iestudiants abril 2015

A contrapeu, eixa és la paraula. Durant tot el curs tenim la sensació que les vacances ens arriben amb el pas canviat, amb un bon tram de l'avaluació ja avançat i amb la sensació que interrompen el treball començat. Està clar que vindran bé per a recuperar-se de la llarga sessió de festejos fallers i de la setmana de pluges que semblava no acabar mai. A més, si aquestos dies voleu agafar un exemplar d’IEStudiants per a casa, tindreu l'ocasió de llegir diverses entrevis-tes a antics alumnes, de dotorejar quins són els llibres que més es presten a la biblioteca o de descobrir la nostra primera secció ínte-gra en anglés. Per desgràcia, aquesta serà la primera revista en la qual Pepe, el Secretari, no es-tarà coordinant la publicació. Es-perem que puga recuperar-se prompte per a seguir donant su-port a tota l'activitat de l'institut, on tant el trobem a faltar. Des d'ací li desitgem la millor de les recuperacions i tots els ànims del món. I poc més, desitjar-vos a tots una bona Setmana Santa.

Editorial

Entra i participa: http://iestudiants.blogspot.com

Pàgina 2 Març-Abr i l 2015

Il·lustracions de portada obra d’Álvaro Moya, Celia Sancho, Andrea Arnau, Óscar Dalmau i Sonia Martínez (1r ESO D) i María Sánchez (1r ESO B)

Disseny de l’alumne Àlex Pampló, de 1r ESO D


BALANÇ TRIMESTRAL DE LA BIBLIOTECA, MARÇ DE 2015

Aquest ha estat el primer trimestre complet en què hem tingut el sistema operatiu de la Biblioteca treballant i ens ha permés extraure estadístiques dels llibres més prestats i lec-tors més assidus a la lectura. Volem compartir amb vosal-tres aquestes dades tan curio-ses i fer-vos un resum del fun-cionament de la Biblioteca en els darrers mesos, amb dades preses entre l'1 de gener i el 13 de març de 2015.

En primer lloc, la classificació per sexes resulta prou paritària; el nom-bre de lectores és lleugerament supe-rior al de lectors: 51,25% de xiques front a 48,75% de

xics. Pel que fa a l'edat, obser-vem que els alumnes de 16 anys són els que més ús fan del servei de préstec de la Bi-blioteca (41,25% dels usuaris que han agafat algun llibre aquest trimestre), seguits de l'alumnat de 14 anys (17,5%) i del de 18 anys (12,5%).

Per últim, compartim amb vosaltres el top10 de llibres més prestats, per si us donem alguna idea a l'hora de triar

La Biblioteca de l'IES, en una imatge de 2012.


algun llibre per a les vacances de pasqua.

A continuació podeu llegir els noms dels autors més sol·licitats i els grups més lectors de l'IES Torís.

VOLS DOBLAR UNA PEL·LÍCULA EN VALENCIÀ?

El passat divendres 13 de fe-brer, la classe de valencià de l'alumnat de segon cicle d'ESO va tindre un caràcter diferent: la vam plantejar com una activitat per a conéixer de primera mà les característiques del doblatge audiovisual amb un taller ben entretingut, Vols doblar una pel·lícula en valencià?. Al llarg del matí van anar desfilant per la

biblioteca els alumnes de 3r A, 3r B, 3r C, 4t A, 4t B i 4t PDC, a més de l'alumnat de 1r d'ESO de les optatives de Comunicació Audiovisual i Taller de Teatre.

El professor que va vindre a impartir el curs fou Francesc Fenollosa, actor i director de doblatge, president de l'Agèn-cia d'Informació, Formació i Foment de l'Audiovisual

Maria Jesús i l'alumnat de 3r A



(AFIFA). El taller ha tingut un desenvolupament emi-nentment pràctic i s'ha dut a terme en els darrers anys a nombrosos centres culturals, escoles i instituts valencians.

Alba i Lluís van doblar una pel·lícula

Alumnes participant en el taller

Dos promeses del doblatge, Núria i Jacobo

UN ANY MÉS DE CARTES D'AMOR


El passat 17 de febrer, es van lliu-rar en la biblioteca els premis del V Concurs de cartes d'amor de l'IES Torís. Com tots els anys, la participació va mantenir un elevat nivell de qualitat i va ser molt difí-cil decidir entre totes les cartes que van presentar els alumnes. En aquesta edició, els premis a l'origi-nalitat van ser per a Diana Nechy-poruk i per a Irene Soldevila, les dos de 1r ESO C. Els premis a la millor presentació van ser per a William Sanjerónimo, de 1r ESO D i per a Kevin Lita, de 2n de PQPI. Els primers premis van ser per a Juan Ramón Moreno, de 4t ESO B i, en la categoria de primer cicle, per a Aleixandre López, de 1r ESO A. Tots els premiats es van portar el seu corresponent diploma i un obsequi. Esperem que el pròxim any es mantinga el mateix nivell de creativitat que tantes dificultats ens posa a l'hora de decidir els guanyadors. De dalt a baix, Irene Soldevila, Kevin Lita i

Aleixandre López

Per Amparo Genovés (2n de Batxillerat)

Andrea Corell va estudiar 2n de Batxillerat a l'IES Torís el curs 2012/13. Una vegada superada la PAU es va matricular al grau d'In-fermeria, on enguany estudia el segon curs. Andrea ens ha conce-dit una entrevista per parlar-nos de la vida més enllà de l'IES.

Per què decidires estudiar Infermeria?

Perquè tenia ganes d’ajudar a la gent en els moments que pit-jor ho passa. A quina universitat estàs actualment? T'agrada l'experièn-cia?

A la Universitat de València. Sí, estan

sent els millors anys de la meua vida, ja que he conegut molta gent que té els mateixos interes-sos que jo. Fou molt costós 2n de Batxille-rat? Com ho recordes?

Sí, 2n de Batxillerat va ser dur ja que tenia la pressió de traure una bona nota per poder accedir a la Universitat. Recorde aquell curs com un dels mes difícils i en els que més has d’esforçar-te ja que d'aquest curs depén en gran me-sura el teu futur.

MÉS ENLLÀ DE L’IES

ANDREA CORELL: "ELS DE LA UNIVERSITAT ESTAN SENT ELS MILLORS ANYS DE LA MEUA VIDA"


Andrea, fotografiada entre dues companyes del grau d'Infermeria


I els dies abans de la selectivi-tat?

Van ser dies de nerviosisme ja que només tens una oportunitat per a demostrar tots els coneixe-ments que saps i a més et jugues més de la meitat de la nota final amb què després has d’accedir a la universitat. Què vols fer quan acabes la carrera?

De moment no ho sé, ja que en un principi volia fer medicina, però en aquests moments estic

enamorada de la infermeria, així que possiblement quan acabe la carrera faça algun màster o algun curs de formació professional com el de tècnic de raigs. Com estructures el temps? Dedique els matins a estudiar, ja que vaig a classe per les ves-prades. Així, pels matins repasse les classes dels dies anteriors. El problema són els treballs, que has de dedicar molt de temps pel que és necessari estructurar-los i dedicar-te tant a ells com a l’estudi.

JESÚS CAÑIGRAL: "A L'INSTITUT ESTAVA MOLT A GUST, ENCARA QUE A LA UNIVERSITAT ERES MÉS INDEPENDENT"

Per Víctor Mora Almonacil (2n de Batxillerat)

Jesús Cañigral Beltrán va cursar 2n de Batxillerat l’any passat, curs 2013/2014, a l’IES Turís. Actualment està estudiant la ca-rrera de Nutrició Humana i Dietètica a la Universitat de València.

Jesús, com va ser que agafa-

res eixa carrera i no una altra com, per exemple, una rela-cionada amb l’esport?

Perquè no sabia què volia estu-diar i em van donar a elegir entre eixa carrera o Criminologia. Aleshores vaig decantar-me per Nutrició Humana i Dietètica ja que està més relacionada amb les ciències que és el que he estudiat


Jesús Cañigral

al Batxillerat.

Quines asignatures són les que pitjor se't donen? Per què?

La que pitjor porte és Estadísti-ca perquè a 2n de Batxillerat no en vaig donar quasi, per tant, hi ha coses que no em sonen de res. La gent normalment parla del canvi que suposa passar d’estar estudiant a l’institut a estudiar un carrera universita-ria. Com ho veus tu?

Jo no he notat molt la diferèn-cia, a l’institut estava molt a gust, encara que és veritat que quan estàs a la universitat eres més independent. També té al-tres inconvenients la universitat com, per exemple, que has d’agafar cotxe per anar; en can-vi, quan anava a l’institut, estava a dos passos.

Et va costar molt fer compa-nys el primer dia a l’universitat?

No, perquè quan vas allí els al-

tres tampoc coneixen a ningú i una vegada parles amb algú el primer dia, et fas de seguida amic.

Com recordes 2n de Batxille-rat? I els dies del selectiu?

De 2n de Batxillerat tinc molts bons records d’amics i profes-sors. Per a mi no va ser un curs tant dificil com la gent diu. Els dies de selectiu són molts exà-mens seguits i tens la pressió d’aprovar però si has aprovat el curs pots traure-t'ho fàcilment.

I pel que fa a les exposicions


orals que has de fer a la uni-versitat, com portes això de parlar davant d’unes setanta persones?

Al principi pasava molta vergon-ya però una vegada et poses a parlar se te’n va perquè sols penses en el que has de dir.

I per últim, què em recoma-naries que estudiara?

El que penses que t'agradarà més, perquè si agafes una carre-ra que no t’agrada molt, tal vega-da no l’acabes.

REBECA PÉREZ: "MAI EM CANSARÉ DE VIATJAR, DE CANVIAR D'AIRES, DE CONÈIXER NOVA GENT I NOUS ESTILS DE VIDA"

Per Maria Lozano Quiles (2n de Batxillerat)

Rebeca Pérez González va estu-diar a l'IES Torís fa un parell de cursos i actualment estudia 2n de Batxillerat a l’IES Alexandre Satorràs de Mataró (Barcelona). En aquesta entrevista ens parla de com és el dia a dia d'una es-tudiant de 2n de Batxillerat en un institut de Catalunya.

Hola Rebeca, com ja sabem actualment et trobes cursant 2n de Batxillerat a Mataró (Barcelona), com et va tot?

Hola, doncs molt bé. Pensava que 2n de batxillerat seria un curs molt més complicat al que estava acostumada, però per ara no ho és, encara que suposa més treball i dedicació, a més a Catalunya a 2n de batxillerat hem de presentar el Treball de Recerca, és un treball extens que representa el 10% de la nota final de batxillerat i al qual hem de dedicar molt de temps. Però amb una bona organització tot es pot treure endavant. Trobes a faltar l'IES Torís?


A l'IES Torís només vaig po-der estar un any (4t d'ESO) però a pesar de ser poc temps vaig aprendre molt dels professors que vaig tenir durant aquest període. Trobe a faltar les bones amistats que vaig deixar allí, en-cara que com sóc de Torís vaig sovint i tinc l'oportunitat de pas-sar bons moments amb els meus amics i amigues. Què vols estudiar l'any que

ve? Estudiaràs a Barcelona o tornaràs a València? Encara no tinc molt clar el que vull estudiar, però la biologia i la química són les meues debilitats, ja que m'agraden molt. El que sí tinc clar es que en un futur vull enfocar els meus estudis al vo-luntariat i a l'ajuda humanitària. Des dels 13 anys més o menys he desitjat poder estudiar a Bar-celona, així que no perdré l'o-portunitat i continuaré els meus estudis a aquesta meravellosa ciutat, això sí, trobant molt a faltar la meua terra. Quines diferències trobes res-pecte a l'IES Torís? Acadèmicament les diferències no són moltes, el temari no can-via gaire molt i les assignatures són més o menys iguals a excep-ció que des de primer de batxi-llerat, química i física són dues matèries totalment independents amb quatre hores a la setmana cadascuna. A més com ja he dit abans, tenim el Treball de Re-

Rebeca Pérez


cerca, del que pense que es po-den treure molt bones oportuni-tats sobretot a l'hora de fer la part pràctica, ja que a mi al fer un treball de caràcter cientí-fic s'hem va donar l'oportunitat d'anar al Parc Científic de la Uni-versitat de Barcelona a fer les pràctiques a laboratoris especia-litzats. Pel que fa a la gent, des del primer moment vaig notar un canvi de mentalitat molt gran on cadascú és lliure de tenir i ex-pressar els seus gustos sense pre-ocupar-se per com el miraran o pel que diran. Has tingut alguna dificultat a l'assignatura de català? Al principi estava una mica "espantada" pel que podia passar i si m'aniria bé l'assignatura... Però tot el contrari, des del pri-mer moment la professora sem-pre em feia recitar els poemes de grans autors valencians com Au-siàs March o Vicent Andrés Es-tellés. Ha arribat a convertir-se en una de les meves assignatures preferides.

Eres una estudiant molt co-rredora, de primer a tercer d'ESO a Sevilla, quart a Torís i finalment Batxillerat a Bar-celona. Com descriures aquests canvis? Estàs cansada de canviar de ciutat o, pel contrari, t'agrada canviar d'ambient? Tots aquests canvis m'han ajudat a millorar acadèmicament i com a persona. He conegut estils de vida molt diferents entre ells, formes de pensar diferents i per suposat ara puc gaudir de tindre amics en diferents llocs. A més els canvis m'han enriquit cultu-ralment i si ara m'hagués de mu-dar a França, Noruega o a qual-sevol país no dubtaria en dir: "Sí!". Mai em cansaré de viatjar, de canviar d'aires, de conèixer nova gent i nous estils de vida, és una de les millors formes de renovar-se, però això sí, no tot-hom està disposat a donar aquest pas i volar.


Per Andrea González Martínez (2n de Batxillerat)

Ens trobem amb una antiga alum-na de l’IES de Torís, Begoña Al-monacil, que va a respondre’ns una sèrie de preguntes sobre la seua situació actual, més enllà de l'IES.

Creus que és important tindre l’institut al poble? Que va su-posar per a tu?

Si, suposa una comoditat, ja que et permet estalviar temps en el trasllat i disposar de més temps per a l’estudi o temps lliure, a més suposa no destinar diners al trans-port, ja que el fet d'haver d’anar a un altre poble suposava pagar més. També, un altre aspecte po-sitiu és que continues estudiant amb els teus amics, amb aquells amb què has anat tota la vida. Per últim crec que és un avantatge perquè els pares poden estar més

en contacte amb els professors i seguir més de prop els estudis del seu fill.

On estudies en l’actualitat? Vius a prop?

Estic estudiant a València, a la Facultat d’Economia. Sí, visc a prop, però he d’agafar el metro per a desplaçar-me, estic a uns 20 minuts. Què estudies en aquest mo-ment? Creus que vas elegir co-rrectament?

Estic estudiant Administració i Direcció d’Empreses. Sí, a més cada vegada estic més convençu-da, ja que fins al moment totes les assignatures que he donat m'han agradat i a més han sigut d'interés i m’han ajudat a entendre un poc més la societat, com per exemple la situació de crisi que travessem actualment.

Quins canvis fonamentals has

BEGOÑA ALMONACIL: "LES ASSIGNATURES QUE ESTUDIE A LA UNIVERSITAT M'HAN AJUDAT A ENTENDRE LA SITUACIÓ DE CRISI QUE TRAVESSEM"


notat en passar a la universitat? T’has adaptat bé al canvi? T’ha resultat molt complicat?

Canviar del Batxiller a la universitat suposa un gran canvi, doncs canvia l’entorn, els professors, els horaris, els companys i en el meu cas, a més, una inde-pendència, ja que estic vivint a València. Pel que a mi em respec-ta, he aconseguit adaptar-me prou bé, ja que, encara que hi ha un augment significatiu del temari, cosa que provoca que els exàmens siguen més difícils de preparar. El pla Bolònia ha fet que la universi-tat siga similar al Batxillerat per-què també hi ha avaluació conti-nua i cal fer alguns treballs, que fan que la nota final no depenga únicament dels exàmens.

Creus que la pressió a la qual ens sometent a les PAU és equiparable amb la pressió dels teus exàmens actualment?

Crec que no és comparable, ja que són moments i circumstàncies

diferents, encara que amb el pas del temps t'adones que la PAU era una prova que has de passar per arribar l’objectiu i que encara et queden moltes més proves per superar i probablement més com-plicades. Opine que la pressió és molt relativa, doncs depén per una part de la que t’imposen els professors i les PAU en si, i per l’altra, la que tu mateixa t’exigisques.

Què vols fer quan acabes la ca-rrera?

Primer faré un master que vaja d’acord amb el que estic buscant. Per altra part, m’agradaria prepa-rar-me bé l’anglés. I finalment buscaré una empresa on treballar.


Crítiques música STROMBERS

Per Ruth Picó (2n Batxillerat) Strombers és un grup de música de Cardona, la banda es va formar en 1999 sense cap pretensió, l’únic que feien era pasar-ho bé. A partir d’ací la cosa va anar madurant i comen-cen a crear temes propis. El grup toca cançons de música festiva on combinen diversos estils: ska, reggae, rumbes, country, entre altres, ho fan en valencià i també en castellà.

El seu primer treball naix a Cambrils i s’anomena Fiesta Ile-gal, vol 1. A l’any 2005 s’edita el seu segon disc: Que ruli!, situat al capdavant de les llistes de venta del mercat català. L’any 2007 fan 71 actua-

cions i trauen el seu tercer tre-ball: Blú. El seu últim disc s’anomena Extraterrestres.

La banda ja s’ha estabilitzat i els membres del grup són Ferran Gallart (veu), Toni Company (veu, teclats i acordió), Marc Martínez (guitarra), David Gès (saxo), Sergi Ber ingues (trompeta), Alexis Cabrilla (baix), Andreu Manó (bateria) i R i c a r d P u i g d o m è n e c h (guitarra). Com veieu, un total de huit components amb un gran nombre d'instruments mu-sicals.

El grup Strombers


BAJOQUETA ROCK Per Julia Algarra (2n Batxillerat) Bajoqueta Rock és un grup de rock valencià que es va originar a Riba-roja de Túria, a la Comunitat Valenciana, a l’any 1988 i perdura fins l’actualitat. Està compost per Paco Lluís Ramos (guitarra i veus), Julio Miguel (guitarra i veus), Miquel Àngel Moreno (trompeta i veus), Salvador Ferrer “Manyanet” (guitarra), Boro Fe-rrer “Manyano” (percussió), Andrés Morales (bateria), Ramon Casades (saxo), Javi Oltra “Moch” (baix) i Javier Subiron Subiron (percussió).

Es caracteritza per les seues ac-tuacions excèntriques, el seu gran sentit de l’humor, i per incloure

cançons populars tradicionals va-lencianes, però amb un ritme pro-pi del rock. Al mateix any que es va formar el grup, van traure el seu primer disc, A pèl, compost per 19 cançons entre les quals destaquen Rock del pet i X’acarrere uo!.

L’any 2001, van traure Amb dos pinyols compost per 12 cançons com una versió del clàssic Tomate-ta i pimentó, Com a cagalló per sèquia o La taronja no funciona.

Retruqu3 es va traure a la llum l’any 2004. Compost per 13 can-çons, com Garrofera rumbera, Hortènsia tenim un problema o Nave-lina. Per últim, l’any 2010 van traure la cançó Ie, el de l’oli!.

Bajoqueta Rock va tindre un gran èxit als primers 15 anys de la seua carrera, després es va veure desplaçat per l’aparició de nous grups en valencià que oferien un al-tre tipus de música, però açò no fa que els èxits de Bajoqueta Rock es deixen a un costat tan fàcilment.

Bajoqueta Rock


Crítiques de teatre

Per Juan Lozano Benavent (2n de Batxillerat) Dagoll Dagom és una compan-yia de teatre independent espan-yol que fou fundat al any 1974 pel director i poeta Joan Ollé. Está especialitzat en el génere de la comèdia musical i a més, está actualment dirigit per Joan Lluís

Bozzo, Miquel Periel i Anna Cis-quella.

Aquesta companyia té els seus orígens en uns estudiants de la Universitat de Barcelona, els quals, aficionats al teatre, decidi-ren crear un grup de teatre ano-menat NGTU (Nou Grup de Teatre Universitari). Però ja en

DAGOLL DAGOM

Dagoll Dagom va representar amb gran èxit Mar i cel d'Àngel Guimerà


1974 comencen a representar obres davall el nom de Dagoll Dagom. D'altra banda, Dagoll Dagom fou una de les primeres companyies catalanes en sorgir després del franquisme. Va continuar creixent de tal for-ma que al 1978 van llançar el primer exit de la companyia, An-taviana, basat en contes de Pere Calders i en la música de Joan Sisa. L’èxit d’aquest musical va ser tal que el grup va fer una gira per alguns estats europeus. A més, Antaviana va revolucionar el génere del teatre musical i va servir com punt d’inflexió per a la companyia.

A més, en aquestos temps, la companyia va compondre altres obres de menor rellèvancia, co-m Nit de Sant Joan i Glups, inspi-rada en l’autor teatral francés Gérard Lauzier. Com a conse-quència de la força de la com-panyia, aquesta va decidir unir-se a dos grans companyies en el món del teatre català com son Tricicle i Anexa. Així es formà la productora 3xtr3s, la qual repre-sentava obres de les tres com-

panyies i feia doblatges d’obres internacionals. Però just 10 anys després, Da-goll Dagom va aconseguir el que pareixia imposible, va superar l’èxit d'Antaviana amb l’obra Mar i Cel, considerada com el millor espectacle musical tant per al teatre català com per al teatre espanyol. L’espectacle s’insipira en l’obra d’Àngel Guimerà Mar i Cel i narra l’expulsió dels moris-cos per part del rei Felip III. D’altra banda, va rebre molts premis entre els que destaca el Premi de la Asociació d’Actors i Directors de Catalunya al millor espectacle de la temporada.

Malgrat de l’èxit de Mar i Cel, la productora no va traure cap obra d’importància en els anys posteriors. Gran part de la culpa es perquè la productora va inte-ressar-se més pel pas del teatre a la televisió, on TV3 va llançar les telecomèdies produides per la productora 3xtr3s: Oh! Euro-pa i SicoXpress, les quals varen tindre una gran acceptació per part del públic de la xicoteta pantalla.


Per finalitzar, s’hi pot consultar l’actualitat de la companyia en la s e u a p à g i n a w e b , www.dagolldagom.com. A més, en 2014, Dagoll Dagom com-pleix 40 anys del seu naiximent i per aquesta raò, el grup està re-produint amb més continuitat les seus grans obres al teatre Victoria de Barcelona per a que el públic gaudisca d’un dels mi-llors grups del teatre català en la història. Com a opinió personal del grup de Dagoll Dagom, he de dir que només realitzant el tre-ball, m’he adonat de la impor-

tancia d’aquesta companyia per a l’impuls del teatre català, ja que després de 40 anys, el grup con-tinua tenint una gran importan-cia dins del món del teatre. Per això m’agradaria, si tinc l’opció, d'anar a veure una de les dos grans obres de Dagoll Dagom. Per últim, no puc acabar aquesta valoració sense comentar l’impuls que donà aquest tipus de teatre independent a la llen-gua catalana d’aquest temps.

La companyia en un dels seus musicals


Documentals SÓN BOJOS AQUESTS CATALANS? “Aprén castellà si vols fer vida aquí...”

Per Araceli Sánchez Martínez (2n de Batxillerat)

Aquest documental tracta l’ús de la llengua catalana en l’actualitat. Una jove alemanya, que ha aprés el català al seu país (i que no entén quasi res del castellà) va informar-se sobre el problema de la nostra llengua i va decidir vin-dre a les nostres terres per assa-bentar-se’n millor.

Alina Mosser, la protagonista del documental, se centra en parlar amb persones per saber si saben català o no, si l’entenen, el lle-geixen, etc. Però també s’interessa per saber per què mol-tes receptes, aliments o altres co-ses de la vida quotidiana es tro-ben sols en castellà en un lloc on la llengua oficial es el català o els seus dialectes. Després d’aquest viatge s’arriba a una conclusió evident.

És un documental de David Valls, que volia informar-se sobre la situació de la llengua per a veu-


re si es possible viure únicament amb el català (a Catalunya). La seua idea naix d'un documental que va realitzar un irlandés, que va fer un viatge per Irlanda par-lant el gaèlic sense canviar la llen-gua. Per realitzar-lo va preguntar al departament de Lingüística de la Universitat de Barcelona on li varen parlar sobre el cas d’una estudiant alemanya que no parla-va casi gens el castellà però si el català. Aquesta és Alina Moser, la jove que apareix en tot el vídeo, la qual, quan va acabar l'institut,

va venir a Espanya per aprendre l'espanyol, però va conèixer un català que la va captivar amb la seua llengua i va decidir aprendre’l.

El documental està realitzar per “Zeba produccions”, amb el su-port de Plataforma per la Llengua i Tallers per la Llengua i amb la col·laboració del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) i el Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC).

Amb les coses ja comentades po-dem dir que aquest documental no tindria gènere sinó que tracta sobre sociolingüística, on el tema principal és com la llengua catala-na s’està perdent amb pas del temps. A més, podem observar que aquest documental és apte per a totes les persones que en-tenguen el català, però sobretot aquelles que estiguen interessades a mantenir viva la nostra llengua.

A més podem comentar que aquest no es l’únic documental que realitza Alina, després


d’aquest va un altre anomenat Què ens passa valencians? i a conti-nuació Cuando llegue el dinero, és a dir, la protagonista apareix en una trilogia. Els tres tracten sobre el català.

Sobre Alina podem dir que és l’única persona que apareix en el vídeo a part de les persones del carrer amb les quals parla. És una jove alemanya interessada pel ca-talà que amb el documental ens mostra com una llengua parlada per uns 10 milions de persones s’està perdent. Des de la meua perspectiva no em puc identificar amb ella perquè, a part que no sóc alemanya, sí entenc el castellà perfectament, però sí que em sent identificada amb el tema que trac-ta en la trilogia.

Com a conclusió he de dir que els dos documentals protagonitzats per Alina que he vist, m’han agra-dat molt i sobretot m’han donat una perspectiva de la nostra llen-gua que jo no sabia. Després que la protagonista arribe a la conclu-sió de que has de saber castellà si vols viure a Catalunya, m’he assa-bentat que tant els joves de hui

en dia com els nostres fills hem de parlar la llengua en tots els contextos comunicatius si no vo-lem que muira. A més, no estaria de més fer campanyes per tal que el català apareguera en més llocs, és a dir, en receptes mèdiques o en els envasos d'aliments.

Per últim després de llegir una entrevista a David Valls sobre aquestos documentals, m’ha im-pactat molt una resposta d’aquest. Li varen preguntar quin d’aquestos vídeos havia tingut mes èxit i aquest va contestar que el del País Valencià. D'altra ban-da, tots els vídeos han interessat a les persones de Catalunya, i altres països com ara Itàlia, Japó o els Estats Units, però que dintre de Espanya, sols va enviar el docu-mental a un català que vivia a Va-lladolid. Per tant, ja que ningú s'encarregarà de preocupar-se per la nostra llengua, nosaltres hem de fer-ho i aconseguir que el ca-talà seguisca viu per molts més anys.


UNA LLENGUA QUE CAMINA Per Amparo Genovés (2n de Batxillerat)

"L'ensenyament és on ens cre-em, on ens formem, on ens po-dem alliberar dels perjudicis".

El documental Una llengua que camina, ens mostra la situació que viu la nostra llengua, el valencià, a partir de cinc persones que viuen en diferents àmbits socials i geogràfics, però que tenen un objectiu en comú: la normalitza-ció de la llengua.

Comença amb un imatge de les trobades, on Gerard Pitarch (un metge valencià) va amb les seues dos filles. Aquestes estudien en valencià ja que es la llengua de la família i del país.

Després Xavi Sarrià, músic del grup de música Obrint Pas, ens parla de la situació que hui en dia viu el valencià, i va a un insti-tut a contar la experiència a uns alumnes, doncs ell fou la segona promoció que estudià en valen-cià.

També Mar Iglesias ens conta la seua visió. Ella és periodista i professora a la universitat. Fa les classes en valencià, però només ho fan ella i una altra companya.

Dariana Groza, és tècnica del voluntariat pel valencià. Aquesta va venir al país fa uns anys, i es va assabentar de la existència de la llengua quan va a anar a matri-cular al fill a l'escola, i ara només sap parlar en valencià i la identi-fica com a la seua llengua.

L'últim és Diego Gómez, mes-tre. És el que ens posa més en la


situació de hui en dia. Ens explica, que la majoria de la gent sol matricular als seus fills en la línia en valen-cià, però que conselleria no dóna sufi-cients places i molts es queden sense lloc. També que els estudis superiors en la majoria dels casos no poden ser es-tudiats.

Aquest documen-tal del català re-flecteix molt bé la situació que es viu hui en dia al País Valencià, on a pesar de totes les dificultats que es posen a l'en-senyança en la nostra llengua o el menyspreament de molta gent a aquesta, també hi ha gent que lluita per la normalització, per fer una unitat. Pense que tots hem de posar de

la nostra part, participant en les Trobades, educant els nostres fills desde l'ensenyament en el valencià i, mostrant les dificul-tats que sofreix, i com no, fer per a acabar amb elles.

Dues imatges del documenetal: dalt, Miquel Gironés; baix, Xavi Sarrià


Per Ana Alcover (2n Batxillerat) Exposició al Centre Cultural la Nau de la Universitat de Valèn-cia. Visita realitzada el 2 de gener de 2015.

Es tracta d’una exposició al vol-tant de tres personatges desta-cats al món universitari i polític valencià en una època de canvis cap a una societat democràtica. Lluiten per implantar l’Estatut d’Autonomia (fonamental per a recuperar la nostra llengua) i do-nen suport a publicacions en va-

lencià que van sorgint. Les seues vides segueixen paral·lelismes que es destaquen a l’exposició: activitat universitària, activitat política i els tres foren assassi-nats per ETA. Pertanyen a la mateixa genera-ció, els tres són professors uni-versitaris i desenvolupen càrrecs importants: al Congrés, al Senat, al Ministeri de Sanitat o al Tribu-nal Constitucional.

-MANUEL BROSETA (1932-1992). Professor de dret mercan-

MESTRES DE CIUTADANIA

Francisco Tomás y Valiente, Manuel Broseta i Ernest Lluch.


til de les Universitats de Valèn-cia i Madrid.

-ERNEST LLUCH (1937-2000). Professor d’economia de les universitats de Barcelona, València i rector de la Universi-tat Internacional Menéndez Pe-layo.

-FRANCISCO TOMÁS Y VA-LIENTE (1932-1996). Profes-sor d’història del dret de les uni-versitats de Madrid, Salamanca i la Universitat Autònoma de Ma-drid.

Tots tres destaquen per obrir-se als corrents del pensament mo-dern euro-peu i portar aquestes no-vetats a les aules. Busca-ven aconse-guir la rege-neració de-mocràtica del país. Des de les aules busquen for-mar ciuta-

dans lliures.

Coincideixen per gaudir ensen-yant i aprenent, investigant i in-troduint novetats a les seues es-pecialitats, i creant deixebles. Els tres són intel·lectuals compro-mesos amb la democratització de la universitat i del país. Els tres s’implicaren en la oposició a la dictadura i en crear un marc de convivència democràtica i en la instauració de les autonomies. Tots tres van tenir les seues ide-es compartides o pròpies, però van treballar per millorar la seua societat des de les aules i els tres van tindre un tràgic final.

Una imatge de la exposició a la Universitat de València


Fa ja molt de temps, quan només tenia dotze anys, em va ocórrer una cosa sorprenent. Així comença la meua història. Un dia de Nadal estava a ma ca-sa estudiant, veient per la fines-tra de la meua habitació els meus amics jugar amb la neu, tirant-se boles i fent ninots. Jo estava trista sense poder eixir amb ells.

Estava avorrida de la meua vida, cansada de fer tots els dies el mateix sense tindre res nou i di-vertit, que era el que m'agradava. Sempre pensava a fer qualsevol cosa diferent i emocionant però fins a eixe dia havia viscut en la rutina. La meua madrastra era molt estricta i només volia que estudiara per a ser en el futur una persona amb una carrera important.

El matí del dissabte jo estava en el meu llit dormint però em va

despertar una música circense, la típica dels circs. Em vaig alçar corrents i vaig mirar per la fines-tra, no m'havia equivocat: el circ havia vingut a la meua ciutat, estava ací! Era el meu moment, havia d'anar amb ells, ho sentia. Així que vaig agafar l'abric i vaig eixir de ma casa per a veure aquell meravellós espectacle.

Una vegada allí em vaig trobar amb una gran varietat d'artistes que arribaven amb tren a la meua xicoteta ciutat. Hi havia trapezistes, equilibristes, ballari-nes, gimnastes, pallassos, mala-baristes, etc. M'havia quedat perplexa i sorpresa i quan pensa-va que tot era perfecte vaig es-coltar la meua madrastra cridar el meu nom:

- Blanca! A casa, però ja! Què fas mirant aquests gitanos. Tu ets una xiqueta decent, no una titellaire. Menys jugar i més estu-

COL·LABORACIONS LITERÀRIES EL MERAVELLÓS MÓN DEL CIRC

Obra de Sara Silva (3r C)


diar, xicoteta.

Em va agafar de l'orella i em va dur novament a la meua habita-ció a estudiar. Estava molt trista i enfadada perquè jo el que volia era passar-m'ho bé, com qualse-vol xiqueta de la meua edat, però... la meua madrastra no em comprenia.

Així que vaig decidir escapar-me. Em donava igual el que opi-nara ella, jo volia treballar al circ i jugar amb aquells titellaires i així recórrer el món en els seus carros. Em vaig endinsar en aquella enorme carpa que havien instal·lat i em vaig quedar mi-rant com assajaven, jo volia ser com ells.

Vaig aconseguir anar tots els di-es sense que la meua madrastra em poguera veure. Per als del circ ja era com de la família, així que em van regalar un vestit de pista i em van ensenyar a fer co-ses que mai haguera pensat que fóra capaç de realitzar. ¡Estava tan feliç! El meu somni a la fi s'havia fet realitat i res ni ningú podria canviar-ho. ¿O sí?

En arribar a casa, la meua ma-drastra estava asseguda a la bu-taca i em va pegar un gran crit preguntant-me on havia estat. Jo li vaig dir que només vaig anar a veure una estona als del circ. Ella em va castigar i em va por-tar al llit sense sopar. Vaig estar tota la nit plorant i pensant en el circ.


Al dia següent el circ ja se n'anava i no podia anar-me'n amb ells i ho tenia clar. Així que vaig arribar els vaig dir que ho sentia, però que no podia anar-me'n amb ells, que després de pensar-ho, m'ha-via adonat que el circ podia fer-lo a ma casa, al col·legi o al parc, només és qüestió d'imaginació. Em vaig acomiadar d'ells i em vaig adonar que la meua madras-

tra es trobava allí i assentia amb el cap emocionada. Mai haguera pensat que ella tinguera senti-ments, així que vaig córrer cap a ella i li vaig fer una abraçada i em va dir que havia fet el correcte i que estava orgullosa de mi i jo li vaig dir: “Que sàpigues que enca-ra que no me'n vaig amb el circ, pense muntar el meu propi circ a casa”.

LO IMPOSIBLE, Un relato de Óscar Cano Milvaques, 3º ESO A

Allí estaba él, con un tercio de cerveza sin alcohol roto en la ma-no sangrante y amenazando con furia a todas las gallinas del co-rral. Hacía un mes que había salido del centro donde le ayudaron a dejar el alcohol, y él, Carlos, no quería ir al bar a cenar porque le entrarían ganas de tomarse una cervecita, pero, como era de es-perar, sus amigos acabaron con-venciéndole. Al llegar intentó no beber, pero la sed le venció. Iba a pedirle una

cerveza al camarero cuando la otra camarera llegó por detrás de él y le preguntó: - ¿Le apetece una cerveza sin al-cohol?

- Claro-, respondió Carlos. A Carlos le sorprendió, no se le había pasado por la cabeza el pe-dir una cerveza, pero sin alcohol. Los amigos estaban hablando de las grandes industrias, como la del automóvil, la del petróleo, etc. Cuando de repente una gallina se les puso encima de la mesa. To-dos se dieron un susto, pero la


gallina, con mucha tranquilidad, miraba fijamente a Carlos, como si Carlos le hubiese hipnotizado; era como si tuvieran una co-nexión especial. Mientras todos estaban sin poder creérselo, Car-los, asustado, salió a la calle para tomar aire fresco, la escena le había impactado mucho. Al día siguiente, de camino a la oficina del paro, había una gran-ja llena de gallinas; se podía sa-ber fácilmente porque olía mal, había mucho alboroto y un car-tel que ponía: “vendemos hue-vos del día, gallinas y pollos”. Aquello le pareció una coinci-dencia, aunque no lo era. Más tarde se daría cuenta de que to-do eso de las gallinas no podía serlo. Al llegar a la oficina del paro, le dijeron que le habían ofrecido una oferta de trabajo como granjero, precisamente en aquella granja por la que había pasado. Aceptó la oferta ya que no le llegaba el dinero a fin de mes si quería beberse su terco de cerveza sin alcohol diario. Al día siguiente llegó diez minu-tos tarde a su primer día de tra-bajo. Había soñado que unas

gallinas le acorralaban y le pico-teaban los ojos, y no se había levantado con muy buen humor, así que decidió ir al bar a por su tercio sin alcohol para bebérselo en el trabajo en el descanso, y eso le sirvió de excusa, porque su jefe, Gorka (que era del País Vasco), también bebía una cer-veza todos los días y le com-prendió. Gorka puso a trabajar a Carlos recogiendo los excrementos del corral de las gallinas más jóve-nes. Estaba a punto de acabar, cuando las gallinas empezaron a alborotarse, poco a poco, empe-zaron a llegar gallinas de otros corrales inexplicablemente y em-pezaron a acorralar a Carlos. Entonces, Carlos recordó el sue-ño en que le picaban los ojos. Desesperado y atemorizado, co-gió su tercio sin alcohol y lo par-tió por la mitad con sus manos. Ahí estaba él, con un tercio de cerveza sin alcohol roto en la mano ensangrentada y amena-zando con furia a todas las galli-nas del corral.


Crítiques literàries

Solmssen, Arthur M.G. Editorial Tusquets 408 Páginas Narrativa. Novela. Abril 1982. Por Lara Vallés, de 1º Bachillerato

Desde mi punto de vista, Una princesa en Berlín es un gran libro. No sólo por la trama, (en mi opinión genial y muy difícil de sacar adelante), que te mantiene pegado al papel sin saber por dónde va a llevarte el autor, sino también por cómo es capaz Solmssen de transportarte hasta la misma piel de los personajes, cómo consigue que los imagi-nes, física y psicológicamente, la sutileza con la que describe los gestos y las miradas más insigni-ficantes. El autor logra crearte la sensación de que estás en una especie de cuerda floja, al igual que los protagonistas. Sin ser lacrimógeno, consigue ponerte los pelos de punta y plasmar muy bien la tensión y el ambien-

te de absoluto caos que se debió de vivir en aquellos años. Las escenas te llevan de repente de la cubierta de un velero a una habitación sucia y maloliente en casa de Falke, de una comida suntuosa al cuerpo extremada-mente delgado de Baby, al ham-

UNA PRINCESA EN BERLÍN


bre, a la miseria… todo son con-trastes. Te ayuda a comprender que la historia no sigue una línea recta, no es lo que parece ser, y ya está. Es un complicado labe-rinto de tramas que se entremez-clan, son tantos puntos de vista como personas que lo viven, un proceso lento y lleno de detalles. No es “la época de entreguerras alemana” sino “cada época de entreguerras alemana”. Te ayuda a entender el período de una for-ma más natural, menos fría que en los libros de texto, más tangi-ble y, desde luego, más creíble. Sinceramente, me ha entusias-mado. Gran libro y mejor histo-ria. Ameno y sin ostentaciones, aunque denso en algunos pasajes, no resulta difícil leerlo y lo reco-mendaría a cual-quiera que quiera leer una buena historia y, de paso, aprender de forma distinta a como estamos acostum-brados.

Con respecto al planteamiento del

trabajo, no me ha parecido difícil en absoluto de llevar a cabo. Está, en mi opinión, bien estruc-turado y se centra en lo más im-portante, tanto en líneas genera-les como más específicas. El te-ma, además, me gusta y me in-teresa mucho, porque te habla del germen de lo que pasaría unos años después, de los horro-res de la Segunda Guerra Mun-dial, y te hace entender que el período de entreguerras no fue un período de paz entre dos gue-rras, sino el intervalo de una guerra no resuelta.

Arthur R.G. Solmssen, autor del libro.


Let us introduce you to the win-ners of IES Toris 1st Fifty Word Stories Competition. You will find them witty and entertaining but, above it all, they will make you think. Read them and decide which story deserves being carved on the pi-llars of the popular cultu-re. Enjoy!!

The White Tie (Miriam Alcocer, 2nd BAT)

We moved to an intimida-ting house. There was a painting about a serious man everywhere, and in the pictures he appeared wearing a white tie. He was a murderer and always warned his innocent victims with a clue. I woke up and there was somet-hing bright white on the floor.

The Party (Laura González, 2nd BAT)

Few days ago I was on a bus. It

was raining. It was December so the bus was crowded with a lot of people with Christmas pre-sents. There was a strange man in black clothes. Suddenly he looked at me and pulled out a

knife. Luckily, I carried a cake.

A Long Way (Amparo Ge-novés, 2nd BAT)

A group of friends wanted to walk a long tiring way. Firstly, everybody could walk without difficulty, but on the third day

NEW SECTION: ENGLISH CORNER

Fiftywordstories/2bat.com


there was a horrible storm. They were lost. They were hun-gry and there wasn't food, at first, because every week a friend died, who saved the rest.

The Accident (Noemí Loza-no, 2nd BAT)

He had a terrible accident. He fell off his red motorbike and he went to hospital. His mother went to visit him and to take care of him, but the doctor said that he was in a coma. The next morning, he woke up on the flo-or of his room.

The Ceiling (Julia Al-garra, 2nd BAT)

Her house was noisy and terrifying. She li-ved with her parents, her sister and a pair of hens and rabbits. One of the most cha-racteristic things about the old house was the ceiling. Surprise. She entered the room to find her little sister with a light

bulb in her hands.

The Christmas Gift (Juan Lo-zano, 2nd BAT)

Two young close friends. One day, one of them had to move to another city. In 10 years they hadn't had any contact since long ago. A Christmas gift. The boy who received the gift, ope-ned the box. His happiness di-sappeared from his face. In a paper, “you're the next”.

Flash quiz: Who is it? Where can you find it?

iestudiants abril 2015

Documents