IMMANUEL KANT

(1724-1804)

Dos cosas colman el nimo con una admiracin y una veneracin siempre renovadas y crecientes, cuanto ms frecuente y continuadamente reflexionamos sobre ellas: el cielo estrellado sobre m y la ley moral dentro de m.

BIOGRAFIA

Immanuel Kant va ser educat en la vessant religiosa del pietisme. El 1740 va ingressar en l'Universitat de Knigsberg com a estudiant de teologia, on va conixer la filosofia racionalista de Leibniz i Wolff, i l'inters per la cincia natural.Desprs de graduar-se a la Universitat de Knigsberg,Kant va exercir en ella la docncia.A la edat de 80 anys,la salut de Kant va empitjorar, i va morir a Knigsberg el 12 de febrer de 1804.

PENSAMENT

La filosofia kantiana denominada idealisme transcendental s'aproxima a l'empirisme,amb l'afirmarci de que no tot el coneixement prov de l'experincia tamb s'acosta al racionalisme.El problema tractat per Kant va ser el de la possibilitat de ho metafsic.La filosofia kantiana s una filosofia crtica: tractar d'investigar la possibilitat i lmits de la ra tant en el seu aspecte teric com en la seva dimensi prctica. El seu projecte consisteix a establir els principis i lmits del coneixement.

L'ESTTICA TRANSCENDENTAL

La Sensibilitat s la facultat de les sensacions.L'Esttica explica la manera de tenir sensacions i al ser "transcendental" tractar de les condicions transcendentals que permeten el coneixement sensible,pas previ per a tot coneixement.

Kant distingeix dos moments en la percepci: la matria i la forma. L'efecte dels objectes en la sensibilitat sn les sensacions, que sn, doncs, donades a posteriori i constituxen, segons Kant, la matria del conixer al nivell de la sensibilitat. Per les sensacions es presenten ordenades en certes relacions; aix que fa que les sensacions apareguin ordenades en certes relacions s la forma.

Les formes pures o principis a priori de la sensibilitat sn, segons Kant, l'espai i el temps. Espai i temps sn les condicions de possibilitat de tota experincia perqu no s possible cap experincia que no estigui sota aquestes relacions.

L'ANALTICA TRANSCENDENTAL

Comprendre el percebut s la funci prpia de l'Enteniment.Kant estudia aquesta facultat en l'Analtica Transcendental. Aquesta activitat de referir els fenmens als conceptes es realitza sempre a travs d'un judici.

L'enteniment pot ser considerat, doncs, com la facultat dels conceptes, o b com la facultat dels judicis, la facultat de jutjar. Kant distingeix dos tipus de conceptes, els emprics, que procedeixen de l'experincia i sn a posteriori, i els conceptes purs o categories, que no procedeixen de l'experincia i sn a priori.

El coneixement s possible perqu apliquem les categories a la multiplicitat donada en la sensaci. Els conceptes purs sn condicions transcendentals, necessries, del nostre coneixement dels fenmens ja que l'enteniment no pot pensar-los si no s aplicant-los categories.D'aquesta manera, el coneixement resulta de la cooperaci entre la sensibilitat i l'enteniment.

DIALCTICA TRANSCENDENTAL

La "Dialctica Transcendental" estudia la ra i el problema de si la metafsica pot ser un saber a priori,com a conclusi afirma que la Metafsica com disciplina cientfica s impossible.

La Metafsica vol arribar a les coses tal com sn en si mateixes, els seus objectes sn transcendents per la cincia usa necessriament les categories i aquestes noms poden emprar-se legtimament aplicades als fenmens, al donat en l'experincia.La "Dialctica Transcendental" ha de mostrar doncs com la Ra realitza arguments aparentment correctes per illegtims.

El coneixement intellectual formula judicis i connecta uns judicis amb uns altres formant raonaments. Per hi ha una tendncia peculiar en l's de la Ra: la Ra busca trobar judicis cada vegada ms generals, capaces d'abastar una multiplicitat de judicis particulars servint a aquests de fonament.

DIALCTICA TRANSCENDENTAL

La Ra aspira al incondicionado,i aquesta tendncia duu inevitablement a traspassar els lmits de l'experincia emprica a la recerca del incondicionado:"Du", "nima" i "mn", sn doncs tres idees de la Ra; idees que no tenen una referncia objectiva,en el sentit que no podem conixer els objectes als quals es refereixen,per s un s regulativo doncs permeten l'orientaci de la investigaci i dirigeixen l's de la ra en l'aspiraci a una explicaci cada vegada ms profunda de la realitat.

NOMEN I FENOMEN

Parteix de l'idea de que noms podem conixer a partir de la sensibilitat i per tant de l'experincia,per tant el nostre coneixament,s un coneixament de fenmens.Per nosaltres podem pensar en coses que es troben ms enll dels sentits, aqu s on apareix el nomen o cosa-en-si.Nomen s la cosa independentment de la nostra manera d'intuir-la.

El concepte de Nomen t dos sentits:

1.En sentit positiu,nomen s l'objecte d'una intuci no sensible,sin intellectual.2.En sentit negatiu,nomen s tot all que no s objecte d'una intuci sensible.

Nosaltres no podem conixer les coses en si mateixes,no podem determinar-hi res de positiu,per tant Kant defensa ms aviat el sentit negatiu.El nomen s doncs, un concepte-lmit.

LA MORAL KANTIANA

La moral kantiana,es fonamenta en la pregunta com he d'actuar.Un home actua moralment,per tant,quan actua per deure.El deure,segons Kant,s la necessitat d'una acci per respecte a la llei: el valor moral d'una acci no rau,doncs,en cap finalitat o propsit a assolir,sin en la mxima,en all que determina la seva realitzaci,i aquest allo s el deure.

L'exigncia d'obrar moralment s'expressa en un impertaiu que no s, ni por ser, hipottic,sin categric.

Kant tracta el tema de les mximes, que son accions personals que per la seva bondat pogussin convertir-se en lleis universals.

OBRA

Del perode precrtic:

Pensaments sobre la veritable estimaci de les forces vives (1747). Histria general de la naturalesa i teoria del cel (1755). Nova dilucidacin dels primers principis del coneixement metafsic (1755). Nou concepte del moviment i el reps (1758). La falsa subtilesa de les quatre figures del sillogisme (1762). Assaig per a introduir el concepte de magnituds negatives en la filosofia (1763). L'nic fonament possible d'una demostraci de l'existncia de Du (1763). Observacions sobre el sentiment del bell i el sublim (1764). Sobre la nitidesa dels principis de la teologia natural i de la moral (1764). Els somnis d'un visionari explicats pels somnis de la metafsica (1766). Sobre el fonament primer de la diferncia entre les regions de l'espai (1766). Disertacin inaugural (1770).

OBRA

Del perode crtic: Crtica de la ra pura (1781). Prolegmens a tota metafsica futura que pugui presentar-se com cincia (1783). Resposta a la pregunta: qu s illustraci? (1784). Idea per a una histria universal en sentit cosmopolita (1784). Fonamentaci de la metafsica dels costums (1785). Recensions de les Idees per a una filosofia de la histria de la humanitat (1785). Principis metafsics de la cincia de la naturalesa (1786). Probable inici de la histria humana (1786). Qu significa orientar-se en el pensament? (1786). Segona edici de la Crtica de la ra pura (1787). Sobre l's dels principis teleolgics en la filosofia (1788). Crtica de la ra prctica (1788). Crtica del judici (1790). Primera introducci a la Crtica del judici (1790). Sobre un descobriment segons el qual tota nova crtica de la ra pura resulta suprflua enfront d'altra anterior (1790).

OBRA

Del perode crtic: Sobre el fracs de tots els assajos filosfics de Teodicea (1791). Quins sn els progressos reals que la metafsica ha realitzat a Alemanya des dels temps de Leibniz i Wolff? (1791-1795) La religi dintre dels lmits de la mera ra (1793). Sobre aquest: Aix pot ser correcte en la teoria, per no val per a la prctica (1793). La fi de totes les coses (1794). La pau perptua (1795). Metafsica dels costums (1797) Revisi de la pregunta: si el gnere hum progressa contnuament cap al millor (1797). El conflicte de les facultats (1798). El poder de les facultats afectives (1798). Antropologia en sentit pragmtic (1798). Lgica (1800, publicada per Jsche). Geografia fsica (1802). Pedagogia (1803). Opus postumum (1920). Antropologia Prctica (manuscrit indit de 1785).

BIBLIOGRAFA

El pensamiento de Immanuel Kant [en lnea], Javier Echegoyen Olleta,Direcci URL: [consultat 15 de febrer del 2010].

Vida de Kant [en lnea],Kuno Fischer,Direcci URL: < http://www.filosofia.org > [consultat el 15 de febrer del 2010].

Immanuel Kant [en lnea],Direcci URL: < http://www.zeno.org > [consultat el 15 de febrer del 2010]