El paper clau de les polítiques locals en la cooperació entre famílies, escoles i

comunitat per la cohesió social

Dra. Cristina BrulletUAB-CIIMU

XIV Fòrum Local d’Educació

Diputació de Barcelona, Castelldefels, 22 d’octubre de 2008

I. ESTEM VIVINT UN CANVI D’ÉPOCA.

II. EVIDÊNCIES RECENTS A CATALUNYA SOBRE LA IMPORTÀNCIA DEL PAPER DE LES FAMÍLIES EN ELS PROCESSOS EDUCATIUS I ESCOLARS.

III. CANVIS FAMILIARS A CATALUNYA: NOUS RISCOS, NOVES NECESSITATS I NOVES POLÍTIQUES SOCIALS.

Recerca CIIMU: Informes 2002, 2004, 2008; Panel 2007; Infància en xifres 2005, 2006, 2008; Informe Inclusió Social 2008.

I. ESTEM VIVINT UN CANVI D’ÉPOCA......

Tres reflexions sobre:

1. Els canvis polítics, econòmics, socials, institucionals...

2. La importància dels vincles familiars malgrat els canvis profunds que experimenten

3. El context educatiu cada vegada més complex

Estem vivint un canvi d'època... que la CªS anomena i interpreta de manera diversa... tot compartint que a les societats dites de benestar estem

transitant cap a noves oportunitats i nous riscos derivats de...

• la globalització econòmica

• les noves tecnologies de la comunicació

• la creació de noves xarxes i centres de poder econòmic i polític

• les noves migracions internacionals

• la intensificació del procés d’individualització dels drets

• la creació de noves formes i dinàmiques de relació interpersonal,

intercultural i transnacional a la vida quotidiana.

• la transformació de les institucions de la 1ra. modernitat .....

• el manteniment / augment de les desigualtats socials......

1. A les societats occidentals ens trobem en una etapa de transició social....

Una de les conseqüències socials més importants del procés de canvi i transició cap a possibles nous models de relació personal i familiar (de naturalesa no patriarcal) és...

Que la cura diària de les persones ja no es vertebra únicament entorn de la xarxa familiar —i de les dones—, sinó que també cal comptar amb la xarxa de relacions d’amistat i d’intimitat, i cada vegada més amb la xarxa de recursos i serveis públics i comunitaris de proximitat.

2. La família es manté com a primer marc de relació social on té lloc la reproducció, l’acolliment i la cura de la vida humana al llarg de la vida, tot i que s’estigui modificant en profunditat el seu sistema de relacions i obligacions, entre sexes i entre generacions.

En un marc de freqüents transicions familiars, de freqüents reformes escolars i de creixent diversitat en les formes i estils de vida, un dels reptes més importants, al meu parer, és aconseguir que les famílies i les escoles - ben diverses entre sí - comparteixin i practiquin uns valors cívics comuns (quins?); respectin valors i pràctiques opcionals (quins?); i es reconeguin mútuament els seus dubtes però sobretot les seves capacitats, autoritat i confiança per educar els infants i joves (Com?).

No és fàcil al meu entendre consensuar valors i bones pràctiques, però sabem que la manca de comunicació o la fractura entre escola i família té conseqüències molt negatives pels infants, tant en els seus resultats escolars i les seves expectatives vitals, com en la seva formació com a ciutadans.

Invertir temps i diners públics en el suport a infants, famílies i escoles és invertir en cohesió social pel futur.

3. Els rols parentals i filials es desenvolupen avui en un marc social, dins i fora les famílies, cada vegada més complex i divers.

II. EVIDÈNCIES SOBRE LA IMPORTÀNCIA DEL PAPER DE LES FAMÍLIES EN ELS PROCESSOS EDUCATIUS I ESCOLARS

- Temps compartits

- Relació entre control i incentivació parental a l’estudi, rendiment acadèmic dels fills i filles, i ingressos familiars.

- Benestar relacional dels infants, resultats acadèmics i pobresa.

EVIDÈNCIES 1... Sobre els temps compartits

Jornada laboral segons sexe del progenitor/a

5

23

60

12

13

56

40

0

10

20

30

40

50

60

70

menys de 20 hores setmana

20 - 34 hores setmana

35 - 45 hores setmana

més de 45 hores setmana

MARE PARE

Valoració del temps compartit amb mare, pare, avis

74

63

46

18

32

50

85 4

0

10

20

30

40

50

60

70

80

Valoració del temps que passa ambla MARE

Valoració del temps que passa ambel PARE

Valoració del temps que passa ambels AVIS

hi passa temps suficient

voldria passar-hi més temps

hi passa massa temps

Proporció de nois/es que voldrien passar més temps amb el pare o la mare

segons les jornades laborals d'aquests/es

13 12

21

2829

19

26

36

0

5

10

15

20

25

30

35

40

menys de 20hores setmana

20 - 34 horessetmana

35 - 45 horessetmana

més de 45 horessetmana

MARE PARE

Val la pena desenvolupar polítiques dels temps

EVIDÈNCIES 2... Relació entre control i incentivació parental a l’estudi, rendiment acadèmic dels fills, i ingressos familiars

Proporció de nois/es amb nota mitjana de "suspès", segons nivell d'ingressos i de seguiment familiar de l'activitat escolar

39

25

20

28

16 16

27

10

7

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

Seguiment baix Seguiment mig Seguiment alt

Ingressos baixos

Ingressos mitjos

Ingressos alts

Proporció de nois/es amb nota mitja "notable-excel·lent", segons nivell de ingressos i de seguiment familiar de l'activitat escolar

25

36

51

31

50

545557

65

0

10

20

30

40

50

60

70

Seguiment baix Seguiment mig Seguiment alt

Ingressos baixos

Ingressos mitjos

Ingressos alts

Proporció de nois/es que creuen que faran una carrera universitària, segons nivell d'ingressos i de

seguiment familiar de l'activitat escolar

48

58

74

54

74 7375

79

88

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

Seguiment baix Seguiment mig Seguiment alt

Ingressos baixos

Ingressos mitjos

Ingressos alts

EVIDENCIES 3... Benestar relacional, resultats acadèmics i pobresa infantil.

Informe de Unicef 2005, sobre el benestar infantil a 21 països rics de la OCDE. Posicions dels menors a Espanya en el rànking de millor a pitjor:

• Benestar relacional subjectiu .....................Posició 5

• Qualitat de les seves relacions familiars.... Posició 2

• Educació formal ......................................... Posició 16

• Pobresa infantil relativa.............................. Posició 17

Informe CIIMU - La Caixa de Catalunya sobre Inclusió Social 2008

• Un 22% dels infants a Catalunya viuen es situació de pobresa relativa.

Per tant, lluitar contra els mals resultats escolars sense lluitar de cara, també, contra la pobresa de tantes

famílies és una empresa probablement poc efectiva i poc eficient.

Educació i Benestar han de treballar en projectes conjunts

III. CANVIS FAMILIARS A CATALUNYA: NOUS RISCS, NOVES NECESSITATS, NOVES POLÍTIQUES SOCIALS

Recerca CIIMU: Informes 2002, 2004, 2008; Panel 2007; Infància en xifres 2005, 2006, 2008; Informe inclusió social 2008

- Canvis sociodemogràfics bàsics

- Dinàmiques de formació de parelles i famílies.

- Diversitat de les formes i les cultures familiars dels menors.

- Relacions de poder i autoritat dins les famílies.

- Relacions intergeneracionals.

- Desigualtats familiars en les condicions de vida.

- Famílies i infants pobres

1. Canvis sociodemogràfics bàsics

• Pocs infants; mares més grans; més mares estrangeres

• Menys menors d’edat • Més gent d’edat molt avançada

• Notable immigració estrangera

• Més llars unipersonals, i monoparentals• Més fills únics o dos com a norma

Quins sóns els riscs? Què necessitem ?

• Escoles bressol de qualitat per a tots els infants que activin la inclusió d’infants, pares i mares.

• Espais familiars intergeneracionals per compartir els sabers de la bona criança

• Espais d’activitats intergeneracionals, i interculturals • Activitats de sociabilitat “fora escola” • Esplais/ Ludoteques / biblioteques per infants, etc.

Possible augment de l’aïllament social. Necessitem més i nous espais de sociabilitat per a infants i adults per reforçar el vincle social i el sentit de pertinença a una comunitat

2. Formació de parelles i famílies

• Més parelles de fet, menys matrimonis • Més separacions i divorcis• Més llars monoparentals amb menors (8/10 mare)• Més famílies reconstituïdes amb menors• Més famílies adoptives• CAT: Panel CIIMU 2006 (llars amb menors 12-16 anys)= 12 % monoparentals; 6% reconstituïdes.

= Llars més petites però famílies més complexes= Vàries transicions familiars al llarg de la vida

Quins Riscs? Quines noves necessitats?

• Habitatge social accessible per després d’una ruptura• Suport econòmic a les llars monoparentals amb baixos ingressos.• Serveis de mediació familiar• Punts de trobada pare/infant o mare/infant després de la ruptura• Espais d’ajuda mútua i suport psicològic per pare, mare i infants • Bancs del temps per afavorir l’ajuda mútua entre veïns/es• Punts d’informació de Serveis i prestacions personals i familiars,

etc.

Més vulnerabilitat en els moments de transició.

Necessitem mesures diversificades per donar

suport a infants i adults durant les

transicions familiars

3. Diversitat de formes familiars dels menors

• Més menors en llars amb formes familiars ‘no convencionals’

CAT panel CIIMU 2006 (12-16 anys) = 22%

• Més famílies procedents de països, cultures i llengües diferents

Quins riscs? Quines noves necessitats?

Hem de reconèixer i legitimar la diversitat familiar, reconeixent les capacitats i estratègies positives que en general despleguen mares i pares per tenir cura dels fills i filles, en qualsevol cultura i en qualsevol forma de família.

En aquest sentit, una idea és fonamental: amb poques excepcions, totes les famílies comparteixen l’ètica de la cura als fills i ascendents.

L’ètica de la cura uneix a famílies, escoles i comunitat.

Estigmatitzar les famílies “diferents”.

La diferència no és = a família desestructurada.

4. Crisi del poder patriarcal en les famílies

• Confusió entre poder patriarcal i autoritat parental; entre autoritat i autoritarisme• Necessitat d’una autoritat parental democràtica... Però...

° Manca d’habilitats de negociació ° Manca de temps per la interacció quotidiana° Fràgil transmissió pràctiques de bona criança° Increment influència mitjans de comunicació i NT

Quins riscs, quines polítiques socials?

• Permisos i excedències laborals remunerades per la criança dels fills fins als 12 anys

• Horaris laborals més racionals i flexibles• Espais de trobada i autoajuda per mares i pares, avis• Promoció de l’associacionisme familiar• Programes contra la violència domèstica• Formació de mares, pares, infants i joves en

habilitats de negociació i gestió dels conflictes

Hi ha més infants sense límits i malestars psicosocials.

Mares i pares necessiten TEMPS per la criança dels fills/es i ESPAIS / SERVEIS de proximitat on compartir amb altres els sabers de la bona criança i on definir les seves necessitats i demandes

5. Relacions intergeneracionals

• Avui la família extensa és més ‘llarga’ (coexisteixen fins a 4 i 5 generacions) però més ‘estreta’ (pocs fills = pocs germans, pocs cosins, pocs oncles, pocs nebots, etc..).

• A Catalunya es mantenen solidaritats molt actives entre generacions encara que algunes siguin menys presencials i quotidianes que abans.

• Però una part molt important dels dèficits en serveis de cura a la vida diària i de mesures de suport a les famílies (escoles infantils, adaptació d’horaris, habitatge assequible, activitats extraescolars, serveis per a gent gran, etc.) són compensats per l’activació de la

xarxa familiar, bàsicament sostinguda per les dones.

Quins riscs, quines necessitats?

• Promoció de la responsabilitat masculina (nens, joves i adults) en la cura de la vida diària familiar.

• Serveis d’atenció / cura diària a domicili• Serveis d’atenció / cura comunitària fora de la llar• Residències de qualitat per la gent gran amb grau elevat de

dependència• Residències de qualitat per infants en situació de risc social• Programes de suport i respir a qui té cura d’altres dins la llar • Promoció del suport i ajuda mútua entre familiars i voluntariat.• Bancs dels temps per promoure el suport i les relacions entre el

veïnatge, etc.

La xarxa pot esgotar els seus recursos perquè les dones amplien les seves responsabilitats laborals, mentre que els homes no modifiquen la seva dedicació a la cura familiar. Per tant, per una banda, necessitem més, i més diversificats, serveis de cura comunitaris i de proximitat, i, per una altra, cal incrementar les responsabilitats i dedicació del pare i els fills dins la llar.

6. Desigualtats familiars en les condicions de vida dels menors

• Increment general dels estudis de pare / mare joves però importants desigualtats formatives entre famílies, i dèficits històrics de capital escolar.

• Increment de l’activitat laboral de les mares i menys mestresses de casa en exclusiva, el que afavoreix la reducció de la pobresa, però...

• Es manté una forta divisió sexual del treball dins les llars que carrega les dones de més hores de treball total (remunerat i familiar) a costa del seu temps personal.

Es necessiten mesures formatives per poder compensar desigualtats dins i fora les famílies. • educació d’adults; educació no sexista a infants i joves; serveis puntuals de ‘respir’; formació per la coresponsabilitat de les feines de la vida diària, entre dones i homes, grans i petits.

7. Famílies i infants pobres

• La pobresa infantil s’ha incrementat en 17 dels 22 països de la OCDE

• Espanya, Regne Unit i Irlanda presenten les taxes més altes d’infants pobres de la UE.

• A Catalunya la pobresa infantil és més probable en llars nombroses, en llars de famílies immigrades i en llars monoparentals. • CAT 1996: 11% menors 16 anys són pobres (105.000 menors

d’unes 60.000 llars amb 260.000 persones). La meitat (50.000) pateix una pobresa extrema (llars amb una despesa equivalent inferior a 40.000 pessetes mensuals). Informe Pobresa a Catalunya. Oliver–Caixa Catalunya

• CAT 2007: 22 % menors de 16 anys són pobres. Informe de la Inclusió Social. CIIMU - Caixa Catalunya

Necessiten suport econòmic urgent, i/o altres suports formatius, laborals, relacionals, comunitaris...

IV. CONCLUSIONS

Dues idees de fons han travessat tota l’exposició:

• Cal avançar en polítiques de suport a la construcció i reforç de vincles socials de naturalesa democràtica, en les xarxes familiars, d’amistat, i comunitàries.

• Cal desenvolupar una ètica política que orienti una nova organització social de la cura a la vida quotidiana sobre la base de la corresponsabilitat entre dones i homes, i entre famílies, societat civil, i institucions públiques.

Per seguir aquests objectius cal plantejar polítiques de proximitat liderades pels Ajuntaments o en partenariat amb la societat civil.