// JORDI CASAS

Ja fa unes setmanes, en concret, a l’anterior a la de Sant Jordi, que es va aterrar –com estava anunciat– una part de la casa de la família Pollès situada a la cantonada dels carrers de Sant Pere i de Sant Gervasi. Va ser una acció inevitable per tal de reurba-nitzar el carrer de Sant Pere i que quedés amb una ampla-da homogènia, encara que romandrà per sempre la des-alineació de les seves cases, com salta a la vista a la famo-sa cantonada dels quatre dra-gons, que és on hi ha l’estatge de l’AE Talaia i el forn de pa. Aquest enderroc no és pas el primer en aquella zona. De fet, aquest enderroc es veia a venir tard o d’hora, és conse-qüència de la desaparició, fa els seus anys, del casalot que ocupava l’esquena de la casa dels Pollès. Era un gran edifi-ci sense cap virtut que havia estat la seu de diverses enti-tats, entre elles l’Ateneu, per això era conegut com l’Ateneu Vell, també la d’un col·legi, a més de la Creu Roja, com també dels Regants del Pantà de Foix.

Uns anys més ençà, els en-derrocs van seguir i afectaren un parell de cases velles del carrer de Sant Gervasi, da-vant la façana principal de can Pollès. A la cantonada oposada on hi havia aquestes cases, també desaparegueren uns immobles que donaren pas a una nova construcció.

La despareguda capelleta de la casa Pollès i altres fornícules

La capelleta serà reposada quan acabin les obres DIARI

A la placeta que existia da-vant del portal de l’església que porta el nom del primer apòstol, s’hi han anat reno-vant algunes cases que teni-en aspecte ruïnós. I, potser, està a l’espera de l’enderroc, la casa tapiada de la canto-nada amb l’estret carrer de mossèn Cots. El pròxim ater-rament ja ha estat decidit i serà l’edifici de la Farmàcia Miret. Es diu que es mantin-drà la façana, no en sabem encara el motiu. No creiem que sigui per preservar algu-nes de les obertures conti-gües emmarcades en pedra i les pedres cantoneres que donen caràcter d’època a la casa, però si és així, no ho cri-ticarem, al contrari, seria per elogiar aquest detall envers el patrimoni.

El que sí que, a hores d’ara, podem elogiar i agrair és la decisió que, segons ens han dit, s’ha pres respecte a la bonica capelleta angular que hi havia a la part ater-rada de la casa Pollès. Hi ha la intenció que la capelleta pugui ser reposada un cop acabin les obres. Les pedres que la formaven romanen al mateix solar encara amb aquesta finalitat. S’ha de de-cidir també a quina part de la casa, i en una paret que resis-teixi el pes. No serà el mateix, no serà com era, però davant de la desaparició definitiva d’aquest detall arquitectònic que donava personalitat a la casa i al carrer, és per aplau-

IMATGE DE LA COMARCA

26 Vilanova 25 de juny del 2010DIARI DE VILANOVA

dir. Esperem tornar a veure aquesta capelleta senzilla amb el seu aspecte d’arqui-tectura popular i certa grà-cia que sempre observàvem al passar perquè temíem que no tenia gaire futur. Era una de les dues capelletes canto-neres entre les que encara existeixen a Vilanova. Una de les seves particularitats, que no sabem si es podrà mante-nir, era el tenir una porteta que s’obria des de l’interior, cosa que no tenen la majoria

de capelletes. No tenia ele-ments decoratius com d’al-tres ni estava protegida de les inclemències amb un marc o un vidre. Va estar molts anys sense imatge i es creia que potser mai l’havia tingut. Però hem pogut saber que sí que n’hi havia allotjat, al seu temps, una del titular del carrer, encara que la raó per la qual hi era tal volta era per la presència, al seu temps, a la casa d’una persona amb el nom de Pere Màrtir, fet que

no hem pogut confirmar. El que més ens inquieta, no obstant això, és si s’aclarirà si després de reconstruir-la s’hi reposarà una imatge de Sant Pere

Aquesta capelleta de Sant Pere anava a ser una més de les que han anat desaparei-xent a Vilanova. A la nostra memòria, només n’han estat dues, afortunadament. Una era la que hi havia al carrer Bonaire, a la Geltrú. Era a una casa desapareguda no fa gaire anys, al lloc on ara hi ha una nova amb el número 38. Hi havia una capelleta buida que havia estat ocupada per la Mare de Déu del Bonaire, de la qual va prendre nom el car-rer. Albert Virella va escriure que, segons un goig del segle XVII, la imatge va arribar per mar d’una manera prodigio-sa. La segona, que pot ser re-cordada per més vilanovins, era una de molt espectacular a la façana d’una casa de la plaça del Cap de Creu. Se’n conserven fotografies i s’hi pot veure que la imatge era de Sant Joan Baptista. No sa-bem què se’n deu haver fet d’aquesta imatge. Aquesta capelleta, juntament amb el també desaparegut abeu-rador, formaven part de la imatge tradicional del Cap de Creu.

De capelletes, sortosa-ment, en perduren en molt més nombre que les desa-paregudes. Fins a l’hora de redactar aquestes ratlles, n’hem localitzat gairebé una trentena, tant a cases parti-culars com a les que hi ha a les diverses esglésies, deixant de costat les majòliques que també hi ha i els santjordis dels quals ja hem anat par-lant cada diada d’aquest sant. No podem dir si són moltes o poques, només que està prou bé en una població com Vilanova d’una certa tradició anticlerical. El pri-mer que s’ha de dir i ressal-tar d’aquest conjunt és que no totes conserven la imatge per la qual es van fer les ca-pelletes. No és gens estrany havent-hi hagut pel mig una guerra civil que va provocar que s’amaguessin les imat-ges, i moltes, després, ja no tornaren a la llum. Hi ha el cas d’una capelleta que fins i

tot es va tapiar i no se’n sabia res fins a la seva reaparició durant unes obres de reha-bilitació de la façana. Però també hi ha que no n’han tingut mai. Podria ser el cas de la del carrer de Sant Joan, als antics Jutjats, on existeix una fornícula que sembla més decorativa que res més. També hem sabut la història de la capelleta de la casa Roig Santacana, també coneguda com a can Dimas, al carrer de Sant Gervasi. Diuen que mai s’hi va venerar cap sant perquè de Sant Dimas no en van trobar cap imatge que el representés. En una casa del mateix carrer és dóna el cas anecdòtic que la imatge que hi ha, fa més de 50 anys, es tenen dubtes de quina Mare de Déu és perquè el material amb què està feta va provo-car que es perdessin alguns dels distintius que la identi-ficaven. Hi ha moltes altres històries per explicar que no cabrien aquí, com el cas que abans molta gent sentia devo-ció per aquests sants i ens ex-pliquen dos casos semblants al carrer Major on hi ha dues capelletes. Ambdues tenien la Mare de Déu del Carme i conten que per la seva festivi-tat es feien cerimònies religi-oses al seu davant, al mateix carrer...

Això de les capelletes o fornícules, que també en diuen, és tot un món que ha donat motiu perquè es publi-quin alguns llibres. Sabem dels publicats a les ciutats de Berga i Reus. Les de Vilanova també es mereixerien un lli-bre perquè val la pena deixar escrit la seva petita història, que podria perdre’s d’aquí un temps. De fet, en alguns casos, no es fàcil trobar docu-mentació o testimonis orals ja que els propietaris o els que viuen a les cases que en tenen són nous i no en saben res. Des d’aquestes ratlles ens atrevim a demanar a l’ama-ble lector que si té coneixe-ment d’algun detall o infor-mació respecte a qualsevol capelleta de Vilanova ens la pugui fer arribar a la redac-ció del DIARI DE VILANOVA a fi que el nostre propòsit de deixar constància d’aquestes capelletes sigui el més reeixit possible.

| INFORMACIÓ MUNICIPAL |AJUNTAMENT DEVILANOVA I LA GELTRÚ

E D I C T EEl dia 12 de febrer de 2010 VILANOVA KARTING, SCP, ha sol·licitat a

l’ajuntament mitjançant instància una llicència d’obres menors (núm.de re-gistre d’entrada 3618) i una llicència d’activitats (núm. de registre d’entrada 3622) totes dues amb caràcter provisional, per a fer obres d’adequació i per a fer la instal·lació respectivament d’un circuit de karts elèctrics, al camí de Sant Gervasi de Vilanova i la Geltrú.

D’acord amb allò que estableix l’article 54 del Text refòs de la Llei d’Urbanisme, s’obren aquests expedients a informació pública per un termini de 20 DIES mitjançant aquest edicte, a inserir en el Butlletí Oficial de la Província, a un dels diaris de premsa periòdica de més divulgació en l’àmbit municipal i al tauler d’anuncis de l’Ajuntament, per tal de poder ator-gar l’autorització municipal de donar al sòl un ús provisional i fer-hi obres amb caràcter provisional.

A aquests efectes, l’expedient estarà a disposició de les persones inte-ressades a la Regidoria d’urbanisme i planejament, llicències urbanístiques, al carrer Josep Llanza, 1-7, 1r. de dilluns a divendres de 9,30 a 14 hores.

El regidor d’Urbanisme i PlanejamentJoan Martorell i MasóVilanova i la Geltrú, 11 de juny de 2010

E D I C T EEl dia 9 de desembre de 2008 CESPA, SA, ha sol·licitat a l’ajuntament

mitjançant instància una llicència d’obres menors (núm.de registre d’entrada 28344) i una llicència d’activitats (núm. de registre d’entrada 28348) totes dues amb caràcter provisional, per a fer obres d’adequació i per a fer la instal·lació respectivament d’uns vestuaris, magatzem i oficines per a l’empresa esmentada, al camí dels Escalons de Vilanova i la Geltrú.

D’acord amb allò que estableix l’article 54 del Text refòs de la Llei

d’Urbanisme, s’obren aquests expedients a informació pública per un termini de 20 DIES mitjançant aquest edicte, a inserir en el Butlletí Oficial de la Província, a un dels diaris de premsa periòdica de més divulgació en l’àmbit municipal i al tauler d’anuncis de l’Ajuntament, per tal de poder atorgar l’autorització municipal de donar al sòl un ús provisional i fer-hi obres amb caràcter provisional.

A aquests efectes, l’expedient estarà a disposició de les persones interessades a la Regidoria d’urbanisme i planejament, llicències urbanístiques, al carrer Josep Llanza, 1-7, 1r. de dilluns a divendres de 9,30 a 14 hores.

El regidor d’Urbanisme i PlanejamentJoan Martorell i MasóVilanova i la Geltrú, 11 de juny de 2010

E D I C T ELa Junta de Govern Local, en la sessió ordinària del dia 8 de juny

de 2010, va prendre, entre d’altres, l’acord següent:“PRIMER.- Aprovar els convenis urbanístics que es relacionen

a continuació, i que han de formar part de la documentació de l’expedient de modificació del projecte d’urbanització del subsector 2 del sector Solicrup:

-Conveni urbanístic per a la modificació del desguàs de les aigües pluvials del sector Solicrup 2 entre l’Ajuntament de Vilanova i la Gel-trú, l’empresa Reyal Urbis S.A. i el Sr. Enric Monsech Xipell i la Sra. Rosa Alsina Galofre, signat en data 5 de març de 2010.

-Conveni urbanístic per a la modificació del desguàs de les aigües pluvials del sector Solicrup 2 entre l’Ajuntament de Vilanova i la Gel-trú, l’empresa Reyal Urbis S.A. i el Sr. Josep Ibars Mestrel i la Sra. Teresa Monsech Xipell, signat en data 5 de març de 2010.

-Conveni urbanístic per a la modificació del desguàs de les aigües pluvials del sector Solicrup 2 entre l’Ajuntament de Vilanova i la Gel-trú, l’empresa Reyal Urbis S.A. i la Sra. Nicole Salin Fayat, signat en data 5 de març de 2010.

-Conveni urbanístic per a la modificació del desguàs de les ai-gües pluvials del sector Solicrup 2 entre l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, l’empresa Reyal Urbis S.A. i el Sr. Josep Pijoan Cardona, el Sr. Albert Ferrando Sobrin i la Sra. Carmen López Gracia, signat en data 5 de març de 2010.

-Conveni urbanístic per a la modificació del desguàs de les aigües pluvials del sector Solicrup 2 entre l’Ajuntament de Vilanova i la Gel-trú, l’empresa Reyal Urbis S.A. i el Sr. Antonio Lalaguna Albà, signat en data 5 de març de 2010.

-Conveni urbanístic per a la modificació del desguàs de les ai-gües pluvials del sector Solicrup 2 entre l’Ajuntament de Vilanova, l’empresa Reyal Urbis S.A. i la Geltrú i l’entitat Floch, S.L., signat en data 5 de març de 2010.

SEGON.- Publicar el present acord al Butlletí Oficial de la Pro-víncia de Barcelona dins del mes següent a llur aprovació, de con-formitat amb l’article 26.1 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme, i sotmetre aquests convenis a informació pública per termini d’un mes.

A aquests efectes, els documents restaran a disposició de qualse-vol interessat a la Regidoria d’Urbanisme i Planejament, carrer Josep Llanzà 1-7, 08800 de Vilanova i la Geltrú (Barcelona), de 9:30 a 14:00 hores, de dilluns a divendres, i també es podran consultar a la pàgina web de l’Ajuntament www.vilanova.cat.

TERCER.- Trametre una còpia dels esmentats convenis urbanís-

tics al Departament de Política Territorial i Obres Públiques en el termini d’un mes de llur aprovació, d’acord amb allò que estableix l’article 98.4 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’Urbanisme.

QUART.- Notificar el present acord a totes les persones interessades i a les parts signatàries dels convenis, comunicant a aquestes últimes les obligacions de publicitat a què es veuran sotmesos els convenis, amb expressió dels recursos que siguin escaients.”

Contra aquesta resolució, que és definitiva en via administrativa, es podrà interposar amb caràcter potestatiu recurs de reposició davant l’òrgan que l’ha dictada, en el termini d’UN MES a comptar des del dia següent al de la publicació d’aquest edicte.

Contra la desestimació expressa del recurs de reposició, en el seu cas, o bé directament contra aquesta resolució, es podrà interposar recurs contenciós administratiu davant els jutjats contenciosos admi-nistratius de la província de Barcelona, en el termini de DOS MESOS a comptar des del dia següent al de la recepció de la notificació co-rresponent.

En el cas que la desestimació del recurs de reposició es produís per silenci administratiu -silenci que es produeix pel transcurs d’un mes a comptar des de la data de la seva interposició sense que s’hagi notificat la seva resolució- el termini per a la interposició del recurs contenciós administratiu serà de SIS MESOS a comptar des del dia següent al dia en què el referit recurs de reposició s’entengui desestimat.

Vilanova i la Geltrú, 14 de juny de 2010El Regidor d’Urbanisme i PlanejamentJoan Martorell i Masó

* * * * *