04’ 140409_12:35/01

“Sólo el aire es más grande que el mar. Y el viento más fuerte que el agua”.

Federico Mayor Zaragoza

SOBRE BARRETS I ALTRES APARICIONS //////////////

La cosa va de vaixells, de viatges a terres inexplorades i d’enigmàtiques construccions que surten de la sorra com restes fòssils d’una altra era. I, és clar, de personatges perduts en un temps mític que donen voltes buscant qui sap què. També va de la mesura exacta de l’ombra del mar sobre les dunes, i de la línia que dibuixa la tela d’un paraigües quan el vent deixa de bufar, i de cargols monumentals, i de fars…

Definitivament, de Robert Vilaplana emanen imatges. O potser simplement les troba, potser només ha anat al camp a fer collita de fotografies. Des de fa temps, tot el que fa amb les seves càmeres màgiques, amb aquests minúsculs dispositius autoconstruïts, em fa pensar en la qüestió de la font de les imatges. D’on surten aquestes fotos estranyament familiars que ens presenta? Ja hi eren, o han sortit de la seva imaginació? O potser de la meva quan les miro? Deia Calvino que la poesia és quelcom que se’ns apareix, ni creació ni recreació, simple aparició. Aquesta és exactament la sensació que tinc veient el treball d’en Robert: em trobo davant d’aparicions poètiques, d’imatges sorgides d’una font inesgotable i misteriosa que jo no puc sinó acceptar tal qual.

Potser en Robert és un mag?

Si ho és, és un mag constructor, un mag inventor d’estranys aparells que fan visible en l’aire dens l’atzar de les ombres. Un mag que convoca aparicions amb la paciència i la precisió de qui s’ha marcat una missió. Perquè en Robert és tossut i perseverant, i no para fins que no té afinat l’últim model de càmera estenopeica. Fins que aconsegueix que no es noti el truc i que la imatge sorgeixi amb la precisió i l’exactitud que requereix tot allò que té alguna relació amb els somnis.

El truc del mag és una artesania, i les fotografies que es mostren en aquest catàleg s’han d’entendre com a tals. En el millor sentit de la paraula. Quan ens fixem en la fotografia molt sovint parlem de la “imatge tecnològica”. És clar que les fotografies són deutores d’una tecnologia, de l’aplicació d’uns coneixements científics; però amb aquesta paraula, “tecnologia”, passa sovint que si la usem massa ens acaba desapareixent el constructor, l’usuari, i qualsevol rastre de l’home. Finalment ens queda l’estranya sensació que tot és fruit d’un simple automatisme.

L’artesania és tota una altra cosa, demana un home capaç, és un saber fer.

Però quin és, doncs, aquest saber fer d’en Robert? Jo crec que és de l’ordre de la cacera: sap crear dispositius per atrapar imatges que finalment ens oferirà per a què gaudim. Però el procés no és senzill: busca els materials, n’avalua les dimensions i els manipula amb precisió mil·limètrica. Després els col·loca allà on pensa que hi pot passar alguna cosa, destapa el minúscul foradet de la caixa i s’amaga, espera pacientment fins que s’omple d’ombres. Finalment, només quedarà comprovar quin aspecte té la peça que ha pogut retenir dins la cambra fosca. Això és el que millor sap fer en Robert: construir trampes per a caçar imatges, o potser màquines per atraure espectres, tant se val. Això sí, i especialitzar-se en llunyanies i barrets…

Marc CorominaProfessor de fotografia de l’EADT

6x7_f:150-133º/df:45mm/10 5’4x5’7_f:200-81º/df:20mm/12

06’ 230409_09:21/10 08’ 250409_15:55/12 08’ 250409_16:02/12

63º 54’ 34. 33’’ N - 16º 42’ 26. 01’’ O

40º 47’ 34. 82’’ N - 0º 44’ 42. 64’’ E

07’ 260409_08:11/13

12’ 260409_10:03/13 12’ 260409_12:22/13

20’ 260409_18:01/13

11’ 260409_18:32/13 06’ 260409_18:42/13 06’ 260409_19:09/1310’ 260409_18:59/13

40º 47’ 56. 07’’ N - 0º 44’ 13. 59’’ E

07’ 270409_09:11/14

07’ 270409_11:09/14 07’ 270409_13:44/1412’ 270409_12:11/14

10’ 270409_18:09/14

© d’aquesta edició: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació© de les imatges: Robert Vilaplana© dels textos: Marc Coromina

Aquesta publicació s’emmarca dins de les accions del cicle Art Emergent, organitzat pels Serveis Territorials de Cultura i Mitjans de Comunicació a Tarragona. El projecte de Robert Vilaplana va ser seleccionat a través de convocatòria pública per un jurat format per Rosa Pera, Joan Rom i Marc Ferran.

Coordinació artística del cicle: Blai MesaCoordinació tècnica del cicle: Sílvia IturriaCurador: Marc CorominaFotografies: Robert VilaplanaDisseny: L’AntàrtidaImpressió: Indústries Gràfiques Gabriel GibertDipòsit legal: T.357-2009

Sala d’exposicions dels Serveis Territorials de Cultura i Mitjans de Comunicació a Tarragona

Dades tècniques:

Còpies al gelatino-bromur de plata

sobre paper baritat.

0 8 / 0 5 / 0 9 - 0 5 / 0 6 / 0 9

Agraïments:

Hector MatillaIsmael BernalVictor RubioEdu AlabartMarc CorominaGonzalo VilaplanaMª Lluïsa de la TorreRobert VilaplanaCentre de la Imatge Mas Iglesias de ReusL’Antàrtida

15’ 300409_19:33/...