Història Història del llibredel llibre

Per Eduard CONNOLLY:Per Eduard CONNOLLY: mestre i llibreter de vell mestre i llibreter de vell

Amb qualcunes imatges i text de Amb qualcunes imatges i text de Susana Losada, IES de Melide (A Susana Losada, IES de Melide (A Coruña), basat en una  Coruña), basat en una  presentació de Gabriel Laguna presentació de Gabriel Laguna MariscalMariscal

La història del llibre es remunta a 5000 anys A.d. de C. La cultura egípcia, la mesopotàmica i la xinesa van desenvolupar primerencament diferents formes de conservar els seus escrits

Els humans des de temps Els humans des de temps immemorials han necessitat immemorials han necessitat transmetre els seus transmetre els seus coneixements, la seva història, els coneixements, la seva història, els seus sentiments, les seves seus sentiments, les seves creences...creences...

Se sol dir que la història Se sol dir que la història dels pobles comença quan dels pobles comença quan

aquests dominen aquests dominen l'escriptural'escriptura

Com la memòria no era suficient els homes van imaginar signes per a fixar i transmetre les seves paraules.

Al principi van dibuixar elements concrets anomenats pictogrames. Aquests eren dibuixos de persones, animals i objectes quotidians.

MESOPOTAMIAMESOPOTAMIA

LA HISTÒRIA COMENÇA AMB LA HISTÒRIA COMENÇA AMB ARGILAARGILA

La prehistòria del llibre i de l'escriptura, comença La prehistòria del llibre i de l'escriptura, comença segons diversos autors, en Mesopotamia, en la segons diversos autors, en Mesopotamia, en la civilització sumèria, fa 6000 anys civilització sumèria, fa 6000 anys

El material triat va ser ni més ni menys que l'argila, El material triat va ser ni més ni menys que l'argila, tallada en petites planxes i que permetia escriure tallada en petites planxes i que permetia escriure sobre ella amb un estilet mentre estava tova. sobre ella amb un estilet mentre estava tova.

La grandària i la forma de les planxes d'argila era La grandària i la forma de les planxes d'argila era variable, encara que normalment eren rectangulars i variable, encara que normalment eren rectangulars i de la grandària d'un foli actual 15x20. de la grandària d'un foli actual 15x20.

La resistència del fang cuit o assecat al sol ha La resistència del fang cuit o assecat al sol ha permès que arribin fins als nostres dies gran permès que arribin fins als nostres dies gran quantitat d'aquestes taules.quantitat d'aquestes taules.

El primer llibreEl primer llibre

Probablement el primer llibre de la història va ser el llibre mesopotàmic creat pels sumeris el IV mil·lenni a. de C.

Consistia en planxes d'argila sobre les quals s'escrivien signes cuneïformes.

Cuneïforme: Forma de tascó. Referit a certs caràcters de Cuneïforme: Forma de tascó. Referit a certs caràcters de forma de tascó o de clau, que alguns pobles d'Àsia van forma de tascó o de clau, que alguns pobles d'Àsia van usar antigament en l’escripturausar antigament en l’escriptura

EGIPTEEGIPTE

APAREIX EL PAPIR APAREIX EL PAPIR A Egipte trobam una planta molt abundant , el papir, les fulles del A Egipte trobam una planta molt abundant , el papir, les fulles del

qual van servir com suport d'escriptura als egipcis, grecs i romans qual van servir com suport d'escriptura als egipcis, grecs i romans entre el 3.000 a C. i el segle V d. de C. entre el 3.000 a C. i el segle V d. de C.

Les fulles de papir estirades, premsades, assecades i fregades Les fulles de papir estirades, premsades, assecades i fregades contra una peça d'ivori o una petxina llisa per a donar-li més contra una peça d'ivori o una petxina llisa per a donar-li més suavitat a la seva teixidura i permetre l'escriptura.suavitat a la seva teixidura i permetre l'escriptura.

Les fulles així preparades s'unien formant-se rotllos d'entre 6 i 9 Les fulles així preparades s'unien formant-se rotllos d'entre 6 i 9 metres fins als 40 ! metres fins als 40 !

Bastants dels papirs conservats encara tenen la seva antiga Bastants dels papirs conservats encara tenen la seva antiga flexibilitat i blancor altres s'han ennegrit amb el pas del temps i es flexibilitat i blancor altres s'han ennegrit amb el pas del temps i es desfan amb facilitat al menor frec. desfan amb facilitat al menor frec.

El papir més antic conegut correspon a la primera dinastia 5500 a. El papir més antic conegut correspon a la primera dinastia 5500 a. de C. de C.

Els inconvenients del rotllo de papir eren la dificultat de trobar un Els inconvenients del rotllo de papir eren la dificultat de trobar un passatge concret, la seva fragilitat, l'haver d'utilitzar les dues mans passatge concret, la seva fragilitat, l'haver d'utilitzar les dues mans durant la lectura, l'haver de desenrotllar-lo i enrotllar-lo de nou a durant la lectura, l'haver de desenrotllar-lo i enrotllar-lo de nou a l'acabar la lectura o per a iniciar-la, sent a més un material car.l'acabar la lectura o per a iniciar-la, sent a més un material car.

El rotllo de papirEl rotllo de papir La cultura egípcia va ser La cultura egípcia va ser

la primera a utilitzar la la primera a utilitzar la tinta i una matèria tinta i una matèria lleugera, el papir, que lleugera, el papir, que pot ser considerat com pot ser considerat com l'antecessor del paper, l'antecessor del paper, al que se sembla en la al que se sembla en la facilitat que presenta facilitat que presenta per a escriure amb tinta per a escriure amb tinta i que aquesta romangui i que aquesta romangui sense esborrar-se. sense esborrar-se.

El libro egipcioEl libro egipcioEl llibre egipci tenia El llibre egipci tenia

forma de rotllo, ja que forma de rotllo, ja que el papir era un el papir era un material molt flexible material molt flexible que permetia ser que permetia ser enrotllat fàcilment al enrotllat fàcilment al voltant d'un pal de voltant d'un pal de fusta, i en principi fusta, i en principi s'escrivia per una sola s'escrivia per una sola cara. cara.

Per a llegir-lo calia Per a llegir-lo calia desenrotllar-lo. desenrotllar-lo.

Els primers materials usats per a conservar els escrits van ser les fibres vegetals, com els papirs a Egipte, amb els quals es fabricaven llargues faixes d'entre 15 i 17 cm. d'altura que es raspaven amb diferents instruments. Les faixes es guardaven enrotllades per això les hi coneixen com rotllos

Papir: Nom comú de la planta que prové de la família Ciperáceas.

Els egipcis escrivien en ell en columnes regulars.

Agafant papir en les riberes del Agafant papir en les riberes del NilNil

L'abundància d'aquesta planta a les riberes del riu Nil va L'abundància d'aquesta planta a les riberes del riu Nil va afavorir la creació de la biblioteca d'Alexandriaafavorir la creació de la biblioteca d'Alexandria

Com es fa una fulla de papirCom es fa una fulla de papir

GRECIAGRECIA

El pergamíEl pergamí El papir va arribar A El papir va arribar A Grècia cap al segle VII Grècia cap al segle VII a. de C. No obstant això a. de C. No obstant això en la cultura grega la en la cultura grega la matèria matèria escriptóreaescriptórea més més abundant era el abundant era el pergamí, fabricat en la pergamí, fabricat en la ciutat de Pèrgam, a ciutat de Pèrgam, a partir de pells adobades partir de pells adobades d'animals les quals eren d'animals les quals eren més més resistents i més més resistents i fàcils d'obtenir que el fàcils d'obtenir que el papir. papir.

La substitució del papir La substitució del papir

pel pergamí va ser pel pergamí va ser definitiva en al segle IV definitiva en al segle IV d. de C. d. de C.

ROMAROMA

El còdexEl còdex Cap al final de l'Imperi Cap al final de l'Imperi Romà, faria la seva aparició Romà, faria la seva aparició el còdex de pergamí. el còdex de pergamí.

Consistia en un quadernet Consistia en un quadernet format per fulles fetes de format per fulles fetes de fusta sobre les quals fusta sobre les quals s'escrivia s'escrivia amb un estilet esmolat.amb un estilet esmolat.

Entre les Entre les tabletestabletes de fusta de fusta s'intercalaven fulles de s'intercalaven fulles de papir i posteriorment de papir i posteriorment de pergamí. pergamí.

Els materials més antics usats pels romans, són el lli i Els materials més antics usats pels romans, són el lli i l'escorça d'arbre (d'on prové la paraula liber, usada l'escorça d'arbre (d'on prové la paraula liber, usada després per a llibre). A partir del segle III a.I., quan s'inicia després per a llibre). A partir del segle III a.I., quan s'inicia la literatura romana, el suport és el rotllo grec, que els la literatura romana, el suport és el rotllo grec, que els romans van anomenarromans van anomenar volum volum. .

Roma manté relacions amb Egipte i no costa mantenir-se Roma manté relacions amb Egipte i no costa mantenir-se aprovisionat de papir. Després, en l'època imperial, quan aprovisionat de papir. Després, en l'època imperial, quan Egipte és una província romana i el consum de papir creix, Egipte és una província romana i el consum de papir creix, sorgeix un actiu comerç del material i Roma construïx sorgeix un actiu comerç del material i Roma construïx grans magatzems i tallers per a fer els rotllos. grans magatzems i tallers per a fer els rotllos.

El còdex, desenvolupat pels romans, és la forma que més El còdex, desenvolupat pels romans, és la forma que més se sembla al llibre actual. El còdex barreja el suport papir o se sembla al llibre actual. El còdex barreja el suport papir o pergamí del rotllo amb la forma de les antigues “tablillas” . pergamí del rotllo amb la forma de les antigues “tablillas” . Aquesta combinació va donar lloc al naixement del llibre Aquesta combinació va donar lloc al naixement del llibre quadrat. quadrat.

De Roma va passar a l'època medieval, en la qual els De Roma va passar a l'època medieval, en la qual els monestirs es van convertir en els principals centres de monestirs es van convertir en els principals centres de producció de llibres (producció de llibres (scriptoriumscriptorium). ).

Altre suport usat a Roma, en l'últim segle de la República i Altre suport usat a Roma, en l'últim segle de la República i en l'època imperial, per a escriure van ser les “tabletas” en l'època imperial, per a escriure van ser les “tabletas” cridades cridades tabellaetabellae, normalment de fusta coberta de cera i , normalment de fusta coberta de cera i sobre que s'escrivia amb un estil, damunt la cera. sobre que s'escrivia amb un estil, damunt la cera.

De vegades se'ls donava una capa de guix, llavors De vegades se'ls donava una capa de guix, llavors s'escrivia amb s'escrivia amb cálamocálamo i tinta. En ambdós casos es podia i tinta. En ambdós casos es podia esborrar l'escrit i tornar a escriure en elles, pel que van ser esborrar l'escrit i tornar a escriure en elles, pel que van ser molt usades pels estudiants , per a la correspondència molt usades pels estudiants , per a la correspondència personal i per a la presa de notes poc importants. personal i per a la presa de notes poc importants.

Podien ajuntar-se diverses Podien ajuntar-se diverses tabletastabletas unides lateralment unides lateralment mitjançant anelles o frontisses i rebien el noms mitjançant anelles o frontisses i rebien el noms corresponent al seu nombre: corresponent al seu nombre: duplicesduplices, , quintuplicesquintuplices, etc. , etc. Podien tancar-se amb una corretja i segellar-se, quedant Podien tancar-se amb una corretja i segellar-se, quedant ocult el text en l'interior, procediment usat per a ocult el text en l'interior, procediment usat per a l'enviament de missatges escrits, ordres o cartes. l'enviament de missatges escrits, ordres o cartes.

També s'empraven molt per a llibres de regal. En aquest També s'empraven molt per a llibres de regal. En aquest cas la fusta solia ser més fina. Aquesta forma que els cas la fusta solia ser més fina. Aquesta forma que els romans cridaven romans cridaven CODEXCODEX i que els grecs ja usaven i i que els grecs ja usaven i cridaven Dcridaven Deltoseltos i i pintaxpintax, van a desplaçar al rotllo i donar , van a desplaçar al rotllo i donar lloc al llibre modern: el còdex. lloc al llibre modern: el còdex.

El pergamí: Els còdexEl pergamí: Els còdex Al final de l'Imperi Romà i fins a l'Edat Mitjana, es Al final de l'Imperi Romà i fins a l'Edat Mitjana, es

popularitza un nou suport i format de "llibre": popularitza un nou suport i format de "llibre": "el còdex de "el còdex de pergamí",pergamí", produït amb primes capes, degudament produït amb primes capes, degudament tractades, de pell de vaca, ovella o cabra, i conten les tractades, de pell de vaca, ovella o cabra, i conten les llegendes que alguna vegada fins i tot de pell humana.... llegendes que alguna vegada fins i tot de pell humana....

El pergamí proporcionava avantatges significatius: llarga El pergamí proporcionava avantatges significatius: llarga durada, estava protegit per l'enquadernació, fàcil durada, estava protegit per l'enquadernació, fàcil emmagatzematge, transport i localització de passatges, i emmagatzematge, transport i localització de passatges, i més barat que importar pergamí des d'Egipte. més barat que importar pergamí des d'Egipte.

Anomenarem "còdex” als llibres anteriors a la invenció de Anomenarem "còdex” als llibres anteriors a la invenció de la impremta. la impremta.

Amb els còdex de pergamí, neix l'enquadernació, la seva Amb els còdex de pergamí, neix l'enquadernació, la seva forma ja de "llibre" ve donada per la forma cuadrangular forma ja de "llibre" ve donada per la forma cuadrangular d'aquests, i que compleix una funció protectora i alhora d'aquests, i que compleix una funció protectora i alhora artística. L'enquadernació no només serveix per a protegir artística. L'enquadernació no només serveix per a protegir les fulles, funció que ja realitzaven les capses que des les fulles, funció que ja realitzaven les capses que des d'època clàssica s'usaven, sinó per a mantenir unides les d'època clàssica s'usaven, sinó per a mantenir unides les fulles mitjançant un cosit lateral que unia els diferents plecs fulles mitjançant un cosit lateral que unia els diferents plecs que formaven el llibre. que formaven el llibre.

Còdex: Es denomina còdex al conjunt de fulles rectangulars de pergamí o de papir (o alternant ambdós materials) que es dobleguen formant quaderntes per a escriure sobre ells

El pes , la grandària i la fragilitat de les “tablillas” van fer que s'implementessin la utilització del pergamí. D'aquesta manera, van sorgir els cridats “còdex”. Aquests eren mes fàcils d'utilitzar que els papirs, ja que es dividien en columnes que quedaven ocultes a mesura que s'avançava en la lectura

Ara es fa servir el cuir com superfície per a escriure, que es va conèixer amb el nom de pergamí. Aquest material rep un tractament especial perquè era mes econòmic, es podia aconseguir amb facilitat i era mes conservable.

El llibre en l’edat mitjanaEl llibre en l’edat mitjana

A mesura que avançava l'Edat A mesura que avançava l'Edat Mitjana anava creixent l'interès Mitjana anava creixent l'interès per la presentació del llibre: per la presentació del llibre: començava a tenir-se en compte començava a tenir-se en compte la matèria escriptórea, es la matèria escriptórea, es cuidaven la cal·ligrafia, les cuidaven la cal·ligrafia, les il·lustracions i els motius il·lustracions i els motius decoratius, així com decoratius, així com l'enquadernació l'enquadernació

Els dibuixos es realitzaven ambEls dibuixos es realitzaven ambtintes daurades i de colors tintes daurades i de colors

El luxe característic delsEl luxe característic delsmanuscrits de l'Edat Mitjana semanuscrits de l'Edat Mitjana secentrava principalment en els centrava principalment en els Llibres d'Hores, fets per alsLlibres d'Hores, fets per alsreis i l'alta noblesa. reis i l'alta noblesa.

l'Edat Mitjanal'Edat Mitjana Els pergamins eren produïts i usats gairebé exclusivament pels Els pergamins eren produïts i usats gairebé exclusivament pels

monestirs. Dedicats aquests exclusivament al rés i a la rèplica monestirs. Dedicats aquests exclusivament al rés i a la rèplica d'exemplars per encàrrec del propi clergat o de reis i nobles, no d'exemplars per encàrrec del propi clergat o de reis i nobles, no havia encara demanda fora d'ells fins a l'arribada, temps després, havia encara demanda fora d'ells fins a l'arribada, temps després, de les Universitats. de les Universitats.

La cultura, el coneixement era monopoli de l'Església que donava La cultura, el coneixement era monopoli de l'Església que donava preferència interessada a les obres de religió. preferència interessada a les obres de religió.

En els monestirs es procedia al copiat manual d'obres, s'invertia en En els monestirs es procedia al copiat manual d'obres, s'invertia en això centenars d'hores, anys fins i tot, donant-se la curiositat que els això centenars d'hores, anys fins i tot, donant-se la curiositat que els copistes, en ocasions eren analfabets que es limitaven a transcriure copistes, en ocasions eren analfabets que es limitaven a transcriure signes i lletres que ni tan sols entenien, encara que eren autèntics signes i lletres que ni tan sols entenien, encara que eren autèntics artistes que ornamentaven amb "miniatures", petites il·lustracions artistes que ornamentaven amb "miniatures", petites il·lustracions il·luminades amb bells colors, les lletres capitulars i els passatges il·luminades amb bells colors, les lletres capitulars i els passatges dels llibres. dels llibres.

Els monestirs es prestaven obres entre si per a la seu copiat, i Els monestirs es prestaven obres entre si per a la seu copiat, i alguns còdex eren tan valuosos que estaven encadenats per a alguns còdex eren tan valuosos que estaven encadenats per a evitar la seva pèrdua o robatori. evitar la seva pèrdua o robatori.

En ocasions els pergamins eren raspats per a transcriure damunt En ocasions els pergamins eren raspats per a transcriure damunt altres obres, lamentablement es van perdre així obres clàssiques altres obres, lamentablement es van perdre així obres clàssiques per a donar lloc a obres religioses. per a donar lloc a obres religioses.

Amb l'arribada de les Universitats apareixen nombroses persones Amb l'arribada de les Universitats apareixen nombroses persones que els necessiten per als seus estudis i per a exercir la seva que els necessiten per als seus estudis i per a exercir la seva activitat professional. El llibre ja no és només un suport de la activitat professional. El llibre ja no és només un suport de la saviesa antiga, es converteix en instrument de difusió de noves saviesa antiga, es converteix en instrument de difusió de noves idees. idees.

A fins de l'Edat Mitjana en algunes Universitats se subjectaven els llibres amb cadenes a fi que no

fossin sostrets.

L’arribada del L’arribada del paperpaper

Un dels grans aports del poble xinès és sens dubte la invenció del paper.

Segons la tradició, la seva invenció data de l'any 105 d. de C.

El paper va acabar imposant-se a Occident substituint als suports de llavors (el papir i el pergamí), els quals no resultaven apropiats per a imprimir, el papir era massa fràgil i el pergamí massa car.

El paper en canvi era un material bastant resistent i econòmic.

A partir del segle VIII es va començar a utilitzar el paper en els còdex. El paper va ser inventat pels xinesos que buscaven un sistema menys costós que el de la seda en l'any 105 d. de C., però van mantenir en secret aquesta invenció fins que van ser envaïts pels àrabs

EL PAPER Pel que sembla a l'any 105 d. de C. un tal T'sai Lun, empleat de l'emperador xinès Ho Tu, va fabricar per primera vegada un paper, des d'una pasta vegetal a força de fibres de canya de bambú, morera i altres plantes, donant origen al paper que coneixem avui.

Durant 500 anys la tècnica de l'elaboració del paper va pertànyer només als xinesos, qui la van guardar gelosament durant aquest llarg període. Al voltant del 600 d. de C. el paper va arribar A Corea i Japó, que van perfeccionar el sistema de producció. En l'any 750 d. de C. la tècnica de la fabricació del paper arriba a l'Àsia Central, el Tibet i l'Índia.

Posteriorment els àrabs, en la seva expansió cap a l'orient, es van familiaritzar amb els mètodes de producció del paper d'escriure i van crear molins de paper a Bagdad, Damasc, El Caire, i més tard, al Marroc, Espanya i Sicília. El paper va trigar doncs 1000 anys en arribar a Europa !1

Els àrabs no tenien fibres fresques, de manera que per a produir paper van extreure la matèria primera de draps vells. A l'entrar a Europa, els àrabs van introduir en aquest continent el secret de la fabricació del paper. Països com Itàlia i Espanya van desenvolupar ràpidament aquest descobriment per tota Europa.

La primera fàbrica de paper europea es va establir a Espanya, prop de l'any 1150, a Xàtiva (València), va ser el primer molí paperer d'Europa, que elaborava aquest amb palla d'arròs. En Europa, el primer exemplar escrit en paper que es conserva és una carta àrab que data de l'any 806. Així doncs el paper i el pergamí van conviure en la seva existència

La invenció del paper tal com ho coneixem avui correspon no obstant això a Ts’ai Lun, oficial de la cort de l'emperador, del que es té notícies que en l'any 105 a. de C. havia descobert un mètode d'obtenció de paper més refinat que el papir.

El mètode consistia a barrejar diferents tipus de fibres, com escorça de morera, cànem i draps amb aigua, picar la barreja fins a aconseguir la completa separació de les fibres, i després disposar-les sobre un motlle rectangular porós i premsar-les per a separar l'aigua i aconseguir la unió solidària de les fibres.

Aquest és doncs, amb tot dret, el predecessor del paper existent en els nostres dies, que amb diferents mètodes i tècniques és produït a partir de fibres vegetals.

Certa història diu que Aproximadament en el 105 abans de Crist un oficial de la cort de l'emperador de nom Ts’ai Lun, s'inspiro per a la invenció del paper a l'observar com una vespa feia el seu niu, doncs el niu d'aquests insectes aquesta fet d'un material similar al paper en forma de pilota en golfes o sota terra.

Per a fabricar el paper amb el qual fan el niu, les vespes comunes masteguen fibres de la fusta morta i formen una pasta ajudats per les secrecions salivals produint un "procés de pulpació” natural.

Aquest fuel procés que es va copiar per a la creació del paper per part dels xinesos, És a dir que el veritable inventor del paper són els insectes i l'home va copiar la “tecnologia animal”

Premsa de Premsa de paperpaper

PAPER MÉS CULTURA MÉS DEMANDA, IGUAL A IMPREMTA

En el segle XV el paper, un suport barat i assequible ja existeix, és el suport ideal per a la impressió i l'escriptura que arribarà fins als nostres dies. La demanda cultural també, ara falta la producció en sèrie de textos que respongués a aquesta nova necessitat, faltava la màquina que facilités la difusió de les idees. Així sorgirà la impremta.

Aclarirem algun concepte prèviament. La impremta va ser inventada pels xinesos segles abans. En l'alta Edat Mitjana, ja s'utilitzava a Europa per a publicar treballs de poques fulles. Aquestes impressions es feien tallant en una taula de fusta en buit totes les lletres del text i/o les il·lustracions de cada pàgina completa. Una vegada confeccionada aquesta taula, s'impregnava de tinta negra, vermella, o blava (solament existien aquests colors), després s'aplicava el paper i amb corró es fixava la tinta.

El desgast de la fusta era considerable pel que no es podien fer moltes còpies amb el mateix motllo. A aquest tipus d'impressió, se li anomena “xilografía”, i als llibres així realitzats “xilogràfics”.

El gran invent que s'aveïna, és la creació de la impremta de "tipus mòbils", és a dir, la creació de lletres intercambiables que permetran la seva reutilizació, muntades en "caixes", podent compondre textos amb rapidesa. Això va ser el que va inventar cap a 1450 un alemany, Johannes Gutenberg.

El llibre El llibre xilogràficxilogràfic

La xilografía consistia a La xilografía consistia a rebaixar en una planxa de rebaixar en una planxa de fusta les lletres i figures. Una fusta les lletres i figures. Una vegada gravada la fusta, vegada gravada la fusta, s'entintava i s'aplicava s'entintava i s'aplicava directament sobre el paper , directament sobre el paper , utilitzant una premsa plana. utilitzant una premsa plana.

El llibre xilogràfic no superava El llibre xilogràfic no superava les 50 pàgines i s'imprimia les 50 pàgines i s'imprimia per una sola cara, però les per una sola cara, però les fulles s’aferraven entre si per fulles s’aferraven entre si per la cara blanca de manera que la cara blanca de manera que semblava imprès per les dues semblava imprès per les dues cares del paper. cares del paper.

Abundaven les Il·lustracions. Abundaven les Il·lustracions.

Siglo XV: La Siglo XV: La ImpremtaImpremta

La seva invenció a La seva invenció a Occident s'atribuïx a Occident s'atribuïx a Johannes Gensfleich Johannes Gensfleich Gutenberg, nascut a Gutenberg, nascut a Magúncia (Alemanya) Magúncia (Alemanya) cap a l'any 1400 en cap a l'any 1400 en una família una família d'orfebres. d'orfebres.

Sorgeix, així, el llibre Sorgeix, així, el llibre imprès, fet amb paper imprès, fet amb paper en comptes d'amb en comptes d'amb papir o pergamí, i papir o pergamí, i imprès en comptes de imprès en comptes de manuscrit. manuscrit.

En 1450 aproximadament Johann G. Gutenberg va inventar la impremta, va generar canvis importants en la producció i difusió dels llibres, donant pas a l'estabilització de la tipografia i, amb el temps de l'ortografia. Aquesta invenció va permetre la divulgació del llibre.

La impremta és un mètode de La impremta és un mètode de reproducció de textos i imatges sobre paper o reproducció de textos i imatges sobre paper o materials similars, que consisteix a aplicar una tinta, materials similars, que consisteix a aplicar una tinta, generalment oliosa, sobre unes peces metàl·liques, generalment oliosa, sobre unes peces metàl·liques, cridades tipus, per a transferir-la a paper per cridades tipus, per a transferir-la a paper per pressió. pressió.

Guttemberg en comptes d'usar les habituals Guttemberg en comptes d'usar les habituals “tablillas” de fusta, que es desgastaven amb el poc “tablillas” de fusta, que es desgastaven amb el poc ús, va confeccionar motlles en fusta de cadascuna ús, va confeccionar motlles en fusta de cadascuna de les lletres de l'alfabet i posteriorment va de les lletres de l'alfabet i posteriorment va emplenar els motlles amb ferro, creant els primers emplenar els motlles amb ferro, creant els primers "tipus mòbils"."tipus mòbils".

LA IMPREMTA I GUTENBERG

Sobre la seva vida corren diverses versions, moltes vegades amb dades contradictòries. Sabem que aquest “ferrer” s'associa i demana un préstec a un banquer jueu per a poder inventar una màquina que permetrà la impressió en un temps record.

Es diu que Gutenberg va apostar a ser capaç de fer alhora diverses còpies de la Bíblia en menys de la meitat del temps del que trigava a copiar una el més ràpid de tots els monjos copistas, i que aquestes no es diferenciarien en absolut de les manuscrites per ells.

En 1449, va publicar el "Misal de Constança", primer llibre tipogràfic del món. En 1452, Gutenberg dona començ a l'edició de la Bíblia de 42 línies (també coneguda com Bíblia de Gutenberg).

En 1455, J. Gutenberg mancava de solvència econòmica per a retornar el préstec, pel que es va veure en la penúria (fins i tot va haver de difondre el secret de muntar impremtes per a poder subsistir), es conta que va ser acollit pel bisbe de la ciutat, l'únic que va reconèixer el seu treball, fins a la seva mort pocs anys després totalment arruïnat en 1460 . Per la seva banda, el banquer es va associar amb uns altres i van publicar a Magúncia en 1456, la que seria coneguda com Bíblia de Gutenberg, de la qual es van editar uns escassos 150 exemplars aproximadament, dels quals actualment es conserven molt pocs exemplars i menys encara complets. A Espanya es conserva solament una en la Biblioteca Nacional. Un d'aquests exemplars va arribar als 150.000.000 de les antigues pessetes.

La genialitat de Gutenberg va ser que en comptes d'usar les habituals tablillas de fusta, que es desgastaven en poc temps, va confeccionar motllos en fusta de cadascuna de les lletres de l'alfabet i posteriorment va emplenar els motllos amb ferro, creant els primers "tipus mòbils" imitant perfectament l'escriptura d'un manuscrit.

Havia d'unir una a una les lletres que subjectava en un enginyós suport, molt més ràpid que el gravat en fusta i infinitament més resistent a l'ús. Com planxa d'impressió, va emmotllar una vella premsa de vi a la qual subjectava el suport amb els "tipus mòbils" deixant el buit per a lletres cabdals i dibuixos. Aquests, posteriorment serien afegits mitjançant el vell sistema xilogràfic i acabats de decorar manualment.

Hi ha qui afirma que l'obstinació de Gutenberg a imitar la lletra manuscrita en els seus tipus i el deixar després el decorat final a mà, va ser un intent de “falsificar” els còdex… ja que en l'època de Gutenberg, els llibres impresos eren poc apreciats pels col·leccionistes de la classe nobiliaria i eren al principi els llibres dels pobres, doncs no tenien l'atractiu dels manuscrits miniats que componien la majoria de les biblioteques de la noblesa europea en aquella època.

Gutenberg va donar a la humanitat una forma de transmissió de coneixements que no va ser superada fins a l'arribada dels mitjans audiovisuals i l'aparició dels ordinadors diversos segles después, i que a fet que qualcú anomenasi la nostra època com a “Galaxia Gutenberg”.

Els Els incunablesincunables

INCUNABLES (del llatí incunabulae, en el INCUNABLES (del llatí incunabulae, en el bressol) aquells llibres impresos amb bressol) aquells llibres impresos amb tipus mòbils des de l'aparició de la tipus mòbils des de l'aparició de la impremta fins a l'any 1501 inclusivament. impremta fins a l'any 1501 inclusivament.

El terme incunable fa referència a l'època El terme incunable fa referència a l'època que els llibres es trobaven en la que els llibres es trobaven en la "bressol", fent referència a la "infància" "bressol", fent referència a la "infància" de la tècnica moderna de fer llibres a de la tècnica moderna de fer llibres a través de la impremta. través de la impremta.

Així, són incunables els llibres impresos Així, són incunables els llibres impresos (unes 13.000 obres) entre 1453 (data de (unes 13.000 obres) entre 1453 (data de la invenció de la impremta moderna) i la invenció de la impremta moderna) i 1500. 1500.

No tenien portada, els seus caràcters al No tenien portada, els seus caràcters al principi eren de lletra gòtica i les paraules principi eren de lletra gòtica i les paraules es presenten amb no poques es presenten amb no poques abreviatures imitant als còdex abreviatures imitant als còdex

El futur: El llibre digitalEl futur: El llibre digital

Un llibre digital és qualsevol text emmagatzemat en format digital que es pot copiar i llegir en una PC, computadora portàtil o els recents dispositius portàtils

Aquests llibres es poden llegir mitjançant programes anomenats

lectors (readers).