i vivenc - scuoladifassa.it. i vivenc.pdf · i organismes vivenc i é spartii te cinch regnes:...
TRANSCRIPT
1
I VIVENC
Se te te vèrdes dintorn te pes veder che su la Tera olache te vives l’é n muie de esseres vivenc: fiores, piantes, insec, mamiferes, …
Duc i esseres vivenc, ence se n muie desvalives, i nasc, i cresc, i se reprodusc e i mor, donca i à n zìrcol vital.
Amò apede i vivenc respira, se pascenta e i é sensìboi, ajache i reagesc ai
stìmoi che ge vegn da l’ambient, desche la lum, l freit, i rumores, e a chi che
vegn dal corp, desche la seit o la sèn. I é bogn de se mever con sia forzes,
zenza l besegn de zachei o de zeche che li sposte. Tinùltima i vivenc i é fac da
pèrts che colaborea per fèr funzionèr l’organism: n èlber, per ejempie, l vif de
gra a la colaborazion anter reijes, fust o foes.
L ZÌRCOL VITAL DI VIVENC
1. Vigni esser vivent nasc da n gran de la medema sort.
2. Dò che i é nasciui i vivenc cresc: i muda dimenjions e forma e i empèra.
Canche i é doventé gregn no i cresc più. Per crescer i à de besegn de se
pascentèr.
3. Canche i é gregn i vivenc pel se reprodujer, donca ge dèr vita a n auter
esser vivent de la medema sort.
4. Per duc i esseres vivenc la fin del zìrcol vital l’é l moment de la mort,
canche lascia sù duta sia ativitèdes vitales.
2
I CINCH REGNES
I organismes vivenc i é spartii te cinch regnes: Moneres, Protisć, Fonghes,
Vegetèi e Besties.
L regn de la besties
L’é dassen n muie la sorts che se troa te
chest regn: anter chestes l’é ence l’om.
Les é bones de se mever da soules e les
à relazions co l’ambient che les à
dintornvìa tras i sensc.
L regn di vegetèi
L’é i vivenc che se troa l nutriment tras la
fotosintesa clorofilièna.
L regn di fonghes
Fesc pèrt de chest grop i fonghes. Chisc vif taché tel
teren desche la piantes, ma no i é bogn de fèr la
fotosintesa clorofilièna. I é bogn de descomponer
etres organismes. De chest regn fèsc pèrt ence
fonghes che se pel veder demò col microscopie: l
levà e la mufes.
L regn di protisć
L’é vivenc n muie scempies desche i protozoes,
che l’é esseres n muie muie picoi che mef tras
cees. Te chest grop l’é ence vèlch sort de alghes.
L regn de la moneres
L’é esseres vivenc che
se pel veder demò col
microscopie desche i bateries e la alghes brunes.
Anter i bateries n’é de chi che porta malatìes e de
chi che deida a digerir o a lurèr fora l magnèr te
l’aparat de la digestion de la besties.
3
I ORGANISMES
Ma che léel pa ensema n dolfin, na resa, n fonch, na bìpera e n’ègua?
Chisc esseres, desche duc i etres che l’é su la Tera i é fac da partizeles
viventes che à inom zélules.
La zélules no les é dutes valives: les pel aer
formes e dimenjions desvalives. Per ejempie
l’ef de na gialina l’é na zélula che te pes
veder a eie nut, ma béleche duta la zélules se
pel les veder demò col microscopie e una
apede l’autra les fèsc l corp de la besties, de
l’om, l fust, i rames, la foes e i fruc de la
piantes.
L’é vivenc
che à demò na zélula e a chisc se ge disc
unizelulères. De etres enveze i é fac de n
muie de zélules e se ge disc plurizelulères,
desche la piantes, i fonghes e la besties. Ai
vivenc che à n muie de zélules se ge disc ence
organismes percheche sia zélules les forma i
òrghegn e ogne òrghen à na forma e na
funzion spezifica. Per ejempie, i colores e la
forma di fiores serf per tirèr e tor ite i insec
che ge serf a la pianta per se reprodujer; la besties à dents o beches aldò de
chel che les magna.
4
LA ZÉLULA
Duc i organismes vivenc i é fac da zélules. La zélula l’é la pèrt più pìcola de n
esser vivent, bona de na certa autonomìa.
Vigni zélula la é fata da na pèrt zentrèla, che à inom nucleo, dal citoplasm, che
l’é dintorn l nucleo, e da na membrana zelulèra.
Ence se duta la zélules, tant cheles vegetèles che cheles animèles, les é fates
da chisc elemenc, anter la prumes e la autres l’é na gran desferenzia.
(1) Tel citoplasm vegn metù en esser la funzions vitales de la zélula.
(2) L nucleo l’é l zenter de control de la zélula. Chiò vegn coordenà duta la
ativitèdes de la zélula.
(3) La pèrt defora de la zélula à inom membrana zelulèra. La consent i
scambies anter ite e fora, apontin da olache vegn sostanzes nutritives,
èga e ossìgen.
(4) Te la zélules l’é ite n muie de orgànui che à funzions desvalives: i arsegura
la respirazion e, te la zélules vegetèles, i fèsc la fotosintesa clorofilièna tolan
l’energìa da la lum del soreie.
5
LA DESCORIDA DE LA ZÉLULA
Lec l test, dò respon a la domanes.
L’esistenza de la zélula à podù esser descorida demò dapò l’invenzion de n
strument particolèr. De fat nience i Greches, che aboncont aea jà de bona
cognoscenzes de coche i era fac i esseres vivenc, i à podù se n’adèr che chisc
era fac de zélules. No i aea n strument de enrescida aldò.
Demò via per l 1600 n scienziat ingleis, Robert Hooke, dò aer miorà i strumenc
purec da enlouta, l’à descorì la zélules.
Endèna un de si esperimenc, Hooke à taà fietes n muie sotiles de sciur. L les à
osservèdes delvers e l se n’à adat che les era desche dutes sbujèdes, fates
apontin da “bujes” o “pìcola zeles”.
Chesta descorida a fat peèr via n muie de esperimenc e osservazions, da man
di scienziac de dut l mond, su vigni sort de cosses “microscopiches”: se à vedù
donca che la zélules les era te n muion de esseres vivenc.
Colun él pa chel strument, de chel che se rejona tel test, che à consentì la descorida de la zélula?
...........................................................................................................
Ades sèste da dir percheche la zélula à chest inom?
..............................................................................................................
...........................................................................................................
Perché pa a la cosses che no se veit a eie nut se ge disc “microscopiches”?
..............................................................................................................
.............................................................................................................
Fenesc de scriver ite.
Èste mai fat sù na ciaseta coi LEGO? Apontin coscita l corp di esseres vivenc l’é
fat da sacotanta pìcoles unitèdes, la .............................
Per ge vardèr polito, per sòlit, noscia ............................ no l’é assà: l’é de
besegn del ..................................... che consent l smaorament de amàncol
1.500 outes.
Ma co éla pa fata na zélula? Defora l’é na ...............................................
che la la stravèrda desche na pel e la ge tende a la sostanzes che va ite e che
vegn fora. Te la pèrt più daìte l’é l .............................., na vera zentrèla de
comando a chela che fèsc referiment duc i orgànules che l’é te chela soluzion
lujia che l’é dintornvìa l nucleo: l .................................. Vigni òrghen à na
funzion prezisa, desche l stomech, i polmons, l fià, l cher... te nosc corp.
L nucleo à n èjie, l DNA, che trasmet i carateres ereditères, donca duta chela
particolaritèdes che na persona tol sù da si ................................ (statura,
color di eies, color di ciavei...). Chest lurier l’é fat dai cromosomes.
6
PROA: I VIVENC
Met adum vigni regn con sia descrizion.
L’é organismes unizelulères belebon
scempies: i à n nucleo con na membrana
che l lo spartesc dal citoplasm. De chest
regn fèsc pèrt la alghes unizelulères che
l’é organismes autotrofes e i protozoes
che enveze i é eterotrofes.
MONERES
Chest regn tol ite passa 100.000 sorts de
organismes zenza clorofila e eterotrofes. I
se reprodusc tras la spores. I pel esser
organismes n muie scempies e
unizelulères o più compliché e
plurizelulères. De chest regn fèsc pèrt
ence l levà e la mufes.
PROTISĆ
Chest regn tol ite passa 1,5 milions de
sorts, ma i biologhes peissa che n’é amò
tenc da descorir. L’é organismes
eterotrofes che se mef.
FONGHES
L’é organismes unizelulères n muie
scempies. No i à la membrana nucleèra.
Se peissa che sibie la pruma forma de
materia viventa ruèda adalèrch su la
Tera. De chest regn fèsc pèrt la alghes
ròsules e i bateries. Se pel i veder demò
col microscopie e i pel aer formes
desvalives.
PIANTES
Chest regn tol ite 350.000 sorts de
esseres vivenc autotrofes, che se produsc
l nutriment tras la fotosintesa. Sia zélules
les é riches de celulosa.
BESTIES
7
PROA: I VIVENC
1. Te che regnes éi pa spartii i vivenc?
..............................................................................................................
..............................................................................................................
2. Colunes él pa la carateristiches di esseres vivenc?
..............................................................................................................
..............................................................................................................
3. Che él pa l zìrcol vital?
..............................................................................................................
..............................................................................................................
4. De che éi pa fac i esseres vivenc?
..............................................................................................................
..............................................................................................................
5. Che vélel pa dir organism?
..............................................................................................................
..............................................................................................................
6. Che él pa la zélula?
..............................................................................................................
..............................................................................................................
7. Co pélela pa esser la zélula?
..............................................................................................................
..............................................................................................................
8. Co éla pa fata la zélula?
..............................................................................................................
..............................................................................................................
..............................................................................................................
..............................................................................................................
..............................................................................................................
..............................................................................................................
DNA
8
MONERES E PROTISĆ
L’é la formes de vita più scempies, ruèdes
adalèrch su la Tera acà presciapech trei
miliarc de egn. Chisc esseres vivenc pel
viver a na vida n muie desvaliva: con
temprames n muie auc o n muie freic, con o
zenza ossìgen, con n muie o pecia èga.
Apontin per chest se pel i troèr te vigni
ambient.
Moneres e protisć l’é organismes
unizelulères tant pìcoi che no se pel i veder
a eie nut.
La zélula pel aer formes desvalives: torona, slongèda, a vìrgola...
L’é organismes che stèsc da soi, ma béleche semper i vif adum te colonies.
Dintornvìa i à na capsula per ge dèr consistenza e protezion.
Vèlch un foravìa à filamenc che, se i é curc, i à inom cees, se enveze i é lonc e
da soi, i à inom flagìe.
La sostanzes che ge serf per soraviver
les passa tras la capsula e la membrana
e les vegn durèdes ite te la zélula.
Per se reprodujer i fèsc sorì: canche la
zélula la é madura la se spartesc a mez
e se fèsc coscita doi neves organismes.
Protist
Paramecio
Plancton
9
BATERIES VALENC E CATIVES
L’é bateries che, tel jir ite te n organism vegetèl o animèl, i produsc zeche
sostanzes, la tossines, che lo fèsc malèr.
La netijia l’é l prum met per se defener da
chisc microrganismes. No te desmentièr de
te lavèr la mans e de dejenfetèr la ferides,
de lavèr i fruc e i ortames dant de i
magnèr.
Contra la malatìes pericolouses soscedèdes
dai bateries anchecondì l’é a la leta i
antibiotics, medejines n muie fortes.
Donca i bateries l’é descomponidores
percheche i desfèsc la sostanzes organiches mortes e i les muda te sostanza
inorganica. Ma, apede chest, i bateries à ence n muie de autra funzions.
N’é de chi che, per ejempie, vif te noscia budeles e i ne deida a digerir vèlch
sostanza. De etres, enveze, i
é stac duré jà dai omegn de
l’antichità per produjer
magnadiva tras n prozess che
à inom fermentazion.
La fermentazion l’é stat l
prum met che i omegn à
durà, per ejempie, per mudèr
l lat, che va sorì a de mèl, te
formai o yogurt.
Proa tu!
Met ite te na bocia de vierech mìngol de èga, doi scuieres de zucher e levà de
bira. Stropa la bocia con n balon da slonfèr e pójela sun radiator. Te vedarès
che l balon pian pian taca a se slonfèr. Perché pa?
� La fermentazion produsc anidride carbonica che slonfa l balon.
� La fermentazion doura l’aria e ciucia ite l balon te la bocia.
La scarlatina l’é na malatìa che de sòlit ciapa i bec e che
la é soscedèda da n baterie. La taca dut te n colp con
fiora auta, mèl al cef, mèl al col... Sun dut l corp vegn fora
puntolins chécegn e la lenga doventa de color ampieria o
ampómola.
10
FONGHES
Tel bosch te pes veder n muie de fonghes
desvalives, desche la bona brijes o i
fonghes da la mosces velenousc.
Alincontra n muie de fonghes i é tant pìcoi
che se pel i veder demò col microscopie; i
vif taché tel fust di èlbres, su la foes de la
piantes o tel teren. Aboncont duc i fonghes
descompon besties e piantes mortes e i
ciucia sù dal teren l nutriment.
I fonghes no l’é piantes, ajache no i à la
clorofila e coscita i se pascenta de etres
organismes, per chest i é eterotrofes.
brija
fonch da la mosces
i feferlins
la fìnferles
fonghes dal sanch
11
CO ÉL PA FAT N FONCH?
L ver fonch l’é fat dal micelie, chel che ciuta sù dal teren l’é demò l corp
frutous. I fonghes à na gran emportanza per l’ecosistem del bosch, ence chi
velenousc!
L ciapel l’é la pèrt de sora del fonch e l pel aer
formes desvalives.
L mènech l’é la
pèrt che tegn sù l ciapel.
La lameles l’é chela regucèdes fines che l’é sot l
ciapel de vèlch fonch e che les à ite la spores. De etres
fonghes, desche la brija, i à na sort de sponja al post de
la lameles.
La spores l’é la zélules che
serf per la reproduzion.
L micelie l’é na rei de
filamenc che fèsc l corp del fonch, del levà e de la mufes.
La ifes l’é filamenc che passa fora dut l fonch e che
les rua tel teren.
12
I FONGHES MICROSCOPICS: LA MUFA
I fonghes microscopics l’é soraldut la mufes.
Se te lasces avert per vèlch dì n còcol de
marmelada, te vedarès che se forma n vel de
“polver” bianchic o ròsol, l’é apontin la mufa.
La é fata da sacotenc fonghes fac da ifes
engatièdes, che se pascenta de organismes
morc e les i descompon.
I cresc olachemai: tel teren, su la piantes
vives o mortes, su la besties e ence su l’om.
N muie de chisc fonghes i vif de gra a
piantes vives e i les fèsc morir pian pian (fonghes parassic). Vèlch sort se
svilupea ence su la pel de la besties e del corp de l’om e i dèsc d’empaz con
malatìes che à inom micosi.
L’é ence mufes particolères, desche la mufa verda, da olache se tol fora la
penizilina, na sostanza che consent de varir n muie de malatìes soscedèdes dai
bateries che zacan les era n muie pericolouses.
Se te ge vèrdes polito al gorgonzola te pes
te n’adèr che l’à ite zeche maces verdes: l’é
la mufa che l’om ge met ite per ge dèr sia
saor tipica.
micosi de la ombies
mufa sui mures
coltura de la mufa per fèr la penizilina
13
I FONGHES MICROSCOPICS: L LEVÀ
Fonghes descomponidores l’é ence l levà.
I se pascenta di zucheres de la sostanzes olache i é ite e i mola fora anidride
carbonica.
Chest prozess à inom fermentazion e se l doura per enjignèr magnadiva e
beandes. Per ejempie l vin vegn de gra al levà che l’é sui grans de ua, che
muda l zucher de l’ua te alcol.
L levà de bira, enveze, l vegn durà per fèr levèr la pèsta de farina e èga per fèr
l pan. L levà a chest inom percheche l’anidride carbonica fèsc levèr, donca
smaorèr, la pèsta e la autra sostanzes.
L levà al microscopie L levà de bira
Fermentazion del vin
Pèsta levèda
14
FONGHES
Do aer fat na enrescida su Internet per ge vardèr delvers a chisc fonghes, che
l’é te nesc bosć, encolorésceli coche carenea.
BRIJA RUSSULA
FEFERLINS FONCH DAL SANCH
AMANITA FALLOIODE FONCH DA LA MOSCES
15
PROA: MONERES E PROTISĆ
Fenesc la frases con X. Met vèrda: les pel esser ence de più che una!
La formes più scempies de vita les é ruèdes adalèrch
� acà trei milions de egn.
� acà trei miliarc de egn.
� acà treicent milions de egn.
Moneres e protisć l’é organismes
� pech sparpagné,
� n muie sparpagné,
percheche
� i se adata
� no i se adata
a duta la condizions ambientèles.
I pel se mever tras
� cees � ciates � sgrifes �flagìe � rodes
L’é bateries che, se i rua ite te nosc organism, i lo fèsc malèr percheche i
produsc
� tossines � medejines
ma nos i fajon fora coi
� antibiotics � antropologs
Moneres e protisć l’é organismes
� unizelulères � plurizelulères
tant pìcoi che se pel i veder demò
� a eie nut � col microscopie
I bateries l’é
� descomponidores (i descompon i organismes morc)
� eterotrofes (i se pascenta de etres organismes)
� autotrofes (i se fèsc enstes l nutriment)
16
PROA
Respon con dret (D) o falà (F).
___ L’é ben se meter sora desch zenza se lavèr la mans.
___ Se cogn lavèr i fruc e i ortames dant de i magnèr.
___ Se pel beiver zenza problemes l’èga de n ruf.
___ Se l’èga no l’é chela del bòsserlait, per poder la durèr, se cogn la boir per
la dejenfetèr.
___ Se pel beiver zenza problemes l lat dat fora da la mèlga.
___ L lat tanche mout, dant de esser beù, l’à da esser boì.
___ Se pel magnèr duc i fonghes.
___ Dant de magnèr i fonghes che se à tout sù, se cogn i fèr veder da n
espert.
___ No se cogn magnèr la mufa del gorgonzola percheche la é de dan a l’om.
___ La pèsta levèda delvers la é de dan a l’om e donca no se pel la magnèr.
___ L levà serf a fèr l vin.
___ La fermentazion l’é n prozess che peta fora ossìgen.
___ La fermentazion l’é n prozess che serf a enjignèr roba da magnèr e da
beiver.
___ I fonghes no fèsc pèrt del regn de la piantes.
___ I fonghes à la clorofila.
___ I fonghes ge fèsc semper mèl a la pianta che vif apedejù.
___ L corp frutous di fonghes l’é fat dal mènech e dal ciapel.
___ La ifes l’é la lameles sotite l ciapel del corp frutous.
___ L micelie l’é na rei de filamenc.
___ La mufes e l levà l’é fonghes.
Troa chel de massa e scrif l perché.
moneres piantes protisć minerèi
mufa fermentazion fonch levà
ciapel mènech reijes ifes
fonch da la mosces fìnferles brijes fonghes dal sanch
capsula cees micelie flagìe
..............................................................................................................
..............................................................................................................
..............................................................................................................
..............................................................................................................
...........................................................................................................