knowledge, innovation, ideas, and creativity. Our area, the Empordà, is part of this creativity. The value we have is that our land and people generate a new culture. The Empordà is a cultural industry.

You have always stayed close to your origins, from Vil.la Bio in Llers to the new advanced re-search center, the elBulli Foundation.Vil.la Bio, Vil.la Nurbs, and the elBulli Foundation are projects that depend on the strength of the local area. They’re small projects, in which the scale of innova-tion is very important. If you want density of knowl-ege you need depth, as in these three projects. This house in Llers has been photographed by National Geographic, and even the Herald Tribune and the Fi-nancial Times have visited it. This success is possible because the land and people of the Empordà have enough time to do things in depth.

What sort of actions should be taken in the Em-pordà to make it more attractive without losing environmental quality?The bucolic image that nothing should be done to the land and that it should be preserved without being touched is an error. For example, what they did with the Club Med on Cap de Creus was an improvement; they didn’t just leave it the way it was.

In the case of the elBulli Foundation, what chal-lenge does creating change in the Cap de Creus as an environment present?The first thing we notice is that current buildings are sick, energetically speaking. They are wasting energy

EMPORDÀGUIA.com28

La realització i publicació d’aquest reportatge ha estat possible gràcies a la col.laboració de tots aquests figuerencs que estimen la seva ciutat i ens la volen mostrar, amb totes les seves peculiari-

tats, el seu passat, el seu present i el seu futur.

CLARA VALEROSOPRANO

EMPORDÀGUIA.com 29

Fig

ue

res,

co

m m

ai

l’h

as

vist

! P

AS

SA

T P

RE

SE

NT

I F

UT

URfIGUERES

COM MAI L’HAS VIST!FIGUERES,com mai l’has vist!

Foto: Andrea Ferrés

EMPORDÀGUIA.com30

Fig

ue

res,

co

m m

ai

l’h

as

vist

! P

AS

SA

T

Punt de trobada comercialFigueres ha tingut en la seva situació geogràfica una bona part de la raó de ser. Lloc de pas obligat en la vella via romana. Vila reial sorgida a l’edat mitjana per contrarestar els poders feudals d’Empúries i Peralada. Parada obligada en el camí ral que conduïa cap a França i cap a Europa. Cruïlla de camins vigilada des de la fortalesa de Sant Ferran des de mitjan segle XVIII. Però, sobretot, el que ha marcat el creixement com a vila i després com a ciutat ha estat la seva capacitat comercial. Figueres ha estat, abans que res, un mercat de redistribució de productes vinguts de l’entorn empordanès, de la muntanya i també de nord enllà. En el centre de la plana empordanesa, eminentment rural, Figueres esdevé el nucli central d’una població que ha tingut en el mercat i la botiga el punt de trobada, a banda d’una activitat manufacturera vinculada sobretot amb l’adoberia. Fins que, ja en el segle XIX, la ciutat ha ofert al seu entorn els serveis necessaris: el col·legi d’humanitats esdevin-gut després institut, el teatre i les societats recreatives i culturals, a més d’una oferta lúdica, ja en el segle XX, que han fet de Figueres una ciutat de serveis i el nucli aglutinador de les forces vives de l’Empordà.

Personalitats destacadesLa Figueres aglutinadora dels empordanesos i oberta a les idees foranes no tan sols s’explica per la situació geogràfica fronterera, sinó pel fet que els seus grups dirigents han estat amatents a les novetats exteriors. Això és així, almenys des del segle XVIII,

Figueres, el seu passat, clau del seu present i futur

i experimenta la seva eclosió en el segle XIX, amb personalitats destacades com Abdó Tarrades o Narcís Monturiol, al costat de Narcís Fages de Romà, però també de Pep Ventura i la renovació de la sardana. Republicanisme, republicanisme fede-ral i, en el segle XX, catalanisme republicà, però també l’agrarisme nascut a mitjan segle XIX i que arriba fins al 1936 amb la Cambra Agrícola de l’Empordà, sempre amb un esperit àvid de saber i de conèixer.

El geni de Dalí situa Figueres i l’Empordà en el mapaA començament del segle XX, l’Empordà era punt de referència i expressió màxima de l’essència de la catalanitat cantada per Joan Maragall. Quan la part esdevenia representativa del tot. Moment en què, de portes enfora, a partir dels anys vint, el geni de Dalí acaba de posar Figueres en el mapa i atrau, a Figueres i l’Empordà, la intel·lectualitat de l’època. Situació truncada per la Guerra Civil de 1936-1939, en què el factor cruïlla tornarà a convertir Figueres en un referent en la retirada republicana. La foscor del franquisme, i l’exili d’una part important dels sectors dirigents, no serà obstacle per recuperar, tot i les dificultats, l’empremta cultural i la petjada econòmica de botigues i mercats. Ara, en ple segle XXI, en un món en xarxa, la ciutat de Figueres afronta els reptes en el marc de l’Euroregió en què no vol ser només un punt en la ruta. És hora de reinventar-se.// Pere Gifre Ribas. President

de l’Institut d’Estudis Empordanesos

Pep Ventura Salvador Dalí Carles Fages de Climent Josep Mercader

Abdó Terrades Narcís Monturiol Alexandre Deulofeu Joaquin Collar Serra

EMPORDÀGUIA.com 31

Fig

ue

res,

co

m m

ai

l’h

as

vist

! P

AS

SA

T

A commercial crossroadsFigueres came into existence because of its location. It was a stop on the old Roman road. Later it became a medieval town that grew to counter the feudal rulers of Empúries and Peralada, and it became a vital connection with France and Europe. Since the middle of the 18th century, the fort of Sant Ferran has guarded the crossroads. But what made Figueres grow into a city was its inhabitants’ commercial ability. Above all, Figue-res has always been a market for trading products from inland, from the mountains, and even farther north. Located in the centre of the rich rural plain of the Emporda, Figueres became the centre of a citizenry that found its vocation in the market and commerce, as well as in manufacturing, especially pottery. In the 19th century the town was able to provide the surrounding countryside with all the necessary services, such as schools, theatres, and cultural and recreational associations. This, along with the many leisure activities available, made Figueres the central point of attraction in the Empordà of the 20th century.

Famous citizensA force of cohesion for locals, yet open to foreign ideas, the essence of Figueres cannot merely be explained by the nearby border, but also by the fact that the city’s leading groups of citizens have always been open to novelties from afar. This has been true

since at least the 18th century, and it became obvious in the 19th century, when Figue-res produced such figures as Abdó Tarrades, Narcis Monturiol, Narcis Fages de Romà, and Pep Ventura, as well as the revival of the sardana. Figueres was home to new ideas, such as federal Catalan Republicanism, in the 20th century, as well as the agrarian movements born in the mid-19th century that survived until 1936 in the Camera Agricola de l’Empordà (Agrarian Chamber).

Dalí’s genius puts Figueres on the mapIn the early 20th century, the Empordà stood for the essence of Catalanism as written by Joan Maragall, and thus a part of Catalonia became representative of the whole. From the 1920s on, the genius of Dali definitively put Figueres on the map and attracted con-temporary intellectuals to Figueres and the Empordà. This period came to an end with the civil war of 1936-1939, in which Figueres’ role as a crossroads made it an important stop for the retreating Republican army. The dark age of the Franco regime and the exile of a large number of leaders did not hinder cultural and economic life from arising once again. Today, in the 21st century, in a connected world, Figueres faces the challenge of being part of a Euroregion and desiring to be more than just a stop on the road. It is time for the city to reinvent itself.//

Abdó Terrades Narcís Monturiol Alexandre Deulofeu Joaquin Collar Serra

Figueres, its past, its present and future keyPlaça del Gra. Procedència: Col·lecció Francesc Guillamet La Rambla. Fotògraf: Valentí Fargnoli. Procedència: Arxiu municipal de Figueres

EMPORDÀGUIA.com32

Ciutadans de Figueres d’ahir i d’avuiF

igu

ere

s, c

om

ma

i l’

ha

s vi

st!

PR

ES

EN

T

Mª Àngels Anglada Joel González Mónica Naranjo Pere Portabella Enric Ruíz-Geli Toni Soler Montserrat Vayreda Kiko Veneno

Figueres, capital comarcal de l’Alt Empordà, és el centre de comunicacions, comercial, sociocultural i turístic de la Costa Brava. El municipi, dotat de furs des del segle XIII, va viure una època pròspera al segle XIX, en què fou conegut com el bressol del republicanisme i el federalisme espanyols.

La ciutat de Figueres brinda de manera regular al món personatges únics i tocats per l’originalitat, genis que han revolucionat el món de la ciència, de les arts o de la societat. La tradició popular atribueix aquesta fertilitat en personatges notables a la característica principal del seu clima: la tramuntana, un vent del nord, sec i fred, que pot bufar durant totes les estacions de l’any, sovint amb una constància obsessiva.

Entre les personalitats excèntriques en què ha estat prolífica Figueres destaquen, al segle XIX, Narcís Monturiol, inventor del submarí; Pep Ventura, renovador de la sardana, i polítics republicans federals, com Abdó Terrades i Rafael Coderch.

Ja en el segle XX, cal esmentar Alexandre Deulofeu (natural de l’Armentera però figuerenc d’adopció), inventor de la matemàtica de la història. Els poetes Carles Fages de Climent i Damas Calvet, i els pintors Marià Baig i Minobis i Ramon Reig. Josep Mercader, pare de la cuina catalana moderna i creador del Mòtel. El matemàtic Ferran Sunyer i l’aviador Joaquín Collar Serra.

Destaca particularment Salvador Dalí, pintor i escriptor surrealista, a qui devem la creació d’un triangle -Cadaqués, Figueres i Púbol- que funciona com un imant cultu-ral i artístic que atrau una allau humana constant, àvida de viure els paisatges, rebre la llum i compartir la genialitat de l’artista.

Avui dia, Figueres continua creant personatges singulars, com Mª Àngels Anglada, escriptora, Montse Aguer, directora del Centre d’Estudis Dalinians, Anna Capella, directora del Museu de l’Empordà, Joel González, taekwondista i medalla d’or olím-pica, Pere Gratacós, tècnic del Futbol Club Barcelona, Dídac Lee, directiu del FC Barcelona i empresari especialitzat en las noves tecnologies, Mónica Naranjo, can-tant, Pere Portabella, cineasta, Eduard Puig Vayreda, antic batlle de Figueres, Jordi Sargatal, naturalista, Toni Soler, presentador de TV, Jaume Subirós, cuiner de l’Hotel Empordà, Montserrat Vayreda, escriptora i Kiko Veneno, cantant i Premio Nacional de Músicas Actuales 2012.

I qui millor que alguns d’ells perquè ens ensenyin la seva ciutat, la que cadascú guarda en els records i les vivències. Els racons, els espais, els esdeveniments o les situacions que fan que Figueres sigui única per a ells. D’aquesta manera, us mostrem allò que han volgut compartir generosament amb nosaltres: la seva visió particular de la ciutat.//

EMPORDÀGUIA.com 33

Fig

ue

res,

co

m m

ai

l’h

as

vist

! P

RE

SE

NT

Montse Aguer (Figueres)Directora del Centre d’Estudis Dalinians, men-bre del Patronat de la Fundació Gala-Salvador

Dalí i Patrona del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía.

Llicenciada en Filologia Catalana i Doctora en Art Contemporani. Com a comissària de l’Any Dalí

2004, va rebre la Creu de Sant Jordi l’any 2005. Ha comissariat un gran nombre d’exposicions i la darrera, de la qual és comissària i col·laboradora,

és l’exposició Dalí al Centre Pompidou de París.

2 Els jardins Enric Morera,un racó amagat de la ciutat que es con-serva com un dels seus petits pulmons, amb una diversitat interessant d’arbres.

3 La Plaça del Gra, per la seva estètica i alhora la seva funcionalitat, un espai que esdevé mercat, que ens remet a la comarca de l’Alt Empordà i als produc-tes que ens ofereix la terra. També és un lloc obert, d’ intercanvi i de relació.

1 El Teatre-Museu Dalí, aquesta imatge és molt especial i única, ja que és la vista que tenia Salvador Dalí des de la seva habitació de la Torre Galatea. Una imatge que remetia a Leonardo da Vinci i la inspiració que pot arribar a través de la projecció de la imaginació als murs. El Teatre-Museu Dalí és la creació d’un artista totalment vinculat al seu origen, al seu paisatge, una escenografia en què vida i obra s’uneixen i on, com a visitants, som con-vidats a participar d’un espectacle, de l’espectacle de l’art, de la ciència, del joc.

“Figueres és una ciutat estretament vinculada amb el seu entorn i alhora sempre oberta i projectada cap a l’exterior i cap al futur,

una ciutat amb totes les possibilitats obertes”

EMPORDÀGUIA.com34

Fig

ue

res,

co

m m

ai

l’h

as

vist

! P

RE

SE

NT

Anna Capella(Girona, 1964) Directora de Museu

Des de 1998 és la directora del Museu de l’Empordà i responsable de la gestió i pro-

gramació d’aquest equipament patrimonial, amb una particular dedicació als projectes

d’art modern i d’art contemporani.

5 La ruta Pelayo Martínez (1898-1978). De preadolescent, passejant sola per la ciutat, descobria elements de façanes a l’abast de la mà, que em tenien encuriosida i les feien molt especials. Els grans mugrons-botons de la Casa Batlle (Rut-lla, 29), les formes romboïdals de la Casa Soler (Sant Llàtzer, 12), les ceràmiques acanalades del Colmado Vives (Peralada/Sant Domènec), les columnes de la Casa Perxas Rico (Caamaño, 4)... Ja de directora del museu vaig descobrir que totes eren obres d’aquest arquitecte figuerenc i que n’hi havia moltes més!

7 El cementiri municipal. És un museu a cel obert de la socie-tat; per les col·leccions d’art monumental, amb extraordinàries escultures del segle XIX i de la primera meitat del segle XX; per les mostres d’arquitectura sumptuària: mausoleus, panteons, nínxols, columbaris..., reflex de l’evolució urbana; pels nombrosos elements d’arts aplicades, les simbologies i els costums. En resum, tota una lliçó d’antropologia “ in situ.”

4 Les cisternes del Castell de Sant Ferran. Vaig visitar-les per primer cop un matí d’hivern. L’experiència sensorial i estètica va ser es-pectacular: el silenci, l’aigua transparent, les voltes encadenades fins l’infinit, l’efecte reflex, la foscor..., un tresor que recomano sempre que puc. 6 El Museu

de l’Empordà. Amb l’entrada del Museu Dalí es pot

visitar gratuïtament el Museu de l’Empordà. I malgrat que l’edifici està una mica tronat,

els visitants mai en surten decebuts! La

curiositat té recompen-sa: Nonell, Sorolla,

Casas, Tàpies, Foujita, Santos o Paradís, entre

moltes altres “perles”, conviuen amb les

exposicions de temàtica variada i amb la seva

biblioteca d’art.

“Sóc incapaç de definir en una sola frase les sensacions que Figueres em

provoca...”

EMPORDÀGUIA.com 35

Fig

ue

res,

co

m m

ai

l’h

as

vist

! P

RE

SE

NT

Pere Gratacòs (Besalú, 1958) Exfutbolista i entrenador

Va ser l’entrenador que va portar la UE Figueres a les portes de 1ª divisió -temporades 1994-95 i 2001-02- i de la selecció catalana del 2005 al 2008. Actualment és director de Relacions Institucionals i Esportives del Futbol Club Barcelona i professor de CAFE a la Universitat EUSES de Salt (Girona).

11 Carrer Peralada i zona de

vianants. Pas-sejant per aquesta

zona i escoltant què diu la gent i com ho fa, sobretot els caps de setmana, t’adones de la Fi-

gueres cosmopolita, integradora i amb una gran capacitat

comercial.

9 Camp del Far i la Plaça de Braus. Llocs de trobada i diversió

d’una gran part de la socie-tat figuerenca els dissabtes o diumenges amb la gent dels

pobles veïns. Aquests dos espais, l’un a tocar de l’altre,

van ser durant un temps el termòmetre social de la

ciutat.

10 Plaça de l’Estació i estació de trens. Punt d’arribatacióda o sortida d’una gran part de la po-blació o de turistes i, antigament, de militars que anaven a Sant Climent Sescebes, que forma part de la història social de Figueres en els darrers anys.

8 Zona Nit. Tothom té dret a gaudir

d’uns moments íntims, perso-nals i de diversió amb amics

que els joves i no tan joves podem trobar en aquesta

zona de Figueres a les nits.

El veritable surrealisme és haver passat per Figueres i no descobrir-ne l’encant

EMPORDÀGUIA.com36

Fig

ue

res,

co

m m

ai

l’h

as

vist

! P

RE

SE

NT

Dídac Lee (Figueres, 1974) Directiu del Barça i empresari

Emprenedor del sector de les noves tecnologies, directiu del Barça i figue-renc orgullós de ser-ho. El seu proper projecte és obrir la seva empresa a la Xina.

14 El Corriol de les Bruixes. Aquí hi ha el restaurant dels meus pares. És un carreró molt característic de la ciutat i és el que he vist durant tota la meva vida.

13 El monument de Narcís Monturiol. Per la meva professió, tinc molta admiració per la feina que va fer i per haver inventat una cosa tan increïble en aquella època.

12 La cúpula del Teatre-Museu Dalí vista des del pàr-quing Garrigal, és la imatge que simbolitza, per a mi, Figueres.

“Per la meva feina he de viatjar molt i tinc el privilegi de poder conèixer moltes ciutats i cultures interessants, però em quedo amb Figueres, el millor lloc per viure.”

EMPORDÀGUIA.com 37

Eduard Puig VayredaLlicenciat en enologia i enginyeria agrícola

Enòleg assessor i exprofessor de la Universitat de Girona. Ha estat director general de l’Incavi (1984-1990). Exsecretari general de la DO Empordà i és autor d’uns vint-i-cinc llibres de temàtica diversa. Fou alcalde de Fi-gueres del 1981 al 1983 i president de l’Institut d’Estudis Empordanesos del 1991 al 2007. Va rebre la Medalla de Oro al Mérito Enológico i la Fulla de Figuera de Plata al mèrit de l’Ajuntament de Figueres. Actualment prepara unes memòries de la Figueres dels anys 50 i 60.

15 El banc del general, és el lloc des d’on es veu millor tot Figueres i tot l’Empordà.

16 La Rambla, encara que sigui un tòpic, perquè per a la gent de la meva generació passejar per la Rambla amunt i avall incansablement ho significava tot: la trobada, l’amistat, la il·lusió, la inquietud, la conversa, la rialla, el primer amor, la joventut...

Com diu Josep Pla: Figueres, ai!

17 El monument a Ramon Reig, situat a la plaça El·líptica, a l’inici de la carretera de Llançà; un monument en bronze, erigit amb motiu del centenari del seu naixement. Aquest artista, de la mateixa volada i escola que Salvador Dalí, amic d’infantesa i company seu des dels inicis artístics; a diferència d’aquest, injustament, quasi ningú el recorda més enllà de Figueres.

EMPORDÀGUIA.com38

Fig

ue

res,

co

m m

ai

l’h

as

vist

! P

RE

SE

NT

Jordi Sargatal(Figueres, 1957) Naturalista

Naturalista dedicat als ocells i aiguamolls. Fundador i primer director del Parc Na-tural dels Aiguamolls. Actualment és di-

rector general del Grup Mascort, dedicat a la preservació del patrimoni i el turisme sostenible. Soci de Lynx Edicions i editor dels set primers volums del Handbook of

the Birds of the World.

Figueres és la capital de la comarca més bonica del món, que encara hem de millorar, preservar i potenciar, fins que la llegen-

da del pastor i la sirena continuï amb la trobada, a la punta del cap de Creus, d’un ós i una foca mediterrània!!18 El castell de Sant Ferran, objectiu de les meves

primeres sortides com a naturalista, que s’estenien per tota la Mun-tanyeta fins a la meravellosa i massa desconeguda Garriga.

19 Els terrats, per les moltes hores que ja m’ hi passava de jovenet, i continuo passant-m’ hi ara, obser-vant el cel i les volades de falciots, orenetes, cauets, fredelugues, par-dals, estornells, gavians, esplugabous, cigonyes... I, de fa poc, els falcons pelegrins alliberats pel meu fill Arnau.

20 El Parc Bosc, per les moltes observacions d’ocells forestals interessants.

EMPORDÀGUIA.com 39

Fig

ue

res,

co

m m

ai

l’h

as

vist

! P

RE

SE

NT

Joan Manel Soldevilla (Barcelona, 1964) Mestre, tintinòleg i escriptor

Exerceix de catedràtic de llengua espanyola a l’institut Ramon Muntaner de Figueres des de fa gai-rebé vint-i-cinc anys. S’autodefineix com a tintinòleg i el seu darrer estudi, Tintín a Catalunya, ha estat publi-cat per la Zeitschrift für Katalanistik / Revista d’Estudis Catalans, de la Universitat de Friburg, Alemanya.

“Figueres, possiblement la ciutat més estranya del món.”

23 Provador de la botiga de roba Fajol (Carrer Joan Maragall) Hi ha pocs llocs més elegants que aquest espai màgic situat al darrere d’un mirall, una petita cambra que a voltes sembla el reservat d’un luxós restau-rant vienès de finals del segle XIX i en ocasions ens fa pensar que estem en un petit compartiment de l’Orient Express. En l’enprovador de can Fajol es viatja màgicament per l’espai i el temps.

21 Antic Cinema Las Vegas (Carrer Sant Pau) El cinema més gran de la ciutat, l’orgull de la comarca, la sala més espaiosa i espectacular, la pantalla més monumental... Da-rrere una persiana metàl·lica tancada amb un cadenat, més enllà d’un fosc passadís, Superman, Batman, El Coloso en Llamas i La Conquista del Oeste ens esperen. I qualsevol nit pot sortir el sol.

22 Bar-Kebab de l’estació d’autobusos de Figueres. Si algun visitant busca l’autenticitat de Figueres, un lloc genuí i no per a turistes, un local que no si-

gui una franquícia ni un decorat mancat de personalitat, aquest bar desordenat i humil situat al mig del pas dels vianants, amb les seves cadires i taules de plàstic i el seu tarannà pluricultural, ens ofereix

un retrat viu i actual de la nostra ciutat.

EMPORDÀGUIA.com40

Fig

ue

res,

co

m m

ai

l’h

as

vist

! P

RE

SE

NT

25 La plaça El·líptica, majestuosa en-trada a Figueres, el jardí perfecte en una rotonda.

24 El monument de Dalí a l’escriptor i filòsof català Francesc Pujols, per la vincu-lació d’aquest personatge amb Salvador Dalí.

Jaume Subirós(Santa LLogaria d’Alguema, 1949) Restaurador

Va començar a treballar al Motel Empordà de molt jove de la mà del senyor Josep Mercader,

i continua l’ofici en grans restaurants i hotels de Barcelona, Suïssa, Alemanya i França. Des del

1979, dirigeix la cuina de l’Hotel Empordà.

26 El carrer Magre, per la seva tranquil·litat, perquè és estret, petit i eixerit.

Figueres, vila oberta, neta, plausible.

EMPORDÀGUIA.com 41

Fig

ue

res,

co

m m

ai

l’h

as

vist

! P

RE

SE

NT

Dolors Ventós(Figueres, 1966) Galerista d’art

Estudià disseny de moda i disseny gràfic i l’any 2006 va obrir la Galeria Dolors Ventós, compaginant el comissariat de les exposicions amb els tallers d’art. Ac-tualment treballa en el gran projecte: “He robat un vestit de núvia”, que portarà la galeria més enllà del nostre país.

27 La plaça de les Patates i el principi del carrer la Jon-quera. M’agraden molt les zones antigues de les ciutats i de Figueres en destacaria aquesta. De petita hi passava sovint amb la meva àvia, quan ella vivia al carrer Mo-lins de Vent. M’encantava caminar sota les arcades de la plaça, a l’anar a casa seva. 29 L’edifici modernista de l’antic Escorxador.

Per la seva construcció crec que és un edifici i un lloc ideal per a una sala d’exposicions, a més d’estar estratègicament ben situat.

L’art es mou, de Figueres al món

28 L’entorn de la galeria. Les cases modernistes que l’envolten li donen un punt retro. La galeria s’està convertint en un punt de trobada d’artistes, que hi troben un lloc per exposar les seves obres i mostrar el que fan.

EMPORDÀGUIA.com42

FIRES I FESTESMercat Brocanter

3er. dissabte de cada mesFira de Sant Josep. 17 Març

Lookbird, ocells i naturaMaig

Fira Intergalàctique del joguet de col·leció. Maig

Fira del col·leccionismeMaig

Fira del Pilar i del disc Octubre

Fira rebaixa. Març i agostFira Sabors Catalans. Abril

Diada de Sant Jordi23 d’abril

Fires i Festes de la Santa Creu Embarraca’t

MaigFira del dibuix i la pintura

1 de maigFesta de Sant Baldiri

MaigFesta de Sant Pere

29 de juny, revetlla el 28Dizaina Art Market - Fira mer-

cat de nous disenyadorsJuliol

Mercat de Nadal Desembre

Mercat Empordà Selecte1er dijous de cada mes

Primera Fira Alimentària de la Catalunya Nord

Fira de la Carbassa. Octubre

MUSEUSTeatre Museu Dalí Museu del Joguet

Museu de l’Empordà Museu de la Tècnica

MONUMENTSCastell de Sant Ferran

Torre GalateaEsglésia de Sant Pere

Rambla de Figueres Teatre Municipal el Jardí

Casino MenestralEdificis Modernistes:

Casa Cusí,Casa Puig-Soler,

Casa Salleras,Casa Mas Roger, Antic Escorxador.

Monument a MonturiolPlaça de Catalunya

Plaça del GranPlaça de les Patates

Casa Natal de DalíPlaça de l’Ajuntament

Plaça Gala i Salvador DalíPlaça Josep Tarradellas

Plaça Josep PlaJardins Puig Pujades

I A MÉS...Parc Bosc

Parc de les AigüesParc dels Olivars

Biblioteca Fages de ClimentInformació Turistica

SERVEISArquitectura+ collgorgot

BzzzBox Self StorageEcobugadera

Empordà Events Gestoria Oliva

Qualia Centre WellnesPetrolis Figueres

Planeta MàgicSonor Audífonos

Tecnosolar

CursosClara Valero

Cambridge SchoolTallers d’Art Dolors Ventós

YokoKatoL’Estudi d’Arts

Do_Sinergia

ALLOTJAMENTSHotel EmpordàHotel Pirineos

Hotel Duran

RESTAURANTSAntaviana

CoordenadesEl Motel

El Pelegrí Restaurant Duran

Shang Hai

COMERÇOSDelicatessen

Casa RibasCafè Cafè

Fruits Secs EmporiumMontserrat CàteringPastisseria Fàbrega

Disseny I decoració Ceres Roura

ColorsCositas.com

Dada DadaEbanistería Cano

In-Out Loewe GalleryLa Pérgola

Llars de Foc VallsMaterials MiquelNuhaan VintageTexton Vintage

Zhebi Interiorisme

ModaBorealis

EscotFalgarona Sabaters

Fajol Roba per HomeRoig, calçats

Vladimir Joies

OtrosCarreras Foto VideoLa Font Belles Arts

FESTIVALS I MOSTRESFestival Acústica. Setembre

Festival de Cultura Contemporània de l’Empordà

Ingràvid. OctubreFestival Folk. Novembre

Festival de Jazz30 Març - 8 Abril

Festicurts Mostra de Muntanya

i Aventura Novembre

Cicle de Cinema Ambiental i Solidari. Març

Festival Còmic. AbrilGresca a la Fresca.

Juny, juliol i agostFestival Internacional del Circ

FebrerMostra del vi de l’Empordà

SetembreFIRAVO (vehicles d’ocasió)

OctubreFigueres a escena: Teatre i

Música. Tot l’any

INICIATIVESMUNICIPALS

Beques Agita Beca de recerca ciutat de

Figueres Figueres Municipi Turistic

Associació Cultural Proyecte Desat’Art

1 2 3 4 5

6 7 8 91011121314151617

181920212223

2425

26272829303132333435

363738394041

424344

454642434450

Fig

ue

res,

co

m m

ai

l’h

as

vist

! P

RE

SE

NT

EMPORDÀGUIA.com 43

1

Fig

ue

res,

co

m m

ai

l’h

as

vist

! P

RE

SE

NT

1 2

3

8

4 5

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19 20 21

25 24 22

23

26 31

30 28

29

39

38 37

36 34

33

32 40

43

44 46

45 50

6 7

9

27

42

EMPORDÀGUIA.com44

Figueresuna ciutat lliure, oberta i creativa

Fig

ue

res,

co

m m

ai

l’h

as

vist

! P

RE

SE

NT

I F

UT

UR

En el moment que es van complir cinc anys de la meva arribada a l’alcaldia, em vaig sentir amb l’obligació d’explicar als ciutadans i ciutadanes què havíem fet per a Figueres i quins eren els reptes i projectes de futur. Les idees ordenades aquell moment -que vaig exposar en una conferència anomenada L’equador d’un projecte- em serveixen avui per fer-vos una pinzellada de l’ànima del nostre projecte, el qual continua viu i amb empenta.

Figueres és i ha estat una ciutat amb trets distintius de la resta de ciutats del país. Molts coincidireu, per exemple, en la fecunda capacitat que té per portar al món per-sonatges il·lustres: des d’artistes de totes les arts, fins a músics, escriptors, esportistes, polítics, inventors i, fins i tot, un pintor universal que ens porta més d’un milió de visitants a la ciutat cada any.

La seva privilegiada posició geogràfica, situada al cen-tre de la magnífica plana de l’Empordà -terra d’entrada d’antigues civilitzacions- i a tocar de la frontera france-sa, ha impregnat els habitants de Figueres d’un caràcter “genial”. Fer un repàs per les persones de la nostra ciutat -més o menys conegudes- que ens proposa Empordà Guia en aquesta edició, també serveix per fer un repàs

a la història de Figueres, dels seus èxits i dels seus fra-cassos. Les persones de casa, i les vingudes d’arreu, són la clau de la ciutat, circumstància que l’Ajuntament ha tingut molt clara en els últims anys. Pensant en elles i ells, hem afrontat projectes de transformació urbana per encarar el repte de passar de vila a ciutat, sense perdre la nostra identitat. No enumeraré les accions realitzades -només cal que feu un tomb pels carrers i places- per viure-ho en primera persona.

Tot i els temps difícils que vivim, la ciutat manté el ma-teix compromís i continua pensant en els seus habitants. Per això el 2013 continuarem embellint l’espai públic amb la remodelació del passeig Nou, als peus del parc Bosc, perquè torni a acollir el mercat; continuarem bus-cant fórmules per recuperar la catalogada plaça de Braus i convertir-la en un complex esportiu; o culminarem la conversió de l’església del convent dels Caputxins en un auditori perquè sigui el punt de referència de la música i de l’educació musical a la ciutat. Accions destinades a recuperar i conservar la història figuerenca, però en clau de modernitat, com la conversió de l’antic escorxador en un centre de promoció de productes de l’Empordà. I això sense oblidar-nos de les persones que, en aquests moments difícils que travessem, passen a ser la nostra principal prioritat.

Figueres, cruïlla de camins i capital de l’Empordà, continua sent una ciutat lliure, oberta i creativa, de

comerç familiar i de proximitat, connectada al món des del fet més tradicional, però sense complexes. I és que Figueres és possiblement -i gràcies als seus habi-tants- la millor ciutat del món.// Santi Vila i Vicente, Alcalde de Figueres

Conversió de l’església del convent dels Caputxins en un auditori.

L’antic escorxador, futur centre de promoció de productes de l’Empordà.

EMPORDÀGUIA.com 45

Fig

ue

res,

co

m m

ai

l’h

as

vist

! P

RE

SE

NT

I F

UT

UR

FigueresA free, open and creative town

Five years after my arrival at the town hall, I felt obliged to explain to citizens what we had done for Figueres, where the challenges for the future lay, and what our projects were. The ideas I expressed at the time in a conference called “The Equator of a project” help me today to give an idea of the soul of our proj-ect, which is still alive and pushing ahead.

Figueres has distinctive features that set it apart from other towns. Many will agree, for example, that this is fertile ground for bringing famous people to the world: artists of all kinds, musicians, writers, athletes, poli-ticians, inventors, and even a universal painter who brings us more than a million visitors each year.

Its privileged geographical position in the center of the magnificent plains of the Empordà – a place of entry for ancient civilizations- and near the French border, has given the people of Figueres a very spe-cial character. This edition of Empordà Guia reminds us of a series of more or less known people of our city, and through them in turn we review the history of Figueres, its successes and failures. Locals and people who have come to live here are the key to the town, a fact that the Municipality has been very con-scious of in recent years. Thinking of them, we have undertaken projects of urban transformation to face the challenge of growth without losing our identity. I won’t spell out all we have done here but recommend you take a stroll through the streets and squares to see it firsthand.

Despite the difficult times we live in, the town main-tains the same commitment to its inhabitants. In 2013 we will continue to beautify public space with the re-development of Passeig Nou to the foot of the Parc Bosc so that the market can return here. We continue to seek ways to recover the historic bullring and turn it into a sports complex. We will also finish the conver-sion of the church of the Capuchin convent into an auditorium for concerts and musical education. We will take measures to preserve the history of Figueres, but modernizing it also, for example by the conver-sion of the old slaughterhouse into a centre for the promotion of Empordà products. Notwithstanding all this, we will not forget the people who are going through such difficult times. They are our top priority.

Figueres, crossroads and capital of the Empordà, continues to be a liberal, open and creative, town, with family-run local businesses, steeped in tradi-tion yet open to the world. Thanks to its inhabitants, Figueres is possibly the best town in the world.//

Conversió de l’església del convent dels Caputxins en un auditori.

L’antiga Plaça dels Braus, futur complex esportiu.

EMPORDÀGUIA.com46

Fig

ue

res,

lik

e y

ou

’ve

ne

ver

see

n!

PA

ST,

PR

ES

EN

T A

ND

FU

TU

RE

Citizens of Figueres, Then and Now

Figueres, capital of the Alt Empordà, is the centre for communications, commerce, culture, and tourism of the Costa Brava. The town, which boasts charters from the 13th C., enjoyed great prosperity in the 19th C., when it was known as the cradle of Spanish repu-blicanism and federalism.

The town of Figueres regularly provides the world with unique characters whose genius revolutionizes science, the arts, and society. Popular tradition attri-butes this to the main characteristic of its climate: the Tramuntana, a cold and dry north wind, which blows during all seasons, often with obsessive constancy.

Among the many eccentric personalities of Figueres Narciso Monturiol, inventor of the submarine, stands out in the 19th C. Or Pep Ventura, who renewed the Sardana, and federal Republican politicians such as Abdon Terrades and Rafael Coderch.

In the 20th C. we must name Alexandre Deulofeu, who invented the mathematics of history. Also the poets Carles Fages de Climent and Damas Calvet, as

well as the painters Maria Baig i Minobis and Ramon Reig. There was also Josep Mercader, the father of modern Catalan cuisine and creator of the Motel. Or the mathematician Ferran Sunyer and the aviator Jo-aquin Collar Serra.

Salvador Dali, the surrealist painter and writer, de-serves special mention. To him we owe the triangle Cadaqués - Figueres - Púbol. It works like a cultural and artistic magnet that attracts a constant human avalanche, eager to experience the landscapes and the light and to share the genius of the artist.

Today, Figueres continues to create unique charac-ters such as the writer Maria Angels Anglada, the Director of Centre of Dali Studies Montse Aguer, or Anna Chapel, director of the Museum of the Empor-dà. Joel Gonzalez won an Olympic gold medal for Tae Kwan Do. Pere Gratacós was coach of the FC Barce-lona, Didac Lee, director of the FC Barcelona is an entrepreneur specializing in new technologies. Móni-ca Naranjo is a singer, Pere Portabella a filmmaker, and Eduard Vayreda Puig, former mayor of Figueres. We also have the naturalist Jordi Sargatal, TV presen-ter Toni Soler, James Subirós, chef of the Hotel Em-pordà, the writer Montserrat Vayreda and the singer Kiko Veneno, who was recently awarded the National Award “Musicas Actuales” for 2012.

Who could better tell us about their city than they, with all their memories and experiences. Places, events, or situations that make Figueres unique to them. Through them we show all they generously wished to share with us, a very personal view of their town.

Montse Aguer (Figueres)“Figueres is a town totally linked to its surroundings yet always open to the outside and to the future. Everything is possible.“

With a degree in Catalan philology from the Autono-mous University of Barcelona, she is director of the Institute for Dali Studies at the Gala-Salvador Dali Foundation. She is assistant commissioner of the Dali Exhibition at the the Centre Pompidou in Paris and the National Centre for Contemporary Art at the Reina Sofia Museum in Madrid.

1. The Dali Theatre Museum. This is the creation of an artist totally linked to his origins, to his country-side. The scene shows life and works and invites visitors to participate in the show. A show of art, sci-ence, and games.2. The Enric Morera Gardens. A hidden corner of town with a surprising variety of trees that is one of its small lungs.3. The Plaza del Grà. Chosen for both its aesthetics and its usefulness. The market here brings us close to the Alt Empordà and its products. It a place of exc-hange with open relationships.

EMPORDÀGUIA.com 47

Fig

ue

res,

lik

e y

ou

’ve

ne

ver

see

n!

PA

ST,

PR

ES

EN

T A

ND

FU

TU

RE

Anna Capella (Girona, 1964)“I cannot describe the feelings Figueres arouses in me in one sentence.”

Director of the Empordà Museum since 1998 and res-ponsible for managing and planning. She is especially dedicated to modern and contemporary art projects.

4. The cisterns of Sant Ferran Castle. My first visit in 2005 was a privilege, accompanied by Mireia Masó, an artist in search of special locations, and by Joan Manuel Alfaro Gil, who drove the boat. The aesthetic and sensorial experience was spectacular: silence, transparent water, vaults reaching into infinity, reflec-tions, and the crisp air. This is a treasure I recommend whenever I can.5. The Pelayo Martinez (1898-1978) route: As a pre-adolescent I used to walk around town and discover elements of façades within reach of my arms that fascinated me. The nipples on the Casa Batlle (Rut-lla, 29), the rhombi on Casa Soler (Sant Llàtzer, 12), the ribbed tiles of the Colmado Vives (Peralada/Sant Domènec), or the columns of the Casa Perxas Rico (Caamaño, 4). When I became director of the museum I discovered that all were the work of this local archi-tect, and there were many more!

6. The Empordà Museum: Entry is free with a ticket from the Dalí Museum. Even if the building at the lo-wer end of the Ramble is a bit shabby, visitors are never disappointed. Their curiosity is recompensed with works by Nonell, Casas, Tàpies, Foujita, Santos, or Paradis, among many others. There are also varied thematic exhibitions and an art library.7. The municipal cemetery. An open-air museum for society with monumental 19th and early 20th C. statues and lavish architecture: mausoleums, pant-heons, niches, and columbaria that mirror urban ex-pansion. The many works of art, their symbols and the customs they represent are a real on location anthropology lesson.

Pere Gratacós (Besalú, 1958)“Real surrealism is to have passed through Figueres without having discovered its charm.”

This retired football player and trainer prepared the UE Figueres team during the 1994-95 and 2001-02 sea-sons. He trained the Catalan Selection from 2005 to 2008. At present, he is the director for Institutional and Sports relations of the F.C. Barcelona and CAFE Profes-sor at the EUSES University in Salt (Girona).

8. Nightlife area. Everybody needs intimate moments, personal ones or fun with friends. The young and not so young find such moments every night in this part of Figueres.9. The alfar and the bullfighting arena: These are the places many locals meet with visitors from neighbo-ring villages on weekends. Both contiguous areas gave the pulse of the town for many years.10. The railway station and station square. Point of entry and departure for most people and tourists, as well as, some time ago, for the soldiers on their way to Sant Clement Sescebes. This place was part of the social history of Figueres during recent years.11. Peralada street and the pedestrian area. Walk through this area and listen to what people are talking about, especially on weekends! This is where you dis-cover the cosmopolitain Figueres, the blending of its people, and its great commercial presence.

Dídac Lee (Figueres, 1974)“Figueres, the best place to live.”

This proud Figueres native is an entrepreneur in new technologies and member of the FC Barcelona direc-tion. His latest project is to open a company in China.

EMPORDÀGUIA.com48

Fig

ue

res,

lik

e y

ou

’ve

ne

ver

see

n!

PA

ST,

PR

ES

EN

T A

ND

FU

TU

RE

12. The dome of the Dali Theatre-Museum. For me, this is the symbol of Figueres, especially when seen from the Garrigal parking.13. The Narcis Monturiol monument. Because of my profession, I much admire Monturiol for his incredible inventions in his time.14. The corriol de les Bruixes. The restaurant of my parents is located in this characteristic alley that I have seen all my life.

Eduard Puig Vayreda (Figueres, 1942)“As Josep Pla said: Figueres, ay!”

With a degree in Enology and in Agriculture, he was the mayor of Figueres from 1981 to 1983. He was awarded the Golden Medal by the Spanish Enologist Society in 1987 and the, Silver Fig leaf by the Municipality of Fi-gueres in 2009.

15. The General’s bench. This is the best place to see all of Figueres and the Empordà.16. The Rambla, even if this seems a cliché. For my generation, to amble up and down the Rambla without pause meant everything: reunion, friendship, ideals, worries, conversations, laughs, first loves, and youth.17. The Ramon Reig monument in the Plaça Elliptica at the beginning of Llançà street. The bronze monu-

ment was erected for the centenary of Reig’s birth. This artist was or the same generation and school as Dalí: he was his friend in childhood and companion from the beginning of his artistic career. He has been unjustly forgotten outside of Figueres.

Jordi Sargatal (Figueres, 1957)“Figueres is the most beautiful county capital in the world, but we have to make it even better. We must preserve and fortify it to make the legend of the shepherd and the mermaid continue with the mee-ting of a bear and a Mediterranean seal on the Cap de Creus!

An ornithologist and specialist in wetlands, he was the founder and first director of the Aiguamolls Natural Park of the Empordà. At present he is director of the Mascort group and promotes the environment and sustainable tourism. He is a partner in Lynx Edicions and editor of the first seven volumes of the Handbook of the Birds of the World.

18. The castle, the destination of my first excursions as a naturalist, that stretched from the Muntanyeta to the wonderful and little known Garriga.19. The roofs on which I spent so many hours of my youth – and where I still spend many hours – ob-

serving the sky and the flight of the swifts, swallo-ws, lapwings, sparrows, starlings, seagulls, egrets, storks, and, since recently, the peregrine falcons set free by my son Arnau.20. The Bosc park for its many interesting forest birds.

Joan Manel Soldevilla (Barcelona, 1964)“Figueres, possibly the strangest town on earth.”

Spanish teacher at the Ramon Muntaner school in Fi-gueres since nearly 25 years,he defines himself as a Tintinologist. His latest essay, „Tintin in Catalonia“ was published in the Zeitschrift für Katalanistik-Revista d’Es-tudis Catalans of the University of Freiburg (Germany).

21. The old Las Vegas cinema (Sant Pau street). The largest cinema in town, the pride of the county, the largest and spectacular one with the biggest screen. Behind a locked metal screen and a dark corridor they await us: Superman, Batman, Towering Inferno, or the Conquest of the West. Any night, the sun can arise.22. The Kebab bar in the bus station. If you are lo-oking for the authentic Figueres, a genuine place that is not for tourists, a place that is not a franchise nor lacking personality, this humble and messy bar loca-ted in the middle of the pedestrian zone, with its plas-

EMPORDÀGUIA.com 49

Fig

ue

res,

lik

e y

ou

’ve

ne

ver

see

n!

PA

ST,

PR

ES

EN

T A

ND

FU

TU

RE

tic chairs and tables and its multicultural character, is it. It’s a living portrait of our town today.23. The changing room in the Fajol clothing store (Joan Maragall street). There are few more elegant places than this magic space hidden behind a mirror. It’s a small chamber that at times looks like a small room in a luxurious 19th C. Viennese restaurant, at time sit makes you think you’r in a compartment of the Orient Express. In this changing room you travel through space and time.

Jaume Subirós (Santa Llogaia d’Alguema, 1949)“Figueres is open, tidy, and plausible.”

He started to work at the Motel Empordà when he was very young with Josep Mercader. He went on to be-come chef in great restaurants and hotels in Barcelo-na, Switzerland, Germany, and France. He leads the kitchen of the Hotel Empordà in Figueres since 1979.

24. Dali’s monument to the Catalan writer and philo-sopher Francesc Pujols, because of the link to Dali and the tribute to Catalan thought.25. The Plaça Ellíptica. This majestic entry to Figue-res has the most perfect garden on a roundabout and many trees.

26. Magre street, because it is tranquil, narrow, small, and clever. A central and hidden alley.

Dolors Ventós (Figueres, 1966)“Art moves from Figueres to the world.”

She studied fashion and graphic design and in 2006 opened the Gallery Dolors Ventós, combining exhibiti-ons and art workshops. Presently, she is working on a great project: “I have stolen a wedding dress that will take the gallery beyond the borders of our country.“

27. The Patates square and the beginning of La Jon-quera street. I love the old parts of towns, and spe-cially this part of Figueres. I used to come her often with my grandmother when she lived in Molins de Vent street. I loved to walk under the arcades to go to her house.28. The old art deco slaughterhouse. This would be an ideal building for an exhibition hall, and the loca-tion is perfect.29. The area around my gallery. The art deco houses give it a retro flair. The gallery has become a meeting point for artists that have found a place to show their work here.

EMPORDÀGUIA.com50

Gastronomia Gastronomy

Duran Hotel & Restaurant“Por el establecimiento de la familia Duran de la calle Lasauca..., ha desfilado la historia del siglo XX”

Josep Playà Maset

Situado en pleno centro de la ciudad de Figueres y a pocos pasos del Mueso Dalí, uno de los museos más visitados de todo el mundo, en-contramos el singular establecimiento centenario Duran Hotel &

Restaurant. El Hotel, el más emblemático de la ciudad, tiene su origen en una antigua posada del año 1855 conocida como El Celler de Ca la Teta. El edificio de este Hotel de tres estrellas ha sido recientemente reformado con un gusto exquisito sin abandonar los ecos que resuenan a través de sus paredes.

EMPORDÀGUIA.com 51

“Los hechos ocurridos entre estas paredes superan la categoría de las anécdotas y se vuelven verdaderas historias con mayúscula. Bastaría con citar alguno de los nombres ilustres que han pasado como Josep Pla, Camilo José Cela, Salvador Dalí, Josep Maria de Segarra, Josep Tarradellas, Jordi Pujol,...” Josep Playà Maset

Uno de los pilares del Duran Hotel & Restaurant es su restaurante de máxima categoría que, desde hace décadas, es todo un referente gastronómico de la cocina tradicional catalana. Salta a la vista que el restaurante sigue conservando todo el esplendor que enamoró a tantos y tantos personajes históricos. Seguramente uno de los más conocidos fue Salvador Dalí, no en vano su rincón preferido, El Celler de Ca la Teta, forma parte del circuito turístico de Figueres que muestra los lugares que el gran pintor ampurdanés frecuentaba.

No menos destacable es el trabajo de las nuevas generaciones, con Ramón y Lluïsa Duran en cabeza, que han sabido gestionar a la perfección el cambio generacio-nal que un restaurante de esta envergadura conlleva. Con un trabajo innovador en casi todas sus áreas, el restaurante ha ganado en prestigio gastronómico. Entre sus puntos fuertes destaca una carta que combina a la perfección modernidad y tradi-ción, con un fuerte acento en los productos del Empordà. También se ha añadido recientemente un menú degustación de tonalidad temporal, un menú semanal muy cuidado a un precio muy interesante, y una más que original carta de vinos, apuesta personal de la casa, con 150 referencias de vinos diferentes.//

EMPORDÀGUIA.com52

Gastronomia Gastronomy

Duran Hotel & Restaurant“Twentieth century history has paraded through the establishment of the Duran family in Lasauca street.” Josep Playà Maset

Located in the heart of the city of Figueres and only a few steps from the Dalí museum, one of the most visited museums in the world, is the unique, cente-nary establishment Duran Hotel & Restaurant. The Hotel, the most emblematic of the city, opened as the inn El Celler de Ca la Teta in 1855. The three star hotel has been recently renovated with exqui-site taste without losing the echoes that resonate throughout its walls.

“Events that happened within these walls were more than anecdotes but important stories. To name but a few, these famous names came through here: Jo-sep Pla, Camilo Jose Cela, Salvador Dalí, Josep Ma-ria Segarra, Josep Tarradellas, Jordi Pujol...” Josep Playà Maset..

One of the pillars of the Duran Hotel & Restaurant is its high quality restaurant that has been a point of reference for traditional Catalan cuisine since de-cades. Of course the restaurant still retains all the splendor that captivated so many historical figures. Surely one of the best known was Salvador Dalí, and his favorite spot, El Celler de Ca la Teta, is part of the tour of the places the great Empordanese painter used to frequent in Figueres.

Not less remarkable is the work of the younger gen-eration, headed by Ramon and Lluisa Duran, who were able to seamlessly manage the generational change of this great restaurant. With innovative work in almost all areas, the restaurant has won gastro-nomic prestige. Among its strengths are a menu that perfectly combines modernity and tradition, with a strong emphasis on local Empordà products. An-other recently added feature is a seasonal tasting

menu, a carefully prepared weekly menu at a very interesting price, and an original wine list with 150 different wines.//

Duran Hotel & RestaurantLacauca, 5 972 501 250 www.hotelduran.com · www.restaurantduran.com

EMPORDÀGUIA.com 53

CARRER RUTLLA, 3 . 17600 FIGUERES . TEL. 972 501 500 . FAX. 972 671 577 . pere@gestoriaoliva.com . enricoliva@economistes.com

GESTORSECONOMISTESADVOCATSGESTORESECONOMISTAS ABOGADOSECONOMISTSLAWYERSECONOMISTESAVOCATS

CARTES D’IRYA

Obra de Miquel Duran

Forma part de l’epistolari del mateix nom, un seguit de quadres de mesures variables. Tècniques mixtes sobre fusta.www.miquelduran.com

EMPORDÀGUIA.com54

Emprenedores Entrepreneurs

¿Cómo te reinventas y decides hacer un túnel de viento?Era una idea que tenía en mente desde hacía tiempo, pero nunca se habían dado las circunstancias adecuadas. Anteriormente hubo otros intentos que no florecieron, y esto nos allanó un poco el camino. Empuriabrava es un mito del paracaidismo a nivel europeo, y en el resto del mundo solamente hay otro túnel junto a una zona de salto, en Arizona. Los inversores rusos de Freezone lo vieron claro enseguida.

¿Qué repercusión en el Empordà te gustaría que tuviese este equipamiento?Creo que el Túnel de Vent, aun siendo una infraestructura puntera a nivel tecnoló-gico, en muchos aspectos se adapta orgánicamente al territorio. El Empordà es zona de vuelo. Miles de aves hacen escala en Els Aiguamolls durante su migración, y de alguna manera se mimetizan con los paracaidistas. Huelga decir que en esta tierra el viento tiene una fuerza enorme. Nuestro proyecto ofrece la oportunidad de volar a quien lo desee, y creo que este es el lugar perfecto para ello. Obviamente la repercu-sión económica en la zona será muy positiva.

Joan Baldrich tiende a volar. Nacido en Bellpuig, Lleida, con dieci-séis años se va a Barcelona y después a Milán, y llega hasta Singa-pur dedicado a la consultoría internacional. Una vez leído el libro del mundo, vuelve a casa y se sube al carro de la construcción hasta que éste se para. Son muchos los que se quedaron ahí, pero él no.

Joan Baldrich Director del Túnel de Vent y premio Emprendedor 2012

EMPORDÀGUIA.com 55

¿A qué público se orienta?Ahora mismo se divide en un 70% pro flyer (profesional) y un 30% fun flyer

(aficionado). Para el 2014 nos gustaría llegar al 50% / 50%. Nuestra intención es poner el vuelo en el imaginario de los catalanes, que vengan a volar de la misma

manera que van a hacer rafting. Hoy día la gente quiere experimentar, no solamente ver. Este tipo de vuelo es una experiencia muy intensa, ya que a diferencia del salto en paracaídas, a la primera vez ya vuelas solo. Llega a ser adictivo. Además, gracias

a nuestras instalaciones Castelló se puede convertir en la meca del paracaidismo europeo. El indoor skydiving es un deporte joven, altamente técnico y muy com-

petitivo, y está creciendo a gran velocidad. Con el tiempo nos gustaría organizar un campeonato mundial.

¿Cómo desearías que el Túnel de Vent afectara a quienes lo prueban?Mi ideal sería que todo el mundo experimentara al menos una vez la sensación de suspensión en el aire, ese frágil equilibrio que requiere el vuelo, ese sutil gesto que

modifica la dirección de la caída… Y, claro está, segregar adrenalina sin ningún tipo de miedo. Es casi terapéutico.

¿Cuál te gustaría que fuera el futuro del Empordà?Me imagino un modelo similar al de Napa Valley, o en menor medida, al de La Rio-ja. Apuesto pot el turismo de calidad, pues hay mucho potencial. Un ejemplo serían las escuelas de submarinismo, que lo están haciendo muy bien. También desarrollar el enoturismo, las rutas culturales, las excursiones a caballo, con hoteles pequeños y bien regentados. Hay que subir mucho el nivel y durante todo el año. Proyectos como el Túnel del Vent demuestran a nuestros hijos que es posible quedarse aquí y tener un futuro.

¿Piensas hacer alguna otra escala en tu viaje vital?De momento me quedo en el Empordà. Tiene algo que atrae a un tipo de persona como yo. Este proyecto, por ejemplo, se ha generado casi por inercia. Entre los de-portes del aire y el territorio se ha producido un matrimonio natural del que he sido testigo privilegiado. El Pirineo, la proporción áurea del golfo de Roses, la llanura abombada, la temperatura del mar, la visibilidad, el aire limpio y de baja condensa-ción... A mí, que vengo de la tierra de la niebla, que me den la tramontana.// Pau Guinart

EMPORDÀGUIA.com56

Emprenedors Entrepreneurs

Joan Baldrich likes to fly. Born in Bellpuig, Lleida, when he was only sixteen he moved to Barcelona, and then to Milan and Singapore as an International consultant. Once he had seen the world, he came home and went into real estate. Though many stayed in the sector after growth stopped, he did not.

How did you start all over and decide to put up a wind tunnel?It was an idea I had in mind for a long time, but the circumstances were never right. There had been other previous attempts that failed, and this made our journey a little easier. Empuriabrava is a parachuting destination known throughout Europe, and in the rest of the world there is only one more combined wind tunnel and skydiving facili-ty, in Arizona. The Russian investment firm Freezone saw this opportunity immediately.

What effect would you like this facility to have on the Empordà?I think that the Túnel de Vent, though it is very advanced technologically, in many ways forms an organic part of the landscape. The Empordà has always been a land of flight. Thousands of birds stop at Els Aiguamolls as part of their migration, and

they have something in common with the skydivers. It goes without saying that the wind in the Empordà is very strong. Our facility offers the chance to fly to anyone who wants, and I think this is the perfect place for it. Obviously, the economic effects on the area will be very positive.

What is your intended market?Right now our customers are 70% pro flyers, professionals, and 30% fun flyers, amateurs. By 2014 we would like to reach 50%-50%. We would like flying to become part of Catalans’ collective imagination, for them to come here to fly in the same way that they go rafting. Today people want experiences, not sightseeing. This kind of flight is a very intense experience, since unlike skydiving, you fly alone your first time. It becomes addictive. In addition, thanks to our facility, Castelló could become the center of European skydiving. Indoor skydiving is a youthful, highly technical, and very competitive sport, and it’s growing very quickly. Eventually we’d like to host a world championship.

What do you want people who visit the Túnel de Vent to experience?Ideally, everyone would experience at least once the feeling of being suspended in the air, that fragile balance that flight requires, those subtle movements that change your di-rection. And, of course, the sensation adrenaline but with no fear. It’s almost therapeutic.

What’s the next stop on your voyage through life?For now I’m staying in the Empordà. It has something that attracts people like me. This project, for example, grew up almost by accident. There’s a natural marriage between airborne sports and the landscape that I’ve seen personally. The Pyrenees, the golden proportions of the Gulf of Roses, the convex plain, the sea temperature, the visibility, the clean air with low humidity. I come from the land of fog; give me the tramontana, the Empordà wind.

What would you like the future of the Empordà to be?I can imagine a model like the Napa Valley, or, on a smaller scale, La Rioja. I support high-quality tourism, since there is a lot of potencial. One example would be diving schools, which are doing very well. We should also develop winery tourism, cultural visits, and horseback riding, with small, well-run hotels. We need to raise our level a great deal, during the whole year. Projects like the Túnel de Vent show our children that they can stay here and have a future.//

Joan BaldrichManager of Túnel de Vent and 2012 Entrepreneur award winner

EMPORDÀGUIA.com 57

EMPORDÀGUIA.com58

Emprendedores Entrepreneurs

El mundo artístico constantemente evoluciona y se adapta a las nuevas ten-dencias. Todevise es un innovador concepto de boutique on-line que conecta el mundo artesanal tradicional con el ámbito virtual, proyectando la obra de los artistas a un público internacional.

Hoy entrevistamos al co-fundador y responsable de I+D de Todevise, Marc Vinyals. Ingeniero informático y diplomado en matemáticas, trabajó anteriormente en el la-boratorio de ingeniería de Google (Zürich) y en Zhilabs. Asimismo, ha ganado diver-sos concursos de programación internacionales, siendo Medalla de bronce en las Olimpiadas Iberoamericanas de Matemáticas, mención honorable en la Olimpiada Internacional de Matemáticas y medalla de oro en las Olimpiadas Españolas de ma-temáticas, física y química. Actualmente combina Todevise con el estudio de mate-máticas en KTH.

¿Qué es Todevise?Todevise se define como “el espacio virtual dedicado a los ateliers de artistas de ám-bito internacional”. Es una boutique on-line que reúne creaciones únicas, ofreciendo al mismo tiempo una experiencia innovadora de compra.

¿Por qué una plataforma para artistas en Internet?Internet y el mundo artístico siempre han tenido una relación pasional, pero tam-bién complicada. A pesar de las oportunidades que ofrece, aún hay artistas que asocian el hecho de exponer sus creaciones on-line con la banalización de su imagen y valores. Es precisamente esta la concepción que Todevise quiere romper. Para garantizar un elevado estándar de calidad, utilizamos los filtros de invi-tación y aprobación previa del contenido como condiciones para exponer y distribuir los trabajos.

¿Cómo surgió la idea?El fundador de Todevise es una persona con un perfil multidisciplinar, que decidió apartarse parcialmente de su trabajo para dedicarse profesionalmente a una de sus mayores aficiones: el arte. Partiendo de esta pasión, tomando en consideración el difícil contexto económico y bajo la idea de que los jóvenes son la base y futuro de la sociedad, decidió emprender este proyecto. Su principal preocupación es potenciar el talento, promocionar y reunir en una comunidad, artistas brillantes cuyas obras deben ser conocidas por el mundo, pues de lo contrario sería una lástima que la sociedad no llegase a conocer sus virtudes. Para conseguir tal objetivo necesitaba el puente al mundo virtual, la herra-mienta para lanzar el concepto al mundo. De esta manera, él aportó el ingenio, los valores y la pasión, y yo la tecnología para desarrollarlos. De alguna forma personalizamos lo que creemos que será el futuro comercial, la conexión entre el mundo tradicional y el digital. Esta idea la sintetizamos en una sola palabra, Todevise, palabra inglesa que significa inventar, crear, ingeniar.

¿Cuál es la filosofía de Todevise?Nuestra filosofía responde a la voluntad de satisfacer el deseo que todo artista tiene de poder dedicarse plena y exclusivamente al proceso de creación de su obra, sin necesidad de preocuparse por su posterior promoción y distribución. Todevise per-mite a los artistas estar inmersos en la inspiración y desarrollo de sus creaciones y, una vez finalizadas, nosotros lo proyectamos al mundo. Además, el mercado actual está volviendo a un modelo artesanal. Hay cada vez más artistas que hacen productos excepcionales elaborados en peque-ños talleres, con una producción muy limitada. El objetivo de Todevise es reunirlos y crear un espacio donde se comercialicen creaciones que comparten valores de excelencia. De esta manera, Todevise actúa como un escaparate de alcance inter-nacional, potenciando sus perfiles profesionales.

Todevise.com arte y creatividad en el mundo digital

EMPORDÀGUIA.com58

EMPORDÀGUIA.com 59

¿Qué artistas podemos encontrar en Todevise?Tal y como dijo el fallecido Steve Jobs, los auténticos artistas son aquellos que aca-ban sus productos. Esta filosofía forma parte de la personalidad de un deviser. Una persona emprendedora, proactiva, apasionada por su trabajo, que se preocupa por los detalles e intenta en todo momento llegar a la excelencia a través del esfuerzo y la capacidad de superación constante.

¿A quién va dirigida Todevise?Nuestro público se puede definir como amante del arte y del diseño, que valora el trabajo que hay detrás de una obra, que aprecia los detalles que distinguen un pro-ducto mediocre de uno excelente. Además, la interactividad y la armonía de la plataforma permite que los usuarios interesados en descubrir nuevos productos y tendencias, también formen parte de esta comunidad. En el fondo, Todevise no es sólo un atelier, sino también un espacio de aprendizaje e ideas, un lugar enriquecedor para nuestros miembros. Queremos que el comprador, de una manera amena y elegante, conozca los productos desde la perspectiva de sus propios creadores, que se sienta como si entrara en los propios talleres de los artistas.

¿Cómo detallaríais el proceso de compra en Todevise?

El hecho de conocer la historia de un producto y la personalidad del artista hace que te identifiques con sus ideales y con su obra, que puedas apreciarla en toda su dimensión. De esta forma, el proceso de compra en Todevise deja de ser “frío”, adquiere una nueva dimensión. Por esta razón nos gusta definir la experiencia del comprador como una aventura, ya que constantemente encontrará nuevos productos, nuevos conceptos, y conocerá artistas de todo el mundo simplemente accediendo a www.todevise.com. De hecho, nuestro objetivo es que al usuario que entre en Todevise se le facilite mucho el proceso de compra, sorprenderle con obras rompedoras, creacio-nes que quizás ni imaginaba que existían, pero que al verlas le cautivan.

¿Puedes definir Todevise con tres palabras?Creatividad, personalidad y pasión.

EMPORDÀGUIA.com 59

EMPORDÀGUIA.com60

Emprenedors EntrepreneursTODEVISE.COM, ART AND CREATIVITY IN THE DIGITAL WORLD

The artistic world constantly evolves and adapts to the new trends. Todevise is an innovative concept of on-line boutique which connects the artistic and the virtual worlds, helping artists promote and distri-bute their works to an international audience.

We interviewed the co-founder and responsible for R+D at Todevise, Marc Vinyals. Computer engineer and graduate in Mathematics, he previously worked at Google Labs (Zürich) and Zhilabs. He won various international coding competitions, and was awarded with the bronze medal at the Olimpiadas Iberoamericanas de Matemáticas (Iberoamerican Mathematics Olympiad), honorable mention at the International Mathe-matics Olympiad and gold medal at the Spanish Mathematics, Physics and Chemistry Olympiads. He is currently combining Todevise with his mathematics studies at KTH.

What is Todevise?Todevise is a virtual space dedicated to the ateliers of artists from all around the world. It is an on-line boutique which brings together exquisite creations, offering at the same time an innovative shopping experience. Why a platform for artists on the Internet?The Internet and the artistic worlds always had a passional, yet complicated relationship. Despite all the opportunities it offers, there are still artists who believe that showing their creations on-line banalizes their image and values. This is the conception Todevise wants to prove wrong. In order to guarantee a high standard of quality, we use invitation and content approval filters as requirements prior to posting and selling creations on Todevise. Where did the idea come from?The founder of Todevise is a person with a multidisciplinary profile, who decided to take a turn in his professional life and dedicate to one of his biggest passions: art. Taking in consideration the difficult economical context and his belief that the young people are the future of our so-ciety, he decided to start this project. His wish is to give support to talented people, to bring together into a community and promote brilliant artists whose works would be a pity not to be seen by everyone. In order to achieve this goal he needed to build a bridge between them and the virtual world. So he started off with his ingenuity, passion and values, and I added the tech-nological part needed to translate them into an on-line platform. In a way, we personalize what we think will be the future of commerce - the connection between traditional and digital. We summed up this idea in one word, Todevise, which means to contrive, to plan, to elaborate.

EMPORDÀGUIA.com60

What is the philosophy behind Todevise?Our philosophy is based on the will to satisfy the desire that each artist has: to dedicate himself completely and exclusively to the process of creation of his works, without having to worry about its promotion or distribution. Tode-vise gives artists the possibility to be totally immersed in the making of their creations, and once they are finished, we promote them to an international

audience. Furthermore, the current market is slowly switching to an artisanal model. There are more and more artists who make exceptional products in small workshops, with a limited production. Todevise’s goal is to bring them together and create a space where creations that share values of excellence are commercialized. This way, Todevise acts as a showroom, promoting their professional profiles. What kind of artists can we find on Todevise?As Steve Jobs once said, “real artists ship”. This quote is part of every deviser’s perso-nality and philosophy. A deviser is an entrepreneur, a proactive, passionate person who pays special attention to details and strives for excellence through effort and desire for self improvement. For who is Todevise?Our members are people who love art and design, who appreciate the hard work and ideas behind a brilliant creation, and who can identify the details that make the difference between a mediocre and an outstanding product. In addition to this, the usability and harmony of Todevise allows that the users interested in descovering new products and trends can also be a part of this community. Actually, Todevise is not just an atelier, but a space where one can learn and get creative, an enriching place for our members. We want them to discover, in a pleasant and elegant way, the products from the perspective of their creators, to feel as if they entered the artist’s workshop. How would you define the shopping experience on Todevise?The opportunity to actually see the process of creation of a product and to get to know the personality of the artists allows our members to identify with their ideals and crea-tions. This way, Todevise adds a whole new dimension to the shopping experience. For this reason we like to define this experience as an adventure, since our members will constantly find new products, new concepts, and they will discover artists by sim-ply opening www.todevise.com. In fact, our goal is to facilitate as much as possible the buying experience, and to surprise our users with astonishing creations, things they wouldn’t even imagine that existed, but that captivate them at first sight. Can you describe Todevise in three words?Creativity, personality and passion.

EMPORDÀGUIA.com 61

NEWS IN THE EMPORDÀ NOVETATS A L’EMPORDÀNew educational offer in Figueres

THE NEW MONTESSORI SCHOOL HAS OPENED ITS DOORS FOR THIS ACADEMIC YEAR IN

FIGUERES

When dreams come true: this educational project is a reality in 2012-2013.

A multidisciplinary team has spent years working on the pedagogical approach for the education of the

21st C, promoting cooperation, entrepreneurship and creativity. The aim is to develop the abilities of students, fostering personal lives committed to the happiness of others through experiences provided in the school. Education is the best tool to build a

cohesive and pluralistic society.Montessori concentrates on self-esteem, learn-

ing, and improving opportunities for all, especially youngsters, believing both school and family have an

ethical responsibility.

Through peer-to-peer learning, workshops enable development of autonomy, collaboration and creativi-ty. Older teach younger students, causing admiration

and feedback.The students’ workspace is in development; it is a

creative atmosphere, a climate of trust and tranquil-lity; establishing a bond between members of the

educational community. The space is attuned to the learning needs. Age ranges from 6 months to 13

years, extending to older ages in the future.MONTESSORI-FIGUERES · 972 672 367 · Parc del

Manol · Polígon Vilatenim Sud · FIGUERES

Nova oferta educativa a Figueres

EL NOU CENTRE EDUCATIU PRIVAT MONTESSORI HA OBERT LES PORTES AQUEST CURS A FIGUERES

Perquè els somnis permeten construir noves realitats, la concreció d’aquest projecte educatiu comença a ser una realitat a partir del curs 2012-2013 Matrícula oberta pel cus 2013-2014

Un equip multidisciplinari consti-tuït per persones heterogènies que han confiat en les seves convicci-ons i en els seus somnis, i que s’ha compromès èticament i professio-nalment a donar resposta a les ne-cessitats reals del segle XXI, porta uns quants anys treballant en el plantejament pedagògic d’impul-sar la cooperació, l’emprenedoria i la creativitat. L’educació és la millor eina per a la construcció d’una societat més soli-dària, pluralista i respectuosa amb l’ésser humà i el medi ambient.

La proposta pedagògica de Montessori posa especial èmfasi en els diversos elements que tenen un efecte important en l’autoestima, els aprenentatges i les possibilitats de superació als quals tots tenim dret, especialment els infants i els joves, durant el procés de construcció social i personal. La riquesa i l’estructura organitzativa dels tallers (treball multinivell) permet el desenvolupament de l’autonomia, la col·laboració i la creativitat, atès que els estudiants s’aju-den mútuament. Els grans ensenyen els petits, provoquen admiració i retroalimentació, i valoren així la persona en acceptar el que cadascú pot aportar.Actualment els nivells educatius abasten des dels sis mesos fins als tretze anys, i en el futur, aquests s’aniran ampli-ant tant pel que fa als espais físics com als tallers destinats a edats més avançades. L’espai preparat on treballen els estudiants és un espai grat i harmònic, en el qual el vincle establert entre els membres de la comunitat educativa es valora positivament i es genera una sintonia amb les necessitats d’aprenentatge dels seus estudiants.//

NOVETATS A L’EMPORDÀ NEWS IN THE EMPORDÀ

EMPORDÀGUIA.com62

Iniciativa didàctica

EXPOSICIÓ A CASTELLÓ D’EMPÚRIES PER CONÈIXER DE PROP EL FONS MARÍ DEL NOSTRE LITORAL

Teaching initiative

EXHIBITION IN CASTELLÓ D’EMPÚRIES TO LEARN ABOUT THE SEABED OFF OUR COAST.

Durant el primer semestre de l’any es podrà visitar a l’Ecomuseu-Farinera l’exposició MEDITERRÀNIA VIVA, una oportunitat per endinsar-nos en el meravellós món subaquàtic del nostre litoral.

Es tracta d’una versió adaptada de la que es va poder veure al Baix Empor-

dà, i que a Castelló d’Empúries parlarà també del litoral vinculat al Parc Na-tural dels Aiguamolls de l’Empordà.

L’exposició presenta un viatge a base de sensacions per mostrar els valors naturals de les Illes Medes,

submergint-nos en la profunditat marina, el món de les algues, els

boscos submarins de posidònia i els fons coral·lígens se’ns presenten amb

tota la seva bellesa i grandiositat. El recorregut ens porta llavors a la

superfície, just allà on el mar trenca amb la terra, descobrint-nos no sols el paisatge natural, sinó també el paisatge humanitzat i la transformació que s’ha anat succeint al seu voltant al llarg del temps.

Aquesta exposició ha estat concebuda d’una manera molt didàctica, mostrant escenes de la vida a les illes Medes. A partir de diferents elements que ens apropen a tocar la zona on baten les onades, els fons sorrencs de les illes, les profunditats de les coves submarines o la flora i la fauna que habita la reserva, els visitants es veuran submergits en

un meravellós espectacle marí, talment com si estiguessin bussejant.

Durant la seva estada a Castelló d’Empúries l’exposició serà també una invitació a conèixer el fons marí de la zona del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà i la seva influència en la biodiversitat de la nostra àrea.

During the first half of the year the exhibition LIVE MEDITERRANEAN can be seen at the Ecomuseum-Farinera, an opportunity to delve into the amazing underwater world of our coast.

The exhibition is based on the one shown in the Baix Empordà and will include the coast of the Natural Park of the Aiguamolls.

The exhibition presents us with a journey to the natural marvels of the Medes Islands. It takes us into the deep sea, the world of algae, forests of Posidonia seagrass, as well as grand and beautiful corals. The route then takes us to the surface, revealing not only the natural landscape but also the transformations that have taken place over time.

This exhibition is designed to be very didactic. Different elements bring the area closer, the sandy seabed near the islands, deep underwater caves, and the flora and fauna that inhabit the reserve. Visitors will be immersed in a marvelous marine show as if they were diving.

The show in Castelló d’Empúries is also an invitation to discover the seabed in the area of the Natural Park of the Aiguamolls and its influence on local biodiversity.ECOMUSUEU-FARINERA · 972 250 512 · Sant Francesc, 5-7 · www.ecomuseu-farinera.org

© Joan Carles Punsola

NEWS IN THE EMPORDÀ NOVETATS A L’EMPORDÀ

EMPORDÀGUIA.com 63

An entrepreneur’s Anniversary

CERES ROURA: 100 YEARS OF HISTORY (1912-2012)

In 1912, the Capuchin friar Sebastian Roura and Casa-devall began to produce liturgical items under the brand Roura. His nephew Gabriel continued the business, and

in 1933 their catalog was well established catalog of candles, incense, and oil lamps patented by Roura.

Gabriel Roura transferred the management of the com-pany to his son Sebastian, who in 1974 moved the factory to the outskirts of Figueres. In this period, he extended the

factories’ production to decoration, including decorative and scented candles in the catalog. The present director

Xavier Roura i Masó also joined the company.

Experience in handicraft, research, and passion for a job well done passed from father to son, and now the

fifth generation continues to innovate and diversify. A large variety of candles are the cornerstone of their

production. Ceres Roura, strongly in both domestic and international markets, is also committed to social work,

employing people with disabilities.

To celebrate the centenary of its birth the company has planned a number of events under the slogan “100

years of creating light. Illuminate the moments of your life.” There will be a contest of ideas for illuminating

with candles, the opening of a Museum-Archive, and collaboration with the TV3 Marathon.

CERES ROURA · 972 502 400 · Italia 12-18 · FIGUE-RES www.cerasroura.com

Aniversari d’emprenedors

CERES ROURA: 100 ANYS D’HISTÒRIA (1912-2012)

L´any 1912, el frare caputxí Sebastià Roura i Casadevall, en tornar de les missions, començà a elaborar productes litúrgics sota la marca Roura, i s´instal.là al carrer Sant Cristòfol de Figueres. El seu nebot Gabriel va continuar el negoci i a l´any 1933 ja trobem un catàleg consolidat on hi figuren ciris, pastilles de carbó, vins de missa, encens i la llàntia d´oli Roura patentada. Durant la guerra les seves instal.lacions varen quedar destruïdes. No obstant això, les van reconstruir i es van concentrar en la fabricació i venda de ciris i espelmes. Gabriel Roura va cedir la direcció de l´empresa al seu fill Sebastià , que l´any 1974 traslladà la fàbrica a les afores de Figueres construint un edifici més gran i modern. En aquests anys, es va fer el salt de la litúrgia a la decoració, ampliant el catàleg amb espelmes decoratives i perfumades; s´incorporà a l´empresa Xavier Roura i Masó, actual director general, que impulsà la venda en les primeres grans superficies i professionalitzà el departament comercial. L´experiència artesanal, la investigació, la seriositat i la passió per la feina ben feta s´han anat transmetent de pares a fills, i actualment, la cinquena generació de la saga familiar, Xènia i Miquel, segueixen innovant i diversificant. Ara, la gran varietat d´espelmes de colors, els aromes i els dissenys són protagonistes de la creació d´ambients relaxants, acolli-dors, nadalencs... Ceres Roura, fortament consolidada en el mercat nacional i internacional, adopta a més un compro-mís social donant feina a persones amb discapacitats de la Fundació Altem i la Fundació d´Autisme Mas Casadevall. Per celebrar el seu Centenari, l´empresa ha organitzat una sèrie d´actes sota el lema 100 anys creant llum. Il.lumina els teus moments: un concurs d´idees per il.luminar espais emblemàtics amb espelmes, la inaguració d´un Museu-Arxiu a l´empresa que conserva documents i utensilis antics, una col.laboració solidària amb La Marató de TV3 i una excursió a Montserrat amb tots els treballadors per fer l´ofrena d´un gran ciri a la Moreneta.

NOVETATS A L’EMPORDÀ NEWS IN THE EMPORDÀ

EMPORDÀGUIA.com64

La força dels pioners reneix de les cendres

DESPRÉS DEL FOC, TORNEN A NÉIXER A LLERS, PER A GASTRÓ-NOMS I SIBARITES, ELS MICROBROTS DE CAN GARÚS

The force of the pioneers rising from its ashes

AFTER THE FIRE, THE MICRO-SHOOTS OF CAN GARÚS ARE REBORN IN LLERS FOR GOURMETS AND HAUTE CUISINE.

El 10 de juliol passat, tot el que havien construït durant deu anys va desaparèixer per la força del foc que va arrasar part de l’Empordà. Sorprenentment, en pocs mesos s’han refet totalment i ja tornen a

servir el seus microbrots, plens de sabors, aromes i colors. Els grans establiments gastronòmics d’arreu la península gaudeixen de nou d’aquestes petites meravelles.

Els microbrots vegetals, que són la producció inicial de les llavors i que cal distingir dels que són germinats,

són un valor gastronòmic a l’alça. Seleccionats pel seu gust i aroma, es

cultiven pel sabor característic que te-nen, que sovint és més delicat i subtil

que el de les plantes madures.

Can Garús va ser el primer productor de microbrots de la Península. La seva feina es basa en l’excel·lència, que apli-

quen durant tot el procés de produc-ció, des de la investigació i el control

de les fonts de subministrament de les llavors, passant pel respecte escrupolós

pel medi ambient i l’estudi profund de les necessitats de les plantes, fins a la recol·lecció i la distribució dels pro-ductes: mostassa, créixens, mizuna, tatshoi, verdolaga, ruca, raves, alfàbrega morada, fulla de roure, amaranta...

Aleix Dalmau, fundador de l’empresa, assegura que aquesta desgràcia li ha fet veure coses tan importants com el suport dels amics, que li ha donat més força i ànim per engegar de nou el projecte. Ja pensen en nous productes, nova imatge, nova pàgina web… El seu entusiasme sembla no tenir límits. Qui sap on els portarà aquest dissort,

que el seu tarannà ha convertit en una oportunitat de creixement creatiu, emprenedor i engrescador.

On 10 July, all that had been built in ten years disappea-red by the force of the fire which destroyed part of the Empordà. Surprisingly, Can Garús recovered in a few months and are again delivering their micro-shoots, full of flavors, aromas, and colors. The great gourmet esta-blishments in Spain can again enjoy these small marvels.

Micro-shoots are the initial sprouts from seeds and differ from germinated ones. They are increasingly appreciated by food buffs. They are grown for their characteristic fla-vor, more delicate and subtle than that of mature plants.Can Garús was the first producer of micro-shoots in Spain. Their work is based on excellence, beginning with research and control of seed suppliers, through the scrupulous respect for the environment and the study of the plants’ needs, to harvesting and distribution of products: mustard, cress, tatshoi, purslane, arugula, radishes, purple basil, oak leaf... Aleix Dalmau, founder of the company, assures that misfortune has made him see the importance of things such as the support of friends, which gave him energy to start all over again. Already he is thinking about new products, a new look, a new website. His enthusiasm seems to have no limits. Who knows where misfortune will have brought him, it has made him creative, motivated, and enthusiastic.Vendes: HORECA · 645 610 837 · www.canalhoreca.comCAN GARÚS · 606 208 605 · www.cangarus.com

NEWS IN THE EMPORDÀ NOVETATS A L’EMPORDÀ

EMPORDÀGUIA.com 65

An entrepreneur’s Anniversary

THE CELLAR VINS DE TALLER CELEBRATES ITS TENTH ANNIVERSARY

This small winery celebrated its tenth anniversary at The Motel Empordà presenting its latest creations: the

Baseia’11 and Siurà’10.

Vins de Taller is the result of a dream long pursued by Antoni Falcon, an expert on plants, gardens, and

landscaping. He turned a vacant lot into a garden and some fields in a vineyard.

Located in Siurana d’Empordà, Vins de Taller is deeply rooted in the Mediterranean through the landscape of

olive groves and vineyards, and a small wood which gives it a very special microclimate. Cultivation of

the vines follows nature’s rhythms and is inspired on advice going back to the Romans, blending the best of organic, biodynamic, and agroforestry techniques.

Their craftsmanship is allied with technology to pro-duce wines in the cellar. They treat wines as a unique creations, producing small quantities of white and red wines of high quality and character, and other young,

fresh and floral midrange wines.The result of these 10 years of work is reflected in

their new wines, the Baseia’11 a white crianza and Siurà’10, a red wine made from a blend of three va-

rieties. Two new wines named after their territory that return to their origins.

VINS DE TALLER · 972 525 578 · Nou, 5 SIURANA D’EMPORDÀ · www.vinsdetaller.com

Aniversario de emprendedores

LA BODEGA VINS DE TALLER CELEBRA SU DÉCIMO ANIVERSARIO

Esta pequeña bodega acaba de cumplir su décimo aniversario y lo celebró presentando en El Motel Empordà sus últimas creaciones: el Baseia’11 y el Siurà’10.

Vins de Taller es el resultado de un sueño largamente perseguido por Antoni Falcón, un experto en plantas, jardines y paisaje, que convirtió un terreno baldío en un jardín y unos campos de cultivo en un viñedo.

Enclavado en Siurana d’Empordà, Vins de Taller ahonda en las raíces de del Mediterráneo a través de un paisaje virgiliano de olivos, trigales y viñedos, con un pequeño bosque que le confie-re unas condiciones micro climáticas especiales. Los viñedos se cultivan respetando al máximo el ritmo de la naturaleza, dejando que esta se exprese

con plenitud y ayudándola cuando es necesario para extraer lo mejor de ella. Sus prácticas culturales, inspiradas en los consejos de los viticultores de la antigüedad latina, devuelven a la palabra cultura su sentido original, cultivo, y son el resultado de la combinación de lo mejor de la producción ecológica, la biodinámica y la agroforesteria. El terroir y los distintos varietales plantados se encargan del resto. El trabajo artesanal se alía con la tecnología para elaborar los caldos en la bodega. Tratan los vinos como cuidadas edi-ciones, micro-producciones de blancos y tintos de alta expresión y otros vinos jóvenes, frescos y florales, de gama media. El resultado de estos 10 años de trabajo se recoge en las nuevos vinos creados, el Baseia’11 un blanco de crian-za, elaborado con cuatro variedades en barricas bordalesas de roble francés Allier y el Siurà’10, tinto elaborado con un coupage de tres variedades y una crianza de 11 meses en barricas de roble francés Allier y húngaro. Dos nuevos vinos que con nombre de territorio, retornan a su origen.

EMPORDÀGUIA.com66

24 IDEES PER GAUDIR APRENENTGrans idees per convertir el temps de lleure en creatiu, i per què no lucratiu? Tot seguit et convidem a conèixer alguns dels cursos, cursets i tallers que s’imparteixen a l’Empordà. Great ideas for making your leisure creative, and why not lucrative? Here we invite you to get to know some of the courses and workshops taught in the Empordà.

02NATACIÓ EFICAÇSWIMFASTER639 434 347 www.swimfaster.es

Un servei innovador en el medi aquàtic. Classes de natació, programes d’entrenament personalitzats i activitats aquàtiques per a empreses. An innovative aquatic service: Swimming lessons, customized training programs and aqua-tic activities for businesses.

04TAPISSERIA ARTESANA LA TAPISSERIA 972 630 366 Sant Sebastiá, 30 · CORÇÀ www.latapisseria.com

20h repartides en quatre dissabtes o dos caps de setmana.

Curs de tècnica d’entapissat a l’antiga d’una cadira amb res-patller que després es queda l’alumne.The course teaches the traditional technique of upholstery of a chair with back which the participant can keep.

05CLASSES DE CANTCLARA VALERO 972 674 175 Plaça de la Estación, 3 FIGUERES

Llicenciada en Història de l’Art i soprano, imparteix classes de cant i de tècnica vocal i respiratòria.Teacher with a BA in Art History and soprano, voice lessons, vocal techni-que, and breathing.

01PINTURASERRA DE RIBERA688 896 560 · Grups reduïts

Classes de pintura de figura, re-trat i nu del natural a càrrec del pintor Serra de Ribera. Painting classes for figures, portraits, and nudes by the painter Serra de Ribera.

03COSMOVISIÓ HOLÍSTICAMAS DOROTEA609 590 576 · FB DoroteaCANET D’ADRImasdorotea.wordpress.com

Masia Natu-ra, cultura i espiritualitat en una masia envoltada de natura. Masia in Na-ture: culture

and spirituality in a farmhouse surrounded by nature.

EMPORDÀGUIA.com 67

10CUINA JAPONESA YOKO KATO653 112 232 · FIGUERESwww.yukokato.com· La TalladaCurs de cuina japonesa, cal·igrafia i idioma japonès. Organització de viatges al Japó.Japanese cooking course, calligraphy and Japanese language. Trips to Japan.

11JOIERIASUSANA ALONSO 872 009 992 · 637 027 560 · El Masos de Baix, 19 · FOIXÀ www.susanaalonso.com

Cursos d’iniciació i per-feccionament de joieria guiats per professionals, perquè cada alumne pugui crear la seva pròpia joia. Visitals! Beginners and advanced jewelry courses taught by professionals. Participants create their own jewelry. Check it out!

06ANGLÈSCAMBRIDGE SCHOOL972 677 028 · Colóm, 23 · FIGUERESwww.e-cambridgeschool.com

Escola d’anglès per a totes les edats. Especialistes en l’en-senyament de l’anglès a partir dels tres anys amb l’ús de les noves tecnologies a les aules (ordinadors, pissarres digitals, etc.) Cursos i estades per aprendre anglès arreu del món.

English school for all ages. Specialists in teaching English from age three with the use of new classroom technologies (com-puters, digital whiteboards, etc.). Courses and trips around the world to learn English.

07ARTS ESCÈNIQUES I MUSICALS PERFORMING ARTSL’ESTUDI D’ARTS629 734 437 · Masía Can Geli · Canelles · NAVATA625 088 751 · Pi i Margall, 2 · FIGUERESwww.lestudidarts.blogspot.com www.lestudidarts.entitatsfigueres.cat

Ofereixen formació regular, residencies per creadors i Ci-cle d’espectacles regulars. Al juliol el Campus en formació artística i al Nadal inten-sius especialitzats. Provide regular training, residencies

08GESTIÓ DE CANVI & COACHINGExperts en Gestió de Canvi DO_SINERGIA972 678 271 · FIGUERESwww.do-sinergia.com

Nou ventall de possibilitats formatives per millora les teves com-petències en-front els nous

reptes. New range of training possibilities for improving your skills in front new challenges.

09TALLERS D’ARTDOLORS VENTÒS972 511 839 Calçada dels monjos, 26

Gaudeix de l’art creant amb diferents tècniques i materials, dibuix, pintu-ra, textures i

modelat... Enjoy creating with different art techniques and materials: drawing, painting, textures, and modeling...

12PLATAFORMA CULTURALESPAI MAS D’EN DORRA670 776 528 · FORTIÀ www.masdendorra.comConferències, cursos, presen-tacions, cicles de cinema i ta-llers de creació contemporània. Conferences, courses, presen-tations, films cycles, and con-temporary creative workshops.

for artists and regular show cycles. In July, the campus in arts education and at Christmas specialized intensive courses.

EMPORDÀGUIA.com68

14CERAMICA POTTERYESCOLA DE CERÀMICA DE LA BISBAL972 640 794 · Ctra. de La Bisbal a Fonteta www.eceramicbisbal.net · LA BISBAL

Cursos de ceràmi-ca i activitats de cap de setmana. Estades per grups i residencia amb dret a cuina. Altres cursos: joieria, restauració de mobles, cistelleria,

escultura i pintura. Classes in ceramics and weekend activities. Bookings for groups and lodging with kitchen use. Other courses: jewelry, furniture restoration, basketry, sculpture, and painting.

16GRAFOLOGIACOLISA CAMPS677 490 645 · LLAMPAIEScampscolisa@gmail.com

Diplomada por la SFDG. Cursos i anàlisis grafològics.Certified by the SFDG. Cour-ses and handwriting analysis.

13CUINA ITALIANALES ORTISTE 972 488 311 · 626 620 845 LA PERA

Curs de cuina italiana tradi-cional i de l’hort biològic tot el any.

Course of traditional Italian cuisine and organic gardening all year round.

15DIBUIX I PINTURA CARMEN ROGER687 892 858 · LA TALLADA www.carmenroger.com 72 000 000 · La TalladaCursos de dibuix i pintura, in-iciació i nivell avançat. Adults i nens. Drawing and painting classes for beginners and ad-vanced. Adults and children.

17DIBUIX I PINTURA WATERCOLOURSMUSEU DE L’ACUAREL·LA972 121 470 · Plaça Major, 3 · LLANÇÀ · www.mda.cat

Taller de dibuix i pintura per desenvolupar les tècniques de l’oli i l’acrílic i taller d’aquarel·la per aprendre’n la tècnica. Workshop in drawing and painting techniques in oil and acrylic; also water-color workshop to learn the technique.

18PATCHWORKR.C QUILTS & PATCHWORK 972 635 007 · Pol. Riera d’Esclanyà · PALAFRUGELLCtra. Palafrugell a Regencós ·www.quiltsandpatchwork.com

En aquest indret espaiós Rosario ensenya l’art del patchwork i ven teles, sempre molt ben triades, per la realit-zació d’aquestes labors. Les obres que realitza cosint dife-rents retalls són molt creatives i originals. Organitza també classes amb professors internacionals i viatges als Estats Units, per tal de coneixer el mon dels Amish.Rosario teaches the art of patchwork in this spacious place. She also sells well selected fabrics for the craft. The works she makes sewing different cuts are very creative and original. She also organizes classes with international teachers and trips to the United States to get to know the world of the Amish

EMPORDÀGUIA.com 69

21AVIACIÓAEROCLUB EMPORDÀ619 709 026 ·C-31 km,4 · www.flycostabrava.com TORROELLA DE MONTGRÍ

Organitzen cursos d’iniciació de tres hores de vol que permeten pilotar un avió lleuger i també ofereixen cursos de pilot d’ultralleugers. Three hour introduc-tory flying courses on light aircraft and ultralight pilot courses.

23TALLERS PER AL BENESTAR DE LES PERSONES LA PLACETA DE VERGES972 780 083 · La Placeta, 4 · VERGESwww.laplacetaverges.blogspot.com.e (Consultar per mes info.)

Classes setmanals de hatha yoga, kundalini yoga, pilates, dan-za oriental i cuina natural. Tallers de cap de setmana de pintu-ra, de cuina natural, d’artesania textil, dansa....Weekly classes of hatha yoga, kundalini yoga, Pilates, oriental dance, and natural cuisine.Weekend workshops in painting, natural cuisine, textile han-dicrafts, dancing.

20TALLERS D’SCRAPMOMOSCRAPBOOKJosep Fabrega i Pou 32 · PALAMÓSwww.momoscrapbook.com

Fan tallers personalitzats de scrap i t’assessoren en totes les teves creacions.Customized SRACP workshops and advice on all your creations.

22FOTOGRAFÍAAMICS DE LA FOTOGRAFIA676 042 874 · Tots els nivellsfototorroella.blogspot.comTORROELLA DE MONTGRÍCursos de fotografia i tallers de cap de setmana: fotografia noc-turna, edició, composició... Pho-tography courses and weekend workshops: night photography, editing, composition...

24CURSOS PARA HERRAJEHERRADORES DEL FUTURO609 884 595 · Vilademí · GIRONAwww.herradoresdelfuturo.com

Tomás Andrés, mestre re-tallador de cascs, ferrador i domador, posa a la disposi-ció dels alumnes tota la sa-viesa acumulada mitjançant els cursos que imparteix pe-riòdicament per tota Espa-nya. Tomás Andrés, master trimmer of helmets, farrier

and trainer, makes all his accumulated knowledge available to stu-dents through courses aught regularly throughout Spain.

19TEYIT DE TELES 972 635 007 · Pol. Riera d’Esclanyà Ctra. Palafrugell a Regencós · PALAFRUGELL

Interessant curs per aprendre la tècnica de tenyir teixits utilitzant diferents pigments, tant químics com naturals, amb resultats sorprenents. Interesting course to learn the technique of dyeing fabrics using different pigments, both chemical and natural, with surprising results.

EMPORDÀGUIA.com70

Escapada a pie Hiking

A PEU PER LA CONCA DEL TINARConèixer la riera del Tinar i el seu entorn és descobrir i comprendre part de la història, la riquesa i el paisatge de Calonge.

El petit rierol del Tinar neix a la serra del Jonc, la serralada més alta del municipi. Les carac-terístiques del sòl de la conca fluvial i el clima

mediterrani han afavorit el desenvolupament del con-reu de la vinya al llarg dels segles. Durant l’excursió, descobrirem cultius vitivinícoles de petites dimen-sions que mai no han arribat a desaparèixer, malgrat la fil·loxera al final del segle XIX. En aquesta zona privi-legiada són protagonistes els masos dispersos, que avui dia encara se sustenten del que produeixen. A part de la vinya, també hi trobarem camps d’oliveres, arbres fruiters i cultius d’horta tradicionals. Una rica diversi-

tat de conreus treballats per la mà de l’home que, amb la riquesa i el manteniment dels boscos, atorguen un equilibri i una bellesa singulars al paisatge.

El recorregut comença al “Pi gros”, al carrer de les Es-coles, a l’àrea urbanitzada del terme de Calonge. Les dimensions de l’arbre -més d’11 m. d’alçada i 20 de copa- fan impossible que passi desapercebut. Remuntant el petit rierol, s’arriba a un pont d’entrada al barri del Camp de la Llebre. A l’altra banda de la riera, s’hi veu un antic jardí amb ornaments d’estil modernista, columnes de maons i un colomar, que és tancat al públic però que

va ser un indret popular, freqüentat per gaudir del temps de lleure. Les cases pairals, com ara Can Pou, mostren el caràcter benestant del barri i la riquesa de la zona.

Passats uns 700 metres, trobem la senyalització cap al Mas Molla, masia productora de vi de pagès amb segles d’història. A partir d’aquest punt, abandonem l’asfalt i la part urbanitzada de la ruta per seguir les indicacions del sender local, verdes i blanques, fins a la Torre Lloreta: un castell fortificat d’origen medieval reconvertit en casa de pagès. La seva torre servia per albirar la pirateria quan s’apropava a la costa.

EMPORDÀGUIA.com 71

Si seguíssim pel camí, arribaríem als puigs de la serra del Jonc i presenciaríem esplèndides vistes de la conca. Però l’itinerari recomanat pel terme municipal de Ca-longe proposa retrocedir parcialment i enfilar-nos fins al Mas Gil. Caminant entre vinyes curosament cuida-des, arribem a aquest mas, reformat en un celler mo-dern. Tot just passada la riera, al mig del camp, crida l’atenció una petita barraca d’estil modernista, en de-sús, que es feia servir per guardar-hi les eines del camp. Travessant pinedes i suredes, el recorregut ens porta fins al Mas Ribot de Fonts, masia senyorial ubicada en un indret enlairat i envoltada de jardins. La seva his-tòria més recent és particularment interessant. Un dels propietaris, als anys seixanta, va ser el senyor Teodor Rousseau -director del Museu Metropolità de Nova York-, un enamorat d’aquest paisatge que és recordat

pels donatius que, estiu rere estiu, feia al Museu de Ca-longe. El paratge mostra l’essència agrícola tradicional de Calonge, on la vinya conviu amb el blat, les oliveres i els arbres fruiters. Tot un gaudi per a la vista.

Arribats a aquest punt, resseguint una filera de figue-res, podem desviar-nos per visitar una antiga fàbrica de rajoles que a mitjan segle XX va estar en funcio-nament, amb un sistema de producció totalment ar-tesanal. Aquí, la terra adopta tons vermellosos per la presència d’un dipòsit d’argiles. Per reprendre l’inici de l’itinerari, cal tirar enrere i caminar en direcció al mar pel camí Ral, la via considerada més important entre Calonge i Palamós, fins al Mas Muní. Un cop al pla de Brugueres, travessem els conreus de vinya i l’horta del Mas Ponsjoan, per arribar de nou al punt de partida.// Manuel Blancafort

Recomanacions:

Aquest recorregut entre vinyes es pot fer tant a peu com en bicicleta.

A les oficines de turisme de Calonge i de Sant Antoni de Calonge hi podreu aconseguir un mapa amb l’itine-rari i la informació detallada.

El temps calculat per fer l’excursió és d’aproximada-ment una hora i mitja. Però també es pot planificar una visita a algun dels cellers que trobareu pel camí o pujar a alguns cims de la serra. En tots dos casos, haureu de calcular que l’excursió us ocuparà tot un matí o tota una tarda.

EMPORDÀGUIA.com72

Escapada a pie Hiking

A Hike Through the Tinar Basin

A trip to the Tinar River and its surroundings al-lows you to discover and understand the his-tory, riches, and landscape of Calonge.

The small river Tinar originates in the Jonc range, the highest mountains in the municipality of Calonge. The soil and Mediterranean climate of this valley favoured the planting of vines throughout the ages. On this trip we will come across small vineyards that were never destroyed by the phylloxera in the late 19th C. This privi-leged area has isolated farms that still manage to live off what they produce. Next to vineyards we will also find olive trees, orchards, and traditional vegetable gardens. This rich, man-made diversity, as well as the splendid, well-maintained woods, render this landscape particu-larly balanced and beautiful.

Our trip starts at the large pine tree (Pi Gros) located in the town of Calonge on Escoles Street. It is 11 meters

high and its branches reach out 20 meters, so it is im-possible to miss. Following a small creek upstream, we reach a bridge that leads us into the Camp de la Llebre neighborhood. On the other bank of the stream lies an ancient garden with art-deco ornaments, brick columns, and a pigeon house. Today, it is closed to the public, but it used to be a popular leisure place for the villagers. The noble houses of this neighborhood, such as Can Pou, give us an idea of the past wealth of this area.

After about 700 meters we come across the signpost for Mas Molla, a masia that has been producing wine for centuries. Here we leave the paved road and the semi-urban part of our trip. We follow the local signposting – green and white – until we reach Torre Lloreta, a me-dieval fortress converted into a farmhouse. The tower was used as a lookout against pirates on the coast. Fol-lowing the path we reach the peaks of the Jonc range, from which we can enjoy splendid views over the basin.

The route recommended by the town of Calonge now suggests that we go back for part of the way and turn off towards Mas Gil. The vines along the way are ex-tremely well-kept, and the old farmhouse has been turned into a modern winery. Just after crossing the stream there is a small, white Art Deco building in the middle of the fields. It was made for keeping farm tools but is now abandoned.

The track now takes us through pine and cork oak trees to Mas Ribot de Fonts, a grand masia located on a high plateau and surrounded by gardens. The landscape here shows us the essence of agriculture in Calonge. Here vines share the land with wheat, olive trees, and orchards. It is a pleasure to see. The recent history of this farm is especially interesting. One of its owners in the 1960s was

Theodore Rousseau, director of the Metropolitan Muse-um in New York who fell in love with this landscape. He is remembered for the donations he made to the museum of Calonge each summer.

From Mas Ribot we can follow a row of fig trees to visit an old tile factory. It produced artesanal tiles until the mid 20th C. from the local red earth that is rich in clay. We return to our route and continue to Mas Muní on the Camí Ral, once considered the most important connection between Calonge and Palamós. Finally we return to our point of departure after crossing the plain of Brugueres, covered by the vineyards and gardens of Mas Ponsjoan.

Tip:This route is recommended for hikers or cyclists. You can get a detailed map at the Calonge and Sant Antoni de Calonge tourist offices.The trip will take you about an hour and a half, but you can also include a visit to some of the wineries along the route or hike up to the top of one of the mountains. The excursion will then take all morning or afternoon.

EMPORDÀGUIA.com 73

EMPORDÀGUIA.com74

Escapada en coche Escape by car

A la sortida de Rabós, una carretera estreta s’endinsa entre vinyes daurades, camps d’oliveres i prats de pastura en direcció al monestir de Sant Quirze de Colera. Som a l’antic camí del coll de Banyuls, a la serra de l’Albera, un dels últims contraforts dels Pirineus. Els nombrosos passos canadencs que se succeixen en el camí ens indiquen que som en terres protegides, i les freqüents “mules” o ressalts recorden als conductors que no es pot circular a més de 30 km/h. Totes aquestes precaucions s’han pres perquè el monestir està situat al cor del paratge natural d’interès nacional de l’Albera. Al principi del camí, tot just a la sortida de Rabós, un indicador assenyala que es tracta d’un camí inclòs a la xarxa d’itineraris saludables, és a dir, que l’ideal és recórrer els set quilòmetres que separen el poble de l’antiga abadia benedictina a peu o en bicicleta per fer una mica de salut, però res ni ningú impedeix fer el trajecte en cotxe.

A peu, en bicileta i en cotxeRecórrer aquest camí a peu, en bicicleta o en cotxe en un dia clar, després que la tramuntana hagi escombrat les impureses de l’aire, és molt gratificant tant per la salut, com pels sentits. La distància és assequible, el camí, planer i ben senyalitzat, la visió de l’espai natural, un privilegi i el silenci, la millor banda sonora. Quan la vall de Sant Quirze de Colera s’eixampla, apareix el majestuós monestir que el filòsof de la història Alexandre Deulofeu (1903-1978), a La matemàtica de la història, descriu com “un monument d’una importància trascendental dins del procés creador de l’art romànic de Catalunya.” Segons Deulofeu, es tracta del primer monument despullat dels estils clàssic, aràbic i bizantí que pre-senta pures les línies del nou estil. El nou estil és el romànic, i si hem de fer cas de l’historiador, aquest monestir seria una de les primeres expressions de l’arquitectura romànica.

De Rabós al monestir de Sant Quirze de Colera

EMPORDÀGUIA.com 75

Eclipsat per Sant Pere de RodesSant Quirze de Colera (segle X), va ser un dels quatre grans monestirs marins de l’Empordà, junta-

ment amb Sant Pere de Rodes, Sant Miquel de Cruïlles i Sant Feliu de Guíxols. Tot i ser una abadia magnífica, va quedar eclipsada per la de Sant Pere de Rodes, construïda posteriorment. Quan la famí-

lia Nouvilas, propietària del monestir, el va vendre a l’Ajuntament de Rabós el 1994 per la quantitat simbòlica de 1.000 pessetes, l’edifici estava molt malmès. Des d’aleshores, un patronat integrat per

diferents institucions vetlla per recuperar i consolidar aquest conjunt monumental.

Visites, exposicions i concertsEl monestir es pot visitar tots els caps de setmana i festius de 11 a 13 h (entrada 3 euros) i de juny a setembre s’hi fan exposicions d’artistes plàstics i s’hi programen concerts. El restaurant El Corral de Sant Quirze, situat una mica més amunt del monestir, on antigament els pastors allotjaven els ramats transhumants dels Pirineus, ofereix esmorzars i dinars. // Teresa Artigas

EMPORDÀGUIA.com76

Escapada en cotxe Escape by car

At the beginning of the road, just after leaving Rabós, a sign reminds us that this road belongs to the network of „healthy routes“. So the ideal way to cover the seven Kilometers from the villa-ge to the ancient Benedictine Abbey is on foot or bicycle. Yet to go by car is also allowed.

Hike, cycle, or drive.Choose a clear day to hike, cycle, or drive up the road, after the Tramuntana has cleaned the air of all impurities. This is good for your health as well as your senses. The distance is mo-derate, the road good and well signposted. The view is a privilege, and silence is the best soundtrack. When the valley of Sant Quirze de Colera widens, the monastery suddenly ap-pears before you in all its majesty. The historian Alexandre Delofeu (1903-1978) called it „an extremely important monument in the development of Catalan Romanesque Art“ in his book „The Mathematics of History.“ According to Delofeu this is the earliest monument that is bare of classical, Arab, or Byzantine influence, presenting a new, pure style. This is Roma-nesque, and according to the historian, this monastery is one of its earliest expressions.

Eclipsed by Sant Pere de RodesSant Quirze de Colera (10th C.) was one of the four great monasteries on the Empordà co-ast, together with Sant Pere de Rodes, Sant Miquel de Cruilles, and Sant Feliu de Guíxols. Although it was a magnificent monastery, it was eclipsed by the more recent Sant Pere de Rodes. When the Nouvilas family, owners of the monastery, sold it to the municipality of Rabós in 1994 for the symbolic sum of 1000 Pesetas, the building was in a sorry sta-te. Since then, a board including several institutions strives to restore the monument.

Visits, Exhibitions, and ConcertsThe monastery is open for visitors on weekends and holidays from 11 a.m. To 1 p.m. (3 Eu-ros entry). From June to September it houses art exhibitions and concerts. Lunch or din-ner is served in the restaurant El Corral de Sant Quirze, located above the monastery. In this building shepherds used to lodge their herds on the passage over the Pyrenees.

From Rabós to the Monastery of Sant Quirze de Colera

From Rabós, a narrow road leads through golden vines, olive tre-es, and pastures towards the monastery of Sant Quirze de Cole-ra. This is the old road to Banyuls in the Serra de l’Albera, one of

the last folds of the Pyrenees. The many „Canadian crossings“ on the route remind us that this is a protected area, and the bumps in the tarmac force us to stick to the legal limit of 30 Kilometers

per hour. These measures were taken because the monastery is located in the very centre of the Natural Park of the Albera.

EMPORDÀGUIA.com 77

CULTURA 80 ALOJAMIENTO 84 OCIO ACTIVO 110 COMPRAS 116 SERVICIOS 147

AGENDA 156

GASTRONOMÍA 93

MAPA 160

31

Abierto todo el añoOpen all year

A la frescaOutdoors

Junto al marBy the sea

EcológicoEcological

Lo más nuevoThe newest

NiñosChindren