Els quadres grocs diran el ttol de cada apartat del tema. Si no surt cap requadre d'aquestes s que encara continua l'apartat anterior.

Els quadres blaus sn les explicacions del tema que tractem. s molt recomenable (per no dir imprescindible) que agafeu els apunts d'aqu).

Els quadres clarets sn explicacions secundries, de suport, que expliquen, amplien o recorden informaci. D'aquests no cal agafar apunts.

R E C O R D E M

1.0 LA PENTECONTCIA

Pentecontcia (de cinquanta i any) s el nom que es dna al perode histric que va des del final de les Guerres Mdiques fins a l'inici de la Guerra del Peloponns.

A aquest perode s al qual els historiadors apliquen amb ms mfasi el nom d'Epoca Clssica de Grcia, per les fites culturals i poltiques que s'hi van assolir.

Tamb s'el coneix com el Segle de Pricles, per l'estadista atens ms destacat del moment.

Bust de Pricles

A GRCIA SORGEIXEN DOS BNDOLS DIFERENTS ENCAPALATS PER ATENES I ESPARTA

A GRCIA SORGEIXEN DOS BNDOLS DIFERENTS ENCAPALATS PER ATENES I ESPARTA

Vol continuar la guerra amb els perses per evitar nous atacs.

Busca bastir un imperi comercial a l'Egeu que asseguri el seu status.

No renncia a usar la fora en favor dels seus interessos.

ATENES

A GRCIA SORGEIXEN DOS BNDOLS DIFERENTS ENCAPALATS PER ATENES I ESPARTA

Vol continuar la guerra amb els perses per evitar nous atacs.

Busca bastir un imperi comercial a l'Egeu que asseguri el seu status.

No renncia a usar la fora en favor dels seus interessos.

No considera necessari continuar la guerra contra els perses.

Es conforma amb mantenir l'hegemnia al Peloponns i a Grcia.

Evita tant com pot entrar en guerra amb Atenes, tot i la desconfiana.

ATENES

ESPARTA

Davant la possibilitat de nous atacs, Atenes construeix unes muralles al port del Pireu i al territori entre aquest i la ciutat. Esparta veu aquest fet amb mals ulls.

LA LLIGA DE DELOS

Amb l'objectiu combatre els perses, Atenes promou la creaci de la Lliga de Delos.

MEMBRES DE LA LLIGA

LA LLIGA DE DELOS

Amb l'objectiu combatre els perses, Atenes promou la creaci de la Lliga de Delos.

MEMBRES DE LA LLIGA

Atenes

Delos

Samos

Lesbos

Naxos

Bizanci

LA LLIGA DE DELOS

Amb l'objectiu combatre els perses, Atenes promou la creaci de la Lliga de Delos.

La Lliga s usada per Atenes per crear-se un imperi comercial i enriquir-se.

MEMBRES DE LA LLIGA

Atenes

Delos

Samos

Lesbos

Naxos

Bizanci

LA LLIGA DE DELOS

Amb l'objectiu combatre els perses, Atenes promou la creaci de la Lliga de Delos.

La Lliga s usada per Atenes per crear-se un imperi comercial i enriquir-se.

Amb la pau de Clies (449aC) es posa fi a la guerra amb els perses, per Atenes mant la Lliga per mantenir el domini del comer.

MEMBRES DE LA LLIGA

Atenes

Delos

Samos

Lesbos

Naxos

Bizanci

Atenes destina part del tresor de la Lliga a la realitzaci de grans obres pbliques.

Atenes destina part del tresor de la Lliga a la realitzaci de grans obres pbliques.

Fdies (escultor del Parten) mostra els frissos del temple a Pricles i la seva amant Aspsia. Pintura de L. Alma-Tadema

Pricles parlant al poble.

Totes aquestes poltiques van ser promogudes per Pricles, lder del partit demcrata d'Atenes. Durant el seu mandat Atenes va assolir el mxim esplendor en les arts (l'Acrpolis), la poltica (democrcia total), el pensament (Scrates) i la literatura (oratria i drama).

Va nixer a Atenes cap al 460aC, dins una famlia benestant que posseia unes mines d'or a Trcia.

Va ser condemnat a l'ostracisme el 423aC per no haver pogut evitar la caiguda d'Amfipolis

Va dedicar la resta de la guerra a escriure una histria sobre la mateixa.

L'obra inclou informacions de Grcia des de la fi de les Guerres Mdiques.

Va ser el primer historiador en veure la importncia de l'economia.

Va morir cap al 395aC sense haver pogut acabar la seva obra.

2.0 TUCDIDES

3.0 LA GUERRA DEL PELOPONNS

ATENES

Objectius: mantenir l'Imperi Martim.

Estratgia: ideada per Pricles; refugiar-se rera els murs llargs i aprofitar la supe-rioritat de la flota per abastir-se i atacar.

ESPARTA

Objectius: acabar amb l'Imperi Atens.

Estratgia: aprofitar la superioritat en terra per atacar l'tica i assolar-ne els camps.

Cronolgicament la Guerra es divideix en tres fases: Guerra Arquidmica, Pau de Ncies i Guerra de Declia.

PRIMERA FASELa guerra arquidmica(431 421 aC)

1. Cada any, l'exrcit espart envaeix l'tica i en saqueja els camps.

PRIMERA FASELa guerra arquidmica(431 421 aC)

1. Cada any, l'exrcit espart envaeix l'tica i en saqueja els camps.

2. Els atenesos es refgien rera les muralles i llancen atacs per mar.

PRIMERA FASELa guerra arquidmica(431 421 aC)

1. Cada any, l'exrcit espart envaeix l'tica i en saqueja els camps.

2. Els atenesos es refgien rera les muralles i llancen atacs per mar.

3. El segon any de guerra una pesta assola la poblaci d'Atenes.

PRIMERA FASELa guerra arquidmica(431 421 aC)

1. Cada any, l'exrcit espart envaeix l'tica i en saqueja els camps.

2. Els atenesos es refgien rera les muralles i llancen atacs per mar.

3. El segon any de guerra una pesta assola la poblaci d'Atenes.

4. Entre les vctimes de la pesta est Pricles que mor el 429aC.

SEGONA FASELa pau de Ncies(421 414 aC)

1. L'any 421aC Atenes i Esparta, esgotades, fir- men un tractat de pau.

SEGONA FASELa pau de Ncies(421 414 aC)

1. L'any 421aC Atenes i Esparta, esgotades, fir- men un tractat de pau.

2. Atenes, a iniciativa d'Alcibades, envia una expedici a Siracusa.

SEGONA FASELa pau de Ncies(421 414 aC)

1. L'any 421aC Atenes i Esparta, esgotades, fir- men un tractat de pau.

2. Atenes, a iniciativa d'Alcibades, envia una expedici a Siracusa.

3. .. per Alcibades s acusat de sacrilegi i deserta a Esparta.

SEGONA FASELa pau de Ncies(421 414 aC)

1. L'any 421aC Atenes i Esparta, esgotades, fir- men un tractat de pau.

2. Atenes, a iniciativa d'Alcibades, envia una expedici a Siracusa.

3. .. per Alcibades s acusat de sacrilegi i deserta a Esparta.

4. Els atenesos sn derrotats pels siracusans i perden gran part de la flota.

Scrates treu Alcibades d'una casa de cortesanes. El filsof fou mestre i amic del jove que no adoptar gaire les seves ensenyances. Al llarg de la guerra Alcibades va canviar de bndol diverses vegades: Esparta, Prsia i Atenes, d'on va ser finalment desterrat desprs de perdre una flota.

Tres factors donen avantatge a Esparta en front d'Atenes.

TERCERA FASEGuerra de Declia(414 404 aC)

Tres factors donen avantatge a Esparta en front d'Atenes.

1. Atenes t problemes per mantenir la unitat de la Lliga de Delos i el fracs a Siclia l'ha deixada sense flota.

TERCERA FASEGuerra de Declia(414 404 aC)

Tres factors donen avantatge a Esparta en front d'Atenes.

1. Atenes t problemes per mantenir la unitat de la Lliga de Delos i el fracs a Siclia l'ha deixada sense flota.

2. Per consell d'Alcib- ades, els espartans usen Declia com a base fixa a l'tica i els atacs esdevenen continus.

TERCERA FASEGuerra de Declia(414 404 aC)

Tres factors donen avantatge a Esparta en front d'Atenes.

1. Atenes t problemes per mantenir la unitat de la Lliga de Delos i el fracs a Siclia l'ha deixada sense flota.

3. Els perses financien la flota d'Esparta, que es posada sota el comandament de l'intelligent Lisandre.

2. Per consell d'Alcib- ades, els espartans usen Declia com a base fixa a l'tica i els atacs esdevenen continus.

TERCERA FASEGuerra de Declia(414 404 aC)

Per qu? Perqu no van recollir el cadvers per una tempesta. Que consti que el jutge (Scrates) s'hi va oposar... sense xit.

Tres factors donen avantatge a Esparta en front d'Atenes.

1. Atenes t problemes per mantenir la unitat de la Lliga de Delos i el fracs a Siclia l'ha deixada sense flota.

3. Els perses financien la flota d'Esparta, que es posada sota el comandament de l'intelligent Lisandre.

2. Per consell d'Alcib- ades, els espartans usen Declia com a base fixa a l'tica i els atacs esdevenen continus.

406aC: batalla de les Arginuses.Victria d'Atenes que condemna els comandants per sacrilegi.

TERCERA FASEGuerra de Declia(414 404 aC)

Per qu? Perqu no van recollir el cadvers per una tempesta. Que consti que el jutge (Scrates) s'hi va oposar... sense xit.

Tres factors donen avantatge a Esparta en front d'Atenes.

1. Atenes t problemes per mantenir la unitat de la Lliga de Delos i el fracs a Siclia l'ha deixada sense flota.

3. Els perses financien la flota d'Esparta, que es posada sota el comandament de l'intelligent Lisandre.

2. Per consell d'Alcib- ades, els espartans usen Declia com a base fixa a l'tica i els atacs esdevenen continus.

405aC: batalla d'Egospotamos. Lisandre captura la flota d'Atenes i posa setge a la ciutat, que es rendeix l'any segent (404aC).

406aC: batalla de les Arginuses.Victria d'Atenes que condemna els comandants per sacrilegi.

TERCERA FASEGuerra de Declia(414 404 aC)

CONSEQNCIES DE LA GUERRA

Atenes perd el seu imperi a l'Egeu i la democrcia queda desprestigiada.

Esparta esdev l'nica gran potncia a Grcia per a un cost massa elevat de vides.

Molts grecs esdevenen mercenaris per fer front a la manca de recursos.

4.0 CONCLUSSIONS