identificaciÓ localitzaciÓ › portal › planols › cataleg_patrimoni › 09... · fariner de...

IDENTIFICACIÓ

Catàleg del P

atrimon

i Històric d'A

ndratx

PÀGINA 1 de 6

1 LOCALITZACIÓ

CLASSIFICACIÓ DE PROTECCIÓBé CatalogatBé d'Interès CulturalCatàleg MunicipalIncoat BCIncoat BICPatrimoni de la Humanitat

2

GRAU DE PROTECCIÓIntegralParcialAmbiental

www.elements-arq.com

AC116Molí hidràulic de Can ToniPauBéns etnològicsS. XIII- XVIIIProtecció. Integral

REF CADASTRAL. 07005A015005030000RB

CODI. EE116NOM. Molí hidràulic de Can Toni Pau

ADREÇA. Camí de So Na Vidala, 2CODI POSTAL. 07150

ELEMENTS PROTEGITS

TIPUS D'ACCÉSFàcilDifícilamb vehicle de tracció totalamb vaixell

GRAU D'ACCESSIBILITATAccessibleParcialment accessibleInnaccessible

ZONAAndratxCamp de MarDragoneraPort d'AndratxSa ComaSant ElmS'ArracóRústica

TIPUS DE BÉArquitectura civil privadaArquitectura civil públicaArquitectura industrialArquitectura militarArquitectura religiosaBéns d'interès paisatgístics i ambiental

Béns o llocs etnològicsConjunt històricEscultura monumental religiosa i heràldicaJaciment arqueològicJardí històricZona paleontològica

3

COORDENADES UTM.Pt. Central:449867.65 ; 4382091.90

S'hauran de conservar íntegrament tots els béns catalogats aixícom totes les parts que els integren

POLÍGON. 15PARCEL·LA. 502, 503


Cat

àleg

del

Pat

rim

oni

His

tòri

c d'

An

drat

x

PÀGINA 2 de 6

AUTORIA. DesconegudaCRONOLOGIA. s. XIII- XVIII

CLASSIFICACIÓ DEL SÒL

DESCRIPCIÓ

ESTIL. Molí hidràulic

OBSERVACIONS.07005A015005020000RA

DESCRIPCIÓ.

Dins un camp marjat aferrat a la vessant dreta del torrent de Sa Coma Freda. Emmarcat entre aquest torrent i els camins de So NaVidala i de sa Font d’en Xina. Es troba entre uns 160 i uns 170 m.s.n.m. Els terrenys on s’ubica es troben actualment molt modificats perla construcció de habitatges unifamiliars. Aquí localitzam les restes d'unes estructures hidràuliques que corresponen a un molí hidràulicfariner de roda horitzontal de probable origen andalusí. De tot el conjunt només es conserven molt modificats el cub, l’obrador i part dela sèquia de possible traçat fòssil medieval.El cub es presenta amb una torre troncopiramidal d’uns 7 m. aproximats d’altura màxima. La seva fàbrica és de paredat en verd referitamb cantoneres de marès disposades a saltacavall, on es pot destriar dos possibles fases constructives. És la única torre que presenta unelement decoratiu a la part més alta del cub, on trobam una bolla cilíndrica massissa. La canal que conserva el cub té unes dimensionsd’un 6 metros de llargària amb una ample de quasi tres metres d’amplària i una profunditat d’uns 2 m., amb restes d’un morterhidràulic interior singular amb coloració vermellosa realitzat amb pols de test. Les parets d’aquesta canalització mesuren entre 0,60 i0,80 m. de grossor i desguassen a un cup quadrat de 2 m. per cada costat on trobam la caiguda de l’aigua de planta circular i undiàmetre de 0,90 m., encara que la caiguda original es troba a 2 m. a baix. Per tant, l’altura del cub només representa un fet per donar-liimportància al molí, però no té cap funcionalitat. Possiblement el molí original només tingués una alçada d’uns 5 m.L’obrador es troba, actualment, totalment reformat. Correspon a una edificació de planta rectangular d’un aiguavés amb teula àrab, ifàbrica de paredat en verd sense referir però molt modificat amb cimentades actuals. De l’estructura interior només es conserva l’arcrodó realitzat amb dovelles de carreus de marès que configurava l’espai on s’ubicava les moles del cacau i el carcavà. No queden restesdel trespol que separava la part del obrador del carcavà, i només es pot apreciar, a la paret de carreus de maresos que forma part delcub, la canal d’abocament de l’aigua al rodet. Una de les curiositat d’aquest molí es troba dins l’obrador, degut a que l’arcada de lesmoles es troba esgrafiada marcant un tipus de frontó o timpà.La mola volandera es conserva a l’exterior del recinte emprada com a taula.Degut a que, a la darrera inspecció, no s’ha pogut accedir al interior d’aquesta parcel·la no hem pogut documentar la sèquia de traçatfòssil medieval que ve des del torrent de Sa Coma Freda. Tal com havien descrit a la Carta Arqueològica de 1994.

UrbàUrbanitzable

RÈGIM DE PROPIETATConsell InsularFundacionsGovern BalearGovern CentralInstitucions EclesiàstiquesMunicipalParticularAltres

4

HISTÒRIA.No hem pogut trobar documentació exacta d’aquest molí. No obstant, es troba ubicat entre les terres del rafal del Badaluc id’un antic rafal conegut com Lo Molinàs. Topònim que ens indica l’existència d’estructures arquitectòniques hidràuliques desd’època islàmica. Però no podem emmarcar cronològicament la construcció d’aquest molí.

Sòl rústic comú

codi

JA01Es Puig BlancJaciment ArqueològicTalaiòtic, Romà, Medieval.Protecció. Integral

Rústic protegit

AANP (Àrea natural d'especial interès d'alt nivell de protecció)

ANEI (Àrea natural d'especial interès)

ARIP (Àrea rural d'interès paisatgístic)

JA04Es Talaiot de BiniorellaJaciment ArqueològicTalaiòticProtecció. Integral

JA05Son SampolaJaciment ArqueològicRomàProtecció. Integral

JA06S'HortetJaciment ArqueològicMedieval IslàmicProtecció. Integral

JA09S'Hort de Son EsteveJaciment ArqueològicMedieval IslàmicProtecció. Integral

JA14Can Toni PauJaciment ArqueològicMedieval IslàmicProtecció. Integral

BIBLIOGRAFIA.·A.A.V.V. (1994): Carta arqueològica de les Illes Balears. Municipi d’Andratx. Govern de les Illes Balears. Conselleria de Cultura, Educació i Esports. Direcció General de Cultura.Servei de Patrimoni.

·BORDOY BORDOY, M.J.; LLADÓ CAPÓ, J.C.; MARTÍNEZ GALLARDO, S.; MÁS FLORIT, C. (2006). El patrimoni arqueològic dÁndratx: breu aproximació. En I Jornadesdéstudis locals dÁndratx. Palma: Ajuntament dÁndratx.

·CARBONERO GAMUNDÍ, M.A. (1992). LÉspai de láigua. Petita hidráulica tradicional a Mallorca. Palma: Consell Insular de Mallorca.

·ENSEÑAT PUJOL, J. B. (1983). Historia de la Baronía de los Señores Obispos de Barcelona en Mallorca. Edición facsímil de 1919-1920 de dos Tomos, reunidos en un solo volumen.Inca: Ajuntament d’Andratx.·ROSSELLÓ VAQUER, R.; BOVER PUJOL, J. (1978). Història dÁndratx ss. XIII y XIV. Palma: Grafiques Miramar.


Catàleg del P

atrimon

i Històric d'A

ndratx

INTERVENCIONS PREFERENTS.

Aquelles obres dirigides a no desatendre la unitat del conjunt etnològic conformat per les síquies i canals, les marjades, el cup, l'obrador ila resta de construccions relacionades que l'envolten.Obres de restauració, consolidació i manteniment necessàries per evitar el deteriorament del conjunt. En particular, aquelles obres quesuposin la recuperació i la íntegra conservació en el lloc de la tècnica, les dimensions, el sistema constructiu, les ornamentacions i texturesdels seus paraments, les dimensions i proporcions dels buits, i els materials originals dels elements que constitueixen aquest conjunt (ambespecial atenció a l'acabat vermellós del parament interior del cup). Substitució de certs elements dissonants incorporats a l'obrador enintervencions posteriors per altres de materials més nobles i tradicionals en consonància amb l'estètica original de la construcció (enespecial, la utilització de morter gris en obres recents de restauració de les façanes). Retirada de l'excés de vegetació que emmascara elconjunt i impedeix la seva correcta contemplació, a més de créixer de forma aleatòria afectant la conservació dels elements que elconformen. Condicionar l'entorn més immediat.Pel que fa a l'interior de l'obrador, obres de restauració, consolidació i manteniment necessàries per evitar el seu deteriorament i permetrela íntegra conservació en el lloc de la tècnica, les dimensions, el sistema constructiu i els materials originals que el constitueixen així comd'aquells elements que tot i ser producte de reformes posteriors confereixen al lloc el caràcter d'una determinada època històrica i realcenel seu valor estètic (en especial, el sistema de sostres i parets, els materials, les textures, la morfologia de les obertures i els pavimentsoriginals, els arcs, les fusteries, etc). Recuperació de la maquinària original.

DIRECTRIUS D'INTERVENCIÓ6

OBRES PERMESESMantenimentConsolidacióRecuperació/RestauracióCondicionamentReestructuracióReconstruccióAmpliacióRehabilitacióEnderroc


PÀGINA 3 de 6

5 ESTAT DE CONSERVACIÓ

DEL CONJUNT DE BÉBóDolentMitjàRuïna

DE LA COMPOSICIÓ VOLUMÈTRICABóDolentMitjàRuïna

DE L'ESTRUCTURABóDolentMitjàRuïna

DE LA FAÇANABóDolentMitjàRuïna

DE LES TEULADESBóDolentMitjàRuïna

DELS INTERIORSBóDolentMitjàRuïna

DELS ESPAIS COMUNS

BóDolentMitjàRuïna

DE L'ENTORN

BóDolentMitjàRuïna

AC116Cases de possessió de SonMiquelArquitectura civil privadaS. XVIIIProtecció. Integral

ENTORNS DE PROTECCIÓ

L’entorn de protecció del bé és el que queda gràficament representat en l’apartat 11. Documentació Gràfica de la fitxa de catàleg. El volum,la tipologia, la morfologia i el cromatisme de les intervencions en aquests entorns de protecció dels bens no poden alterar el caràcterarquitectònic i paisatgístic de l’àrea ni pertorbar la visualització del bé. En aquests entorns es prohibeix qualsevol moviment de terres quecomporti una alteració greu de la geomorfologia i la topografia del territori així com qualsevol abocament d’escombraries, runa o deixalles.

INTERVENCIONS ADMISSIBLES.

Només es permeten les obres de manteniment, consolidació i restauració. Excepcionalment, espermetran les obres de rehabilitació. Qualsevol tipus d’intervenció estarà subjecte a les directriusestablertes en el punt 2 de la normativa del catàleg. Sempre que la intervenció ho requereixicaldrà presentar un estudi arqueològic/històric realitzat per tècnic competent. Així mateix, seràpreceptiva la inspecció per part dels tècnics municipals amb la finalitat d’establir les actuacionsadients per a cada tipus d’intervenció plantejada. No es permet la col·locació de publicitat,cables, antenes, aparells d’alarma i conduccions aparents en les façanes i cobertes del bé i debastir instal·lacions de serveis públics o privats que n’alterin greument la contemplació.

CAUTELA ARQUEOLÒGICA.

Les obres que afectin a aquests béns, especialment al seu subsòl, requereixen un estudi arqueològic previ a la concessió de qualsevolllicència o permís. La concessió de llicència o permís restarà condicionada als termes de l’acord previ del Consell Insular de Mallorcarelatiu a l’estudi arqueològic regulat a l’article 28.11 de la present norma. Seran les conclusions dels estudis els que acabaran perdeterminar les directrius d’intervenció sobre les eventuals estructures arqueològiques que apareguin.


TIPUS

INTERVENCIONS (data)7


ConservacióConsolidacióEsbucamentEstudi documentalIntervenció arqueològicaNova construccióReforma (Finals s. XX- inicis s. XXI)RehabilitacióRestauracióAltres

PROTECCIÓ9

USOS8

OBSERVACIONS.

CATEGORIADISPOSICIÓDATAREVISIÓ

Integral

2014

TIPUS DE PROTECCIÓ Catàleg Municipal. Normes subsidiàries del Planejament Urbanístic

ANTERIORSAltresAgrícola-ramaderAgroturismeAdministratiuAssociacionsBancComercialCulteDecoratiuDefensiuDesocupatEspai de lleureFornFunerariHabitatgeIndustrialRestaurantObra d'enginyeriaMilitarSanitariServeis-Administració pública

OBSERVACIONS.

Cat

àleg

del

Pat

rim

oni

His

tòri

c d'

An

drat

x

PÀGINA 4 de 6

ACTUALEn relació al règim d'usos permesos actualment s'estarà al que disposa laclassificació, definició i condicions establertes a les Normes Subsidiàries delPlanejament d'Andratx per a la zonificació on es trobi el bé.


OBSERVACIONS.Jaciment recollit a la Carta Arqueològica amb la fitxa 04/14Carta Arqueològica- Govern Balear. Conselleria de Cultura, Educació i Esports. Direcció General de Cultura. Servei dePatrimoni. 1994


Catàleg del P

atrimon

i Històric d'A

ndratx

DOCUMENTACIÓ GRÀFICA10


PÀGINA 5 de 6



DOCUMENTACIÓ GRÀFICA11


Cat

àleg

del

Pat

rim

oni

His

tòri

c d'

An

drat

x

PÀGINA 6 de 6



identificaciÓ localitzaciÓ › portal › planols › cataleg_patrimoni › 09... · fariner de...

Documents