I El falziot retut I- Cn la vorada d'uai icarror 'hi lia tin

__p;rup do personas. Serven 'una aotituit ''•seriosa i íonen las -caros Harguics. Pro-

•Labiement acajia d'ocorrcir una dcsgrà-'Cia. M'iii a t a q » . Al mig, un noict aju-'ipit-romfina un^cosa grisa ·quii\ volluga i pega lf^/-i'gadf;y entre J tetea) ]es seves •moil·s.'Es u}i falziofc am'b una ala tren­cada. La geni comenta cl fet. El pobre íalsiot, amb smi aspe-cto fo-réstco, tís [pre·s i deixat succcsivamcnt pols curio­sos que l'ihi inspeccionen la ferida, 'tot íenL diagnòstics-i proínióstics no gaire Iran qui Ift/.adors per a la bestiolcia. Aquella ala gràcil que ilia tallat l'atzur 'Com un ooliell, que ha vibrat airruentra-•da iKsl aol del jujiy ax'ran de les cornises •del terrats i q^ie ha ^i^ilt folla i verti-Sfinosa, ara té l'arbre mestre partit i Magna. Pe.r a una persona el rompre's min bral, és un. accident; per uia faJí^iot *0l .rompre's una ala éA la catàstrofe de-Iflnitiva. To'ps !es emiuli)eies m{''dique3 del iinón no salven a uri falziuit. El ci-rurgiA podria soldar-li l'os amb pr&ce-dinienls i aparells minuciosos i desa-cuylumais, perüJLagresite i sorrut ani-malct no ac-ceffKiria l'aliímont de inainis d'un home, encara que n'.hi iiagués 'un amb pro-u altruisme i pacilncia per laplogar els mosqui'ts, arnes i burinols a compte d'oli.

El faizi'Ot és un caçad·or amb urg. Si no caçalno monja, i en cl captiveri sap sostenir'ia vaga de la fam amb la t rà­gica constància d'uji "isiun feiner", i •niolt uiéer enllà d'un "sinn feiner".

Dcmíg\qui Ï!S c^apaç do donar a cn-tca'dre a un faiziot que un hom es des­vetlla pol S'cu bé? .

Totes aquestes raons orca compreses ipels presents. No\^ discutia això; os dir'cutia ja causa do la desgracia a baso-tíe mcTltniuu celestial.

Uaa panna del motor? Un fals vlrat-'ge? Un defecte de' construcció? Un-a fa­llida del maíerial dolent? Una teimori-tal? Un ris mal rïs.sat? Un xoc amb un •obstacle imp.revist?

Ningú pensava en la barroeria ingi5-aiita i salvatge d'aqueixa me,na d'au-colls, ni amb els paramys do la ciutat icrcuada de Olfcrros telefònics, encim-ibell;:' • -" ^lorts i paral!amp>^

V 1^

J í L

0

I entre mig defe'comontai'iy deïi boiia . ciutadans entendrits per la dosis-t-ieial i I (V auggesítiionaís pol tragí, de tant «ittü^ ^ í tan deport aeri, la paraula d'un vell pessimista es í'eia sentir. Era com una, ires^jal^cia ihcro.ica do l'antigor, un \ jiftürmuTi íoissut, cminentnien.t tradició- i íualista que ^sentenciava: Diguin ei quic i (vulguin, el problema nviutü.ri distü I tta.olt d'estar resolt. •

# =

EI músílc salvador En veiiro la jnanera com cl ciutadviíiis

.aasait.en el' írívtavito i flSta s'hi enquivei-xcn, fi'iü premsen i s-'lú- arrapen un hom enciira/ qne no li vsí^i ^l li viag-xii, per la cMTipassió (juo sent, ;.pür resg;\.rrifGin-ça qiíe ü produeix a^iuéila encimbeJlada •üe carn humana, se'ii - pi'eocupa pac o mait.

Ifaví&m admirat la^ tartanes de la nos-t'.iíi terra, car són imíi vch^M^ iaconimen-suj'abïcs on sempre n'hi cap un més i on amb cJs sacsoigs i aitnb els soti-acs la eór-pora dol viatger s'apriina i s'enmotlla, formant un tot elàatio, cfeguí. a í'entrccui-xai^ont i altres mitj a.ns de compenetra­ció. Els ordinarias de Jos nostrciis niícs, ta.n mateix no tenen pas mia idea exacta do la sati;raci6 ni del miracle.

Daaconeixon la força '^í^rensit de-ls pous ç de l'home de citijat, eí*qlíé són los seves "iii'ngles quíiín s'armpe^ obstünadament i la faculta.t i^v^ e l r ^ ^i-frciiar-sc com a nansa, com a calíle • ÍÍI^ remolc o com a quiJílfiíívulga oosa qúj^i^formetí a r ra ímar els viüt.g03 a l'entorri ti'iui Hftrrívln.-. _^__

Però £LÍKÍ i tot sempre lii ha alg\in ftial-haurat que intenta vaniànfut trobar un agafador. KU prou C( rra. furgíi, malda, pren i deixa, evoluciona y CïTipeny (rasca-m^nt veloç darrera un lloc inexii^ient, ex-poísant-se a to'.·ís Ics c "'idir.fíl^icies deriva-dus de l'ab.surditat i de la Tl i-Sí uderia. Quan aquests ítubgcctes es donen, és que no lli ha im treves de dit de. periflrie dis-ponibla, ni un colze tí''^i''i''-í'^ívoI, Jii una cintura íuui^a., n i una caana pacient on fer pi'CAm LlavtU'.'í el veieu trcuii'e cl fet­ge per la hennA, tossint de cansaiTiioynt, i rasta.i' deslloris'íïí a lai t i mort de triste­sa, arríiJií <ï'un pMIario o cstintolat a una faixada. .ITavejn d'ésspr piAtopos i caldria basquejar-nos a íi de que tots els ciutat-dans que desitgen agafar uu tramvia ra^afcssin. l 'er a resoldre això tenim do be^ antuvi que cl mot agüfar és prou cx-presiu.' La visió dcl.« nníjtrcs tramvies r*-cobüirííj do ' part ^ma/tmi de fona d'una o dues capes de Cíutadí]-;^, mii geiT'cix íot-seg'uít l'imatge d'un estri enibescat que arrosspíga el aue íocn/ Si s'Jnventés un itiV^tic de pot%)cia Jd/imunt dels primers

i\t\(m sostenen Ten f tur^r seria poa.'ílble tres.; tJn tramvia co l'infltiit a rcncorn inaus llegidors m'os, cipn

noi'dcnt de la fin-n g a n x a r ^ i i i d'al-derat en feí TJai té

tcl-lijí .nia de

ntia- dels 'eV deduc-

f _

/ - { •

-f i ' c ^ M

La cabuda delsXranivies OBGC vora dels límits /•icsivroblc sent aixanionaími, míïs swfjerílcie diépo-" nible. Untat n/p.viamepí' amb el m/st ic eiiíïarixn.dis, e / c i u i a d í no tindria tiítrai feina^qtïe a r í lmar so a Ja via i esperar ïa _fopada. Kn /compto;^ de tenir qu.o agafar-'se, seria agïifatíi ell ja es ba-squejai·la per deprcndro'é a temps.

No podtfeu negar-me qnc l'idea és per­fectament rcalizaiile; el quij hi Iia és quQ jo mai SiC t i rat per inventor de místics.

^n

V ^ ' V

í ív

Cura de terrat TJiï mel ge eminent molt concgat a Cu-

taíunya, cm deia l'altre dia que eís nos­tres terrats toncii viríut'S sanitoscs tiuo a poncs ningüí) sap aproííSar.

En ells podem oferir, a nüstrtís vies respiratori es, un aire més j)ur quo'I desis pisos i mjenys carregat cíe matéríos

f cstrain-üd que^ del carrer.

J'ils ijo.; Lres terrats rehen, dirf>fta-ment, Tcreig \lcl mar i la llum del cel, i la gent cmpioeada CÍA tenen més a ma qu'C Vallvidrcra o les Hordes platgü-s dei Morrot, ünicjucs gue re'sf.e]i disponiblfís pels que no voion empeníes.

AI terrat un malalt hi nninía fàcil­ment 0 s'hi íraji^iporia amb poc dia-pendi de forces i diners. De manera íiuo és ua gran commí això de saber que, amb cl mateix preu de'l Ho'giier, dis.po-seifl d'un .-iaaatori. Però, amics meiH'S, Deu m'en lliuri do la cura de terrat. Es cíar que jo no soc un home com ois altres; és clar quo a .mi la vida m'en­tra pels ulla i el que no m'adobés r óninia no m'adobaria pa-s el cos.

Comprenc que. l'afirmaeiú del mcdgo de qui ju soc devot, es racuabíc i certa i que en iina ciutat medííet'rania com la nostra, els terrats participin de la bon-factora influencia do les nostres plat­ges i dels nostres comcllura. _.

V

ÍÀA

\

Precisament m'encaparra a^queixa vc-! ritat. Com rc^sisUr la templació de gna-' rir-me i com conciliar-la amb el p:<nio j estètic oiie m'inspira !a visió a'uH'Tio--

,.iUÍ--ÍJ--.-'ii'li ''«•Mii''iiiii''i'ii^ "' "''• I'*-"* '-''"'!-(lat de la balusti'ada, dels remata esfè­rics de, !a mateixa, de les eordes ü'ca-•tendre ia roba, del reï)atut de la torrat-sa> de la molsa negra deiís reeons, de la perspectiva de tantes cornises, dti tants crmboris, de tanta arquilectura rdiota. r\ tíe taii Él 'Ji emmotllat, diC^Wfl í wwww**/

ntflnlnàfa'u de tanta xemeneia banal, de .tanta eúpulu vil, de tants parallnms •ginerxoí, de laiifcs fumeres indu-^itrials, <lB fanta canonada d'aiguera, de tant,g espiralls, dipóisits, barres, barrons;, gà­bies, íusiam, llençols, eanii'Ses, i ealso- . lots estesos... Enlre els llocs horripi-lanls on l'honm hi acaba la paeiHuicia i VC lli pica de peus com si pafs^m|il d^ quei xal, els pitjors son les saléT d'espera

^de le-s estacions carrilores i eltí passadís "del despatx de cídules. No obstant ja

mai de la meva vida mlil *m> aburrit, aííA.im terrat, flüs meus, és un desert d'horitzontals, é'S la monotonia del maó de pla i del rebatut, és I'eisï>erit do la bastid'a, «del paleta gris i del manobra roig que hi halen-on... Ni els pardals hi volen tractM, -:=T=^

Peds£'ogÍ3 smbulaní ! Ksí^m seguint amb molt d'intcrés ' 'l'actuació d'un persona! gte popular, V

obm del qual restarà probablcmoiit, in-i aprc(úa,tta,' ofiiecada i ccnfosa entre la februsiíat i eapgirameni ÚQ la urbs. ï?3 tracta d'aqu^elx admirable pedagoJ os-. I D ip·onlani, g-o&af i miíHir qui, anib una ' l·'^ pissarreta Kbta !'ai:Kella i un oaballet a Q )a ma, percaça- l'ïgnoróncia social ea

V. plona via -públieta. Molts el ooncixen * \ f^ p e ^ pocs \ l i a n rofíexJonatV. 'EU no I / /

\ ^ ha obe·rt -e-a ' psí'.(Hfl'~(Th gSnes que té V d'obrií'-ia) oar pensa eu rin^eíieAcia do . v lip.s quie son ob^rte-s i de les quífs'obri- / * fi^

\ íV r^U'U bas.e do neg-ooi en-ía sin'i'Stra l!o-*• ^ bi'.eguc.sa d'un pniressol o d'un pisot ú-a

mala mort, ciimtnalment batejades a costa d'inKirífsLs ipi'pstigis, antics I mcrderns relUgio?os o laics. ÍEll no es­pera ai's quí í'io Y'P-nen; ell ela empaita.

V K ü l p ' e r a no ésser resp&nsable de mio-^ I p.es' •eí-frofulismf-'s i degeneracions, en-. I S'enya al ra?, iíllí on s'osoaiguí el soc

amb el deixeble. ,• El .tffiu sistema, abai'ca (uLs ei'S punts (i^ebrir .dels que més obiren en la matil- ^ ria. Lliberlaí, fransig\ieiai aniüí', ni fa- ^ D Viat-isme, ni c-HCcptioisme, ui c^t igs , ni ^ a.fkl.ac-s engendradO];a_;ü'odis i oi'pulh, •r- /*

.•Instruix dei'ecLaut,-•sçn'rie ' impoaiciong, \ f^ •sense disciplina, sonso :íadiga, • en el iloc i hora que l'ahimné es·culloíxloii ti I fl J>(u| íplagi; süta una paimcra, •en. un^peJris, I—.•W·'v/i darrera ii,na ri]ua de tatons, al peu d'un ' ^opumcnt, :^ l ,ppro l'orabra,. dnct o -'a&SP&nt; ara 'o do^príís, en instant'S es-cadnecrs, QÍXE que les gaiieS d'apendroi ©s díixen 'Scntlr, en quant, ràtcnció o la cuiúosiLat e? desvet'l^iu^ schip'ne qua sMnileü -el fervor escolar... Ks un mes­tre pprénne, iü'. ^posat a eseroir imontrú fa oLaretat diurna per.cluri on í'espal. Kl son teatoblimc-nt pedagògic no te ü-. ^eg; ICS tot el Pasgcigde Colón; però si

«VWilvingués s'JnstalaH« dalt úe UonU juic, ai mig do! mar o a lüs Uortcs (hú Poble N>ou. La escola d'aquest mestrp cxlraordiiiari participa do T'idea! de ts? rcgini·cntados S'Cgors el si't·;t-f}ma Mon-te·ssori i del do les anomenades de Bosc peri5 les supera, car es ambnlatoria 1

' piKioindeix do .limitacions d'tídat i de tota n?:ena"dc trabes i regl-amcíits, sub-v-cncions i comitès.

/

~2^ P-^W-^... Ea seva especialitat es l'animética,

els &eus preferits son les criades i els obrers. Resulta un poc exíernporani en aquests temps horribles de car·estia 1' 6nsfl3nyamicní, de comptes. Mís cal re­flexionar que la 11 del mon no es pas ccsa determinada per demà KU guixa en la pissarra. 74-\+24-l i aisí5 is d3 lots els temps i de totes les genera­cions i lan formi-dablement exacLc que si el planeta es fraccionés en ccntcna-^ií de cent-enars de miílonéssimcs el resul­tat d'aqueixa suma, \.\, seguiria son! incontravertible en l'ef/er pels sigles dels sigles, com ho es enfront de la Ca. pitania ("t'cncral en nostres dies i en un iüoment deUrminat.

i l'hoiiio per veH qine sigui no Ii reca

'ò

apendre, avaris do morir, que fxisieix cinolcom que no falla i marxa d'aqueix. mon reconciliat amb la ciència, norm'a íïel univers. Aqueixa €s robra^ meritò­ria i santa que realifza, lentament 1' obscuf pcdagol, vagant per les immo-'üatMOns del moll.

lla escruixirien en vcur^e la rcqnc-sta que i&. Son legió els que desconeixen els principis- aritmètics, i .sembla un somni que, amh tantes institucions de cultura, oficials i particulars^ qric íuii-Cl·onon a Barcelona, l^honi'e d'C la pissa-. rra sigui l'ünic redcnilor d'aqueixa raultilndjflotant d'ignar« irredimiis.

L'altrdjorn, entre l'atabalament d'ini a^rencac&^ali i d'un domador de serps que garlaven alhora, sota el morro d'nu lleó d-e bronzo, sota el dit de Coión e3-tatuat, suta cl crepiisclc cmmandridor dol d'iumengO', T»ptJStol de i'aritnnMicri embra&^ava un catacumcn ja mad l •. En ta- pissarra l'in-cvitablG 74-|-t-3+í enfervoria aquelles dues ànimes 'i a mi wn vft' KHjnblar que un nimbe de, Uum celesítai -els. encerclava. ' •.,- ,

u -s

/i

\ o^n

?

' ;

U

Èn un lloc d'osbarjo públio que tú /ÏEíma do fresc i divertit, falU'a Tctlla,...' por a enfrelenir a !a ooncuiTwicia, dos , tootxjtf^doFS, amb bona o mala lé, ca pe- i

i 'garen unes quantes .murméíi. ! A li de que tothom pogués gaudir de

l'cs'pcelacï'e, s'hnvia aixecat :un cada-, falç, gairebtí a l'jaltura d'uií liome. •Aïxó va aep causa ide que jo, pobre (IQ

: mi, lUn • poc .íilosoJ i moraüata, iiQ^-, • pognèa.-esüusai? de*contein.p.lar la iJata-

U a . . •; '^ - i /

.. Kl joc de la morma ió sobre,' elft., . .-"toros" ^'aventatgc d'acdsLumar al rei

de la creació a stjportar los bol'etadea i. ois cops de puny administrats en piW-

, Í3lio,, en un relatiu estat ílo pacilim;ia. -.-À -la memòria de tots, e s t i beu freyca. i , esgacrifAidora la í,ragï^dia uç ics PlanesíT" doncs bé, ca la lluita que per casuali­tat vaig presenciar l'altra nit, hi havia Uovat.dtí'Sobro por a desenrotllar Irein-ía -duels,. Peró^ tant m'atcix deu. existir uiiji^ convencional diferfeicia o'rttre í él' qiflf paSí n arranjcde torra, i1o, tu a tu, i el qíT succeeix damunt ^d'uns ta'illonsL a la vista d'un centenar de cxpeétadoi's.

. I encara que no e^'islís ' aqueixa difo-ranuia'fPemm que ICJÍ coses fotos aínb art .rompre resultariu inofensives. PCj-guou amb estòtiea i'l 'honoi' eümudir*. iPosarJem les mansa l ' fod què ni un ni jl"altro dtils dos atlj^les que cS trompiJ-Jarcn, en cl cadftfaTl' ja inai apel-larifi ' a l'eajuisí ni a la mslola. iï .ifa cc^ntra ! h\Sà,: i -arribal" el' ca-s •qücA-'ïrouít-'pJes- ' 'sin -^ertameiit, ayesa-ts a admlfar-í^e, • • (ÍUP.íi més eerter ^ Pl cop H4 rn.lveD-•sacJ |!iie,iu'.rí s'eii rü^ ienLiría i\ VÍCMUÏÍV; car Vt'-.i^p'ï'lt culte del j>roresiori4[ tco-trariu'un plaer en allti tniQ'la Tul.^a-t: •--ir^.ti iO.Tf.s·iiiiïxiixt do !a bislia'^tr'òtta-t i-'n í'n dolor. • ^ •'• i , \ ' , ,

-'.-•j, a' -mida d'anar Te;)ení,]í;.tiií·iíiv;'

LíUiui; (is molt possibU' que un pro-fcsíonal de Ja boxa {lamb^i un, aficionat

,finluwiasta) responlguin a una agrosió 'viplenia, execuiada -$1 lUtfan^tT'l amb la mp.s cordial tle les ea;ai.\-udes. JVo aflrmon, rol enduia hé, que finiuesta s i -

HO

^ £MA,

i l

I t

I K

\ ^ * ^z ^ T v ^ ^ A p ;

l> \

\ ^

naquet m a d u r \ d ^ a lloc a crçurc 'teíj possibilitats d'automatisme

gui absolutament l'única corïdüctii ra­cional i molt menys una norma del gremi.' Jé·w l'habiíut d'cncaisar amb q-ui acaba de deisar-vos estobaits com un toma en certes po inhibiíori i caballei'esc,.

El que aoabom de liir deixa, sobre­tot, la convicció de que la boxa teíideix a dulcíflcarScosí.ums, El deport i el ofistianismo arribeu per camins diver­sos a Un mateix punt i a situar Riome per sobro .els mastegots. / - i

Aparentmeait, Tespectacle és desaiíra-dable. Jo prenia el meu 'granitzat ,do cafè i 110 -S-al:iia aycnir-me de que a quaranta Tiibn·ès' 'dd's germans meus {m'agradaria mi^K-dir coainà) o"fe lliu-rçisin mig nu.só?i a 'un combat intermi-•pablfl. TM} tant en tant sonava xxn es-patrc i nn d>11fl espolsava fil cap el •matíi-is" que'í^i· iwtentíg dnsempallegar-íG d'una manxiula. La carn sUh hi-anava eiTrngint i aquflla cscallor quo •R"'pnd*'vinavi.i n\ la carn no iast 'ntia din íre el meu j -ot i muntaVa per la palleta "r'f'tn'íint-m*-' 'Iw bpguda. • '

\ i^'ocíaviano" assalt,""' "oom deia ' a •una·mpn-a iíe'»iveK»lpo de c-erínió-

..,_,_ , "cu' wh: rtiablrsft'•llenguatge, lutr^f "lií' Uf-, el m'f' -! desjifíHI. os C'araígolà sa-

l'tv 'q'a panKa .iít»«pJomfiTií-se. Era : ei \ Ei O.·El· K, cissim, r;!'': una tro". :.••': i n f - .

an sopof -dul» "rovooat per •tix del ma.KÍ-feia nits j e -

(;ufUa a gustar agi;fvlla àe-"1 t ]^\m\név. . ' . ' • ' •

^,To

f{

' (

M UU A A 4 A ^

^ Z * * - ^ ^ - ^ r^-^ «jK>NrA-A^V*

^í/A-A.^-^1 i^A

TV* f

\ ^ )

TTü üíaïicor permaaeaí i In negror passatgera

L'iiomc/com toLs e!s animals 4e la \ 'érearió, íé lijs süves positurcs caraote-, ' | ríbUtiuüs i, el, caminar i^obre dues • ea-mes ós un do que Déu fi ha coiiciidit ep. gràcia a i_a" suva igcrai'íïüia superior, i Han pa^üaL sigies ,i més siglcg i l'ho­me ^e^ueix raminant- a la faiüo primi­tiva. Po.rí'i rhome Lçfcïïiljií }au, i •cnyara qu« eu oi jíture hi hà interving^ut niés 0 men\j> la oiviliLzscio, i'home cienL necc^íüital de jaure a·l 'aníigua.

A ciutat ús molt difícil jaure ^ l'an- ' tigua. 1

L'artifiçial imposieiò de llittí i ma- ; talai'os ha anat suprimint les jaços aa- j turaly. Per jaure naturalment heu d' i anar, lïrrny^ i csmersar més horos eu ro- \ niàiidre dr^jts en la pl·ataïorm^>KÍ'mi tramvia ^^i^ 'que podfiu dispo^ary fruir/ %J . u rümb;-a d uji iiineíeül o en la .- orra <rs ' f unà platj^,

Ea IcM ombrüíf i platges propefüa no hi ha tluc- per jaure. Proveu-ho i jau-reu poca_ estona, car, us trob,ai-''íu. da- ; mun,t d'al i ú 'q ue si e^ià magre botüiua i í-i c&ty g;|Fíif£ us ía,ralor, DeiflésT-IH car raU'ub.i' ei 4'üTribie conLingcnt_.-d'ena-m()-r;tijtiu(\ oHvaeixon la segonaizona d' t!?l iueig' domiuioal i quo iS'entefuren per iot arreu, .interrompent ,1a vostra delectanJa embadalits en les cabòries llurs. A rhomo li cal el complement do la pau interior K)'cr(iué sinó és un llit d'c\;pines cl qua Iroba cu la fullai'alca deKbosc u eu Ics arenes del mar. t ^

Zs per aixú que on la ciufat es llu-{.l\i'''!\\ KQÓs exemptes de barbàrie en to­pant al jaure. On no jauria un gat ni un gos hi; jau un home.

'En' les 'pedres ideí moll, de cap amb una grua, de nassos a una sutgeria hò­rrida lli VBi(íí jaure, l'altra tarda, un pobre esparracat;-eiÉi els buits desman-telats del monument de Colon, en el re-'Ueix dels baixos relleus despareguts, n'hi havien uns quants més; entre )»€ eizcvares tanihé, i els jaients ^ ^ s t e -nien més enllW en qual-ievol^^-i'ecoiiada infecta.·^jU» aqueixos .-iejjtblaveu j.aure 'cn >o-'CÏepcoiesla, per V^-i'g"arrifar a,,Ja^ "menestralia alegA que mira !es,,.^ar-

acudits dels _;ïtiíiplee i ms al os^gíT^rrats. Poró

[oi-'1íe les oues hi-el luuo La sort els

deparay.ar'''-rpjjír"una família, - marit i

\A. i K

<\.

í U ^

) L^ Vi

mujler^^uH-^en i dues nenes igaiament .«ij,litfír?ooupavpu ía pianíeic d'un enor­me pilot de carbonisa amb la joia del

qüe~Ua'cQiiquisTat"er cimal duna djua On plau fer oapgirells i revolcameAts Bell crepuscle de diumenge esmcrbat on una forada al moll de Sant Beltran! Bell recort d'un berenar i d'.un estijf-llar-se sibarític, damunt del "cok" es­micolat; bfill rastre on els vestits de fes la dels infants, en les cares i a tot arreu on no fos l'esperit conformat, re-nunciador i gai d/uns ciutadans tetiyifs por dintre d'una blancor ingènua i per­manent !

= ^

^ A ^ mJAA^ ^ t^M ^ jAl·l^h^fi^ ^

M

ibn eil dreu

/l'ats

Ol'J

es»

\k

\

Estic tip de repetir que ni els fets ni els hmnes ni les coses de ciutat són superiors als fets, hoins i cos^ dio pagès. Fins ara afimblava que les mSncguea d'aigna, els ÜazDps i les rierades eren. paitrimoni exclu­siu de poijïets i tearee de mala mort.

Doncs ja tio l·ieu vist! Totes las aventat-ges de ia civilització que s'ucuiaulen en les urbs per a comoditat dels ciutadans, no han pogut evitar que s"hague&sin djcl treure les criatures d'mja escola a pee de braços i axïLb aigua íing a \ÍÉ cintxira, ni que ela homes i les donfis, cama nus, es llensea&in al mig de les torrentades per anibar a ca^ sa Uur, ni que cl Iang tntenrompés la cir-^a<:ió ï'odada, ni quo coiTCguessin altres ^^idente de naturalesa rural, còmics i tra­ces, Esllliçó dels nüvoI»^a la siipérbia una fiíica impertinent dels barc&lonins.

No fa quatre dies un aíinic comentava la taujanoria dels habitaats ile les viles cos^ tcres. Feia rcl'er«icia íil costum d'auxiliar els automóyls fi prcnis exorbi­tants així que les aígfEW pujen interrom­pent les rutea., El pagès situat aïl peu del ríerat, eji veure venir im aiuto, aixeca els bra :üs al cel, s'escaboiona i executa altres manifestacions de desesperació altruista. Eia dfO l'auto miren l'aigua bruta i al pet­gés, nturant-se. Ja tenen la mala beguda dintre el cos. Ei bon home parla 4 M co­rrent impctuosi, de sorra íalsat, do sots i xombos eacrudxidors. Explica una tra^fé-ria i quan els té espaordits del tot ofereux un parell de bous i el seu minuciós conei­xement do Uit de la riera».-

Nu falla; eia seus sej'veia són accepta-ts; colla ois bouSj lliga una soga a l'auto, eg' lleva els pantalons, pren el a^nsal i «gríi lüoriscujj. La riera portava tres p ^ e t s d'aigua, però el pagès i els bous ftflií tre­ballat com si^aV-iiíJgu-és hagut virit i han

/ <;obrat cinc íluros. Hi han m^ítéa rieires K ídc l litoral i ni uji sol pont finTa Fra«ça.

En plena Kambla no h* i>fcaieres flfcup ^ t — n i falta quo fan—poró hi ha &rtit taü ile.sta com en els pobles dís la c0&ta.

els empleats dels,tnoilt8 .'uts baiicuria i coniercials/ürribap-

tramvia. Les vorades de iyTRambla 'rents escumejants i braínuladors. osava Ueaiçar-s'hi. Els ü/mvies atu-eraven inútilment qua^Uescendls la

/burocràcia. L'humanitarism/i el deure re-

V j ^ 1 > V ^ - v w . ^ XcjC-vC V^-V^A 4 ^

e/L

ÍL·

M V* -tx^ /u*^^

sultaven incon~ciliablcs~à~dins i a fora. El íoc del cel començava a insinuar-se en ia tei'ra quan un camàlic providemciaF, amh providencial carretó, va Sülucionaa> ©i con­flicte. Arrebossats eils pantalons xipolle­jant, xop com una granota, el bm« sal­vador anunciava els passatges a ralet. Ca­rregava els que podia i tomava a cercar els altres, Ei trasbort ets feia amb lentitufc. Els nónfi-egs s'arrapaven a les baranea i tintínejaven miserablement, mes la ricira «ra estreta i breu el poïill.

Pins quo la coloma de Noé no descendí amb el brot d'oIive^a, el camàlic es cansà de guanyar diner.

I ara, dieu-me, aiïíb quina cara retrau­rem l'acció dels pagesas de Sant Pol, Mal-grafr, Arenys i Calella i farem sàtiroa sobre llurs bous i llurs csqueUes?

/ ' ' « - ^ ' - ^

!L· A.A/lKI-v^-<^ ^ > l ^

V

45. ei^

/ /^^

/

tél:*:' rí>g'a)Ílíi^mï"'^maí,"Gix descD-fíïpas-sa't te'd'ejar i amb MénÜos averanys dtí follia. Si e'l seu g·utrdíT'no s'apropóa tf aquieLar-'Io, sonaria toia la nit sensfl! acabar aquc'lla forsa nerviosa quo ^ aipagn^ miiracu'losamcni. .

Toca balls que no es poden baliaf/ però quol oblig'u&n a ballar. Veurreu " quegs que estan asscg-Lits pacíficament a 'ïes taules os posen drCls i, com mo­guts per un re'sort, danfén, ^dhuo les dones botaruides i ingrïoi'Js'T'arrapen amb é\ veí, que també ies arrapa, i la manca de ritme -de la musica e'ls im­primeix iHangors i revifalles escanda­loses. I -encara — cosa més meravello­sa! — do tant en tant arriben joves adalerats >que baixen del tramvia. E s ­tan pal-lits, tenen aires d'aut(íni;i[a, í . depositen .òls deu cèntims en el fe»?*/-^ u n gest resolt. El piano esclata, ira--pulsat per la corrent elèctrica, en no­ves 'Sonoritats ma'la1ttces|en 'noves per-r cussions desalentades í en nous desor-. dres patològics.

Com s'explica que aquell piano tin­gui devots? €om s'explica que uns sub-gecíes ial 'bo de la juvontut larrívin dol cor de l'urbs i pugin mitja muntanya peíl so'l desig d'oir la veu dol piano his-. téric? Sols pot atribuir-se a una sug­gestió misteriosa^afavorida per la nit i per intervenc/ions sinistres. I és ben cert que -després del tango, els jove-s esguarden ja serenament, però amb sorpresa, aquella glorieta. Lturs míra-

però agoni^aittr^'una agonia sobren% ' tural. Jo vaig preguntar si cl veídlavon.: Un raosso tristíssim va respondre'm' aürinativament. Mig cobert per la fun-ú\ qne\ protegia del bW de la nit Jfre-

ei frist piano semblava apaivagat. nl>i jo i un meu company romantcm al

cafè, -i vàrem partir amb el cor emme-langït, senisc gosar dTi4j*4¥^ una pa-ran'là consoladora, ni donar-ïl una es­perança, convençuts, pcrú, %^ que no el íonnin'cTi) a veure. "

/ ii

^ - ^ ,

K< I »

n

H-

^

~>

fi ' •" ^ Si^^^-^ A^í^£^

Í5

Í'__-. d'haver conLíïmplat, i ls barra-

ons de tona dels banyistes puUcromant de franji^s i banderins les aronos medi-tprrúiiios, .iqucixos mesquirtoU i grisos-tendei'ols iqu» soplu.jen ela guarda agu­lles tramviaris, em sembl&n ])rcKonr;to-s porlAtüp, fundes d'un mecanisme Ixoro 0 R'U'daiuK d"un mort en vida. I

Recordo que anys enrora, en iniciar-me on et gremi de ciuladans ii-Iustrafs, aqueixos lenderols suspcaos amb cor­des de les branitiues|d'u.n soipoi't elèctric^ e'm feren \uia pena, una pena com la que sento enfront, d'una f\bia de perdin amb la perdiu u dintre. Dospr(^s aiij^''»4 ave­sat a veuren tEintes de g ^ i c s i gabietea amb aucelH Qntumits i e^-pela ts , ale­gres de menjar panís en un eaixonet de fusta, de beure aigua tírvobi en un estri do vidre i de tenir una fuUeta d'esearo-la a l'aleans del ibec, que les terribles coladores in-vcrtidos dels tramviaris pa­cients, i llur cadira gerxaiibrunyida per l'uR, no m'OF:caven rànima'.

Però, ab diaible! quaranta i cino kiló-metres de via rutilant, do platja asso-leiada, d'estaeions animadps, de barra-quesyi casetes amb girasols, geranis i enre'dadores fl-cirides, çosos i gats, dona i criatures, freVal llaveig i boriízous ab-zuratfi. Sí'm prou per a fer retornar ve­lles cab(u-ies naseudes del contrast.

'Kl guarda agulles tramviari ié el mu-ïiiei'pal, (d policia i et quiosquejper a fer_la petar, perf jo dublo que Irobi en ells, l'esplai queV seu siinnlar ferroviari ibba on el caragffls pefeaçals en el t?-iH-aptó de la seva jurïsdicci<í, rostits GÏÍ una llauna i monjals a la brutesca, amb una xicra de salsa a terra' i i;na ipua d'acicia a la m|.. L'un punyés le palanca contmuament {is la p^;í^ongaoló de Tes.. tTi) i atalaia els distintius dols cotxes) sense rep^^s; l'all-ra li resta lleure ncr a cavar les tomalcres, per a fer un flmvioï, do. canya TIT T'hercu, per a iguarnir^pa-ranys a b^s alqse'si caponar un ^-;a\^.

JIA

í ^

(

^ -

p •um-v i * . -u<-.

it

r (K I

/V»^

\

i '^^, I si és un guarda agulles d'estació de I C primcro, al rriRnji té nn corn dn llaulú • / i una banderola, plafg-erieja amb els ma-

quinlslos, ns veïluga i rarii li manca una e.sl.onoí.a de ropós pel que convingui.M^S^ ínéB val la pena d'encarrilar una mà­quina que esbuiega i renilla i pega es-

I h galipsl^jm un monstre viu. I V. , .pcv.ú'r^ nostre tramviari fa una feina

•, I&HSO cngToscamcnt, g ense prorrogatJ-J ^ ^ ^ V c s ^ s i ü p i d a ; feina que podria fer un

invifit dn eampjJasíRgul a la basseta; feina 'Que no es veu ni és apreciada ï que SI ia lft=i malament noS^perdcria gran cosa, car en els tri^mvies bl viatja Smolta genf. que no van onlloc^que han agafat un 30 perquè no lian trobar, un 21, >que van a pondrà la fresca o a pcn-. dra una liorxata, que van errats o due* males inlnncions, que valdria m(ís que utilitzessin els peu3 í|ue*t vcbícli, o que

/jE^rribessin a llur destí. '

,,f ï per això ell viu encadenat a una vo-' i'era, inmóvil en mig del trànsit, silen-

;oi(is entre el brugit, ' tocanC ferro, del dcmalí al vespre, amb la confurha de ïona al CÍJT^OI mateix que un encaputxa!

1 . "Iràgic. I-a cofurna iper a mós -disort deixa ' .. Vaspuar el sofy la pluja. Es una ironia

: burguesa; una cambra fosca per un ho­me fosc, on el tramviari, a Thora d'es­morzar no pot enquivir-Tii el plat ni la ^üruuiHa.

J

1

P

M

/ ^

\ L

re u

"'''^Síícloíogfa progressiva 'Kes fs nou sota ïa capa (Jel cel, Bis ^uo j

osv&raní'se per la proxianMat del triomf i cofmunSS't'a cvenen -q-u-o lest&m deixats dé • la ima -de Oeu, iigriiorenprobabllelmftnt, què 'í comuniíSiïne reig-eíx ides úo el ip'finciípi del mon, entre les òesttoí&tes .més xiques de ia •croaoiíí, q ae no son pas Jes més es" (nípidets. L'horae, per a'^ri'bar a l'esitat 4e formig-a, 'haurà hagut de sosionir estoa-í/ussamenJts paOT'Oso. ' i ve·sdaJ tones i •mós· íones de sang li llàgrimes.

Ara bé, jo oip'ino que nhomo, .un cop Iiag í aiconseiguit l'ideal de la fonmi'ga, vcIdrS anar mós Il·iiy. íQuinia nova aspi-Tà'úió ravoIu&i'O'nVriíi sacu'diír^ els Í;Í" menis do la s-ocietat fuímira? Ho ignorem | iperú de ítoíia .manieira tenúm la c^ortesa de que en eiï mon dels insectes no hi muii-O'Uffn prolwaibleuS prat-n-rsor^ do les íe^rí&s s'Oíci·etanifrs de l'iàaaittA'-

En 0I llibre admina-blc d'HenT"! Fa I) re "Les so'UA'ieni'rs entofmolog'i'ques", hi tro-born oi'íen'taoions aip'rcci'ahle.s.

EÏS'traote del» eacarajbais pi'Iotors qu« tof'S t·cnijm niionar do conèixer.

L'escarabdí pfioler vl·ii des44pi'at, pe-ri | PívgponfMK que iti maiíÇüi'a j>rímia noccH-e^ria a l'inidíu'strm i a l'a vida, ^3 d'e tot ' hom. 'Cadasicú .pren la que li 'Úm i la ma-íi!ii>nfa a soles, •sens.e mígiíinos ni téc-niri.'S. '"'^

No abiaíis'ogva," la pHofía que s'eirnípofía te un v'olúim -legal, iprcefe, amidat por la propàa c-D'ivci^rmla.

Però (y^adiímrabio) ni dcaprís de ha-VYir fet son trt'iba'II <|'iiiii)iiiiiiiíiim—it i d' íiaver niorf íc^ íioras a osimeiríal son . -a-ber en MafiateaipwirtdddiBilirBtetW·» pcrf'vut^

ada, C3 üonSiid't'ra propieíari •albsoíut (Jel sou tres'or.

Ulvt^-^

ísi p«l ca;mf del ma^aítzamatíjge, (imentre roda ía bola par viar'a'nji.s fantàfi-tics), sorgeix un covapimjy d'alcrieíia ell, rara-imnni't, oforeix res.isfrfnicia a RorniparUr aiii'b J'iiïstrús e-l fruíT^rtel seu treball. SI liio inícnla, /pHj'O-r. EI pervrngirt ca fa Ira llei i d'im cop de pofia el tiz^a dalíabaix tte ta piloif-a i pre-n cl Hoicdc l'aítre.

DÉW d e dalt ia (dcfença eis fécil i/el qus ípodríeïm anomenar proipitetarijiluita dos ven'f.at.íosament a ipcu pila.

Je 1,

! « :

^ fit ^ l / V » V ^

{

^

^ Ü t-^«-r C^ V - ^ • _ .

j 0Í-

Per tal raotm, en (présenlaF-se un e s ^ carabat pirat—^jo p-simorso iPi'mes in~ '' co.rvhppftn i'ble-s en la futura, societat—e-l fabrilCian'L tic; pilotes, creu •més pru-dent assocrar%^e amb el porving^ut que en.e-mislar-'se'hi,

I íofs e·s iposen a carrelejar oi isoicuil·ont ïïrofïuote 'de l'inidusilri-a iparUicular. Un e'S-iirii i l'a/ltre pínitpony. Kn, 'arriíhair a lloc 1' ajud'ant voluntari re^ilíitma la seVa part on al feslf. :, En F-a bre d'Iu: "Pilota tocada es pilota a.Iquirida", i a'ques'tia ri')nmula ks la snés ju-s'ta i ipot ésser 'rúniíca del codi eivil dolis csf^irabal/ií. A voll-Ps '.s-i un lesicana-bat PS nansa, rO'inant aferrat a la baia i l'alíreel iransporla pacienítiment.Es com .s*i oi forn^ ons ^onís al pa de, franc iV passeg'és d'amunt la paslia.

L'pM'arabait (piloLer reconeix no sols qi\p la (erra Oijd'C tols, .sinó queV 'Ire-ball d'un indi'r'jpi pertaniy a la soicií Q'uo a IMiora d-e dinar totham Tj'c'I dr e dn sen'tar-ise a fiauía i, encara, qupj^o.^ie se4ift^^ha d" dur lal menjri'Jor Ifrol^fal'-mont, al bc-ll ei'm del rosïJI.

T aiíTUP-R-ta doclrina no k'iia. somniada ningú *n-tre eKs (m4s avftnça(s savretislos.

l i

\'^ lA

é-

L ^

) .

TA^

Co?B al bosc 1 Un grup d'homes devallen pel m^g d'un d^eis oan·tírs del Polilo SÜC JdreLu-reçs a nosaltres. Van a'naferals, molt deiressa, sacsejant queloom que sur-imíinta de ílurs espetlles i es vélíuga í es retorç. Üna desgraciat iEncare no Ifa&m tingut teinç)8 de pensar això/ja Ihan s^pai abocar. Veiem sis o vuit jo­ves decidits. íjue en porten unal t r í - i la--munt d'un'aparell impPOvifíitTque no se'n pot dir iliterti. Es una oadíra de bogues ajeguda sobre uns pals on s'a­rrapen Jes maas dels portadors. BI fe-Tit va amb leg cames allargassades en ei ' r^spatUep i aipoiàt d'èsqtiena a aeíent. La pomWnació nQ deixa ú'^99t

cng]!|_osa. # 0 ^ endevina 'queV^ïa! és a Ip3 cames, i que així, dlesJ súj^ a co-ibert de palpaments i de reltlineafleTTò-loroses. Perd la.columna vertebral del desgraciat rcfroga on el caire viu del seient/i ]a teata roman sense apol, brandà, es docanta, es tors, ara d'ací ara d'alld.... FAs qufi\^condueixen no's fan pas il-lusions. Saben que el jaç es dur i cpue'ls ossos de qualsevol, en p'íe-na salut, se'n resentirien d'atjuell t ras­llat. Demés )el ferit gem&ga. S'afanyen lant com poden; un sua, esblanqueït; 'l'altre esbiífí^a i no pot més; aquest afluixa e!s braços ™ del costat les mans so li aixonon, i ftfcaeajírN^no le* Ifcaf regulariízflr el pas, ni coordinar els esforços. Caldrà que reposin ben aviat. íLa positura que 'l'aparell "ois obliga a mantenir és antinatnral, vio­lenta. La gent| davant 4.0 l'afrós espec-tacleïprorromp^n llasfimeres exclama­cions. La "«asa de socor^^" és lhin7 I el viatge írdgic.

Algú parla d'ambulfncies nrunTcipals/ i aigri esmenta -el cotxei amb rodes de goma do la €reu Roja (i algú re(pIioa que l'institució benèfica funciona no-mí s aus en determinades condicions. Nosaltres recordem/ com en somnis, una magnífica exlhiibicid de n^ateriaí sanitari, una esplèndida parada ion no !ii mancaven lliteres, 'carros de nià, òí-olisíes (por a guanyar temps, cornetes per a trametre ordres i (in«£im per a donar-Ies. On era toí-a a·quella riquesa

/ I / ,

l i

f

.d

í ->

h

-i í^h* AA,-Mii.,t^u ^•"^'j.. fi u,t

V •à^

i tv^

i abundor? On oatia raure o de qiuínà mena d'aocident un hom havia d'ésser capolat per a gaudir-ne?

El gmip. lapientabie desaiparegué «tf-rrer avalT/i els geme'cs del jove deixa-. ren 'd'atormentar les rai^ves oides.

Vaig rewnir-m* de rim^ressid.^ iííLlavors/es^órflànt S l'èntorn'/vaig iresUr meraveHait. Nd^B.- trobava en núhg d'un 1)080, no era un «amí veïnal ò'ii reposaven els meus petis, lïo íii Iha-vla a l'entMin mait es d 'gepa, alsínes i Büroaí, i^ aifmflra en lloe 'Píiíiï^etdSü 30#iuú 4tf >iee tatítúÀTíféí*

I \ ) / C-^"^^

•• •^^''•^'ii^sam'^·íMJZC:.

-I

í

ofpreses de ía vida l·Iii.s írob^-cm alU'a volta enfroní del

líiipüKit judicial. Jireuu 'eLs mateixos, GIH coniipanys de gtreball i d'hoiiradesn, apa<;ibl(!S íllúsols d'un mÓn desquiciafc\ cnsombrit, P'cl perdurable instint do' í-erotg-ií!. Tots convcuíem qi^ una gota do sang caiguda* en la gibia. d'uns-carnívora domesticaís era prou per a reloniar-los.a l'esíaf, primitiu d'exas­peració sclvlfi'ca. I en nostra immensa gàbia, i r.n nostre immens apilonanient dC "mómíi'g'oríp." humana, Ja sang- hi havia caigut a raig. .

lils homes do Tal ira «''glo, càndia-men/f, no ho havíem previst; conccbí-rcm una gran S'enycra blanca sola els >pie<;d de la qual viurien aio.^tres net.--, fruint dol soj i do la íccundilat de la (.erra; do Tamnr i. dcJ laborar germa-nivol. Crfiom on la paraula, en l'intoli-gflivfiia I en oi icor perfeccionat;, ''en r.ïbolirió de les' armes i dels butxin^.

Titï vegada el.s .mós pessimistes es onjiforniaroa rn morir , ensB atalaiar al .jlniiy, l'auroru dn ]a veritable civilifza-ció. Però qui ens havia de dir quo nos­altres

t'cE'o qiii ens hi "i /on persona I . MM.v.-. •.;.. x'Pi'sona^assisfirínm a lan/s

/ . niilerranjonfri <!o iLr(Tn!an« a.Sí^asfliruUs!

V íC

I ^

I ^

de ?

) }

i tZ tjy^*^

*

>

l syyfüM

I

Si un viat^ítír, pagà /deac ine ixedür Jol r.oatre oa!oo.daf.í i dels nosUos eostum-i, •losecibarquiís ,51'Barcoloaa la diada do Nadaí, üiitre ics ^ u e s i Ics cii:a(.re do la t-arda, o-feuriri iicífuraiTioat quo !a ciu­tat viu una liOi'.i difícii, acoguinada y'iir' ' ina atïirp.aoa greu n per íifia l'oalitiit í·riíg'ica. Kis ca r re r s i placc^ són n^is jde t r aa seun t s / i nontés circula al^uii ,!^ue altro veliJcle fia major ia traraviü?, ncupaí.s per -ffiWiWjt- (UJ'B fi;^peo!c moix t í ^ com els poes ^ttjfeaauig que aSoft-^ "« H semb''·en t ransüar ' de malS^iaüal em-"^ l5f!SQ.s i>or un denr.íí perciliofl . ^ ^ ^ ^

Un .-;i''enci de vaga ^eneiSjJ, de nsvò'!-ía en ÍRcabacid 0 "de f ] a g e \ pesCKtir • inunda '.a urb.s. IJCS pr l jades" d'un BH,^ bnmo (calsat amb sabates , re l runy per les voreres . Els .balcons, tej'Tats, h'ibu-:ies i por ler ies són deserts , les botigues barradí's. ' le-s g'rans ximonoics indus-frials sense fum í !a quic'uii dj^'tot wt irupressiona desag i ' adabiement /a l m:i-ÍCíX que si les casoB estessin deshabí-i.adcs o tothom fos al ilH 0 iü hayuf's al.fei ú de TOH pn ' sont en cada 'c-sfalfí-o.

Ah, amic? ni'pus, i aixd -és- esdcvïfi-í.:;!t ei foínps de senyar-s:^ ' ADd a \tí% Jues ci":r.n.t'a T'ind-es ú? luxe i d'upiiK^n-cia, d''"'s[)líudidcs daiir-'s i pcnti ls ín-faatS', de Irajos. nous- i abrics de pells,/ f!'au!nn";ób!ís «CEOÍSÏ»»-omp!çjiavPri els passeigs i Ifis vies acisfocnjt iques. nca ••obtclF'iian eoriieiical a des-íiiar entre la mul t i tud /par i ' s de íamíl ia que ir^"?-eaven di^pressa /çan' 'egats COHI forní ' - , gu-os amí) paqupTí i ajiipol!'\·jifflcr^P·-

j íi:uida. servcrifes •hieràtiques "^mt) do-vaiifal ))!anrlque Iron^iiïï'T·Lnven amb ics dues ; mans pIii.inM·cs- a l 'alfura dol pit/

I a giiisa d'O s:!^ ^rd',!Íeses e,^íí>cie-;, enor-' mos eaceroles. Un ÜPliv n ' i l ' imn iaeu la - -da albnra, enm als que acostumen a eobririj>iafosamerit la nvresa d'un ea-diívei·lpiïiaKava. a r e s g u a r d dels cufio-s Mi. ei oontluR-nt. I/eri)Pri.f?nria i !a s i ­lueta d-e l'embaUirti^. feien SÍ)Spilar I ei tran.sport macà be; i - /d 'una vfclima IÍ:I-criffcada objeclc d 'una cremaíüó Mo~ nablf i lit'iiríïica. .

I c!s p a s s e j a n U / c n f r o n t d'aqueixes 1 visions sig ' i i if iea ' 'v ' - ' -^ 'han esvait i c'Ts '

- empedrats" ha'"' 'leís |id mateix-" que si- n'baffni^s •. Tcscombrn d'mi feai.aít*tmT' espaor'iliíiüi",

Peró /lüíi'uUres qu() no arr iben (jií la Xina ui -som pagans / i (\\\p !iém ,)u,!?al a ' la rifa i h·' m "afluixat Ics bones fes­tes" a una legió de servidoi's probl^emiU l ies /sa l iem que no és pesía ni enl l i ta-meni ui lemor de revolfa ni niolf menys vatía- ;>'en'M'ai oi que ntanlt'' la l'iiiííit aeian!n-;ula i oJs ciiMadaní-; eiu\iu;íf.'·.

i'

U rf hx:

( ^ ^

A e AA c^

/ #

<=^ •>*-a-dU,^ cJE- - ,

Ks ía formil·lalylo" de:ílriï3Mió tlf^Is quc--v'nires iiadalPiics rtiC^^dEEBCía a i'pnsntxi.s. i auíoni')mii>amí>nf.: i-s i'atií!', fnniiliar, ímprobf. ícmerar i . IJ^TÚÍC. n IOÍ; mun-fanyes ile sub-;i,sli''nr-ins ríHf.iiíííi'li'^ en Ics qLinÍT'o par í s del món. r s ranilülrx-mvni horripilanl. de fnf, e' .«aff.T j'af. oi dia avans . En el-í aparadnr.·^ i i>r<:sf.af-, ges de ]es confifí'ries i "(:o!mn.r!o3" ja RoIs l'esion cngrnims/ i df> Ics ronp'lerca' d 'aviram de hi Rambla d" Calolunya i do les ]>í^n,jades en f i í íj'arfls de !es po-. llfri.©s i merca ts , palla i piomp--;; los carnlcpríps són netes, los places bui­des, los rruiíories exliaurido^. !rs l au-\p9- debï f.nrrrjnair"s· de^I^ladí^^...

Un miüó d ' Ianoisos fríf iiren alhorn' solemnialment. ' Si ag-udUzí^ssim les oi-desJ d"striar:'len'i .aqueixa riinior sorda que fíin los ouqiips de seda/on devorar los fuilos do! morí^r. n i n ' r e oi olos do los- par.ols la dí^s'írueeió s'n'pei'a amb fervor. T.ls mtivcillars d'"squJsído«·:'s que as toraven no^ires ul ls da r re ra les vilritipp, l'immoTiííjfrít de carn blanoa i nepra saorificaria, ois reniais d'i'idiot*.

los" í?arl'andos do eaça, les torres de eonpervoR i formeícres. les jnlbipií ois-' tellefes do lux". !es' inortinp'iiides na-nero3 fio peix, I·-' Í <-·y.{t'·^p^ de verdura i'.els saiM'iòns de jieuIes/foL va lornant -se pas ta , toi va dosooiidint pr-Is ess;')_ fars , T dm·'^eguídà oomonea l 'alquiíuia Cí<]\A veud'olls.

Peascu que fambi* st'iu WA m\\\<\. Tu miliü dC sacs .fisforuaonls boti'ls, tivats i seçrreíjant feol-líeüs/riuades d'iM.nnors flnr'rossíus. coÍ.raÍGnt-?o j d.iIoJanif.-s·e alhora, pemliculejnnt. en un mafeíx iMt-mp. Com és. possible qiio la verificació d'aqueix sob-'mnial mi,sfori f-a!_lecfiu, d' aqueixa opulenla i g:rnnd]osa oerimó-. ni.a fisi·dí.'igica no írascerídoixi ^ al - d ' ­fo ra? Vulgues que no|Tes-Cpro "d'iissi-milar l'tu-iornie Jjr-títintiljirdn niFitf'ria al i -men! ,'oie./fa sorib'jar raii'oyo,= pa]npa un cípofia! i.'iiní'iN-i'-Til iníerplanefari i una do^olacií') d'''H[opn ilnnar, T els pocs oiuiad;iiifs que eir'u.!lon/a les primor'ls hores d'' la. fa rda /presen ío) ! rfuiigni? panfo;>,rnólio, i procuren l'.-j.íer" respo':'-tunsos amb aqueix vent re infinil en piena frr.gi'íria }i petj^n sense Uv -lo-rol), callafs i rontedils. el ínateix qiio •; ' •••••sin dinire,

<7

^útM^i^ji,

^ ^ n ^ ^ * - t ^

, /

í-'J

I ^

-i .j

\

4 U

[k.

^ : L

A -/ /^íl

;

;

; J

LA CUA TRÀGICA ^ J'ó no eqiOAO res de finances, ni de 6ri3i3 baqLèfriós nt de su^pensiti d^ pagameilte» però súo prcs-'enciat una euft do cOwftcorrentistes i «l'ha eafe-l'ou. '

Aqu·osta cua era la cua de ies cues. í^es resumia totes, les superava tambdl i_^ i 91, sobre certes calamitats un honí - )

'Sr'atí^í-s a fer certes comparacionsjia ajtuaííèm I simbòlicament I on una posi-türa depressiva.

Mai m'ïiavia irobat dav_gtnt d'una ma-ïiií'osíació de pínic. Tant- mateix, però, aqitt^t ppjii-c er'a quiet^ 3^una fermesa estoica, d'una tossuderia espartana. Hem ioif^^í situar-nos en l'esperit d* àqúella gent i hem sabut plànyer.

Qui perd el scu perd el seny^i si ïi 'v vien perdud cl seny ayans de perdre'l seujno per hUó, els TJu© romanien doa del matí a la porta del Banc i no ha­vien dluat pei' a no perdre reva, i a pos- \ ta d'! sol encara els mancaven quinze ,' Inetres per arribar a lloc, i feion cara de sastenlr oi punt la nit vinenia, det- \ :s^ven d^nspirar pietat. L'heroisme en i aquesta cua resultava comprensible; • qui desertés d'ella s'exposava a desei^-tar de totes. I era trdgiüa d'aspecte i de fet. Si un es despaoienía pci' heure ' un pa, una paquotilla, un bitllet de fe- ! rroearril, una entrada do l'Orfeó o' det ' f w t - b ^ com no es despaciontaricn el3 ! que tractaven d'h'^urc llurs intteressosl j L'idea de l'af'·ol.ament que tant ena í ütinjf vora U fleca, vora 1 estanc, vora i I» ^taquil]a\ com devia punyir-Ios a ' aUs, ton apartats de la caixat í

I una munió de curiosos més o menys ; ïícctats dei pfenia els contemplava, i Quina ironia les grans precaucions de [ seguretat que modernamenf, ofrenen lea ; entitats bancàries! Els blindatges, les j reixes, els soterranis, la vigili^cia, el« . documenta, les fírmesl... Ohl com d'?- j vien linyoraj^ ola de la cua, cl rouro i { l'olivera ba^at.«i, les co-furnes de 133 ; pa^es vellos, e! claveguera, la pedra foradada, ei tampanell fals, lea gerres, MIes i atuells soterrats, de l'antigoi'l

Al monyslon cas de piinicllii podrien, córrer, sense ensopegar amb altres companys do dissort, ni amb formulis­mes, ni amb policies, ni amb piU)lic en-suriosit que calcula el tresor per l'cs-alanqueimont de les faccions.

•PnUDENCI CEnTRANA.

-f I

L ^

J

çu^ i.iXj^^yi^S'sA >.

(íTriculí^rt?Íïi>>.^^ ' Q ^ V V - ^ ^ ^ í - ^ - ^

)

X* K

ÏP^ \

\

En els centres culturals, bibliote­ques, redaccions, etc... *<fríkP08'ut ob­servar que un gros lant p'Sr cent dels que escriuen o ostu-dien dunen tur-mení als seus pabells, mentre, rumia que rumiares, s'abstr'eueii del que\g vüUa. 'Semblu com si les Mrels de la cabellera fossin tan fondes que, t ras-•pas-sant l'os del crani\arribessin al

cervell, on en ésser sosmogudes [)er una excitació exterior pr'oduissin! l'e-olosió do les id'Oes, lal com !a canya d(il colomista determina la voladúria dels coloms, avans en ropOs.

En temps dels bigotis llargs alguns, pocs, les emprenien amb les guies; pe­rò ni aquestos -eren els més espavilats, ni el'S que treien mós profit de les lecr-* lires o feituí millor tasca.

Els fnf·in«Vj-jinffnil_J_^ tcI-IeeíüaKs pairwwy^Jall-niigua ilpa^se-

pol morrct7"'ers~lTDTR" rortairigant-se els rinsos p dits de les mans. . j

Qui rinteressjJbonéixer la relació' T\- ^ .'íinló^ica que pot haver-hi entre la pe ri||ria.->cr'aniaua i oi fons cer'ebrai ju

íIOTib cl problema plantejat. ^"'\ ni els cal»4^_escap-on a la lleJ. El ealiia P_erea^a les""T^ÍWÜHPÍes de cabell per 10 cel pjp^T>-íuiJ,a^oIscfïr:'~---~.. -^....^

Pçr iy>fv que n'iii r? ·'TiT--fí%i aïïTTTllrV lan als que tenen abundosa ea-***"

cpíTiixcn de tes cositacions amb 1' de mcduces, cirvíji^o unícor-

Jcsúg quina por que Tiïn I ij'altre dia |em '.robava jo en certa

biblioteca el Viom de la qual no afe­giria pas un borr'all de vers^emblanc-a a l'anécdota. Eseribia. Enfront, a l'al-tre costat de'l pupitre coi-lectiu, hi tfl-nla un jove a penes ovirable darrera una barricada do, llibres. Do tant on tant ambdós aíiec·v·cm ois ulls. A vol­tes ^el moviment coincidia i ens pegV· vern una llambregada breu i discretíi

A voltes, però, jo oi sobtava donant-w turment a. la cabellera Ip-er cert ben esplendorosa i onejanta. \

Havia pres la taleia do donar voltes a un manyoc de pel que, en desrinxo-lar-se, adquiria la longitud d'un ca-bl«. El moviment i l'obstinació en sos­tenir-lo recordaven el dels pianistes do maneta.

AkhMNmt els seus esguards divaga­ven pel sostre i Jo ívaig cnfondar-mo en oi meu treball. De sobte, el presen-timont de tenir aprop quelcom agres­siu, va inquiotar-mc. En aixecar la' vis­ta oli havia ajupit cl cajp. Del mig dnl sou front s'avançava Vefs mi, una ba­nya retoria, punxaguo?! i fcresta. Per sota 'E! plmpol del quinquei comú en­vaïa els meus dominis. Menan.ava la meva closca inerme; i jo haguí de ple­gar aprensivampnL\embassardi( |·--s[+A Déu nos Üiuri d'una mala h-ompada d aquell estri enverinat de sabi-duria.

ÍM.

l í t

• H JA^^^^J^

L ^

-i •

IJÍT^

( Paraules d*una nilíja de COÍÍ5 ' A l'hora més bnrge.sa i distingíia

del Passeig do Gràcia, asseguda en un banc. de mosaic, sota un fanal, tot, pre­nent cjl soJ, una senyora tmMtJff s'afa­nya 0 for mífja. .

Dóna goig: de venro-Ia. |."'cÍxcTs amb

/

•una agiiifaí, formidable i no aixeca pfxs la visíajíibsl.reta en cl seu treball com

1 si C3 trobés en un parc solitari de Lon-1 dres 0 en un bosc de París. La mitja I aquoHa d'un color Ileonat, és ja d'una j llargària suficient per a una cama indí­

gena, fteria Iiora de comensar el peü, iSt^, p.n tota l'tíxtensid del passeig, no hi ha una soía dama caparia de noUr aqueixa anoinaJía observada per un ho­me del sigle passat la mare del qual, d'origen humil, sabia 'Pcr" mitja. "Bwf** ^^ífcquesta ignorlncia tècnica no és pas un fort obstacle pcrqu^ l'esírarigera si­gui mirad;a com un fenomen de labo­riositat estrambòtica, mereixedor 'd'un comentai'i i d'una disi MHa rialleta.

JíJs flirteigs, les mur·ítmraeions, els ca tifeís sobre frivolitats mundanes, les crítiques i ets i uts de í'amiga a t'ami­ga, da l'esposa a l'esposa i de ralm-Hnt a l'aBiiant, els .orgulls silenciosos de les grans c|-^cglntues, cl bromejar pu-dJbund de Ics damisel-Ics generosos en mostrar llurs encants, l 'insuls'diàlyg amorós, tot s'inter'vomp un mom^ent en honor d aquella mifjs de coíò que os •^clluga entre les nia.ns («'íutaa d'una scptRntrionaJ isolada,' com un» masell, en un banc del passeig aristocrltic.

Cap formosa ex) rem i tat de res mils Que desvef'llon cobejances en el gran sohïi de la moda. gosaria enqu'vií'-Se en aqu'fiila funda de virtut, auster'amont teixida.

V, P^vó hi ha una audiícia de sermó frin I /I ci.sc\ c.n l'aotitnd d^ íla raitjaire. Situa-V í V da a frec d-e ropul/ncia, en la tebior

fnorvant d'un matí ílorJós, soía el fa-! nal, nfrenant-sc a la sàtira d'aque'ls ' nne giravolten arrossegant els peus,

oprimifs entre oi luxe i els perfums, diu I modestam·Cïl·t una màxima d'evangíli f ^ f^asoliií l'ociositat és mur 3 de tots els

vicis, /

f p l

I «í

==(^

}M

íf-

í !ÜiM^^^

íwAM^.

ÍA^^^^"^ armeria del carrer de Fe­rran 'hi ha exposada una cuirssa. Xa tal cuirassa 6s 'construïda amb tires d'acer superposades a ía falsó d'esca­ta. Sembla, segons diu un rètol, que Jos bales hi reboten i que si qui se la po.3Í, està protegit, fins a cert punt, de "tirs i escomeses.

L'home fet do carn tova que no ha arribat a capir la vera intenció de Déu en ílotar a la tortuga d'una «cuiraça natural—entre ies tortugues il'assadsi-nat i ia violència són fantasias de trà-

. gi-cs—des d'e l'antiigop que ve preocu-• pant-se seriosament de la seva invul-

norabili:tat. El desengany, produit per les armes de foc, Pha mantingut alguns segles inactiu en una amarga espe^ita-ció, resignant-so ai ireumatisme i es-morsant la seva activitat intel-lcctual contra els microbis o, tot et que mós, contra les pun'yalades dg mosquits i al­tres paràsits-reipugnants. En lloc de construir armes defensives, de teixir cotes de malla i forjar cossalets, elms i ijonolleres, ha fabricat "polvos" in­secticides, 'gasses i 'Cotons asséptics i aorums immunitzants. A m6sí explosius do terribles efectes, més paciència en el microscopi, en les recerques quirúr­giques, en els sistemes do curar, en les prüvatui'e.3 J:'adi03cópiqu6s._ Tàcitament es consentia en que s'esmicolés oi cos humà, i la «iéncia operava sobre el subjecte triturat, >desentenWent-so mi­serablement de tüta temptativa de pro­tegir-lo contra les forces infernals considerados—oh vergonya!—omnipo­tents.

Quina confessió més palesa d'impo­tència, de fracày, do negació -de tot en­giny i do tota confianc-a en la provi­dència, que hai^ria •«ii'fift creadora de i'acer-cromat, per a les armes; de plom i níkel, per a les bales; de la pól­vora piroxilada, por a les velocitats inii'cials astoradores i 'de res per a opo­sar-hi! .

Amb l'actual cuirassa del tarror de y^w'ftij, la humanitat torna a sentir-se objecte do l'atenció preferent dols in-venfors. Es encara rudimentària. Co­breix fils òrgans vitals de part-davant doixantlos desamiparats de part rodera. De moment sembla abonar—amb es­càndol de «ics peiisones honrades que la contemplen—les escomeses de traï­dor, els trets nep l'osioatlla.

^1^

^UXJU—

/c

-2.-

Vt-

i-

Kls íransoénts aue hi baden fan llura comf!ntari,s k base de planys per el sus'dit defetïíe. Traben gue suposa un excés de coratg-e en els assassins no ben escatit emjara; ([iie si hi ba un capriciós homicida que oblidi, per un instant, l.eg lleig de rüpiíor í per. co-

bardia no atafgui cara a cara, l'estri derensiu resuií.ara inútii; no baiirà .ser­vit per aitru cosa Que per a oprimir les víscüres sense^.jirotes·ir-iles, I en­cara mmkA 0I cap t ius no és pas des-preoiabJe, íJsioli5g:icament parlant.

En veritat que aqueixes objeccions resulten formidables. W*4, poc a poc se va lluny. El cai és aiíe les bales re­botin. Si reboten, per una llei d'evoiu-oionisme natural, l'escata d'acer anirà extenent-se. Sobrevindrà llavors el de­sig inevitable d'agradar—satisfet l'ins-tííJt de conservació l'animal procura

• re-produir-se—i per la mateixa ilei bio-' lògica sorgiiran les plomes fastuoses

en cil ciniall del çap i els esperons dau­rats en el calcani.

Tota ./'esplendorosa visualitat dol guerrer antic adornarà ais nostres burgesos i el que no ting·ui diners per a comprar-se l'armadura, ^^loguirà en

• la grisor plebea poronnal del panyo de I Terrassa, i riscant la vàda por aquei­

xos móns de Déu com un oonili de bosc - " " ' " - ' - .^--n.^ .s . .

- c p. €AO

Mí^

l e

( h / ^

A l'cntrada d*uns baixos, un homo jove, ouclenxinai, amb una llarga bru­sa de fil, fuma i mira al carrer tot fent la digestió. Darrera d'ell I els vi­dres d'una manpara deixen transpuar

; les tcnc'bres de l'interior, L'home, evi­dentment, ha fugit de l'interior do les tenebres, i esplaia sos ulls í son pen­sament en les xiques i insubstancials |)eri'plcies que soleu ocorro en la via pública d'un barri democràtic. Una mare que renya a uns fi'Hs que terre-gen í s'embruten, uns gossos que s'em­paiten, l'escombriaire qu« aboca un atuell al carro blindat tot font l'ullet a una minyona grassa, ifcom a succés oscepcioiial, una disputa «e dones o les renyines del drapaire amb un aoapara-íïor de pells ÚG conill.

lEn l'entrecella, aquell liome de la .brusa i del cigar, hi porta un estigmo I fracassat, les ombres d'un aborriment crúnic, una displíiílnçia d'irrodimit convertida 'en mandra iquo li dcvailla per les fesomies mortes? inexpressives, lasses/ i li dibuixa en la boca, isota el bigot de policia, un gest crulel d'e­nuig i éasp^/m. i

Tó^Mrtts de mosso do clínica o de pi^títicant d'hospital, bregat en iota

-'mona de misèries, saturat do gemecs i de jnirades •planyívoles, pic d'una in-diferanoia professional estatuïria.

I no obstant, aquell subjecte "és un mestre, un mostre particular i oi ca-tau do ílobregucsa que s'ovira a la se­va esquena, un estudi.

A dalt del cancell, un rètol d'esmalt, propi d'un magatzemista- de samarre­tes, adjectiva pom,posament, amb pre­tensions do modernitat, el eol-Iegi (? ) .

1 per la vorera, jo vaig trobant es­camots do petits escolars que corren a entafurar-se en aquells baixos. Kn-tortolligados al coll porten llurs bufan­des; penjades a i'espatiUa, llurs bosses Ide cuiro roig; a retaló, les mitges...

( ^

^

\t Lk

V.i: 4 ^ \^-'-^H^'

Wjtv*'

^k

'n

' ;

Eis mós granJeTs""donen" la mà als més xics, agermanats per una matei­xa dissort. Quan en ca-ú un lots l'aju­den a aixeear-sc. Van o|plicant-ao llurs fantasies nímios o discuteixen jugades de bólit-s, de pam i ratlla, eto... o ves-canvien bales i •crom.ets. Tots duen, aostAü^, csíer.g'it ('óii íea faccions un 'prcsonlimjent id'oració i de taula de multiplicar cantats a Tunísson, i tam­bé q-uclcora amarff i dosil-lusionant d&I que traspua rentrecclla del mestre.

I entren al col-legi aírog·segant els ipeus, llcvant-se la gorra, font un salut incorrespost a l'home de la brusa, mi­rant-lo amb \ n s i a d'ésser miraíSj de trobar una rebuda que no dosdi^ui del comiat maternal, una prolongaciíí de la llar, un indici d'amorosa sol-licitud, al menys, una engruna de tendresa fingida. Alguns .allargen la mà per a robie l'encaixada pedagògica. Molts la reculen javergonyits de no veure's co~ rrosipostí, altres Jt 'btenen l'encaixada, / -però resulta un 'l'est maquinal, dis- " tret... Mai va seguida d'un esguard ni d'un moviment de llavis. EI mestre xu-«la el seu cigar bo i mirant el carro do les esiGombrerieg, e.Is ^gossos vaga- ' I>unds, les cames do les noies que van a llurs quefers; sense desarrugar l'en- \ IrecoIIa, sense treure la bruncsa me- [' napanta del seu front, ni i'impassibí- [ litat cruiel de la seva faç. J

I els Heixebles passen a frec de la' ] seva brusa, i desapareixen engolits per ' la mampara, j acoten la. testa com • . am'ells [alhora que sobreix una b r a v a L **\ trSfe'ica d'aquell interior, podrimaner de caítipaços, abecedaris i parenos t res j^

ÍK

^

k ^ ^ ^ U^:

i

cl'kpf/^/ifi'e4 ^^^^ / z ^ / ^

^ -VK'í"'

, ^4*1-4-el-grati-ftío-

t •

La sort ha vofl'gnit situar-íos enfíont. L'un, il'^hostai, du un nom d'aucell; Val-

•tre, rhoteJ, u.n nO'in ei^ótic/aíciualment -nyÜ£Íb{ t*-"-tHi-wei*«Í,' que en dir-ilo dòjia .llu-stro; qüesLiú ,<ie "is«ïiokmg" d'escot; <ití castellà irnihTTTriíh, ' Uasan-t-s-e'" en ,aíjueaí coníi'S^ T^proximaüió/.se'n po-<líia e<3«i ,Íuro upa faib!UÍa(coJB la dél bou i iJa granota. P-eró >^jtti^s. el bòu qiue 3-'iníia i no pas i!a grànotaI""Tl;a-^4üii·-ta, o* si'g;ü'i nhos'taii, rçman despectiu. Se^gileis imipàyid* aiqiii ej' sc u tauilell ptídra'-jas)j>r,' amb eds se^us^testos vcr^ •eixetóiH de llau[(5, -4^^f r - i " twja ^ mnlf .süToils crésiallíns do font miuilanj-en^ tïa. L'iiostal ha vitít créixer el formida­ble eiliflci do ci'inent armaf., .l'ha vi^t oiï3ipt>iainar-ae aaiii> Uosanes de granet d'indús-íria,- i'ha vist faíxoraiejar amb otícuij'ipturtí.s, frontisípl'Ois i balustroa d« Suixaire; ha vist taniflíé com en honor lie fr"1ioteil" s'aLerravien urbi-es, es des­viaven tramvies, es conetruia una font monumental. , i encara va dioat: jo

. S(3.e jo.

Ein nostra Barçeslona PhoStal català'

Eerïiura coim una institució patriòtica, a moda l'ha fot canviar de nopir'TiT-

gunos veg^àdes^purd a d i n t r e ^ aupa do raip, les ]nongtít·es amh llomillo, ets bolets a la Mauna, les faves estofairies, el conill amb aiíuyli i ell hoií a la dova manté, he^n sola, I'MÍ enlaira i boa drci. ta la nostra senviu'a.

Quan la frivo'iilat, là rtesoaraoterit-'AhQi6, l 'eiíran^ería, conUiiida en au-tomófoíflis Ihi'ents í esbuíegattiora/ee-fica) a lyuadejsffper' l'araip·le vestíbul de l'ho-' í.cU>uns quanta devo-ts/a peu, modesía-mént, es fiquen a rüiostaír. X no són bastaixos ni oarrelers; són ^ .nt de Ue-ti'ea, artistes, nn'isicjs, fiüóeuí's, talents, eminfjn'ci'f?.q; .ppéístii^'f^.. I darrera aquei-

'xoà" pflraonai,ges reff>re8flntatiu8's*hi in­trodueix tota. la •scr.-e'Cció casmopo'Iita*

Uèi^ieixe* die* íTioíel íta-letfftrti empa-vessat, ejt *a* Wliïonaíües rlannejaven elis coiors d·eytoteg les na^Jiona podero-Hee de la í ^ r a ; i&ts\ nhoslal tafiib<S

p^ ff*^

- ^u A^*^^ \

^ ^ V ^ M A

•}

^ . w V " ^ ' ^ ' ^

/ V ^ T ,

S^ n/é^

\

^^ Ut.u*-^ M <r^^

i,

'•P

La mestressa jja íio havia previstí "•dormiran aijuï en front, pcró vinidraa a atiijar-se a casa". Oli, sacra confian­ça en les virtut» líe Ja butiíarpa cata­lana, en el v» deíi Priorat, en el pollaa-; tre amb xanfaina i en lea nona i amet­lles <le4 eamip de Tarragona! Ob, sen-íiUesaE Oto, primitiviemo camporol, com acaibíís de trioimfar en les blan* qiues eslovallcd ^3'nn cstaMiment mo-(lííst 'amb frontífl de taiwirna, a frec d". un ifionument ds fiufmica euHnària '"on mai 0l baf do soba ni d'arengades ' a l calwi ha fet g3atii* el cor d'un bàrbar català! SiiC3, potingues, conxp·iicacions, píaíg guarnits com aütars en festa se­nyalada, arquit-cctures i pastítxos, co-sc-3 • incomprensibíes construïdes aaiib' motllo. ji.pr^s de consmitar volums i me-Riptaris, í^r í^ de^^^ervir-so d'un ins-. truniental prtordsH Mvrés d'haver pas* sat per un centtmàr de^.inans£sota l'au-ftïufiïta ilireocifi d'un savi; tot aque-st be-deüeu l·i«g*tiítTïtTMdia*H»«-'jiiffiti ^Mii on uns fogons d'hoHital barcelçmir" «ens» altra ajuda i oe !a tiassola/ftl ventaíF,

•la cuUera i la tradiiCitS, /

I U^osrtall té un àlbum-—^oï mateii qiie un sanUiarl famós—on. àdhuc ois ppraonatgeg xinesos fan constar trufl s' hi atiipen a gtEst i admiren la cuinarà.

^ ^

yj/UMa

t

~1

Ors sabet^^ que a lguna vèfjacía'-N^ massa sovint — els conductors dols; t ramvies f-oncn a bó fer l 'ornit n los scrivíiiJa dels a tp i r an t s a passatgcirs qiiC; c^poripn a pe i iVrpt on- los parades .

Quf!dar-vos amb e) braç o^laii'e i amb un pam d-e nas davant de'ls ' l .ranzt-ínts fífU' Sempra scíípn a l eg ra r - s e de! mal deí ppóx'iti, és gairebé tan mole?! por 1' amor priípi—i per consegüent iaTi c-nut-jrtH-—eom empendrii ;ina caminada n ro-pel ir la temfatiya i el possible fryí ' ls .

I bé. bnldameíil, passi níjt· jnfüscyel. in ba1g d 'espl iear-vas -el q n / W J vist

que

>lia i e!.

rí'ilaeionaf amb aqucisa inccr t i tu i tnl;i persona digna. _ ' ÉÉiiii'" •' I ^Illlilii l '. enfront d'un • vc^or t ramviar l qiic p'orl.a pre

rnal-íiumoí'. r';.s (raoia d 'una senyora liflla

irítni. Tümbt' les si?nyores-bR'lU's i o!-nU Tes ten -en ferra allguna volia.

í'tM'ij aquella, valgnem Déu, "no d c i x \ d' e fsàr el cnnveaioni. per a rrexir' en

'nn pro'oósit. Sablji fer les oo«eR-bea fivies. El t ramvia s 'a tança ' /a ferrsfen^^^ b run /cn t . quasi pie. .ntúi IMU.I 'di' 'jTTt'' t'fn»ifi 4H·i»r.i<·pt'; nn d 'aqneixns tramvir-s de eoiidiieJor celtiinegi'e. j^ciaiHÍnia! af'M-'••'l^l qi-io's llensen passe ig • de f i rar ia

uinf. com unív (arfana de la eompe-Uneia .

T.a da i ra es siíua. a ^ m s j2çi; £flÏAfi':'LjaX-eaire di; ila via. Kx· . 'eutv 'X'^ ' i f ' metres , el gest omíu-L·i^mi. ).fi-(t ifny^iiiiïtnp.nt. amh a nià enguantada , plena d 'agii i lat aío-

grnia, ei>m qui repara en nu eosí gurinT iruH.rartiar sobre i!u.' eobnria *fHfl^(raíat

iiUs sniríJi·anís, .i'uoa fai'^^ co-.Innadora (VJiu-plenm que r e - ' ^ i'i·ii-ana-..tlesar-^ ;!iior poFlugüé.s ' 'ünsco. re apassiona! ' ; i \m pos;\i»,.so

:t l n r g \ i H a ^ ü o I

,"aKuaïitM*-4in

ne fo$. • [•a'nitia,.:J^^inú ia •e'sJ%Síl·''fl'

•C^i^l i r HqiU'- .

s 'haurien ..atiirnl . , p( - ' " .

Ürtís" mas l r e s d 'adoració f^reus ^cobi-ja-bles. ••!\In.lls en^ passa rem lu vM» sr-nsc eopsar l a n ' . "Hs dai 'rara Mn " f tara-br i -pí's" on aofnaünn'nt es í-í -b-i'n pis h o m e -naf.gi's djiU:a_Jj*,uL·ais. ttCt''^^'!•!"''• ' -41, l ' I .

/ I.A.

I A i

'i vo.,

\/%/>^

Comeosais cle p&lla

•deï3 HiDàesiaiiioat aiLoaieaats ''inUms"—• quo v-eai'ii -a éyser ana "tiiítücrita ate­nuant úfílà primera—ha ai'ribat a un ex-trí.'ia in^opoi·labl®.

En iç5 r,fr<iac .ioüs eÍ3 "tickqueU" fie favor hi arriben a íeixoi i vev a t'óm-plaure a taAta gi-itl que esperen unes raLll·^s méà o m :'ny» earomil*üquPS, no i's disposa •i·-· lïefï'ííita'L. AI prJniet' cup d'

me 1v»Jítnrti .^ei'vcis pei' a ».•>-listir a uu ií»e', i àdhuc que la comfui-ia iaa si u.-i-stíc aoi-··jf.ada <it; bon grat.

uíl sembla

•da Doacs HL) és aLcí, fiep.se uaa cura esp'í-•cial en anar turi'.aal ela reduclura f s -deviadria un cüiiüicle; s'empiocarien.

Kn miaiïí s'ha menjat í r í s roi>-i seguH.s canalons o aiürs vai'ianí d'aqueix piat imprescindible, i despri'S el ro^-bir i fi pftix aínb ^a!ai:i i ia maionesa i el poHa~-tre iísic, no solamerj, ei redactor sinó qual-^evol S'Líbj' ' ·tc s'mutiliza per un quant loimps. j^í-r això s'ha rtf ji'.irLa:' •• :t compte be» poriat, i enviar als iipets geni i*eposa.d3, quf fas?i a! nienys uns deu 0 dotze dic- tjue UÜ hagin entrat a un restaurant. L'·'nireiiameni del per-sonall d'UH diari, ea aquc£L''S feines de, menjar i hcurv, ••s l'r,,i riNianirrU; x / ^ dificüHlús í i^ïpfísa'. iíls pt^rioiiislos jy^n-jadoi's s'hi desmenj'·n, i els dçsnienlalsj s'hi moren. ••-" \ \ Af

Ja .hem in-ilíiual avanç que Ja plafía dels \\i(·i^ no soU aiiiei:afa a^-'abar ani/) la Sífíut de les redaccions; també po:^a en greu compromís a toU'à 'es persona- ; litaíK àe ceria mena, de les. qu^ a füii'a d'aseistir a banqtíet? rpsultcn improscpn-

/

^

u

</UC

í t dibles. Hi lTa~'lïdr(\p q jcAof pot de:iar ít' a.^sisíir' a nn homenaigo/ sense pasaaií' per ing:rat. Com que'tiA a^^-süt a tot.í,.<^a deixar d'3isislir a u / eà/Ycuria !a matía

eqnivaleuí a mia t/ifeta!1a. ^ú caJ dir qui.yei que ha patit un üo-

nieiialge ha de ^corrcspoaUro als trenta o quaranta Oüjiioíicíal.-i que Tlionraren anili llur [.ires/nna, IJs íurjua una ca-dL'na d ·; compí'umijios i ua teixit d^avui per tu i domà per mi, que iio duna'repòs ai-s cotyíMaoA, - S'i'mpnsa la csnsliíuc'ó dun tipu "aU | deircirií:' v<Tz'roji, que pugui representar ais pfnf,HI]'*•-••, a !-^ eol-JecLivitars ï ai- in d.vidns. Uns com^n-^a]^ de palla immu- i nos als canailoní.. r i c , qu" ía.-^sin que- ; dai* !)ó I sttnrevisqHÍn a la terrible provau I

Les pJoraner-'s dels lemps vcUs seran substituïdes pels níenjador5 a sou, doJis i temps nioderas.

' L' 11 l'Hniir»'•qtn'"11' f nlu'i'in*HÍ\. UN paidor i d'ausli'ue. íijoilns, • tipii d'iutf-ieciual-s' j nferei-x per represcfilaciuftr da Iota y * mena en Ipets d'hoaienal^e. No ps í s - I fi liueiH- ni retpai.;!.) HI frei, "1 ^ ue fo! liir , * que iiiy .JI'TII mai ía giiiia. í ajj dir eloííi a l·'iiips i bt'u anib moderació, illelrat, pi>rij reeur-da el. brindi-^ i ]iüins d .']-; que s'rl·ss^ijf] a taiíla; íifuna eu1jiej;;iU.*-nr-?o7!ip vai-f-'lla. Men- j ía _jüil.*rffííjent.. Ki ih» I dia fonJiança. ; *rúveu-!o • u.i c/)nvei.:i'erpi.i. Honoraris ,

ronven^'iona!^. Djiaconiplt» a les empre­ses. At)i-n;ainents per UÍI anv amb re­baixa!" . " !

Ammeis siaiiJars, anpaMiiwrao dintre : poc eu n.istr-es 4ians . I molt·^ usaran . del icornensai de paJU por a v.q morir-deavenlrcUats. -f

Ull,

Es el.s •Nu

^

d^ clmH A (^^'

\y

1^

• Temps oaj?era eii acfuest mateix Hoc ^edicíArom uns c'iagia al color bvii de ie:5 dones do solei. ,

Dit color s'auomeiiava Uev'ors "color de mod'a", amb tot í éí-ser el natural do Eostramare Eva;, el color més antic d^'is coneguts en pell de dama.

No raancaven,pofij, dcíracíors, com no nictncaleu entusíaaíc,^ a, baso de perma-néixer a l'ojnbra i de subsistir les salclle dos per-la tintura de iodo.

Encara avui no tothom capeix que co­sa sigrui aquell co'lor i segueixen prenent-ïo com un ü i no com una conseqütjncia.

Es creuen que per obtenir-lo ca'l sots-nietr'e's a uu turment; a una mona de Eorrefacoiú metddica com el de la carn a Tast, i mireu als embrunits—millor fir_

^n'om les enibrunides—cora un iSant I-Io- , 'r-'iis escapat de Ics graellfis, però sabe-tfor de tofs (?Is matisos d'un Ua-i'g patir

•horripüaní. f' 'FA ï>on sal castiga la carn blanca, tan "cobejada per la sensualitat dels ciuta­dans, amb escoisora i ila^nies passatge-; 'res; a guisa d'un solurd cl desafcotc, d' tjTi snlidit (juc fuig de la seva presín-eia acobardit i.MrreverVnt; però ma i ' s ' ha menjatm ningT.1 ni l'Iia guisat a Ha

-.l»rastf. 't X eniíara no ca! culpar al so!, cal crrl-

"par afffijftiment progras.siu de la nostra fac^a anomenada blanca per compar*a-eió amb la nej^rít. Hem pres sci'icií»a-RiPjíÈ i a?i3B massa orguH, el q-miliflcatiu etassifí'-·ado·r. Som bíarios com r'eiwia-l'ola soíorrada. Ens hpm entendrit a for­ca (ie T-'ÍTír0 entafuraí.s i talment, -en con-{í^mptar-noR í en rc/Ifrxionar sobre no3-íra paíKïídçsa hauríem de sentir una

• e-Tta predvïHtinaoíó a éssev amanits. ^.a noslra carn gcmada, com lea llcn-

• (íiie3 d(. bafaFlà esqi.ieixat, els s&i-tons i les tiges ("l'úpií, demana oli i vinagre 'i Ut mosaada de! groíds.

Tenir uït í n'*gres' i cabcH ne^re i obs-íínar-no>9 en servar ía blancor de fes

• grar.afcs escarxades, ès- far un tort a la Providfcioia.

Aqueste-i geni adés que es remunen ©Ls oapves'pre,? entre estoraa de ba^nca-rilt'''nf*n T'aspecti? írist d'anhnetos exan^ g'iie.'?, Temefc qàc s'arraímin el matgl'x

3ae una baniar nefI?cosar dMJir» cítrgols íntre una panforra. ^^

No (j l plíSnyer, nm'ic /^sxàa^· les ver_ pes I-ilTies (Tr.V trobeu en v(5-.sírc camí. EIleH han fruit del m;T r u t i í a n t ^ ^ ^ í , d' atíU''HÍ.!* npoteos-í dp ics onc» (T,UO aearetr T!pn i niTifufrnen. S'li,.".n submergit en eis ;

u

K

O wf^i*i

^J_^ AÍ-*- - — I

I ríífiexfs. f'ir f*I.- oabrüiürkgs i on JiC3í*w«n3Er-Ti·ir"Yni?'iiT.~ ide l'aígun 'traspassatia de

Liin·B. ban repffsaf. en lo? arenes l'efre-s-r cadf-y i>n" Teíspiuma, i s'Iian oixaitiorai

de vida lï-(ijlen'ílors. Pregunteu c! a^é I Cf)tíf,í>, ai't'aria^sar els iivfanfs (F'una p'af_ ( Ja a.saüIeUada, prcgiiriLeu-los-hi si és '••rp:-!rmp-nf. un inftòi'u o un lloo de jo-'a i • feliclfaf-, si c-al compadir-los o cal on-

veVi^r-Ios. i y \ ea referosc als irifanfs per(ïul| ?fM\ la •^ínforit.aí mateixa.

La patina (lo sol és. venerable yiNrt*4 SiimL·oriíza ía saluí- i l'alRpria i 6s el co­lor níifTiral. Terra nogra fa bon blat.

Un. b\rhar deu eixi-r en defoj!?!a del niíifií itropi». Tenim una bandera de co­lor de rajol i ens l'ha donada la natu­ralesa.

Jo m'averfrrjnyciïro niolt; sovfnf, da­vant ífpf mirall. Sóc jioe bandera. Sde mollft ffp Pai- i voldria tísser orosia.

-f xi^ x/ M^ s

•2A V^

GERMANS Un iia.-ííeig •pc·l·s afores en .liücs poo

cOüCüríi-^iUií, és mutit ootivtííiiwui :piví cos i ipcr 1'àni.ma. De.s -de fa a igun -temps la urbs •dón·d iia sensació d'iin camp de ba-

f t'alia. Quan 'han ressaL els lirí^ iian v m -• g u t els OU'S 'de le·s í'rtijiares friguríliquc-a

ej "-còlera aviar" , la puja de 'la vedella 1 o! bacalld ipodriL. ilüfifixioinni qui; -des­prés "d'una íerniporada 'dolenla no en vii niai una. de 'bona. Us 'senüu, a desgra t de l 'aürmació púò-litca, no -entre una ger:. mandad, sinó entre una -colla •d'enemics..

f Ijia tendència a 'generailitzar -us fa veu-. re , en cada v ianant -que us frega !a r o ­ba, un enemic.

En una carre tcrota de Vallvidrera. en un, corriol 'de Montjuioh o en qualsevuilla rcconet 'de Pedrtilbes 'la poew gí^nt quo aneu t robant tanmateix vos sembla més agradable i .dotada <íe q'ualitaíiS s impà­tiques. All menys vos miren i quas), qua­si u-3 sa luden. Ju ra r í eu que no us han estafat un céntv-m, que no han enverinat el vi ni !a vianda Wï casa vostra: qui! no es prn'f,\.>scn assa l t a r et vost re ipre-fiU'post amb qualsevulla escusa, i que no en t indreu re^ a torner.

fífmhlen i ino»eenie , bon«, amables i p r o b a b t e m e n r e'ils pensen el mateix de vosa l t res . Recordeu el-s encontres dels v^^ít^es l)nns te·mps d"excursionUf''S '•} plena munfan->'a i en ipie optin'

I A^A^ÈJÜL ^SSS^ "Adfíussiàu, bona gp.ní" que A, í A Í j A ' ^ * ' ' ' ^ xia 'dels d in l res i aquella res!)osía fa'm-

b-é plena úp. sin-ceritat i honbomia . ï to rna la màxima evanfçéüca a la

vO'Stra mcmdria i to rna a fer-se c-O'm, prcnsihle i a pcndrc , •de fet, una inerta roaü la t . "Estimeu-·se els u n s als a l t res com a ge r inans" . P e r f e c t a m e n t ^ sentuí capaí^'O·s 'd 'est imar el f rare qufi camina amb un paraip'Ua obert llegint un llibre, la partílía co^medida, iprimets i mOK.les-. tcts que par len dels ipins i dels hof i t -xons, ej matr imoni santificat per t res o qua t r e Hillji que caminen tots davant , BIS

itcmóbil al d a r i r e r a , i el "boy-es -

( n

í^JL.

'} us ei t I * I

I

Ú ) ^

Jt

i , _ qua t r e Hills que caminen tot I T^ yells que t o r t e n .rautcmóbil

h J i ' caça'dor que no caç-a i " ^ a u t " que cai;a pinyes.

f accepteu aque.lla ge rmanor en p r i n -ciipi, eonvençut-s que no fa ipas nnsa i íld-hno resu l ta en tendr idora i convenient.

Però re to rneu a la •ciutalAi e ïsfaVa ospc

i vosíro "^nor 'que 'flali la s e r r a costava Asponjós f n

disposició d 'a ixomorar-se .de -sentiimen-ía l i smc i de .generosos propf'isiísi's'encun geiv, esdevenint i:mpermoal>l|. '

Pe^ls c a r r e r s i iplaces pul-lu!en lanl'S 1 tan ts idesiconeguís, van tan í ie tcrmi-•nat« i indiíferents, sdn (an ant ipat ies i' orfirunosos, us empenyen, i us en t r eban-qjuMi ninb taiilà obst inaohí! . . . i

F rancament , .són masses g c r m a n ^ l A s , ac l apa ra aquella nombrosa família i arló íi 'e.sUmar-nos els un^s als a-ltres g a i r e -bfi e n s sembla una a rb i t ra r ie ta t .

^ J 1 ^

^

TrobaiJa-d'un bon amic Eu ia bi'bliolijca d'itria entitat arncn-

joanisía i coiiiercial hem trüba(, impeii-•sadameat una 'Ilai* onoeyu. 3íí tracto c;on-tiíiu amb oi fret viu dei carrer, ami) et frct liipócríLa 4'=íií ·''fE"e t fï' nostre es­tatge, amb r.eventual i est^adacera "sa-. ilamandra"íquc esi;alfa sense goig ni alfi-gTÍa(i amb l'eslufwta oIíeLriea la calor dp la tjual és sol.? un presentimcnt, an» havia J'et oblidar l'exisíéncia d'e.scaifa-, panxoy. líem tingut l'cíigrcscadora sor-i presa de, veuro'cremar fions autèntica, * amb 'mülsa yeri,tabile en les arrels; d" observar els Ilen'g'ots de les Hames; el volar de les guspires, la rojor de les bra­ses i e-J munt de les cendres tebionfts. Hem pres un siJU , ens hem seg-uL i bem allargat peus i mans ai do'li! amio de Ja noptra iní'anteaa.

üna bonior do records, d'enscmnis, do melangies, de felicitat?, d'iraaigos i placidesçs catalanes, ban acudit, {. vi-ian(-sü (amb aquella suau alenada deí fogueró.

J']n la sc'/a intimitat com oa la d'un germà espiritu'il, jo bo evocat un iroç do la meva vida. Les tornades deia aguaits en líe.s maresmes revoltes per la tramuntana, el desentumir-sc dol fret negre arreplegat vagant pels carrerfj de Girona mentre- diseutfem -angeüealment qiU\stion.g literàries; les meve» nits do i caçador en Ja muní.nnya; les vetlles es- i coiados pn la negra cuina d'una maso- i verÍa\ro<iejat de conillccsi criatures; 1' ülor de, fasoJ-nienut i íïlTòIi que e-nvol-callaven log nostres narracions, els pró-jecíeg por reudfínia, i^il-Uusid del malf proper; tota iJa poesia^em fi\de les rura­lies familiars, dfds meus comensamenís d'home de lletres i paro de família; de Jos pàgines escrites d'tísquena ai l'oo i dels petons fets nU meus íills mentre els despullàvem bo i escalfant-ijüs la roheta...

Ha entraf-^'Un ;~onyor -í ha míraí. 'UiS flanie-í aiiib un aire dnspcetiu, allu­nyant-se de la llar com drí la pes^:i, oh-, sèdat per una falsa nopio d'bigi(Uie.

Jo s\c sentit l'agravi com si 'iie'J fes a mi. Kra nu de titnis eiutadan.^ ffne no i

)rc'ity,n tjueja Hcnya. en ereniqr. jutüwgi CQIl^pj;eity,n q u e Ja inj^i,^;.^.„t;n üip·nmy. fm,^•^-.vv^^^·^^.'-b^^^ « u i • -__

L^'·^A

^ «-*v

« 4^-1-

I

Maniobres aèries 'Reconeixem que alguna veg-ada ha­

vem ost,at injustos en mofar-nos del-i badocs (jue s'aturen per a contemplar l'aí^cenciú <Í'un piano a un quart pis.

Ouan un 'hom tú mundra i pa-a el ÍOI •al balcó, i està íar t -de veure alatejar U. roba pels terrats i de desfilar els ve-i hiciles i'la gent'pel carrer, i no evoilucio-na en. 'l'espai cap ihidro-avió ni cap glo­bus militar, l'issament d'un piano en una casa veína resulta, jo vis 'ho asse-:guro, un veritable aconteixemcnt. La primera impressió que cxporimenteu.es de joia—és tan poc amena lapermanlm-cia en els toalcons de ciutat!—la 'SP&O-na és un gran agraïment a la Provtdïn-eia i la tercera, una certa inquietud, molt 'Suggestiva, com la que us produeix un espectacle arriscat, deportiu o acro^ bàtic.

Bes de üa vorera Hl'un carrer no doj mineu pa;* tota la 'magnitud do la ma­niobra ni malts detalls interessantsJl per consegüen-t, se us escapa ^w^millor i no aprecieu els perills ni els mírlts. Es indubtable que l'i&saraent dels pia-, nos augmenta la llista, ja bastant for­midable ideils gaudis exclusius, d'una metròpoli. Representa un art i iA ela seus eapecialistes verament admirables.

En tprovíncies un 'j^iano puja als es­tatges sense gricia ni habiílitat, com un pO'S i un emtialivm qualsevoi, a có^pia de força bruta, de gcme-cs i de suades, de crits i desordre. Entre nosaltres això es fa amb fmura, amb agilitat, amb ele^-glncia, per Ihnmes que ban. consagr». «jjvida i la 'llum de llur intel-ligí'ncla a l'oílci; i aixi com tenim grans juris-consults, .graus cirvtgian'S, grana -bis-' toriadors, e t c . . . tenim grans tècnics del transport do pianos, famosos, ben cert, entre la clientela.

Cal veure amb l'enginy que l'enca­rregat de penjar ells Icrn'dils al pern de la cornisa, ílca el iganxo a l'anella. Cau­sa esglai contemplar-lo abocat a TabiSn me, amb la cigarreta a ' iaboca i l'armi-

IC

^ai

/ ^

I | A M ^

1^1^ que s'na iret tíe íféll antuvi, posada : en el mateix relleu ique el sosltí. Jo no

em sento amb prou forsa descriptiva per a fer.-^'os una detallada narracici lie 1' habilitat amb que aquells quatre homes

I vencen els obstacles, j makien amb 'V ! inèrcia detls engtnys, amb els vicis de

lea cordes i amb el pes de l'instrument. No diuen un jpiu, no fan un gest des­ordenat, no s'inquieten ni es precipi­ten.

Quan el ipiano entre e9ta!p:e i cslaípe se'ls revira i es situa ipftrpendieu'lar a la llosaua del bnL·ó, el deixen fer. Ell torna per son (propi voler a jia posi Ui-ra convenient. Es conèixer 43^sicolo?ia dels pianos I Us meraveHaria el ritme i la coordinació dels csíorsos d e i \ u i t braços, iSense aquell oh... issa! de)T"quo isson, s'enfenen perfectamenl, i el pia­no es troba en son lloc com per art del diaible.

Cap veí que no es trobi per casuali­tat al balctí s'ha enterat de ros.

Fan menys som'l! ique un enterrament i fonen menys /racasos que els tram­vies.

En àixó crec que desH-lusionen un poc l'espcctació ipública. Si de tant en tant s'cstiJfcs un piano, ei mèrit dets bastaixos stn·ia més apreciat i la gen­tada qiie es mira l'ascenoió més nom­brosa.

(Existeixen moííts desenganyats en aqueix ram, que 'ha assolit la perfecció tècnica, I la perfecció amofna, embafa, Ueva les esperances de tota peripècia, encara -que honori la urbs.

L l i -

r ancsscax i i sme Tols tenim les notítrcs liorcs d'IiuniiJi-

tai per més que no ho donem a enten­dre en el trücte ni on )cs acüLuds. En la vida de ciulat no en treuríem gran cosa de mani fos lar-nus deixebles del "paverollo" d'Asís. En trouricm si iper cas moUes decepcions, riotes i algun tronxo^ y ^ u i os posés a predicar ingènuament en qualsevulla pkH'a Q cantonada amb ois •hílbils osfilagassaLs .0 mostrant la

I córpora f'Iaea i torturada, seria eonduit a l'Assil del Parc 0 a la Deleg'aciú de po.-llioia. I encar que no prediquéssim, bas­taria donar a entendre el nostre mis­ticisme joiós, el nostre amor a tot el creat, coses. Rosties i pürsones, per és­ser tinguts 'per uns locals de i'aía.

Imaginou-se amb quina eara ens atre­viríem a dir germana, portera, g-ermà municipal, t^ermà "chauffer", germà co­brador, germà tramvia, germana moto, germana bastida i germana manguora, etcètera, c t c . . .

En la quietud i pau del camp, res del •que ens envolta ha esdevingut agressiu ni antipdtio.y Jí Lles flors silvestres us han donat llur perfum, els arbres llur ombra, eis ca­mins bon.s 0 dolents llur giatge, lles deus i rierol llur frescor, elis oecHs llur mú­sica, el cel tota sa claror, la nit toia sa pui-esa silent i magesiàtila i els estels iotes ilurs mirades i brillsLalai han fe*, l'órnit, ni han trobat una e?ÏÏusa, ni han tingut un no, ni han establert uns im­postos a compte dols itenolleia que C:Ï rebeu. iHún uns bons germans i us en­tendriu fàoi'lment on veur^'i-; sempre íi-deU i conseqüents, seriosos 1 nobles. ^ t Àdhuc l'oscoruit i l'oypip.a, el gebre i

aa pluja, rhuracA i el llamp no us per-í egueixe-fT amb sanya, i no C3 riuen d-í ^ vosallres con un t*t##f de ciutat que -{ V J j ^ - ^ se lis tira al damunt amb son veJiicIe 1 el ' diverteix la vostra correguda.

Poríj qui té ranima poc o molt fran, ciscana li vén(m, a desgrat de tot, rauxes de Jiüncsa a.uR l'admiren..^

%ón diades especials, diades que senn 1 fiu un imperiLÍR anl·ie! de vinro en pau • amb lothüm, de no moleslar a] prdxim, ] de merèixer el dictat -de bons minyona ! dels coneguts i dels estranys, ri'eiiir i : tornar a casa sense liaver causat oi més, I pe|i(, desiorp ni haver fet dir una maila 1 paraula. ]

tj .V^

" * * • • *^ t Tv i—•

X ^ f^

"í l^^t-e^

A.queix''esrat psicològic va acompanyat d'una enorme timidesa. Us atureu on •de-vailar l'escala per a deixar el pa? i'ranc a una servenfa o un bastais; aflans de traspassar la porla|gireu els ulls enre­ra cercant la presància de la noia de porter per a saludaï-la amb un "bon ília" €atf'g(5ric; en traspassar d'una vo­rera a l'a'ltra atalaieu amunt i avall amb una aprensió ('xtraordin!Írïa dt; morir esclafats; us lleveu e) btirrel ,per tot­hom; cediu la dreta i tpesquerra amb un temor d'entrabanear qua'^i supersticiós; si algun vianant pregunta una adressa tartaniudegeu en respondre-li i amb la pressa de servir-lo ei guieu malíunenl i feu via alents a no obligar a'is que vt^nen en .(Jireceió oposada aLilonar un traspàs V fer nna giragonsa. Sentiu una íntima i celestial salisfa(;ciü en què ni una .sola campaneta de tramvia, iií una botzina d' automfíbil, ni un esgarip de carreter, ni el bruel d'un manobre que arros.-'ejia un carretti, Jiagi sonaf per culpa vostra. Ja procureu que això no succeeixi compor-tant-vos amb comcdimenl i prudlncia. Com ois infanís iquo van a estudi i e:!g envaaeix oir els renys del nies(re diri­gits a un company una mica dropo, vos­altres, pe! carrer, oiu ela aviso-: salva­dors, estridents 'cona repulses, amb c! cor i^L i la cOnci(_'neia inimaculad.ï.

Kn entrar a eas'a nets de cuipjï, purs i buniils, penseu que aquell jorn ia bondat divina us ha estat propícia, í són aqueixos jorns que en'ple bosc haurien l'et devailar els pinsans de'ls rourer.?, Ics perdius dels serrats i les cuguUades dels tarrocers 'amb l'encís "••'miraLUiiòs de la vostra paraula ardent plenit d'amor i misticisme.

\

ó ^

L -H--Í'

v-c

\ T > ^

/^/í/x/ l·^^*^

V /ï '•X

- ^

lím trobava Ctípíi;;uif, u;; recaJer en una a^íncia do rtícadord. J^er ^segurar la jbasa els mossos m'Jiavien dit fjuo lii anés a doü qiiarU, d'una, sabent de! cert (juü l'aJírc hi aiíi^a,^'lics dusí.í^afcrra-

j '

%^% veure co'm la mesircsa de ij'ag-én-cia vciiíava oí^ íog-ous, com tirava la pa­tata a l'oíla, com graponejava Üa pape-:^ riria deís íideus i com parava (aula. l·In-traroii moJís homes amb paquoís, íar-> colls ,t caixes j tornaren a soríii* a cor­car-ne més, i tots m'asseguraven guo ei meu rocadiïr osíava a ipunt d'arribar.

L'interior aquell—una botígoía •do la ciutat vella—comensava a ser estret per íaat de íaío, i, poc a poc, em trobi i'o-rayiíat t*** la vorera, "j.lj'i"' F^C ' " "T^

El carrer m'oi'eria un ripu camp d' analissi. Jíra un carrer ílpir; un car

* ^ carbonerie.s, íaborneí, betes-i-/il fiiiirnrn i il'linneiiiKij du pnliíu anib '"Cíilendari del pagès", k#*í:3Pwi líes-piütuís, mampares do saca i garrítíons

Enfront bi íonla un berbolari, B«e branques díavades als batenís de la por-tq^ i l í i /re^ucaliptus i^allra^de^ Ih'U.·fií:,^^

yes T^nen^^ Jep'üTsí^er7icn'íi''anuní'Í, •s vidrGsaòTsTíparadors a'Wtfitttmt^-

ven un reclam de 't'hé i una íircía aüib calígraria •d'aprenent amb rnnüijiilmnif "se aplican san^uijuclas". "fíanguíjuc-las" estava escrit amb íiní.i vermella, color do í ancr. (Ho vait^ frabíir OPP-ÍLÍ-IÍII-K parreítti lii ^verdejaven lla grassa exu-. berí'meia d'unes /ulles de /igucra de mo-roj^ un manat de cebes blanques, més a r a u i d J í ^ cascalls, il'cspigülj l'escabo--5Íar'"tcF "cues de rata' ', la raangrani agra i les arrerT^de 'mailví, distribuïts convenientment en altres prestatges, feien dü pedestal a una xiboca d'^ccada.

Vaig senLir-me transportat uns íjuanta segles enrera; en temps d'i la "busca I de la big·a", dels jueus doi Cali. dels abeuratges enartadors, delí filtres ma­lèfics, de iles infusions misteriosos gü(i-rídores de tot mail que fos "donat", do-iiadores de lot mal desconegut, capaços

l de llevar cl seny i de tíxpaar«JCi:jDi,"

«

A

VA ;;• Z

\ %

J.

car-vos amb tres dies i d'engroisar-vos íunb una hora,..

Aquella xibcca devia sur un Ue.iïat dfl Ca bruixa que regentava resLablimcntf quan 'hi anaven a comprar herbotes per

7 A Ji^' ^"^ tot' -himid i

nes evo·oadors de géni|s i diabios; (oloa les fal-là^cs de la mcsTresa vella i des-dentcgadq/ iotes les afrosas i siui.-jireà maniobres/ Mauria conviscut amb l't:^-eambra volaaDra, amb els rats-pcnats i- lIan{?ardaixos subalterns; coneixeriaf si eBs tornés 'a veure, els nobles clicnis, la dama venjativa, el guerrer desnonat, la donzella traida, el vell sensual, el don-,

zoU sense cíperansa, ei jiai^^e misatger, C'hotaira cajíLaminada,/c! · ciós, la favorita caigudi

CSi pogués parlar! Tots eís progressos de ^'Ciutat, totes

les transformacions urbanes, toies les millores d'utilitat púbilica, yesiKisicTÓ d" J'^.UiuB. i TaAiUati •Pffcj-K^HftpJfl·ment- itel

Mambót olj úvil MÍ.IIÜIVJÍÍHÚ,

.lid prete e ri­ota

i eJ^ ^'^^

\ . ^

tot' 'iiaví passat cndevades per aquo'll carrer, per aquella herboristeria i per aquella sibeca.

A desgrat de viure tiissecada/cnve-51ia. Els anys no passen >Én va ni per Ües' borres, ni pol filferro, gLÍ per il'arsiinic. Perú sé^ ulls encara exercien certa sug-gestÏL). Per alguna cos-^ lla nonscrvaven allí presidint Ics .existències de vegetals reroüicrj.,-^ t Les malves, els blets-de-paret, els

biílsem.s, ells liqueng i les flors 'cordials rebienldo l'hipnòtic mirar de Fau sinis-. tre virtuts 'misterioses.

I estic cert que encara algú ihi acu­dia p c r \ d e s r e r un encís, per "Ï adobar un espatillat, p e r ^ retenir un amant, pelis enaigaments de Iota mena i por a de-, terminades maq.uinaciüns clandestines.

L^

)

L t

V

^ ^ J< M^u^^J^U^A^

k.

• ^

aé la part d'enç&tque no han vist pondre mai el sol i la lluna darrera él maòís ingíínL del Turó de les Agudes, no saben quina majestat i quin enorme ppesí.igi ié el nosl.re Montseny/on l'íiora í'th-vida del capvespre. Ues de Barcelo­na lla seva silueta es quasi vulj^ar, però, ja remuntant el Nordest, passada l'esta-ció de Jireda, apunta/-sobre el cel/una mena de testa eolossal, pelada i au'usía que anirà creixent i cncimbellantse a miü'a que us allunyeu.

El Montseny [llavors/e.s perfila eom nn ciclüp ajessat, i, els que íresc^runi per les bosoúries de U's Gullleries, pels pi­nars do la Seilva i àdhuc pels aiguamolls de l'JíIrapürdií, ionim iJ'aqueix perill un re^eord perdurable, ^üs una imatge que no ens ha desemparat mai, ella ha seguit nostres ipassos i ha presenciat no.^tres gestes i/atret nostres mirades a ia, i'aisó d'un ésser dotat de vida^a qui liem aca- _ bat per es(imar com un avi tulit, a ij'en- • torn del qual hem viscut mistres amors, han crescut els nostres lills i hem fel la nostra obra.

ig.tj-4>n riijriif ,ei punt do referència de. les petites enyorances que ens han aco.-rat en les postes G'e sol, en dedicar una recordanoa als^ ajisenlSj. J í

^S^ d'elT^L^arf d'allà d'ell, hi havia. ef íiiu de lles nosti-^s alegries i tendre-siis, i mai ens ha s-obffit la nit al ras, quo no li haguem diri^nt una íalulacitJ fervorosa í c o m / ^ un possibüe i amable iransm ^.sor dels 'nostres ^senh.T'ents. I en viatjar a peu o a caba'li, en tartana o on ferrocarril, ens ha servit de nord, i^tia faisú d'un nave^^anf, gne desconl iaael timoner, no l'hem perdut de vista.

I l'all re jorn, en la serenor d'una tarda tramuntanat, quan ni una líenca o'e núvol interrompia )!a illafanifat fexcwl-aspde l'horilzó ponenií, des del pia de Girona prosaics viatErers d'un iron co­rren, c'ns sembli 'atalaiar com un gíiop de boirina snspocíeJen la carena de la launíanya amiga.

L. [{_

^4

/

r

c Ç -

l/, ?^.-i c h^^h

fM

- ^ ^ J^^^ííc:^*^:

A, L·i^ft'i 't^h/x^

-i

"" iia llum dauraria de la posta /enrogíaJl i iiiiiil n ijiii ens lli ana^eni atansanl, o.í nuvoLcL í'S i'eia. gros i s'Q.sfil;i|i:n.T.sav;^ Tenia rt^À as'pecie •de*fum><i·rt:a •fet^t*»^ ^ í\\ie. n"ailira' cosa, però í l'enornie dis-íància que es feia «aítcíLdor-.sigiiüicava tina cai.í5s'irofe.-Tò^ta la nosi.nÍ atcrí'[n,4-restava concmitratíü allí, «n aquella'llu-' nyania, sobre •ftl llgm del Montseny/qu-j es retallava amb uitidcsa. con'.ra tílaror, la clarur verdós^'-de l'alba crepuacuLir.

Quan brillaren els primi>rs estols i el cel ai«1isiuja»í» el in'ivol à'aliarga^sjw^ enormemeiUjcom un estratus infinit. Al­hora esdevTmia purpurí, tenyit p^- ua reflexe de fornail,'inequívoc.

El Montseny er&mava! Cremava do P allra vessant, xieü costat, d'oin;a, cnr >a niíi5.sa alterosa d-c la muntanya r ;ma-nia d'uua blavor o) tmpaote, §*K-se un guspiroiçni ., 'un.

Ti'impassibililat., (i'a'iui'll^, silueta tan ' ,,.vojj^uda/mossada per ;cs fiaines/em sor-iiprehgué. Va, eÍLranyar-ni--t—-tan 4vesat píistava ar cijndi·dòra^,'a dotada de vida i i aSensibilitat—que nOiCspoi-iés ila seva epi- * [•dermis. que no. s'agM*-' pía>ia·<la pfcJ do.-. I i'ior, que sofrís tan cçilladami^nt, I

( ÉI tren passà ,so'.A la boirada drll fum jue_,ijjL·ajW·dïLL llhijiiuji. l/c-stel lada

"ílesapareíïué oeuitai'per un "velarium do grisor sinisiro. De ^o' '-'-i driri'ura un íu-T6, llampegaren lesiflamcs. El nüvoi es- ' devinguè acruenlaL.>"n frasp:.i:í.-;ar la co­marca deJl Vallfís iàgui^rern fer-nos ca­bal de l'extensió rjy^rininri^tff Formava ^

, iipi;.í n£?fra/jrregn!àr ^e vrtr.id^^ 4^'ttw. ». un indi·et^'avi\·ftye.ifi-.i en J'aitra s'es- -f

, min-tuien, porú sempre anavi?n aixani-ptJant-se i envoiet tli biò.júria, Ln mig. (fi'l i·i^rcoi fusc iiuía, i-;-í i allà, ün.ttfc. • j

Va semllar,-mfi/que JpS campanesM',» algun poblo lücaveri a' somoüai*. v'a ' semblar-nte i uc cu ramO:.i /ona deU so­car ra t 'h i baurien .m'i5j?3 i adliu:: po-• "^f í)]ets—per mi • ri^-íenli abaroaba. gi a i llegua quadrada—^.yíi.jg fer-me Ciirrí*, dçl desori wmaua-uii!*irt!Pfe o'eJs habifants d^l bosc durant aqualla nit, por^ vaig s e ­guir fent-nio croa^ ,jd'aqueixa resisíóri-cia als flagells i a les calvimitals de lu Hítldiüttiftaa."sempre Immutable. Una pun.-la de cigar t'a desífíacienf^r un bon^i el vell Montseny fe's socarrimava ell pelat-ETf' scnso pegav,uq'.hq,L ni dir un^piu.—

L· ^

0

> e

L-es eratrara^'·es a l e lesco-

En un establiment-de maleria! ped;!-igóftio lü iia cxposal un tors d'home, tamaiiy natural, obert dea del gau/ol, íius jnos íiva)i del Uonibrig'ol, >7Ü repu-^-na, perquè un hom ja veu, a la i^rim!'.-ni mirada, (jut es tracta d'una imita-citi, Aüí tan.ib-^ hi han esferes terrfií-M'os anifc i(!l!cu,í de munlanyes qae no eiisauyen a ningú; i qui fa un nióu de carlJ bé pot fer-hi uns puímous, un íütgt, Qj; cor ; una budellada. :

Aquest model anaLómic té molís i-mnlts miradors, molts més que els mo-de!s e'"'í-'§ï'úücs. E.s comprèn qnc into-ressi majorment saber la disposició t!e les nostres entranyes, que els de los cino parís íie la terra. Ni J'Assia ni l'ücea-nia, posem pe·r cas, esdevindran objec­to'de les vostres aproitsions. Si funcio­nen malament, oue hi funcionin; si s' infarton, que s'infartin; si els surt un tumor 0 se'ls obra una llaga vosaltres seguireu passant la nit en íin son i dc-dicant-vos als vostres üTers, •úa dies, menjant í lievent i riení-vos de Tapo-lee·airi. Por», ai si un sol territori del Tüstre món'interior gufreis una peiitíi modificació o transtorn, iot seran ,(o-mors, angoixes, sobresalts, iiiti'iic-tuds!...

Ei pitjor de tot és no saber quin punt de! vostre mapa és l'afeiHat. Conjccta.-reu, malicieu, sospiteu i no en trèieu" pas llaigua clara. Moit sovint donaríeu el quX no feniu,\a fi de conèixer amb i ' d m _ nó <íe la. froixura eslA a'sota o sbbrfi del canó dfi los sopes, i altres dades fopo-i?r<lflques que us '])ermcfe=:ain deduir quin mal teniu i quin perill u^ Eunena-ça.

L'horribifi esdevé qinan, consultan! els , geògrafs més eminents, els veieu per­

plexes, i quan us dinen que ei mal que vosaltres sentiu a la boca dol cor us

pas i^igua ciara. iuoii sovint, üonarieu si quX no teniu,! a fi de conèixer amb Lota exactitud, Rl el fetge és al €0s!at :lret o a l'esquerra, sV eís ronyons sún molt pròxims o molt sVpurats, m cl ca-

X . / > , - t^—^í^ · -^ ' - ~

f"^

•trànsposr-uiuiis qu t ; . JIÍIÜÍI ' .UHI ari!ji.i·i|rÍPsL í pt^C cn consonE^ncia amb la roiaoió qüe heu, cstabiíirt entro cl lloc adolorit i la faU, luaoiúi hipolética .do l'órgan.

Tfjliíoiïi, qiuin se senyala oi cof, ora­dor o còmic, poeta o eàntani, en fa iin gra massa iiórtant-so la ma al costat esquc-rra, i és p&r aisó, i per molfoa al­tres raons, cjue c's Lorsus de cartró oberts do bat -a-bat •deuríeu abundar a lot arreu,

No miís cal ílxar-jSo amb l'atenoió i qualilat de los persoj;ics que s'encanten, estones i estones, davant de la vitrina. Cap d''cUes deu esta» lliure d'un dolorct amoinós o d'alguu riialcstar suspecte.

fte'U endevina eüínssudiis on peroat çar por l'intrincat laberinle de lum-Mr-.' ses, conductes. ;''VniÍMl·"i, iip"ri'nlp\ ncr-, vÍ3 i sagineres, el punt que corres­pon al lloc ou <ílls i;ul.en la pertorba­ció rnalestruga. 'Ei jiroblcma no deixa d't^sser anlu. 'Los ontranyoíi estan nu^^ ravellnsament onquividps dintre aiiae-lla caixa de cai-n i osíios que sembla de g-nitairra. Hi ha una supe-rposició me­lòdica i racional de peces i encara quo •s'hi oviriu uns grafotj; í sigui possible remenar-ho, existeix la'preocupació de no lenjj.^-'ngiüy per a (ornarr-ho a si-

Jjiar'lTi^''!.íilanieii|.. Fet i fot se';íueix l'in-certesa; p^ró (aiimtçteix hem avenf.-at quelcom en el .conpiTcmcjit de nostro inlerior. Tenim base- pei- a sospitar... per a sospilar que els cirugiaiis bi per­din alguna, co.^a o ela sobri una rod;i. •dpspr(5, d'apariar-bo; con) al reíloís'of d'ancio.

\ k i^i

^ 7 ^

IK

i Tot ciutadd amb inclinacions iracóli'. f'flues té dies ü'uiía enyorança més ac-i icentuada i tirànica per ila plaent delícia <lel camp. Son aqueixos jorns de cel blau, ü'e sül pur, de calma somníosa els de més mal passar en la grisor d'un jou QuaisevuUa, sigui maquina d'cscrinre, tauiell, esíiildgraf, paperam, banc o ban­ca, caixa 0 caixój oiicina o boUguetií, so-

• í-errani o sota teulada... Adlnic els qui poden dbdicar-se ur,s

inslauts a "peonar" uels carrers amples iilunünosos, sCüten Insies contemplati.-ves i desitgen més espai i niés vegeta­ció, i aqueix tasi escaducer de naiurale,-jsa vinguda ílels balicons amb testos i do l'arbrat municipal, els ellumina i els in-r íensiíica .el sufriment.

Ei més horrible, i parlem per nosall-Ires, és la sequea'at, llisor i mpnüionía del s^I que trepitgeu. A daltTenoara s' oviren branques, capes de veraor, algu­na roba estesa, unes boires, un colouí...

ÍQVó sota nostres plantes, li'empedrat es-úpid 0 l'eterna rajola, marca EseoreL,

de la voravia, o l'etern apisonat de oal.-sobre, 0 l'asfalt únic o lia roae^a Uosa-na menjada per les sabates dels via­nants, i I com a fauna d'aqueix desert jsenso oassis, la moto, la paíineta i el Irií'iole -dels vailets, capses do misíos buides i transgressions evidents del '• •o íscupíu a terra' ' .

Per això, amics meus, quan impensa­dament, seguint etl hamét^ do l'empedrat,, o la ranura d'uu rail tramviari, o les ca­pricioses de-presíons d'un iroç de terra ai'etgcgaci'a, ovireu un regalim d'aigua ;<Ull'ana com Üà que corre pcis reixores úeh boscos, ex'perimenteu, sobro tot si ,és a resíiu, un benestar iuuí'ab'le. Vostre .esperit es reíresca nomós de contem­plar i^quella deu miraculosa, sorgida en^ iro els rocs oom altra prodigi de l'Antio Testament, com una reprotlnoeió del culi-. pejar fervorós do ia vara de Moiàés da­vant la mui;lilu-d d'israelites assedegats. Penseu, il-lusiomtnt-vos: per ara tenim pi correntet crestallí i murmurador, després vindran els eréisems, les íulsiea i falgueres, la molsa i els capgrosos, les ^orellanes i els cavalls-doj-serp. I com tot aquest bé de Diiu trigarà encara, U po-Beu .d'imaginaeió i segum ennartats el tortuós reixoro pev a trobar l'origen, ía veritable font brolladora. Ja sabeu per endavant Que al!ó pervé d'una canyeria roni'puda o do l'escapaa'a d'una eixeta ;tíe pas, perí- a voltes—i Déu ho faci així ^ l o s g](>pad{is del líquid ixen de ia ma­teixa terra on| a través do la trauspa-réiieia dol bassiot^ii llu sorra veritable troccts do pHat i à''ül]a quo somblen tal-^ toeht pedretes naturals..

I À

10 r,

__it^ v.'-'·-*-**^

\ ^

Ui de

I encara que la "limfa" engrescadora ü tïül forat d'un pany o d'una esquerda e l'empedrat, més val això que res. Te-im base per un repòs poètic, per un

ídil--li, pqr un somni de íorania domini-!caL

Fcu de pensament una tfocoraeió apro^ piada, i, per a més saíisfaocíó i verismo, compreu un Uonguet i mitja presa de xacO'laia i ua csleleu de panxa enlaire Hmb els brajWbs a^a el cap.

Per soçt aqupfxes fonts irnprovitzados torgei^e'n di^i jor altre, oom una com-pensaéíó jWovidoncial.

t . v^ o y e t * * ^ ^ ' " ^

Í: ^ I k

a c^ica-tua \ Ull cau/ri i uns coIor!i3\ccmpar-s&s, ^mmaàmm certes 'habiUtats/Siíú pas •deil tot extraordíuúi'ies, però quü r<É.í líe bon veure barrejades anüi les dels acrò.-bates g-imnastes i equiül·risíes de prü-fessió, el proííi'ég dels -quals, en aqueix ram, ísembla deílnitivament assolit,.

Un 'honi,jls*f amb goig ía iiiet.iLa col-[eccid (ríHÍmialets, esperant Jlnr lorn por a irn^jTfobrar, situats en plataformes de

fa i on actituds ^serioses a la íaiíó Q'G pei'sonalges im^portants, reunits on assemblea. .

Aquesta furmaíülat de los bJsíies, ben imprúpia <ie llur carócter movible i jo-£,'anor, us entristeix un poc reccrdant-V03 !a dels infants-iprodigis e ielaUíi -de llur iprocüci'at i objecte d'una expluia-ciü ci'uel i sislemlíica. Penseu que Dur desenrrotHament TísioWgic resluria cs-froncaf. pel predarnini de rarjorüiaüsme cerebra], i això us els fa piluyer con­vençuts, com el vuQgus, qu'i moriran ju-ves.

Els país de íeulida, els gossos de! ca~ •Tor, oTs micos i les cacatues dels bos­cos tropicals i les fures que d'cscncauen ronil^s :fan, sense adonar-í^e'n, iníinitat d'agiïita's i cometen gosadies cent cops més admirables 'que les que els imposa il'ensinistrament metòdic del cxliibiilor. Tot el mírit consisteix en fer-l:o en ua moment dpnat i en aparells ereí'íi:ítes.

L'obediíiicia i la di'sciplina rcaUizen el miracle de convertir-los en gúuils du V esilí^cio.

PcrV+'·'il íixar-se bé que no sobrepas­sen les possibilitats clels llurs úrgans ni de Uur talent natural. .

La l'ura, que és utia bls(ia flexible, pO-ró eama-curta, incapaç de muntar ufi esglaó, ii cal una petita empenta ó'e la seva mestressa per u no fracassar en, 1' exercici acrobàtic 'que realitza.

\(^

1 M, L* S . Uiien el n . lis (ií 1' I d V

\ i

f (V*-*A.

\ /

\<í

( i k

EI mico, 'que Titunfn, en híc^íòlníai eh" s epa ra r - se dols 'fustatíïes que li fan de pis ta i en/rai i re en la l'ioüjor úit la cal i ­fa, .cau; cau i no sap perquó. Ht^iiiiTnWl amb l 'expressió d 'exlranycsa n'cís seus u l io t s lqne foixiben d'un oostaí a H'aítre demanan t l 'explicació 'de! fe!, pxiraordi-nari , a', púbüc, a) PRU ensini«!r;\dúr i als dependents dol circ .que el rodegen. I no escarmenta i to rna a caure peí maíeix motiu, íïns 'que, l imi tan t -h li'espai, eia \ susdi ts (Vepcndents, nosata com a fites, j rohi iguen a no abandonar la p m a . i

Tenim, dnncs, que ai^ucsfes bA^'ies da circ no snppren en res a les l/i|sties da aa casa. No són m í s fortes ni niT's Í.ÍÍ?Í1S, ni més gosades, ni ini^s vives. Ent re Ihirs conglnencs no desvetl larien cap mena d 'entus iasme. Ni .un ca «i doruina un osl no un gat una cua d'areng-cida, ni, un nii,-co un cacahuet per anni '-tos a veure.

No executen res que no pupul execu­tar iin funsemblant amb les facnltaís o r -d in i r i e s , i so tmeíent -se , tan sols, a la pediigOíjia dol cXstig·.

KI que representa un sí>'lt.-mortal per la raça d'Ad'am és. inealcu!abtenir-7}t, -^n-per ior a les t&mpla|iiaap4 que pugui fer, per a supera r - so a si mííleix, un exem­plar selvatge de 'qualsevol mena. i

Ilem de convenir une en ei ram ']" b f s -tiea ensinis t rades ninrri'i pof ivia^ar la mà ner la cara a 'l 'home arroh;';! ie.

^ 14 •» /L·^i^-*^ ^

^

1 zY

Dia ílóiis liaii oonsenüt flutJ fü3 prow picLari de (jutiLrOipi^es.

N ós qu(í em v|jil.f d'acjuesía riquesa' (•d'altr&s eu tenen uiès i ci'aUros en te--iien líiciiys) ós per a dir, ais que .s'ima-e'inen que seuipro óa la mateixa la que ura peíga duis nia-ua llavis, cjue no són pas uns bons observadors.

Aqueíx&s'qualre pipes les uso per íarn rig^urüs; do manera que cada una i •tixbailíi-un dia i en repoaa tros. Taal } reposessin eJs artesans! Jo, natural- j ment, sento determinades i inevitaüics preferències, però soc •i)rou sensat pet a nu donar-lio a entendre ni a •elles ni a iiingú. Així mantiiiü la disciplina i no jnto'po-sü a qut! es constitueixin juntes de aei'ensa i pí'elinguin (ionar-mc ilnm, quan jo sols les bi exigei.fu i'um. Pro­curo viure amb los quatre com en fa­mília, dunCs la pipa ha do ser, després j de la dona i la mamada, la més cara de j les nostres afeccions. I

La pipa vül s6uf.ir-se objecte úa !a í nostra assiduïtat amorosa. Cal saber-, j la portar i atendre-la sinó us amarga-, i ria la ^Ida, dií^uem-ne fumauda, I

Per aií:ó, el maícíx quo un parent o ' que una amistat anít-iua, ÍILMÍ ÜÚ deUi- • ear-li, de íant, cu tant, una diada, prou i .que Ug ho reeoi'tlen elles deixant t ras­puar raicaloidc de llur disgust i em-paslifanl-vos la punta de la üengua. Pera é.s inoit plaent, tíinniailex, esmefr^ sar el temps raufant~ies amb el tiem-piaplomes i netejaní-los dol broc amb un filferro poiut i una xicreta tf'esperJt do vi. Ningrú correspon milior que la pi­pa a les vostres atencions. Nenire iio en tinguem im aííre, val la pena de de­clarar-i es símbol de 'la gratitud, car pfir uua hora de feina qu» us donen us en, l'etorncn cent do deieclanea. Jo acostumo ofrenar-]e..S']ii un diumenye, de&prt's úò complerts eh nirnis deures de cri-stiM i de paro i espús. Em tanco. Jo sé ípii?'a cnSa meva hi hauria un dal­tabaix .5I deixés esoo.par la fortor de les nostres disbauxes de neteja.

Les quatre pipes ^àn e^sgratinyaíles a conoiàicia amb unu fulla üS'Cada del mim fíanivet; ei carrall interior salta com !ea esquerdes d'una j;edrera a l'es-oJat d'una barrinada; després, les des­embusso amb una varetj! de j^aper r e -|ort i, darríramíent. los e.'íban·ieixo í puriílco amb atcobol desnnluraKízut, del quo crenten jier a bullir Taigua de les tissanea.

I íK

^ -

\AJ:> t/\^

Kl de 90 graus resïïTïa pòo econòmic, '• i, demés, les meves pipes sóií pipes a v e -

í>ade3 a' lot . Res de FeílnanTínlsi im'iíi 's. 1l\ r a s 6,s que cada onínse di»a tynen

son diumerigo de Hams i jo !es renío iinúi aiíoplla unció de t i s b e davan t <iels pobres descalsos .

Sinó sún -dotze ïiin qua t re , que és un mülf.íp!e pcrfecíe flel número a p o s ­tòlic. Ks c lar ctue aques t a^vie ínt im,

t aqueixa cer imònia de fumador vell, * aemblatrd, a p r i m e r a vista, deslligada

dels probltíuir-a uae iona ' s i mol t poc fn-fluioüt en ía mai'xa d'un poblo i pi3r coiisoqüiíiiüia despulluda d ' iuterós; pa^ ró íHt i í'et (is una dada biOfjrdlica i uiiigú s 'a trevir ia decidir .si serà o no fiei'a aproliluhla eti (;Sh^MMéiWjM. Jo de­s i t jar ia m^àgeBrx39K iiué pol f^r miiíor un cintudíi dn büJi. ^n-^í, d u r a n t i 'abu-r r i m e n t .donjiaical, liue ne te jar !lcs s e ­ves p íp t s .

l ,a pipa i s un nmie tan fldcI com e! més íidel, no ns dei:<a en les hores de poi'iü ni en les de desesiieraiM;a. Posfïi-blenient us cstaivia una amisLan^íada. >]s r insp i rac ió i cl consol ; us ajuda a ina iar el f.emiw mfís dii^namiínt que una cninttdin mediocre—'podem dir (lue no Ç'C'n j u g u e n d 'a l t ra mane ra—accep t a

tota ciassH de labac, us fa graivebé el mateix servei eiico^^a ijuo apagada 1, en Cas ri'agres.-iió, e3 t r ans fo rma , amb go-l ' c ro ía hunii l tat . •en un es í r i v i l ; s ac r i ­fica !a seva bonra df? pipa pe r a pon­dre i 'afrosa silu-eta do pi&tola bomici-% . Ks subtil i paradoxal : si Ug e.scurco^ Pen a l a r m a al [lolioia i cèlebre^ el seu acudit com el d ' un faccciód company, insf-fparable.

Si miré-ísim pr im fins diríem que u9 í s t a lv i a l'ai/rua oxigenada i les p a s t i -lips por í amades . E s desinfectant i odo-riíica. I

tll ne te ja r les pipes no Teaul ta iacta v u l g i r deis oue s'cxecuton sense pt^ria ui r:rióriíi. Pa.ïï'ucu fíivors. res t i tu in t n n o -dats i u3 sentiu •satisfets de vosaltri^s mHteixQ;3..,més OHP si ag·oísticament, ]ifií?;iií^ssni fet iVl-iorri de l 'obra d' un íiomo do l letres amb l'esperan^^a do que us el torni -oi dia do demil.

- « ^ ^

KA-

\ f^ ^ , / V * ^

L-es xazzsene.'es t o r t e s Barcelona, apart d'ailtrea tares més

0 menys violentes, més o menys porju-dioials a 'la seva íama, més o menys on-Jletgídores, més o menys S^^J^ niis o menys incürretg-ibles, uiém^nii.(íí ftiwniilL·Uy qui<LÍiiavij'tul;l·'Bti^a JL.BfiaiB.fe 1

^ pjd

V

U

f

, »'UíIcllL^Ll'dltlLl·!llU|l noLabíe, encara qne poc

rs-||foraatGr íurisLa, un contingent extraor­dinari ò'e ximenoieg industrials com­pletament tortes, comp'Ietament arque­jades i per consfigüent, fora de la verti-oal.

Arrí'bftu-iso, seguint la Oran.-Via, ílns a la pla^a de torosíVIonümental, i mireu a la ilreta, vefTTestaciíi dfi Nort, i no oaídr\que us refieu (?Xfjlusivament de la noatrrv paraula. En això la roaüfat su­pera bellament, la trassa descriptiva de qua/Isevol prosi.sta.

Una ximenoia torta in'duieía d--^ t'al man'era la retina i feaperit cpio us amar-ffa l'efecte sedant qw) iiodeu trobar en una passejada al, sofllacompanyat do 'la dona i la mainaa'a. Es^una cosa' que vis­ta un nop no la podeu oblidar. I quan Sf5n ducs xlmenoies, Tuna apropeí de ]' aitra, aue fan ar^uió de juntar-se on I' altura, amorosament, com dues banyes do caragol, la visió resuIUa apocalíptica. Ou» en resta de la fermesa i segurefat de les eonsirutícion.s urbanes .si una xí-, meneia de flibrica, cnnstrufa'a amb rajola! úH sTiscoptimo [io blincar-se d'uua faísó gelatinosa com les camea d'un infant ra^^ quftio? Evidentment o ens amoin^reip massa parlant-nos did centro do gr^ve* tat 0 lea ximenílïs tortes consíitniran UTi liori'iblo pea^nbrVjieis qu& tiriguTn ulls a la cara /^hnt iment do p^ctitud a 'la conciJncia

|W

\

l· n

« v t í ^

> A A A ^ Wj

\K

Jardinets de líaznin^< dura

De.8 tic que m-enjo 'prj^a fi B a r c e b ^ h a à M ^ ^ els jarfiirtets u r b a n s , que·.embe-Uíiiseu t í ) a lgunes .plaües i encreua-•nitíiii, tle üAi'Ctsi"*, übjii(íí.e pr-eferent tia eltí iQRVfis míracios. tíüTilo. a n a debilitat Í)*T la regitLació. t)e potit j a t rai iafur-Hiava imaí;íi'nai-'iaiïrent un erol de tjoLs eu-un büse dw Ja íii.uia i un de peüroted's cm uiía. aeiva ÍBLertropical.

iMsfH'és, t^empre QUü 1*6^ tinguí, oca­sió, he fet servir la l'antaaia. p e r a exa^ gerar xioc o mo-l·lles inèuiiíeiLaeiü'na. rai-yratl&3 (l'iïOi·LJctilLuï·a a j a rd ine r i a , a ü 4e sítíisfer el niuu i-nKacraiiJG a f an j de beUcòa aoivaxge i d'aM^niurna cinegótit-

-- Pei ' tTus cünfedtio cíue dels adorab 'cs i deücadíasims piirton-Ks. quü ad&cnen íeg l*taoE';s (i'Urquu'i.aonu, Universi tat , SejJtriveda, cU., mai mtiotítCL pogvit J'CF g r a u cosa .

^í B.síorsajrL-·iíi'tiÉj ni posorat-hr toí.a la [íolKicïa qntï Dé» m'ha Boneodkt [inv

'- idiuditzar hortaliuos i ai'briasoiïs í tníniics 9»iH( Lrubai niaJíe.res J<j v(^aI:e-hi roà nLóïï (iua uu yrüducLa ai'^Jiiiial i .aíanttíUai •da la, iai'diu.cria aiuLadaiia., .

V'n Titlot ( tc. tprra g rassa «wpwPfaBíBqafci' ' 'amb una- palmera. <iiHMÍ>| n.j.ijjC·palini-to"|(i'-ie "van "in.ÉKÍalanl. a giuisa dò"

u

l A L^

1 ^

tartà ü par.diirP'ï:^^!^ u aUr« pfuduol-s "CüiiüLpria, 11(1 té agafador per urja iina-. piDíinió "hf.>í!·q'oolana. üom p-tidrli'u veure •mai Síing-laH?, ni teixona, n i nebrca, ni' Cüuilla üíL una m o r a de £»:iti;üa, en un •üíTií li'S orocarit u eu un-^ .juargenada de '*i;flI)ftTl-d'àngeI'''t Ij'aoCnaoid dels nos---trtrA- jítí·diííí^rs ég una aotijactó infantil., E a iiavüut pulit i cas^clat^'ta k'Eca aiïlb u n a eui'a g,<:uiuéLrLca i dect/raLiva, j a fau-prff'j ^oig, ja és UTia trcsa apetitosw, ^a. Tiü- hi .fa caii í a i i a ni lea -ikvors ,ai. eis esnut-nxtvis, ui ois clap.s verde^^ita.. n i ie» flors q i ^ hi floreixin anib un esforç de Cüiulescwdencia admirable^ sempre Sirt-meses a im deH-potisTne' simncrie.

E n veriLai que no resul ta paa un b«-i na l passatemps, , ícantempiar carn un bnme,' ple d*--.pa<!Íén(;ia boiiedietina, fo-t r a d a la ter ra a n i b ' u u - p u a s ó ; una í o r a t s eqnidislanl.íi on deixa uns brots tendrala, uï là hcüts d^er^bejaiüora, làaCa^uanyat^ perVleraiul i í -se en et par te r re , car ps ta-l'ion millof dintre una iilata amb QU i v i -

V S

'X. ' ^ í . ^ ^ V · ^

u

I !

/ c

< 0

na^ro'f tnlre í']ia^:asscg de bacalh\ esquei­xat.. Na « i * vi-s-t mai afiiierx p'iaiitci- (jtíQ. no m'Uagi viii·gut saliveres recor'1aii¥-nift (fe íEg saí>ro3«s amanides pHinavw-a r a t . L'ends-inà els t robeu 'miiaUcs, pcïv naDatuU, '«xtesos. oom catàplasnios, eiriPíü^al deU terrasset.a.

Iií,od, t au l hi l'aL ï a m M faa bonic,, tambó clapeg-en la toi·Lada amb una rpgiüaritaíl· ptíTiacta-a guisa de íl·.'ípi.·isa-do.í \fTdt!:s,·MtpaHHÍfr1laj'je:s lio- inudif-tà. damuut una ídlvliUa^ dü color oia-i

f cntf me*n itl'üti cTiï-TUíríia p ieaJa ."íe-matifo&fl, d'aqtieijca mena de salsa ver­da r m b la q u i l fíVmuifiníïn ítLMrtii »ü-i pcrficlea dibuixades próvia.ni'·pA'> ÏJs fa or t rany CIUK no l'esc^ampin aniÈ I losía , qwe ho portin dintre- un eab l s i lio en i atuell d .«pn rceUlana . I com ar re ïa , fí\ ma t i foe l Ks l 'úiuc gu-e arre la , perquVi l 'al tre, en ar ro íar , Ja ho arrabas»fMi, ïl loi-nRn a fangar, a ravsclar i. a mudo-lar i a dibuixar ÓVDIS, efipsesl grogufis, fan(,asif,n amb ej«pirals i srirai^oVifies d'nu (Tiist, pr imit iu , d i ^ a n a d e r n del "Pfn'fnc-l o deco rador" ! jliiGamptíixfïn ansb llfr-vm's i wsiïufii^os C4ini u-it p in ta i re de motíloa, Ifts yjarcts d'un fístat.K'ft menen-t ra í . DíE Unt en t a n t un junquil lo o una margue r ida i a fioreixen, pflar»i si no flo-nvixen amb ordre matemàt ic , searuníi \P.A lleis trigünomiíLricni*í-·?i a BS dfMranten fora de la ra t l l a t i r ada •pel' jftrdíniïr; &i s'extrali.mitei'i en. gruÈx i a l tura , KÍ d e s ­fan el mosaJG. sr^n puni t s i passen al parrotó doi p ld r in i ane r , sonso coaLeni-p la r ions .

No ht p lanyen -pR» ela .í'>rnaí,a; "ai PIS fums. però nom ai la malediacíii iin Na-* • l u r a ha^iK^s caitziiit «obro aanoixa f a r s a ! / , lli els j o r n a l s reíxen ni eU fem» puden. ' /

V £

n íw

/ fMjM,

Us

oM^^

Donen vos t res abrins a ies arnes , llcn-ae·u vos t res espeoíflcis üontra eUs pane-Uons, deseu estufds y, catifes, e! fretí os mort , fiiis Ull a l t re hivern !a neu, el ge­bre, ies calamarsades^- els vents g a r r a -tivaiUs i les tongades .4e dies brúiols no t o rna ran a amoinar-Vos, No tenien ja les velei ta is del m a r ç mar^-ot ni aquei ­xes revifalle.s de mal lemps f.an per ju-•dieials a la sa lut GOIÜ a l 'agricultura, no us inquiet in nuvolades ni llevants, no t remoleu per les vinyes brotados ni pels p resseguers florita, ni per les vian­des p r imerenques ; ia tempura dolça, lla íldeiIilaL primavera! , són -defliuLiva-men t garantio 'es.

Senyals que mai fallen, au-guris eom-probata pels anys i l 'extieriineia, apa ­r icions anunc'aiiVjreB, bàsfiFS delí Se­nyor que :i la fais<5 i.Ie ila oïMloma de, Noé Sí'm h e r a ! | de pau i df bnnanea, s'iian deixnt veure pels esr. |ni*3, pels qui e s ­guarden e! ee! 1 )a uan i ra i saben llegir i deixifrar l lurs enigmes.

Avui ba passat nn pu-r^ ' t a r ran -dels t e r r a t s , iper entre te;» fiordeti dels e-sle-nednrs i la roba blnniía «'üíolellada.

Vo'ava no gaire goTit.ilment. amb aquel les embranzides n"'>ee1I eansoner, pen^ deeidii a desembrancar - se de la s o -lad'i immensri de eisaH i l raure en algun •herbsilnn t robar pi] "amoa marTi^que' li plau i upsr>legar la seva c r e s t a ^ e p lo­mes, satjyrr't de la vida.

KII san pln hfií—son in^tinf "o hn fra-ras-íat enenra des d'' que el món t*fl món —nne nn ha de ma-nrar-ll In tebior d^ls orat jols . ni el baume líels nnpf< florits, Tii Ics ombres snan^i r\í\ ]f» stlb'>s gemades

"Rs un brau sibaí-'ln dp rnnntgn Tvnnn-Vnli i nntni'vfrnt. i fnrmnHasini ambaixa­dor, de ta Pr iwnvnrn .

.•i atiippt n''nii'íiyiidi"'r ba poBSíit per Tíareelona íin-^-ít^a d e t p t h n t n , srnçn r^-cepoion=! ofl'^ials, snnse •Apets de gala, peu se dipe'!r='o<s de •c·^Hv'ri'TTida. 'ien se b' · indií d'amis'n<« d'nl'^rn\tÍTT*s. •=r'is'· nnr- l 'Abinlameni pi 'n. ' t nuTlTlwniH 'f H hiurin fet v^nre el nue som i el une ' d e i n J e l a u " t··'PTTn i " ' •n^^\r nn f n n ' m . a,n ^se que li hti^i oti'-' ''l'n, hrMn d'v>

\

u

^^iétíi^ /*-V

ÉI cap~i-cua no sols té una valor,per i al ool-·lcc-cionista, la té per a tots els JifJ-i 1 meg üstudíosoa, reflexius, amics de des- \ entraiiyar -el complicat mocuul·jsme de I' i univers i dels fenòmens que &n cU ça \ realitzeix. \

Hi lia dues coses enormes, formiíja-. bloment coiUorvadores; més que con-* forvadores, aixafadores, ipe·r a Tiutel-j ligéiicia humana: l-a sucos.si<5 de siste­mes 'SoIars en-rinflnit aidcral i la terri­ble sucossió (16 fets que determinen que un oap-i-cua arribi a les vostres mans do mans del cobrador tramviari.

Cada cop que lleig'eixo cl descubriment d'una estrella llunyana la magnitud d'J ia qual supera a la del sol, centre, aom e!I, d'un nucli planetari, i llenso rima-ginaciò per l'immensiLat de ics ininien^ sitats, cm loi'lura el neguit de la ma-ttíria sens fl, dol mai mós ple d'esferes i fotocsleres cremant i apagant-se oa-&). misteri d'un úter sense límits, on fracassa el telescopi, la rcfieiió i el ri-. díc'ol orgull nostre de saberuts i pre-foTÍts. Una cosa gemblruiL em suceeis qyan' me jonen un cap-i-cua. JLn efec­te,',el haurc un cap-i-cua fís una (Jo tantes manifestacions de la casualitat, i la, casualitat, amics me·us vi preparada por un ifincadenamont .prndigiíia de for-scs. eombinadfts, de, fatalitats i coinci-déivOies de temps i espai, qun us recor^ dien aqueix laberíntic i portcn'íós ro^. dar dí nions que üinj;jai a vist comen­çar ni mai veurà finir.

;• Em fico la :uià a la bu!:íaca, allargo la ipessa de d^n, i ei cobrador ^VL d<^na un pflpoi'et ^'ermeIl. AÍT(Í semWa tan

.insigiiilïcant, com el briU *]AMBpÍ l'es-i t'el-ladaid'un astro de dotzava magni­tud. [

Perrt cl puperct is nn **.')7fí75" com l'ostrolla is nna maí^sa ígnea do milioiïB de milions de kildmetrcs do diAmeire i \é. son corteig de ítín-^s i llunes a la faiaó d-i l nostre so!,' que resultia; tih esquitx.

ET que jo tingui Pn P! meu poder, a , disposií·ld" de l'Inspector, nn "57/475" i v'í dol principi itcl —í·-r--- • •imA. Spel3 j

'1

5-7^^^ >

\ ^

I K. u

iTiMis avant-pEissafs hagTjGssin^'jiascuf. a Xer-oosIovíUítiía jjossiblomriní: Jo no viatjaria':?u un 29, trajecte Urqu'íjiaoníi-Canaposatí-raiio. AgafVm-bo sols .dea dn 'l'avi, fiII de TE.'íqairo] (Vich),d*üanfo« vlcisüituf.^, trag-i.!dios, f' xií.s i fr'cas.^os i rcpiramonts lia tingut quo passar la \ nifíva faiíiflia i 3a rrEu Foronda i ]a ciu- ' taf., i ois •\'nhíclí>s, i la fíüostió social, i l'indústri.i fMotri^a i ila líf'"£"''ànd i aUrtís óssfíi's i eosos ponjuí ia m-e va presència coinoidí.-; amb Ja del "57/475" en oi paquet dol cobrador i ens JUTIEÓSH , sim! '•.., , . I

iOeíx&m-ho •p.sl;ir; ,.lrisüriom els doii* minuts qup pr«cftdir!^n a, l'actiiMptiment de] fot cfue em destinava ei rap-i-cua.-Perqué vaiy; adonar-me. a mii,?a cncala" qii^ no tenia tabac? .Perqu-íí on i-eLornar a daJt a ompiftnar la ppl;ica luig-iií dVn-cí^fai' un paquet de durs quai-íuita i eíii léf entretenir dos minuts una consul­ta de la meva rnuíler? t

quants mftíre.s por as.soiic i.írr'^tramvia i vaig .esperar vi scgÜQiif? i*crqué vajg. pujar aJ n'molc i ngi $1 çolxe motor?,' Perqnií vai seure a la tpr<>çra -líanqueía í no a la quarta? Bercjuó -Gl traiüviari em cobra el passatge prime-r que a uaa' damisel-la veína?

Penseu encara, que la fortuita inter­posició d'nii carro al pas dtíil primer tramvia, permutenit que oi prangrués eense córrer, o el deseordar-so un cor^ dó ds les meves sabat&s, fpiit-me per-ilne· l'altrie, liauricTi anuI-Jafl PaviíuïU-tesa d'hauro el " s r í m " .

Kspaordiu-SR, aroi^^s, d'aquesta cura íniprovü, pertinaç, miniieiosa i pr(\meUi-. tada de dostf. Des de la prehistòria eü' havia decretat que'en l'any de gi'iicia de 1923 a K"s cinc de la farda del dia 21 de març, jo recolliria un eap-i-cua, les líifres tjel qual, s"majíes aliernativa-ment, en dos s/ -rie-s, doiiaripn per re--sultat no pas -i,'!!) ni 13, ni 13, si­nó 14 Justos,

ï considereu com Tes relacions pr'eüi-. íi>es per quo aisó p.siiovingufe no han sofert aJteracíól ei m ba ocorre-gut ma-tornàlícament el fol a liesprral, d© tot de l'iacaleulable núnïi>ro d'accixlents que

podien dcstorbar-Io: c^m ni vm granet de sorra ni uii estornut desviaren la tang-éncia proeiStablerta.

Oh, pi'rftm la casualitat amb massa Indiferència i és un astoradüi* .prodifji do premeditació I ordrej

Lcp

.^S^

^VtyK

A^ j / ^

"Ei gran Ilaymoud'í actuant a Romcaf ens ha refioi·iiat «Is 'lemps remots de ía nostra infniifejfa. Nosaürea hají+'m aeonseg'uií. i'edat d'or JCÍL-IS presfiiiiEa-dors. Així com avi

iji'ía }jl;inc;a. Kly qu'ï^iíi·i rtíCítcJi versos en I^s

riMjimjjj^rTTartit'uIars, en aqut.'Il temps fiíifíTiJiia fruita en xm barra't do copa-alia. ToL era amayar J'ou, beu niirnt; poí'ó taiimatftix els d« la truita tsnien uu prestilii de taumaiurg» (lue iio té un ver.sairc de salons. Ja i\\\\.%ii s'admiro de .la capacitat de rimar paraules, i en­cara produeix sensaeiò el Lre-um una peixf'ra amb 'peíjs-oíi •^U8 i aigua <ÍUQ muiü, doi sotaniúneíj'·à.

EI3 cataílans però aom gent que <.'n qíicstioiïs (l'ii-lupionisnitj no podem pas adniirar-nos CCL l'es. Recordiou-se íiue hem tingut uu Caiiouge. En Canonge (don FruciUíís) havia adquirit una la­ma uniwrsal i arreu se'l considorava insuperable.

Es €Oiiten d'cll f oses ex-traordlnV-ries, executades davant do persünal.;jr*s reials^^Mií e! seu frae no hf cabien uïe» pondooorícions cítrang-eres i naciouolsj 4 humil—huviat ;»uSH4»IjM£fibotPS—n'iera testimoni e! cnstellíi q!T(r·'' ·fw4*Aüi,._^n . pnrleníí^s cu<m la seva ayiliíat de dilaV Comensava les spsions amb "caballe- • ros 0 caballoras" quf esdevingui^ «épí^ i que els vells recordeu ami) entendrí- A ment. •-• • • • ' • • • • ••

Ara bi , els modern» U-luirílonístes, • ,pel que hem pogut veure ÍI Homea, 110 hàn suMrat pas al uoslrc Canong·o.

La ei|ncia tie l'escamoteitg: amb qna-

sç"

^

\e

rajíl-a anys no ha fet gaires jirogr·essos. it^omés Iia extíís el sou radi d'aocifl.

En el ram de éssav vius i io,passa­va dRi fVlnm, i ara arriba a 'Imnec, i

, dn J'inrc, n la íJona. ^ctual-donaVs fa J'oiio.Hra amb «!ia

més Pi^ïll

íima de .sCí?on; el fomp3 d'^npe-fíai; rovúlver íj n et Hoc quclnfiuparanu

írobeu íunqp a vpg-;iüe&|rl·s, Aixd fa pensar nim es més insubsiSTieia] de que apart'iita.

•pit síErní en T srífaf. auo "E! Grau Raymond" es val de danès j--r:mrs, molí lilexiíjírs i manejables; mwi de to­ia manera liaiireu do convenir '(lue yi!-í p-'ren -cn gfuifc i wi I l a r^ r ia a un pao'- tarell o a una cadernera.

Aquesf.a major pof.yn·fiia dVscamof.eig' ^"cniïia un po<:. Fins ara íreti «ÏH TR-lÍo!>res, Jí)s agnllc..<< tlf corbata, ois mo~ Íhf-ÚCTS; J - ' s Pi """ nyore? que esíaven d? camotejadors, i a la plrdna úv les quals ja \i3 se-ntíeu resiij·nats a l'avenç, íiar !l'pi£ppr!(|nc!a os bnvia fot vpore que no calia vautar-se, d'ésser previsor i des-foini'iat. D'ara on avant l^m do tenir ctira amb 1" senyores de la vor^fr^ f s-íiraa. Uïi '•Raymnnd" ^.^eniinc^r tífí mal cap, qne firi per "pispa" uftjeii^^i^^itgs^ de la mu!I·"r. do Fa íiHa, tío la prorn'"-sa i d-e l'amida e;i un dir .rríiift.• I-os empentes i rjfefjnramenLs ^n ÍPS ida* ía'ni'mqs d'un tramvia són mfí? pe<*i.

riltosos que rnaf. Un hnm^ jfH rmiar eii un 29 i íornar vfdn a easaí aíxó ja ïio saii/cm,^ perd amb la dona aiana-da, no.

iilles ú(i corbata, ois mo~ 'iiíilogri/lnu.e.''... los pe^ íaven tlestinadcs als P.=-

I A

I

1 / í^

U V « .

-1 L·^ HMJU^

I.

^

jmu

- ^ -

/

tf^ít.

\ ^

V

Oh, si fossin un vimot. o upà "cande-la, no us en eníornaríon pas íi oasfi sen­se havcr-les a^rossaiJesl lios/mans iNiBs

^ lli van. Pera s< n tan ajlfis, tan negres, ilant de mal empunyar! [Dessracfata de Nosaltres si sou un homT'd'aquells que un quadro decant^at us esp:arrifa; quin frenesí, quina exasperació no mentiríeu davant d'aqueix espectacle indescriplL-blfi, d'aqueixa iraf^édia a'o les ximenoi^s despíombades, iasinuant en la blavor de! col un arc fantóstic, un viatge, de tija de sarment queWe proHonfrar-selles tor­naria a !a terra' d'on han brollaí, amur-g-unant-iies.

El paraiclclisme de l&s edificacions que tenen a l'entorn resta destruït. Res s'ag-uanta dret ni horitzontal, tot és an-tigeoníytric, tot fraeasa i baila com en una "reverie" cubista.

Aqueix efecte òptic ó'óna una impre-

8i(5 d'inestabilitat,'<5e -castell enlaire, d' una efímera Barcelona do joc de .cartes que un cop de di í pul ensurrar.

Us torna pessirnislea. Tots eÍ8 per-.'eccionanients i empreses que 3'inten-ten en honra i gílòria de nostra estima­da Barcelona, cor i cerv^ni dy ÜaUlu-nya, ua seraMen vans, inúlÜe, mai fo.-. namentats. ^.^•· '"" «

•:n i-wàmvmittmmtitftMf:^molt u, sï, però caldria adressur les ximeueies;^« " rifffalWi. i p t ^ ^ l i - l » . -irr-f ii - l l i • • n r f -

fiTTn-ii <·.np.nÍYp,fn. perfectament, pe-es ximeneies seguiran blincades; V

„^^ Exposició d'Ilw·iliWJii'iofr-'etiéfttiP^ ^wwéMg·e·--^ ^ a r a l ^j'^ninanya) .els íi;r\Tps escolars, el y ^ Metropolit\ ells jardins i parcs per es-

plai d'infants, l'Rtt^inoiiU,"on. Uu-t'oaftaft»^ Ü6 Hiiumüifjwi, no ens escalfen ni ens refreden: í:òn projecLes o r-'ïalí'ats que ens afaiiagarien, UQVÓ esa'evindran sem­pre coses aecuníMi-ies, meiïtre no dcs-Íparegui i no se'ns lliuri de l'oboes-\ó de les grans ximeneies tortes.

1^

V».

* •

' / ' '

' >

' - ^